initial commit of ebook 17583HEADmain

5 files changed, 4033 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/17583-8.txt b/17583-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..371ac7f
--- /dev/null
+++ b/17583-8.txt
@@ -0,0 +1,4017 @@
+The Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: ELS HEROIS
+
+Author: Prudenci Bertrana
+
+Release Date: January 23, 2006 [EBook #17583]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HEROIS ***
+
+
+
+
+Produced by Ricard Samarra
+
+
+
+
+INDEX.
+
+Pòrtic.
+En Quimet o el rebuig del Diable.
+En Carxofa.
+En Busqueta.
+L'egua del jutge de pau.
+La masovera se'n va al mercat.
+El Cerdà.
+
+
+
+PÒRTIC.
+
+Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú
+ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no
+pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves
+enyorances d'aventurer humil.
+
+Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa
+apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els
+meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec
+perfecta, dreturera, santa!
+
+Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre
+s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa
+alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia,
+les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís
+encara.
+
+Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes
+que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat
+maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns
+personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosarà
+discutir-los el dictat d'Herois. Almenys no s'oposarà massa
+formalment que un escriptor de la meva modèstia, gaiament
+democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los però, ben entès,
+una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a
+l'admiració que els professo.
+
+Mes cap respecte humà podria fer de mi un ingrat, ni cap
+esplendidesa de progrés, cultura o civisme fóra prou abassegadora
+perquè jo els tingués en oblit.
+
+Jo els ofreno, per tal motiu, aquestes Planes. La glòria, si n'hi
+ha, és d'ells. Sols desitjo, per a mon goig, ésser un bon
+historiador de les gestes llurs. També em fóra grat que tu, lector
+benèvol, tinguessis el meu tarannà. Així esdevindria possible que
+jo i els meus Herois caminéssim triomfalment pels viaranys de ton
+esperit com ho férem pels deserts de la terra.
+
+
+
+
+EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE.
+
+
+I
+
+El poble de L'Esparra és un poblet de quatre cases situat entre
+dues afraus en mig d'un bé-de-Déu de serres emboscades.
+
+Només es fa obirador pel seu campanar banal, restaurat
+estúpidament, que sobresurt amb petulància, dins la frondositat de
+les suredes, com el coll d'una oca blanca en un camp d'userda.
+
+Un gros lladorer ombreja la plaça, on plana el mateix silenci de
+les boscúries veïnes. A l'estiu, però, els pardals xeriquen en els
+ràfecs de les teulades, i els papallons revolen, entre els fonolls
+del cementiri, pel cim de les xamoses campanetes blanques. També
+l'esclopeter, en cos de mànegues, fa anar la seva gúbia a la porta
+de casa seva, i el rector conrea l'hortet amb la verdosa sotana
+arrebossada pel cim dels malucs, congestionat i lluent. A l'entrada
+de l'hostal, les mosques ennegreixen l'enrajolat i el caduc fustam
+de la porta mig closa, on el sol cau de ple a ple, fent plorar la
+reïna dels nusos. De tant en tant passa un carro; un d'aquests
+carros de muntanya lleugers i desballestats, amb grans bosses de
+cordam i sàrries velles que escombren el camí, rodes primes de
+llanta esmussada, galga de roure i mula pacient i escardalenca.
+Dels guarniments, plens d'afegits i lligadures, pengen uns quants
+branquillons de boix o ginestell que fan la servitud
+d'esquivamosques, a desgrat de la protecció dels quals la panxa
+grisa de la mula, solcada de venes tumefactes, degota sang.
+
+El diumenge el poble s'anima. A l'ombra del lladoner, els pagesos
+morigerats amb la brusa nova al muscle, esperen la missa, comentant
+la saó de les terres. A l'hostal hi ha el jovent i els vells
+intemperants, que es juguen el beure a la bescambrilla. Les cartes,
+ensutjades i enganxadisses, acanalades i repugnants, reboten damunt
+la taula amb un espetec somort com el que produiria en saltar
+una llagosta.
+
+Sovint se'n desvia alguna, anant a raure entre les potes del banc,
+d'on la cull una manassa deforme, d'ungles revingudes i ferestes el
+mateix que la cornamenta d'un brau.
+
+Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la
+majestuosa calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida.
+Tant els que han guanyat com els que han perdut, traguegen del vi
+comú i van a ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament,
+mandrosament, uns i altres acoblats, tot posant-se els gecs i les
+bruses, pugen la rampa de l'església, i s'hi endinsen arrossegant
+els peus.
+
+El menjador de l'hostalot és desert. El vidre blau dels porrons
+reflecteix la parra i les carabasseres del celobert; les cartes
+simulen una escampadissa de teules revellides; les mosques
+s'aquieten aferrant-se, goludes, a les engrunes de pa blanc; i el
+gat es situa a l'ampit de la finestra, lluca mandrós al defora,
+s'arrupeix i s'adorm.
+
+Tots els parroquians ouen, entretant, la missa, refrigerant-se en
+l'ambient penombrós de la petita nau, uns dient parenostres i
+altres pesant figues.
+
+Sols a vegades, de tard en tard, n'hi resta un, a l'hostal; un que
+es desentén de la comminació de la campana sonora. Roman de colzes
+a la taula, enlleït i sòpit. S'entreté aixafant les cendres de les
+pipes i cigars amb el dit xic i esgrafiant-les amb l'ungla,
+ajuntant els bassiots de vi, combinant les palletes i llobins, que
+havien servit per als jugadors, en belles agrupacions decoratives;
+o bé inicia un solitari, o bé, aixecant-se els pantalons,
+s'esgratinya el ventre de la cama.
+
+Des del banc on seu, obira una llenca del camí que puja per darrera
+de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser
+refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el braç, i
+tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves
+espardenyes noves. Llavors el mal cristià es redreça, s'aboca a la
+finestra seguint-la amb l'esguard; un esguard cobejós que
+s'emmotlla en el turmell de la minyona i en el balandreig de la
+faldilla de percalina, sota els plecs de la qual trontollen
+exuberàncies bàrbares.
+
+Un gos roig, bordissot, dorm enroscat als peus del bosquerol. Es el
+_Caiman_, i té tanta anomenada pels seus lladronicis com per les
+seves empaitades als conills.
+
+Està gras, cosa que resulta inversemblant en un coniller de pagès;
+però el seu pelatge és un mostruari de nafres i cosits. Ha sofert
+tota mena d'agressions i botxineries. El pal, el ganivet, la pedra,
+l'aigua bullent, el sofre encès, la metralla, els brians, la sarna,
+els banys i les untures càustiques han assenyalat el seu pas
+imborrable en aquell cuiro heroic, fent-ne un tapís policromat,
+absurd.
+
+Tan curiós com el ca és el seu amo. Es diu Quimet, Quimet a seques.
+Prou té germans i germanes; però, si pel cognom d'aquests
+intentéssiu conèixer el de l'altre, us erraríeu de mig a mig. En
+Quimet no sabria pas on anar a cercar la seva fe de baptisme, i diu
+que és fill d'una conversa casual que la seva mare va tenir amb un
+adobacossis. I s'envaneix del seu origen com un noble dels seus
+blasons. La veritat del fet no la sap ningú; i, entre la família,
+aquesta qüestió és la que menys interessa de totes les qüestions.
+
+* * *
+
+En Quimet escassament amida el que amiden d'alçària els homes més
+xics sense arribar a pigmeus. Es bastant corbo; el clatell se li
+emmotlla a les espatlles, i la barba li toca al pit, un pit amb
+quilla, arlequinesc. Adorna la seva cara, seca i de migrades
+fesomies de raquític, un superb mostatxo de gavatx. El serva çom a
+record d'una campanya de carboner al Conflent. En honor d'aqueix
+bigoti, únic en el llogarret, on són mirats amb prevenció com un
+senyal herètic, el corbo s'absté d'anar a missa. En Quimet
+s'emplena la boca del que ha après a França, de les excelències del
+cuixot rossellonès i de la bella despreocupació de la gent gavatxa.
+
+És el més formidable jugador de cau i el que trascola més vi i fuma
+més caliquenyos dels que concorren a l'hostal. Les dones casades el
+miren com un perniciós exemple per a la jovenalla, i les solteres
+procuren evitar la seva encontra en els camins i en la solitud dels
+camps; sense, però, fonamentar en res la temença llur. El corbo,
+per tal atreviment, sol dir-los una platxèria bilingüe, que les fa
+enriolar per dintre.
+
+-¡Quina reïra de Déu de _garbo_ que em tragines, Anneta! Deixes un
+oratge!... ¡_Malerús_ de jo, que tinc d'acontentar-me amb
+ensumar-lo!
+
+O bé:
+
+-Ànsia, Rosó! Amb una _vuatureta_ com tu, jo pla n'aniria, de
+descansat!
+
+I així sempre, expressant, amb una malícia gens agressiva, els seus
+anhels, segur d'un refús, conscient de la seva pobra estampa i dels
+seus pocs mereixements.
+
+* * *
+
+El corbo era un bon jornaler; però els propietaris de terres no el
+llogaven tement que la seva participació en els conreus maleís les
+viandes.
+
+Començà a córrer la brama que, feina que feia el corbo, feina que
+s'enduia el diable. Si sembrava fesols, se'ls menjaven els gaigs i
+les perdius, o es bromaven abans de granar; si batia el blat, es
+pollava en el graner; si cavava vinya, la pedregada se'n portava
+els raïms...
+
+En Quimet es refugià en el bosc. El bosç és generós i pròdig per
+als qui s'hi donen en cos i ànima. Ningú es mor de fam si sap
+manejar un magall, un tallant o una picassa. En Quimet era fet per
+a manejar-los. Les seves mans curtes, amples i feixugues semblaven
+haver nascut arrapades al mànec de les eines i ser mesell com la
+mateixa fusta. Aterrant suros, estassant bardisses, capolant
+soques, arrabassant arboços, treballava com un mal esperit. Tot el
+que fos destruir, esmicolar i encendre, ho feia amb goig, amb
+pitrades furients, serrades les dents, exhalant el coratge amb un
+-Oohà!- estentori cada cop que enfonsava el magall en el llècol, o
+la destral en l'encetadura d'un torell, d'on feia saltar
+estellicons brunzents que l'estrompassaven. Era aquell treballar
+una mena de combat: el corbo esbravava la seva ira de pària;
+trobant, en el repós, la satisfacció d'una venjança justa,
+realitzada indirectament.
+
+Damunt la seva trista esquena de contrafet, els boscalls s'hi
+assentaven a meravella.
+
+Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'excés, i eren
+prou elàstiques per a saltar córrecs i redreçar-se com una molla
+d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat
+fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de
+fullaraca dels obacs.
+
+El cos del corbo, rabassut i àgil, era la nata per travessar les
+maleses. Es ficava en mig dels embardissaments i dels gatossars més
+espantosos. Si no podia trascamar-hi a força d'enginy, s'hi
+llançava furient, caragolat com un eriçó. Llavors hi obria un trau
+amb la mateixa facilitat que l'hauria obert una roca de deu
+quintars estimbada.
+
+Les agressivitats del bosc no podien res contra la seva pell bruna
+i mesella, on les pues dels arns, de les argelagues i dels
+esbarzers amb prou feines, en esgarrapar-la, deixaven senyal: un
+ratllat blanquinós, talment el d'un pissarró en una pissarra.
+
+
+II
+
+En Quimet, si tenia amics, ho devia al _Caiman_. El gos completava
+l'amo. Junts, ficats en una vall, feien bona feina. Allí on ells
+passaven no hi havia salvatgina segura, per entaforada que
+estigués. Totes les proteccions, tots els murallars de vegetació,
+totes les catabaumes d'espines, tots els timbarros atapeïts de
+brosta, tots els xaragalls entravats de romagueres, no hi servien
+de res.
+
+Per això els caçadors associaven en Quimet en les grans batudes. En
+Quimet tenia una escopeta que sempre feia figa. Havia passat per
+totes les ferreries de la contrada, i, en cada una, els martells
+feixucs, les llimes grofolludes, els mandrins grossers, les fornals
+de trempar relles i la força bruta del manyà li causaren un nou
+estropell. Això no vol pas dir que aquella arma no es disparés tota
+sola en el moment més inesperat. En Quimet, però, la idolatrava. La
+idolatrava perquè era una arma xica de damisel·la, una joguina; i
+Déu sap de quins enigmes d'entendriment són susceptibles, els
+tristos contrafets.
+
+En canvi, el que mai fallava, en les mans d'en Quimet, era el
+magall. Conill encauat, conill al sarró. Durant el meu tracte amb
+el bosquerol, ni una sola vegada he vist desvirtuada aquesta
+sentència. Bé n'érem, de lluny de veïns! i bé n'hi havien, de
+serres i turons interposats entre el lloc de la peripècia i la
+masoveria més propera on poguéssim manllevar un magall! En Quimet
+no tenia pas mandra. Es desempallegava del sarró, la brusa i
+l'escopeta, i partia boscos a través. ¡O belles i plaents esperes
+assolellant-me en els fondals de la Trencada, flairant les molses
+del brucater, oint els tords en l'arboçar, i veient el desesperat
+_Caiman_, rauta que rautaràs, grinyolant, esbufegant, queixalejant
+les arrels que no havia pogut rompre amb les ungles, i etzibant un
+brollador de terra humida entre les seves potes del darrera
+eixancarrades!
+
+Llavors m'enervaven: ara, el record, tan sols m'omple d'agraïment
+retrospectiu pel brau i temerari desencauador.
+
+Ell revenia més prest del que suposàveu. El cansament cornava dins
+aquell pit contrafet, i la suor li rellentia al front. El primer
+Déu-vos-guard era una puntada de peu al _Caiman_ que el rebotia
+contra els matolls. Després llançava la gorra i el magall. Una
+estranya maniobra emprenia, en Quimet, abans de començar la tasca.
+Consistia a trencar un manat de brucs i a introduir-los dins el
+catau tant com el braç en podia haver. Així que el braç curtejava,
+el corbo, ajagut, estiragonsant-se, fent el cap enrera, seguia
+empenyent amb gemegoses estremituds. Quan la galta, el muscle i el
+gep se li havien emmollat en la terra fresca del catau, esventrat
+pel _Caiman_, el bosquerol es redreçava, desembrussant-se l'orella,
+escopint llot i eixugant-se les fesomies de rajoler amb la mànega
+de la camisa.
+
+Tot seguit, en la clotarada, retrunyien els cops isòcrons,
+persistents, somorts, del magall, i l'esbufec de les pitrades del
+brau minaire. ¿Durarà molt, aqueix treballar de negre? Durava el
+que havia de durar. Si el conill s'hagués entaforat a les entranyes
+de la terra l'hauria percaçat en Quimet.
+
+Arribava un moment que les gleves, les pirroces de bruc, les
+llenques de molsa i els matolls arrabassats formaven un munt,
+soterrant les cames del bosquerol; i, en aquella catastròfica
+confusió, ningú hauria sigut capaç de trobar la seguida del catau.
+
+Llavors compreníeu la servitud del ramàs. En trobar-lo
+esgratunyant, en Quimet tornava a ajaçar-se, tornava a empènyer
+fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors,
+un contramotllo de mènsula grotesca.
+
+El moment solemnial esdevenia més tard, després de repetir diverses
+vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja
+muntanya.
+
+Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot. Així que treia
+pèl, una resquícia de pèl com fil de teranyina, llançava un crit de
+victòria.
+
+Desenganyeu-vos; les excavacions mai deixaran de ser emocionants.
+Tant li fa que es tracti d'un conill ple de vida com d'un egipci
+mort i embalsamat: el misteri i el dubte hi són, i la troballa
+us exalta.
+
+Per això el bosquerol, aconseguit el pèl, pegava les darreres
+magallades amb un braó de trenta mil diables. De seguida, braç nu,
+les dents apretades, boca terrosa, el vèieu maldar per punyir la
+víctima. El _Caiman_, oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo.
+Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat també, introduïa
+el morro pel sotaixella d'en Quimet. Els gemecs de l'home es
+barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau
+repercutia un trepeig violent.
+
+Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació.
+Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava
+l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava.
+
+Una immobilitat absoluta del caçador i uns tremolins en les anques
+de l'ajudant precedien el desenllaç.
+
+De sobte, una estremitud, una bursada, un xoc subterrani, uns mots
+amorosos d'infinita tendresa, com -¡Vina'm aquí, pobric, estimat de
+la mare!, i el corbo es redreçava d'un salt. L'instint satisfet li
+birbillejava en les nines, xiques i cruels com les d'un aligot.
+Alzinant el braç pel cim de la tanyada del brucater, ens mostrava
+la presa. El conill era un remolí, d'espeternecs i revinclades,
+cabdellant-se i descabdellant-se. La seva gràcia elàstica i el seu
+pelatge suau, fi, llustrós, net, immaculat, contrastaven amb la
+figura massotera del caçador, tenyida de fang roig, amb pegats
+de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles.
+Veritablement el desencauat, segons apariència, era en Quimet.
+
+Glapint i claquejant les dents, el _Caiman_ feia bots formidables
+amb la pretensió d'abastar el conill.
+
+-Marxa! marcha, dic!... Llamp te parteixi! marxa!
+
+El càstig a tanta impertinència no es feia esperar. Un ahuc
+horripilant somovia l'afrau. El gos, amb el ventre ensorrat, la cua
+tocant-li el llombrígol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se,
+es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de
+cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop
+sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. I mai
+havia de repetir-lo.
+
+
+III
+
+Jo vaig conèixer el corbo a casa un seu germà, un pagès llest i
+d'empresa que vivia en una casica de fam i set, però que l'ase em
+flic si hauria baratat els seus guanys de negociant de llenyes i
+carbons amb les meves rendes.
+
+Aquest germà va ensinistrar-lo en el negre ofici de carboner
+donant-li a carbonejar els suros de les seves trafiques.
+
+Així l'allunyava de l'hostal i de la gent del poble, que començaven
+a mirar-se'l amb mals ulls.
+
+Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes eren la cosa
+més feréstega que us pugueu imaginar.
+
+En ple dia, batent-hi el sol, us hi sentiríeu acovardits, propicis
+a la superstició i les inquietuds sobrenaturals. Els mateixos
+pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginació entumida, no
+deixen d'experimentar-hi vagues paüres. -Són indrets que no fan
+goig- diuen ells. Generalment es tractava de verals desconeguts del
+mateix propietari; reclots fantàstics on les soques cauen de
+vellúria, rosegades pels banyarricends, cobertes de molsa blanca i
+de nafres infectes enormes que suquegen podridum; córrecs pregons,
+emmalesats, on fosqueja a mitja tarda, on hi ha cavorques de
+ramatge d'una llobreguesa perennal, on s'atura la gosadia dels
+caçadors, que s'acontenten amb estimbar-hi pedruscalla. A voltes,
+però, en Quimet carbonejava a l'obac d'un cimal abrupte; un
+d'aqueixos cimals que s'obiren de lluny perduts en la maror
+selvàtica, el mateix que illots inabordables, assiluetats de
+penyalars ingents i vegetació torturada. O també en el flanc d'una
+serra immensa, entre valls intransitables, rodejat de pinedes
+laberíntiques, d'embardissaments com catedrals i rocasses de
+configuració monstruosa, disseminades arreu, com un ramat ciclopi.
+
+¡Imagineu-vos el corbo, sol, ben sol, vivint en aquells mons de Déu
+lo pare!
+
+Esdevenia el veritable esperit familiar de les grans brolles
+inexplorades, de les cofurnes dels roqueters i dels troncs balmats.
+Negre de mans i cara, el gros bigoti marcit, els cabells llargs
+abrigant-li el clatell, amb son tricot gris esfilegassat, com la
+faixa, les calces i la gorra (cosa que el feia semblar pelut), us
+compareixia impensadament d'un aire matusser i sarcàstic, amb tot
+l'aspecte d'un nan sobrenatural.
+
+* * *
+
+En Quimet convivia, amigablement amb les salvatgines. Em contà que
+havia sigut veí d'un gamarús tota una hinvernada. L'animal arribà
+a agrair-li que no li hagués aterrat el suro en l'escalaborn del
+qual passava les hores d'enlluernament diürn. i en Quimet i el
+gamarús s'entenien i expressaven la simpatia llur, trucant la
+rusca, com dos veïns separats per un embà.
+
+Els teixons, les guineus i els porcs senglars no feien pas cabal de
+la presència del bosquerol. Ell n'estava encisat, i ho retreia amb
+urc, a la faisó de certs polítics de províncies en omplenar-se la
+boca del tracte familiar que han rebut dels cortesans.
+
+En Quimet us narrava pintorescament la seva vida de solitari; us
+ponderava el seu gaudi misantròpic; la pau de les boscúries, el
+repòs que dóna l'absència de camins i carreteres, la certesa
+de tenir el germà de raça més proper a sis o set hores lluny, el no
+existir ni per al rei ni per al papa, i la il·lusió de saber-se
+oblidat, perdut, com una bèstia inclassificada en un desert.
+
+Solia ponderar també els goigs materials que li proporcionava la
+seva vida humil: la gana que desperta el baume de l'olla penjada en
+una forqueta, bullint al sol; el coratge que es rep d'un plat de
+brou de sagí ranci barrejat amb el vi de la boteiola, el gust
+especial de la cansalada sofregida amb llenya de pinetell, i el
+sabor del pa de vida guardat dintre la saca, torrat per les
+ventades i estellat a cops d'ullera de destral.
+
+Us parlava, demés, del bell humorisme de les sargantanes que se li
+ficaven als esclops; dels catifets amb les xutes, el flauteig de
+les quals escarnia fins a menar-les al cim d'una branca morta a
+tret d'escopeta, i de la fraternitat aconsoladora que l'unia amb el
+_Caiman_, que es desvivia per distreure'l i complaure'l empaitant
+esquirols i lladrant a les serps, fent altres manifestacions
+platxerioses, i esdevenint honrat i frugal, Déu sabés si per virtut
+o per manca de temptacions.
+
+I en Quimet, per no perdre l'ús de la paraula, s'habituà a enraonar
+amb el gos. Tots els carboners, mentre les piles cremen, tenen
+algunes estones desvagades; i era llavors que el corbo apel·lava el
+_Caiman_, s'asseia terra enllà, el feia jeure entre les seves
+cames, i, amb una horrible ostentació d'impietat, li ensenyava
+doctrina.
+
+En tractar-se dels manaments de la Llei de Déu, suprimia el sisè
+com una concessió especial que creia de justícia no sols per al
+gos, sinó també per a l'amo.
+
+
+IV
+
+En Quimet, amb aquella vida, havia arribat a un grau d'enduriment
+corporal i espiritual insuperable. Els altres bosquerols solen
+construir una sòlida barrera de boscalls i gleves, un estoig de la
+seva còrpera amb palla per jeure, una petita llar i una porta de
+feines, que barra el pas al gebre i al vent-pluig. El corbo no
+perdia el temps en coses supèrflues: una rusca, una saca, un feix
+de ginestells, combinats enginyosament segons el seu instint de
+nòmada, li servien d'escut contra les agressivitats del cel i la
+muntanya. En les bonances, passava la nit allí on coincidia la son
+i el lleure. Ell i el _Caiman_ s'esternellaven junts entre
+l'arrelamenta d'un suro, sota els brancatges, que els protegien de
+la serena. Si el temps era desapacible o amenaçador, es tiraven una
+sàrria per damunt i dormien angelicalment, com una damisel·la entre
+matalassos i edredons de plomes.
+
+-El jaç dur és un remei contra la mandra.- afirmava en Quimet; -i
+una pila encesa no en vol, de mandra: vol ser vetllada com un
+malalt; i això obliga al carboner a dormir amb un sol ull i amb
+una sola orella.
+
+Quan la disposició del foc en les carboneres exigia aquesta cura i
+assiduïtat, començaven les penes del bosquerol. Amb lluna o fosca,
+amb tramuntanes o gebres, amb pluja o neu, ell havia de fer la seva
+ronda nocturna, barranquejant pels sots i entaforant-se per les
+brolles a fi de vigilar aquelles combustions subterrànies, que eren
+els seus camps i vinyes.
+
+Sovint bramulava el llevant, i els núvols donaven l'aigua per amor
+de Déu. Els pins i les sureres eren rebregats per l'oratge, i les
+branques rajaven amb fúria de canals sobre l'esquena del corb. (-El
+gep se m'anava estoveint- deia ell pintorescament.) Els córrecs
+esdevenien torrenters, i les fondalades estanys, que calia
+travessar amb aigua fins a la cintura: aquella aigua bruta i
+escumosa la fredor de la qual penetra fins al moll de l'os.
+Entretant, la marmanya de la serra, xopa i empagueïda, se li
+arrapava al vellut de les calces, privant-lo de trascamar; i el
+gotellar del xàfec li assotava el rostre, li anegava la visió, se
+li escorria pel clatell, esquena avall, i la llumeneta del fanalic,
+darrera els vidres entelats, fumosa i esgrogueïda, agonitzava per
+moments.
+
+Amb una tempura així és quan les piles fan el boig, i en Quimet mai
+deixava d'atrapar-ne alguna en camí de recremar-se.
+
+A la flagel·lació contínua i amoïnosa de l' oratge venia a
+ajuntar-se la inquietud de perdre la mercaderia. Llavors el gnom
+s'enfurismava.
+
+Corria d'açí i d'allà inspeccionant el color del fum que eixia dels
+espiralls. Un cop informat de la decantada del foc, del grau de
+carbonització de la llenya, de seguida començava a manipular
+estranyament. L'hauríeu vist resseguir d'un a un aquella sèrie de
+forats rodons, negres i misteriosos; l'hauríeu vist fustiquejar-hi
+amb estelliscons i trossets de rusca, obstruint aquest,
+desembossant l'altre; mentre deixava anar, a la boca de tots, el
+mateix reguitzell de frases comminatòries i d'imprecacions
+furients. Més que el feinejar d'un pobre bosquerol, era allò un
+seguit de conjurs i de maniobres cabalístiques.
+
+El braser subterrani obeïa o deixava d'obeir; però, segons com, el
+corbo adoptava una actitud desesperada. D'un salt es plantava al
+bell cim de la carbonera.
+
+Els cops metàtlics del seu tràmec incansable ressonaven, entre el
+traüt de l'aiguat, basardosament, com si provinguessin de la taleia
+d'un sepulturer foll.
+
+En Quimet bitllava la pila, mal que pesés a tots els elements
+desencadenats. Però la pila era un fetge: els esclops hi
+relliscaven; el tràmec s'hi encastava, aixecant enormes pans de
+terra molla, que calia treure a grapats; i el corbo, amarant-se,
+enllordant-se, pataquejat per l'huracà, aconseguia, amb repetits
+esforços, destapar el foc. Als seus peus restava obert una mena de
+cràter guspirejant. El corbo, a fi d'emplenar-lo, prenia un feix de
+branquillons; mes aquella llenya molla, freda, agressiva, després
+d'esgarrinxar-lo amb els seus estarlocs, repetellejava
+espantosament en contacte amb les roentors internes. Una glopada de
+fum espès, agrós, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li
+escaldava els ulls.
+
+Un reguitzell de blasfèmies passaven, sibilants i horrísones, per
+entre les dents serrades d'en Quimet, com un raig de vapor per la
+vàlvula disparada d'una locomotora a massa pressió.
+
+Aquest desfogament, no obstant, era sols una manera indirecta
+d'afalagar el maligne. I, ja ben segur d'haver guanyat la seva
+atenció i de tenir-lo a l'aguait, el corbo l'invocava.
+
+Imagineu-vos-lo al bell cim de la pila, encirat, vibrant de ràbia,
+entre fumeroles i escaldufaments, envermellit per unes flames
+d'escotilló, amb el cremall del fanalic als peus, en mig de totes
+aquelles boscúries tempestejades i d'aquell terratrèmol
+catastròfic, i no caldrà pas que us ponderi la seva grandesa
+infernal.
+
+* * *
+
+Penseu bé el que significava donar-se al dimoni en aquella situació
+i en aquells paratges. I en Quimet s'hi donava de tot cor. Ell,
+almenys, ho afirmava així, i cap dels actes d'en Quimet ens
+autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la
+dèria comprovada de fer honor al seu bigoti herètic.
+
+De tota manera, el diable feia el sord a les formidables
+invocacions del tràgic bosquerol. Ell, però, les repetia sempre amb
+una desesperada insistència. Ja no calien grans contrarietats ni
+grans fatigues. Així que les coses no sirgaven com cal, ja el
+teníeu oferint l'ànima tranquilament, amb la mateixa sang freda que
+hauria ofert un per-beure a un altre carboner a canvi de feinejar
+per ell durant un jorn de galvana.
+
+En Quimet, no obstant, tenia el convenciment que no oferia gran
+cosa: un escaig de l'obra divina, contrafet i grotesc com el mateix
+cos, això que n'havia ja abandonat pels deserts de la terra com una
+fallida vergonyosa de la seva inspiració i del seu art.
+
+De vegades, en Quimet, reincidia en les seves ires: tornava als
+seus procediments de violència així que tornaven les grans
+penalitats.
+
+Se les havia amb la seva mare i després amb l'àngel custodi. Ella
+per haver-lo concebut a salt de mata, i l'altre per la seva
+protecció temerària, els ajuntava en uns mateixos insults,
+acusant-los de la seva dissort.
+
+El _Caiman_, que no era pas massa beat ni escrupolós, en oir el seu
+amo s'agemolia sota una estepa amb un bell tremolor, acabant per
+fugir a quatre peus junts.
+
+En Quimet arribà a sospitar si aquella bèstia tindria un bon
+esperit al cos, i en més d'una ocasió estigué a frec de passar-ne
+els taps d'un tret d'escopeta. No es recordava que el _Caiman_,
+oint una lletania per l'estil, hagué de suportar uns banys
+d'infusió de llentiscle que el deixaren net de pel com una pota de
+vedella escaldufada.
+
+Demés, sempre que en Quimet es desvetllava massa per la salut del
+gos, etzibava aquell reguitzell de blasfèmies, i tant com mai en
+les aplicacions minucioses i terribles dels remeis heroics.
+
+En veritat, però, que ningú del món fóra prou aciensat per a dir-
+nos si el cor d'un irracional és susceptible de compendre el que hi
+havia d'imposant i temerari en aquell desig de mort i damnació
+expressat a gola plena en la llobreguesa d'una nit tempestuosa,
+entre la violència dels elements destructors, al cor d'unes
+boscúries sense límits, a l'hora fatídica de les aparicions, de les
+llumenetes misterioses, dels contactes vellutats i hòrrids i dels
+averanys satànics.
+
+
+V
+
+En Quimet, termenada una campanya, solia pendre's alguns jorns de
+repòs. Davallava a la masoveria del seu germà. Passaven comptes, es
+rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les
+espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de
+gent del poble que seguien el mateix camí, se n'anava a un mercat a
+vila. A cal Pinxo es feia coure una terça de costelles de moltó, es
+bevia un mitjot de vi (un vi de la terra, un poc tocat
+d'escaldadura, que picava al paladar i desentumia la llengua), i
+ofrenava son gep als concurrents, el contacte del qual duia bona
+astrugança.
+
+Els marxants de gra, les polletaires, els sagals, els carreters...
+en fi, tots els qui al migdia es reunien a l'hostal i eren jugadors
+de la rifa, desembutxacaven el paperots i els refregaven per
+l'esquena del corbo. Alguns per millor obligar la sort, apuntaven
+els dècims amb agulles, o els hi ficaven entre la pell i la camisa,
+prolongant la saturació miraculosa. En Quimet, molt seriós,
+sarcàsticament seriós, contribuïa a la gatzara amb la seva pacient
+actitud. Cap al tard muntava altre cop al poble, i es ficava altre
+cop a l'hostal. Jugava al cau, sopava d'una torrada, i es bevia un
+segon mitjot de vi. Llavors començava a fer gala del seu esperit
+fort.
+
+Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i
+assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa
+llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals.
+
+El corbo era el darrer a eixir de la taverna. Apel·lava el
+_Caiman_, que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot
+fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava
+els ulls a través de les parpelles.
+
+* * *
+
+Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn. Els plats de vi
+calent no li estoveïen pas aquella tos ressonant, dura, i maligna.
+Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven
+d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas
+construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou
+coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes
+desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria
+alguna cosa: aneu a saber el què!
+
+Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela,
+conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per
+convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional
+addicte del rector. Llevat de les estones que la seva afició a la
+mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria.
+Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les
+vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un
+llibre de missions a la Xina. Al sagristà l'embadalien aquestes
+lectures. Admirava la constància i l'heroisme dels missioners
+bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin
+existit. Es sentia desitjós d'imitar-los, si bé no deixava de
+compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat
+d'anys era un obstacle dels més grossos. Però...! bon Déu!... ¿per
+què, deixant-se dels xinesos, no podia intentar quelcom respecte al
+carboner, esmerçant-hi, tal com fos, la seva condició sagrada i el
+seu gran entusiasme a fer prosèlits?
+
+Els dies feiners ningú els destorbaria: la llar i l'escó deserts de
+parroquians, serien un lloc avinent per a iniciar, amb calma,
+aquella obra magna. El corbo estava mig atuït per una cadarn, i el
+sagristà acabaria d'atuir-lo amb la visió horrenda de l'infern,
+procurant de seguida entendrir-lo amb el retret de la gran
+misericòrdia del Senyor. I...qui sap!
+
+-¿És cert, burrangot, que t'has donat al diable?
+
+-No em parleu pas del diable! Jo sí, que us el vendria per quatre
+sous!
+
+-Que no t'ha fet cabal?
+
+-Jo pensi, si fa o no fa, com a vós Sant Isidre. Són pla bé uns
+janfúmeres, i no es traussen pas per gent de mala mort com
+nosaltres. Vós i jo som virosta... enteneu?.. virosta.
+
+En Quimet parlava amb visible amargura, a la faisó del qui ha sigut
+traït impensadament. El diable venia a representar un d'aquests
+amics poderosos que es reserven per a les situacions desesperades.
+L'humiliava el pensar que la seva animeta de miserable no fos
+aprofitadora ni per a ser bullida en les calderes de Perebotero.
+
+El sagristà veié la flaca del bosquerol, i pensà escometre'l per
+l'indret de l'amor propi. Tragué la seva pipota amb tapador de
+llauna i broc de canya, hi atapeï el tabac infecte, l'encengué
+esgratinyant amb l'ungla del dit gros el cap d'un misto de cartró,
+i començà a ponderar-li la bondat de Déu. Tanmateix es comportava
+altrament que el banyut, i s'hi podia confiar. Rei de reis, Senyor
+de cel i terra, acudia allí on el cridaven, si el cridaven amb el
+cor net, fervorosos i necessitats.
+
+-Pas que et cregui!- li responia en Quimet. -¿Voleu jugar que mai
+vindria a rescaldar les meves piles ni a traginar els meus
+boscalls?
+
+-Si tan ple de la seva gràcia estiguessis... potser sí, home,
+potser sí!
+
+-I, al ruc negre- (el ruc negre era el rector) -que l'ajuda a cavar
+les seves cols?
+
+-Ja l'ajudarà a guanyar la glòria eterna.
+
+-Pels afers d'ací dessús, jo el voldria!
+
+I trencava l'enraonament pagant la mistela, cosa que animava el
+sagristà a recomençar la conversació el dia proper.
+
+Sobre un punt insistia especialment el missionista: que Déu,
+totpoderós, no fes cabal d'un miserable descregut que seguidament
+se'l posava a la boca enllordant-lo i escarnint-lo, era just i no
+tenia res d'estrany; però, ésser rebutjat de Llucifer després
+d'anar-hi al darrera complaent-lo i ofrenant-li el míllor de
+l'home, era tanmateix una vergonya!
+
+Per dignitat s'imposava un acte de contrició, una revirada de
+conducta. Res: mofa per mofa. No és pas tot u ésser despreciat d'un
+sobirà o d'un pelacanyes. Més malament del que li havia anat amb
+l'un no podia pas anar-l'hi amb l'altre. Costarà gaire de fer la
+provatura?
+
+En Quimet, amoïnat per la lògica del brau servidor de Sant Isidre,
+se'n tornà a bosc. Eixí de l'hostal, una matinada de fred viu,
+escandalitzant els tres o quatre veïns del poble amb la seva tos de
+simbomba.
+
+
+VI
+
+Un jorn, els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les
+sàrries del carbó, s'aturaren a l'hostal. Tornaven de buit. En
+Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat
+la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense
+mirament. Guiats pel _Caiman_, l'atalaiaren ajaçat de boca terrosa
+en un gran pilot de fulles de roure. Per entre la borra del cabell
+apareixien les orelles de color de cera verge. Més enllanic del jaç
+trobaren un plat de sopes de vi, intactes. Comprengueren que en
+Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir.
+
+Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà.
+
+-No em toqueu: tinc això d'aquí dintre tan primparat,- (es rautava
+la sina) -que el brandar del matxo ho esmicolaria per sempre més.
+
+-Què vols, del poble?- li digueren els traginers rodejant-lo
+afectuosos.
+
+-Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa.
+
+-Qui es cuidarà de tu, sant cristià!
+
+-No ho sé pas del cert: Nostre Senyor o el diable. Que s'ho facin a
+cara o creu.
+
+* * *
+
+Els traginers hagueren de donar raó al germà d'en Quimet d'aquella
+contrarietat. Havien fet l'anada per la vinguda, i això no era pas
+cosa de ocultar a un amo. Un d'ells va tòrcer de camí. Trobà el
+negociant a taula bo i dinant, rodejat de la seva família.
+
+-Veies, que el vostre corbo deixarà l'ossada allà dalt. ¡Bon negoci
+has fet, amb el carbó de Serra Fosca! Encara crema dins les piles.
+¡Un xafarranxo!...
+
+I explicà el què, i, segons ell, en Quimet no tenia pas
+vint-i-quatre hores de vida.
+
+El pagès acabà d'engolir-se el seu plat d'escudella, menjotejà de
+pressa unes quantes patates del bullit, begué una llarga tirada del
+vi de la porrona, demanà el tapaboques a la seva muller, i, punyint
+la mangala de sanguinyol, va encaminar-se a Serra Fosca. Abans,
+però, hagué d'aturar-se al poble a fi de trobar algú que volgués
+donar-li ajut, pagant el que fos. Es tractava de salvar la
+mercaderia, el poc o molt carbó que no s'hagués recremat dintre
+aquelles piles abandonades. Després mirarien de fer quelcom pel
+pobre bosquerol en cas d'atrapar-lo amb vida.
+
+L'únic home disponible era el sagristà de Sant Isidre. No
+desaprofità pas aquella ocasió de guanyar un bon jornal i, de
+passada, molt probablement, de redimir l'ànima escadussera del
+renegat, percaçada de temps.
+
+Partí amb el germà del corbo, encabint un llibre d'oracions dins
+les alforges del patifell.
+
+De mitja hora lluny oïren els ahucs del _Caiman_. Un núvol negre
+tapava el sol, arranat a la muntanya; i entre les clarianes dels
+suros es percebia una rojor d'incendi. Tot plegat no presagiava res
+de bo. Caminaren més de pressa. Per fi dominaren una vall on
+s'arrossegaven mandrosament unes llargues filagarses de fum blavós.
+Flairaren la bravada característica de les piles enceses, i
+davallaren per entre un brucater atapeït, deixant el camí per
+guanyar temps. En arribar al lloc de la tragèdia, el núvol negre
+havia envaït el cel. El fred era intens, i l'aigua dels reixorcs,
+glaçada, cruixia sota les plantes llurs. D'en Quimet, ni rastre.
+Trobaren el magall, l'aixada, la destrala, unes saques apedaçades,
+el fanal amb el dipòsit de l'oli buid, i àdhuc el plat fondo de
+les sopes de vi sense vi i sense sopes, amb el rústec vidriat de
+floretes grogues tan net i lluent com si acabés d'eixir de casa el
+terrissaire. En el pilot de fulles de roure, els dos jaços del
+bosquerol i del _Caiman_, l'un ben a prop de l'altre, eren
+perfectament obiradors. En front d'aquest misteri, els dos pagesos
+es sentiren més embasardits que si haguessin topat amb el cadàver
+del corb. El cridaren esgargamellant-se, fent amb les mans una mena
+de botzina que enfocaven per tots indrets, i deixant, entre veu i
+veu, un espai de temps per escoltar atentament.
+
+A jutjar pels ahucs anteriors, el gos del bosquerol devia rondar
+per la serra, i l'apel·laren amb tota l'ardidesa que els restava.
+Els xiulets reglamentaris, els esgarips furibunds de guerra, tan
+enardidors per a coniller de la voluntat del _Caiman_, no
+aconseguiren altra cosa que desvetllar les ressonàncies dels
+clotarals. La nit se'ls tirà al damunt: una nit fosca, brújola,
+amenaçadora. Passà contra cel un duc batent les ales amb lentitud
+sinistra. El germà d'en Quimet resseguí les carboneres planyent-se
+del seu estat; d'haver d'esperar el dia vinent per a rescaldar-les.
+Sota l'espessor dels suros ja no s'obiraven els dits de la mà, i
+hagueren de basquejar-se a fi de pernoctar en mig de la boscúria.
+
+* * *
+
+Explicar-vos que l'enigmàtica desaparició d'en Quimet donà molt que
+dir i que pensar, seria perdre el temps.
+
+El seu germà, un cop recollida la mercaderia, va lliurar-se a una
+minuciosa recerca; l'autoritat despatxà missatgers per a tots els
+pobles dels encontorns; i es donà una batuda general, sense
+aconseguir heure el més petit indici del bosquerol. Ningú dubtava
+ja que el dimoni se l'havia emportat en cos i ànima.
+
+Això, francament, no era pas mica honorífic per a aquell veïnat de
+gent pietosa. El poble en massa restà com estabornit de la gosadia
+del maligne i de la mala anomenada que li pervindria del fet.
+
+-¡Ah, fills de l'Esparra, que us en aneu, vestits i tot, cap a
+l'infern!
+
+Preveien l'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien els
+vilatans en places i camins.
+
+De tota manera restava un punt sense aclarir: i el _Caiman?_ Sobre
+si un gos pot fer peça al diable, es formularen diverses opinions.
+
+Un jorn, però, el _Caiman_ va ser vist per uns artigaires.
+L'amoixaren. Estigué amb ells el temps just per a afanar-los la
+cansalada del cistell. Des de llavors, el terrible coniller, de
+temps en temps, apareixia per les masies, robant el que trobava
+audaciosament, tornant-se'n al bosc amb tal lleugeresa que
+fracassaren tots els intents de seguir-lo. De bell nou la fantasia
+dels pagesos fou esperonada. I de quina manera!
+
+* * *
+
+Una vetlla, la cunyada del bosquerol damnat passava farina. La
+mainadota dormia; i ell, el marit era absent, a mercadejar un
+escamot de pins. Bufava el migjorn i queia una gotellada. Fresses
+estranyes sorollaven la casa, i la masovera sentia un acorament
+feixuc, inexplicable.
+
+De sobte suspengué la taleia: immobilitzà el sedàs per escoltar
+millor.
+
+Li semblava haver oït el trucar d'un bastó a la porta forana. Afinà
+les oïdes, i -Toc, toc... toc, toc, toc...- ja no era possible
+dubtar-ne. «El de casa» tenia una altra manera d'anunciar-se:
+pegava un cop de peu i la cridava pel seu nom. Qui podia ésser, en
+aquelles hores?
+
+-Toc, toc... toc, toc, toc...- Demostrava el visitant una certa
+impaciència, repetint els trucs més violents i ardits.
+
+-Qui hi ha?
+
+La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més
+coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila,
+ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora
+es percebien uns esbufecs satànics. Després, pel forat de la
+gatonera, aparegué un morro de bèstia apocalíptica, la
+fosforescència d'uns ulls, unes barres enceses eriçades de queixals
+punxeguts, i la pregonesa d'una gola grinyolant.
+
+En això, la porta, mal tancada o empesa per una força sobrenatural,
+cedí, esbatanant-se. En la llobreguesa del defora, il·luminat pel
+llum de ganxo que sostenia entre tremolins la masovera, es destacà
+la forma corporal d'En Quimet.
+
+Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb
+una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i
+el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la
+seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb
+aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom.
+
+El _Caiman_ entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral,
+apressant-se a ensumar la pastera i els fogons. Ella ni el veié.
+Sangglaçada, ni parpellejava ni es movia.
+
+-¡Recolliment per aquesta nit, germana!- El faceciós bosquerol feia
+veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de
+la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari.
+
+Amb la mateixa parsimònia de fantasma, es ficà a la cuina, rugí en
+veure el foc apagat, es desempallegà de l'abrigall i aixecà els
+braços. Moment d'horror! La pobra dona cregué que anava a
+maleir-los per llur descuit en les oracions, per llur mesquinesa a
+no haver-hi fet dir el bé, com era de consuetud entre famílies
+cristianes. Res d'això: en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de
+gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa, i, quan el foc fou ben
+encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades.
+
+Una ànima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta
+inconcebible mal que sigui als ulls d'una pagesa superticiosa. De
+tota manera, la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de
+pressa amb en Quimet rediviu. Experimentà per alguns dies aqueixa
+esgarrifança íntima que produeix el retorn imprevist d'un animalet
+casolà portat ben lluny amb intent de no veure'l patir i
+d'estalviar-se la seva pudor cadavèrica.
+
+
+VII
+
+En aquesta mateixa llar on en Quimet va satisfer la seva fam de
+convalescent i perdé el seu prestigi de fantasma, jo vaig parlar-li
+per darrera vegada.
+
+En Quimet va jurar-me i perjurar-me que ni ell mateix podia
+explicar com va refer-se del seu cadarn ni com visqué durant
+aquella mesada que el cregueren difunt ni com abandonà el jaç de
+fulles de roure, ni qui l'alimentà, ni qui el guarí. Creia de bona
+fe en la seva mort. El que era, que la trista animeta rebutjada del
+cel i de l'infern cercà altre cop recolliment en la gepa. I això
+encara es repetiria sis vegades: el cas dels gats.
+
+I s'expressava així amb un dolç murmuri d'estoic, acceptant
+aquelles set vides dels felins com un nou flagell, sense gran
+interès en fer-m'ho creure, amb una perfecta indiferència per si
+allò hagués pogut _ésser_ altrament.
+
+Ens havíem quedat sols vora el foc. Acabàvem de sopar, i tota la
+família del seu germà, xics i grans, cansats del treball i avesats
+a acotxar-se amb les gallines, dormien feia estona. Jo prolongava
+expressament la vetllada, desitjós de recollir tota s'estrafolària
+psicologia d'aquell bosquerol.
+
+Per als llegidors espantats i sols per a ells, jo he de terminar
+aquesta narració amb unes quantes consideracions tranquilitzadores.
+
+O jo sóc un detestable observador, o el cinisme impietós d'en
+Quimet no era altra cosa que fatxander.
+
+El traïen els seus ulls d'infant i un deix cordial i efusiu en
+l'expressió. Demés, podia raure sense gaire temença entre els
+cremallots de l'infern, car encenia la meva pipa agafant les brases
+enceses amb els dits. Encara una altra cosa: les consideracions
+catequitzants del sagristà no havien pas deixat de perforar-li la
+consciència. Esmentem la més punyidora: -No és pas tot u ésser
+despreciat d'un sobirà o d'un pelacanyes.
+
+A la llarga faria una provatura, i deixà entendre la possibilitat
+d'humiliar-se, de recórrer a la magnanimitat de Déu, rei de
+l'univers.
+
+Va estenallar-se en l'escó. Coneixent-lo, ningú s'havia preocupat
+de preparar-li un llit. Jo vaig romandre una bella estona mirant
+les flames i mirant-lo a ell. Realment tènia tot l'aspecte d'un
+home dissecat, amb entranyes de borres cobertes de pell
+estireganyosa, on la dalla de la mort s'esmussaria percudint-la en
+va.
+
+Havia començat a regirar-se neguitós com qui no arriba a trobar la
+jeia. Tragué el tou del tapaboques, que devia destorbar-lo, i
+s'acomodà sobre la fusta. Ni així. Per últim va aixecar-se ensunyat
+però resolt; i, fent tentines, ensopegant amb l'abrigall, traspassà
+el llindar de la cuina...
+
+El foc s'apagava, i la gebrada del defora envaïa amb el seu alè
+l'interior.
+
+En les espatlles començava a sentir-hi la impressió desagradable
+d'una mullena subtil.
+
+Calia decidir-me a cercar l'escalforeta del llit. Vaig pendre el
+llumet d'oli que parpellejava oscil·lant en el suport ensutjat de
+la xemeneia. En travessar l'entrada haguí d'estrompassar una mena
+de farcell que obstruïa el pas. Era el bosquerol ajagut, terra
+enllà, en la inclement duresa de les llosanes que empedraven la
+casota: unes llosanes naturals de pedra rústega vulcanitzada, amb
+juntures com precipicis, amb desigualtats torturadores on lliscava
+el griso garrativant de la nit, acarrerat per dessota la porta.
+
+No el cobria més que l'efímer tapaboques espelligat, i dormia com
+un soc i roncava com un orgue.
+
+
+
+
+EN CARXOFA
+
+
+I
+
+-Tinc el gust de presentar-vos en Carxofa.- En oir això l'hauríeu
+vist quadrar-se, aixecar la seva mà bruna i renuada al nivell del
+front, de caire al doblec de l'airosa barretina empordanesa
+(talment un casquet frigi), i restar així, com un mariner del rei,
+fins que la vostra suposada autoritat marcial li digués prou.
+
+Davant vostre teníeu un home d'anys, cepat, alt i test com una
+antena de nau, nas ferm i aguilenc el mateix que el timó d'una
+fragata, cara terrosa i celles espesses, sota l'ombra de les quals
+brillaven, platxeriosament, uns ulls vius, d'esparver domesticat.
+Mentre us contemplava se li accentuaven els nobles solcs facials,
+iniciant un somriure de plaga empedreït, mostrant-vos un rengle de
+dents blanques, desgastades per cinquanta anys de rosegar el pa
+moreno del seu sarró de pescador.
+
+Estic convençut que ni ell mateix sabia del cert si això de Carxofa
+era un cognom o un sobrenom. En veritat, però, que, per la vida que
+feia, tan bé li anava una cosa com l'altra.
+
+En Carxofa es pasava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta
+planúria fantàstica i traïdora que, vorejant el mar a un costat i
+altre de les goles del Fluvià, s'estén des de l'Escala fins a
+Roses. Era, en definitiva, un trist pescador lacustre. Es titulava
+a si mateix _l'almirall de les aigües mortes_, volent significar el
+domini absolut que tenia d'aquells tòcoms laberíntics, habitats
+solament per fotges i rat-bufos, rasclons i bernats-pescaires.
+
+I en Carxofa tenia la seva flota: una barca de quilla en el riu,
+devés Sant Pere Pescador, i una _veta_ com un bressol, que
+transportava a coll segons les necessitats de les pesqueres.
+
+No he conegut mai cap salvatgina en qui la llei d'adaptació al medi
+s'hagués complert tan absolutament com amb en Carxofa.
+
+La seva pell resseca i torrada, el seu vestit de vellut descolorit,
+la fusta dels rems i de la barcota, i el fang del seu calçat, eren
+d'un mateix to indefinible de cosa calcigada pel sol i destenyida
+per l'aigua. Quan parava els ormeigs en les voralles argiloses del
+riu o entre la malesa de les llacunes, no l'hauríeu pas obirat
+fàcilment. Es feia tan invisible que àdhuc els ànecs salvatges i
+els corbs marins volaven arran del seu cap, prenent-lo per un pilot
+de gleves, per una soca morta, per un feix de balques, per una
+reconada d'escòries; en fi, pel qualsevulla objecte menys per un
+enemic.
+
+I en Carxofa ho era, si bé atenuat per una gasiveria de pagès a qui
+no plau massa escampar les municions, ni fer soroll en provatures.
+De tota manera, ell no desemparava mai la seva escopeta d'un canó,
+que la salabrosa humitat de les maresmes convertia en una
+ferramenta plena de rovell, com gitada d'un naufragi. Desconfiava
+de les de dos canons, la punteria de les quals, presa pel mig de la
+soldadura, li semblava fal·lible.
+
+Recordava les teories de balístíca apreses, en la seva joventut,
+durant el llarg servei en la marina de guerra, i no admetia aquella
+absurditat d'encarar dues boques de foc en una sola guinyada.
+
+* * *
+
+En Carxofa vivia en una casica dels afores del poble, an un tirat
+de pedra del Fluvià. En temps de pluges el riu hi arribava
+fàcilment, i en Carxofa el deixava entrar amb aquella alegria. Eren
+amics d'anys, i un i altre congeniaven prou bé per a suportar-se.
+¡Baldament així amb la seva filla i el seu gendre! Tots tres, com a
+bons santperencs, tenien un gènit viu i cridaner, i s'enfurismaven
+per poca cosa. Els dos homes no podien conversar de coses de
+l'ofici sense dir-se'n alguna en to de mofa. El jove, que comandava
+el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar, més enllà dels
+rompents, solia menysprear, tabolejant, el vell pescador d'aigua
+dolça, que feia la viu-viu, manyagament, amb la seva barcota plana.
+Ella, la filla d'en Carxofa, més arriada que tots plegats, en
+oir-los discutir engegava al diable el qui tenia més avinent. Però
+el brau Carxofa era puntillós, i acabà per fer vida a part. Contra
+les impertinències del riu, tenia una mena de sotabanc on es
+refugiava entre els estres de pescar; contra les _avingudes_ més o
+menys molestes de la seva família, tenia la casa dels amics, on
+s'organitzaven caceres, excursions i platxeries. Per a semblants
+casos ell tenia sempre a punt un cert bertrol ple de tenques, ben
+amagat en un paratge introbable. Aquest dipòsit de peix viu el feia
+un home indispensable així que es tractava d'improvisar un àpat
+vora mar en honor d'algun foraster. A més, el seu llarg trasteig
+per la maresma, la seva convivència íntima amb tota mena de feram,
+el seu caràcter pintoresc i servicial, el portaren ben aviat a ser
+un guia i col·laborador insuperable de caçadors i excursionistes.
+
+A la hivernada, els senyors de Barcelona es disputaven la companyia
+d'en Carxofa. Els del poble, així que volíen quedar bé amb algun
+personatge, el confiaven a les seves mans. La barca de quilla que
+comandava el gendre, l'altra petita barca transportable, l'escopetó
+rovellat, les botes d'aigua, el bertrol de les tenques, el gos
+negre i pelut, que mai desdeia a tirar-se a les maleses i en els
+gorgs, per fred que fes; els seus ulls, els petits ulls d'en
+Carxofa, d'enfoc llunyà, avesats a escrutar les boires i la fosca,
+a resistir els besllums cegadors del mar i les polsegueres de
+ruixim dels tramuntanals i com també els seus braços de remador
+incansable; tot ho posava a disposició dels amics dels seus amics.
+
+Mai cobrava un cèntim, perquè sabia que el que no es cobra en
+diners es paga amb dinades.
+
+Molta fe en la seva experiència i molta disciplina a obeir-lo:
+heu's aquí el que exigia el brau almirall de les aigües mortes.
+
+No calia pas discutir l'estabilitat una mica problemàtica de la
+seva barca plana, ni la poca resistència d'una perxa podrida que
+servia de passera sobre un rec; ni tampoc demostrar un dubte a
+petjar un braçat de salsures deixades per ell en un xipolleig i
+que, per al cas, feien la mateixa servitud d'un rierenc que escurça
+el traspàs d'una torrentera. Tant si us manava caminar damunt dels
+llots que engoleixen els homes i el bestiar com per les halques que
+atapeeixen les llaunes(*), la llegendària profunditat de les quals
+esborrona, era precís obeir-lo sense temença resoltament.
+
+En Carxofa sabia viaranys per a travessar el que mai a primera
+vista hauríeu dit que es pogués travessar. Això sí: un pas més ençà
+o més enllà, una permanència d'uns quants segons allí on ell us
+recomanava lleugeresa, us podia causar un fort espant. Ell donava
+l'exemple, i vosaltres no teníeu res més a fer que petjar les seves
+petjades: altrament corríeu el perill de restar clavats com uns
+estaquirots o desaparèixer per a sempre entre llots i
+regurgitacions pestilents.
+
+En Carxofa s'entretenia a excitar la vostra agilitat simulant una
+gran indiferència per la vida dels que li anaven al darrera. Més si
+algú es mostrava tardà, desconfiant de trobar sosteniment, en
+Carxofa l'esperava dirigint-li un cop d'ull menyspreador i un petit
+sermó.
+
+-Quin soldat, llamp m'encengui! Allí on s'hi avorreix una
+eugassada, bé pot avorrir-s'hi un senyor, com una reïra de Déu!
+¡Massa unces, maleït-siga!
+
+I mentre deia això, ajudava al poruc a passar el mal pas, i si
+convenia el transportava a coll-i-bé, renegant com un oriol.
+
+(*) _Gorgs d'aigües mortes._
+
+
+II
+
+Era una delícia fer un aguait d'ànecs amb en Carxofa.
+
+A posta de sol us agafava, us encabia en la seva veta (que, com ja
+us he dit, semblava un bressol arrabassat d'una casa de pagès per
+alguna riada), us aposentava en aquell fustam amb els companys que
+fóssiu, gossos i tot, (suplicant, però, que els subjectessin, per
+evitar que en una bordada intempestiva, o esbatussant-se entre
+ells, no capbussessin aquella petita arca de Noè), armava els rems
+després de treure'ls de llur amagatall, i remava silenciosament
+pausat, amb gran cura, entregirant-se per no desviar-se, seguint
+gorgues i estretors, fins al punt de a vegades us fèieu la il·lusió
+de navegar en sec, en l'espessura d'un canyer; i atracava amb
+dolcesa, amb aquest mirament litúrgic de les dones que s'atansen a
+la taula amb una sopera massa plena. La maniobra del desembarcament
+no sempre era fàcil ni podia fer-se de pressa. Prou sentíeu el fons
+de la barca lliscar en el llot de la ribera; bé teníeu alguna mata
+de joncs per a amarrar; mes encara el desballestat caixó
+oscil·lava, esfereint-vos, i l'almirall reclamava quietud, car un
+braç allargat amb impaciència, una estrebada a destemps, el
+desplaçament ràpit d'algun passatger indisciplinat, podien
+ocasionar un naufragi. En Carxofa saltava el primer, feia esqueneta
+als passatgers, i, tot estrebant La corda de la petita embarcació
+amb grapats de marmanya, us assenyalava els trams del
+desembarcament, indicant d'aquesta manera els punts ferms on calia
+apoiar la vostra petja.
+
+De seguida, ell al davant, vosaltres al darrera, en columna índia,
+començàveu a giragonsar pel matisser fangós que traspuava humitat.
+
+Arribats a lloc, us distribuïa en guerrilla, amb cert aire de
+misteri, fent signes cabalístics d'horitzó a horitzó, de llevant a
+ponent, i us deixava sols pinçant-se els llavis amb els dos dits,
+índex i polze, de la mà dreta. Tals gestos us infonien una mena de
+respectuós pressentiment. Us les havíeu d'heure amb un enemic
+envalentonat i terrible que creuaria el cel abrandat de resplendors
+apocalíptiques. Llavors us imaginàveu la maresma rublerta de
+paranys inconeguts, tràgica; i, en atansar-se les penombres del
+crepuscle, la planúria interminable del joncar, les llenques
+verdoses de les aigües mortes, i els boscatges pregons de les
+serrades, alenaven més vagorosament l'enigma llur.
+
+I arribava la fosca, l'hora solemne de l'aguait: el cercle bru de
+la terra s'estrenyia; les pues dels joncs i els plomalls dels
+canyissos esdevenien fanàstics, destacant-se contra cel; la ressaga
+del mar ens cobria d'un brunzir rítmic i continu; i la silueta d'en
+Carxofa, l'exorcista, us abandonava diluïda enllà, en una massa de
+boira moradenca, subtil, vibràtil.
+
+Immediatament us sobtava la temença de perdre'l, l'horrorosa
+convicció que si no tornava a cercar-vos us caldría restar allí per
+a sempre més, incapaços d'eixir per vosaltres mateixos d'aquell
+paratge encantat, de donar un pas enfora d'aquella presó sense murs
+ni reixes, on semblava que caminant de dret aconseguiríeu els
+estels.
+
+
+III
+
+Jo he anat amb en Carxofa a treure tenques d'aquell bertrol
+escondit. Era un matí d'hivern clar, tebi, dolç... Vàrem arrossegar
+la barcota per llots i sorrals, i començàrem a navegar per un canal
+ocult, enfonsat entre dues margenades de joncs. Una immensa onada
+d'ensopiment cobria la maresma: ni una gavina, ni un calandri, ni
+un d'aquests bitxacs encuriosits que tan sovint us contemplen
+gronxant-se sobre un tany, interrompia la quietud del paisatge
+simplista i malencònic. En Carxofa remava a petites estrebades,
+només amb el feixuc automatisme de les seves munyeques. Quasi feia
+calor. S'escoltava amb delícia el gotejar dels rems i el lleu
+xarbotar de l'aigua somoguda; es mirava amb enveja, submergits en
+transparències i besllums, els créixens i els herbais, les
+arrelamentes blanques i les boscúries de llots filiformes, que el
+corrent manyac feia llengotejar al fons del canal.
+
+A poc a poc ens apropàrem a la malesa. El canal s'eixamplava,
+convertint-se ja en un braç de llacuna ensunyada. Envestíem un
+murallar de bogues, i les tiges que s'ajeien al pas de la nostra
+barca començaren a espesseir-se i rautar els fustatges sota els
+nostres peus.
+
+A força d'estrabar i giragonsar, ens endinsàrem en un tortuós
+passadís de vegetació seca. Els rems no trobaven espai per a
+maniobrar, es travaven, i en Carxofa acabà per apuntalar-los en
+sec com si vogués en un mar de palla. Les halques ajagudes,
+retortes unes damunt les altres, formant cabdells, acabaren per
+oprimir els flancs del barquinyol, remorejant amb aspror. Més enllà
+es redreçaven ufanoses, altíssimes, compactes, obrint un solc
+tallat verticalment, com les parets d'un desmunt ferroviari.
+Aquella ruta estranya conduïa al cor de l'Amazona gran, el gorg més
+pregon, més inassolible, més rodejat de maleses, més misteriós,
+dels de l'encontrada. Allí en els jorns de mal temps, en les tardes
+grises i emplujades, en els captards de tràngol, hi veuríeu abatre
+els grans camallargs, les aus viatgeres que travessen la plana com
+un estol de creus fantàstiques, les voladúries de saltets i d'ànecs
+xiuladors, i algun solitari nòmada que ha perdut el rumb de l'espai
+i s'hi llança amb les ales revinclades, tallant el vent que se
+l'emmena.
+
+EI cor se m'anava oprimint d'un respecte sacrosant. Tenia noció de
+la nostra temeritat exploratòria. Penetràvem en el refugi
+inexpugnable dels nostres seculars enemics, on els caçadors,
+decebuts, veien desaparèixer, amb recança, tota mena de feram de
+les llacunes, i d'on partien en la quietud de la nit, els insòlits
+escàndols d'orgies i d'esbatussaments interminables. I jo gaudia
+l'encís familiar a les fotges i capons d'aigua, als quals sentíem
+esvoletegar dins la boscúria.
+
+* * *
+
+Durant molta estona sols vaig veure, damunt del meu cap, un viarany
+de cel estretíssim, uns murs de halques mortes a dreta i esquerra,
+i a baix la xomba esmaragdina, anorreadora: en conjunt, una
+escletxa d'infinit, des de l'enlluernament a les tenebres.
+
+La idea d'uns llims, d'un _in pace_ misericordiós, us feia grat el
+perill de deixar la vostra ànima perduda eternalment en aquell
+laberint de la llacuna.
+
+Mai de Déu us podríeu imaginar la impressió de solitud, de
+llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí. Ni al cim
+d'una muntanya, ni al mig del mar, jo m'hauria sentit tan
+absolutament separat de la família i dels amics, tan invisible a
+les mirades dels homes, tan estrany a llurs afers i a llurs
+quimeres, tan a recés de tot.
+
+* * *
+
+En Carxofa s'anava apropant al seu tresor. Havíem vençut la barrera
+de malesa. Navegàvem per l'aigua morta i ombrívola, l'aigua
+basardosa de les llegendes. El meu company havia emmudit. Els rems
+colpejaven els estrops, emplenant la veta de retrunys somorts, un
+si és o no és fatídics; i tallaven, lliberts de vegetació, la
+superfície del gorg encalmat, de consistència talment oliosa.
+Creixia, als meus ulls, en Carxofa. El mateix que si l'alenada
+mefítica de l'estanyol l'atiés immaterialitzant, la seva figura de
+vell poemàtic esdevenia fantàstica. El creia una mena de Caró
+d'aiguamoll que se m'enduia (pecador de mi! impenitent de mi!)
+devés la _ribera tenebrosa_, on devia esperar-me tota la fauna
+estrafolària de la maresma, que jo havia perdigonejat, per punir
+les meves malifetes. ¡Oh, els becs aguts i terribles dels
+bernats-pescaires! ¡Oh, els becs de llossa, festonejats de serres,
+dels corbs marins! ¡Oh, les ungles en garfi dels galls de mar i les
+dents esmolades de les llúdries!
+
+* * *
+
+Jo m'havia abocat pel cim de la borda del barquinyol, obsés per
+aquella gruixa d'aigua. Hi endinsava tossudament l'esguard,
+procurant destriar quelcom entre l'ombriva intrasparència del fons,
+d'un to corprenedor d'etzavara.
+
+Segons la dita, mai cap corder, dels nats, havia pogut trenar
+cordill ni soga capaç per a assolir el capdavall de tanta
+pregonesa.
+
+-¡Els gavatxos que hi han sigut ofegats, aquí dintre!
+
+Era en Carxofa que trencava a parlar, i les seves paraules tenien
+un greu accent de tradició. Aquell indret era un indret de suplicis
+expiatoris. Els braus empordanesos de l'any vuit percaçaven
+ràpidament i amb sanya els soldats de Napoleó; i, així que s'ho
+valia, en feien un vaitot i els duien a la gorga, on mai més en
+cantava gall ni gallina. I, per explicar el mecanisme d'aquella
+matança collectiva, en Carxofa executà, amb el puny clos, el
+moviment senzillíssim de capbussar un atuell. -Com qui buida una
+ratera dintre un cossi, llamp m'encengui !
+
+Després em parlà del _bruel_. Sí, el _bruel_: una mena de bramul
+formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a
+repercutir en les muntanyes del Portús i Requesens. Es sentia només
+de llustre en llustre, i feia dreçar «els cabells del cap».
+
+En Carxofa afirmava que eixia d'allí, i no l'atribuïa pas als
+gavatxos ofegats. Era més científica, la seva explicació; i us
+parlava d'uns vents subaquàtics de naturalesa volcànica. ¡Aneu-ho a
+entendre!
+
+Una cosa semblant havia sentit a dir a les gents de Banyoles. I no
+deixà de preocupar-me, aquesta coincidència. També les aigües
+d'aquell estany tenen fama d'insondables; i també alli, com en el
+gorg santperenc i com en altres gorgs de la nostra terra, us
+donaran assegurances de l'existència d'aquest horríson bruel.
+
+¿Hi ha algun fet, s'és produït algun fenomen estrany, que pugui
+haver donat orígen a l'espantosa afirmació dels vells?
+
+No ho sé pas; però el que us dic és que, en trobar-vos, com jo,
+dins uns fustatges insegurs, surant en aquelles aigües
+enigmàtiques, colpits per la tràgica narració dels francesos
+sentenciats, pensant en llurs ossos espargits en la invisible
+fondària dels llots infectes, us hauríeu sentit ben disposats a
+creure l'increïble.
+
+* * *
+
+Un llampec d'escata es produí entre dues aigües: una corpulenta
+llíssera seguia, ventre en l'aire, una trajectòria per demés
+incongruent. En Carxofa hi cargolà un renec, tot mirant a l'entorn,
+vers la malesa, amb visible desconfiança. Tan rara va semblar-me
+l'actitud del pescador com les evolucions del peix. De seguida,
+però, en Carxofa va insinuar-me el què. ¡Allí hi havíen engegat
+algun petard!
+
+La infàmia em va llevar a mí no solament la il·lusió d'un nou
+misteri, sinó, demés, les meves petites pretensions d'argonauta.
+
+-Amic Carxofa- vaig dir: -segons sembla, no sou pas vós sol qui
+transita per aquestes aigües. Per a trobar dinamiters no calia pas
+moure'm de ciutat.
+
+-Hi deixessin el cervell! Són aqueixa murrialla de Castelló!- I,
+engrapant el salabret, pescà la llíssera amb un hàbil moviment de
+llossa.
+
+Jo, llavors seguint la maniobra, comencí a obirar el fons. Deduint
+l'engany de la refracció, el judicava a dues canes dels meus ulls.
+Evidentment, el prestigi d'aquella _llauna_ s'esvaïa. Ho vaig fer
+notar a en Carxofa. Ell em va mirar paternalment.
+
+-Mala fosca de Déu el faci bo!- I m'allargava la perxa de l'ormeig.
+Agafant-lo per l'indret de la xarxa, vaig posar-me en actitud de
+sondejar la _llauna_.
+
+-¡Pari ment que li passi per ull, i en no anarse-n'hi vostè al
+darrera!
+
+I em subjectava per la folra del gec, com si jo fos un nin a punt
+d'estimbar-me.
+
+En veritat que el que a mi em semblava el llit de l'estanyol no era
+més que un enteiximat de fulles i arrels de boga, entre les malles
+del qual creixia una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències
+gelatinoses, brunes, repugnants. S'endevinava tan flonjo, tan
+porós, tan consumit, tan poc resistent a la meva pressió, tan fals
+i homicida, que, aprehensiu, vaig abstenir-me d'enfonsar-hi la
+punta de la perxa. I encara em penedí d'aver-la-hi clavada poc o
+molt. Supersticiosament, considerava que les ànimes dels ofegats
+s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que,
+pel trau de la burxada, es desencadenés aquell huracà de l'infern
+que eriçava els «cabells del cap».
+
+En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb
+escruixidora convicció:
+
+-Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més.
+
+-Set sostres!
+
+-Set sostres, i després més gorga.
+
+-Més gorga!
+
+-Més gorga, i encara més sostres.
+
+I la meva imaginació assolia el centre del món, aplombant-se i
+davallant hores i hores, dies i dies, en aquella immensitat d'aigua
+sòpita, i llots deliqüescents i vegetacions putrefactes.
+
+* * *
+
+Un caluix revingut, tallat a flor d'aigua, servia d'estaca a en
+Carxofa, per a amarrar el seu bertrol. Era en un reconet de la
+malesa, i un hom no concebia pas una cosa més introbable en tota
+la capa de la terra. Començà a estirar el cap que subjectava
+l'estre. La cordilla s'enroscava als peus del brau Carxofa, i
+lliscava entre els seus dits tiranta i regalimant. N'hi havia
+algunes canes, quan, en la superfície del gorg, s'inicià una
+mena de rebull expressiu. Així que aparegué el fleixe de l'ormeig,
+les glopades d'aigua es feren més tumultuoses. Sorgí un tros de
+xarxa, i, per fi, tota la bossa del bertrol. Era, en les mans
+del pescador i abrillantada per la llum solar, com un disforme
+moneder d'argent on les monedes, animades d'una màgica
+flexibilitat, armessin un batibull de salts i giragonses
+inversemblants. I tot guspirejava, i tot eren irisacions
+enlluernadores, xarbots i gotellades.
+
+En Carxofa escollí dues tenques, les més famoses del bertrol; les
+tirà dins la _veta_, submergí les altres, virà en rodó, i ens
+entornàrem per la mateixa ruta.
+
+Les tenques anaven botant, envilordant-se, cobrint-se de la terra
+que el refrec de les nostres sabates havia deixat en el sòl de la
+veta. Jo les vaig veure agonitzar entre convulsions i estremituds
+de ganyes. En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i
+les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser
+un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva
+amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta
+exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus.
+
+
+IV
+
+En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú.
+El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de què no era pas
+mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur.
+
+Per més ànecs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es
+prenia pas la molèstia d'apuntar. Esperava sobtar-los rabejant-se
+en les aigües arrecerades o, el que més, tirar-los quan la
+tramuntana els feia baborotejar damunt les tanques de tamarius, que
+era, si fa o no fa, com afusellar-los penjats d'una antena. Anant
+amb altres caçadors podien ocórrer dos casos: o tenia testimonis de
+la peripècia, o no en tenia; o estava prop d'un company, o estava
+lluny, isolat. I ell ja procurava que això darrer esdevingués
+sovint. En el primer cas feia veure que no l'interessava mica el
+matar o deixar de matar, i, per deferència, procurava que l'altre
+disparés abans. Si estava solt, només engegava quan no podia
+fallar.
+
+Un dia, però, en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga
+guerrilla d'escopeters. Els gossos corrien una llebre. Amb gran
+satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en
+un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se
+d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí
+que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa,
+i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un
+camp, cega i esmaperduda.
+
+En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són
+tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig
+d'una sardana. El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el
+ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a
+tret sense engegar-li la metrallada. El contempla gent de l'ofici,
+experts tiradors que no perdonen ni callen, contra els quals no
+valen manyes, ni excuses, ni defalliments.
+
+La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en
+Carxofa. Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la,
+seguint-li els moviments, desitjós de no precipitar-se. Tota la
+guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia. La
+llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per
+salvar la reputació del pescador. I heu's-la aquí aturada, asseguda
+al mig del terrosser, amb les orelles dretes, esperant que en
+Carxofa fos servit. Ell apel·la en aquest instant suprem, a tota la
+sang freda que Déu li ha donat, i la reprèn una, dues, tres
+vegades. Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga
+tant a passarne els taps.
+
+És que no vol assassinar-la? ¿És que intenta lluir-se rebolcant-la
+en plena carrera? Ah! de totes maneres no deixa de ser exposat el
+donar temps a repensar-se a un animalot així, d'enteniment tan
+vel·leïtós i de cames tan àgils!
+
+Per fi, ara! Ha eixit un glop de fum de l'escopeta d'en Carxofa,
+sorgeix una rastellada de pols en el conreu; però una dècima de
+segon abans, la llebre ha pegat un bot fantàstic, i, quan la
+detonació arriba a les orelles dels caçadors, ella gemula altra
+volta, com un mal esperit, camps a través.
+
+Els companys d'en Carxofa presenciaren llavors la desesperació més
+formidable que es pugui presenciar en aquest món i en l'altre.
+Causava pietat. Se'l veié rebotre la barretina per terra, fer acció
+d'estabellar-se el cap a cops de puny, de partir l'arma a trossos i
+llençar-la ben lluny com una eina inservible i deshonrosa...
+Després s'escabellonà, i, posant-se-la al muscle, culata en l'aire,
+a la funerala, emprengué la marxa, abatut, amb la barretina de
+gairell, sacsejant les espatlles com si hi dugués una muntanya de
+remordiment i malastrugança.
+
+* * *
+
+Vaig estar alguns anys sense tornar a Sant Pere Pescador. Un jorn
+l'enyorança va portar-m'hi una altra volta. «L'almirall de les
+aigües mortes», en saber-ho, va fer-me la seva visita oficial. Era
+el mateix home dret i ben plantat; però la decrepitud s'insinuava
+ja des dels cabells a la planta dels peus. En mi devia insinuar-se
+la vellesa. Ens contemplàrem sense dir un mot. La vida havia sigut
+ben dura per a tots dos! Passat aquest primer instant d'acorament,
+en Carxofa es posà a somriure de la mateixa faisó d'antany, amb
+aquella ganyota de plaga candorós que enjogassava els trets
+marcials de la seva fesomia nobilíssima.
+
+Així, i mirant-vos de fit a fit, procurava estalviar-se les
+fórmules orals d'una salutació vulgar. Una vegada més vaig ser jo
+el primer a pendre la paraula.
+
+-I doncs... què tal anem, Carxofa?
+
+Sense deixar de contemplar-me amb afectuosa atenció, sacsejà el
+muscle dret amb una batzegada expressiva, com qui cerca el jaient a
+una alforja massa plena de coses pesants.
+
+-I vostè?
+
+Sense treure-li els ulls de sobre, vaig pegar, com ell, una altra
+batzegada amb el muscle esquerre. Alzinà el front, quadrant-se i
+saludant militarment.
+
+-_A la orden!_ Veig que encara naveguem en la mateixa fragata.
+
+El meu oncle el convidà a sopar sabent que la presència d'aquell
+home em causava plaer. Passàrem la vetlla vora el foc, parlant
+d'algunes gestes insuperables realitzades junts. En Carxofa, com si
+tractés d'obsequiar-me amb el millor record, es posà a entonar una
+cançó picardiosa:
+
+«En Pere va a la plaça:
+en Pere va, i li compra,
+i encara no n'és llevada.
+-¿Com me'n llevaria jo,
+si la cotilla m'en manca?...»
+
+I, a la barjaula de la muller d'en Pere, quan tenia la cotilla li
+mancaven les mitges, i quan tenia les mitges, el gipó i després les
+faldilles, el mocador del cap, les sabates... un mai acabar. I
+tornem-hi:
+
+«En Pere va a la plaça:
+en Pere va, i li compra,
+i encara no n'és llevada...»
+
+En Carxofa sostenia la seva veu en un to de cornamusa, allargant la
+cadència planyívolament; cosa que feia més cançonera aquella cançó.
+
+Ell sabia pla bé el poder evocatiu de la tal música, i tombava el
+cap, signant-me l'estaca on solíem penjar els trofeus de les
+nostres caceres.
+
+Sí, brau Carxofa, sí: el sarró ple de sagars, la canana buida,
+l'escopeta negra de tant tirar, i ell, de retorn, acomboiant-se en
+la fosca, reanimant el meu decandiment, la implacable fam de les
+grans jornades, amb ponderacions i confidències referents al bon
+sopar de peix que ens esperava. Era allò l'himne de la nostra
+victòria, entonat allí mateix, vora el foc de capçots, amb les
+pipes enceses i el vas de xarel·lo temperant-se en la cendra.
+
+Ell m'havia conduit a un lloc màgic. De cada mata de jonc en rajava
+un becadell; i al bon guiatge d'en Carxofa jo havia correspost amb
+una diada de punteria infal·lible, una d'aquestes diades en què
+sembla que els perdigons siguin atrets per la víctima. Els
+terribles voladors queien en sec trinxats d'ales, capbussant-se el
+mateix que un parrac de roba, damunt les aigüerulles.
+
+I això no tornaria!
+
+Sobtadament callà. Va tocar-me amb el seu genoll.
+
+-Jo ja no lluco els ànecs, per grossos que siguin. Faig aigües com
+la _veta_, ¡llamp m'encengui!
+
+Es quedà ensopit. El tenia tan a prop, que poguí resseguir-lo de
+cap a peus: un tel blanquinós, com un d'aquests núvols prims
+d'hivern que corren davant la lluna, li tapava les nines; a través
+dels peücs i de les mitges de llana blava, la inflor dels turmells
+era vistent; i, per les articulacions dels canells i de les mans,
+el reuma havia engendrat bossogues: un dels dits xics s'assemblava
+a una pipa.
+
+
+
+
+EN BUSQUETA.
+
+
+_(Nota de l'autor) Aquest treball figurava en el volum «Proses
+bàrbares» d'on l'hem tret per encabir-lo aquí. El brau Busqueta es
+trobarà més a plaer entre els seus germans de rusticitat, junt amb
+ells rebrà el nostre homenatge, del qual no podrà ésser exclòs de
+cap manera. Hem fet algunes correccions que crèiem necessàries; í
+en Busqueta, amb tal agençament, tanmateix farà una altra patxoca!_
+
+
+I
+
+En Busqueta era un pagès amb nervis i sang, sabia bellugar els ulls
+amb entusiasme, i feia encara una cosa. més extraordinària: es
+menjava les albergínies del seu hort. ¡Tants diners que valien, les
+albergínies!
+
+Així que us hagi innovat que trafiquejava amb boscos i que era
+formal en els tractes, ja no trobareu pas gens estrany que mai de
+Déu pogués eixir de mals de cap.
+
+Parlava amb el nas, i pel cim d'ell les celles se li ajuntaven
+esponeroses i ferestes. Era amic de fer l'ullet mentre enraonava:
+un ullet sense malícia. que res tenia que veure amb el què deia.
+Estava renyit amb el rector, i la seva dona era la més llardona del
+poble; però en canvi criava els nins mes grassos i més formosos del
+veïnat.
+
+En Busqueta es passava tota la setmana a bosc. Els diumenges,
+segons com s'esqueia la feina, de bon matí, abans de clarejar, es
+presentava a casa seva, es mudava, s'enclenxinava, i partia a
+guerrejar amb els conills.
+
+Llavors es transformava en un mal esperit. Sense haver de mantenir
+gossos, s'enduia els que volia. En el turó més avinent, no molt
+lluny del poble, engegava la seva escopeta en l'aire, llançant un
+udol de posses capaç de fer estremir els gamarussos dins les
+cavorques dels suros mil·lenaris. I aquest udol l'allargava,
+repetint-lo, modulant-lo com una crida desesperada, com un toc de
+sometent, fins a arreplegar la més brillant canilla que es pugui
+imaginar.
+
+Un cop reunida aquella facció de voluntaris, sense torbar-se,
+amoixant-los, arengant-los a fi que no decaigués llur entusiasme,
+se'ls emmenava vers les afraus més llunyes i més inexplorades.
+
+Tremoleu, fagines!
+
+Aviat les estridències de la batalla somouran les clotarades, les
+esqueieres, les timbes i els serrats. Efectivament, les resonàncies
+de la muntanya no donen l'abast. Se'l sent a ell com travessa la
+malesa, com romp les branques dels arboços, com aixafa els brucs,
+els arns, les gatoses, animant els gossos amb crits personalíssims
+imposant-los la seva fe, el seu coratge, la seva energia
+destructora. -Baix, dic!... Apa, _Merlin_... Ací, acíí, acíí!...
+Au, que va!... Hu...hu...!- I els altres, conscients que van ben
+comandats es dispersen per indrets, removent la brosta, ensumant
+córrecs, regirant bardisses, ensangonant-se el morro, emplenant els
+matissers de remenaments de cues, d'espolsaments d'orelles,
+d'esternuts, d'estossecs asmàtics i de grinyols de dolor o
+d'impaciència.
+
+I, així que un aliret més viu i més sostingut els acarrera tots en
+un encalç segur, l'afrau s'arbora de frenesí, de glapeigs, de
+rastallades, de vertigen; i en Busqueta, llançant un crit llargarut
+i horríson, ja no és un home: és un bòlid, un llamp, quelcom que no
+té aturador. Un centaure galopant per la boscúria, saltant
+xaragalls, estimbant-se pels córrecs, desbocant-se pels serrats, no
+fressejaria pas d'una manera tan imposant.
+
+I mentre la tromba de cans serpeja per les clarianes, puja per les
+canals de les terrassades, desfila per les crestelleres dels
+roquissos, en Busqueta és arreu: pels cimals dels suros, pels
+encreuaments de les carreteres, pels límits dels estassats, sempre
+alerta, amb l'arma a punt, engaltada, disposat a abrusar-ho tot.
+
+Impensadament, no se sabia on, esclatava un espetec formidable,
+seguit d'un altre, tan pròxims tots dos, que rebotien de cingle en
+cingle com un sol tro apocalíptic, el mateix que si tots els
+arbres de la muntanya, aterrats de sobte per una empenta de
+l'oratge, s'estibessin al fons del sot on moria l'onada ressonant.
+
+Jo us dic que si haguéssiu pogut oir aquell traüt (els bruels del
+caçador, els lladrucs dels gossos i el detonar de la pólvora
+atacada fora de mida), no us hauríeu pas pogut convèncer que es
+tractava d'un indefens conill.
+
+I Déu fes la gràcia que l'animalet restés pernabatut, foradat i
+esmicolat per la metralla; que si no... jo no sabria pas on trobar
+paraules per a explicar-vos l'èpic recomençar d'aquella gesta.
+
+Sortosament, en Busqueta tirava dret i solia endur-se'n el sagnant
+trofeu amagat a la pitrera. Bo i caminant de retorn, repartia
+elogis i censures als seus voluntaris, que el seguien sense gaire
+marcialitat ni joia i molts, decandits, arronçats, amb la cua
+pengim-penjam, amb un trotar de magresa tan aeri que a penes
+deixava senyal de petja en el corriol.
+
+A les envistes del poble els llicenciava a cops de roc. Els gossos
+fugien d'un aire estoic, llepant-se el morret, encanyonant
+il·lusions, el cap molt jup, la cotilla estreta, els parpres
+agitats per una emoció dissimulada i les orelles moixes, cobertes
+de mosques. En veure's fora tret, se paraven, girant-se a
+contemplar llur cabdill. Ell s'allunyava envalentonat com un heroi,
+i la canilla romania absorta, corferida de tanta ingratitud.
+
+Així finia la gesta. És a dir, no pas ben bé, car en Busqueta es
+ficava a l'hostal a convidar els amics, i, mentre l'hostalera
+preparava la sanfaina, ell feia una narració episòdica del combat.
+
+La imaginació i la vèrbola d'en Busqueta eren fidels fins a cert
+punt. No diré que no embellissin engrescadorament les coses: el que
+us puc dir és que sorgia de bell nou el lloc de la peripècia sense
+mancar-hi un arbre ni una fulla; que es tornava a oir el passat
+terratrèmol; que es veia altra volta l'empaitada aterradora, les
+relliscades, els bots, les falses embranzides, l'aparició del
+conill ratllant de gris l'enlluernadora terrassada, el rebotir dels
+perdigons i el cop de puny als morros del _Finet_ (-Llamp el
+partís!-), que ja se l'emportava.
+
+I pensar que allí baix, a l'ombra de la façana, sentada en el vogi
+de les truges, la seva trista muller, fa una hora, roman
+despacientant-se per dinar, tot dient al més xic dels mainatges:
+-Calla, _Nicus_, calla calla, que el pare és a cacera i menjarem
+_xon_.- Xon volia dir carn, carn de tota mena, fos de bou, de
+guilla o de conill.
+
+* * *
+
+No sé com ni en quina ocasió en Busqueta esdevingué el meu company.
+Era simpàtic, en Busqueta; sempre tan gosat, tan ponderatiu, amb
+aquella endimoniada fantasia que s'abrandava per un no-res, com una
+gatosa seca en contacte d'una cerilla encesa. A mi ell m'admirava
+perquè sabia matar les perdius a vol.
+
+De bell antuvi ja volgué conduir-me allí on, segons deia,
+realitzava veritables carnisseries. Això era una gran mostra de
+confiança, car l'ardit bosquerol mai descobria a ningú els seus
+paratges jurisdiccionals.
+
+Durant els dos mesos que jo estiuejava al poble d'en Busqueta, ell,
+cada diumenge venia a trucar a la meva porta a les tres del matí.
+Abans ja em deixondia el glapir impacient i esbojarrat de la
+canilla voluntària allistada a les seves ordres.
+
+Partíem. No vulgueu pas saber-ho, a on. Crec que en deien el _Sot
+d'infern_. Una hora lluny: una hora llarga de caminar amunt, sempre
+amunt, entre negres suredes, seguint corriolets quasi verticals,
+aixaragallats, intransitables, en la greda dels quals la punta de
+les espardenyes d'en Busqueta s'encastava fermament, amb una
+graciosa flexió del peu i una elasticitat muscular de llebre.
+
+Les estrelles parpellejaven en la profunda blavor del cel. Les
+vèiem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberíntics
+passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboços,
+embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides.
+
+I barranquejàvem molt, pujàvem sense pendre alè, ens apressàvem de
+valent, i sempre fèiem tard. En arribar a lloc, el dia naixent
+empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons. En
+Busqueta pretenia que sempre era millor sobtar els conills en plena
+fosca, quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgíac
+de les nits caldes.
+
+Començava la batuda. Ell em deixava de parada en alguna clariana
+estratègica, i s'estimbava sol avall amb son trotar centàuric,
+seguit de la brivalla, trinxant mates, removent fullaraca,
+allunyant-se junts esgariposos i udolants.
+
+En traspassar un serradet, o en endinsar-se en alguna pregonesa del
+clotaral, la remor bèl·lica s'extingia a poc a poc, insensiblement.
+
+Llavors jo em trobava com perdut, com abandonat en mig del
+majestuós escalonament de serralades fosques verdejants,
+superbioses el mateix que les ones formidables d'un mar immòbil.
+
+La quietud més gran, la quietud més fantàstica de les quietuds, em
+voltava. Era dia clar, mes tot dormia a la muntanya. El bosc no
+desperta mai. El bosc serva sempre una imposant sopitesa.
+
+Viu impassiblement silenciós, sorrut, tràgic. No somriu al sol, i a
+les sacsejades de l'oratge respon amb brandeig d'ensunyat. ¿Quina
+energia o quin encís serien capaços de deixondir aquelles
+grandioses soques plenes de molsa i esvorancs, aquelles penyes
+travades per centenars d'arrels, aquelles ferestes calvícies de
+llécol o argila brunyides i esmolades per l'aigua dels núvols?
+
+El meu cor xic, la meva ànima xica, es sentien estemordits,
+dissolts i contaminats per aquell son eternal.
+
+Qui no les ha vistes, qui no les ha meditades, no podria pas
+imaginar-se el respecte que infonen aquestes extenses suredes
+inhabitades, monòtones, sense ocells, sense aigua, sense remors.
+
+Ofeguen tot pensament lleuger. En veure per un costat l'inacabable
+vaivé de cloterals i serres, i per l'altre la immensitat de la
+plana perdent-se en les boirades de l'horitzó, inevitablement la
+idea de l'esfericitat de la terra, de la seva pesantor aclaparant i
+del seu rodar vertiginós per l'espai venia a inquietar-me.
+
+¡I què fàcilment comprensibles se'm fan totes aquestes coses
+explicades amb pedagògica fredor, dins l'esquifida sala d'una
+escola primària, en front d'un grotesc aparell geogràfic on el sol,
+la lluna i el planeta s'aguanten a l'extrem d'unes varetes de
+llautó!
+
+Però mediteu-les detingudament dalt d'un cim, mentre la vostra
+mirada s'esplaia resseguint el grandiós panorama, i la vostra
+imaginació endevina, més enllà, en l'invisible, terres i més terres
+plegant-se arrodonides sota la il·lusòria concavitat del cel. Sereu
+meravellats: el neguit d'un misteri etern, d'una ignorància eterna,
+d'un formidable enigma, passarà com un núvol per l'ànima vostra.
+
+* * *
+
+El sol traspuntava. Era un disc roent que apareixia allà d'allà en
+els confins de la selva, per damunt d'un llac opalí de boires
+arranades a la plana, d'on només sobreeixien, com illots blaus,
+els pics més alts de les gavarres.
+
+Del clotaral muntava la flaire dels verders, un baf humit de molsa,
+i, de tant en tant, la flastomia d'algun merlot alarmadís.
+
+Cap a ponent, la testa venerable del vell Montseny esdevenia rosada
+i blanquejava una ermita en el cimbori d'uns penyalars; i
+oscil·lava per la cresta dels serrats una onada de color. En mig
+del negre verdejar dels suros s'envermellien les terrassades,
+s'acarminaven els estepars, lluïen les esqueieres, i, en llunyança,
+en les comes dels grans pinars devastats, els viaranys i senderons
+es feien obiradors com sagnoses esgarrinxades en el llom pelut
+d'una bèstia enorme.
+
+I els arbres i matolls propers destriaven els raigs d'or,
+esqueixaven la cortina de llum, i les vaporositats matinals, així
+il·luminades, formaven tires de glassa apoteòsica, en mig de les
+quals brillaven, amb esclat de joiells, les emporprades cireres
+d'arboç, les gotes de rosada, les transparències esmaragdines de
+les fulles de grèvol, i, ací i allà, a manera de sedoses
+brodadures, alguna flor de pèsol bord o alguns clavells boscans.
+
+I això resultava tan inharmònic amb l'austera serietat de l'entorn,
+tan escondit sota els grans brancatges i les esponeroses mates, que
+em produïa la il·lusió d'un tros de bosc en festa, d'un reconet
+d'intimitat i meravella, únic en tota la muntanya.
+
+Per a més encisament, en la calma d'aquells matins d'agost, tot
+romania immòbil, plàcid, com encantat, com vist a través d'un
+somni. Solament, a vegades, en el plomall d'un bruc s'hi entaforava
+un ull-de-bou. A la petita embranzida, opacament sorollosa, el brot
+oscil·lava, l'ocell fugia tot seguit, i, de bell nou, entre les
+tiges, només flotaven, amb besllums irisats, els subtilíssims fils
+de les aranyes.
+
+Ningú hauria dit que en mig d'aquell amorosiment de la natura
+pogués desenrotllar-se cap violenta escena. No obstant, a la millor
+la canilla pegava una d'aquestes abordades de pura fantasia, al
+furibund xivarri de la qual col·laborava en Busqueta amb xiscles
+estridents de salvatge exasperat.
+
+Mes jo sabia a què atenir-me sobre l'eficàcia de l'encalç: amb
+certesa que no arribaria la sang al riu. I tornava a prosseguir la
+meva dèria contemplativa.
+
+* * *
+
+De tant en tant, sobre el meu cap brunzien les ales d'un tudó; una
+mota d'ombra passava vertiginosament per les clapes del bosc
+assoleiat; i jo enlairava la vista, seguint la trajectòria de l'au
+viatgera fins a enlluernar-me en la zona esplendorosa del cel
+llevantí.
+
+¡Quin rastre d'admiració i d'enveja deixa dins nosaltres el pas
+indomable d'aquests feréstecs voladors!
+
+El buit es fa de sobte sota d'ells; i ells, sense abatre's, amb
+gràcil embranzida, s'hi llancen afusats, pel cim de pobles i
+rierals, perdent-se tot seguit en l'atzur refulgent, el mateix que
+una sageta aviada contra el sol.
+
+Jo no m'avorria mai durant aquestes llargues esperes. ¡Hi havia
+tants entreteniments en aquells boscos! Quan em cansava d'estar
+dret, desenganyat del glapir mentider de la canilla, m'asseia en
+les roques encara no assoleiades, delitosament fresques. Les
+eflorescències dels líquens que les cobrien, i els variats
+insectes, a penes obiradors, que transitaven entre aquelles
+ramificacions veroses, verdoses, grises i brunes (selves colossals,
+dirien els insectes), constituïen un altre bell motiu
+d'interminables cabòries. ¿Qui sap si algun d'aquells pugons
+vermellosos em mirava amb telescopi? ¿Em creien un déu perquè
+arrabassava amb les ungles el crostisser llefiscós que recobria el
+granet de llur planeta? Si ells haguessin parlat, ¡amb quina
+senzillesa m'haurien fet l'almoina d'apel·lar-me immens! I, no
+obstant, dels pugons a la roca, de la roca a mi i de mi a la terra,
+no hi havia pas una apreciable diferència amidats amb l'anorreadora
+escala que va de l'infinitament gros a l'infinitament minúscul.
+Tots junts esdeveníem pugons, volves, àtoms invisibles, en front de
+l'univers incommensurable.
+
+Vatualisto! Altre cop la turmentosa filosofia!
+
+¡Ara aneu a saber per quins cinc sous jo em lliurava a meditacions
+transcendentals en l'esplendor d'aquelles matinades! El cas és que
+m'estranyava de viure i de la vida del món, i em sentia feliç, amb
+un desesperat anhel de capir la causa. ¡Això era espantosament
+divertit! I com que el sol envaïa a poc a poc la roca,
+embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a
+dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret.
+
+M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils
+bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint
+incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la
+pipa.
+
+Era un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se
+lentament entre la tendral brotada dels matolls, i fugir en volutes
+per les clarianes del brancatge dissolt en l'atzur.
+
+Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em
+produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa
+terrassada, des d'on, sense destorbs pogués atalaiar ses maniobres.
+
+Allí m'entretenia a inquietar les formigues, aquestes formigues
+gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de
+gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora
+verolada. Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb
+l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou
+camí; algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la
+confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i
+espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de
+les multituds que s'apressen a remeiar un desastre. Oh! ¡També
+elles s'imaginaven fer quelcom per atenuar la formidable pressió de
+les meves espardenyes omnipotents!
+
+* * *
+
+Es presentava en Busqueta. Venia roig, suós, movent la testa amb
+l'aire inconsolable d'un general fracassat. Darrera d'ell, ara un,
+ara un altre, compareixien els gossos. La mullena dels baixos,
+encastada al pellatge, els feia semblar més escarransits.
+Tremolaven i esternudaven. Els de temperament sociable feien acció
+d'atansar-se sol·licitant una moixaina; peró en Busqueta, amb la
+més justiciera de les puntades de peu, els rebotia lluny, rostos
+avall.
+
+A desgrat d'aquest tracte, no deixava de disculpar-los:
+
+-Tindrem el temps canviat: no senten res.
+
+Esmorzàvem. No eren pas bones totes les ombres ni tots els
+paratges, per a realitzar aquest acte, tres vegades august.
+Cercàvem un planell on hi hagués un suro esponerós de brancatge
+atapeït. Ens assèiem en una arrel, una d'aqueixes arrels de rusca
+clivellada que es retorcen sobre el terreny com una fabulosa
+serpent morta; i, estintolats d'esquena a l'ampla soca, trèiem les
+nostres provisions dels sarrons respectius.
+
+Érem frugals: en el meu hi portava una llenca de pernil sense greix
+ni rancior, un tros de pa blanc i la carabassa vinera; ell treia
+del seu una embostada de peres cuixetes, ben madures, quasi
+lloques, i un imposant crostonàs de pa del seu, florit i negre, que
+engrunava amb els dits talment com si hagués sigut una terrossa.
+
+Tot el que ens voltava, els fullatges, els rocs, les molses, els
+tronquets i les pelies, la virosta i la sorra, eren nets,
+esbandits, purificats per l'aigua dels núvols i per les rosades
+matinals. I aquesta impressió de bugadeig recent, junt amb
+l'alegria del cel, també escombrat i esterrejat pel ventijol
+salabrós que ens enviaven, tot just, les platges llevantines, ens
+obria una gana d'elefant.
+
+En Busqueta enlairava molt sovint la carabassa. Tapava el forat amb
+el dit gros (no gaire), i, amb una voluptuositat impolítica,
+dirigia el raig del vi a la punta del nas. El regueró de sobre els
+llavis li servia d'escorriall. Tenia un ull cluc i l'altre en
+èxtasi; i, mentre xerricava ferm, la seva terrible nou del coll,
+d'home escardalenc, li saltironava a batzegades acompassadament,
+com l'èmbol d'una bomba.
+
+Servint de fons a la figura del rústec bevedor, pel cim dels
+arboços, s'obirava la plana. Ara, sense boira, s'estenia al lluny
+del lluny, anegant-se en l'aire llumínic un poc encalcinat: una
+veritable orgia de matisos.
+
+Més properes, es veien les luxuriants arbredes dels rierals; masses
+profundes d'ombres blaves fistonades d'un verd tendrívol
+escantellat de sol. Després, més enllà, un immens mosaic de camps
+llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes,
+esfumant-se, esfumant-se... fins a esdevenir, a l'horitzó, una
+franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobalt i rosa. I
+els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de
+brills somorts de nacre: perles fines sobre setí.
+
+Allò feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu
+nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una
+majordona. Els gossos s'eixorivien.
+
+* * *
+
+Havia arribat l'hora de fer el nostre retorn. Com que ja no teníem
+la pressa de l'anada, seguíem la cresta de la serra per un viarany
+de traginers més pla i apressat que el millor camí ral.
+
+El sol batia de ple a ple els flancs de les muntanyes més altes. Sa
+llum reflectida produïa angoixa als ulls i certa aprehensió de
+xafogor a l'esperit. Els boscos s'arroentaven a poc a poc. La calda
+de les rigoroses diades estiuenques es pressentia ja per una mena
+de bleix ardorós i las que ens embolcallava.
+
+En els espais sense vegetació i en les crestes dels soleis, en els
+gatosars eixarreïts, en les nafres dels pendissos coberts de
+fullaraca, i, sobre tot, en les apartades esqueieres de l'ermita,
+l'aire hi vibrava el mateix que en les parets d'una fornal. Només,
+de tard en tard, una rauxa de marinada venia a refrescar-nos i ens
+donava delít de caminar.
+
+Finida la carena, empreniem al dret per un camí joliu i arenós que
+anguílejava discretament pel vessant de l'obac.
+
+Jo, en arríbar allí, experimentava sempre infantines avarícies. I,
+amb els dits ansiosos de frescors i suavitats, escapçava, tot
+passant, els tanys dels arbrissons; abastava les mores i cireres
+d'arboç, encara verdes; eixonava els brucs: les flors dels
+tomanyins, aspirant a grans nassades l'aroma llur.
+
+La visió de la meva caseta blanca ombrejada per un plàtan ufanós
+sorgia a cada giragonsa del viarany, prometedora de repòs i
+benaurança.
+
+En Busqueta duia la davantera, Produïa un cert goig el veure'l
+trascamar emmenant-se'n la sorra del cami sota la sola dels seus
+espardenyots i fent xiular el vellut de les seves calces. El sarró
+buit rebotia a cada passa en l'esquena del meu company, i una
+grossa llagosta s'hi arrapava amb un humorisme inconscient de bona
+llei.
+
+Els cans acomboiaven, molt seriosos i disciplinats, el terrible
+estrateg. Un d'ells, extraviat, deixava oir un ahuc persistent i
+enyorivol.
+
+Des del poble, escondit en la fronda d'un turonet, ens arribava,
+clar i solemne, el primer senyal de la missa major. -Veniu, veniu,
+veniu...- cridava la campana. Era una campana d'un bell timbre
+argentí, que fendia l'aire pur de la muntanya graciosament.
+
+
+
+
+L'EGUA DEL JUTGE DE PAU.
+
+
+Fou comprada la diada dels reis, a la fira d'Amer. Era llavors una
+poltra _tordilla_ de galant presència. Tenia els garrons peluts,
+les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat. Reposada, dòcil
+i discreta, trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la, i
+li hauríeu pogut posar un got d'aigua en el regueró de la gropa
+sense que amb el traspàs de la marxa se'n vessés una gota.
+
+El que més encaparrà la bèstia, així que instintivament hagué
+comprès que s'havia clos el tracte, fou si el prestigi social del
+seu amo novell desdiria o no dels seus mereixements. Havia pagat en
+or (sis unces de perruca), i no semblava pas un pelacanyes. Era un
+home d'una cinquantena d'anys ben portats, alt, de faccions
+voluminoses i gravat. Duia un vestit de vellut color de tórtora,
+gorra peluda del mateix color i espardenyes tapades.
+
+A l'hostal d'Anglès va lligar-la a una reixa, junt a un ase vell,
+però eròtic. L'ase, una mica encalabrinat, la mirava de cua d'ull,
+i, per galanteria, arrebossava el llavi superior, mostrant les
+dents negres i el trenc de les genives, on, entre la bromera
+salival, s'encastaven alguns brins d'herba seca pasturada en la
+cuneta.
+
+A la poltra li interessava més estudiar les accions de l'amo que no
+pas assabentar-se dels escarafalls del ruc. La reixa on havia sigut
+estacada corresponia a la finestra de la cuina; de manera que,
+sense escarrassar-se molt, podia esbrinar el que passava a dintre.
+El jutge hi era amb un aire de parroquià antic, autoritzat a
+servir-se ell mateix. Duia una enorme llesca de pa a la mà
+esquerra, i un ganivet de la _marca de l'ham_ a la dreta. Amb el
+dit xic fent de garfi, pescava la nansa de les grans tapadores de
+llauna, i estudiava atentament el contingut de les cassoles,
+ensumant el baf dels requisits. I el veié enastar una cuixa d'ànec
+ensafranada, posar-la damunt del pa, i, de seguida, pessigollejar
+el sota-aixella de la mestressa, qui, insensible al fred, reganyava
+un garrot de braços i unes sacsoneres de colzes capaces de
+pervertir un sant. Unes tals franqueses, en un tal establiment, ja
+eren, per elles soles, una indiscutible garantia. Aquell home podia
+ser molt bé el que se'n diu un personatge.
+
+
+L'EGUA ÉS PRESENTADA A LA FAMÍLIA DEL JUTGE.
+
+Fosquejava quan arribaren al mas: una gran casa de pagès amb porta
+adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol.
+
+La cort de l'egua era a dintre, a peu pla, al costat de l'entrada,
+sota mateix de la cambra de l'amo, enfront de la cuina: estatge
+distingit, que la separava del proletariat de les bèsties d'engreix
+i de treball. Bous, mules, ovelles, cabres, porcs, truges i aviram
+romanien, en una promiscuïtat horrenda, en un edifici anex.
+
+En oir repicar les ferradures sobre l'enllosat de l'entrada, varen
+comparèixer quatre dones com quatre poms de flors. Eren la muller
+de l'amo i tres filles: na Cisa, na Mercè i na Gracieta. Totes
+quatre estaven roges i massisses, i sobretot les noies, vestien a
+estil de vila, amb certa petulància de riques per merèixer.
+
+Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la
+poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, però,
+somrigué, i començà a estirar el plomall de crin que penjava al mig
+del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a
+tocar-li les mamelles.
+
+Llavors, na Cisa, na Mercè i na Gracieta acaronaren l'animal amb un
+desfici apassionat de col·legiales sàfiques.
+
+La poltra, excitada per aquells palpaments, per aquella pluja
+d'insospitades manyagues, sacsejà el cuiro amb voluptuositat,
+deixant anar un dolç i enigmàtic sainet.
+
+El jutge, home entès en temperaments de bèsties, estudià aquella
+nerviositat detingudament, sentenciant que dintre un mes admetria
+cavall i esdevindria fecunda.
+
+
+MÉS SATISFACCIONS.
+
+La cort de l'egua era neta i, en tot el que es veia, s'hi notava
+l'escrupulositat burgesa, auguri de bon menjar i bon beure. La
+menjadora de llates i barrons de carolina, i l'estable de roure, i
+les parets desenterenyinades, i el sòl amb palla nova, indicaven
+que se la rebia amorosament, amb tots els honors.
+
+Era indubtable que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida
+seria fàcil i el treball lleuger.
+
+Pàssà una mesada. No us podria pas dir quin de tots dos estava més
+cofoi: si l'amo de la poltra, o la poltra de l'amo. La bèstia havia
+format un alt concepte d'aquell pagès que li servia el pinso amb
+les seves pròpies mans i que, àdhuc a la nit, la vigilava per una
+trapa oberta en el trespol, a través de la volta.
+
+Li havia comprat una serreta nova, una sella abacial que recobria
+amb una pell de moltó, i unes alforges de vellut; i no la feia
+llaurar ni rodar la sínia, ni batre, ni tirar el carro.
+
+A la primavera, amb la rebrollada de les sangs, l'ociositat i la
+bona teca, l'egua s'enjogassà poc o molt. Perfectament: això es
+curava _menant-la a cavall:_ ja era de preveure.
+
+Li posaren una manta als lloms, i (oh, el mirament per les seves
+entranyes somogudes!) l'amo es disposà a guiar-la a peu, mudat com
+per a una festa. L'acomiadaren les noies, i l'haurien guarnida el
+mateix que una núvia si no hi hagués intervingut severament el
+pare.
+
+A la vesprada, na Cisa, na Mercè i na Gracieta esperaven, assegudes
+a l'era, el retorn de l'egua. En veure-la arribar, lenta i lassa,
+pujant el camí de la masia, es redreçaren anhelants i encuriosides.
+A les tres verges, recloses en aquella casa, en mig de la bravada
+de fortitud de la terra i del bestiar, el pròleg d'una maternitat
+qualsevulla les interessava i pertorbava.
+
+Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a
+les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense
+un relleix del seu sacrifici i del seu goig.
+
+¡Oh, quin tumulte espiritual, en adonar-se que era possible el
+secret i la hipocresia!
+
+Després l'acaronaren amb una ardència tímida, així com a una amiga
+retornada de Montserrat en plena lluna de mel.
+
+
+DE COM EL PORTAR SOVINT UN JUTGE A LES COSTELLES ARRIBA
+A FER CAPIR EL QUE PUGUI ÉSSER LA JUSTÍCIA.
+
+L'egua anà familiaritzant-se amb la vida d'aquella família. Sense
+moure's de l'estable oïa les converses, i, sols girant el cap,
+llucava els anants i vinents i tot el que pogués succeir en aquella
+espaiosa entrada que feia la servitud de vestíbul, de menjador de
+mossos i criades, de dipòsit d'eines, i del que fos convenient a
+les diferents necessitats de l'amo, jutge, hisendat, terrasà,
+administrador de finques, cobrador de censals, usurer, polític,
+curandero i negociant. Per això allí es debatien qüestions greus i
+futeses indignes d'atenció, que l'egua escoltava sense voler. I
+allí tingué lleure, per primera vegada, de contemplar aquests
+subjectes anomenats civils, que ella considerava com una varietat
+estrafolària del gènere humà. Els civils entraven i sortien sovint
+en aquella masia; i, tan bon punt arribats, l'egua, admirada,
+plegava de menjar i, enlairant les orelles i revirant la testa, no
+els treia la vista del damunt. Na Cisa, na Mercè i na Gracieta no
+se'n sabien avenir, d'una dèria tal; si bé elles, sempre que tenien
+ocasió, no feien pas altrament que l'egua, atretes per la jovenesa
+dels braus agents de la justícia i per llur encís marcial.
+
+Usualment, el jutge muntava l'egua per anar al poble cap de partit
+a exercir el seu altíssim ministeri: un viatge de tres quarts
+d'hora de camí planer entre rierals oratjosos i alzinars ombrius.
+L'egua, d'indubtables condicions intel·lectuals gens ni mica
+vulgars, arribà a compendre el que hi havia d'honorífic en aquelles
+anades i vingudes, com abans havia comprès la significació, també
+honorífica, de les visites dels civils.
+
+Així mateix, a força de traginar el jutge d'una banda a l'altra,
+d'oir-lo conversar sentenciosament, de participar dels saluts
+respectuosos que li dedicaven els pagesos, d'observar les bones
+rebudes que arreu li feien, de gaudir ella mateixa d'atencions poc
+usuals en fermes particulars i públiques, acabà per enorgullir-se
+de ser qui era, tocada d'una pregona admiració per son amo i
+senyor. Àdhuc arribà a capir la gran i formidable investidura sota
+la qual aplicava la llei, mentre ella, en el pati del jutjat
+municipal, amb el morralet al morro i la cingla fluixa, esperava el
+sentenciador.
+
+A dalt, en l'únic estatge del rònec edifici, darrera la sutzeria
+del mosquer enclòs entre els vidres i la fusta d'un porticó barrat,
+expandint-se per l'altre a mig obrir, tronaven les discussions
+litigioses. A voltes arribaven a les seves oïdes les condormidores
+lectures del secretari, les rèpliques zitzaguejants dels
+procuradors, el fil de veu d'un testimoni fals, el sermonejar lent,
+descolorit, hipòcrita d'un _home bo_, el plany divagador d'una dona
+acusada, i, a intervals, la parla grossa, rotunda, invicta del
+petit Salomó, son cavaller.
+
+Oh! ¡aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància! Sense
+esforçar-la gaire, dominava les altres, car tenia el poder de
+despertar les vibracions de les coses pregones; i us la sentieu
+repercutir a les plantes dels peus com una trontollada sísmica.
+Irrespectuosament, algú, intentant explicar aquesta sonoritat
+desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia
+engolit un corn.
+
+L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits,
+advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents
+interessades en aquells afers. Formaven dues colles: la dels que
+estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada
+sospita de perdre. Aquests compareixien primer mústics, amb el seny
+tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós
+als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre (discreta actitud
+dels que fluctuen entre la resignació i la revolta), silents
+darrera el procurador, els dits del qual encara s'obiraven enclosos
+entre les planes del codi, si és o no és crispats, com els del
+malaventurat caçaire de guineus en l'instant precís de
+desparar-se-li el braó que destinava a la faïna.
+
+Els altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del
+jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de
+Velàzquez, damunt la polsosa _luda_ de l'escriptori, tota mena de
+hieràtiques actituds. En aquestes ocasions, quan dins la llei
+trobava maneres de donar la raó als seus amics o compares en
+política, sense vexar massa els contrincants, es tornava
+campetxano. Discutia procediments; criticava sentències, ni que
+fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol,
+de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància;
+esbroncava el conseller, adversari del seu protegit, ja en plena
+fugida: tot era mal agafat, mal portat i mal sostingut: la seva
+egua ho faria millor. L'egua, present, s'estarrufava, endevinant
+l'elogi en el gest de l'amo; el secretari assentia, i els oients
+admiraven.
+
+El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la
+guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls, contra les
+possibles escomeses dels quals anava armat d'un bastó d'espasí.
+
+Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba
+llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava
+del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les
+paraules. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva
+serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta
+de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que
+tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí; tan
+bon punt drets, tan bon punt estenallats.
+
+I certament que, de totes les malvestats i artimanyes del jutge de
+pau, atribuïdes o veritables, se n'emportava la culpa el dolç
+sergent: servia de parallamps al seu superior.
+
+I no obstant, ell hauria pogut dir quelcom ben fonamentat referent
+a l'inexplicable motiu de perdre's les causes defensades pels homes
+de carrera i guanyar-se les altres dirigides per advocats
+margeners.
+
+Els comiats, els judicis de faltes, les reclamacions de salaris,
+executius de menor quantia, i el que fos, es substanciaven per
+endavant, damunt la cort de l'egua, en llargues rumiades noctürnes,
+en la intimitat del coixí jurídic. I era natural que el que es
+sabia guanyador no fes pas despeses endebades enviant a cercar un
+lletrat a vila.
+
+No sempre s'hauria pogut acusar de parcialitat el bon jutge. En
+aquest cas sortós, el litigi moria en un arreglo, «cosa prudent i
+econòmica» No hi havia vençuts ni vencedors: el que hi havia era
+una espantosa degollada de pollastres a l'hostal.
+
+Ah! aquell jutge de pau mai era tan just ni tant de pau com en les
+ocasions en què no volent fer agravi a cap de les dues parts, es
+decidia a ordenar les esmentades hecatombes.
+
+Els seus llavis molsuts, d'un color agitanat, en les juntures dels
+quals els excessos d'eloqüència deixaven una ratlla de xerigot
+fastigós, no sols eren gormands de les exquisideses del Dret civil,
+sinó també de la samfaina i del rostit, del pa blanc i del vi
+negre.
+
+
+L'EGUA S'ESTRANYA DE TRES COSES.
+
+De l'ètica particular del jutge, l'egua, naturalment, no en sabia
+mitja paraula. Tres coses, emperò, la induïen a cavil·lar un xic:
+el jutge no anava mai de nits; s'abstenia de passar per certs
+tocoms, encara que hagués de fer molta marrada; i trencava de camí
+en obirar una dona jove, vestida de dol, de posat trist i ulls
+fulgurants.
+
+Hi havia un altre fet que tampoc se l'explicava, l'egua. Un matí la
+guardia civil havia entrat, segons costum, a casa el jutge, duent,
+lligat com un Crist, un brau minyó quasi adolescent. El jutge, així
+que el veié, es posà engallat. Féu cridar el Triadó i el Roquet,
+dos jornalers que cavaven blat de moro en unes feixes més enllanic
+del porxo, i els encarà amb el pres. Aquest se'ls mirava de fit a
+fit, i el jutge feia igualment. Els jornalers, per no mirar ni l'un
+ni l'altre, capjups, desencastaven la terra de les espardenyes
+arronçant el peu i sacsejant-les de punta contra el llindar de
+l'entrada. Indubtablement esperaven una pregunta enutjosa. El seu
+amo la formulà amb aquell to despòtic usat sempre que volia
+coaccionar els testimonis; i ells la respongueren alhora, amb un
+-Sí, senyor- sec i contundent de comparsa, sense alzinar els ulls
+ni deixar de sacsejar les espardenyes.
+
+El jutge, els civils i el minyó eixiren a l'era. Després d'una breu
+conferència, partiren junts. El jove caminava al davant, roig com
+un perdigot. El Triador i el Roquet se'n tornaren a cavar blat de
+moro, i la casa del jutge restà silenciosa, basardosament
+silenciosa.
+
+En tot el sant dia l'egua no va veure ni na Cisa, ni na Mercè, ni
+na Gracieta. Sols la muller del jutge traspassava per l'espaiosa
+entrada feinejant i sospirant, entre el mosquer brunzidor.
+
+A la nit, el jutge comparegué, es ficà a l'estable, donà d'esma un
+copet a l'anca de l'egua, li estoveí el jaç trasbalsant la palla a
+cops de peus, li'n posà un braçat a la menjadora, forfollà uns mots
+incomprensibles, eixint malhumorat, i altra volta sobrevingué
+aquell silenci dramàtic.
+
+L'endemà, de bona hora, l'egua portava na Mercè camí de Sils.
+Abans, dintre el casal, en alguna cambra alta, havia esclatat una
+ploradissa formidable; una d'aquestes ploradisses femenívoles
+sorolloses, complicades i estridents.
+
+El jutge, que feia de mosso de peu, no pronuncià un sol mot en tota
+la llargària del trajecte.
+
+Na Mercé gravitava en el costellam de l'egua com un sac de farina,
+talment atuïda i insensible. Arribaren a l'estació: hagueren
+d'esperar el tren una mitja horassa.
+
+L'egua, estacada en el rastell de la via, tingué un gros èxit.
+Mossos i sagals, tartaners i negociants comentaven la seva estampa
+i el seu preu, mirant-la i remirant-la.
+
+Després, així que el jutge hagué embarcat na Mercè i una monja que
+l'havia anada a recollir, ja trotant pel camí ral, l'egua seguia
+rebent més homenatges.
+
+El cas era que tots els admiradors s'aturaven palplantant-se al peu
+de la cuneta i, com si s'haguessin conjurat, llançaven, en passar,
+un mateix crit per fer avinent una mateixa cosa.
+
+-Gorgals, oidà! la tens prenys!
+
+I el jutge, encaparrat amb el seu drama íntim, pensant només en
+aquella filla que acabava d'acomiadar a l'estació, s'ho prenia
+malament, com una sarcàstica referència.
+
+
+QUI ERA EN BÓTA.
+
+En Bóta, més que un trist hortolanet del poble, més que un pobre
+dimoni que no tenia un pa a la post, era l'enemic acèrrim d'en
+Gorgals, el jutge.
+
+El seu ofici era el pledejar amb ell, esbatussar-s'hi seguidament,
+aprofitant totes les conjuntures. S'atribuïa una missió venjadora,
+i estava disposat a morir-se de gana a truc de retopar una sola
+vegada la infal·libilitat jurídica del terrible victimari. Se les
+havia amb tots els amics i protegits d'en Gorgals, amb raó o sense.
+Després s'apel·lava de les sentències del jutge només pel gust de
+fer-li regruar la victòria, sabent que li carregarien les costes. I
+avui la vinya, demà el campot, demà pàssat la mula i l'altre la
+casota, havia finit per ofrenar-ho tot a la voracitat dels curials,
+la «murrialla de vila», com deia ell. Els lots de la seva petita
+hisenda li feien la servitud de projectils, i en aquesta estima els
+tenia. Si li recaven en perdre'ls, era perquè no en tenia prou pel
+coratge que l'arborava. I, com els cartutxos un soldat, en el fort
+d'una batalla no s'abstenia pas d'engegar-los per consideracions
+econòmiques.
+
+Mes es tractava d'un adversari sotil, qui, el mateix que certs
+fantasmes, s'engolia els trets, i, en, lloc d'occir-lo,
+l'engreixaven. En canvi a en Bóta els trets li eixien per la
+culata. En Bóta era un de tants advocats de secà que no saben de
+lletra; i el sapastre del jutge de pau, en tractant-se d'ell, finí
+per estalviar notificacions al secretari i passos a l'agutzil.
+
+Dos testimonis de la confiança de Gorgals firmaven per en Bóta, i
+en Bóta restava ignorant de tot el que _legalment_ li comunicava en
+Gorgals.
+
+I cantin papers i mentin barbes.
+
+Així es donà el cas que en Bóta plantà, conreà, gemà i enasprà unes
+tomaqueres en un hortet que ja no era d'ell, venut dos mesos abans
+judicialment; i no cal anomenar el personatge que es cruspí els
+tomàquets.
+
+Per això en Bóta es trobà insolvent amb certa joia. La idea de
+frustrar la terrible gasiveria d'en Gorgals, l'engrescava.
+
+A desgrat de tots els fracassos, era un pou inexhaurible
+d'optimisme. Coneixia lleis imaginàries segons les quals li serien
+retornades les propietats venudes a l'encant, i es disposava a
+perdre-les, de bell nou, entusiàsticament.
+
+I (el que són les coses!), en Bóta sols encertava en tractar de
+lladre al jutge de pau, i sols era discret quan, en dir-li això,
+feia per manera que hi haguessin testimonis.
+
+En Bóta esdevenia perillós a certes hores i en certs dies, sobretot
+durant les tardes dominicals, després de fer malla. Llavors la seva
+vèrbola adquiria una convicció i una lògica especial. Bescantava en
+Gorgals retraient-li històries velles, citant fets i malifetes duts
+a terme amb refinada perversitat, àdhuc amb individus de la seva
+pròpia família. ¡En volguéssiu d'homes honrats que purgaven en la
+presó una paraulada dirigida al jutge, de viudes i menors
+espoliats, de gent tirada a la misèria, de trampes i despotismes,
+d'hipocresies i prevaricacions audacioses!
+
+L'atzar, més sovint del que hauria desitjat en Gorgals, els posava
+a curta distància. En Bóta, en atalaiar el jutge, s'enfutismava com
+una salvatgina acorralada. En públic en Bóta es limitava a
+vocalitzar amb sordina la seva cançó horripilant. El jutge, però,
+l'entenia sols en veure el moviment dels llavis i la contracció
+dels punys. Si es topaven a camp ras, en Bóta començava a
+escridassar-li coses per l'estil: -¡Ah, mala negada de murriot!
+¡Espera't, que t'arreglaré els comptes! On vas a rampinyar? ¿Què
+has fet de la teva filla? En quin hospici has ficat el teu nét? O
+potser l'hagis donat a les truges! I, els diners de la teva cunyada
+¿amb quina maturranga te'ls has polits?
+
+Arribava fins al morro de l'egua encirat, furient, espantós. -Et
+dic lladre!... sents? ¡et dic lladre! lladre!!... Apa, fica'm a la
+presó! ¿No ho feres amb el pobre fadrí extern de can Barrot? Botxí!
+
+En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava
+els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs,
+brunzents com unes batolles. I les paraules eixien de la seva boca,
+desdentegada i verinosa, amb un tumultuós espetegar de roba molla.
+El jutge es limitava a dir-li: -Feu el vostre camí; feu el vostre
+camí...- Però l'egua, espaordida pel gesticular d'aquell energumen,
+sentia com els talons d'en Gorgals li tustaven les illades i com
+tot ell tremolava.
+
+
+L'ASSASSINAT.
+
+L'egua va pollinar, assistida pel manescal més entès de la comarca.
+Les angoixes de la maternitat i la gelosia del pollinet varen
+esborrar-li el record desagradable d'en Bóta, a qui ella,
+admiradora incondicional del seu amo, hauria tapat la boca amb un
+raíg de guitzes.
+
+En una casa com la d'en Gorgals, un fet d'aquesta mena té prou lloc
+per a ser celebrat. Per això na Gracieta ho escrigué a na Cisa,
+dipositada judicialment a instàncies d'un famós procurador
+representant de l'hereu Pous, un molineret que no molia gaire.
+
+L'estrella del jutge començava a eclipsar-se. En el poble no
+s'enraonava d'altra cosa que del contratemps de l'infal·lible
+Gorgals. Com tres i dos fan cinc, hagué d'amollar la noia. Era el
+primer cop que un home de lleis vilatà li posava les peres a
+quarto. Havia trobat, a la fi, sabates de son peu, i això feia
+posar greix als seus enemics. En Bóta estava radiant. ¡I ara, que
+procurés per l'altra!
+
+Na Gracieta també tenia el seu tripijoc amb un galant foraster, ben
+plantat i fatxendós, inacceptable però, ateses les exorbitants
+pretensions d'aquell pare repatani.
+
+Oh! les tres filles del jutge, isolades en aquella masia, sense
+esbarjo ni tracte de cap mena, regimentadas a la vella usança,
+s'enamoraven d'un papalló.
+
+El tedi de veure com el gall empaitava les gallines i el boc les
+cabres; com s'emmenaven la vaca a bou i la truja a marrà, i com el
+pastor tirava escarrotxes de síndria a la pastora; neguitejava llur
+jovenesa, fent-los desitjar la dolça inquietud d'un encontre
+casual, d'una breu conversa clandestina, amb un galant mudat, de
+gorra de seda i corbata virolada.
+
+Cada tarda, del melonar a l'horta, de l'horta a la font, davallaven
+al rieral somogudes per un delit aventurer. Allí s'enjogassaven
+elles amb elles, esdevenint escarafalloses en atalaiar algú molt
+més si es tractava de jovencells. Els del poble i de la vila, així
+que conegueren l'engranall, anaven a fer-los pampallugues jorn per
+altre. Sobtar-les enfilades en el cirerer, o abastant mores en les
+bardisses, esgarriades entre vidielles i ridortes, en mig de les
+exuberàncies de la verneda afrodisíaca, plena d'olors i de
+cantúries, no podia ser més engrescador. En ocasions les perseguien
+un poc bàrbarament; altres vegades amb certa mònita, atemperant les
+impulsions faunesques a la possibilitat d'aconseguir alhora llur
+dot i llur formosura.
+
+Per a major encís, el pare d'aquelles nimfes tenia fama de
+terrible: un veritable drac mitològic, que mai era a casa.
+
+En Bóta, moralista i psicòleg a la seva manera, havia augurat una
+mala fi a les noies d'en Gorgals.
+
+Això, més que res, li féu perdre l'horta; i no li féu perdre el cap
+perquè el jutge era coquí i no disposava de més arma que la llei, i
+la llei no concedia pas facilitats per a dur a la forca els que
+llengüegen. ¡Prou se'n planyia en Gorgals!
+
+Però, a les primeres eleccions de diputats, el jutge es basquejà a
+fi que empresonessin en Bóta.
+
+En Bóta era un d'aquests homes puritans que, en ficar-los a la
+presó, ja mai més són altres. Es cregué deshonrat per tota la vida,
+i no gosava presentar-se amb el cap alt davant la gent. Quasi
+d'amagatotis anava a beure el seu gotet de vi, que no l'eixorivia
+poc ni molt. I l'hauríeu vist romandre en un recó de la taverna,
+mut, capficat i llòbrec, com un mussol que tem la claredat del dia.
+
+En aquestes arribà la Mare de Déu d'Agost. Era la festa petita de
+la vila, i a la tarda es sardanejava de valent.
+
+En el cafè de la plaça, el jutge feia la manilla. Anava de company
+amb el secretari, contra el fiscal i el metge.
+
+Dues cases més avall hi havia l'acreditada taverna d'en Roig.
+Estava plena de gom a gom de bosquerols i menestrals. En Bóta hi
+era assegut en un sac de llobins, decaigut i pensívol. Els anants i
+vinents li pasaven a frec de cames, llançant crits eixordadors,
+roigs i suats, amb la barretina al clatell, el tupè enrinxolat
+sobre les celles, i el caliquenyo als llavis. Alguns li pegaven
+esquenades tot passant, tocant-li el botet a fi que cantés. -I dôs,
+¿Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals?
+
+En Bóta els dirigia una mirada breu i punyent. Després, amb la mà,
+insinuava un gest solemnial, que volia significar: -Tingueu calma:
+deixeu-me fer, que no les portarà pas totes a molí!
+
+A fora, entre la bavor de la tarda quieta, sense una alenada de
+ventijol, els dansaires, emborniats de pols, puntejaven al so de
+les tenores encarades al cel el mateix que una bateria de trabucs.
+
+L'egua del jutge de pau, a l'estable d'en Pujató (un trapella íntim
+d'en Gorgals alcalde i caporal de sometents), sola amb les gallines
+i borinots, experimentava així com una mena d'enyorança greu i
+fatídica per son pollí.
+
+La llum minvava, i, a través del finestró enteranyinat, era
+obirador el cimal d'un canyer atapeït de pardals que es disputaven
+el jóc sorollosament.
+
+La porta de la cort fou oberta d'una empenta, i el jutge entrà. La
+moixaina de consuetud, el copet a les anques, una fregatella als
+garrons amb un grapat de jaç, una estirada a la cingla; i ja, amb
+la serreta al morro, de pas en pas, l'egua travessà la vila
+estalonant l'amo.
+
+En ser a la plaça, el jutge feia sonar la seva veu de botzina per
+no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els
+entrebancaven.
+
+En front de la taverna d'en Roig un pagès va atansar-se al jutge.
+
+-Gorgals, o Gorgals! ¿voleu escoltar dues paraules?
+
+El jutge, posant la mà al morro de l'egua, va aturar-se en sec. El
+pagès desitjava parlar-li d'un negoci urgent.
+
+En Gorgals comprengué que no era al mig de la plaça on calia
+enraonar de certes coses. Reculà unes passes i, fermant l'egua a
+l'anella de la porta del cafè, se n'entrà cap dins seguit de
+l'altre.
+
+L'egua es frisava en aquella espera. La ferum de carnassa de moltó
+sofregida que expandia la taverna d'en Roig la molestava. Les
+mosques turmentoses com mai, li clavaven el fibló; i ella,
+pernejant, havia temença de malmenar alguna criatura. Darrera seu
+una collada de nois i noies armaven gran brogit tabolejant i
+pegant-se esquenades.
+
+En això, en mig les naixents cabòries d'egua despacientada, oí
+esclatar un mot ardent i terrible, que devia ser una blasfèmia,
+acompanyat d'un d'equests gemecs de destraler inseparables de tot
+esforç desesperat. A l'acte experimentà una punyida freda i
+dolorosa, vivament dolorosa, sota mateix del ventre. Fou tan
+irressistible allò, que, a desgrat de tractar-se d'una bèstia
+soferta i manyaga, pegà un bitzec de guitzes que de poc estavella
+els més propers.
+
+Aviat es veié rodejada de curiosos que la miraven espalmats, les
+cares llargarudes i tràgiques. Percebia el sorollar d'un líquid que
+es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d'ella,
+decantés l'aigua d'un càntir pel broc gros.
+
+Una bravada de femta li pujava a la boca, una gran angoixa
+l'envaïa, obligant-la a panteixar, i un tel li tapava la visió.
+Flectà les cames (primerament les del darrera; després les del
+davant), i restà amb els narius dintre la pols. Cada esbufec
+n'aixecava un núvol, i cercà forces per enlairar el morro i
+respirar. Mes era endebades: sentia un pes colossal al cim de la
+testa; un vertigen tenebrós la feia giravoltar, aplanada al sòl. Li
+semblava, també, que la terra de la plaça se li fiqués gorja
+endins, absorbida per aquell bleixar d'agonia, emmotllant-se-li als
+pulmons, emplenant-li les entranyes d'un fangueig asfixiant,
+nauseabund, mortal.
+
+Traslluí, encara, entre el brunzir de les orelles la veu de corn de
+son amo que s'apropava adalerat; però en aquell instant restà
+estenallada per a sempre més.
+
+En Gorgals arribava convuls, verd, lamentable. Escridassà:
+
+-Qui ha sigut? Qui ho ha vist?... ¡Atureu-lo! Socors a la
+justícia!...- I, exaltat, fregava la vara de jutge pels nassos dels
+badocs.
+
+Ningú havia vist el criminal: el que veien era una ganivetada
+furiosa en la panxa de l'egua, un cop segur donat amb sanya i amb
+una eina descomunal i ben esmolada. El trau era escruixidor: partia
+la cingla dos travessos de dit, i gitava sang presa.
+
+A l'entorn del jutge s'hi havien aplegat els seus partidaris, els
+seus subalterns i la parella de civils. Tots junts escrutaven la
+multitud amb ulls inquiets. Una gran majoria de bosquerols, tota
+la democràcia de la vila i algun terrassà espoliat, somreien i
+arronçaven les espatlles, però curant de no ser vistos.
+
+La taverna d'En Roig era un desert: tots els parroquians havien
+eixit a veure la tragèdia.
+
+Solament en Bóta romania impertèrrit, assegut en el sac de llobins,
+i pesava figues.
+
+
+
+
+LA MASOVERA SE'N VA AL MERCAT.
+
+
+El sol era ben alt quan la Francisca emprenia el camí de la vila.
+Abans ha hagut de donar les sopes al menut, l'esmorzar al Zidro, la
+perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques i una untura
+d'oli de llangardaix al costellam del sogre, qui s'imaginava tenir
+una pulmonia. A més s'és clenxinada. Asseguda en una cadira
+mitjana, amb un tros d'espill que no espilla afermat a un esvoranc
+de la paret, un platic de llauna curull d'aigua a terra, i un pam
+de cordó negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha
+començat a passar-se l'escarpidor per la cabellera. Ha enllestit de
+seguida. A força d'aigua i estrebades s'és fet un monyo com el
+puny, i la seva testa xopa ha pres un aire eixerit de mostela.
+
+Ara li manca agafar un parell de pollastres. Surt al pas de la
+porta bo i netejant l'escarpidor. Del cabell arrabassat en fa una
+troca que una alenada de migjorn li pren dels dits, enduent-se-la
+cap a l'era. El gat l'obira, s'agemoleix i l'aborda joganer, com si
+l'embull fos un ratolí.
+
+L'aviram és a pasturar les cols del quintanot que enfronta la
+masia. La Francisca treu d'un sac una embostada d'ordi i comença a
+apel·lar l'aviram. Li ha fallat la primera envestida, i tot l'estol
+escapa catasquejant i batent les ales. Comença aleshores una
+persecució furient. Un dels pollastres, acorralat contra el
+llenyer, ha caigut de bell antuvi a mans de la Francisca; l'altre
+gamba feixes avall com un mal esperit. Un cadellot que dormitava en
+el paller, entusiasmat d'aquella peripècia, empaita el fugitiu; mes
+la seva mestressa, desagraïda, li arruella un boscall. Per fi, el
+pollastre, sense bleix, amb el bec esbalellat d'acalorament,
+s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera. La
+Francisca els porta, un a cada mà, dient-los improperis; i ja dins
+de la masia, els encreua de potes, agarrotant-los amb la trinxa
+d'uns faldillots esparracats, una pura filagarsa que arrabassa amb
+les dents. Es muda el gipó, es posa unes mitges blaves, i es calça
+unes espardenyes, les gracioses espardenyes de vetes negres, que
+ella encreua i nua en la fermesa de son turmell d'heroïna rural.
+
+Oh! la masovera és ben formada! Ha deixat entreveure, per l'escot
+de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa
+aristocràtica d'una impensada blancor, i el que emplena la mitja de
+cotó és pla bé d'una opulència formidable.
+
+* * *
+
+La Francisca emprèn pel camí dreturer. Gamba gentilment amb les
+faldilles arrebossades a la cintura, sostingudes darrera els malucs
+amb una agulla de cap, el cistell dels pollastres en el plec del
+braç esquerre, i un cabàs, amb dues dotzenes d'ous, pendiculant de
+l'altre. El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de
+blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac
+i bóta pels xaragalls com una daina. Després travessa un gatosar
+eixarreït. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les
+parpelles i enganyotejant les fesomies. Va perfilada de llum, la
+masovera; i és, aquella llum, una aurèola en la testa, on el
+capell, eixugant-se, esdevé rinxolat; és en la lleu pelussera de la
+galta, un endaurament; és, en les virolaines del mocador del coll,
+un llampegueix feréstec; és, en les crestes dels gallarrots, un
+espurnejar de porpra i uns besllums tornassolats en els plomatges.
+Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a
+mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans. Sota una
+figuera esponerosa hi ha un barracó de ginesteres, entre les
+clarianes del qual s'endevina una forma humana. La masovera acota
+el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla. Sap pla
+bé de què riu, la masovera. Allí aguaita els oriols el fill de
+l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que
+sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El
+recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries,
+mentre ella, espitregada, nua de brassos i de cames, agenollada en
+el rentador, flectida de cintura, esbandia la robeta del menut.
+
+Dins les ginesteres ha sonat una mena de rumflet d'enzelament, i el
+jove, mostrant el bust, ha fet acció d'escometre-la. Ella ha
+aconseguit dissimular, i, un cop d'esquena a l'aguait, ha rigut de
+bona gana. -Tira peixet! ¡bona la faria, la cacera, el poca pena!-
+L'idea de restar en aquella ombra en companyia del senyoret
+emmelador, en lloc d'anarse'n a passar camí amb aquella calda, no
+ha pas deixat de fer-li gràcia. Per un breu instant ha estat
+temptada (horrible cosa!) de fer son mercat sota la figuera,
+adinerar allí mateix aquelles dues dotzenes d'ous i aquell parell
+de pollastres, i no passar més endavant. La imatge del Zidro
+regalimant de suor al bell cim de la serra, arrabassant artigues a
+cops de magall, l'ha emplenada de remordiments i li ha trencat els
+alegrois.
+
+Més en l'aire ha creuat una vinya, ha muntat per uns sacosteigs i
+ha fet via per un planell alterós. Pel corriol, onejant entre un
+negre estepar ensementat de pinetells, no hi transitava ànima
+viventa. Era ella la més tardana. Això li havia fet oblidar el
+caçaire d'oriols, i es donà a pensar en els diners que tornaria a
+casa, deduint-ne el valor de les compres: una quarta d'oli, una
+penca de bacallà per als batedors, una llonza de moltó per al sogre
+empiocat i una rosquilla per a l'infant.
+
+El que pujaria més diners seria l'oli. Pensant en l'oli fa un
+ensurt i resta aturada en el viarany. Maleït-siga la seva memòria!
+¡Havia oblidat el setrill! I bé, i alguna bona ànima li faria
+fermança d'una ampolla!
+
+El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal. La
+Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca.
+Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra, arran de
+bosc, i ja (valgan's Déu!; no vindrà pas d'un minut!) tant se valia
+que es descarregués dels pollastres.
+
+Ça com llà, els braços se li havien enrampat i duia una espardenya
+desfermada. S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé,
+mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i
+ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós
+oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a
+la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues
+del terrer. Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar
+a les envistes de la vila. Abans, la masovera ha pegat una ullada a
+l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú, s'aclofa dins les mates
+abombant els enagos. En les branques del suro una cigala canta, i,
+en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat,
+contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora:
+talment l'hereu de l'amo.
+
+* * *
+
+La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren
+pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla. En els ulls
+fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un
+_sleeping-car_, i el paisatge roda lentament a l'entorn de la
+pagesa, que s'els emmena vers un nou món, atzarós.
+
+De sobte han davallat una cinglera de gresa lliscosa. Al fons s'ou
+el remoreig de l'aigua i el repipiejar dels merlots, que
+esvoleteguen en els llentiscles. La masovera traspassa gentilment
+un tauló de vern llançat sobre un aiguamoll. Innombrables granotes
+salten de l'herbei a les aigüerulles amb un violent xipollejar de
+pedregada, mentre la fusta branda fent esquitxar el llot en un
+flexible vaivé de trampolí. S'és acabat el penar. Les parets
+blanques de la vila i els teulats de majòlica lluen a través de les
+clarianes del rieral frondós. Traspua la joia viva i fressosa del
+mercat en la reverberació de la llum i en la polsina del camí ral,
+d'on arriba el sotraqueig de tartanes, carros i carretes. Abans
+d'arribar als horts, la Francisca, ha desarrebossat ses faldilles,
+desenvilordat les espardenyes i sacsejat els enagos. Passa molt
+digna i molt tivada davant dels pollaires, que criden endebades.
+Saluda el ferrer, qui trempa una rella en el llindar de la
+ferreria, i es fica a cal notari. Dintre el cancell, així que ha
+engrapat el picador, es repensa, titubeja: és molt regatera, la
+senyora. Segueix carrer avall.
+
+Força pagesos retornen del firal: qui duent un cabrit a braç, com
+una criatura de bolquers; qui estirant la ferma d'un vedell, que
+s'emperna en la pols i branda la testa, desesperat de la seva
+orfanesa; qui tocant un escamot de xais entontits, divagadors i
+magres; qui fent dringar les glans als nassos d'una truja; qui
+empaitant un nodrís esquerp, estúpid, que fuig per fugir, sense
+saber a on, i es fica pels portals i escaletes, i s'esmuny per sota
+les rodes, fins que es topa amb qualsevulla benefactor que
+l'engrapa ferm per una orella, i el subjecta, mentre ell en
+protesta amb una estridència de grinyols agudíssims, que us
+esquerden les orelles.
+
+Passen també vaques tristes, gambant de mala gana, mugint l'enyor
+de llurs vedells; homes atuïts sota un sac de tres quartans; dones
+carregades de cistells buits; mulats que tiren guitzes; sagals amb
+unes morralles escadusseres a les mans; vells amb una fanga,
+llossada de bell nou, al muscle; bosquerols amb els sarrons
+proveïts a l'esquena; vailets pinturers que apallissen el bestiar,
+i donzelles que riuen menjant pa blanc.
+
+La masovera va fruint d'aquesta animació i bullici amb la cara de
+pasqües. S'és introduïda en una portalada senyorial. Ha empès una
+mampara que ostenta una placa del Sagrat Cor i un lletreret
+d'esmalt, i s'és trobada en un rebedor penombrós on mandrejava un
+perdiguer. El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que
+pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit _guapa_ i li
+ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la mà. Després la
+Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i
+encantada. Ha vist un _papadineru_ que venia un te contra
+l'estrenyiment i l'espatlladura; un soldat de _quota_ amb el
+casquet de gairell i les polaines molt cenyides; la dida del
+diputat i una senyoreta de la colònia. Del vestit de les dues n'ha
+passat inventari per descriure'l al Zidro i riure'n junts.
+
+A la plaça gairebé no hi restaven pagesos. Molta palla per terra i
+els bancs en desordre. Una vella escardalenca romania amb una oca a
+la falda, un hortolà es recolzava en una rima de planter de cols
+tardanes; una matrona grassa, enorme, peixava uns aneguets amb
+fulles d'ensiam; i sota una vela, escampats arreu, uns quants
+revenedors de fruita i d'esquivamosques de paper esperaven els qui
+no venien.
+
+Eren dotze hores quan la masovera s'ha deixat caure a l'hostal a
+menjar un platet d'escudella. El menjador de l'hostal bullia de
+parroquians. Les marxandes d'aviram deien coses escandaloses a
+bells crits, i els negociants de bestiar les pessigaven per sota la
+taula. Els camperols intentaven ficar-se en la bullanga amb molt
+poc èxit, i demanaven borreguets i ametlles torrades amb
+vociferacions autoritàries. El vi tacava les estovalles,
+ensementades de desferres, de sucs i de cendra de les cigarretes i
+les pipes.
+
+La Francisca s'és encabida a la cuina, i en un dient de parenostre,
+asseguda en un escambell, s'ha menjat la seva racció d'escudella,
+xarrupant el brou. Ha posat quinze cèntims a la butxaca de
+l'hostalera, qui ni lleure ha tingut de pendre'ls; ha begut una
+tirada de vi, oferiment d'un carboner amic del Zidro, i ha partit.
+
+* * *
+
+De retorn, els viaranys eren animats per corrues de bosquerols. La
+masovera ha caminat una mitja hora acomboiada amb la cosina del
+Zidro, casada a Castanyet, i dues altres dones. Tot fent camí, han
+parlat del mal de melsa de les ovelles, del xarampió de les
+criatures, de la puja del petroli, del plaga del moliner que
+intentava emmelar una pubilla, i del sermó del vicari.
+
+Després, la Francisca ha marxat sola. Sentia, però, la garola dels
+qui li anaven endavant i dels qui li anaven al darrera. Una gran
+boirada tapava el sol, i una bavor humida feia més penosa
+l'ascensió de la cinglera. La Francisca ha sentit defalliment:
+l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita. Preveient una cosa
+tal, ella havia encabit en el cabàs dels ous un crostó de pa negre;
+mes el mitjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una
+pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. Perdent una mica de
+camí, la masovera ha fet cap a la font de can Montràs. Era aquell
+un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on
+llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les
+moscardes. Una impressió desagradable de solitud l'ha corpresa en
+aquell paratge.
+
+En l'aigua de l'escorrall, en el bassiot sota el rajolí del tarut
+de canya, el pa de la Francisca es remullava a pleret a pleret,
+quan, sobtadament, s'és presentat en Merla. En Merla era una mena
+de filisteu, d'ofici serrador, tarambana i enamoradís. De bella
+arribada, assedegat com un ca, s'és abocat al viot, babejant el
+crostó de la masovera. Ella, en adonar-se'n, l'empeny indignada,
+però costa tant de moure aquell tros de bèstia com de moure la roca
+de Montcorb. Amb el pa a les mans i engolint-se'l entre queixalades
+i xarrups, la Francisca ha reprès el camí. En Merla l'ha seguida.
+En Merla, en el pujants, flectint la cintura, quasi de quatre
+grapes, procurava llucar com més millor d'aquell garrot de cames,
+cadenciosament àgils, botides per l'esforç del peu arrapat a la
+gresa dels viaranys, dins l'afrodisíac campaneig dels enagos.
+Mostrava les dents fortes i blanquíssimes, aixecant el llavi
+superior a la faisó d'un ase enzelat absorvint l'efluvi d'una egua.
+Intentava conversar, dir platxèries, per justificar el seu riure
+obscè; mes la pagesa sols parava ment a apressar-se. La imaginació
+li volava enllà, cap al seu menut, deixat en l'orfanesa de la
+marona tantes hores.
+
+El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el
+bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un
+ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una
+fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova
+inoratjada.
+
+-Xica! o Xica!... Jo em moro!
+
+Què redimoni devia tenir, aquell animalàs! rumiava la Francisca.
+Però la veu refermava al seu darrera rogallosa, insistent, amb un
+ofec d'agonia:
+
+-Xica! o Xica!... Jo m'abruso!
+
+I, a penes ha fet intenció de girar-se, s'ha sentit profanada per
+una manassa folla, brutal, cobejosa.
+
+La Francisca, amb tota l'embranzida del seu bras, ha aixecat el
+cistell dels pollastres: ben alt i ben empunyegat, l'ha rebotit
+contra la cara del serrador, restant enclavada al mig del cami
+amb un panteix agressiu de lleona. Els caires vius de les canyes
+han esvorancat el pòmul del filisteu. Transpua una sang negrosa,
+espessa, bovina i roent, que goteja en la sorra del viarany i forma
+uns grumolls com unes maduixes.
+
+L'aventura ha finit. En Merla rauta en les arrels d'un suro, en la
+cavorca d'un banyarricard, i es cobreix la nafra de serradures
+enteranyinades. Encara riu.
+
+* * *
+
+La masovera arriba a la masia ben amarada i lassa. Porta el mocador
+del cap desfermat, amb els becs penjant i la cabellera esbullada,
+el giponet desclòs i una mitja al garró. Es fica amatent dins,
+pressentint no sap què, i troba el Zidro ombrívol.
+
+-Reïra, quina estada!
+
+Ella pregunta pel _naparró_. El _naparró_ ha caigut a la bassa
+pescant capgrossos. És al bressol, pàl·lid com un lliri, inert i
+sòpit. L'avi asmàtic el bressa sorrut i cellajunt. La masovera
+tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de
+besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb
+tanta il·lusió, imaginant-se que la rebria amb alegrois i
+ballmanetes. El nen esguarda la llaminadura un instant, de
+rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència.
+
+S'ofega la masovera. Surt a fora. Dalt d'un penyalar ingent es
+perfila, contra claror, la miraculosa ermita, ajut i consol de tota
+aquella rodalia. Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet
+pecar de paraula i obra. Recorda el fantasial adúlter amb el
+caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la
+bestiota agressiva d'En Merla...
+
+I si aquella mala encontrada del petit fos un càstig!... Ajunta les
+mans i clava pietosament els ulls en el santuari del penyalar.
+
+-Reina Santa d'Argimont! ¡volgueu ser clement! goriu-me el fillet!
+¡Jo us faig ofrena d'un ciri de nou pessetes i tres sous!
+
+Eren els guanys de la diada: just la resta del mercat.
+
+
+
+
+EL CERDÀ.
+
+
+Tot estava a punt: la canana, plena de municions; el sarró proveït;
+les sabates de campanya greixades; l'escopeta, desenfundada; i les
+polaines, terra enllà, esperant les meves incansables
+pantorrilles.
+
+Mancava una hora i mitja per a partir el tren: un segle i mig
+d'impaciència. El dia era brúfol, tristíssim: un d'aquests dies
+d'hivern en que vos sembla que el sol s'hagi encallat darrera les
+muntanyes, i que faci anys que no l'heu vist, i que trigareu anys a
+tornar-lo a veure.
+
+En això trucaren a la porta. Arribà un missatger amb la nova que
+calia suspendre la cacera projectada: «allà dalt hi nevava des de
+la nit abans».
+
+El missatger duia un gran paraigua encara moll de la neu fosa, i en
+la revinguda sola dels esclops diverses capes de terra: terra roja
+del camp, argila groga dels sacosteis, llecor grisa de les
+fondalades, i arena encastada dels rierals. Demés, analitzant
+detingudament la rebava d'aquell pa de fang enganxadís, hi hauríeu
+trobat brins de pinassa, fulles de roure i alguna grana de ginebró.
+
+Podia seguir, per aquelles mostres, tots els passos del bosquerol
+des que va eixir de casa seva fins a encabir-se en l'hòrrid vagó de
+tercera: endevinava els paratges per on havia trascamat, els veia i
+els anomenava interiorment, i feien bullir la meva sang de caçador
+de vint anys, prometent-me gaudis i sorpreses a dojo. La neu! ¡la
+neu il·lusòria! la neu pròdiga en ocells transhumants! neu verge,
+on tots els rastres són seguidors! ¡la pintoresca, que tot ho
+perfila d'ensomni, i fa amar el foc de la llar i la intimitat de
+les cabanes, i aviva el delit i desperta la gana!
+
+Anem, anem a fruir d'aventures i contalles «allà dalt», on neva des
+de la nit abans.
+
+En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com
+carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament
+esdevingué elegíaca.
+
+Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me
+amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes
+habitacions reservades, estava llavors sense masover. Hi havia
+mitja hora de camí de l'una a l'altre, i, per consegüent, no era
+pas possible, arribant de fosc i a impensada, enviar-hi ningú per
+disposar la cambra. Ens encabiríem com podríem: bona voluntat i
+bona cara hi hagi.
+
+Oh, quin viatge, aquell! Vaig saturar-me de la infinita melangia de
+la naturalesa arraulida i sòpita, abrigada pel gebre. Els boscos i
+els alzinars semblaven més llòbrecs; els verns i els saules, més
+fantàstics i desolats en mig de les planúries blanques; i les
+velles rouredes, esfumant-se en els horitzons color de cendra, amb
+grans tofes de neu en els forcats de les branques i en els bonys de
+les soques enormes, adquirien un esfereïdor encís de decoració
+tràgica. I els aiguamolls eren com nafres en el pelatge d'un ós
+polar; els bassiots i les llacunes reflectien la trista celístia
+sobre un to blavís, de líquid verinós, embruixat i espès, on es
+dissolien els grumolls margeners i l'escata que descendia dels
+núvols. I dels grans pinars n'arribava una geliua aroma de molsa i
+reïna, i, sota l'obagor de les capçades, mustines i atuïdes per la
+pesantor de la neu, els matolls de les brugueres verdejaven amb
+pregoneses d'esmaragda.
+
+Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses;
+seguírem arran d'embardissaments on la fullaraca i els herbeis
+interiors respiraven encara l'escalf acumulat en les jornades de
+sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats
+per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la
+llum morent, i, negra nit, arribàrem a la masoveria xica. Era poca
+cosa més que una cabana situada en un collet, a revés d'un turó
+pedregós i eixorc.
+
+Us dono paraula que estava tip d'oir cruixir la neu sota les meves
+soles de dos dits de gruix; però, així mateix, us he d'afirmar que
+les visions recollides durant el camí encisaran la meva vida mentre
+servi memòria i enteniment.
+
+* * *
+
+Dins la casota, en l'escó de la llar, vaig fer coneixença amb el
+Cerdà. Havia oït parlar ben sovint del tal Cerdà. Feia molts anys
+que a tongades, carbonejava els suros vells del nostre bosc, i
+havia esdevingut amic del pare.
+
+En aquell temps, els carboners, quasi tots eren cerdans, homes
+corpulents i feréstecs, amb grans mostatxos, molt cantadors i d'una
+frugalitat que atordia. Per tota vitualla solien dur un sac de
+faves seques i un gros quarter de cansalada rància, que els durava
+tot l'hivern. Així que la grana se'ls afetgegava al païdor,
+baixaven a la riera o al córrec més proper, s'amorraven al corrent,
+i xarrupaven l'aigua de les neus.
+
+El que estalviaven en vi ho gastaven en tabac: una escafarlata
+pestilent que anava embolicada amb paper d'estrassa. Mai de Déu es
+treien la pipa dels llavis. I aquelles pipes descomunals, de broc
+corbat i tapador de llautó emboiraven el bosc tant o més que les
+mateixes carboneres amb llur fumerola eterna.
+
+El nostre Cerdà, però, no tenia res de bàrbar. Era un home educat,
+mig burgès, que, ultra coure el carbó, hi trafiquejava. De bell
+antuvi se'n dugué tota la meva simpatia. A l'ombra d'unes celles
+dures i esbullades, hi trobàveu la dolcesa d'unes nines color
+castany jaspiades de verd, pregones i tristes. I encara tenia les
+pestanyes llargues d'infant somniador. Duia un gros bigoti, ros
+dels extrems, sota la clenxa del qual apareixia una resquícia del
+llavi inferior i el clotet del mentó ben pronunciat i palpitant,
+com solen  tenir-lo els homes sensibles i bondadosos.
+
+Parlava en un to de veu sonor i las, coralment.
+
+Aquell hivern s'era redossat a la masoveria abandonada; i això vaig
+saber-ho amb alegria, després de sopar, quan el brau Patllari, el
+meu hoste a la força, es disposava a cedir-me el seu llit de
+matrimoni en un rampell de generositat que l'hauria conduït a la
+pallissa, i a la seua dona en el marfegó de la mainada.
+
+El Cerdà digué que no hi havia cap necessitat d'estar estrets
+podent estar ben amples. S'oferí com un home traçut en paraments
+domèstics, i em féu sabedor que m'havia portat a coll moltes
+vegades. La protecció que em dispensava el carboner, i el somriure
+un poc amarg que em dirigia de tant en tant després de cada
+gentilesa familiar, m'atreien irresistiblement. Començava a
+estimarlo i a sentir-me estimat.
+
+Ben abrigats amb els tapaboques, davallàrem vers la casa
+abandonada. Ell brandava son fanal de carboner, assenyant-me els
+mals passos, advertint-me els còdols, sondant amb el gaiato la
+gruixa de la neu. Feia una tempura dolça; i els xaragalls del bosc
+sorollaven la nit estimbant l'aigua del desglaç.
+
+En una giragonsa del camí atalaiàrem de sobte la masoveria ran un
+marge de romagueres i lladoners. Presentava el seu flanc de pedra
+bruna, adusta i misteriosa. Les portes i finestres barrades i els
+maons ensutjats de la xemeneia alzinant-se en la incertesa del cel
+plomós, sense fumera ni guspireig, feien pressentir la buidor, el
+desmantellament i les tenebres del dintre.
+
+Aquestes traspuaven pels carrats finestrons de les corts i per la
+gran boca de la pallissa, d'on eixia un cabiró aguantant una forma
+imprecisa que a mi va semblar-me un ocellàs noctàmbul.
+
+El Cerdà, indiferent a tota suggestió, familiaritzat amb les ombres
+i amb els averanys, va empènyer la porta forana, només ajustada.
+S'oí el gemec agut de les frontisses rovellades, i, amb
+l'embranzida, l'anella del picador reboté contra la fusta amb un
+timbalejar metàl·lic i somort. Alhora, damunt dels nostres caps, es
+desplegaren unes alasses silencioses i feixuges, i una au espectral
+va enlairar-se un moment, planant més enllà. I la silueta del
+cabiró va seguir l'altra, i ambdues partiren, volant amb sordina,
+com dos parracs de sotana conduits per l'oratge.
+
+Eren ducs de la rodalia que venien a percaçar les rates. Això va
+afirmar-ho el Cerdà mentre apuntalava interiorment la porta,
+afegint que en treia un cert consol, d'aquella companyia.
+
+* * *
+
+Encenguérem un gran foc en la cuina immensa. Darrera meu, però,
+sentia el trepeig dels escarabats removent les fulles seques
+despeses de la llenya, i tambe (val a dir-ho) l'amenaça
+esborronadora de les corts desertes, dels cellers enteranyinats,
+dels dalts i baixos en quietud, atapeïts de foscor i d'incertesa,
+prou espaiosos per a encabir-s'hi reguitzells de follets, de
+monstres incorporis i de bèsties apocalíptiques. El record de
+la porta ajustada em produïa una inquietud absurda.
+
+Certament la precaució de barrar-la era cosa del tot inútil en
+aquell casal, on per tot arreu hi havia obertures, forats i
+lluernes en franquícia. Mes... bon Déu! ¡un hom sempre ha cregut
+que les ànimes, els mals averanys, els facinerosos i les
+salvatgines agressives no poden entrar si no és per la porta
+d'honor! I bé: ¿hi havia passat algú, abans que nosaltres?
+
+Al costat d'aquesta aprehensió insana, jo experimentava la positiva
+gràcia del que acaba de trobar un cor lleial, un germà de més anys,
+serenitat i experiència, entre la solitud d'un enderroc. El Cerdà
+havia agafat les meves sabates i les greixava a consciència, no
+planyent-hi la cansalada del seu patifell.
+
+Els meus mitjons de llana fumejaven la mullena arreplegada en
+tantes hores de caminar per la neu. Ell m'aconsellà que me'ls
+llevés, car el foc endinsava la humitat fins al moll dels ossos.
+Intentà escalfar-me un ansadic de vi; i, en dir-li que no
+m'agradava el vi calent, es neguitejà per no poder-me oferir altra
+beguda.
+
+Era una actitud afectuosa, previsora, paternal, la que esmerçava
+aquell home amb mi.
+
+En ocasions jo sorprenia els seus ulls lubrificats d'entendriment,
+rectes com un dard, cercant-me l'ànima.
+
+Va eixir de la cuina un instant, mentre jo, perplex, restava en el
+banc escó torrant-me els peus, rumiant les peripècies de la jornada
+i la tètrica vida del Cerdà en aquella gran casa solitària.
+Respecte a la seva conducta, jo me'n sentia ben agraït, però alhora
+la considerava rara, desavinent, ultranatural.
+
+Ben aviat haguí una nova mostra del seu zel.
+
+El Cerdà retornat a la cuina, sempre amb el seu mig riure amarg, em
+digué les sagramentals paraules:
+
+-Quan se'n vulgui anar a descansar...
+
+Sobtadament se m'acudí que les nostres habitacions estaven barrades
+i que ens havíem oblidat de demanar la clau al masover petit, que
+n'era el depositari.
+
+La mena d'indiferència del carboner després del meu ensurt, va
+desconcertar-me un poc. Ell pla s'havia basquejat a recollir-la.
+Res li passava per alt del que pogués contribuir al meu benestar.
+
+Amb una evident satisfacció va introduir-me a la meva cambra. El
+llit estava fet, els rajols escombrats, les cadires en ordre; sota
+el rentamans hi havia un canti ple d'aigua, en el portabugia un
+tros de ciri beneït, a l'espona una panna de suro; i àdhuc el meu
+gos, el brau _Alí_, hi tenia una saca per a jeure.
+
+No vaig trobar paraules per a remerciar tanta cura i diligència.
+
+-Santa nit!
+
+-Santa nit!
+
+* * *
+
+Dins les flassades, emborrassat cap i tot, les meves orelles
+percebien el solemnial repòs de l'afrau nevada. El silenci, un
+silenci que participava de molts silencis (silenci de palau
+encantat, de ruines dins el bosc, de nit freda, d'espai, de
+boirines, de mort i d'enigma), brunzia en el meu cervell,
+mantenint-me desvetllat.
+
+Bona estona vaig romandre amb l'atenció fixa, aguditzant els meus
+sentits, per veure de trobar una remor, un so lleu, quelcom, en fi,
+que em soporitzés amb la seva monotonia. Per últim, la respiració
+profunda, sospirosa, del meu gos, es deixà sentir.
+
+Uns quants minuts encara vaig estar torturant-me l'enteniment
+tractant d'esbrinar el que podria fer el Cerdà en aquells instants.
+Era versemblant que s'hagués estenallat a l'escó: altrament els
+meus ulls haurien vist rastres de jaç en algun tocom. Les idees
+començaren a oscil·lar dintre el crani: s'esvaïen i tornaven, i
+eren acompanyades d'imatges inconsistents, absurdes i grotesques.
+
+A mig trencar el son, una fressa insòlita va esparvillar-me. La
+clau girava dintre el pany. S'oí l'escarritx de les dents que
+relliscaven en el mecanisme roí i anquilosat; després el greu
+funcionar dels ressorts, el cop sec de la falleba encaixant-se, i,
+de seguida, altra volta el primitiu rapapieig de ferralla baldera.
+La mà que executava aquella operació feia els possibles per no
+sorollar gaire; mes, com sol succeir en semblants casos, el que
+suprimia en intensitat ho augmentava en durada. El cas és que la
+clau havia sigut treta del pany, i jo restava barrat, presoner en
+la meva cambra. La nova peripècia exasperà els meus nervis.
+
+Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui
+acabava de maldar en el pany; també ho estava que allò es reduïa a
+un excés de mirament per la meva seguretat personal. Llavors,
+m'amenaçava algun perill? ¿què temia el meu guarda? ¿quins eren els
+seus propòsits en endur-se'n la clau? en cas de sorgir quelcom
+desagradable, la meva reclusió absoluta ¿seria un aventatge o un
+inconvenient?
+
+Recordava que la única finestra que s'obria al camp, de les
+habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra),
+estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia
+sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat, en una situació
+incomprensible i falsa.
+
+Cal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella
+suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada,
+sobreexcitat d'imaginació, amb afany de viure aventures
+extraordinàries i amb grans disposicions de narrador
+transcendental.
+
+El fidelíssim _Alí_ també estava alerta. Havia parat de roncar, i
+l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les
+tenebres.
+
+Fatalment s'imposava una revisió de la conducta del Cerdà durant
+aquella vetlla. Hi entreveia, més clarament que suara, quelcom
+d'inexplicable, un no sé què misteriós com si obrés suggestionat.
+Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en
+el més viu del cor, però tristament; i que el servir-me i
+afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud
+perduda i recobrada, el mateix que si, a través de mi, obsequiés un
+altre ésser més íntim, més car a la seva ànima.
+
+Recordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit
+d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el
+meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria
+arribar-me d'aquell home.
+
+En això, de bell nou sonà la grinyoladissa dels perns rovellats de
+la porta forana, i repercutí l'anella exactament com en entrar. I
+just finida aquesta remor, es deixaren sentir, de part de fora, ran
+de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats,
+que es perderen camí enllà. A desgrat deI coixí de la neu, vaig
+aconseguir percebre llur retruny fins que el caminant hagué tombat
+la recolzada del marge, on s'esfumaren del tot. El Cerdà se
+n'anava!
+
+Confesso que, com un nin, en sentir-me abandonat pel meu company,
+en considerar-me sol entre tantes solituds, vaig passar uns
+instants de basarda. De seguida, però, poguí sobreposar-me a tal
+ridiculesa.
+
+De tota manera, ¿per què se n'havia anat, el Cerdà? Per ventura
+tenia les piles enceses? No, no les hi tenia. De les paraules que
+jo havia pogut collir d'una conversa entre ell i en Patllari, deduí
+que la campanya del Cerdà havia finit alguns dies abans. Ni gens de
+mercaderia restava al bosc.
+
+Llavors?... M'agullonava una imperiosa cuiositat de saber on
+s'encaminava aquell home en aquella hora i en aquella nit. El bosc
+era intransitable, i intransitables els viaranys. Per a afrontar el
+fred, la fosca, el desglaç i tota mena d'inclemències, calia
+segurament un motiu poderós, un interès desmesurat, una dèria
+abassegadora, un impuls delirant...
+
+Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i
+atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el
+que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem
+_seny_, d'això que en diem _ànima racional_...
+
+Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig
+carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i
+vint-i-tres minuts. De bon grat, car la petita flama del ciri
+resultava més sinistra que les tenebres, vaig apagar-la,
+acotxant-me, altra vegada, cap i tot. I no diríeu mai el bon consol
+que pot trobar un home, desvetllat durant una nit atzarosa, en oir
+caure una gota acompassadament, hores i hores, damunt la teulada
+que el sopluja.
+
+* * *
+
+Per a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu
+presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la
+narració que va fer-me en Patllari.
+
+Després d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja
+el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va
+presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya. Havia
+enviudat, i tornava de la seva terra en companyia del seu fill
+únic, un galant minyó en plena adolescència. Havia reunit un
+capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; però el buit
+horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren
+per fer-li insoportable la casa i el poble. Demés, aquell fill,
+massa contemplat, regit dèbilment per la seva mare, demostrava
+predisposicions vicioses. El Cerdà cregué que la muntanya seria una
+bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell.
+
+Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les
+coses seguien igual que abans. La dèria del feinejar i la pau del
+bosc, segurament els guaririen tots dos.
+
+Les condicions del tracte aviat foren escatides entre el Cerdà i el
+meu pare.
+
+El Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una
+margenada de suros revinguts.
+
+Un d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un
+gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga
+a la rústega cabana d'un bosquerol. El Cerdà no va fer altra cosa
+que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat;
+després hi recolzà uns quants torells formant dues pendents, els
+atapeí de feixines, i cobrí el conjunt de gleves. La joliua barraca
+estava llesta. El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert
+ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres.
+
+A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari.
+
+Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre
+fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa.
+El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls, i el Cerdà, un poc
+curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven, i, en tornant de
+vila, els duia carquinyolis i pa blanc.
+
+* * *
+
+La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant
+la porta de can Patllari. Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques,
+i punyia la mangala com si tornés de viatge.
+
+La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous al
+fons de l'entrada. En atalaiar-lo el convidà a fer una estona de
+xerinola amb ells.
+
+-¡Us enlleireu, sant cristià, entaforat en la vostra barraca!- Ells
+celebrarien la festa del tió per als infants, courien unes quantes
+pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns
+quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa. En
+Patllari s'ho pendria a desaire, si el Cerdà no hi anava amb el seu
+noi. Fins la mainadota li'n sentiria grat, car els enriolaria amb
+els seus acudits i amb la seva vèrbola de gavatx. Era de cor que
+desitjaven la companyia dels carboners i volien compartir amb ells
+llurs pobreses. Refúmera! ¡era nit de germanor i de joia, aquella
+nit! Que no la fes pertenir, que no fos gusarapa.
+
+El brau Cerdà rodava el cap, i un núvol d'entendriment obscuria el
+jaspi dels seus ulls manyacs. La regraciava tartamudejant:
+
+-Pas possible, miona; pas possible.
+
+El noi li havia arreplegat la marfuga, aquella passa de mal de coll
+que assotava el comarc. I mostrà a la Tereseta una ampolla
+d'aixarop i un manadiç d'herbotes; i féu, distretament i amb la
+punta de la mangala, unes ratlles cabalístiques en el calçobre de
+la paret, tornà a regraciar l'oferta de la masovera, i emprengué la
+pujada del turó amb el seu aire las i resignat.
+
+* * *
+
+L'absència dels carboners fou sentida talment com la d'uns
+familiars, en la llar d'en Patllari. El foc de gatoses no tenia
+aquella resplandor tan gaia ni aquell repetellejar de festa que
+esperaven. La soca d'olivera amorrada al foc, el tionàs fart de
+blat de moro, expel·lia, del seu ventre màgic, ara això, ara allò;
+mes la mainadeta no hi trobaren pas un fort engrescament. Els més
+xics s'adormiren aviat; els més grans preguntaven per l'home de la
+pipa, que sabia imitar la veu del gamarús, el flauteig dels tòtils,
+i  cantava cançons estrambòtiques estarrufant els bigotis i fent
+anar la nou del coll amb un sacseig infinitament còmic.
+
+Acabaren tots per emmustigar-se. Tocats sant Sunyer, d'un a un la
+masovera els anà pujant a les cambres. Quan els tingué tots ben
+acotxats sota teulada, la Tereseta davallà, situant-se a l'escó, on
+el seu marit romania capjup, mirant el guspireig del sutge amb les
+mans creuades sobre els genolls. Tastaren els torrons i begueren
+garnatxa en el mateix got, amb una serietat de congregants.
+
+Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera
+nadalenca.
+
+El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir.
+
+En Patllari, com cada vetlla, obrí la porta forana i desaparegué.
+Retornà tot seguit ajustant-se la faixa. Estava núvol i feia un
+temps dolç, un temps de neu. Expressà a la seva muller la recança
+de no tenir la barraca del Cerdà més a la vora. Aniria a donar-hi
+un cop d'ull. ¡Pobra gent!
+
+* * *
+
+Seria mitja nit, seria la una... Déu sabés quina hora seria, quan
+la Tereseta es desvetllà. El pregon silenci de la muntanya semblava
+poblat d'una vaga remor vellutada, com d'aleteigs misteriosos. Les
+orelles de la masovera ho destriaven clarament. Va aixecar-se i mig
+obrí el finestronet de la cambra. Per l'escletxa passà un hàlit de
+gebre i una llum somorta més blanca que la de la celístia, més
+corprenedora també. Cel i terra es confonien en una mateixa
+mortalla grisenca, lleument atzurada, i espessos borrallons de neu
+davallaven remolinats, a penes obiradors, com flocs de cendra, en
+aquella resquícia de besllums estel·lars transparentant-se en la
+llisor dels núvols.
+
+-Patllari! o Patllari!... El sacsejava el mateix que si hagués de
+socórrer, un cop despert, una gran necessitat.
+
+Ell es desvetllà de mal humor, i ella no sabé pas explicar-li el
+perquè del seu esverament il·lògíc.
+
+Nevava, nevava, i seguia nevant; però fins aquí no succeïa pas res
+de l'altre món.
+
+* * *
+
+Cap a la matinada la Tereseta tornà a esparvillar el seu marit:
+tenia l'aprehensió d'oir una mena d'ahuc llunyà. A vegades li
+semblava un crit ronc de persona demanant auxili.
+
+Discutiren el que podia ser: si provenia d'això o d'allò, i si els
+cornaven les orelles o cornava el vent per la sureda. Cornava el
+vent! De sobte una ratxa furiosa lliscà per la teulada.
+
+Un traüt enorme, muntava dels fondals. Entre els bruels de l'oratge
+i el gemegar de la selva, ben definits, es percibia un rumor sord,
+de catàstrofe, compost de crepitacions, xocs i retrunys
+inexplicables.
+
+Era el cruixir de milers i milers de branques esqueixant-se alhora;
+era que els grans arbres embalumats de neu, vinclats per l'huracà,
+es rompien en sec a mitja soca; era que, estimbant la tofa de llurs
+ramatges, en feien seguir d'altres, i junts esmicolaven els més
+xics, i per les valls i per les serres el desastre repercutia
+horríson.
+
+La caseta d'en Patllari, pataquejada pels bufaruts, semblava
+alçapremada per una força sobrenatural. Ell recorria els llocs de
+perill, apuntalant fustatges i tapant forats; ella arrupida al
+llit, recordant-se del Cerdà, resava parenostres.
+
+El suro gros de l'era va caure estrepitosament. Les criatures,
+desvetllades i esporuguides, en mig de grans plors, cridaven la
+mare llur.
+
+Mes, quan semblava que havia arribat la fi del món, el vent amainà.
+La calma sobrevingué quasi de cop. S'oïa, encara, com un gran chor
+de xantres que psalmodiaven muntanya amunt.
+
+Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diürna.
+Un gall cantava en la pallissa.
+
+* * *
+
+El Cerdà havia fet una untura a la gorja del seu fill, li havia fet
+beure una cullerada d'aixarop, l'havia emborrassat amb la manta;
+acabant per estenallar-se al seu costat en la jaça. Mal carés
+presentava la malaltia del bordegàs; però el Cerdà era un home dur,
+avesat a tot i va adormir-se profundament.
+
+Transcorregueren algunes hores. De sobte el malalt començà a
+remoure's i a gemegar, deixondint el seu pare.
+
+S'arborava de febre i respirava dificultosament. El Cerdà encengué
+el fanal, traient la capsa de mistos d'entre la juntura de dos
+torells. Havia deixat un poc de caliu a la llar, i començà a maldar
+a fi d'avivar-lo. Prengué un ansadic ple de tisana, i, en acostar-
+lo al braser, va sorpendre'l una fressa especial que venia del
+sostre del barracó. Tant bon punt hagué servit uns glops d'aigua
+entebiada al desficiós empiocat, es lliurà a una inspecció
+detinguda. Descobrí tot seguit que era la soca del suro que
+cruixia. Semblava el cruixir d'una bastida massa carregada.
+Aplicant l'orella a la biga mestra es notava perfectament el
+crepitar de les fibres llenyoses subjectades a una flexió violenta.
+El cor li botà endevinant una amenaça greu; un perill inconegut
+però horrible. Què passava? Va empènyer la feixina que obstruïa la
+sortida del barracó, i la fetxina resistí. Fou debades que esmercés
+tota la seva força. Com si de part de fora una gran roca apuntalés
+aquella porta, el desgraciat troglodita no pogué obrir-se pas.
+Llavors va treure el cap per l'espirall que feia la servitud de
+xemeneia: estaven aparedats per la neu! El ramatge del suro n'havia
+arreplegat tanta i tanta, que la seva pesantor descomunal feia
+vinclar la soca, que tendia a aplanar-se. Sense el pilar del
+frontispici de la barraca, que li aguantava la pressió, pare i fill
+haurien sigut esclafats com uns pollets.
+
+El Cerdà no es féu pas il·lusions: mentre la gravitació es
+mantingués en sentit vertical, l'alzinot, que apuntalava la soca,
+resistiria: altrament, si es decantava aquella, el veurien mig
+partir-se com un lluquet. Pensà en treure el noi.
+
+S'esgarrifava, però, d'haver-lo de deixar sobre la neu encès de
+febre, amb la gola llagada. Per altra part havia caigut en una
+semiinconsciència.
+
+Calia treure'l a la força, endur-se'l a pes de braços. A on? A can
+Patllari: no hi havia un altra refugi més a prop. El Cerdà
+reflexionava el que era caminar amb la neu fins a genoll duent una
+persona inerta. Si el bordegàs hagués tingut habilior
+d'arrapar-se-li al coll, el cerdà l'hauria transportat en vint
+minuts a la masoveria.
+
+Entretant la neu davallava del cel a pleret a pleret, espessa,
+feixuga, inclement. Començà a bufar una ventolera de mal presagi,
+unas ratxes de ponentada intermitents. La capçada de l'arbre
+oscillà. Els torells que formaven el costellam de la barraca es
+desconjuntaren, i tota ella grunyí com una barca vella assotada per
+les ones. L'alzinot va decantar-se poc o molt. L'home, en notar-ho,
+es tornà pàl·lid d'espant, i s'hi abraonà amb tota la seva
+desesperació. Per si es rompia, apuntalà la seva espatlla a la
+biga, contragué els seus muscles esdevenint rígid com un soc. Ell
+no desdiria, no!
+
+Féu la provatura d'esperonar el seu fill. L'escridassà que fugís,
+que esventrés la barraca per qualsevol indret; i obtingué de
+resposta un barboteig de malalt exasperat, una recrudescència de
+sospirs, de moviments desficiosos i de raneres asfíctiques.
+
+Llavors, el Cerdà, horripilant-se amb l'ànima escruixida, sempre
+aferrant l'espatlla a la biga mestra, començà a demanar auxili.
+Eren crits instintius, irracionals, que li esqueixaven els pulmons,
+que eixien de l'espirall de la barraca com d'una sepultura,
+udolants de primer, roncs després, estridents, el mateix que de
+guineu, més tard.
+
+Els suros del marge foren sacsejats per la ventada, esqueixats,
+esmicolats. Damunt la barraca del Cerdà, les branques i els
+massissos de neu hi rebotien amb patacs somorts i retrunys
+formidables. L'esquena d'ase formada pels torells arrimats a la
+soca s'anava aixafant. El tronc del suro, però, reaccionava com una
+ballesta. La mateixa empenta irresistible de l'huracà escombrava
+sovint la teulada d'aquell _inpace_, alleugerint-lo. Els seus
+habitants ja no eren persones d'aquest món ni vides d'aquesta vida.
+
+Quan en Patllari, de bon matí, ajudat d'altres pagesos, aconseguí
+perforar aquell pilot de llenya i neu que cobria la trista barraca,
+veié el Cerdà apuntalant encara la biga mestra. Feia cinc hores que
+romania en la mateixa positura, sense afluixar els muscles, sense
+flectar les articulacions, sense desdir ni poc ni molt.
+L'arrabassaren a la faisó de qui arrabassa una cariàtide de sota
+una coronisa. Estava groc, no podia dir paraula, i mirava fit com
+si tingués per ulls dues bales de vidre.
+
+El noi desvariejava. La marmanya seca de l'interior del barracó el
+cobria del tot i, per un atzar providencial, cap dels torells
+despresos li havia aixafat el cap.
+
+Els conduïren a can Patllari amb tots els miraments. El Cerdà
+romangué tota una novena en el mateix estat d'idiotisme de quan el
+tragueren de sota la biga: continuava test, insensible, mut: seguia
+sent un puntal de fusta revessa. Quan va recobrar els sentits i
+l'enteniment, el noi era mort i soterrat. L'home no s'ho volia
+creure: no admetia la possibilitat que el seu heroisme de pare
+hagués sigut inútil. Començà a cercar el bordegàs per tots els
+paratges on havien treballat junts, apilant socs i destralejant
+branques. El cridava a grans crits, i així que esdevenia afònic
+li agafaven unes terribles rauxes de desesperació i es colpejava
+furiosament el cap amb els punys, fins a ensangonar-se.
+
+Una matinada el sorprengueren regirant amb el magall la terra del
+cementiri: volia cerciorar-se de si mentien els que asseguraven que
+el seu fill era allí, sota una petita creu de llates.
+
+A poc a poc anà entrant en raó. Una tristesa enorme substituí la
+primitiva follia. Va anar a Cerdanya a vendre's tot el que era
+d'ell, i retornà al bosc de casa. I no se n'havia mogut mai més.
+
+* * *
+
+-Fa anys que fustigueja sol i vern- digué en Patllari. -A nosaltres
+ens porta llei. S'arramba a la nostra llar quan se sent atrapat per
+la migranya. És el bosquerol de més bon faire que jo sóc conegut.
+L'hem fet padrí d'un mainatge nostre, i em pensi que li hem donat
+una alegria. De tota manera, no està pas bo. Rara és la nit que no
+vaga pel bosc fins que clareja. No l'hi esmenti pas que se
+n'avergonyeix. El no dormir i el no menjar l'acaben. És possible
+que algú l'hagi entabanat amb facècies de l'altre món, i (no haig
+pas de dir-li una cosa. que no sigui), ell creu de bona fe que se
+li apareix el bordegàs o, almenys, li enraona escondit en la foscor
+dels clotarals. Ara tindria l'edat de vostè. I estic cert (Déu me
+perdoni), que el nostre Cerdà fou ben ditxós, ahir,
+d'emmenar-se-l'en a vostè a la masia, i de servir-lo í vetllar-li
+el son. ¿No va notar de quina manera li _clavava els ulls?_
+
+FI.
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HEROIS ***
+
+***** This file should be named 17583-8.txt or 17583-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/1/7/5/8/17583/
+
+Produced by Ricard Samarra
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/17583-8.zip b/17583-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..f96eaec
--- /dev/null
+++ b/17583-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..b6a2c2e
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #17583 (https://www.gutenberg.org/ebooks/17583)