diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 17583-8.txt | 4017 | ||||
| -rw-r--r-- | 17583-8.zip | bin | 0 -> 82861 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 4033 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/17583-8.txt b/17583-8.txt new file mode 100644 index 0000000..371ac7f --- /dev/null +++ b/17583-8.txt @@ -0,0 +1,4017 @@ +The Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: ELS HEROIS + +Author: Prudenci Bertrana + +Release Date: January 23, 2006 [EBook #17583] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HEROIS *** + + + + +Produced by Ricard Samarra + + + + +INDEX. + +Pòrtic. +En Quimet o el rebuig del Diable. +En Carxofa. +En Busqueta. +L'egua del jutge de pau. +La masovera se'n va al mercat. +El Cerdà. + + + +PÒRTIC. + +Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú +ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no +pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves +enyorances d'aventurer humil. + +Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa +apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els +meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec +perfecta, dreturera, santa! + +Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre +s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa +alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, +les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís +encara. + +Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes +que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat +maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns +personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosarà +discutir-los el dictat d'Herois. Almenys no s'oposarà massa +formalment que un escriptor de la meva modèstia, gaiament +democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los però, ben entès, +una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a +l'admiració que els professo. + +Mes cap respecte humà podria fer de mi un ingrat, ni cap +esplendidesa de progrés, cultura o civisme fóra prou abassegadora +perquè jo els tingués en oblit. + +Jo els ofreno, per tal motiu, aquestes Planes. La glòria, si n'hi +ha, és d'ells. Sols desitjo, per a mon goig, ésser un bon +historiador de les gestes llurs. També em fóra grat que tu, lector +benèvol, tinguessis el meu tarannà. Així esdevindria possible que +jo i els meus Herois caminéssim triomfalment pels viaranys de ton +esperit com ho férem pels deserts de la terra. + + + + +EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE. + + +I + +El poble de L'Esparra és un poblet de quatre cases situat entre +dues afraus en mig d'un bé-de-Déu de serres emboscades. + +Només es fa obirador pel seu campanar banal, restaurat +estúpidament, que sobresurt amb petulància, dins la frondositat de +les suredes, com el coll d'una oca blanca en un camp d'userda. + +Un gros lladorer ombreja la plaça, on plana el mateix silenci de +les boscúries veïnes. A l'estiu, però, els pardals xeriquen en els +ràfecs de les teulades, i els papallons revolen, entre els fonolls +del cementiri, pel cim de les xamoses campanetes blanques. També +l'esclopeter, en cos de mànegues, fa anar la seva gúbia a la porta +de casa seva, i el rector conrea l'hortet amb la verdosa sotana +arrebossada pel cim dels malucs, congestionat i lluent. A l'entrada +de l'hostal, les mosques ennegreixen l'enrajolat i el caduc fustam +de la porta mig closa, on el sol cau de ple a ple, fent plorar la +reïna dels nusos. De tant en tant passa un carro; un d'aquests +carros de muntanya lleugers i desballestats, amb grans bosses de +cordam i sàrries velles que escombren el camí, rodes primes de +llanta esmussada, galga de roure i mula pacient i escardalenca. +Dels guarniments, plens d'afegits i lligadures, pengen uns quants +branquillons de boix o ginestell que fan la servitud +d'esquivamosques, a desgrat de la protecció dels quals la panxa +grisa de la mula, solcada de venes tumefactes, degota sang. + +El diumenge el poble s'anima. A l'ombra del lladoner, els pagesos +morigerats amb la brusa nova al muscle, esperen la missa, comentant +la saó de les terres. A l'hostal hi ha el jovent i els vells +intemperants, que es juguen el beure a la bescambrilla. Les cartes, +ensutjades i enganxadisses, acanalades i repugnants, reboten damunt +la taula amb un espetec somort com el que produiria en saltar +una llagosta. + +Sovint se'n desvia alguna, anant a raure entre les potes del banc, +d'on la cull una manassa deforme, d'ungles revingudes i ferestes el +mateix que la cornamenta d'un brau. + +Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la +majestuosa calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida. +Tant els que han guanyat com els que han perdut, traguegen del vi +comú i van a ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament, +mandrosament, uns i altres acoblats, tot posant-se els gecs i les +bruses, pugen la rampa de l'església, i s'hi endinsen arrossegant +els peus. + +El menjador de l'hostalot és desert. El vidre blau dels porrons +reflecteix la parra i les carabasseres del celobert; les cartes +simulen una escampadissa de teules revellides; les mosques +s'aquieten aferrant-se, goludes, a les engrunes de pa blanc; i el +gat es situa a l'ampit de la finestra, lluca mandrós al defora, +s'arrupeix i s'adorm. + +Tots els parroquians ouen, entretant, la missa, refrigerant-se en +l'ambient penombrós de la petita nau, uns dient parenostres i +altres pesant figues. + +Sols a vegades, de tard en tard, n'hi resta un, a l'hostal; un que +es desentén de la comminació de la campana sonora. Roman de colzes +a la taula, enlleït i sòpit. S'entreté aixafant les cendres de les +pipes i cigars amb el dit xic i esgrafiant-les amb l'ungla, +ajuntant els bassiots de vi, combinant les palletes i llobins, que +havien servit per als jugadors, en belles agrupacions decoratives; +o bé inicia un solitari, o bé, aixecant-se els pantalons, +s'esgratinya el ventre de la cama. + +Des del banc on seu, obira una llenca del camí que puja per darrera +de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser +refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el braç, i +tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves +espardenyes noves. Llavors el mal cristià es redreça, s'aboca a la +finestra seguint-la amb l'esguard; un esguard cobejós que +s'emmotlla en el turmell de la minyona i en el balandreig de la +faldilla de percalina, sota els plecs de la qual trontollen +exuberàncies bàrbares. + +Un gos roig, bordissot, dorm enroscat als peus del bosquerol. Es el +_Caiman_, i té tanta anomenada pels seus lladronicis com per les +seves empaitades als conills. + +Està gras, cosa que resulta inversemblant en un coniller de pagès; +però el seu pelatge és un mostruari de nafres i cosits. Ha sofert +tota mena d'agressions i botxineries. El pal, el ganivet, la pedra, +l'aigua bullent, el sofre encès, la metralla, els brians, la sarna, +els banys i les untures càustiques han assenyalat el seu pas +imborrable en aquell cuiro heroic, fent-ne un tapís policromat, +absurd. + +Tan curiós com el ca és el seu amo. Es diu Quimet, Quimet a seques. +Prou té germans i germanes; però, si pel cognom d'aquests +intentéssiu conèixer el de l'altre, us erraríeu de mig a mig. En +Quimet no sabria pas on anar a cercar la seva fe de baptisme, i diu +que és fill d'una conversa casual que la seva mare va tenir amb un +adobacossis. I s'envaneix del seu origen com un noble dels seus +blasons. La veritat del fet no la sap ningú; i, entre la família, +aquesta qüestió és la que menys interessa de totes les qüestions. + +* * * + +En Quimet escassament amida el que amiden d'alçària els homes més +xics sense arribar a pigmeus. Es bastant corbo; el clatell se li +emmotlla a les espatlles, i la barba li toca al pit, un pit amb +quilla, arlequinesc. Adorna la seva cara, seca i de migrades +fesomies de raquític, un superb mostatxo de gavatx. El serva çom a +record d'una campanya de carboner al Conflent. En honor d'aqueix +bigoti, únic en el llogarret, on són mirats amb prevenció com un +senyal herètic, el corbo s'absté d'anar a missa. En Quimet +s'emplena la boca del que ha après a França, de les excelències del +cuixot rossellonès i de la bella despreocupació de la gent gavatxa. + +És el més formidable jugador de cau i el que trascola més vi i fuma +més caliquenyos dels que concorren a l'hostal. Les dones casades el +miren com un perniciós exemple per a la jovenalla, i les solteres +procuren evitar la seva encontra en els camins i en la solitud dels +camps; sense, però, fonamentar en res la temença llur. El corbo, +per tal atreviment, sol dir-los una platxèria bilingüe, que les fa +enriolar per dintre. + +-¡Quina reïra de Déu de _garbo_ que em tragines, Anneta! Deixes un +oratge!... ¡_Malerús_ de jo, que tinc d'acontentar-me amb +ensumar-lo! + +O bé: + +-Ànsia, Rosó! Amb una _vuatureta_ com tu, jo pla n'aniria, de +descansat! + +I així sempre, expressant, amb una malícia gens agressiva, els seus +anhels, segur d'un refús, conscient de la seva pobra estampa i dels +seus pocs mereixements. + +* * * + +El corbo era un bon jornaler; però els propietaris de terres no el +llogaven tement que la seva participació en els conreus maleís les +viandes. + +Començà a córrer la brama que, feina que feia el corbo, feina que +s'enduia el diable. Si sembrava fesols, se'ls menjaven els gaigs i +les perdius, o es bromaven abans de granar; si batia el blat, es +pollava en el graner; si cavava vinya, la pedregada se'n portava +els raïms... + +En Quimet es refugià en el bosc. El bosç és generós i pròdig per +als qui s'hi donen en cos i ànima. Ningú es mor de fam si sap +manejar un magall, un tallant o una picassa. En Quimet era fet per +a manejar-los. Les seves mans curtes, amples i feixugues semblaven +haver nascut arrapades al mànec de les eines i ser mesell com la +mateixa fusta. Aterrant suros, estassant bardisses, capolant +soques, arrabassant arboços, treballava com un mal esperit. Tot el +que fos destruir, esmicolar i encendre, ho feia amb goig, amb +pitrades furients, serrades les dents, exhalant el coratge amb un +-Oohà!- estentori cada cop que enfonsava el magall en el llècol, o +la destral en l'encetadura d'un torell, d'on feia saltar +estellicons brunzents que l'estrompassaven. Era aquell treballar +una mena de combat: el corbo esbravava la seva ira de pària; +trobant, en el repós, la satisfacció d'una venjança justa, +realitzada indirectament. + +Damunt la seva trista esquena de contrafet, els boscalls s'hi +assentaven a meravella. + +Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'excés, i eren +prou elàstiques per a saltar córrecs i redreçar-se com una molla +d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat +fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de +fullaraca dels obacs. + +El cos del corbo, rabassut i àgil, era la nata per travessar les +maleses. Es ficava en mig dels embardissaments i dels gatossars més +espantosos. Si no podia trascamar-hi a força d'enginy, s'hi +llançava furient, caragolat com un eriçó. Llavors hi obria un trau +amb la mateixa facilitat que l'hauria obert una roca de deu +quintars estimbada. + +Les agressivitats del bosc no podien res contra la seva pell bruna +i mesella, on les pues dels arns, de les argelagues i dels +esbarzers amb prou feines, en esgarrapar-la, deixaven senyal: un +ratllat blanquinós, talment el d'un pissarró en una pissarra. + + +II + +En Quimet, si tenia amics, ho devia al _Caiman_. El gos completava +l'amo. Junts, ficats en una vall, feien bona feina. Allí on ells +passaven no hi havia salvatgina segura, per entaforada que +estigués. Totes les proteccions, tots els murallars de vegetació, +totes les catabaumes d'espines, tots els timbarros atapeïts de +brosta, tots els xaragalls entravats de romagueres, no hi servien +de res. + +Per això els caçadors associaven en Quimet en les grans batudes. En +Quimet tenia una escopeta que sempre feia figa. Havia passat per +totes les ferreries de la contrada, i, en cada una, els martells +feixucs, les llimes grofolludes, els mandrins grossers, les fornals +de trempar relles i la força bruta del manyà li causaren un nou +estropell. Això no vol pas dir que aquella arma no es disparés tota +sola en el moment més inesperat. En Quimet, però, la idolatrava. La +idolatrava perquè era una arma xica de damisel·la, una joguina; i +Déu sap de quins enigmes d'entendriment són susceptibles, els +tristos contrafets. + +En canvi, el que mai fallava, en les mans d'en Quimet, era el +magall. Conill encauat, conill al sarró. Durant el meu tracte amb +el bosquerol, ni una sola vegada he vist desvirtuada aquesta +sentència. Bé n'érem, de lluny de veïns! i bé n'hi havien, de +serres i turons interposats entre el lloc de la peripècia i la +masoveria més propera on poguéssim manllevar un magall! En Quimet +no tenia pas mandra. Es desempallegava del sarró, la brusa i +l'escopeta, i partia boscos a través. ¡O belles i plaents esperes +assolellant-me en els fondals de la Trencada, flairant les molses +del brucater, oint els tords en l'arboçar, i veient el desesperat +_Caiman_, rauta que rautaràs, grinyolant, esbufegant, queixalejant +les arrels que no havia pogut rompre amb les ungles, i etzibant un +brollador de terra humida entre les seves potes del darrera +eixancarrades! + +Llavors m'enervaven: ara, el record, tan sols m'omple d'agraïment +retrospectiu pel brau i temerari desencauador. + +Ell revenia més prest del que suposàveu. El cansament cornava dins +aquell pit contrafet, i la suor li rellentia al front. El primer +Déu-vos-guard era una puntada de peu al _Caiman_ que el rebotia +contra els matolls. Després llançava la gorra i el magall. Una +estranya maniobra emprenia, en Quimet, abans de començar la tasca. +Consistia a trencar un manat de brucs i a introduir-los dins el +catau tant com el braç en podia haver. Així que el braç curtejava, +el corbo, ajagut, estiragonsant-se, fent el cap enrera, seguia +empenyent amb gemegoses estremituds. Quan la galta, el muscle i el +gep se li havien emmollat en la terra fresca del catau, esventrat +pel _Caiman_, el bosquerol es redreçava, desembrussant-se l'orella, +escopint llot i eixugant-se les fesomies de rajoler amb la mànega +de la camisa. + +Tot seguit, en la clotarada, retrunyien els cops isòcrons, +persistents, somorts, del magall, i l'esbufec de les pitrades del +brau minaire. ¿Durarà molt, aqueix treballar de negre? Durava el +que havia de durar. Si el conill s'hagués entaforat a les entranyes +de la terra l'hauria percaçat en Quimet. + +Arribava un moment que les gleves, les pirroces de bruc, les +llenques de molsa i els matolls arrabassats formaven un munt, +soterrant les cames del bosquerol; i, en aquella catastròfica +confusió, ningú hauria sigut capaç de trobar la seguida del catau. + +Llavors compreníeu la servitud del ramàs. En trobar-lo +esgratunyant, en Quimet tornava a ajaçar-se, tornava a empènyer +fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors, +un contramotllo de mènsula grotesca. + +El moment solemnial esdevenia més tard, després de repetir diverses +vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja +muntanya. + +Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot. Així que treia +pèl, una resquícia de pèl com fil de teranyina, llançava un crit de +victòria. + +Desenganyeu-vos; les excavacions mai deixaran de ser emocionants. +Tant li fa que es tracti d'un conill ple de vida com d'un egipci +mort i embalsamat: el misteri i el dubte hi són, i la troballa +us exalta. + +Per això el bosquerol, aconseguit el pèl, pegava les darreres +magallades amb un braó de trenta mil diables. De seguida, braç nu, +les dents apretades, boca terrosa, el vèieu maldar per punyir la +víctima. El _Caiman_, oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo. +Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat també, introduïa +el morro pel sotaixella d'en Quimet. Els gemecs de l'home es +barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau +repercutia un trepeig violent. + +Àdhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectació. +Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava +l'alè, el sol empal·lidia, i el cor de la terra panteixava. + +Una immobilitat absoluta del caçador i uns tremolins en les anques +de l'ajudant precedien el desenllaç. + +De sobte, una estremitud, una bursada, un xoc subterrani, uns mots +amorosos d'infinita tendresa, com -¡Vina'm aquí, pobric, estimat de +la mare!, i el corbo es redreçava d'un salt. L'instint satisfet li +birbillejava en les nines, xiques i cruels com les d'un aligot. +Alzinant el braç pel cim de la tanyada del brucater, ens mostrava +la presa. El conill era un remolí, d'espeternecs i revinclades, +cabdellant-se i descabdellant-se. La seva gràcia elàstica i el seu +pelatge suau, fi, llustrós, net, immaculat, contrastaven amb la +figura massotera del caçador, tenyida de fang roig, amb pegats +de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles. +Veritablement el desencauat, segons apariència, era en Quimet. + +Glapint i claquejant les dents, el _Caiman_ feia bots formidables +amb la pretensió d'abastar el conill. + +-Marxa! marcha, dic!... Llamp te parteixi! marxa! + +El càstig a tanta impertinència no es feia esperar. Un ahuc +horripilant somovia l'afrau. El gos, amb el ventre ensorrat, la cua +tocant-li el llombrígol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se, +es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de +cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop +sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. I mai +havia de repetir-lo. + + +III + +Jo vaig conèixer el corbo a casa un seu germà, un pagès llest i +d'empresa que vivia en una casica de fam i set, però que l'ase em +flic si hauria baratat els seus guanys de negociant de llenyes i +carbons amb les meves rendes. + +Aquest germà va ensinistrar-lo en el negre ofici de carboner +donant-li a carbonejar els suros de les seves trafiques. + +Així l'allunyava de l'hostal i de la gent del poble, que començaven +a mirar-se'l amb mals ulls. + +Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes eren la cosa +més feréstega que us pugueu imaginar. + +En ple dia, batent-hi el sol, us hi sentiríeu acovardits, propicis +a la superstició i les inquietuds sobrenaturals. Els mateixos +pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginació entumida, no +deixen d'experimentar-hi vagues paüres. -Són indrets que no fan +goig- diuen ells. Generalment es tractava de verals desconeguts del +mateix propietari; reclots fantàstics on les soques cauen de +vellúria, rosegades pels banyarricends, cobertes de molsa blanca i +de nafres infectes enormes que suquegen podridum; córrecs pregons, +emmalesats, on fosqueja a mitja tarda, on hi ha cavorques de +ramatge d'una llobreguesa perennal, on s'atura la gosadia dels +caçadors, que s'acontenten amb estimbar-hi pedruscalla. A voltes, +però, en Quimet carbonejava a l'obac d'un cimal abrupte; un +d'aqueixos cimals que s'obiren de lluny perduts en la maror +selvàtica, el mateix que illots inabordables, assiluetats de +penyalars ingents i vegetació torturada. O també en el flanc d'una +serra immensa, entre valls intransitables, rodejat de pinedes +laberíntiques, d'embardissaments com catedrals i rocasses de +configuració monstruosa, disseminades arreu, com un ramat ciclopi. + +¡Imagineu-vos el corbo, sol, ben sol, vivint en aquells mons de Déu +lo pare! + +Esdevenia el veritable esperit familiar de les grans brolles +inexplorades, de les cofurnes dels roqueters i dels troncs balmats. +Negre de mans i cara, el gros bigoti marcit, els cabells llargs +abrigant-li el clatell, amb son tricot gris esfilegassat, com la +faixa, les calces i la gorra (cosa que el feia semblar pelut), us +compareixia impensadament d'un aire matusser i sarcàstic, amb tot +l'aspecte d'un nan sobrenatural. + +* * * + +En Quimet convivia, amigablement amb les salvatgines. Em contà que +havia sigut veí d'un gamarús tota una hinvernada. L'animal arribà +a agrair-li que no li hagués aterrat el suro en l'escalaborn del +qual passava les hores d'enlluernament diürn. i en Quimet i el +gamarús s'entenien i expressaven la simpatia llur, trucant la +rusca, com dos veïns separats per un embà. + +Els teixons, les guineus i els porcs senglars no feien pas cabal de +la presència del bosquerol. Ell n'estava encisat, i ho retreia amb +urc, a la faisó de certs polítics de províncies en omplenar-se la +boca del tracte familiar que han rebut dels cortesans. + +En Quimet us narrava pintorescament la seva vida de solitari; us +ponderava el seu gaudi misantròpic; la pau de les boscúries, el +repòs que dóna l'absència de camins i carreteres, la certesa +de tenir el germà de raça més proper a sis o set hores lluny, el no +existir ni per al rei ni per al papa, i la il·lusió de saber-se +oblidat, perdut, com una bèstia inclassificada en un desert. + +Solia ponderar també els goigs materials que li proporcionava la +seva vida humil: la gana que desperta el baume de l'olla penjada en +una forqueta, bullint al sol; el coratge que es rep d'un plat de +brou de sagí ranci barrejat amb el vi de la boteiola, el gust +especial de la cansalada sofregida amb llenya de pinetell, i el +sabor del pa de vida guardat dintre la saca, torrat per les +ventades i estellat a cops d'ullera de destral. + +Us parlava, demés, del bell humorisme de les sargantanes que se li +ficaven als esclops; dels catifets amb les xutes, el flauteig de +les quals escarnia fins a menar-les al cim d'una branca morta a +tret d'escopeta, i de la fraternitat aconsoladora que l'unia amb el +_Caiman_, que es desvivia per distreure'l i complaure'l empaitant +esquirols i lladrant a les serps, fent altres manifestacions +platxerioses, i esdevenint honrat i frugal, Déu sabés si per virtut +o per manca de temptacions. + +I en Quimet, per no perdre l'ús de la paraula, s'habituà a enraonar +amb el gos. Tots els carboners, mentre les piles cremen, tenen +algunes estones desvagades; i era llavors que el corbo apel·lava el +_Caiman_, s'asseia terra enllà, el feia jeure entre les seves +cames, i, amb una horrible ostentació d'impietat, li ensenyava +doctrina. + +En tractar-se dels manaments de la Llei de Déu, suprimia el sisè +com una concessió especial que creia de justícia no sols per al +gos, sinó també per a l'amo. + + +IV + +En Quimet, amb aquella vida, havia arribat a un grau d'enduriment +corporal i espiritual insuperable. Els altres bosquerols solen +construir una sòlida barrera de boscalls i gleves, un estoig de la +seva còrpera amb palla per jeure, una petita llar i una porta de +feines, que barra el pas al gebre i al vent-pluig. El corbo no +perdia el temps en coses supèrflues: una rusca, una saca, un feix +de ginestells, combinats enginyosament segons el seu instint de +nòmada, li servien d'escut contra les agressivitats del cel i la +muntanya. En les bonances, passava la nit allí on coincidia la son +i el lleure. Ell i el _Caiman_ s'esternellaven junts entre +l'arrelamenta d'un suro, sota els brancatges, que els protegien de +la serena. Si el temps era desapacible o amenaçador, es tiraven una +sàrria per damunt i dormien angelicalment, com una damisel·la entre +matalassos i edredons de plomes. + +-El jaç dur és un remei contra la mandra.- afirmava en Quimet; -i +una pila encesa no en vol, de mandra: vol ser vetllada com un +malalt; i això obliga al carboner a dormir amb un sol ull i amb +una sola orella. + +Quan la disposició del foc en les carboneres exigia aquesta cura i +assiduïtat, començaven les penes del bosquerol. Amb lluna o fosca, +amb tramuntanes o gebres, amb pluja o neu, ell havia de fer la seva +ronda nocturna, barranquejant pels sots i entaforant-se per les +brolles a fi de vigilar aquelles combustions subterrànies, que eren +els seus camps i vinyes. + +Sovint bramulava el llevant, i els núvols donaven l'aigua per amor +de Déu. Els pins i les sureres eren rebregats per l'oratge, i les +branques rajaven amb fúria de canals sobre l'esquena del corb. (-El +gep se m'anava estoveint- deia ell pintorescament.) Els córrecs +esdevenien torrenters, i les fondalades estanys, que calia +travessar amb aigua fins a la cintura: aquella aigua bruta i +escumosa la fredor de la qual penetra fins al moll de l'os. +Entretant, la marmanya de la serra, xopa i empagueïda, se li +arrapava al vellut de les calces, privant-lo de trascamar; i el +gotellar del xàfec li assotava el rostre, li anegava la visió, se +li escorria pel clatell, esquena avall, i la llumeneta del fanalic, +darrera els vidres entelats, fumosa i esgrogueïda, agonitzava per +moments. + +Amb una tempura així és quan les piles fan el boig, i en Quimet mai +deixava d'atrapar-ne alguna en camí de recremar-se. + +A la flagel·lació contínua i amoïnosa de l' oratge venia a +ajuntar-se la inquietud de perdre la mercaderia. Llavors el gnom +s'enfurismava. + +Corria d'açí i d'allà inspeccionant el color del fum que eixia dels +espiralls. Un cop informat de la decantada del foc, del grau de +carbonització de la llenya, de seguida començava a manipular +estranyament. L'hauríeu vist resseguir d'un a un aquella sèrie de +forats rodons, negres i misteriosos; l'hauríeu vist fustiquejar-hi +amb estelliscons i trossets de rusca, obstruint aquest, +desembossant l'altre; mentre deixava anar, a la boca de tots, el +mateix reguitzell de frases comminatòries i d'imprecacions +furients. Més que el feinejar d'un pobre bosquerol, era allò un +seguit de conjurs i de maniobres cabalístiques. + +El braser subterrani obeïa o deixava d'obeir; però, segons com, el +corbo adoptava una actitud desesperada. D'un salt es plantava al +bell cim de la carbonera. + +Els cops metàtlics del seu tràmec incansable ressonaven, entre el +traüt de l'aiguat, basardosament, com si provinguessin de la taleia +d'un sepulturer foll. + +En Quimet bitllava la pila, mal que pesés a tots els elements +desencadenats. Però la pila era un fetge: els esclops hi +relliscaven; el tràmec s'hi encastava, aixecant enormes pans de +terra molla, que calia treure a grapats; i el corbo, amarant-se, +enllordant-se, pataquejat per l'huracà, aconseguia, amb repetits +esforços, destapar el foc. Als seus peus restava obert una mena de +cràter guspirejant. El corbo, a fi d'emplenar-lo, prenia un feix de +branquillons; mes aquella llenya molla, freda, agressiva, després +d'esgarrinxar-lo amb els seus estarlocs, repetellejava +espantosament en contacte amb les roentors internes. Una glopada de +fum espès, agrós, picant, que un bufarut li rebotia per la cara, li +escaldava els ulls. + +Un reguitzell de blasfèmies passaven, sibilants i horrísones, per +entre les dents serrades d'en Quimet, com un raig de vapor per la +vàlvula disparada d'una locomotora a massa pressió. + +Aquest desfogament, no obstant, era sols una manera indirecta +d'afalagar el maligne. I, ja ben segur d'haver guanyat la seva +atenció i de tenir-lo a l'aguait, el corbo l'invocava. + +Imagineu-vos-lo al bell cim de la pila, encirat, vibrant de ràbia, +entre fumeroles i escaldufaments, envermellit per unes flames +d'escotilló, amb el cremall del fanalic als peus, en mig de totes +aquelles boscúries tempestejades i d'aquell terratrèmol +catastròfic, i no caldrà pas que us ponderi la seva grandesa +infernal. + +* * * + +Penseu bé el que significava donar-se al dimoni en aquella situació +i en aquells paratges. I en Quimet s'hi donava de tot cor. Ell, +almenys, ho afirmava així, i cap dels actes d'en Quimet ens +autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la +dèria comprovada de fer honor al seu bigoti herètic. + +De tota manera, el diable feia el sord a les formidables +invocacions del tràgic bosquerol. Ell, però, les repetia sempre amb +una desesperada insistència. Ja no calien grans contrarietats ni +grans fatigues. Així que les coses no sirgaven com cal, ja el +teníeu oferint l'ànima tranquilament, amb la mateixa sang freda que +hauria ofert un per-beure a un altre carboner a canvi de feinejar +per ell durant un jorn de galvana. + +En Quimet, no obstant, tenia el convenciment que no oferia gran +cosa: un escaig de l'obra divina, contrafet i grotesc com el mateix +cos, això que n'havia ja abandonat pels deserts de la terra com una +fallida vergonyosa de la seva inspiració i del seu art. + +De vegades, en Quimet, reincidia en les seves ires: tornava als +seus procediments de violència així que tornaven les grans +penalitats. + +Se les havia amb la seva mare i després amb l'àngel custodi. Ella +per haver-lo concebut a salt de mata, i l'altre per la seva +protecció temerària, els ajuntava en uns mateixos insults, +acusant-los de la seva dissort. + +El _Caiman_, que no era pas massa beat ni escrupolós, en oir el seu +amo s'agemolia sota una estepa amb un bell tremolor, acabant per +fugir a quatre peus junts. + +En Quimet arribà a sospitar si aquella bèstia tindria un bon +esperit al cos, i en més d'una ocasió estigué a frec de passar-ne +els taps d'un tret d'escopeta. No es recordava que el _Caiman_, +oint una lletania per l'estil, hagué de suportar uns banys +d'infusió de llentiscle que el deixaren net de pel com una pota de +vedella escaldufada. + +Demés, sempre que en Quimet es desvetllava massa per la salut del +gos, etzibava aquell reguitzell de blasfèmies, i tant com mai en +les aplicacions minucioses i terribles dels remeis heroics. + +En veritat, però, que ningú del món fóra prou aciensat per a dir- +nos si el cor d'un irracional és susceptible de compendre el que hi +havia d'imposant i temerari en aquell desig de mort i damnació +expressat a gola plena en la llobreguesa d'una nit tempestuosa, +entre la violència dels elements destructors, al cor d'unes +boscúries sense límits, a l'hora fatídica de les aparicions, de les +llumenetes misterioses, dels contactes vellutats i hòrrids i dels +averanys satànics. + + +V + +En Quimet, termenada una campanya, solia pendre's alguns jorns de +repòs. Davallava a la masoveria del seu germà. Passaven comptes, es +rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les +espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de +gent del poble que seguien el mateix camí, se n'anava a un mercat a +vila. A cal Pinxo es feia coure una terça de costelles de moltó, es +bevia un mitjot de vi (un vi de la terra, un poc tocat +d'escaldadura, que picava al paladar i desentumia la llengua), i +ofrenava son gep als concurrents, el contacte del qual duia bona +astrugança. + +Els marxants de gra, les polletaires, els sagals, els carreters... +en fi, tots els qui al migdia es reunien a l'hostal i eren jugadors +de la rifa, desembutxacaven el paperots i els refregaven per +l'esquena del corbo. Alguns per millor obligar la sort, apuntaven +els dècims amb agulles, o els hi ficaven entre la pell i la camisa, +prolongant la saturació miraculosa. En Quimet, molt seriós, +sarcàsticament seriós, contribuïa a la gatzara amb la seva pacient +actitud. Cap al tard muntava altre cop al poble, i es ficava altre +cop a l'hostal. Jugava al cau, sopava d'una torrada, i es bevia un +segon mitjot de vi. Llavors començava a fer gala del seu esperit +fort. + +Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i +assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa +llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals. + +El corbo era el darrer a eixir de la taverna. Apel·lava el +_Caiman_, que en anar a vila havia acomiadat a cops de roc, i, tot +fent camí, queia, per a no aixecar-se ja fins que el sol li burxava +els ulls a través de les parpelles. + +* * * + +Allà a mitja tardor en Quimet arreplegà un cadarn. Els plats de vi +calent no li estoveïen pas aquella tos ressonant, dura, i maligna. +Es passava els jorns a l'hostal, vora el foc. Quan li parlaven +d'anar a veure un doctor, en Quimet somreia. Ell no era pas +construït com els altres i cap savi de la terra tindria prou +coneixement per endevinar la disposició de les seves entranyes +desviades esquena amunt. Dintre el gep, pla bé s'hi encabiria +alguna cosa: aneu a saber el què! + +Un vellet, sagristà de la parròquia, llaminer de la mistela, +conversava llargament amb l'empiocat. Era, el tal vellet, mig per +convenciment, mig per càlcul, un fervorós devot i un incondicional +addicte del rector. Llevat de les estones que la seva afició a la +mistela el portava a l'hostal, no es movia mai de la rectoria. +Conreava l'hort, ajudava la majordona i feia d'espieta. Durant les +vesprades de l'hivern, mossèn Ramon solia llegir-li passatges d'un +llibre de missions a la Xina. Al sagristà l'embadalien aquestes +lectures. Admirava la constància i l'heroisme dels missioners +bregant amb aquells heretges, els més fanàtics i cruels que hagin +existit. Es sentia desitjós d'imitar-los, si bé no deixava de +compendre que la seva condició de pagès mancat de lletra i sobrat +d'anys era un obstacle dels més grossos. Però...! bon Déu!... ¿per +què, deixant-se dels xinesos, no podia intentar quelcom respecte al +carboner, esmerçant-hi, tal com fos, la seva condició sagrada i el +seu gran entusiasme a fer prosèlits? + +Els dies feiners ningú els destorbaria: la llar i l'escó deserts de +parroquians, serien un lloc avinent per a iniciar, amb calma, +aquella obra magna. El corbo estava mig atuït per una cadarn, i el +sagristà acabaria d'atuir-lo amb la visió horrenda de l'infern, +procurant de seguida entendrir-lo amb el retret de la gran +misericòrdia del Senyor. I...qui sap! + +-¿És cert, burrangot, que t'has donat al diable? + +-No em parleu pas del diable! Jo sí, que us el vendria per quatre +sous! + +-Que no t'ha fet cabal? + +-Jo pensi, si fa o no fa, com a vós Sant Isidre. Són pla bé uns +janfúmeres, i no es traussen pas per gent de mala mort com +nosaltres. Vós i jo som virosta... enteneu?.. virosta. + +En Quimet parlava amb visible amargura, a la faisó del qui ha sigut +traït impensadament. El diable venia a representar un d'aquests +amics poderosos que es reserven per a les situacions desesperades. +L'humiliava el pensar que la seva animeta de miserable no fos +aprofitadora ni per a ser bullida en les calderes de Perebotero. + +El sagristà veié la flaca del bosquerol, i pensà escometre'l per +l'indret de l'amor propi. Tragué la seva pipota amb tapador de +llauna i broc de canya, hi atapeï el tabac infecte, l'encengué +esgratinyant amb l'ungla del dit gros el cap d'un misto de cartró, +i començà a ponderar-li la bondat de Déu. Tanmateix es comportava +altrament que el banyut, i s'hi podia confiar. Rei de reis, Senyor +de cel i terra, acudia allí on el cridaven, si el cridaven amb el +cor net, fervorosos i necessitats. + +-Pas que et cregui!- li responia en Quimet. -¿Voleu jugar que mai +vindria a rescaldar les meves piles ni a traginar els meus +boscalls? + +-Si tan ple de la seva gràcia estiguessis... potser sí, home, +potser sí! + +-I, al ruc negre- (el ruc negre era el rector) -que l'ajuda a cavar +les seves cols? + +-Ja l'ajudarà a guanyar la glòria eterna. + +-Pels afers d'ací dessús, jo el voldria! + +I trencava l'enraonament pagant la mistela, cosa que animava el +sagristà a recomençar la conversació el dia proper. + +Sobre un punt insistia especialment el missionista: que Déu, +totpoderós, no fes cabal d'un miserable descregut que seguidament +se'l posava a la boca enllordant-lo i escarnint-lo, era just i no +tenia res d'estrany; però, ésser rebutjat de Llucifer després +d'anar-hi al darrera complaent-lo i ofrenant-li el míllor de +l'home, era tanmateix una vergonya! + +Per dignitat s'imposava un acte de contrició, una revirada de +conducta. Res: mofa per mofa. No és pas tot u ésser despreciat d'un +sobirà o d'un pelacanyes. Més malament del que li havia anat amb +l'un no podia pas anar-l'hi amb l'altre. Costarà gaire de fer la +provatura? + +En Quimet, amoïnat per la lògica del brau servidor de Sant Isidre, +se'n tornà a bosc. Eixí de l'hostal, una matinada de fred viu, +escandalitzant els tres o quatre veïns del poble amb la seva tos de +simbomba. + + +VI + +Un jorn, els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les +sàrries del carbó, s'aturaren a l'hostal. Tornaven de buit. En +Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat +la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense +mirament. Guiats pel _Caiman_, l'atalaiaren ajaçat de boca terrosa +en un gran pilot de fulles de roure. Per entre la borra del cabell +apareixien les orelles de color de cera verge. Més enllanic del jaç +trobaren un plat de sopes de vi, intactes. Comprengueren que en +Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir. + +Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà. + +-No em toqueu: tinc això d'aquí dintre tan primparat,- (es rautava +la sina) -que el brandar del matxo ho esmicolaria per sempre més. + +-Què vols, del poble?- li digueren els traginers rodejant-lo +afectuosos. + +-Pas res. Aneu-vos-en, si teniu pressa. + +-Qui es cuidarà de tu, sant cristià! + +-No ho sé pas del cert: Nostre Senyor o el diable. Que s'ho facin a +cara o creu. + +* * * + +Els traginers hagueren de donar raó al germà d'en Quimet d'aquella +contrarietat. Havien fet l'anada per la vinguda, i això no era pas +cosa de ocultar a un amo. Un d'ells va tòrcer de camí. Trobà el +negociant a taula bo i dinant, rodejat de la seva família. + +-Veies, que el vostre corbo deixarà l'ossada allà dalt. ¡Bon negoci +has fet, amb el carbó de Serra Fosca! Encara crema dins les piles. +¡Un xafarranxo!... + +I explicà el què, i, segons ell, en Quimet no tenia pas +vint-i-quatre hores de vida. + +El pagès acabà d'engolir-se el seu plat d'escudella, menjotejà de +pressa unes quantes patates del bullit, begué una llarga tirada del +vi de la porrona, demanà el tapaboques a la seva muller, i, punyint +la mangala de sanguinyol, va encaminar-se a Serra Fosca. Abans, +però, hagué d'aturar-se al poble a fi de trobar algú que volgués +donar-li ajut, pagant el que fos. Es tractava de salvar la +mercaderia, el poc o molt carbó que no s'hagués recremat dintre +aquelles piles abandonades. Després mirarien de fer quelcom pel +pobre bosquerol en cas d'atrapar-lo amb vida. + +L'únic home disponible era el sagristà de Sant Isidre. No +desaprofità pas aquella ocasió de guanyar un bon jornal i, de +passada, molt probablement, de redimir l'ànima escadussera del +renegat, percaçada de temps. + +Partí amb el germà del corbo, encabint un llibre d'oracions dins +les alforges del patifell. + +De mitja hora lluny oïren els ahucs del _Caiman_. Un núvol negre +tapava el sol, arranat a la muntanya; i entre les clarianes dels +suros es percebia una rojor d'incendi. Tot plegat no presagiava res +de bo. Caminaren més de pressa. Per fi dominaren una vall on +s'arrossegaven mandrosament unes llargues filagarses de fum blavós. +Flairaren la bravada característica de les piles enceses, i +davallaren per entre un brucater atapeït, deixant el camí per +guanyar temps. En arribar al lloc de la tragèdia, el núvol negre +havia envaït el cel. El fred era intens, i l'aigua dels reixorcs, +glaçada, cruixia sota les plantes llurs. D'en Quimet, ni rastre. +Trobaren el magall, l'aixada, la destrala, unes saques apedaçades, +el fanal amb el dipòsit de l'oli buid, i àdhuc el plat fondo de +les sopes de vi sense vi i sense sopes, amb el rústec vidriat de +floretes grogues tan net i lluent com si acabés d'eixir de casa el +terrissaire. En el pilot de fulles de roure, els dos jaços del +bosquerol i del _Caiman_, l'un ben a prop de l'altre, eren +perfectament obiradors. En front d'aquest misteri, els dos pagesos +es sentiren més embasardits que si haguessin topat amb el cadàver +del corb. El cridaren esgargamellant-se, fent amb les mans una mena +de botzina que enfocaven per tots indrets, i deixant, entre veu i +veu, un espai de temps per escoltar atentament. + +A jutjar pels ahucs anteriors, el gos del bosquerol devia rondar +per la serra, i l'apel·laren amb tota l'ardidesa que els restava. +Els xiulets reglamentaris, els esgarips furibunds de guerra, tan +enardidors per a coniller de la voluntat del _Caiman_, no +aconseguiren altra cosa que desvetllar les ressonàncies dels +clotarals. La nit se'ls tirà al damunt: una nit fosca, brújola, +amenaçadora. Passà contra cel un duc batent les ales amb lentitud +sinistra. El germà d'en Quimet resseguí les carboneres planyent-se +del seu estat; d'haver d'esperar el dia vinent per a rescaldar-les. +Sota l'espessor dels suros ja no s'obiraven els dits de la mà, i +hagueren de basquejar-se a fi de pernoctar en mig de la boscúria. + +* * * + +Explicar-vos que l'enigmàtica desaparició d'en Quimet donà molt que +dir i que pensar, seria perdre el temps. + +El seu germà, un cop recollida la mercaderia, va lliurar-se a una +minuciosa recerca; l'autoritat despatxà missatgers per a tots els +pobles dels encontorns; i es donà una batuda general, sense +aconseguir heure el més petit indici del bosquerol. Ningú dubtava +ja que el dimoni se l'havia emportat en cos i ànima. + +Això, francament, no era pas mica honorífic per a aquell veïnat de +gent pietosa. El poble en massa restà com estabornit de la gosadia +del maligne i de la mala anomenada que li pervindria del fet. + +-¡Ah, fills de l'Esparra, que us en aneu, vestits i tot, cap a +l'infern! + +Preveien l'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien els +vilatans en places i camins. + +De tota manera restava un punt sense aclarir: i el _Caiman?_ Sobre +si un gos pot fer peça al diable, es formularen diverses opinions. + +Un jorn, però, el _Caiman_ va ser vist per uns artigaires. +L'amoixaren. Estigué amb ells el temps just per a afanar-los la +cansalada del cistell. Des de llavors, el terrible coniller, de +temps en temps, apareixia per les masies, robant el que trobava +audaciosament, tornant-se'n al bosc amb tal lleugeresa que +fracassaren tots els intents de seguir-lo. De bell nou la fantasia +dels pagesos fou esperonada. I de quina manera! + +* * * + +Una vetlla, la cunyada del bosquerol damnat passava farina. La +mainadota dormia; i ell, el marit era absent, a mercadejar un +escamot de pins. Bufava el migjorn i queia una gotellada. Fresses +estranyes sorollaven la casa, i la masovera sentia un acorament +feixuc, inexplicable. + +De sobte suspengué la taleia: immobilitzà el sedàs per escoltar +millor. + +Li semblava haver oït el trucar d'un bastó a la porta forana. Afinà +les oïdes, i -Toc, toc... toc, toc, toc...- ja no era possible +dubtar-ne. «El de casa» tenia una altra manera d'anunciar-se: +pegava un cop de peu i la cridava pel seu nom. Qui podia ésser, en +aquelles hores? + +-Toc, toc... toc, toc, toc...- Demostrava el visitant una certa +impaciència, repetint els trucs més violents i ardits. + +-Qui hi ha? + +La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més +coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, +ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora +es percebien uns esbufecs satànics. Després, pel forat de la +gatonera, aparegué un morro de bèstia apocalíptica, la +fosforescència d'uns ulls, unes barres enceses eriçades de queixals +punxeguts, i la pregonesa d'una gola grinyolant. + +En això, la porta, mal tancada o empesa per una força sobrenatural, +cedí, esbatanant-se. En la llobreguesa del defora, il·luminat pel +llum de ganxo que sostenia entre tremolins la masovera, es destacà +la forma corporal d'En Quimet. + +Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb +una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i +el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la +seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb +aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom. + +El _Caiman_ entrà festós i lleuger, en actitud gens espectral, +apressant-se a ensumar la pastera i els fogons. Ella ni el veié. +Sangglaçada, ni parpellejava ni es movia. + +-¡Recolliment per aquesta nit, germana!- El faceciós bosquerol feia +veu d'olla i avançava dreturer, solemnial, arrossegant el corn de +la manta que el cobria de dalt a baix com un sudari. + +Amb la mateixa parsimònia de fantasma, es ficà a la cuina, rugí en +veure el foc apagat, es desempallegà de l'abrigall i aixecà els +braços. Moment d'horror! La pobra dona cregué que anava a +maleir-los per llur descuit en les oracions, per llur mesquinesa a +no haver-hi fet dir el bé, com era de consuetud entre famílies +cristianes. Res d'això: en Quimet, apaciblement, tirà un braçat de +gatoses al caliu, abastà el pa d'una lleixa, i, quan el foc fou ben +encès, llesca darrera llesca, començà a fer torrades. + +Una ànima agreujada que s'atipa de suca-mulla, sempre resulta +inconcebible mal que sigui als ulls d'una pagesa superticiosa. De +tota manera, la dona del marxant no pogué familiaritzar-se gaire de +pressa amb en Quimet rediviu. Experimentà per alguns dies aqueixa +esgarrifança íntima que produeix el retorn imprevist d'un animalet +casolà portat ben lluny amb intent de no veure'l patir i +d'estalviar-se la seva pudor cadavèrica. + + +VII + +En aquesta mateixa llar on en Quimet va satisfer la seva fam de +convalescent i perdé el seu prestigi de fantasma, jo vaig parlar-li +per darrera vegada. + +En Quimet va jurar-me i perjurar-me que ni ell mateix podia +explicar com va refer-se del seu cadarn ni com visqué durant +aquella mesada que el cregueren difunt ni com abandonà el jaç de +fulles de roure, ni qui l'alimentà, ni qui el guarí. Creia de bona +fe en la seva mort. El que era, que la trista animeta rebutjada del +cel i de l'infern cercà altre cop recolliment en la gepa. I això +encara es repetiria sis vegades: el cas dels gats. + +I s'expressava així amb un dolç murmuri d'estoic, acceptant +aquelles set vides dels felins com un nou flagell, sense gran +interès en fer-m'ho creure, amb una perfecta indiferència per si +allò hagués pogut _ésser_ altrament. + +Ens havíem quedat sols vora el foc. Acabàvem de sopar, i tota la +família del seu germà, xics i grans, cansats del treball i avesats +a acotxar-se amb les gallines, dormien feia estona. Jo prolongava +expressament la vetllada, desitjós de recollir tota s'estrafolària +psicologia d'aquell bosquerol. + +Per als llegidors espantats i sols per a ells, jo he de terminar +aquesta narració amb unes quantes consideracions tranquilitzadores. + +O jo sóc un detestable observador, o el cinisme impietós d'en +Quimet no era altra cosa que fatxander. + +El traïen els seus ulls d'infant i un deix cordial i efusiu en +l'expressió. Demés, podia raure sense gaire temença entre els +cremallots de l'infern, car encenia la meva pipa agafant les brases +enceses amb els dits. Encara una altra cosa: les consideracions +catequitzants del sagristà no havien pas deixat de perforar-li la +consciència. Esmentem la més punyidora: -No és pas tot u ésser +despreciat d'un sobirà o d'un pelacanyes. + +A la llarga faria una provatura, i deixà entendre la possibilitat +d'humiliar-se, de recórrer a la magnanimitat de Déu, rei de +l'univers. + +Va estenallar-se en l'escó. Coneixent-lo, ningú s'havia preocupat +de preparar-li un llit. Jo vaig romandre una bella estona mirant +les flames i mirant-lo a ell. Realment tènia tot l'aspecte d'un +home dissecat, amb entranyes de borres cobertes de pell +estireganyosa, on la dalla de la mort s'esmussaria percudint-la en +va. + +Havia començat a regirar-se neguitós com qui no arriba a trobar la +jeia. Tragué el tou del tapaboques, que devia destorbar-lo, i +s'acomodà sobre la fusta. Ni així. Per últim va aixecar-se ensunyat +però resolt; i, fent tentines, ensopegant amb l'abrigall, traspassà +el llindar de la cuina... + +El foc s'apagava, i la gebrada del defora envaïa amb el seu alè +l'interior. + +En les espatlles començava a sentir-hi la impressió desagradable +d'una mullena subtil. + +Calia decidir-me a cercar l'escalforeta del llit. Vaig pendre el +llumet d'oli que parpellejava oscil·lant en el suport ensutjat de +la xemeneia. En travessar l'entrada haguí d'estrompassar una mena +de farcell que obstruïa el pas. Era el bosquerol ajagut, terra +enllà, en la inclement duresa de les llosanes que empedraven la +casota: unes llosanes naturals de pedra rústega vulcanitzada, amb +juntures com precipicis, amb desigualtats torturadores on lliscava +el griso garrativant de la nit, acarrerat per dessota la porta. + +No el cobria més que l'efímer tapaboques espelligat, i dormia com +un soc i roncava com un orgue. + + + + +EN CARXOFA + + +I + +-Tinc el gust de presentar-vos en Carxofa.- En oir això l'hauríeu +vist quadrar-se, aixecar la seva mà bruna i renuada al nivell del +front, de caire al doblec de l'airosa barretina empordanesa +(talment un casquet frigi), i restar així, com un mariner del rei, +fins que la vostra suposada autoritat marcial li digués prou. + +Davant vostre teníeu un home d'anys, cepat, alt i test com una +antena de nau, nas ferm i aguilenc el mateix que el timó d'una +fragata, cara terrosa i celles espesses, sota l'ombra de les quals +brillaven, platxeriosament, uns ulls vius, d'esparver domesticat. +Mentre us contemplava se li accentuaven els nobles solcs facials, +iniciant un somriure de plaga empedreït, mostrant-vos un rengle de +dents blanques, desgastades per cinquanta anys de rosegar el pa +moreno del seu sarró de pescador. + +Estic convençut que ni ell mateix sabia del cert si això de Carxofa +era un cognom o un sobrenom. En veritat, però, que, per la vida que +feia, tan bé li anava una cosa com l'altra. + +En Carxofa es pasava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta +planúria fantàstica i traïdora que, vorejant el mar a un costat i +altre de les goles del Fluvià, s'estén des de l'Escala fins a +Roses. Era, en definitiva, un trist pescador lacustre. Es titulava +a si mateix _l'almirall de les aigües mortes_, volent significar el +domini absolut que tenia d'aquells tòcoms laberíntics, habitats +solament per fotges i rat-bufos, rasclons i bernats-pescaires. + +I en Carxofa tenia la seva flota: una barca de quilla en el riu, +devés Sant Pere Pescador, i una _veta_ com un bressol, que +transportava a coll segons les necessitats de les pesqueres. + +No he conegut mai cap salvatgina en qui la llei d'adaptació al medi +s'hagués complert tan absolutament com amb en Carxofa. + +La seva pell resseca i torrada, el seu vestit de vellut descolorit, +la fusta dels rems i de la barcota, i el fang del seu calçat, eren +d'un mateix to indefinible de cosa calcigada pel sol i destenyida +per l'aigua. Quan parava els ormeigs en les voralles argiloses del +riu o entre la malesa de les llacunes, no l'hauríeu pas obirat +fàcilment. Es feia tan invisible que àdhuc els ànecs salvatges i +els corbs marins volaven arran del seu cap, prenent-lo per un pilot +de gleves, per una soca morta, per un feix de balques, per una +reconada d'escòries; en fi, pel qualsevulla objecte menys per un +enemic. + +I en Carxofa ho era, si bé atenuat per una gasiveria de pagès a qui +no plau massa escampar les municions, ni fer soroll en provatures. +De tota manera, ell no desemparava mai la seva escopeta d'un canó, +que la salabrosa humitat de les maresmes convertia en una +ferramenta plena de rovell, com gitada d'un naufragi. Desconfiava +de les de dos canons, la punteria de les quals, presa pel mig de la +soldadura, li semblava fal·lible. + +Recordava les teories de balístíca apreses, en la seva joventut, +durant el llarg servei en la marina de guerra, i no admetia aquella +absurditat d'encarar dues boques de foc en una sola guinyada. + +* * * + +En Carxofa vivia en una casica dels afores del poble, an un tirat +de pedra del Fluvià. En temps de pluges el riu hi arribava +fàcilment, i en Carxofa el deixava entrar amb aquella alegria. Eren +amics d'anys, i un i altre congeniaven prou bé per a suportar-se. +¡Baldament així amb la seva filla i el seu gendre! Tots tres, com a +bons santperencs, tenien un gènit viu i cridaner, i s'enfurismaven +per poca cosa. Els dos homes no podien conversar de coses de +l'ofici sense dir-se'n alguna en to de mofa. El jove, que comandava +el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar, més enllà dels +rompents, solia menysprear, tabolejant, el vell pescador d'aigua +dolça, que feia la viu-viu, manyagament, amb la seva barcota plana. +Ella, la filla d'en Carxofa, més arriada que tots plegats, en +oir-los discutir engegava al diable el qui tenia més avinent. Però +el brau Carxofa era puntillós, i acabà per fer vida a part. Contra +les impertinències del riu, tenia una mena de sotabanc on es +refugiava entre els estres de pescar; contra les _avingudes_ més o +menys molestes de la seva família, tenia la casa dels amics, on +s'organitzaven caceres, excursions i platxeries. Per a semblants +casos ell tenia sempre a punt un cert bertrol ple de tenques, ben +amagat en un paratge introbable. Aquest dipòsit de peix viu el feia +un home indispensable així que es tractava d'improvisar un àpat +vora mar en honor d'algun foraster. A més, el seu llarg trasteig +per la maresma, la seva convivència íntima amb tota mena de feram, +el seu caràcter pintoresc i servicial, el portaren ben aviat a ser +un guia i col·laborador insuperable de caçadors i excursionistes. + +A la hivernada, els senyors de Barcelona es disputaven la companyia +d'en Carxofa. Els del poble, així que volíen quedar bé amb algun +personatge, el confiaven a les seves mans. La barca de quilla que +comandava el gendre, l'altra petita barca transportable, l'escopetó +rovellat, les botes d'aigua, el bertrol de les tenques, el gos +negre i pelut, que mai desdeia a tirar-se a les maleses i en els +gorgs, per fred que fes; els seus ulls, els petits ulls d'en +Carxofa, d'enfoc llunyà, avesats a escrutar les boires i la fosca, +a resistir els besllums cegadors del mar i les polsegueres de +ruixim dels tramuntanals i com també els seus braços de remador +incansable; tot ho posava a disposició dels amics dels seus amics. + +Mai cobrava un cèntim, perquè sabia que el que no es cobra en +diners es paga amb dinades. + +Molta fe en la seva experiència i molta disciplina a obeir-lo: +heu's aquí el que exigia el brau almirall de les aigües mortes. + +No calia pas discutir l'estabilitat una mica problemàtica de la +seva barca plana, ni la poca resistència d'una perxa podrida que +servia de passera sobre un rec; ni tampoc demostrar un dubte a +petjar un braçat de salsures deixades per ell en un xipolleig i +que, per al cas, feien la mateixa servitud d'un rierenc que escurça +el traspàs d'una torrentera. Tant si us manava caminar damunt dels +llots que engoleixen els homes i el bestiar com per les halques que +atapeeixen les llaunes(*), la llegendària profunditat de les quals +esborrona, era precís obeir-lo sense temença resoltament. + +En Carxofa sabia viaranys per a travessar el que mai a primera +vista hauríeu dit que es pogués travessar. Això sí: un pas més ençà +o més enllà, una permanència d'uns quants segons allí on ell us +recomanava lleugeresa, us podia causar un fort espant. Ell donava +l'exemple, i vosaltres no teníeu res més a fer que petjar les seves +petjades: altrament corríeu el perill de restar clavats com uns +estaquirots o desaparèixer per a sempre entre llots i +regurgitacions pestilents. + +En Carxofa s'entretenia a excitar la vostra agilitat simulant una +gran indiferència per la vida dels que li anaven al darrera. Més si +algú es mostrava tardà, desconfiant de trobar sosteniment, en +Carxofa l'esperava dirigint-li un cop d'ull menyspreador i un petit +sermó. + +-Quin soldat, llamp m'encengui! Allí on s'hi avorreix una +eugassada, bé pot avorrir-s'hi un senyor, com una reïra de Déu! +¡Massa unces, maleït-siga! + +I mentre deia això, ajudava al poruc a passar el mal pas, i si +convenia el transportava a coll-i-bé, renegant com un oriol. + +(*) _Gorgs d'aigües mortes._ + + +II + +Era una delícia fer un aguait d'ànecs amb en Carxofa. + +A posta de sol us agafava, us encabia en la seva veta (que, com ja +us he dit, semblava un bressol arrabassat d'una casa de pagès per +alguna riada), us aposentava en aquell fustam amb els companys que +fóssiu, gossos i tot, (suplicant, però, que els subjectessin, per +evitar que en una bordada intempestiva, o esbatussant-se entre +ells, no capbussessin aquella petita arca de Noè), armava els rems +després de treure'ls de llur amagatall, i remava silenciosament +pausat, amb gran cura, entregirant-se per no desviar-se, seguint +gorgues i estretors, fins al punt de a vegades us fèieu la il·lusió +de navegar en sec, en l'espessura d'un canyer; i atracava amb +dolcesa, amb aquest mirament litúrgic de les dones que s'atansen a +la taula amb una sopera massa plena. La maniobra del desembarcament +no sempre era fàcil ni podia fer-se de pressa. Prou sentíeu el fons +de la barca lliscar en el llot de la ribera; bé teníeu alguna mata +de joncs per a amarrar; mes encara el desballestat caixó +oscil·lava, esfereint-vos, i l'almirall reclamava quietud, car un +braç allargat amb impaciència, una estrebada a destemps, el +desplaçament ràpit d'algun passatger indisciplinat, podien +ocasionar un naufragi. En Carxofa saltava el primer, feia esqueneta +als passatgers, i, tot estrebant La corda de la petita embarcació +amb grapats de marmanya, us assenyalava els trams del +desembarcament, indicant d'aquesta manera els punts ferms on calia +apoiar la vostra petja. + +De seguida, ell al davant, vosaltres al darrera, en columna índia, +començàveu a giragonsar pel matisser fangós que traspuava humitat. + +Arribats a lloc, us distribuïa en guerrilla, amb cert aire de +misteri, fent signes cabalístics d'horitzó a horitzó, de llevant a +ponent, i us deixava sols pinçant-se els llavis amb els dos dits, +índex i polze, de la mà dreta. Tals gestos us infonien una mena de +respectuós pressentiment. Us les havíeu d'heure amb un enemic +envalentonat i terrible que creuaria el cel abrandat de resplendors +apocalíptiques. Llavors us imaginàveu la maresma rublerta de +paranys inconeguts, tràgica; i, en atansar-se les penombres del +crepuscle, la planúria interminable del joncar, les llenques +verdoses de les aigües mortes, i els boscatges pregons de les +serrades, alenaven més vagorosament l'enigma llur. + +I arribava la fosca, l'hora solemne de l'aguait: el cercle bru de +la terra s'estrenyia; les pues dels joncs i els plomalls dels +canyissos esdevenien fanàstics, destacant-se contra cel; la ressaga +del mar ens cobria d'un brunzir rítmic i continu; i la silueta d'en +Carxofa, l'exorcista, us abandonava diluïda enllà, en una massa de +boira moradenca, subtil, vibràtil. + +Immediatament us sobtava la temença de perdre'l, l'horrorosa +convicció que si no tornava a cercar-vos us caldría restar allí per +a sempre més, incapaços d'eixir per vosaltres mateixos d'aquell +paratge encantat, de donar un pas enfora d'aquella presó sense murs +ni reixes, on semblava que caminant de dret aconseguiríeu els +estels. + + +III + +Jo he anat amb en Carxofa a treure tenques d'aquell bertrol +escondit. Era un matí d'hivern clar, tebi, dolç... Vàrem arrossegar +la barcota per llots i sorrals, i començàrem a navegar per un canal +ocult, enfonsat entre dues margenades de joncs. Una immensa onada +d'ensopiment cobria la maresma: ni una gavina, ni un calandri, ni +un d'aquests bitxacs encuriosits que tan sovint us contemplen +gronxant-se sobre un tany, interrompia la quietud del paisatge +simplista i malencònic. En Carxofa remava a petites estrebades, +només amb el feixuc automatisme de les seves munyeques. Quasi feia +calor. S'escoltava amb delícia el gotejar dels rems i el lleu +xarbotar de l'aigua somoguda; es mirava amb enveja, submergits en +transparències i besllums, els créixens i els herbais, les +arrelamentes blanques i les boscúries de llots filiformes, que el +corrent manyac feia llengotejar al fons del canal. + +A poc a poc ens apropàrem a la malesa. El canal s'eixamplava, +convertint-se ja en un braç de llacuna ensunyada. Envestíem un +murallar de bogues, i les tiges que s'ajeien al pas de la nostra +barca començaren a espesseir-se i rautar els fustatges sota els +nostres peus. + +A força d'estrabar i giragonsar, ens endinsàrem en un tortuós +passadís de vegetació seca. Els rems no trobaven espai per a +maniobrar, es travaven, i en Carxofa acabà per apuntalar-los en +sec com si vogués en un mar de palla. Les halques ajagudes, +retortes unes damunt les altres, formant cabdells, acabaren per +oprimir els flancs del barquinyol, remorejant amb aspror. Més enllà +es redreçaven ufanoses, altíssimes, compactes, obrint un solc +tallat verticalment, com les parets d'un desmunt ferroviari. +Aquella ruta estranya conduïa al cor de l'Amazona gran, el gorg més +pregon, més inassolible, més rodejat de maleses, més misteriós, +dels de l'encontrada. Allí en els jorns de mal temps, en les tardes +grises i emplujades, en els captards de tràngol, hi veuríeu abatre +els grans camallargs, les aus viatgeres que travessen la plana com +un estol de creus fantàstiques, les voladúries de saltets i d'ànecs +xiuladors, i algun solitari nòmada que ha perdut el rumb de l'espai +i s'hi llança amb les ales revinclades, tallant el vent que se +l'emmena. + +EI cor se m'anava oprimint d'un respecte sacrosant. Tenia noció de +la nostra temeritat exploratòria. Penetràvem en el refugi +inexpugnable dels nostres seculars enemics, on els caçadors, +decebuts, veien desaparèixer, amb recança, tota mena de feram de +les llacunes, i d'on partien en la quietud de la nit, els insòlits +escàndols d'orgies i d'esbatussaments interminables. I jo gaudia +l'encís familiar a les fotges i capons d'aigua, als quals sentíem +esvoletegar dins la boscúria. + +* * * + +Durant molta estona sols vaig veure, damunt del meu cap, un viarany +de cel estretíssim, uns murs de halques mortes a dreta i esquerra, +i a baix la xomba esmaragdina, anorreadora: en conjunt, una +escletxa d'infinit, des de l'enlluernament a les tenebres. + +La idea d'uns llims, d'un _in pace_ misericordiós, us feia grat el +perill de deixar la vostra ànima perduda eternalment en aquell +laberint de la llacuna. + +Mai de Déu us podríeu imaginar la impressió de solitud, de +llunyania, de tocom introbable, que s'experimentava allí. Ni al cim +d'una muntanya, ni al mig del mar, jo m'hauria sentit tan +absolutament separat de la família i dels amics, tan invisible a +les mirades dels homes, tan estrany a llurs afers i a llurs +quimeres, tan a recés de tot. + +* * * + +En Carxofa s'anava apropant al seu tresor. Havíem vençut la barrera +de malesa. Navegàvem per l'aigua morta i ombrívola, l'aigua +basardosa de les llegendes. El meu company havia emmudit. Els rems +colpejaven els estrops, emplenant la veta de retrunys somorts, un +si és o no és fatídics; i tallaven, lliberts de vegetació, la +superfície del gorg encalmat, de consistència talment oliosa. +Creixia, als meus ulls, en Carxofa. El mateix que si l'alenada +mefítica de l'estanyol l'atiés immaterialitzant, la seva figura de +vell poemàtic esdevenia fantàstica. El creia una mena de Caró +d'aiguamoll que se m'enduia (pecador de mi! impenitent de mi!) +devés la _ribera tenebrosa_, on devia esperar-me tota la fauna +estrafolària de la maresma, que jo havia perdigonejat, per punir +les meves malifetes. ¡Oh, els becs aguts i terribles dels +bernats-pescaires! ¡Oh, els becs de llossa, festonejats de serres, +dels corbs marins! ¡Oh, les ungles en garfi dels galls de mar i les +dents esmolades de les llúdries! + +* * * + +Jo m'havia abocat pel cim de la borda del barquinyol, obsés per +aquella gruixa d'aigua. Hi endinsava tossudament l'esguard, +procurant destriar quelcom entre l'ombriva intrasparència del fons, +d'un to corprenedor d'etzavara. + +Segons la dita, mai cap corder, dels nats, havia pogut trenar +cordill ni soga capaç per a assolir el capdavall de tanta +pregonesa. + +-¡Els gavatxos que hi han sigut ofegats, aquí dintre! + +Era en Carxofa que trencava a parlar, i les seves paraules tenien +un greu accent de tradició. Aquell indret era un indret de suplicis +expiatoris. Els braus empordanesos de l'any vuit percaçaven +ràpidament i amb sanya els soldats de Napoleó; i, així que s'ho +valia, en feien un vaitot i els duien a la gorga, on mai més en +cantava gall ni gallina. I, per explicar el mecanisme d'aquella +matança collectiva, en Carxofa executà, amb el puny clos, el +moviment senzillíssim de capbussar un atuell. -Com qui buida una +ratera dintre un cossi, llamp m'encengui ! + +Després em parlà del _bruel_. Sí, el _bruel_: una mena de bramul +formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a +repercutir en les muntanyes del Portús i Requesens. Es sentia només +de llustre en llustre, i feia dreçar «els cabells del cap». + +En Carxofa afirmava que eixia d'allí, i no l'atribuïa pas als +gavatxos ofegats. Era més científica, la seva explicació; i us +parlava d'uns vents subaquàtics de naturalesa volcànica. ¡Aneu-ho a +entendre! + +Una cosa semblant havia sentit a dir a les gents de Banyoles. I no +deixà de preocupar-me, aquesta coincidència. També les aigües +d'aquell estany tenen fama d'insondables; i també alli, com en el +gorg santperenc i com en altres gorgs de la nostra terra, us +donaran assegurances de l'existència d'aquest horríson bruel. + +¿Hi ha algun fet, s'és produït algun fenomen estrany, que pugui +haver donat orígen a l'espantosa afirmació dels vells? + +No ho sé pas; però el que us dic és que, en trobar-vos, com jo, +dins uns fustatges insegurs, surant en aquelles aigües +enigmàtiques, colpits per la tràgica narració dels francesos +sentenciats, pensant en llurs ossos espargits en la invisible +fondària dels llots infectes, us hauríeu sentit ben disposats a +creure l'increïble. + +* * * + +Un llampec d'escata es produí entre dues aigües: una corpulenta +llíssera seguia, ventre en l'aire, una trajectòria per demés +incongruent. En Carxofa hi cargolà un renec, tot mirant a l'entorn, +vers la malesa, amb visible desconfiança. Tan rara va semblar-me +l'actitud del pescador com les evolucions del peix. De seguida, +però, en Carxofa va insinuar-me el què. ¡Allí hi havíen engegat +algun petard! + +La infàmia em va llevar a mí no solament la il·lusió d'un nou +misteri, sinó, demés, les meves petites pretensions d'argonauta. + +-Amic Carxofa- vaig dir: -segons sembla, no sou pas vós sol qui +transita per aquestes aigües. Per a trobar dinamiters no calia pas +moure'm de ciutat. + +-Hi deixessin el cervell! Són aqueixa murrialla de Castelló!- I, +engrapant el salabret, pescà la llíssera amb un hàbil moviment de +llossa. + +Jo, llavors seguint la maniobra, comencí a obirar el fons. Deduint +l'engany de la refracció, el judicava a dues canes dels meus ulls. +Evidentment, el prestigi d'aquella _llauna_ s'esvaïa. Ho vaig fer +notar a en Carxofa. Ell em va mirar paternalment. + +-Mala fosca de Déu el faci bo!- I m'allargava la perxa de l'ormeig. +Agafant-lo per l'indret de la xarxa, vaig posar-me en actitud de +sondejar la _llauna_. + +-¡Pari ment que li passi per ull, i en no anarse-n'hi vostè al +darrera! + +I em subjectava per la folra del gec, com si jo fos un nin a punt +d'estimbar-me. + +En veritat que el que a mi em semblava el llit de l'estanyol no era +més que un enteiximat de fulles i arrels de boga, entre les malles +del qual creixia una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències +gelatinoses, brunes, repugnants. S'endevinava tan flonjo, tan +porós, tan consumit, tan poc resistent a la meva pressió, tan fals +i homicida, que, aprehensiu, vaig abstenir-me d'enfonsar-hi la +punta de la perxa. I encara em penedí d'aver-la-hi clavada poc o +molt. Supersticiosament, considerava que les ànimes dels ofegats +s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que, +pel trau de la burxada, es desencadenés aquell huracà de l'infern +que eriçava els «cabells del cap». + +En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb +escruixidora convicció: + +-Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més. + +-Set sostres! + +-Set sostres, i després més gorga. + +-Més gorga! + +-Més gorga, i encara més sostres. + +I la meva imaginació assolia el centre del món, aplombant-se i +davallant hores i hores, dies i dies, en aquella immensitat d'aigua +sòpita, i llots deliqüescents i vegetacions putrefactes. + +* * * + +Un caluix revingut, tallat a flor d'aigua, servia d'estaca a en +Carxofa, per a amarrar el seu bertrol. Era en un reconet de la +malesa, i un hom no concebia pas una cosa més introbable en tota +la capa de la terra. Començà a estirar el cap que subjectava +l'estre. La cordilla s'enroscava als peus del brau Carxofa, i +lliscava entre els seus dits tiranta i regalimant. N'hi havia +algunes canes, quan, en la superfície del gorg, s'inicià una +mena de rebull expressiu. Així que aparegué el fleixe de l'ormeig, +les glopades d'aigua es feren més tumultuoses. Sorgí un tros de +xarxa, i, per fi, tota la bossa del bertrol. Era, en les mans +del pescador i abrillantada per la llum solar, com un disforme +moneder d'argent on les monedes, animades d'una màgica +flexibilitat, armessin un batibull de salts i giragonses +inversemblants. I tot guspirejava, i tot eren irisacions +enlluernadores, xarbots i gotellades. + +En Carxofa escollí dues tenques, les més famoses del bertrol; les +tirà dins la _veta_, submergí les altres, virà en rodó, i ens +entornàrem per la mateixa ruta. + +Les tenques anaven botant, envilordant-se, cobrint-se de la terra +que el refrec de les nostres sabates havia deixat en el sòl de la +veta. Jo les vaig veure agonitzar entre convulsions i estremituds +de ganyes. En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i +les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser +un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva +amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta +exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus. + + +IV + +En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú. +El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de què no era pas +mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur. + +Per més ànecs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es +prenia pas la molèstia d'apuntar. Esperava sobtar-los rabejant-se +en les aigües arrecerades o, el que més, tirar-los quan la +tramuntana els feia baborotejar damunt les tanques de tamarius, que +era, si fa o no fa, com afusellar-los penjats d'una antena. Anant +amb altres caçadors podien ocórrer dos casos: o tenia testimonis de +la peripècia, o no en tenia; o estava prop d'un company, o estava +lluny, isolat. I ell ja procurava que això darrer esdevingués +sovint. En el primer cas feia veure que no l'interessava mica el +matar o deixar de matar, i, per deferència, procurava que l'altre +disparés abans. Si estava solt, només engegava quan no podia +fallar. + +Un dia, però, en Carxofa es trobava a l'extrem d'una llarga +guerrilla d'escopeters. Els gossos corrien una llebre. Amb gran +satisfacció del brau home, que temia la possibilitat de veure's en +un greu compromís, la llebre es desviava plana enllà, allunyant-se +d'en Carxofa, que començava a respirar tranquil. Mes heu's aquí +que, de sobte, la llebre, adalerada, topa amb un ramat, regolfa, +i, galopa que galoparàs, va dret a ell seguint la margenada d'un +camp, cega i esmaperduda. + +En Carxofa sap que, en la planúria santperenca, ell i la llebre són +tan vistents com si es trobessin a la plaça del poble, al bell mig +d'una sardana. El cor li bat d'incertitud: tanta por li fa el +ridícul de tirar-li i no fer-li dany com el de deixar-la passar a +tret sense engegar-li la metrallada. El contempla gent de l'ofici, +experts tiradors que no perdonen ni callen, contra els quals no +valen manyes, ni excuses, ni defalliments. + +La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en +Carxofa. Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la, +seguint-li els moviments, desitjós de no precipitar-se. Tota la +guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia. La +llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificarà per +salvar la reputació del pescador. I heu's-la aquí aturada, asseguda +al mig del terrosser, amb les orelles dretes, esperant que en +Carxofa fos servit. Ell apel·la en aquest instant suprem, a tota la +sang freda que Déu li ha donat, i la reprèn una, dues, tres +vegades. Els altres caçadors no s'expliquen com en Carxofa triga +tant a passarne els taps. + +És que no vol assassinar-la? ¿És que intenta lluir-se rebolcant-la +en plena carrera? Ah! de totes maneres no deixa de ser exposat el +donar temps a repensar-se a un animalot així, d'enteniment tan +vel·leïtós i de cames tan àgils! + +Per fi, ara! Ha eixit un glop de fum de l'escopeta d'en Carxofa, +sorgeix una rastellada de pols en el conreu; però una dècima de +segon abans, la llebre ha pegat un bot fantàstic, i, quan la +detonació arriba a les orelles dels caçadors, ella gemula altra +volta, com un mal esperit, camps a través. + +Els companys d'en Carxofa presenciaren llavors la desesperació més +formidable que es pugui presenciar en aquest món i en l'altre. +Causava pietat. Se'l veié rebotre la barretina per terra, fer acció +d'estabellar-se el cap a cops de puny, de partir l'arma a trossos i +llençar-la ben lluny com una eina inservible i deshonrosa... +Després s'escabellonà, i, posant-se-la al muscle, culata en l'aire, +a la funerala, emprengué la marxa, abatut, amb la barretina de +gairell, sacsejant les espatlles com si hi dugués una muntanya de +remordiment i malastrugança. + +* * * + +Vaig estar alguns anys sense tornar a Sant Pere Pescador. Un jorn +l'enyorança va portar-m'hi una altra volta. «L'almirall de les +aigües mortes», en saber-ho, va fer-me la seva visita oficial. Era +el mateix home dret i ben plantat; però la decrepitud s'insinuava +ja des dels cabells a la planta dels peus. En mi devia insinuar-se +la vellesa. Ens contemplàrem sense dir un mot. La vida havia sigut +ben dura per a tots dos! Passat aquest primer instant d'acorament, +en Carxofa es posà a somriure de la mateixa faisó d'antany, amb +aquella ganyota de plaga candorós que enjogassava els trets +marcials de la seva fesomia nobilíssima. + +Així, i mirant-vos de fit a fit, procurava estalviar-se les +fórmules orals d'una salutació vulgar. Una vegada més vaig ser jo +el primer a pendre la paraula. + +-I doncs... què tal anem, Carxofa? + +Sense deixar de contemplar-me amb afectuosa atenció, sacsejà el +muscle dret amb una batzegada expressiva, com qui cerca el jaient a +una alforja massa plena de coses pesants. + +-I vostè? + +Sense treure-li els ulls de sobre, vaig pegar, com ell, una altra +batzegada amb el muscle esquerre. Alzinà el front, quadrant-se i +saludant militarment. + +-_A la orden!_ Veig que encara naveguem en la mateixa fragata. + +El meu oncle el convidà a sopar sabent que la presència d'aquell +home em causava plaer. Passàrem la vetlla vora el foc, parlant +d'algunes gestes insuperables realitzades junts. En Carxofa, com si +tractés d'obsequiar-me amb el millor record, es posà a entonar una +cançó picardiosa: + +«En Pere va a la plaça: +en Pere va, i li compra, +i encara no n'és llevada. +-¿Com me'n llevaria jo, +si la cotilla m'en manca?...» + +I, a la barjaula de la muller d'en Pere, quan tenia la cotilla li +mancaven les mitges, i quan tenia les mitges, el gipó i després les +faldilles, el mocador del cap, les sabates... un mai acabar. I +tornem-hi: + +«En Pere va a la plaça: +en Pere va, i li compra, +i encara no n'és llevada...» + +En Carxofa sostenia la seva veu en un to de cornamusa, allargant la +cadència planyívolament; cosa que feia més cançonera aquella cançó. + +Ell sabia pla bé el poder evocatiu de la tal música, i tombava el +cap, signant-me l'estaca on solíem penjar els trofeus de les +nostres caceres. + +Sí, brau Carxofa, sí: el sarró ple de sagars, la canana buida, +l'escopeta negra de tant tirar, i ell, de retorn, acomboiant-se en +la fosca, reanimant el meu decandiment, la implacable fam de les +grans jornades, amb ponderacions i confidències referents al bon +sopar de peix que ens esperava. Era allò l'himne de la nostra +victòria, entonat allí mateix, vora el foc de capçots, amb les +pipes enceses i el vas de xarel·lo temperant-se en la cendra. + +Ell m'havia conduit a un lloc màgic. De cada mata de jonc en rajava +un becadell; i al bon guiatge d'en Carxofa jo havia correspost amb +una diada de punteria infal·lible, una d'aquestes diades en què +sembla que els perdigons siguin atrets per la víctima. Els +terribles voladors queien en sec trinxats d'ales, capbussant-se el +mateix que un parrac de roba, damunt les aigüerulles. + +I això no tornaria! + +Sobtadament callà. Va tocar-me amb el seu genoll. + +-Jo ja no lluco els ànecs, per grossos que siguin. Faig aigües com +la _veta_, ¡llamp m'encengui! + +Es quedà ensopit. El tenia tan a prop, que poguí resseguir-lo de +cap a peus: un tel blanquinós, com un d'aquests núvols prims +d'hivern que corren davant la lluna, li tapava les nines; a través +dels peücs i de les mitges de llana blava, la inflor dels turmells +era vistent; i, per les articulacions dels canells i de les mans, +el reuma havia engendrat bossogues: un dels dits xics s'assemblava +a una pipa. + + + + +EN BUSQUETA. + + +_(Nota de l'autor) Aquest treball figurava en el volum «Proses +bàrbares» d'on l'hem tret per encabir-lo aquí. El brau Busqueta es +trobarà més a plaer entre els seus germans de rusticitat, junt amb +ells rebrà el nostre homenatge, del qual no podrà ésser exclòs de +cap manera. Hem fet algunes correccions que crèiem necessàries; í +en Busqueta, amb tal agençament, tanmateix farà una altra patxoca!_ + + +I + +En Busqueta era un pagès amb nervis i sang, sabia bellugar els ulls +amb entusiasme, i feia encara una cosa. més extraordinària: es +menjava les albergínies del seu hort. ¡Tants diners que valien, les +albergínies! + +Així que us hagi innovat que trafiquejava amb boscos i que era +formal en els tractes, ja no trobareu pas gens estrany que mai de +Déu pogués eixir de mals de cap. + +Parlava amb el nas, i pel cim d'ell les celles se li ajuntaven +esponeroses i ferestes. Era amic de fer l'ullet mentre enraonava: +un ullet sense malícia. que res tenia que veure amb el què deia. +Estava renyit amb el rector, i la seva dona era la més llardona del +poble; però en canvi criava els nins mes grassos i més formosos del +veïnat. + +En Busqueta es passava tota la setmana a bosc. Els diumenges, +segons com s'esqueia la feina, de bon matí, abans de clarejar, es +presentava a casa seva, es mudava, s'enclenxinava, i partia a +guerrejar amb els conills. + +Llavors es transformava en un mal esperit. Sense haver de mantenir +gossos, s'enduia els que volia. En el turó més avinent, no molt +lluny del poble, engegava la seva escopeta en l'aire, llançant un +udol de posses capaç de fer estremir els gamarussos dins les +cavorques dels suros mil·lenaris. I aquest udol l'allargava, +repetint-lo, modulant-lo com una crida desesperada, com un toc de +sometent, fins a arreplegar la més brillant canilla que es pugui +imaginar. + +Un cop reunida aquella facció de voluntaris, sense torbar-se, +amoixant-los, arengant-los a fi que no decaigués llur entusiasme, +se'ls emmenava vers les afraus més llunyes i més inexplorades. + +Tremoleu, fagines! + +Aviat les estridències de la batalla somouran les clotarades, les +esqueieres, les timbes i els serrats. Efectivament, les resonàncies +de la muntanya no donen l'abast. Se'l sent a ell com travessa la +malesa, com romp les branques dels arboços, com aixafa els brucs, +els arns, les gatoses, animant els gossos amb crits personalíssims +imposant-los la seva fe, el seu coratge, la seva energia +destructora. -Baix, dic!... Apa, _Merlin_... Ací, acíí, acíí!... +Au, que va!... Hu...hu...!- I els altres, conscients que van ben +comandats es dispersen per indrets, removent la brosta, ensumant +córrecs, regirant bardisses, ensangonant-se el morro, emplenant els +matissers de remenaments de cues, d'espolsaments d'orelles, +d'esternuts, d'estossecs asmàtics i de grinyols de dolor o +d'impaciència. + +I, així que un aliret més viu i més sostingut els acarrera tots en +un encalç segur, l'afrau s'arbora de frenesí, de glapeigs, de +rastallades, de vertigen; i en Busqueta, llançant un crit llargarut +i horríson, ja no és un home: és un bòlid, un llamp, quelcom que no +té aturador. Un centaure galopant per la boscúria, saltant +xaragalls, estimbant-se pels córrecs, desbocant-se pels serrats, no +fressejaria pas d'una manera tan imposant. + +I mentre la tromba de cans serpeja per les clarianes, puja per les +canals de les terrassades, desfila per les crestelleres dels +roquissos, en Busqueta és arreu: pels cimals dels suros, pels +encreuaments de les carreteres, pels límits dels estassats, sempre +alerta, amb l'arma a punt, engaltada, disposat a abrusar-ho tot. + +Impensadament, no se sabia on, esclatava un espetec formidable, +seguit d'un altre, tan pròxims tots dos, que rebotien de cingle en +cingle com un sol tro apocalíptic, el mateix que si tots els +arbres de la muntanya, aterrats de sobte per una empenta de +l'oratge, s'estibessin al fons del sot on moria l'onada ressonant. + +Jo us dic que si haguéssiu pogut oir aquell traüt (els bruels del +caçador, els lladrucs dels gossos i el detonar de la pólvora +atacada fora de mida), no us hauríeu pas pogut convèncer que es +tractava d'un indefens conill. + +I Déu fes la gràcia que l'animalet restés pernabatut, foradat i +esmicolat per la metralla; que si no... jo no sabria pas on trobar +paraules per a explicar-vos l'èpic recomençar d'aquella gesta. + +Sortosament, en Busqueta tirava dret i solia endur-se'n el sagnant +trofeu amagat a la pitrera. Bo i caminant de retorn, repartia +elogis i censures als seus voluntaris, que el seguien sense gaire +marcialitat ni joia i molts, decandits, arronçats, amb la cua +pengim-penjam, amb un trotar de magresa tan aeri que a penes +deixava senyal de petja en el corriol. + +A les envistes del poble els llicenciava a cops de roc. Els gossos +fugien d'un aire estoic, llepant-se el morret, encanyonant +il·lusions, el cap molt jup, la cotilla estreta, els parpres +agitats per una emoció dissimulada i les orelles moixes, cobertes +de mosques. En veure's fora tret, se paraven, girant-se a +contemplar llur cabdill. Ell s'allunyava envalentonat com un heroi, +i la canilla romania absorta, corferida de tanta ingratitud. + +Així finia la gesta. És a dir, no pas ben bé, car en Busqueta es +ficava a l'hostal a convidar els amics, i, mentre l'hostalera +preparava la sanfaina, ell feia una narració episòdica del combat. + +La imaginació i la vèrbola d'en Busqueta eren fidels fins a cert +punt. No diré que no embellissin engrescadorament les coses: el que +us puc dir és que sorgia de bell nou el lloc de la peripècia sense +mancar-hi un arbre ni una fulla; que es tornava a oir el passat +terratrèmol; que es veia altra volta l'empaitada aterradora, les +relliscades, els bots, les falses embranzides, l'aparició del +conill ratllant de gris l'enlluernadora terrassada, el rebotir dels +perdigons i el cop de puny als morros del _Finet_ (-Llamp el +partís!-), que ja se l'emportava. + +I pensar que allí baix, a l'ombra de la façana, sentada en el vogi +de les truges, la seva trista muller, fa una hora, roman +despacientant-se per dinar, tot dient al més xic dels mainatges: +-Calla, _Nicus_, calla calla, que el pare és a cacera i menjarem +_xon_.- Xon volia dir carn, carn de tota mena, fos de bou, de +guilla o de conill. + +* * * + +No sé com ni en quina ocasió en Busqueta esdevingué el meu company. +Era simpàtic, en Busqueta; sempre tan gosat, tan ponderatiu, amb +aquella endimoniada fantasia que s'abrandava per un no-res, com una +gatosa seca en contacte d'una cerilla encesa. A mi ell m'admirava +perquè sabia matar les perdius a vol. + +De bell antuvi ja volgué conduir-me allí on, segons deia, +realitzava veritables carnisseries. Això era una gran mostra de +confiança, car l'ardit bosquerol mai descobria a ningú els seus +paratges jurisdiccionals. + +Durant els dos mesos que jo estiuejava al poble d'en Busqueta, ell, +cada diumenge venia a trucar a la meva porta a les tres del matí. +Abans ja em deixondia el glapir impacient i esbojarrat de la +canilla voluntària allistada a les seves ordres. + +Partíem. No vulgueu pas saber-ho, a on. Crec que en deien el _Sot +d'infern_. Una hora lluny: una hora llarga de caminar amunt, sempre +amunt, entre negres suredes, seguint corriolets quasi verticals, +aixaragallats, intransitables, en la greda dels quals la punta de +les espardenyes d'en Busqueta s'encastava fermament, amb una +graciosa flexió del peu i una elasticitat muscular de llebre. + +Les estrelles parpellejaven en la profunda blavor del cel. Les +vèiem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberíntics +passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboços, +embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides. + +I barranquejàvem molt, pujàvem sense pendre alè, ens apressàvem de +valent, i sempre fèiem tard. En arribar a lloc, el dia naixent +empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons. En +Busqueta pretenia que sempre era millor sobtar els conills en plena +fosca, quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgíac +de les nits caldes. + +Començava la batuda. Ell em deixava de parada en alguna clariana +estratègica, i s'estimbava sol avall amb son trotar centàuric, +seguit de la brivalla, trinxant mates, removent fullaraca, +allunyant-se junts esgariposos i udolants. + +En traspassar un serradet, o en endinsar-se en alguna pregonesa del +clotaral, la remor bèl·lica s'extingia a poc a poc, insensiblement. + +Llavors jo em trobava com perdut, com abandonat en mig del +majestuós escalonament de serralades fosques verdejants, +superbioses el mateix que les ones formidables d'un mar immòbil. + +La quietud més gran, la quietud més fantàstica de les quietuds, em +voltava. Era dia clar, mes tot dormia a la muntanya. El bosc no +desperta mai. El bosc serva sempre una imposant sopitesa. + +Viu impassiblement silenciós, sorrut, tràgic. No somriu al sol, i a +les sacsejades de l'oratge respon amb brandeig d'ensunyat. ¿Quina +energia o quin encís serien capaços de deixondir aquelles +grandioses soques plenes de molsa i esvorancs, aquelles penyes +travades per centenars d'arrels, aquelles ferestes calvícies de +llécol o argila brunyides i esmolades per l'aigua dels núvols? + +El meu cor xic, la meva ànima xica, es sentien estemordits, +dissolts i contaminats per aquell son eternal. + +Qui no les ha vistes, qui no les ha meditades, no podria pas +imaginar-se el respecte que infonen aquestes extenses suredes +inhabitades, monòtones, sense ocells, sense aigua, sense remors. + +Ofeguen tot pensament lleuger. En veure per un costat l'inacabable +vaivé de cloterals i serres, i per l'altre la immensitat de la +plana perdent-se en les boirades de l'horitzó, inevitablement la +idea de l'esfericitat de la terra, de la seva pesantor aclaparant i +del seu rodar vertiginós per l'espai venia a inquietar-me. + +¡I què fàcilment comprensibles se'm fan totes aquestes coses +explicades amb pedagògica fredor, dins l'esquifida sala d'una +escola primària, en front d'un grotesc aparell geogràfic on el sol, +la lluna i el planeta s'aguanten a l'extrem d'unes varetes de +llautó! + +Però mediteu-les detingudament dalt d'un cim, mentre la vostra +mirada s'esplaia resseguint el grandiós panorama, i la vostra +imaginació endevina, més enllà, en l'invisible, terres i més terres +plegant-se arrodonides sota la il·lusòria concavitat del cel. Sereu +meravellats: el neguit d'un misteri etern, d'una ignorància eterna, +d'un formidable enigma, passarà com un núvol per l'ànima vostra. + +* * * + +El sol traspuntava. Era un disc roent que apareixia allà d'allà en +els confins de la selva, per damunt d'un llac opalí de boires +arranades a la plana, d'on només sobreeixien, com illots blaus, +els pics més alts de les gavarres. + +Del clotaral muntava la flaire dels verders, un baf humit de molsa, +i, de tant en tant, la flastomia d'algun merlot alarmadís. + +Cap a ponent, la testa venerable del vell Montseny esdevenia rosada +i blanquejava una ermita en el cimbori d'uns penyalars; i +oscil·lava per la cresta dels serrats una onada de color. En mig +del negre verdejar dels suros s'envermellien les terrassades, +s'acarminaven els estepars, lluïen les esqueieres, i, en llunyança, +en les comes dels grans pinars devastats, els viaranys i senderons +es feien obiradors com sagnoses esgarrinxades en el llom pelut +d'una bèstia enorme. + +I els arbres i matolls propers destriaven els raigs d'or, +esqueixaven la cortina de llum, i les vaporositats matinals, així +il·luminades, formaven tires de glassa apoteòsica, en mig de les +quals brillaven, amb esclat de joiells, les emporprades cireres +d'arboç, les gotes de rosada, les transparències esmaragdines de +les fulles de grèvol, i, ací i allà, a manera de sedoses +brodadures, alguna flor de pèsol bord o alguns clavells boscans. + +I això resultava tan inharmònic amb l'austera serietat de l'entorn, +tan escondit sota els grans brancatges i les esponeroses mates, que +em produïa la il·lusió d'un tros de bosc en festa, d'un reconet +d'intimitat i meravella, únic en tota la muntanya. + +Per a més encisament, en la calma d'aquells matins d'agost, tot +romania immòbil, plàcid, com encantat, com vist a través d'un +somni. Solament, a vegades, en el plomall d'un bruc s'hi entaforava +un ull-de-bou. A la petita embranzida, opacament sorollosa, el brot +oscil·lava, l'ocell fugia tot seguit, i, de bell nou, entre les +tiges, només flotaven, amb besllums irisats, els subtilíssims fils +de les aranyes. + +Ningú hauria dit que en mig d'aquell amorosiment de la natura +pogués desenrotllar-se cap violenta escena. No obstant, a la millor +la canilla pegava una d'aquestes abordades de pura fantasia, al +furibund xivarri de la qual col·laborava en Busqueta amb xiscles +estridents de salvatge exasperat. + +Mes jo sabia a què atenir-me sobre l'eficàcia de l'encalç: amb +certesa que no arribaria la sang al riu. I tornava a prosseguir la +meva dèria contemplativa. + +* * * + +De tant en tant, sobre el meu cap brunzien les ales d'un tudó; una +mota d'ombra passava vertiginosament per les clapes del bosc +assoleiat; i jo enlairava la vista, seguint la trajectòria de l'au +viatgera fins a enlluernar-me en la zona esplendorosa del cel +llevantí. + +¡Quin rastre d'admiració i d'enveja deixa dins nosaltres el pas +indomable d'aquests feréstecs voladors! + +El buit es fa de sobte sota d'ells; i ells, sense abatre's, amb +gràcil embranzida, s'hi llancen afusats, pel cim de pobles i +rierals, perdent-se tot seguit en l'atzur refulgent, el mateix que +una sageta aviada contra el sol. + +Jo no m'avorria mai durant aquestes llargues esperes. ¡Hi havia +tants entreteniments en aquells boscos! Quan em cansava d'estar +dret, desenganyat del glapir mentider de la canilla, m'asseia en +les roques encara no assoleiades, delitosament fresques. Les +eflorescències dels líquens que les cobrien, i els variats +insectes, a penes obiradors, que transitaven entre aquelles +ramificacions veroses, verdoses, grises i brunes (selves colossals, +dirien els insectes), constituïen un altre bell motiu +d'interminables cabòries. ¿Qui sap si algun d'aquells pugons +vermellosos em mirava amb telescopi? ¿Em creien un déu perquè +arrabassava amb les ungles el crostisser llefiscós que recobria el +granet de llur planeta? Si ells haguessin parlat, ¡amb quina +senzillesa m'haurien fet l'almoina d'apel·lar-me immens! I, no +obstant, dels pugons a la roca, de la roca a mi i de mi a la terra, +no hi havia pas una apreciable diferència amidats amb l'anorreadora +escala que va de l'infinitament gros a l'infinitament minúscul. +Tots junts esdeveníem pugons, volves, àtoms invisibles, en front de +l'univers incommensurable. + +Vatualisto! Altre cop la turmentosa filosofia! + +¡Ara aneu a saber per quins cinc sous jo em lliurava a meditacions +transcendentals en l'esplendor d'aquelles matinades! El cas és que +m'estranyava de viure i de la vida del món, i em sentia feliç, amb +un desesperat anhel de capir la causa. ¡Això era espantosament +divertit! I com que el sol envaïa a poc a poc la roca, +embolcallant-me de xardor humida, me n'anava a fer d'home, és a +dir, a cometre petites arbitrarietats a un altre indret. + +M'ajeia en l'ombra més propera on seguia pensant en coses inútils +bo i fent pilots de fullaraca. Després, amb aquest instint +incendiari dels fumadors, els abrandava amb el misto de calar la +pipa. + +Era un gust flairar el rústec encens i veure'l esfilagarsar-se +lentament entre la tendral brotada dels matolls, i fugir en volutes +per les clarianes del brancatge dissolt en l'atzur. + +Si en Busqueta trigava massa a parèixer, cosa que a voltes em +produïa un lleu temor de perdre'l, me'n pujava en alguna alterosa +terrassada, des d'on, sense destorbs pogués atalaiar ses maniobres. + +Allí m'entretenia a inquietar les formigues, aquestes formigues +gegantines que es troben a muntanya, amb poderoses mandíbules de +gos de presa i ventres disformes i transparents com grans de mora +verolada. Amb el peu obstruïa la ruta. Les primeres que topaven amb +l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou +camí; algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la +confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i +espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de +les multituds que s'apressen a remeiar un desastre. Oh! ¡També +elles s'imaginaven fer quelcom per atenuar la formidable pressió de +les meves espardenyes omnipotents! + +* * * + +Es presentava en Busqueta. Venia roig, suós, movent la testa amb +l'aire inconsolable d'un general fracassat. Darrera d'ell, ara un, +ara un altre, compareixien els gossos. La mullena dels baixos, +encastada al pellatge, els feia semblar més escarransits. +Tremolaven i esternudaven. Els de temperament sociable feien acció +d'atansar-se sol·licitant una moixaina; peró en Busqueta, amb la +més justiciera de les puntades de peu, els rebotia lluny, rostos +avall. + +A desgrat d'aquest tracte, no deixava de disculpar-los: + +-Tindrem el temps canviat: no senten res. + +Esmorzàvem. No eren pas bones totes les ombres ni tots els +paratges, per a realitzar aquest acte, tres vegades august. +Cercàvem un planell on hi hagués un suro esponerós de brancatge +atapeït. Ens assèiem en una arrel, una d'aqueixes arrels de rusca +clivellada que es retorcen sobre el terreny com una fabulosa +serpent morta; i, estintolats d'esquena a l'ampla soca, trèiem les +nostres provisions dels sarrons respectius. + +Érem frugals: en el meu hi portava una llenca de pernil sense greix +ni rancior, un tros de pa blanc i la carabassa vinera; ell treia +del seu una embostada de peres cuixetes, ben madures, quasi +lloques, i un imposant crostonàs de pa del seu, florit i negre, que +engrunava amb els dits talment com si hagués sigut una terrossa. + +Tot el que ens voltava, els fullatges, els rocs, les molses, els +tronquets i les pelies, la virosta i la sorra, eren nets, +esbandits, purificats per l'aigua dels núvols i per les rosades +matinals. I aquesta impressió de bugadeig recent, junt amb +l'alegria del cel, també escombrat i esterrejat pel ventijol +salabrós que ens enviaven, tot just, les platges llevantines, ens +obria una gana d'elefant. + +En Busqueta enlairava molt sovint la carabassa. Tapava el forat amb +el dit gros (no gaire), i, amb una voluptuositat impolítica, +dirigia el raig del vi a la punta del nas. El regueró de sobre els +llavis li servia d'escorriall. Tenia un ull cluc i l'altre en +èxtasi; i, mentre xerricava ferm, la seva terrible nou del coll, +d'home escardalenc, li saltironava a batzegades acompassadament, +com l'èmbol d'una bomba. + +Servint de fons a la figura del rústec bevedor, pel cim dels +arboços, s'obirava la plana. Ara, sense boira, s'estenia al lluny +del lluny, anegant-se en l'aire llumínic un poc encalcinat: una +veritable orgia de matisos. + +Més properes, es veien les luxuriants arbredes dels rierals; masses +profundes d'ombres blaves fistonades d'un verd tendrívol +escantellat de sol. Després, més enllà, un immens mosaic de camps +llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes, +esfumant-se, esfumant-se... fins a esdevenir, a l'horitzó, una +franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobalt i rosa. I +els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de +brills somorts de nacre: perles fines sobre setí. + +Allò feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu +nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una +majordona. Els gossos s'eixorivien. + +* * * + +Havia arribat l'hora de fer el nostre retorn. Com que ja no teníem +la pressa de l'anada, seguíem la cresta de la serra per un viarany +de traginers més pla i apressat que el millor camí ral. + +El sol batia de ple a ple els flancs de les muntanyes més altes. Sa +llum reflectida produïa angoixa als ulls i certa aprehensió de +xafogor a l'esperit. Els boscos s'arroentaven a poc a poc. La calda +de les rigoroses diades estiuenques es pressentia ja per una mena +de bleix ardorós i las que ens embolcallava. + +En els espais sense vegetació i en les crestes dels soleis, en els +gatosars eixarreïts, en les nafres dels pendissos coberts de +fullaraca, i, sobre tot, en les apartades esqueieres de l'ermita, +l'aire hi vibrava el mateix que en les parets d'una fornal. Només, +de tard en tard, una rauxa de marinada venia a refrescar-nos i ens +donava delít de caminar. + +Finida la carena, empreniem al dret per un camí joliu i arenós que +anguílejava discretament pel vessant de l'obac. + +Jo, en arríbar allí, experimentava sempre infantines avarícies. I, +amb els dits ansiosos de frescors i suavitats, escapçava, tot +passant, els tanys dels arbrissons; abastava les mores i cireres +d'arboç, encara verdes; eixonava els brucs: les flors dels +tomanyins, aspirant a grans nassades l'aroma llur. + +La visió de la meva caseta blanca ombrejada per un plàtan ufanós +sorgia a cada giragonsa del viarany, prometedora de repòs i +benaurança. + +En Busqueta duia la davantera, Produïa un cert goig el veure'l +trascamar emmenant-se'n la sorra del cami sota la sola dels seus +espardenyots i fent xiular el vellut de les seves calces. El sarró +buit rebotia a cada passa en l'esquena del meu company, i una +grossa llagosta s'hi arrapava amb un humorisme inconscient de bona +llei. + +Els cans acomboiaven, molt seriosos i disciplinats, el terrible +estrateg. Un d'ells, extraviat, deixava oir un ahuc persistent i +enyorivol. + +Des del poble, escondit en la fronda d'un turonet, ens arribava, +clar i solemne, el primer senyal de la missa major. -Veniu, veniu, +veniu...- cridava la campana. Era una campana d'un bell timbre +argentí, que fendia l'aire pur de la muntanya graciosament. + + + + +L'EGUA DEL JUTGE DE PAU. + + +Fou comprada la diada dels reis, a la fira d'Amer. Era llavors una +poltra _tordilla_ de galant presència. Tenia els garrons peluts, +les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat. Reposada, dòcil +i discreta, trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la, i +li hauríeu pogut posar un got d'aigua en el regueró de la gropa +sense que amb el traspàs de la marxa se'n vessés una gota. + +El que més encaparrà la bèstia, així que instintivament hagué +comprès que s'havia clos el tracte, fou si el prestigi social del +seu amo novell desdiria o no dels seus mereixements. Havia pagat en +or (sis unces de perruca), i no semblava pas un pelacanyes. Era un +home d'una cinquantena d'anys ben portats, alt, de faccions +voluminoses i gravat. Duia un vestit de vellut color de tórtora, +gorra peluda del mateix color i espardenyes tapades. + +A l'hostal d'Anglès va lligar-la a una reixa, junt a un ase vell, +però eròtic. L'ase, una mica encalabrinat, la mirava de cua d'ull, +i, per galanteria, arrebossava el llavi superior, mostrant les +dents negres i el trenc de les genives, on, entre la bromera +salival, s'encastaven alguns brins d'herba seca pasturada en la +cuneta. + +A la poltra li interessava més estudiar les accions de l'amo que no +pas assabentar-se dels escarafalls del ruc. La reixa on havia sigut +estacada corresponia a la finestra de la cuina; de manera que, +sense escarrassar-se molt, podia esbrinar el que passava a dintre. +El jutge hi era amb un aire de parroquià antic, autoritzat a +servir-se ell mateix. Duia una enorme llesca de pa a la mà +esquerra, i un ganivet de la _marca de l'ham_ a la dreta. Amb el +dit xic fent de garfi, pescava la nansa de les grans tapadores de +llauna, i estudiava atentament el contingut de les cassoles, +ensumant el baf dels requisits. I el veié enastar una cuixa d'ànec +ensafranada, posar-la damunt del pa, i, de seguida, pessigollejar +el sota-aixella de la mestressa, qui, insensible al fred, reganyava +un garrot de braços i unes sacsoneres de colzes capaces de +pervertir un sant. Unes tals franqueses, en un tal establiment, ja +eren, per elles soles, una indiscutible garantia. Aquell home podia +ser molt bé el que se'n diu un personatge. + + +L'EGUA ÉS PRESENTADA A LA FAMÍLIA DEL JUTGE. + +Fosquejava quan arribaren al mas: una gran casa de pagès amb porta +adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol. + +La cort de l'egua era a dintre, a peu pla, al costat de l'entrada, +sota mateix de la cambra de l'amo, enfront de la cuina: estatge +distingit, que la separava del proletariat de les bèsties d'engreix +i de treball. Bous, mules, ovelles, cabres, porcs, truges i aviram +romanien, en una promiscuïtat horrenda, en un edifici anex. + +En oir repicar les ferradures sobre l'enllosat de l'entrada, varen +comparèixer quatre dones com quatre poms de flors. Eren la muller +de l'amo i tres filles: na Cisa, na Mercè i na Gracieta. Totes +quatre estaven roges i massisses, i sobretot les noies, vestien a +estil de vila, amb certa petulància de riques per merèixer. + +Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la +poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, però, +somrigué, i començà a estirar el plomall de crin que penjava al mig +del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a +tocar-li les mamelles. + +Llavors, na Cisa, na Mercè i na Gracieta acaronaren l'animal amb un +desfici apassionat de col·legiales sàfiques. + +La poltra, excitada per aquells palpaments, per aquella pluja +d'insospitades manyagues, sacsejà el cuiro amb voluptuositat, +deixant anar un dolç i enigmàtic sainet. + +El jutge, home entès en temperaments de bèsties, estudià aquella +nerviositat detingudament, sentenciant que dintre un mes admetria +cavall i esdevindria fecunda. + + +MÉS SATISFACCIONS. + +La cort de l'egua era neta i, en tot el que es veia, s'hi notava +l'escrupulositat burgesa, auguri de bon menjar i bon beure. La +menjadora de llates i barrons de carolina, i l'estable de roure, i +les parets desenterenyinades, i el sòl amb palla nova, indicaven +que se la rebia amorosament, amb tots els honors. + +Era indubtable que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida +seria fàcil i el treball lleuger. + +Pàssà una mesada. No us podria pas dir quin de tots dos estava més +cofoi: si l'amo de la poltra, o la poltra de l'amo. La bèstia havia +format un alt concepte d'aquell pagès que li servia el pinso amb +les seves pròpies mans i que, àdhuc a la nit, la vigilava per una +trapa oberta en el trespol, a través de la volta. + +Li havia comprat una serreta nova, una sella abacial que recobria +amb una pell de moltó, i unes alforges de vellut; i no la feia +llaurar ni rodar la sínia, ni batre, ni tirar el carro. + +A la primavera, amb la rebrollada de les sangs, l'ociositat i la +bona teca, l'egua s'enjogassà poc o molt. Perfectament: això es +curava _menant-la a cavall:_ ja era de preveure. + +Li posaren una manta als lloms, i (oh, el mirament per les seves +entranyes somogudes!) l'amo es disposà a guiar-la a peu, mudat com +per a una festa. L'acomiadaren les noies, i l'haurien guarnida el +mateix que una núvia si no hi hagués intervingut severament el +pare. + +A la vesprada, na Cisa, na Mercè i na Gracieta esperaven, assegudes +a l'era, el retorn de l'egua. En veure-la arribar, lenta i lassa, +pujant el camí de la masia, es redreçaren anhelants i encuriosides. +A les tres verges, recloses en aquella casa, en mig de la bravada +de fortitud de la terra i del bestiar, el pròleg d'una maternitat +qualsevulla les interessava i pertorbava. + +Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a +les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense +un relleix del seu sacrifici i del seu goig. + +¡Oh, quin tumulte espiritual, en adonar-se que era possible el +secret i la hipocresia! + +Després l'acaronaren amb una ardència tímida, així com a una amiga +retornada de Montserrat en plena lluna de mel. + + +DE COM EL PORTAR SOVINT UN JUTGE A LES COSTELLES ARRIBA +A FER CAPIR EL QUE PUGUI ÉSSER LA JUSTÍCIA. + +L'egua anà familiaritzant-se amb la vida d'aquella família. Sense +moure's de l'estable oïa les converses, i, sols girant el cap, +llucava els anants i vinents i tot el que pogués succeir en aquella +espaiosa entrada que feia la servitud de vestíbul, de menjador de +mossos i criades, de dipòsit d'eines, i del que fos convenient a +les diferents necessitats de l'amo, jutge, hisendat, terrasà, +administrador de finques, cobrador de censals, usurer, polític, +curandero i negociant. Per això allí es debatien qüestions greus i +futeses indignes d'atenció, que l'egua escoltava sense voler. I +allí tingué lleure, per primera vegada, de contemplar aquests +subjectes anomenats civils, que ella considerava com una varietat +estrafolària del gènere humà. Els civils entraven i sortien sovint +en aquella masia; i, tan bon punt arribats, l'egua, admirada, +plegava de menjar i, enlairant les orelles i revirant la testa, no +els treia la vista del damunt. Na Cisa, na Mercè i na Gracieta no +se'n sabien avenir, d'una dèria tal; si bé elles, sempre que tenien +ocasió, no feien pas altrament que l'egua, atretes per la jovenesa +dels braus agents de la justícia i per llur encís marcial. + +Usualment, el jutge muntava l'egua per anar al poble cap de partit +a exercir el seu altíssim ministeri: un viatge de tres quarts +d'hora de camí planer entre rierals oratjosos i alzinars ombrius. +L'egua, d'indubtables condicions intel·lectuals gens ni mica +vulgars, arribà a compendre el que hi havia d'honorífic en aquelles +anades i vingudes, com abans havia comprès la significació, també +honorífica, de les visites dels civils. + +Així mateix, a força de traginar el jutge d'una banda a l'altra, +d'oir-lo conversar sentenciosament, de participar dels saluts +respectuosos que li dedicaven els pagesos, d'observar les bones +rebudes que arreu li feien, de gaudir ella mateixa d'atencions poc +usuals en fermes particulars i públiques, acabà per enorgullir-se +de ser qui era, tocada d'una pregona admiració per son amo i +senyor. Àdhuc arribà a capir la gran i formidable investidura sota +la qual aplicava la llei, mentre ella, en el pati del jutjat +municipal, amb el morralet al morro i la cingla fluixa, esperava el +sentenciador. + +A dalt, en l'únic estatge del rònec edifici, darrera la sutzeria +del mosquer enclòs entre els vidres i la fusta d'un porticó barrat, +expandint-se per l'altre a mig obrir, tronaven les discussions +litigioses. A voltes arribaven a les seves oïdes les condormidores +lectures del secretari, les rèpliques zitzaguejants dels +procuradors, el fil de veu d'un testimoni fals, el sermonejar lent, +descolorit, hipòcrita d'un _home bo_, el plany divagador d'una dona +acusada, i, a intervals, la parla grossa, rotunda, invicta del +petit Salomó, son cavaller. + +Oh! ¡aquella veu era un prodigi de gravetat i ressonància! Sense +esforçar-la gaire, dominava les altres, car tenia el poder de +despertar les vibracions de les coses pregones; i us la sentieu +repercutir a les plantes dels peus com una trontollada sísmica. +Irrespectuosament, algú, intentant explicar aquesta sonoritat +desmesurada, començà a fer córrer la brama que el jutge s'havia +engolit un corn. + +L'egua solia presenciar la davallada de reus, testimonis, perits, +advocats assessors de secà, guardaterres, i tota mena de gents +interessades en aquells afers. Formaven dues colles: la dels que +estaven segurs de guanyar, i la dels que tenien la fonamentada +sospita de perdre. Aquests compareixien primer mústics, amb el seny +tèrbol de sant horror a la injustícia, amb una mena de vel cendrós +als ulls, amb les mans creuades sobre el ventre (discreta actitud +dels que fluctuen entre la resignació i la revolta), silents +darrera el procurador, els dits del qual encara s'obiraven enclosos +entre les planes del codi, si és o no és crispats, com els del +malaventurat caçaire de guineus en l'instant precís de +desparar-se-li el braó que destinava a la faïna. + +Els altres baixaven bulliciosos, insultadors, acompanyats del +jutge, qui deixava a dalt, sota la litografia del Sant Crist de +Velàzquez, damunt la polsosa _luda_ de l'escriptori, tota mena de +hieràtiques actituds. En aquestes ocasions, quan dins la llei +trobava maneres de donar la raó als seus amics o compares en +política, sense vexar massa els contrincants, es tornava +campetxano. Discutia procediments; criticava sentències, ni que +fossin del Tribunal Suprem; es mofava dels jurisconsults amb títol, +de les pretensions del seu superior, el jutge de primera instància; +esbroncava el conseller, adversari del seu protegit, ja en plena +fugida: tot era mal agafat, mal portat i mal sostingut: la seva +egua ho faria millor. L'egua, present, s'estarrufava, endevinant +l'elogi en el gest de l'amo; el secretari assentia, i els oients +admiraven. + +El secretari era un sergent retirat de l'exèrcit. Havia fet la +guerra de Cuba, i l'esporuguien els gossos folls, contra les +possibles escomeses dels quals anava armat d'un bastó d'espasí. + +Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba +llarga, plana, massissa; un bloc de pel quadrangular que li penjava +del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les +paraules. Aquella testa, en conjunt, era xocant per la seva +serietat inexpressiva. L'hauríeu confosa amb aquests caps de fusta +de pim-pam-pum, excitadors de tírries, a qui tothom apunta i que +tothom encerta, que reben fins les pilotes destinades al veí; tan +bon punt drets, tan bon punt estenallats. + +I certament que, de totes les malvestats i artimanyes del jutge de +pau, atribuïdes o veritables, se n'emportava la culpa el dolç +sergent: servia de parallamps al seu superior. + +I no obstant, ell hauria pogut dir quelcom ben fonamentat referent +a l'inexplicable motiu de perdre's les causes defensades pels homes +de carrera i guanyar-se les altres dirigides per advocats +margeners. + +Els comiats, els judicis de faltes, les reclamacions de salaris, +executius de menor quantia, i el que fos, es substanciaven per +endavant, damunt la cort de l'egua, en llargues rumiades noctürnes, +en la intimitat del coixí jurídic. I era natural que el que es +sabia guanyador no fes pas despeses endebades enviant a cercar un +lletrat a vila. + +No sempre s'hauria pogut acusar de parcialitat el bon jutge. En +aquest cas sortós, el litigi moria en un arreglo, «cosa prudent i +econòmica» No hi havia vençuts ni vencedors: el que hi havia era +una espantosa degollada de pollastres a l'hostal. + +Ah! aquell jutge de pau mai era tan just ni tant de pau com en les +ocasions en què no volent fer agravi a cap de les dues parts, es +decidia a ordenar les esmentades hecatombes. + +Els seus llavis molsuts, d'un color agitanat, en les juntures dels +quals els excessos d'eloqüència deixaven una ratlla de xerigot +fastigós, no sols eren gormands de les exquisideses del Dret civil, +sinó també de la samfaina i del rostit, del pa blanc i del vi +negre. + + +L'EGUA S'ESTRANYA DE TRES COSES. + +De l'ètica particular del jutge, l'egua, naturalment, no en sabia +mitja paraula. Tres coses, emperò, la induïen a cavil·lar un xic: +el jutge no anava mai de nits; s'abstenia de passar per certs +tocoms, encara que hagués de fer molta marrada; i trencava de camí +en obirar una dona jove, vestida de dol, de posat trist i ulls +fulgurants. + +Hi havia un altre fet que tampoc se l'explicava, l'egua. Un matí la +guardia civil havia entrat, segons costum, a casa el jutge, duent, +lligat com un Crist, un brau minyó quasi adolescent. El jutge, així +que el veié, es posà engallat. Féu cridar el Triadó i el Roquet, +dos jornalers que cavaven blat de moro en unes feixes més enllanic +del porxo, i els encarà amb el pres. Aquest se'ls mirava de fit a +fit, i el jutge feia igualment. Els jornalers, per no mirar ni l'un +ni l'altre, capjups, desencastaven la terra de les espardenyes +arronçant el peu i sacsejant-les de punta contra el llindar de +l'entrada. Indubtablement esperaven una pregunta enutjosa. El seu +amo la formulà amb aquell to despòtic usat sempre que volia +coaccionar els testimonis; i ells la respongueren alhora, amb un +-Sí, senyor- sec i contundent de comparsa, sense alzinar els ulls +ni deixar de sacsejar les espardenyes. + +El jutge, els civils i el minyó eixiren a l'era. Després d'una breu +conferència, partiren junts. El jove caminava al davant, roig com +un perdigot. El Triador i el Roquet se'n tornaren a cavar blat de +moro, i la casa del jutge restà silenciosa, basardosament +silenciosa. + +En tot el sant dia l'egua no va veure ni na Cisa, ni na Mercè, ni +na Gracieta. Sols la muller del jutge traspassava per l'espaiosa +entrada feinejant i sospirant, entre el mosquer brunzidor. + +A la nit, el jutge comparegué, es ficà a l'estable, donà d'esma un +copet a l'anca de l'egua, li estoveí el jaç trasbalsant la palla a +cops de peus, li'n posà un braçat a la menjadora, forfollà uns mots +incomprensibles, eixint malhumorat, i altra volta sobrevingué +aquell silenci dramàtic. + +L'endemà, de bona hora, l'egua portava na Mercè camí de Sils. +Abans, dintre el casal, en alguna cambra alta, havia esclatat una +ploradissa formidable; una d'aquestes ploradisses femenívoles +sorolloses, complicades i estridents. + +El jutge, que feia de mosso de peu, no pronuncià un sol mot en tota +la llargària del trajecte. + +Na Mercé gravitava en el costellam de l'egua com un sac de farina, +talment atuïda i insensible. Arribaren a l'estació: hagueren +d'esperar el tren una mitja horassa. + +L'egua, estacada en el rastell de la via, tingué un gros èxit. +Mossos i sagals, tartaners i negociants comentaven la seva estampa +i el seu preu, mirant-la i remirant-la. + +Després, així que el jutge hagué embarcat na Mercè i una monja que +l'havia anada a recollir, ja trotant pel camí ral, l'egua seguia +rebent més homenatges. + +El cas era que tots els admiradors s'aturaven palplantant-se al peu +de la cuneta i, com si s'haguessin conjurat, llançaven, en passar, +un mateix crit per fer avinent una mateixa cosa. + +-Gorgals, oidà! la tens prenys! + +I el jutge, encaparrat amb el seu drama íntim, pensant només en +aquella filla que acabava d'acomiadar a l'estació, s'ho prenia +malament, com una sarcàstica referència. + + +QUI ERA EN BÓTA. + +En Bóta, més que un trist hortolanet del poble, més que un pobre +dimoni que no tenia un pa a la post, era l'enemic acèrrim d'en +Gorgals, el jutge. + +El seu ofici era el pledejar amb ell, esbatussar-s'hi seguidament, +aprofitant totes les conjuntures. S'atribuïa una missió venjadora, +i estava disposat a morir-se de gana a truc de retopar una sola +vegada la infal·libilitat jurídica del terrible victimari. Se les +havia amb tots els amics i protegits d'en Gorgals, amb raó o sense. +Després s'apel·lava de les sentències del jutge només pel gust de +fer-li regruar la victòria, sabent que li carregarien les costes. I +avui la vinya, demà el campot, demà pàssat la mula i l'altre la +casota, havia finit per ofrenar-ho tot a la voracitat dels curials, +la «murrialla de vila», com deia ell. Els lots de la seva petita +hisenda li feien la servitud de projectils, i en aquesta estima els +tenia. Si li recaven en perdre'ls, era perquè no en tenia prou pel +coratge que l'arborava. I, com els cartutxos un soldat, en el fort +d'una batalla no s'abstenia pas d'engegar-los per consideracions +econòmiques. + +Mes es tractava d'un adversari sotil, qui, el mateix que certs +fantasmes, s'engolia els trets, i, en, lloc d'occir-lo, +l'engreixaven. En canvi a en Bóta els trets li eixien per la +culata. En Bóta era un de tants advocats de secà que no saben de +lletra; i el sapastre del jutge de pau, en tractant-se d'ell, finí +per estalviar notificacions al secretari i passos a l'agutzil. + +Dos testimonis de la confiança de Gorgals firmaven per en Bóta, i +en Bóta restava ignorant de tot el que _legalment_ li comunicava en +Gorgals. + +I cantin papers i mentin barbes. + +Així es donà el cas que en Bóta plantà, conreà, gemà i enasprà unes +tomaqueres en un hortet que ja no era d'ell, venut dos mesos abans +judicialment; i no cal anomenar el personatge que es cruspí els +tomàquets. + +Per això en Bóta es trobà insolvent amb certa joia. La idea de +frustrar la terrible gasiveria d'en Gorgals, l'engrescava. + +A desgrat de tots els fracassos, era un pou inexhaurible +d'optimisme. Coneixia lleis imaginàries segons les quals li serien +retornades les propietats venudes a l'encant, i es disposava a +perdre-les, de bell nou, entusiàsticament. + +I (el que són les coses!), en Bóta sols encertava en tractar de +lladre al jutge de pau, i sols era discret quan, en dir-li això, +feia per manera que hi haguessin testimonis. + +En Bóta esdevenia perillós a certes hores i en certs dies, sobretot +durant les tardes dominicals, després de fer malla. Llavors la seva +vèrbola adquiria una convicció i una lògica especial. Bescantava en +Gorgals retraient-li històries velles, citant fets i malifetes duts +a terme amb refinada perversitat, àdhuc amb individus de la seva +pròpia família. ¡En volguéssiu d'homes honrats que purgaven en la +presó una paraulada dirigida al jutge, de viudes i menors +espoliats, de gent tirada a la misèria, de trampes i despotismes, +d'hipocresies i prevaricacions audacioses! + +L'atzar, més sovint del que hauria desitjat en Gorgals, els posava +a curta distància. En Bóta, en atalaiar el jutge, s'enfutismava com +una salvatgina acorralada. En públic en Bóta es limitava a +vocalitzar amb sordina la seva cançó horripilant. El jutge, però, +l'entenia sols en veure el moviment dels llavis i la contracció +dels punys. Si es topaven a camp ras, en Bóta començava a +escridassar-li coses per l'estil: -¡Ah, mala negada de murriot! +¡Espera't, que t'arreglaré els comptes! On vas a rampinyar? ¿Què +has fet de la teva filla? En quin hospici has ficat el teu nét? O +potser l'hagis donat a les truges! I, els diners de la teva cunyada +¿amb quina maturranga te'ls has polits? + +Arribava fins al morro de l'egua encirat, furient, espantós. -Et +dic lladre!... sents? ¡et dic lladre! lladre!!... Apa, fica'm a la +presó! ¿No ho feres amb el pobre fadrí extern de can Barrot? Botxí! + +En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava +els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs, +brunzents com unes batolles. I les paraules eixien de la seva boca, +desdentegada i verinosa, amb un tumultuós espetegar de roba molla. +El jutge es limitava a dir-li: -Feu el vostre camí; feu el vostre +camí...- Però l'egua, espaordida pel gesticular d'aquell energumen, +sentia com els talons d'en Gorgals li tustaven les illades i com +tot ell tremolava. + + +L'ASSASSINAT. + +L'egua va pollinar, assistida pel manescal més entès de la comarca. +Les angoixes de la maternitat i la gelosia del pollinet varen +esborrar-li el record desagradable d'en Bóta, a qui ella, +admiradora incondicional del seu amo, hauria tapat la boca amb un +raíg de guitzes. + +En una casa com la d'en Gorgals, un fet d'aquesta mena té prou lloc +per a ser celebrat. Per això na Gracieta ho escrigué a na Cisa, +dipositada judicialment a instàncies d'un famós procurador +representant de l'hereu Pous, un molineret que no molia gaire. + +L'estrella del jutge començava a eclipsar-se. En el poble no +s'enraonava d'altra cosa que del contratemps de l'infal·lible +Gorgals. Com tres i dos fan cinc, hagué d'amollar la noia. Era el +primer cop que un home de lleis vilatà li posava les peres a +quarto. Havia trobat, a la fi, sabates de son peu, i això feia +posar greix als seus enemics. En Bóta estava radiant. ¡I ara, que +procurés per l'altra! + +Na Gracieta també tenia el seu tripijoc amb un galant foraster, ben +plantat i fatxendós, inacceptable però, ateses les exorbitants +pretensions d'aquell pare repatani. + +Oh! les tres filles del jutge, isolades en aquella masia, sense +esbarjo ni tracte de cap mena, regimentadas a la vella usança, +s'enamoraven d'un papalló. + +El tedi de veure com el gall empaitava les gallines i el boc les +cabres; com s'emmenaven la vaca a bou i la truja a marrà, i com el +pastor tirava escarrotxes de síndria a la pastora; neguitejava llur +jovenesa, fent-los desitjar la dolça inquietud d'un encontre +casual, d'una breu conversa clandestina, amb un galant mudat, de +gorra de seda i corbata virolada. + +Cada tarda, del melonar a l'horta, de l'horta a la font, davallaven +al rieral somogudes per un delit aventurer. Allí s'enjogassaven +elles amb elles, esdevenint escarafalloses en atalaiar algú molt +més si es tractava de jovencells. Els del poble i de la vila, així +que conegueren l'engranall, anaven a fer-los pampallugues jorn per +altre. Sobtar-les enfilades en el cirerer, o abastant mores en les +bardisses, esgarriades entre vidielles i ridortes, en mig de les +exuberàncies de la verneda afrodisíaca, plena d'olors i de +cantúries, no podia ser més engrescador. En ocasions les perseguien +un poc bàrbarament; altres vegades amb certa mònita, atemperant les +impulsions faunesques a la possibilitat d'aconseguir alhora llur +dot i llur formosura. + +Per a major encís, el pare d'aquelles nimfes tenia fama de +terrible: un veritable drac mitològic, que mai era a casa. + +En Bóta, moralista i psicòleg a la seva manera, havia augurat una +mala fi a les noies d'en Gorgals. + +Això, més que res, li féu perdre l'horta; i no li féu perdre el cap +perquè el jutge era coquí i no disposava de més arma que la llei, i +la llei no concedia pas facilitats per a dur a la forca els que +llengüegen. ¡Prou se'n planyia en Gorgals! + +Però, a les primeres eleccions de diputats, el jutge es basquejà a +fi que empresonessin en Bóta. + +En Bóta era un d'aquests homes puritans que, en ficar-los a la +presó, ja mai més són altres. Es cregué deshonrat per tota la vida, +i no gosava presentar-se amb el cap alt davant la gent. Quasi +d'amagatotis anava a beure el seu gotet de vi, que no l'eixorivia +poc ni molt. I l'hauríeu vist romandre en un recó de la taverna, +mut, capficat i llòbrec, com un mussol que tem la claredat del dia. + +En aquestes arribà la Mare de Déu d'Agost. Era la festa petita de +la vila, i a la tarda es sardanejava de valent. + +En el cafè de la plaça, el jutge feia la manilla. Anava de company +amb el secretari, contra el fiscal i el metge. + +Dues cases més avall hi havia l'acreditada taverna d'en Roig. +Estava plena de gom a gom de bosquerols i menestrals. En Bóta hi +era assegut en un sac de llobins, decaigut i pensívol. Els anants i +vinents li pasaven a frec de cames, llançant crits eixordadors, +roigs i suats, amb la barretina al clatell, el tupè enrinxolat +sobre les celles, i el caliquenyo als llavis. Alguns li pegaven +esquenades tot passant, tocant-li el botet a fi que cantés. -I dôs, +¿Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals? + +En Bóta els dirigia una mirada breu i punyent. Després, amb la mà, +insinuava un gest solemnial, que volia significar: -Tingueu calma: +deixeu-me fer, que no les portarà pas totes a molí! + +A fora, entre la bavor de la tarda quieta, sense una alenada de +ventijol, els dansaires, emborniats de pols, puntejaven al so de +les tenores encarades al cel el mateix que una bateria de trabucs. + +L'egua del jutge de pau, a l'estable d'en Pujató (un trapella íntim +d'en Gorgals alcalde i caporal de sometents), sola amb les gallines +i borinots, experimentava així com una mena d'enyorança greu i +fatídica per son pollí. + +La llum minvava, i, a través del finestró enteranyinat, era +obirador el cimal d'un canyer atapeït de pardals que es disputaven +el jóc sorollosament. + +La porta de la cort fou oberta d'una empenta, i el jutge entrà. La +moixaina de consuetud, el copet a les anques, una fregatella als +garrons amb un grapat de jaç, una estirada a la cingla; i ja, amb +la serreta al morro, de pas en pas, l'egua travessà la vila +estalonant l'amo. + +En ser a la plaça, el jutge feia sonar la seva veu de botzina per +no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els +entrebancaven. + +En front de la taverna d'en Roig un pagès va atansar-se al jutge. + +-Gorgals, o Gorgals! ¿voleu escoltar dues paraules? + +El jutge, posant la mà al morro de l'egua, va aturar-se en sec. El +pagès desitjava parlar-li d'un negoci urgent. + +En Gorgals comprengué que no era al mig de la plaça on calia +enraonar de certes coses. Reculà unes passes i, fermant l'egua a +l'anella de la porta del cafè, se n'entrà cap dins seguit de +l'altre. + +L'egua es frisava en aquella espera. La ferum de carnassa de moltó +sofregida que expandia la taverna d'en Roig la molestava. Les +mosques turmentoses com mai, li clavaven el fibló; i ella, +pernejant, havia temença de malmenar alguna criatura. Darrera seu +una collada de nois i noies armaven gran brogit tabolejant i +pegant-se esquenades. + +En això, en mig les naixents cabòries d'egua despacientada, oí +esclatar un mot ardent i terrible, que devia ser una blasfèmia, +acompanyat d'un d'equests gemecs de destraler inseparables de tot +esforç desesperat. A l'acte experimentà una punyida freda i +dolorosa, vivament dolorosa, sota mateix del ventre. Fou tan +irressistible allò, que, a desgrat de tractar-se d'una bèstia +soferta i manyaga, pegà un bitzec de guitzes que de poc estavella +els més propers. + +Aviat es veié rodejada de curiosos que la miraven espalmats, les +cares llargarudes i tràgiques. Percebia el sorollar d'un líquid que +es vessava a raig, talment, com si algú, molt a prop d'ella, +decantés l'aigua d'un càntir pel broc gros. + +Una bravada de femta li pujava a la boca, una gran angoixa +l'envaïa, obligant-la a panteixar, i un tel li tapava la visió. +Flectà les cames (primerament les del darrera; després les del +davant), i restà amb els narius dintre la pols. Cada esbufec +n'aixecava un núvol, i cercà forces per enlairar el morro i +respirar. Mes era endebades: sentia un pes colossal al cim de la +testa; un vertigen tenebrós la feia giravoltar, aplanada al sòl. Li +semblava, també, que la terra de la plaça se li fiqués gorja +endins, absorbida per aquell bleixar d'agonia, emmotllant-se-li als +pulmons, emplenant-li les entranyes d'un fangueig asfixiant, +nauseabund, mortal. + +Traslluí, encara, entre el brunzir de les orelles la veu de corn de +son amo que s'apropava adalerat; però en aquell instant restà +estenallada per a sempre més. + +En Gorgals arribava convuls, verd, lamentable. Escridassà: + +-Qui ha sigut? Qui ho ha vist?... ¡Atureu-lo! Socors a la +justícia!...- I, exaltat, fregava la vara de jutge pels nassos dels +badocs. + +Ningú havia vist el criminal: el que veien era una ganivetada +furiosa en la panxa de l'egua, un cop segur donat amb sanya i amb +una eina descomunal i ben esmolada. El trau era escruixidor: partia +la cingla dos travessos de dit, i gitava sang presa. + +A l'entorn del jutge s'hi havien aplegat els seus partidaris, els +seus subalterns i la parella de civils. Tots junts escrutaven la +multitud amb ulls inquiets. Una gran majoria de bosquerols, tota +la democràcia de la vila i algun terrassà espoliat, somreien i +arronçaven les espatlles, però curant de no ser vistos. + +La taverna d'En Roig era un desert: tots els parroquians havien +eixit a veure la tragèdia. + +Solament en Bóta romania impertèrrit, assegut en el sac de llobins, +i pesava figues. + + + + +LA MASOVERA SE'N VA AL MERCAT. + + +El sol era ben alt quan la Francisca emprenia el camí de la vila. +Abans ha hagut de donar les sopes al menut, l'esmorzar al Zidro, la +perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques i una untura +d'oli de llangardaix al costellam del sogre, qui s'imaginava tenir +una pulmonia. A més s'és clenxinada. Asseguda en una cadira +mitjana, amb un tros d'espill que no espilla afermat a un esvoranc +de la paret, un platic de llauna curull d'aigua a terra, i un pam +de cordó negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha +començat a passar-se l'escarpidor per la cabellera. Ha enllestit de +seguida. A força d'aigua i estrebades s'és fet un monyo com el +puny, i la seva testa xopa ha pres un aire eixerit de mostela. + +Ara li manca agafar un parell de pollastres. Surt al pas de la +porta bo i netejant l'escarpidor. Del cabell arrabassat en fa una +troca que una alenada de migjorn li pren dels dits, enduent-se-la +cap a l'era. El gat l'obira, s'agemoleix i l'aborda joganer, com si +l'embull fos un ratolí. + +L'aviram és a pasturar les cols del quintanot que enfronta la +masia. La Francisca treu d'un sac una embostada d'ordi i comença a +apel·lar l'aviram. Li ha fallat la primera envestida, i tot l'estol +escapa catasquejant i batent les ales. Comença aleshores una +persecució furient. Un dels pollastres, acorralat contra el +llenyer, ha caigut de bell antuvi a mans de la Francisca; l'altre +gamba feixes avall com un mal esperit. Un cadellot que dormitava en +el paller, entusiasmat d'aquella peripècia, empaita el fugitiu; mes +la seva mestressa, desagraïda, li arruella un boscall. Per fi, el +pollastre, sense bleix, amb el bec esbalellat d'acalorament, +s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera. La +Francisca els porta, un a cada mà, dient-los improperis; i ja dins +de la masia, els encreua de potes, agarrotant-los amb la trinxa +d'uns faldillots esparracats, una pura filagarsa que arrabassa amb +les dents. Es muda el gipó, es posa unes mitges blaves, i es calça +unes espardenyes, les gracioses espardenyes de vetes negres, que +ella encreua i nua en la fermesa de son turmell d'heroïna rural. + +Oh! la masovera és ben formada! Ha deixat entreveure, per l'escot +de la seva camisa gruixuda de lli, un poc de morbidesa +aristocràtica d'una impensada blancor, i el que emplena la mitja de +cotó és pla bé d'una opulència formidable. + +* * * + +La Francisca emprèn pel camí dreturer. Gamba gentilment amb les +faldilles arrebossades a la cintura, sostingudes darrera els malucs +amb una agulla de cap, el cistell dels pollastres en el plec del +braç esquerre, i un cabàs, amb dues dotzenes d'ous, pendiculant de +l'altre. El vent de la marxa li encasta els enagos, ratllats de +blanc i de vermell, a les cames musculades. Davalla un tros d'obac +i bóta pels xaragalls com una daina. Després travessa un gatosar +eixarreït. El sol l'amara. Ella el mira amb inquietud cloent les +parpelles i enganyotejant les fesomies. Va perfilada de llum, la +masovera; i és, aquella llum, una aurèola en la testa, on el +capell, eixugant-se, esdevé rinxolat; és en la lleu pelussera de la +galta, un endaurament; és, en les virolaines del mocador del coll, +un llampegueix feréstec; és, en les crestes dels gallarrots, un +espurnejar de porpra i uns besllums tornassolats en els plomatges. +Voreja uns camps on les patateres, abrusades, comencen a +mustigar-se, i els blats de moro a plegar les mans. Sota una +figuera esponerosa hi ha un barracó de ginesteres, entre les +clarianes del qual s'endevina una forma humana. La masovera acota +el cap i es mossega els llavis per no esclafir la rialla. Sap pla +bé de què riu, la masovera. Allí aguaita els oriols el fill de +l'amo, un hereu que es refà de la vida crapulosa de ciutat, que +sojorna en la masoveria gran i qui coneix una mica massa. El +recorda assegut en l'herbei de la riera, barbotegant-li grolleries, +mentre ella, espitregada, nua de brassos i de cames, agenollada en +el rentador, flectida de cintura, esbandia la robeta del menut. + +Dins les ginesteres ha sonat una mena de rumflet d'enzelament, i el +jove, mostrant el bust, ha fet acció d'escometre-la. Ella ha +aconseguit dissimular, i, un cop d'esquena a l'aguait, ha rigut de +bona gana. -Tira peixet! ¡bona la faria, la cacera, el poca pena!- +L'idea de restar en aquella ombra en companyia del senyoret +emmelador, en lloc d'anarse'n a passar camí amb aquella calda, no +ha pas deixat de fer-li gràcia. Per un breu instant ha estat +temptada (horrible cosa!) de fer son mercat sota la figuera, +adinerar allí mateix aquelles dues dotzenes d'ous i aquell parell +de pollastres, i no passar més endavant. La imatge del Zidro +regalimant de suor al bell cim de la serra, arrabassant artigues a +cops de magall, l'ha emplenada de remordiments i li ha trencat els +alegrois. + +Més en l'aire ha creuat una vinya, ha muntat per uns sacosteigs i +ha fet via per un planell alterós. Pel corriol, onejant entre un +negre estepar ensementat de pinetells, no hi transitava ànima +viventa. Era ella la més tardana. Això li havia fet oblidar el +caçaire d'oriols, i es donà a pensar en els diners que tornaria a +casa, deduint-ne el valor de les compres: una quarta d'oli, una +penca de bacallà per als batedors, una llonza de moltó per al sogre +empiocat i una rosquilla per a l'infant. + +El que pujaria més diners seria l'oli. Pensant en l'oli fa un +ensurt i resta aturada en el viarany. Maleït-siga la seva memòria! +¡Havia oblidat el setrill! I bé, i alguna bona ànima li faria +fermança d'una ampolla! + +El sol cau aplomat i munta del bosc una vibració de fornal. La +Francisca agafa un brot de romeguera tendra i se'l posa a la boca. +Per fer això ha hagut de deixar el cabàs dels ous a terra, arran de +bosc, i ja (valgan's Déu!; no vindrà pas d'un minut!) tant se valia +que es descarregués dels pollastres. + +Ça com llà, els braços se li havien enrampat i duia una espardenya +desfermada. S'és encabida a l'ombra d'un suro, i allí es revé, +mentre deslliga el mocador del coll i se'l posa al cap molt fluix i +ben endavant dels ulls, a la faisó d'una tenda de carro. Un delitós +oratge de mar la refresca; el suor se li enfredoreix a la nuca i a +la pitrera. Els pollastres estiren el coll per heure les formigues +del terrer. Cal tornar-hí: resta una curta estricada per a arribar +a les envistes de la vila. Abans, la masovera ha pegat una ullada a +l'entorn, i, segura que no s'atansa ningú, s'aclofa dins les mates +abombant els enagos. En les branques del suro una cigala canta, i, +en la brosta, un pregadéu de rostolls se li és encarat, +contemplant-la immòbil, amb una devoció absurda, avergonyidora: +talment l'hereu de l'amo. + +* * * + +La marinada ratxeja encoratjadora per aquell cimal. S'obiren +pobles, rierals, selves i conreus, i el cor s'eixampla. En els ulls +fulgurants dels pollastres hi ha l'èxtasi dels viatgers d'un +_sleeping-car_, i el paisatge roda lentament a l'entorn de la +pagesa, que s'els emmena vers un nou món, atzarós. + +De sobte han davallat una cinglera de gresa lliscosa. Al fons s'ou +el remoreig de l'aigua i el repipiejar dels merlots, que +esvoleteguen en els llentiscles. La masovera traspassa gentilment +un tauló de vern llançat sobre un aiguamoll. Innombrables granotes +salten de l'herbei a les aigüerulles amb un violent xipollejar de +pedregada, mentre la fusta branda fent esquitxar el llot en un +flexible vaivé de trampolí. S'és acabat el penar. Les parets +blanques de la vila i els teulats de majòlica lluen a través de les +clarianes del rieral frondós. Traspua la joia viva i fressosa del +mercat en la reverberació de la llum i en la polsina del camí ral, +d'on arriba el sotraqueig de tartanes, carros i carretes. Abans +d'arribar als horts, la Francisca, ha desarrebossat ses faldilles, +desenvilordat les espardenyes i sacsejat els enagos. Passa molt +digna i molt tivada davant dels pollaires, que criden endebades. +Saluda el ferrer, qui trempa una rella en el llindar de la +ferreria, i es fica a cal notari. Dintre el cancell, així que ha +engrapat el picador, es repensa, titubeja: és molt regatera, la +senyora. Segueix carrer avall. + +Força pagesos retornen del firal: qui duent un cabrit a braç, com +una criatura de bolquers; qui estirant la ferma d'un vedell, que +s'emperna en la pols i branda la testa, desesperat de la seva +orfanesa; qui tocant un escamot de xais entontits, divagadors i +magres; qui fent dringar les glans als nassos d'una truja; qui +empaitant un nodrís esquerp, estúpid, que fuig per fugir, sense +saber a on, i es fica pels portals i escaletes, i s'esmuny per sota +les rodes, fins que es topa amb qualsevulla benefactor que +l'engrapa ferm per una orella, i el subjecta, mentre ell en +protesta amb una estridència de grinyols agudíssims, que us +esquerden les orelles. + +Passen també vaques tristes, gambant de mala gana, mugint l'enyor +de llurs vedells; homes atuïts sota un sac de tres quartans; dones +carregades de cistells buits; mulats que tiren guitzes; sagals amb +unes morralles escadusseres a les mans; vells amb una fanga, +llossada de bell nou, al muscle; bosquerols amb els sarrons +proveïts a l'esquena; vailets pinturers que apallissen el bestiar, +i donzelles que riuen menjant pa blanc. + +La masovera va fruint d'aquesta animació i bullici amb la cara de +pasqües. S'és introduïda en una portalada senyorial. Ha empès una +mampara que ostenta una placa del Sagrat Cor i un lletreret +d'esmalt, i s'és trobada en un rebedor penombrós on mandrejava un +perdiguer. El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que +pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit _guapa_ i li +ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la mà. Després la +Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i +encantada. Ha vist un _papadineru_ que venia un te contra +l'estrenyiment i l'espatlladura; un soldat de _quota_ amb el +casquet de gairell i les polaines molt cenyides; la dida del +diputat i una senyoreta de la colònia. Del vestit de les dues n'ha +passat inventari per descriure'l al Zidro i riure'n junts. + +A la plaça gairebé no hi restaven pagesos. Molta palla per terra i +els bancs en desordre. Una vella escardalenca romania amb una oca a +la falda, un hortolà es recolzava en una rima de planter de cols +tardanes; una matrona grassa, enorme, peixava uns aneguets amb +fulles d'ensiam; i sota una vela, escampats arreu, uns quants +revenedors de fruita i d'esquivamosques de paper esperaven els qui +no venien. + +Eren dotze hores quan la masovera s'ha deixat caure a l'hostal a +menjar un platet d'escudella. El menjador de l'hostal bullia de +parroquians. Les marxandes d'aviram deien coses escandaloses a +bells crits, i els negociants de bestiar les pessigaven per sota la +taula. Els camperols intentaven ficar-se en la bullanga amb molt +poc èxit, i demanaven borreguets i ametlles torrades amb +vociferacions autoritàries. El vi tacava les estovalles, +ensementades de desferres, de sucs i de cendra de les cigarretes i +les pipes. + +La Francisca s'és encabida a la cuina, i en un dient de parenostre, +asseguda en un escambell, s'ha menjat la seva racció d'escudella, +xarrupant el brou. Ha posat quinze cèntims a la butxaca de +l'hostalera, qui ni lleure ha tingut de pendre'ls; ha begut una +tirada de vi, oferiment d'un carboner amic del Zidro, i ha partit. + +* * * + +De retorn, els viaranys eren animats per corrues de bosquerols. La +masovera ha caminat una mitja hora acomboiada amb la cosina del +Zidro, casada a Castanyet, i dues altres dones. Tot fent camí, han +parlat del mal de melsa de les ovelles, del xarampió de les +criatures, de la puja del petroli, del plaga del moliner que +intentava emmelar una pubilla, i del sermó del vicari. + +Després, la Francisca ha marxat sola. Sentia, però, la garola dels +qui li anaven endavant i dels qui li anaven al darrera. Una gran +boirada tapava el sol, i una bavor humida feia més penosa +l'ascensió de la cinglera. La Francisca ha sentit defalliment: +l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita. Preveient una cosa +tal, ella havia encabit en el cabàs dels ous un crostó de pa negre; +mes el mitjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una +pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. Perdent una mica de +camí, la masovera ha fet cap a la font de can Montràs. Era aquell +un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on +llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les +moscardes. Una impressió desagradable de solitud l'ha corpresa en +aquell paratge. + +En l'aigua de l'escorrall, en el bassiot sota el rajolí del tarut +de canya, el pa de la Francisca es remullava a pleret a pleret, +quan, sobtadament, s'és presentat en Merla. En Merla era una mena +de filisteu, d'ofici serrador, tarambana i enamoradís. De bella +arribada, assedegat com un ca, s'és abocat al viot, babejant el +crostó de la masovera. Ella, en adonar-se'n, l'empeny indignada, +però costa tant de moure aquell tros de bèstia com de moure la roca +de Montcorb. Amb el pa a les mans i engolint-se'l entre queixalades +i xarrups, la Francisca ha reprès el camí. En Merla l'ha seguida. +En Merla, en el pujants, flectint la cintura, quasi de quatre +grapes, procurava llucar com més millor d'aquell garrot de cames, +cadenciosament àgils, botides per l'esforç del peu arrapat a la +gresa dels viaranys, dins l'afrodisíac campaneig dels enagos. +Mostrava les dents fortes i blanquíssimes, aixecant el llavi +superior a la faisó d'un ase enzelat absorvint l'efluvi d'una egua. +Intentava conversar, dir platxèries, per justificar el seu riure +obscè; mes la pagesa sols parava ment a apressar-se. La imaginació +li volava enllà, cap al seu menut, deixat en l'orfanesa de la +marona tantes hores. + +El sol descendia entre parracs de boires, feixuc i roig, amarant el +bosc d'una llum infernal. No es movia una fulla, no piulava un +ocell, no sonava una veu en l'estepar. Les mates exhalaven una +fetor agrosa, i l'ambient oprimia els pulmons com el d'una alcova +inoratjada. + +-Xica! o Xica!... Jo em moro! + +Què redimoni devia tenir, aquell animalàs! rumiava la Francisca. +Però la veu refermava al seu darrera rogallosa, insistent, amb un +ofec d'agonia: + +-Xica! o Xica!... Jo m'abruso! + +I, a penes ha fet intenció de girar-se, s'ha sentit profanada per +una manassa folla, brutal, cobejosa. + +La Francisca, amb tota l'embranzida del seu bras, ha aixecat el +cistell dels pollastres: ben alt i ben empunyegat, l'ha rebotit +contra la cara del serrador, restant enclavada al mig del cami +amb un panteix agressiu de lleona. Els caires vius de les canyes +han esvorancat el pòmul del filisteu. Transpua una sang negrosa, +espessa, bovina i roent, que goteja en la sorra del viarany i forma +uns grumolls com unes maduixes. + +L'aventura ha finit. En Merla rauta en les arrels d'un suro, en la +cavorca d'un banyarricard, i es cobreix la nafra de serradures +enteranyinades. Encara riu. + +* * * + +La masovera arriba a la masia ben amarada i lassa. Porta el mocador +del cap desfermat, amb els becs penjant i la cabellera esbullada, +el giponet desclòs i una mitja al garró. Es fica amatent dins, +pressentint no sap què, i troba el Zidro ombrívol. + +-Reïra, quina estada! + +Ella pregunta pel _naparró_. El _naparró_ ha caigut a la bassa +pescant capgrossos. És al bressol, pàl·lid com un lliri, inert i +sòpit. L'avi asmàtic el bressa sorrut i cellajunt. La masovera +tracta de deixondir el seu fillet. L'acarona, el cobreix de +besades, mostrant-li la rosquilla, que ella duia del mercat amb +tanta il·lusió, imaginant-se que la rebria amb alegrois i +ballmanetes. El nen esguarda la llaminadura un instant, de +rellisquentes; la pren sense delit i la reté amb indiferència. + +S'ofega la masovera. Surt a fora. Dalt d'un penyalar ingent es +perfila, contra claror, la miraculosa ermita, ajut i consol de tota +aquella rodalia. Dubta: pensa que ha pecat d'intenció i ha fet +pecar de paraula i obra. Recorda el fantasial adúlter amb el +caçaire d'oriols, la discreta i poruga deshonestitat del doctor, la +bestiota agressiva d'En Merla... + +I si aquella mala encontrada del petit fos un càstig!... Ajunta les +mans i clava pietosament els ulls en el santuari del penyalar. + +-Reina Santa d'Argimont! ¡volgueu ser clement! goriu-me el fillet! +¡Jo us faig ofrena d'un ciri de nou pessetes i tres sous! + +Eren els guanys de la diada: just la resta del mercat. + + + + +EL CERDÀ. + + +Tot estava a punt: la canana, plena de municions; el sarró proveït; +les sabates de campanya greixades; l'escopeta, desenfundada; i les +polaines, terra enllà, esperant les meves incansables +pantorrilles. + +Mancava una hora i mitja per a partir el tren: un segle i mig +d'impaciència. El dia era brúfol, tristíssim: un d'aquests dies +d'hivern en que vos sembla que el sol s'hagi encallat darrera les +muntanyes, i que faci anys que no l'heu vist, i que trigareu anys a +tornar-lo a veure. + +En això trucaren a la porta. Arribà un missatger amb la nova que +calia suspendre la cacera projectada: «allà dalt hi nevava des de +la nit abans». + +El missatger duia un gran paraigua encara moll de la neu fosa, i en +la revinguda sola dels esclops diverses capes de terra: terra roja +del camp, argila groga dels sacosteis, llecor grisa de les +fondalades, i arena encastada dels rierals. Demés, analitzant +detingudament la rebava d'aquell pa de fang enganxadís, hi hauríeu +trobat brins de pinassa, fulles de roure i alguna grana de ginebró. + +Podia seguir, per aquelles mostres, tots els passos del bosquerol +des que va eixir de casa seva fins a encabir-se en l'hòrrid vagó de +tercera: endevinava els paratges per on havia trascamat, els veia i +els anomenava interiorment, i feien bullir la meva sang de caçador +de vint anys, prometent-me gaudis i sorpreses a dojo. La neu! ¡la +neu il·lusòria! la neu pròdiga en ocells transhumants! neu verge, +on tots els rastres són seguidors! ¡la pintoresca, que tot ho +perfila d'ensomni, i fa amar el foc de la llar i la intimitat de +les cabanes, i aviva el delit i desperta la gana! + +Anem, anem a fruir d'aventures i contalles «allà dalt», on neva des +de la nit abans. + +En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com +carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament +esdevingué elegíaca. + +Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me +amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes +habitacions reservades, estava llavors sense masover. Hi havia +mitja hora de camí de l'una a l'altre, i, per consegüent, no era +pas possible, arribant de fosc i a impensada, enviar-hi ningú per +disposar la cambra. Ens encabiríem com podríem: bona voluntat i +bona cara hi hagi. + +Oh, quin viatge, aquell! Vaig saturar-me de la infinita melangia de +la naturalesa arraulida i sòpita, abrigada pel gebre. Els boscos i +els alzinars semblaven més llòbrecs; els verns i els saules, més +fantàstics i desolats en mig de les planúries blanques; i les +velles rouredes, esfumant-se en els horitzons color de cendra, amb +grans tofes de neu en els forcats de les branques i en els bonys de +les soques enormes, adquirien un esfereïdor encís de decoració +tràgica. I els aiguamolls eren com nafres en el pelatge d'un ós +polar; els bassiots i les llacunes reflectien la trista celístia +sobre un to blavís, de líquid verinós, embruixat i espès, on es +dissolien els grumolls margeners i l'escata que descendia dels +núvols. I dels grans pinars n'arribava una geliua aroma de molsa i +reïna, i, sota l'obagor de les capçades, mustines i atuïdes per la +pesantor de la neu, els matolls de les brugueres verdejaven amb +pregoneses d'esmaragda. + +Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses; +seguírem arran d'embardissaments on la fullaraca i els herbeis +interiors respiraven encara l'escalf acumulat en les jornades de +sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats +per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la +llum morent, i, negra nit, arribàrem a la masoveria xica. Era poca +cosa més que una cabana situada en un collet, a revés d'un turó +pedregós i eixorc. + +Us dono paraula que estava tip d'oir cruixir la neu sota les meves +soles de dos dits de gruix; però, així mateix, us he d'afirmar que +les visions recollides durant el camí encisaran la meva vida mentre +servi memòria i enteniment. + +* * * + +Dins la casota, en l'escó de la llar, vaig fer coneixença amb el +Cerdà. Havia oït parlar ben sovint del tal Cerdà. Feia molts anys +que a tongades, carbonejava els suros vells del nostre bosc, i +havia esdevingut amic del pare. + +En aquell temps, els carboners, quasi tots eren cerdans, homes +corpulents i feréstecs, amb grans mostatxos, molt cantadors i d'una +frugalitat que atordia. Per tota vitualla solien dur un sac de +faves seques i un gros quarter de cansalada rància, que els durava +tot l'hivern. Així que la grana se'ls afetgegava al païdor, +baixaven a la riera o al córrec més proper, s'amorraven al corrent, +i xarrupaven l'aigua de les neus. + +El que estalviaven en vi ho gastaven en tabac: una escafarlata +pestilent que anava embolicada amb paper d'estrassa. Mai de Déu es +treien la pipa dels llavis. I aquelles pipes descomunals, de broc +corbat i tapador de llautó emboiraven el bosc tant o més que les +mateixes carboneres amb llur fumerola eterna. + +El nostre Cerdà, però, no tenia res de bàrbar. Era un home educat, +mig burgès, que, ultra coure el carbó, hi trafiquejava. De bell +antuvi se'n dugué tota la meva simpatia. A l'ombra d'unes celles +dures i esbullades, hi trobàveu la dolcesa d'unes nines color +castany jaspiades de verd, pregones i tristes. I encara tenia les +pestanyes llargues d'infant somniador. Duia un gros bigoti, ros +dels extrems, sota la clenxa del qual apareixia una resquícia del +llavi inferior i el clotet del mentó ben pronunciat i palpitant, +com solen tenir-lo els homes sensibles i bondadosos. + +Parlava en un to de veu sonor i las, coralment. + +Aquell hivern s'era redossat a la masoveria abandonada; i això vaig +saber-ho amb alegria, després de sopar, quan el brau Patllari, el +meu hoste a la força, es disposava a cedir-me el seu llit de +matrimoni en un rampell de generositat que l'hauria conduït a la +pallissa, i a la seua dona en el marfegó de la mainada. + +El Cerdà digué que no hi havia cap necessitat d'estar estrets +podent estar ben amples. S'oferí com un home traçut en paraments +domèstics, i em féu sabedor que m'havia portat a coll moltes +vegades. La protecció que em dispensava el carboner, i el somriure +un poc amarg que em dirigia de tant en tant després de cada +gentilesa familiar, m'atreien irresistiblement. Començava a +estimarlo i a sentir-me estimat. + +Ben abrigats amb els tapaboques, davallàrem vers la casa +abandonada. Ell brandava son fanal de carboner, assenyant-me els +mals passos, advertint-me els còdols, sondant amb el gaiato la +gruixa de la neu. Feia una tempura dolça; i els xaragalls del bosc +sorollaven la nit estimbant l'aigua del desglaç. + +En una giragonsa del camí atalaiàrem de sobte la masoveria ran un +marge de romagueres i lladoners. Presentava el seu flanc de pedra +bruna, adusta i misteriosa. Les portes i finestres barrades i els +maons ensutjats de la xemeneia alzinant-se en la incertesa del cel +plomós, sense fumera ni guspireig, feien pressentir la buidor, el +desmantellament i les tenebres del dintre. + +Aquestes traspuaven pels carrats finestrons de les corts i per la +gran boca de la pallissa, d'on eixia un cabiró aguantant una forma +imprecisa que a mi va semblar-me un ocellàs noctàmbul. + +El Cerdà, indiferent a tota suggestió, familiaritzat amb les ombres +i amb els averanys, va empènyer la porta forana, només ajustada. +S'oí el gemec agut de les frontisses rovellades, i, amb +l'embranzida, l'anella del picador reboté contra la fusta amb un +timbalejar metàl·lic i somort. Alhora, damunt dels nostres caps, es +desplegaren unes alasses silencioses i feixuges, i una au espectral +va enlairar-se un moment, planant més enllà. I la silueta del +cabiró va seguir l'altra, i ambdues partiren, volant amb sordina, +com dos parracs de sotana conduits per l'oratge. + +Eren ducs de la rodalia que venien a percaçar les rates. Això va +afirmar-ho el Cerdà mentre apuntalava interiorment la porta, +afegint que en treia un cert consol, d'aquella companyia. + +* * * + +Encenguérem un gran foc en la cuina immensa. Darrera meu, però, +sentia el trepeig dels escarabats removent les fulles seques +despeses de la llenya, i tambe (val a dir-ho) l'amenaça +esborronadora de les corts desertes, dels cellers enteranyinats, +dels dalts i baixos en quietud, atapeïts de foscor i d'incertesa, +prou espaiosos per a encabir-s'hi reguitzells de follets, de +monstres incorporis i de bèsties apocalíptiques. El record de +la porta ajustada em produïa una inquietud absurda. + +Certament la precaució de barrar-la era cosa del tot inútil en +aquell casal, on per tot arreu hi havia obertures, forats i +lluernes en franquícia. Mes... bon Déu! ¡un hom sempre ha cregut +que les ànimes, els mals averanys, els facinerosos i les +salvatgines agressives no poden entrar si no és per la porta +d'honor! I bé: ¿hi havia passat algú, abans que nosaltres? + +Al costat d'aquesta aprehensió insana, jo experimentava la positiva +gràcia del que acaba de trobar un cor lleial, un germà de més anys, +serenitat i experiència, entre la solitud d'un enderroc. El Cerdà +havia agafat les meves sabates i les greixava a consciència, no +planyent-hi la cansalada del seu patifell. + +Els meus mitjons de llana fumejaven la mullena arreplegada en +tantes hores de caminar per la neu. Ell m'aconsellà que me'ls +llevés, car el foc endinsava la humitat fins al moll dels ossos. +Intentà escalfar-me un ansadic de vi; i, en dir-li que no +m'agradava el vi calent, es neguitejà per no poder-me oferir altra +beguda. + +Era una actitud afectuosa, previsora, paternal, la que esmerçava +aquell home amb mi. + +En ocasions jo sorprenia els seus ulls lubrificats d'entendriment, +rectes com un dard, cercant-me l'ànima. + +Va eixir de la cuina un instant, mentre jo, perplex, restava en el +banc escó torrant-me els peus, rumiant les peripècies de la jornada +i la tètrica vida del Cerdà en aquella gran casa solitària. +Respecte a la seva conducta, jo me'n sentia ben agraït, però alhora +la considerava rara, desavinent, ultranatural. + +Ben aviat haguí una nova mostra del seu zel. + +El Cerdà retornat a la cuina, sempre amb el seu mig riure amarg, em +digué les sagramentals paraules: + +-Quan se'n vulgui anar a descansar... + +Sobtadament se m'acudí que les nostres habitacions estaven barrades +i que ens havíem oblidat de demanar la clau al masover petit, que +n'era el depositari. + +La mena d'indiferència del carboner després del meu ensurt, va +desconcertar-me un poc. Ell pla s'havia basquejat a recollir-la. +Res li passava per alt del que pogués contribuir al meu benestar. + +Amb una evident satisfacció va introduir-me a la meva cambra. El +llit estava fet, els rajols escombrats, les cadires en ordre; sota +el rentamans hi havia un canti ple d'aigua, en el portabugia un +tros de ciri beneït, a l'espona una panna de suro; i àdhuc el meu +gos, el brau _Alí_, hi tenia una saca per a jeure. + +No vaig trobar paraules per a remerciar tanta cura i diligència. + +-Santa nit! + +-Santa nit! + +* * * + +Dins les flassades, emborrassat cap i tot, les meves orelles +percebien el solemnial repòs de l'afrau nevada. El silenci, un +silenci que participava de molts silencis (silenci de palau +encantat, de ruines dins el bosc, de nit freda, d'espai, de +boirines, de mort i d'enigma), brunzia en el meu cervell, +mantenint-me desvetllat. + +Bona estona vaig romandre amb l'atenció fixa, aguditzant els meus +sentits, per veure de trobar una remor, un so lleu, quelcom, en fi, +que em soporitzés amb la seva monotonia. Per últim, la respiració +profunda, sospirosa, del meu gos, es deixà sentir. + +Uns quants minuts encara vaig estar torturant-me l'enteniment +tractant d'esbrinar el que podria fer el Cerdà en aquells instants. +Era versemblant que s'hagués estenallat a l'escó: altrament els +meus ulls haurien vist rastres de jaç en algun tocom. Les idees +començaren a oscil·lar dintre el crani: s'esvaïen i tornaven, i +eren acompanyades d'imatges inconsistents, absurdes i grotesques. + +A mig trencar el son, una fressa insòlita va esparvillar-me. La +clau girava dintre el pany. S'oí l'escarritx de les dents que +relliscaven en el mecanisme roí i anquilosat; després el greu +funcionar dels ressorts, el cop sec de la falleba encaixant-se, i, +de seguida, altra volta el primitiu rapapieig de ferralla baldera. +La mà que executava aquella operació feia els possibles per no +sorollar gaire; mes, com sol succeir en semblants casos, el que +suprimia en intensitat ho augmentava en durada. El cas és que la +clau havia sigut treta del pany, i jo restava barrat, presoner en +la meva cambra. La nova peripècia exasperà els meus nervis. + +Estava ben segur que no podia ésser ningú més que el Cerdà el qui +acabava de maldar en el pany; també ho estava que allò es reduïa a +un excés de mirament per la meva seguretat personal. Llavors, +m'amenaçava algun perill? ¿què temia el meu guarda? ¿quins eren els +seus propòsits en endur-se'n la clau? en cas de sorgir quelcom +desagradable, la meva reclusió absoluta ¿seria un aventatge o un +inconvenient? + +Recordava que la única finestra que s'obria al camp, de les +habitacions nostres (que per cert coresponia a la meva cambra), +estava protegida per una reixa ferma i revinguda, i no aconseguia +sostreure'm a l'angoixa de sentir-me engabiat, en una situació +incomprensible i falsa. + +Cal tenir ben present que em trobava dintre una gran casa vella +suspecta d'embruixaments, al cor d'una afrau boscosa i despoblada, +sobreexcitat d'imaginació, amb afany de viure aventures +extraordinàries i amb grans disposicions de narrador +transcendental. + +El fidelíssim _Alí_ també estava alerta. Havia parat de roncar, i +l'endevinava sota el llit amb les orelles dretes, ensumant les +tenebres. + +Fatalment s'imposava una revisió de la conducta del Cerdà durant +aquella vetlla. Hi entreveia, més clarament que suara, quelcom +d'inexplicable, un no sé què misteriós com si obrés suggestionat. +Semblava que la meva presència i la meva amabilitat l'afectessin en +el més viu del cor, però tristament; i que el servir-me i +afalagar-me provenia d'un impuls irresistible, d'una habitud +perduda i recobrada, el mateix que si, a través de mi, obsequiés un +altre ésser més íntim, més car a la seva ànima. + +Recordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit +d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el +meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria +arribar-me d'aquell home. + +En això, de bell nou sonà la grinyoladissa dels perns rovellats de +la porta forana, i repercutí l'anella exactament com en entrar. I +just finida aquesta remor, es deixaren sentir, de part de fora, ran +de la meva finestra, uns passos lents i feixucs, però determinats, +que es perderen camí enllà. A desgrat deI coixí de la neu, vaig +aconseguir percebre llur retruny fins que el caminant hagué tombat +la recolzada del marge, on s'esfumaren del tot. El Cerdà se +n'anava! + +Confesso que, com un nin, en sentir-me abandonat pel meu company, +en considerar-me sol entre tantes solituds, vaig passar uns +instants de basarda. De seguida, però, poguí sobreposar-me a tal +ridiculesa. + +De tota manera, ¿per què se n'havia anat, el Cerdà? Per ventura +tenia les piles enceses? No, no les hi tenia. De les paraules que +jo havia pogut collir d'una conversa entre ell i en Patllari, deduí +que la campanya del Cerdà havia finit alguns dies abans. Ni gens de +mercaderia restava al bosc. + +Llavors?... M'agullonava una imperiosa cuiositat de saber on +s'encaminava aquell home en aquella hora i en aquella nit. El bosc +era intransitable, i intransitables els viaranys. Per a afrontar el +fred, la fosca, el desglaç i tota mena d'inclemències, calia +segurament un motiu poderós, un interès desmesurat, una dèria +abassegadora, un impuls delirant... + +Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i +atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el +que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem +_seny_, d'això que en diem _ànima racional_... + +Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig +carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i +vint-i-tres minuts. De bon grat, car la petita flama del ciri +resultava més sinistra que les tenebres, vaig apagar-la, +acotxant-me, altra vegada, cap i tot. I no diríeu mai el bon consol +que pot trobar un home, desvetllat durant una nit atzarosa, en oir +caure una gota acompassadament, hores i hores, damunt la teulada +que el sopluja. + +* * * + +Per a saber el que cercava el malanat Cerdà mentre jo era el seu +presoner i conjecturava absurds, es precís que us transmeti la +narració que va fer-me en Patllari. + +Després d'un any i mig d'absència i de no tenir-ne noves, quan ja +el meu pare estava decidit a donar la feina a un altre carboner, va +presentar-se de bell nou el Cerdà a sol·licitar una campanya. Havia +enviudat, i tornava de la seva terra en companyia del seu fill +únic, un galant minyó en plena adolescència. Havia reunit un +capitalet i podia molt ben estar-se de treballar; però el buit +horrible que deixà la morta, i l'ociositat en què vivia, acabaren +per fer-li insoportable la casa i el poble. Demés, aquell fill, +massa contemplat, regit dèbilment per la seva mare, demostrava +predisposicions vicioses. El Cerdà cregué que la muntanya seria una +bona escola d'austeritat per al noi i un gran consol per a ell. + +Lluny de la pàtria i en terra amiga, es feia la il·lusió que les +coses seguien igual que abans. La dèria del feinejar i la pau del +bosc, segurament els guaririen tots dos. + +Les condicions del tracte aviat foren escatides entre el Cerdà i el +meu pare. + +El Cerdà havia construït la seva barraca en un planell sota una +margenada de suros revinguts. + +Un d'ells s'allargassava fugint de l'obagor dels altres. Tenia un +gruix, una altura i una inclinació convenient per a servir de biga +a la rústega cabana d'un bosquerol. El Cerdà no va fer altra cosa +que apuntalar aquella soca, arran de branques, amb un forcat; +després hi recolzà uns quants torells formant dues pendents, els +atapeí de feixines, i cobrí el conjunt de gleves. La joliua barraca +estava llesta. El ramatge del suro s'avançava a manera de cobert +ideal, protegint la fatxada de les pluges i dels gebres. + +A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari. + +Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre +fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa. +El masover ajudava el Cerdà a apilar boscalls, i el Cerdà, un poc +curandero, li guaria els menuts quan s'empiocaven, i, en tornant de +vila, els duia carquinyolis i pa blanc. + +* * * + +La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspassà davant +la porta de can Patllari. Anava sol, abrigat amb el seu tapaboques, +i punyia la mangala com si tornés de viatge. + +La Tereseta, la dona d'en Patllari, trencava rama per als bous al +fons de l'entrada. En atalaiar-lo el convidà a fer una estona de +xerinola amb ells. + +-¡Us enlleireu, sant cristià, entaforat en la vostra barraca!- Ells +celebrarien la festa del tió per als infants, courien unes quantes +pomes al caliu, menjarien unes quantes figues ensucrades i uns +quants turrons de neu, i encetarien una botellola de garnatxa. En +Patllari s'ho pendria a desaire, si el Cerdà no hi anava amb el seu +noi. Fins la mainadota li'n sentiria grat, car els enriolaria amb +els seus acudits i amb la seva vèrbola de gavatx. Era de cor que +desitjaven la companyia dels carboners i volien compartir amb ells +llurs pobreses. Refúmera! ¡era nit de germanor i de joia, aquella +nit! Que no la fes pertenir, que no fos gusarapa. + +El brau Cerdà rodava el cap, i un núvol d'entendriment obscuria el +jaspi dels seus ulls manyacs. La regraciava tartamudejant: + +-Pas possible, miona; pas possible. + +El noi li havia arreplegat la marfuga, aquella passa de mal de coll +que assotava el comarc. I mostrà a la Tereseta una ampolla +d'aixarop i un manadiç d'herbotes; i féu, distretament i amb la +punta de la mangala, unes ratlles cabalístiques en el calçobre de +la paret, tornà a regraciar l'oferta de la masovera, i emprengué la +pujada del turó amb el seu aire las i resignat. + +* * * + +L'absència dels carboners fou sentida talment com la d'uns +familiars, en la llar d'en Patllari. El foc de gatoses no tenia +aquella resplandor tan gaia ni aquell repetellejar de festa que +esperaven. La soca d'olivera amorrada al foc, el tionàs fart de +blat de moro, expel·lia, del seu ventre màgic, ara això, ara allò; +mes la mainadeta no hi trobaren pas un fort engrescament. Els més +xics s'adormiren aviat; els més grans preguntaven per l'home de la +pipa, que sabia imitar la veu del gamarús, el flauteig dels tòtils, +i cantava cançons estrambòtiques estarrufant els bigotis i fent +anar la nou del coll amb un sacseig infinitament còmic. + +Acabaren tots per emmustigar-se. Tocats sant Sunyer, d'un a un la +masovera els anà pujant a les cambres. Quan els tingué tots ben +acotxats sota teulada, la Tereseta davallà, situant-se a l'escó, on +el seu marit romania capjup, mirant el guspireig del sutge amb les +mans creuades sobre els genolls. Tastaren els torrons i begueren +garnatxa en el mateix got, amb una serietat de congregants. + +Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera +nadalenca. + +El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir. + +En Patllari, com cada vetlla, obrí la porta forana i desaparegué. +Retornà tot seguit ajustant-se la faixa. Estava núvol i feia un +temps dolç, un temps de neu. Expressà a la seva muller la recança +de no tenir la barraca del Cerdà més a la vora. Aniria a donar-hi +un cop d'ull. ¡Pobra gent! + +* * * + +Seria mitja nit, seria la una... Déu sabés quina hora seria, quan +la Tereseta es desvetllà. El pregon silenci de la muntanya semblava +poblat d'una vaga remor vellutada, com d'aleteigs misteriosos. Les +orelles de la masovera ho destriaven clarament. Va aixecar-se i mig +obrí el finestronet de la cambra. Per l'escletxa passà un hàlit de +gebre i una llum somorta més blanca que la de la celístia, més +corprenedora també. Cel i terra es confonien en una mateixa +mortalla grisenca, lleument atzurada, i espessos borrallons de neu +davallaven remolinats, a penes obiradors, com flocs de cendra, en +aquella resquícia de besllums estel·lars transparentant-se en la +llisor dels núvols. + +-Patllari! o Patllari!... El sacsejava el mateix que si hagués de +socórrer, un cop despert, una gran necessitat. + +Ell es desvetllà de mal humor, i ella no sabé pas explicar-li el +perquè del seu esverament il·lògíc. + +Nevava, nevava, i seguia nevant; però fins aquí no succeïa pas res +de l'altre món. + +* * * + +Cap a la matinada la Tereseta tornà a esparvillar el seu marit: +tenia l'aprehensió d'oir una mena d'ahuc llunyà. A vegades li +semblava un crit ronc de persona demanant auxili. + +Discutiren el que podia ser: si provenia d'això o d'allò, i si els +cornaven les orelles o cornava el vent per la sureda. Cornava el +vent! De sobte una ratxa furiosa lliscà per la teulada. + +Un traüt enorme, muntava dels fondals. Entre els bruels de l'oratge +i el gemegar de la selva, ben definits, es percibia un rumor sord, +de catàstrofe, compost de crepitacions, xocs i retrunys +inexplicables. + +Era el cruixir de milers i milers de branques esqueixant-se alhora; +era que els grans arbres embalumats de neu, vinclats per l'huracà, +es rompien en sec a mitja soca; era que, estimbant la tofa de llurs +ramatges, en feien seguir d'altres, i junts esmicolaven els més +xics, i per les valls i per les serres el desastre repercutia +horríson. + +La caseta d'en Patllari, pataquejada pels bufaruts, semblava +alçapremada per una força sobrenatural. Ell recorria els llocs de +perill, apuntalant fustatges i tapant forats; ella arrupida al +llit, recordant-se del Cerdà, resava parenostres. + +El suro gros de l'era va caure estrepitosament. Les criatures, +desvetllades i esporuguides, en mig de grans plors, cridaven la +mare llur. + +Mes, quan semblava que havia arribat la fi del món, el vent amainà. +La calma sobrevingué quasi de cop. S'oïa, encara, com un gran chor +de xantres que psalmodiaven muntanya amunt. + +Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diürna. +Un gall cantava en la pallissa. + +* * * + +El Cerdà havia fet una untura a la gorja del seu fill, li havia fet +beure una cullerada d'aixarop, l'havia emborrassat amb la manta; +acabant per estenallar-se al seu costat en la jaça. Mal carés +presentava la malaltia del bordegàs; però el Cerdà era un home dur, +avesat a tot i va adormir-se profundament. + +Transcorregueren algunes hores. De sobte el malalt començà a +remoure's i a gemegar, deixondint el seu pare. + +S'arborava de febre i respirava dificultosament. El Cerdà encengué +el fanal, traient la capsa de mistos d'entre la juntura de dos +torells. Havia deixat un poc de caliu a la llar, i començà a maldar +a fi d'avivar-lo. Prengué un ansadic ple de tisana, i, en acostar- +lo al braser, va sorpendre'l una fressa especial que venia del +sostre del barracó. Tant bon punt hagué servit uns glops d'aigua +entebiada al desficiós empiocat, es lliurà a una inspecció +detinguda. Descobrí tot seguit que era la soca del suro que +cruixia. Semblava el cruixir d'una bastida massa carregada. +Aplicant l'orella a la biga mestra es notava perfectament el +crepitar de les fibres llenyoses subjectades a una flexió violenta. +El cor li botà endevinant una amenaça greu; un perill inconegut +però horrible. Què passava? Va empènyer la feixina que obstruïa la +sortida del barracó, i la fetxina resistí. Fou debades que esmercés +tota la seva força. Com si de part de fora una gran roca apuntalés +aquella porta, el desgraciat troglodita no pogué obrir-se pas. +Llavors va treure el cap per l'espirall que feia la servitud de +xemeneia: estaven aparedats per la neu! El ramatge del suro n'havia +arreplegat tanta i tanta, que la seva pesantor descomunal feia +vinclar la soca, que tendia a aplanar-se. Sense el pilar del +frontispici de la barraca, que li aguantava la pressió, pare i fill +haurien sigut esclafats com uns pollets. + +El Cerdà no es féu pas il·lusions: mentre la gravitació es +mantingués en sentit vertical, l'alzinot, que apuntalava la soca, +resistiria: altrament, si es decantava aquella, el veurien mig +partir-se com un lluquet. Pensà en treure el noi. + +S'esgarrifava, però, d'haver-lo de deixar sobre la neu encès de +febre, amb la gola llagada. Per altra part havia caigut en una +semiinconsciència. + +Calia treure'l a la força, endur-se'l a pes de braços. A on? A can +Patllari: no hi havia un altra refugi més a prop. El Cerdà +reflexionava el que era caminar amb la neu fins a genoll duent una +persona inerta. Si el bordegàs hagués tingut habilior +d'arrapar-se-li al coll, el cerdà l'hauria transportat en vint +minuts a la masoveria. + +Entretant la neu davallava del cel a pleret a pleret, espessa, +feixuga, inclement. Començà a bufar una ventolera de mal presagi, +unas ratxes de ponentada intermitents. La capçada de l'arbre +oscillà. Els torells que formaven el costellam de la barraca es +desconjuntaren, i tota ella grunyí com una barca vella assotada per +les ones. L'alzinot va decantar-se poc o molt. L'home, en notar-ho, +es tornà pàl·lid d'espant, i s'hi abraonà amb tota la seva +desesperació. Per si es rompia, apuntalà la seva espatlla a la +biga, contragué els seus muscles esdevenint rígid com un soc. Ell +no desdiria, no! + +Féu la provatura d'esperonar el seu fill. L'escridassà que fugís, +que esventrés la barraca per qualsevol indret; i obtingué de +resposta un barboteig de malalt exasperat, una recrudescència de +sospirs, de moviments desficiosos i de raneres asfíctiques. + +Llavors, el Cerdà, horripilant-se amb l'ànima escruixida, sempre +aferrant l'espatlla a la biga mestra, començà a demanar auxili. +Eren crits instintius, irracionals, que li esqueixaven els pulmons, +que eixien de l'espirall de la barraca com d'una sepultura, +udolants de primer, roncs després, estridents, el mateix que de +guineu, més tard. + +Els suros del marge foren sacsejats per la ventada, esqueixats, +esmicolats. Damunt la barraca del Cerdà, les branques i els +massissos de neu hi rebotien amb patacs somorts i retrunys +formidables. L'esquena d'ase formada pels torells arrimats a la +soca s'anava aixafant. El tronc del suro, però, reaccionava com una +ballesta. La mateixa empenta irresistible de l'huracà escombrava +sovint la teulada d'aquell _inpace_, alleugerint-lo. Els seus +habitants ja no eren persones d'aquest món ni vides d'aquesta vida. + +Quan en Patllari, de bon matí, ajudat d'altres pagesos, aconseguí +perforar aquell pilot de llenya i neu que cobria la trista barraca, +veié el Cerdà apuntalant encara la biga mestra. Feia cinc hores que +romania en la mateixa positura, sense afluixar els muscles, sense +flectar les articulacions, sense desdir ni poc ni molt. +L'arrabassaren a la faisó de qui arrabassa una cariàtide de sota +una coronisa. Estava groc, no podia dir paraula, i mirava fit com +si tingués per ulls dues bales de vidre. + +El noi desvariejava. La marmanya seca de l'interior del barracó el +cobria del tot i, per un atzar providencial, cap dels torells +despresos li havia aixafat el cap. + +Els conduïren a can Patllari amb tots els miraments. El Cerdà +romangué tota una novena en el mateix estat d'idiotisme de quan el +tragueren de sota la biga: continuava test, insensible, mut: seguia +sent un puntal de fusta revessa. Quan va recobrar els sentits i +l'enteniment, el noi era mort i soterrat. L'home no s'ho volia +creure: no admetia la possibilitat que el seu heroisme de pare +hagués sigut inútil. Començà a cercar el bordegàs per tots els +paratges on havien treballat junts, apilant socs i destralejant +branques. El cridava a grans crits, i així que esdevenia afònic +li agafaven unes terribles rauxes de desesperació i es colpejava +furiosament el cap amb els punys, fins a ensangonar-se. + +Una matinada el sorprengueren regirant amb el magall la terra del +cementiri: volia cerciorar-se de si mentien els que asseguraven que +el seu fill era allí, sota una petita creu de llates. + +A poc a poc anà entrant en raó. Una tristesa enorme substituí la +primitiva follia. Va anar a Cerdanya a vendre's tot el que era +d'ell, i retornà al bosc de casa. I no se n'havia mogut mai més. + +* * * + +-Fa anys que fustigueja sol i vern- digué en Patllari. -A nosaltres +ens porta llei. S'arramba a la nostra llar quan se sent atrapat per +la migranya. És el bosquerol de més bon faire que jo sóc conegut. +L'hem fet padrí d'un mainatge nostre, i em pensi que li hem donat +una alegria. De tota manera, no està pas bo. Rara és la nit que no +vaga pel bosc fins que clareja. No l'hi esmenti pas que se +n'avergonyeix. El no dormir i el no menjar l'acaben. És possible +que algú l'hagi entabanat amb facècies de l'altre món, i (no haig +pas de dir-li una cosa. que no sigui), ell creu de bona fe que se +li apareix el bordegàs o, almenys, li enraona escondit en la foscor +dels clotarals. Ara tindria l'edat de vostè. I estic cert (Déu me +perdoni), que el nostre Cerdà fou ben ditxós, ahir, +d'emmenar-se-l'en a vostè a la masia, i de servir-lo í vetllar-li +el son. ¿No va notar de quina manera li _clavava els ulls?_ + +FI. + + + + + + + + + + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HEROIS *** + +***** This file should be named 17583-8.txt or 17583-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + http://www.gutenberg.org/1/7/5/8/17583/ + +Produced by Ricard Samarra + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +http://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at http://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at http://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit http://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including checks, online payments and credit card donations. +To donate, please visit: http://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + http://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/17583-8.zip b/17583-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..f96eaec --- /dev/null +++ b/17583-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..b6a2c2e --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #17583 (https://www.gutenberg.org/ebooks/17583) |