initial commit of ebook 20658HEADmain

5 files changed, 4278 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/20658-8.txt b/20658-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..63f0a64
--- /dev/null
+++ b/20658-8.txt
@@ -0,0 +1,4262 @@
+Project Gutenberg's En Pere i altres contes, by Claudi Planas i Font
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: En Pere i altres contes
+
+Author: Claudi Planas i Font
+
+Release Date: February 24, 2007 [EBook #20658]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EN PERE I ALTRES CONTES ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+EN PERE
+
+En Pere, al llevar-se aquell dia, li portava votada al Jaumet: allà
+on el trobés, l'estossinava. On s'és vist!- anava dient-se, mentre es
+ficava les calces pausadament. -Amics com érem de petits, companys de
+tota la vida, fer-me aquesta mala passada! I ella? Oh, ella rai;...
+prou que me la pagarà, la poca pena!... Ves que jo em posi a
+cantar... bandarra, desvergonyida!... No seré pas jo qui hi perdi...
+I es quedava una estona rumiant... Pensava en el passat... amb
+aquells festeigs al clar de lluna, a l'horta de darrera casa
+d'ella... en aquells pessics tant dolços com una carícia que li
+ventava perquè estigues quiet... en les mil _fiorituras_ amb que
+broda el festeig una que'n sap amb un que hi va de bona fe... i tot
+s'hi enternia... Per això al tornar a pensar amb el Jaumet, aquella
+paret mitjera que li havia caigut al damunt al bo del seu
+embadaliment, en Pere treia foc pels queixals... Fins, tot llescant
+el pa per fer la suca-mulla, una idea boirosa li creuà pel cap... I
+si se l'enduia el ganivet?... El Jaume el trobaria bon segur, a la
+peça del sot... Però de seguida va pensar que un home, encegat, no
+sap el que fa... i ja es va veure al Jaumet afinant-se i caient tot
+aplomat... com una cosa buida... va sentir després un silenci... una
+quietud... i el Jaumet a terra, sense bellugar... I una esgarrifança
+el va sacsejar fins a les entranyes... Va deixar estar el ganivet, va
+agafar la magalla... i avall.
+
+Clarejava; a l'obrir la porta del carrer un baf humitós i tebi el va
+sobtar. El cel d'un to moradenc, llençava una claror trista; i en
+aquell ambient de calma semblava que tot s'hi esvaís, que totes les
+remors s'hi fonguessin, apagades... Va ajustar la porta i va rompre a
+caminar, estossegant... Les cases del poble, mal afilerades,
+s'esllanguien avall, amb un aire de cansament... de malhumor, com
+ensomiades... Va travessar la plaça de l'església i va trencar pel
+carrer de França... al cap-de-vall s'hi veia el pla, tot boirós, i
+allà baix al lluny de tot, la serra de marina es deixondia com una
+faixa moradenca, pesadament aclofada en mig de la universal presea...
+
+-Llamp de llamp!...- anava fent tot caminant -perquè després de tot,
+l'hora de l'aigua passava... amb aquelles cabòries s'havia
+entretingut... i les mongetes cuidaven a quedar-se en sense regar...
+
+Ja arribava al cap-de-vall del carrer quan sent que el criden:
+
+-I doncs, què va ser el del ball de l'era que diu que?...-
+
+En Pere es va quedar tot sorprès...; no hi havia caigut ell en que
+tot el poble n'aniria ple!...
+
+-Diu que et va donar tant bell sufoc, la Pepeta...- i canviant de to:
+-la mossa de casa ho contava a nit, al tornar-ne...-
+
+La mossa!...- va pensar en Pere. -és a dir que les noies en
+parlen!... És a dir que... llamp de llamp!... ni menys hi havia
+caigut ell en que al poble hi hagués mosses!...
+
+Hi hagué una estona de silenci. Tots dos anaven caminant: en Pere al
+davant, la magalla a coll, l'aire resolut; l'altre al darrera, tot
+encorvat, les cames tortes, trescant per aconseguir-lo. I el poble
+s'anava allunyant, allunyant darrera seu... El sol havia esclatat
+inondant la plana d'una polsina daurada, que confonia els últims
+termes i el dia s'anava obrint ample i serè, en mig d'un silenci que
+interrompien solament el cant de les cigales i el brand cançoner de
+la campana tocant a missa primera. De sobte:
+
+-Ah, però jo de tu... el que és el Jaumet no me la duria pas al
+molí... com hi ha Déu que no me la duria al molí!...-
+
+En Pere no va contestar, anava molt capficat... sols va alçar-se
+d'espatlles...
+
+Però després, quan es va desempallegar d'aquella romaguera, murmurà
+de baix en baix, mirant-se'l de reull: És a dir que tu vols que jo li
+casqui un fart de llenya, al Jaumet!... I que se te'n dóna a tu del
+Jaumet; ni de mi... ni de tots dos! al tornar a caminar tornà a
+pensar: és a dir que ell vol que li casqui de valent... i que en té
+de fer ell... ni de mi, ni del Jaumet!... I com més anava més
+s'enquimerava de pensar que en les seves coses s'hi fiqués aquell
+altre Jaumet.
+
+No havia fet una vintena de passes, quan li diuen des de dalt d'un
+marge:
+
+-No ets home si no li casques un fart de llenya que el doblegui, al
+Jaumet!...-
+
+Aquesta vegada en Pere ja va esclatar: es tombà i mirant fit a fit al
+Ton de la Llúcia, que s'estava a dalt del marge l'esquena vinclada,
+amb el càvec que acabava de clavar a terra encara a les mans, li va
+dir amb to solemne:
+
+-El que haig de fer, jo ja ho sé... i ho faré jo el que haig de
+fer...
+
+-Home, jo t'ho deia... perquè... vaja... si fins les mosses se'n
+reien a nit...
+
+-Si les mosses reien, era que estaven alegres... i a mi ningú m'ho
+diu tens de fer això o tens de fer allò... o tens de fer el de més
+enllà... perquè quan un home és home... ho és... I _alanta!_-
+
+I deixant a n'en Ton amb un pam de boca badada, sense saber si riure
+o cremar-se, en Pere va rependre el camí murmurant: -Llamp de
+llamp!... Potser sí que va de bo que les mosses se'n riuen!...
+xafarderes, quina més, quina menys!... Oh, i que si jo n'atrapo una
+que se'n rigui, potser... potser li inflaré les galtes, jo... potser!
+-I anava dient els salms al revés, quan de sobte:
+
+-Clac!... clac!... clac!... Ja te'n pots buscar una altra, que el que
+és la Pepeta!... clac!, clac!, clac!... quina cara que feies quan te
+va plantar pel Jaumet!...
+
+Era la Maria Antònia, que aclojada al rec, arremangada de braços i
+les mans xipollejant per l'aigua per a collir créixems, se'l mirava
+de ple a ple rient com una beneita.
+
+-De què rius tu?... (clac!... clac!... clac!...) oh, és que mira que
+no riguis... (clac!... clac!... clac!...) és que potser amb aquests
+cinc dits!... (clac!... clac!... clacl...) boja, més que boja! una
+altra cosa va dir; més valdria que... (clac!... clac!... clac!...)
+
+I mentre en Pere, per no escanyar-la entre les seves mans,
+s'allunyava ràpidamnt, aquell clac!, clac!, clac! ressonava en tot
+l'entorn, fresc i clar, mig confós amb el barboteig de l'aigua...
+
+I heu's aquí com en Pere, aquell dia, a l'arribar a la peça, s'hauria
+barallat amb tot el poble... amb tothom, menys amb el Jaumet... Ja ni
+se'n recordava del Jaumet!... coi de rialles!... i coi de
+xafarderes!... i llamp de xafarders!... I com per desfogar la quimera
+que portava, ventà cop de magalla, va rompre el rec i l'aigua
+encaixonada, respirant al sentir-se lliure, s'esbandí barbotejant per
+la peça com un somrís de frescor.
+
+
+
+LLAURANT
+
+El primer xiscle d'oreneta, fresc i vibrant com una ratxa de
+matinada, va entrar a dins de la cort.
+
+Clarejava; a dalt del mur, prop de les vigues hi havia una
+finestreta, com un ull obert a l'immensitat, per on es filtrava un
+tel de claror somorta, d'una claror cansada, que s'esbandia en
+polsina blanquinosa cap al fons. I allà moria, aclarint dèbilment les
+cantelludes anques dels bous, partides per aquelles cues llargues...
+llargues... tantost caigudes i immòvils, tantost cargolant-se com
+cucs enormes, ara sobre una anca, ara sobre l'altra, per a tornar a
+caure, totes esteses, mandrosament.
+
+El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls
+abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia,
+mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a
+l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos
+ullassos fondos, tristos, remugant pausadament...
+
+Part de fora es va sentir un espatec d'ales, i el cant vibrant d'un
+gall es caragolà briosament enlaire... un clocleig d'innombrables
+tons li va contestar, i gairebé al mateix temps una veu de dona,
+fresca i clara, va cridar pel pany de la porta:
+
+-Hala, tocassons, que ja es dia!...
+
+L'Andreu s'acabà d'espavilar; cuita-corrents va desfermar els bous,
+entortolligant-los-hi els ronsals entre les banyes; va treure el
+parpal que estrebava la porta... I un glop de calma serena, un tros
+d'immensitat, plena de l'aire de matinada, s'agambolà cap a dins. I
+com portada per son ambient de calma, l'Andreu va veure al mig d'una
+era grandiosa la silueta d'una dona jove, molt jove, nua de peus i
+cames, els braços arremangats, escampant grapats de blat-de-moro
+entre aixelabrada aviram.
+
+Fou un moment; des de la fosca de la cort, el vailet la va veure a
+plena llum, tota rossa de celístia, com una d'aquelles visions que
+creuen a voltes pel cel de l'ànima, a flor de cervell... De seguida
+l'esborrà la massa enorme d'un bou, passant pel buit de la porta, com
+una força morta, pesada... irresistible...
+
+-Quina hora és, Maria?- li preguntà a l'eixir, tot allarat...
+
+-Quatre hores han caigut estones ha!...
+
+I les veus es perdien en l'espai immens, com ofegades... Des de la
+porta de la cort, sols es veia aquella era, llarga... estesa...
+Després un buit enorme, una immensitat d'aire i cel, sospesos a plom,
+fins allà baix, al lluny de tot, on blavejaven esbarcenats els cims
+més alts d'una serra... I del fons d'aquell buit se'n alçava poc a
+poc una boira espessa, tèbia i humida, que escampava un baf de terra
+en la solemne quietud de la matinada, sense un alè d'aire, calma i
+fonda.
+
+-Quina calda!- digué el vailet, mentre els bous bevien a la pica del
+costat del pou, rabejant-se en la frescor de l'aigua, tot just
+pouada...
+
+-I la que farà!...- digué ella amb el braç dret estès senyalant al
+lluny... -I goita quina boirada!...- i d'un bot s'enfilà al mur de
+l'era. Un petit alè de vent que passà li feu moure les faldilles...
+Ell, atret pel misteriós encís que entorn s'esbandia aquella figura
+petita i esprimatxada, tota retallada sobre el fons blau, s'hi anà
+acostant com embadalit... Els bous bevien a poc a poc.
+
+Allà sota, al fons del sot, la boira restava encalmada com una fumera
+espessa... Sols de tart en tart s'aclaria en diferents indrets,
+agambolant-se com si una mà invisible la regirés per dins, i llavors,
+assota sa blancor un xic agrisada, hi verdejaven les clapes dels
+sembrats, entre la rojor adamascada dels rostolls humits, estesos al
+fons d'aquella lletosa blancor, com una immensa taca de sang.
+
+Hi hagué un llarc silenci... tots dos restaven immòbils, com
+subjectes al vol de sos pensaments, i mentre llurs pits aspiraven a
+voluptuoses ratxades el baf de terra que pujava del sot, llurs
+mirades vagaven indecises, perdudes per l'immensitat...
+
+-Goita, el sol!...- murmurà ella al cap d'una estona, de baix en
+baix, com dient-s'ho a si mateixa...
+
+-El sol!- repetí ell més baix encara i com d'esma... I llurs mirades
+es fixaren allà baix, totes dugues juntes, aparellades...
+
+Fou una claror més viva, un esclat vibrant, i esqueixant glopades de
+boira, el sol va reventar en flames.
+
+* * *
+
+Amb un ¡adéu! l'Andreu va pendre comiat... Es posà al cap dels bous i
+la carreta va arrencar. Un moment ressonà el trontoll de les rodes
+damunt les lloses de l'era; després, al trencar entre els pallers que
+vetllaven escampats al costat de la masia, sa remor quedà ofegada en
+el tou de palla que encatifava la terra.
+
+El camí feia una gran _S_ vorejant la carena; de primer s'endinsava
+per una fondalada, tornava després al lluny pel davant de la masia i
+s'allunyava finalment cap a l'esquerra, sempre baixant, fins a
+arribar al pla. I per allí, cap a la fondalada, la carreta anava
+baixant, socatrejant d'un cantó a l'altre, grinyolant pausadament.
+Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llança de la
+carreta, brandaven a compàs ses masses ventrudes, les testes
+acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada
+passa. Sobre la carreta, l'arada es bressava d'un cantó a l'altre, al
+plaer dels sotracs... l'Andreu anava endavant... I el sol batent de
+llisquentes caldejava la fondalada; en tots els boscos de l'entorn el
+cant de les cigales s'esllanguia com un immens frisament, i sota les
+mates de boix que amagaven el marge, llençaven una alenada de fresca,
+que reanimava al passar.
+
+Essent davant de la masia, l'Andreu instintivament va tombar-s'hi.
+Des d'allí es veia, enxiquida per la distància, neta i rica en
+colors, amb son porxo i sos corrals amb ses teulades i teuladetes
+groguejantes de rovell, amb sa fatxada emblanquinada, tota
+estarrufada de cara al pla. Sa massa blanquinosa es destacava
+potentment sobre el verd fosc dels boscos que s'estenien al seu
+darrera, com ones d'una mar parada, enfilant-se fins al cim, sota el
+cel d'un blau fort, d'un blau vessant d'alegria. I allà, dreta encara
+sobre el mur de l'era, les faldilles voleiant a la primera ratxa de
+la marinada, tota ella amarada de sol, la Maria se'l mirava, petita i
+esprimatxada, amb ses formes de vailet...
+
+-Coi de mossa!- es digué l'Andreu, parant-se... I aquella silueta tan
+petita, tan llunyana, semblava que el xuclés... que l'atragués... Coi
+de mossa!...- tornava a fer, sense saber ben bé el què volia
+dir-se... i com més se la mirava, més el cor se n'hi anava... Però
+els bous varen passar, varen passar amb son pas sempre ferm, sempre
+reposat, anant sempre drets a un fi, aquell fi boirós i impenetrable
+que covava al fons de llurs nines calmes i fondes, i com endut per
+llur rebolada l'Andreu donà un pas més i tot es va fondre...
+
+La recolzada del camí va amagar la masia, la fondalada, la mossa, tot
+aquell món petit però acolorit, i un altre món més gran, però més sec
+i més aspre es va estendre als seus peus... La plana amb ses clapes
+de sembrats, amb ses esteses de terra roja, un xic cendrosa sota el
+sol, se li mostrava tota nua, tota oberta en sa grandiositat. La
+boira de la matinada s'anava esvaint, arreconant-se als repeus de les
+muntanyes o enlairant-se cap al cel on quedava formant blancs
+lleganys, que es destriaven. I arreu per tots aquells camps de
+rostoll, les unes darrera una parella de bous, les altres darrera un
+cavall que avançava a pitrades, petites figuretes, més petites i més
+confoses com més llunyanes, anaven i venien d'un cantó a l'altre,
+caminant sempre, deixant al seu darrera com rastre del seu pas, una
+llenqueta de pols que s'alçava, s'enlairava i s'esvaïa en l'intensa
+blavor del cel.
+
+* * *
+
+El sol ja era alt quan l'Andreu començà a llaurar... el dematí
+caminava cel amunt, cel amunt, entre panys de blavor assetinada,
+esflorant el somni de la terra amb son ròssec esplèndit de clarors
+enlluernadores i xafegors aplomades... I els bous anaven avançant,
+passa darrera passa, lentament, calmosament... L'arada s'aferrava, la
+terra semblava que s'endurís. A voltes llurs forces desdeien...
+l'Andreu els atiava a crits... A voltes un terròs massa dur, els
+aturava en sec... L'Andreu arborava el garrot, i ells, parpellejant
+dolorosament sobre ses negres nines, més calmes i més fondes que mai,
+donaven una embranzida... i el jou grinyolava i l'arada cruixia com
+si anés a quedar desgavellada, esclafada entre dues forces
+colossals...
+
+I l'Andreu els seguia, caminant penosament pel doll de roja frescor
+que brollava da les aletes de la rella, a banda i banda del solc...
+seguia aspirant la bafarada xardorosa de la terra... el front amarat
+de suor, sota el sol que estabellava... seguia aferrat a l'arada, com
+fent una sola peça, amunt i avall del camp... El començar a llaurar,
+el record de la mossa surava encara pel seu cervell;.. voleiava pels
+seus ulls, fixos a terra... però el solc no anava prou dret...
+semblava que la terra el volgués tot per ella... poc a poc el vailet
+ja gairebé no pensava... I al tombar, a la punta del camp, veia allà
+lluny del lluny, la serra blavosa, coneixia aquella fondalada i el
+blancai de la masia ressaltant sobre el verd emboirat dels boscos...
+tot al lluny, molt lluny... I més ençà la plana inmensa i les
+siluetes dels llauradors passant i traspassant sempre lentes i
+pausades, deixant darrera seu aquelles llenques de pols que
+s'alçaven, s'enlairaven i es fonien la blavor assetinada del cel...
+
+I el dia anava passant ample i serè, com una onada de llum rodolant
+per sobre el pla... les cigales cantaven desesperadament; en la
+calima dels horitzons hi vagava una nota fonda i grave com una
+vibració perduda d'aquell himne de claror i insensiblement un ambient
+de plenitud s'estenia per tot el pla. I en mig d'ell, indiferent com
+una força fatal, com una força morta, seguia arrapat a terra, sempre
+pausat, sempre solemniós, aquell divagament estabornit, aquell anar i
+venir dels llauradors, aquell fumejar de les llenquetes de pols...
+
+Cap a migdia, un vol d'orenetes creuà de cap a cap del pla, xerricant
+i perseguint-se... d'una peça llunyana, se'n alçà una parella de
+cogullades, tot piulant... després quedà un gran silenci... i tot anà
+morint... els llauradors s'anaren fonent... els uns tornant cap al
+poble, els altres buscant el redós d'una ombra... Sols en tota
+l'extensió, l'Andreu seguia llaurant... un solc darrera l'altre,
+aquella ratlla que havia deixat el primer, dreta i enrampada com una
+esgarrinxada creuant de cap a cap la faç polsosa del camp,
+s'aixamplava, s'estenia com una taca d'oli, mentre les masses dels
+bous, brandant sempre i amb l'Andreu al detràs, s'allunyaven plana
+enllà, fins a enxiquir-se... fins a emboirar-se en la calima...
+Tombaven i tornaven sempre brandant... creixent i dibuixant-se... la
+testa enrampada i ferma, els ulls fondos i tristos, dolçament
+resignats.
+
+* * *
+
+En caure el migdia, la mossa va arribar... l'Andreu la va veure al
+lluny, molt lluny, com un blancai confós surant a flor dels camps...
+aviat la va conèixer; menà els bous a la punta del camp, allí on la
+carreta solitària alçava sa llança al cel; els hi estengué un tou
+d'herba seca i mentre ells remugaven, s'assegué a l'ombra que la
+carreta feia.
+
+Suava a raig fet; la sequedat de la gola l'abrusava... tot ell es
+sentia capolat...
+
+I la Maria s'anava acostant... Duia una cistella al cap i anava de
+pressa... de pressa... Les faldilles li espetegaven detràs, i a cada
+passa ses formes esprimatxades es perfilaven sota els replecs de la
+roba.
+
+A l'arribar, l'Andreu es sentí envaït en la revolada d'aire que
+portava... Era quelcom d'ella, aquell aire d'encís que entorn
+esbandia... Ell es sentí tornar en si... la mirà somrient i sols va
+dir-li senyalant el tros llaurat amb un moviment de cap:
+
+-Oi que sóc trescat?...
+
+La Maria, deixant senzillament la cistella a terra, sols digué:
+
+-Te'n manca un bell bocí encara!...
+
+I callaren tots dos. El sol queia a plom; en tot l'entorn no es veia
+una ombra i un fons de tristesa enorme s'esbandia calladament per la
+immensa soletat.
+
+L'Andreu a l'ombra, rosegant un mos de pa negre i dur, contemplava
+amb dolça mirada a la mossa, dreta al davant seu, a ple sol... La
+mossa callava... Ell sentia un benestar!... una sensació dolcíssima,
+com si aquella dona li passés la mà pels cabells, poc a poc,
+afalagant-lo, adormint-lo com un nin...
+
+I un xic enllà, els bous, remugant pausadament, els embolcaven de
+llur mirada fixa i misteriosa, mentre llurs cues, tantost caigudes,
+es cargolaven ara sobre una anca, ara sobre una altra, per a caure
+després totes esteses, mandrosament...
+
+
+
+LA FLOR DE FAJOL
+
+Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de
+parar-s'hi... Que n'era de blanc!... I com ressaltava en la blavor
+intensa d'aquelles tardes d'octubre, tèbies i humides, en que tot
+semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d'un blau
+plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors
+del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d escarbatons
+blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de
+ses pròpies fulles. I ella s'hi encantava!... Un xic més enllà, ja no
+es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda
+i blanquinosa... I aquella tofa s'estenia lluny... lluny... i tot hi
+era blanc.
+
+Qui sap quan se la mirava, el que aquella blancor li deia!... Qui
+sap, mentre parada allà al davant passava estones i estones, les
+frisanses noves que trasbalsaven son cor de verge!... Qui sap els
+desigs que en el despertament de sa carn pura, mai tocada, encenia la
+vista d'aquella flonjor blanca, d'aquelles flors purissimes que -ella
+ho sabia prou- encara no es toquen, cauen escaldades!...
+
+I quan ja fosquejava, quan solitàriament s'esparpellaven les primeres
+estrelles, ella se n'anava. Se n'anava per la blavor amoratada de
+cap-al-tard, muntanya amunt, pels camins deserts cap a casa seva,
+mirant sempre al fons del sot aquella clapa blanca que boirejava,
+esbarrellant-se poc a poc, fins a quedar com fumerola blanca,
+encalmada al fons de la nit.
+
+I heu's aquí que un dia, mentre se'l mirava aquell fajol, son pit
+començà a agitar-se en descompassades ondulacions... son respir es
+trencava, mentre sos llavis, vibrants i fins, es colorejaven d'un
+vermell acarminat i els seus ulls brillaven, brillaven fixos allí, en
+aquell llençol de puríssima blancor que l'atreia, que la fascinava...
+
+De sobte, com arrencant-se d'aquell encís, mirà a l'entorn, amb ulls
+esbarriats: tot era sol; al lluny la plana s'adormia, emboirant-se
+poc a poc; sols de tant en tant una ratxa d'aire, fresca i humitosa,
+s'hi esbandia de ample a ample, passant calladament. Llavors va
+escoltar... Res: ni una remor; al cap de bella estona es sentí el
+cant d'una cugullada mig apagat, allà baix, al lluny de tot...
+
+Ella féu un sospir fondo, molt fondo, passant-se una mà pel front; va
+tornar a mirar tot l'horitzó... després clavà els ulls al fajol, i
+llensà un xisclet. Hauria jurat que tota aquella flonjor blanca es
+reinflava com una ona que avancés cap a ella i s'estremís al morir en
+una d'aquelles esgarrifances dolcíssimes que la sacsejaven de cap a
+peus... I tingué por. Llençà un xisclet i va fugir de pressa, de
+pressa, per la blavor de cap-al-tard, muntanya amunt, sense girar-se
+en darrera...
+
+Però l'endemà hi va tornar... hi va tornar manyaga, tota freda de
+mans; clavà els ulls en aquella tofa puríssima i d'esma, sense ni
+donar-se'n compte, tots els pellingots que la cubrien tombaren
+marcits als seus peus... Varen caure abatuts com cossos sense ànima,
+i trepitjant son abatiment, es va alçar viva i triomfant sa nuesa
+sencera, tota blanca i rosada, en la blancor del fajol.
+
+Llavors, els braços creuats sobre el pit, a ulls clucs, va corre camp
+endins, va sentir en sa pell les flonjes carícies de les flors i en
+una frisança deliciosa, obrí els braços i es deixà anar.
+
+Quan se'n va alçar, estava trista, molt trista... Tota ella sofria
+horriblement... Se'n va anar a un reconet del marge, i allí,
+asseguda, amb el cap entre els braços, va trencar el plor, plora que
+plora, mentre al seu entorn les flors del fajol, escaldades,
+queien arreu, arreu...
+
+
+
+VESPRADA
+
+La tarda queia; el xaragall baixava com sempre, rondinant aquella
+tonada monòtona i cançonera com el parloteig distret d'un pobre boig
+que no pot dir el que vol dir. I els plàtans que vorejaven el fresc
+caminal, s'alçaven èrtics, esprimatxats, amb un posat amoïnat, com de
+qui cavila alguna cosa clara, sense fer cas del barboteig inconscient
+d'un pobre boig.
+
+A banda i banda, les vessants de les muntanyes s'estarrufaven,
+eriçades de fullam de tons polsosos, creuades de branques negres,
+fosques dels fons, molt fosques com dos pans d'ombra enclotant la
+verdor vaporosa de la fondalada...
+
+I la vesprada era llarga... llarga com l'agonia d'un home fort, sota
+el cel d'un blau espalmat... I tot callava... Només a vegades les
+copes dels plàtans que s'alçaven clares, molt clares d'un verd
+alegre, brandaven suaument d'un cantó a l'altre, i amb la remor de
+les fulles, semblava que caigués un ruixat de gotes grosses...
+Després tot tornava a callar... i apuntava el somni...
+
+Però es trencava, perquè de sobte -uéééc! uéééc!- dugues garces es
+barallaven, allà baix, pel cap-de-vall i tota la fondalada se'n
+aixordava d'aquells escandalosos, perquè eren massa aspres i massa
+forts per a aquella hora tant dolça... I aquells xiscles forasters
+s'allunyaven bosc endins... bosc endins... I un chor de gaigs es posà
+a gemegar lluny del lluny, boscos enllà...
+
+I la fondalada quedà sola, tota sola... I en la soledat, les copes
+dels plàtans tornaren a brandar suament d'un cantó a l'altre...
+Tornaven a brandar sobre el somni que apuntava... i ja feia estones i
+estones... i com en somnis es sentiren uns passos que s'acostaven...
+
+Però ja era massa fosc... la negror de les vessants s'amparava de la
+fondalada, el cel s'anava espessint i com més s'espessia, les copes
+dels plàtans més s'esbarrellaven... apagant-se, apagant-se
+lentament...
+
+I els passos s'anaven acostant...
+
+I allà pel fons va passar la silueta d'una parella, com una boira
+blanquinosa destacant-se dolçament en l'acabament de la claror... el
+braç d'ell descansava en la cintura d'ella... el cap d'ella es
+vinclava com un lliri marcit, sobre el pit d'ell... caminaven
+cansadament... Una garsa va xisclar i va fugir, volant d'esma...
+
+I tot quedà callat, emboirant-se, destriant-se en la blavor uniforme
+que se'n entrava pel món... I en el silenci, el xaragall baixà com
+sempre, rondinant aquella tonada monòtona i cansonera, com el
+barboteig inconscient d'un pobre boig... I els plàtans s'alçaren
+èrtics, com una massa negra entre el parpelleig incessant de l'immens
+vol d'estrelles...
+
+
+
+LA BROTADA
+
+De debò que queia fort aquell sol de primavera. Prou que el sentia en
+Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc
+que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del
+camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a
+dot de la seva dona, la Munda de cal Ram. I era dur d'enderrocar
+aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant
+pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de
+pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va...
+
+-Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta
+soleiada!...
+
+-Vols dir que l'aterraràs?- li feia l'altre, -de mon record sempre hi
+ha estat aquest marge aquí!... i amb tanta pedra com hi ha... basto a
+dir-te que suaràs, Janot!...
+
+Ell s'arronsava d'espatlles i contestava: -Els marges sols serveixen
+per fer mal: us casquen les llavors al camp i us malmenen la
+sembra... Que és dur? Ja ho sé que ho és de dur... però tant se val:
+pot costar més, pot costar menys, però ell caurà... Vull dir jo que
+hi ha força, hi ha braó!...
+
+I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia
+embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.
+
+I tanta com ne tenia de força aleshores... Des de feia un quan temps
+la vida s'estenia al seu davant, ample i alegre com un cel sense
+núvols; a l'aterrar el marge es sentia bullir sota els peus aquella
+terra seva, on de petit, a l'ombra d'aquella figuera que encara hi
+verdejava, havia vist al seu avi, vell i sec, però fort de mena,
+ventant d'ací d'allà grapades de llavor, mentre per altra banda el
+seu pare passava amunt i avall del camp, una mà a l'esteva i a
+l'altra les regnes, seguint a grans gambades, entre el doll abundós
+de terra roja que l'arada llençava, el pas atrafegat d'una euga
+blanca; es recordava de que allí mateix, ja més gran, al recollir les
+eines, mentre els grills començaven a tritllejar i l'estesa dels
+camps s'emboirava en la calma de l'hora baixa, havia pensat moltes
+vegades en el dia de demà, tot sentint a l'altra banda del marge la
+veu d'ella, de la Munda, que mig burleta mig commosa, li anava dient:
+
+-T'has de casar, Janot, t'has de casar!...
+
+-I amb qui, Mundeta, amb qui!- li va fer ell un dia.
+
+-Amb qui? amb mi!- contestà ella esclafint una rialla, i va fugir
+corrents.
+
+I es recordava de tota la claror que al fugir es va endur... i de que
+ell li va corre al darrera... però topà amb aquell marge i ella
+s'allunyà rient i fent-li ganyots... I si aquell dia ja el va maleir
+el marge partioner, amb quina força no s'hi havia de rebatre ara que
+ella era seva i aquell altre camp era seu!... amb quin dalit no
+l'havia d'esborrar per a que aquelles dugues terres s'ajuntessin, com
+les seves vides s'havien ajuntat!...
+
+Cop de càvec ve, cop de càvec va!... i quan romput, regalimant-li la
+suor per sobre les parpelles, deixava l'eina per revenir-se un
+moment, d'allà baix, del sot de la riera, li venia com una ratxa
+fresca per a reanimar-lo, el pim-pam esmortuït d'un picador, entre el
+ressò de una cançó llunyana. I en aquell pim-pam, i en aquella cançó,
+ell la sentia a n'ella, la sentia a l'ombra del sot, les mans plenes
+de brumera, esbandint al xipolleig de l'aigua corrent les gotes de
+suor que l'amaraven.
+
+I amb quina braó no hi tornava llavores en Jan... amb quina fe no
+feia ressonar al compàs dels cops del picador, tan flonjos, els cops
+del càvec, tant aspres... I el dia anava passant i el marge s'anava
+fonent... De sobte en Jan va llençar l'eina i es va quedar parat: el
+marge ja no hi era... I quin bé de Déu de terra estesa tenia al seu
+davant!... quant de camp per corre!... Va semblar que els esperits se
+li obrien de bat a bat... I començà a cridar, de cara a la riera:
+
+-Munda!... oh, Munda!...
+
+Al fondre's la seva veu, els cops de picador seguien allà baix... En
+Jan s'allunyà unes quantes passes, tornà a fer tornaveu i tornà a
+cridar:
+
+-Munda!... oh, Munda!...
+
+I d'entre el negrall dels arbres de la riera en va sortir un puntet
+blanc:
+
+-Munda, vina ací... ací!...- tornà a cridar movent els braços.
+
+I ella arrencà a corre rostolls a través cap a n'ell.
+
+I va anar creixent a mida que acostava, dibuixant una silueta blanca
+i fresca, volant a flor del roig esmortuït dels camps.
+
+-Que t'hats fet mal?- cridà amb veu pantejant des del lluny.
+
+-No... ca!... goita!
+
+Ella va parar de corre... ja no podia més; tambalejant va arribar a
+ell, i s'apoià a la seva espatlla.
+
+-Goita- tornà a dir en Jan, portant-la cap al camp.
+
+I fou una explossió d'alegria, al gran aire i a ple sol... l'emoció
+els ennuegava, sos ulls lliscaven per aquella terra i fugien al
+lluny... la vida se'ls anava aixamplant al davant seu... i en Jan tot
+era dir amb veu fonda, com si parlés de dins:
+
+-Goita quin bé de Déu!... i tot és nostre!... i la terra... i
+l'aire... i tot el que hi ha!...
+
+I ella:
+
+-Oi que és alegre?
+
+I ell tornava:
+
+-Oi, que és gran?...
+
+I vinga treballar... l'endemà, mentre al lluny es sentien més vius
+que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell
+camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son
+pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endemà passat ja el
+sembrava... grapats de llavor ací, grapats de llavor allà, com en
+altres temps son avi... i un cop la llavor ben acotxada sota aquell
+llensol roig rebregat, en Jan va descansar.
+
+Tant se valia... la terra quedava sola... la terra anava fent el seu
+fet.
+
+De primer fou una clapeta de verdor incerta, allà a la punta del
+camp; passant-hi per la vora, es veien uns brinets prims, gronxant-se
+al pas de l'aire... i semblava estrany que allò tant feble, tant
+vincladís, hagués tingut prou força per a somoure aquells pans de
+terra aspres i durs, per a foradar-los-hi les entranyes, fins a
+treure a la claror aquells brinets humils, que el pes d'una formiga
+hauria fet brandar. I vingueren dies de pluja, dies tristos en que el
+cel restava entelat, en que els ruixats passaven pel pla l'un darrera
+de l'altre, agombalant-se entre les ratxades del vent, deixant arreu
+un to encartronat, entre xipolls i fangueigs... I el pla era sol,
+sempre sol, ni un ànima s'arriscava a traspassar-lo... Mes tant se
+val, en mig de la soledat, la terra va fer el seu fet, i al riure un
+sol de festa enmig d'un cel més blau que mai, de tota aquella
+extensió se'n van alçar les mates del blat-de-moro, ja altetes d'un
+pam, lluentes, netes i noves, agitant al bes del vent ses fulles
+tendres, com braços d'infantons, tot saludant a la Vida.
+
+
+
+LA VENTADA
+
+I
+
+Un cop l'home al camp i la petita Agneta vestida, ella la Madrona,
+passava un dia al Delma, l'altre a la Rectoria, l'altre a câl Ram, a
+buscar la roba bruta; se'n anava a la bassa del Rec i hala, cop de
+picador va, cop de picador ve, fins a deixar-la com una patena.
+
+Al seu entorn el sol queia sobre els camps arrencant notes lluentes a
+les fulles del blat-de-moro, que al passar el ventitjol, es movien
+suaument, amb flonjos frecs de ruixada. Al detràs s'hi veien, un xic
+ensotades, les albes que vorejaven la riera, on una munió de pardals
+cascabellejava sense parar, anant i venint, volant de l'una a
+l'altra, fugint tots d'un plegat en ràfegues de alegria. La petita
+Agneta més avallet, descalça i amb les faldilletes arrebossades,
+s'entretenia buscant créixems pels marges del regarot, contenta de
+sentir-se fresc pessigolleig de l'aigua, follejant al passar per ses
+cametes nues.
+
+I en tant la Madrona, agenollada al camí i amb el cos inclinat sobre
+la bassa, de manera que al començar a rentar, son bust es reflexava
+sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de
+picador ve.
+
+-Que vagi net, Madrona!...- li deia l'un, passant pel camí.
+
+-Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!...
+
+-Oidà, sort que n'hi hagi!- contestava ella rient, i anava agafant la
+roba del cove, peça darrera peça; ben mullada la estirava a la banca,
+prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la bé... i semblava
+que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de
+bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell
+barbolleig, s'obria una bambolla grossa... plena... on s'enmirallaven
+un moment el blau del cel, el verd dels arbres... tot petit, més
+petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot. I quan aquella
+brumera, tota flonja s'estarrufava per les seves mans, lliscava per
+la banca i es gronxava aprés calmosament sobre el lletós toll de la
+bassa, la Madrona esbandia la peça i hala, cop de picador ve, cop de
+picador va.
+
+De tant en tant, l'Agneta, d'allà baix estant, rompia en una
+explossió de crits:
+
+-Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?... oi que es groos,
+mare?...-
+
+I ella es girava i la veia allà baix tota petita, amarada de sol, amb
+el bras dret estès i a la mà una mota verda.
+
+-Porta'l, filla, porta'l!...- li deia somrient...
+
+I la petita venia, xip, xap, saltironant per l'aigua i li donava el
+créixem. Ella l'esbandia bé i el posava amb els altres que ja havien
+collit, de sobre un mocador estès a terra... I l'Agneta saltava de
+contenta, picant de mans...
+
+-Ma, que n'hi han!... oi que n'hi han, mare?...
+
+-Molts!...-
+
+I se'n tornava, rossa d'aire i d'alegria, regarot avall, llençant
+esquitxos...
+
+I hi havia una calma en tot l'entorn!... Una tranquilitat fondíssima
+es desprenia de l'immensitat blava i animada tots els detalls,
+reposant-hi i acaronant-los, de una carícia enervadora i quieta!...
+Aquella llenca de pla amb sa verdor movedissa; les renegrides cases
+del poble, tancant l'horitzó per la banda de baix, totes petites, com
+aclofades al pes dels anys; el campanar de l'església quadrat i
+feixuc, alçant-se només d'uns quants pams per sobre les teulades,
+fins les figures solitàries que de tard en tard transitaven plana
+amunt o plana avall, tota aquella Naturalesa, tant viva i palpitant
+com era, tenia un no sé què d'enervador, com un regust de tristesa en
+mig de la claror enlluernadora del sol que l'amargava. I la Madrona
+se'l sentia entrar fins al moll dels ossos aquell ensopiment
+afalagador, aquella tristesa apagada... poc a poc s'anava trobant
+tota lassa... ses idees es movien peresosament com si volguessin
+adormir-se... gronxant-se com semblava que s'havia de gronxar aquell
+aire tebió... i poc a poc també els cops del picador s'adormien,...
+s'adormien fins a ressonar tots apagats, en mig de la soledat, on les
+cigales xerricaven... La petita Agneta, cansada de buscar créixems,
+se'n anava a l'ombra del bosc a tapar nius de formigues...
+
+I el rellotge del poble anava desgranant l'enfilall de les hores; una
+darrera l'altra se'n anaven desprenent i amb la vibració del metall
+s'esbombaven pels camps i s'esvaïen.
+
+Vora migdia, la Madrona s'havia d'alçar cada dematí per deixar passar
+a l'avi Teiu, -un pobre vell abandonat, sense fills i sense casa, que
+es guanyava la vida a l'estiu portant llenya del bosc, al hivern
+captant per les masies. Cada dia a aquella hora, tornava el pobre
+vell encorvat, sota el pes dels anys i de la fusta seca... i tenia
+quelcom de brutal l'espectacle d'aquell home decrèpit, d'aquella
+deixalla de la vida, rebatent-se i lluitant encara pel miserable mos
+de pa.
+
+-I doncs, l'avi... vos sempre amb la llenya!...
+
+-Què hi vols fer, filla! com tu amb la roba!... d'una manera o altre
+hem d'esperar a la Seca! I passava i s'allunyava, caminet ençà, tot
+fent tantines...
+
+I era tan fonda la resignació que hi havia en aquelles paraules, que
+la Madrona, tot mirant-se'l, s'hi entristia... Com si la vista
+d'aquell home li despertés els sentits, cada dia al passar
+l'enfonsava en una penombra anguniosa, on triomfava de son ensopiment
+la visió de la misèria... El dia que la Seca arribés, aquell home es
+fondria... mai més tornaria a passar i ella seguiria rentant i els
+camps seguirien alegres com si res hagués succeït... i després li
+tocaria a n'ella... i els camps seguirien florint... i vagament,
+sense ni donar-se'n compte, sentia tota la desesperació, tota la
+impotència de l'home en la obra gran de la Naturalesa -en la obra que
+allà mateix, davant seu i en ella mateixa, s'anava complint a
+celobert i a sol batent, sense por ni vacil·lacions, amb la salvatge
+indepèndencia de lo que és perquè ha de ser.
+
+De sobte una ratxa d'aire fresc, d'un aire nou, li amarava la cara de
+frescor, fent-li encabritar els cabells folls, dessota del mocador
+que espategava, i aviat de tota la plana se'n alçava un revifament;
+la petita Agneta tornava del lluny, cantant i tota alegra; els
+blats-de-moro alçaven ses fulles tendres, com infants movent els
+braços... d'entre ells les cogullades se'n alçaven altes... altes i
+piulant; les orenetes passaven a escamots i dels boscos llunyans en
+venien els xisclets de les esquerpes garces i els tristos gemecs dels
+gaigs. Llavors, ratxada darrera ratxada, entre efluvis i frisaments,
+la marinada fresca i clara s'esbandia per tot el pla. A la segona o
+tercera ratxa, el campanar tocava l'Oració...
+
+La Madrona aplegava la roba, i amb la petita Agneta al davant com un
+cabridet fidel se'n tornava cap al poble -la banca sota el bras i el
+cove al cap, tota airosa i cimbrejant.
+
+
+II
+
+I els dies s'anaven escorrent amb la mateixa monotonia amb que
+l'aigua del rec anava avall... Aquell poble amb sos quatre carrers
+estrets i llargaruts, perduts en mig del pla, amb aquella plaça
+petita amb una acàcia al mig, morint-se de set, tenia la calma dels
+horitzons llunyans ficada fins a les escletxes de les pedres... i
+aquella calma s'entafurava per la fosca de les cases, n'omplia els
+recons més amagats i reposava en els ulls dels seus habitants, en sos
+moviments pausats, en sos sentiments i tot, tancats amb clau i
+forrellat en lo més fondo dels seus cors.
+
+I tota aquella bona gent, naixia, vivia i moria entre aquells murs
+renegrits, en sense que, pel defora, semblés sisquera que es dongués
+compte de la Vida... Sols la fam els movia a n'aquells homes de
+moviments pausats, curts de paraules, però llargs de fets... l'hivern
+era per ells el fantasma negre... per això només els feia somriure,
+veure, com allavores, la plana ben atapeïda; quan n'estaven segurs de
+passar l'hivern amb pans a la post i foc a la llar, tot el poble
+s'animava, rompia en una explossió d'alegria baladrera, de cops
+bestials dels uns als altres, de rialles i corredisses, sense to ni
+so... Després les cares tornaven a allargar-se, els ulls a mirar
+calmosament... i el poble es tornava a jaure, cansat d'haver estat
+alegre.
+
+I no obstant, al veure aquell posat de Déu n'hi do que feien aquells
+homes, tots totxos, tots ensopits, ningú hauria dit els vicis, les
+envejes, les ambicions que en el seu fons covaven... Sols de tard en
+tard una espurna que esclatava -l'escàndol d'una noia atrapada en els
+blats, la venjança que arrasava una horta en una nit,- somovien
+aquell llac encantat. I llavores per vuit dies ningú parlava de res
+més; en parlaven les velles a l'eixir de missa matinal; els homes,
+anant i venint dels camps; les dones, furejant per tot; la quitxalla
+a costura entre el cant de l'a-b-c; els ganduls a la taverna entre
+núvols de fum i fortor d'aiguardent...i en parlaven recalcant-s'hi...
+amb una rialleta freda, que tallava com una fulla de ganivet... Però
+passaven els dies, el llac es tornava a encalmar i del fet no en
+quedava més que un record llunyà; un altre, de tants com n'hi
+havien...
+
+I els homes tornaven a anar del camp al poble i del poble al camp,
+tots callats, tots ensopits, les dones feinejaven mandrosament, a
+l'aguait d'una altra passada, el cerraller picava poc a poc a
+l'enclusa com duent el compàs d'aquella vida adormida, mentre
+l'espardenyer, cama ací, cama enllà de la banqueta, fent el rotllo de
+cànem, que havia de ser la sola, rondinava una cançó insulsa, que les
+fadrines -un aplec de notes clares en la penombra de la botiga,-
+repetien a chor... I quan venia la tarda, com una invisible onada de
+blavor que s'estenia pel pla, les dones s'asseien pels portals, les
+unes fent mitja, sempre a l'aguait, les altres de cara a la paret, el
+coixí de fer puntes recolçat al caire del portal, i mentre a fora les
+cigales xerricaven sa cançó sempre igual, a dins del poble se sentia,
+com un altre cant, el tricoteig dels boixets, al saltar nerviosament
+d'un cantó a l'altre. Fins les orenetes, aquells llampecs de
+llibertat, semblava que hi entressin en aquell concert de vida tant
+natural, perdut en plena Naturalesa, i indiferents, sense cap mena de
+por, es despenjaven de llurs nius, penjats als relleus dels murs,
+passaven brunzint entre els grups i en graciosa ondulació, es
+remuntaven altra vegada al niu, on quedaven penjades, un moment,
+aletejant.
+
+Sols a entrada de fosc, quan els grills començaven a tritllejar i pel
+carrer començaven a destacar-se els blancais de les camises en
+l'acabament de la claror, a l'acoplar-se a l'era del Delma tota la
+quitxalla del poble, semblava que per un instant s'animés aquella
+vida, semblava que amb la nit hi entressin melangies, s'hi
+respiressin neguits... I la quitxalla cantava... cantava saltant,
+ballant, corrent d'un cantó a l'altre mentre allà baix l'estesa dels
+camps s'anava emboirant, emboirant solemnement en el misteri del
+cap-al-tard. Però venia la fosca, el cel s'omplia d'estrelles, la
+terra de remors, i el poble queia pesadament en la son amodorrada del
+cos romput i de l'ànima dormida.
+
+
+III
+
+Aquell dia, a l'obrir la porta del carrer, va sobtar a la Madrona la
+xafagor que es sentia... No passava ni un alè d'aire, allà baix
+l'horitzó es veia tot confós...
+
+-Bon dia, Ton- digué tot tancant-hi altra vegada, a un home que
+passava.
+
+-Bon dia i bona hora!...
+
+I va rompre a caminar carrer avall.
+
+La campana de l'església tocava a missa; al lluny els cops de mall de
+câl cerraller sonaven acompassadament.
+
+Al passar per la plaça, va veure dugues noietes que se'n anaven a
+costura tot trencant ametllons...
+
+-Tu, Mariagna...- digué a una, -digues a ta mare que allà a les deu
+em dongui una passada per casa... que tinc la Agneta al llit...
+
+-Ja ho diré jo! va saltar l'altra...
+
+-Oh, és a pagès, avui, la mare!...
+
+-Vaja, doncs, bona minyona...
+
+I va tombar pel carrer de Dalt. Davant de câl Lari es va tenir de
+parar. L'hereu enganxava l'euga i amb les mosques no volia estar
+quieta...
+
+-Xo... o... o!... malitsiga les mosques!...
+
+-I doncs, que no vol estar quieta?...
+
+-Ca... aquestes recondemnades de mosques, que senten canvi de temps!
+
+I va seguir caminant carrer de Dalt avall, fins a ser al Delma.
+
+-_Am_ Maria?...
+
+-Estones ha que t'esperava- cridà una veu des del fons. -Mira't, aquí
+a l'entrada trobaràs el cove. Tu mateixa!...
+
+-Vaja, doncs... Déu vos guard!...
+
+I amb el cove al cap, s'allunyà per la soleiada del de fora, camí del
+rec, com cada dia...
+
+D'un tros lluny ja va sentir la xerrameca de les dones i el
+patim-patam dels picadors, en mig del tritlleig dels pardals. Era un
+quadro alegre, una visió clara, aquell conjunt de la blancor de la
+roba, del moviment dels picadors, del xipolleig de l'aigua, tot
+enquadrat per aquell cel enorme de blavor i llibertat. Però la
+Madrona es senti contrariada; li agradava més estar-hi sola, ella, al
+rec... aquelles dones tenien unes llengues que tallaven i tot era
+batxillejar... -que si aquest i la fulana... que si aquell i
+l'altra...
+
+Va agafar el seu lloc i es posà a rentar... Com sobtades per sa
+presència, les dones varen callar... sols se sentia el patim-patam
+dels picadors.
+
+-No repareu quin dia tan enxuvat que es posa avui?- va dir una al cap
+d'una estona, traient-se el mocador del cap, -filles, jo suo a raig
+fet!...
+
+-Oh, i que com més va, més- saltà una altra.
+
+-Què ho deu fer?
+
+-Digues al Mariano que ho consulti al parnòstric!- va dir una de
+petita i grofolluda, tot fent l'ullet a les altres.
+
+Algunes varen riure dissimuladament però totes tornaren a callar de
+seguida... Hi havia quelcom d'anguniós aquell dia, en aquell aire,
+quelcom que s'hi anava infiltrant poc a poc; la xafagor s'aplomava
+cada cop més, els pardals varen anar fugint d'un a un, no se'n sentia
+piular cap... I de sobte va venir una ratxada d'un vent calent, que
+assecava la gola...
+
+Tres o quatre peces volaren arrencades dels coves, movent gran
+esvalot entre les dones. Quan tot es tornà a calmar, va quedar un
+silenci estrany, ple de tristesa i d'expectació. Semblava que la
+Terra escoltés. Els horitzons s'espessien més a cada moment.
+
+Va passar una altra ratxa; una dona va dir:
+
+-_Manyam_ si tindrem tempestat!...
+
+-Ai, no m'ho diguis pas, filla... tanta por que em fan els trons!
+saltà una altra, fent postures.
+
+-Ah, sí, la misenyora!... per ella se n'estarà!...
+
+Totes, varen riure, però d'una rialla espalmada, que trencà una altra
+ràfaga de vent. Aquesta vegada els blats-de-moro es varen agitar
+furiosament, alçant les fulles ben altes...
+
+Dues o tres dones se'n varen anar. Entre les altres hi quedà un
+silenci ple d'angoixa... semblava que una idea fixa les dominés a
+totes.
+
+-Quina en fora!- digué una, -ara que els blats ja són tan alts!...
+
+-Déu mos en guard!...- contestaren les altres precipitadament...
+
+I les ratxades anaren venint... venint sense parar, cada vegada més
+fortes. Les albes s'inclinaven per deixar-les passar, cruixint en les
+soques, xiulant en la brancada; i a cada ratxada una munió de fulles
+en fugien despreses, s'encabritaven enlaire i queien després, com
+papallones mortes, allà baix, desobre els camps de blat... Allí
+semblava que hi hagués una batalla, les mates s'abrassaven
+furiosament, brandant com si fessin força per atuir-se les unes a les
+altres, i d'aquella lluita se'n alçava un gemec profund, una burinor
+especial, que es confonia amb els udols del vent i els xiscles de les
+albes. I quan parava la ratxa, aquells camps tant simètrics, tant ben
+cuidats... quedaven abatuts, les plantes de gairell, les panotxes,
+mig granades, per terra d'ací d'allà...
+
+La Madrona s'havia quedat sola; tenia un nus a la gola, aquella
+collita que veia trossejar al seu davant, era la única esperança per
+l'hivern... la del blat se l'havia enduta la seca... aquesta la
+robava el vent... Cent vegades havia estat a punt de plorar però les
+ratxes li arrebassaven la roba dels coves, li revolcaven per terra i
+mentre davant d'ella s'aterrava la vida del demà, tenia de corre a
+collir aquelles peces, que volaven del seu costat, gonflades, com
+grans ocellots blancs i que collia de terra tacades d'un polsim
+vermell, com amarades de sang...
+
+A l'últim se'n va tenir d'anar, empesa per aquell vent, que al mateix
+temps la privava de caminar.
+
+A l'arribar al poble es va girar un moment... La ventada triomfava
+pels camps solitaris. Ja no eren ratxes, era un vent seguit el que li
+feia espetegar el mocador per la cara, estampint-li la roba al cos i
+cuitant a fer-la caure... I aquell mateix vent es revolcava pel
+defora amb més furia i udolava enroscant-se amb xiulets que semblava
+que s'enlairessin fins arran del cel. A terra, els blats ja no
+lluitaven, ja no aixecaven ses fulles com braços enfurismats, sinó
+que, esmaperduts, s'hi deixaven anar sense forces, inútils pel
+combat. I el que li va fer més mal, va ser veure'l sol, un xic
+espalmat, però il·luminant amb sa claror de vida aquella estesa que
+es revolcava sota la grapa de la Mort.
+
+
+IV
+
+-Quines hores d'angúnia!... Al poble, totes les cares eren
+llargues... tots se miraven els uns als altres, sense dir res; però
+en ses mirades s'hi veia la tristesa, la desesperació, lluitant per
+rompre la crosta del gel i esclatar d'una vegada en pregàries o en
+malediccions...
+
+I el vent seguia la seva obra de destrucció!... Cada ventada
+esclatava en un espetec de cops de porta, de sorolls
+incomprensibles... després se sentia un udol fondo... fondo... el
+xiulet de cent remolins cargolant-se en la buidor, -i al lluny
+contestava una remor, com de les ones d'una mar al rompre en la
+platja. I era aquella remor el què més feia esgrogueir aquelles
+cares, espurnejar aquells ulls i masegar aquelles testes de cabells
+aspres i roigs...
+
+No poder fer-hi res!... Tenir-se de mirar com es fonien les suades de
+tant temps, com s'enderrocaven tants castells com la esperança bastia
+sobre aquells camps, que poques hores abans eren una glòria i ara
+tornaven un desastre!...
+
+I el temps passava i el vent seguia amb més força!... I com per fer
+més tristesa, el sol a mitja tarda s'apagà darrera un núvol groguenc.
+
+Quan la ratxa passava, tots els cors s'obrien...
+
+«Aquesta és l'última!...» es deien tots... però la ratxa tornava i
+els cors queien en una negror més fonda que abans.
+
+Al cap-al-tart el vent va saltar d'un altre cantó.
+
+-Ara pararà- es varen dir alguns, però en va...
+
+Llavores varen formar-se remolins terribles, els udols varen ser més
+espantosos... el poble sencer cruixia -fins les campanes de
+l'església varen tocar per si soles i sa vibració moribunda acabà
+d'estendre sobre el poble el fret de la paor...
+
+-És un càstic de Déu!- cridaven les velles, alçant al cel ses mans
+descarnades. I aquells homes aspres i durs, sentien fret a l'esquena
+al redressar-se'ls-hi al fons del cor l'imatge del Déu dels llamps i
+les venjances, alçant sa destra destructora sobre el poble indefens.
+
+En tant, al fons de l'església, el Rector i la majordona, agenollats
+a l'altar major, resaven el Trisagi:
+
+-Sant, sant, sant, senyor Déu dels exèrcits...-
+
+I llurs veus es fonien en l'estrèpit de les ventades, que al ressonar
+en la volta buida, feien tremolar el fiam dels dos ciris, amb
+moviments espalmats que dansaven en les ombres...
+
+Així vingué la nit, i en la fosca del món, els udols del vent
+tornaren més formidables; els gemecs de les campanes més esfereïdors;
+les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases
+semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llençades
+a l'espai. Era un soroll infernal, tot plegat, com si en la fosca, un
+ribot gegant fes encenalls de la crosta del món.
+
+En son llit, la Madrona vetllava sense gosar a moure's ben arrupida
+sota els llençols... Tenia por, sentia en son cor el trossejament del
+que pert el seu,... però al mateix temps tenia un altra pena més
+fonda, un dolor més gran; i era la pena del seu home, el turment que
+tancava aquell cos, que jeia allà al seu costat, quiet com ella,
+sense fer soroll, potser per no despertar-la.
+
+I tots dos callaven, però cap dormia, presentint a l'altre despert. I
+les ventades seguien i quan passava el vent, gemegava al lluny aquell
+remoreig etern dels camps flagelats, potser fets trossos.
+
+Qui sap si dorm! pensava la Madrona al veure'l tant quiet, -però tot
+d'un plegat sentia com movia un peu, frenèticament, nerviosament,
+sota el llençol.
+
+-Que no dorms?- li preguntava allavors amb veu molt baixa...
+
+-Sí que dormia... sols que... m'he despertat...- I tornava el silenci
+i tots dos sentien ben clar que s'enganyaven.
+
+-Sents? Ja torna!- feia ell al cap d'una estona; i quan la ratxada
+havia passat, -res!... res!... ni una panotxa... ni un gra no en
+collirem!... Menjar pels bous; i res més.-
+
+I la Madrona hauria jurat que plorava.
+
+Cap a mitja nit el vent es va apaivagar... a sobre la teulada s'hi va
+sentir el goteig d'un ruixat... les ratxes es varen anar fent més
+clares i poc a poc tot es va anar aquietant.
+
+I va quedar un silenci llarg, inmens... ple de feresa... que quasi
+feia més angúnia que el soroll d'abans. Al lluny, molt lluny, un gos
+udolava...
+
+Per tres o quatre vegades la Madrona es va creure que tornava el
+vent... hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia
+del de fora, poblat de veus estranyes, i escoltava... escoltava,
+aixecant el cap del coixí per a assolir millor les veus
+incomprensibles de la nit... però no sentia més que els bataments del
+seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles, i es
+deixava anar altra volta sobre el coixí, capolada, rendida...
+
+Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia
+mirant al seu home,- i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el
+camp!... Déu meu, quina desgracia!
+
+Un badall li va descloure la boca... el cap li pesava... i no volia
+dormir... tenia por de tornar a sentir aquell bramul de fera... No,
+no volia adormir-se... Després volia acompanyar al seu home, quan
+se'n anés al camp... volia aconsolar-lo de sobre el camp destrosat,
+com ell l'havia aconsolada a ella, de sobre el llit de mort de sa
+mare...
+
+I amb l'idea fixa de no deixar-se dominar per la son, començà a veure
+una claror alegre... es trobà al rec un dia de sol, fent anar el
+picador amunt i avall... amunt i avall... però tenia una pena molt
+fonda... que no sabia ben bé el que era... quelcom d'un soroll molt
+gran, que se n'hi havia endut al seu home però que potser tornaria...
+i plorava, plorava en mig de l'alegria dels camps més verds, més vius
+que mai...
+
+I de sobte veia venir a l'avi Teiu, amb el feix a coll, fent tantines
+sota el pes dels anys i de la fusta seca...
+
+-I doncs, l'avi!... vos sempre amb la llenya...
+
+-Què hi vols fer noia! I s'allunyava poc a poc caminet enllà... I
+darrera d'ell, la Seca, la Mort... una ossamenta pelada, l'escarnia
+ballant un ball desenfrenat...
+
+
+V
+
+La va despertar un pardal, saltant per la teulada.
+
+Se sentia més capolada que abans d'adormir-se... el cap li pesava
+tant que no podia alçar-lo del coixí... tot el cos li feia mal...
+Instintivament va palpar cap al costat del seu home... i al trobar el
+llit buit li vingué l'idea, tota esbarzerada, d'una novetat molt
+gran... d'un fet d'aquells que trasbalsen una vida...
+
+El pardal piulava a dalt de la teulada... un altre en va venir i amb
+ses corredisses amunt i avall acabaren de despertar-la. Llavors, de
+cop, va sentir tot el dolor de la desfeta. Va saltar del llit i sense
+vestir-se ni res va corre a la finestra.
+
+Encara no era ben clar... encara els camps jeien allà baix com una
+massa informe envolcallada en la penombra... però allà sota, les
+hortes del poble donaven pietat. Les mongeteres feien masses fosques,
+a trossos abraçades les unes a les altres, com grans endolades
+plorant una mort... a trossos estenellades per terra... les canyes
+trencades o de gairell...
+
+La veu d'un home que s'acostava la féu adonar de que estava
+despullada... a corre-cuita es va posar unes faldilles i un sac i va
+tornar a la finestra, quasi de esma, sense pensar...
+
+El dia creixia, i en desenrotllar-se la claror, s'anava desenrotllant
+allà baix l'estesa del desastre... Els camps eren trossejats!... Les
+mates, tallades a milers, com si un fals gegant les hagués segat
+abans d'hora, jeien a pilots escampades arreu, arreu... Per altres
+cantons, semblava que hi hagués passat una riuada... les mates que no
+havien estat arrencades, jeien capolades, totes en la mateixa
+direcció... i de sobte formaven cercles immensos, com si una sardana
+infernal hi hagués rodat pel damunt. I tota aquella extensió, que el
+dia abans era tan verda, tan plena de moviment, tenia el to rogenc
+dels rostolls, l'immovilitat anguniosa dels erms al fort de l'hivern.
+
+I la Madrona s'ho mirava abstreta, ull-presa, el cap pesat, el
+pensament movent-se peresós, com sota una llosa de plom... Vagament
+pensava en la Mort... en l'acabament de tota cosa... li semblava que
+el poble sencer agonitzava... que ja s'havia acabat per sempre més...
+I amb els ulls clavats en aquella estesa de dolor, sense parpellejar,
+pensava ensems amb la petita Agneta -quan es despertés se la
+emmenaria per les carreteres... ja que el poble era acabat, trobarien
+alguna ciutat gran... demanarien caritat -ella rentaria...
+
+I de sobte una claror viva, que li féu cloure els ulls, va tallar el
+moviment balb del seu pensament: era el sol que neixia... i al deixar
+la finestra, al veure el llit regirat, va tornar en si, va pensar en
+el seu home, sol al camp, desesperant-se, arrencant-se els cabells...
+potser agonitzant, arrapat a aquella terra ingrata, que tantes
+vegades havia regat amb son suor... I ja no va tenir més idea que
+anar-hi corrents!... Malitsiga la son que l'havia vençuda!... La
+petita Agneta encara dormia... tenia temps d'anar-lo a buscar i
+tornar a plorar tots dos...
+
+I va corre, va corre, passant entre els grups de dones, que hi havia
+pel carrer, plens de gests tràgics, quasi sense sentir que al carrer
+de Dalt el vent se'n havia endut la teulada de cal Lari, que a can
+Burrec s'havia enfonçat el porxo... que es deia si a pagès, a cal
+Albert, s'havia ensorrat una paret, arreplegant-lo a n'ell i a dugues
+criatures... Va corre camps a través, sense fixar-se en els homes,
+que al veure-la passar d'aquella manera, es quedaven parats,
+seguint-la amb la vista... Va corre fins a veure el seu camp, allà
+baix de tot... l'esperit abstret només en si el veia a ell... Un
+moment li semblà que no hi era... després el va veure... després es
+fixà en la destrossa del camp -sols una mata havia quedat sencera, i
+erta en un recó movia tristament ses fulles plenes d'esquinços, com
+cridant a ses companyes d'altres jorns...
+
+Quasi sense saber com, es trobà al costat del seu home. Esperava un
+crit d'esglai i una abraçada estreta, estreta, d'aquelles que nuen
+sols els grans dolors... Però es quedà parada i freda, quan ell, amb
+una tranquilitat dominadora li digué com si fés hores que la tingués
+al costat:
+
+-Veiam! dóna'm l'aixada... es allà... la veus?...-
+
+La Madrona va sentir com si li caigués al damumt una galleda d'aigua
+freda... Se'l quedà mirant... dubtà un moment... després, com
+subjugada per aquella mirada freda i serena, anà a buscar l'aixada i
+gambadejant per sobre les mates ajegudes, li va portar. Ell l'agafà i
+començà a treballar amb la resignació de la força, arrencant les
+mates partides, redreçant les poques que quedaven senceres.
+
+I tots dos callaven... semblava que tinguessin por de que al parlar
+les llàgrimes els ofeguessin. Ella dreta al davant, els braços a la
+cintura, com formant nances del seu cos, se'l mirava amb els ulls
+negats, sense gosar a dir res...
+
+De sobte ell, com seguint un pensament que'l dominava, li digué sense
+aixecar el cap tant sols:
+
+-Diu que a câl Albert han rebut!... Que ell té molt mal!...
+
+-Sí?- va respondre ella, sentint redressar-se-li al cor tot l'horror
+d'aquella nit.
+
+Però ell va continuar amb sa calma forçada, però imperturbable:
+
+-Assuara ha passat el Lari i m'ho ha dit... i a ell, la teulada
+enlaire... Llamp de llamp!...
+
+I no digué res més... I quan una hora després la Madrona tornava per
+aquells camps, que havia passat tan trasbalsada, veia per tot arreu
+la mateixa escena que la de casa seva; per tot els homes treballaven,
+ferms al pes de la desgràcia, arrapats cadascú al seu terròs; alguns
+s'allunyaven cap al poble portant a coll feixos de mates, que al
+moviment del pas brandaven tristament, com cossos sense vida... I li
+semblà que de per tot, d'aquells homes acotats, d'aquella humanitat
+abatuda, n'eixia un gemec de dolor, trist i profund, però ple de
+força i vida.
+
+Migdia tocat, els camps van quedar deserts, el poble semblava mort,
+enlloc es veia un ànima; la marinada hi passava, omplint-los d'ample
+a ample, i en el silenci, en la fosca d'aquells casalots rònecs i
+miserables, aquell poblet es refeia d'una estrebada per a tornar a
+una altra. Els rosegons de pa, eren devorats amb l'ànsia de la bèstia
+afamada; les calderades s'esvaïen de pressa, les mans terroses no
+donaven abast a la fam que les movia; i amb la fam mig apagada, ferm
+en son abatiment, aquell poble eixí de la fosca, passà pels estrets
+carrerons, i s'esbandí altre cop per la planura. Ja eren corriolades
+de gent, joves i vells, homes i dones, tots barrejats caminant enllà
+de la carretera que s'estenia, com una cinta blanquinosa, tota llarga
+i tota trista pel mig del pla rogenc... I poc a poc, silenciosament,
+aquella gent s'anà destriant pels camps i les peces, en mig d'un
+silenci ombrívol d'una gravetat esfereïdora... -I el sol brillava
+alegre i en tota aquella extensió, sense un cant ni una rialla: no es
+sentia més que l'aspre esgratinyar de les aixades, esgarrapant la
+terra.
+
+De sobte va corre de camp a camp, resseguint la plana com un llampec,
+la nova de que anaven a sagramentar a l'Albert... que el metge, al
+tornar-ne, havia dit que n'hi havia per poques hores... El silenci es
+tornà més anguniós, l'esgratinyar de les aixades més aspre... I quan
+les campanes de l'església tocaren a Combregar, una alenada de feresa
+va passar subtil i invisible de cap a cap del pla... Qui ho havia de
+dir!... l'un l'havia vist el dia abans!... l'altre hi havia enraonat
+feia dos dies!... I tant valent com era!... I una ira sorda s'anava
+alçant en tots els cors...
+
+A l'última campanada es va veure sortir del poble llunyà una clapeta
+blanca, sota un punt vermell, caminant ràpidament; era Nostre
+Senyor... va seguir un tros de carretera, després tombà a la dreta,
+camps a través, cap els boscos del fons, emportant-se'n les mirades
+de tota aquella gent. A son pas les dones s'agenollaven fent el
+senyal de la Creu; els homes romanien drets, però acotaven el cap,
+fent voltar la gorra entre les mans.
+
+Quan s'hagué fós pel camí del bosc, tornà a omplir el pla la remor
+sorda del treball; però el record de l'home sà i fort el dia abans i
+ara moribund, anava i venia, fent més viu el dolor de la desfeta.
+
+I fou en mig d'aquest ambient, quan el sol se'n anava a la posta, que
+un vell que seguia cavant, va veure a un jove que treballava amb ell,
+parat, meditant, i va dir-li:
+
+-Post-hi a jugar que penses amb l'Albert!...
+
+-Oidà, sí que hi pensava:.. i fins penso vatua el món! que no val pas
+gaire... viure així!...
+
+El vell va somriure...
+
+-És que jo ho he rumiat molt aixó... i penso que una hora o altra hi
+ha d'haver... alguna cosa... així... vaja: una altra cosa, vatua el
+món!...
+
+El vell ventà cop de càvec, deixant-lo clavat a terra; s'escupí les
+mans i tot fregant-les una amb altra, digué amb una rialleta que feia
+mal:
+
+-Sí!... diuen que després... un cop morts... saps?...
+
+Arrencà l'eina, la va brandar; quan tenia el cop enlaire, a punt de
+descarregar, afegí molt sèrio:
+
+-Però ves... prova-ho...
+
+I enfonçà el ferro a la terra, que el va rebre gemegant.
+
+
+
+LA CADENA
+
+Se'n anava!... Se'n anava! Mai ho havia sentit tant clar com aquell
+dia.
+
+La primavera esclatava; l'immensa plana fins llavors coberta d'una
+patina de boira, de fredor, de quelcom glaçat que s'arrapava a la
+terra blanquinosa i als arbres pelats que sa i enllà s'aixecaven,
+ratllant la monotonia d'aquell grandiós horitzó; l'immensa plana fins
+llavors mig morta, es deixondia, s'esparvillava, esmaperduda entre la
+son del fred que se'n anava i la vida de l'estiu que venia. El cel
+era blau pur, somrient... ni una boira, ni una taqueta en sa superba
+arcada... I entre aquell cel tan viu, tant despert, i aquella terra
+per on divagava somort un alè de desvetllament, passava voluptuós,
+refregador, un aire tebi, ple de guapes prometenses, d'esclats de
+festa, de bojes riallades forfullant als llavis per entreobrir-los i
+esclatar.
+
+Tot era animació, tot feia pensar en demà, un demà alegre,
+interminable, un demà blau, sense núvols ni boires, com aquell cel...
+Tot feia pensar en la Vida... i, no obstant, ell pensava en la Mort.
+-Se'n  anava!... Mai ho havia sentit tant clar com aquell dia.
+
+I anava caminant. La seva silueta formava un arc, color de terra,
+retallat sobre el cel blau... el cap acotat... l'esquena en cercle,
+com no podent suportar el pes dels anys que al damunt portava...
+aquell pes que a bon segur l'hauria estenellat per terra, si no
+hagués estat aquell bastó, nuós com ell, com ell revellit i encorvat,
+però encara ferm, que l'aguantava.
+
+Camina que caminaràs, passava el pont de la riera, aquell pont tant
+vell que ningú sabia qui l'havia fet. Ell hi anava a. jugar quan era
+petit i la seva mare, que al Cel sia, el renyava, perquè ja deien que
+el dia més impensat s'esfondraria... I no obstant, els anys havien
+passat, el pont es tenia ferm... i ell se'n anava.
+
+I caminant, caminant sempre, passava pel prat de la rajoleria... i el
+veia igual que quan ell hi anava en semblants migdiades a festejar
+amb la noia... la que fou sa muller i que al Cel sia. El veia igual
+aquell prat on començava d'apuntar-hi el verd naixent de l'herba, amb
+aquells plàtans altíssims d'entortolligat brancatge, per on,
+saltironant, cantaven pardals i primaveres; el veia igual aquell cel
+blau, que reia entre les branques blanquinoses, clapades, de puntetes
+verdes, i el veia igual, allà al fons, tot i petit, com una
+miniatura, el forn, tot rogenc de la base, tot fumat de la teuladeta,
+amb la caseta al costat revellida i negrenca. Sentia en son cor la
+mateixa impressió de pessebre que li feia aquell paisatge llavors...
+en aquell temps, sols que aleshores aquella impressió anava
+acompanyada d'un ambient de Nadal i ara venia entre boirades de
+Novembre... entre les lassituds del dia dels Morts. Semblava que a
+l'entrar-hi havien de sortir els vells d'aquell temps, que havia de
+sortir ella, tan fresca i riallera... Tot restava igual, tot hi
+restaria... i, no obstant, tots se n'havien anat... i ell se'n
+anava!...
+
+I caminant, caminant sempre, deixava el prat del forn i trencava a
+l'esquerra. Prou els coneixia aquells marges del terraplé entre els
+que s'enfonsava al camí, per a salvar amb menys pena el turonet que
+dividia la plana, formant allà baix, al cim de tot una _u_ negra
+retallada sobre el cel blau. Prou les hi sabia les pedres que anava
+trobant, aquella mata de fonolls que sobressortia entre l'herba,
+aquell reguerot que l'anava acompanyant amunt, amunt fins a ser al
+cim... i aleshores quina immensitat de món la que veia!... quin bé de
+Déu d'aire per respirar!...
+
+La terra s'estenia a sos peus, com immens llençol tot rebregat...
+Allà baix, just a l'horitzó, blavosa i retallada, s'alçava la silueta
+del Montserrat; a l'altra banda el Montseny, negrenc, com malhumorat,
+la falda clapada de masos i pobles amb ses esglesietes de campanar
+quadrat, tot petit... -una altra impressió de pessebre... una altra
+impressió agredolça!... -I entre una i altra muntanya, quantes
+serres!... quants turonets, quantes planes!...
+
+Quantes vegades s'havia parat allí mateix!... Sempre aquella
+immensitat clara i riallera, semblava que li digués: «Pit i amunt! la
+vida és bella! el món és teu; gosa'n sense treva!» I, no obstant, ara
+semblava que li deia: «Guaita-ho tot, rabeja't amb tot, però ten
+compte de que no és pas per tu!... tu te n'has d'anar, fulla seca,
+que la nova florida sorprèn arrapada encara a l'arbre!» I ell
+murmurava: «Es veritat, és veritat: la terra em crida!»
+
+I començava la baixada. Idees tristes el corprenien; instintivament
+anava donant l'adéu -potser el darrer- a les pedres del camí, als
+arbres de les vores, als camps de primer terme, als horitzons
+llunyans. Trobava tot fent via joves pagesos, forts i sapats;
+robustos com roures, i al donar-los el «Déu te guard», sentia en son
+cor tal horror al misteri, al no ésser, a lo de més enllà, que de
+bona gana els hauria demanat amb llàgrimes als ulls una caritat...
+d'una mica, una miqueta, per petita que fós, d'aquella vida que
+rumbejaven... I ells s'allunyaven cantant i rient, esmerçant-la,
+aquella vida, en jocs i corredisses, sense sisquera adonar-se'n!...
+
+Caminant, caminant sempre, al fi veia el seu rústic maset, voltat
+d'arbres on començava a esclatar la florida... I li vingueren unes
+ganes de plorar fort, ben fort... que el sentissin, que hi corressin,
+i agrupant-se tots els seus al seu costat, el sostinguessin, perquè
+així no vingués tant de pressa lo negre, la nit horrible que li
+corria darrera, encalçant-lo, acostant-se-li sempre...
+
+De prompte senti un crit: l'avi!... l'avi! i va veure omplir-se l'era
+del maset... l'Hereu, la Jove... els mossos... tots hi eren, i amb
+les mans li feien senyes que hi anés... que hi anés de pressa... Quin
+consol pel seu cor!... Per què?... Qui sap; mes se sentia consolat...
+Hi anà, quasi corrents. Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre
+a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa.
+
+-L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?...
+
+-Què hi ha! què hi ha!- deia l'avi; -cuita, home... digues...
+
+-L'avi... que ja... ja en tenim un que ve...- I senyalava a la Jove.
+
+Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.
+
+Llavors, de sobte, tota clara i lluminosa, una mena de revelació
+s'apoderà del cor de l'avi, una visió de gèneres passant arrapades al
+terròs, entre penes i alegries, empenyent-se les unes a les altres,
+portant quisquna la braó, la força, la saba de la que se'n anava,
+vivint d'elles, com d'ella viuria la que al detràs vingués... I veié
+un vailet, de cap riçat, cama ací cama allà de la barana d'aquell
+pont tant vell, que ningú sabia qui l'havia fet i veié a la Jove, amb
+la faç semblant a la de la seva mare, renyant a n'aquell vailet,
+perquè deien que el pont, el dia més impensat, cauria; veié un airós
+donzell, un clavell a l'orella, la roja barretina de gairell,
+caminant amb el cor ple d'aleteigs prat enllà, prat enllà, cap a la
+caseta del costat del forn, d'on sortia una fresca riallada prou
+coneguda, mentre entre els plàtans gegants saltironaven cantant els
+mateixos pardals, les mateixes primaveres; veia un home plantat en
+mig d'aquella _u_ del camí retallada sobre el cel blau, aspirant amb
+dalè la reïnosa ratxada d'aire, bevent amb la mirada la immensitat
+estesa... i ell s'hi sentia, ell hi alenava en aquell noi, en aquell
+donzell i en aquell home... Llavors mirà el cel rialler i esplèndid,
+mirà la inmensa plana banyada de sol, totjust verdejant, mirà els
+innombrables masos sembrats al llarg de la planura, blancs d'un blanc
+brut, com vol de tudons pasturant en immens camp de trapadella, i
+sentí... quelcom inexplicable, quelcom d'un alè d'eternitat, quelcom
+d'arrapament de tot son ésser a aquell terròs, quelcom que li deia
+que ell no se'n anava... que viuria en aquell que venia, com d'altres
+havien viscut en ell... com aquell viuria en altres... I li semblà
+veure de part a part de la plana una immensa cadena estrebant-la
+fort, ben fort, amb duresa d'amo a esclau. I lliscant per sobre
+d'ella, la Vida, eterna jove, passava cantant, els ulls al cel, als
+llavis la rialla...
+
+Acostà els seus al front de la Jove, i hi deixà un petó llarg,
+llarguíssim... grandiós com aquella plana estesa sota aquell mar de
+sol, solemne com el misteri que en son si portava aquella dona.
+
+
+
+ÍNTIMA
+
+Que n'és de dolç aquell temps de la vida de noi!... Vida petita que
+juga un noi petit entre parets ben calentones, mentre la pluja
+cançonera de l'hivern bombolleja en la barana del balcó... Al de fora
+sempre hi fa sol, dies atemperats que riuen en jardins flonjos de
+sorra... sense aire... Oh, l'aire... que els en hi fa de por a les
+mares!...
+
+El carrer sempre s'hi veu llunyà, molt llunyà, i quan un hi pensa en
+quan era noi i anava pel carrer, va passant poc a poc, amb certa
+solemnitat de professó, sentint al costat, més que veient-la de cua
+d'ull una ombra de respecte... i va passant, sense tombar la cara,
+encarcarat sota la roba de les festes!...
+
+Oh, la brusa d'estar per casa!... Jo en tenia una de blava, un xic
+descolorida de tant anar a la bugada... i els tips de jugar que m'hi
+havia fet, amb aquella brusa tan ampla, tant fresca!... El que més
+m'agradava quan començava a fer calor, quan ja donava gust sentir-se
+a les munyeques la frescor de l'aigua temperada per l'escalforeta de
+la primavera, era fer temporals... Agafava un picador, me'n anava al
+safaretx, i hala, vinga inquietar l'aigua, paletada amunt, paletada
+avall... i semblava que l'aigua es reinflés... darrera del picador en
+moviment, hi quedava un buit verdós del llot del fons... i darrera
+del buit, venia corrents una onada que a l'omplir-lo rompia en el
+picador i m'esquitxava de frescor... I més enllà, per tot el
+safaretx, mil onadetes es gronxaven, pujant i baixant, fresques i
+alegres; damunt d'elles la sobreixida del dipòsit d'aigua,
+escorrent-se per molsuda tosca, queia desfeta a gotes, formant un
+ruixat, i en ple temporal, ma joguina predilecta, un falutxo de veles
+esteses, es capbussava nerviosament... anava i venia d'un cantó a
+l'altre, topava per les parets amorrant-s'hi amb toçuderia, com si
+busqués un forat per a fugir de la tempesta...
+
+Al deixar el safaretx, que n'era de blau el cel!... que n'eren
+d'altes les orenetes que hi volaven!... I els plàtans del jardí,
+aquells tres plàtans del fons, com em miraven!... Semblaven vells
+amics somrient d'estimació!...
+
+Cap al tard -si no havia fet massa aire,- entrava a dins... anava al
+quartet del davant, on eren sempre els de casa... A banda i banda de
+la finestra, mig tapada amb celosies, hi veia, com masses negres, les
+siluetes de la meva mare i de ma germana, cusint a l'escasa claror
+del dia que finava... Mon pare es passejava amunt i avall, amb les
+mans a les butxaques. Jo buscava si en son front hi havia arrugues.
+Me'n anava a un recó i m'asseia...
+
+Per la banda de fora de la finestra hi creuaven de tant en tant les
+ombres dels que transitaven per l'acera... Passaven ràpidament,
+trencant un moment la monotonia de la claror trista. Ningú deia
+res... El volant d'una fàbrica veïna donava cops acompassats, com un
+rellotge...
+
+I en aquell silenci que la fosca espesseïa, arraulit al meu recó,
+quina tristesa m'agafava... tan fonda, tan dolça!... quantes angúnies
+hi presentia en el tancament de les cases, lluny del gran aire, entre
+quatre parets!... Quina fredat em feia la vida ombrívola dels
+grans!...
+
+No sé si era per la primavera,... començava a fer calor, però em
+recordo que encara portava abric -un abric arreglat, curt de
+mànigues, d'un color confós.- Anàvem a passeig amb els nois d'estudi,
+i un d'ells em va fer una pregunta:
+
+-De què viviu a ca teva?...
+
+-De renda!- vaig contestar tot orgullós...
+
+-I tu de què faràs, quan siguis gran?...
+
+No sé què li vaig dir, però em recordo com si fos ara -les sensacions
+viuen molt més temps que els fets en l'esperit- em recordo d'una
+confusió, d'una incertitud... d'una ombra de mal presagi que em va
+caure al damunt... Jo havia de ser gran!... Jo hauria de viure entre
+parets, en la penombra del quartet de casa!... I hauria de tenir
+arrugues al front!...
+
+I em sentia als peus el sorrall del torrent que pujàvem, i mai
+l'havia trobada tant cansadora, tant flonja... i veia els arbres dels
+marges, les negrenques alzines, passant poc a poc pels meus
+costats... I anava caminant sorrall amunt, sorrall amunt, portant al
+cap una mena de pes, una mena d'angúnia... Mai l'havia trobada tant
+trista la vida... tant fondament trista, la vida dels grans!...
+
+I no sé pas com... insensiblement aquella idea es va anar amparant de
+mi... se'm va anar agermanant, vaig anar acariciant-la amb íntima
+voluntat, i poc a poc em vaig sentir entrar en la tristesa com a casa
+meva, serenament resignat... Després el noi es va anar allunyant de
+dintre meu, i amb seny d'home, vaig entrar abans d'hora en la
+penombra del quartet, deixant en un recó del jardí ma joguina
+predilecte, el meu falutxo, estebellat.
+
+Un dia havia fet una passejada molt llarga per les afores de la vila,
+i me'n tornava cap a casa al caure la tarda. Davant meu blanquejava
+tota llarga la carretera en l'acabament de la claror; a mà dreta,
+s'estenien fins al mar hortes i més hortes, formant un ample llençol
+de verdor confosa... De tant en tant les atravessaven migrats
+torrents i al passar-los, veia redressar-se'm al davant els macissos
+dels canyissars, amb ses fulles caigudes, amb sos esbelts plomalls
+èrtics cap el cel... A la dreta -i no sé perquè em semblava veure-hi
+més claror,- tot eren vinyes i més vinyes pujant en suau pendent,
+fins al peu de la muntanya... cada una amb sa caseta blanca, com un
+gros colom, reposant-hi al mig. I al davant, molt lluny, molt lluny,
+la vila, un xic ensotada, reposava en la boira violada de la nit.
+
+I com més m'hi acostava, a la vila, com més aprop veia brillar
+aquelles tires de llumets de les fàbriques que la voltaven, més la
+sentia aquella boira d'hivern que eternament em voltava... portant
+encara en les meves orelles les harmonies del gran aire, pensava en
+la penombra del quartet... en l'angúnia de sa tristesa... I de sobte,
+la carretera s'esborrà dels meus peus, la sensació de trobar-me en un
+desert s'amparà de mi, i em vaig parar al bell mig d'una riera...
+ample, ample... els marges sols es veien com dugues petites faixes,
+allà baix, al lluny... Amunt ni avall, res: només una soledat
+augusta, una quietud grandiosa, i dugues roderes molt fondes que
+s'allunyaven avall i amunt, fins a pèrdua de vista... Que sol me vaig
+trobar, en mig del món en calma!... La gola se'm va fer un nus...
+Però al mateix temps, quina joia tant inefable m'envaïa de cap a
+peus!... I quin benestar tant dolç sentia al fons de mon ser!... Sols
+veia aquella estesa de terra... aquella soledat tant quieta...
+aquella grandiositat que tot ho aclaparava... Fou com un somni... un
+embadaliment... Un vent fresc i llis em refrescava el front... Tot jo
+reposava en el repós de la terra!...
+
+Allà baix, per la banda de ponent, s'hi alçava un turó alt i
+escabrós... Sa silueta em quedà tant gravada, que no l'he oblidada
+mai més... La veig sempre en hores de calma... ma infantesa i ma
+joventut s'hi arresseren... i es va allunyant, allunyant, cada dia un
+pas més...
+
+
+
+DEL MAR
+
+-La viva, noies, la viva... a... a!- sentia cada dematí, entre
+somnis. Era un espinguet clar i alegre que es cargolava enlaire, al
+compàs d'un xic-xec de xinelles per l'acera...
+
+A l'obrir el balcó, ja el sol se'n entrava per la meva cambra,
+escorrent-se a llenques polsoses per les escletxes de les persianes;
+aquell crit de -la viva!- ressonava més clar i més airejat i entre
+crit i crit, se sentia de tant en tant:
+
+-A quant la dóna?...
+
+-A sis.
+
+-Uix! A sis?... i tant rebregada com és?...
+
+-Ah, sí... fugiu la mi senyora!... A l'hora de la mort en tingués!...
+
+-Deixa-la estar!... que no veus que fa cara de dejuni?... la viva,
+noies, la viiivaaa!...
+
+I la professó anava passant carrer amunt. Les cistelles de sardina,
+rodones i plenes, desfilaven per sota el meu balcó com colossals
+peces de plata: les duien les marmanyeres, arremangades de braços,
+botent llurs carns macisses que pantejaven sota les robes al moviment
+del pas.
+
+I en tant, amb les persianes entreobertes, ja tornava a mirar aquell
+tros de cel, ample, molt ample... i veia una vegada més aquell
+carrer, llarg, estès... sentia el remoreig llunyà de les fàbriques,
+quals xemeneies s'alçaven ertes al lluny, per damunt de les taulades,
+omplint l'espai de glopades de fum negre, i allà baix, al
+cap-de-vall, el veia a n'ell, el mar -estès com una cinta blava,
+tancant l'horitzó.
+
+Més tard passaven ells, els pescadors... fornits, colrats, amb amples
+calces de burrell, amb folgades camisetes blaves i mocadors virolats
+al coll, caminant mandrosament, brandant d'un cantó a l'altre, com si
+els costés d'arrossegar els esclops...
+
+I me'n recordo amb cert respecte, d'aquells homenassos... passaven a
+colles cridant bàrbarament, esvalotant per tot... se'n entraven per
+la ciutat, venint de _en marc_, com a terra conquistada... I de la
+meva por de vailet en conservo encara l'impressió de que aquells
+atletes, que portaven quelcom de gran i fort i lliure, era molt home,
+si s'hi empenyava, per esbotzar qualsevol porta d'un sol cop-de-puny.
+
+Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!... També a aquests els
+veia passar cada dia a la mateixa hora... Eren tots secs,
+desnarits... amb grogors de planta d'estufa... Les mosses, altes,
+esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats
+als cabells, amb grogors de vici a les galtes... Els homes més
+endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!... I ben
+garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells...
+També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia
+l'alegria serena dels pescadors... hi havia sols una ràbia sorda...
+una quimera negra...
+
+I ells, amb ells no es podien veure.
+
+-Adéu, xinxa!- deien els pescadors al trobar-ne una.
+
+-On va aquest pop!- contestaven elles.
+
+I el gust amb que s'ho deien!...
+
+El carrer de casa hi donava al mar i no hi puc pensar mai sense que
+se'm desperti el record de les anades a la platja: em recordo una per
+una d'aquelles cases que anava passant, com un es recorda de les
+cares que no ha vist fa temps. Les primeres que trobava eren
+d'aspecte burgès, amb cancells envarnissats i reixes pintades; les de
+més avall, més deixadotes, amb grans entrades sense cancell, mostrant
+per la penombra del seu interior, pilots de nances, rengleres de
+palangres, rems estesos per terra... i d'allí dins en sortia un
+fortor aspre de maresc, que se'n entrava. A voltes, asseguda
+d'esquena al carrer, apoiant el coixí al caire del portal, una dona
+feia saltar entre sos dits els boixets grocs, faixats de blanc i del
+ball desenfrenat dels boixets n'eixia sobre el vermell del patró la
+blanca punta, que s'hi anava estenent, estenent, com allà a la vora
+sobre la platja, l'espuma de l'ona que hi anava rompent...
+
+I jo, hala, córrer avall, pel camí fet...
+
+I de sobte ni cases, ni camins, ni res... no més Ell, el mar immens,
+estès sota el gran cel, omplint-ho tot... les gavines hi passaven
+d'un vol llis, ondulejant pausadament... s'allunyaven endins,
+endins... i es fonien allà baix, al lluny de tot com puntets de fum
+que s'esvaïssin en l'intensa blavor.
+
+Un dia a l'anar a estudi de bon dematí, un vailet em va dir:
+
+-En aquella casa hi ha un negat, anem a veure'l?...
+
+-Que l'ensenyen?...
+
+-Sí...
+
+-Doncs, au!
+
+I ens n'hi vàrem anar -jo, amb certa recansa... no sé si n'havia vist
+mai cap, de mort, encara... El tenien a dins de la caixa, sobre una
+taula, amb dos ciris a la banda del cap, al mig d'una entradeta de
+parets llises, emblanquinades de fresc i amb una franja blava arran
+de terra. Sols vaig gosar a mirar-lo de llisquentes. Ja era un xic
+vellet, la barba blanca se li tenia enlaire, molt enlaire, com
+enrampada... em va semblar que tenia un morat al front... algun cop
+de rem, potser... Però aquella blancor trenyinosa que tenia em feia
+mal i vaig girar el cap. Al peu de la tauleta hi havia una safata
+negra d'aquelles que tenen pintades flors grogues i vermelles. Més
+enllà hi vaig veure un atleta d'aquells que veia passar pel carrer,
+esvalotant-ho tot... s'estava dret, fent voltar pausadament la gorra
+per les mans, mirant al mort de fixo, malgrat que els parpres se li
+movien de pressa i espurnejant... Es va ficar una mà a la butxaca i
+va tirar dos quartos a la safata: era la primera remor que se sentia
+des de que érem allí dins, fora de l'espurneig dels ciris... de
+seguida en vaig sentir un altre: un gemec ofegat... Era una dona que
+hi havia en un recó, tota endolada...
+
+Aquell soroll dels quartos al caure a la safata, li va arrencar el
+plor del fons de les entranyes.
+
+
+
+TEMPORAL
+
+Va ser la primera vegada que vaig sentir vibrar l'ànima del poble,
+aquella corrent misteriosa que a un moment donat, lliga a tota una
+multitud, fent-ne un sol cos, una sola massa vivent, que esclata a lo
+millor en alegries esbojarrades, i en entusiasmes folls o s'extremeix
+en paors misterioses...
+
+La ventada que tota la nit havia rodolat, entre ruixats i cops de
+porta per sobre les teulades de la ciutat adormida, mar enfora havia
+fet de les seves i al clarejar el dia va sobtar a tothom una nova
+esglaiadora: el temporal havia sorprès en alta mar les parelles del
+bou... sols dugues havien pogut tornar a temps... de les altres no
+se'n sabia res. Tothom va saltar del llit i va sortir al carrer: allà
+baix, al cap-de-vall, s'hi veien passar de gairell les onades
+furients, embestint-se unes amb altres, llençant enlaire glopades
+d'espuma...
+
+I tothom va córrer a la platja, amb el cor estret.
+
+Allí l'espectacle era imponent: el mar semblava que s'hagués
+encongit, com una fera enrabiada, a punt de saltar sobre el món i
+engolfar-se'l; aquelles onades que es veien del carrer estant, eren
+restalleres enormes, carenes d'aigua d'un verd terròs, llençades de
+reflexos sinistres, que venien sense parar l'una darrera l'altra, se
+enarcaven com un cavall a l'aixecar-se de potes i queien reventades
+amb estrèpit de tro. I quan una muntanya d'aquelles s'estavellava
+contra la sorra, darrera seu un altra prenia embranzida, i més enllà
+en venien a centes corrent amb velocitat vertiginosa... I pel lluny
+es veien botre enlaire llenques d'ona reventada, glopades d'espuma
+blanca destacant-se sobre una nuvolada baixa, fosca d'un blau de
+plom, que en moviment quasi insensible, anava passant cap a llevant
+per sobre les onades...
+
+I la gentada el contemplava aquell espectacle, silenciosa, amb un
+recolliment solemne sentint en son front les ratxades del vent
+d'enfora, la bafarada humitosa i freda que llençava aquella gola
+monstruosa, oberta davant seu...
+
+De sobte la gentada es va estremir, aprop de la boia hi havia una
+barca tombada, quilla al. cel... ningú sabia qui l'havia vista...
+però la veu anava corrent i la gentada començà a moure's presa d'un
+neguit frisós, avançant i reculant al grat de les onades, que al
+reventar allargaven ses urpes blanques, arran de la sorra, gratant
+terra endins...
+
+Quines hores d'angúnia!... L'ànima del poble pressentia quelcom
+d'horrible, s'envaïa en l'estrany atractiu de les emocions punyents,
+i encara que ningú sabés el què, per sobre aquella gentada hi havia
+la certitud d'alguna cosa horrorosa que s'acostava i va arribar. Allà
+a quarts de nou, es va veure a poca distància de terra un punt negre
+surant peniblement sobre l'embat de les ones.
+
+-Un tauló!- va cridar un.
+
+-Un home!- va fer un altre.
+
+Per sobre una ona se'l va veure com alçava un braç...
+
+-Un home!... un home!...- es va sentir cridar per tots cantons...
+
+-Prepareu els caps!...
+
+La corrent se l'emportava cap a llevant... la gentada el va anar
+seguint... A davant la gent de mar, cares ferrenyes, gestos resoluts,
+segurs de sa força, semblava que anessin a lluitar a pit obert contra
+aquella mar sense fre, per a arrencar-li sa presa... després els
+curiosos, una massa ombrivola i lassa, que avançava a por a poc, com
+mig avergonyida...
+
+I aquell home nadava... nadava braument, aferrat a un rem, amb el
+delit de la lluita suprema... A prop de les ones una dona desgarbada,
+semblava que l'ajudés a nadar, movent els braços... com ell els
+movia... Aferrada a ses faldilles una criatura plorava... I anaven
+avançant peniblement... l'home cap a terra, la dona cap a n'ell...
+
+No devia ser a deu passes... Una ona monstruosa esclatà sobre el seu
+cap com una maledicció... La gentada reculà... després allargà el
+coll per veure millor... l'home ja no hi era... el rem sol botava per
+sobre les ones, com un boixet en mans d'una puntaire...
+
+Aquella dona va caure en rodó i a son entorn s'hi féu un grup
+espès...
+
+* * *
+
+A la tarda el temporal havia amainat; els darrers remolins de vent
+empaitaven espai enllà les blanques resquícies de la boirada desfeta.
+El cel tornava a ser el de sempre, potser un xic més alegre, més blau
+i més fresc; sa blavor s'emmirallava en els bassiots que la pluja
+havia deixat al carrer... Allà baix, al cap-de-vall, les onades hi
+passaven encara de gairell, encabritades i llençant tofes d'espuma...
+El sol tocava a les cases de la banda esquerra i tornava a ses
+fatxades els tons vius que la pluja havia encartronat... però arreu
+hi havia una tristesa!... La gent era pels portals, parlant de baix
+en baix... sense un crit, ni una rialla...
+
+De sobte passà a pas de marxa en Joanet, un pescador conegut de
+casa... en sos ulls esbarriats i en sa cara esgrogueïda, hi portava
+l'angúnia retratada...
+
+-Joanet, que hi teniu algú en mar?...- li digué la meva mare.
+
+-El noi, senyora, el noi!- i aquell homenàs plorava...
+
+-Però...
+
+-No'n sé res... res... No més falta la seva parella... Ara vinc de
+tirar _partas_... Si haguessin pogut entrar a Roses.. o a
+Barcelona... Però, ca!...
+
+-No desconfieu, home!...
+
+-Ai, senyora, és el noi!- I no pogué dir res més perquè el plor
+l'ennuagava...
+
+* * *
+
+Després, temps després ho vaig saber... Varen passar tres dies
+mortals sense que aquell home tingués noves del seu fill... tothom el
+donava per mort, però ell no se'n aconsolava... tenia un raig
+d'esperança al cor i tres dies mortals passà a la platja... Els sis
+negats que el mar va escupir, ell va ser el primer de veure'ls... cap
+era el seu noi... A l'últim, a la tercera nit, cap a la matinada
+aquell home va veure quelcom sobre el mar... molt lluny... molt
+lluny... ell sabia les barques que havien sortit... i a quina hora
+havien de tornar... no, no era de cap d'aquelles la vela que anava
+venint... i aquell home xiulà... xiulà amb son xiular especial... i
+escoltà molta estona, però no se sentia res, més que el remoreig suau
+de les ones... i tornà a xiular i res... i ja es tornava a asseure
+decandit a la sorra, quan allà baix, molt lluny, molt lluny, s'hi va
+sentir un altre xiulet, petit, feble, que tot just arribava... però
+que a n'ell el féu botre, com si el món hagués esclatat...
+
+Era el xiular del seu noi... que el mar li tornava sà i bo... Corrent
+el temporal, se li havia emportat qui sap a on...
+
+
+
+CLASSE DE DIBUIX
+
+La sala de dibuix, a estudi, era una peça llarga, molt llarga; una
+golfa de convent, espaiosa i alta de sostre. Per una banda donava a
+un terrat que hi venia a peu pla, i on alguns Padres, aficionats, hi
+tenien cries de canaris. Es veien aquestes tot al llarg de la paret,
+com ninxets quadrats, emblanquinades de dintre i tancades per fora
+amb tela metàl·lica. Al fons de les més properes, de tant en tant
+s'hi veien voleiar els airosos ocells, com encenalls d'or
+caragolant-se a l'aire; a voltes s'acostaven a la tela, amb son petit
+bec pinsaven un mosset d'escarola tendra, piulaven mirant entorn amb
+sos ullets rodons i esparvillats com caparrons d'agulla i fugien de
+dret cap al niu. I com contrastant amb aquest moviment, al fons
+d'aquell terrat, hi eixia d'entre les teulades la cúpula de
+l'església, com una colossal mitja taronja, coberta de teules verdes,
+aclofada pesadament sobre un macís de murs renegrits.
+
+Per l'altra banda donava al carrer i aqui hi havia sempre estés a
+vista d'ocell l'enteixinat rogenc de les teules de tot aquell tros de
+ciutat, allunyant-se fins al mar; les unes de cara a llevant, les
+altres a ponent, alçapremant-se elles amb elles, com per enquibir-se
+més bé entre els grups que formaven, tirades a dret fil, les buidors
+que allà sota, on no es veia, formaven els carrers. I un se'ls
+imaginava plens d'ombra i humitat, allà al fons de tot. De tant en
+tant rompien la monotonia d'aquell to rogenc els quadros d'algun que
+altre terrat de construccions més modernes, on sovint s'hi veien
+voleiar, com tires de cotó fluix, les blanques bugades de marina, tot
+assecant-se al sol.
+
+Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la
+flaire. No sé si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en
+penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i
+pastoretes. No sé si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi
+entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les
+blancors dels papers als vidres dels quadros. El cert és que aquella
+peça tenia una claror especial, una mena de llum glaçada, però forta
+al mateix temps, que enlloc més he trobat, i que s'avenia com l'anell
+al dit amb aquella altra especialitat seva: amb aquella flaire de
+fusta, de llapis i gomes i _somillos_, tèbia i picantona, que tampoc
+he sentit mai més.
+
+L'hora d'anar-hi era de dotze a una, quan la rateta de la gana
+començava a fer de les seves. Hi pujàvem escales amunt de dos en dos,
+i encara em sembla que sento el terratrèmol de l'arribada. Era un
+soroll infernal que esvalotava i tot als canaris del terrat veí.
+Corredisses, xiscles vergonyants i rialles encongides, tot s'ajuntava
+amb el patim-patam dels tableros contra la paret, als cops dels
+tamborets, que queien, als de les portes i finestrons que petaven...
+Valga que durava poc. Dos minuts després sols quedava el xiu-xiu de
+cent converses, fins que la veu de _l'Hermano_ s'aixecava solemne i
+sonora, dominant-ho tot:
+
+-Orden, señores!
+
+Llavors callava tothom i quedava un silenci llarg... un silenci ple
+d'aquella claror glaçada... I aquella claror començava a ficar-se al
+cap, i un començava a distreure's, el llapis i el _somillo_ se
+n'anaven per on volia l'atzar, sense que la mà tingués res que
+dir-hi; poc a poc s'oblidava el sant o la pastoreta que un tenia al
+davant... I sempre aquella claror blanca furgant endins,
+insensiblement, fins a entervolir-vos, fins a entabanar-vos!...
+
+I venia una son més dolça!...
+
+A voltes se sentien, com emboirats, els xirrics d'un vol d'orenetes
+que en aquella hora de sol feien l'aleta, sospeses en la buidor,
+sobre la ciutat endormiscada. I què n'era d'hermós llavors deixar-se
+anar, bressolar-se en aquells llims, mentre el temps passava minut
+darrera minut... Era una mena de bohèmia de l'ànima, una
+voluptuositat entabanadora que encara sento de vegades, i que em fa
+esmerçar dies i dies, com aleshores esmerçava mon petit temps
+d'infant...
+
+Però de sobte, sentia una cosa estranya; el vidre del quadro que em
+feia de model, reflexava un moviment, i em trobava envaït per una
+negror molt grossa. -Era que al meu costat s'hi redresava, com una
+amenaça, la silueta de _l'Hermano_, les mans a la cintura descansant
+en la faixa, la cara vermella, tot ell molt negre, menys el coll,
+molt blanc...
+
+
+
+CLAR DE LLUNA
+
+La llum s'havia fós. No més una mena de celistia moradenca vagava per
+l'Univers, agombolant-se entre les tenebres iniciades de la nit. Ni
+encara era clar, ni encara era ben fosc. Els grills cantaven
+atrafegadament i de tant en tant, com notes greus del seu himne, se
+sentia el xiulet fondo del taup, llarg... trist... melancòlic...
+Callava, i altra volta s'esbandia cap al lluny el tritlleig dels
+grills, estrident, neguitós, en mig del gran encalmament del món a
+l'adormir-se...
+
+Al lluny s'hi encengué un clap de llumetes rojes, capritxosament
+escampades per la penombra de la planura... Em recordo d'una que se'n
+va encendre allà dalt... cap al cim de la muntanya com una estrella
+grossa... grossa...
+
+I com si ho fessin aquelles llumanetes, la fosca s'espessia, aquella
+boira lluminosa, últim record del dia, vagava... vagava esma-perduda
+com un sofriment sense causa i com més espessa era la fosca, més
+clarejava als meus peus la llenca de la carretera, dreta, enrampada,
+tota blanca, en aquella espessa blavor, fins a perdre's al lluny en
+boira esfumada, com plomerall de fum al cim d'una candela.
+
+I heu's aquí que lentament, lentament, el cel s'il·luminà per la
+banda de llevant, el cel s'il·luminà d'una claror estranya...
+esblanqueïda... i en mig d'aquell immens silenci, per darrera la
+massa enorme de la serra, s'aixecà la lluna... blanca... callada...
+
+* * *
+
+I l'ombra del pla, va esbarrellar-se tota... les tenebres s'esvaïren
+en un immens agombolament de boires esblaimades que voltaven,
+voltaven entre masses d'ombres i llenques de clarors platejades, tot
+en mig d'un silenci ple d'una vida de somni, esfillagarsada i
+malaltissa, mentre l'etern tritlleig dels grills s'estenia a flor de
+terra, com una capa de frescor que omplís d'ample a ample la immensa
+rodona de la planura estesa...
+
+Aquelles llumanetes rojes s'anaven apagant, apagant... l'una darrera
+l'altra... fins a l'última... Allà baix se sentí el cant d'un gall...
+molt lluny... molt fondo... després res. Sols el vent de la nit
+passava llis i humitós, esbandint-se calladament per la soledat i de
+tant en tant un ocellot de nit creuava aquella boira, les ales
+esteses, calmosament.
+
+I en tant, suspesa a plom sobre la soledat, la lluna caminava a flor
+de cel... la lluna caminava amunt... amunt, en colossal arrencada...
+
+I veia a mon entorn, tallant la claror de la carretera, els camps
+llaurats, rojos, d'un roig espalmat a la vora, grisenc més enllà...
+confosos al lluny en la immensa capa aporcel·lanada del clar de
+lluna, fins a perdre's sota la boira de l'horitzó, com si
+traspassessin les fites de la realitat, per a perdre's en el món dels
+somnis... I caminava més... i allà baix veia blanquejar les cases del
+poble... un poble mort, sense un crit ni una fressa... un poble
+glaçat entorn del seu campanar, dret i ert com una fantasma... Vaig
+passar pel costat d'una era... llarga... estesa... com si s'hagués
+adormit arrapada al terròs... vetllada pels seus pallers que
+destacaven sa montuosa silueta tota negra sobre la boira d'allà
+baix... de l'últim terme... N'hi havia un que tenia un drap blanc
+lligat al cim del pal... i voleiava aquella babarota a l'aire de la
+nit, com un ocellot lligat de potes...
+
+I la lluna anava fent sa carrera de llum esblaimada, escorrent-se
+silenciosament sobre aquell paissatge ple de veus perdudes, de
+pressentiments estranys... de suggestions inexplicables, i arreu
+aquell ambient... aquella quietud... aquella calma, on semblava que
+alenés una vida cristal·lina, blanca, quieta... sempre igual...
+
+A voltes, un esclat de vida animava un moment aquell quadro de
+naturalesa morta... el cant dels galls, l'udol d'un gos, o el vol
+encantat d'un ocellot de nit, somovien aquella vida encantada, com
+una pedra al caure a l'aigua d'un estany... però tot s'hi fonia...
+tot passava sense esma, com si fos d'un altre món... i tot quedava
+més sol que mai, mes estès que mai, sota el resplandor del clar de
+lluna, encalmat solemnement en el misteri d'alta nit...
+
+* * *
+
+Cap a la matinada, la lluna queia... Encara son resplandor omplia
+d'ample a ample la planura, però es sentia com s'anava fonent...
+fonent, poquet a poc... Després, una llenca d'ombra s'estengué plana
+enllà... plana enllà... Hi hagué un moment en que el pla quedà tot
+fosc i sols allà baix de tot blanquejava la boira de l'horitzó...
+després res... la lluna s'havia amagat, les tenebres omplien el món i
+altra volta blanquejava als meus peus la cinta de la carretera estesa
+llarga, llarga fins a fondre's al lluny en boira esfumada com
+plomerall de fum al cim d'una candela...
+
+
+
+EL VELL DE LA CARRETERA
+
+La carreiera tan suspirada s'estenia ja a dret fil davant del poble,
+roja de la rojor dels camps enfonsats, a trossos grisenca de la grava
+apilotada, fins a perdre's al lluny en la polsosa blavor d'un aulet.
+Allí trencava sobtadament, s'esmunyia sobre el pont que de una
+gambada traspassava la riera, tota festonada d'albes, i es tornava a
+ajassar monòtonament, sempre a dret-fil, fins a morir al peu dels
+ralls del ferrocarril.
+
+Les brigades d'explanació ja eren lluny. Havien passat com un núvol
+de llagosta, devastant els camps i aclofant els marges, deixant
+sempre com un rastre del seu pas, aquell cuidat enfonsament, tot
+dret, tot roig com un regarot de sang, ratllant l'estesa verdejant. I
+ara es rebatien frisoses contra una muntanya, allà baix, a l'altra
+banda del poble, cap a ponent, com una munió de formigues
+esgratinyant la terra. I més enllà les esperava la boira calitjosa de
+l'horitzó per a dragar-se-les i endur-se-les encara enllà, sempre
+enllà, caminant sempre.
+
+Passat el burbulleig dels primers dies, aquell formiguejar incessant
+d'homes, aquell llampeguejar constant del sol en la lluentor dels
+càvecs, aquell anar i venir atrafegat dels carros entre boirades de
+pols i cançons anyoradisses que el baf de terra verge arrencava al
+cor d'homes d'altres terres, la carretera havia quedat tota sola,
+tota trista, malhumoradament estesa de llarg a llarg del pla.
+
+Només en l'enfonsament de la riera, al peu del pont, sota la tremolor
+contínua de les albes, hi quedava un barracot de l'alçada d'un home,
+fet de maons posats de cantell, cobert de teules escantellades,
+sostingudes per grosses pedres al damunt. I eternament assegut a la
+barana del pont, com un tros més de l'obra, un vell encorvat, sec,
+nerviós, d'una mirada fonda i estranya on bategava, sobre la calma
+solemne del paisatge estés, el foc d'un neguit etern.
+
+Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningú sabia d'on era ni d'on
+venia... potser ni ell mateix se'n recordava; allí l'havien deixat
+rerassagat aquell traut, i allí s'estava, esperant que una altra
+ventada se l'endugués lluny, qui sap on; sempre assegut en la barana
+del pont, la barretina de gairell, la pipa als llavis i la vista
+perduda en la boira de l'horitzó.
+
+* * *
+
+Era al caient d'una tarda d'agost; havia plogut i fresquejava.
+Tornant de passeig el vaig trobar al Jaume, com sempre, assegut a la
+barana del pont; m'hi vaig asseure també per garlar una estona...
+M'agradava parlar-hi amb aquell home; en sa conversa hi brollaven a
+voltes raigs d'una poesia encisadora, fresca i espontània... però
+aquell dia en Jaume no tenia ganes de conversar.
+
+-Hola! vos per aquí?- em va dir distretament i tornà a passejar la
+seva mirada pel lluny, fumant tranquil·lament la pipa, com si
+estigués tot sol.
+
+A sota nostre, la riera baixava tota roja, amb un brogit calmós i
+monòton, onejant i cobrint de brumera les pedres del seu jaç. Les
+albes rentades de fresc lluïen pomposament la blancor del seu tronc i
+la grisor de ses fulles sobre el to fosc de la terra mullada i el
+blau alegre del cel humit. De tant en tant d'una banda a l'altra
+passava, com una ràfega, un vol de pardals, piulant sense parar. La
+polsina daurada del sol ponent, queia sobre els camps frescos d'on se
+n'alçaven les rojes cogullades que feien l'aleta piulant, i
+s'aclofaven altra volta sobtadament sobre aquell immens llençol de
+verdor. Al lluny, a l'últim terme, la boirada s'arrossegava
+mandrosament, enfilant-se per la serra, espessa i reinflada de la
+base, estarrufant-se escabellada pels cimals. Hi havia en aquell
+ambient un alè de calma, de repòs que se n'entrava; aquella alenada
+fresca i humitosa despertava el goig de viure... tota angúnia, tota
+frisança s'hi esvaïen, com si totes les energies inquietes de
+l'esperit, es fonguessin en el si del gran esperit que bategava en
+tot aquell món grandiós.
+
+I semblava que el vell ho sentís, com jo ho sentia... semblava que es
+trobés aclaparat sota aquella força immensa que anava passant tota
+desplegada davant nostre, en son silenci august. Era l'hora de les
+melangies, dels anyoraments vagos i sense forma que sobten a voltes a
+l'home més dur... Va passar bella estona sense que cap dels dos
+digués res, ell fumant sa negra pipa, jo cremant el meu cigarret...
+
+I la tarda anava caient; una pau cada cop més gran i més serena
+s'emparava de totes les coses... el sol ja post, els camps
+s'adormien, tot s'anava aquietant... la boira esbarsellant totes les
+coses semblava que se les endugués lluny; per tot arreu s'estenia la
+vista com quan busca l'horitzó... Al ponent se fonia l'últim tel de
+claror d'aquell dia... i allí sobre aquella clapa de llum, s'hi
+destacava potent el caixal obert en la muntanya per les brigades
+d'explanació...
+
+El vell hi tenia els ulls clavats... de sobte va estendre el braç
+senyalant-lo i murmurà molt baix: -Veieu?... ja l'han passada!... ja
+són més lluny!...- Callà un moment i seguia amb veu fonda, sense
+mirar-me... com si parlés amb si mateix: -A mi ja no em volen!... ja
+sóc vell... M'han tancat a dintre aquella gàbia... tant com havia
+volat... pel món!... darrera una carretera, l'altra... en aquelles
+terres fred, en aquestes calor... i amunt, i pit... Avui ja no
+serveixo, ja sóc massa vell, avui!...- Tornà a callar i després va
+alçar-se i em digué somrient amb tristesa: -Pla que ho veig... és que
+la nit s'acosta... m'aclucaré dintre aquella barracota, com al cel
+s'acluca el dia.- I amb un tom de braç senyalà el cel, la terra, com
+si abracés tot el misteri de la vida; després seguí: -A l'endemà
+vindran els corbs, com que sols trobaran ossos, se'n tornaran sense
+cantar...
+
+I allunyant-se poc a poc cap a la barraca, l'esquena vinclada, el cap
+acotat a terra, la pipa als llavis i les mans plegades al detràs,
+murmurà molt dolçament: -Però això rai!... Si ells no em volen
+cantar, les cigales cantaran per mi tot l'estiu!...
+
+
+
+LA PRIMERA VENTADA
+
+Oh, la immensa poesia de lo que se'n va!... l'encant immensament
+indefinit de lo que anem perdent, poc a poc, sense donar-nos-en
+compte!... l'encís que aureoleja el que, fregant la gran roda de la
+hora viva, es va filtrant per la escletxa imperceptible que hi ha de
+l'instant que passa a l'instant que ve com el boll pels ulls del
+cedàs, va caient, va caient a la gran hora morta de l'Eternitat!...
+
+La plana jeia roja, fumejant de vapor sota la xardorosa serena del
+cel rodó; les cigales neguitoses teixien entre les fulles dels arbres
+son cant atrafegat, amb un rítmic socatreig de teler mecànic. Una
+munió d'orenetes lliscava per tot arreu, a frec de terra, amb un
+flonjo brugit de ploma, que sonava calladament en l'immens silenci
+d'aquella plujada de sol. Volaven tan de pressa, que feien com un
+coeteig de punts negres ratllant la rojor dels camps. De tant en
+tant, alguna de elles, al tombar, s'aixecava sobre el vol de ses
+germanes i quedava un instant clavada sobre la blavor del cel... les
+ales esparracades, tota negra, en la blavor del cel... llençava un
+xisclet, i es tornava a aclofar a terra, volant avall, avall... fins
+a perdre's en la cendrosa rojor dels camps llunyans, sempre apletada,
+sempre llisa, ondulejant suaument... I la calma solemne s'anava
+esbardint serena per sobre el pla estès, tallat de tant en tant per
+les siluetes de la gent que treballava, el front a terra, les mans
+removent la terra, aspirant el baf de la terra enxardorada,
+enxiquint-se, enxiquint-se, més petites com més llunyanes, fins a
+perdre's de vista allà baix al peu de l'enorme serra, on la verdor
+dels arbres es fonia en deixatada boira blavosa... I el sol pujava
+amunt, amunt... arrebossant amb sos raigs esplèndits tot l'Univers,
+fent vibrar el blau cel... esblanqueint-lo, destriant-lo, tombant
+pesadament sobre la estesa dels camps rojos. I la calma s'esbandia
+tota plena, estarrufant-se com invisible onada, enlairant-se fins a
+arrabasar la boirosa línia de la serra llunyana, fins a congriar-se
+en la plomosa calitja de l'horitzó, fins a complir blavosa i
+reinflada la immensa volta del cel...
+
+Era l'estiu que passava amb son ròssec esplèndit de llum; era l'estiu
+fent vibrar en cada cosa la essència de la vida; era l'estiu fent
+explotar en grandiós concert totes les energies del ser...
+
+Mes les orenetes fugien, fugien avall, sempre avall, anant i venint,
+però allunyant-se sempre... Octubre al caure, les fulles groguejaven;
+a l'alzinar, queien seguides les aglans, amb un cop sec, com grosses
+gotes d'aigua damunt la fullaraca... i poc a poc d'aquell dia
+d'estiu, del calor de la soleiada, n'anava brollant un alè de
+tristesa, de desmai... com una esgarrifança fina, imperceptible, però
+que sacsejés tot lo existent...
+
+I no era jo sol que la sentia aquella cosa... El gos que de bon matí
+m'anava tant bé, no volia ja caçar ni a les bones ni a les males.
+Tantost se m'esbojarrava amb les més petita fressa, tantost se'm
+quedava al darrera, la cua baixa, les orelles caigudes, mirant-me
+d'una manera estranya, tan fixa i tan estranya que moltes vegades me
+va fer estremir endins, molt endins, com si volgués arrencar un udol
+terrible, que hauria ressonat paorosament en aquell silenci
+d'agonia...
+
+Plana enllà, plana enllà, vaig trobar un pastor, dret, apoiat al
+gaiato, el cap baix contemplant el seu remat estès a l'entorn, els
+cabrits esbrotant l'herba, les ovelles ajegudes, cada una amb el cap
+apoiat al llom d'una altra, totes blanques en la verdor del prat...
+
+-No us allunyeu massa... tenim l'hivern a sobre- me digué amb veu
+baixa al passar. I com sentís que tirava un roc al gos perquè no se'm
+allunyés: -Cerqueu gotlles!... poc en trobareu cap!... flairen el mal
+temps de lluny i se'n van!...
+
+Una corrent freda, molt freda; una esgarrifança finíssima sacsejà
+tots els nervis del meu cos. -Se'n van!... Jo ho sentia prou que
+quelcom se'n anava... el meu esperit inquiet ho sentia... i contava
+els moments que faltaven perquè tot s'hagués fós...
+
+Després, ja no vaig trobar a ningú més; la plana asoleiada vetllava
+sola, completament sola, en la anguniosa serena d'aquell darrer dia.
+Les dotze al caure, tothom se'n havia anat. El sol queia pesadament.
+De tant en tant passaven avall, sempre avall, bandades de orenetes
+sempre apletades a terra, silenciosament rabents com una ratxada...
+Vaig mirar a l'entorn... mai havia sentit la soledat tant viva com
+aquella hora... I vaig veure com per sol-ixent s'aixecaven fofes i
+reinflades unes torres grisenques... escabellades pels cimals i es
+deixataren pel cel i el cel quedà tot entrenyinat... la claror del
+sol es va esgrogueir, com espalmada... un moment vaig sentir que
+vetllava un malalt a punt de mort... el gos, parat, el cap alt,
+flairà per tot arreu. I fina, agombolant-se, plena i reinflada passà
+en un xiulet estrident la primera ratxa de la primera ventada... El
+cel quedà llis, tot net; només unes llenques estretes i blanquinoses
+apuntalaven sa immensa cúpula contra la calma de la serra llunyana...
+En mig d'aquella blavor, el sol... però un sol esblaimat, un sol
+sense vida... I darrera d'aquella ratxa en vingué una altra i una
+altra i cent més i, camí del poble, vaig veure apuntar la nuvolada
+per l'horitzó i estendre's... estendre's com una immensa cortina
+deixant el cel esblaimat, la plana fosca...
+
+Tota la tarda passaren, omplint la plana, les ratxades del vent. Al
+lluny se sentia el xiulet de les branques flagellades per la
+ventada... mentre pel cel passaven atropellant-se glopades i més
+glopades de núvols, avall, sempre avall... El poble feia tristesa;
+totes les portes tancades, el llarg carrer solitari i el vent
+roncant-hi encaixonat. Quan passava la ventada el silenci feia
+estremir. Al cap-al-tart el vent parà; una cortina de pluja fina,
+menuda, glaçada, omplí de cap a cap la immensa plana...
+
+I l'endemà, al tornar-hi, la vaig trobar ja estesa sota un cel
+esblaimat, sense colors, sense ombres, grandiosa en sa calma freda,
+cobejant silenciosament l'encís dels dies tristos, l'anyorament del
+sol.
+
+
+
+QUADRES
+
+LA JUSTÍCIA D'EN PERET
+
+Va néixer, com qui diu, sense fer-ne cas.
+
+Sa mare un dia al llevar-se no es va trobar bé. -Ai, què tinc!... ai,
+què tinc!... I va nèixer en Peret.
+
+Era un divendres.
+
+Ella, la Mònica, una pagesassa més robusta que un brau i més vermella
+que un bitxo, l'endemà, a punta de dia, va carregar-se una magalla a
+coll, i cap al camp, a ajudar al seu home. Tornà a l'hora d'esmorsar,
+donà mamar al marrec, tot empassant-se una suca-mulla com una roda de
+carro, i altre cop al camp, fins a l'hora de dinar.
+
+A la tarda es quedà a casa per a fer _baldeiu_.
+
+Mentrestant en Peret dormia com un terròs de guix. Que es despertava
+somicant? De seguida la Mònica l'amorrava al seu pit i xucla que
+xuclaràs, ennuegant-se de no poder donar l'abast; es tornava a
+dormir. I així anà creixent, gras com un toixonet i rodó com una
+pilota.
+
+Quan va començar a caminar, sa mare li posà una gorra de cop i per
+comptes de deixar-lo al bressol, com abans solia, el ficava dintre
+d'una pollera, l'asseia a terra i li posava unes quantes pedretes a
+mà, perquè s'entretingués.
+
+El primer dia a l'arribar sa mare de la vinya, el va trobar amb un
+xiribec al front, que feia feredat -s'havia tret la gorra de cop i
+havia caigut, rebent de front a terra. Feia uns crits que aixordava.
+
+La Mònica el va agafar, li posà. el cap a l'abeurador de la mula i li
+abocà una galleda d'aigua fresca, tot dient per a aconsolar-lo:
+
+-Què crides, què crides, tabalot!...
+
+Al cap d'un quart, en Peret tan tranquil. Era fort de mena.
+
+Passà un any. En Peret ja era desmamat, corria i començava a
+xarrotejar; però era un dimoni fet, amb pell de criatura.
+
+Per a agafar un garrot i no deixar pessa de terrissa sencera, no n'hi
+havia un altre.
+
+Un dia se li va ocórrer ficar-se al corral i escanyar totes les
+gallines. Semblava que hi hagués passat la guilla.
+
+La Mònica cuidà a ferir-se.
+
+I l'endemà mateix, en havent esmorçat, li rentà la cara i les mans
+-l'aigua quedà de mil colors,- li mudà la bateta, li posà les
+espardenyes noves i agafant-lo de la mà, entre empenta i revolada,
+se'l va endur.
+
+Trencant per viaranys a dreta i a esquerra, pujant i baixant cent
+cops, van arribar al cap de tres quarts a una casa que s'alçava al
+mig d'una vall fresca i ombrívola.
+
+En Peret, a l'arribar-hi, el primer que va veure va ser un gossot que
+dormia al peu de la entrada, fet un tortell. No el va abordar -es
+coneixia que estava fet a veure gent forastera;- però en Peret, com
+qui no vol la cosa, a l'entrar li etzivà tal puntada de peu, que un
+quart després encara grinyolava.
+
+Més enllanet, a mitja entrada, hi va veure mitja dotzena de marrecs,
+fent rotllo al voltant d'una noia més gran que ells, que amb una
+canya a la mà, anava senyalant uns gargots de tinta negra que hi
+havia en un cartell penjat a la paret. I cada vegada que la noia
+fixava la punta de la canya en un gargot d'aquells, el rotllo cridava
+a chor:
+
+-A... a... a... bé... e... e... sé... e... e...
+
+Mentre en Peret, amb uns ulls com unes taronges i mamant-se el dit
+gros de la mà dreta, s'ho mirava com qui veu visions, la Mònica
+entrava a una porta que hi havia a l'esquerra.
+
+-_Am'Maria!_...
+
+Una dona la sortí a rebre, amb les faldilles arremangades a la
+cintura, deixant veure uns enagus que la pols i la brutícia havien
+fet tornar de color de terra. En una mà hi portava una cassola que
+anava aixugant amb un drap ben bé de cuina.
+
+--Hola, Mònica- li va dir, -tu per aquí?... i doncs, què tal! ...
+
+-Sí, filla, et vinc a portar el noi, a veure que me li ensenyis de
+lletra!...
+
+-Ah, bé, bé!...
+
+-Una se'n passa, sense saber-ne de lletra, saps? Per contes que un
+noi és diferent, filla. Demà per demà que tingui d'anar el servici,
+al menys que pugui posar quatre mots de lletra als pares, que diria
+una, saps?
+
+-Oi, que es un fet!
+
+-I, filla, al menys estaré tranquila... perquè és un dimoni, filla,
+un dimoni fet... Tot ho fa anar en renou! Peret, vina, què fas aquí
+fora!... Veus?...
+
+-Aquesta és la senyora mestra, saps?... Ja cal que facis bondat de la
+bona...
+
+-I que creguis tot el que et mani, saps?...
+
+-Ah, sí; això sobre tot; als mal-creients jo no els...
+
+-I què...
+
+-Ah, sí; això sobre tot...
+
+I en Peret se les mirava amb uns ulls!... vermell!...
+
+Sa mare després de conversar bella estona amb aquella senyora, se'n
+anà. Al veure-la desaparèixer, en Peret sentí que el coll se li
+nuava... Les llàgrimes li vingueren als ulls i vaga, però dolorosa,
+una idea s'apoderà de son petit cervell de noi:
+
+-Adéu, perduda llibertat!...
+
+La costura li sembla una presó; la noia de la canya l'escarceller.
+
+Però les persones es fan a tot.
+
+L'encongiment dels primers dies passà aviat, i als tres mesos, en
+Peret era l'amo de la costura. Tot era en Peret de la Mònica; la
+senyora mestra el distingia, la noia de la canya l'apreciava; el
+rotllo en pes el tenia de bon grat.
+
+Però havia nascut en divendres i la bona sort no li podia durar.
+
+Com a veí de rotllo tenia al fill de la Madrona del Serrat; un noi lo
+més totxo del món, que es deia Nofre i que era gurmant, ploraner i
+antipàtic a tot ser-ho.
+
+En Nofre tenia la costum de portar sempre les butxaques plenes de
+lleminadures -nous, avellanes, rosegons de pa sucat amb oli, etc. I
+succeí un dia que veient en Peret que de la butxaca d'en Nofre
+n'eixia un rosegó de pa, i sentint certa defallió, allargà els dits
+un xic massa, es trobà la crosta a la ma i no sabent què fer-ne, es
+posà a remugar-la pacientment i amb dissimulo.
+
+En Nofre se'n va adonar; començà a fer el patarrell, es posà les mans
+als ulls i... ah... ah... ah... amb unes llàgrimes que li queien que
+ni cigrons!...
+
+-Què tens!- li digué girant-se la noia de la canya.
+
+-Pres... pres... el pa... Ah!... ah!... ah!...
+
+El Peret, maleint-lo amb tota l'ànima, s'acuitava a empassar-se el
+pa: però tot d'un plegat se sentí els cinc dits de la mà de la noia a
+la galta, el deixà anar i badant una boca de pam, es posà a cridar
+amb tota la força dels seus pulmons, refregant-se el palmell de les
+mans pels ulls.
+
+Mentrestant en Nofre, aconsolat sols de veure el pa a terra, l'agafà
+i per a assegurar-se de les tretes d'en Peret, amb quatre caixalades
+se'l va empassar.
+
+Des d'aquell dia en Peret no va poder veure al seu veí: sempre més
+se'l mirava de cua d'ull.
+
+Cap al tart la Mònica el vingué a buscar: no solia pas fer-ho, però
+la mestra li havia enviat un propi. Un cop la tingué allí li explicà
+tot el que havia succeït, amb fondes consideracions sobre
+l'inclinació de les persones.
+
+La Mònica sense dir paraula, agafà a n'en Peret de revolada, li posà
+el cap entre les seves cames, li alçà la bateta pel darrera i surra
+va, surra ve, el va deixar com un tomàtec.
+
+Després se'l endugué a empentes i clatellots i un cop a casa seva
+l'acotxà al llit sense sopar ni res.
+
+L'idea de la venjança féu presa del cor d'en Peret: aquell mala
+bèstia li tenia de pagar... però com?..
+
+Una tarda, anant a costura, en Peret s'anava omplint les butxaques de
+cireres d'arbós que arrencava de les mates que a banda i banda del
+camí trobava. Cada cirera que veia li entreobria els llavis d'un
+somrís de satisfacció... després el feia gemegar amb les
+esgarrinxades que rebia a les mans per a abastar-les... però què se
+n'hi endonava!... Ell arribà a costura amb una butxaca -la dreta-
+tota plena de cireres d'arbós, que feien una olor que tot ho
+embaumaven.
+
+Quan entrà al rotllo, en Nofre ja hi era.
+
+La noia empunyà la canya, senyalà un d'aquells gargots i el chor de
+marrecs cridà:
+
+-Aaa... béééé... séééé...
+
+En Peret feia el distret, mirant al cartell i cantant, però en
+realitat, tota la seva atenció la tenia fixa en el veí de la dreta,
+en Nofre. El veia ensumar per tots cantons, sa fartaneria atreta per
+l'olor de les cireres; el va veure després fixar-se en la seva
+butxaca, va sentir que dubtava... va observar certes maniobres que el
+_mala bèstia_ feia per dissimular, després sentí un moviment en la
+bulxaca, i veié com el Nofre es portava ràpidament el puny clos a la
+boca. Però ell res; com si no se'n hagués adonat gens ni mica,
+seguia:
+
+-Eeeeefa... jééé... hatxaaaa!... cooootacà!...
+
+Al cap d'una estona es trobà la butxaca molt més lleugera... tampoc
+ne va fer cas; després, com qui no fa res, se la va palpar -no més
+n'hi tenia una... una sola cirera, de tantes com n'hi duia!... i
+seguia tan tranquil:
+
+-Elaaa... emaaaa... enaaaa...
+
+Mentre tant veia que en son veí s'hi desarrollava una lluita
+terrible... aquella última cirera el temptava... el seduïa... les
+altres havien estat tan bones!...
+
+Però en Peret ho sabia!... Ell havia vist com es palpava la
+butxaca!... Què fer?... Agafar-la... peró i si en Peret se'n
+adonava?... deixar-la estar... però si fet i fet ja no més n'hi havia
+una... i les altres havien estat tant gustoses!...
+
+I en Peret, mentrestant:
+
+-Enyaaa... oooopé...
+
+Durà estona... molta estona... però a l'últim succeí lo de sempre. La
+carn és dèbil.
+
+En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es
+digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de
+puny, ja tingué en Nofre per terra.
+
+Fou obra d'un moment i aquell rotllo tan pacífic es convertí en una
+olla de cols quan bull. En Peret, agafat amb en Nofre i cridant:
+roba-cireres! roba.cireres! anava a tomballons omplint-lo
+d'esgarrinxades i cops de puny. En Nofre prou procurava defensar-se
+com podia, però més dèbil que en Peret, anava sempre a sota. La demés
+quitxalla, esbalotada i ardida amb l'espectacle, movia un xivarri
+aixordador. La noia creient que el millor medi de posar ordre era la
+llei marcial, agafà la canya amb les dugues mans... i garrotada de
+cego. El remei fou pitjor que el mal. A cada garrotada esgalabrava un
+marrec... Aviat no hi hagué front sense xiribec. Un cop de canya mal
+dirigit agafà el cartell de cantell i el partí en dos trossos. I la
+quitxalla s'apoderà del que després del quadro caigué a terra i en
+venjança dels cops rebuts, les emprengué a introduir la desunió en
+les lletres de les beceroles... En un moment no quedà un bocí de
+cartell i allà volaven pels aires perseguint-se i esquivant-se la _h_
+i la _m_, mentre per terra, en un recó, es cargolaven amb extremituds
+d'epilèptic furor la _z_ i la _t_.
+
+La mestra acudí a corre-cuita.
+
+-Què és això!...
+
+Llavors el motí s'apaivagà una mica.
+
+-En Peret en té la culpa!- féu la noia de la canya senyalant-lo amb
+el dit.
+
+-És que em robava les cireres d'arbós!...- alegà en Peret.
+
+-Oi-que-nooo!...- féu plorant la víctima, estés de panxa a terra i
+treballant per a aixecar-se.
+
+La mestra va corre en son auxili; l'aixecà... i Maria Santíssima!...
+quina cara feia aquella pobra criatura!... li rajava sang dels
+nassos; a la seva cara no hi havia un través de dit que no estés
+ocupat per una esgarrapada o per un morat: el seu front era una
+serra, de tants bonys com hi portava -tot ell brut, ple de pols, el
+vestit ple d'esquinços...
+
+-Mireu, mireu... poca pena, desvergonyit, brètol- udolà la mestra
+davant d'aquell espectacle -mireu com m'ha posat a aquest àngel de
+Déu!... Ves com li porto jo, ara, a la Madrona!... Mal llamp
+t'esquinsi de mig a mig!- Jesús em perdoni!...
+
+I en Peret, estemordit, quasi no gosava dir:
+
+-És que... és que em robava les cireres d'arbós!...
+
+-Que et robava... et robava, desvergonyit, brètol... poca pena!...
+fuig-me d'aquí, si no et mato!...
+
+I en un esclat de santa indignació, prengué de revolada una escombra
+que trobà a mà i el va arremetre amb tal fúria que, ja ho deia bé, si
+l'arreplega el mata.
+
+Valga que en Peret, veient-se la tamborinada a sobre, apretà a corre
+amparant-se amb tot el que trobava. Però la mestra sempre al darrera,
+sempre l'escombra bambolejant sobre el cap d'en Peret... Tot d'un
+plegat l'escombra queia, però ell, més llest que un llamp, ja n'era a
+quatre passes i tota l'ira de la mestra descarregava en les
+innocentes espatlles del primer marrec que trobava a tret.
+
+A tot això el gos, engrescat amb el xivarri, saltava lladrant com un
+esperitat d'un cantó a l'altre. S'encertà a veure en Peret que
+corria, i siga sense cap mala volença, siga recordant-se de la
+puntada de peu amb que el saludà el primer dia de veure'l, el cert és
+que ja hi va ser! Amb quatre bots se li posà al costat, amenaçant-lo
+amb sos uials...
+
+-Busca'l- li féu la seva mestressa -i el gossot, més engrescat que
+mai nyac! li clavà els uials al ventre de la cama.
+
+-Ai, ai, ai!...- cridà en Peret aixecant la cama ferida.
+
+-Ja et tinc! no em fugiràs pas, poca vergonya!- udolà la mestressa
+aixarpant-lo amb una mà, mentre amb l'altra, cop d'escombra ve, cop
+d'escombra va, el deixava fet un llàtzer.
+
+Al vespre, la mestra mateixa l'acompanyà a casa seva.
+
+-Mira, Mònica, aquí et porto aquest bordegàs: no el vull pas més a
+costura.
+
+-I doncs, que...
+
+-Afigura't que m'ha esqueixat les beceroles que vaig comprar
+ventureres al mestre difunt...
+
+-I ara!...
+
+-I que m'ha agafat al Nofre de la Madrona del Serrat, i me l'ha
+malmès per tota la seva vida!...
+
+-Però com ha estat això?...
+
+-Mira't, aixís i aixàs...- I li feu tota la història.
+
+La Mònica, sense dir paraula, agafà a en Peret, li posà el cap entre
+les seves cames, li alçà la bata pel darrera i, surra va, surra ve,
+el deixà com un tomàtec. I sense sopar ni res, entre empenta i
+clatellot, el va ficar al llit...
+
+I el pobre Peret, entre els sanglots del plor, no parava de dir:
+
+-I doncs, per què no li pegavau a ell, el dia que jo li vaig pendre
+la crosta, si avui que ell m'ha pres les cireres em pegueu a mi!...
+
+Avui en Peret és un home, un home fet.
+
+Doncs encara no ha pogut resoldre aquell problema!
+
+Quantes vegades cavant la vinya, li ve a la memòria aquella nit tan
+trista que mai més ha oblidat, i passa quarts i quarts i fins hores i
+tot sense poder-s'ho explicar!...
+
+I sempre acaba dient amb un somrís de desengany:
+
+-La justícia, la justícia!... per tot és lo mateix, la justícia!...
+Ara que vingui un i em prengui un tros de bosc... Vaig per
+justícia?... hi perdo bous i esquelles!... Li casco un mal cop? doncs
+a presiri!... La justícia!... Si no la fan a l'altre barri, per
+aquest no s'estila, la justícia!...
+
+I ningú el treu d'aquí.
+
+
+
+EL POBRE BORRIQUET
+
+Aquella bestiola tenia un secret. El tenia fondo, molt fondo: bastava
+mirar-li aquells ullassos negres per a compendre-ho... I devia ser
+una cosa molt trista, un sofriment enorme... d'aquells que omplen
+tota una vida. En el modo de mirar, en la caiguda de les orelles, en
+el posat amb que rebia les garrotades, en tot ell, se li veia. I si
+mai per mai, al sentir la cort de retorn del treball, es permetia la
+francesilla de trotar un xic, amb un trot curt i picalet, record
+llunyà d'alegres energies, aviat aquella pena el rendia, i llençant
+un gran sospir, tornava a deixar caure les orelles, acotava el coll,
+apretava la cua, i, hala, passa darrera passa, tornava a fer camí,
+sempre meditant.
+
+No era pas una bèstia orgullosa; semblava que tingués consciència de
+que era al món per a rebre i treballar... i resignadament s'ho prenia
+mentre tenia delit; quan l'acabava, abaixava el coll, flairava a
+terra fortament, fins a aixecar-ne pols, amb molt compte vinclava
+primer un braç després l'altre flns a agenollar-se, avançava un xic
+les potes i es deixava anar sobre un costat, amb un gran esbufec.
+Cert és que encara no l'havia acabat, l'esbufec de satisfacció amb
+que la voluntat del descans l'envaïa, que ja tenia a sobre un parell
+de garrotades; però tant se val, alçant-se un xic, primer estirava un
+braç, el posava en ferm, després estirava l'altre, enarcava el llom,
+feia un gran esforç i upa!... ja hi tornava a ser, com si res hagués
+estat. I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles
+caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava
+enlloc!...
+
+De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns
+gitanos que feia anys que varen passar-hi. Allavors encara li
+llustrejava un xic aquell pel gris; encara no li costava gaire de
+doblegar les frontices del seu cos... i fins quan el moliner se'n va
+emprendar, al fer les proves per a la venda, va galopar amb tal aire
+de despreocupació, que bitllo, bitllo, el bon home va pagar el que li
+demanaven i se'l va emmenar, ben segur d'haver fet una bona
+adquisició.
+
+I va semblar que s'ho hagués gastat tot el borriquet, amb aquella
+galopada de trenta passes. Va quedar tant abatut!... El seguia de
+tant mala gana al moliner, camí del poble, que l'un estirant endavant
+i l'altre endarrera, el ronsal tivava més que una corda de guitarra.
+
+I heu's aquí una cosa que ningú sabrà mai: -en queden moltes de coses
+ignorades en la vida,- si aquella resistència provenia del cansament
+de la galopada, o si provenia de més fondo. Dugues vegades va girar
+el cap, per a mirar a l'aulet on els gitanos acampaven; a l'últim es
+va parar... I llavors va veure el moliner que, sortint de l'ombra del
+bosc, la caravana dels gitanos s'allunyava carretera enllà com si no
+més haguessin esperat desfer-se d'aquella bestiola, per entornar-se'n
+pel món.
+
+Allí mateix li va perdre el respecte el moliner:
+
+-Oixque!- li cridà estirant el ronsal.
+
+Ell, res. Sempre amb el coll tombat, mirava al lluny amb aquella
+mirada de tristesa, flairant a ple pulmó, com si en aquell aire hi
+flairés la darrera alenada dels gitanos, que allà baix de tot
+s'anaven allunyant darrera un nuvolet de pols.
+
+-Arri, t'he dit!... Llamp que et...!
+
+-......
+
+-Ah, sí?... doncs ja veuràs qui mana a can Ribot!...
+
+I amb un parell de cops de vara varen quedar entesos. El borriquet,
+apretant la cua a la gropa per a parar els cops, va donar tres o
+quatre passes d'aquell trotet vergonyant, després tornà al pas, i ja
+no es va parar més fins que arribaren al molí.
+
+Allí va costar poblet i santes creus de fer-lo entrar a la cort. No
+hi havia forma de lograr-ho... semblava que hi tingués repugnància a
+enquibir-se sota teula; i quan moliner i molinera, suant com a
+negres, ja quasi el tenien a dins, tombava el cap, amb aquella mirada
+trista guaitava fondament la fresca verdor dels arbres que ombrejaven
+la bassa, guaitava més enllà l'ampla estesa dels camps que partia la
+llenca enrampada i blanquinosa de la carretera, guaitava el boirós
+horitzó on negrejava la clapa de l'aulet dels gitanos, pegava
+estrevada i molinera i moliner anaven en orris.
+
+I l'endemà, quan a punta de dia el varen treure de la cort, amb quina
+delícia es va espolsar!... amb quin delit va aspirar l'aire fresquet
+de la matinada!... Per un moment va passar pels seus ulls un llampec
+d'alegria que es va anar fonent, fonent, fins a tornar-hi a deixar
+aquell fondo de tristesa on s'emmirallaven confosament trossos de
+cel, esquinços d'arbres i llenques boiroses de paisatge estés...
+
+Mai més se li tornà a veure aquella ratxa d'alegria. Des d'allavors
+va anar fent el seu fet, sempre amb aquell aire de tristesa
+resignada, sempre amb aquell posat enigmàtic, rebent cada dos per
+tres les garrotades del moliner amb una mena de dignitat que
+s'imposava... I portant blat de cinc hores a la rodona al molí i
+farina del molí a cinc hores a la rodona, la pobre bèstia es va anar
+gastant, gastant... les orelles li penjaven més cada dia, les potes
+se li tornaven com de fusta... al cap d'uns quants anys, a les
+pujades el panteig el rendia, a les baixades les potes li tremolaven,
+la vista li minvava tant que encara el sol no es ponia ja no veia el
+lloc on petjava... I ell els anava sofrint tots aquests inconvenients
+del viure massa, sempre tant resignat, com segur d'on anava sense
+pors ni vacil·lacions.
+
+Però vingué un dia d'estiu en que el sol estobellava i justament
+aquell dia havia d'anar a un poble de l'altra vessant de la serra a
+dur-hi sis saques de farina. A la molinera no li vingué bé sortir
+fins a ben entrat el dia, per mor d'haver de buidar la bassa... Al
+començar la costa, devien ser les onze del dematí; l'aire bullia, als
+arbres ni una fulla hi tremolava i el cant de les cigales s'esbandia
+per tots indrets, omplint de modorra els innombrables recons
+d'aquelles soledats. Devia fer dugues hores que el pobre borriquet
+pujava animat per les garrotades amb que de tant en tant l'ajudava la
+molinera, quan de sobte es parà... per sos ulls hi passà quelcom
+d'estrany, com una ombra d'horror... un suor copiosíssim l'inundà de
+cap a peus i va donar dugues passes de gairell, com si anés a
+caure... No va ser res... un cobriment de cor... Però la molinera ho
+va veure i aquell vespre, tot sopant, va dir-li al moliner:
+
+-Creu-me, desfeste'n!... si en pots treure tres, sempre et valdran
+més que no els ossos; desfeste'n, creu-me. Té mala peça al teler...
+
+I per sí o per no, el moliner la va creure.
+
+D'allavors començà l'últim pas del martiri del pobre borriquet.
+D'Herodes a Pilat, de ceca en meca, va anar passant de mà en mà,
+rodolant per tot el poble i llaurant, rasclant, treginant llenya, no
+hi hagué a l'últim un pam de conreu on ell no hi hagués deixat un
+trosset de la seva vida, un viarany del bosc on no hi hagués donat
+una relliscada... I com més n'anava esmerçant d'aquella deixalla de
+força que li quedava, més rebia; com més l'edat l'atropellava, més hi
+ajudaven les garrotades; i com si no n'hi hagués prou, començà a
+fer-se-li una nafra al llom, després una altra al costat... i es
+varen anar estenent, fins que quedà un llàtzer fet. I no obstant de
+tot aquell esfondrament miserable, els ulls del borriquet se'n
+alçaven triomfants, aquella cosa, aquella mena d'intenció resignada
+que sempre havia boirejat al fons de les seves nines, s'anava fent
+més serena, més ample, més fonda... semblava content d'anar fent la
+seva via, per més aspre que fos...
+
+Un dematí, al veure entrar la claror del dia per les escletxes de la
+porta de la cort, el borriquet va provar d'alçar-se... i no va poder.
+El ferrer, que feia de manescal, a la primera ullada que li va donar
+va fer el seu pronòstic -Ja ha begut oli!- I sol es va anar morint
+dintre d'aquella cort estreta, lluny de tot, tranquil i resignat...
+
+-El borriquet s'és mort!...
+
+-Doncs que l'enterrin!...
+
+I -en queden moltes de coses ignorades en la vida- ningú va pensar
+mai què hi havia haver al fons dels seus ullassos negres i
+bondadosos, què devia ser aquella cosa tant trista que hi boirejava
+sempre i que un cop mort, s'esvaí, deixant-hi una altra cosa glaçada,
+seca, vidriosa, que repugnava de mirar...
+
+
+
+LA MORT DE LA GUATLLA
+
+Una matinada d'octubre, en Pau Delclòs va sortir de casa seva amb
+l'escopeta a l'espatlla i el gos al davant. A l'obrir la porta va
+dubtar si tirar endavant, o entornar-se'n a dintre: hi havia una
+boirada tant espessa, que a la escassa claror de la celistia quasi no
+s'afiguraven ni les cases del davant -i això que el carrer no tenia
+pas res d'ample. L'hora, doncs, no era gens ni mica a propòsit per
+anar al darrera d'aquella condemnada guatllota, que semblava que
+tingués pacte fet amb en banyeta: cinc trets li costava ja... i tant
+campanta, que deia ell. Però d'altra banda, pensar en entornar-se'n
+al llit, li feia posar pell de gallina a n'en Pau... Justament
+s'havia llevat tant d'hora, per a veure si se li calmava el mal de
+caixal, aquell rosec somort que tota la nit l'havia fet voltar d'un
+cantó a l'altre de llit, sense trobar repòs enlloc!... De més a més,
+el gos clapia frenèticament, saltant-li al damunt, fregant-se-li per
+les cames, arrencant carrer avall lladrant i tot encarcarat,
+parant-lo després de lluny, tornant-li al costat... Tant que en Pau,
+a l'últim, sentint-se encomanar la temptació, va dir-li:
+
+-Ja ho sé Xalat... tu hi tens l'honra compromesa;... jo també!...
+
+I en un cop de resolució i dient:
+
+-Som-hi!- tancà la porta i va tirar carrer avall.
+
+Se'l va veure quatre o cinc passes entre la boira, tot petit i
+grofollut, les cames molt tortes, i eixint per sobre d'ell,
+l'escopeta, una mena d'espingarda per lo llarga, brandant com entena
+de barco al moviment del pas. Després la boira es tornà a cloure al
+fons del carrer; darrera d'ella es varen fondre les petjades d'en Pau
+i els lladrucs del gos, i tot tornà a quedar silenciós, pensívol, en
+aquella claror d'ensomni, dolçament peresosa.
+
+A l'arribar al pla, en Pau fins es va espantar... Cristo, quina
+boirada!... Semblava que aquella nit, mentre tothom dormia, una força
+colossal ho hagués trasbalsat tot, se'n hagués emportat muntanya i
+masos i conreus, i en son lloc hi hagués abocat una mar immensa,
+sense platxes, ni remors. Era l'impressió que li feia aquella
+espessor grisa, que mentre anava caminant el voltava arreu, sense
+deixar-li veure més que la silueta esblaimada del gos trotant al
+davant seu, i a banda i banda uns quants troncs de blat-de-moro,
+negats de boira, desdibuixats i sense color...
+
+-Tu l'hats feta bona! s'anava dient -què hi vols anar a buscar amb
+aquesta broma!... I de sobte s'adonà d'un cercle petit i blanc; més
+blanc que la boira, però sense cap lluentor, que anava pujant entre
+ella, pel cantó de llevant, en mig d'un gran silenci.
+
+-Telo- es digué -el sol! _Manyam_ si la podia rompre!...
+
+Després, a deu o dotze passes, li va aparèixer entre la lletosa
+espessor, una massa grisenca, que poc a poc, acostant-s'hi ell, anava
+prenent tons foscos i dibuixant vagament la forma d'un arbre... al
+seu detràs altres ombres formaven un petit bosc.
+
+-La Rovira!- va pensar mig d'esma en Pau, i va seguir son camí, sense
+fixar-se que entre els arbres i ell hi passaven furients, però en
+gran silenci, una munió de petites gotes, de ruixims
+imperceptibles... Al ser un tros lluny es va girar, i el bosc s'havia
+tornat a amagar fantàsticament en el si de la boirada...
+
+Després, el sol ja un xic alt, s'inicià un moviment en la gran
+buidor; la boira s'anava agombolant poc a poc, formant masses
+grisenques que un ventet suau escombrava lentament, portant-les d'un
+cantó a l'altre, i de sobte les bromes s'esquinçaren com un vel, i
+per la clariana en Pau va veure el poble, al lluny, tot petit, però
+clar, assoleiat, eixint d'aquell bany de tristesa, fresc i alegre com
+una rosa. En tant les boires en solemnes moviments, anaven voltant i
+allunyant-se, fins a arreconar-se al peu de les muntanyes de
+l'horitzó... I el pla s'anava estenent, tornant a ser el de sempre,
+però tot xop, ple d'un ambient pesat, d'una calor enganxosa...
+
+Llavores en Pau s'adonà de que tot ell regalava.
+
+-Valga el sol- pensà tot aixugant el canó de l'escopeta -que aviat em
+secarà!- I tornà a caminar; però als pocs passos suava de valent, i
+fos aquella calor sobtada, fos la humitat, el mal de caixal li va
+tornar i no com a la nit, en forma de rosec somort, sinó amb un
+parell de punxades d'aquelles que cuiden a enfonsar el cervell. Tant
+valentes varen ser, que en Pau quedà tot encorbat, amb una cama
+enlaire el puny apretat a la galta.
+
+Una rialla que va esclatar al seu darrera, el tornà a la posició
+natural:
+
+-I doncs, Pau... que t'ha picat una vespa?...
+
+-Ah, ets tu, Pere?... aquest dimontri de caixal que no m'ha deixat
+dormir en tota la nit i ara hi torna... Vet aquí la vespa que m'ha
+pessigat!
+
+-Mes, sembla que no t'hi enfundes gaire tu... perquè ja et veig amb
+l'escopeta!...
+
+-Jo et diré: és per mort d'un punt el que vagi tant d'hora amb l'arma
+a coll... un punt que tinc amb una guatlla que hi ha a la vinya d'en
+Nandu... Cinc trets li he cascat ja... i tant campanta!...
+
+-Guatlles a aquest temps?...
+
+-És la darrera... ja no se'n troba cap més enlloc! Per a això li tinc
+més ideia... i com Pau que em dic, que no se'n burlarà!
+
+-Vaja, doncs, que el sisè li fassi els comptes!
+
+-Veies que et dic... que no se'n burlarà!...
+
+L'altre, amb l'aixada a coll, tombà cap a l'esquerra i en Pau va
+seguir camí avall amb un passet tot nerviós, que feia treballar de
+valent les seves cames, d'ordinari calmoses i cançoneres, movent-se
+balbament, com tentàculs de cap-per-vall.
+
+Bona estona abans d'arribar a la vinya d'en Nandu, el gos li quedà
+parat al marge del camí.
+
+-Tèlo!- es digué en Pau, i corre-cuita armà la escopeta. Però encara
+atacava el tret que ja la guatlla es botava i fugia al lluny, les
+ales esteses, esflorant amb son ventre rodó el verd tendre d'un camp
+d'alfals... En Pau se la mirava amb tota l'ànima als ulls, mig
+encorbat, amb cert aire de gat flairant la rata... El gos semblava de
+pedra, esperant l'espetec del tret, amb les orelles dretes, la cua
+caiguda i una pota del davant plegada...
+
+-Passa!- li digué en Pau, i el gos va pegar una arrencada.
+
+-Poc a poc, que ja sé on és!- tornà en Pau.
+
+I el gos es va parar, movent frenèticament la cua i mirant-lo, com
+preguntant-li: i doncs, què s'ha de fer!...
+
+La guatlla s'havia posat al marge de la vinya d'en Nandu. Va passar
+una ratxa de vent fresc, que feu tremolar els pàmpols ja rojencs de
+la vinya, espolsant-los-hi les gotetes d'aigua que la rosada hi havia
+deixat. En Pau no se'n va adonar, com tampoc s'adonava de la boira,
+que després d'enfilar-se tota esfilagarsada muntanyes amunt, s'anava
+estenent per la blavor del cel, deixant-hi una trenyinosa blancor que
+neulia els raigs del sol. Prou feines tenia per mirar on posava els
+peus... Alçant molt les cames, per a no enredar-se amb els sarments,
+anava seguint les tires de ceps, darrera el gos, que apletat a terra,
+furejava d'un cantó a l'altre, movent molt la cua... De sobte el gos
+quedà plantat, el nas enlaire, el coll molt estirat, com si tota la
+vida li afluís al cap... i va avançar a passos curts de dret cap al
+marge de la vinya. A en Pau el cor li va fer un salt... el va seguir
+a grans gambades, sense fer soroll, arrupit, amb l'escopeta mig
+engaltada... i el gos abaixà el cap, guaitant de fit darrera un tou
+de pàmpols, alçà una pota i quedà parat. En Pau a poc a poc, sempre
+sense fer fressa, s'hi va acostar un xic més, apuntant ja al lloc on
+el gos li senyalava la guatlla, prenent-hi totes les precaucions...
+Era un cas d'honra, llampus! i després de tot, no calia pas esmerçar
+un altre tret!... '
+
+-Passa!- digué a l'últim, tocant-lo amb un peu... El gos pegà bursada
+i la guatlla va rajar de darrera els pàmpols, llençant un flonjo
+xisclet...
+
+-Ara sí que hi ets!- digué en Pau, aplanant-li l'escopeta... -Ara sí
+que hi ets!...
+
+I la guatlla fugia d'un vol llis, plena de vida, dibuixant son ventre
+rodó i molsut, penjant de les ales curtes i corbes, a flor del blanc
+virginal d'un camp de fajol...
+
+-Una, dugues!- es feia en Pau... i disfrutava de encanonar-la tant
+còmodament... de tenir-la tant segura... -Una... dugues... tres!...
+
+El tret va petar; la guatlla, allà baix, plegà les ales en una
+dolorosa extremitud i va caure com una fulla seca en la blancor del
+fajol.
+
+En Pau se sentí triomfant... però un moment tant sol!... Va mirar
+entorn i hi va trobar una soledat tristíssima; el sol s'havia fos
+enterament; en tot el pla no es veia ningú; tot llis... tot igual
+sense tons ni colors... La mort d'aquella bestiola hi havia deixat
+una buidor estranya; l'espetec del tret, un silenci anguniós... El
+gos, després de portar-li, s'havia ajegut pantejant als seus peus, un
+pam de llengua a fora; i ell, dret entre sarments secs i pàmpols
+rojos, anyoradís record d'un any més que pasava, feia voltar entre
+sos dits la guatlla morta, mirant-la atentament.
+
+Era tota sencera... Les ales closes, el caparró penjant i les potes
+grogues molt estirades, semblava que no tingués cap ferida; sols una
+goteta de sang vermella tremolava en son bec entreobert.
+
+
+
+MESTRE QUISSU
+
+Mestre Quissu es va despertar i, no sense disgust, va veure que havia
+fet el miracle de Mahoma -s'havia adormit a l'ombra i es despertava
+al sol. Mestre Quissu, bon filòsof, com solen ser els gossos a certa
+edat, va pendre paciència, s'incorporà una mica i començà a gratar-se
+l'orella esquerra, de cara a la gran claror que li feia mig cloure
+les parpelles. Després se va alçar, va fer una bona estirada que
+acabà amb un badall descomunal, i xano, xano, tot estirant les potes,
+se'n anà a l'altre cantó de l'era, on l'ombra de la casa marcava una
+llenca cendrosa, sobre el roig dels rajols. I allí es tornà a ajeure,
+llençant un gran sospir i tot llepant-se el morro.
+
+Mestre Quissu s'endormiscava altra vegada, quan el sobtà un xisclet
+estrident que passà damunt d'ell com una bala rasa, fent brunzir
+l'aire. S'esparvillà tot alarmat -i va veure un falziot, fugint al
+lluny, a flor dels camps de blat que començaven a rossejar.
+
+-Hola, ja els tenim aquí!- va semblar que digués Mestre Quissu, amb
+un expressiu moviment d'orelles. -Ben vingut lo falziot, tu que
+portes el bon temps!... tornà a llepar-se els bigotis, tot passejant
+la seva mirada pels camps solitaris, que s'estenien del peu mateix de
+l'era fins a pèrdua de vista.
+
+El va interrompre una pussa, corrent-li cua avall -una de les coses
+que més l'inquietaven. Hi donà cobro de seguida, i tornà a filosofar.
+
+-Oidà, oidà!... i va de bo que hi som al bon temps!- semblava que
+digués passejant la punta del seu morro per tota l'amplària dels
+camps, els ulls mig closos, aspirant a petites alenades l'aire tebió.
+
+-Té, els camps ja rossejen, no corra un núvol... i aquest ventet que
+fa... tant dolç... tant de bon ésser!... Fins ha donar gust de
+rabejar-s'hi...
+
+I es va alçar mandrosament, s'estirà primer endarrera, després
+endavant, badallà, s'estirà altra vegada, després es va espolsar, i
+xano, xano s'en va anar cap al carrer.
+
+Un moment, a l'eixir de l'ombra de la casa, es va tenir de parar, per
+mor d'una altra pussa que li feia pessigolles a la ditxosa cua...
+
+Quin xivarri pel carrer!... Les dones eren als portals, quina cusint
+roba, quina fent espardenya, quina trencant nous... igual que si fos
+festa!... I hi feia una alegria!... Mestre Quissu se la sentia entrar
+endins, endins, junt amb aquell aire tant tebió, ple d'olor un xic
+aspre del blat, que el feia acostar sovint a les parets i aixecar-hi
+la pota.
+
+I trota que trotaràs carrer avall, quan en sent al passar per davant
+de câl Agutzil -una botiga d'adroguer, amb una cortina llistada de
+blau, que onejava suaument a l'aire,- s'encerta a sortir-ne la Linda
+-una gosseta perdiguera, fina i elegant, tota blanca i amb unes
+clapes color de xocolata, que per si soles valien més que el pelatge
+de tots els quissus dels voltants. De primer entuvi, la Linda començà
+a corre-li al davant, s'atura, parant-lo de lluny... després se li
+tira a sobre, li fa quatre galindaines a flor de nas i se'n torna
+corrents cap a dins.
+
+Mestre Quissu va rebre una sotragada!... El llom enarcat, el coll
+dret, i el cap endarrera amb uns ulls plens d'admiració, quedà un
+moment parat. Però de sobte pegà nassada i com si ella fos un iman i
+ell un tros de ferro, arrencà galop estés cap a dintre de câl
+Agutzil.
+
+Entrar-hi i rebre una puntada de peu en plena carcanada, va ser tot
+u.
+
+El resultat un pànic immens, que el féu sortir carrer avall, més
+llest que no hi havia entrat, amb la cua estampida entre les cames i
+llençant esgarrifosos udols de dolor, mentre de tots indrets n'eixien
+gossos lladrant i quitxalla esvalotada.
+
+Els gossos al veure que era ell, callaven i s'entornaven; la
+quitxalla, al veure'l corre, cridava més i l'apedregava.
+
+No va parar fins a camp obert. Quan eixint del carrer es trobà sol en
+mig dels camps, s'aturà i aspirà amb tots sos pulmons una ratxada
+d'aire. En son mirar esverat es veia que encara no es donava compte
+del que havia sigut allò, però que es trobava en un estat lamentable.
+Humiliat, befat, escarnit, semblava que sentís tota la negror de
+l'existència, mentre sos ulls plorosos contemplaven el món amb mirada
+de fonda tristesa... Dubtà un moment i va rompre a caminar a l'atzar
+-el cap acotat, la cua caiguda.
+
+Als seus voltants els blats es bressolaven flonjament; una munió
+d'orenetes suara arribades, hi volaven a flor, omplint l'espai d'una
+dolça remor de ploma, al lluny dugues guatlles es cridaven, i l'aire,
+aquell aire tant tebi, tant olorós, passava a suaus ratxades,
+refent-se pels blats, que s'inclinaven a son bes... I ell s'ho mirava
+tot, amb sos ullassos fondament tristos; semblava que sentís la
+pròpia misèria més aterrada per l'alegria que el voltava; i anava
+passant... com una llapissada fosca entre la glòria dels camps en
+primavera -esclafant amb ses potes brutes la florida dels marges, on
+una munió d'insectes, formigues i marietes, papallones i escarbatons
+fruïen de la vida i s'estimaven en plena llibertat.
+
+El sol començava a picar; la terra cremava; al lluny va rompre a
+cantar una cigala. Mestre Quissu estava tant cansat, tant abatut, que
+a la primera ombra que va trobar al pas, s'hi va ajeure, deixant-s'hi
+anar, sense donar ni menys una volta. S'hi deixà anar com un sac, tot
+estès, pensant en el gran consol dels gossos afligits: la son. Però
+inútil: aquesta vegada la son no venia. Mestre Quissu es va tombar de
+l'altre cantó... encara menys; cada vegada que els ulls se li
+començaven a aclucar, la imatge de la Linda li feia babarotes al
+lluny; el record de la Linda li portava el de la desfeta, el de la
+humiliació... i Mestre Quissu s'arborava... al fons de tota la seva
+malestrugància, hi sentia la tirania de l'Home, amo i senyor dels
+gossos i de tot... i una quimera sorda, un desig d'enfonsar els seus
+uials en les primeres cames que passessin, l'envaïa a poc a poc.
+
+I mentre tant s'anava fent un gran silenci... el vent havia parat, el
+blat estava immòbil... en l'ampla rodona dels camps no es veia una
+ànima i Mestre Quissu, amb els ulls fixos al blat, començà a sentir
+una cosa estranya... una por vaga, com la que fa la Terra quan vol
+parlar... com la que el feia udolar, a la nit, quan sense saber per
+on, sentia els passos apagats de la Mort que s'acostava... De sobte
+Mestre Quissu tremolà... una mena de cobriment de cor li féu perdre
+el món de vista... però al fondre-se-li la noció de les coses, li va
+semblar que el blat s'animava, que es movia... primer onejant
+suaument, després reinflant-se, esclatant a l'últim en una onada
+immensa d'or que tapava cel i terra... I va rompre un cant immens de
+claror i d'alegria... I l'onada voltava, voltava emportant-se-ho tot,
+barrejant-ho tot, homes i gossos, capgirant les coses alegrement,
+fent i desfent... amb una calma serena que ho envaïa tot... I l'Home
+al veure's pres de l'onada, feia la cara trista. I Mestre Quissu
+n'estava tot content.
+
+Fou obra d'un segon... Mestre Quissu tornà en si... el sol batia
+sobre els camps, el vent els bressava dolçament... al lluny s'hi
+fonia un vol de pardals estès en vano...
+
+El primer impuls de Mestre Quissu va ser corre cap al blat; però
+encara no es va alçar que ja es va asseure de seguida. Ell sabia que
+el blat no era pels gossos, que l'Home el vetllava nit i dia, fent-lo
+presoner de ses tristeses... més d'un cop de roc li havia costat a
+ell... encara sobre la cuixa dreta hi portava la marca d'un, que li
+va costar quinze dies de caminar amb tres potes... però aquell dia
+Mestre Quissu sentia aires de fronda... i per això, per això mateix,
+perquè l'Home no ho volia, Mestre Quissu es ficà dintre el blat.
+
+Hi feia de bon estar, tant fresquet i tant tou... però d'allò
+d'aquella onada, de totes aquelles coses, res. Devia haver estat una
+visió, potser pròpia de la debilitat, perquè en aquelles terres,
+l'Home vestia i calçava al gos; però el gos s'havia de mantenir. I
+Mestre Quissu va sentir una tristesa enorme, una tristesa sense
+forces... tota ensopida... i amb la resignació tornà la benfactora
+son el gran consol dels gossos afligits... Mestre Quissu s'anà
+adormint tot pensant coses fondes... el què el món era... el què el
+món havia de ser...
+
+Quan es va despertar Mestre Quissu es trobà tot un altre: el dormir
+li era un bon aliment. Tot badallant i estirant-se pensà en les
+aventures d'aquell dia i quasi va somriure... ficar-se ell en
+cabòries!... L'Home era l'Home... i qui se li posava al davant!...No
+fóra pas ell a bon segur, que de tota la seva vida mai ningú n'havia
+tingut res que dir!...
+
+I tornant cap al poble, la cua cargolada en espiral, Mestre Quissu
+s'anava dient: després de tot, si l'Home té més lluc i més força...
+quin altre remei hi ha!... Que et maltracta... paciència!... Que et
+fa festes... pren-les... No, no... d'aquí endavant paciència...
+paciència... i paciència... La Linda que se les campi per un altre
+costat!...
+
+De sobte Mestre Quissu va rebre un surt. Un roc furient petà al seu
+costat i una parella de gossos eixí dels blats a cames ajudeu-me,
+mentre un pagès al lluny s'ajupia per agafar un altre roc i
+etzivar-lo... cridant desaforadament:
+
+-Ja us hi atraparé, ja!... Llamp que us arbori!...
+
+I els rocs petaven pels seus cantons...
+
+-Jo tingués l'arma aquí!- tornava el pagès... -mireu quin modo de
+malmetre el blat!...
+
+Mestre Quissu, de primer impuls, n'hauria protestat d'aquella
+agressió tant sense solta ni volta... un lladruc li vingué a la gola
+sense ni adonar-se'n... però de seguida es reprimí el gènit... va
+mirar el blat, tot galopant per posar-se fora de tret, i va pensar
+que el pagès tenia raó... aquella parella que qui sap ja on parava,
+l'havia deixat com nou aquell camp: per tot on havia passat, les
+espigues eren ajegudes i es digué: cert que jo no hi tinc cap
+culpa... però qui perd l'un, perd el seny!... Té raó aquesta vegada
+l'Home...
+
+I content de sentir-se bon minyó, arribà a l'era; se'n va anar al
+recó de l'ombra, donà tres voltes, se va ajeure i s'adormí com un
+beneit.
+
+Mestre Quissu vetllava aquella nit, ajegut a l'era. Vetllava mirant
+la lluna plena com anava passant silenciosament per les fosques
+soledats del cel, quan va sentir un trepig lleuger al seu darrera. Se
+girà i a la claror de la lluna, va veure la Linda, plantada al seu
+costat. Mestre Quissu va fer un bot, com si l'hagués pessigat una
+vespa. En un moment, en un obrir i tancar d'ulls, tots sos propòsits
+se'n anaren al botavant... Ella se li va acostar, tota manyaga... No
+venia ajogassada com al dematí... estava sèria, molt sèria, i en les
+lleugeres extremitats que la sacsejaven de cap a peus, es veia el
+sofriment que l'atormentava. Amb un moviment d'orelles li digué anem!
+Mestre Quissu, sense pensar, sentint-se assossegat li contestà anem!
+amb un remenament de cua.
+
+I tots dos començaren a caminar, silenciosament. El carrer era tot
+fosc; sols a la banda dreta, la lluna il·luminava les altures de les
+cases amb una claror desmaiada... a mig carrer, la Linda, que anava
+al davant, es va parar sobtadament... Al lluny va passar una ombra...
+Mestre Quissu va reconèixer a l'Home que l'havia apedregat... portava
+un arma... Però la Linda tornava a caminar i ell també...
+
+Després varen sentir caure'ls-hi al damunt la freda claror de la
+lluna; les cases quedaven endarrera -estaven a camp obert. I allí
+l'aire hi passava en un silenci ple d'harmonies, els blats s'hi
+bressolaven llargament i aprop i lluny, arreu, arreu, una munió de
+grills ritmava un cant metàl·lic, com acompanyament d'un himne que es
+presentia... La Linda es ficà al blat, Mestre Quissu també... I aviat
+se sentiren arrollats per les melodies d'aquell himne; aviat se
+sentiren vibrar com una nota més del gran cant de la Naturalesa,
+exhalant-se en la soledat... I Mestre Quissu tornà a veure el blat
+animant-se i redressant-se, però no lluny d'ell sinó als seus costats
+mateixos, damunt d'ell, arreu, arreu... el veia alt que el
+traspassava, espès que l'ofegava, i al mateix temps se sentia
+cobricelat per l'etern onejar de les espigues que anava i venia,
+passava i tornava, amb un dolç remoreig, mentre algunes, trencades,
+queien damunt d'ells, com una pluja d'or.
+
+I Mestre Quissu no pensava en l'Home, ni en el món, ni en el temps...
+Sentia el goig de ser a la vida, i maleint les hores dormides a
+l'era, anava passant, passant darrera la Linda, veient-la en la
+rossor del blat, tantost llunyana i esbarzerada darrera les espigues,
+tantost a son costat mateix, incitant i fina... I les espigues es
+gronxaven amb aquell brugit silenciós, ple de complicitat i de
+misteri, sota el clar de la lluna, que anava a la posta, i entre el
+vent passant en llibertat.
+
+De sobte una llenca d'ombra, llarga i estreta, vacil·là entre el
+blat... la Linda xisclà i fugi... Mestre Quissu quedà parat. La Vida
+se suspengué un moment i Mestre Quissu, ple d'horror, va veure
+redressar-se a quatre passes d'ell la silueta de l'Home -tota
+negra... La seva ombra, gegantina, s'estenia tristament sobre el
+blat... Mestre Quissu va voler fugir... però l'Home estengué son braç
+inflexible i una llargandaixada de foc ratllà el clar de lluna...
+Veure-la, sentir un clam immens de cel i terra i trobar-se capdellat
+enlaire un remolí de vent, va ser tot u... Al tornar a terra,
+l'ombra, s'estenia per tot... Mestre Quissu provà d'alçar-se, però no
+va poder... tenia les potes segades... tornà a provar-ho, i un dolor
+viu i penetrant li féu llençar un lleuger gemec... la sang li
+brollava per cent ferides...
+
+I aquell gemec anà creixent, després apaivagant-se, fins que es
+fongué en la fosca que atuïa el món...
+
+I l'endemà Mestre Quissu, per haver oblidat les lleis de l'Home, jeia
+mort en mig de la carretera, i els carros li passaven pel damunt.
+
+
+
+DRAMA
+
+Els vailets de Torre-guillera, en Pere i l'Antonet, baixaven cada
+tarda a Vilavella, cosa de portar la llet a l'estació per a
+embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren: carregaven després les
+llaunes buides que hi havien arribat al de quarts de cinc, i se
+n'entornaven cap amunt. Era el passament de la masia el negoci de la
+llet, en aquell temps en que, perduda la vinya i el bosc delmat, la
+misèria s'estenia per aquells varals, cada dia més negra i trista.
+
+Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben
+bé una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues
+hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit
+tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on
+per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a
+més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar
+poltres al món- els sabia tant bé, que si en sent les dugues de la
+tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li
+haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a
+l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al
+perdre's allà baix la fumerola de la màquina, xano-xano se n'hauria
+entornat cap amunt sense fer dugues passes de marrada. Com que, fora
+la cria de consuetud no feia altra cosa en tot l'any!...
+
+Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre
+tot al Pere, el gran... Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall,
+l'envania d'allò més... li feia creure que era ja un home, i un home
+amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama allà de les
+sàrries, amb un bastó més llarg que ell sota l'aixella, una regna a
+cada mà i les mans ben separades, manava i disposava sobre la terra
+estesa, com un cap-de-casa al seu servei. Fins quan venia un mal pas
+i volia avisar a l'Antonet, que tot arrupit anava a la gropa, ho feia
+amb mals modos, llençant-li per sobre l'espatlla ferotges mirades de
+reull.
+
+-Arrapa't fort, que som al rierot!- cridava empunyant al mateix temps
+les regnes. I bursa d'un cantó, estreba de l'altre, es feia
+l'il·lusió de que manava l'euga. La il·lusió només, perquè la pobra
+bèstia anava fent el seu fet, posant les potes ni un milímetre més
+ençà, ni un milímetre més enllà del lloc precís on tenia de
+posar-les: i sols quan les estrebades de boig del petit autòcrata
+l'atormentaven massa, abans de donar un pas en fals, es parava
+mansament, tombava el coll cap al costat que li estrebaven, esperant
+que passés la rauixa, i quan en Pere, cansat de cridar i de renegar
+la deixava estar tranquil·la, ella reprenia el camí, brandant
+suaument, amb la santa paciència dels vells acostumats a tractar amb
+la quitxalla.
+
+I així anaven passant migrades tires de bosc, pinedes quasi tot d'un
+verd tendre, plenes per dins d'una rossa claror d'ensomni, que
+s'alçaven entre interminables erms, grisos i tristos. En ells de tard
+en tard, un cap negre i revellit alçava sos sarments nuosos, com
+clamant misericòrdia en aquella desolació. I el camí s'anava
+enfonsant, serpejant ràpidament, ple d'un pedruscall negrós i tenint
+sempre a un costat el marge roig, a l'altre la costa pelada i al fons
+el pla, tot llis, tot clar, sense una remor ni un moviment. A cada
+revolta veien la Torre-guillera més petita i més llunyana, més
+emboirada en la blavor del cim, mentre ells s'enfonsaven fins a
+arribar a un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos,
+que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les
+fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada. Eren els
+Boscassos.
+
+Si val a dir veritat, mai hi havien passat els vailets sense llançar
+una mirada recelosa cap al fons d'aquella espessor, on, sota un tou
+de fullam espessíssim, les soques dels arbres restaven totes
+retorçades, en postures violentes, com si patissin de segles
+endarrera, sense poder moure's ni cridar. Valga que durava poc: de
+sobte, com si una força colossal l'hagués tallada d'un tom de
+destral, la muntanya queia en una timba; el bosc desapareixia, la
+terra tornava blanca i els vailets respiraven llargament a l'aire i a
+la claror. Allí, invariablement, l'euga allargava el coll a banda i
+banda, com si flairés l'aire del pla, i estirant amb molt compte les
+potes, tombava solemnement sobre la roca blanca que tallava el camí,
+i s'endinsava per la pendent d'un baixador. Un moment, sa gropa
+molsuda, en mig de les dues sàrries, sotraquejava encaixonada entre
+les parets cendroses del desmont, després desapareixia,
+enfonsant-s'hi ràpidament com engolida per un gorg, i al cap d'una
+estona tornava a sortir al lluny d'entre un grup d'albes, desembocant
+amb un petit trotet al pla.
+
+De Penya-blanca a Vilavella ja era diferent; en Pere no hi passava
+penes, semblava que es sentís alleugerit de ses greus
+responsabilitats, i fins es dignava conversar amb l'Antonet, tot
+passejant la vista per aquells camps planers, on, com ones de la
+riuada del temps, cada any hi veia passar les alegries del blat,
+cobrint les tristeses dels rostolls. I poc a poc tot s'anava
+canviant, a mida que s'acostaven a Sant Antoni de la Vall, un poble
+que hi havia a mig pla. De l'estesa dels camps se n'alçava la verdor
+de les hortes, plenes de pardals tritllejant en l'aire de la tarda;
+de l'una a l'altra, l'aigua -la primera que trobaven!- s'estenia
+remorejant suaument pels reguerots; les masies sovintejaven, voltades
+de feixucs pallers que semblava que dormissin un son profund, i arreu
+colles d'homes treballant pels camps, donaven als vailets, acostumats
+als erms i a les soledats de Torre-guillera, l'impressió d'una gran
+gentada, vivint tranquila i feliç en mig d'una gran riquesa.
+
+Passat Sant Antoni de la Vall, prenien per la carretera i altra
+vegada es tornaven a trobar en mig de la naturalesa, però una
+naturalesa d'una faisó també diferent. La petja de la carretera, la
+pulcritut de son traçat, on s'hi veia aquell esperit llunyà, que més
+enllà d'aquells horitzons bastia les meravelles de les ciutats, qual
+ressò de tard en tard arribava a Torre-guillera, que havia passat per
+Vilavella, deixant-hi estesa la via del tren, que fins allí arribava,
+estrebant arreu la salvatge llibertat de la terra, els feia pensar
+que ja no eren a casa seva, i amb l'encantament del foraster, anaven
+mirant els plàtans migrats, blancs de pols i desnarits de set, que en
+interminable filera, hi rumbejaven a cada banda, per tota copa, mitja
+dotzena de fulles, torrades del sol. A voltes, entre ells, omplint
+tot l'ample de la carretera, trobaven enormes carros, carregats de
+llenya, que trontollaven feixugament; i els cavalls que brandaven
+arrossegant-los, les orelles caigudes, amb l'aplanament de les grans
+caminades, al flairar l'euga, tombaven el coll, i llençaven un llarg
+renill, que sonava tristament i es perdia enllà dels camps
+endormiscats.
+
+L'últim tros de carretera, era tot un panorama; després d'un revolt,
+venia una baixada, i allà baix al fons hi eixia Vilavella, amb ses
+casetes blanques i afilerades, envolta en l'ombra d'un castell
+quadrat. A tret de fusell del poble, començava l'altra muntanya, la
+muntanya de baix, que en deien de Sant Antoni per amunt, i entre la
+muntanya i el poble, s'hi estenia una vall verdejant, plena d'hortes
+i arbredes, per on s'esmunyia, costat per costat d'una riera, la
+línia del ferrocarril.
+
+A l'entrar a Vilavella, en Pere entrava al bo de les seves glòries;
+més tivat que mai sobre les sàrries, cobria d'una mirada desdenyosa
+els vailets com ell, que jugaven a bales pel carrer, guaitava
+indiferent a les dones que al sentir les petjades de l'euga eixien
+pels portals, i sols al trobar grups d'homes, conversant amb l'aire
+d'impertorbable somnolència que eternament envaïa el poble, els
+donava el Déu vos guard! somrient molt amigable.
+
+I el que disfrutava un cop a l'estació, facturant les llaunes,
+carregant les buides, conversant de tu a tu amb els mossos i fins amb
+el quefe -un senyor tot afeitat de cara, vestit de blau i amb gorra
+galonada, que era com si diguéssim, l'amo del _trenc_. I quan,
+després d'un repic de campana, se sentia al lluny el xiulet de la
+màquina, corrien amb l'Antonet cap al reixat de fustes que tancava
+l'anden, i allí amorrats, veien al lluny una ratlla negra que
+creixia, creixia ràpidament com en un somni, fins que, sense ni
+donar-se'n compte, se sentien envoltats en una revolada de fum,
+d'aire calent, de sorolls i grinyols -i el tren passava: al davant la
+màquina, orgullosa, i gonflada de força, roncant feréstegament;
+després el furgó amb un mosso dret a la porta, un peu a l'estrep, a
+punt de saltar; al darrera, els cotxes amb ses finestretes que anaven
+passant, llises i iguals, parant-se a poc a poc... I un cop parades,
+tot sovint per aquelles finestretes els vailets hi espiaven
+somniosament quelcom d'aquell món desconegut, que cada dia veien
+passar, sempre diferent i sempre el mateix. Un dia era una ploma
+blanca que es balancejava adornant els moviments d'un cap al
+conversar, i en Pere feia:
+
+-Goita quin senyoriu, avui!...
+
+I l'Antonet per a contestar-li, resumia tota la seva admiració en una
+sola paraula:
+
+-Déu!...
+
+Altres vegades era una mà enguantada, que els senyalava eixint de la
+penombra del cotxe, mentre arribava a n'ells el ressó llunyà d'una
+rialla... Altres dies era gent com ells, gent de pagès, entafurada en
+cotxes pobres...
+
+La màquina xiulava, els cotxes arrencaven, i tot aquell món
+desapareixia com una visió, sense deixar rastre del seu pas.
+
+I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una
+estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a
+Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres
+llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que
+devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables
+perduts en la soledat d'un cim.
+
+Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de
+Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe...
+cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del
+_trenc_- s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, quedà
+dret al costat de la portella, aguantant-la pel tancador de metall
+lluent. Va baixar-ne primer una senyora vella, alta i esprimatxada,
+amb un posat que als vailets els va semblar tot escaient. El
+_sombrero_ negre que portava, feia ressaltar la blancor dels seus
+cabells. Un cop a terra, es va girar de seguida, alçant els braços
+com per a ajudar a baixar a algú... Un home va sortir a la porta del
+cotxe i li va donar un saquet de mà: semblava jove, però tenia posat
+de vell, el pit enfonsat, tot encorbat d'esquena... El quefe hi va
+córrer per ajudar-lo, però ell, tot somrient per donar-li les
+gràcies, apuntalà el bastó a l'estrep, s'agafà amb l'altra mà al
+passador del cotxe, i fent un gran esforç, baixà tot sol. De seguida
+s'agafà del braç de la senyora i féu dues passes endavant per
+allunyar-se del tren. Mentrestant, el quefe tancava la portella de
+cop, i corria a tocar la campana.
+
+La nova devia haver corregut per Vilavella, perquè en un moment mig
+poble s'agombolà entorn dels vailets:
+
+-Ai, pobre minyó!...- deia una dona.
+
+-Sí que n'està d'atropellat!- saltava un altre.
+
+-Tu, Mieta, que ja són aqui?- cridava una veu estrident, del lluny i
+estant.
+
+-Sí, que enganxi de seguida en Pau!
+
+La màquina xiulà i el tren va arrencar... Els forasters es quedaren a
+l'anden, conversant amb el quefe. En mig de la conversa la senyora
+tragué un mocador negre del sac-de-mà, i el posà al coll del malalt,
+qui amb ulls molt tristos, mirava el paisatge a l'entorn.
+
+Mentrestant en Pere, sense perdre detall, tafaneja. Va saber aviat
+que eren uns estrangers molt rics que anaven a câl Boscàs, després de
+corre mig món, per mor del jove que es gastava del pit... Que el
+dematí havia arribat el servei, molts criats amb molt de fato i fins
+mobles i tot!...
+
+-Tira que els toc, câl Boscàs! Enguany si que faran bona anyada!...-
+va fer en Pere.
+
+-Ja ho pots ben dir, fill meu!- va contestar una dona; -quina sort
+per ells!...
+
+-I per vosaltres!- saltà l'Antonet, amb posat d'home vell que cavila
+coses fondes.
+
+El drinc d'uns picarols va trencar la conversa. Era la tartana d'en
+Pau que arribava al galop de la mula; donà mitja volta i quedà
+aculada a la porta del reixat. Llavors els forasters es despediren
+amb molta cerimònia del quefe i sortiren de l'anden. La gent els hi
+féu pas en mig d'un gran silenci, s'aconduïren a la tartana, en Pau
+saltà d'un bot a la banqueta i empunyant les regnes amb la mà dreta
+mentre amb l'esquerra feia voltar ràpidament la trava, va dir la
+frase sagramental;
+
+-Amb permís, _senyores!_
+
+I la tartana començà a sotraquejar. D'un tros lluny la senyora féu
+adéu amb la mà al quefe, qui traient-se la gorra, es curbà en una
+reverència monumental.
+
+Després la gent se'n va entornar poc a poc, tot fent comentaris, la
+placeta de la estació quedà solitària, i fermada a una acàcia l'euga
+de Torre-guillera, remugava en son morralet, tot esquivant-se les
+mosques, indiferent a tot el que passava, trist o alegre, nou o vell.
+
+Els vailets tot el camí no varen parlar de res més que dels
+forasters... de lo rics que devien ser... de si el malalt es
+curaria... de la sort de câl Boscàs... I a casa seva en varen parlar,
+i l'endemà el mateix rostos avall, anant cap a l'estació...
+
+Al cap d'un parell de dies, a mitja carretera hi varen trobar un home
+que semblava pagès, per la cara afeitada, però senyor pel modo d'anar
+vestit...
+
+-Goita, aquest! deu ser de câl malalt!- va fer en Pere.
+
+I tot murmurant Déu vos gordi! li passaren pel costat. D'un tros
+lluny tots tres varen girar-se i al trobar-se sobtats, els vailets,
+vermells com bitxos, desviaren els ulls dessimuladament.
+
+Poc a poc s'hi varen fer a veure'l aquell home a mitja carretera.
+Després varen saber que era un criat gabaig que cada tarda baixava a
+Vilavella a buscar cartes i diaris que hi arribaven al tren de quarts
+de cinc, passava per les tendes esmerçant moneda que era un bé de
+Déu, i xano, xano se'n tornava a câl Boscàs.
+
+Era l'únic que en sabien dels forasters. Sols de tant en tant els
+arribaven veus esmortuïdes de que si el malalt anava per bé, de que
+si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els
+era bon mosso... Mes els vailets no en feien ja cabal, i de
+Torre-guillera a Vilavella i amunt altra vegada, anaven seguint la
+seva vida llisa, un dia darrera l'altre i tots iguals.
+
+Devia fer una mesada que havien arribat els forasters, quan una
+tarda, a l'entrar als Boscassos, en Pere va dir a l'Antonet:
+
+-Goita'ls, el malalt i la senyora!
+
+L'Antonet guaità endavant, decantant-se una mica sobre l'euga, i, en
+efecte, al cap-de-vall de l'ombrívol ull que feien els arbres,
+abraçant-se per sobre el camí, s'hi veien plenes de sol dugues
+figures petites retallades sobre el fondo blau. El jove, el malalt,
+seia a la punta de Penya-blanca; la senyora, sa mare, s'estava dreta
+al seu costat, recolçada en una sombrilla... la mica de vent que
+passava li movia dolçament les faldilles. Tots dos miraven cap al
+lluny del pla.
+
+Al passar, els vailets els hi varen donar les bones tardes! tots
+rojos de sofocats; ells els hi varen contestar amb paraules que no
+entengueren, acompanyades d'un somrís mig burleta, mig carinyós, que
+els hi féu pensar en l'alenada d'aquell món enguantat que reia dintre
+els cotxes al passar el tren.
+
+I els vailets de Torre-guillera anaven després conversant:
+
+-Oi, que fa la cara molt afable?...
+
+-_Bastu_ a dir-te que no sembla pas el mateix!...
+
+-Però _hats_ vist quin modo té de mirar-te?... sembla que tingui una
+pena!...
+
+-Poc que me'n sóc ataleiat, jo... de la veia, sí... i que en té cara
+de plorar, la veia.
+
+-Tira que els toc!... i tan rics com són! ...
+
+-Diu que ploren sovint, per xo, les senyores!...
+
+-Psé... deu ésser com per aquí dalt, allà baix, si fa no fa!... Hi ha
+qui plora i hi ha qui riu!...
+
+D'aquell dia endavant, tot sovint varen trobar-los-hi als forasters
+allà dalt... es veia que en havent dinat, sortien de câl Boscàs, que
+queia a una hora lluny en una recolçada de la muntanya, i tot
+passejant, s'arribaven als Boscassos. Tots dos s'estaven quiets a la
+punta de Penya-blanca, mirant al lluny.
+
+Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer:
+
+-Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que _ei_
+és desterrat de la seva terra!...
+
+-Oidà!- va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?...
+
+-Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc
+de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit
+alguna cosa!...
+
+En Pere quedà pensatiu bella estona; després va dir sentenciosament:
+
+-Qui sap!... Però _bastu_ a dir-te que fins m'ho creuria que té
+alguna cosa, _ei_!... Te mira d'una manera!... Mes pas res d'ésser
+mal home... m'hi jugo el coll, jo!...
+
+Des de llavors no passaven vuit dies que els vailets no sabessin
+alguna cosa dels forasters... sobretot l'Antonet que era el que
+corria pel poble, mentre en Pere facturava la llet, un dia per vendre
+ous o aviram, un altre per comprar tabac, fer esmolar les eines i per
+comprar el que a Torre-guillera s'havia de menester. I al tornar cap
+amunt ho explicava a n'en Pere, qui, com a més entenimentat, hi
+donava son parer.
+
+-_Sabas_ qui hi havia avui a câ l'adroguera?- va dir l'Antonet un
+vespre -Aquei home que trobem cada dia per la carretera...
+
+-Oidà!... Diu que té un parlar tant estrany, oi?... Que l'hats
+sentit, tu?...
+
+-Ui, si ha dit més coses!... ja s'entén ja... només que a vegades li
+costa de parlar... fa com aquei que s'ennuega!...
+
+-I que ha dit quelcom d'_eis_?...
+
+-Ha dit que era casat el malalt i que té una mossa... un _vra bijú_,
+estic que l'ha anomenada!... I tot seguit aqueia dona grossa que
+s'està a la cantonada de la carretera, _sabas_?... al davant de câ la
+Vila, doncs aqueia li ha saltat: I per què no ve a fer-li companyia
+la seva dona!...
+
+-És net! per què no ve!...
+
+-Oh, és que diu que tampoc gasta salut, _eia_...
+
+-Doncs, per això mateix: si _ei_ no en gasta i ve aquí per a
+refer-se, per què no ha de venir _eia_?...
+
+Hi hagué un silenci. L'euga anava fent camí...
+
+-Ja ho ha dit, ja, aqueia dona- tornà al cap d'una estoneta
+l'Antonet, -quan _ei_ ha estat fora!... per mi, deia, és que no filen
+bé!...
+
+-Poca pena que deu ser _eia_!... Vet-ho aquí...
+
+I seguiren tots dos en silenci.
+
+Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir,
+senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer:
+
+-No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?...
+
+-Sí que l'és- digué l'Antonet, -el só trobat a câl ferrer, i en só
+quedat tot astorat del que deia!...
+
+-I això!...
+
+-Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i
+tots el forasters...
+
+-T'ho creguis pas!... la sap molt llarga, l'Andreu!...
+
+-És que diu que sembla un cementiri, a casa seva, des de que hi són
+_eis_!... que ningú diu una paraula, que el malalt i la senyora
+s'estan tot el dia tancats i que _ei_ a vegades plora i crida, que
+sembla _locu_!...
+
+-Post-hi a jugar que no el sap dir el que diu el malalt quan crida...
+
+-Oh, és que diu que també parla gabaig!... I _desprenses_ deia que un
+dia que el seu hereu es ficà a la cuina per fer tabola amb una
+minyona, la veia el va atrapar i noi! hi va haver-hi un
+sagramental... que l'endemà la varen emmenar cap a Barcelona a la
+minyona!... Vaja, diu que no són pas gent com cal aqueia gent!...
+
+-Poc que en fasses cas, de l'Andreu... és molt manefla!... Post-hi a
+jugar que amb tant com diu, pel cap baix els en canarà quatre unces
+de deixa'ls estar a casa seva?...
+
+-Quatre unces?... i més i tot!...
+
+I seguiren conversant sobre la sort de câl Boscàs i el manefla que
+era l'Andreu...
+
+Havien passat dos mesos, quan una tarda a l'arribar a l'estació, els
+vailets de Torre-guillera hi varen trobar al malalt i a la senyora.
+Ella parlava molt afable amb la dona del quefe, que tota vergonyosa
+treia el cap per una finestra de la planta baixa... ell, el quefe,
+que aquell dia s'havia posat el vestit de les festes, amb uns botons
+lluents com a sols, es passejava andén amunt i avall, amb el malalt.
+Cada vegada que passaven per davant del rellotge, el malalt hi
+clavava els ulls, mirava després a la senyora i en la mirada que es
+creuaven, hi vibrava un llampec d'ansietat. A la placeta de l'estació
+la tartana d'en Pau estava aculada al reixat; amb una branca de bruc,
+en Pau esquivava les mosques a la mula, tot rondinant una cançó. Feia
+una tarda calma i serena, sols un xic fresca de la humitat de la
+tardor.
+
+Tot just es veia el tren, que de la finestra d'un cotxe n'eixí un
+mocador blanc, voleiant al vent de la marxa... El malalt va fer acció
+de corre-hi, però la senyora l'agafà pel braç... Tots dos estaven
+afinats, els ulls els hi espurnejaven...
+
+Encara el tren no havia entrat a l'estació, que en lloc del mocador
+eixí a aquella finestra una carona tendra, blanca, d'ulls blaus,
+voltada d'una cabellera rossa que el vent feia estarrufar... un
+llacet blau en subjectava una mota sobre el mig del front.
+
+-Goita- digué en Pere a l'Antonet, -deu ésser la mossa, aqueia!...
+oi, que es _gopa_!...
+
+-Déu!- va fer l'Antonet, com en les grans ocasions.
+
+I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant,
+cridava:
+
+-Papà, papà!... papà.!...
+
+Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra...
+
+-Poc que ve pas tampoc la de casa seva!- va dir en Pere, -és un home
+allò, oi?...
+
+El malalt i la senyora corrien cap al cotxe, que passava de llarc,
+tot aturant-se. Després, obrir-se la portella i caure la nena als
+braços del malalt, va ésser tot un... Ell s'hi abraonà masegant-li
+les galtones, omplint-la de petons -d'aquells petons plens, que tenen
+ànima... A la dona del quefe li vingueren les llàgrimes als ulls.
+
+En tant, del cotxe en baixava un senyor vell, vestit de negre, amb
+grans bigotis blancs. Tot baixant, mirà de fixo a la senyora,
+senyalant amb un ràpid moviment al malalt. La senyora va moure el cap
+amb gran tristesa... Després s'abraçaren, mentre el malalt s'hi
+acostava portant la nena al braç.
+
+Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de
+Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a
+la nena... el quefe, prou els donava conversa, però ells li
+contestaven poc... La nena estava trista, el senyor malhumorat.
+
+Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i
+pelat, ple d'una vaga tristesa. En un recó el quefe, amb les mans al
+detràs, aguantant una banderola mig verda i mig vermella, conversava
+amb un mosso. Els vailets s'hi varen anar acostant...
+
+-Ara ho entenc menys- deia tot preocupat: -diu que ell volia la
+criatura, que ara que la té no la vol... que hi ha recaigut i tot...
+Oh, i diu que és la mateixa cara de sa mare, la nena...
+
+-I on para, ara, ella?- va fer el mosso.
+
+-Vols que t'ho digui clar? Doncs no ho sé... cada vegada l'entenc
+menys aquest embull...
+
+-Ai, Déu ens dongui un passament petit, però amb pau i harmonia-
+saltà la dona del quefe, que s'havia anat acostant poc a poc...
+
+I callaren tots... sense moure's, amb posat de fonda preocupació...
+
+En tant, a la placeta, fermada a l'acàcia, l'euga de Torre-guillera
+remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire
+indiferent...
+
+* * *
+
+Aquell dia, en Pere i l'Antonet, a cavall de l'egua, varen sortir de
+Vilavella a sol ben post. Bon tros abans d'arribar a Sant Antoni de
+la Vall, era ja nit tancada.
+
+-Que farà lluna, avui?- digué l'Antonet, quan l'ombra s'espesseïa.
+
+-Conto que sí- va respondre en Pere, mirant en la intensa blavor que
+tot ho esbarzerava. I varen callar tots dos... la sobtada marxa del
+senyor vell i la nena els havia capficat... la conversa del quefe amb
+el mosso havia estat per en Pere com una revelació de que no
+s'equivocava, de que aquella pena que havia endevinat en la mirada
+del malalt era certa... Totes les veus que fins allavors havien
+corregut formaven en son magí com un fons sobre del quin els fets
+d'aquella tarda es destacaven, i ara sí, ara n'estava segur de que
+tot allò del manefla de l'Andreu no eren cabòries... de que allí hi
+havia alguna cosa molt fonda i molt trista.
+
+I anaven fent camí; les petjades de l'euga sonaven acompassadament en
+la immensa quietud que arreu s'esbandia; de tant en tant, els vailets
+sentien el xerricar de dents de les rates-pinyades que eixint de
+l'ombra es capbussaven en ràpids giravolts al seu davant i es fonien
+al lluny, voltant d'un vol llis... I semblava que l'ombra devingués
+més espessa. El cel era ple d'estrelles i els vailets sentien en son
+front un ventet fi i humitós que s'esbandia d'ample a ample per
+l'estesa dels camps endormiscats.
+
+Essent dalt de Penya-blanca, va sortir la lluna.
+
+-Tela!- digué en Pere, senyalant-la amb el braç estès... i tornà a
+callar. No se'n sabia avenir: tanta alegria per l'arribada i que
+hagués acabat d'aquella manera! Quantes angúnies devia tancar aquella
+nit tant calma!... i per una banda veia el tren allunyant-se corrent
+sempre, emportant-se'n en son alè de foc al senyor vell, malhumorat,
+a la nena, vestida de blanc, amb aquell llacet blau, tota trista, i
+per altra banda veia allà a l'esquerra seva el pa d'ombra que feia la
+fondalada de câl Boscàs, i li semblava que entre el tren que fugia i
+l'ombra immòbil, s'hi alçava quelcom fatal i terrible que vagava com
+una ànima en pena, per la calma de la nit.
+
+En tant, per sobre de la muntanya de baix, que s'endevinava més que
+es veia, com una faixa negra al capdevall del pla, la lluna
+s'aixecava, rodona, plena, vermella com una colossal gota de sang. Hi
+havia una quietud grandiosa. L'euga, dreta sobre la Penya-blanca, va
+tombar solemnement, seguint el camí, i els vailets varen veure de
+llisquentes la seva ombra sobre la terra -una ombra indecisa i
+esblanqueïda creuant la neulida claror que la lluna començava a fer.
+I varen seguir camí amunt: la claror creixia ràpidament, la seva
+ombra s'anava retallant, partida entre la terra i el marge, a cada
+instant més forta, mentre al fons del sot s'hi posava una boira
+blanquinosa. Entre ella, al lluny, s'hi veia un llumet vermell.
+
+I els vailets anaven passant per la nit, sentint com el pensament
+se'ls encondormia ple de la gran calma de la serena, quan de sobte
+varen rebre una sotragada: la euga s'havia parat i amb el coll
+apletat, flairava a banda i banda del camí... Arribaven als
+Boscassos.
+
+-Què té?- féu l'Antonet tot sobressaltat; -mai aquella bèstia havia
+fet semblant maniobra.
+
+-Poc que ho sé!- respongué en Pere, mirant recelosament cap
+endavant... Enlloc es veia res... El camí era net, amb son pedruscall
+que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt
+fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es
+destacava negra i rúfola, sense una remor ni un moviment. En Pere
+mirava, mirava, sense veure res enlloc... L'Antonet començà a
+somicar.
+
+-Calla o et tusto!- digué en Pere en una foguerada d'ira per aquell
+ploricó, que vagament sentia que augmentava el perill... l'Antonet va
+callar, tot arrupit a la gropa... L'euga tornà a caminar, però les
+seves orelles no paraven, tant aviat les posava dretes i juntes, com
+les apuntava aplanades endavant... i els vailets sentien sota seu les
+pitrades d'aire que s'empassava com per flairar ben bé... Ja no
+pensaven en el malalt, ni en la nena... la por de lo desconegut en
+plena soledat, els esparverava... pensaven en casos de llops i de
+lladres que havien sentit contar, fets d'anys endarrera, que ara
+sentien reviure com si els hi haguessin passat a ells, i com més
+miraven i escoltaven, sos sentits, oberts com mai més sentien en el
+silenci palpitar-hi la veu de la terra, aquella veu que se sent rares
+vegades, escoltant molt, com un plany llunyà... I al seu entorn veien
+el clar de la lluna, estrafent el món i pensaven quasi embascats, que
+els Boscassos eren molt foscos, plens de recons d'ombra... que els
+faltava molt per arribar a casa, i que quan vingués allò, per més que
+cridessin no els sentirien d'enlloc...
+
+I l'ombra dels Boscassos els va caure al damunt, com engolint-se'ls.
+L'euga donà un pas més i va quedar parada en sec; els quatre rems
+apuntalats a terra, el coll molt alt, les orelles juntes. Els vailets
+sentiren passar sota d'ells el tremolor de la bèstia i els cabells
+se'ls varen eriçar. Però tampoc es veia res enlloc, que fins el cel
+tapava. Sols de lluny en lluny, la lluna hi entrava de llisquentes i
+sos raigs polsosos, es trencaven en aquelles soques vinclades en
+positures violentes en aquelles branques nuoses que semblaven braços
+retorçant-se desesperats. I aquells raigs de lluna, esbandien arreu
+una claror malalta de conte de bruixes... hi obria recons que els
+vailets no hi sabien, profunditats que semblaven fora del seu món...
+i tot hi era quiet, molt quiet, com lluny del temps i la vida...
+
+-Arri!- cridà en Pere, ventant garrotada a l'euga... L'Antonet tornà
+a somicar...
+
+L'euga féu un bot endavant i els vailets quedaren glaçats. A dues
+passes del camí hi havia un home penjat... un raig de lluna li pega
+en plena faç. Era el malalt. En Pere sols va veure la horrible
+ganyota de la seva cara negra... L'Antonet sols es fixà en lo
+estirats que tenia els peus.
+
+Cap d'ells féu un sol moviment... com en somnis varen sentir que
+l'euga se'ls enduia en un gran salt... que galopava... galopava com
+si se'ls emportés per l'aire...
+
+Quan varen tornar en si, pels seus costats els erms de Torre-guillera
+s'esllanguien avall en suau pendent...
+
+-Tu... que l'_hats_ vist?... Oi que era _ei_?...- va dir en Pere amb
+veu molt baixa.
+
+-Encara tinc un nus a la gola!- contestà l'Antonet, més baix encara.
+I tots dos alhora murmuraren amb veu tant baixa que se'ls va fondre
+pels llavis:
+
+-Què era negre!-
+
+-Què era llarg!...
+
+L'euga tornava, a anar al pas... semblava tota abatuda, les orelles
+caigudes, el coll baix i brandant... La seva ombra, monstruosament
+estrafeta, lliscava tota estesa a flor dels erms, resseguint-ne
+dolçament les ondulacions. La lluna plena volava per les fondàries
+del cel tota rodona i molt petita... Sa claror queia sobre la terra i
+es congriava al sot, allunyant-ne els horitzons... De tant en tant se
+sentia al lluny el cant trist, però dolç dels mussols... passava a
+ratxades... en cantava un... en responien cent... després un altre en
+contestava més lluny... i callava tot. I en mig d'aquell silenci, els
+vailets anaven passant, aclaparats de por, sentint una vaga grandesa
+que no podien esbrinar; la grandesa de la tragèdia complerta, dels
+grans mals que no tenen remei... I pensaven que aquella mossa tan
+_gopa_ que el tren s'enduia sempre, no ho sabia... que la senyora
+vella tampoc ho sabia encara... i que el mort s'estava tot sol,
+penjat d'una branca, allà baix, sota seu... I sentien que eren ells
+els únics que el vetllaven -perquè l'hi sabien,- caminant esmaperduts
+per les soledats del món...
+
+
+
+FI
+
+
+
+
+
+End of Project Gutenberg's En Pere i altres contes, by Claudi Planas i Font
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EN PERE I ALTRES CONTES ***
+
+***** This file should be named 20658-8.txt or 20658-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/0/6/5/20658/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/20658-8.zip b/20658-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..ab4c9e1
--- /dev/null
+++ b/20658-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..5d90c67
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #20658 (https://www.gutenberg.org/ebooks/20658)