initial commit of ebook 22045HEADmain

5 files changed, 5121 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/22045-8.txt b/22045-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..80f22ad
--- /dev/null
+++ b/22045-8.txt
@@ -0,0 +1,5105 @@
+The Project Gutenberg EBook of La festa dels reis, by William Shakespeare
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: La festa dels reis
+       Lo que vulgueu (Twelfth Night)
+
+Author: William Shakespeare
+
+Translator: Carles Capdevila
+
+Release Date: July 11, 2007 [EBook #22045]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una
+mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament
+s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.
+
+
+
+
+LA FESTA DELS REIS
+
+
+
+PERSONATGES
+
+ORSINO,               Duc de Ilyria
+SEBASTIÀ,             Germà de Viola
+ANTONI,               Capità de vaixell, amic de Sebastià
+UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola
+VALENTÍ,              Gentilhome al servei del Duc
+CURI,                 Gentilhome al servei del Duc
+SIR TOBIAS BELCH,     Oncle d'Olivia (1)
+SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2)
+MALVOLÍ,              Majordom d'Olivia
+FABIÀ,                Servent d'Olivia
+FESTA,                Jutglar d'Olivia
+OLIVIA,               Comtesa
+VIOLA
+MARIA,                Cambrera d'Olivia
+NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT
+
+L'acció a Ilyria
+
+
+I
+
+UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC
+
+(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)
+
+DUC
+Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens
+parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y
+assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un
+caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com
+l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge
+de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor
+d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y
+sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi
+capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que
+als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa
+és la passió, aquesta suprema fantasia.
+
+CURIUS
+Senyor, voleu sortir a cassera?
+
+DUC
+De què, Curi?
+
+CURIUS
+Del cervo, senyor.
+
+DUC
+La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos
+ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava
+l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y
+d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs
+me deixen.
+
+(Entra VALENTÍ)
+
+Què t'ha respost?
+
+VALENTÍ
+No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més
+us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set
+anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com
+monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son
+rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la
+memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament
+en son pensament entristit.
+
+DUC
+Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un
+germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que
+l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit
+viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per
+un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra
+dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels
+somnis d'amor.
+
+(Sen van.)
+
+
+
+II
+
+PLATJA
+
+(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)
+
+VIOLA
+Quin país és aquest, amic?
+
+CAPITÀ
+Ilyria, senyora.
+
+VIOLA
+Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de
+l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés
+també. Què us sembla, bons mariners?
+
+CAPITÀ
+Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
+
+VIOLA
+Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un
+sortós atzar?
+
+CAPITÀ
+Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us
+diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que
+anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he
+vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal
+que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre
+l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha
+desaparescut a mon esguard.
+
+VIOLA
+Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa
+salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara
+n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?
+
+CAPITÀ
+Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig
+nàixer y m'he criat.
+
+VIOLA
+Qui governa aquesta terra?
+
+CAPITÀ
+Un duc tant noble de nom com de cor.
+
+VIOLA
+Com se diu?
+
+CAPITÀ.
+Orsino.
+
+VIOLA
+Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
+era solter allavores.
+
+CAPITÀ.
+Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
+sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja
+sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats
+y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa
+Olivia.
+
+VIOLA
+Y qui és aquesta Olivia?
+
+CAPITÀ
+Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al
+cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital
+desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la
+vista dels homes.
+
+VIOLA
+Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma
+condició fins que fos madurat mon determini.
+
+CAPITÀ
+Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als
+mateixos enviats del duc.
+
+VIOLA
+Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella
+apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no
+desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho
+recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a
+triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui
+entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y
+creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé
+podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos
+oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés;
+mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.
+
+CAPITÀ
+El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més
+vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.
+
+VIOLA
+Mercés, capità, y guia.
+
+
+
+III
+
+A CASA D'OLIVIA
+
+(Sir TOBIAS y MARIA)
+
+SIR TOBIAS
+Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així
+la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el
+pitjor enemic de la vida.
+
+MARIA
+Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit;
+la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres
+hores tant fòra de llei.
+
+SIR TOBIAS
+Bah! val més per ella que tingui que dir, que no que doni que
+dir.
+
+MARIA
+Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els
+modestos límits d'una vida ordenada.
+
+SIR TOBIAS
+M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més
+bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou
+de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho
+estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.
+
+MARIA
+Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix
+vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que
+d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli
+perquè li fes de galan.
+
+SIR TOBIAS
+Qui? Sir Andreu Galtaencesa?
+
+MARIA
+El mateix.
+
+SIR TOBIAS
+És tant home com el que més ho siga a Ilyria.
+
+MARIA
+Y què hi fa?
+
+SIR TOBIAS
+Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!
+
+MARIA
+Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té
+la mà foradada.
+
+SIR TOBIAS
+Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre
+llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab
+que la natura pot afavorir a un home.
+
+MARIA
+Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un
+ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia
+per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els
+savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.
+
+SIR TOBIAS
+Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns
+bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?
+
+MARIA
+Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre
+s'emborratxa en companyia vostra.
+
+SIR TOBIAS
+És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet
+el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic
+de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard
+y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva
+neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y
+prou, moçota. _Castiliano volto!_ perquè ara veig que ve Sir
+Andreu Galtaencesa.
+
+(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCÈS)
+
+SIR ANDREU
+Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias?
+
+SIR TOBIAS
+Amable sir Andreu!
+
+SIR ANDREU,(a Maria)
+Que Déu vos guardi, hermosa trapacera.
+
+MARIA
+Y a vos també, cavaller.
+
+SIR TOBIAS
+Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.
+
+SIR ANDREU
+Què és això?
+
+SIR TOBIAS
+La cambrera de la meva neboda.
+
+SIR ANDREU
+Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus
+més fondament.
+
+MARIA
+El meu nom és Maria, cavaller.
+
+SIR ANDREU
+Amable senyora Maria Acosteushi...
+
+SIR TOBIAS
+Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir:
+apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.
+
+SIR ANDREU
+Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia.
+Aquest és el significat del mot acosteushi?
+
+MARIA
+Adéusiau, cavallers.
+
+SIR TOBIAS
+Que mai més pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar
+així!
+
+SIR ANDREU
+Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us
+creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?
+
+MARIA
+No us hi tinc pas per la mà, senyor!
+
+SIR ANDREU
+Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà.
+
+MARIA
+Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que
+podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en
+remull.
+
+SIR ANDREU
+Per què, cor dolç? Quin significat té aquesta metàfora?
+
+MARIA
+Teniu la mà tant aixuta!
+
+SIR ANDREU
+Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans
+aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.
+
+MARIA
+És una broma aixuta, senyor.
+
+SIR ANDREU
+Y en teniu gaires d'aquesta mena?
+
+MARIA
+Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us
+deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.
+
+(Sen va Maria)
+
+SIR TOBIAS
+Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he
+vist tant amoinat.
+
+SIR ANDREU
+Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla
+que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt
+bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.
+
+SIR TOBIAS
+És clar.
+
+SIR ANDREU
+Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y
+men torno a casa, Sir Tobias.
+
+SIR TOBIAS
+_Pourquoi_, estimat cavaller?
+
+SIR ANDREU
+Què vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi?
+Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el
+temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats
+d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!
+
+SIR TOBIAS
+Avui tindries un cap perfecte.
+
+SIR ANDREU
+Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?
+
+SIR TOBIAS
+No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas
+per natural.
+
+SIR ANDREU
+Però m'escauen molt, veritat?
+
+SIR TOBIAS
+Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure
+com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels
+fila.
+
+SIR ANDREU
+En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol
+deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra
+un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per
+aquests volts, la festeja.
+
+SIR TOBIAS
+No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que,
+pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo
+l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de
+peus.
+
+SIR ANDREU
+Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món.
+Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y
+comparses.
+
+SIR TOBIAS
+Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?
+
+SIR ANDREU
+Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén,
+exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui
+compararme als homes venerables.
+
+SIR TOBIAS
+Y de dança, com estas?
+
+SIR ANDREU
+Salto com un cabrit.
+
+SIR TOBIAS
+Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.
+
+SIR ANDREU
+Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.
+
+SIR TOBIAS
+Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes
+aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi
+la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a
+missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una
+farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un
+contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar
+d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut
+el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin
+nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que
+veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.
+
+SIR ANDREU
+Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
+Armarem alguna xala, eh?
+
+SIR TOBIAS
+Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?
+
+SIR ANDREU
+Toro? Influeix en el cor y a les costelles.
+
+SIR TOBIAS
+Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un
+saltiró, ah! més amunt! més! més!...
+
+(Sen van)
+
+
+
+IV
+
+EN EL PALAU DEL DUC
+
+(Entren VALENTÍ Y VIOLA, vestida de patge).
+
+VALENTÍ
+Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat
+obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y
+ja no sou pas un extrany per ell.
+
+VIOLA
+Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la
+persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions,
+el duc?
+
+VALENTÍ
+No.
+
+(Entren el DUC, CURI y cavallers)
+
+VIOLA (a Valentí)
+Mercès... Ara ve'l duc.
+
+DUC
+Qui ha vist an en Cesari?
+
+VIOLA
+Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.
+
+DUC (a sos cavallers)
+Aparteuvos.
+
+(a Viola)
+Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos
+pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set
+nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en
+tant no obtinguis audiencia.
+
+VIOLA
+Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al
+dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.
+
+DUC
+Traspassa tots els limits de la bona criança; fes
+terratremol, ans que tornar séns resposta.
+
+VIOLA.
+Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?
+
+DUC
+Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura
+de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir,
+com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les
+paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable
+nunci.
+
+VIOLA.
+Molt temo que no sigui així, senyor.
+
+DUC
+No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç
+edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més
+roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com
+la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé
+que'l destí et té designat per aquesta tasca...
+
+(Als cavallers)
+Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu,
+car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta
+dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà
+tota ma fortuna.
+
+VIOLA
+Faré tot lo que pugui per ablanirli el cor...
+
+(Apart)
+Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu
+desesperadament sospira!
+
+(Sen van)
+
+
+
+V
+
+A CASA D'OLIVIA
+
+(Entren MARIA y JUTGLAR)
+
+MARIA
+Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix
+de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per
+haverten anat.
+
+JUTGLAR
+Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de témer els
+colors.
+
+MARIA.
+Per què?
+
+JUTGLAR
+Qui no veu els colors, no'ls ha de témer.
+
+MARIA.
+Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de témer els colors?
+
+JUTGLAR
+Aón, bona Maria?
+
+MARIA
+A la guerra; els colors enemics. Allí sen pot riure tant com
+se vulgui.
+
+JUTGLAR
+Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs
+que gastin el que tinguin.
+
+MARIA
+Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant
+temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo
+mateix que deixarte penjat.
+
+JUTGLAR
+Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen
+mentres duri l'estiu, rai!
+
+MARIA
+És a dir, que estas ben resolt?
+
+JUTGLAR
+No; però ho estic respecte a dos punts.
+
+MARIA
+Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà
+y si se trenquen tots dos, calces avall.
+
+JUTGLAR
+Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias
+deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi
+haurà a Ilyria.
+
+MARIA
+Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure
+demanali perdó humilment.
+
+(Sen va)
+
+JUTGLAR
+Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells
+que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic
+segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què
+diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi
+tonto»
+
+(Entren OLIVIA y MALVOLÍ)
+Que Déu us beneeixi, missenyora.
+
+OLIVIA
+Que'l treguin, no vui boigs aquí.
+
+JUTGLAR
+Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí.
+
+OLIVIA
+Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.
+
+JUTGLAR
+Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons
+consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el
+jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y
+si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l
+sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut
+que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és
+apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar,
+millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut
+veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor.
+La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir
+que treguin a la comtessa.
+
+OLIVIA
+És a vós a qui he dit que treguessin.
+
+JUTGLAR
+A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum,
+lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la
+meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu
+boja.
+
+OLIVIA
+Y podries demostrarho?
+
+JUTGLAR
+Ben fàcilment, missenyora.
+
+OLIVIA
+Provaho.
+
+JUTGLAR
+Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume,
+ratolinet de virtut.
+
+OLIVIA
+Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova.
+Pregunteu.
+
+JUTGLAR
+Per què esteu tant apesarada, missenyora?
+
+OLIVIA
+Per la mort del meu germà, bon jutglar.
+
+JUTGLAR
+Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora.
+
+OLIVIA
+Jo sé que son ànima és al cel, jutglar.
+
+JUTGLAR
+Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del
+vostre germà sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin,
+fòra boigs d'aquí, cavallers!
+
+OLIVIA
+Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena,
+veritat?
+
+MALVOLÍ
+És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les
+ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les
+facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.
+
+JUTGLAR
+Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
+vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no
+soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no
+sigueu un beneit.
+
+OLIVIA
+Què responeu, Malvolí?
+
+MALVOLÍ
+M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa
+d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse
+ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l
+cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si
+no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un
+badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les
+migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests
+pobres beneits.
+
+OLIVIA
+Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y
+tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és
+franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo
+que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós
+en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura
+l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
+pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.
+
+JUTGLAR
+Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé
+de nosaltres.
+
+(Entra MARIA)
+
+MARIA
+Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol
+parlar.
+
+OLIVIA
+Es un missatger del duc?
+
+MARIA
+No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben
+acompanyat.
+
+OLIVIA
+Y qui és que l'en priva d'entrar?
+
+MARIA
+Sir Tobias, vostre oncle.
+
+OLIVIA
+Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!
+
+(Sen va Maria)
+Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic
+malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli
+comiat.
+
+(Sen va Malvolí)
+Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com
+no plauen a la gent.
+
+JUTGLAR
+Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
+Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
+un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.
+
+(Entra SIR TOBIAS)
+
+OLIVIA
+Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta,
+oncle?
+
+SIR TOBIAS
+Un gentilhome.
+
+OLIVIA
+Un gentilhome? Però quin gentilhome?
+
+SIR TOBIAS
+Un gentilhome així...
+
+(Eructa)
+Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?
+
+JUTGLAR
+Bon Sir Tobias!
+
+OLIVIA
+Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an
+aquesta indolencia?
+
+SIR TOBIAS
+Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
+home que vol entrar.
+
+OLIVIA
+Si, ja ho sé; y qui és?
+
+SIR TOBIAS
+Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men
+dóna.
+
+(Sen va)
+
+OLIVIA
+A què s'assembla un ubriac, jutglar?
+
+JUTGLAR
+A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa
+un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.
+
+OLIVIA
+Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja
+és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.
+
+JUTGLAR
+No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.
+
+(Sen va)
+
+(Entra MALVOLÍ)
+
+MALVOLÍ
+Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que
+estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per
+això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja
+li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li
+ha de dir? És fet a prova de refusos.
+
+OLIVIA
+Dieuli que no'm parlarà.
+
+MALVOLÍ
+Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que
+s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us
+parlarà.
+
+OLIVIA
+Però quina especie d'home és?
+
+MALVOLÍ
+De l'especie humana.
+
+OLIVIA
+Bé, però de quina mena?
+
+MALVOLÍ
+De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.
+
+OLIVIA
+Com és? quina edat representa?
+
+MALVOLÍ
+No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
+un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com
+la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la
+virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment:
+sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.
+
+OLIVIA
+Que entri; crideu a la meva cambrera.
+
+MALVOLÍ
+Cambrera, la senyora us demana.
+
+(Entra MARIA)
+
+OLIVIA
+Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
+missatge del duc.
+
+(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)
+
+VIOLA
+L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?
+
+OLIVIA
+Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?
+
+VIOLA
+Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc
+davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he
+vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més
+d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els
+treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu
+lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.
+
+OLIVIA
+D'on veniu?
+
+VIOLA
+No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no
+entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si
+sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.
+
+OLIVIA
+Sóu comediant?
+
+VIOLA
+No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les
+mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu
+vós la mestreça d'aquesta casa?
+
+OLIVIA
+Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a
+qui cerqueu.
+
+VIOLA
+Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no
+ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió.
+Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu
+missatge.
+
+OLIVIA
+Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.
+
+VIOLA
+Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que
+és!
+
+OLIVIA
+Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut
+lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia
+y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per
+coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal,
+retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè
+no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc
+corrent.
+
+MARIA
+Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.
+
+VIOLA
+No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per
+aquestes aigües.
+
+(A Olivia, per Maria)
+Aplaqueu vostre gegant, senyora.
+
+OLIVIA
+Dieume, què voleu?
+
+VIOLA
+Jo soc un missatger...
+
+OLIVIA
+Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de
+dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l
+vostre missatge.
+
+VIOLA
+Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni
+declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab
+l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.
+
+OLIVIA
+Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què
+desitjeu?
+
+VIOLA
+Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui
+soc y lo que vull, són coses tant delicades com una
+virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana
+per qualsevulga altra.
+
+OLIVIA
+Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.
+
+(Sen va Maria)
+Y dieu, quin és el vostre texte?
+
+VIOLA
+Hermosissima damisela...
+
+OLIVIA
+Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
+Aont és el vostre texte?
+
+VIOLA
+En el pit del duc Orsino.
+
+OLIVIA
+En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?
+
+VIOLA
+Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol
+de son cor.
+
+OLIVIA
+Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra
+cosa?
+
+VIOLA
+Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.
+
+OLIVIA
+Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
+rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però
+alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.
+
+(S'alça'l vel)
+Mireu.
+
+(Torna a tirarse'l vel)
+Tal com era ara mateix.
+
+(S'alça'l vel)
+Què us en sembla?
+
+VIOLA
+Excelent, si tot és obra de Déu.
+
+OLIVIA
+És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.
+
+VIOLA
+És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
+aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia
+de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de
+totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens
+deixarne alguna copia als que vindran.
+
+OLIVIA
+Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva
+hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada
+detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem,
+dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses
+corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així
+tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?
+
+VIOLA
+Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que
+fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon
+amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que
+l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més
+perfecta bellesa.
+
+OLIVIA
+Y com m'estima?
+
+VIOLA
+Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
+d'amor, ab sospirs de foc.
+
+OLIVIA
+Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
+jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca
+y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una
+gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt
+temps fa que ja ho hauria de saber.
+
+VIOLA
+Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les
+angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria
+avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.
+
+OLIVIA
+Què farieu, doncs?
+
+VIOLA
+Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
+pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria
+fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a
+plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom
+en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora
+veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no
+us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la
+terra, fins que sentissiu pietat de mi.
+
+OLIVIA
+Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?
+
+VIOLA
+Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc
+gentilhome.
+
+OLIVIA
+Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
+que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós
+mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules.
+Aneu y mercès. Preneu això per vós.
+
+(Li dóna una bossa)
+
+VIOLA
+Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
+que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres
+mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra
+el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre
+anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo.
+Adeusiau, crudel bellesa.
+
+(Sen va)
+
+OLIVIA
+«Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la
+meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho
+ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu
+enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma,
+calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant
+contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
+perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el
+camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!
+
+(Entra MALVOLÍ)
+
+MALVOLÍ
+Sempre al vostre servei, senyora.
+
+OLIVIA.
+Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
+meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali
+que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al
+séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí
+demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així.
+Cuita, Malvolí.
+
+MALVOLÍ
+Està bé.
+
+(Sen va)
+
+OLIVIA
+No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa
+facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot
+vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.
+
+
+
+VI
+
+UNA BARRACA A LA PLATJA
+
+(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)
+
+ANTONI
+No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?
+
+SEBASTIÀ
+No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella
+es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar
+la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a
+portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga
+a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.
+
+ANTONI
+Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.
+
+SEBASTIÀ
+No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu
+modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir
+lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa
+correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues,
+doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar
+Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del
+qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills
+bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en
+un mateix moment aquelles dues vides, començades en una
+mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra
+manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva
+germana havia mort engolida per les ones.
+
+ANTONI
+Oh, quin dia!
+
+SEBASTIÀ
+Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre
+ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc
+atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap
+recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a
+trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar,
+però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més
+amarganta encara!
+
+ANTONI
+Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.
+
+SEBASTIÀ
+Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
+passar.
+
+ANTONI
+Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume
+esser vostre servent.
+
+SEBASTIÀ.
+Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu
+matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per
+totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva
+mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus
+ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.
+
+(Sen va)
+
+ANTONI
+Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la
+cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això...
+Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que
+succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.
+
+
+
+VII
+
+UN CARRER
+
+(Entra VIOLA; després MALVOLÍ)
+
+MALVOLÍ
+No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa
+Olivia?
+
+VIOLA
+Certament; fa poc que n'he sortit.
+
+MALVOLÍ
+Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut
+vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que
+us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta
+de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a
+tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli
+vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc.
+Preneu això.
+
+VIOLA
+Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.
+
+MALVOLÍ
+Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat
+a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat.
+Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre
+mateix el llenço, y si no que sigui de qui primer el trobi.
+
+(Sen va)
+
+VIOLA
+Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna?
+L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha
+posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment
+semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots
+y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un
+tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme
+que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc
+no n'hi ha enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y
+ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un
+somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que
+llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és,
+als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa
+polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres:
+tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi
+tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!,
+estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc
+pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai!
+quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada
+Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És
+massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.
+
+
+
+VIII
+
+A CASA D'OLIVIA
+
+(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)
+
+SIR TOBIAS
+Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com
+si hagués matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs...
+
+SIR ANDREU
+No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que
+ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.
+
+SIR TOBIAS
+Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida.
+Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és
+anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit
+més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra
+existencia no's compon de quatre elements?
+
+SIR ANDREU
+Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y beure.
+
+SIR TOBIAS
+Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got
+de vi.
+
+SIR ANDREU
+Mireu, juraria que ve'l jutglar.
+
+(Entra'l JUTGLAR)
+
+JUTGLAR
+Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre
+tercet? (3)
+
+SIR TOBIAS
+Déu te guard, ase. Vinga una cançó.
+
+SIR ANDREU
+El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures
+per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares
+guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus
+y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro
+que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè
+tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?
+
+JUTGLAR
+Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un
+manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no
+són pas tavernes.
+
+SIR ANDREU
+Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la
+cançó.
+
+SIR TOBIAS
+Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó.
+
+SIR ANDREU
+Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...
+
+JUTGLAR
+Voleu una cançó d'amor o una cançó moral?
+
+SIR TOBIAS
+Una cançó d'amor, una cançó d'amor!
+
+SIR ANDREU
+Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.
+
+JUTGLAR, (cantant)
+Aont aneu dolça estimada
+lluny de vostre aimant fidel?
+Atureuvos que ell arriba;
+atureuvos y escolteu,
+que cançons de tota mena
+us cantarà ab totes veus.
+Sempre al fi de la jornada
+a l'amor hi trobareu.
+Qui vulga passar per savi
+tinga sempre això present.
+
+SIR ANDREU
+Excelent!
+
+SIR TOBIAS
+Molt bé!
+
+JUTGLAR, (cantant)
+L'amor no és joia futura.
+El d'ara és el goig més cert
+el que m'uneix la rialla
+ab la alegria present.
+Poc avença qui s'espera;
+lo futur és sempre incert.
+Veniu, doncs, ma dolça amiga,
+no deixeu que us fugi el temps;
+beseume vint cops els llavis,
+que joventut prompte's perd.
+
+SIR ANDREU
+Veu melosa, paraula de cavaller!
+
+SIR TOBIAS
+Dolcíssim accent!
+
+SIR ANDREU
+Melós y dolcíssim, a fe!
+
+SIR TOBIAS
+Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor. Però, què us
+sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que
+despertessim al muçol ab un trio capaç d'encisar tres ànimes
+de teixidor? Què m'hi dieu?
+
+SIR ANDREU
+Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar
+les tonades.
+
+JUTGLAR
+Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben
+d'agafar.
+
+SIR ANDREU
+Ja ho crec!; cantem allò de: _Tanca la boca, coquí_...
+
+JUTGLAR
+_Tanca la boca, coquí?_ Us hauré de dir coquí, sir Andreu?
+
+SIR ANDREU
+No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme
+coquí. Comença, jutglar: _Tanca la boca_...
+
+JUTGLAR
+Si tanco la boca no començaré mai.
+
+SIR ANDREU
+Bona, Jutglar! Va, comença.
+
+(Canten tots tres)
+
+(Entra MARIA)
+
+MARIA
+Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada,
+si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us
+faci passar la porta.
+
+SIR TOBIAS
+La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en
+Malvolí és un ensa y nosaltres
+
+_som tres alegres companys._ (4)
+
+No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo?
+Tururut, minyona!
+
+(Canta)
+Diu que un home a Babilonia,
+dama, la dama.(5)
+
+JUTGLAR
+Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi dó!
+
+SIR ANDREU
+Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més
+gracia, però jo ab més naturalitat.
+
+SIR TOBIAS, (cantant)
+El dotze de desembre...
+
+MARIA
+Per Déu, calleu!
+
+(Entra en MALVOLÍ)
+
+MALVOLÍ
+Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni
+vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an
+aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna
+aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu
+respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta
+conducta tant fòra de to?
+
+SIR TOBIAS
+Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al
+dimoni!
+
+MALVOLÍ
+Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora
+m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella
+us ha admès a casa seva, està molt lluny d'aprovar vostres
+desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut
+an aquesta casa; altrament, està disposada a acceptar vostre
+comiat.
+
+SIR TOBIAS (cantant)
+Adéu cor meu, que d'aquí m'allunyen!
+
+MARIA
+Sir Tobias, per Déu!
+
+JUTGLAR (cantant)
+Sos ulls me diuen que sa mort s'atança.
+
+MALVOLÍ
+Sembla impossible! No acabarem.
+
+SIR TOBIAS (cantant)
+Jo mai m'acabaré.
+
+JUTGLAR
+Això no és veritat, Sir Tobias.
+
+MALVOLÍ
+Us fa molt honor això!
+
+SIR TOBIAS (cantant)
+Li hauré de dir que sen vagi?
+
+JUTGLAR
+Digueuli encara que li amargui.
+
+SIR TOBIAS
+Que sen vagi y no torni mai més?
+
+JUTGLAR
+Oh, no no, no gosareu dirli res.
+
+SIR TOBIAS (a Malvolí)
+Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa més
+que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja
+s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?
+
+JUTGLAR
+Per santa Agna, és cert, y el cumí ens escalfarà la boca.
+
+SIR TOBIAS
+Tens raó.
+
+(A Malvolí)
+Vés, vés, y netèjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi,
+Mariagna.
+
+MALVOLÍ
+Maria, si us interessa la consideració en que us té la
+senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La
+senyora sabrà tot això; us juro que ho sabrà tot.
+
+(Sen va)
+
+MARIA
+Aneu a espolsarvos les orelles.
+
+SIR ANDREU
+Seria una cosa tant lloable com el beure quan se té gana, el
+desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.
+
+SIR TOBIAS
+Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li
+faré saber la teva indignació.
+
+MARIA
+Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del
+patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant
+al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una
+passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser
+la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit
+sóc bona, ja ho veureu.
+
+SIR TOBIAS
+Conta, conta. Què hi ha?
+
+MARIA
+Aquest home sens torna un purità.
+
+SIR ANDREU
+Oh, si jo ho sabés del cert el bastonejaria com a un goç.
+
+SIR TOBIAS
+Si fos un purità? Per què? Quina delicada raó tens pera això?
+
+SIR ANDREU
+De delicada no'n tinc cap; però en tinc de sobres.
+
+MARIA
+Ben mirat, més que un purità, no és altra cosa que un baix
+adulador, que sab mudar de llureia quan li convé; és un ase
+carregat d'afectació, que s'ha après quatre cerimoniosos
+compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant
+farcit de perfeccions, que està convençut de que no hi ha
+ningú que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest
+flac és aon pegarà falconada la meva venjança.
+
+SIR TOBIAS
+Què penses fer?
+
+MARIA
+Tiraré una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y
+que per les alusions que faré al color de la seva barba, a la
+forma de les seves pantorrilles, al séu posat, a l'expressió
+dels séus ulls y del séu front, se veurà que és an ell a qui
+va adreçada. La meva lletra s'assembla tant a la de la
+senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti
+d'alguna qüestió esborrada de nostra memoria, ab prou feines
+podem posar en clar sa veritable procedencia.
+
+SIR TOBIAS
+Excelent! ja he flairat la farsa.
+
+SIR ANDREU
+Jo també l'he ensumada.
+
+SIR TOBIAS
+Creurà que les cartes que tu tiraras són de l'Olivia que està
+enamorada d'ell.
+
+MARIA
+Aquest és el meu cavall de batalla.
+
+SIR ANDREU
+Un cavall que'l farà tornar un ase.
+
+MARIA
+Un ase del tot.
+
+SIR ANDREU
+Oh, serà admirable!
+
+MARIA
+Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que
+aquesta medecina farà l'efecte que esperem. Jo us diré aon
+tiraré la carta, perquè us hi poseu a l'aguait, junt ab el
+jutglar, y així me podreu explicar l'interpretació que li
+donarà. Aneu a descansar pera aquesta nit y penséu en lo
+que'ns espera.
+
+(Sen va)
+
+SIR TOBIAS
+Bona nit, Penthesilea.
+
+SIR ANDREU
+Us dic que és una admirable xicota.
+
+SIR TOBIAS
+És una llebrera de bona mena y que m'adora. Què't sembla?
+
+SIR ANDREU
+A mi també sem va adorar una vegada.
+
+SIR TOBIAS
+Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si
+enviaves a cercar diners.
+
+SIR ANDREU
+Si no puc conseguir la mà de vostra neboda, no sé pas com men
+sortiré.
+
+SIR TOBIAS
+Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no
+obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa.
+
+SIR ANDREU
+No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu.
+
+SIR TOBIAS
+Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa
+tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.
+
+
+
+IX
+
+EN EL PALAU DEL DUC
+
+(Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres)
+
+DUC
+Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estança
+tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre.
+Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells
+aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils
+conceptes. Una estança no més, Cesari.
+
+CURI
+Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aquí...
+
+DUC
+Qui era, doncs?
+
+CURI
+Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare
+d'Olivia. No deu esser lluny d'aquí.
+
+DUC
+Busqueulo vós, y en tant els esturments comencin la cançó.
+
+(Sen va Curi. Musica)
+
+(A Viola)
+Acòstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi
+en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que
+jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora
+la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó?
+
+VIOLA
+Dolçament ressona allà aon l'amor hi té'l soli.
+
+DUC
+Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has
+posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert,
+patge?
+
+VIOLA
+Potser és veritat, Altesa.
+
+DUC
+Com és aquesta dòna?
+
+VIOLA
+Té'l vostre aspecte.
+
+DUC
+No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat té?
+
+VIOLA.
+La vostra.
+
+DUC
+Com hi ha món, doncs, és vella! La dòna sempre ha de triar
+home ab més anys que ella, perquè així més facilment s'avé ab
+les seves inclinacions y té més segur el domini del séu cor.
+Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem
+negarho, nostres passions són més violentes, més vacilantes,
+més insegures, més fulminantes, però també s'apaguen y
+s'esborren més aviat que les de les dònes.
+
+VIOLA
+Així ho crec, senyor.
+
+DUC
+Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o
+debades s'esforçarà la voluntat perquè duri l'amor, car en la
+dòna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida
+s'esllangueix.
+
+VIOLA
+Cert que és així. Més, trista sort la d'elles! Perquè'l destí
+ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecció?
+
+(Entren CURI y el JUTGLAR)
+
+DUC (al Jutglar)
+Vine, amic; canta aquella cançó que cantaves ahir vespre.
+Escoltala bé, Cesari; és antiga y senzilla. La canten al sol,
+les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines
+l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó
+que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.
+
+JUTGLAR
+Començo, senyor?
+
+DUC
+Comença.
+
+JUTGLAR (cantant)
+Acóstat, mort, acóstat,
+y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos.
+Vola, ma vida, vola,
+ma bella aimada séns pietat m'ha mort.
+La blanca mortalla ab teixos guarnida
+amaniu ben prest.
+Tant justa l'escena de deixar la vida
+com jo, ningú ha fet.
+
+***
+
+Ni flor, ni llor que dugui
+a l'aire aroma, al meu damunt planteu.
+Ni amic, ni amic saludi
+el clot aon mos òssos llençareu.
+perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme
+en lloc erm y sol
+aon jamai puga veni a despertarme
+d'un aimant el plor.
+
+DUC (llençant una borsa al Jotglar)
+Té això, pel treball.
+
+JUTGLAR
+No és treball pera mi el cantar; és un plaer, senyor.
+
+DUC
+Doncs jo't pago'l plaer.
+
+JUTGLAR
+Y és just, senyor, perquè'l plaer, tard o d'hora, ha de
+pagarse.
+
+DUC
+Vesten ara.
+
+JUTGLAR
+Que'l déu de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci
+un vestit de tornasol, car ton ànima és un opal. Els homes
+constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar
+ab tot y mudar de camí ab el vent; seria el millor medi de
+fer un bon viatge... per res! Adéu.
+
+(sen va)
+
+DUC
+Deixeunos sols.
+
+(Sen van Curi y altres cavallers)
+
+(A Viola)
+Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon
+amor més noble que l'univers, no's paga ab quantitats de
+llorda terra; digues que aquests béns ab que l'ha afavorida
+la sort, són per mi tant menyspreuables com la mateixa
+fortuna, y que, qui m'ha fet l'ànima presonera de son amor,
+ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha
+embellida la natura.
+
+VIOLA
+Y si ella no pot estimarvos, senyor?
+
+DUC
+No puc admetre aquesta resposta.
+
+VIOLA
+Es forçós admetrela. Suposem que una dama (y això és
+possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que
+vós sentiu per l'amor d'Olivia; vós no podeu aimarla y li
+dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?
+
+DUC
+Cap pit de dòna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha
+posat en el meu cor; no hi ha cor de dòna ab prou espai per
+contenir tanta passió. Ai! l'amor de la dòna és més capritxo
+que altra cosa; no és afany que naix de les entranyes; és
+desig fill del paladar, y per això facil d'apaibagarse, o
+subjecte al cançament y al fastic. Mon amor és ben al
+contrari; està afamat com la mar y pot engolir tant com
+aquella séns que minvi son afany. No comparis l'amor que per
+mi pot sentir una dòna, ab el que jo sento per l'Olivia.
+
+VIOLA
+Cert, però jo sé...
+
+DUC
+Què sabs tu?
+
+VIOLA
+Sé tot l'amor que pot sentir una dòna per un home. Sa fermesa
+no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un
+home, tal com jo, si fos dòna, podria estimarvos a vós,
+Altesa.
+
+DUC
+L'historia d'això?
+
+VIOLA
+És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va
+deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les
+roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista,
+y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la
+Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els
+homes parlar més, jurar més, però també és cert que les
+nostres paraules van més enllà dels nostres fets, perquè
+nosaltres, mal que'ns pesi, som més prodigs de paraules que
+d'amor.
+
+DUC
+Però va morir d'amor aquesta germana teva?
+
+VIOLA
+Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva
+descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?
+
+DUC
+Sí, això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y
+digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni
+admetre son refús.
+
+(Sen van)
+
+
+
+X
+
+UN CAMINAL EN EL JARDÍ D'OLIVIA
+
+(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)
+
+SIR TOBIAS
+Vine, vine, Fabià.
+
+FABIÀ
+Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta
+bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.
+
+SIR TOBIAS
+No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
+d'aquest murri?
+
+FABIÀ
+Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
+comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.
+
+SIR TOBIAS
+Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo
+pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és
+veritat, Sir Andreu?
+
+SIR ANDREU
+Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.
+
+(Entra MARIA)
+
+SIR TOBIAS
+Aquí tenim el nostre espatotxí.
+
+MARIA
+Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per
+aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant
+reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
+observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta
+carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
+farsa, calleu y amagueuvos!
+
+(S'amaguen. Maria llença la carta)
+Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli
+pessigolles.
+
+(Sen va)
+
+(Entra MALVOLÍ)
+
+MALVOLÍ
+No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La
+Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
+sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
+estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els
+demés criats. Què haig de pensarmen?
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Vet-aquí un murri vanitós!
+
+FABIÀ (apart)
+Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
+Com se gronxa fent el vano!
+
+SIR ANDREU (apart)
+Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Quietut!
+
+MALVOLÍ
+Esser comte, en Malvolí!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Ah, gallofa!
+
+SIR ANDREU (apart)
+Una pistola, una pistola!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Quietut, quietut!
+
+MALVOLÍ
+Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse
+ab el seu servent guarda-roba.
+
+SIR ANDREU (apart)
+Arri d'aquí, per Jezabel!
+
+FABIÀ (apart)
+Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com
+l'estarrufa la vanitat!
+
+MALVOLÍ
+Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!
+
+MALVOLÍ
+...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
+servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
+endormiscada...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Foc y sofre!
+
+FABIÀ (apart)
+Quietut, quietut!
+
+MALVOLÍ
+...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard
+greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
+sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
+oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
+al meu parent Tobias...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Forques y destrals!
+
+FABIÀ (apart)
+Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.
+
+MALVOLÍ
+Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
+correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
+dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
+En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Y l'hem de deixar viu?
+
+FABIÀ (apart)
+Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
+callem.
+
+MALVOLÍ
+...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar
+ab una severa mirada d'autoritat...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
+barres?
+
+MALVOLÍ
+...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la
+vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+El què? el què?
+
+MALVOLÍ
+...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
+d'ubriagarvos.
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Arri, ronyós!
+
+FABIÀ (apart)
+Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.
+
+MALVOLÍ
+Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
+ximple...
+
+SIR ANDREU (apart)
+Sóc jo; ja ho veureu.
+
+MALVOLÍ
+Un tal Sir Andreu.
+
+SIR ANDREU (apart)
+Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per
+ximple.
+
+MALVOLÍ
+Què hi ha aquí?
+
+(Cull la carta)
+
+FABIÀ (apart)
+Ja tenim l'aucell al parany.
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
+ab veu alta.
+
+MALVOLÍ
+Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li
+regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P
+majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.
+
+SIR ANDREU (apart)
+Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?
+
+MALVOLÍ (llegint)
+«A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida
+voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís
+serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
+acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?
+
+(L'obre)
+
+FABIÀ (apart)
+L'am li ha arribat fins a les entranyes.
+
+MALVOLÍ (llegint)
+
+El cel sab que t'estimo
+ab tot el meu cor.
+A qui?
+Ningú ha de conèixer
+mon secret amor.
+
+«Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix?
+El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Que't pengin, ruc.
+
+MALVOLÍ (llegint)
+
+Jo puc manar a qui mon cor adora.
+Silenci'm mata séns mostrar ferida,
+com a Lucrecia l'arma venjadora.
+M, O, A, I disposa de ma vida.
+
+FABIÀ (apart)
+Meravellós enigme!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Us dic que és una moça molt aixerida.
+
+MALVOLÍ
+«M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer
+mirem això.
+
+FABIÀ (apart)
+Quin plat de matzines més ben servit!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!
+
+MALVOLÍ
+«Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme.
+Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat
+ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
+l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si
+jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab
+mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...
+
+SIR TOBIAS (apart)
+Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
+rastre.
+
+FABIÀ (apart)
+Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que
+fos més pudent que una guilla.
+
+MALVOLÍ
+M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.
+
+FABIÀ (apart)
+No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.
+
+MALVOL!
+M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria
+d'esser una A, y hi ha una O.
+
+FABIÀ (apart)
+Y em sembla que acabarà ab un: Oh!
+
+SIR TOBIAS (apart)
+O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!
+
+MALVOLÍ
+Y darrera una I.
+
+FABIÀ (apart)
+Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la
+teva esquena que felicitat davant teu.
+
+MALVOLÍ
+M, O, A, I  Això no és tant clar com lo altre, però forçant
+una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió
+favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu
+nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.
+
+(llegint)
+«Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet
+superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
+ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
+qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
+t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar
+a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell
+d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat
+ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
+raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
+de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu.
+Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
+demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
+te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per
+sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
+la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu
+la servissis. _La feliç desditxada_ »
+
+Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré
+orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir
+Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré
+l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per
+la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de
+mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
+grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
+Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt
+discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del
+séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré
+sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames
+creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la
+meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.
+
+(Llegint)
+«És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
+demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el
+teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma
+presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que
+voldras.
+
+(Sen va)
+
+FABIÀ
+Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
+Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.
+
+SIR TOBIAS
+Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse
+enginyat aquesta trapaceria.
+
+SIR ANDREU
+Y jo també.
+
+SIR TOBIAS
+Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
+aquesta.
+
+SIR ANDREU
+Y jo també.
+
+(Entra MARIA)
+
+FABIÀ
+Ara ve la més gentil armadora de paranys.
+
+SIR TOBIAS (a Maria)
+Vols posarme'l peu al coll?
+
+SIR ANDREU
+O en el meu?
+
+SIR TOBIAS
+Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
+el teu esclau?
+
+SIR ANDREU
+Y jo també.
+
+SIR TOBIAS
+L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot
+quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.
+
+MARIA
+Però, digueume: li ha fet efecte?
+
+SIR TOBIAS
+Com l'aiguardent a una llevadora.
+
+MARIA
+Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
+estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la
+comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color
+que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda
+que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria
+s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
+treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.
+
+SIR TOBIAS
+Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
+dimoni trapacer.
+
+SIR ANDREU
+Y jo també.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XI
+
+EN EL JARDÍ D'OLIVIA
+
+(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)
+
+VIOLA
+Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de
+tocar el tamborí?
+
+JUTGLAR
+No; visc com qui toca a l'iglesia.
+
+VIOLA
+Ets d'iglesia, doncs?
+
+JUTGLAR
+Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva
+y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.
+
+VIOLA
+Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si
+un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia
+s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la
+paret de l'iglesia.
+
+JUTGLAR
+Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest
+una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret
+al revés!
+
+VIOLA
+És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment
+poden corromprels.
+
+JUTGLAR
+Per això voldria que no tingués nom la meva germana.
+
+VIOLA
+Per què, amic?
+
+JUTGLAR
+Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula
+podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és
+que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls
+compromisos les han deshonrades.
+
+VIOLA
+Per quina raó?
+
+JUTGLAR
+No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules
+s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per
+donar raons.
+
+VIOLA
+Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.
+
+JUTGLAR
+Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us
+juro és que no m'enquimero per vós; si això és no
+enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer
+invisible.
+
+VIOLA
+No ets el boig de madona Olivia?
+
+JUTGLAR
+No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia;
+no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab
+els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits
+són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no
+més sóc el séu corruptor de mots.
+
+VIOLA
+No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.
+
+JUTGLAR
+La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot.
+Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia
+com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist
+vostra saviesa allà mateix.
+
+VIOLA
+Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has
+fet.
+
+(Li dóna una moneda)
+
+JUTGLAR
+Que Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!
+
+VIOLA
+Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba,
+però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?
+
+JUTGLAR (mirantse la moneda)
+No faria cria una parella d'aquestes?
+
+VIOLA
+Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.
+
+JUTGLAR
+De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
+Crèssida an aquest Troilus.
+
+VIOLA
+T'he entès, amic; això és captar ab traça.
+
+JUTGLAR
+No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga
+captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La
+comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu,
+perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva
+esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.
+
+(Sen va)
+
+VIOLA
+Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig;
+discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar
+l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet,
+aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió
+oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa
+vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el
+del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos
+plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia,
+perd l'enteniment.
+
+(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)
+
+SIR TOBIAS (a Viola)
+Salut, gentilhome!
+
+VIOLA
+Salut, cavaller.
+
+SIR ANDREU (a Viola)
+_Dieu vous garde, monsieur_.
+
+VIOLA
+_Et vous aussi; votre serviteur_.
+
+SIR ANDREU
+Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.
+
+SIR TOBIAS
+Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que
+porteu quelcom per ella.
+
+VIOLA
+An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte
+del meu viatge.
+
+SIR TOBIAS
+Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.
+
+VIOLA
+Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir,
+dientme que les posi a prova.
+
+SIR TOBIAS
+Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.
+
+VIOLA.
+Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.
+
+(Entren OLIVIA y MARIA)
+Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós
+totes ses aromes.
+
+SIR ANDREU
+Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».
+Molt bé!
+
+VIOLA.
+El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella
+propicia y condescendenta.
+
+SIR ANDREU
+«Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres
+paraules.
+
+OLIVIA
+Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.
+
+(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)
+Doneume la mà, cavaller.
+
+VIOLA.
+Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.
+
+OLIVIA.
+Quin és vostre nom, cavaller?
+
+VIOLA
+Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.
+
+OLIVIA.
+El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que
+de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc
+Orsino?
+
+VIOLA
+Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de
+vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre,
+madona.
+
+OLIVIA
+No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en
+res, que no que pensés en mi.
+
+VIOLA
+Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en
+favor d'ell.
+
+OLIVIA
+Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men
+parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa,
+vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per
+la meva orella.
+
+VIOLA
+Senyora...
+
+OLIVIA
+Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he
+enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat,
+a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he
+exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un
+artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era
+vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat
+el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més
+injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable?
+Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa
+atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de
+carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.
+
+VIOLA
+Us planyo.
+
+OLIVIA
+Ja és un pas cap a l'amor.
+
+VIOLA.
+Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als
+nostres enemics.
+
+OLIVIA
+Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta
+facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser
+presa, val més serho del lleó que del llop.
+
+(Se senten tocar hores en un rellotge)
+El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No
+temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny
+se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de
+trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a
+la porta.
+
+VIOLA
+Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de
+corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia,
+madona?
+
+OLIVIA
+Espera. Digam què penses de mi?
+
+VIOLA
+Que us penseu no esser lo que sóu.
+
+OLIVIA
+Si de mi penso això, també ho penso de vós.
+
+VIOLA
+Y penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.
+
+OLIVIA
+El cel volgués que fossiu lo que jo voldria!
+
+VIOLA
+Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria
+tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.
+
+OLIVIA
+Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y
+menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir
+amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un
+soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la
+virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix
+en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull,
+ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la
+flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per
+refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor
+implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.
+
+VIOLA
+Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon
+pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai
+ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a
+plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.
+
+OLIVIA
+No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat
+al meu cor que l'avorreix.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XII
+
+A CASA D'OLIVIA
+
+(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABIÀ)
+
+SIR ANDREU
+No; us juro que no'm quedaré ni un minut més.
+
+SIR TOBIAS
+Y per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh?
+
+FABIÀ
+Cal que dongueu una raó, sir Andreu.
+
+SIR ANDREU
+Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més
+complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi;
+ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.
+
+SIR TOBIAS
+Y ella't veia mentres feia tot això, company? Digam.
+
+SIR ANDREU
+Tant bé com jo us veig a vós.
+
+FABIÀ
+Doncs, així us ha donat una gran prova d'amor.
+
+SIR ANDREU
+Voto al dimoni! que us penseu que sóc un ase?
+
+FABIÀ
+Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el
+veredicte del criteri y de l'enteniment.
+
+SIR TOBIAS
+Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja
+d'abans de que Noè s'embarqués.
+
+FABIÀ
+Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest
+jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos
+el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y
+posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab
+algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la
+forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és
+lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer.
+Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la
+oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y
+ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte,
+aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un
+holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable
+gesta de valor o d'alta politica.
+
+SIR ANDREU
+Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè
+avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com
+politic.
+
+SIR TOBIAS
+Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor.
+Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva
+neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an
+el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna,
+com la anomenada de valentia.
+
+FABIÀ
+No teniu altra sortida, Sir Andreu.
+
+SIR ANDREU
+Un de vosaltres li portarà'l cartell?
+
+SIR TOBIAS
+Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa
+res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y
+original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y
+tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més;
+digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper,
+encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware(7)
+a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al
+tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A
+la feina!
+
+SIR ANDREU
+Aont us trobaré?
+
+SIR TOBIAS
+Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vés.
+
+(Sen va Sir Andreu)
+
+FABIÀ
+Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.
+
+SIR TOBIAS
+Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil
+lliures.
+
+FABIÀ
+Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero
+que no la cursareu?
+
+SIR TOBIAS
+Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li
+respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab
+totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que
+toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li
+troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del
+cadavre.
+
+FABIÀ
+Y el séu jove contrari no fa pas posat de gran valentia,
+tampoc.
+
+(Entra MARIA)
+
+SIR TOBIAS
+Ara ve'l reietó més aixerit del niu.
+
+MARIA
+Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar,
+seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme;
+és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga
+salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal
+munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!
+
+SIR TOBIAS
+Ab lligacames creuades?
+
+MARIA
+Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen
+escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí
+a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he
+tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el
+rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de
+les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul.
+Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic
+certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho
+pendrà com una finesa y encara seguirà rient.
+
+SIR TOBIAS
+Anem, portans allà ont es.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XIII
+
+UN CARRER
+
+(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)
+
+SEBASTIÀ
+Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que
+us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.
+
+ANTONI
+No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de
+veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el
+vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per
+més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès
+l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir
+en un país desconegut y que per un extranger sense guia y
+séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença
+d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.
+
+SEBASTIÀ
+Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més
+que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta
+moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el
+meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem?
+Visitarem els monuments antics de la ciutat.
+
+ANTONI
+Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.
+
+SEBASTIÀ
+No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als
+ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.
+
+ANTONI
+Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per
+aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les
+galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si
+ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.
+
+SEBASTIÀ
+Vareu matar molta gent del duc?
+
+ANTONI
+No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que
+durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú.
+Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que
+haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç,
+varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no
+vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm
+trobessin, m'ho farien pagar més car.
+
+SEBASTIÀ
+Així, doncs, amagueuvos.
+
+ANTONI
+Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem
+a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur.
+Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a
+encomanar el menjar. Ens trobarem allí.
+
+SEBASTIÀ
+Però, per què'm doneu els vostres diners?
+
+ANTONI
+Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us
+dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de
+comprar alguna de les futeses que veureu.
+
+SEBASTIÀ
+Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos.
+
+ANTONI
+A l'Elefant.
+
+SEBASTIÀ
+Ja men recordaré.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XIV
+
+EL JARDí D'OLIVIA
+
+(Entren OLIVIA y MARIA)
+
+OLIVIA, (apart y abstreta)
+L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera
+esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a
+un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.
+
+(Per Maria)
+Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat
+seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest
+assumpte.
+
+(A Maria)
+Aont és en Malvolí?
+
+MARIA
+Ja ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.
+
+OLIVIA
+Què té? Desvarieja?...
+
+MARIA
+No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la
+vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat
+el cervell.
+
+OLIVIA
+Feslo venir.
+
+(Apart)
+Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre
+follia alegra y trista bogeria.
+
+(Entra MALVOLÍ)
+Què tal, Malvolí?
+
+MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica)
+Madona, bella! oh! oh!
+
+OLIVIA
+Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista.
+
+MALVOLÍ
+Trista, madona? Jo també puc estar trist... Això de les
+lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però
+tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa
+persona, ja puc dir com el vers del sonet:
+
+_El plaure a una és com el plaure a totes_.
+
+OLIVIA
+Però, què és això, Malvolí? Què tens?
+
+MALVOLÍ
+No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames
+grogues...
+
+(Somriu)
+Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla
+que hem regonegut la bella mà romana.
+
+OLIVIA
+Vols anarten al llit, Malvolí?
+
+MALVOLÍ
+Al llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat.
+
+OLIVIA
+Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons
+ab la mà?
+
+MARIA
+Com esteu, Malvolí?
+
+MALVOLÍ
+Respondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales.
+
+MARIA
+Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant
+de misenyora?
+
+MALVOLÍ
+«No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit.
+
+OLIVIA
+Què vols dir ab això, Malvolí?
+
+MALVOLÍ
+«Hi ha qui neix ab grandesa...»
+
+OLIVIA
+Què!
+
+MALVOLÍ
+«Altres que assoleixen les grandeses...»
+
+OLIVIA
+Què dius?
+
+MALVOLÍ
+«Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.»
+
+OLIVIA
+Déu te faci bé!
+
+MALVOLÍ
+«Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues...»
+
+OLIVIA
+Les meves mitges grogues?
+
+MALVOLÍ
+«y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades»
+
+OLIVIA
+Lligacames creuades!
+
+MALVOLÍ
+«Ara ja pots esser feliç, si tu vols.»
+
+OLIVIA
+Puc esser feliç?
+
+MALVOLÍ
+«Si no quédat per sempre un miserable criat.»
+
+OLIVIA
+Oh! això és una bogeria!
+
+(Entra un CRIAT)
+
+CRIAT
+Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de
+pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra
+senyoria.
+
+OLIVIA
+Ja hi vaig.
+
+(Sen va el criat)
+Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont
+es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per
+res del món voldria que li passés cap desgracia.
+
+(Sen van Olivia y Maria)
+
+MALVOLÍ
+Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir
+Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab
+lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar
+ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta.
+«Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella;
+«sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't
+treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton
+comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica
+quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire
+respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació,
+y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però
+això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès.
+Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon
+home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec;
+sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement.
+No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol;
+ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o
+dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga
+interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves
+esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem
+mercès an ell.
+
+(Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA)
+
+SIR TOBIAS
+Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els
+dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos,
+encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li
+parlaré.
+
+FABIÀ
+És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va
+això, amic?
+
+MALVOLÍ
+Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat;
+aneuvosen.
+
+MARIA
+Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant
+fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora
+ha dit que us cuidessiu d'ell.
+
+MALVOLÍ
+Ah! Ah! Ella ha dit això?
+
+SIR TOBIAS
+Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa;
+deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home,
+no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és
+l'enemic del llinatge humà.
+
+MALVOLÍ
+Sabeu lo que us dieu?
+
+MARIA
+Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci
+que no estigui embruixat!
+
+FABIÀ
+Porteuli els orins a casa una curandera.
+
+MARIA
+Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La
+comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.
+
+MALVOLÍ
+Ah! sí, senyora?
+
+MARIA
+Oh, senyor!
+
+SIR TOBIAS
+Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume
+sol ab ell.
+
+FABIÀ
+Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable
+es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.
+
+SIR TOBIAS
+Y doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet?
+
+MALVOLÍ
+Sir Tobias!
+
+SIR TOBIAS
+Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en
+Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,
+l'emmascarat carboner!
+
+MARIA
+Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració.
+
+MALVOLÍ
+Una oració, pocs modos!
+
+MARIA
+No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.
+
+MALVOLÍ
+Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna
+cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu
+quelcom més.
+
+(Sen va)
+
+SIR TOBIAS
+Però és possible?
+
+FABIÀ
+Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no
+pot esser.
+
+SIR TOBIAS
+L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company.
+
+MARIA
+Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en
+fum.
+
+FABIÀ
+Acabarà per tornarse boig de veres.
+
+MARIA
+Així tots estariem més tranquils.
+
+SIR TOBIAS
+Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La
+meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem
+allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que
+cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores
+ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa
+dels boigs. Mireu qui ve, mireu.
+
+(Entra SIR ANDREU)
+
+FABIÀ
+Un altre entreteniment per un matí de maig!
+
+SIR ANDREU
+Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta
+ni sal ni pebre.
+
+FABIÀ
+És coent?
+
+SIR ANDREU
+Jo us en responc; no més cal que'l llegiu.
+
+SIR TOBIAS
+Doneu.
+
+(Llegeix)
+«Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un
+masell».
+
+FABIÀ
+Bé y valent!
+
+SIR TOBIAS
+«No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car
+no't donaré cap raó».
+
+FABIÀ
+Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la
+llei.
+
+SIR TOBIAS
+«Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te
+tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per
+això que't desafio».
+
+FABIÀ.
+Molt breu y molt sense... sentit.
+
+SIR TOBIAS
+«T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...»
+
+FABIÀ.
+Molt bé!
+
+SIR TOBIAS
+«Me mataras com un miserable traidor».
+
+FABIÀ
+Endavant; sempre guardantvos de la llei.
+
+SIR TOBIAS
+«A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les
+nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu
+que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el
+tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.»
+Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l
+podran dur. Jo mateix li donaré.
+
+MARIA
+Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la
+comtessa.
+
+SIR TOBIAS
+Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del
+caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant,
+renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros
+bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més
+coratjós, Endavant.
+
+SIR ANDREU
+Ah, per renecs veniu a mi!
+
+(Sen va)
+
+SIR TOBIAS
+No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla
+inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per
+missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella
+traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot
+seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que
+faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li
+explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an
+aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca
+d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més
+esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia
+y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal
+basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la
+mirada.
+
+(Entren OLIVIA Y VIOLA)
+
+FABIÀ
+Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y
+tot seguit empreneulo.
+
+SIR TOBIAS
+Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós.
+
+(Sen van sir Tobias, Fabià y Maria)
+
+OLIVIA
+Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu
+honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa;
+emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les
+censures.
+
+VIOLA
+Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc.
+
+OLIVIA
+Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu,
+que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego.
+Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo
+que l'honor pot concedir séns greu perjudici.
+
+VIOLA
+Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al
+duc.
+
+OLIVIA
+Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a
+vós?
+
+VIOLA
+Feuho y jo us absoldré.
+
+OLIVIA
+Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria
+l'ànima a l'infern.
+
+(Sen va)
+
+(Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ)
+
+SIR TOBIAS
+Que Déu vos guard, gentilhome.
+
+VIOLA
+Y a vós, cavaller.
+
+SIR TOBIAS
+Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no
+ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de
+sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí.
+Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és
+ferotge, és destre y és fort.
+
+VIOLA
+Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú
+en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a
+ningú.
+
+SIR TOBIAS
+Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs,
+si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre
+contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un
+home la joventut, la destresa, la força y el coratge.
+
+VIOLA
+Però, cavaller, digueume qui és.
+
+SIR TOBIAS
+Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa,
+però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes
+dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira
+que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre
+poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu
+lema: vèncer o morir.
+
+VIOLA.
+Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc
+aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un
+d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu,
+ab el sol proposit de passar per valents.
+
+SIR TOBIAS
+No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran;
+li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en
+entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi,
+pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o
+l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és
+precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.
+
+VIOLA
+Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon
+cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he
+ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha
+estat séns jo saberho.
+
+SIR TOBIAS
+Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que
+jo torni.
+
+(Sen va)
+
+VIOLA.
+Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?
+
+FABIÀ
+Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé
+res més.
+
+VIOLA
+Però, digueume: quina mena d'home és?
+
+FABIÀ
+Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós
+mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el
+contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria.
+Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si
+m'es possible.
+
+VIOLA
+Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a
+gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y
+cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XV
+
+UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARDÍ D'OLIVIA
+
+(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)
+
+SIR TOBIAS
+Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida
+he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab
+l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal
+rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us
+respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us
+toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran
+Sophi.
+
+SIR ANDREU
+Diable! Doncs no hi vui saber res!
+
+SIR TOBIAS
+Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou
+feines pot contenirlo.
+
+SIR ANDREU
+Mala negada!... Si jo hagués sabut que era tant valent i
+destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que
+provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el
+meu cavall gris Capulet.
+
+SIR TOBIAS
+L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot
+això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.
+
+(Apart)
+No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el
+bast.
+
+(Entren FABIÀ Y VIOLA)
+
+SIR TOBIAS (baix a Fabià)
+M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.
+Li he fet creure que aquest jove és una fera.
+
+FABIÀ (baix a sir Tobias)
+Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot
+ell com si un ós l'empaités.
+
+SIR TOBIAS (baix a Viola)
+No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament
+que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l
+motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols.
+Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat;
+però diu que no us farà cap mal.
+
+VIOLA (apart)
+Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta
+per esser un home jo!
+
+FABIÀ (baix a Viola)
+Si veieu que s'encega, fugiu.
+
+SIR TOBIAS (baix a sir Andreu)
+Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol
+tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que
+segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha
+promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà
+cap mal. -Va! En guarda!
+
+SIR ANDREU (apart)
+Déu faci que sen recordi!
+
+(Desenveina)
+
+(Entra ANTONI)
+
+VIOLA (a sir Andreu)
+Us juro que és contra la meva voluntat.
+
+(Desenveina)
+
+ANTONI (a sir Andreu)
+Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la
+seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us
+desafia.
+
+SIR TOBIAS
+Vós! Y qui sóu vós?
+
+ANTONI
+Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer
+més de lo que he dit.
+
+SIR TOBIAS
+Oidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu.
+
+(Desenveina)
+
+(Entren dos Agutzils)
+
+FABIÀ
+Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!
+
+SIR TOBIAS (a Antoni)
+Desseguida estaré per vós.
+
+VIOLA (a sir Andreu)
+Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.
+
+SIR ANDREU
+Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas
+molt segur y és molt fi de boca.
+
+PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)
+És aquest.
+
+SEGON AGUTZIL
+En nom del duc Orsino, quedeu pres.
+
+ANTONI
+Us enganyeu, senyor.
+
+PRIMER AGUTZIL
+No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de
+mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.
+
+ANTONI
+Tinc d'obeir.
+
+(A Viola)
+Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està
+fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La
+necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna
+el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà
+succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us
+espanteu.
+
+SEGON AGUTZIL
+Vaja, passeu; anem.
+
+ANTONI
+Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.
+
+VIOLA
+Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que
+m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la
+vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga.
+Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves
+pobreses. Aquí en teniu la meitat.
+
+ANTONI
+Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per
+vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia,
+perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la
+temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.
+
+VIOLA
+No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni
+el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut
+que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o
+qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble
+sang.
+
+ANTONI
+Oh, Déu!
+
+PRIMER AGUTZIL
+Vaja, anem, depressa.
+
+ANTONI
+Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he
+arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la
+més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son
+virtuós aspecte.
+
+PRIMER AGUTZIL
+Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.
+
+ANTONI
+Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu!
+Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi
+ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és
+la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella
+aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab
+bonics y joies.
+
+PRIMER AGUTZIL
+Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem.
+
+ANTONI
+Anem.
+
+(Sen van Antoni y els Agutzils)
+
+VIOLA (apart)
+Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que
+deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga
+certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres
+per tu, germà meu!
+
+SIR TOBIAS
+Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y
+mirem que s'ha de fer.
+
+VIOLA (apart)
+Ha dit Sebastià!... En el meu mirall veig sempre la fidel
+imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals
+paraments, jo no faig més que copiarlo en tot... Oh! si això
+fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y
+dolces les ones amargantes.
+
+(Sen va)
+
+SIR TOBIAS
+És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una
+llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar
+l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia,
+pregunteu an en Fabià.
+
+FABIÀ.
+Un covard, devot y religiós de la covardia.
+
+SIR ANDREU
+Maleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí.
+
+SIR TOBIAS
+Sí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa...
+
+SIR ANDREU
+Si no ho faig!...
+
+(Sen va)
+
+FABIÀ.
+Anem a veure en què pararà tot això.
+
+SIR TOBIAS
+M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XVI
+
+UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA
+
+(Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR)
+
+JUTGLAR
+Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?
+
+SEBASTIÀ
+Vés, vés; ets un boig; fuigme del davant.
+
+JUTGLAR
+Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la
+comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari,
+ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.
+
+SEBASTIÀ
+Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.
+
+JUTGLAR
+Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun
+personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A
+veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un
+faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y
+digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que
+vens?
+
+SEBASTIÀ
+Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu,
+però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que
+no t'agradarà gaire.
+
+JUTGLAR
+En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners
+als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de
+regatejarla catorze anys.
+
+(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ)
+
+SIR ANDREU (a Sebastià)
+Ah! ja us tinc ara! Preneu això.
+
+(Li pega)
+
+SEBASTIÀ
+Y tu pren això altre y això y això!
+
+(Li pega)
+Tothom és boig aquí!
+
+SIR TOBIAS
+Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada.
+
+JUTGLAR
+Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar
+en les vostres pells.
+
+(Sen va)
+
+SIR TOBIAS (deturant a Sebastià)
+Atureuvos, atureuvos!
+
+SIR ANDREU
+No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré
+d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió
+violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar,
+no hi fa res.
+
+SEBASTIÀ (a sir Tobias)
+Deixam anar!
+
+SIR TOBIAS
+Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu
+l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!
+
+SEBASTIÀ
+No'm deixaras anar? No?
+
+(Se desfà de sir Tobias)
+Què vols ara? Treu l'espasa si goses!
+
+SIR TOBIAS
+Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang
+tant insolenta que teniu.
+
+(Desenveina)
+
+(Entra OLIVIA)
+
+OLIVIA
+Atúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat!
+
+SIR TOBIAS
+Senyora!
+
+OLIVIA
+Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure
+en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat
+ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu,
+estimat Cesari. Murri, vesten!
+
+(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià)
+
+(A Sebastià)
+Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et
+guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al
+teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades
+comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és
+necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill
+ta vida, ha tirat contra la meva!
+
+SEBASTIÀ (apart)
+Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o
+això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos
+sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai
+més.
+
+OLIVIA
+Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols
+seguirme?
+
+SEBASTIÀ
+De bon grat, senyora.
+
+OLIVIA
+Oh digaho y fesho!
+
+(Sen van)
+
+
+
+XVII
+
+UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA
+
+(Entren MARIA y el JUTGLAR)
+
+MARIA
+Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al
+senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
+Tobias, mentrestant.
+
+(Sen va)
+
+JUTGLAR (posantse la sotana)
+Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo
+el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No
+estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou
+magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home
+honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de
+lletres. Aquí tenim als confederats.
+
+(Entren SIR TOBIAS Y MARIA)
+
+SIR TOBIAS
+Que Déu us beneeixi, senyor rector!
+
+JUTGLAR
+_Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell
+hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a
+una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el
+senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó
+això? Què és esser, sinó esser?
+
+SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí)
+És aquí, senyor rector.
+
+JUTGLAR (fent la veu fosca)
+Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta presó.
+
+SIR TOBIAS (baix)
+El murri, l'estrafà be.
+
+MALVOLÍ (desde dins)
+Qui crida?
+
+JUTGLAR
+El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el
+llunatic.
+
+MALVOLÍ
+Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a
+trobar la comtessa.
+
+JUTGLAR
+Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest
+home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.
+
+SIR TOBIAS
+Ben dit, senyor rector.
+
+MALVOLÍ
+Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha
+vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes
+esgarrifoses tenebres.
+
+JUTGLAR
+Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius,
+perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten
+ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?
+
+MALVOLÍ
+Com l'infern, senyor rector.
+
+JUTGLAR
+Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com
+muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y
+encara't planys de les tenebres?
+
+MALVOLÍ
+Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és
+tenebrosa.
+
+JUTGLAR
+Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres
+que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els
+egipcis en la boira.
+
+MALVOLÍ
+Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia,
+malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic
+que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant
+boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme
+raonablement.
+
+JUTGLAR
+Quin és el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?
+
+MALVOLÍ
+Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un
+aucell.
+
+JUTGLAR
+Y què'n penses tu d'aquesta doctrina?
+
+MALVOLÍ
+Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto
+aquesta doctrina.
+
+JUTGLAR
+Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que
+tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras
+y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar
+l'ànima de la teva avia. Adéu.
+
+MALVOLÍ
+Senyor rector, senyor rector!
+
+SIR TOBIAS
+Estimat senyor rector!
+
+JUTGLAR (baix)
+Ja veieu que sé nadar en totes les aigües.
+
+MARIA
+Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la
+barba, perquè no t'ha vist.
+
+SIR TOBIAS
+Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el
+trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi
+ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic
+tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a
+cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny.
+Vine a trobarme a la meva cambra després.
+
+(Sen van sir Tobias y Maria)
+
+JUTGLAR (cantant)
+_Ei! Robí, joiós Robí,
+digam que fa ta estimada?_
+
+MALVOLÍ
+Boig!
+
+JUTGTAR
+_La dama no pensa en mi._
+
+MALVOLÍ
+Boig!
+
+JUTGLAR
+_Per què pobre't tracta així?_
+
+MALVOLÍ, dins
+Boig! no'm sents?
+
+JUTGLAR
+_D'un altre està enamorada._
+
+Qui crida?
+
+MALVOLÍ
+Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam
+llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré
+d'aquest favor.
+
+JUTGLAR
+Mestre Malvolí!
+
+MALVOLÍ
+Sí, bon Jutglar, sóc jo mateix.
+
+JUTGLAR
+Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?
+
+MALVOLÍ
+Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc
+l'enteniment tant clar com tu, boig.
+
+JUTGLAR
+No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no
+teniu l'enteniment més bé que un foll.
+
+MALVOLÍ
+M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien
+capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l
+seny.
+
+JUTGLAR
+Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector és aquí.
+
+(Cambiant el tò de veu)
+Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat
+de xerrameques.
+
+MALVOLÍ
+Senyor rector!
+
+JUTGLAR (cambiant les entonacions)
+No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
+dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo.
+-Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.
+
+MALVOLÍ (cridant)
+Boig, boig, boig, me sents?
+
+JUTGLAR
+Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu
+sentit que'm renyen si us parlo.
+
+MALVOLÍ
+Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que
+tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.
+
+JUTGLAR
+Tant-de-bo fos veritat!
+
+MALVOLÍ
+Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y
+llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà
+valgut tant el fer de correu.
+
+JUTGLAR
+Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o
+el feu?
+
+MALVOLÍ
+Creume, no sóc boig; això és la veritat.
+
+JUTGLAR
+Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el
+cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.
+
+MALVOLÍ
+Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.
+
+JUTGLAR
+_Ja hi vaig, senyor,
+y tot seguit
+torno aquí ab vós,
+com el jutglar,
+aquell vell boig,
+que per entrar
+al cel de cop
+ab un punyal
+fet de llistó,
+cridava foll
+y rabiós:
+-Ah! ah! rosègat les ungles, diable!-
+al dimoni menaçant
+com si fos un foll infant.
+Adeusiau, mestre dimoni._
+
+(Sen va)
+
+
+
+XVIII
+
+EN EL JARDÍ D'OLIVIA
+
+(Entra SEBASTIÀ)
+
+SEBASTIÀ
+Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta
+perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo
+extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia...
+Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí
+m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme.
+Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la
+raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm
+passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant
+de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y
+inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc
+creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a
+la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny,
+o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria
+pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse
+dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y
+serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun
+misteri en tot això... Ara ve la dama.
+
+(Entren OLIVIA y un capellà)
+
+OLIVIA
+No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són
+honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí
+en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume
+l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la
+meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret
+d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y
+aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què
+responeu?
+
+SEBASTIÀ
+Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu
+y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà
+rompre mon jurament.
+
+OLIVIA
+Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli
+nostra eterna unió.
+
+(Sen van)
+
+
+
+XIX
+
+UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA
+
+(Entren JUTGLAR y FABIÀ)
+
+FABIÀ
+Si em tens per amic, deixam veure la seva carta.
+
+JUTGLAR
+Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabià.
+
+FABIÀ
+Concedit lo que vulguis.
+
+JUTGLAR
+Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta.
+
+FABIÀ
+Això és com si jo després d'haverte regalat el meu goç, tel
+demanés com pagament del meu obsequi.
+
+(Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC)
+
+DUC
+Serviu a madona Olivia, amics?
+
+JUTGLAR
+Sí, senyor; formem part dels séus objectes de luxe.
+
+DUC
+Ah, ja't conec! Què tal te va, bon home?
+
+JUTGLAR
+En bona fe senyor, que més bé'm va ab els enemics que ab els
+amics.
+
+DUC
+Al revés; més bé ab els amics.
+
+JUTGLAR
+No; no, senyor; més malament ab els amics.
+
+DUC
+Com potser això?
+
+JUTGLAR
+És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me
+fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y
+clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi
+guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels
+amics. Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons,
+quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir
+que'm va més bé ab els enemics que ab els amics.
+
+DUC
+Ah, excelent!
+
+JUTGLAR
+Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de
+comptarvos entre'ls amics meus.
+
+DUC
+Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí
+tens aquest or.
+
+JUTGLAR
+Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us
+demanaria que doblessiu aquesta moneda.
+
+DUC
+Me dónes un mal consell.
+
+JUTGLAR
+Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn
+obeeixin.
+
+DUC
+Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens
+una altra moneda.
+
+JUTGLAR
+_Primo, secundo, tertio;_ heus-aquí un bon jòc. Hi ha una
+dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex és un
+compas molt airós: el repic de les campanes de Sant Benet us
+ho recordarà, si ho necessiteu: una, dues, tres.
+
+DUC
+No'm treuras cap més diner. Si vas y dius a madona que jo
+l'espero aquí y consegueixes que vingui, potser se
+desvetllarà un xic la meva generositat.
+
+JUTGLAR
+Breçoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig
+a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu
+el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant,
+deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no
+trigaré gaire a despertarla.
+
+(Sen va)
+
+(Entren ANTONI y AGUTZILS)
+
+VIOLA
+Senyor, aquest és l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.
+
+DUC
+Recordo bé aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la
+vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra
+que'l rostre de Vulcà. Era el capità d'un miserable vaixell,
+de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima
+mirarlo; més va abordar ab tant coratge ab un dels més ferms
+dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja
+ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de
+son valor. Què passa?
+
+PRIMER AGUTZIL
+Orsino, aquest és aquell Antoni que a Candia va fernos presa
+del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar
+l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el
+nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's
+trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.
+
+VIOLA
+M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però
+després m'ha dit no sé quines extranyes paraules que més
+semblaven follia que altra cosa.
+
+DUC
+Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha
+fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas
+fer tos enemics irreconciliables?
+
+ANTONI
+Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els
+noms que'm doneu; el capità Antoni no ha estat mai ni lladre
+ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec,
+pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha
+portat aquí; aquest jove que està al costat vostre, ingrat
+entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y
+escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra,
+per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y
+ab la vida mon afecte, séns reserva y séns limits,
+entregantli tota la meva ànima. Per sola y vera amistat m'he
+exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret
+l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y
+aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no
+compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y
+en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagués
+passat vint anys sense vèurem, y fins m'ha negat els diners
+que encara no feia mitja hora li havia donat.
+
+VIOLA
+Com és possible això?
+
+DUC
+Y quant va arribar aquí?
+
+ANTONI
+Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos
+ni nit ni dia.
+
+(Entren OLIVIA y el séu seguici)
+
+DUC
+Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu,
+bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que
+aquest donzell està al meu servei. Emperò després parlarem
+d'això ab més calma. Serveulo allunyat de nosaltres.
+
+OLIVIA.
+Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir?
+En què pot servirvos Olivia?
+
+(A Viola)
+Cesari, no compliu vostra promesa?
+
+VIOLA
+Senyora!
+
+DUC
+Graciosa Olivia...
+
+OLIVIA
+Què responeu, Cesari?
+
+(Al Duc)
+Altesa...
+
+VIOLA
+Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa
+silenci.
+
+OLIVIA
+Si lo que vostra senyoria me té de dir és la seva cançó de
+sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com
+el lladrar d'un cà després d'una dolça musica.
+
+DUC
+Sempre crudel!
+
+OLIVIA
+Sempre constant, senyor.
+
+DUC
+En què? en la perversitat. Dòna implacable, en qual ingrat
+altar, jamai proprici, la meva ànima ha clamat els vots
+fervents d'una adoració infinida, què més puc fer?
+
+OLIVIA
+Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell.
+
+DUC
+Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el
+brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim
+sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim
+t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a
+mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre
+afecte, viviu essent lo que sóu, tirà de cor de marbre; més
+jo arrencaré de vostres ulls aon regna, per vergonya meva,
+aquest donzell que aimeu y a qui jo també, ho juro, estimo ab
+tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja és madurada la
+crudeltat de mos intents; sacrificaré aquest aimat anyell
+pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.
+
+(Va per anarsen)
+
+VIOLA (seguintlo)
+Y jo afrontaré de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin
+si elles us han de tornar la calma.
+
+OLIVIA
+On vas, Cesari?
+
+VIOLA
+Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida,
+més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna!
+Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia
+aquest ultratge a mon amor!
+
+OLIVIA
+Ah, desditxada de mi! com m'ha trait!
+
+VIOLA
+Qui us ha trait? qui us ha ultratjat?
+
+OLIVIA
+No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot
+seguit aquell bon sacerdot.
+
+(Sen va un criat)
+
+DUC (a Viola)
+Vine.
+
+OLIVIA
+Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera!
+
+DUC
+Vostre espòs?
+
+OLIVIA
+Sí, mon espòs. Com pot negarho?
+
+DUC (a Viola)
+El séu espòs, traidor?
+
+VIOLA
+Jo, senyor? No.
+
+OLIVIA
+Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més
+no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el
+valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.
+
+(Entren el SACERDOT y el CRIAT)
+Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre
+sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que
+haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo
+que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut
+entre aquest home y jo.
+
+SACERDOT
+Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua
+estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis
+y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest
+acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu
+ministeri. Diu el rellotge que d'ençà que això s'es passat,
+tant sols dues hores de camí he fet vers la tomba.
+
+DUC (a Viola)
+Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin
+blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu,
+ella t'envolcallarà en ses propries xarxes! Adéu; prenla, més
+dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai
+més.
+
+VIOLA
+Oh! senyor, però...
+
+OLIVIA
+Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la
+covardia que t'inspira.
+
+(Entra SIR ANDREU ferit del cap)
+
+SIR ANDREU
+Un cirurgià, per Déu! y envieune un altre tot seguit a sir
+Tobias.
+
+OLIVIA
+Què passa?
+
+SIR ANDREU
+M'ha esverlat el cap y a sir Tobias també! Socorreume, per
+Déu! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!
+
+OLIVIA
+Qui us ha fet això, sir Andreu?
+
+SIR ANDREU
+Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens crèiem que era un
+covard, y és un dimoni de l'infern,
+
+DUC
+Cesari, el meu patge?
+
+SIR ANDREU
+Ah, maleit siga! Mireulo.
+
+(A Viola)
+M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias
+m'ha fet fer.
+
+VIOLA
+Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès
+ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet
+cap mal.
+
+SIR ANDREU
+Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla
+que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.
+
+(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR)
+Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dirà alguna cosa.
+Si no hagués begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra
+manera.
+
+DUC (a sir Tobias)
+Y doncs, cavaller, què teniu?
+
+SIR TOBIAS
+No és res; m'ha ferit, veusho-aquí.
+
+(Al Jutglar)
+Ase, has vist an en Dick, el cirurgià, ase?
+
+JUTGLAR
+Oh! ja fa una hora que està borratxo; a les vuit del matí ja
+se li havia post el sol.
+
+SIR TOBIAS
+És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo
+que tinc més avorrit són els borratxos.
+
+OLIVIA
+Emporteusel. Qui els ha fet això?
+
+SIR ANDREU
+Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos.
+
+SIR TOBIAS
+Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic,
+pallús!
+
+OLIVIA
+Que'l portin al llit y que li curin les ferides.
+
+(Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu)
+
+(Entra SEBASTIÀ)
+
+SEBASTIÀ (a Olivia)
+Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora;
+emperò maldament hagués estat un germà meu m'hauria vist
+obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us
+he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Però jo us en
+demano perdó, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc
+que'ns hem fet.
+
+DUC (mirant a Sebastià y Viola)
+Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues
+persones! Evidenta ilusió que és y no és certa.
+
+SEBASTIÀ
+Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les
+hores en el temps que has estat lluny de mi!
+
+ANTONI
+Sóu vós, en Sebastià?
+
+SEBASTIÀ
+Podeu dubtarne, Antoni?
+
+ANTONI
+Com us haveu pogut partir així? Les dues meitats d'una poma
+no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en
+Sebastià?
+
+SEBASTIÀ (mirant a Viola)
+Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germà ni la meva
+persona té'l do de la ubiqüitat; sols tenia una germana, a la
+qual varen engolir despiatadament les ones.
+
+(A Viola)
+Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina és
+vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?
+
+VIOLA
+Sóc de Messalina. Sebastià's deia el meu pare y el mateix nom
+tenia un germà meu. Així vestia al devallar a la tomba
+liquida. Si als esperits els és possible pendre vestit y
+forma, vós sóu un espectre que veniu a omplirnos l'ànima de
+dubte.
+
+SEBASTIÀ
+Cert, sóc un esperit; però cobert ab les grolleres formes ab
+que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta
+tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta
+ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda,
+negada  Viola!
+
+VIOLA
+El meu pare tenia un senyal al front.
+
+SEBASTIÀ
+El meu també.
+
+VIOLA
+Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda
+sa filla Viola.
+
+SEBASTIÀ
+Oh! encara en servo el record en mon ànima! És cert, va
+acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze
+anys.
+
+VIOLA
+Si l'unic obstacle que s'alça entre nostra mutua alegria, és
+aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les
+circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera
+provarvos que sóc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi
+a casa d'un vell capità que'm guarda mes robes de donzella.
+An ell és a qui dec la meva salvació. Després de tornada a la
+vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les
+hores se m'han passat entre madòna Olivia y sa Altesa.
+
+SEBASTIÀ (a Olivia)
+Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu
+enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament
+vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us
+volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig
+no quedarà enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.
+
+DUC
+No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot
+això és cert, com la reflexió ho confirma, jo també tindré ma
+part en aquest ditxós naufragi.
+
+(A Viola)
+No has dit sempre que no estimaries a cap dòna com a mi?
+
+VIOLA
+Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva
+ànima'l servarà tant fidelment, com fidelment l'esfera
+lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.
+
+DUC
+Donam la mà y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de
+donzella.
+
+VIOLA
+Els té'l capità que m'ha portat an aquestes platges, més se
+troba empresonat, no sé per quina causa, no més sé que és per
+consell den Malvolí, el majordom de madòna.
+
+OLIVIA
+Ell l'afranquirà... Que vagin a cercar an en Malvolí. Més,
+ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!
+
+(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABIÀ)
+La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.
+
+(Al Jutglar)
+Com està, boig?
+
+JUTGLAR
+La veritat, madòna, té'l dimoni tant lluny com qualsevulga
+home li pugui tenir en el séu cas. Us ha escrit una carta que
+jo us havia d'haver donat aquest matí, però com que les
+epistoles d'un boig no són pas l'evangeli, poc hi fa que no
+arribin a qui van dirigides.
+
+OLIVIA
+Obrela y llegeixla.
+
+JUTGLAR
+Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al
+boig.
+
+(Llegint ab to molt afectat)
+«Per Déu, senyora...»
+
+OLIVIA
+Què és això? Què ets boig?
+
+JUTGLAR
+No, madòna, però llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol
+que llegeixi com cal, és precís que hi cerqui l'entonació.
+
+OLIVIA
+Vaja, llegeix com és degut.
+
+JUTGLAR
+Ja ho faig; però per llegir degudament haig de llegirho així.
+Atenció, princesa; escolteu.
+
+OLIVIA (a Fabià)
+Llegiula vós, Fabià.
+
+FABIÀ (llegint)
+«Per Déu, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho
+sabrà. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu
+donat a l'ubriac del vostre oncle el més absolut poder sobre
+meu, no per això tinc l'enteniment menys sencer que vostra
+senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha
+d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat
+en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero
+justificarme completament y confondreus com us mereixeu.
+Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la
+deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el
+ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»
+
+OLIVIA
+Ell ha escrit això?
+
+JUTGLAR
+Sí, madòna.
+
+DUC
+Això no sembla pas d'un boig.
+
+OLIVIA
+Aneu, Fabià, que'l treguin d'allà ont és y feulo venir.
+
+(Sen va Fabià.-Al Duc:)
+Senyor, després de considerar tot lo que ha passat, preneume
+per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per
+esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix
+dia aquesta doble unió.
+
+DUC
+Accepto de tot cor l'oferiment.
+
+(A Viola)
+El Duc us dóna eomiat; més en pagament dels serveis que li
+haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com
+indignes de la vostre tendre y delicada educació, y ja que
+per tant temps l'haveu tingut per amo, aquí teniu la seva mà!
+D'avui en endavant sereu la mestreça del vostre amo.
+
+OLIVIA
+Y una germana meva... Voldreu serho?
+
+(Entra FABIÀ ab MALVOLÍ)
+
+DUC
+És aquest el boig?
+
+OLIVIA
+Sí, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvolí?
+
+MALVOLÍ
+Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat.
+
+OLIVIA
+Jo, Malvolí? No!
+
+MALVOLÍ
+Sí, vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta;
+us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab
+altre estil y ab altres trets si podeu!, o bé negueume de que
+aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a
+tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor,
+expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte
+y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y
+me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab
+soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y
+després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què
+haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra
+tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la
+riota de tothom? Expliqueume, per què?
+
+OLIVIA
+Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi
+té gran semblança; séns dubte és de la Maria. Y ara recordo
+que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y
+aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la
+carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el
+protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan
+sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part
+en ta propria causa.
+
+FABIÀ.
+Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni
+baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria
+d'aquest moment feliç que tant admirats ens ha deixat a tots.
+Ab aquesta esperança, us confessaré que jo mateix, junt ab
+sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en
+Malvolí, per venjança de les ofenses que'ns havia fet ab son
+tracte soperbiós y descortès. La Maria és qui, a instancies
+de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament
+d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment
+els torts d'abdues bandes, poc costarà el regonèixer que, per
+punyenta que hagi estat la burla, més motius ha donat per fer
+esclatar la rialla que per covar la venjança.
+
+OLIVIA (a Malvolí)
+Pobre Malvolí, com s'han rigut de tu!
+
+JUTGLAR (encarantse ab Malvolí)
+Esclar, _«hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen
+les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat
+llur voluntat»_. En aquesta farsa jo hi representava un tal
+mossèn Topaci, senyor; però tant se val. _«Per Déu, Jutglar,
+jo no sóc boig»_. Però no us recordeu d'això també? _«No
+comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa
+d'aquest miserable coquí»_ Y així és com rodant el temps la
+revenja ve tota sola.
+
+MALVOLÍ
+Jo'm venjaré de tota aquesta colla.
+
+(Sen va)
+
+OLIVIA
+L'han befat crudelment.
+
+DUC
+Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del
+capità. Quan això s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora
+feliç, un llaç solemne unirà nostres ànimes. Mentrestant,
+dolça germana, no'ns mourem d'aquí. Vine, Cesari, car aquest
+serà ton nom mentres siguis home, més quan vesteixis les
+robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la
+regina dels séus pensaments.
+
+(Sen van tots)
+
+JUTGLAR (cantant)
+Quan encar jo era petit,
+Vinga vent y pluja, oidà!
+Prò tot m'era divertit;
+Pensava sempre plourà.
+Y quan ja vaig ser fadrí
+Vinga vent y pluja, oidà!
+Tanqueu la porta al coquí;
+Pensaven sempre plourà
+Més ai! al pendrer mulle
+Vinga vent y pluja, oidà
+Tot va anar com Déu volgué
+Pensava sempre plourà?
+Y heusaquí que cada nit
+Vinga vent y pluja, oidà!
+Ubriac m'en anava al llit,
+Pensava sempre plourà
+Fa molts anys que'l món és nat
+Vinga vent y pluja, oidà
+La comedia s'acabat
+Pensem que'us agradarà.
+
+(Sen va)
+
+FI
+
+
+
+
+NOTES DEL TRADUCTOR
+
+La traducció literal del títol d'aquesta comedia -Twelfth
+night- és: _La nit dotzena_ emperò nosaltres havem traduit
+_La festa dels reis_ atenentnos a que la nit a la qual se
+refereix el títol és la que fa dotze a comptar de Nadal, o
+siga la de la Festa dels reis.
+
+(1) La traducció del nom d'aquest personatge, és sir Tobias
+Eructe.
+
+(2) Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa.
+Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducció vulgar
+de la paraula BELCH, y que al nostre entendre és la que se li
+hauria de donar, y tenint en compte que aquest és l'habitual
+parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no
+traduir sos cognoms.
+
+(3) En aquell temps era popular una estampa en la qual hi
+havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit
+al lector: _Heusen aqui tres_
+
+(4) Vers d'una cançó popular
+
+(5) Id. id.
+
+(6) Partidari de Robert Brown, cèlebre sectari d'aquella
+època.
+
+(7) Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit
+peus d'amplada y els seus matalaços eren de ploma de cigne.
+Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat
+de Ware (Anglaterra).
+
+
+
+
+
+
+End of Project Gutenberg's La festa dels reis, by William Shakespeare
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***
+
+***** This file should be named 22045-8.txt or 22045-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/2/0/4/22045/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/22045-8.zip b/22045-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..af6f744
--- /dev/null
+++ b/22045-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..c626b1c
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #22045 (https://www.gutenberg.org/ebooks/22045)