diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 26502-8.txt | 8237 | ||||
| -rw-r--r-- | 26502-8.zip | bin | 0 -> 159602 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 8253 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/26502-8.txt b/26502-8.txt new file mode 100644 index 0000000..d3f04cb --- /dev/null +++ b/26502-8.txt @@ -0,0 +1,8237 @@ +Project Gutenberg's Tres Anglesos S'esbargeixen, by Jerome K. Jerome + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: Tres Anglesos S'esbargeixen + +Author: Jerome K. Jerome + +Translator: Martinez Ferrando + J.M. Mustieles + +Release Date: September 1, 2008 [EBook #26502] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRES ANGLESOS S'ESBARGEIXEN *** + + + + + + + + + +TRES ANGLESOS S'ESBARGEIXEN + + + + +CAPÍTOL I + +A tres homes els cal un canvi. -Acudit que demostra el mal que prové +de la decepció. -Covardia moral de George. -Harris té idees. - +Rondalla de l'antic mariner i l'inexpert yachtman. -Una tripulació +ben amical. -Perill de fer-se a la mar quan el vent ve de la terra. +-Impossibilitat de salpar quan el vent ve de la mar. -Els arguments +de Ethelbertha. -La humitat del riu. -Harris proposa una tournée en +bicicleta. -George pensa en el vent. -Harris proposa la Selva Negra +-George troba obstactes en els turons. -Pla que Harris ha triat per +a pujar pels turons. -Mistress Harris interromp. + + + +-El que ens cal, a nosaltres- va dir Harris -és un canvi.- A +l'ensems s'obrí la porta i Mistress Harris tragué el cap per dir que +Ethelbertha l'havia enviada a recordar-me que no devíem trigar a +ésser a casa amb motiu de Clarence. Jo penso que Ethelbertha +s'amoïna massa pels nens, car positivament al noi res no li passava +d'estrany. Amb la seva tia havia sortit aquell matí; i succeeix que, +si ell esguarda amatent l'aparador d'una pastisseria, ella el fa +entrar i li compra bunyols de crema i _dames d'honor_ fins que el +petit insisteix que en té a bastament i refusa menjar cap altra +llaminadura qualsevol. Llavors el nen tan sols demana una mica de +púding en arribar l'àpat de la migdiada, i Ethelbertha es preocupa +que no mengi més. + +Mistress Harris afegí que fóra ben pensat per tots pujar aviat a +dalt, car ens interessaria també no perdre la narració de Muriel +titulada _La tertúlia del foll barreter_, treta d'_Alícia al país de +les meravelles_. + +Muriel té vuit anys i és la segona filla de Harris: una noieta ben +ardida, que em complau més de veure quan més tragino al cap coses +serioses. Nosaltres vam respondre que, en finar els nostres cigars, +hi aniríem tot seguit, però que no deixés començar Muriel fins que +fóssim allí. Mistress Harris va anarse'n tot prometent retenir +l'ansietat de la nena. Harris, tan aviat fou tancada la porta, +reprengué la frase interrompuda: + +-Vosaltres sabeu el que vull dir: un canvi de vida complet. + +La qüestió era com assolir-lo. + +George proposà empendre _qualque negoci:_ l'unica mena de proposició +que ell podia fer. Un solter pensa que una dona casada no sap +bastant per a sortir-se del camí d'una apisonadora, és a dir, que no +veu més enllà del nas i és cosa fàcil l'entabanar-la. Certa vegada +vaig conèixer un jove enginyer que pensà anar a Viena per _qualque +negoci_, i, en demanar-li la seva dona quina mena de negoci era, va +dir-li que tenia l'obligació de visitar les mines de la capital +d'Austria per donar uns informes. La dona va dir-li que hi anirien +plegats: ella era així. El marit tractà de dissuadir-la, fent-li +veure que una mina no és certament el lloc que escau a una dona +gentil; però replicà ella que bé ho comprenia i, per tant, no +pensava de baixar als caus: es conformava amb veure'l sortir als +matins i distreure's fins a son retorn donant una ullada als +aparadors de les botigues, comprant quelcom que podia mancar-li. +Aixi ho realitzaren, i ell no veia com desfer-se'n. Per espai d'uns +inacabables dies d'estiu va visitar realment les mines de les +encontrades de Viena, escrivint-ne, a les nits, els detalls, que la +dona posava al correu, per a sa fàbrica, a la qual no importaven ni +gens ni mica. + +Fóra per a mi de plànyer que Ethelbertha o Mistress Harris +pertanyessin a la mena aquesta d'esposes. De totes maneres, el més +encertat és no fer-ne gaire ús, dels negocis... Aquests devien ésser +reservats per a casos de veritable urgència. + +-No- vaig dir jo aleshores: -el cas és ésser francs i nobles. Jo +diré a Ethelbertha que hom mai no evalua la felicitat que gaudeix: +li faré veure que amb idea d'apendre d'apreciar més bé els propis +aventatges, com sé que ho serien, projecto separar-me d'ella i dels +nens almenys durant tres setmanes. Li diré- vaig seguir girant-me +envers Harris -que heu estat vós de qui he après mon deure en aquest +respecte; que és a vós a qui nosaltres deurem... + +Harris deixà precipitadament a la taula el vas que tenia a la mà. + +-Si tant us fos, estimadíssim amic- espetà ell -preferiria ben bé +que res no diguèssiu. Ella no deixaria de comentar-ho amb la meva +dona, i... bé, no em faria feliç de guanyar un crèdit que no +mereixo. + +-Certament que ho mereixeu- vaig insistir: -ha estat la proposició +vostra. + +-Però la idea me l'heu donada vós- altra vegada interrompé Harris. +-Vós sabeu com dèieu l'error que per a un hom suposa l'ésser sempre +dins el mateix cau, i que la continuïtat del viure domèstic +fastigueja cosa de no dir. + +-Parlava en un ample sentit general- vaig argumentar, +explicant-li-ho. + +-M'havia sobtat el pensament que ho faríeu, i havia pensat de +repetir-ho a Clara. Ella té un alt concepte del vostre seny, i tinc +la seguretat que si... + +-No ens exposem- vaig interrompre jo, pel meu compte. -És un afer +delicat i obiro la forma de sortir-ne. Direm que George ens va +inspirar. + +Hi ha una manca d'acudits benefactors, en George, que mantes vegades +m'empipa de trobar-n'hi. Hom hauria imaginat que es plauria, amb +l'ocasió d'ajudar dos amics antics a sortir d'un dilema, i, +contràriament, ho va pendre a desgrat. + +-Podeu fer-ho així- digué George, -i jo els explicaré a totes dues +que el meu pla original era d'empendre una excursió... plegats amb +la canalla; que jo faria venir la meva tia, i que llogaríem un +encisador castell antic que sé a Normandia, a la costa, on l'estada +és particularment favorable als petits, i la llet com no es troba +enlloc d'Anglaterra. Afegiré que vosaltres trepitjàreu la proposició +argumentant que assoliríem millors gaudis anant-hi sols. + +Amb un home com aquest George, l'amabilitat és cosa inútil: cal +ésser ferms. + +-En aquest cas- va dir Harris, -jo clouré la proposta. Pendrem el +castell; fareu venir la vostra tia... Jo m'encarrego que ella no +sigui descuidada, i tindrem una mesada d'aquelles diversions. Els +nens vos estimen molt. Aquest i jo no ens trobarem enlloc. Heu +promès d'ensenyar a Edgard de pescar, i sou vós qui tindreu de +ballar l'ou. Des de diumenge passat que Dick i Muriel no parlen sinó +del vostre hipopòtam. Tindrem dinar als boscos... amb només que onze +de colla, i a les nits farem música i recitats. Muriel és mestra ja +en almenys sis obres, com deveu saber, i tots els altres nois són +ben estudiosos. + +George restà lassat. No en té, certament, de valor per a sostenir +els seus projectes; però en decaure ho va fer sense solta. Digué +que, si nosaltres érem mesquins i covards i tan baixos de cor per a +fer tan dolenta acció, ell ho deixaria córrer; i que, si no era el +meu compte finir amb l'ampolla de vi clar, ell es pendria el treball +de fer-se un vas. I afegí quelcom, que no venia a pèl, pensant que +tant Ethelbertha com Mistress Harris eren dones de seny que +judicarien d'ell millor que això, per a atribuir-li semblant +proposta. + +Closa aquesta petita qüestió, restava el cas de la mena de canvi que +ens esqueia. + +Harris, com de costum, era partidari de la mar. Digué conèixer un +_yacht_ que talment era el que ens convenia: un que podíem menar +nosaltres mateixos, sense precisar aquesta colla de ximplets que +augmenten les despeses en perjudici de la poesia. A un vailet que se +li donés, podria menar-lo. + +Coneixíem el _yacht_, i li vam dir que hi haviem estat. Fa olor de +salobre i herbes marines, amb exclusió de cap altra olor. No hi ha +vent marí que pugui amb ell. Pel que es refereix a l'olor, hom +creuria trobar-se d'estada a Limehouse Hole. No hi ha lloc per a +guarir-se de la pluja. La cabina és de deu peus per quatre, i la +seva meitat l'ocupa una estufa que es desfà a peces en tractar +d'encendre-la. El bany s'ha de pendre a coberta, i la tovallola se'n +fuig per la banda al moment precís que hom surt del cubell. Harris i +el noi farien tot el treball interessant: tirar de les cordes, +desplegar les veles, fer-lo sortir i deixar-lo relliscar sobre les +ones, i totes les altres feines... deixant a George i a mi la +qüestió de pelar les patates i rentar els plats. + +-Molt bé, així- digué Harris -prenguem un bon _yacht_ amb bon patró, +i fem les coses com calen. + +A això vaig objectar jo, perquè conec el patró, que ses condicions +per a navegar consisteixen a descansar en el que en diu _plena mar_, +on ell pot restar ben a prop de sa dona i sa família, sense esmentar +sa cerveseria favorita. + +Fa alguns anys, aleshores que jo era jove sense experiència, vaig +llogar un _yacht_. Tres motius s'havien combinat per conduir-me vers +aquesta follia: un cop inesperat de fortuna, l'expressió que m'havia +fet Ethelbertha del seu desig de l'aire del mar, i el trobar-me +casualment, al següent matí, amb un exemplar del _Sportsman_, estant +al Club, en el qual vaig llegir el següent anunci: «Als _yachtmans:_ +única oportunitat. «Rogue», 28 tones -Iola. -Havent estat cridat el +propietari, per a un afer, està disposat a llogar aquest _galg de +mar_, superbament equipat, per qualque periode llarg o curt. -Dues +cabines i saló. -Pianet marca Woffenkoff. -Nou artefacte per al +bany. -Preu, deu guinees per setmana. -Dirigir-se a Pertwee i Cia, +3, Bucklersbury.» + +Allò va semblar-me com la resposta a una pregària. El _nou aparell +de bany_ no m'interessava, pensant que qualsevulla rentat que +preciséssim podria esperar; però el _pianet de Woffenkoff_ em +seduïa. M'imaginava a Ethelbertha tocant, als vespres, quelcom amb +_ritornello_, que la tripulació, una mica assajada, podria +acompanyar, tot dirigint-nos vers la llar com un _galg del mar_ +sobre les ones d'argent. + +Prenent un cotxe vaig fer-me conduir al número 3 del carrer +Bucklersbury. Míster Pertwee era un cavaller d'aspecte senzill, que +tenia una oficina al tercer pis. Va mostrar-me una aquarel·la del +«Rogue», que l'empenta del vent feia volar. La coberta feia un angle +de 95 graus amb l'oceà. A la pintura no hi havia cap ser humà sobre +coberta, i jo vaig suposar que havien relliscat a la mar. Realment +no es comprenia que persona hagués pogut romandre sense ésser +clavada, i vaig assenyalar aquest desaventatge al llogater, que +aleshores va explicar-me que l'aquarel·la representava al «Rogue» en +un viratge quan va guanyar la renomenada copa Medway. Mister Pertwee +donava per fet que jo sabia tot el que es referia a l'esdeveniment, +en forma que va deixar-me sense valor per a fer cap més pregunta. +Dues taques petites, a prop del marc de la pintura, que jo havia +preses en principi per unes corques, venien a ésser, segons +semblava, el segon i el tercer guanyador d'aquesta cèlebre regata: +Hi havia també una fotografia del _yacht_ anclat a Gravesend, que +impressionava menys, però donava idea de major estabilitat; i, +havent estat contestades satisfactòriament totes les altres meves +preguntes, vaig llogar el vaixell per una quinzena. Mister Pertwee +digué que era una sort que sols el volgués per una quinzena (més +tard vaig convenir amb ell) car endavant el tenia compromès per +altre; si l'hagués volgut per tres setmanes hauria tingut de +refusar. + +Convingut d'aquesta forma el lloguer, Mister Pertwee va demanar-me +si tenia pensat patró. El què no fos així va ésser també una sort +(les coses semblaven resoldre's amb fortuna en tots sentits), car +Míster Pertwee estava segur que res podia fer millor que servar +Mister Goyles, que el patronejava aleshores, i que m'assegurava que +era un excel·lent patró: l'home que coneixia el mar com si fos la +seva pròpia dona i que mai no havia causat un naufragi. + +Érem al matí, i el yacht es trobava anclat a Harwich. Vaig pujar al +tren de les 10'45 a l'estació del carrer de Liverpool, i a la una en +punt estava enraonant amb Míster Goyles a coberta. + +Aquest Goyles era un home gras, de gestos paternals. Vaig dir-li el +meu projecte d'anar bordejant les illes holandeses i pujar després +cap a Noruega; i a tot això ell, responia afirmant, aparentant un +gran entusiasme per l'excursió, i afegint que hi trobaria un +veritable gaudi. Tot seguit tractàrem de la qüestió del proveïment, +i el seu entusiasme augmentava. La quantitat de queviures apuntada +per Míster Goyles confesso que em va sorpendre: Si haguéssim viscut +als temps de Drake i l'Amèrica espanyola, hauria sospitat que es +preparava per a quelcom fora de la llei; però ell reia d'aquella +faisó paternal, i em va respondre que res no era exagerat. Cas de +sobrar cosa, la tripulació ho arreplegaria i s'ho emportaria a llurs +cases... Sembla que era el costum, i, malgrat semblar-me a mi que +anava a fer el proveïment d'aquella gent per tot l'hivern, res no +vaig objectar per no semblar coquí. La quantitat de beguda que +calia, també va sorpendre'm. Vaig parlar del que precisaríem per +part meva, i Mister Goyles parlà en nom de la tripulació. Dec dir-ho +en favor seu: ell no pensava més que en els seus homes. + +-Nosaltres no volem res que s'assembli a una orgia, Mister Goyles- +vaig indicar-li. + +-Orgia?- replicà ell. -Això són només que dues gotes que acostumen a +pendre amb el te. + +M'explicà la seva llei, que era escollir bona gent i tractar-la bé. + +-Treballen millor per a un, i tornen altra vegada. + +Pel que toca a mi, no desitjava pas que tornessin altra vegada. +Començava a agafar-los certa antipatia, encara abans de +conèixer-los. Els considerava ja com una tripulació d'embriacs i +golafres; però Mister Goyles parlava amb tanta d'animació, i jo +tenia tan poca d'experiència, que un cop més vaig deixar-lo que +sortís amb la seva. Demés va prometre'm que també en aquest respecte +en tindria cura personalment que res no fos vessat, i quedà +encarregat de cercar la ditxosa tripulació, dient-me que ho podia +fer ben bé i que ho faria de bon grat, amb l'ajut de dos homes i un +noi; però jo vaig pensar que, si es referia a lo de desembarrassar +els queviures i la beguda, feia curt. Però probablement parlava de +la navegació del _yacht_. + +Camí de casa, vaig anar a veure el meu sastre, i li vaig encomanar +un vestit de _yachtman_ i un capell de roba blanca, que em va +prometre fer a la carrera i tenir-ho llest per al dia. Després, un +cop a casa, vaig contar a Ethelbertha tot el fet. El seu gran delit +fou minvat molt per una reflexió: Podria la modista enllestir-li el +vestit a temps?: la mena de reflexions que se li acuden a una dona. + +La nostra lluna de mel, que gaudíem de no gaire, havia estat +interrompuda en certa manera. Decidírem de no convidar ningú i tenir +el _yacht_ per a nosaltres sols. ¡I alabat siga Déu per haver-ho +decidit així! El següent dilluns, ben mudats amb els nostres nous +vestits, ens dirigírem envers el _yacht_. No recordo ben bé el que +Ethelbertha portava; però, fos el que fos, li esqueia molt +favorablement. El meu abillament era d'un blau fosc, orlat d'una +trena estreta i blanca que em sembla que donava el cop. + +Míster Goyles sortí a rebre'ns a coberta, i ens digué que la taula +era servida. Dec reconèixer que Goyles havia contractat un cuiner +bastant destre. Quant als altres membres de la tripulació, llurs +habilitats no podien lluir-se encara. Parlant d'aquests en un moment +de descans, puc dir, malgrat tot, que semblaven una tripulació ben +alegre. + +El meu pensament havia estat de, ben dinats, a llevar ancles, i jo, +a l'ensems, fumant ma cigarreta, amb Ethelbertha a ma vora i apoiats +a la borda, contemplaríem les blanques roques de la mare pàtria, que +s'enfonsaven de mica en mica en l'horitzó. Ethelbertha i jo +realitzàrem la nostra part del programa, i aguardàrem a coberta tots +sols. + +-Sembla que s'ho prenen amb calma- va dir Ethelbertha. +-Si en el curs de quinze dies- vaig respondre-li -es mengen la +meitat del que hi ha al _yacht_, necessitaran un temps bastant +llarguet per a cada àpat. El millor que podríem fer és no donar-los +pressa: si no, no acabaran amb la quarta part del que hi ha. + +-Segurament se n'han anat a jeure- comentà ella més tard. -Aviat +serà temps de pendre el te. + +Certament que s'estaven massa quiets. Vaig avançar-me a una +escotilla i vaig demanar a grans crits el capità Goyles. Vaig cridar +tres cops, i llavors va pujar amb molta de calma. Semblava ésser més +pesat i més vell que quan el vaig veure la darrera vegada, i portava +a la boca un cigar apagat. + +-Quan estigueu llestos, capità Goyles, sortirem. + +El capità Goyles es tragué el cigar de la boca. + +-No pas avui. No ho farem avui, senyor, amb la vostra llicència. + +-Què? Doncs què passa amb el dia d'avui? + +Jo sé que els mariners són gent supersticiosa, i vaig pensar que +potser el dilluns era considerat de malastrugança. + +-Amb el dia d'avui res, no passa- respongué el capità Goyles: -és en +el vent que penso, car no sembla voler canviar. + +-Però és que necessitem que canviï? Penso que és com devia ésser, +mort al darrera nostre. + +-Sí, sí; mort és la paraula. La nostra mort seria si volguéssim +sortir amb aquest vent. ¿Veu vostè, senyor?- m'explicà en resposta a +la meva sorpresa. -Aquest és el que nosaltres diem un _vent de +terra_: vol dir que bufa directament de la terra, diríem. + +En reflexionar sobre el que deia, vaig trobar que tenia tota la raó: +el vent venia de la terra. + +-Pot canviar al vespre- digué el capità, més esperançat. -De totes +maneres no és violent, i el vaixell cavalca bé. + +El capità Goyles tornà son cigar a la boca, i jo vaig tornar a popa +per explicar a Ethelbertha el perquè de la trigança. Ethelbertha, +que semblava no estar tan joiosa com en pujar a bord, volia saber +per què no podíem sortir quan el vent venia de la terra. + +-Si no vingués de la terra, vindria del mar i ens empenyeria enrera, +altre cop cap a la costa- digué. -A mi em sembla que precisament és +el vent que ens cal. + +-Això t'ho fa veure la teva manca d'experiència, nena... Sembla +ésser el vent que ens cal, però no ho és. És el que nosaltres diem +un _vent de la terra_, i un vent de la terra és sempre perillós. + +Ethelbertha volia saber per què un vent de la terra és sempre +perillós. Les seves preguntes m'empiparen un xic. Potser anava +posant-me malhumorat. El monòton moviment d'un _yacht_ anclat +deprimeix el més ardent esperit. + +-No t'ho puc explicar- vaig dir-li. I allò era ben veritat. -Però +fer-se a la mar amb aquest vent seria la major de les bogeries; i jo +t'estimo massa, nena, per a exposar-te a perills innecessaris. + +Vaig pensar que aquesta era una bona conclusió; però Ethelbertha +replicà, simplement, que, vistes les circumstàncies, hauria estat el +millor no anar a bord fins el dimarts. I deixà la coberta. + +Al matí el vent virà en rodó al nord. Vaig aixecar-me de bon matí, i +li ho vaig fer observar al capità Goyles. + +-Sí, sí; així és, senyor- afirmà. -És una dissort, però no pot +evitar-se. + +-Vol dir que no fóra possible, de sortir avui? + +El capità, sense enutjar-se del to de la meva pregunta, es posà a +riure. + +-Bé, senyor; si vostè volgués anar a Ipswich, diria que no ens podia +afavorir més; però la nostra destinació, com sap, són les costes +holandeses... Heu's ací. + +Corro a abocar-li la notícia a Ethelbertha, i convinguérem a passar +el dia a la costa. Harwich no és pas una ciutat alegre. Cap al +vespre diriem que lassa l'esperit. Vàrem pendre el te amb créixens a +Dovercourt, i després retornarem al moll a cercar el capità Goyles i +el bot. L'esperàrem durant una hora. Quan vingué estava més alegre +que nosaltres. Si ell mateix no m'hagués dit que mai no bevia sinó +un vas de ponx calent en tornar a la nit, hauria pensat que estava +embriac. + +Al següent dia el vent era del sud, la qual cosa féu inquietar el +capità, car semblava que era igualment insegur moure's o aturar-se +on estàvem. L'única esperança era que canviés abans que no succeís +quelcom. Aleshores Ethelbertha havia començat a agafar antipatia al +_yacht_. Deia que, per ella, hauria preferit passar la setmana en +una banyera, trobant que almenys una banyera no es belluga. + +Vàrem passar un altre dia a Harwich, i aquella nit i la següent el +vent romania encara del sud. Dormírem a l'hotel Cap del Rei. El +divendres el vent venia de l'est. Vaig topar amb el capità Goyles al +moll, i li vaig dir que, vist això, podíem començar el viatge. Ell +semblava irritat de la meva insistència. + +-Si vostè sabés una mica més, senyor, veuria per vostè mateix que no +és pas possible: el vent està bufant directament de la mar. + +Jo vaig demanar-li: + +-Capità Goyles, féu el favor de dir-me què cosa és la que jo he +llogat: ¿és un _yacht_ o una casa flotant? + +Ell aparegué sorprès de ma pregunta i va dir: + +-És una iola. + +-El que vull saber és si pot moure's o és un malendreç; car, +aleshores, digueu-m'ho francament; cercaré algunes eures i testos +per posar-los sobre les escotilles. Posarem flors i un envelat sobre +la coberta, i ho deixarem bellament ornat. Peró si pot moure's... + +-Moure's?- interrompia el capità. -Si aconseguim un vent propici +darrera el _Rogue_... + +-Però què és, un vent propici? + +El capità Goyles semblava capficat. + +-En el curs d'una setmana- vaig afegir -hem tingut vent del nord, +del sud, de l'est i de l'oest... amb variacions. Si imagineu altre +indret de la brúixola d'on pugui venir, digueu-me'l i esperarem per +ell; si no, i si aqueixa àncora no ha arrelat al fons de l'oceà, +l'aixecarem avui i veurem el que passa. + +Ell s'adonà que jo havia pres un determini. + +-Molt bé, senyor: vostè és amo i jo sóc per obeïr. Solament tinc un +fill; i, com que encara depèn de mi, gràcies a Déu, no dubto que +vostè es recordarà d'ell, en son testament, com de la vella. + +La seva solemnitat va impressionar-me. + +-Mister Goyles- vaig dir-li: -¿hi ha cap esperança, en qualque +temps, d'apartar-se d'aquest maleït lloc? + +La genialitat amable del capità li retornà. + +-Vostè veu, senyor? Aquesta és una costa molt particular. Estaríem +bé un cop fora d'ella; però apartar-se amb un closca de caragol com +aquesta... és qüestió de mirar-s'ho. + +Deixí al capità en la seguretat que observaria el temps com una mare +ho faria amb son fillet adormit. Eren ses pròpies paraules, que em +semblaren corprenedores. Altra vegada vaig veure'l a les dotze. De +la finestra de la cadena de l'àncora estant, guaitava el temps. + +A les cinc d'aquella tarda me'n passà una de sortosa. Al mig del +carrer de Hing vaig trobar un parell d'amics _yachtmans_ que havien +tingut de romandre a terra per una averia al timó. Vaig dir-los la +meva història, i ells semblaven menys sorpresos que divertits. El +capità Goyles i els dos homes estaven encara observant el temps. +M'adreço vers l'hotel i preparo a Ethelbertha. Tots quatre anàrem +plàcidament al moll, on trobàrem el bot. A bord sols hi havia el +minyó. Els meus amics es feren càrrec del _yacht_, i a les sis +fugíem alegrement de la costa. + +A la nit arribàrem a Aldvorouch, i l'endemà ens dirigírem a +Yarmouth, on els meus amics m'havien de deixar, i vaig decidir de +deixar el _yacht_ a mon torn. Les provisions les vàrem vendre a la +platja de Yarmouth, fent-se subhasta de bon matí. Vaig tenir una +pèrdua, però també vaig tenir la satisfacció de... «mirar bé», el +que havia fet i entabanar el capità Goyles. El _Rogue_ el vaig +deixar a càrrec d'un marí de la localitat, que per un parell de +lliures es comprometè a tornar-lo a Harwich, i nosaltres retornàrem +a Londres per tren. + +Potser que hi hagi d'altres _yachts_ distints del _Rogue_ i patrons +diferents de Mister Goyles; però aquella aventura m'ha deixat un +prejudici contra uns i altres. + +* * * + +George pensà que el llogar un _yacht_ suposava una pila de +responsabilitats, i vam, per això, abandonar la idea. + +-I què em dieu del riu?- insinuà Harris. -Altres cops hi hem passat +estones delicioses. + +George sacsejà silenciosament sa cigarreta, i jo vaig trencar una +altra nou. + +-El riu no és pas el que era en altre temps- vaig dir. -Hi ha no sé +què, però hi ha quelcom... una humitat... a l'aire del riu, que fa +sempre ressentir mon lumbago. + +-A mi em passa el mateix- digué George. -No sé pas com és, però ara +mai no puc dormir prop d'un riu. Vaig passar una setmana a casa Joe +a la primavera, i tots el matins em despertava a les set en punt i +jamai no dormia més. + +-Jo solament inspirava una idea- observà Harris. -Pel que toca a mi, +no crec tampoc que em sigui bo. Em sento de la gota. + +-El que a mi més m'afavoreix- vaig dir -és l'aire de la muntanya. +¿Què us semblaria una excursió a peu per Escòcia? + +-A Escòcia sempre plou- digué George. -Hi vaig estar tres setmanes +l'any anterior, i mai el temps no era eixut, ni una sola vegada... +Res, doncs, d'això. + +-A Suïsa el temps és bastant bo- digué Harris. + +-Elles mai no aprovarien la nostra marxa a Suïssa, anant tots sols- +vaig dir jo. -Bé sabeu el que va passar la darrera vegada. Devem +triar un lloc on cap dona ni minyoneta de delicada educació pugui +trobar-se. Un país de dolents hotels i molestos viatges, en què +nosaltres tinguen de patir-ne els inconvenients: treballar durament, +potser dejunar... + +-Molt bé: això és- interrompé George, -això és. No oblideu que jo +vinc amb vosaltres. + +-Heu's aquí!- exclamà Harris. -¡Una excursió en bicicleta! + +George dubtava. + +-Han de pujar-se moltes costes, en una excursió així- digué -i de +vegades el vent ve a contracursa. + +-També hi ha baixades,i el vent ajuda al darrera- digué Harris. + +-Jo mai no ho he notat- afegí George. + +-Doncs en res no podreu pensar millor que en una excursió en +bicicleta- insistí Harris. + +Jo era inclinat a convenir amb ell. + +-I us diré lloc: per la Selva Negra. + +-Què? Tot, allí, són pujades- digué George. + +-No pas tot- afegí Harris: -solament cosa de dues terces parts, i hi +ha quelcom que haveu oblidat.- Girà els ulls a l'entorn +cautelosament, i baixà la veu com un murmuri. -Hi ha petits carrils +que pugen aquelles costes; petites cremalleres que... + +La porta s'obrí i aparegué Mistress Harris dient que Ethelbertha es +posava el capell i que Muriel, després d'esperar, havia recitat ja +_la tertúlia del foll sombrerer_ sense nosaltres. + +-Al Club demà a les quatre- em digué Harris a cau d'orella gairebé +en aixecar-se de la cadira, la qual consigna vaig transmetre a +George en pujar dalt. + + + +CAPÍTOL II + +Un afer delicat. -El que podia haver dit Ethelbertha. -El que va +dir. -El que digué Mistress Harris. -El que diguérem a George.- +Sortirem el dimecres. -George suggereix la possibilitat de +servir-nos culturalment. -Harris i jo ho posem en dubte. -Quin +treballa més en un tàndem. -Opinió del que va davant. -Punts d'obir +del que va darrera. -De com Harris perdé la seva dona. -La qüestió +de l'equipatge. -La saviesa del meu oncle difunt Podger. -Principi +de la història d'un home que tenia un sac. + + + +Aquell vespre mateix vaig abocar-ho tot a Ethelbertha. Vaig començar +fent-me un xic el neguitós, amb la idea que Ethelbertha se n'adonés; +a la qual cosa jo assentiria, explicant-ho per pressió cerebral. +Llavors parlaríem de l'estat general de la meva salut i de l'evident +necessitat que prengués aviat mides radicals. Pensava que amb una +mica de tacte podria arreglar-me-les de manera que la proposició +sortís de la mateixa Ethelbertha. Me la imaginava dient: «No, +estimat; és un canvi d'aires, el que necessites, un canvi complet. +T'has de convèncer i marxar a fora un mes. No em diguis que vagi amb +tu. Bé conec que t'agradaria més que hi anés, però no vull. És la +companyia d'altres homes, el que necessites. Mira de persuadir a +George i Harris perquè vagin amb tu. Creu-me; un cervell tan +treballat com el teu, requereix de tant en tant un descans de les +preocupacions casolanes. Oblida per un moment que els nens +necessiten lliçons de música i sabates i bicicletes, amb tintura de +riubarbre, tres cops diaris; oblida que a la vida hi ha d'aitals +coses com són els cuiners, els empaperadors de la casa, els gossos +del veí i els comptes del cansalader. Marxa a un verd recó de la +terra on tot et sigui nou i estrany, on el teu cervell agotat pugui +trobar pau i idees fresques. Marxa per un espai de temps i dóna'm +ocasió que m'adoni de la teva manca al costat meu i reflexioni sobre +la teva bondat, que tinc sempre al davant; car és molt humà que jo +no ho consideri sovint, de la mateixa manera que hom es fa +indiferent a la benedicció del sol i a la bellesa de la lluna. Marxa +i retorna refrescat de cap i de cos, més eixerit, millorat (si això +fos possible), del que marxes.» + +Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de +nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se +del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: + +-Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... + +Ella digué: + +-I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? + +-No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir. + +-Deu ésser aqueix whisky. + +-És quelcom més seriós. Em penso que no sigui més mental que +corporal. + +-Deus haver estat llegint altra vegada aquelles cròniques +mèdiques...- afegí ella amb una certa compassió. -¿Per què no prens +el meu consell i no les llences al foc? + +-Doncs tampoc no són aquestes critiques mèdiques. Darrerament han +estat afalagadores... una o dues d'elles. + +-De què et prové, doncs? Deu tenir la seva explicació. + +-No, no la té, i això és el més remarcable de tot. Solament ho puc +explicar com una estranya sensació d'inquietud que sembla haver-se +apoderat de mi. + +Ethelbertha m'esguardà amb uns ulls especials; però, com que res no +deia, vaig seguir la meva argumentació. + +-Aquesta dolorosa monotonia de la vida, la felicitat sense +esdeveniments, sense variants, d'aquests dies, aclaparen un hom... + +-Jo no els sabria plànyer- digué Ethelbertha. -D'altra mena els +podríem tenir menys agradosos. + +-No n'estic completament cert, d'això. Dins una vida de gaudi +seguit, puc imaginar la dolor com una variant benvinguda. De vegades +penso si els Sants del Cel no sentiran la continua serenor com una +càrrega pesant. A mi, el viure d'infinita felicitat, ininterromput +per una sola nota de contrast, em faria esdevenir boig. Suposo que +sóc una estranya mena d'home: de vegades ni jo mateix m'arribo a +entendre; hi ha moments que jo mateix m'avorreixo. + +Sovint, un curt discurs com aquest, endreçat a recòndites fondàries +d'indescriptible emoció, han commogut Ethelbertha; però aquesta nit +semblava estranyament incompassiva. Pel que fa al cel i sos +possibles efectes sobre meu, em digué que no em capfiqués amb +aquestes coses, fent-me veure que sempre és bogeria caminar a +l'encontre d'un mal que potser per si mateix mai no vindria. Quant a +ésser jo una estranya mena d'home, va suposar que no estava en mi +l'evitar-ho; i, mentre la gent al meu entorn estigués disposada a +acceptar-me, era assumpte finit. La monotonia del viure, afegí que +era per a tots dos, i en això sí que em compadia de debò. + +-Tu no pots pensar- digué -com ansio de fer, algun cop, una escapada +de tu mateix; però, com que sé que no fóra possible, m'estic de +rumiar-ho. + +Mai no havia oït parlar Ethelbertha d'aital faisó. Va esbalair-me i +agraviar-me més enllà de la mida. + +-Certament que no és gaire carinyosa l'observació que em fas- vaig +dir-li. -No em sembla allò que diríem una observació marital... + +-Bé que ho sé així; i és per això que mai, fins ara, no t'ho havia +dit- continuà ella. -Vosaltres, els homes, no podeu capir que, per +molt enamorada que del seu espòs sigui una dona, hi ha vegades que +en certa manera la fastigueja. No pots pensar com desitjo, algun +cop, de poder posar-me el meu capell i sortir sense que ningú no em +demani on vaig, perquè me n'hi vaig, si seré gaire temps fora i quan +retornaré. No pots pensar com desitjo, alguns cops, encomanar un +àpat del meu exclusiu grat i de la canalla, que, en veure'l, +agafessis el teu barret i te n'anessis al Club. Mai no pots pensar +com hi sóc abocada, moltes vegades, a convidar a casa l'amiga que em +plagui i que sé que et desplau a tu; anar a veure les persones que +m'agrada de veure; jeure quan sóc afadigada; llevar-me quan sento +que ho vull fer així... Però dues persones que viuen plegades són +obligades contínuament a sacrificar-se llurs propis desigs. De +vegades és favorable apaivagar la tensió un xic. + +Més endavant, tot rumiant les paraules d'Ethelbertha, he arribat a +capir-ne el valor; però, aleshores, confesso que van ofendre'm i +indignar-me al punt de dir-li: + +-Si el teu desig és alliberar-te de mi... + +-Vejam! No facis el ximplet, ara!- interrompé ella. -Parlava +d'alliberar-me de tu per un curt moment: sols el bastant per a +oblidar-me que hi ha en tu un o dos petits defectes; sols el bastant +per a fer-me recordar el bon minyó que ets en altres aspectes, i +desitjar el teu retorn com acostumava aquells dies que no et veia +tan sovint; que em faci, potser, un xic indiferent a tu, com hom es +fa indiferent a la glòria del sol, per allò de tenir-lo cada dia. + +El caire que prenia Ethelbertha no em complagué. Hi havia una +frivolitat, en ella, que no s'esqueia amb el tema que tractàvem. No +em semblava molt afalagador que una dona mirés joiosament la +separació del seu marit durant tres o quatre setmanes. No és el que +jo nomenaria molt femení, ni era, altrament, cosa pròpia +d'Ethelbertha. N'estava empipat. Sentia allunyar-se'm les ganes de +l'excursió, i, de no haver estat per Harris i George, l'hauria +abandonada; però, talment com eren les coses, no hi havia mitjà de +canviar la idea decorosament. + +-Molt bé, Ethelbertha- vaig dir-li: -serà el que voldràs. Si +desitges una pausa en la meva companyia, la fruiràs. Però, si no fos +curiositat impertinent de la part d'un marit, em plauria saber què +et proposes fer durant la meva absència. + +-Pendrem la casa de Folkestone- respongué, -i me n'aniré amb Kate. +I, si vols fer un favor a Clara Harris, convenç el seu espòs que +vingui amb tu, i així Clara podria estar-se amb nosaltres. Totes +tres acostumàvem de passar bones estades abans que vosaltres no +vinguéssiu per allà, i fóra cosa deliciosa de renovar-les. ¿No creus +que podries persuadir Harris que vingués amb tu? + +Jo vaig dir que miraria de fer-ho. + +-Això és el que se'n diu un bon minyó!- afegí Ethelbertha. +-Pren-t'ho amb interès, i fins podries veure que George s'unís a +vosaltres. + +Li vaig respondre que no era gaire aventatge que George vingués, +car, essent fadrí, ningú no sortiria beneficiat amb la seva +absència. Però una dona mai no capeix la ironia que no vol. Sols va +fer esment que no fóra cosa amable de no convidar-lo. I ho vaig +prometre així. + +* * * + +Al Club vaig trobar Harris a la tarda, i vaig demanar-li de com li +havia anat l'afer. + +-Oh! Tot va bé!- va dir-me. -Tot va a cor què vols cor què desitges. +Cap dificultat no hi ha per a marxar. + +Malgrat el que deia, quelcom de la seva manera d'enraonar suggeria +una satisfacció incompleta: d'aital faisó, que vaig instar-lo perquè +em donés detalls. + +-_Ella_ era, per l'assumpte, tendra com una mantega- digué. -Pensà +que era un bell acudit de George i que segurament em faria bé. + +-Això, doncs, és de primera. ¿Què hi ha, de dolent? + +-No, res de dolent, no hi ha. Però això no és pas tot... _Ella_ em +va parlar d'altres coses... + +-Entesos! + +-...Hi ha un caprici d'ella per una cambra de bany... + +-Ho he sentit a dir. També a Ethelbertha se li ha ficat al cap el +mateix caprici. + +-Bé. Vaig haver de consentir que les obres es fessin tot seguit. No +podia negar-m'hi, estant ella tan amable en l'assumpte nostre. +Total, cent lliures que, per la part baixa, em costaria de la +butxaca. + +-Voleu dir? + +-Fins a l'últim penic. El pressupost ja puja a seixanta lliures... + +Vaig esgarrifar-me en oir-lo. + +-I cal afegir la cuina econòmica- continuà Harris. -Tot el que +durant dos anys ha anat malament a casa, ha estat per motiu de la +cuina econòmica. + +-Sí, ho sé ben bé, el que passa. Nosaltres hem mudat sis cases des +del nostre matrimoni, i a cada una la cuina econòmica era més +dolenta que a l'anterior. La que tenim ara, no sols és incompetent, +sinó despitosa. Coneix quan tenim convidats, i s'espatlla per fer-ho +més malament. + +-Nosaltres hem de posar-la nova- digué Harris, i no certament amb +orgull. -Clara pensà que ens seria estalvi, de fer les obres a +l'ensems. Tinc per a mi que, si una dona volgués una tiara de +diamant, encertaria a explicar-ho per estalviar la despesa d'un +capell. + +-I ¿quant penseu gastar en la cuina econòmica?- vaig fer-li, +interessat en la qüestió. + +-No ho sé ben bé. Altres vint lliures, suposo. + +Després vam parlar del piano. + +-¿Haveu mai observat cap diferència, entre un piano i un altre?- em +demanà Harris. + +-N'hi ha que semblen un xic més alts. Però un hom s'hi acostuma. + +-El nostre és deficient en els registres aguts. Per cert (ja que en +parlem): ¿sabeu què cosa siguin els registres aguts? + +-És allò de l'aparell que fa els crits més estridents- vaig +explicar-li: -la part que sona com si li trepitgessin la cua. Les +seleccions musicals més exquisides, sempre acaben amb floritures, +allí. + +-Doncs volen més registre agut, car el nostre antic piano no en té a +bastament. És cosa d'arreconar-lo a l'habitació de la canalla i +comprar-ne un de nou per al saló de rebre. + +-I... ja no res més? + +-No. No se li acudí altra cosa, de moment. + +-Doncs se li haurà acudit quan retorneu a casa: ella ha pensat +quelcom més. + +-Què! + +-Una casa a Folkestone. + +-I ¿per què ha de voler una casa a Folkestone? + +-Per a ser-hi- vaig dir: -per a ser-hi a l'estiueig. + +-Però si a l'estiu ella va a Gal·les per veure els seus parents, +aprofitant les vacances, amb la canalla! Hem estat convidats. + +-Potser- vaig dir -anirà a Gal·les abans no vagi a Folkestone, o bé, +potser, de pas que retorni de Folkestone. Malgrat tot, voldrà la +casa que us dic. Em plauria d'ésser enganyat, en benefici vostre; +però tinc el pressentiment d'encertar. + +-Aquesta excursió- apuntà Harris -ens costarà un ull de la cara. + +-Ha estat una ximpleria des de bon principi. + +-Vam ésser boigs escoltant George. Ens ficarà en un embolic el +millor dia. + +-Sempre ha estat un embolicador- vaig afegir. + +-I tan tossut! + +Aleshores oírem la seva veu al rebedor demanant si tenia correu. + +-El millor és no dir-li res. Ara és massa tard per a fer-se enrera- +vaig dir a Harris. + +-Certament. Res no guanyaríem. L'aparell de bany i el piano hauria +de comprar-los ara, vulguis o no. + +George entrà demostrant vera joia. + +-Bo!- exclamà. -Tot va bé? ¿Ho haveu arranjat bé? + +El seu to no em complaïa completament, i vaig observar que a Harris +li feia igual efecte. + +-Arranjat què?- vaig demanar-li. + +-Què? El marxar! + +Vaig compendre que era ocasió de fer a George un bon raonament. + +-En la vida matrimonial- vaig dir -l'home proposa i la dona acata. +És el deure. Tota religió ho ensenya així. + +George creuà les mans i restà mirant al sostre. + +-Nosaltres podem fer un xic de broma amb aquestes coses- vaig +continuar, -però, en arribar al terreny seriós, és això el que passa +sempre. Tots dos havem anunciat a les nostres dones que marxem. +Elles, cosa lògica, se'n planyen: preferirien de venir amb +nosaltres; però, no podent ésser, voldrien que romanguéssim amb +elles. Els havem explicat la nostra decisió... i prou. + +-Perdoneu-me- digué George. -No havia comprès. Sóc solter. La gent +em diu una cosa o altra, i jo me'ls escolto. + +-Doncs en això és en el que aneu errat- vaig continuar jo. -En voler +saber quelcom d'aquestes coses, veniu a Harris o a mi per demanar un +consell. + +George féu una inclinació de cap, i començàrem a tractar el nostre +assumpte. + +-Quan marxem?- demanà George. + +-Pel que em pertoca, com més aviat millor- digué Harris. + +Vaig pensar que volia sortir com més aviat millor, bo i tement que a +Mistress Harris se li podia acudir desitjar quelcom més del que +havia ja demanat. Vàrem fixar la data del pròxim dimecres. Harris +interrogà. + +-Quin camí anem a seguir? + +-Tinc un pensament- digué George. -Em sembla que vosaltres esteu, +naturalment, desitjosos de servir-vos-en culturalment a l'ensems. + +A la qual cosa jo vaig contestar: + +-Tant com a esdevenir meravelles de saviesa, no que no ho pensem; +ara fins a cert punt, i mentre pugui fer-se sense grans despeses ni +gran esforç personal... + +-Pot fer-se- digué George. -Coneixem Holanda i el Rin. Bé: doncs la +meva proposta és que prenguem el vaixell per a Hamburg, veure Berlin +i Dresde, i fer-nos el camí devers Schwarzwald per Nuremberg i +Stuttgart. + +-N'hi ha, d'indrets molt bonics, a Mesopotàmia...- murmurà Harris. + +George digué que Mesopotàmia era molt lluny del camí, però que la +ruta Berlin-Dresde era completament realitzable. Per bé o per mal, +ens va ficar a la nau. I continuà. + +-Les màquines, com altres vegades: Harris i jo al tàndem; vós... + +-No em va bé!- interrompé Harris. -Vosaltres dos al tàndem, i jo tot +sol. + +-Tant se val. Nosaltres dos al tàndem i Harris... + +-Tant m'és d'anar-hi mantes vegades, quan em correspongui- llavors +vaig interrompre jo. -Però no estic disposat a rossegar George tot +el camí. El pes ha de repartir-se. + +-Bé, molt bé: ens el repartirem; però ha d'ésser amb el clar +enteniment que George treballarà també. + +-Que George... qué?- demanà ell. + +-Que George treballarà també- repetí Harris fermament. -Sobretot +costes amunt. + +-I ara!- exclamà George. -¿És que no voleu fer una mica d'exercici? + +Sempre hi ha quelcom de desplaent, amb aquest tàndem. La teoria del +que munta al davant és que res no fa el qui va al darrera; i el que +va al darrera pensa que ell, tan sols, és la força motriu, i que el +que va al davant no fa res més que sonar la botzina. El misteri mai +no es resoldrà. És cosa enutjosa que, a l'ensems que la prudència +vos aconsella, d'una part, no excedir-vos en l'esforç per no +emmalaltir el cor, i quan la justícia, a l'altra orella, vos fa +observar: «-Per què ho fas tot tu? Això no és pas un cotxe; _ell_ no +és un passatger!», hagueu de sentir aleshores com _ell_ gruny: +«-Vejam, què us passa? Haveu perdut els pedals?» + +Harris, els primers dies de casat, tingué un gros disgust per no +saber què fa la persona que munta al darrera. Anava amb la seva +esposa per Holanda; els camins eren pedregosos, i la màquina +sovintejava els bots. «-Aferma't al seient!», digué Harris sense +girar el cap. Mistress Harris cregué que li havia dit: «-Bota!». Cap +de tots dos pot explicar perquè ella entengué: «-Bota!», havent-li +dit ell: «-Aferma't» Mistress Harris ho planteja així: «Si tu +haguessis dit: -Aferma't!-, ¿per què anava jo a botar?» Mentre que +Harris ho planteja d'aquesta manera: «-Si jo hagués volgut que +botessis, per què anava a dir: -Aferma't al seient!-?». L'aventura +passà, però ells segueixen destralejant-se per l'assumpte fins avui. + +Qualsevol que sigui l'explicació, res no canvia el fet que Mistress +Harris botà, mentre ell pedalejà fortament amb la impressió de +portar-la a ella encara al darrera. Sembla que, de primer antuvi, +ella pensà que Harris pujava la costa per fer-s'hi veure. Tots dos +eren joves, i ell acostumava a fer semblants coses. Ella esperava +que saltaria a terra en arribar al cim, i que restaria esperant-la +amb una positura descuidada i graciosa, quan, contràriament, va +veure'l traspassar el cim i davallar ràpid per una llarga i +escarpada rampa. S'apoderà d'ella primerament la sorpresa, després +la indignació, i darrerament el pasme. Corregué al cim tot cridant, +però ell no girava mai el cap. Va veure com desapareixia a un bosc +que hi havia a una milla i mitja de distància, i aleshores segué a +terra i esclatà en un plor. + +Aquell matí havien tingut una petita qüestió, i ella començà a +dubtar si son marit s'hauria pres la cosa massa seriosament i +intentava la deserció. No tenia diners; no sabia holandès. En passar +la gent semblava apiadar-se d'ella, que volia fer compendre el que +li havia succeït. La gent comprenia que ella havia perdut quelcom, +però sense arribar a capir el què. La conduïren al poble més proper +i li presentaren un policia, el qual va deduir de les expressions, +senyals i gestos d'ella que li havien furtat la bicicleta. Posaren +en moviment el telègraf, i descobriren, en una vila distanciada a +quatre milles, un desgraciat minyó que muntava una màquina de +senyora, d'antic estil. Se l'emportaren en un carro, però ella no +semblava voler ni el minyó ni la bicicleta, pel qual motiu el +deixaren anar, restant tots bocabadats. + +Mentrestant, Harris seguia sa marxa amb delit. Li semblava que, de +sobte, havia esdevingut més destre i àgil ciclista en tots sentits. +I digué, pensant dirigir-se a Mistress Harris: «Fa mesos que no +havia sentit tan lleugera aquesta màquina. Em sembla que l'aire se +m'assenta bé.» Després va dir-li que no s'espantés i li faria veure +el de pressa que podia anar. S'inclinà sobre el manillar, posant el +coll al treball. Sa bicicleta botava sobre el camí com si tingués +vida pròpia. Masies i esglèsies, gossos i caps d'aviram, arribaven a +ell i passaven a correcuita. La gent s'aturava a mirar-lo; els +petits l'atiaven. Així corregué gaiament per espai d'unes cinc +milles. Després, segons ell explica, començà d'adonar-se que quelcom +anava malament. No el sorprenia el silenci, car el vent bufava fort, +i la màquina fressava molt. Fou una sensació de buit que li arribà. +Estengué sa mà al darrera i cercà. Res no hi havia, sinó l'espai. +Saltà o, més bé, caigué de la màquina, i esguardà al lluny del camí, +que s'estenia blanc i recte al mig del bosc, i ni una ànima es veia +en tot el llarg. Tornà a muntar la màquina i va desfer el camí vers +l'alt del puig, arribant en deu minuts al lloc on el camí es dividia +en quatre. Allí baixà, tractant de recordar per quin havia vingut. + +Mentre deliberava, un home passà a cavall, seient d'un costat les +dues cames. Harris el féu aturar, bo i explicant-li que havia perdut +la seva esposa. L'home no semblà sorpendre's ni apiadar-se. Un altre +pagès arribà aleshores que parlaven, al qual el primer va contar +l'assumpte com una anècdota i no pas com un accident; el que més +estranyava al vingut de nou, era que Harris mogués tant de soroll +per la cosa. + +Harris res no tragué en net d'aquells dos, i, maleint-los, tornà a +la màquina i prengué a l'atzar, pel camí del mig. A la meitat del +puig trobà un grup de dues jovencel·les i un noi entre ambdues, que, +pel que es veia, treien d'ell el millor partit que podien. Va +demanar-los si havien vist la seva esposa, i ells l'interrogaren +pels detalls; però Harris no sabia prou l'holandès per a fer una +descripció. Tot el que pogué dir-los fou que era una dona formosa, +de mitjana alçada; la qual descripció, per massa genèrica, no va +fer-los impressió. Qualsevulla espòs podria dir el mateix, i per +aital mitjà possessionar-se d'una esposa que no li pertanyés. Li +demanaren com anava abillada; però ell per res del món ho recordava. + +Dubto que cap home pugui dir com anava vestida una dona, deu minuts +després de deixar-la. Recordava Harris unes faldilles blaves, i +després quelcom que devia portar fins al coll, una brusa, sens +dubte; tenia també la visió confosa d'un cinturó. Però, quina mena +de brusa? Verda? Groga? Blava? ¿Tancada amb coll o amb un llaç? +¿Portava plomes o flors al capell? Portava capell, del cert? Ell no +ho gosava pas dir, per por de cometre errada i ésser exposat a +caminar indefinidament per fals camí. Les dues jovencel·les feren +broma d'ell, la qual cosa, amb l'estat d'excitació en què es trobava +l'empipà fortament. El noiet, que semblava desitjós de +alliberar-se'n li proposà que demanés a l'estació de policia de la +ciutat propera. Harris ho féu així. La policia, donant-li un tros de +paper, li digué que fes una acurada descripció de la seva esposa, +amb detalls del lloc i moment en què l'havia perduda. + +Harris no ho sabia a cosa certa. Tot el que pogué dir-los fou el nom +de la vila on dinaren. Estava cert d'haver-la tinguda amb ell +aleshores i d'haver començat junts el camí. Els policies semblava +que sospitaven de tres punts. Primer: ¿era realment sa esposa? +Segon: l'hauria perduda de debò? Tercer: per què l'havia perduda? + +Amb l'ajut d'un hosteler que parlava un xic l'anglès, vencé Harris +els dubtes de la policia. Li prometeren de fer quelcom, i al vespre +la hi portaren en un carretó cobert i una factura de les despeses +fetes. L'encontre no fou gaire carinyós. Mistress Harris no és pas +una bona actriu i sempre troba gran dificultat a amagar sos +sentiments. A l'ocasió present ella confessa francament que no +intentà d'amagar-los. + +* * * + +Tornant altra vegada a la qüestió nostra, un cop resolt l'assumpte +del vehicle, sorgí l'eterna qüestió de l'equipatge. + +-Suposo que farem la nota de consuetud- digué Harris, disposant-se a +escriure. + +Aquesta era sàvia qüestió que jo els havia ensenyat. Anys ha l'havia +jo apresa del meu oncle Podger. Abans de començar a fer els paquets, +mon oncle escrivia la seva nota. Era un home metòdic. + +-Pren un tros de paper. Calia començar pel principi. -Escriu tot el +que sigui probable que necessitis. Després ho repassaràs, i ves si +hi ha cap cosa de la qual puguis estar-te. Imagina't al llit: ¿què +és el que portes? Molt bé: escriu-ho... amb una muda de més. Et +lleves, i què fas? Rentar-te? ¿Amb què et rentes? Amb sabó? Escriu: +sabó; i segueix fins que acabes. Després comença amb les robes. +Primer els peus: què és el que portes als peus? ¿Sabates? Mitjons? +Escriu-ho; i segueix escrivint fins que arribis al cap. Què ens cal, +ultra les robes? Una mica de cognac. Escriu-ho. Un tirabuixó. +Escriu-ho. Escriu-ho tot, i així de res no t'oblides. + +Aquest era sempre el seu pla. Un cop feta la llista, la repassava +curosament, tal com aconsellava, per convèncer-se que res no havia +oblidat. La repassava altre cop, i esborrava tot allò de què podia +prescindir. Després... perdia la llista. + +* * * + +George digué que, per un parell de dies, fóra suficient portar els +sarrons. El gros de l'equipatge l'enviarien de ciutat a ciutat. + +-Hem d'anar-hi amb cura- vaig dir. -Una vegada un home... + +Harris esguardà son rellotge. + +-Ja ens ho direu al vaixell- digué. -He de trobar Clara a l'estació +de Waterloo d'aquí a mitja hora. + +-Oh! No trigaré mitja hora, a contar-ho. És una veritable història, +i... + +-No la malguanyem- digué George. -M'han dit que hi ha dies plujosos +a la Selva Negra, i aleshores ens complaurem d'oir-la. El que ara +hem de fer és acabar la nostra llista. + +Recordo, ara, que mai no vaig contar la història aquella. Sempre +quelcom va interrompre-la. I del cert que era una veritable +història. + + + +CAPÍTOL III + +El defecte de Harris. -Harris i l'àngel bo. -Un fanal de bicicleta +patentat. -El sillí ideal. -L'adobador de bicicletes: son ull +d'àliga; son mètode; la seva alegre confiança; sos gustos senzills i +de curtes despeses; son aspecte i posat; com deslliurar-se'n. - +George profeta. -L'art gentil de fer-se desplaent en una llengua +estranya. -George estudiant de naturalesa humana. -George proposa un +experiment. -La seva prudència. -La manutenció de Harris assegurada +amb condicions. + + + +Dilluns a la tarda es presentà Harris amb l'anunci d'una casa de +bicicletes. I vaig dir-li: + +-Si voleu seguir el meu consell, deixeu-vos-ho córrer. + +-Deixar-me córrer què? + +-Aquesta marca nova, patentada, revolució del món ciclista, pasme i +bogeria, que ha batut tots els records, etc., etc... tot el que es +vulgui que sigui l'anunci que duus a la mà. + +-Molt bé- va dir -Potser sí; però em sembla que ens les tindrem que +veure amb muntanyes esquerpes, i em penso que ens caldran bons +frens. + +-Ens caldrà un bon fre: convingut. El que no ens caldrà és una +sorpresa mecànica que no entenem i mai no funciona quan és menester. + +-Això funciona automàticament. + +-No cal que ho digueu. Per instint sé exactament què farà. En anant +de pujada fallarà la roda d'aital faisó que haurem d'arrossegar la +màquina. Li provarà l'aire del cim de muntanya, i de sobte anirà bé. +En anar de baixada començarà a retreure'ns el mal negoci que ha +estat per a nosaltres, i això li produirà remordiments i darrerament +desesperació. Es dirà a si mateixa: «No serveixo per a res; no ajudo +aquests bons homes; solament els embarrasso. Sóc una malastrugança, +això és.» I, sense afegir una paraula d'advertiment, ens farà malbé +el negoci. Vós sou un bon minyó- vaig continuar; -però teniu un +defecte. + +-Quin defecte?- demanà indignat. + +-Que teniu massa credulitat. Si llegiu un anunci, creieu tot seguit +el que diu; tota mena d'experiències que han inventat els folls, les +haveu provades. El vostre àngel guardià sembla ésser un esperit +capaç. Però vós, preneu el meu consell, no li proveu gaire la +paciència, car bastant de feina li heu donat d'ençà d'aleshores que +començàreu amb la bicicleta. No continueu fins a fer-lo tornar boig. + +Harris digué: + +-Si tothom parlés així no hi hauria cap avenç en cap ordre de la +vida. Si hom no provés les innovacions, el món romandria en un +estancament aclaparador. Es per... + +-Tot el que es pugui dir a favor d'aquest argument, ho sé- vaig +interrompre. -Convinc a fer experiments fins a trenta cinc: un cop +traspassats, considero que hom té guanyat el dret de procurar per +ell mateix. Vós i jo hem fet el nostre deure en aquest sentit; vós +especialment. Vós haveu estat volejat per l'aire per motiu d'una +explosió de fanal de gas, patentat... + +-Deveu saber perfectament que fou per culpa meva. Em sembla que vaig +carregar-lo massa. + +-Conforme; estic disposat a creure que, si hi havia una faisó +errònia de menar-lo, d'aqueixa vau usar. Devíeu tenir en compte +aquesta tendència vostra, que ajuda al meu argument. Per la meva +part, jo no vaig adonar-me del que féreu; solament sé que anàveu +plàcidament i tranquil·lament pel camí de Whitby, discutint la +guerra dels trenta anys, quan el vostre fanal esclatà com un tret de +pistola. L'espant em llançà a la cuneta, i recordo el gest de la +vostra esposa en dir-li que no havia estat res i que no tenia per +què inquietar-se, car dos homes us pujaven a casa i el metge vindria +tot seguit amb l'infermera. + +-Així se us hagués acudit arreplegar el fanal! M'hauria complagut de +saber per què va esclatar d'aquella faisó. + +-Mancà temps per recollir-lo- vaig dir. -Compto que hauriem +necessitat dues hores per aconseguir-ho. Quant a l'explosió, el fet +d'haver estat anunciat com el millor fanal inventat al món, a un que +vós no fóssiu li hauria fet pensar en una malifeta. + +-Sí; vós mateix dèieu que feia una llum magnífica. + +-Feia una llum brillant al camí de King i Brighton, i féu espantar +un cavall. Al moment que anàvem per la fosca més enllà de Kemp Town, +va apagar-se i fóreu denunciat per anar sense llum. Recordeu que, +les tardes de sol, el portàveu a la bicicleta i brillava tant com +valia; però, en arribar l'hora d'encendre, el fanal era afadigat i +volia descansar. + +-Era un xic irritant, el fanal aquell- murmurà Harris. -Ho recordo +bé. + +-Era irritant per a mi, i segurament més ho era per a vós. Després, +hi ha _sillins_- vaig continuar, tot volent que se'n dugués aquesta +lliçó. -¿Recordeu cap sillí, al món, que hagi estat anunciat i que +no hagueu provat vós? + +-Sempre he tingut la idea de trobar el sillí perfecte. + +-Deixeu córrer la idea. Aquest és un món imperfecte, mesclat de +dolor i d'alegria. Potser que hi hagi un pais millor, on els sillins +siguin fets de l'arc de Sant Martí i plens de núvols. Al món que +som, la cosa més senzilla és acostumar-se a les coses dures. +Recordeu el sillí que compràreu a Birmingham? Era dividit pel bell +mig, talment com un parell de ronyons. + +-¿Voleu dir del que era construït sota principis anatòmics?- demanà +Harris. + +-Potser sí. La caixa en què el portàveu tenia en la coberta un +esquelet assegut... O, més aviat, la part de l'esquelet que s'asseu. + +-Estava perfectament bé, i mostrava la veritable positura de... + +-Bé, no cal passar a detalls; la positura em va semblar sempre no +gaire delicada. + +-Des del punt d'obir médic, anava bé. + +-Potser sí, per a un que montés sobre els seus ossos: jo sé solament +que vaig provar-lo per mi mateix i que, per a un que té carn, era +una angúnia. En passant sobre una pedra o sobre un carril, pessigava +com un diantre. Era com muntar sobre d'una llagosta empipada. I vós +muntàreu un mes així. + +-Vaig pensar que calia donar-li temps per veure els resultats. + +-Vau tanmateix donar temps a la vostra família per a veure els +resultats. La vostra dona em va dir que, d'ençà que sou casats, mai +no us havia vist de tan dolent humor, tan poc cristià com estiguéreu +durant aquell mes. Altrament recordeu l'altra sillí, aquell que +tenia la molla al dessota. + +-Voleu dir l'espiral? + +-Vull dir aquell que us sacsejava amunt i avall com el ninot d'una +capsa de ressort. Mantes vegades, en aixecar-vos, tornàveu a lloc, i +altres no, Creieu que, si esmento aquests fets, no és tan sols per +recordar coses penoses, sinó perquè estigueu convençut de la bogeria +de fer provatures a l'edat vostra. + +-Voldria que us deixéssiu d'aquest color. No tinc sinó trenta +quatre... + +-No teniu sinó... quants?- vaig demanar-li. + +-Prou. Si no us plau el fre, deixeu-lo córrer: no el compreu. Si la +vostra màquina va de cap per una muntanya i George i vós sou +llançats per la teulada d'una església, no em feu a mi cap retret. + +-Per George res no puc dir-vos. Al millor qualque cosa l'esparvera. +Si passés un accident com el que dieu, el més probable és que no li +fos grat; però descanseu, que jo em pendria el treball de fer-li +veure que no havia estat per culpa vostra. + +-Està llest, el tàndem? + +-Sí, res no li passa a la màquina. + +-L'haveu repassada? + +-No, ni penso que ho faci ningú del món. La màquina va bé ara, i +vull que romangui així fins que marxem. + +Vaig tenir, una vegada, una bona lliçó, amb això dels repassos. Hi +havia, a Folkestone, un home que jo trobava a Lees i que un vespre +va proposar-me de fer una llarga passejada en bicicleta, tots dos, a +l'altre dia, i vaig acceptar. M'aixeco de bon matí, cosa que fou un +esforç que em va enorgullir a mi mateix; però ell vingué una hora i +mitja tard. Vaig esperar-lo al jardí. El jorn es presentava +esplèndid. En arribar, em digué: -Sembla, la vostra, una bona +màquina. Marxa bé? + +-Oh! Com la major part d'elles- li responc. -Bastant bé al matí, +però up xic pesanta després de dinar. + +Ell va agafar-la per la roda davantera i la forca i va donar-li una +violenta sacsejada: tal, que vaig dir-li: + +-Estigueu-vos de fer això, que la fareu malbé. + +No sé pas per quins set sous havia de sacsejar-la, quan cap mal no +li havia fet. Altrament, si hagués estat merescut un sacsejament, +era a mi, que corresponia de fer-lo. Sentia quelcom com si apallisés +el meu gos. I em va dir: + +-Aquesta roda davantera es belluga. + +-Si vós no la toqueu, res no es belluga. No es bellugava pas, abans: +res que es pugui dir bellugament. + +-Això és perillós- digué. -¿Teniu un martell-cargol?(1) + +Jo havia d'haver estat ferm; però pensava que potser ell entenia el +negoci, i vaig anar a cercar el saquet de les ferramentes. En tornar +el vaig veure assegut a terra, amb la roda entre les cames, +donant-li voltes lleugeres amb els dits. El restant de la màquina +era al seu costat sobre la sorra del jardí. + +-A la roda davantera aquesta n'hi ha passat alguna- digué ell. + +-Talment ho sembla: oi? + +Però aquell era una mena d'home que no capia d'ironies. + +-Em sembla que els suports van tots malament. + +-No us molesteu més per això- vaig dir-li: -us afadigareu. Posem la +roda al seu lloc i marxem. + +-Ara que és fora, podem veure què té.- I parlava com si la roda +hagués sortit per ella sola. Abans jo no pogués aturar-lo, havia +descargolat quelcom, i rodaren per terra com una dotzena de boletes. + +-Agafeu-les, agafeu-les! ¡No n'hem de perdre cap!- cridà tot +astorat. + +Arrossegant-nos per terra durant mitja hora, en vàrem trobar setze. +Ell deia que sentiria que se n'hagués perdut cap; car, d'haver-se'n +perdut cap, això faria una gran diferència a la màquina. «-En desfer +una màquina- afegí -s'ha de tenir gran cura de no perdre cap +d'aqueixes boletes.» I explicà que calia comptar-les totes, en +treure-les, i veure que tornaven al seu lloc en el nombre exacte. Jo +li vaig prometre de tenir present el seu consell si mai desfeia en +peces una màquina. Vaig posar les boles al meu barret, per més +seguretat, i el vaig deixar al llindar de la porta. Comprenc que no +era bona pensada. D'ordinari no sóc un cap lleuger, però em devia +haver afectat la influència d'ell. Aleshores digué que, ja posats, +volia donar una mirada a la cadena, i tot seguit començà a treure +l'aparell, mentre volia jo convèncer-lo que no fes tal cosa. Vaig +dir-li el que, molt solemnial, va dir-me una amic en certa ocasió: +«-Si mai et passa quelcom amb l'aparell, ven la màquina i compra'n +una de nova. Surt més barat.» + +-La gent parla com qui res no entén de màquines- em digué. -Res més +fàcil que desmuntar l'aparell. + +He de confessar que tenia raó. En menys de cinc minuts havia tret +l'aparell en dues peces, que deixà a terra, i quedà cercant claus i +cargols per terra. Digué que era per a ell un misteri, sempre, la +forma com desapareixien els cargols. + +Cercàvem encara cargols, quan sortí Ethelbertha, que semblà +sorpendre's de veure'ns allí, car pensava que havíem marxat feia +hores. + +-No trigarem gaire- digué ell. -Estic ajudant el seu espòs a +repassar la seva màquina. És una bona bicicleta, però totes +requereixen una ullada de tant en tant. + +-Si desitgen rentar-se les mans en acabar- digué Ethelbertha- vagin +a la cuina de darrera, si els plau; car les minyones han fet ara les +alcoves.- Després em digué que, si trobava Kate, sortirien totes +dues a passejar en yacht; però que probablement serien de retorn a +l'hora de dinar. Jo hauria donat quelcom per marxar amb ella. +N'estava tip, de veure aquell foll desfer-me la bicicleta. El sentit +comú em seguia murmurant: -Atura'l abans no faci més mal. Tens el +dret de protegir les coses de la teva propietat, davant la +destrucció d'un boig. Agafa'l pel coll i llança'l a puntades de peu +per la porta del jardí. + +Malgrat tot, jo só dèbil en haver de ferir els sentiments d'algú, i +vaig deixar-lo continuar sa obra catastròfica. Abandonà la feina de +cercar els cargols, dient que aquests tenien la graciosa propietat +de perdre's i aparèixer quan hom no hi pensa, i que de moment es +dedicaria a enllestir la cadena. Primer la nuà tan fort que no podia +bellugar-se; després l'afluixà fins a ésser dues vegades més fluixa +que mai havia estat; després digué que el més ben pensat era posar +la roda davantera al seu lloc. Jo havia obert la forquilla, i ell +començà l'operació. + +Al cap de deu minuts vaig proposar-li de deixar la forquilla i +encarregar-me de col·locar la roda, canviant els papers. Al minut +deixà la màquina i marxà a donar un volt per la pista del croquet, +posant les mans als malucs. Tot passejant, anava explicant-me que el +principal era tenir cura de no pessigar-me els dits entre la +forquilla i el radis de la roda, a la qual cosa vaig replicar-li +que, per experiència, estava convençut de la veritat que deia. + +Havent-se ell resguardat les mans amb uns draps vells, acabàrem, a +la fi, la col·locació de la roda. Al moment de restar enllestida, +esclatà en una rialla. + +-On és el xisto? + +-Bé, estic fet un ruc- digué. + +Era el primer cop que parlava en forma que em féu respectar-lo, i +vaig demanar-li com havia fet el descobriment. + +-Hem oblidat les boles!- digué ell. + +Vaig mirar on havia deixat el barret, que era al bell mig de +l'andén, i el gos favorit d'Ethelbertha se les empassava tan de +pressa com podia. + +-Va a matar-se!- digué Ebbson, a qui mai no he tornat a veure, +gràcies a Déu, però sembla que es deia Ebbson. -Són de sòlid acer! + +-Tant se me'n dóna del gos. En el que va de setmana ja s'ha empassat +uns cordons de sabata i un paquet d'agulles de cosir. La naturalesa +és el millor mestre, i als gossets sembla que els va bé aquesta mena +d'estimulants. En el que jo penso és en la bicicleta. + +I ell digué amb animosa disposició: + +-Bé, col·loquem, doncs, totes les que puguem retrobar i confiem en +la Providència. + +En retrobàrem onze. En fixàrem cinc a un costat i sis a l'altre, i +mitja hora després la roda era al seu lloc de bell nou. No cal dir +que ara és bellugava més que no pas abans; un nen ho veuria. Ebbson +digué que, de moment, ja anava bé. Semblava que començava a +fastiguejar-se. Si l'hagués deixat fer, penso que aleshores hauria +marxat a casa seva; però jo estava decidit que romangués allí fins +que el treball fos llest. Havia ja abandonada tota idea de passeig +en bicicleta. La meva vanitat per la màquina, l'havia anul·lada ell. +El meu únic interès romania ara a veure'l pessigar-se i +esgarrapar-se i apallissar-se ell mateix, i vaig reanimar son +esperit amb un got de cervesa i una justa lloança. + +-És per a mi de veritable utilitat veure-us fer aquestes feines. No +és solament la vostra destresa i art, el que em corprèn, sinó la +vostra confiança en vós mateix, la vostra inexplicable bona +disposició que m'esdevé benfactora. + +Reanimat ara, escometé la feina de col·locar l'aparell de la caixa. +Posà la bicicleta dreta contra el mur de la casa, i treballà de +l'altre costat; després l'arrambà contra un arbre; després la +sostenia jo, mentre ell era a terra amb el cap entre les rodes i +treballava amb la bicicleta per la part baixa, tot tacant-se d'oli. +Després me la va pendre i es posà doblegat sobre ella com una +albarda, dient aquestes tres coses: + +-Gràcies a Déu que a la fi està bé!- Després: -No! Maleït sigui si +està bé! + +La tercera cosa que va dir, tracto d'oblidar-la. Ell havia ja +perdut, a l'últim, la serenitat, i tot seguit insultava la màquina. +Jo estava content de veure com aquesta aguantava els atacs. Tot el +que després s'esdevingué no fou sinó una veritable lluita entre ell +i la bicicleta, embranzinant-se i escometent-se tots dos. Tan aviat +era la bicicleta a terra i ell a sobre, com ell a terra i la +bicicleta a sobre d'ell. De vegades romania ferm, tot roig per +l'esforç victoriós, amb la bicicleta entre les cames; però el seu +triomf era breu. De sobte la màquina s'alliberava amb un moviment +ràpid i, tornant-se contra ell, el colpejava fortament amb un braç +del manillar. + +A un quart de dues, brut, descabellat, ple de talls i sagnant, +digué: + +-Em sembla que està bé així.- S'aixecà eixugant-se el front. La +bicicleta semblava, així mateix, com si n'hagués tingut prou amb el +joc. Fóra difícil dir quin, de tots dos, havia rebut més. Vaig +conduir-lo a la cuina de darrera la casa, on, sense sosa per a +treure's la grassa, ni cap menester, es rentà i tot seguit vaig +deixar-lo anar a casa seva. Vaig agafar la bicicleta, i en cotxe +vaig portar-la al taller més proper, on poguessin adobar-la. + +L'encarregat l'examinà. + +-Què voleu que faci, amb això? + +-Voldria que l'adobéssiu tot el possible. + +-Està un xic feta malbé, però mirarem de deixar-la el millor +possible. + +Li deixà, efectivament, tan bona com podia deixar-se per dues +lliures i mitja. Però jamai no tornà a ésser la mateixa màquina, i a +la fi de temporada vaig deixar-la a mans d'un marxant perquè la +vengués, dient-li que, no volent enganyar ningú, fos +servit d'anunciar-la com una màquina de l'any darrer. Però el +marxant va aconsellar-me de no dir cap data, dient que en aquests +afers no és cosa de declarar el que és veritat o no, sinó cosa de +veure el que es pot treure de la gent. + +-Ara- afegí, -entre nosaltres, li diré que la màquina no sembla de +l'any darrer: pel que fa a la seva apariència podria ben ser de deu +anys enrera. Res no direm de la data. Veurem el que se'n pot treure. +Vaig deixar a mans seves l'assumpte i en va aconseguir cinc lliures, +dient-me ésser més del que esperava. + +Hi ha dues maneres de fer exercici amb una bicicleta: muntant-la i +adobant-la. Altrament, penso que qui en treu gaudi, d'adobar una +bicicleta, potser treu la millor part del negoci. És independent del +temps i del vent. No ha pas de capficar-se amb l'estat dels camins. +Amb una clau, uns draps, una setrillera i quelcom per seure, roman +feliç per tot el dia. Certament ha de passar desaventatges també (no +hi ha rosa sense punxes). Sembla un calderer; la màquina ens porta +sempre la idea d'haver estat furtada i tractar-se de desfigurar-la. +Però, com que ell quasi mai passa de la primera fita, això no arriba +a tenir gaire importància. L'errada que molta gent comet és creure +que es poden fer ambdues maneres d'esport amb la mateixa màquina. +Això és impossible. Cap màquina pot resistir aquest doble esforç. +Cal, primer, el determini de si es vol ser ciclista, per a adobar la +màquina o per a muntar-la. Personalment jo prefereixo muntar, i +procuro de no tenir a prop cap menester que em tempti a adobar-la. +Si res li passa, l'arrossego fins al primer taller de reparacions. +Si sóc lluny per a portar-la arrossegant, m'assec a la vora del camí +i espero el pas d'un carro. El perill major el trobo sempre en +l'adobador errant, per al qual la vista d'una màquina feta malbé és +com un cadàver que trobés un corb, al seu volt; l'escomet amb un +coral crit de triomf. En principi, tractava jo d'ésser cortès amb +els adobadors espontanis, i els deia: + +-No és pas res; no cal que us molesteu. Seguiu el vostre camí i +distraieu-vos. Vos ho prec com un favor... Tingueu la bondat +d'anar-vos-en. + +Peró l'experiència m'ha demostrat, malgrat tot, que la cortesia tant +se val en semblants casos, i per això ara els dic: + +-Aneu a passeig i deixeu estar la màquina, o, si no, us faré una +cara nova. + +I, fent veure que hom està decidit a realitzar-ho, i si altrament es +duu a la mà un bon garrot, generalment es pot foragitar l'adobador +espontani. + +A darrera hora del vespre vingué George i digué: + +-Què? Penseu que tot estarà llest? + +-Tot estarà llest per a dimecres- vaig respondre, -excepte vós i +Harris, potser. + +-Llest, també, el tàndem? + +-Llest, també, el tàndem. + +-No penseu que li calgui cap repàs? + +Als quals mots vaig replicar: + +-L'edat i l'experiència m'han mostrat que poques coses hi ha en les +quals hom fa bé d'ésser pràctic. Em resten, doncs, un nombre limitat +de qüestions en les quals tinc tota mena de certitud, entre elles la +convicció ferma, que al tàndem no li cal cap repàs. Altrament tinc +el pressentiment que així Déu em perdoni com cap ésser humà +tantejarà la màquina d'avui a dimecres al matí. + +George digué: + +-Trobo que no n'hi ha per enfadar-se, al vostre lloc. Arribarà dia +(i potser no és gaire lluny) que a aquesta bicicleta, amb un parell +de muntanyes al bell mig d'ella i el taller més pròxim, li caldrà +d'ésser repassada, malgrat el vostre crònic desig que romangui en +descans. Llavors demanareu a crits que hom vos digui on heu deixat +els setrills i què heu fet del martell-cargol (1), i, mentre vos +esforceu a sostenir la bicicleta contra un arbre, demanareu qui us +netegi la cadena i qui us infli el pneumàtic de la roda trasera. + +Comprenc que George tenia raó en el que deia... Potser era quelcom +de profètica sapiència. I vaig dir: + +-Dispenseu si semblava no adonar-me d'això. El cert és que Harris ha +estat ací aquest matí... + +-Prou- interrompé. -Ho comprenc. Altrament no és d'aixó, del que +volia parlar-vos. Mireu. + +Va presentar-me un petit llibre enquadernat en tela vermella. Era +una guia de conversació anglesa per a ús dels viatgers alemanys, que +començava: «En un vaixell...» i terminava: «A casa el metge.» El +capítol més extens era dedicat a la conversació en un vagó de +ferrocarril, en un departament curull de gent boja, batalladora i +grollera: «-¿No pot vostè fer-se un xic més enllà, senyor?» +«-Impossible, senyora. Aquest senyor del costat és molt gros.» «-Què +no farem un esforç i tindrem les cames quietes?» «-Faci el favor de +no empipar amb el colze.» «-Aprofiti's del meu muscle, senyora, si +li fa servei per a arrambar-se.» (El qual oferiment no s'indicava si +era fet amb ironia.) «-Em veig obligat a dir-li, senyora, que es +posi una mica de costat. Quasi no puc alenar.» (Amb tot això es veu +que l'autor tenia la idea que la gent anés apilotada a terra, +gairebé.) El capítol finia amb la frase: «-Alabat siga Déu, que +havem arribat a lloc! (Got sei dank!)» Una pietosa exclamació que, +per les circumstàncies, la dirien a chor. + +A la fi del llibre hi havia un apèndix donant consells al viatger +alemany envers la cura de la seva salut i confort durant sa +residència a les ciutats angleses, els principals dels quals eren: +viatjar sempre amb una bona quantitat de polvets insecticides; +tancar sempre la porta de l'alcova, a les nits, i comptar curosament +els cèntims de canvi. + +-No és pas cosa recomanable- li vaig fer notar en retornar-li el +llibre. -No és pas un llibre que jo recomanés a cap alemany pròxim a +venir a Anglaterra. Em sembla que per ell sol li vindria desplaença +de viatjar. He llegit llibres publicats a Londres, per a ús dels +viatgers anglesos per l'estranger, les quals fulles són plenes de +semblants bogeries. Algun ximplet educat que malentén set llengües, +sembla que vagi escrivint aquests llibres per l'errònia informació +de la moderna Europa. + +-No podreu negar que aquests llibres obtenen grosses comandes. Sé +que es venen per milers, i a cada ciutat d'Europa hi deu haver gent +que va ça per lla portant aquesta mena de lèxic. + +-Es versemblant, però hi ha la sort que hom no els entén. Jo mateix +he observat estrangers, als andens de les estacions i als +encreuaments dels carrers, llegint tals llibres en veu forta. Hom no +sap quina llengua parlen, ni es té la menor notícia del que estan +dient. Potser val més que sigui així; Si fossin entesos rebrien, +segurament, disgustos de no dir. + +-Potser sí- assentí George. -Em plauria de veure què esdevindria si +fossin entesos. Proposo d'anar a Londres dimecres al matí, i passar +una hora o dues de compres amb l'ajut d'aquest llibre. Hi han unes +coses que em calen: un barret i un parell de sabatilles, entre +altres. El vapor no surt de Tilbury fins a les dotze, i ens deixa +espai. Voldria fer la prova d'enraonar així on pugui judicar +exactament dels efectes. Voldria veure la sensació que hom +experimenta en parlar d'aquesta manera. + +Tot d'una em semblà que fóra cosa divertida i, entusiasmat, vaig +prometre d'acompanyar-lo, romanent a la porta de les botigues. Vaig +pensar que a Harris li plauria d'ésser al mig (o, més bé, a la vora) +de la prova; però George digué que no s'adeia amb el seu projecte. +Volia que Harris i jo l'acompanyéssim dintre les botigues. Digué +estar disposat a fer la provatura amb la presència de Harris, la +qual corpulenta figura faria de defensa, i jo a la porta disposat a +cridar la policia si fos necessari. + +Anàrem a casa Harris i li férem la proposició. Harris examinà el +llibre, especialment els capítols que tractaven de la compra de +barrets i sabates, i digué: + +-Si George parla a un sabater o capeller en la forma que ací és +escrit, no és pas defensa, el que necessitarà, sinó més aviat dur-lo +a un dispensari. + +George s'irrità, i va dir: + +-No sembla sinó que jo sigui un bordegàs temerari sense seny ni +centener. Jo bé tindré cura de triar les frases més delicades i +menys enutjoses, fugint dels insults grollers. + +Harris, comprenent-ho així, s'adherí al projecte, aleshores, i +fixàrem la hora per a dimecres de bon matí. + + + +_Nota (1): L'original diu "screw-hammer", i es va traduir +literalment per "martell-cargol". Probablement l'autor es referia a +un "screw-spanner", o sigui una clau anglesa_ + + + +CAPÍTOL IV + +Per què George no creu necessaris, en una casa, els rellotges +despertadors. -Instints socials dels nois. -Pensaments d'un vailet +sobre el matí.-El vigilant que no dorm. -El seu misteri; la seva +ansietat. -Pensaments nocturns. -La mena de treball que hom fa abans +no es desdejuna. -El bo i el dolent bé. -Desaventatges d'ésser +virtuós. -La nova cuina de Harris comença malament. -La sortida +diària del meu oncle Podger.-El senyor de negocis considerat com un +carrerista. -Arribem a Londres. -Parlem la llengua del viatger. + + + +George vingué dimarts al vespre i posà a casa de Harris. Vàrem +pensar, com a millor, que dormís allí; car, la pròpia proposició +d'arreplegar-lo en passar al matí, volia dir, en principi, treure'l +del llit i sotraquejar-lo fins que es desvetllés. És a dir, un pesat +esforç amb el qual començar la diada. Ajudar-lo a retrobar les seves +coses i acabar d'empaquetar-les. Després esperar-lo mentre es +desdejunava amb un àpat abundant; un fastigós entreteniment per a +l'espectador, ple de monotonia. + +Jo sabia que si dormia a Beggarbush es llevaria d'hora. He dormit +allí de vegades, i sé el que succeeix. Prop de mitja nit, pel que es +pensa, encara que realment sigui més tard, hom es desvetlla espantat +per un soroll semblant a una allau de cavalleria que passés davant +la porta. La intel·ligència, desperta a mitges, pensa si seran +lladres o, més bé, l'hora del Judici final, o bé una explosió de +gas. Hom s'asseu al llit i escolta amatent. + +No cal esperar gaire. La porta és oberta tot seguit violentament, i +algú o quelcom baixa per l'escala amb una plata i el servei del te. + +-Ja t'ho vaig dir- parla, a fora, una veu. I immediatament un cos +pesat (un cap, sembla), rebot contra la porta. Aleshores hom es +torna boig cercant ses robes: res no roman on va deixar-se a la nit; +tot el més necessari ha desaparegut absolutament; i, mentrestant, +l'assassí, o la revolució, o el que es vulgui, segueix essent +misteri. Hom espera, amb el cap dins l'armari, on pensa trobar ses +sabatilles, per a escoltar el ferm i monòton colpejar d'un dit a una +porta veïna. La víctima (hom presum), ha pres refugi allí, i se la +vol fer sortir i acabar amb ella. Hi arribarem a temps? El colpeig +cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. + +-Papà, puc llevar-me? + +No es pot oir l'altra veu; però sí aquesta, que continua: + +-No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... +Sí, mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una +avinentesa... Sí. Bona nit, papà. + +La mateixa veu, esforçant-se com si hagués d'ésser oïda de l'altra +part de la casa, diu: + +-Has de pujar dalt altra vegada. ¡El papà diu que no és hora, +encara, de llevar-se! + +Hom torna al llit de bell nou, escoltant com algú és arrossegat a +dalt contra la seva voluntat. (Per un bon acudit la cambra destinada +als hostes, a Beggarbush, és, exactament, sota les habitacions dels +nens). Hom acaba per compendre que el mateix quelcom, oferint encara +una versemblant oposició, és ajagut al llit altra vegada. Amb molta +exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és +llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un +home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de +sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita +decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son. + +Al cap d'un minut (o el que hom pensa ésser al cap d'un minut), hom +obre els ulls pressentint la presència d'algú. La porta mig s'obre, +i quatre cares espectants, apilades unes amb altres, guaiten un hom +com si hom fos fenomen reservat en aquesta cambra especial. En veure +que hom és despert, la cara de dalt de totes, saltant calmosament +sobre les altres tres, entra i s'asseu al llit en amical posat. + +-Oh!- diu. -No sabíem que estigués desvetllat. Nosaltres ho estem de +fa estona. + +-Talment ho sembla -respon hom breument. + +-Al papà no li plau, que ens llevem de bon matí. Diu que podem fer +nosa als altres de la casa, si ens llevem aviat. I per això no ens +hi llevem. + +L'últim, ho diu amb accent de gentil resignació, en què hi ha una +mica d'orgull pel sacrifici que fa i del qual és conscient. + +-¿És a dir que no en dieu llevar-se, del que feu?- hom els demana. + +-Oh, no! Realment no som llevats, car no som vestits, encara, com +caldria. + +El fet és evident. + +-El papà està sempre molt afadigat als matins, perquè treballa força +durant tot el dia. ¿Tu no estàs afadigat, als matins? + +Aleshores hom es gira, i s'adona que els altres tres nens han +entrat, també, i són asseguts a terra en semicercle. Per llur +actitud es desprén que els petits han pres allò per un espectacle o +una conferència còmica, o una conjura, i esperen calmosament que hom +salti del llit i faci quelcom. Sembla estrany que siguin a la cambra +de l'hoste, i hom els ordena incontinent que surtin; però ells res +no responen, res no argumenten: sens badar boca, cauen tots plegats +sobre un hom. Del llit estant, tot el que es veu és un barreig de +cames i peus onejants, semblant un pop emmetzinat que tracta de +trobar el fons. Res no es parla: aquesta sembla ésser l'etiqueta del +que fan. Si hom dorm amb pijama, salta del llit i no fa altra cosa +que augmentar la confusió; si hom no va abillat amb semblant cura, +ha de romandre on és i cridar les ordres que, en absolut, no són +ateses. El més senzill resulta deixar la qüestió a mans del més +grandet, el qual aconsegueix, al cap d'una estona, fer-los sortir, i +tancar la porta darrera d'ells; però aquesta torna a obrir-se +immediatament, i un, que generalment s'escau ésser Muriel, és +llançat a dintre com si l'engegués una catapulta. Muriel té el +desaventatge, per a ella, d'uns llargs cabells que poden ésser +utilitzats convenienment, per la qual raó, ella, assabentada del que +suposa, se'ls agafa fortament d'una mà i dóna cops amb l'altra. El +grandet obre la porta de nou, i fa servir la nena d'ariet demolidor +contra el mur que formen els de fora. S'escolta l'empenta del seu +cap contra aquells en separar-los. En assolir la victòria completa +el més grandet retorna al llit, asseient-se on era, sens cap +rancúnia, i oblidat de l'incident tot seguit. + +-A mi em plauen molt, els matins- diu. -¿I a tu? + +-Alguns matins em van bé. Altres... no són tan pacífics. + +El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada +incerta, vaga i diu: + +-Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! + +-Bo, potser moriràs així, si el teu papà estatja, per a dormir, un +host de males puces i no l'adverteix per endavant. + +El nen perd aquell estat contemplatiu i esdevé el nen que era. + +-No saps que bé s'està, ara, al jardí! ¿Què no t'agradaria, de venir +ara amb mi a jugar al cricket? + +Hom no va anar al llit amb aquesta idea; pero, anant les coses com +van, sembla un programa tan bo com romandre al llit despert i +desesperat. I hom accedeix. + +Més tard penseu que el millor modo de veure el que passa és imaginar +que un hom, impossibilitat de dormir, es llevi de bon matí i pensi +que li agradaria jugar al cricket. + +Els nens, ensenyats a ésser cortesos amb els hostes, veuen un deure +d'ells a entretenir un hom. + +Mistress Harris, a l'hora del desdejuni, fa notar que, almenys, hom +havia d'haver tingut cura que els nens anessin convenientment +abillats en fer-los sortir, mentre Harris diu, patèticament, que, +amb l'exemple dolent que hom els ha dat, s'ha perdut en un matí el +treball de mesos que ell esmerça a educar-los. + +* * * + +Dimecres al matí sembla que George es llevà a un quart de sis, i +sabé convèncer els nois que l'esperessin fent proves amb la nova +bicicleta de Harris entorn la plantació del mateix nom. Mistress +Harris mateixa no censurà George en aquesta ocasió: per intuïció +comprengué que l'acudit no devia ésser completament personal. No vol +dir que els nens de Harris siguin assabentats que s'estalvien els +reganys a costa de l'amic i company: tots són disposats a acceptar +la responsabilitat de llurs malifetes. Tot depèn de com les coses es +presenten a llurs ulls. En explicar-los que hom no tenia la menor +intenció de llevar-se a les cinc per jugar al cricket al camp del +croquet o per reproduir escenes dels primers temps del cristianisme +disparant sagetes amb una ballesta contra ninots penjats del arbres; +i que, realment, un hom, per la seva voluntat, s'hauria llevat +pacíficament, segons pietosa habitud, amb la tassa de te a les vuit, +els nens, llavors, restarien bocabadats, primer; segon, donarien +llurs excuses, i després estarien apenats sincerament. + +En el cas d'ara, salvant la qüestíó de si George es llevà per un +impuls voluntari o per l'incidental pas d'un boomerang casolà per la +finestra de l'alcova, els petits admeten que el motiu del matineig +de George foren ells mateixos, com va dir el més grandet: + +-Nosaltres havíem d'haver tingut en compte que oncle George havia de +fer una gran diada, i fins i tot havíem d'haver-lo dissuadit que es +llevés. Jo en tinc tota la culpa. + +De tant en tant l'alteració de l'habitud no fa mal a ningú i Harris +i jo vàrem convenir que era un bon entrenament per a George. A la +Selva Negra hauríem de llevar-nos a les cinc del mati, segons +conveni. El mateix George havia inspirat que fos a dos quarts de +cinc; però Harris i jo insistírem que les cinc era bona hora, per +terme mig, per a ésser a les nostres màquines al punt de les sis, i +finir la diada abans no comencés la forta calor del dia. + +Alguna vegada podríem començar més aviat, però no pas com a habitud. +Per la meva part, aquest matí vaig llevar-me a les cinc, més aviat +que no pensava, car m'havia dit, en jeure: -Al punt de les sis! + +Conec homes que a qualsevol hora poden despertar-se puntualment. Es +diuen a si mateixos, en posar el cap al coixí: «-A les quatre i +30!...», «-A les quatre i 45!...» o «-A les cinc i 15!», segons el +cas; i, així que el rellotge assenyala l'hora, ells obren els ulls. +Això és meravellós. + +Com més es rumia en això, més gran es fa el misteri. Algun esperit +imprecís actuant independent de nosaltres dintre nostre, deu comptar +les hores mentre dormim nosaltres. Sense l'ajut de rellotge, ni del +sol, ni de cap mitjà conegut, ell vigila en la foscor. Al moment +exacte murmura, a cau d'orella: «-L'hora!-» I ens despertem. + +El treball d'un antic company de la ribera del riu, amb qui vaig +enraonar una vegada, l'obliga d'aixecar-se cada matí mitja hora +abans de la marea alta, i em va dir que ni una sola vegada va restar +dormint ni un minut de més. Darrerament mai no va passar cap ànsia +per l'hora que pogués pujar la marea. Se n'anava al llit afadigat i +dormia sense ensomnis; i cada matí, a diferent hora, aquella +fantasma vigilant, lleial com la mateixa marea, el cridava +silenciosament. ¿Havia estat vagant per la foscor dels graons del +riu fangós, o tenia coneixement de les lleis de la naturalesa? Fos +quin fos el procés, l'home no se n'adonava. + +En el meu cas, al meu vigilant intern li manca potser un xic de +pràctica. Ho fa tan bé com sap, però és massa neguitós i perd el +compte. Jo li dic per exemple: «-A dos quarts de sis, si us plau!», +i em desperta amb un sobresalt a dos quarts de tres. Miro el +rellotge, i _ell_ em fa pensar que potser no vaig donar-li corda i +me'l poso a l'orella: encara marxa. _Ell_ em fa pensar que qui sap +què li ha passat, car confia que són les cinc o un xic més aviat. +Per satisfer-lo em poso les sabatilles i baixo a veure l'hora al +rellotge del menjador. + +El que a un hom li pervé, d'anar per casa al mig de la nit vestit +amb una bata i sabatilles, no cal esmentar-ho, perquè la major part +dels homes n'estan assabentats per experiència. Tot (especialment ço +que té un angle agut) troba un gaudi covard a atiar. Quan un hom duu +unes sabates fortes, les coses semblen esberlar-se en el camí. Quan +un hom s'aventura entre els mobles, vestit amb llanes, sabatilles i +sense mitjons, sembla que s'acosten i empaiten. Jo retorno al llit +rondinant i refusant escoltar cap altra suggestió de si tots els +rellotges de la casa s'han donat a conspirar en contra meva. I +després trigo una hora i mitja a adormir-me. + +De les quatre a les cinc em desperto cada deu minuts, i llavors em +faig retret d'haver dit cap paraula a l'esperit sobre l'assumpte. A +les cinc en punt aquest marxa a dormir, afadigat a la fi, i +traspassa la feina de despertar-me a la minyona, que ho fa una hora +i mitja més tard que de costum. + +En aquest dimecres assenyalat, va empipar-me fins al punt de deixar +el llit per desfer-me d'ell. No sabia què fer amb mi mateix, car el +nostre tren no sortia fins a les vuit. Tot el nostre equipatge havia +estat empaquetat i enviat, al vespre, juntament amb les bicicletes, +a l'estació del carrer de Fenchurch. Vaig anar-me'n a mon despatx, +pensant que podria escriure durant una hora. + +La matinada, abans un hom no s'ha desdejunat, no és, em sembla, +moment propici per a un esforç literari. Vaig escriure tres +paràgrafs d'un conte, i me'ls vaig llegir en veu forta. Algunes +coses s'han dit, desplaents, dels meus treballs; però res no s'ha +escrit encara que pugui fer justicia a aquests paràgrafs. Vaig +llençar-los al cistell, i vaig seure tractant de recordar si hi +havia cap institució de caritat que proveís pensions per als autors +agotats. Per fugir d'aquestes reflexions determino posar-me una +pilota de golf a la butxaca i, escollint un club, vaig sortir a la +devesa. + +Un parell de bens hi estaven pasturant, i em seguiren, prenent un +alt interès envers el meu joc. Un d'ells era un carinyós i simpàtic +company. Em sembla que no entenia el joc, però potser li estranyava +una mica que em dediqués de bon matí a tan innocent cosa. A cada cop +que jo feia, ell belava: + +«-Be...e...e...! Be... e...e...! Molt bé...e...e...!» I semblava tan +complagut com si ho hagués fet ell mateix. Quant a l'altre, era una +bestiola sonsonera, desplaent, tan amoinadora, per a mi, com +encoratjador el seu company. «-E... e... e... rro! ...Bè... è... +è... stia! E... e... erro!» «Erro, bèstia, erro», era el seu +comentari quasi a cada cop. En realitat hi havia cops encertats, +però belava així per esperit de contradicció i pel gust de cridar. +Ben clara era la cosa. + +Per un accident lamentabilíssim, un dels meus cops més vigorosos féu +anar a parar la pilota al nas del bon be; i, el dolent, en veure-ho, +esclatà en una rialla. Reia positivament, clarament, amb una +riallada aspra i grollera. I mentre son company romania tombat a +terra, massa espantat per moure's, ell va canviar son disc i belava +aixi: + +«Bé...! Molt bé... bé... bé...! Ha... fet... el gran... cop...!». +Hauria donat mitja corona perquè la pilotada l'hagués rebuda aquest +en lloc del bon be. Però, al món que som, sempre és el bo i l'amable +qui paga la trencadissa. + +Havia passat més temps del que pensava, quan Ethelbertha vingué a +dir-me que eren dos quarts de vuit i que el desdejuni era a taula. +Vaig pensar llavors, que no m'havia afaitat encara. A Ethelbertha +l'empipa que m'afaiti corrents. Tem que un estrany pugui pensar que +he intentat un suïcidi digne d'un pobre d'esperit, i que els veins +puguin creure, pels senyals, que no som feliços plegats. Com a +argument més respectable, també m'ha indicat que el meu aspecte no +és pas d'home amb qui es pugui fer brometa. + +Amb tot va satisfer-me la manca de temps, que no em permetia un +llarg comiat d'Ethelbertha. Em desplauria veure-la feta un mar de +llàgrimes. Però, en canvi, hauria volgut una estona per a dir +algunes paraules als nens, de comiat i advertiments, majorment pel +que respecta a la meva canya de pescar, que ells persisteixen a fer +servir per a bastons de Cricket. + +Cosa que em fastigueja és haver de cuitar per pendre el tren. A un +quart de milla de l'estació trobo Harris i George, que anaven també +corrents. Pel que toca a ells (segons va informar-me Harris a +empentes, tot trotant pel camí), el culpable del seu retard era la +nova cuina econòmica, que aquell matí havien assajat per primer cop +i que havia comès l'entremaliadura de fer botar de l'olla els +ronyons i i escaldar al cuiner. Afegí que, segons pensava, en tornar +del viatge ja estarien acostumats a la nova cuina. + +Vàrem pujar al tren, ja en marxa, com qui l'agafa pels cabells (val +a dir-ho); i, comentant sobre els esdeveniments d'aquell matí, un +cop asseguts, alenant dificultosament, en el vagó, m'acudí als ulls, +com si realment estigués veient-lo, la figura de mon oncle Podger, +el qual dos cents cinquanta dies de l'any emprenia la carrera des +d'Ealing Common al carrer de Moorgate per pendre el tren de dos +quarts de deu. Des de casa seva a l'estació hi havia deu minuts a +peu. Mon oncle deia sempre: «Pren-te un quart d'hora i vés-hi amb +calma.» Però el que feia sempre, era començar amb cinc minuts de +temps i anar a tot córrer. No sé pas per què aquest era el costum de +tots els d'aquell barri. + +Molts grassos senyors de negocis de la City vivien aleshores a +Ealing (bastants, em sembla, hi viuen encara), i prenien els trens +de les primeres hores, que anaven al centre de la ciutat. Tots +sortien tard de casa, i tots portaven a l'una mà una bossa negra i +un diari, i un paraigua a l'altra. Per l'últim tros de camí, amb bon +temps o amb pluja, tots anaveu cames ajudeu-me. + +La gent desenfeinada, mainaderes principalment i nois per a +comissions, amb algun venedor errant de fruita, acudien a +l'al·licient d'un bon matí, a veure aquells que passaven i atiar +aquells que més s'ho mereixien. No era pas un espectacle que valgués +la pena. Els senyors de negocis no sabien córrer amb traça, ni tan +sols corríen lleugers; però eren seriosos i ho feien tan bé com +podien. Les carreres tenien més atractiu per l'esforç neguitós dels +corredors que no pas per l'art que encloguessin. De tant en tant +tenien lloc perfídies entre els espectadors: «-¡Doble contra senzill +contra el vell de l'armilla blanca!» «-¡Deu contra un a favor del +vell bufapipes, si no s'embolica i cau rodolant abans no arribi +allí!» «-¡Tot el que vulgui per l'Emperador de Porpra!» (un mal nom +posat per un jove de gustos entomològics a un cert militar retirat, +veí del meu oncle, un senyor d'aspecte imponent quan no corria, però +que s'enrogia cosa de no dir en fer un xic d'exercici). + +El meu oncle i els altres acostumaven d'escriure al diari de Ealing, +queixant-se amargament de la poca solta de la policia local, i el +director afegia vibrants editorials sobre la decadència de la +cortesia entre les autoritats inferiors, especialment als ravals de +l'oest; peró mai no assoliren cap resultat. + +No vull dir que el meu oncle mai no es llevés d'hora, però sempre +n'hi passava alguna a darrera hora. + +La primera cosa que feia, un cop desdejunat, era perdre el seu +diari. Nosaltres coneixiem sempre que l'oncle Podger havia perdut +quelcom per l'expressió d'estranyesa indignada gue tenia per tot, en +general, en aitals ocasions. Mal no se li acudí dir-se a si mateix: +«-Sóc un home descuidat. Tot ho perdo. Mai no sé on he deixat les +coses. Sóc incapaç de retrobar-les jo sol. Dec ésser, amb això, un +entrebanc per a tots els que em volten. He de procurar esmenar-me.» +Al contrari, per un raonament especial, es convencia a si mateix que +havia estat per culpa de qualsevol de la casa que no fos ell. + +-Ho tenia aquí a la mà fa un minut!- Acostumava a dir. I un hom +hauria pensat, pel to en que parlava, que vivia rodejat d'encisers +que feien desaparèixer les seves coses solament per empipar-lo. + +-No te l'hauràs deixat al jardí?- li preguntava la tia. + +-¿Per quins set sous anava a deixar el diari al jardí? No és pas al +jardí, on necessito el meu diari. El vull per al tren! + +-No te l'has ficat a la butxaca? + +-Que n'és, de beneita, aquesta dona! ¿Penses tú que m'estaria +buscant-lo a les nou menys cinc, si el tingués tot el temps a la +butxaca? ¿Potser sóc boig, ara? + +Aleshores un demanava: + +-És aquest?- I li presentava el diari curosament plegat, que havia +romàs a qualque lloc. + +-El que voldria és que tothom s'estigués de tocar les meves coses!- +cridava com un salvatge, mentre l'agafava de cop i volta. Llavors +obria la bossa i el posava dintre, i després, tot mirant-s'ho, feia +una pausa sens badar boca, com si s'hagués sentit injuriat. + +-Què és això?- preguntava la tia. + +-El d'abans d'ahir!- responia, massa aclaparat per a poder aixecar +la veu, llençant el diari sobre la taula. + +Hauria estat una novetat si alguna vegada el diari trobat hagués +estat el d'ahir; però invariablement era sempre el d'abans d'ahir, +excepte els dimars; llavores era el de dissabte. Per casualitat el +trobàvem alguna vegada que s'hi havia assegut a sobre, quasi sempre; +i aleshores ell somreia genialment, però amb el fastigueig que hom +sent en veure que el destí l'ha posat al bell mig d'una colla +d'inútils. + +-Tot el temps davant, precisament, dels vostres nassos... + +No acabava la frase. Tenia orgull a dominar-se. + +Un cop enllestit aquest assumpte, anava al rebedor, on la tia Maria +tenia el costum d'ajuntar els nens per acomiadar-lo. La meva tia mai +no sortia, encara que anés a la porta del costat, sense prèviament +donar un tendre comiat a tots els de la casa. «-Hom mai no sap el +que pot esdevenir-li»- acostumava a dir. + +I succeïa que un dels nens no era trobat enlloc, i, al moment que +era advertida sa manca, tots els altres s'escampaven de sobte, +cridant, per cercar-lo; pero, tot seguit, el perdut apareixia donant +una raonable explicació de l'absència, i corria cap als altres a +dir-los que havia aparegut. Amb això es trigava almenys cinc minuts +a cercar-se els uns als altres, que venia a ésser el temps just +perquè mon oncle trobés son paraigua i perdés son barret. Per fi, el +grup s'aplegava al rebedor, i el rellotge del saló començava a picar +les nou. El rellotge aquest tenia un fred i penetrant repic, que +produïa l'efecte de confondre mon oncle. En la seva excitació, +petonejava dos cops al mateix nen, en saltava un altre, oblidava qui +havia petonejat o no, i havia de començar a petonejar-los de bell +nou. Deia que els nens es barrejaven expressament, i jo no estic +gaire segur que l'acusació sigui falsa. Per a major dissort, sempre +un nen tenia la cara untosa, i esdevenia que aquest era el més +carinyós. D'anar bé les coses, el noi més gran sortia amb una +falòrnia de si els rellotges de la casa anaven cinc minuts +endarrerits, pel qual motiu havia fet tard a estudi el dia abans. La +notícia enviava mon oncle com un llamp a la porta del jardí, on +s'adonava que no portava la bossa ni el paraigua. Tots el nens que +la tia no podia aturar, corrien darrera d'ell: dos lluitant per +portar-li el paraigua, i els altres botant envers la bossa. I, en +retornar, descobríem sobre la taula del rebedor la cosa més +important, que havia descuidat, restant tots rumiant el que diria +quan vingués. + +* * * + +Vàrem arribar a Waterloo una mica després de les nou, i tot seguit +ens disposàrem a practicar l'experiment de George. + +Obrint el llibre pel capítol titulat «A la parada de cotxes», ens +dirigírem a un cotxer, ens traguérem els barrets i vàrem dir-li: + +-Bon dia. + +El cotxer no volia que li guanyés la mà en cortesia cap estranger +autèntic o imitat, i, encarregant al seu company Carles que tingués +cura del seu poltre pesseter, baixà del pescant i ens retornà una +reverència que hauria acreditat el mateix Mister Turveydrop; i, +parlant aparentment en nom de la nació, ens donà la benvinguda per +haver arribat a Anglaterra, afegint que lamentava que S. M. la reina +no era de moment a Londres. + +Nosaltres no poguérem respondre-li a això, car el libre res +anticipava de semblant cosa. Li vàrem dir «cotxer», a la qual +paraula ell va inclinar-se altra vegada fins a terra, i li demanàrem +si volia tenir l'amabilitat de conduir-nos al pont de Westminster. +Ell va dur-se la mà al cor i digué que tindria gran plaer a fer-ho. +Aleshores, prenent la tercera frase del capítol, George li preguntà +quant ens en faríem, de la carrera. La qüestió introduïa en la +conversa un vil element, i el cotxer semblava estar ofès en sos +sentiments. Digué que mai no acceptava diners dels extrangers +distingits, i proposà que li dediquéssim un record (una agulla de +brillants, per exemple; una capsa d'or per al rapè... alguna petita +minúcia), perquè servés record de nosaltres. + +Havent-se fet una mica de públic a l'entorn (i el cotxer treia el +millor partit de la broma), vàrem pujar al cotxe sens badar boca, i +aquest arrencà en mig d'un chor de crits i d'ironies. Al bell davant +d'una sabateria, una mica més enllà del teatre d'Astley, que ens +semblava la mena de botiga que ens calia, férem aturar el cotxe. Era +una d'aqueixes botigues atapeïdes que, tot just obren llurs portes +al matí, comencen a llançar llurs gèneres al vessant de les portes. +Hi havia apilats caixons de sabates sobre l'acera; hi havia penjolls +de sabates sobre portes i finestres, per via de fistons; les +cortinetes eren com un emparrat disforme, amb sabates negres i +roges. A dins, una glorieta, talment, era formada amb sabates. + +En entrar, el sabater estava ocupat, amb el formó i el mall, obrint +un altre caixó de sabates. + +George es tragué el barret i va dir: + +-Bon dia! + +El sabater ni tampoc va girar-se. De primer antuvi em va semblar un +home desplaent. Rondinà quelcom, que podia o no ésser un salut, i +reprengué sa feina. George continuà: + +-M'ha estat recomanada la seva botiga pel meu amic Mister X. + +En resposta, el sabater havia de dir: «-Mister X. és un cavaller +força digne, i serà per a mi el millor plaer servir a qualque seu +amic.» Però, en realitat, va dir: + +-No el conec pas. No sé pas qui és. + +Això va ésser desconcertant. + +El llibre donava tres o quatre mètodes de comprar sabates. George +havia triat el que era escrit sobre Mister X, que esdevenia el més +cortès. S'esmentava, amb el botiguer, aquest Mister X, i després, +quan per aquest mitjà s'havia arribat a l'amistat i bon enteniment, +un hom es deixava caure, naturalment i graciosa, en l'objecte +immediat de la visita, o sia el desig de comprar sabates bones i +barates. + +A aquest home gras i positiu, res no li importaven les petites +graciositats del comerç al detall. Amb ell calia parlar del negoci +de cop i volta. George abandonà «Mister X.», i, tombant la fulla, +prengué a l'atzar una frase, que no fou una selecció feliç: +certament era de sobres per a qualque sabater. Al nostre cas, +amenaçats a tot arreu per rengleres de sabates de totes menes, la +frase assolia tots els caires d'una ximpleria. Era aquesta: + +-M'han dit que vostè té ací sabates per vendre. + +L'home, per primera vegada, deixà ses eines i ens esguardà. Parlà a +poc a poc, amb una veu aspra i grossa, dient-nos: + +-¿Per què li sembla que tinc ací les sabates? Per olorar-les, +potser? + +Era un d'aquests homes que comencen a miques i van encoratjant-se +mentre parlen, com si anessin fermentant el virus dintre seu. + +-Què li sembla que sóc jo?- continuà. -¿Un col·leccionista de +sabates? ¿Per què li sembla que tinc la botiga? Per fer salut? +¿Potser pensa que estic enamorat de les sabates i no puc desfer-me +d'un parell? Li sembla que les tínc ací per mirar-les? ¿Vol dir, que +no n'hi ha prou? ¿On es pensa ésser vostè? En una exposició +internacional de sabates? ¿Què es creu que són, aquestes sabates? +una col·lecció històrica? ¿Ha sentit dir mai que hom tingui una +sabateria i no vengui sabates? ¿Li sembla que he guarnit amb elles +la meva botiga perquè faci bonic? ¿Per qui m'ha pres, a mi? Per un +premi de ximples? + +Jo sempre he sostingut que aquests _Manuals de conversació_ no són +pas d'utilitat veritable. El que volíem era quelcom en anglès +equivalent al conegut modisme alemany «Behalten Sie Ihr Haar auf»; +però, en el llibre, de cap a peus, res de semblant no trobàrem. Fent +justicia a George, hem de convenir que va triar la millor frase que +podia trobar-se, i l'aplicà dient: + +-Ja tornaré una altra vegada, que potser tindrà més sabates per +mostrar-me. A reveure. + +Tornàrem al nostre cotxe, i marxàrem, deixant el botiguer a la +porta, rodejada de sabates, dirigint-nos una pluja de frases que no +vàrem escoltar, però que els que passaven sembla que trobaren força +interessants. + +George volia aturar-se en una altra sabateria i provar l'experiment +de bell nou. Del cert volia unes sabatilles, però el vàrem convèncer +que deixés la compra fins a arribar a ciutat estrangera, on els +comerciants estan, potser, més acostumats a aquella manera +d'enraonar, o, almenys, són més amables de natural. Quant al barret, +de cap manera no s'ho volia deixar córrer. Deia que no podia viatjar +sense i, per tant, ens dirigírem a una petita capelleria del carrer +Blackfriars. El propietari d'aquesta botiga era un home alegre +d'ulls relluents, que ens ajudà, més bé que no ens entrebancava, en +demanar-li George, amb les paraules del Manual: -¿Té vosté algun +barret?- No va atufar-se, sinó solament restà pensatiu, gratant-se +la barbeta. + +-Barrets?- digué -Deixi-m'ho pensar. Sí.- (Aleshores una rialleta de +gaudi evident aparegué en sa cara extraordinària.) -Sí. Ara que hi +penso, em sembla que tinc un barret. Però... digui, digui: per què +m'ho pregunta? + +George li explicà que desitjava comprar una gorra: una gorra de +viatge; però el punt principal consistia que fos «una bona gorra»... +El semblant del botiguer esdevingué lassat. + +-Ah! Amb això em sembla que m'ha agafat. Si hagués volgut una gorra +dolenta que no valgués el preu que se'n demanés, una gorra que no +servís ben bé sinó per a netejar vidres d'aparador, podria haver-li +mostrat el tipus ideal; però una bona gorra, no, que no la tenim. +Malgrat això, aturi's una mica- continuà en veure com apareixia, de +despagat, el semblant expressiu de George: -no tingui tanta pressa. +Ací tinc una gorra. + +Va obrir un calaix i digué: + +-No és pas una bona gorra, però no és tan dolenta com moltes que en +venc.- I ens la presentà estesa a la palma de la mà. -Què li sembla? +¿Li fóra bona?- demanà. + +George se l'emprovà davant el mirall, i, escollint una altra +observació del Manual, digué: + +-Aquest barret m'està a la mida; però... digui: li sembla que em va +bé? + +El capellaire es féu enrera, atalaiant-lo d'allò més. + +-Honradament, no puc dir que li va bé.- I, deixant George, es dirigí +vers nosaltres tot dient-nos: + +-La gentilitat del vostre amic es diria cosa bellugadissa: hi és, +però pot perdre's fàcilment. Tanmateix, amb aquesta gorra, em sembla +que no hi és. + +Arribats ací, George pensà que en tenia prou, d'aquell home, i +digué: + +-Està bé. No volem perdre el nostre tren. Què val? + +-El preu d'aquesta gorra, senyor- respongué, -què, en opinió meva, +és doble del que val, són quatre xelins i mig. ¿Li plauria que la hi +emboliqués amb paper blanc, o amb paper fosc, senyor? + +George digué que la pendria tal com era. Va pagar quatre xelins i +mig en argent i sortí. Harris i jo el seguírem. + +Al carrer Femchurch deixàrem el cotxe, donant cinc xelins al cotxer, +Aquest ens féu una altra reverència i ens digué que donéssim records +de part seva al emperador d'Àustria. + +Un cop al tren, resumint els nostres parers, resultava perdut el joc +per dos vots contra un. I George, evidentment despagat, llançà el +Manual per la finestrella. + +Trobàrem al vaixell els nostres equipatges i les nostres bicicletes, +i amb la puja de la marea, a les dotze, ens esmunyírem pel riu. + + + +CAPÍTOL V + +Una digressió necessària, introduïda per una rondalla que enclou una +ensenyança moral. -Un dels encisos d'aquest llibre. -El diari que no +augurava èxit. -La seva pretensió: «La instrucció combinada amb la +joia.» -Problema: Digui's el que es considera instrucció i el que es +considera joia. -Un joc popular. -Una opinió experta sobre la llei +anglesa. -Un altre dels encisos d'aquest llibre, encara. -La mena de +bosc que era aquell on vivia la donzella. -Descripció de la Selva +Negra. + + + +Es conta una rondalla de l'escocès que, tot estimant una donzella, +desitjava de pendre-la per muller. Però aquest posseïa la prudència +de la seva raça. Havia observat al seu entorn unions que +esdevingueren desenganys i lassaments, resultats dels càlculs, que +semblaven prometedors de benaurança, fets erròniament pels enamorats +respecte a la imaginada perfecció de qualitats que l'un pensava de +l'altre. I es proposà que en el seu cas no fos possible una +desil·lusió, raó per la qual el seu determini prengué la següent +forma: + +-Jo no sóc sinó un pobre minyó, Jennie. Jo no tinc argent ni terra +per oferir-te. + +-Ah! Però et tens tu mateix, Davie! + +-Desitjaria de tenir quelcom més, noieta. No sóc més que un bordegàs +mal acostumat, Jennie. + +-No, no; altres molts minyons hi ha més malcarats que tu, Davie. + +-No els he vist, però penso que tant se me'n dóna de veure-ls. + +-Més val un home pla, Davie, de qui una pugui refiar-se, i fugir +d'un que sigui ronyós per a la dona i que porti a casa disgustos amb +les seves grolleries. + +-No confiïs gaire, Jennie. No és millor gall el que té millors +plomes. Jo sempre he estat un bordegàs, que s'engrescava seguint les +faldilles, i penso que potser sóc per a tu un mal negoci. + +-Oh! Però tens un cor molt bondadós, Davie, i m'estimes, n'estic ben +certa. + +-T'estimo bastant, Jennie, encara que no estigui segur del temps que +viurà en mi aquest sentiment. Sóc bastant carinyós en sortint amb la +meva, i si no hi ha res que m'entrebanqui. Però tinc un gènit de +tots els diables, com et diria la meva mare. I penso que, com el meu +pare, no em faré pas millor quan em faci vell. + +-Però ets molt dur amb tu mateix, Davie! Ets un xicot honrat. Et +conec millor que no et coneixes tu, i faràs per a mi una bona llar. + +-És possible, Jennie; però tinc els meus dubtes. Comprenc la trista +cosa que és per a la dona, que l'home no pugui deixar el got; i quan +m'arriba l'essència del whisky és com si tingués la gola d'un salmó. +Comença a caure dintre meu, i més i més, i no hi ha manera +d'omplir-me a bastament. + +-Sí; però ets un bon home en no beure, Davie. + +-Potser que ho sóc, Jennie, en no fer-me nosa. + +-I tu em mantindràs i treballaràs per a mi, Davie. + +-No veig raó en contra; però estigues-te de parlar-me de treball: no +puc suportar ni que se'n faci esment. + +-De totes maneres tu ho faràs tan bé com podràs, Davie: com diu el +rector, ningú no va més enllà. + +-Poca cosa serà tot el que pugui, Jennie; i encara no estic gaire +segur d'aquesta poca cosa. Tots som febles i pecadores criatures, +Jennie; però jo, tant ho sóc, que amb dificultat trobaries ningú més +feble i més pecador. + +-Bo, bo. Tens una llengua que sap dir la veritat, Davie. Molts +minyons faran galanes prometences a una pobra noia, per desfer-les i +amb elles desfer son cor. Tu em parles ben clar, Davie i penso de +pendre't i veure què en sortirà. + +La rondalla res no diu del que sortí; però hom presumeix que, pel +que ell va dir-li, la dona, en tot cas, no tenia dret de queixar-se +del negoci. Si va queixar-se'n o no (les dones mai no posen llurs +llengües a diapasó amb la lògica, ni els homes altrament), devia, +ensems, tenir una satisfacció en reflexionar que tots els retrets +eren immerescuts. + +Jo desitjo d'ésser igualment franc amb els llegidors del present +llibre, i desitjo d'exposar conscientment els seus defectes. No vull +que hom erri en llegir-lo. + +En el present llibre no hi haurà cap informació útil. Quisvulla que +cregui que amb l'ajut d'aquest llibre podria fer una excursió per +l'Alemanya i la Selva Negra, es perdria en intentar-ho, probablement +abans d'arribar al Nore. Amb tot i això, potser és el millor que li +podria esdevenir, car més grans serien les dificultats com més +s'allunyés del seu país. No és el meu fort donar informacions +d'utilitat, i tinc aquest convenciment per raons d'experiència. A +primeries de ma vida periodística, jo era en un diari, precursor de +molts que es publiquen avui i són els més populars. Preteníem +combinar la instrucció amb la joia, i era el públic per si mateix +qui havia de judicar entre el que era joia i el que era instrucció. +Donàvem consells a la gent perquè es casés... consells seriosos que, +d'haver estat seguits, hauríem fet dels nostres llegidors el motiu +d'enveja del món dels casats. Dèiem als nostres subscriptors com +podia assolir-se una fortuna criant conills, i donàvem xifres i +exemples; però degué cridar l'atenció del públic com nosaltres no +abandonàvem el periodisme i no ens dedicàvem a la cria de conills. + +Moltes vegades he comprovat, de bones fonts, que, començant una +granja amb dotze conills escollits i un xic d'enteniment, un hom ha +de rebre, al cap de deu anys, renda de dues mil lliures l'any, +pujant ràpidament, àdhuc sense voler-ho. Potser que un hom no +necessiti diners; potser no sabria què fer-ne, en tenir-los; però +els diners hi serien. Mai no he trobat un conreador de conills que +tingui dues mil lliures anyals, malgrat haver-ne conegut molts que +començaren amb l'assortiment necessari dels dotze conills escollits: +quelcom sempre ha vingut a destorbar el negoci. Potser que +l'atmosfera d'una conillera atrofia l'enteniment. + +Dèiem també als nostres llegidors com hi havia molts homes pelats de +cap a Islàndia, i les nostres xifres eren exactes, segons les dades. +Dèiem quantes arengades, col·locant llurs cues en llurs boques, +caldrien per a cobrir la distància de Londres a Roma; la qual cosa +podria ésser ben útil per a qui volgués fer l'experiment, car de bon +principi se li anticipava la quantitat d'arengades que li caldria +cercar. Comptàvem les paraules que diuen al dia el terme mitjà de +les dones, i altres semblants informacions, calculades per a fer-los +savis, més que no pas els llegidors d'altres periòdics. + +Els dèiem com remeiar les convulsions en els atacs dels gats. Per la +meva part, jo no crec, ni creia aleshores, que puguin remeiar-se els +atacs dels gats. Si tingués un gat que patís de convulsions +l'anunciaria per vendre'l, o en faria regal. Però el nostre deure +era informar de tot el que se'ns demanava. Algun boig ens va +escriure preguntant sobre això, i jo mateix vaig perdre un matí +cercant coneixements sobre l'assumpte. Vaig trobar el que volia a la +fi d'un llibre de cuina. Per cert que mai no he comprès el que hi +feia allí, tal notícia, que per res, en absolut, pertanyia als +motius del llibre. No deia si es podia condimentar un plat saborós +amb un gat, encara que fos curat de convulsions. L'autora havia +afegit el paràgraf per pura generositat. Jo sols puc dir que així no +l'hagués copiat, car va ésser el motiu d'una abundosa +correspondència violenta i la baixa de quatre subscriptors al diari, +almenys. El demandant ens va dir que el resultat del nostre consell +havia estat un dany per valor de dues lliures al parament de cuina, +sense comptar una finestra trencada amb la qual potser s'emmetzinà +la sang; amb totes les quals coses les convulsions del gat anaven +més malament que abans. I, malgrat tot, era una recepta ben +senzilla. Consistia a agafar el gat entre les cames, dolçament per +no fer-lo patir, i, amb unes estisores, fer-li un tall penetrant a +la cua. Havia d'anar-se amb cura de no tallar la cua per cap lloc; +es tractava solament d'una incisió. + +Com nosaltres vàrem explicar al demandant, el lloc apropiat per a +fer l'operació era el soterrani. Un hom que no fos un idiota no +hauria intentat de fer-la a la cuina i per ell sol. + +Donàvem també informacions sobre protocols. Dèiem la forma de +dirigir-se als pars d'Anglaterra i als bisbes. Igualment de com +menjar l'escudella. Instruíem els joves escollits, per adquirir +gentilesa i eixoriviment als salons. Ensenyàvem a ballar a ambdós +sexes per medi d'il·lustracions. Resolíem els dubtes de teologia i +donàvem un codi de moral que hauria acreditat l'aparador de la +millor botiga. + +El periòdic no fou un èxit econòmic. S'avançava a son temps, i, en +conseqüència, el personal era limitat. Recordo que el meu treball +incloïa una secció amb _Consells per a les mares_ (que escrivia jo +en col·laboració amb la meva dispesera, que, divorciada del seu +marit i havent enterrat quatre fills, jo considerava com una +autoritat en afers domèstics); _Notes sobre l'art d'amoblar i +decorar la casa_, amb dibuixos; una columna de _Consells literaris +per als inèdits_ (la qual guia crec, sincerament, que ha estat de +més utilitat per a ells que mai ho ha estat per a mi); i un article +setmanal titulat _Paraules expresses per al jovent_, firmades per +l'Oncle Henry, que era un amable i vell camarada d'oportuns acudits, +amb gran experiència de tot i una carinyosa disposició vers la +generació que pujava. S'havia vist molt embolicat, a sa llunyana +joventut, i era assabentat de moltes coses. Encara, avui per avui, +llegeixo els consells de l'Oncle Henry, i, encara que no m'estigui +bé dir-ho, em semblen cosa bona. Sovint penso que, havent seguit els +consells de l'Oncle Henry més fidelment, hauria estat més savi i +hauria comès menys errades, i em sentiria més satisfet de mi mateix. + +Una dona petita i fastigosa, que vivia a Tottenham Court Road, en +una cambra que al mateix temps feia servir d'alcova i saló, i que +tenia en un manicomi el seu marit, feia la nostra _Secció de cuina, +Notes sobre educació_ (de notes en teníem d'allò més), i una pàgina +i mitja de _Secció de modes_, escrita amb l'estil personal i viu que +subsisteix des d'aleshores, segons veig en el modern periodisme: +«Dec informar-vos sobre el _diví_ abillament que jo portava, al +Glorius Goodwood, la setmana darrera.» «La princesa C.-(no devia +repetir les ximpleries que diu ací) -i l'estimada comtessa em sembla +que era un xic envejosa...» I coses per l'estil. + +Pobrissona doneta! Sembla que la veig amb sa humil alpaca grisa, +tacada de tinta. Potser un dia, al mateix Glorious Goodwood, o en +lloc semblant, a ple aire, s'haurà sentit enrogir entre les elegants +dames d'ara. + +El nostre propietari, un dels ignorants majors que he conegut, +incapaç d'avergonyir-se mai, el recordo un cop informant un +corresponsal que Ben Johnson havia escrit _Rabelais_ per pagar +l'enterrament de la seva mare. Sols reia de bona gana quan se li +feia avinent una errada. Escrivia, amb l'ajut d'una enciclopèdia +econòmica, les pàgines dedicades a _Informació general_, i en +conjunt ho feia prou bé; mentre un meritori, proveït d'un bon parell +d'estisores, era l'encarregat de la secció d'_Amenitats_. + +El treball era molt, i la paga massa curta. El que ens alimentava +era el convenciment que instruíem la humanitat. De tots els jocs del +món, el més universal i eternament popular és el joc de l'escola. +S'ajunten sis nois i es posen al llindar d'una porta, mentre un +altre passeja amunt i avall amb un llibre i un assenyalador. +Nosaltres hi jugàvem essent vailets, hi jugàvem de minyons, hi +jugàvem fets homes i dones, i hi juguem de vells, tot fent via vers +la tomba. Mai no ho trobem sense solta, i mai no ens fastigueja. +Sols una cosa canvia: el llibre i l'assenyalador, que tots set +desitgen de tenir al seu temps. + +Estic segur que la raó per la qual el periodisme sigui tan popular, +malgrat les contres que té, és que cada periodista es pensa ésser el +minyó que passeja amunt i avall amb el llibre i l'assenyalador. El +Govern, les classes altes i baixes, la societat, l'art, i la +literatura, són els altres minyons asseguts a la llinda. Ell els +instrueix i els millora. + +Però estem fent una altra digressió. Era per explicar la meva +permanent manca d'inclinació per a ésser vehicle d'informació útil, +pel que recordo aquestes coses. Tornem a l'assumpte. + +Algú que firmava _Balonista_, havia escrit per demanar detalls de la +fabricació del gas hidrogen. És cosa fàcil, el fer-ne: almenys així +m'ho va semblar després del que vaig llegir al Museu Britànic. Peró +jo aconsellava al _Balonista_ aquell, que prengués tota mena de +precaucions per evitar qualque accident. Què més podia fer? Deu dies +després, una dona de roges galtes vingué a la Redacció portant a la +mà una cosa bellugadissa que ella deia que era son fill, de dotze +anys. La cara del noi era mancada d'expressió, fins d'allò més. La +seva mare va avançar-lo, li va treure el barret, i aleshores vaig +adonar-me de tot. No tenia celles de cap mena, i de sos cabells no +restava sinó una pols de fregall que donava a son cap el caire d'un +ou bullit, pelat i recobert de paper negre. + +-Heu's ací el qui era un bell xicot fa una setmana, amb cabells +rulls de natural- digué la senyora, parlant amb un particular to de +veu que anava aixecant-se i donava a entendre que allò era una faisó +de començar, precursora d'una tempesta. + +-I ara! Què és el que li ha passat?- preguntà el nostre redactor en +cap. + +-Doncs això és el que li ha passat- digué ella, traient un exemplar +nostre de la setmana darrera, amb el meu article sobre el gas +hidrogen, marcat amb llapis, i posant-l'hi al bell damunt dels ulls. +El nostre redactor en cap va llegir tot l'article. + +-Vol dir que era aquest minyó, el _Balonista_? + +-Aquest era el _Balonista_, sí, senyor!- corroborà ella. -Aquest +era, la pobra criatura innocent; i ara... mireu-lo bé! + +-Potser li sortirà de nou- digué nostre redactor en cap, al·ludint +al cabell. + +-Potser sí, que li sortirà- ratificà la bona senyora, pujant el +diapasó; -però també pot ser que no li surti. El que voldria saber +és el que vostè farà per ell. + +El nostre redactor en cap aconsellà una bona rentada de cap. Jo vaig +creure que la senyora es llançava sobre d'ell; però de primer antuvi +s'esbravà amb paraules. Sembla que ella no pensava pas amb una +rentada de cap, sinó amb una indemnització. Va fer observacions +sobre el caràcter general del nostre periòdic, la seva utilitat, els +seus reclams perquè el públic el sostingués, el seny i la sapiència +del seus col·laboradors... + +-No trobo que hagi estat completament per culpa nostra- digué el +nostre redactor en cap, un home de modals apacibles. -El _Balonista_ +demanà unes notícies i li foren donades. + +-No vulgui fer broma!- cridà la senyora, encara que jo estava +convençut que no havia estat aquesta la seva intenció; la frivolitat +no s'avenia amb el seu temperament. -¡No vulgui fer broma, o tindrà +el que no pensa! + +I cridava, mostrant els punys closos, tan violentament, que +nosaltres vàrem córrer com gallines espaordides al bell darrera de +les nostres cadires. + +Ella seguia: + +-¡Em sembla que vaig a escometre'l i vaig a deixar-li el cap com +aquest!- (Penso que es referia al del seu noi.) + +Afegí observacions ficant-se amb tot el personal de la casa, amb +paraules de gust dubtós. Certament que no era agradosa, aquella +dona. Sóc del parer que, si arriba a fer el que deia, s'hauria +aconhortat la senyora; però, no podent-se pendre per sa mà la +justícia, pensà de recórrer als Tribunals oficials. El nostre +redactor en cap havia estat escarmentat del Tribunals, i tenia la +màxima de defugir-los tant com es pogués. Jo mateix li havia sentit +a dir: + +-Si un home m'aturava al carrer damanant-me el rellotge, em negaria +a donar-l'hi. Si m'amenacés de pendre-me'l per la força, amb tot i +no ésser cap perdonavides, defensaria de la millor manera sa +propietat. Si m'indiqués el seu propòsit d'obtenir-lo per l'acció de +qualque Tribunal de justícia, el trauria de la butxaca, l'hi +donaria, i pensaria haver-me'n sortit baratet. + +La qüestió present va solucionar-la donant a la senyora de les roges +galtes un bitllet de cinc lliures, que representaven els guanys d'un +mes del periòdic. I ella marxà, duent-se'n el fruit de ses entranyes +fet malbé. + +Un cop fora, el nostre redactor en cap em va dir amablement: + +-No pensi que vaig a fer-li cap retret, per això. No ha estat pas +culpa seva, sinó la planeta. D'aquí endavant dediqui's als _Consells +morals_ i a la _Crítica_. Amb això va bé. Però estigui's de fer cap +més informació útil. Ja dic que no és pas culpa seva. La seva +informació era bastant correcta. Res es pot dir en contra. Solament +que... té malastrugança per a vostè. + +Així hagués seguit sempre el seu consell! Prou de disgustos hauria +estalviat a mi i a d'altres. No trobo la raó de la malastrugança, +però és de debò. Si dono instruccions sobre el millor camí de +Londres a Roma, el qui el segueix perd el seu equipatge a Suïssa o +es nega a Dover. Si dono el consell de comprar una màquina +fotogràfica, el què el segueix és entrebancat per la policia +alemanya per sospitar que reprodueix fortaleses. Un cop em vaig +pendre grans treballs per explicar a un home com podia casar la seva +germana a Estocolm: vaig indicar-li l'hora que sortia el vaixell de +Hull i els millors hotels per a estatjar-se. Ni una errada no hi +havia a la informació que vaig donar-li, de cap a peus. + +Cap inconvenient no ocorregué. Malgrat això, ara em troba, i no em +dirigeix la paraula. + +Per aquest motius he arribat a contenir els meus impulsos de donar +informes. I és per això que res de pràctica instrucció no es trobarà +en aquestes pàgines mentre jo pugui. + +Res de descripcions de ciutats, ni reminiscències històriques, ni +arquitectura, ni costums idiosincràsics. + +Una vegada vaig preguntar a un estranger què pensava de Londres, i +em va dir: + +-És una ciutat molt gran. + +I jo vaig insistir: + +-¿Què és el que més li ha cridat l'atenció, de la ciutat? + +-La gent- em va respondre. + +-Vull dir, comparada amb altres ciutats (París, Roma, Berlin...), +què li sembla? + +Ell va arronçar les espatlles, i va dir: + +-És més gran. Què més Pot dir-se? + +Un formiguer és molt semblant a un altre formiguer. Tantes +avingudes, amples i estretes, per les quals les petites criatures +bullen en estranya confusió. Aquestes, donant-se importància; +aquelles, que s'aturen per comentar unes amb altres; les de més +enllà, que passen carregades amb grossos farcells; algunes que no +fan més que passejar al sol. Tants de magatzems plens de productes +alimenticis-; tantes de cel·les on les petites criatures mengen, +dormen i estimen; el recó on reposen llurs ossos. Aquest rusc és més +gran; l'altre més petit. Aquest niu descansa sobre la sorra; aquell +sota les pedres. Aquest fou construït ahir; l'altre de fa molts +segles, abans que vinguessin les orenetes, segons diu algú... ¿qui +sap qui? + +Tampoc no trobaren ací folk-lore ni història. + +Cada vall té la seva llegenda -vos dirà el plànol,- que poden posar +en vers i adaptar-li música pròpia. Ací vivia una donzella i allà +vivia un donzell que s'estimaven, i d'ells no en resta sinó el +record. És la monòtona cançó que ha estat escrita en tantes +llengües. Sembla que el donzell fou un gran viatger. Ací, a +l'Alemanya sentimental, se'l recorda bé. Els habitants de les blaves +muntanyes de l'Alsàcia, recorden també que visqué entre ells. I, si +la meva memòria no erra, també va visitar els bancs d'Allan Water. +Degué ésser un veritable jueu errant, car avui per avui encara les +donzelles n'escolten, a llur dir, els passos silenciosos. + +En aquesta terra de tantes ruïnes, les quals, fa temps, eren estades +on ressonaren veus humanes, hi ha abundor de llegendes, i ací sóc +plaent de donar-vos-les amb llur substància, a condició que +vosaltres vos les amaniu. Preneu un cor humà, o dos que s'ajustin +d'allò més; un feix de passions (no n'hi ha gaires: cosa de mitja +dotzena); assaoneu-los amb una barreja de Bé i de Mal, doneu-li +regust amb la salsa de la Mort, i serveixi's allà on complagui. _La +cel·la del sant, La torre encisadora, El calabós-sepulcre, El salt +de l'enamorat..._ digui's com es vulgui, l'estofat és el mateix. + +Per últim, aquest llibre no contindrà descripcions de paisatges; i +no pas per peresa meva, sinó pel domini que servo de mi mateix. Res +no hi ha tan fàcil de descriure com el paisatge; res de més difícil +i d'innecessari per a llegir. En els temps que Gibbon hagué de +confiar-se al dir de dos viatgers per a la descripció d'Hel·lespont, +i el Rin esdevingué familiar als estudiants anglesos principalment +pels comentaris de Cèsar, i convenia a cada rodamón, per a +qualsevulla distància, descriure, el millor que sabia, allò que +havia vist; el doctor Johnson, coneixedor de no gaire més enllà del +carrer Fleet, podia llegir la descripció del prat de Yorkshire amb +pler i profit. A un londinenc que no hagi vist terra més alta que +Hog's Back, a Surrey, una relació de Snowdon deu semblar-li cosa de +no dir. Però nosaltres, o, més bé, la locomotora i la fotografia, ho +han ben canviat tot. L'home que juga al tennis, tots els anys, al +peu de Matterhorn, i juga al billar dalt el Rigi, no ens agraeix una +detinguda i penosa descripció del puig de Grampian. Al promedi dels +homes que han vist mitja dotzena de quadres a l'oli, un centenar de +fotografies, mil gravats als periòdics il·lustrats i un parell de +panorames del Niàgara, se'ls fa enutjosa la pintura d'una cascada +per mitjà de la paraula. + +Un meu amic americà, un cavaller culte, al qual complaïa la poesia +en si, va dir-me que havia assolit una idea més correcta i +satisfactòria del districte dels Llacs amb un àlbum de vistes +fotogràfiques, comprat per divuit penics, que no pas amb totes les +poesies de Coleridge, Sonthey i Wordsworth tots plegats. Recordo +també haver-li sentit dir, quant al paisatge en literatura, que +agrairia a l'autor tal descripció el mateix que si n'escrigués una +altra, dient eloqüentment el que havia tingut per a menjar. Però ho +deia referint-se a un altre assumpte: al lloc propi, principalment, +de cada art. El meu amic sostenia que, així com el llenç i la +pintura constitueixen un mitjà erroni per a contar històries, de la +mateixa manera el pintar per mitjà de la paraula és, quan es fa +millor, un groller mètode de donar impressions que altrament podrien +ésser més ben gaudides per la vista. + +Pel que fa a la nostra questió, també em faig retret, molt +clarament, del que passà a l'escola una tarda calorosa. Era la +classe de literatura anglesa, i el procediment començava amb la +lectura d'un poema que només tenia el defecte de la seva gran +extensió. El nom de l'autor, vergonya em fa de dir que l'he oblidat, +així com el títol del poema. Un cop finida la lectura, tancàrem els +nostres llibres; i el professor, un vell carinyós de blancs cabells, +ens demanà que donéssim una relació del que acabàvem de llegir. + +-Vejam, digueu: ¿de què es tracta? + +-Es tracta...- digué el primer xicot, que parlava amb el cap baix i +evident aspecte de desgrat (talment com si es tractés de quelcom que +pel seu compte mai no hauria recordat) -es tracta... d'una minyona. + +-Sí- afirmà el professor; -però el que vull és que em donis una +explicació amb les teves paraules pròpies. No parlem d'una minyona, +saps, sinó d'una donzella. Bé: d'una donzella, saps?, es tracta. +Avant. -Una donzella...- seguí el xicot, al qual la rectificació +havia augmentat la confusió -que vivia al bosc. + +-¿Quina mena de bosc era, aquest? + +El xicot examinà curosament el tinter, i després esguardà el sostre. + +-Apa!- exclamà el professor amb un xic d'impaciència. Has estat +llegint d'aqueix bosc més de deu minuts. Segurament que me'n pots +dir alguna cosa. + +«Els arbres murmuradors, +amb les llurs branques retortes...» + +començà a recitar el meu company. + +-No, no!- va interrompre el professor. -No vull pas que em +repeteixis el poema: el que vull és que em diguis amb paraules teves +quina mena de bosc era, aquest on vivia la donzella.- I el professor +picava de peus amb major impaciència. El noi s'aventurà a dir: + +-Doncs... una mena de bosc... com tots els boscos. + +-Digues-li tu quina mena de bosc- ordenà dirigint-se al segon xicot. +I aquest digué: + +-Un bosc... verd. + +La resposta desplagué més encara al professor, el qual tractà de cap +de ceba el bordegàs, sens que, realment, jo no en vegi la raó. I +passà al tercer, que darrerament estava com assegut sobre punxes i +fent senyals amb els braços estesos, com descrivint quelcom. Ell ho +hauria hagut de dir en un esclat, encara que el professor res no li +hagués preguntat. Tenia la cara encesa de retenir el secret de la +cosa. + +-Un bosc fosc i tenebrós!- cridà aquest xicot, com qui es treu un +pes de sobre. + +-Un bosc fosc i tenebrós- repetí el professor amb evidents senyals +d'aprovació. -I ¿per què n'era, de fosc i tenebrós? + +El tercer xicot respongué, amb igual posat: + +-Perquè el sol no hi podia entrar. + +El professor sentí que havia descobert el poeta de la classe, i +digué per son compte: + +-Perquè el sol no hi podia entrar, o millor dit, perquè els raigs +del sol no hi podien penetrar. I, vejam, ara: ¿per què no podien +penetrar-hi, els raigs del sol? + +-Perquè les fulles eren molt espesses. + +-Molt bé- digué el professor. -La donzella vivia en un bosc fosc i +tenebrós, sota un trespol de fullam pel qual els raigs del sol no +podien penetrar. Anem a veure: què creixia en aquest bosc?- preguntà +assenyalant el quart xicot. + +-Arbres. + +-I què més? + +Després d'una pausa, respongué el quart xicot: + +-Bolets. + +El mestre no estava gaire segur dels bolets; però, en mirar altra +vegada el text, trobà que el noi tenia raó, car els bolets hi eren +esmentats. + +-Està bé- admeté: -hi creixien bolets. I què més? ¿Què hi ha, sota +els arbres dels boscos? + +-Terra. + +-No; no: vull dir què hi creix, a més a més dels arbres. + +-Abrulls. + +-Abrulls: molt bé. Ja anem fent. En aquest bosc hi havia arbres i +abrulls. I què més?- I indicà un petit noiet que era a la cua i que, +convençut que el bosc era massa lluny perquè l'inquietés, s'ocupava +a jugar a les pedretes. Contorbat el pobre noi, però comprenent que +era forçós afegir quelcom a l'inventari, digué, a l'atzar: + +-Móres.- Errada: el poeta no havia pas esmentat les móres. + +-Naturalment el senyor Klobstock havia de pensar en coses de +menjar!- exclamà el professor, que es vanava de bons acudits. +Aquesta frase aixecà una rialla general, a costa de Klobstock, que +complagué el mestre. I continuà, indicant-ne ara un del centre de la +sala. -Digui: ¿què hi havia, al bosc, a més a més dels arbres i els +abrulls? + +-Doncs... hi havia un torrent. + +-Està bé. I ¿què feia, el torrent? + +-Murmurava... + +-No, no. Les rieres murmuren, però els torrents... + +-Bramen. + +-Bramava. I què era, el que el feia bramar? + +Això ja era argumentar massa. Un xicot (convinc que no era pas la +nostra primera intel·ligència) apuntà que era la donzella. Per +ajudar-nos, el mestre ordenà la pregunta d'altra forma: + +-Quan bramava? + +El nostre tercer company, venint altra vegada en socors nostre, +explicà que bramava en caure sobre les roques. Em sembla que algun +de nosaltres tenia la sospita que el torrent havia d'ésser molt +covard, per a fer tant de soroll per tan poca cosa. Un torrent amb +més valentia -pensàvem- havia d'anar i venir sobre les roques sense +dir pruna. Un torrent que bramava a cada cop sobre les roques, el +judicàvem, nosaltres, un torrent pobre d'esperit. Però el professor +estava completament satisfet, i continuà preguntant: + +-¿Qui hi vivia, al bosc, a més a més de la donzella? + +-Ocells, senyor. + +-Sí, en aquest bosc hi havia ocells. I què més? + +Els ocells havien acabat amb les nostres idees, semblava. + +-Apa, anem-hi. ¿Com se'n diu, d'aquestes bèsties, amb cues llargues, +que s'enfilen pels arbres'? + +Ens quedàrem pensant una estona, i un va dir: + +-Gats. + +Altra errada. El poeta res no havia dit de gats. «-Esquirols», +volia, el mestre, que diguéssim. No recordo gaires més detalls +d'aquest bosc. Sols recordo que es parlava també del cel. En els +punts on els arbres feien espai, es podia, mirant a dalt, veure el +cel, sobre un hom. Sovint hi havia núvols, al cel; i alguna vegada, +si mal no recordo, la donzella va mullar-se. + +M'he aturat al present incident perquè sembla resoldre'ns tota la +qüestió del paisatge a la literatura. Mai no he pogut, ni puc avui, +compendre per què el que havia dit el primer xicot no era prou. Amb +tota la deferència deguda a un poeta, quisvulla que sigui, no es pot +deixar de reconèixer que aquest bosc era (i no podia ésser d'altra +faisó) com tots els boscos. + +Jo bé podria descriure't, amic llegidor, la Selva Negra, amb tots +els ets i uts; podria traduir-te Hebel, el poeta de la Selva Negra; +podria omplir força pàgines sobre les seves rocoses goles, ses valls +somrients, sos vessants coberts de pins, ses cimes coronades de +roques, sos escumosos rierols (que l'enginyós alemany no ha +condemnat a relliscar respectablement per canals de fusta o altres +menes de conductes civilitzats), ses blanques viles i ses masies +isolades; però em sembla que passaries per alt aquestes pàgines. Si +fossis curós dels petits detalls, o bastant de bona fe per a no +passar-los per alt, després del que resta dit no faria sinó donar-te +una impressió que molt millor trobaries resumida en les paraules +senzilles d'una guia: + +«Un districte pintoresc i muntanyós, limitat al sud i l'oest per la +planúria del Rin, vers el qual descendeixen sos afluents ràpids. La +seva composició geològica consisteix principalment en pedra de sorra +i granit. Els seus turons són coberts d'arbredes extenses. És ben +regat per nombrosos rierols, i les seves valls populoses són fèrtils +i ben conreades. Els hostals són bons, però els vins del país han +d'ésser usats pels estrangers amb discreció.» + + + +CAPÍTOL VI + +Per què vàrem anar a Hannover. -Quelcom que es fa millor a +l'estranger. -L'art de la discreta conversació estrangera, tal com +és ensenyada a les escoles angleses. -Una vera història que ara es +conta per primer cop. -El truc francès, segons és preparat per a +gaudi dels nois anglesos. -Instints paternals de Harris. -El +maneguer de camins considerat com un artista. -Patriotisme de +George. -El que Harris hagué de fer. -Salvem la vida de Harris. -El +cavall del pesseter, considerat com a crític. + + + +Vàrem arribar a Hamburg després d'un viatge tranquil i sense +esdeveniments. I des d'Hamburg anàrem a Berlin per Hannover. No és, +certament, el camí més recte. Solament puc explicar la nostra visita +a Hannover com el negre de la rondalla explicava al magistrat el fet +de trobar-se en el corral del rector: + +-Sí, senyor: el que diu el policia és absolutament veritat. Jo era +allí, senyor. + +-Vol dir que confesseu. I ¿què hi fèieu, amb el sac? ¿Resar en el +corral del rector Abraham, a les dotze de la nit? + +-M'explicaré. He estat a casa el senyor Jordan amb un sac de melons, +i el senyor Jordan fou molt amable amb mi i em va dir que passés. + +-I què? + +-Sí, senyor. El senyor Jordan és un home molt agradós. I després +vàrem pendre seient i començàrem xerra que xerra. + +-Molt bé. Però el que volem saber és què fèieu al corral del rector. + +-Sí, senyor: a això vinc. Era molt tard quan vaig deixar el senyor +Jordan; i després em diguí jo mateix... diguí... dic: «-Ara salta +amb el teu peu per davant, Ulisses: no sigui que tinguis un avalot +amb la vella.» És una dona molt parladora, senyor, molt parladora. + +-Bo, deixem-la anar. A la ciutat n'hi ha moltes, de dones +parladores, a més a més de la vostra. La casa del rector Abraham és +a mitja milla de camí de casa mister Jordan a casa vostra: ¿com +anàreu a raure allí? + +-Això és el que vaig a explicar, senyor. + +-Me n'alegro. Vejam com aneu a fer-ho. + +-Penso que he fet una digressió. + +...Un xic, em sembla, que en fem, de digressions, nosaltres. + +De primer antuvi, la ciutat de Hannover ens sembla una ciutat sense +interès; però aquest va despertant-nos de mica en mica. Realment hi +ha dues ciutats: un lloc de carrers amb edificis moderns, amples, +amb bells jardins, al costat d'una ciutat del segle XVI, amb cases +velles de fusta, les cobertes i balcons de les quals sobresurten en +els estrets carrerons; on, a través dels baixos portals, s'atalaien +patis amb galeries que un temps devien omplir les tropes i devien +ésser bloquejats pels cotxes sorollosos que esperaven son +propietari, un ric negociant, i sa plàcida i grossa _frau_, però en +els quals ara els nens i les gallines fan corredisses a plaer, +mentre sobre els balcons tallats pengen fosques robes a eixugar. + +Una singular atmosfera anglesa sura per Hannover, principalment els +diumenges, en què les botigues tancades i les campanes voltant donen +idea d'un Londres amb més sol. + +No era pas jo sol que sentia, els diumenges, aquest ambient britànic +(car llavors podia haver-lo cregut cosa d'imaginació): fins i tot +George va adonar-se'n. En tornar d'una petita excursió, Harris i jo, +amb els nostres cigars d'havent dinat, el trobàrem dormitant +pacíficament en el més còmode silló de la sala. + +-Al cap i a la fi- digué George -hi ha quelcom, en el diumenge +britànic, que posseeix a l'home que duu a les venes sang anglesa. Jo +sentiria que desaparegués, digui el que vulgui la generació futura. + +Nosaltres seguérem als extrems de l'ample canapé. Hem sentit a dir +que hom ha d'anar a Hannover per a apendre alemany. Hi ha, però, el +desaventatge que en sortir d'aquella petita província ningú no entén +aquest millor alemany, i així cal triar entre parlar un bon alemany +i romandre a Hannover, o parlar un dolent alemany i poder viatjar +per tot Alemanya. + +Alemanya, que de tant temps és dividida en dotze principats, té la +dissort de posseir nombrosa varietat de dialectes. + +Als alemanys de Posen que desitgen conversar amb naturals de +Wurtemburg els cal usar sovint el francès i l'anglès. Les noies que +han rebut educació a Westfalia, sorprenen i decepcionen llurs pares +en no ésser-los a elles possible de compendre una paraula en +Mechlenberg. Un estranger de parla anglesa es trobarà igualment +desconcertat entre la gent de Yorkshire o als confins de +Whitechapel, però no seran més enllà de quatre els casos. A través +d'Alemanya, no és solament entre la gent del camp i en les classes +baixes, que es conreen els dialectes: cada provincia té realment sa +llengua pròpia, que conserva amatent i en la qual posa son orgull. +Un bavarès culte admetrà que, acadèmicament parlant, l'alemany del +Nord és correcte; però restarà parlant l'alemany del Sud i +ensenyant-lo a sos fills. + +En el que resta de segle penso que l'Alemanya resoldrà sa dificultat +de l'assumpte de la llengua parlant anglès. Tots el nois i noies de +ciutat el parlen. Si la pronunciació anglesa fos menys arbitrària, +sens dubte que dins de no gaires anys, relativament parlant, es +faria la llengua universal. Tots els estrangers convenen que, +gramàticalment, és la llengua més fàcil d'apendre. Un alemany, +comparant-la amb la seva pròpia, en què cada paraula a cada oració +és governada per quatre distintes i separades regles, diu a un hom +que l'anglès no té gramàtica. I molts anglesos sembla que han +arribat a la mateixa conclusió. Erren, però. Realment hi ha +gramàtica anglesa, i un d'aquests dies reconeixeran el fet les +nostres escoles, i amb ella seran educats els nostres fills, +penetrant potser fins als nostres cercles polítics i literaris. +Actualment som abocats a convenir amb els estrangers també. La +pronunciació anglesa és la gran dificultat. La gramotologia anglesa +sembla talment inventada per disfressar la pronunciació. És un bon +acudit per a avançar-se a la presumpció de fàcilment gaudir-la +l'estranger. De no ésser així, amb un any la dominaria. + +A Alemanya hi ha un mètode d'ensenyança diferent del nostre, i així +s'esdevé que, en deixar el _Gymnasium_ o Institut els alumnes als +quinze anys, parlen i entenen la llengua que aprengueren. A +Anglaterra tenim un mètode que, per obtenir el resultat menor amb +les majors despeses de temps i de diners, no té parell. Un noi +anglès que hagi passat per una bona escola de la classe mitjana +d'Anglaterra, pot parlar amb un francès, a poc a poc i amb +dificultats, sobre el jardí i la tia; conversació que fastiguejarà +cosa de no dir a qui no tingui tia ni jardí. Si fos una exeepció +notable, potser que també parlés de l'hora o fes algunes +observacions preparades sobre el temps. Podria repetir de memòria, +sens dubte, una bona quantitat de verbs irregulars; sols que pocs +francesos tenen paciència per a escoltar llurs propis verbs +irregulars recitats per nois anglesos. De la mateixa manera, potser +que recordi un selecte recull de modismes francesos grotescament +barrejats de faisó que cap francès modern no ha escoltat mai, ni els +entén ni els escolta. L'explicació es troba en el fet que, en nou +dels deu casos, el nostre escolar ha après francès pel mètode de +Ahn. + +La història d'aquest famós mètode és notable i mereixedora d'ésser +coneguda. El llibre fou escrit originàriament per un enginyós +francès que estigué alguns anys a Anglaterra i volgué fer-ne broma. +Intentava que fos una sàtira sobre el poder de conversació de la +societat anglesa. Des d'aquest punt d'obir, era bo de debò. El va +sotmetre a una casa editorial de Londres; i el director, home astut, +el llegí de cap a peus i el retornà a l'autor. + +-El vostre llibre- va dir-li -és molt enginyós. Jo he rigut fins que +em saltaren llàgrimes- + +-Em complau força, el que em dieu- respongué el francès. -He +procurat d'ésser sincer sense arribat a l'ofensa innecessària. + +-És molt divertit- replicà l'editor. -I, malgrat això, de +publicar-lo com a cosa de broma, em sembla que no assoliria èxit. + +L'autor restà lassat; + +-El seu humor- seguí l'altre -seria considerat com mancat de +naturalitat i com a extravagant. Divertirà els homes intel·ligents; +però, des del punt d'obir del negoci, aquesta petita part del públic +no mereix ésser considerada. Però tinc una idea...- I girà els ulls +per tots indrets, per assegurar-se que no hi havia ningú que els +escoltés; i, inclinant el cap, baixà la veu com un murmuri. -La meva +idea és de publicar-lo seriosament, com un treball per a ús de les +escoles. + +L'autor restà ara d'allò més admirat, i sense paraules. + +-Jo conec bé el que són els mestres d'escola anglesos- digué +l'editor. -Aquest llibre els ha de complaure. Encaixarà exactament +en llurs mètodes. Res es podria descobrir de més ximple ni més +inútil per l'ensenyança. Es xuclaran els llavis de gust en veure'l +com una papallona s'asseca ennegrint-se. + +L'autor, sacrificant l'art a la golafreria, hi consentí. Canviaren +el llibre i hi afegiren vocabulari, deixant la resta com estava. El +resultat és ben conegut de tots els escolars. A un li ha arribat a +ésser l'ajut de l'educació filològica anglesa. Si avui no serva la +seva ubiqüitat és perquè ha estat inventat quelcom encara més inútil +per a l'objecte. Perquè no fos que, malgrat tot, el deixeble +recollís una espurna de francés amb el mètode d'Ahn, el mètode +d'educació britànica l'entrebanca encara més amb l'ajut del que és +«professor del país», segons prospecte, i que generalment és un +francès de Bèlgica; una digníssima persona, sens dubte, que pot +entendre i parlar sa llengua amb bastant de facilitat. Heu's aquí +sos títols. Un home verament notable per la seva inhabilitat per a +ensenyar res a ningú. Sembla haver estat escollit per a joia dels +deixebles, més que no pas per a instrucció. És sempre una figura +còmica. Cap francès d'aspecte digne es contracta a les escoles +angleses. Si posseeix unas quantes qualitats inofensives, calculades +per produir la rialla, tant més l'estimen sos directors. Els +deixebles el miren, naturalment, com un xisto animat. Les dues o +quatre hores que es perden deliberadament en aquesta vella farsa, +les desitgen els nois com un intermdi en llur quotidiana vida. I +després, en dur orgullosament un pare son fill i hereu a Dieppe, +simplement per descobrir que el noi no sap prou per demanar un +cotxe, el pare no acusa el sistema, sinó sa víctima innocent. + +Em limito al francés, per ésser aquest l'únic idioma que nosaltres +intentem sempre de fer apendre al jovent. Que un noi anglès parlés +alemany, no fóra mirat com a patriòtic. Mai no he comprès per què +perdem el temps volent ensenyar francès amb aquest mètode. Una +perfecta ignorància d'una llengua és respectable; però decantant als +periodistes grotescos i a les dones novel·listes, per als quals +esdevé cosa de necessitat, aquest barrejat pintoresc que en diem +francès i del qual estem tan orgullosos, només serveix per a +posar-nos en ridícul. + +A l'escola alemanya el mètode és una mica diferent. Es dedica una +hora diària al mateix idioma, amb la idea de no donar temps al +deixeble perquè oblidi, en arribar a una lliçó, el que va apendre a +l'anterior. La idea és, doncs, que aprengui. No se li dóna un +estranger ridícul. La llengua que es desitja és ensenyada per un +mestre alemany que la coneix per dintre i per fora tan perfectament +com coneix la seva. Pot ser que son sistema no proporcioni al noi +alemany aqueixa perfecció d'accent estranger per la qual el turista +britànic és reconegut ça com lla. Però en té d'altres, d'aventatges. +Els deixebles no diuen, de llurs mestres, _menja-granotes_ o +_salsitxes_ (1) ni preparen per a l'hora de francès o anglès una +exposició d'enginy casolà. Seuen, i per propi acord tracten +d'apendre la llengua estrangera amb la menor molèstia possible per +als que els ensenyen. En deixar l'escola poden parlar, no solament +sobre «son jardí», o «sa tia», o «son ganivet», sino sobre política +europea, història, Shakespeare o temes musicals, segons vingui la +conversa. + +Mirant els alemanys des del punt d'obir anglosaxò, és possible que +trobi, en el transcurs d'aquest llibre, ocasió de criticar-los; +però, altrament, molt hi ha que nosaltres podem apendre d'ells i en +la qüestió del sentit comú aplicat a l'educació en general, ens +poden donar noranta nou a cent i ens poden guanyar amb una mà. + +* * * + +El bell bosc d'Eilenrede limita Hannover pel sud i l'oest, i hi va +ocórrer un drama en el qual Harris prengué la part preeminent. + +Anàvem amb les nostres màquines pel bosc, dilluns a la tarda, en +companyia de molts altres ciclistes; deport que tan plau als +naturals del país, les belles tardes de sol, quan els seus viaranys +en l'ombra són plens de gent joiosa i distreta. Hi havia una bella +jove amb una màquina nova. Evidentment es tractava d'una novícia de +la bicicleta, Hom s'adonava, per instint, que la noia necessitaria +ajut d'un moment a l'altre; i Harris, amb la seva cavallerositat de +consuetud, proposà d'anar prop de la jove. Harris, com de vegades +ens explicà a George i a mi, té filles pròpies, o, millor dit, en té +una, de filla, que, anant el temps, deixarà les rodes de la +marxadora al jardí, esdevenint una graciosa noia; la qual cosa fa +que, naturalment, Harris s'interessi per totes les noies gracioses +fins a l'edat de trenta cinc anys, poc més o menys. Li recorden, +segons diu, la seva llar. + +Haviem anat en bicicleta cosa de dues milles, quan veiérem davant +nostre, en el lloc on convergien cinc camins, un home amb davantal +de cuiro, regant-los. La mànega estava proveïda d'unes rodetes que +giraven seguint els moviments de l'home, donant la idea d'un cuc +gegant que, en agafar-lo l'home fortament pel coll amb les dues +mans, apuntant ça per lla, llançava un gros raig d'aigua a raó de +dos litres per segon, + +-¡Com és millor, aquest mètode, que no pas el nostre!- observà +Harris. Harris patia el mal crònic d'ésser molt sever amb totes les +coses britàniques. -¡Quant més senzill, més ràpid i més econòmic! +Hom pot regar, per aquest procediment, en cinc minuts, una extensió +de camí que amb el nostre groller i pesat carro es regaria en mitja +hora. + +George, que venia darrera meu en el tàndem, digué: + +-Altrament, és un mètode amb el qual amb un petit descuit per part +del maneguer, es pot regar un munt de persones amb prou menys temps +del que aquesta gent necessita per a sortir-se del camí. + +George, al contrari de Harris, és britànic fins als ossos. El +recordo, una vegada, indignat patriòticament contra Harris per +haver, dit, aquest, que Anglaterra devia introduir l'ús de la +guillotina. + +-És molt més polit- afegí Harris. + +-Tant se me'n dóna!- digué George. -soc anglès, i la forca em va +prou bé. + +-El nostre carro de l'aigua- digué George en l'ocasió present -pot +tenir sos desaventatges, però a un hom només n'hi pervé perill a les +cames, fàcil d'evitar. Aquesta és una mena de màquina amb la qual +poden perseguir-vos fins més enllà de la cantonada i del pati. + +-M'encisa de veure'ls!- continuà Harris,- Què en són, de destres! He +estat observant un maneguer en una de les places més concorregudes +d'Estrasburg: ¡com cobria, de dit en dit, tot el terreny, sense +mullar a un hom ni els cordills de les sabates! És meravellós, com +calculen la distància! Tan matemàticament deixen arribar l'aigua als +peus d'un hom, com la passen pel cap i cau just a l'entorn dels +talons. Poden... + +-Un moment!- cridà George. + +-Què?- vaig preguntar jo. + +I ell continuà: + +-Vaig a baixar de la màquina i observar de darrera un arbre estant, +la continuació d'aquest espectacle. Potser seran molt destres, com +diu Harris; però, a aquest particular artista que tenim al davant, +penso que li manca quelcom. Ja ha donat un bany a un gos, i ara està +ocupat a regar un post de senyals. Vaig a esperar que acabi. + +-No siguis ximplet, que no et mullarà- digué Harris. + +-Precisament és del que vull assegurar-me.- I, saltant de la +màquina, prengué posicions darrera un corpulent i esplendid olm, +tragué un pessic de tabac, i començà a omplir la pipa. Jo, no gaire +satisfet d'arrossegar el tàndem tot sol, vaig baixar també, +ajuntant-me a George, i deixant la màquina arrambada a un arbre. +Harris cridà una mica, volent dir si érem una vergonya per a la +nostra pàtria, i seguí via avall. + +De cop i volta se sentí el crit anguniós d'una dona. Guaitant de +darrera l'arbre, vàrem veure que procedia de la graciosa noia +esmentada anteriorment, de la que ens haviem oblidat, amb la nostra +distracció, del maneguer. Ella havia continuat ferma en sa màquina +tot seguit, sota una pluja abundosa de la mànega de regar. Tota +sorpresa, semblava dubtar si continuava amunt o girava rodes. Per +moments esdevenia més i més mullada, mentre l'home de la mànega, +potser cec, potser embriac, amb la major indiferència seguia fent +ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits +l'avisaven de tots indrets. + +La paternal naturalesa de Harris és commogué profundament, i féu el +que, en el cas present, era el correcte. D'haver procedit en +l'incident amb la sang freda i el seny desplegats de primer antuvi, +hauria esdevingut l'heroi de la jornada, en lloc de com s'escaigué, +havent de sortir cames ajudeu-me seguit de l'insult i l'amenaça. + +Sense dubtar gens ni mica, baixà de la màquina, i, empaitant el +maneguer, agafà l'aparell, torcent-lo vers l'home. + +El que hauria d'haver fet, el que hauria fet tothom amb sentit comú +al moment que tenia ses mans sobre la mànega, era tancar l'aixeta. +Aleshores podria haver jugat amb el maneguer al _foot-ball_, o al +_battledore_, o al _Shuttlecock_, com li hagués plagut. I els vint o +trenta espectadors que s'haguessin avançat per ajudar-lo l'haurien +aplaudit d'allò més. El seu pensament, tal com després va +explicar-nos, fou treure la mànega de mans del boig i castigar-lo +abocant-la sobre d'ell. El pensament del maneguer sembla que va +ésser el mateix, retenint la màquina per mullar Harris. El resultat +natural que s'esdevingué fou que entre tots dos, a tort i a dret +remullaren d'allò més tothom que era prop d'ells fins a una +distància de cinquanta metres, exceptuant-ne ells dos. + +Un home enfurismat, massa mullat per a preocupar-se de res més que +li pogués esdevenir, es ficà al camp, barrejant-se en la lluita. +Entre tots tres començaren a batre el compàs amb la mànega. +Apuntaven al cel, i l'aigua descendia sobre la gent a la manera +d'una tempestat equinoccial; apuntaven avall, i l'aigua sortia en +ràpid torrent fent botar el que agafava pels peus i doblegant el que +agafava pel mig. + +Cap de tots tres volia deixar la mànega. Cap dels tres pensà tampoc +a tancar el corrent. Es podia dubtar si lluitàven amb alguna força +primitiva de la naturalesa. En quaranta cinc segons, al dir de +George, que tenia el rellotge a la mà, escombraren aquell cercle de +tota ànima viva, llevat d'un gos que, rajant com una dona d'aigua, +feia voltes i tombarelles, empaitat per la força de la mànega, tan +aviat a la dreta, tan aviat a l'esquerra, i encara aconseguia de +romandre un xic sobre les seves potes, lladrant reptadorament a allò +que ell ben segur imaginava totes les fúries dels inferns +desencadenades. + +Tots els ciclistes abandonaren llurs màquines en terra, fugint bosc +endins, com si els empaitessin. De darrera cada arbre atalaiava un +cap ple d'ira i ple d'aigua. + +A la fi fou arribat un home de sentit comú, que, desafiant tota +cosa, arribà fins a la boca de regar on hi havia la clau, i tancà +l'aixeta. De darrera trenta o quaranta arbres sortiren llavors +altres tants éssers humans, fent cada un el seu retret. + +De primer antuvi vaig començar de dubtar què fóra més útil, si una +escala de mà o bé un cove, per a dur a l'hotel les restes de Harris. +La promtitud de George em sembla que salvà la vida de Harris en +aquell embolic. Com que estava eixut, pogué arribar abans que els +altres. Harris volia donar explicacions; però George li tallà la +paraula. + +-Té, puja i anem!- li digué donant-li la seva bicicleta. La gent no +sap que anem plegats, i nosaltres servarem el secret. Anirem al teu +entorn interposant-nos amb la gent. Marxa fent zig-zag, no sigui que +engeguin trets. + +Jo voldria que aquest llibre fos un estricte record del que +s'escaigué, sense ésser desfigurat per la menor exageració. He +llegit aquesta descripció a Harris perquè no hi hagués sinó la nua +narració dels fets. Harris sosté que no hi hagué tant. Admet que una +o dues persones pogueren ésser mullades. Li he dit que, per tal de +fer la prova, jo li apuntaria amb una mànega de regar a la distància +de vint-i-cinc metres, i després em diria si el mot escaient és +_mullades_. Però mai no ha acceptat la prova. + +Diu també que potser no hi havia més de mitja dotzena de persones al +bullit, i que allò de quaranta és una ridícula afirmació. Li he dit +que podríem retornar a Hannover i reconstruir l'escena; però tampoc +no ha pas acceptat la proposició. Per tant, sostinc que la meva +narració és vera i restringida, i que la recorden avui per avui, +segurament amb amargura, molts hannoverians. + +* * * + +Aquella mateixa nit deixàrem Hannover, i arribàrem a Berlin a l'hora +de sopar i fer una passejada. + +Berlin és una ciutat que deixa a un hom despagat. El seu centre de +moviment, els seus suburbis sense vida, sa famosa via Unter-den- +Linden (un intent de combinar el carrer Oxford, de Londres, amb els +camps Elisis, de París) no produeix gaire impressió, per ésser massa +ampla relativament a la llargada. Els seus graciosos i encisadors +teatres, on la presentació i les decoracions són menyspreades pel +treball artístic, i on les nombroses representacions consecutives +d'una obra no són acostumades, car, en assolir una l'èxit major, és +representada freqüentment, però mai consecutivament (per la qual +cosa a Berlin poden veure's en una setmana set obres distintes); amb +son teatre de l'Òpera (no gaire digne d'òpera) els seus dos +_music-halls_, vulgars i comuns, mal guarnits i massa grans per a +ésser còmodes. + +El temps de major concurrència als cafès i restaurants de Berlin és +de la mitja nit a les tres de matinada. Però la major part de la +gent que hi va són llevats fins a les set. I una de dues: el +berlinès ha resolt el problema de la vida moderna de viure sense +dormir, o, com Carlyle, deu estar desitjant l'eternitat. + +Per mi puc dir que no conec altra ciutat que tingui vida a tan altes +hores, fora de San Petersburg. Però la ciutat de Sant Petersburg no +s'aixeca de matí. San Petersburg és costum d'anar-hi, als +_music-halls_, després dels teatres (i compteu que mitja hora ja es +triga d'arribar amb un ràpit trineu), i no començant aquells fins a +les dotze ben tocades. A les quatre del matí cal obrir-se pas pel +Neva, materialment a la força, entre els vianants. Els trens més +concorreguts són els que surten a les cinc del matí. Aquests eviten +als russos el treball de llevar-se de bon matí. Es diu als amics +«Bona nit!» i havent sopat, es va a l'estació sense fer nosa als de +casa. + +Postdam, el Versalles de Berlin, és una bella petita ciutat voltada +de boscos i de llacs. Ací, en les ombrívoles avingudes del seu parc +extens de Sans-Souci, és fàcil imaginar el magre Frederic, amb +aquell seu dificultós alenar, fent passejades en companyia del +Voltaire dels aguts acudits. + +Seguint el meu consell, Harris i George consentiren a no romandre +gaire temps a Berlin i seguir la nostra via a Dresde. La major part +de les coses que Berlin pot mostrar poden veure's a qualsevulla +altra part, i decidírem de conformar-nos amb una passejada en cotxe +per la ciutat. + +El porter de l'hotel ens va fer conèixer el conductor d'un +_droschki_, amb el qual podríem veure tot el que fos digne en el +menys temps possible, segons ens assegurava. + +L'home aquell, que vingué a recollir-nos a les nou del matí, era tot +el que podia desitjar-se. Era intel·ligent, viu i ben informat de +tot. El seu alemany era fàcil d'entendre, i sabia un xic d'anglès +per a suplir els mots que no comprenguéssim. + +En l'home aquell no hi vàrem trobar defecte. Però el seu cavall era +la més antipàtica de les bèsties darrera de les quals he anat. Així +que ens va veure ens va agafar mania. + +Jo vaig ésser el primer a sortir de l'hotel. El cavall girà la +testa, esguardant-me de cap a peus amb un ull fred i vidriós. +Després mirà a un altre cavall, amic seu, que hi havia algunes +passes endavant. I jo sé el que va dir-li, perquè tenia un cap +expressiu i no va fer el més petit intent per disfressar son +pensament. + +-Quines coses més estranyes es veuen, a l'estiu: oi?- li digué. + +George em seguia, i restà darrera meu. El cavall girà el cap a +esguardar novament. Mai no he conegut cap cavall que pogués girar-se +com aquell. Jo he vist una girafa que sorprenia amb els seus +exercicis de coll; però aquest era com el somni d'un hom després +d'un dia polsós a Ascot, seguit d'un àpat amb sis antics companys. +Si jo hagués vist els seus ulls esguardant-me per entre les cames +davanteres, segurament no m'hauria sorprès gens ni mica. Semblava +més divertit encara amb George que no pas amb mi. I, altre cop +tornant vers son amic, va dir-li: + +-Extraordinari: oi? Suposo que deu haver-hi llocs que es dediquen a +conrear aquesta mena d'homes.- I després començà a retòrcer el coll +per empassar-se les mosques que s'aturaven a son muscle esquerre. A +mi m'acudí el pensament de si hauria perdut sa mare de molt petit i +hauria sigut criat per algun gat. + +George i jo muntàrem al cotxe i seguérem esperant Harris, que vingué +un xic després. Em semblà que anava bastant ben presentat. Portava +un vestit de franel·la blanca, de calces curtes, que s'havia +encarregat expressament per anar en bicicleta els dies calorosos. El +seu capell potser se sortia una mica del costum, però li esqueia per +resguardar-se del sol. + +El cavall va mirar-se'l i va exclamar: + +-Gott in Himmel! (Déu del Cel!).- Cap cavall ho hauria dit tan clar. +I es llançà a córrer per Friedrich-Strasse, deixant Harris i el +cotxer de peus a l'acera. + +El seu amo el cridà perquè tornés; però ell no va fer-ne gens de +cas. Corregueren darrera nostre i ens assoliren a la cantonada de +Dorotheen-Strasse. El cotxer va dir quelcom, de pressa i excitat, al +cavall,que no vaig poder compendre; però m'arribaren unes frases com +aquestes: + +-¿Què no et sembla qué m'haig de guanyar la vida d'alguna manera? +¿Què t'havien demanat opinió? Tu rai! Mentre tinguis per jalar, mala +bèstia! + +El cavall tallà la conversa girant la cantonada, tot rondinant, si +fa o no fa: + +-Apa, doncs, i prou de xarreta. Acabem aviat amb això, i mirem de no +anar per carrers massa vistos mentre portem aquests espantaocells. + +En arribar a l'altra part de Brandenburger Tor, el nostre cotxer nuà +els ramals al fuet, saltà a terra, i vingué per donar-nos +explicacions. Indicant-nos Tiergarten, es posà tot seguit a +parlar-nos del Reichstag, informant-nos de l'alçada exacta de +l'edifici, longitud i amplària, a la faisó d'una guia. + +Després es referí, a la porta: ens digué que era feta amb pedra +sorrenca, a imitació del Properleer d'Atenes. + +De cop i volta, el cavall, que havia estat entretingut llepant-se +les cames, girà el cap; però no va dir res: solament mirava. El +cotxer reprengué sa explicació nerviosament, dient ara que la porta +aquella era imitació del Propeyedeliar. + +El cavall tirà Linden amunt, i res no podia dissuadir-lo de no +anar-hi. El seu amo li ho reprotxava, però ell seguia trotant. Amb +el gest que féu tot caminant, em semblà que volia dir: + +-Ja n'hi ha prou, que hagin vist la porta. Prou d'explicacions, que +tu no saps de què va; i, encara que ho sabessis, ells no t'havien +d'entendre, parlant alemany. + +Seguírem així per tot el Linden. El cavall s'avenia a romandre quiet +a estones per tal que poguéssim mirar bé a dreta i esquerra i oir +els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o +descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar. + +-El que volen, aquests poca-soltes- semblava dir-se, -és tornar a +llur país i contar que han vist aquestes coses; Si per cas jo no els +fes justícia, i ells fossin més intel·ligents del que sembla, poden +informar-se millor que no pas servint-se d'aquest boig vell del meu +amo, que tot ho treu de la Guia. ¿A qui pot interessar, de saber +l'alçada d'una torre? Al cap de cinc minuts d'oir-ho, un hom no se'n +recorda, i si se'n recorda és perquè no té res més al cervell. El +que fan és fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per què no +havia de cuitar, i ens en aniríem tots a dinar! + +Ben pensat, no estic gaire segur que aquella bèstia de l'ull fred i +vidriós no tingués bon sentit. Del que estic segur és que molts dies +m'hauria complagut si ell hi hagués mitjançat. Però un hom, sovint, +no gaudeix el bé que se li fa avinent, i nosaltres maleírem, de +moment, aquella bèstia en lloc de regraciar-la. + + + +(1) Els nois anglesos diuen "menja-granotes" als francesos en +general, per la manca de costum de menjar aquesta bestiola, i +atribuir als francesos una complaença gran a menjar sopa de +granotes. Diuen "salsitxes" als alemanys per la gran exportació que +Alemanya envia de salsitxes. +(Nota del traductor) + + + +CAPÍTOL VII + +George, estranyat. -L'amor a l'ordre, dels alemanys. -«La banda dels +Ocells Negres de Schwarzwald, donarà concert a les set». -El gos de +porcel·lana.- La seva superioritat sobre tots els altres gossos. - +L'alemany i el sistema solar. -Un pulcre país. -La vall com devia +ésser segons el pensament alemany. -Com corren les aigües a +Alemanya. -La vergonya de Dresde. -Harris fa un passatemps que no és +ben capit. -George i la seva tia. -George, un coixí i tres dametes. + + + +En un lloc entre Berlin i Dresde, George, que havia romàs atalaiant +atentament per la finestreta durant l'últim quart d'hora, demanà: + +-¿Per què a Alemanya és costum de posar els bussons del correu +penjats als arbres? ¿Per què no els posen, com fem nosaltres, a la +porta de casa? De mi puc dir que m'empiparia molt haver de pujar a +un arbre per arreplegar les meves cartes. Altrament, perjudica el +carter. Ultra ésser ben cansat per a un hom que estigui gras, ha +d'esdevenir un perill arreplegar-les a les nits ventoses. Almenys, +si han de posar-los als arbres, ¿per què no els col·loquen baix? +¿per què penjar-los a les branques més altes?- I, amb un nou acudit, +seguí dient: -Potser judico malament el país: amb seguretat que els +alemanys, que ens avancen en tantes coses, han perfeccionat un +correu de coloms missatgers. Però, encara així, no puc estar-me de +pensar que, essent tan aciençats aquests coloms, podien +acostumar-los a deixar les cartes un xic més prop de terra. +Arreplegar-les d'on són deu ésser una feina difícil a l'alemany de +mitjana edat. + +Jo, seguint son esguard per la finestreta, li diguí: + +-Això no són pas bussons: són nius d'ocells. Cal compendre aquesta +nació. L'alemany ama els ocells polits. Un ocell abandonat a si +mateix fa son niu ça i lla, i aleshores no esdevenen decoratius, +segons el concepte particular de decoració. Els ocells no l'haurien +pas pintat d'enlloc, ni posat cap figureta de guix a prop, ni +solament una bandera. Un cop acabat el niu, l'ocell segueix sa vida +fora d'ell, i va llançant coses sobre l'herba: branquetes, bocins de +cucs; tota mena de components que troba. No sap de polideses. +Galanteja la dona, la renya; alimenta sos fills, tot completament en +públic. L'alemany, s'escarota, i diu a l'ocell: -M'agrades per +moltes coses. Em plau de mirar-te, d'oir-te cantar; però no em +plauen les teves maneres. Té aquesta capseta, i deixa les teves +escombraries dintre, on jo no les pugui veure. Surt així que vulguis +cantar, però els teus afers íntims reserva'ls per a l'interior de la +capsa. Estigues-hi i no facis malbé el jardí. + +A Alemanya es respira amor a l'ordre, amb l'aire. A Alemanya els +nens de pit baten llur temps amb el bergansí, i l'ocell alemany ha +arribat a preferir la capsa i tenir en menyspreu els pocs vagabunds +incivilitzats que romanen construint llurs nius als arbres. Amb el +temps, cada ocell alemany tindrà son lloc propi al chor. Llur variat +i promiscuós refilet, hom pensa que esdevé irritant al perfecte +alemany. És un cantar sense mètode; i l'alemany, amant de la música, +l'organitzarà. Algun gros ocell, de pap respectable, serà +ensinistrat per dirigir; i, en compte de perdre's al bosc a les +quatre del matí, cantarà en un jardí on es despatxa cervesa, a +l'hora anunciada i acompanyat d'un piano. L'ambient aquest fa via +així. + +A l'alemany li plau la naturalesa, però la seva idea de la +naturalesa és una arpa glorificada a l'estil de Gal·les. Es pren +força interès pel seu jardí. Planta set rosers a la part nord i set +a la part sud; i, si tots no creixen d'iguals dimensions i forma, es +capfica tant que a la nit no pot adormir-se. Cada flor la nua a un +pal. Això perjudica la visualitat de la flor; però ell té la +satisfacció de saber que la flor és allí i que es porta bé. El llac +és recobert de zinc, i un cop a la setmana se l'emporta a la cuina i +el renta. Al bell mig matemàtic del jardí, que de vegades és tan +gran com una tovallola, amonjoiat amb ferro, hi posa un gos de +porcel·lana. Els alemanys són molt aficionats als gossos, però +generalment els prefereixen de porcel·lana. El gos de porcel·lana +mai no fa forats al jardí per enterrar ossos, ni mai no desordena un +massís de flors amb les potes de darrera. Des del punt d'obir +alemany, és el gos ideal. Roman on se'l deixa i mai no és on no se'l +vol. Se'l pot tenir a tot arreu, segons s'indiqui al «Kennel-Club», +o pot deixar-se anar la fantasia i tenir-lo al grat d'una +originalitat. Amb ell hom va més enllà d'educar-lo. En porcel·lana +es pot tenir un gos blau o de color de rosa: fins i tot pot tenir-se +un gos amb dos caps. + +A certa data fixa de la tardor, l'alemany posa els pals i cordills a +les flors, i les cobreix amb una catifa xinesa; i a una certa data +fixa de la primavera les descobreix, deixant-les com eren. Si es +tractés d'una excepcional tardor o una excepcional primavera, tant +pitjor per a les plantes. Cap alemany permetrà que els seus costums +siguin entrebancats per cosa tan ingovernable com el sistema solar. +Impossibilitat de dominar-lo, el deixa de costat. + +Entre els arbres, el favorit de l'alemany és l'àlber. Altres països +desordenats poden cantar els encisos de l'aspre roure, l'esbarjós +castanyer i l'olm balandrejant. A l'alemany, tots aquests arbres amb +llurs salvatges i desordenades maneres, li són de mal veure. L'àlber +creix on es planta i tal com es planta; no té aspres idees pròpies, +que no li escauen; no li cal balandrejar-se ni estendre's; creix +recte i dret, talment com ha de créixer un arbre alemany. I per +això, de mica en mica, Alemanya arrenca tots els altres arbres i +planta àlbers en llurs llocs. + +A l'alemany li plau el camp, però el prefereix tal com la dama de la +rondalla pensà que li agradaria més el bon salvatge més vestit. Li +plau de passejar pel bosc... i trobar un restaurant. Altrament, els +viaranys no han d'ésser massa en rampa. Li caldria un canal, però +enrajolat, per a dessecar-lo i rentar-lo; i a cada vint metres +reclama un seient per a descansar i eixugar-se el front, car per a +l'alemany, seure sobre l'herba fóra un somni com per a un bisbe +anglès fer tombarelles per One Tree Hill. + +Li plau la visualitat de dalt de la muntanya estant, però li agrada +de trobar allí un rètol sobre una pedra dient-li el que ha de mirar, +i una taula i un banc, en el qual pugui seure per beure un xop i +fer-se el _belegte semmel_, que ha tingut bona cura de dur amb ell. +Si, demés, pot trobar un avís policíac col·locat a un arbre i en el +qual se li prohibeix de fer tal cosa, això li és com una sensació de +comoditat i seguretat. + +L'alemany no és, altrament, enemic del panorama rústec, mentre no +sigui massa rústec. Si el veu massa rústec, aleshores comença a +treballar per polir-lo. Recordo que als voltants de Dresde vaig +descobrir una estreta i pintoresca vall que conduïa vers l'Elba. El +sinuós cami era a la vora d'un torrent, el qual, cosa d'una milla, +corria escumejant sobre les roques i entre riberes de boscatge. Jo +anava tot corprès, fins a trobar en un revolt una colla d'un +centenar de treballadors ocupats en reparar la vall i donar al +corrent un caient respectable. Totes les pedres que entrebancaven el +curs de l'aigua, les recollien curosament i se les emportaven a +carretades. Les riberes les recobrien amb rajola i ciment. Els +arbres que s'inclinaven a llur vora, les parres i plantes +afiladisses, les arrencaven o podaven. Una mica més avant vaig veure +com allí era l'obra acabada: la vall, com devia ésser segons el +pensament alemany. + +L'aigua relliscava, ací, peresosament per un canal regular i pla, +afinat amb grava, entre dos murs coronats amb cavallets de pedra. A +cada cent metres vessava suaument per tres plataformes baixes de +fusta. A tots dos costats havia estat aclarit el terreny, i, a +distàncies regulars, s'havien plantat àlbers. Cada renou o rebrot, +era protegit per un escut de vímets i una vareta de ferro. +L'esperança del municipi d'aquella vall era d'acabar, als dos anys, +les obres en tota sa llargària i deixar-ho tot segons la naturalesa +alemanya, polida amb ordre. Hi haurà un banc a cada cinquanta +metres; un avís de la policia a cada cent; un restaurant a cada +mitja milla. + +Des del Memel al Rin, fan el mateix. Estan polint el camp. Recordo +perfectament de Wehrthal, que era, a son temps, el barranc més +romàntic que hi havia a la Selva Negra. La darrera vegada que m'hi +vaig passejar, hi havia acampats alguns centenars de treballadors +italians fent obres, ardidament, per endegar el riu Wehr pel camí +que li esqueia, ací posant rajoles, allà barrinant les roques i fent +escales de ciment perquè vessés per ells i fes son viatge sòbriament +i sense avalotar. + +A Alemanya no es diuen nimietats sobre els entrebancs de la +naturalesa. A Alemanya la naturalesa ha de fer bondat i no donar +dolents exemples a la canalla. Un poeta alemany, veient caure les +aigües, com Southey les descriu amb una mica d'inexactitud, al +Lodore, s'estranyaria d'haver d'aturar-se a escriure versos sobre el +fet: més aviat correria, cames ajudeu-me, per denunciar-ho a la +policia. Aleshores l'escumejar de les aigues fóra cosa de curta +durada. + +-Vejam, vejam, què vol dir, això!- diria a les aigües la veu severa +de l'autoritat alemanya. -Això no ho podem permetre. ¿És a dir que +no podeu baixar sense avalotar així? On creieu que sou? + +I el municipi alemany proveiria les aigües de canonades de zinc i +obis de fusta i una escala de cargol, i les ensenyaria a baixar com +pertoca a l'estil alemany. + +N'és ben bé, de polida, aquesta Alemanya! + + * * * + +Vàrem arribar a Dresde en dimecres al vespre, i hi romanguérem fins +passat el diumenge. + +Comptant amb tota mena de consideracions, Dresde és la ciutat més +atractívola d'Alemanya. Però és una ciutat per a viure-hi d'estada, +més bé que visitar-la en viatge. Sos museus i galeries, sos palaus i +jardins, sos formosos i històricament rics voltants poden oferir +gaudi tot un hivern, però maregen en una setmana. No té pas +l'alegria de Paris o Viena, que de cop i volta s'esvaeix. Sos +encisos són més fortament alemanys i més perdurables. És la Meca del +músic; Per cinc xílings hom pot comprar una butaca al teatre de +l'Opera, i amb ella s'adquireix la ferma inclinació a mai més +pendre's el fàstic de seure en cap representació d'òpera de cap +teatre francès, anglès o americà. + +* * * + +La principal vergonya de Dresde és encara, d'aleshores, a l'entorn +de la figura d'August _el Fort_ («el pecador», com sempre +l'anomenava Carlyle), del qual diu la veu del poble que turmentà +l'Europa amb més de mil criatures. Els castells on empresonava +aquesta i l'altra coneguda (entre els quals encara avui es mostren +els estrets salons on es corsecà i morí la pobra senyora que passà +quaranta anys sospirant per una millor recompensa); els castells, +vergonyosos per aquest o l'altre fet infamant que jauen escampats +com els ossos en un camp de batalla (i les històries en llur major +part, que us contarà el guia) són de tal mena, que el jove educat _a +l'alemanya_ faria millor de no anar-hi. + +El seu retrat, de dimensions naturals, penja al magnífic _Zwinger_ +que construí com a circ per a lluita de bèsties feres quan la gent +estigué fastiguejada de tenir-les a la plaça del mercat: un home amb +front d'escarabat, amb la cultura i gust que sovint acompanya +l'animalitat. El modern Dresde li deu molt, indubtablement. + +Però el que més crida l'atenció de l'estranger, a Dresde, són els +tramvies elèctrics, colossals vehicles que creuen ràpids pels +carrers amb una velocitat de deu a vint milles per hora, prenent les +corbes i cantonades segons el costum d'un carreter irlandés. Tothom +viatja en ells, llevat dels oficials, l'uniforme dels quals ho +prohibeix. Les senyores, abillades amb vestits de _soirée_ en anar a +un ball o a l'Òpera, i els camàlics, amb llurs fardells, tots seuen +l'un al costat de l'altre. Són tan per ells els carrers, que tot i +tothom ha de cuitar a apartar-se'n. Si hom no se n'aparta i +esdevingués que el trobessin amb vida en arreplegar-lo de terra, +després, en tornar als sentits, és multat per haver-se posat al pas +del tramvia. + +Una tarda Harris se n'anà a fer una excursió tot sol. A la nit, +mentre sèiem escoltant la banda al Belvedere, Harris digué, de cop i +volta: + +-Aquests alemanys no tenen el sentit de l'humor. + +-Per què ho dius?- li vaig preguntar. + +-Per què? Perquè aquesta tarda he pujat a un tramvia elèctric. Com +que volia veure la ciutat, he romàs de peus a la petita +plataforma... ¿Com se'n diu, de la plataforma? + +-La _Stehplatz_. + +-Justament- exclamà Harris. -Bé: tots sabeu com els tramvies +sacsegen un hom, i com s'ha de tenir cura dels revolts i de les +parades i arrencades. + +Jo vaig fer un gest afirmatiu. + +-Hi havia mitja dotzena de persones a peu dret, allà. Jo reconec que +no estic acostumat a estar-hi. El tramvia començà a córrer de sobte, +i jo vaig recular, caient sobre un senyor gras que era justament al +darrera, el qual no devia estar gaire afermat i va caure enrera +contra un noi que duia una trompeta amb la seva funda de baieta +verda. Ningú no va riure: ni l'home gras ni el noi de la trompeta. +Restaren malhumorats. Estava per dir-los que ho sentia molt, que em +perdonessin, quan, abans que jo trobés les paraules, el tramvia, +sigui pel que sigui, va aturar-se sobtadament, i, naturalment, jo +vaig caure cap endavant aplastant un vell de cabells blancs, que va +mirar-me amb la severitat d'un catedràtic. Bé, doncs tampoc no va +somriure: ni solament mogué un muscle de la cara. + +-Potser anava distret- vaig dir jo. + +-Però no hi anirien pas tots, de distrets; i compteu que, durant +aquest viatge, dec haver caigut sobre cada un tres cops almenys. Es +suposa que ells sabien el moment de les voltes i la direcció per a +refermar-se. Jo era un estrany i, naturalment, portava desaventatge. +La manera com vaig bellugar-me i balandrejar-me i perdre els peus en +aquella plataforma, agafant-me cruelment a un i altre passatger, +degué ésser verament còmica. No vull dir que sigui espectacle de +primera classe, però hauria divertit molta gent. Aquests alemanys, +però, sembla que no trobaven broma a la cosa. Estaven una mica +inquiets i res més. N'hi havia un, un home petit, que estava de peus +i d'espatlles contra el fre. Vaig caure sobre d'ell cinc vegades +(vaig comptar-les), i hom hauria esperat que a la quinta vegada +hagués esclatat en una rialla. Doncs res d'això: semblava +fastiguejat solament. Són tots massa seriosos, vaja! + +* * * + +George va tenir a Dresde, també, la seva aventura. Hi havia una +botiga, prop d'Almark, en els aparadors de la qual es presentaven a +la venda alguns coixins, baldament el propi negoci de la botiga fos +d'objectes de cristall i porcel·lana. Els coixins semblaven ésser +per via de prova. Eren ben bonics, brodats a mà sobre setí. Sovint +passàvem per la botiga, i cada cop George s'aturava per examinar els +coixins. Ens va dir que pensava que a la seva tia n'hi plauria un. + +George, val a dir-ho, ha pensat molt en sa tia durant el nostre +viatge. Li ha escrit una carta diariament, i des de cada ciutat on +ens hem aturat li ha enviat un obsequi. Penso que exagera una mica, +i així li ho he dit mantes vegades. La seva tia trobarà altres +persones que siguin també ties, i els contarà el que fa George; i el +conjunt de ties serà desorganitzat i ingovernable. No m'avinc amb el +model inversemblant de nebot que George representa. Però ell no vol +pas atendre. + +Succeí que dissabte ens va deixar ben dinats, dient que anava a la +botiga per comprar un d'aquells coixins per a sa tia. Digué que no +trigaria, i proposà que l'esperéssim; + +Durant una bona estona vàrem esperar-lo, i, en tornar, vingué amb +les mans buides i gest d'empipat. Nosaltres li demanàrem pel coixí, +i va dir-nos que no l'havia pas comprat, car havia fet altre +pensament, i que, altrament, potser la seva tia no tenia grans +desigs d'un coixí. Pel que sembla, quelcom havia anat malament, i +nosaltres volguérem fer-lo enraonar; però ell no es mostrà gaire +comunicatiu. Les seves respostes, després de vint preguntes, eren +cada cop més breus. + +A la nit, en succeïr que tots dos ens trobàrem sols, George retragué +l'assumpte per si mateix, dient-me: + +-Aquests alemanys són ben particulars, en moltes coses! + +-Vols dir? + +-Veureu. El coixí aquell que desitjava... + +-Per a la vostra tia: oi?- vaig remarcar-li. + +-Per què no?- respongué, empipat sobtadament: mai no he conegut cap +hom tan susceptible en qüestions de la seva tia. -¿Per què no he +d'enviar un coixí a la meva tia? + +-No us exciteu. Jo no us faig objeccions. Jo respecto el vostre +pensament.- I ell, apaivagant son cop de gènit, continuà: + +-Hi havia quatre coixins a l'aparador, si recordeu: tots ells molt +semblants, i marcats clarament amb vint marcs. Jo no dic que parli +l'alemany correctament; però, en general, em faig entendre amb un +petit esforç i puc arreplegar el sentit del que em diuen, mentre no +enraonin massa. Doncs bé: vaig entrar a la botiga, i se m'encarà una +noia (molt maca, per cert, i molt seriosa). Podria dir que era +sòbria: no la mena de noia de la qual calia esperar tal cosa. Mai no +me n'he dut semblant sorpresa, a la meva vida. + +-Sorpresa? Per què?... + +George sempre pensa que hom sap el final de la història que conta, +quan ell tot just comença. Relata amb sistema enutjós. + +-Sorprès del que s'ha esdevingut, del que us estic contant- va +seguir George. -Ella, amb un lleu somrís, em va preguntar què volia. +Això ho vaig compendre perfectament, sense cap errada. Vaig deixar +al mostrador una moneda de vint marcs, i vaig dir-li: + +«-Doni'm un coixí, si és servida». Ella restà mirant-me estranyada, +tal com si li hagués demanat un matalàs de ploma. Vaig pensar que +potser no ho havia oït, i vaig repetir-ho amb veu més forta. Si li +hagués fet una broma (pessigar-li la barbeta, per exemple), no +s'hauria mostrat més indignada. Em va dir que anava equivocat; i, +com que jo no gosava entrar en una llarga explicació, em vaig sentir +entrebancat d'allò més. Li diguí que no veia l'equivocació, i, +assenyalant-li la moneda de vint marcs, vaig repetir per tercera +vegada que volia un coixí, un coixí de vint marcs. Aleshores va +acostar-se una altra dameta de més edat, i la primera va +traslladar-li lo que jo havia dit. Semblava molt excitada per +l'assumpte. Aquesta segona noia no la volgué creure. Digué que jo no +feia la cara d'ésser la mena d'home que desitjava un coixí; i, per +assabentar-se bé, en preguntà ella mateixa: + +-Ha dit vostè que desitja un coixí? + +-Tres cops, ho he dit; i ho repetiré: desitjo un coixí: + +I ella em va dir: + +-Doncs no podem servir-lo. + +Jo anava empipant-me. Si no hagués volgut el coixí, hauria sortit de +la botiga tot seguit; però els coixins eren a l'aparador per a ésser +venuts, evidentment. No podia compendre per què no me n'havien de +donar un. I vaig dir-los: + +-Doncs me l'han de donar. + +Aquesta és un frase senzilla, i la vaig dir resoltament. + +Una tercera dameta va acostar-se. Jo crec que totes tres +representaven la força total de la botiga. Aquesta tenia uns ulls +espurnejants i un caient de descarada: un cap verd, diguem-ne. En +qualque altra ocasió m'hauria plagut de trobar-la; però ara no +aconseguí sinó empipar-me més i més. Jo no comprenia la necessitat +de tres noies per a tan senzill negoci. + +Les dues primeres varen explicar la cosa a la tercera; i, abans +aquestes no foren a la meitat, la tercera xicota començà a fer +brometa. Era d'aquesta mena de noies que fan burla de tot. Llavors +totes tres es posaren a enraonar com a lloros, i a cada mitja +dotzena de paraules em miraven; i, com més em miraven, més broma +feia la tercera xicota, i totes tres reien com a beneites. Hom +hauria cregut que jo era un _clown_ donant una sessió privada. Quan +la tercera noia pogué aguantar-se dreta, vingué cap a mi, i, tot +bromejant, em digué: + +-Si li donem, ¿fumarà al camp, vostè? + +Jo no l'havia compresa exactament, i va repetir-me: + +-En donar-li aqueix coixí, marxarà tot seguit? + +Res més volia, i així li ho vaig fer avinent; però declarant que de +cap manera me n'anava sense. Havia fet el determini d'endur-me'l, +encara que hagués d'esperar-me tota la nit. Ella va ajuntar-se amb +les altres. Vaig creure que anaven a donar-me el coixí, i tot estava +llest. Però, ben al contrari, va passar la cosa més extraordinària. +Les altres dues noies es posaren darrera aquella, i, totes tres, +vinga fer broma, Déu sap per què; i varen donar-li una empenta cap a +mi, i després, abans jo no m'adonés del que passava, posà les mans +als meus muscles, s'estirà de puntetes i va petonejar-me. Després, +cobrint-se la cara amb el davantal, començà a córrer seguida de la +segona noia. L'altra va obrir la porta, tot esperant que me n'anés. +Jo, tot confós, vaig sortir, deixant allí els meus vint marcs. + +No vull dir que el petó m'hagi sentat malament, àdhuc no +esperant-lo, realment: el que volia era el coixí. I no puc compendre +absolutament el que ha estat, i no em plauria tampoc de tornar a la +botiga. + +-Però... ¿què és el que vau demanar?- insistí jo. + +-Un coixí. + +-Això és el que volíeu: prou que ho sé. El que us pregunto és el mot +alemany que heu dit. + +-Un _kuss_. + +-No teniu, doncs, per què exclamar-vos. És quelcom que pot +confondre. Un _kuss_ sona com si fos un coixí, però no ho és: és un +petó; mentre que un _kissen_ és un coixí. Vós haveu cónfós els mots, +i n'hi ha d'altres que han fet com vós, abans. Jo no en sé gaire, +d'aquestes coses; però vau demanar un petó de vint marcs, i, per la +descripció que haveu fet de la noieta, pot pensar-se que el preu és +raonable. De totes maneres, jo res no li diria, a Harris: si mal no +recordo, ell també en té una, de tia. + +George convingué que això era el més ben pensat. + + + +CAPÍTOL VIII + +Mister i Miss Jones, de Manchester -Els beneficis del cacau. -Una +indirecta per a la Societat de la Pau. -La finestra, com a argument +medieval -La distracció cristiana predilecta. -El llenguatge del +guia. -Com reparar les malifetes del temps. -George prova uns xops.- +La planeta del bevedor de cervesa alemanya. -Harris i jo ens decidim +a fer una bona acció. -La mena corrent d'estàtues. -Harris i els +seus amics. -Un paradís sense cacera. -Les dones i les ciutats. + + + +Anàvem a Praga i ens trobàvem esperant a la gran sala de l'estació +de Dresde fins que poguéssim passar a l'andén. George, que havia +anat a la taquilla, retornà amb una fera mirada i digué: + +-Ho he vist! + +-Què és el que haveu vist? + +George estava molt excitat, i respongué, en forma que quasi no se +l'entenia: + +-És ací. Vénen tots dos per ací. Si us espereu els podreu veure pels +vostres propis ulls. No és cap broma: són els autèntics. + +Com és costum a l'època present, els periòdics portaven alguns +paràgrafs més o menys seriosos sobre la serp marina, i jo vaig +pensar per un moment si s'hi referia. Amb una mica de reflexió, +recordant que ens trobàvem a Europa i a tres centes milles de la +costa, vaig compendre que no era possible. Abans no pogués fer-li +cap més pregunta, va agafar-me pel braç i va dir-me: + +-Mireu: vos sembla exagerat? + +En girar el cap vaig veure el que suposo que mai no haurà vist cap +anglès: el viatger anglès, acompanyat de la seva filla, segons és +representat a l'estranger. Venien cap a nosaltres, en carn i ossos, +a no ésser que estiguéssim somiant: eren vius i reals. L'anglès +_milord_ i l'anglesa _miss_, talment com, anys i més anys, han estat +pintats en els diaris humoristics del món i a l'escenari dels +teatres. Anaven, de detalls, amb tots els ets i uts. L'home era alt +i magre, de posat resolt, de nas enorme i unes llargues patilles +característiques. Sobre el vestit de color de sal i pebre, portava +un abric clar, que li baixava gairebé als peus. Son _kepis_ blanc +anava ornat d'un vel de color verd de lletuga. Uns _lentes_ de +teatre li penjaven a un costat; i en la mà, curosament ficada en el +guant de color de làudanum, duia un bastó d'alpinista més alt que +ell mateix. + +La seva filla era llarga i angulosa. El seu abillament m'és difícil +de descriure. El meu pobre avi, si visqués, potser podria fer-ho, +car li seria, segurament, més familiar. Sols puc dir que em semblava +innecessariament curt, lluint un parell de turmells (si m'és permès +parlar d'aquests extrems) que, des del punt d'obir artístic, +demanaven anar ben tapats. El seu capell em va fer pensar en +Mistress Hermans, però no puc dir per què. Usava sabates de gomes +als costats, que en el comerç em sembla que en deien _prunella_; +mitenes i mocadoret. També duia el seu bastó d'alpinisme (encara que +a Dresde, i cent milles a l'entorn, no n'hi ha, de muntanyes) i una +bossa negra nuada amb corretja a la cintura. Les seves dents sortien +fora dels llavis, a la faisó d'un conill. La visió del total de sa +figura suggeria el pensament d'una escombra amb esclops. + +Harris cercà la màquina d'instantànies, sense trobar-la. Mai no la +troba en necessitar-la. Sempre que veiem Harris corrent amunt i +avall com un gos perdut, cridant: «-¿On és, la meva màquina +fotogràfica? Què diantres n'he fet? ¿No sabeu, vosaltres, on l'he +deixada?», tot seguit comprenem que per primera vegada ha vist +aquell dia quelcom que mereix ésser retratat. Més tard va recordar +que era al seu cabàs de viatge, on aleshores li pertocava d'estar. + +La pintoresca parella no es satisfeien amb sols l'apariència. A cada +moment guenyejaven i obrien la boca, badant per qualsevol motiu +d'estranyesa. El senyor duia obert, a la mà, un _Baedeker_, i la +noia un vocabulari. Parlaven un francès que hom no entenia, i un +alemany que ells mateixos no podien traduir. Ell donava cops, amb +son bastó d'alpinista, als empleats de l'estació, per tal +d'avisar-los, i ella, en advertir un anunci de cacau de qualsevol +marca, deia: «_Shocking!_» (-Quin escàndol!), i girava la vista a +l'altre costat. + +Realment tenia certa excusa, la noia. Es veu sovint, fins a la +mateixa Anglaterra, _el país de la justesa_, que a la dama que pren +cacau sembla que li escau, segons els cartells, una lleugera +mussolina per tot abillament. Pel que es veu, la dona acostuma a +excedir-se en moltes necessitats: no sols en el cacau i la beguda, +sinó també en la roba, segons idea de l'anunciant (tot sigui dit de +passada). + +Com que calia esperar, la nostra pintoresca parella fou tot seguit +el blanc de tothom. Aprofitant l'avinentesa de fer-los un petit +servei, vaig guanyar-me la sort de poder enraonar cinc minuts amb +ells. Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era +Jones i que venia de Manchester; però semblava no recordar la part +de Manchester vista, ni on queia Manchester. Li demaní on anava, i, +evidentment, no ho sabia. Va dir que... segons. Després vaig +preguntar-li com no havia trobat un bastó groller, per a passejar a +ciutat. Em respongué que el seu _alpenstok_ li anava bé: sols que se +li posava entre les cames, de vegades. També volguí informar-me de +si el vel espatarrant que duia al capell no li feia nosa en venir-li +a la cara; i aleshores va explicar-me que solament el deixava caure +quan les mosques esdevenen massa turmentoses. + +A la noia li vaig demanar si no trobava que el vent bufava fred, i +digué que ho havia comprovat a les cantonades i encreuaments dels +carrers. + +Aquestes preguntes no vaig fer-les una darrera l'altra, tal com van +escrites: les barregí amb la conversa; i ens separàrem com a bons +amics. + +Moltes vegades he pensat sobre aquesta aparició, i he arribat a +assolir-ne un concepte clar. Un company que vaig trobar a Francfort +i al qual descriguí la parella, em va dir que també ell els havia +vistos a Paris, tres setmanes després de l'incident de Fashoda; +mentre un viatjant d'objectes d'acer anglesos que trobàrem a +Estrasburg, recordava d'haver-los vistos a Berlin durant l'excitació +dels afers del Transval. La meva conclusió és que es tracta de +còmics especials, llogats per anar d'aquesta manera pel món, en bé +de la pau internacional. El Ministeri de Negocis Estrangers, a +França, desitjós de calmar l'excitació del poble francès, que +demanava la guerra contra Anglaterra, es procurà aquesta admirable +parella i l'envià per la ciutat, tot convençut que un hom no pot +divertir-se amb una cosa i desitjar a l'ensems d'acabar amb ella. La +nació francesa veié els dos ciutadans anglesos (no en caricatura +dibuixada, sinó de carn i ossos), i la seva indignació esclatà en +rialles. L'èxit de l'acudit posà la parella en condicions d'oferir +llurs serveis al Govern alemany, amb els meravellosos resultats que +hom coneix. + +El nostre propi govern podria apendre la lliçó. Podria tenir a la +cantonada del carrer Downing uns quants francesos petitets i +grassons, per enviar-los per tot el pais en arribar l'ocasió, fent +moviments amb els muscles i menjant sandwichs de granota. També li +escauria una colla d'alemanys deixats per treure'ls a passeig fumant +llargues pipes i dient: «-So!» El públic riuria, tot exclamant: +«Guerra amb semblants persones? Fóra massa absurd.» Si no és +acceptat pel Govern el meu projecte, el recomano a la Societat de la +Pau. + +* * * + +Ens vàrem veure obligats a prolongar la nostra estada a Praga. + +Praga és una de les ciutats més interessants d'Europa. Les seves +pedres són saturades de llegenda i d'història. Cada suburbi deu +haver estat un camp de batalla. És la ciutat que concebé la Reforma +i va incubar la guerra dels trenta anys. Però un hom pensa que la +meitat dels seus disturbis se'ls podia haver estalviat si hagués +tingut finestres menys grans i menys propícies i temptadores. La +primera de les seves terribles catàstrofes començà llançant set +consellers catòlics des de les finestres del Rathhaus a les piques +dels hussites que hi havia a sota. Més avant en començava una altra +llançant els consellers imperials des de les finestres de l'antic +Burg al Hradschin, el segon _Fenstersturz_ de Praga. D'ençà +d'aleshores s'han, decidit a Praga altres qüestions profundament +transcendentals. Hom suposa, pel fet d'haver-se terminat sense +violència, que tals qüestions foren tractades als soterranis. La +finestra, com a argument, hauria estat una temptació massa forta per +a un veritable fill de Praga. + +Al Teynkirche hi ha la trona corcada des d'on predicà Joan Huss. De +la mateixa trona, hom pot oir avui la veu d'un sacerdot catòlic; +mentre, a la llunyana Constança, una rústega massa de pedra, mig +amagada entre les eures, marca el lloc on Huss i Gerome moriren +cremats. I és que també l'Església es complau amb petites ironies. +En aquesta Teynkirche hi ha enterrat Tycho-Brahe, l'astrònom que +caigué en l'error vulgar de creure que la terra, amb ses onze mil +creences i una humanitat sola, era el centre de l'Univers. D'altra +part, observà les estrelles encertadament. + +A través dels bruts carrerons vorejats de palaus, deu haver passat +amb pressa el cec Ziska i Wallenstein, el del seny despert, a qui +han conferit, a Praga, la dignitat de _l'heroi_, amb orgull d'haver +estat ciutadà llur. En son ombrívol palau de la plaça Waldstein, es +mostra com un sagrat lloc la cambra on feia ses oracions, i el poble +sembla convençut que tal home tenia ànima. Les seves aspres i +sinuoses maneres degueren ésser sacsejades una dotzena de cops, +almenys, ara per les legions rabents de Segimon, seguides dels fers +i devastadors taborites, ara pels pàl·lids protestants perseguits +pels victoriosos catòlics de Maximilià, i tan aviat saxons com +baveresos o francesos, o els sants de Gustavus Adolphus, o les +màquines guerreres d'acer de Frederic el Gran que tronaren a ses +portes i lluitaren sobre els seus ponts. + +Els jueus han estat sempre un important aspecte de Praga. Alguna +vegada han ajudat els cristians en llur predilecta ocupació de +matar-se els uns als altres; i la gran bandera onejant al cim de +Altneuschule és prova del coratge amb què ajudaren el catòlic Ferran +a resistir el protestant Swedes. + +El Ghetto de Praga ha estat un dels primers d'establir-se a Europa, +i a la seva petita sinagoga, en peu encara, el jueu de Praga ha fet +son culte per vuitcents anys, mentre llurs dones, devotament, +escoltaven, de fora estant, pels forats fets als murs perquè hi +posessin l'orella. Un cementiri jueu, a la vora, de nom Bethchajim, +o _casa de la vida_, sembla que vessa els cadàvers. En son recinte +estret, o enlloc del món, segons llur llei, havien de reposar els +ossos dels israelites. Avui, les tombes trencades, són apilotades +confusament, com si haguessin estat llançades i giravoltades pels +morts de les tombes de sota. + +Les parets del Ghetto han estat anivellades temps ha. Però els jueus +vivents de Praga s'agafen encara als seus pestilents carrerons, +malgrat ésser aquests ràpidaments reemplaçats per belles vies noves +que transformaran aviat aquest barri, fent-lo esdevenir la més +formosa part de la ciutat. + +* * * + +A Dresde varen aconsellar-nos que no parléssim alemany a Praga. Per +molts anys, l'animositat de raça entre la minoria alemanya i la +majoria txeca ha estat efervescent en tota la Bohèmia; i l'ésser +confós amb un alemany per certs carrers de Praga, és un entrebanc +per a qui, avui per avui, res d'alemany no té. Malgrat tot, vàrem +parlar alemany en alguns carrers, car érem al cas de parlar alemany +o tancar la boca. El dialecte txec es diu que assoleix gran conreu +científic i és de molt antiga data. El seu alfabet conté quaranta +dues lletres, ço que a un hom li suggereix la idea del xinès. No es +tracta, certament, d'una llengua que es pugui apendre a correcuita. +Vàrem decidir que fóra millor, per a nosaltres, enraonar alemany, i +res de particular no ens va ocórrer. Jo solament m'ho explico així: +l'home de Praga és molt agut: qualsevol subtil falsedat d'accent, +qualsevol petita inexactitud gramatical que trobessin al nostre +lèxic, degué palesar el fet que, malgrat les apariències en contra, +nosaltres no érem veritables teutons. Aquesta explicació no la poso +com a cosa certa, sinó com a possibilitat solament. + +Per evitar l'innecessari perill, vàrem fer la nostra visita a la +ciutat amb l'ajut d'un guia. Jo mai no he topat amb un guia +perfecte. Aquest tenia dues faltes: l'anglès que usava era +francament dolent. No n'era pas, d'anglès, en realitat, ni sé com +apel·lar-lo. La culpa no era tota seva: havia après a parlar-lo amb +una senyora escocesa. Jo entenc bastant bé l'escocès que cal per a +estar al tant de la moderna literatura anglesa; però entendre +l'escocès vulgar, pronunciat amb accent eslau i ornamentat de frases +alemanyes, esdevé una lluita impossible per a la intel·ligència. De +primer antuvi hom tenia la idea que aquell guia s'ofegava de +l'esforç de parlar. D'un moment a l'altre esperàvem que morís als +nostres braços. A mesura que passava el temps ens hi anàvem +acostumant, i deixàrem el pensament, que fèiem de bon principi, +d'estendre'l a terra i descordar-li la roba. Arribàrem a entendre +part del que deia, i llavors descobrírem la seva segona falta. + +Sembla que el nostre guia havia inventat, de poc, un restaurador +dels cabells, i que havia convençut un amic local perquè l'acceptés +i propagués. La meitat del temps ens anà explicant això en lloc de +mostrar-nos les belleses de Praga: tot sigui pels beneficis que +assoliria la humanitat amb l'ús d'aquesta cocció. El convencional +assentiment nostre, que donàvem sota la creença que es desfeia en +eloqüència pels bells indrets i l'arquitectura de la ciutat, el bon +guia l'estimava com a simpatia i interès envers la seva beneïda +loció. + +El resultat fou que ara no hi havia manera de separar-lo del seu +assumpte. Els palaus enrunats i les esglésies esfondrades els +deixava de costat amb breus referències, com a coses frívoles, digne +alè del morbós gust d'un decadent. El seu deure, tal com el +comprenia, no era de conduir-nos entre les ruines dels temps, sinó +més bé dirigir la nostra atenció a la manera de reparar-les. ¿Què +n'haviem de fer, nosaltres, d'herois de cap trencat o sants de +closca pelada? El nostre interès havia d'ésser, segurament, pel món +dels vius, per les donzelles de trenes onejants, o potser amb les +trenes onejants que podrien assolir amb l'ús del _Kophkeo_; pels +joves de bigotis abundosos... com els pintats en el seu anunci. + +Sense adonar-se'n, ell havia dividit el món en dues seccions: el +passat (abans d'usar-lo), un món malaltís, d'aspecte desplaent i +mancant d'interès; i el futur (després d'usar-lo), un món de +persones satisfetes i sortoses. Tot això l'impossibilitava d'ésser +un bon guia dels monuments medievals. + +A cada un de nosaltres va enviar-nos, a l'hotel, una ampolla de +_Kophkeo_. Potser en un principi de la nostra coneixença li ho +haviem demanat sense saber-ho. Per la meva part no puc elogiar-lo ni +censurar-lo: un llarg seguit de desenganys m'han desanimat. +Altrament, viure sempre en una atmòsfera de petroli, per feble que +sigui, ha de produir objeccions a l'entorn, especialment en un home +casat. Ara mai no en provo ni la mostra. Així la meva ampolla la +vaig donar a George, que me l'havia demanada per a un seu amic de +Leeds; i més tard vaig saber que Harris també havia donat la seva +amb la mateixa destinació. + +* * * + +Un regust de ceba ens obsessiona des que sortírem de Praga. George +ho nota igualment, i ho atribueix al predomini de l'all a la cuina +continental. + +Va ésser a Praga que Harris i jo férem un favor a George. Ens havíem +adonat d'algún temps ençà, que George s'anava acostumant massa a la +cervesa Pilsen. Aquesta beguda alemanya és insidiosa, sobretot quan +fa calor; però cal beure-la amb cura. No puja al cap; però, passat +cert temps, treu gentilesa a la cintura. Jo sempre em dic, en entrar +a Alemanya: + +-Ara no he de beure cervesa alemanya: vi blanc del pais amb sifó; de +tant en tant un vas d'_Ems_ o aigua alcalina; però mai cervesa... o, +almenys, gairebé mai. + +És una bona i benefactora decisió que recomano a tots els viatgers. +Sols voldria no separar-me d'ella. George, per més que vaig +dir-li-ho, refusà de lligar-se a semblant límit. Digué que, usada +moderadament, la cervesa alemanya era bona. + +-Un xop al matí- deia George, -i un o dos al vespre, em penso que no +pot fer mal a ningú. + +Potser tenia raó. El que ens preocupava, a Harris i a mi, era la +mitja dotzena de xops. + +-Hauriem de pendre mides per aturar-ho- digué Harris seriosament. + +-És cosa hereditària, segons ell mateix va indicar-me. Sembla que a +la seva família tothom ha patit de set. + +-Doncs per això hi ha l'aigua d'Apollinaris- replicà Harris, -que +amb unes gotes de llimona és inofensiva. En el que penso és en la +seva figura: perdrà tota la seva natural elegància. + +Tot parlant de l'assumpte vingué la Providència donant-nos un pla. +Per aquells dies s'havia fos una estàtua per a l'ornament de la +ciutat. He oblidat ja de qui era l'estàtua: recordo solament que era +de la mena usual d'estàtues que es veuen pels carrers, ací i allà, +representant el cavaller segons consuetud, amb el coll ert, muntant +el cavall típic... el cavall típic que sempre camina amb les potes +de darrera, reservant les de davant per batre el temps. Però, en +detall, no mancava d'individualitat. En lloc del clàssic fre a la +mà, aquell duia estès a la mà el seu propi capell de plomes; i el +cavall, en lloc de la usual cascada per cua, tenia un apèndix +atenuat, que semblava, en certa manera, no estar en relació amb son +posat ostentós. Hom pensava que un cavall amb semblant cua no era +cavall per a encabritar-se gaire. + +Era, l'estàtua, en una petita plaça propera a Karlsbrücke; però hi +era només temporalment. Abans de decidir on col·locar-la en +definitiva, les autoritats havien resolt, amb bon seny, de fer la +prova pràctica per veure on esqueia més bé. Per això havien fet tres +senzilles còpies, perfils en fusta, que de prop no eren cosa de +veure, però de lluny produïen el necessari efecte. Una d'elles havia +estat col·locada prop de Franz-Josepsbrücke, una altra era darrera +el teatre, i la tercera al bell mig de Wenzelsplatz. + +-Si George no està en el secret de la cosa- va dir Harris, tot +passejant ambdós sols, una hora en què George restava a l'hotel +escrivint a la seva tia, -si ell no ha observat aquestes estàtues, +ens aprofitarem d'elles per a fer de George un millor home i més +magre. Ho començarem aqueix mateix vespre. + +Així, tot sopant, tantejant-lo i trobant-lo ignorant de la qüestió, +ens l'enduguérem, per carrers laterals, envers la plaça on era la +veritable estàtua. George anava a mirar-la lleugerament i passar tot +seguit, segons acostuma amb les estàtues; però nosaltres insistírem +a aixecar el cap i contemplar-la atentament. Vàrem donar amb ell +quatre voltes a l'entorn de l'estàtua, i la hi férem veure des de +tots els punts de vista possibles. Em sembla que, en definitiva, +vàrem donar-li la llauna d'allò més; però el nostre objecte era que +li restés ben gravada. Li contàrem la història de l'home que muntava +el cavall; li diguérem el nom de l'artista que l'havia feta, el pes +i l'alçada. Férem allò que se'n diu _fer l'article_ de l'estàtua. En +acabar de parlar-li, ell sabia de l'estàtua tantes de coses i +detalls com de cap altra cosa al món. Nosaltres, a la fi, accedírem +a anar-nos-en amb la condició de tornar-hi al matí per veure-la +millor amb la llum del dia; la qual feina cuidàrem que George +l'anotés al seu carnet, amb el lloc on era l'estàtua. + +Vàrem acompanyar-lo després a la seva predilecta cerveseria, seient +amb ell i contant anècdotes d'homes que havien begut massa cervesa +alemanya no tenint-ne el costum, i havien esdevingut boigs amb la +mania homicida; d'altres que havien mort en plena joventut per la +cervesa alemanya; d'enamorats que per ella havien hagut de renunciar +a la bella estimada. + +A les deu de la vetlla retornàvem a l'hotel. La nit era borrascosa, +amb núvols foscos que corrien ràpidament sobre la lluna clara. +Harris va dir: + +-No tornem pel mateix camí per on hem vingut. Anem-hi per la vora +del riu, que farà bo de passejar-hi, amb claror de lluna. + +Harris, tot caminant, contà una trista història sobre un home que va +conèixer i ara és en un sanatori de boigs inofensius. Digué que li +venia al cap la història, perquè, una nit semblant, anava de passeig +amb ell: la darrera que va veure el dissortat amic. Digué que anaven +voltant pel Tàmesis fins a arribar a Embankment, i el seu amic +s'espaordí, insistint que veia l'estàtua de Wellington a la +cantonada del pont de Westminster, quan sap tothom que l'estàtua és +a Piccadilly. + +Arribant ací, érem a la vista de la primera de les còpies de fusta. +Ocupava el centre d'una petita plaça i era rodejada en quadre per +una balustrada, al costat contrari del camí. + +George, sobtadament, s'aturà, arrambant-se contra el mur. + +-Què és això? Vos trobeu malament?- vaig preguntar-li. + +-Sí, una mica- digué. -Descansem ací una estona, si us plau. + +Tenia els ulls fixos sobre l'estàtua, i va dir, bruscament: + +-Ja que parlem d'estàtues, a mi em crida l'atenció el molt que +s'assembla l'una estàtua a l'altra. + +-No hi puc estar d'acord- digué Harris. -Els quadres potser sí: hi +ha quadres molt semblants; però a les estàtues sempre hi ha quelcom +que les diferència. Suposem aquella que ens havem mirat abans +d'entrar a la sala de concerts. Representava un home muntat a +cavall. A Praga hi ha moltes estàtues muntades a cavall; però cap +com aquella. + +-Sí, sí- insistí George: -són totes iguals. És sempre el mateix +cavall i és sempre el mateix home. Són totes exactament iguals. És +una veritable ximpleria voler negar-ho. + +Semblava enfadar-se amb Harris. Aleshores vaig intervenir-hi jo, +preguntant: + +-I què us fa pensar així? + +-Què em fa pensar així? Què?- digué enfurismat: -Mireu aquesta +maleïda cosa d'allà dalt! + +-Quina maleïda cosa?- li vaig preguntar. + +-Aquella. Mireu-la! El mateix cavall, amb la mateixa mitja cua, +sostingut amb les potes de darrera; el mateix home sense capell; el +mateix... + +-Esteu parlant de l'estàtua que vàrem veure al Ringplatz- digué +Harris. + +-Res d'això: estic parlant de l'estàtua aquella! + +-Quina estàtua? + +George se'l mirà; però Harris és home que fàcilment hauria pogut +ésser un bon còmic: la seva fesomia expressava certa sorpresa i +alarma. Llavors els ulls de George es giraren vers mi. Jo em vaig +esforçar el possible per copiar l'expressió de Harris, afegint per +la meva part un gest de reconvenció. + +-Voleu que prenguem un cotxe?- vaig dir a George tan afectuosament +com sabia, -En un moment el trobaré. + +-I ¿per quins set sous vull jo el cotxe?- respongué desagraït. -No +podeu compendre una broma? No sembla sinó que em trobi en companyia +d'un parell de vellotes. + +I començà a caminar pel pont, fent que el seguíssim. Harris, en ser +novament al seu costat, digué: + +-Me n'alegro molt, que hagi estat una broma vostra. Sé d'un cas de +reblaniment cerebral que va començar... + +-Oh! ¡Vós sou un ase amb tots els ets i uts!- cridà George +tallant-li la paraula. -Vós ho sabeu tot! + +La situació en què George s'havia col·locat era d'allò més +desplaent. El portàrem per la banda del teatre, dient-li ésser el +camí més curt, com ho era realment. Part darrera del teatre, com hem +dit, hi havia la segona d'aquelles aparicions de fusta. George va +admirar-la i novament s'aturà. + +-Què passa?- preguntà Harris afectuosament. -Oi que no esteu malalt? +Veritat? + +-Penso que no és aquest, el camí més curt- digué George. + +-Paraula que sí- insistí Harris. + +-Bé, doncs me'n vaig per l'altre.- I es girà i marxà; i nosaltres, +com abans, el seguírem. + +Per Ferdinand-Strasse, Harris i jo anàvem enraonant de manicomis +particulars, els quals, segons Harris, eren mal dirigits, a +Anglaterra. Digué que un seu amic, malalt en un manicomi... + +George interrompé cridant: + +-¡Sembla que hi teniu molts amics als manicomis! + +Ho va dir amb accent d'agressivitat, com indicant que en els +manicomis era on es trobaven quasi tots els seus companys. Però +Harris no va enfadar-se, i li replicà suaument: + +-Certament és extraordinari, quan un comença a pensar-ho. ¡Quants hi +són anats per aquest camí, més aviat o més tard! De vegades em poso +nerviós. + +A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes +davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les +butxaques i mirant a tot arreu: + +-Que n'és, de bonic, aquest carrer! + +George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia +la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes. Em sembla que era la +millor de totes tres, la més semblant a l'autèntica, i per això la +més enganyosa. Es destacava atrevidament retallada sobre el fons del +cel: el cavall sobre les seves potes de darrera, la seva cua +curiosament empetitida; l'home descobert, assenyalant, amb son +capell de plomes, la lluna, que era completament visible ara. + +-Em sembla:- digué George en un to de veu quasi patètic, del qual +havia desaparegut tota l'agressivitat -em sembla, si no ho preneu a +mal, que fóra bo de pendre un cotxe, si n'hi ha per ací. + +-Bé deia jo que fèieu una cara estranya- digué Harris amb afecte. +-És el cap, oi? + +-Potser sí, que és el cap- respongué. + +-Ho anava observant mentre veníem, però no us volia dir res. Us +imagineu visions estranyes: oi? + +-No, no: no és això- replicà George sobtadament. -No ho sé ben bé, +el que és. + +-Doncs jo sí- seguí Harris solemnial; -i us n'assabentaré: és la +cervesa alemanya que beveu. Sé del cas d'un home que... + +-No m'ho conteu, ara!- cridà George. -Probablement serà cert, però +ara no em trobo per escoltar-ho. + +-Vós no hi esteu acostumat, a la cervesa alemanya. + +-Des d'avui la deixo. Em penso que teniu raó. Sembla que no em va +bé. + +Una vegada a casa, el vàrem deixar al llit. Es trobava apaivagat i +profundament agraït. + +Passat algun temps, una nit, després d'una llarga passejada a cavall +i un àpat d'allò més satisfactori, començàrem a enraonar, donant-li +un bon cigar; i, retraient les coses des de llur començ, li contàrem +l'estratagema que haviem ordit pel seu bé. + +-¿Quantes còpies de l'estàtua dieu que vam veure?- preguntà així que +parlàrem. + +-Tres- digué Harris. + +-Tres solament? Ja n'esteu ben certs? + +-Certíssims- replicà Harris. -Per què ho dieu? + +-Res, res- respongué. Però em sembla que no va creure el que Harris +deia. + +* * * + +Des de Praga vàrem anar a Nuremberg, per Carlsbad. Els bons +alemanys, segons el dir, van, un cop morts, a Carlsbad, com els bons +americans a París. Jo ho dubto un xic, car trobo que és un lloc +petit que no té condicions per a una multitud. + +A Carlsbad un hom es lleva a les cinc. L'hora de moda per al +passeig, quan la banda toca sota la Colennade i el _Sprudel_ és ple +de públic en més d'una milla, és de set a vuit del matí. Ací poden +oir-se més llengües que les que arreplegà el ressò de la torre de +Babel. Jueus, polacs i prínceps russos; mandarins xinesos i baixàs +turcs; noruegs que semblen sortits d'un drama d'Ibsen; dones dels +boulevards; grans d'Espanya i comtes anglesos; muntanyesos de +Montenegro i milionaris de Chicago... són per tot arreu. Tot el luxe +del món ofereix, Carlsbad, a sos visitants, amb l'excepció de la +caça. Aquesta és metzina que contagia les quatre quintes parts de la +ciutat; però, volent més aviat preveure que no pas curar, han fet +per manera d'allunyar-la del veïnat. Les partides de caça són +formades a Carlsbad per dirigir-se a qualsevol lloc dels afores i +donar-se el gaudi d'un embriagament d'escopetades. + +* * * + +Si hom espera, a Nuremberg, trobar una ciutat de caient medieval, +resta defraudat cosa de no dir. De recons característics i +pintorescos panorames, n'hi ha abundosament; però a tot arreu són +voltats i envaïts de vida moderna, i el que resta d'antic no és pas +tan antic com hom imaginava. Al cap i a la fi, una ciutat, el mateix +que una dona, no té, de vella, sinó el que sembla; i Nuremberg és +encara una dama de bon veure. La seva edat és un xic difícil de +concretar sota la seva pintura fresca i el seu estuc, al llum del +gas i de l'electricitat; però, vista de prop, surten de relleu els +seus murs esberlats i les seves torres grises. + + + +CAPÍTOL IX + +Harris contravé la llei. -L'home servicial. Els perills dels seus +serveis. -George comença un seguit de delictes. -Aquells per als +quals l'Alemanya arribarà com un regal i una benedicció. -El +bullangós anglés. Els seus desenganys. -El bullangós alemany. Els +seus excepcionals aventatges. -El que un hom no pot fer amb les +robes del seu llit. -Un gaudi amb poques despeses -El gos alemany. +La seva bona educació. -El dolent comportament d'un escarabat. -Un +poble que marxa pel camí que ha de marxar. -El noi alemany. El seu +amor a la legalitat. -De com es pot deambular amb un +cotxet-bressol. -L'estudiant alemany. Les seves entremaliadures +mesurades. + + + +Tots tres ens arreplegàrem per un mitjà o altre, entre Nuremberg i +la Selva Negra, per embolicar-nos de debò. Harris se'ns avançà, a +Stuttgart, insultant un oficial. + +Stuttgart és una ciutat encisadora, neta i brillant, com una petita +Dresde. Té la doble atracció de sortir al pas amb el que conté digne +de veure's: un museu de mitjanes proporcions, un petit museu +d'antiguitats i mig palau. Ara ja és tot vist, i un hom es troba en +disposició d'esbargir-se. + +Harris no sabia que era a un oficial, que insultava. El va pendre +per un bomber (talment ho semblava), i va dir-li _dummer Esel_. A +Alemanya no és permès dir a un oficial _ase estúpid_. Però aquest +home particular ho era sens dubte. El que passà fou que Harris, al +Stadgarten, desitjós de sortir-ne i veient davant seu una porta +oberta, sortí al carrer saltant un cordó de filferro. Harris sosté +que no el va veure, però segurament que, penjat del filferro, hi +havia l'avís «Durchgang Verboten». L'home, que era prop de la porta, +detingué Harris, fent-li veure l'avís. Harris li donà les gràcies i +seguí avant. L'home li anà darrera, i va explicar-li que allò volia +dir que el pas no era permès. Calia, per a deixar les coses bé, que +Harris tornés a saltar el filferro i entrés de nou al jardí. Harris, +aleshores, digué a l'oficial que l'avís prohibía el pas, i, per +tant, passant de nou, contravindria la llei altra vegada. L'home ho +va ben compendre; i, perquè Harris no tingués inconvenient, li digué +que havia de tornar a entrar al jardí per l'entrada pròpia, que era +en girar la cantonada, i després sortir per aquesta mateixa porta. + +Fou llavors que Harris li digué _ase estúpid..._; cosa que ens +endarrerí un dia el nostre viatge i costà 40 marcs a Harris. + +Jo vaig tenir la meva a Carlsruhe furtant una bicicleta. No era pas +el meu intent. Simplement tractava de fer una bona obra. El tren es +trobava a punt de marxar, quan vaig adonar-me que la bicicleta de +Harris, segons creia, era al furgó. No hi havia ningú a prop per a +ajudar-me, i vaig saltar al furgó agafant-la amb el temps just. +Arrossegant-la triomfalment per l'andèn, vaig topar amb la veritable +bicicleta de Harris arrambada a un mur darrera uns càntirs de llet. +La bicicleta que jo havia pres era, doncs, d'algú altre. + +La situació esdevingué difícil. A Anglaterra hauria anat al cap +d'estació i li hauria explicat la meva errada; però a Alemanya no es +satisfan que un hom expliqui una petita questió semblant: el porten +amunt i avall, i cal que ho expliqui a mitja dotzena de persones; i +si succeeix que una d'aquestes no és a prop, o no té, de moment, +temps per a escoltar un hom, tenen el costum de retenir-lo per tal +que l'altre dia recomenci l'explicació. + +Jo vaig pensar, solament, deixar la bicicleta fora de la vista, i +més tard, sense moure soroll ni mostrar-me massa, fer una petita +correguda. Vaig trobar un cobert de fusta que em semblà precisament +el que em feia falta; i, en estar ficant-hi la bicicleta, un oficial +del ferrocarril, de gorra vermella, amb posat de mariscal de camp, +em sorprengué d'un cop d'ull i vingué cap a mi preguntant-me: + +-¿Vol dir-me el que fa, vostè, ací, amb aquesta bicicleta? + +-Vaig a posar-la ací, fora del pas.- I amb suau accent, vaig tractar +de fer-li veure que el que procurava era una bona acció d'home +servicial, per la qual havien de restar-me agraïts els empleats del +ferrocarril. Però ell no va respondre res. Sols m'interrogà: + +-Es de vostè, la bicicleta? + +-Precisament meva... no, senyor. + +-De qui és, doncs?- em preguntà autoritàriament. + +-No sabria dir-li-ho. No sé pas de qui sigui. + +-D'on la va treure, vostè?- fou la següent pregunta. I a la seva veu +hi havia una sospita que quasi insultava. + +-La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig +poder -del tren. El fet és que he comès una errada... + +No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el +mateix, i féu sonar un xiulet. Els detalls del que seguí, pel que em +pertoca, no tenen res de divertits. Per un miracle de la sort (diuen +que la Providència vetlla per alguns de nosaltres) l'incident va +ocórrer a Carlsruhe, on tinc un amic alemany, oficial de cert +valiment. No vull pensar el que hauria passat i el que m'hauria +pertocat si l'estació no hagués estat la de Carlsruhe o el meu amic +no s'hagués trobat a casa seva. Com van anar les coses, puc dir que +em vaig salvar agafant-me a un clau cremant. Em plauria d'afegir que +vaig deixar Carlsruhe sense màcula per a mi; però no fóra dir la +veritat: el sortir lliure de despeses és mirat fins avui, per la +policia, com un greu delicte contra la justícia. + +Aquests pecats nostres no són res comparats amb el que va fer +George. L'incident de la bicicleta ens havia confós tant, que, com a +conseqüència, perdérem George. Semblava natural que ens esperés a la +porta de la delegació de policia; però, de moment, només ens ho +semblà. No trobant-lo, vàrem pensar que potser se n'hauria anat tot +sol a Baden; i, desitjosos de sortir de Carlsruhe, vàrem pujar al +primer tren vers Baden, sense cap seguretat que obréssim bé. + +En arribar George a l'estació, trobà que nosaltres no hi érem i que +el seu equipatge havia desaparegut. + +Harris duia el bitllet de George; i, com que jo actuava de banquer +de tots tres, ell no portava a la butxaca sinó algunes monedes. +Prenent peu d'aquesta situació, George començà un seguit de +il·legalitats que, llegit més tard tal com era escrit fredament al +sumari judicial, a Harris i a mi ens posava la pell de gallina. + +Cal advertir que viatjar per Alemanya és una mica complicat. +Comprant un bitllet, a l'estació de sortida, per a l'estació on es +vol anar, hom creu tenir-ne prou. Res d'això; en arribar el tren que +us interessa, aneu a pujar tot seguit; però un guàrdia us deté amb +el gest i un senyal de la mà. + +-Vejam els vostres papers! + +Hom exhibeix el seu bitllet; però l'oficial us fa veure que el +bitllet, per si sol, res no significa: és solament el primer pas per +a viatjar. Cal tornar a la taquilla i treure el que se'n diu +_addició (schnellzug)_. Hom pensa, en tenir-la, que ja està tot +llest. Hom té permís per a muntar al tren: tot va bé, doncs. Però +hom no pot asseure's enlloc, ni pot anar dret, ni pot passejar amunt +i avall: Cal un altre bitllet que se'n diu de _«platz»_ i dóna dret +a un lloc. + +Sovint he pensat què faria un hom si no prengués més que un bitllet. +¿Se li permetria de córrer darrera el tren? ¿Podria posar-se una +etiqueta i ficar-se al furgó de les mercaderies? Altrament, ¿què +podria fer un hom que, havent comprat els dos primers bitllets, no +volgués o no tingués diners per al tiquet de lloc? ¿Li seria permés +de jeure a la xarxa d'equipatges? ¿Podria penjar-se a la part de +fora d'una finestra? + +Tornem, però, a George. Ell tenia justos els diners per a un bitllet +de tercera classe, en un tren mixt, per a Baden. Heu's-ho ací tot. +Per evitar les preguntes de l'empleat, esperà que el tren estigués +en marxa i saltà corrents. + +Els seus delictes eren, doncs: + +1er delicte: + +a) Muntar a un tren en marxa. + +b) No fer cas de l'oficial que l'havia amonestat. + +2on delicte: + +a) Viatjar en un tren de luxe que no corresponia al bitllet que +portava. + +b) Refusar el pagament de la diferència en ésser-li reclamada. +(George diu que no el va refusar: senzillament va comunicar a +l'oficial que no tenia la quantitat). + +3er delicte: + +a) Viatjar en un departament de classe superior a la del seu +bitllet. + +b) Refusar el pagament de la diferència en ésser-li reclamada. +(Altra vegada George discuteix l'exactitud de la denúncia. Mostrà el +fons de les seves butxaques, i oferí tot el que portava: uns 80 +cèntims en diner alemany. Va oferir-se a passar a tercera classe, +però en aquell tren no n'hi havia. Va oferir-se a anar al furgó, +però no ho admeteren.) + +4rt delicte: + +a) Ocupar un lloc sense pagar el seient. + +b) Passejar amunt i avall del passadís. (Com que no el deixaven +seure sense pagar, i com que no no podia pagar, esdevenia difícil +escollir el que s'havia de fer.) + +Les explicacions, però, no són de gaire profit, a Alemanya; i el +viatge de George de Carlsruhe a Baden fou el més car que registra la +història. Tot pensant en la facilitat i freqüència amb què un hom +s'embolica a Alemanya, arribem a la conclusió que, aquest país és un +regal i una benedicció per al terme mitjà dels anglesos. A +l'estudiant de medicina, al concurrent als restaurants del Temple, a +l'empleat en vacances... la vida a Londres li és un monòton i +fastigós seguit. Al britànic de bona salut li plau el gaudi +il·legal, o, si no, no li esdevé gaudi. Res del que _pot fer_ el +satisfà. Trobar-se ficat en un embolic qualsevol és la seva major +felicitat. Anglaterra li dóna, en aquesta concepte, no gaires +oportunitats. Embolicar-se d'aquella manera suposaria una gran +persistència a cercar-ho. + +Un dia vaig parlar d'aquestes coses amb el sagristà de la meva +parròquia. Era al matí del 10 de novembre, i estàvem llegint les +notícies de la policia amb certa ansietat. Un jove (la mena de jove +que sempre és) havia estat denunciat per promoure un de tants +avalots al restaurant «Criterium». El meu amic, el sagristà, té +fills, i, per la meva part, jo tinc un nebot que miro amb ulls de +pare i que la seva mare suposa a Londres amb motiu dels seus estudis +d'enginyeria. Cap nom conegut, afortunadament, no trobàrem a la +llista dels detinguts per la policia; i, descansats aleshores, +començàrem a moralitzar i considerar la bogeria i depravació de la +joventut. + +-Ja és molt notable- digué el meu amic -que el «Criterium» sostingui +el seu lloc de bullangues. En la meva joventut era talment el que és +ara. La nit sempre acabava amb un avalot al «Criterium». + +-Amb tot i la seva poca solta.- vaig dir jo. + +-I la seva monotonia,- replicà. -No teniu idea...- (i una expressió +de somni creuà sa fesomia) -no teniu idea del que hom arriba a +fatigar-se del passeig de Piccadilly Circus a la delegació de +policia de Vine Street. Però... quina altra cosa podia fer-se? Res, +ben bé. De vegades apagàvem un fanal del carrer, i tot seguit venia +un home i l'encenia. Si hom insultava un policia, aquest, +senzillament, girava l'esquena. Potser ni s'adonava que era +insultat; i, si ho sabia, tant se li'n donava. Es podia anar a +pinyes amb un camàlic de Covent-Garden, si us passava pel cap; i +generalment el camàlic en treia el millor partit, i la broma us +costava 5 xílings. En cas contrari, el preu era mitja lliura. En +aquest esport jo mai no hi he vist un veritable encís. Una vegada +vaig provar de manar un cotxe _hansom_, cosa que sempre ha estat +mirada com el més alt grau de l'esbarjo en la joventut que imposa +les modes de la bullanga. Una nit, ja avançada l'hora, sortia d'una +cerveseria del carrer Dean, i la primera cosa que em va esdevenir +fou l'ésser cridat a Golden Square per una vella amb tres nens, dos +dels quals ploraven i l'altre anava mig adormit. Abans que jo pogués +fer-me a un costat, llançà els nois dalt del cotxe, i, prenent el +meu número, va pagar-me un xíling més del que valia, segons deia, i +em donà la direcció, que era una mica més enllà del nord de +Kensigton. Realment va esdevenir-se que la casa era a l'altre part +de Willesden. El cavall estava fatigat, i en el viatge vam trigar +més de dues hores. Era la bèstia més peresosa que mai he tractat. Un +parell de vegades volguí convèncer els nois que fóra millor +retornar-los a la vella que me'ls havia encomanat; però, cada vegada +que obria la porteta el noi més menut cridava sorollosament. I, en +voler transferir el negoci a altres cotxers, la major part em +responien amb les paraules d'una cançó popular aleshores: «O Jordi! +no et sembla que et propasses un xic massa!» Un em va oferir de +portar a la meva dona l'encàrrec que volgués, mentre un altre em va +prometre d'organitzar una colla per treure'm, a la primavera, de la +fossa on aniria. Quan ja havia muntat al pescant, m'imaginava que +conduïa un vell coronel a una isolada regió, mitja dotzena de milles +més enllà d'on ell volia, i que el deixava al mig del camp renegant. +Amb això potser hauria tingut una bona diversió, segons el caràcter +del coronel. La idea de l'excursió als afores amb uns noiets que res +podien per si, mai m'hauria acudit que a Londres fos possible. +Londres- continuà el meu amic fent un sospir -dóna poques ocasions +als que cerquen aventures. + +* * * + +A Alemanya l'embolic es té quan menys un hi pensa. A Alemanya hi ha +moltes coses que no poden fer-se i que són ben fàcils de fer. A +qualsevol jove anglès que es complagui en aventures que no gaudirà a +Anglaterra, li aconsello de pendre bitllet vers Alemanya, amb cura +de no pendre'n d'anar i tornar, perquè potser li'n passaria el +temps. + +A les Ordenances de la policia de la _Fatherland_ trobareu una +llista de les coses que, si les feu, us esdevindran interessants i +fins emocionants. A Alemanya hom no pot treure a la finestra les +robes del llit. Qui cerqui embolicar-se pot començar per això. +Espolsant-les de la finestra estant, assoliria l'embolic abans +d'esmorzar. Al seu país podria penjar-se ell mateix, i poca cosa li +succeiria mentre no obstruís la vista o la llum dels veïns, o no +nafrés el vianant. + +A Alemanya no es poden usar pel carrer vestits de fantasia. Un meu +amic escocès, que vingué a passar l'hivern a Dresde, ocupà els +primers dies a discutir aquesta qüestió amb el Govern saxó. Li +preguntaren què feia, amb semblant abillament de faldilles i lluint +les cames. Ell, que no tenia res d'amable, respongué que no feia +sinó portar-les. Tornaren a preguntar-li per què les usava, i +respongué que per anar vestit. Aleshores varen dir-li que no s'ho +creien, i l'enviaren al seu estatge en un cotxe tancat. Fou +necessari el testimoni personal del ministre anglès per a +assegurar-los que el vestit de _Highland_, a Escòcia, és +l'abillament de consuetud, i que el porten molt respectables +persones que viuen dins la llei. Obligats per la diplomàcia, +acceptaren l'explicació; però sembla que, malgrat això, serven +l'opinió llur. + +Al turista anglès ja hi estan acostumats. Però un senyor de +Leicestershire, convidat de cacera per uns oficials alemanys, en +sortir de l'hotel fou enviat, amb cavall i tot, per a explicar la +seva lleugeresa, a la delegació de policia. + +Una altra cosa que no pot fer-se als carrers d'Alemanya és donar +menjar als cavalls, mules o ases, ja siguin propis o d'algú altre. +Si a un hom li ve de gust donar menjar a qualsevol cavall d'altri, +cal citar-lo, i cal que el menjar tingui lloc en un indret +pròpiament autoritzat. + +No ha de trencar-se vidre ni porcel·lana al carrer; tampoc a cap +lloc públic. Si hom trenca qualque cosa, ha d'arreplegar els bocins. +El que no sé dir és quina cosa pugui fer-se'n dels bocins, un cop +arreplegats. L'únic que sé del cert és que no poden llençar-se +enlloc, ni deixar-los enlloc, ni anar amb ells enlloc. Segurament +esperen que hom els porti sempre a sobre fins que mori i sigui +enterrat amb ells, o potser permeten que hom se'ls empassi. + +Pels carrers d'Alemanya no és permès que hom tiri a la ballesta. El +legislador alemany, no satisfet amb els delictes vulgars... +(diguem-ne els que un hom pot sentir que desitja, tot comprenent +llur mal), es preocupa imaginant les coses perilloses que un errant +maniàtic podria fer. A Alemanya no hi ha encara un càstig contra qui +es posés al carrer cap per avall. No se'ls ha acudit. En anar un +estadista alemany al circ i veure-hi acròbates, reflexionarà +l'omissió, però aleshores es posarà a treballar seguidament, i +planejarà una clàusula prohibint a la gent de posar-se cap per avall +al mig dels carrers i fixant una multa. + +Aquest és l'encís de la llei alemanya. La mala conducta té el seu +preu fixe, a Alemanya. No us tenen despert tota la nit, com a +Anglaterra, preocupat amb el dubte de si rebreu només una senzilla +amonestació o si sereu obligat al pagament de quaranta xilings, o bé +si el jutge estava malhumorat i us imposara uns quants dies +d'arrest. A Alemanya se sap exactament el que tot us costarà. Podeu +posar els diners sobre la taula, obrir el llibre de les ordenances +policíaques i planejar-vos el que fareu i el que pagareu, cèntim per +cèntim. + +Per passar una vetlla barateta, recomanaria passejar portant +l'esquerra i continuar després d'ésser advertit. + +Penso que, triant el barri i anant per carrers apartats, es podria +passejar tota una nit, en direcció incorrecta, per un total de tres +marcs, si fa o no fa. + +A les ciutats alemanyes no es pot anar a correcuita en colla, un cop +fet fosc. No sé del cert quants constitueixen una colla; i cap +policia a qui he preguntat sobre l'assumpte no s'ha cregut competent +per a fixar-ho. Una vegada ho vaig dir a un meu amic alemany que +anava al teatre amb la seva dona, la sogra, cinc fills, sa germana +amb un promès, i dues nebodes: li vaig preguntar si no contravenia +la llei; i ell, no pensant que fos una broma meva, llançà una mirada +al grup i va dir solament: + +-Oh! Em sembla que no. Tots som família. + +-Les ordenances no diuen si el grup és format de família- vaig +replicar-li: -només parla de grup o colla. Per la meva part (tot i +no volent molestar-vos) jo penso que formeu grup. Manca saber què en +pensarà la policia. Jo sols faig l'advertiment. + +El meu amic no en prengué cura; però la seva esposa, pensant-s'ho +millor i per no posar-se en perill que la policia desfés la colla de +bon principi, va fer que es separessin, per reunir-se de nou a la +porta del teatre. + +Una altra temptació que hom ha de dominar, a Alemanya, és la de +llençar cap cosa per la finestra. Cal comptar que els gats no en són +exceptuats. Durant la primera setmana de la meva estada a Alemanya, +em desvetllaven sovint els gats. Una nit em feren tornar boig. Vaig +arreplegar tot un arsenal (dos o tres bocins de carbó, unes quantes +peres molt dures, un parell de culs d'espelma, un ou que vaig trobar +a la cuina, una ampolla buida de llimonada, i altres semblants +articles), i, obrint la finestra, començo a bombardejar el lloc on +pensava que era l'enemic. Suposo que no vaig fer cap blanc: mai no +he conegut cap home que encertés un gat, àdhuc veient-lo, a no +ésser, potser, per atzar. Fins he vist tiradors de primera, que +havien guanyat el premi de la reina, fer fallença tirant amb rifle +sobre gats, a distància de cinquanta metres: ni un pél no els +tocaren. Sovint he pensat que, en lloc de blancs de cartró, de +cérvols corrent i d'altres coses per l'estil, el tirador +veritablement superior seria el que pogués envanir-se d'haver +encertat un gat. + +Sigui com sigui, els gats d'aleshores fugiren. Potser l'ou els va +enutjar: em va semblar, en pendre'l, que no era gaire bo. I novament +me'n vaig anar al llit, pensant que havia acabat l'assumpte. + +Deu minuts després sonà violentament el timbre elèctric. Jo vaig +tractar de fer el distret, però allò era massa persistent; i, +posant-me una bata, salto a la porta, i em trobo al davant un +policia que duia fent pila totes les coses que jo havia llançat per +la finestra. Totes menys l'ou. I em digué: + +-Són de vostè, aquestes coses? + +-Eren meves, sí, senyor; però ja no les vull per a res. Les pot +donar a qui vulgui. Per a vostè mateix. + +El policia, sense remerciar-me l'oferiment, seguí: + +-Vostè ha llançat aquestes coses per la finestra. + +-És veritat: les hi he llançades. + +-Per què les ha llançades per la finestra? + +Tot policia alemany té el seu codi de preguntes. Mai no les canvia +ni les oblida. + +-Les he llançades contra uns gats. + +-Quins eren aquests gats? + +Era aquesta la precisa pregunta que esqueia a un policia alemany. Jo +vaig respondre, amb clara ironia, que, malgrat avergonyir-me de la +meva ignorància, la veritat era que no coneixia els gats, estranys +en absolut per a mi. Vaig oferir que, si la policia arreplegava tots +els gats del veïnat perquè pogués veure'ls, jo els reconeixeria per +llur miol. + +La policia alemanya no comprèn les bromes; i més val així, per cert, +car em sembla que hi ha assenyalada una grossa multa per al cas que +és apel·lat «tractar un oficial amb ultratge». + +Sols em va objectar que no era deure de la policia ajudar-me en +reconèixer els gats. El seu deure era de multar-me per haver llançat +objectes per la finestra. Aleshores vaig preguntar-li què pot fer, +un hom, a Alemanya, quan és desvetllat pels gats; i em va dir que em +pertocava denunciar l'amo i sumariar-lo: llavors la policia +procediria contra l'amo, i, en tot cas, ordenaria destruir el gat. +El que no va dir-me és la persona que destruiria la bèstia, ni el +que aquesta faria mentre s'instruïa el sumari. + +Vaig consultar-li els mitjans per a descobrir el propietari dels +gats. Es posà a rumiar-ho una estona, i m'aconsellà seguir els gats +fins a casa llur. Amb tal consell no volguí continuar enraonant: el +que hauria dit, potser hauria deixat les coses més malament. La +festa, així, em va costar dotze marcs. + +Ni un sol dels quatre funcionaris que m'interrogaren sobre +l'assumpte no hi veié absolutament res de ridícul. + +Però a Alemanya quasi totes les faltes i bogeries humanes esdevenen +un no-res comparades amb l'enormitat de passejar sobre l'herbatge +dels jardins. Enlloc, ni en cap ocasió ni temps, no és permès de +trepitjar l'herba. L'herba, a Alemanya, és quelcom sagrat. Posar el +peu sobre herba alemanya fóra sacrilegi tan gran com ballar una +polca sobre una catifa mahometana de fer oració. Fins el gossos +respecten l'herba, a Alemanya. Cap gos alemany somiaria de posar-hi +la pota a sobre. Si és vist un gos corrent sobre l'herba alemanya, +es pot fer la juguesca que és el gos d'algun infidel estranger. A +Anglaterra, en voler evitar que un gos entri a determinat lloc, s'hi +posa una xarxa de filferro de sis peus d'alçada, sostinguda per +estaques i defensada amb punxes per dalt. A Alemanya col·loquen una +posteta al centre, amb un avís que diu: «Hunden verborten» («Es +prohibeix d'entrar als gossos.») I un gos que porta a les venes sang +alemanya, el mira i marxa. + +En un parc alemany, he vist un jardiner passejar-se molt curosament +amb sabates de feltre, anar a un tapís d'herba, agafar-hi un +escarabat, i deixar-lo seriosament, però decididament, sobre la +vorera empedrada. Un cop això fet, restà mirant l'escarabat per si +gosava tornar a l'herba. I l'escarabat, completament avergonyit de +si mateix, començà a córrer cap al punt d'on havia vingut, potser, i +retornà pel bell mig de la vorera, marcant amb ufana un caminar +_ausgang_. + +En els parcs alemanys hi ha senderons separats, amb destinacions +pròpies; i cap persona, sense perill de la seva vida i fortuna, no +pot anar pel camí indegut. Hi ha camí propi per als que van sobre +rodes, i andens especials per als que van a peu; avingudes per als +que cavalquen; camins per als que porten vehicles de poc pes, i +camins per als que porten vehicles pesats; camins per a infants i +per a senyores soles. Que no hi hagi camins per a homes calbs i per +a sufragistes, és cosa estranya. + +Al _Grosse Garten_ de Dresde vaig trobar-me una senyora vella, +desemparada i confosa al bell mig de set camins. Cada un d'aquests +era guardat per un cartell amenaçador recomanant que tothom se'n +separés si no es trobava comprès en la destinació que tenia. + +-Dispensi que el molesti, senyor- em va dir en saber que jo podia +parlar anglès i llegir l'alemany: -¿Em podria dir el que jo sóc i +per on he d'anar? + +Jo me la vaig mirar de cap a peus, curosament, i arribí a la +conclusió que es tractava d'una «persona adulta» i «un caminant». +Aleshores vaig indicar-li el seu camí. Ella el contemplà tota +acorada. + +-Però és que jo no he de fer res per aquí- va dir-me. -¿No puc anar +en aquesta direcció? + +-Oh! no! I ara! Aquest camí és destinat als infants. + +-Però si jo no els faré cap mal!- digué ella somrient. I ben de debò +que no semblava capaç de fer-los cap mal. + +-Senyora, si fos per mi, jo em refiaria de vostè perquè anés per +aquest camí, encara que el meu hereu s'hi trobés a l'extrem; però +vostè, com a «adulta», aventurar-se per aquest camí, és guanyar-se +una multa o que la tanquin a la presó, si fa o no fa. Ve-li ací el +seu camí, ben clarament marcat: «Nur für Fussganger»; i, si vol +seguir el meu consell, vagi per aquí, car no és permès d'aturar-se i +dubtar. + +-Però si no és de cap manera la direcció que m'és precisa! + +-És la direcció que és precís que li sigui precisa.- I vam +separar-nos. + +En els parcs alemanys hi ha bancs expressos retolats: «Solament per +a adults» («Nur für Erwachsene»); i el noi alemany que té desig de +seure, en llegir l'anunci passa de llarg cercant un banc permès per +als nois. Allí seu, amb cura de no tacar la fusta amb el fang de les +seves sabates. Cal imaginar un banc al parc de Regent, o de Saint +James, amb el rètol: «Solament per a adults»! Tots els nois, en cinc +milles a l'entorn, tractarien de fer-se lloc al banc, i cridarien +als que hi seurien perquè els hi deixessin seure a ells. Quant a un +adult, no podria pas acostar-s'hi de mitja milla per la confusió de +nois. + +El noi alemany que casualment seu a un banc d'adults sense +adonar-se'n, fuig corrents en fer-li veure l'equivocació, i marxa +espaordit, amb el cap abatut, avergonyit d'allò més, amb dolor i +remordiment. + +No és pas que el noi alemany es trobi oblidat del paternal Govern. +En els parcs alemanys i en els llocs públics té assenyalats llocs +expressos (Spielpütze) amb munts de sorra. Allí pot seure a plaer, i +pot fer pastissos de fang i castells de sorra. Per al noi alemany, +un pastís fet amb qualsevol fang que no fos aquest, li semblaria un +pastís immoral: no el satisfaria gens ni mica: la seva ànima li'n +faria retret. + +-Aquest pastís- es diria ell mateix -no és talment com devia ésser, +fet amb el fang que el Govern dóna per a fer-ho. No ha estat fet en +el lloc destinat i conservat pel Govern per a fer pastissos de fang. +No pot reeixir. És un pastis il·legal (diguem-ne clandestí o de +contraban). I fins que el seu pare hagués satisfet la multa +corresponent, i ell hagués rebut el que li pertocava, la seva +consciència seguiria amoïnant-lo. + +Una altra excel·lent cosa per a treure gaudi, a Alemanya, és el +senzill i pràctic cotxet-bressol per als nens. El que pot fer-se amb +un _kinderwagen_, com són anomenats, i el que no pot fer-s'hi, ocupa +qui-sap-les pàgines de les ordenances alemanyes. Després de +llegides, s'arriba a la conclusió que el qui pot conduir un cotxet +d'aquests sense mancar a la llei, ben bé podria ésser un perfecte +diplomàtic. Amb ells no s'ha de vagar ni s'ha d'anar massa de +pressa. Hom no s'ha de posar, amb ells, al davant de ningú; i, si +algú es posa al davant seu, ha de deixar-li el camí franc. Si hom +vol aturar-se amb un cotxet així, ha d'anar al lloc destinat +expressament per aturar-los, i, up cop allí, ha de romandre aturat. +No es pot creuar el carrer amb ell. Si el que el porta o el nen +viuen a l'altra part, això no és compte de les ordenances. No és +permès de deixar aquest cotxet enlloc, i solament se'l pot dur a +determinats indrets. En mitja bora de menar un cotxet d'aquests per +Alemanya, hom cauria en tants embolics, que li donarien un mes de +feina. Qualsevol jove anglès que se les volgués heure amb la +policia, res millor podria fer que portar a Alemanya un +_kinderwagen_. + +A Alemanya no es pot deixar oberta la porta del carrer després de +les deu de la nit, i hom no pot tocar a casa seva el piano més tard +de les onze. A Anglaterra mai no he sentit la necessitat de tocar el +piano, ni se m'ha acudit d'oir-lo, després de les onze. Però és ben +diferent que a un hom se li digui que no pot tocar-lo. Ací, a +Alemanya, mai sento veritable desig d'oir el piano sinó després de +les onze. Aleshores em plauria de seure i oir _La pregària d'una +verge_ o _l'obertura de Zampa_. Altrament, a Alemanya, la música +després de les onze deixa d'ésser música: esdevé un pecat, i, com a +tal, no en pervé gaudi. + +L'únic individu que de vegades somia de passar per sobre de la llei, +a Alemanya, és l'estudiant; i encara, aquest, fins a una llinda ben +definida. Per habitud li són permesos certs privilegis, però +estrictament concretats i clarament entesos. Per exemple: +l'estudiant alemany pot embriagar-se i caure adormit a la vora d'un +camí, sense més càstig que el d'haver de donar una propina, el matí +següent, al policia que va trobar-lo i el va conduir a casa seva. +Però, tractant-se d'un carrer, ha d'escollir, per deixar-s'hi caure, +els carrers apartats. L'estudiant alemany, assabentat de la +facilitat de l'oblit, treu totes les forces que li resten per passar +la cantonada fins als llocs on pot caure despreocupadament. En certs +barris pot jugar amb els timbres de les cases. La renda dels pisos +d'aquestes cases és més batxa que als altres indrets de la població. +La dificultat la troba cada família en preparar-se un secret, per +tocar son timbre, amb el qual pugui saber si el toc va per a ells o +és distracció o brometa. Si s'ha de visitar de nit una d'aquestes +cases, val la pena de conèixer el secret del timbre; car, si massa +s'insistís, es podria arreplegar amb el cap tota una galleda +d'aigua. + +També a l'estudiant alemany li és permès, a la nit, apagar llums; +però sempre i quan no siguin molts. L'estudiant alemany tranuitador +en porta generalment el compte, i resta satisfet quan arriben a +mitja dotzena cada nit. Igualment pot cridar i cantar, en anar-se'n +a casa, fins a dos quarts de tres de la matinada, i en certs +restaurants li és permès passar el braç per la cintura de la +cambrera. Per evitar un més enllà, les cambreres de restaurants +sovintejats per estudiants són sempre escollides curosament entre el +tipus de dona seriosa i ficada en anyets, pel qual motiu l'estudiant +alemany pot fruir el gaudi del flirt sense temença ni retrets. + +Els alemanys són poble que viu sota la llei. + + + +CAPÍTOL X + +Baden-Baden des del punt de vista del visitant. -La bellesa del matí +com es capeix des del vespre anterior. -La distància amidada amb el +compàs. -La distància amidada amb les cames. -George en comptes amb +sa consciència. -Una màquina peresosa. -Muntar en bicicleta segons +el cartell. La seva facilitat. -El ciclista de cartell: son vestit, +son mètode. -El grif com una joguina domèstica. -Un gos amb dignitat +pròpia. -El cavall insultat. + + + +Des de Baden, sobre el qual sols cal dir que és lloc de gaudis, +semblant als altres de la seva categoria, començàrem a anar d'allò +més en bicicleta. + +Vàrem projectar una excursió de deu dies, amb la qual contemplaríem +la Selva Negra, incloent el _Donau-Thal_, que, a vint milles des de +Tuttlingen a Sigmarigen, és potser la vall més formosa d'Alemanya. +El Danubi passa per aquest lloc, serpentejant son estret camí entre +pobles pintorescos i característics i antics monestirs mig ocults +per l'herbatge, (on encara hi ha el frare descalç i descobert, amb +el cordill cenyit als lloms, i el pastor que, gaiato en mà, cuida +les ovelles escampades per les vores dels turons); entre boscos +rocosos; entre clars munts de pedres coronades per un enrunat +castell, o una església, o una fortalesa; amb un misteriós reflex de +les llunyanes muntanyes dels Vosgues, on la meitat dels naturals +resten fastiguejats si hom els parla francès, i l'altra meitat es +sent insultada si hom els parla alemany, i tots plegats s'indignen +en oir el més breu so d'anglès: una situació veritablement difícil +per al foraster. + +No vàrem poder realitzar totalment el nostre projecte. Sempre +l'acció resta endarrerida per la intenció humana. És cosa fàcil el +dir i el creure, a les tres de la tarda: -Ens llevarem a les cinc, +ens desdejunarem lleugerament al cap de mitja hora, i començarem la +marxa a les sis. + +-Haurem fet un bon camí abans no comenci la calor del dia- diu un +altre. + +-En aquesta època, de l'any, la matinada és la més agradosa part del +dia. No us sembla?- diu un tercer. + +-Segurament. + +-Tan agradosa, tan fresca!... + +-La mitja llum és exquisida. + +El primer matí tot va bé. La colla es reuneix a dos quarts de sis. +Tots hi són silenciosos, un xic rondinant, abocats a murmurar pel +menjar i quasi per cada cosa. L'atmosfera és carregada de la +condensada irritabilitat que cerca com desfogar-se. A la nit, la veu +temptadora diu: + +-Em sembla que llevar-nos a dos quarts de set en punt ja fóra bona +hora. + +La veu de la virtut protesta dèbilment, i diu: + +-Això fóra tant com trencar la nostra resolució. + +La temptació respon: + +-Les resolucions han estat fetes per a l'home, i no pas l'home per a +les resolucions.- El dimoni pot fer retrets per reforçar sos +arguments amb les mateixes escriptures. -A més, això és molestar tot +l'hotel. Cal pensar en els pobres criats. + +La veu de la virtut continua, però més feble cada cop: + +-Però si tothom es lleva de bon matí, en aquests llocs! + +-No s'hi llevarien, si no s'hi veiessin obligats, els pobres. +Acordem que el desdejuni sigui a dos quarts de set en punt, i així +no farem nosa a ningú. + +Així, disfressat el mal amb arguments de bondat, hom jeu i dorm fins +a les sis, donant a sa consciència l'explicació (que no és creguda +per aquella) que hom fa el que fa per generosa consideració als +altres. Jo sé el que és allargar aquesta consideració fins a les +set. + +De la mateixa manera, la distància amidada amb un compàs no és +exactament igual que quan s'amida anb les cames. + +-Deu milles per hora, durant set hores, fan setanta milles. Una bona +diada. + +-Hi ha turons bastant pesats de pujar. + +-Però es guanya després en baixar. Diguem vuit milles per hora i +posem-n'hi seixanta en total. _Gott in Himmel!_ Si no hem de fer +vuit milles per hora tant se val que anem en un cotxet d'invàlids. + +Mirant-ho en el mapa, sembla impossible que es pugui fer menys. +Però, a les quatre de la tarda, la veu del deure us fa pensar: + +-És cosa de seguir avant. + +-No cal cuitar tant; no avalotis. ¡Fixa't quin bell panorama, d'ací +estant! + +-Molt bonic. No oblidis que som a vint-i-cinc milles de Saint +Blasien. + +-Quantes? + +-Vint-i-cinc, o potser més. + +-¿Vols dir, que sols havem caminat trenta cinc milles? + +-Ni una més. + +-Ximpleria! No hi crec, en el mapa vostre. No fóra possible. Havem +estat caminant de ferm des de bon principi. + +-No és pas així. De primer, no varem sortir fins a les vuit. + +-A tres quarts de vuit. + +-Està bé, a tres quarts de vuit. I a cada mitja dotzena de milles +ens havem aturat. + +-Ens havem aturat sols per fruir les vistes. No val la pena, de +venir a veure un país i després no veure'l. + +-...I, a més, hem hagut d'arrossegar les màquines en algunes costes +molt violentes. + +-...I, a més, ha estat un dia extraordinàriament xafogós. + +-Bé, no oblidem que Saint Blasien és encara a vint-i-cinc milles. +Heu's aquí tot. + +-Resten gaires pujades? + +-Dues, n'hi ha. + +-Em semblava haver-vos sentit dir que fins a Saint Blasien tot anava +de baixada. + +-Això és a les deu milles darreres, en som a vint-i-cinc milles, de +Saint Blasien. + +-No hi ha cap vila, pel mig? ¿Què pot ésser, allò que es veu més +amunt del llac? + +-No és Saint Blasien ni cap vila propera. Començar aquestes +observacions vol dir un perill... + +-És un perill, afadigar-se massa, Cal ésser sempre moderat: Segons +el mapa, aquell lloc, Titisee, és molt bonic i agradós. Em sembla +que per allí deu córrer bon ventet. + +-Potser sí. Però vau ésser vosaltres, els que donàreu la idea +d'anar-hi, a Saint Blasien. + +-Creieu que no tinc gaire interès a anar-hi. Un lloc, al capdavall, +petit i trist. Aquest Titisee és, ben segur, molt més bonic. + +-És molt a prop: oi? + +-Cinc milles. + +Chor general: + +-Anem-hi, a Titisee! + +George va fer el descobriment de la diferència entre la teoria i la +pràctica el mateix primer dia de les nostres excursions. Digué: + +-Jo creia que el programa era de pujar les costes en tren i +baixar-les en bicicleta.- Aleshores ell anava a la bicicleta, una +mica endarrerit, i Harris i jo al tàndem. + +-Així ho fem quasi sempre- respongué Harris, -Però els trens no +pugen totes les costes de la Selva Negra. + +-Ja m'ho recelava, jo- rondinà George. I tots emmudírem. + +-Altrament- digué després Harris (que de bon segur ho havia meditat +bé), -no hem pas de desitjar que tot sigui baixada. La cosa no seria +completa. Cal un xic de dolent, entre el que és bo. + +De nou es féu el silenci, i altra vegada el trencà George: + +-No us esforceu massa, per mi. + +-Què voleu dir?- li preguntà. + +-Vull dir que on hi hagi un tren que pugi les costes no refuseu de +pendre'l per temença d'ofendre'm. Per la meva part, encara que fos +no fer les coses completes, hi estic disposat, a pujar aquestes +muntanyes en tren. Ja me les entendré amb la meva consciència. Ja fa +una setmana que m'estic llevant a les set cada dia, i em sembla que +això em dóna algun dret. No us amoïneu massa, per mi. + +Li vàrem prometre de tenir-ho en compte, i esdevinguérem silenciosos +de nou fins a l'altra frase de George: + +-Quina bicicleta vau dir que era, aquesta? + +-No recordo ben bé la fàbrica.- respongué Harris; -però tant se val. + +-Vols dir? + +-Prou. Però, per què ho pregunteu? ¿Què us passa? + +-Que no és el que diu l'anunci. + +-Quin anunci?- preguntà Harris. + +-L'anunci d'aquesta particular marca de bicicletes- digué George. +-En vaig veure un, exposat al carrer Sloane, un parell de dies abans +de sortir. Un home muntava aquesta marca de màquines; un home que +duia a la mà una bandera. Es veia clarament que no feia cap mena de +esforç: estava assegut senzillament, i, sense més ni més, corria que +volava. La bicicleta anava sola, i anava d'allò més bé. Aquesta +màquina vostra deixa que un hom ho faci tot. És una mala bèstia +malfeinera. Si hom no l'empeny, ella, per si, no es belluga. Jo, de +vós, reclamaria. + +Si hom ho pensa, cal dir que poques bicicletes són el que diuen +llurs anuncis. Tan sols en un anunci recordo haver vist demostrant +esforç el que la muntava: bé és veritat que era perseguit per un +bou. En el cas concret, l'objecte de l'artista és de convèncer el +neòfit que dubta, que l'esport d'anar en bicicleta consisteix a +seure sobre una luxosa selleta i ésser dirigit cap on es vulgui per +invisibles i celestials poders. + +Per regla general, en els cartells, el ciclista acostuma ésser una +dama, i hom imagina que per al perfecte descans del cos, juntament +amb l'absoluta despreocupació mental, res no val el dormitar sobre +les aigües d'un llac, comparat amb l'anar en bicicleta pel més +accidentat camí. Cap viatge meravellós sobre un núvol d'estiu no +faria les coses amb més facilitat que la dama de la bicicleta, +segons el cartell. El seu vestit de muntar, en temps d'estiu, és +ideal. És ben possible que la bona mestressa de sa casa, acostumada +a les antigues habituds, no la volgués admetre a dinar vestida així, +i que policies de caràcter mesquí tractessin d'assegurar-la +embolcallant-la amb un cobertor abans de denunciar-la. + +Però ella no se'n preocupa gens ni mica. Amunt i avall, per entre el +més gran tràfic, sobre camins que entrebancarien una piçonadora, +ella passa com una visió de suggestiva bellesa. El seu cartell +oneja; sa figura sembla la d'una sílfide, col·locada airosament, +l'un peu sobre la selleta i l'altre descansant lleugerament sobre el +fanal. De vegades s'avé a seure: llavors posa els peus en els +ressalts de la màquina, encén una cigarreta i fa flamejar sobre el +cap una llanterna xinesa. + +Excepcionalment és un home qui munta la màquina; però aquest no és +un acròbata tan perfecte com la dama. Tot el que arriba a fer són +equilibris, com l'anar de peu dret sobre el seient i flamejar +banderetes, o beure cervesa mentre corre. Hom suposa que ha d'ocupar +la seva imaginació en qui sap què: seure tranquilament a la màquina +una hora i una altra hora sense res a fer ni res a pensar fóra cosa +per a fastiguejar qualsevol home de temperament actiu; i és per això +que el veiem aixecar-se sobre els pedals, en arribar al bell cim +d'un turó, per enraonar al sol o declamar versos al paisatge que el +rodeja. + +Qualques vegades el cartell pinta una parella de ciclistes, i hom +capeix amb justesa fins a quin punt és superior, per a dir amoretes, +la moderna bicicleta sobre l'antic salonet o l'abusada porta del +jardí. Ell i ella munten llurs bicicletes, tenint bona cura que +sigui de la marca anunciadora; després, un i altra no tenen altra +cosa a pensar que el dolç diàleg de l'eterna història, pels carrers +ombrívols, per ciutats de gran moviment els dies de mercat, deixant +anar les rodes de la «Bermondsey Company's, la millor de la Gran +Bretanya», o la «Camberwell Company's Eureka, sense juntura». No els +cal fer anar pedals; tampoc els cal menar en cap direcció. Mirar-se +l'un a l'altre, i saber l'hora per tornar a casa, és tot el que els +pertoca. Mentre Edwin s'inclina per dir a Angelina paraules a cau +d'orella, i ella gira el rostre a l'horitzó per amagar-li la +vermellor de ses galtes, les màgiques bicicletes segueixen llur +fàcil cursa. + +I el sol es mostra sempre rutilant, i els camins són sempre eixuts. + +Cap pare auster no va muntat, recelós, seguint-los; no porten al +costat cap tia que els vigili; cap endiablat germanet no treu el cap +a una cantonada per atalaiar-los. Mai no hi ha entrebancs. I més +d'un cop m'han fet exclamar: -Senyor, senyor! ¿per què no existirien +les «millors de la Gran Bretanya» o els «Camberwell Eureka», per +llogar, essent jo jove? + +De vegades el «Camberwell Eureka» o «la millor de la Gran Bretanya» +és arrambada contra una porta: problablement es troba afadigada. Ha +estat treballant rudament tota la tarda portant la parella de joves. +Com que aquests tenen bon cor, han baixat perquè descansi. Ells són +asseguts sobre l'herba, sota l'ombra de gracioses branques. L'herba +és alta i eixuta. Un rierol corre a llurs peus. Tot és pau i +descans. + +Aquesta és sempre la idea que el dibuixant de cartells de bicicletes +desenrotlla perquè hom imagini... descans i pau. + +Però no parlo amb certitud en dir que cap ciclista de cartell mai no +treballa. Ara que hi penso, recordo haver vist cartells representant +ciclistes treballant durament, fins a exhaurir-se en l'esforç. +Aquests són magres i unes feres per al treball. El suor els cau a +doll del front. Un hom pensa que, si resta una rampa més enllà del +cartell, o cauen de la bicicleta o expiren en la feina. Però això +s'esdevé per motiu de llur mateixa bogeria. Si anessin amb +bicicletes «Putney Popular» o «Batterset Bounden» (talment com fa +l'altre del centre, home de seny), aleshores estalviarien aquest +treball innecessari. Tot el que haurien de fer és pendre el posat +d'home feliç: potser, a tot fer, empènyer el pedal un xic cap enrera +quan la màquina, amb sa jovenívola lleugeresa, perd el cap un +instant i corre massa ràpidament. + +Tu, jove afadigat, que seus en una pedra mil·lenària, massa afadigat +per a adonar-te de la ferma pluja que t'entra fins als ossos; tu, +donzella fastiguejada, amb els cabells caiguts i humits, neguitosa +per l'hora, que desitjaries dir renecs i no saps com dir-los; tu, +home gras i calb, que t'esvaneixes visiblement, mentre alenes +treballosament i rondines per l'interminable camí; tu, enrogida i +lassada matrona, que condueixes penosament la lenta roda que no vol +anar... ¿per què no pensàreu a comprar «la millor de la Gran +Bretanya» o una «Camberwell Eureka»? ¿Per què aquestes bicicletes de +tan inferior classe són les més populars en el país? + +¿Succeeix, amb les bicicletes, ço que s'esdevé amb tota cosa: que +hom no capeix el bo que diuen els anuncis? + +*.* * + +El que a Alemanya mai no deixa d'encisar-me és el gos. A Anglaterra +hom arriba a fastiguejar-se de les antigues races de gossos a força +de conèixer-les: el mastí, el de _plum-pudding_, el terrier (negre, +blanc o de pèl aspre, segons els casos, però sempre amb ganes de +barallar-se), el collie, el bull-dog... mai res de nou. + +A Alemanya n'hi ha gran varietat. Hom es troba amb gossos que mai no +ha vist ni per semblança; que, fins que els sentim lladrar no sabem +del cert que siguin gossos. És cosa ben interessant. + +George aturà un gos a Sigmaringen i ens cridà l'atenció. Jo vaig dir +que potser fóra un encreuament de bacallà i gos d'aigua. No em +plauria si era altra cosa que fill de gos d'aigua i bacallà. Harris +procurà de retratar-lo, però la bèstia es posà a córrer i va +amagar-se sota unes brolles. + +Jo no comprenc la idea que porten els alemanys amb la barreja de +races de gossos. Avui per avui és un secret. George diu que cerquen +un grif i són bastants els que s'ho pensen. Realment en un o dos +casos que he topat, diria que han assolit l'èxit en això. Però estic +abocat a creure que eren simples casualitats. L'alemany és home +pràctic, i no encerto jo l'objecte que pugui tenir un grif. + +Si el que es vol és una cosa ben estranya, ¿no té, per ventura el +_dachshund_? ¿Per què demanar més? Altrament, un grif fóra un +inconvenient, en una casa. Tots anirien trepitjant-li la cua seguit +seguit. Penso que ço que els alemanys volen assoiir és una sirena, +per ensinistrar-la a caçar peixos. + +L'Alemany no vol passar per la inactivitat de ningú. Es complau a +veure com treballen els seus gossos, i els gossos alemanys amen el +treball. Això és indubtable. La vida dels gossos anglesos deu ésser +ben insuportable, per aquells. Cal imaginar un ésser fort, actiu i +intel·ligent, de temperament enèrgic i excepcional, condemnat a +passar les vint-i-quatre hores del dia a no fer res: ¿com podria +complaure'l? Res d'estrany, doncs, que es trobi incomprès i desitgi +l'inversemblant i es fiqui en avalots i bullangues. + +D'altre costat, el gos alemany té moltes coses en què ocupar la seva +intel·ligència. Sempre té feina i fa son paper important. Mireu-lo +anant enganxat al carret de la llet: cap sagristà es sentiria més +complagut al moment de passar la plata entre els feligresos. +Realment, no és treball, el que fa: l'home l'empeny i ell lladra. És +la idea de la divisió del treball. El que ell es diu a si mateix és: + +-El vell no pot lladrar, però pot empènyer: ja em va bé. + +L'interès i l'orgull que pren en l'assumpte és bonic d'observar. Un +altre gos que passa, potser li fa alguna burlesca consideració sobre +la qualitat de la llet que condueix. Ell s'atura, de cop i volta, +sense cura del tràfec. + +-Dispensi: què ha dit, vostè de la llet? + +-Res, no he dit, de la llet- respon l'altre gos amb gest de gentil +innocència. -He dit, només, que feia un bon dia, i he demanat el +preu del midó. + +-Vol dir que demanava el preu del midó: oi? ¿Li plauria de saber-ho? + +-Sí, si és servit. No sé per què he pensat que m'ho podria dir. + +-I sí, que puc dir-li-ho. Val... + +-Apa, anem-hi!- interromp l'amo, afadigat, sufocat de calor i amb +desig d'acabar la volta. + +-Sí, sí; però... voto a!... ¿No ha sentit el que ha dit, aquest, +sobre la nostra llet? + +-Ah! No en facis cas. Hi ha un tramvia que ve per la cantonada i ens +trepitjaria. + +-Sí, que en vull fer cas. Tinc el meu orgull. Aquest ha demanat el +preu del midó, i ara ho sabrà. Val vint vegades més... + +-Ep, que vas a llençar-ho tot!- diu el vell patèticament, lluitant +amb ses poques forces per contenir-lo. -Ai, ai! Així t'hagués deixat +a casa! + +El tramvia li ve a sobre. Un cotxer els avisa a crits. Un altre gos, +enorme, esperant ficar basa en la questió, tot arrossegant un carret +de pa i seguit d'un vailet que li fa crits, s'ha aturat a l'altra +part del carrer. Es forma un grupet de gent, i un policia acut +precipitadament a l'escena. + +-Val...- diu el gos de la llet -val vint vegades el que tu vals +abans no acabi jo amb tu. + +-Vols dir?- exclama l'altre. + +-Sí, sí, nét de gos d'aigua francès, menja cols!... + +-Mare de Déu! ¡Ja deia jo que ho llençaria tot!- diu el lleter. -Ja +t'ho deia jo! + +Però ell està massa ocupat per a fer-ne cas. Cinc minuts després, en +retornar el tràfic a son moviment, en haver replegat el vailet del +pa sos llonguets plens de fang i haver marxat el policia amb els +noms i domicilis de tots els que troba en el grup, aleshores el +nostre gos gira el cap i mira enrera. + +-Sembla que ha caigut alguna cosa- diu en to indiferent. Després, +sacsejant-se tot ell amb tranquilitat, afegeix, triomfant: -Però em +sembla que li he fet saber el preu del midó. Penso que no tornarà a +ficar-se amb nosaltres. + +-Déu ho faci!- diu el vell contemplant tristament la llet vessada. + +Aquest gos treballador, però, té el seu esport predilecte: esperar, +al capdamunt d'un carrer en davallada, un altre gos, per començar +aleshores una carrera vertiginosa. El paper de l'altre gos, en cas +semblant, és córrer darrera replegant els articles escampats: pans, +cols o camises, així que van caient. En arribar al final del carrer +s'atura i espera el seu amic. + +-Ha estat una bona cursa: oi?- diu amb un pam de llengua fora i +mentre son amo arriba carregat fins dalt del cap amb el que sembrava +son gos. -Em sembla que hauria guanyat si no hagués estat per aquell +estúpid noiet que se m'ha posat al davant en girar la cantonada. Ho +has vist? El mala pell! I què fa, que crida tant i avalota així? +Potser perquè l'he empaitat, llançat a terra i li he passat per +sobre? Doncs que s'hagués apartat a una vora. És una poca solta això +de deixar les criatures al carrer perquè un hi ensopegui. I ara? +totes aquestes coses havien caigut? Això és que no les devien +col·locar bé. Calia que t'haguessis preocupat de fer-ho millor. +Potser no creies que jo fos capaç de baixar el carrer a vint milles +per hora. Pensaves que hauria deixat passar pel meu costat el gos +dels Schneider sense fer un _tour de force_? Sí, sí, hom mai s'ho +pensa tot. ¿Estàs ben segur d'haver replegat totes les coses? +N'estàs ben segur? Jo, al teu lloc, no, que no n'estaria. Jo +tornaria enrera per assabentar-me'n. Vols dir que et trobes +afadigat? Doncs així no em facis retret si es perd quelcom: vet-ho +aquí. + +És un gos de tan bona llei! Està tan completament segur que la volta +que els correspon és la segona cantonada a la dreta, que res no el +convenceria que fos la terça. Està igualment segur que té temps de +creuar el carrer amb traça, i no creuria el contrari fins a veure +son carret fet a bocins. Aleshores, ell, prou es plany de debò; però +¿què hi hem de fer? Com que, generalment, ell té l'alçada i la força +d'un vedellet, i el seu amo és un vell o vella de poca empenta o un +noi petit, el gos fa sempre la seva. El major càstig que se li +podria imposar fóra deixar-lo a casa i portar el carret son amo. +Però l'alemany té massa bon cor, per a castigar-lo sovint. + +És imposible de creure que ell sigui enganxat al carro per altra +cosa que el propi gaudi. Estic segur que el pagès alemany estableix +el carret perquè això agrada al seu gos. En altres països (Bèlgica, +Holanda, França...) he vist aquesta mena de gossos maltractats i +obligats excessivament al treball. Però, a Alemanya mai de la vida. + +Insultar les bèsties, prou que es fa, a Alemanya. He vist un +alemany, davant el seu cavall, dient-li tots els insults que tenia a +mà. El cavall no va amoïnar-se gaire, per això. N'he vist un altre, +cansat de dir grolleries a la seva bèstia, cridar la seva dona +perquè l'ajudés en la tasca. La dona es va empipar d'allò més, i +cada un a un costat del pobre cavall, començaren a posar-lo verd a +força d'insults. Li insultaren la mare i el pare; es ficaren amb la +seva figura i apariència, amb el seu cervell, amb el seu sentit +moral i les seves dots i capacitats de cavall. La bèstia resistí la +ruixada amb una paciència de no dir. Després va fer el que millor +podia aleshores: serenament, començà a caminar a passes reposades. +La dona tornà als seus quefers, i l'home seguí carrer avall sense +deixar de boca la bèstia. + +Cap poble tan bondadós com el poble alemany. La crueltat amb les +criatures o les bèsties és cosa inconeguda en el país. El fuet, per +a ells, esdevé sols un instrument musical. La fuetada, hom l'escolta +del matí a la nit; però, un cotxer italià que en els carrers de +Dresde va usar el fuet per colpejar el cavall, va ésser quasi linxat +pel públic indignat. Alemanya és l'únic pais d'Europa on el viatger +pot muntar a un cotxe de lloguer confiat que son servicial amic que +va entre barres no serà obligat a treballar escandalosament ni +maltractat de fet. + + + +CAPÍTOL XI + +Una casa a la Selva negra: la seva sociabilitat; son perfum. - +George, decididament, resol no restar al llit després de les quatre. +-El camí que no té pèrdua. -El meu especial instint. -Una companyia +desagraïda. -Harris, home de ciència. La seva animosa confiança. -El +poble: on era i on havia d'ésser. -El projecte de George. -Passegem +a la francesa. -El cotxer alemany adormit i despert. -L'home que +propaga la llengua anglesa a l'estranger. + + + +Una nit, afadigats i lluny de tot poble o vila, vàrem pernoctar en +un mas de la Selva Negra. El gran encís dels estatges a la Selva +Negra, és llur sociabilitat. Les vaques són a la cambra del costat; +els cavalls, al pis de dalt; els ànecs, a la cuina; els porcs, els +nens i les gallines, per tot arreu. Hom es troba vestint-se, i +escolta un grunyit darrera seu. + +-Bon dia. ¿No teniu cap pela de patata, per ací, si sou servit? No: +ja veig que no. Déu vos guard. + +Després un escateineig, i es veu sortir el coll tivat d'una gallina. + +-Bonic mati: oi? No us farà nosa, que porti ací aquesta cuca meva: +veritat? ¡És tan difícil, en aquesta casa, de trobar una cambra on +poder fruir el menjar tranquilament! Des de pollet que sempre he +menjat molt a poc a poc, i en arribar que vam ésser mitja dotzena... +pensi que mai no em deixarien sol. Ara tots vénen demanant un +bocinet. Vós no hi teniu cap inconvenient, que pugi al llit: no? +Potser així ells no s'adonaran d'on sóc. + +Encara hom no està llest de vestir-se, que uns quants capets +curiosos guaiten la porta. Evidentment miren la cambra com una +eventual _ménagerie_. Un hom no pot dir si els caps corresponen a +nois o a noies: seria de desitjar que fossin masculins. De res no +serveix tancar la porta, car no podeu subjectar-la, i, així que +l'ajusteu, la canalla torna a obrir-la, d'una empenta, de bat a bat. +Un hom es desdejuna talment com acostuma a ésser representat dinant +el fill pròdig. + +Un porc o dos se us acosten per fer-vos companyia. Una colla d'oques +velles us critiquen de la porta estant. Capiu, de llurs +murmuracions, fetes amb avalotada expressió, que parlen mal d'un +hom. Potser una vaca es redreçarà per mirar-vos. + +Aquesta societat a la faisó de l'arca de Noé és el que dóna son +perfum característic a l'estatge de la Selva Negra, tal com ho veig. +És, aquest, un perfum singular: talment com si hom prengués roses i +formatges de Limburger, i greixum dels cabells, i un xic de brossa i +de cebes, i préssecs i sabó, tot barrejat amb regust de flaire +marina i cadàver que es descompon. No pot definir-se amb precisió +cada olor, però un hom les capeix totes: totes les olors que al món +són conegudes fins aleshores. Als que viuen en aquestes cases, els +complau aquest baf. Mai no obren una finestra, per tal que no es +perdi: el serven curosament embotellat. Si un hom vol sentir una +altra flaire, ha de sortir al camp per olorar violes o pins. A la +casa, res més que el havem dit. Diuen que un hom s'acostuma aviat al +perfum d'aquesta: tant que, mancant-hi, no podria dormir en altre +ambient. + +* * * + +Havíem preparat una llarga passejada per a l'endemà, i ens calia +llevar-nos d'hora: allà a les sis del matí, si això era possible +sense destorbar els de la casa. Vàrem dir a la mestressa si ho creia +oportú, i ens ho afirmà, afegint, amb tot, que potser ella no es +trobaria a casa, perquè era dia d'anar a ciutat, a unes vint milles +de distància, i en tornar serien les set; però que segurament el seu +marit, o un dels nois, es trobaria de retorn per a fer l'apat a +l'hora fixada: un o altre s'encarregaria de despertar-nos i +servir-nos el desdejuni. + +Tal com anaren les coses, no ens calgué que ningú ens despertés: pel +nostre propi impuls ens despertarem a les quatre. És a dir, no ben +bé pel nostre propi impuls, sinó per l'avalot incommensurable que +ens omplí el cap i del qual necessitàrem fugir. No podria dir +exactament l'hora en què es lleva el pagès de la Selva Negra a +l'estiu. A nosaltres ens va semblar que tota la nit estava +llevant-se. + +La primera cosa que fa, el pagès, en eixir del llit, és posar-se el +parell de sabates de pell groixuda i soles de fusta, i donar un tomb +constitucional a tota la casa. Fins a haver pujat i baixat tres +vegades l'escala, no creu estar despert. Un cop completament +despert, el que li cal fer és anar dalt, a l'estable, i enllestir un +cavall. (Com que la casa, com tota la Selva Negra, es construïren +generalment al costat d'un turó, el pis superior correspon, per +l'altra part, al nivell de la terra, i el de baix és destinat a +porxos i andanes.) Després, sembla que el cavall ha de donar també +el seu tomb per la casa. L'home baixa tot seguit a tallar llenya, i, +en acabat, es sent satisfet i comença a cantar a cor què vols cor +què desitges. + +Considerant-ho tot, varem decidir que el més encertat fóra seguir +l'exemple que ens donaven. Fins i tot George mostrava desigs de +llevar-se, aquell matí. A dos quarts de cinc prenguérem un lleuger +desdejuni, i a les cinc iniciàrem la marxa. + +El nostre camí era per dalt d'una muntanya, i, per les preguntes que +havíem fet, semblava ésser un d'aquests camins pels quals hom no es +pot perdre. Jo suposso que tothom coneix aquesta mena de camins: +ordinariament porten a un hom al punt mateix on ha començat; i quan +no, hom desitjaria que així fos, per saber, almenys, on es troba. Jo +li vaig agafar mania de bon principi, i, encara no havíem caminat un +parell de milles, topàrem amb el primer entrebanc. El camí es +dividia en tres. Un pal amb cartell indicador, corcat per cert, deia +que el camí de l'esquerra conduïa a un lloc que ens era desconegut i +que no trobaríem en cap mapa; l'altre braç del pal, que assenyalava +la direcció del camí del centre, havia desaparegut; quant al tercer +camí, nosaltres convinguérem que conduïa al lloc de partida. + +-El vell ho va dir ben clarament- ens recordà Harris: «-Vagin tot +dret pels volts del turó.» + +-Però quin turó?- preguntà oportunament George. + +Ens voltaven cosa de mitja dotzena de turons: els uns més baixos, i +els altres més alts. + +-Ens va dir que arribaríem a un bosc...- continuà Harris. + +-Això res vol dir- afegí George: -amb qualsevulla camí que seguíssim +ací, ens passaria igual. + +La veritat era que un bosc inmens cobria tots els turons. + +-...i ens va advertir que en cosa d'una hora i mitja arribaríem al +cim. + +-Vet aquí on jo començo a malfiarme- digué George. + +-Doncs què hem de fer? + +Jo sempre he tingut un secret instint d'orientació. Ho dic sense +vanaglòria, car no es tracta de cap virtut. És simplement un instint +animal, independent de la meva voluntat. Que les coses se'm posin +pel mig (muntanyes, abismes, rius i altres semblants entrebancs), no +és pas culpa meva. El meu instint és com cal: la terra, és la que no +és com cal. + +Els vaig fer anar pel camí del mig. Que hi hagués algú sense traça +de seguir gaire llargària en la mateixa direcció, o qui, després de +tres milles de caminar pujant i baixant, anés a parar de cop i volta +a un niu de vespes, en això jo no hi tenia res que veure. Si el camí +del mig hagués dut la direcció que havia de dur, ens hauria menat on +voliem anar, n'estic ben cert. + +Amb tot i això, jo hauria continuat fent servir el meu do, per a +descobrir un nou camí, si l'esperit dels altres m'hagués estat +fidel. No sóc un àngel, altrament, i refuso d'esforçar-me en servei +de desagraïts. També dubto si Harris i George m'haurien volgut +seguir, digués el que digués, i per això em vaig rentar les mans de +responsabilitat i Harris ocupà la vacant d'orientador. + +-Bé- em digué aquest: -suposo que us deveu trobar satisfet de l'obra +vostra. + +-Completament satisfet- vaig afirmar des del munt de pedres en que +m'havia assegut. -Fins ací jo us he conduït amb seguretat, i +seguiria guiant-vos més enllà. Però a tot artista li cal, per a +treballar, l'encoratjament dels altres. Sembla que no sabeu on sou; +però potser sou on voleu ésser. De totes maneres, jo no vull dir res +més de l'assumpte. Podeu anar per allà on us plagui. Jo he acabat +amb vosaltres. + +No sé si vaig parlar amb amargor, però no vaig poder estar-me'n. Ni +una amable paraula se m'havia dit durant tot el fastigosíssim camí. + +-No ens entengueu malament- digué Harris. -Tant el mateix George com +jo sabem que sense vostra assistència no ens trobariem on som. En +això teniu tota la raó. Però l'instint pot errar. El que proposo és +substituir-lo per la ciència, que mai no erra. Anem a veure: on és +el sol? + +-¿No us sembla- digué George -que si retornèssim al mas i lloguèssim +un noi per un marc, per tal que ens guiés, ens estalviariem temps, +tanmateix? + +-Això fóra bo per a perdre hores- digué Harris resoltament. +-Deixeu-ho per a mi. He llegit d'aquestes coses i hi he pres +interès. -I, traient el rellotge, començà a donar voltes entorn +d'ell mateix. -És tan senzill com l'abecé- continuá. -S'assenyala el +sol amb la sageta petita, després es divideix el segment entre +aquesta i les dotze, i s'obté el nord. + +Llavors passà una estona turmentant-se, i fixà el rellotge. + +-Ja el tinc!- va dir. -Aquell és el nord: on es troba el niu de +vespes. Ara doneu-me el mapa.- Li'l donàrem, i ell, seient de cara a +les vespes, començà a examinar-lo.. -Todtmoos d'ací estant, es troba +al sud, pel sud-oest. + +-Què voleu dir, d'ací estant?- demanà George. + +-Què? D'ací, d'on som ara. + +-Però, on som ara?- tornà a preguntar George. Harris restà capficat, +i digué, tot animós: + +-Tant se val, on siguem ara. Sigui com sigui, Todtmoos es troba al +sud, pel sud-oest. Anem-hi i no perdem més temps. + +-No entenc com feu aquesta deducció- rondinà George aixecant-se i +col·locant-se la motxilla.- però suposo que tant se val. Havem +sortit perquè ens provi a la salut, i tot és igualment bonic. + +-Anirem bé- digué Harris amb la seva encoratjadora confiança. -Serem +a Todtmoos abans de les onze: no passeu neguit. I a Todtmoos pendrem +alguna cosa. + +Va afegir que li venien ganes de pendre un biftec i una truita. +George, per la seva part, no volia que li vingués gana fins veure +Todtmoos. + +Durant una hora caminàrem per sortir un lloc espaiós, des del qual +veiérem el poble per on haviem passat aquell matí. Tenia una +esglèsia estranya, amb una escala per la banda de fora, cosa que mai +havia vist. Jo restí lassat i entristit. Haviem estat caminant de +ferm durant tres hores i mitja, i havíem fet cosa de tres milles, +pel que semblava. Però Harris estava entusiasmat. + +-Gràcies a Déu, que ja sabem on som! + +-Creia haver-vos sentit a dir que tant vos feia- recordà George. + +-I tant me fa, certament. Però no perdem res a estar segurs. Ara +tinc més confiança en mi mateix. + +-Què voleu que us digui! No sé si hi guanyarem res...- murmurà +George. + +Però em sembla que Harris no va escoltar-lo. + +-Ara ens trobem- digué aquest- a l'est del sol, i Todtmoos és al +sud-oest d'aci. És a dir que... + +Harris callà de sobte, i després continuà: + +-A propòsit: ¿recordeu si vaig dir que assenyalava la línia +divisòria d'aquest segment, al nord o al sud? + +-Diguéreu que assenyalava el nord. + +-N'esteu segurs? + +-Seguríssim- respongué George. -Però no feu retret per als vostres +càlculs. Probablement havieu errat. + +Harris reflexioná un xic. Després desplegà el front i digué: + +-Això és. Naturalment que és el nord. Deu ésser el nord. Com havia +d'ésser el sud? Ara havem d'anar cap a l'oest. Anem-hi. + +Estic conforme amb anar cap a l'oest- digué George. -Qualsevol punt +de la brúixola m'és igual, a mi. Sols em permeto d'assabentar-vos +que en el moment d'ara anem cap a l'est. + +-Res d'això. Anem cap a l'oest- insistí Harris. + +-Vos dic que anem cap a l'est. + +-El que voldria és que restéssiu callant, si us plau; perquè em +confoneu. + +-Doncs tant me fa, si us confonc. M'estimo més això que no pas anar +equivocats. I vos dic que anem ben drets cap a l'est. + +-Quina ximpleria!- exclamà Harris. -Heu's aquí el sol. + +-Sí, sí; ja veig el sol perfectament. Potser és allà on ha d'ésser, +segons vós i la ciència, o potser no. El que sé és que, quan +nosaltres érem al poble, aquest mateix turó, amb aquest munt de +roques, el teníem al nord, i en el moment d'ara anem encarant-lo a +l'est. + +-Teniu raó- afirmà Harris. -De cop i volta havia oblidat que havem +donat una virada. + +-Doncs jo, de vós, ho tindria ben en compte; car serà cosa, aquesta, +que repetirem més d'un cop. + +Esguardàrem a tots indrets, per ací i per allà, i ens dirigírem en +l'altra direcció. Després d'una costa de quaranta minuts, novament +arribàrem a un lloc espaiós, i novament el mateix poble era als +nostres peus. Ara el vèiem al sud nostre. + +-És ben extraordinari!- digué Harris. + +-No sé pas per què- digué George. -Si hom camina seguit, seguit al +voltant d'un poble, és ben natural que el vegi a estones. Jo estic +molt content de veure'l. Això em prova que no anem perduts del tot. + +-Però havia d'ésser a l'altre costat- digué Harris. + +-Ja hi serà abans d'una hora, si continuem caminant. + +Per la meva part, jo vaig dir ben poca cosa. Em sentia molestat amb +tots dos, però em plaïa de veure que George anava empipant-se amb +Harris. Era absurd l'acudit d'aquest de trobar el camí pel sol. + +-Voldria saber- digué Harris, tot capficat, -voldria saber ben de +segur si la línia divisòria assenyala el nord o el sud. + +-Ja ho pensaré- digué George. -És una cosa important, aquesta. + +-És impossible que sigui el nord, i us diré per què. + +-No us cal amoïnar-vos. Estic disposat a creure que no ho és. + +-Però haveu dit que era el nord- digué Harris en to de reprotxe. + +-Jo no vaig dir res. Jo vaig dir que vos havíeu dit que ho era. No +és igual. Si vos creieu que no, anem per l'altre camí. Almenys +canviarem. + +Harris girà els seus càlculs completament al contrari, i ens +internàrem en el bosc. I, un cop més, després de mitja hora de pujar +costes i més costes, tornàrem a veure el mateix poble. S'ha de dir +que èrem una mica més amunt, i aquesta vegada el poble era entre +nosaltres i el sol. + +-Em sembla- digué George, mirant el poble -que aquesta és la millor +vista del poble que fins ara hem tingut. Sols resta un altre lloc +des del qual el puguem veure: Després, proposo que baixem i +descansem una mica. + +-No puc creure que sigui el mateix poble- digué Harris. -No pot ser +de cap manera. + +-Aquesta esglèsia no pot pas equivocar-se- digué George. -Però bé +podrien ésser, les quatre visions que havem tingut, un cas com +aquell de l'estàtua de Praga. Potser les autoritats de per ací han +fet alguns models de dimensions naturals d'aquest poble, i els han +col·locat per la Selva per tal de veure on fa més bonic. Sigui com +sigui, ¿quin camí prenem, ara? + +-No ho sé pas, ni res se se'n dona- digué Harris. -Jo he fet tot el +que he sabut. Vós no haveu fet, en canvi, més que rondinar i i +fer-me equivocar. + +-Potser que hagi criticat una mica, però cal posar-se al meu lloc. +L'un diu que té un instint especial, i em dirigeix a un niu de +vespes al bell mig del bosc. + +-No és culpa meva, que les vespes facin llur niu al mig del bosc- +vaig dir-li jo. + +-No dic que sigui culpa vostra. No discuteixo. Simplement estic +relatant els fets exactes. L'altre, que em condueix amunt i avall de +la muntanya sota principis científics, no sap distingir el nord del +sud, i mai no està segur de si ha fet una volta o no. Pel que a mi +es refereix, jo no tinc altres instints que els ordinaris, ni sóc +home de ciència, i el que vaig a fer és el següent: arribar-me a +aquell home que veig allà dalt, i oferir-li tant com valgui la feina +que està fent de tallar alfals (que potser no passarà d'un marc i +mig), per tal que em condueixi a la vista de Todtmoos. + +Aquest projecte de George no era gaire original, però de moment ens +va semblar encertat. Per sort nostra havíem caminat una distància +curta des del punt on començarem a anar perduts, i s'esdevingué que, +ajudats pel cavaller de la falç, retrobàrem el camí i arribàrem a +Todtmoos quatre hores després del que havíem calculat, i amb tanta +gana que, per a calmar-la, necessitàrem quaranta cinc minuts de +treball ferm i silenciós. + +De Todtmoos intentàrem anar caminant fins al Rin; però, recordant +els esforços del matí, acordàrem caminar... a cavall: talment allò +que és dit pels francesos _passejar en cotxe_. Llogàrem un vehicle +d'aspecte pintoresc, arrossegat per un cavall que podria anomenar de +_cos de barril_, però encara com un contrast amb el cotxer; car, +comparat amb aquest, semblava una arengada. A Alemanya tot vehicle +está disposat per enganxar-hi dos cavalls, però ordinàriament no +n'hi va més que un. Això dóna als cotxes un aspecte estrany, que se +serva així per servar una cosa pròpia. La idea que es persegueix és +fer entendre que hom porta de consuetud dos cavalls, però dóna la +casualitat d'haver distret l'altre. + +El cotxer alemany no és el que podriem anomenar un fuet de primera. +Acostuma a fer les coses més bé quan dorm. Aleshores és inofensiu, +almenys; i com que el cavall generalment és intel·ligent i +experimentat, l'anar així és bastant segur. Si a Alemanya poguessin +ensenyar el cavall a replegar el preu del viatge en acabar-lo, +llavors no caldria en absolut el cotxer. Fóra un aventatge per al +passatger; car, en ésser despert el cotxer i no donar fuetades en +l'aire, s'ocupa invariablement a fer o desfer bullits. Recordo una +vegada que baixava en cotxe una rampa aguda de la Selva Negra amb +dues senyores; un d'aquests camins que semblen cargolar-se com un +tirabuixó per una muntanya. La costa s'aixecava en un angle de 75 +graus per la banda de fora, i queia a l'altra part en igual +inclinació. Marxàvem bastant bé; vèiem complaguts que el cotxer duia +closos els ulls. De cop i volta, quelcom (potser el mal somni d'un +païr dificultós) va despertar-lo. Agafà els ramals, i, amb un +moviment ràpid, tirà cap a l'abisme, llançant fora del camí el pobre +cavall, que anava d'aquell costat, i deixant-lo penjat al cotxe. El +nostre home no semblava sorprès ni enutjat poc ni molt. Es veia +també que els animals es prenien la situació com una cosa a que +estaven acostumats. Nosaltres baixàrem, i el cotxer també. Aquest va +treure de sota el seient un ganivet reservat expressament, i tallà +el corretjam amb força traça. Un cop deslliurat així el cavall, anà +rodolant i rodolant fins a raure al camí per la part baixa, a uns 50 +peus. Allí s'aixecà novament i romangué esperant-nos. Nosaltres +tornàrem a muntar al cotxe, i, amb l'altre cavall, continuàrem el +camí de baixada fins a assolir el caigut. Allí, el cotxer, amb +l'ajut d'uns cordills, enganxà de nou el cavall, i reprenguérem la +cursa. + +El que més va estranyar-me fou l'evident costum que tant el cotxer +com el cavall tenien d'aquell mètode de baixar la muntanya. Potser +pensaven que així fèiem el camí més aviat. No m'hauria sorprès gaire +si el cotxer ens hagués proposat d'anar també nosaltres rodolant amb +cavalls i cotxe fins al capdavall de la muntanya. + +Una altra particularitat del cotxer alemany és que mai no usa els +ramals per detenir els cavalls o aupar-los; mai no regula la marxa +pel pas del cavall, sinó per l'ús del fre. En voler una marxa de +vuit milles per hora, deixa caure una mica el fre fins a només +rascar la roda, produint un soroll seguit com el d'esmolar una +espasa; i, per a una marxa de quatre milles, el referma més, i es +viatja amb un acompanyament de gemecs i de crits que donen idea d'un +concert de porcs agonitzants. En desitjar aturar-se, tanca el fre +completament. Si el fre és de bona mena, calcula que pot aturar son +cotxe, a menys que son cavall no sigui ultra poderós, en una meitat +de sa llargària. Ni el cotxer alemany ni el cavall alemany sospiten +que hi hagi altre mètode d'aturar el cotxe. El cavall continua +tirant amb tota sa força fins que es veu impossibilitat de moure's +una polzada més enllà. Llavors descansa. Els cavalls d'altres països +estan disposats a aturar-se en fer-los un crit. He conegut cavalls +satisfets d'anar a pas de combregar; però el cavall alemany sembla +nascut per a una sola velocitat, i no li és possible de sortir-se'n. +Parlo literalment, la veritat nua, en dir que he vist un cotxer +alemany amb els ramals deixats anar sobre el davant del pescant, +cargolant el fre amb ambdues mans, espaordit pel perill d'un +atropellament. + +* * * + +A Waldshut, una d'aquestes petites ciutats del segle XVI per les +quals passa el Rin al principi de sa cursa, varem trobar-nos amb ço +que tan excessivament conegut és per tot arreu del continent; el +turista británic sorprès i agreujat en veure com és desconeguda a +l'estranger la sotilesa de la llengua anglesa. + +En entrar a l'estació, parlava un anglès bastant correcte, malgrat +un xic d'accentuació _somerstshire_, explicant a un mosso d'estació +per tercera vegada, segons va dir-nos, el fet senzillíssim que, +encara que duia un bitllet per Donaueschingen i desitjava d'anar-hi +per veure el naixement del Danubi (que no és allí, per més que +diguin), volia que li enviessin sa bicicleta a Engen i el seu +equipatge a Constança perquè l'hi esperessin. Estava acalorat i +rabiós per l'esforç que havia fet explicant-se. El mosso d'estació, +d'edat jovenívola, semblava, de moment, vell i decaigut. Jo vaig +oferir els meus serveis, però aviat em sabé greu d'haver-ho fet, i +més greu va saber al qui no parlava. Totes tres direccions eren +complicades i calen canvis i recanvis. No hi havia temps per a una +explicació calmosa, car el tren nostre sortia tot seguit. El viatger +rondinava cosa de no dir; sempre s'embolicava a cada aclaració, i el +mosso només desitjava acabar l'assumpte per poder alenar a plaer. + +Deu minuts després, tot pensant, al vagó, sobre l'assumpte, vaig +adonar-me que havia convingut amb el mosso que fóra millor enviar la +bicicleta per Immendingen i que la facturés així; però havia oblidat +de donar les instruccions perquè sortís d'allí. Si jo fos home de +tornar gaire sobre les coses, a hores d'ara estaria turmentant-me +considerant que la bicicleta ha d'ésser encara a Immendingen; però +sóc d'opinió que és bona filosofia fer per manera de veure les coses +per llur part favorable. Penso que el mosso d'estació devia esmenar +la meva omissió, o potser que devia anar a parar a mans del meu +paisà en temps oportú. Quant al seu equipatge, vàrem enviar-lo a +Radolfzell; però tinc el consol de recordar que anava retolat a +Constança, i potser els empleats de Radolfzell l'havien enviat ací +en trobar que allà ningú no el reclamava. + +Tot el que precedeíx és a part de l'ensenyança que vull treure de +l'incident. El veritable quid de la situació era la indignació de +l'anglès en veure que el mosso de l'estació alemanya no comprenia la +llengua nostra. Al moment que va parlar amb nosaltres expressà la +seva indignació amb paraules un xic fortes. + +-Moltes gràcíes- em va dir. -És bastant senzill. Vull anar a +Donaueschingen en tren. De Donaueschingen vaig a Geisengen tot +caminant. A Geisengen pendré el tren per a Ensen i d'Ensen aniré en +bicicleta fins a Constança. El que no vull és portar amb mi +l'equipatge; vull trobar-lo a Constança en arribar. He tractat +d'explicar-ho a aquest ximplet fa deu minuts, però no li ho puc +ficar al cap. + +-És una dissort- vaig dir-li. -La major part d'aquests empleats +alemanys no coneixen més llengua que la llur. + +-Li ho he explicat amb la guia de ferrocarril, a la mà i fent tota +mena de mímica; però no li entra al cervell. + +-Sembla mentida! La cosa s'explica ella sola. + +Harris s'havia empipat amb aquest home. Desitjava reprovar-li la +seva bogeria de viatjar per indrets poc freqüentats d'un país i +volent realitzar complicades combinacions de trens sense saber una +paraula de la llengua del país. Però jo vaig aturar els impulsos de +Harris fent-li veure la gran tasca que duia a terme malgrat sa +inconsciència. + +Shakespeare i Milton han fet llur paper per propagar la llengua +anglesa entre la resta del món. Newton i Darwin han fet esdevenir +llur llengua quelcom necessari entre els pensadors i homes cultes de +l'estranger. Dickens i Ouidea (la gent que pensa que el món literari +és limitat pels prejudicis del carrer New Grub es sorprendria de la +posició assolida a l'estranger per aquest mofeta casolà) han ajudat +més encara a popularitzar-la. Però l'home que ha difós el +coneixement de la llengua anglesa des del cap de Sant Vicens als +Monts Urals és l'anglès, que, incapaç d'apendre ni una paraula de +cap altre idioma, o no volent apendre-la, viatja cartera en mà per +tots els recons del continent. + +Un hom pot escandalitzar-se de la seva ignorància, enutjar-se de la +seva estupidesa, empipar-se de sa pretensió; però el fet pràctic +s'esdevé. És ell qui anglesitza Europa. Per ell el pagès suís viatja +sobre la neu, les nits d'hivern, per assistir a la lliçó d'anglès, +que es dóna a cada poble; per ell el cotxer i el policia, i la +cambrera i la bugadera, fullegen la gramàtica anglesa o manuals de +conversació anglesos; per ell el botiguer estranger i el comerciant +envien llurs fills i filles, a milers, perquè estudiïn a les ciutats +angleses; és per ell que a tots els hotels i restaurants estrangers +posen als anuncis: «Inútil presentar-se sense saber-l'anglès +correctament.» + +Si les races que parlen anglés es proposessin de parlar a més un +altre idioma, el meravellós progrés de la llengua anglesa arreu del +món, finiria de cop i volta. L'home de parla anglesa fa sonar l'or +en sa butxaca al mig dels estrangers, i diu: -Aquí hi ha la paga per +als que sàpiguen parlar anglès. + +És el gran educador. Nosaltres podem fer-li retrets, però en +realitat hauríem de treure'ns el capell quan passa. És el missioner +de la llengua anglesa. + + + +CAPÍTOL XII + +Ens agreugen els instints prosaics dels alemanys. -Un paisatge +esplèndid en el qual no hi ha restaurant. -L'opinió que al continent +es té de l'anglès que no sap com fer-ho per sortir de la pluja. - +S'apropa un fastigós viatger amb una rajola. -La cacera del gos. -La +casa d'una família desplaent. -Una regió fecunda. -Una ànima joiosa +puja per la muntanya. -George, alarmat per l'hora avançada, cuita a +baixar per l'altra part. -Harris va a mostrar-li el camí. - +M'entristeixo de romandre tot sol i segueixo Harris. -Pronunciació +expressament designada per a ús de l'estranger. + + + +Quelcom que agreuja bastant l'esperit anglo-saxó veritable és el +prosaic instint que indueix l'alemany a posar un restaurant a la fi +dels indrets propis per a excursió. Al cim d'una muntanya, a la vall +riallera, al camí en solitud, a la vora d'una cascada o un rierol +serpentejant... ací i allà, el concorregut _Wirtschaft_. ¿Com +poetitzar la rústega bellesa d'un paisatge, voltat de taules tacades +de cervesa? ¿Com perdre's en embadaliments d'històries o llegendes, +amb l'olor de carn rostida i espinacs? + +Un dia, amb intent d'enlairar l'esperit, anàrem vers un bosc espès. +En un descans del camí, mentre respiràvem amb tota la boca oberta i +ens subjectàvem més fort el cinturó, Harris va dir, amargament: + +-A dalt de tot trobarem un ostentós restaurant, on la gent +s'empassarà biftecs i coques de cirera, i força vi blanc. + +-Voleu dir?- preguntà George. + +-Segurament. Bé sabeu com ho arreglen els alemanys. Ni una sola +arbreda consentiran deixar lliure per a la contemplació i la +solitud. Ni un sol turó deixaran per a l'enamorat de la naturalesa +rústega, sense fer-lo malbé amb una grolleria o una vulgaritat o un +materialisme. + +-Penso- vaig dir jo -que hi arribarem abans de la una, si no ens +distraiem gaire. + +-El _mittagstisch_ serà a temps- murmurà Harris- i, probablement, +amb alguna d'aquestes truges blaves que es crien per ací. A Alemanya +sembla impossible apartar-se del menjar i beure. N'hi ha per a +tornar-se boig. + +Alleugerírem un xic, i, davant la bellesa del paisatge, oblidàrem la +nostra indignació. El meu càlcul sortí exacte. A tres quarts d'una +va dir Harris, que anava al davant: + +-Ja hi som. Ja veig el cim. + +-Hi ha cap indicació del restaurant?- vaig preguntar a Harris. + +-No veig res, però de segur que és aquí, i així Déu el desfaci. + +Cinc minuts després arrivàrem al cim. Miràrem al nord, al sud, a +l'est i a l'oest. Després ens miràrem els uns als altres. + +-Bonic paisatge, oi?- exclamà Harris. + +-Magnífic- vaig dir jo. + +-Esplèndid- adjectivà George. + +-Per una vegada, han tingut el bon sentit de posar el restaurant +lluny de la vista. + +-Sembla que l'han amagat ben bé- féu notar George. + +-A un hom no li fa tanta de nosa, si no l'hi posen als nassos- digué +Harris. + +-Naturalment- vaig dir jo -que, posat al seu lloc, un restaurant va +bé. + +-Em plauria de saber on l'han ficat- digué George. + +-Anem-ho a veure?- proposà Harris, inspirat. + +Era un bon acudit. Jo mateix en sentia la curiositat. Convinguérem +d'explorar en diferents direccions, tornant al cim per comunicar-nos +el que descobríssim; i al cap de mitja hora ens reunírem de bell +nou. No ens calgueren paraules. Les fesomies de tots tres deien +clarament que a la fi haviem descobert un recó de naturalesa +alemanya no fet malbé per la suggestió de menjada i beguda. + +-Mai de la vida ho hauria cregut- digué Harris. -I vós? + +-Jo diria que aquest és l'únic quart de milla quadrada en tota la +Fatherland, que no en té de restaurant. + +-¡I nosaltres, tres estrangers, ho havem descobert!- digué George. + +-És veritat- vaig observar. -Per pura bona sort podem ara festejar +els nostres refinats sentiments sense que siguin agreujats pel +record de la prosa de la vida. Mireu aquella llum, sobre els pics +llunyans. Oi, que n'és, d'encisadora? + +-Parlant de la naturalesa- digué George -Quin vos semblaria el camí +més curt per a baixar? + +-El camí de l'esquerra- vaig respondre, després de consultar la Guia +-ens condueix a Sonnensteig (on, per cert, observo que es parla bé +del Goldener-Adler) en cosa de dues hores. El camí de la dreta, +encara que un xic més llarg, domina perspectives més extenses. + +-Una perspectiva és molt semblant a una altra- digué George. I +Harris i jo el seguírem. Però no arribàrem a baix tan aviat com era +el nostre compte. + +En aquestes regions les tempestats vénen a correcuita. Abans d'haver +caminat un quart d'hora, es féu questió de cercar refugi o passar la +resta del dia amb les robes mullades completament. Ens decidírem per +la primera cosa, i elegírem un arbre que en qualque altre cas ens +hauria donat esplèndida protecció. Però, a la Selva Negra, una +tempestad no és pas cosa de broma. De primer antuvi ens volíem +animar l'un a l'altre dient-nos que, caient l'aigua d'aquella faisó, +no podia durar gaire. Després ens esforçàrem a reflexionar que, si +durés, restaríem tan mullats que poc ens faria mullar-nos més. + +-Talment com això es posa- digué Harris -em sembla que m'hauria +agradat de trobar un restaurant ací dalt. + +-Certament, no veig l'aventatge de trobar-se mullats i amb gana- +digué George. -Esperaré altres cinc minuts, i després me n'hi vaig. + +-La solitud d'aquestes muntanyes- vaig observar -és ben agradosa amb +bon temps. En un dia de pluja (especialment si un hom té certa +edat), quan... + +De sobte ens cridà la veu d'un senyor grassó, a la distància d'uns +cinquanta peus, sota un gran paraigua... + +-Què potser voldrien passar a dintre?- ens digué. + +-A dintre de què?- vaig cridar jo, tornant la pregunta. + +De primer antuvi em va semblar un d'aquests graciosos que fan broma +de tot sense tenir solta de res. + +-A dintre del restaurant!- respongué. + +Deixàrem el nostre refugi corrent envers ell. Desitjàvem +informar-nos més bé. + +-Els he cridat de la finestra estant- digué el senyor grassó, en +apropar-nos; -però em sembla que no m'han sentit. Aquesta tempestat +pot durar una hora, encara; i vostès es mullarien tant!... + +Era un senyor vell i amable. Demostrava passar neguit per nosaltres. +Jo vaig dir-li: + +-Vostè és ben amable d'haver sortit. Nosaltres no seríem tan boigs +d'haver-nos,estat aquesta mitja hora sota l'arbre sabent que hi +havia un restaurant amagat a quatre passes de nosaltres. No teníem +la més lleugera sospita d'ésser a prop de cap restaurant. + +-Ja deia jo!- respongué el vell senyor. -Per això he sortit. + +Sembla que tot el públic del restaurant ens havia estat atalaiant +des de les finestres, estranyats de la nostra pobra situació. Sense +aquest afectuós senyor, penso que el públic s'hauria divertit +mirant-nos durant tota la tarda. Per la seva part, l'amo del +restaurant ens va dir que no prengué cap determini, perquè... li +havíem semblat anglesos: així, tal com sona. Al continent creuen de +bona fe que tots els anglesos són excèntrics o boigs. N'estan tan +convençuts com els pagesos d'Anglaterra creuen que els francesos +s'alimenten amb granotes. Per més que un hom faci un personal esforç +per dissuadir-los, no assoleix gaire èxit. + +Era un petit i còmode restaurant, on feien guisats prou regulars i +el _tischwein_ era ben passable. Romanguérem allí un parell d'hores, +ens eixugàrem, menjàrem i parlàrem del paisatge. En trobar-nos +disposats per a marxar, ocorregué un incident que demostra fins a +quin punt, en el món, es belluguen més les influències del mal que +les del bé. + +Va entrar un viatger. Semblava un home ple d'inquietud. Portava a la +mà una rajola penjant d'un cordill. Va entrar nerviós i sobtadament, +tancà la porta amb tota cura darrera d'ell, assegurant-se de +refermar-la, i guaità a la finestra llarga estona, seriosament; i +després, amb un sospir de descans, posà la rajola al banc del seu +costat i demanà menjar i beure. + +Quelcom misteriós surava de tot això. Un hom es preguntava què podia +fer-ne, de la rajola; per què havia tancat la porta tan curosament; +per què havia guaitat amb tanta d'ànsia per la finestra. Però el seu +posat era massa apocat per a fer-hi conversa, i ens abstinguérem de +preguntar-li res. + +A mesura que menjava i bevia, esdevenia més alegre i sospirava menys +seguit. Després allargà ses cames, encengué un cigar pestilent, i +bufà el fum amb joia pausada. + +El que succeí més tard, passà massa de pressa perquè pugui +explicar-ho amb detalls. Recordo que una dameta entrà de la cuina +amb una cassola a la mà. La vaig veure que anava a la porta de fora +en ocasió que tot el públic estava en una confusió. + +Un hom es recordava de les escenes de transformació en les +pantomimes, en què, entremig de núvols flotants, música lenta, flors +flamejant i fades recolzades, son transportats de cop i volta a un +quadre de policies que salten sobre una colla de nois avalotadors, +histrions inflats com a salsitxes diformes, arlequins, llesques de +pa amb mantega i clowns... + +Així que la dameta de la cassola tocà la porta, aquesta s'obrí de +sobte com si tots els esperits de l'Infern haguessin estat fent +pressió i esperant. Dos porcs i una gallina entraren sobtadament. Un +gat que havia romàs dormint sobre un barril de cervesa botà +ferament. La dameta llançà sa cassola per terra. L'home de la rajola +es posà de peu dret com mogut per un ressort, bolcant la taula del +davant seu amb tot el que hi havia. Tothom mirava per ací i per allà +cercant el motiu del desastre. Aviat fou descobert en forma d'un +terrier entravessat, d'orelles agudes i cua d'esquirol. L'amo del +restaurant entrà sobtadament per una altra porta intentant treure'l +fora de la casa d'una puntada de peu; però, en compte d'encertar-lo, +féu blanc en un dels porcs, el més gros de tots dos. Fou una +vigorosa puntada de peu, magníficament dirigida, que el porc va +rebre de ple: res no fou malversat. Un hom ho deplorava per la pobra +bèstia, però cap sentiment podia comparar-se amb el d'ella mateixa. +Deixà de córrer, seié al bell mig de la sala, i clamà al cel perquè +veiés la injustícia que li havia caigut a sobre. Els seus planys +degueren oir-se des de les valls dels voltants, fent preguntar a +aquell que els sentís quina mena de cataclisme tenia lloc entre +muntanyes. + +La gallina començà, per son compte, a avalotar, fent corredisses per +tots els recons. Era, aquesta, una meravellosa au de corral, que +semblava trobar la cosa més fàcil del món enfilar-se per una paret +llisa. Entre ella i el gat llançaren per terra el que encara no hi +era. + +En qüestió de pocs segons hi havia a la sala nou persones tractant +d'aconseguir un sol gos amb el peu. Potser de tant en tant qualque +persona l'encertava, car la bestiola també de vegades deixava el +lladruc per un udol de gemec; però per això no s'amoïnava pas. Sens +dubte pensava que en el món tot es paga, fins la caça d'un porc i +una gallina: al cap i a la fi la presa bé s'ho mereixia. Altrament +tenia la satisfacció de veure que, per cada puntada de peu que +rebia, els altres éssers vivents de la sala en rebien dues. + +Quant al porc dissortat (el qual romania encara al bell mig del +saló, quiet i aixecant sos crits llastimosos), rebia uns quatre cops +per cada un que en rebien els altres. L'encertar el gos amb el peu +esdevenia com jugar al foot-ball amb una pilota que fugia en anar a +tocar-hi; però, en haver-hi apuntat amb força, com que la puntada +havia de donar-se de totes maneres, el que hom desitjava era que el +peu trobés quelcom sòlid per aturar-se i estalviar-se d'haver de +seure a terra d'una faisó violenta i sorollosa. Les vegades que hom +encertà el gos foren per pura casualitat; i el mateix que pegava +esdevenia tan desprevingut que queia sobre la pobre bèstia després +d'encertar-la. I tothom, a cada instant, topava amb el porc assegut, +sense que res no pogués evitar-ho; a la bestiola li era impossible +apartar-se del mig de cada un que corria. + +Hom no sabria dir quant durà l'aldarull, que finí pel bon seny de +George. Havia anat un moment perseguint, no pas el gos, sinó l'altre +porc, que era capaç de bellugar-se encara, i, agafant-lo en un recó, +el va convèncer, a la fi, que no havia de donar més volts per la +sala, i que ben bé podria anar a donar-los fora; de manera que el va +fer sortir per la porta, no sense haver fet un agut i prolongat +crit. + +Sempre es desitja allò que no es té. Un porc, una gallina, nou +persones i un gat no valien res, segons opinió del gos, comparats +amb la presa que fugia; i, en escapar al seu darrera per +perseguir-la, George pogué tancar la porta darrera el gos i passar +el forrellat. + +Aleshures s'aixecà l'amo d'el restaurant, que també havia anat a +raure per terra; l, mirant totes les coses escampades per ací i per +allà, digué a l'home que havia entrat amb la rajola: + +-És de vostè aquest gosset tan enjogassat? + +-No, no és pas meu- respongué amb fermesa. + +-Doncs de qui és, aquest gos?- tornà a preguntar el fondista. + +-No sé pas de qui pugui ésser. + +-No em satisfà gaire, la resposta: sap?- digué el primer mentre +replegava de terra un quadre de l'emperador alemany i eixugava amb +la mànega la cervesa que havia caigut. + +-Jo m'ho semblava, que no havia de satisfer-lo- respongué l'home. +-No esperava altra cosa. N'estic tip, de dir a tothom que el gos no +és meu i que ningú em cregui. + +-Doncs com és que va amb ell, si nò és seu? Quin atractiu li troba? + +-Jo no vaig amb ell- respongué l'home de la rajola: -és ell, que ve +amb mi. M'ha replegat aquest matí, a les deu, i no vol deixar-me. En +entrar ací pensava haver-me'n alliberat: l'he deixat entretingut +matant un ànec a una distancia de més d'un quart d'hora. Suposo que +l'hauré de pagar així que hi torni. + +-No ha provat de llançar-li pedres?- intervingué Harris. + +-Que si he provat de llançat-li pedres!- exclamà l'home amb +menyspreu. -Li he llançat pedres fins a adolorir-se'm el braç de +tant llançar-ne; però es veu que ell pensa que ho faig per broma, i +em torna les pedres amb la boca. Aquesta rajola la porto fa més +d'una hora amb l'esperança de poder-lo encertar; però mai no +s'acosta prou a mi per a atrapar-lo: s'asseu justament a unes sis +polzades fora del meu tret, i roman amb la boca oberta mirant-me. + +-És la història més divertida que he escoltat des de molt temps +ençà- digué el fondista. + +-Em plau que faci gràcia a algú- afegí l'home. + +Vàrem deixar-lo ajudant el fondista a replegar de terra la +trencadissa, i marxàrem. A uns dotze metres de la porta veiérem el +gos fidel esperant el seu amic. Semblava estar afadigat, però +satisfet. Es tractava evidentment d'un gos d'estranys i sobtats +capricis, i de moment temérem que ens agafés afecte a nosaltres; +però ens va deixar passar amb total indiferència. La seva lleialtat +envers aquest home, que no la corresponia, era corprenedora. Però no +volguérem ficar-nos a destruir-la. + +* * * + +Havent finit satisfactòriament la nostra excursió per la Selva +Negra, ens dirigirem amb les nostres bicicletes, per l'Alt Breisach +i Colmar, a Münster, des d'on començàrem una breu exploració dels +Vosges, en els quals, segons la dita de l'actual emperador +d'Alemanya, acaba la humanitat. + +De fa molt temps l'Alt Breisach, una fortalesa de roca, amb el riu +tan aviat per una part com per l'altra (car, en sa inexperta +joventut, no sembla que mai hagi estat completament segur de sa +cursa), deu haver agradat, per a viure-hi, solament a l'enamorat de +les coses extranyes i emocionants: fos la guerra entre els que fos i +sobre el que fos, l'Alt Breisach era sempre pel mig. Tothom +l'assetjava, i la major part dels que ho feien el capturaven: +després el perdien. Ningú no semblava capaç de conservar-lo. +L'habitant de l'Alt Breisach mai no estigué completament segur del +que era i a qui pertanyia el seu país. Un dia era francès; i de +sobte, abans d'haver pogut parlar prou el francès per a pagar les +seves contribucions, es trobava que era austríac. Mentre es +preocupava a descobrir què havia de fer per ésser un bon austríac, +s'esdevenia que ja no era austríac, sinó alemany, encara que la mena +d'alemany, entre tantes, deu haver romàs sempre en dubte per a ell. +Un dia descobria que era catòlic: al següent es trobava que era un +fervorós protestant. L'únic que degué donar certa estabilitat a la +seva existència, fou, segurament, la monòtona seguretat d'haver de +pagar durament el privilegi d'ésser, de moment, el que es volia que +fos. Però, en començar a pensar en semblants coses, un hom resta +estranyat de per què a l'Edat mitjana es prengué ningú la molèstia +de viure, llevat dels reis i els cobradors de tributs. + +Les muntanyes de Suïssa po poden pas comparar-se amb els Vosgues +quant a varietat i bellesa. Els aventatges d'aquests, des del punt +de vista dels turistes, són per llur major pobresa. El pagès dels +Vosgues no té aquest caient poc romàntic d'home content que viu en +l'abundor, i que no és grat de trobar a través del Rin. Els pobles i +les granges posseeixen l'encís de la decadència. Altre atractiu són +llurs ruïnes: molts de llurs nombrosos castells es troben en indrets +on solament les àligues podrien fer-los; en alguns, començats pels +romans i acabats pels trobadors, que ocupen una gran extensió amb el +laberint de llurs murs desafiant el temps, pot un hom encara vagar +hores i hores abandonant-se a la pròpia fantasia. + +El venedor de fruita com el de verdura, són desconeguts als Vosgues. +Aquests productes, en llur major part, creixen silvestres, i +s'obtenen simplement collint-los al camp. Així, esdevé cosa difícil +de portar a cap un projecte d'excursió per aquestes muntanyes; car, +els dies xafogosos, la temptació d'aturar-se a menjar fruita és +invencible. Els gerds més deliciosos que mai s'hagin menjat, les +maduixes, les groselles i el raïm, creixen al peu de la muntanya +talment com les móres pels camins d'Anglaterra. Al nen dels Vosgues +no li cal furtar en els horts: pot emmalaltir-se de tip sense +cometre delicte. Els horts sovintegen per aquests indrets; però +assaltar-ne un amb el propòsit de furtar fruita fóra tan gran +bogeria com la del peix que volgués anar per les aigües d'un +balneari sense pagar entrada. Malgrat això, no manca qui erra així. + +Una tarda, tot anant d'excursió, sortírem a la planura, en la qual +potser ens entretinguérem massa temps, menjant més fruita de la que +realment ens era bo. Era tan abundosa al nostre entorn, tan variada! +Vàrem començar per unes quantes maduixes endarrerides, i d'aquestes +passàrem als gerds. Després Harris trobà una prunera amb fruita +primerenca, però en el seu punt. + +-Vet aquí el millor que havem trobat, potser- digué George. -I +fariem be de donar-ne bon compte. + +No cal dir que era un bon consell, trobant-nos davant l'arbre. + +-La llàstima és que les peres siguin tan dures- digué Harris. + +Semblava que de moment es planyia molt; però després topàrem amb +unes prunes bellament grogues que l'aconhortaren una mica. + +-Segurament que ens trobem ací massa al nord perquè hi hagi pinyes- +digué George. -Em sento amb ganes de menjar-me'n una. Aquesta +fruita, tan comú, esdevé una obsessió al cap d'una estona de +pensar-hi. + +-El que hi ha és massa fruita d'abrutxell i poca d'arbre- observà +Harris. -M'hauria agradat menjar unes quantes prunes més. + +-Ací puja un home que sembla del país,- vaig fer notar jo -i potser +ell ens podrà dir on trobaríem més prunes. + +-Camina bastant bé, pel que sembla, a la seva edat- digué Harris. + +Certament pujava la muntanya a un pas notable. Altrament, pel que a +distància ens semblava, venia content i satisfet de la vida, cantant +i cridant amb tota la seva veu, guenyejant i movent els braços. + +-Quina bona ànima de vell!- exclamà Harris. -Fa goig de veure. +Però... escolteu: ¿per què dimoni deu portar el bastó al muscle, en +lloc de servir-se'n per a pujar la muntanya? + +-Sabeu que no em sembla pas que porti bastó?- digué George. + +-Què podria ésser, aleshores? + +-Em sembla més aviat una escopeta. + +-Potser ens havem equivocat- digué Harris. -¿Què va que aquests +terrenys són de propietat privada? + +Aleshores no vaig poder estar-me de contar-los el record que +m'acudí: + +-¿No recordeu un trist succés esdevingut al Sud de França, no fa +gaires anys? Tot passant per una finca un soldat va collir unes +cireres; i l'hortolà francés a qui pertanyien sortí i, sense dir +paraula, li engegà un tret que el matà. + +-Però segurament que ni a França cap persona té dret de matar a +trets a un home per collir fruita!- exclamà George. + +-Ben cert que no- li vaig respondre. -El fet fou absolutament +il·legal. La sola excusa que va donar el seu advocat defensor era +que es tractava d'un hortolà de temperament molt excitable i que +s'estimava molt aquelles cireres. + +-Ja en recordo quelcom, ara que ho dieu- féu Harris. -Em sembla que +el departament on va ocòrrer el fet (crec que s'anomena el +_Commune_), hagué de pagar una forta indemnització a la família del +soldat, la qual cosa era ben justa. + +De cop i volta digué George: + +-N'estic cansat, d'aquests indrets. Altrament és ja massa tard. + +Nosaltres restàrem mirant com s'allunyava a bon pas, i Harris va +afegir, per son compte: + +-Si segueix com va, aviat caurà i pendrà mal. El que em sembla és +que no sap el camí. + +I anà per a acompanyar-lo. Jo em vaig trobar tot sol, i, en veure'm +sense ningú amb qui parlar, vaig entristir-me sobtadament. També +vaig pensar que des de petit no havia gaudit d'una corredissa +baixant una costa dreta. Se'm va acudir, doncs, de reviure aquesta +sensació. És un exercici violent però em sembla que va bé per al +fetge. + +* * * + +Aquell vespre vàrem dormir a Barr, una agradosa ciutat petita, +situada en el camí de St. Ottilienberg, que no és altra cosa que un +interessant convent antic entre muntanyes, on els monjos serveixen +un hom, i després li passen el compte. + +Mentre érem a Barr, en disposar-nos per a sopar va entrar un turista +que tenia aparença d'anglès, però que enraonava un idioma com mai no +n'havia sentit cap de semblant. + +Malgrat això, era un llenguatge elegant i de so agradós. El fondista +se'l mirà sense entendre'l ni d'una paraula; la seva dona bellugava +el cap. El foraster féu un sospir i provà de parlar una altra +llengua que em dugué no sé quins records, encara que no poguí de +moment precisar-la. Tampoc aquesta vegada no l'entengué ningú. + +-Això és horrorós!- va exclamar aixecant la veu. + +-Però vostès són anglesos!...- digué el fondista adreçant-se a +nosaltres- amb el semblant tot il·luminat. + +-I _monsieur_ sembla afadigat...- afegí la dona, petita i ardida. +-_Monsieur_ voldrà sopar... + +Tots dos parlaven l'anglès perfectament, quasi com el francès i +l'alemany, i anaven amunt i avall cercant de complaure el foraster. +En anar a sopar segué al costat meu, i jo vaig parlar-li així: + +-Digui (i dispensi):- (jo estava molt intrigat per la cosa) -¿quina +llengua era aquella que parlava en entrar? + +Ell, molt seriosament, em va respondre: + +-Alemany. + +-Ah!- vaig fer. -Dispensi, dispensi. + +-No ho ha entès?- em preguntà ell. + +-Sens dubte és culpa meva. El meu coneixement d'aquest idioma és +molt limitat. Hom replega una mica d'ací i d'allà durant el viatge; +però, naturalment, això no és pas saber l'alemany. + +-Però és el cas que ni el fondista ni la seva dona m'han entès, i es +tracta de la pròpia llengua d'ells. + +-Potser no- vaig dir. -Els nois d'aquests indrets parlen alemany, i +el nostre patró i la seva dona el coneixen també fins a cert punt; +però la gent vella, a tota l'Alsàcia i la Lorena, encara parlen +francès. + +-Però ¡si he parlat francès, també, i amb tot i això no m'entenien! + +-És estrany, certament... + +-És més que estrany- replicà -en aquest cas és incomprensible. Jo +tinc premi en llengües vives: vaig guanyar el grau, precisament, pel +francès i l'alemany. La meva construcció correcta i la puresa de la +meva pronunciació es consideraven, en el meu col·legi, com a cosa +notable. Però surto a l'estranger, i quasi ningú no entén ni una +paraula del que dic. M'ho pot explicar, vostè? + +-Penso que sí. La seva pronunciació és massa correcta. Ja sap vostè +el que va dir l'escocès en tastar el veritable whisky per primera +vegada: «-Potser que sigui veritable, però no m'agrada.» Doncs així +succeeix amb l'alemany que vosté parla. El que vostè fa, sembla més +aviat una demostració de la seva ciència. Jo li aconsellaria que +pronunciés tan malament com li fos possible. A tot arreu passa el +mateix. Tots els països tenen llur pronunciació especial per als +estrangers... una pronunciació que mai no somiarien d'usar entre +ells, car tampoc no la podrien entendre. Recordo haver oït, una +vegada, una dama anglesa explicant a un francès la pronunciació de +la paraula anglesa _have_. + +-Vostè la pronuncia- deia la dama, fent-li retret -com si fos +escrita _hav_. Fixi's que no ho és: porta una _e_ a la fi. + +-Però em semblava- deia el deixeble -que la _e_ de la fi de _have_ +no tenia so. + +-I, certament, no en té pas- explicava la professora: -és el que +se'n diu una _e_ muda; però exerceix una influència modificadora +sobre la vocal precedent. + +Succeí que abans el deixeble deia _have_ de faisó que se'l podia +entendre: després, en haver de pronunciar el mot s'aturava mig mort, +feia un esforç per concentrar els seus pensaments, i produïa un so +que solament per tota la frase es podia compendre. + +Deixant de costat els sofriments dels primers màrtirs, em sembla que +pocs homes han passat tantes d'angúnies com jo en tractar d'assolir +la pronunciació alemanya _kirche_, que vol dir església. Molt abans +d'haver-la assolida vaig decidir-me a no anar mai a l'església, +trobant-me a Alemanya, per la preocupació que em proporcionava la +beneïda parauleta. + +-No, no- m'explicava el meu professor, un bon home de força +paciència. -Vostè pronuncia com si estigués escrit _kirchhe_: no hi +ha aquesta _h_. És...- (I em pronunciava la paraula per vigèsim cop. +El trist del cas és que mai, per res del món, no vaig trobar cap +diferència entre la seva pronunciació i la meva. I tractava +d'explicar-m'ho d'altra manera.) -Vostè fa el so a la gola- (i era +veritat) -i jo vull que el faci des d'ací sota.- I amb el dit índex +m'indicava el lloc des d'on havia de començar. Després de penosos +esforços, que donaven per resultat uns sons amb els quals es +suggeria la idea de qualsevol cosa, menys la d'un lloc sagrat, no em +calia sinó excusar-me dient: + +-Em penso que no em serà possible. Fa molts anys que vinc parlant +amb la boca, tal com és. Mai no he conegut ningú que enraonés amb +l'estómac, i segurament que he fet tard per a aquests equilibris. + +Després de passar hores i més hores fent pràctiques pronunciant la +paraula pels carrers silenciosos, esfereint els vianants, vaig +arribar a assolir la correcta fonètica. El meu professor +s'entusiasmà amb mi, i fins a arribar a Alemanya vaig estar satisfet +de mi mateix. A Alemanya em trobí que ningú no entenia el que volia +dir amb aquella paraula: mai no vaig arribar a prop d'una església, +amb ella. Vaig haver d'abandonar la meva correcta pronunciació i +tornar a la dolenta, amb tot el dolor del meu cor. Aleshores veia +que s'il·luminaven les fesomies per dir-me que l'església era en +girant la cantonada, o al carrer immediat, segons el cas. + +Em sembla també que la pronunciació d'una llengua estrangera podria +ensenyar-se per altre mètode, millor que el de demanar al deixeble +aquests exercicis acrobàtics interns, impossibles, generalment, i +inútils sempre. Vegeu, si no, com se'ns ensenya: + +-Arrambi les glàndules de la llengua sobre el costat a sota de la +larinx. Després, amb la part convexa de les dues cavitats corbades, +cap a dalt, de faisó que quasi es trobi (sense arribar-hi +completament) amb l'úvula, tracti de portar la punta de la llengua +fins a la gola. Aspiri profundament i comprimeixi la glotis. +Després, sense obrir els llavis, digui _garoo_. + +Després un hom ho fa i no en queden satisfets. + + + +CAPÍTOL XIII + +Un examen del caràcter i costums de l'estudiant alemany. -El +_mensur_ alemany. -Usos i abusos de l'ús. -Punts de vista d'un +impressionista. -La gràcia de la cosa. -Recepta per a fer salvatges. +-La noia alemanya.- el seu gust especial quant als rostres. -El +_kneipe_. -De com brindar un _Salamandra_. -Consell al foraster. - +Una història que pogué acabar tristament. -De dos homes amb llurs +esposes i un solter. + + + +De retorn a Anglaterra vàrem passar per una ciutat alemanya que té +Universitat, tot desitjant veure de prop la vida de l'estudiant; +curiositat que, afavorits per la cortesia d'alguns amics alemanys, +poguérem satisfer. + +El noi anglès juga fins que té quinze anys, i després treballa fins +que arriba a vint. A Alemanya el qui treballa és el noi, i el gran +és el qui juga. El noi alemany va a estudi a les set a l'estiu, i a +les vuit a l'hivern; i, a estudi, estudia. El resultat és que a +setze anys té un complet coneixement dels clàssics i de les +matemàtiques, i sap tanta d'història com qualsevol polític; tot +plegat amb un bon coneixement de les llengües modernes. Per això els +seus vuit semestres de col·legi, durant quatre anys, abracen potser +massa, a menys que es vulgui fer d'ell un mestre. + +No és pas _sportman_, la qual cosa és llastimosa, car podria ser-ho, +i molt apte. Juga una mica al foot-ball i no és gaire aficionat a la +bicicleta: li plau més de jugar al billar als cafès, on l'ambient és +enrarit; però, en general, en el major nombre dels casos, es passa +el temps de barrila, bevent cervesa i provant les pròpies forces a +la lluita. + +Si és fill de casa bona, entra a formar part d'un cos o classe: +pertànyer a un de primera categoria costa unes quatre centes lliures +l'any. Si es tracta d'un jove de la classe mitjana, s'allista a un +_Burchenschaft_ o un _Landsmanschaft_, que surt una mica més barat. +Aquestes companyies es subdivideixen en cercles més reduïts, als +quals s'intenta de servar la nacionalitat. Hi ha els suabians, o de +Suàbia; els franconians, descendents dels francs; els turingians, +etc., etc. En la pràctica s'esdevé com en tots els intents d'aquesta +naturalesa. (Jo crec que la meitat dels nostres highlanders de +Gordon són de Londres.) Però s'obté un resultat pintoresc en dividir +cada Universitat en una dotzena, si fa o no fa, de companyies +isolades, cada una amb la seva gorra diferent i amb els seus colors, +totes importants; amb la seva cerveseria especial, a la qual no pot +entrar cap estudiant que no porti els colors seus. + +L'objecte principal d'aquestes companyies d'estudiants és la lluita +entre elles, o bé el celebrat _mensur_ alemany amb algun cos rival o +_shaft_. + +El _mensur_ ha estat descrit tan sovint, i tan completament, que no +goso de fastiguejar el llegidor fent-n'hi una relació detallada. +Sols he de parlar-ne per la impressió que va produir-me. I d'intent +escric la impressió que va produir-me el primer _mensur_ per creure +que les primeres impressions són més veritables i útils que les +opinions desfigurades per l'amistat o la influència d'uns i altres. + +Un francès o un espanyol procuraran persuadir a un hom que la festa +dels bous és una institució que té per objecte principal donar gaudi +al bou. El cavall, que hom imagina renillant de dolor, no fa altra +cosa que riure's del còmic aspecte dels seus budells penjant. El +francès o l'espanyol contrasten llur mort gloriosa i emocionant al +circ amb la brutalitat a sang freda del torneig. Si hom no té el cap +ben enganxat sobre els muscles, surt amb el desig de començar un +moviment d'opinió per tal d'establir la festa dels braus a +Anglaterra com a ajut a la cavallerositat. No hi ha dubte que +Torquemada estava convençut de com esdevenia humana la Inquisició. +Per a un home gras que patís de rampes o reumatisme, una horeta al +turment fóra realment un benefici físic. S'aixecaria sentint-se més +lliure en ses articulacions, més elàstic, diríem, del que s'havia +sentit per molts anys. Els caçadors anglesos miren la guineu com una +bèstia mereixedora d'enveja, a la qual donen tot un dia d'excel·lent +esbarjo lliure de despeses, durant el qual és ella el centre +d'atracció. + +El costum cega a un hom per totes les coses que no desitja veure. +Per cada tres alemanys que trobeu al carrer, n'hi ha un que porta +encara, i portarà fins a la tomba, les cicatrius dels duels dels +seus dies d'estudiant. Els nois alemanys juguen al _mensur_ en llur +cambra i es perfeccionen en el gimnàs. Els alemanys han arribat a +convèncer-se que no hi ha brutalitat en el _mensur_, com no hi ha +res d'ofensiu ni de degradant. Argumenten, a favor seu, que acostuma +el jove alemany a la sang freda i al valor; però, si es pogués +provar, en un país on tots els homes són soldats, l'argument fóra +molt parcial. ¿És, potser, la virtut del lluitador el mateix que la +del soldat? Això és molt dubtós. El nervi i el coratge són +segurament de més utilitat, al camp de batalla, que no pas un +temperament d'indiferència envers el que està passant. Certament que +a un estudiant alemany li caldria molta més valentia per a no +lluitar. No és pas per donar-se gaudi, que es desafia, sinó per +satisfer una opinió general que viu amb dos cents anys de retard. + +Tot el que pot fer el _mensur_ és embrutir. Potser hi ha art en ell +(es diu que n'hi ha); però no s'hi veu pas. La lluita s'assembla a +un combat d'espasa ampla en un espectacle de Richardson. El +desenrotllament no és més que un intent de combinar ço que és còmic +amb ço que desplau. A l'aristocràtic Bonn, on es té en compte +l'estil, i a Heidelberg, on els visitants d'altres nacions són en +major nombre, es fa tot amb més solemnitat. M'han dit que en altres +indrets el combat té lloc en formosos salons; que hi ha metges de +cabells grisos, esperant els nafrats, i criats de lliurea que +ofereixen quelcom per a pendre; que l'assumpte es porta a terme amb +no poca cerimònia pintoresca. A les Universitats més alemanyes, on +els estrangers són més escassos, solament es porta a cap +l'essencial, i això no és pas de naturalesa atractívola. Tan no +gaire atractívola, en veritat, que jo aconsello al llegidor apocat +d'evitar-ne la descripció. La cosa no pot presentar-se bonica, i +altrament jo no he de guarnir-la. + +L'habitació té les parets nues i greixoses; parets que són +esquitxades de taques, barreja de cervesa, sang i greix d'espelmes. +El sostre és fumat, i el pis cobert de serradures. Hi ha un munt +d'estudiants rient, fumant i xerrant, asseguts uns a terra, altres a +cadires i bancs, que formen el marc de l'escena. + +Al bell mig, encarats, hi ha els combatents, que semblen guerrers +japonesos talment com ens els han fet familiars les plates del Japó. +Afectats l rígids, amb els ulls protegits per unes ulleres, els +colls tapats, sufocats els cossos per una mena de flassades brutes +de llit, i amb els braços recoberts de cotó fluix estesos per sobre +el cap, se'ls podria pendre per un parell de figures sense solta +d'aquelles que es mouen donant-los corda. + +Els padrins més o menys lentament (amb els caps i cares protegits +per grans capells de cuiro que acaben en punta), donen el senyal +perquè es posin en posició. Aleshores pot oir-se el vol d'una mosca. +L'àrbitre ocupa el seu lloc; es diu la paraula, i tot seguit +s'escolten els ràpids cops de les llargues espases. Cap interés no +hi ha a veure la lluita; no té animació, ni art, ni traça, segons la +meva personal impressió. Guanya el més fort; el que amb el seu braç +molestosament forrat, sempre en posició anormal, pot sostenir la +seva colossal i grollera espasa per més temps sense afadigar-se per +la defensa i l'atac. + +Tot l'interès és concentrat a observar les nafres que es produeixen, +sempre en els mateixos llocs: dalt del cap o al costat esquerre de +la cara. Algunes vegades un bocí de pell del cap o un tros de galta +vola per l'aire, per a ésser després conservat curosament pel seu +orgullós amo primitiu i ésser mostrat a les reunions familiars. De +cada nafra aflueix naturalment, un abundós rierol de sang que +esquixa els metges, els padrins i el públic, rega el sostre i +parets, mulla els lluitadors i forma bassiots sobre les serradures. +A la fi de cada volta s'aixequen els metges, i, amb les mans plenes +de sang, comprimeixen les boques obertes de les ferides, i les +estanquen amb pilotetes de cotó fluix humit que un criat té +preparades en una plata. Naturalment, així que el ferit s'aixeca +altra vegada i continua el duel, la sang surt a doll altre cop, mig +cegant-los i deixant relliscós el terra. De vegades deixen a un hom +les dents al descobert quasi fins a l'orella, de faisó que fins al +terme del desafiament sembla estar fent ganyotes a la meitat dels +espectadors, mentre l'altra banda de la cara roman seriosa. Algunes +vegades li és arrencat a un hom el nas, la qual cosa li dóna cert +posat d'arrogància per a la resta de la lluita. + +Com que el pensament de tots els estudiants és deixar la Universitat +sortint-ne amb el major nombre possible de cicatrius, dubto molt que +es prenguin mesures per evitar tant com es pugui aquests +guarniments. El veritable vencedor és qui surt amb més quantitat de +ferides. El que vagi més ple de culcosits i pegats, fins al punt que +se'l reconegui dificultosament i deixi de semblar un ésser humà, +aquest pot passejar-se, durant el mes següent, essent l'enveja de la +joventut alemanya i l'admiració de les damisel·les. El que sols obté +unes quantes nafres sense importància, se'n va malhumorat, com qui +porta una gran decepció. + +La lluita és, però, solament el principi de la diversió, de la +gràcia de la cosa. El segon acte de l'espectacle passa a la cambra +tocador. Els metges són, generalment, estudiants de medicina i joves +que, havent finit la carrera, estan desitjosos de fer-ne pràctica. +La veritat m'obliga a dir que els que vaig conèixer eren homes de +posat groller, que semblaven fruir en llur treball. Potser no se'ls +n'ha de fer retret, per això: forma part del programa que s'ha de +patir tant com es pugui. Al metge ideal no li plauria gaire, la +tasca. L'observar com resisteix l'estudiant la cura de les nafres, +és tan important com veure com les rep. Totes les operacions han de +fer-se tan brutalment com es pugui, i els seus companys l'observen +curosament per veure si ho suporta amb caient de tranquil·litat i +gaudi. Una ferida ben tallada, que s'obre i vessa sang, és el que +tots desitgen, i es cus expressament d'una faisó grollera amb +l'esperança que així durarà tota la vida. Una ferida d'aquesta mena, +mal tractada amb intenció durant la següent setmana, pot generalment +assegurar al seu afortunat posseïdor una esposa amb un dot de cinc +xifres, per la part baixa. + +Així són ordinàriament els _mensurs_ bisetmanals, en els quals un +estudiant pren part una dotzena de cops l'any si fa o no fa. Altres +n'hi ha en els quals no s'admet gent de fora. En considerar-se que +un estudiant s'ha desprestigiat per algun lleuger i involuntari +moviment del cap o del cos mentre durava la lluita, solament pot +assolir la consideració perduda encarant-se amb el millor espadatxí +de la companyia. Aquest reclama; però és acordat, no pas un +desafiament, sinó un càstig. El seu contrincant procura produir-li +la major quantitat de ferides i les més sagnants possibles. El paper +de la víctima és demostrar als seus companys que pot romandre quiet +mentre gairebé li pelen la closca. + +Dubto molt que res no es pugui dir a favor del _mensur_ alemany; +però si per cas serien els combatents els que podrien dir-ho: als +espectadors (n'estic convençut), solament mal pot esdevenir-los. Jo +em conec bastantment bé per a no estar segur que sigui d'una +disposició sagnant poc comú. De primer antuvi, abans de començar el +desafiament, la meva sensació era de curiositat barrejada amb el +desig de saber l'efecte que em produiria, encara que, tenint algun +coneixement de les sales de dissecció i taules d'operacions, em +capficava menys, tot això, que en qualsevol altre cas. Així que +començà a brollar sang i a descobrir-se els nervis i músculs, vaig +experimentar una sensació mesclada de repugnància i de commiseració; +però, al segon desafiament, he de confessar que els meus bons +sentiments anaven desapareixent, i, quan el tercer es trobava en el +més fort i el saló era ple de l'olor pròpia de la sang, comencí a +veure roges les coses, com diuen els americans. + +Jo en desitjava més. Vaig mirar les fesomies del meu entorn, i en el +major nombre vaig veure reflectides les meves pròpies impressions. +Si és cosa bona l'excitar aquesta set de sang a l'home modern, +llavors el _mensur_ és una institució útil. Però, ¿pot dir-se que +sigui cosa bona? Parlem de la nostra civilització i del nostre +humanitarisme; però aquells de nosaltres que no porten massa lluny +la hipocresia amb si mateixos, saben que a sota de les nostres +camises emmidonades atalaia el salvatge, amb tots els salvatges +instints complets. Pot ésser que qualque vegada el necessitem, però +no ens cal tèmer que se'ns mori. Altrament, sembla que no és molt +savi d'alimentar-lo en excés. + +Moltes coses hi ha per al·legar a favor del duel, però el _mensur_ +en absolut no té cap objecte: és una joguina de nois i pel fet +d'ésser cruel i brutal, no ho és menys, d'infantil. Les ferides no +tenen vàlua pròpia: és llur causa, ço que les dignifica, i no pas +llur extensió. Guillem Tell és, certament, un dels herois de la +humanitat; però, ¿què pensaríem d'una societat de pares formada amb +l'exclusiu objecte de reunir-se dos cops per setmana i tirar a la +ballesta, fent blancs en pomes col·locades sobre els caps dels fills +llurs? Aquests joves alemanys podrien assolir el resultat de què +tant s'enorgulleixen empaitant un gat rabiós. Ingressar en una +societat amb el sol objecte que un hom sigui fet a bocins, és +posar-se al nivell intel·lectual d'un dansant dervís. Els viatgers +ens conten que al centre d'Africa els salvatges expressen llurs +sentiments, a les festes, saltant i donant-se ganivetades; però no +hi ha raó perquè els imitem a Europa. El _mensur_ és, en realitat, +la _reductio ad absurdum_ del desafiament; i, si els alemanys no +poden veure per si el ridícul del cas, l'únic que hom pot fer és +deplorar llur manca de traça. + +Malgrat no podent mostrar-se d'acord amb la pública opinió, la qual +és a favor del _mensur_ i ho demana, un hom pot arribar a +compendre'l. Més difícil de defensar són les lleis de la +Universitat, que, si no emparen l'embriaguesa, la perdonen. No tots +els estudiants alemanys s'embriaguen: en realitat llur majoria són +moderats i laboriosos; però llur minoria, que són tinguts pels +veritables representants del clàssic, es troben en perpètua +embriaguesa, dissimulada amb habilitat, que els ha costat llur +treball d'apendre i que els permet d'embriagrar-se mig dia i tota la +nit, servant fins a cert punt llurs cinc sentits. No els afecta a +tots, per igual; però és molt corrent, en qualsevol ciutat que +tingui Universitat, de veure un jove que no ha complert els vint +anys amb el posat d'un Falstaff i el gest d'un Bacus de Rubens. + +És un fet provat que la noia alemanya pot enamorar-se d'una cara +tallada, a ganivetades, que dóna la sensació d'haver estat feta amb +materials desiguals que mai no es podran ajustar: el que no pot +compendre's és que trobi atracció en una pell inflada i coberta de +corfes de mal, i en una _corba de la felicitat_ tan sortint que +amenaça desnivellar tota l'estructura. Però, ¿quina altra cosa cal +esperar del jove que comença a beure cervesa a les deu del matí, amb +un _fruhschoppen_, i no acaba fins a les quatre de l'altre mati, amb +un _kneipe_ aleshores? + +El _kneipe_ és el que nosaltres anomenaríem una barrila estudiantil, +i pot ésser molt innocent o molt accidentada segons els qui la +facin. Un estudiant convida els seus condeixebles (una dotzena o un +centenar) a beure cervesa i fumar cigars barats en un cafè, tants +com els permeti llur mareig. De vegades és el mateix cos estudiantil +qui convida. En fi, com en totes les coses, s'observa l'instint +germànic de l'ordre i la disciplina; cada vegada que n'arriba un de +nou, tots els que són a l'entorn d'una taula s'aixequen i, ajuntant +els talons, saluden. En ésser la taulada completa, s'elegeix +president, el deure del qual consisteix a anar dient el número que +correspon a la cançó que ha de cantar-se. Cada dos estudiants tenen +un llibre imprès de cançons. El president assenyala el numero 29. +-Primer vers!- crida. I comencen el cant cada dos estudiants amb el +llibre, el mateix que si fos un llibre d'himnes sostingut per dos +devots a l'esglèsia. Hi ha una pausa al final de cada estrofa, fins +que el president comença la immediata, Com que tots els alemanys +estudien de cant i tenen bones veus, l'efecte és sempre magnífic. + +Malgrat que la forma qe cantar recordi a un hom els himnes de +l'Esglèsia, la lletra de les cançons canvia aquesta impressió. Totes +són cantades seriosament, sense rialles i sense fallar cap nota, +tant si es tracta d'una cançó patriòtica com d'una balada +sentimental o d'una composició de naturalesa capaç d'avergonyir la +mena corrent de jove anglès. En acabar, el president diu: -_Prosit_- +i tots responen -_Prosit_-; i de cop i volta tots el gots són +buidats. El pianista s'aixeca i saluda, i aquest salut és contestat +per tothom. Després entra la cambrera i torna a omplir els gots. + +D'una cançó a l'altra es brinda i es contesten els brindis, però amb +no gaires aplaudiments i cap rialla: la mitja rialla i les +inclinacions de cap són considerats de més significat i vàlua pels +estudiants. + +Un brindis especial hi ha, anomenat _Salamandra_, que es fa en llaor +dels convidats de particular distinció, i que es realitza amb molta +solemnitat. + +-Anem ara- diu el president -a brindar un _Salamandra_. + +Tothom s'aixeca i roman com un regiment al toc d'atenció. + +-És preparat el líquid?- pregunta el president. + +-_Sunt_- responen tots a una sola veu. + +-_Ad exercitium Salamandi_- diu el president. I tots resten +disposats. + +-_Eins!_- I cadascú frega el seu got sobre la taula amb moviment +circular. + +-_Zwei!_- I altra vegada dringa el got. + +-_Drei!_- I la mateixa cosa. + +-_Bibite!_ (a beure!).- I, amb unitat d'autòmates, buiden tots els +gots i els sostenen aixecats. El president repeteix: + +-_Eins!_- I la base de cada got buidat toma a fer giravoltes sobre +la taula, la qual cosa produeix un soroll com el de les ones, a les +costes pedregoses, en descendir de la terra. + +-_Zwei!_- I el moviment augmenta i disminueix de bell nou. + +-_Drei!_- I tots els gots donen un sol cop sobre la taula, i tothom +s'asseu. + +L'esbarjo del _kneipe_ consisteix que els estudiants s'insultin +(naturalment, de broma), i després es desafien a beure. Es nomena un +Jutge i s'omplen dos gots colossals. Els dos estudiants seuen l'un +davant l'altre, amb llurs mans a les anses dels gots i l'esguard +fixe en ells. El jutge dóna el senyal de començar, i tot seguit +baixa la cervesa per les goles. El que primer dóna un cop a la taula +amb el got ben buit, és el vencedor. + +Als estranys que vulguin fer un _kneipe_ i desitgin de fer-lo al pur +estil alemany, el millor que els caldria, abans de començar, fóra +escriure llur nom i adreça en un tros de paper, i subjectar-lo amb +una agulla al trau del gec. L'estudiant alemany és tot amabilitat, +i, qualsevulla que sigui el seu estat, es preocuparà, per un mitjà o +altre, que el seu convidat arribi sense entrebancs a casa seva abans +no es faci clar, però no cal esperar que recordi una adreça. + +Varen contar-me una història de tres convidats a un _kneipe_, a +Berlín, que pogué finir tràgicament. Els neòfites volgueren fer la +cosa amb tots els ets i uts; digueren llur intenció i els +aplaudiren, i cada un escrigué llur adreça en una targeta que +col·locà a les estovalles al davant seu. El que havien d'haver fet +era, com he aconsellat, posar-se-les amb una agulla a llurs +americanes. Hom pot canviar de lloc en una taula; sense adonar-se'n +pot anar d'una banda a l'altra; però a tot arreu hom porta +l'americana. + +Molt avançada l'hora, el president proposà, per afavorir als que +podien sostenir-se encara, que se'ls acompanyés a casa llur. Entre +els que havien perdut tot interès per fos el que fos que pogués +passar, hi havia els tres anglesos, i va decidir-se de ficar-los en +un cotxe a càrrec d'un estudiant que semblava romandre serè, si fa o +no fa. Si haguessin estat quiets en llurs llocs durant tota la nit, +tot hauria anat a cor què vols cor què desitges. Dissortadament, +havien estat voltant amunt i avall, i era impossible d'encertar a +qui pertanyia cada targeta; ningú no ho sabia, i menys que ningú els +tres convidats. En els moments de general alegria no semblava que +ningú donés importància al que s'esdevindria. Eren tres cavallers i +tres adreces: és de creure que es pensà que, àdhuc en el cas +d'equivocar-se, tot s'arreglaria al matí. El fet és que varen +col·locar en un cotxe els tres anglesos; l'estudiant que semblava +romandre serè, prengué les tres targetes, i el grup marxà entre les +aclamacions i els bons desitjos de la colla. + +La cervesa alemanya té un aventatge: no embriaga un hom a la faisó +com aquesta paraula és entesa a Anglaterra. Res no fa nosa; solament +hom sent una sensació de fatiga; no es vol enraonar; es desitja +romandre sol per dormir... a qualsevol indret: tant se val. + +L'estudiant féu aturar el cotxe a l'adreça més propera, i es +desembarassà del cas pitjor; això era cosa instintiva i natural. Amb +ajut del cotxer el pujà a dalt, i fou tocat el timbre de la pensió. +Un criat mig adormit va obrir la porta. Cercant lloc on deixar-lo, +trobaren una habitació, la porta de la qual era oberta casualment. +L'habitació era buida. Podien trobar cosa millor? El ficaren allí, +el despullaren de totes aquelles coses que sortien fàcilment, i el +deixaren al llit. Un cop fet, marxaren satisfets de si mateixos i +tornaren al cotxe. Trobada la nova direcció, s'aturaren de nou. +Aquesta vegada fou una dama qui sortí a la porta, abillada amb una +lleugera bata i amb un llibre a la mà. L'estudiant mirà la targeta +que portava sobre l'altra que li restava, i preguntà si tenia el +plaer de parlar amb la senyora. I s'esdevingué que era així; sols +que això del plaer semblava cosa exclusiva de l'estudiant. Aquest va +explicar-li que el cavaller que en el precís moment dormia contra la +paret, era el seu marit. Ella no s'entusiasmava gaire a reveure'l, i +altra cosa no va fer que obrir la porta del dormitori i marxar. +Entre l'estudiant i el cotxer el ficaren dintre i el posaren al +llit; però no es molestaren a despullar-lo, car començaren a +sentir-se afadigats. No veient la dama, sortiren sense acomiadar-se. + +La darrera targeta corresponia a un solter que vivia en un hotel, i +allí portaren llur darrer home, confiant-lo al vigilant d'aquell. + +Tornem ara al lloc on vàrem deixar el primer. El que havia passat +era el següent: Amb unes vint hores d'anterioritat havia dit el +senyor X a la senyora X.: + +-Em sembla haver-te dit, noia, que he estat convidat aquest vespre a +ço que, si mal no recordo, és anomenat un _kneipe_. + +-Alguna cosa me n'havies dit- respongué la senyora. -I, què cosa és +un _kneipe_? + +-És una mena de reunió de solters a la qual van els estudiants per +cantar, xerrar i... fumar: vet aquí. Comprens? + +-Està bé. Que et diverteixis força, doncs- va fer la senyora X., que +era molt amable i raonable. + +-Serà ben interessant- observà el senyor X. -Sempre he tingut +curiositat per assistir a una d'aquestes reunions. Segurament (és a +dir, és molt possible) que retornaré tard a casa. + +-A quina hora dius tard?- preguntà la senyora X. + +-És un xic difícil de dir. Ja saps que aquests estudiants són gent +de molta bullanga, i en trobar-se plegats... També em sembla que +s'hi escau de brindar una pila de vegades. No sé pas com m'anirà. Si +trobo ocasió de fer-ho tornaré aviat: és a dir, si ho puc fer sense +que s'ho prenguin malament. Si no... + +La senyora X., que, com he dit, era dona molt raonable, respongué: + +-El millor que pots fer és que et deixin una clau de la casa. Jo +jauré amb Dolly, i així no em faràs nosa a qualsevol hora que +retornis. + +-Em sembla molt bé l'acudit, car hauria sentit amb tot el cor de +fer-te nosa. Entraré a poc a poc, i em ficaré al llit sense moure +soroll. + +A cosa de mitja nit, o, més bé, al principi del matí, Dolly, que era +la germana de la senyora X., s'assegué al llit i restà una estona +escoltant. + +-Jenny- digué Dolly: -estàs desperta? + +-Sí, noia- respongué la senyora X. -No et capfiquis: torna a dormir. + +-Però que dimoni és, això?- preguntà Dolly. -No et sembla que sigui +foc? + +-Suposo que serà Percy, que haurà topat a les fosques. No et +neguitegis. Dorm. + +Però, així que Dolly restà adormida de nou, la senyora X., que era +el que se'n diu una bona esposa, s'aixecà del llit i a poc a poc se +n'anà a veure si passava alguna cosa a Percy. Es posà les sabatilles +i un salt de llit, i anà pel passadís a la seva habitació. Per +despertar el que era al llit hauria estat necessari un terratrèmol. +La senyora encengué una espelma i anà al llit; però el qui hi havia +allí no era pas Percy ni ningú que se li assemblés. + +Va sentir que aquell home mai de la vida podia haver estat el seu +marit: en cap cas. + +A l'hora present sentia envers ell una clara sensació de desgrat, i +el seu únic desig era de veure com el treia d'allí. Però quelcom hi +havia, en ell, que li semblava conegut. S'acostà una mica més i se'l +mirà millor. Llavors va recordar. Segurament era el senyor J., un +senyor amb qui ella i Percy havien dinat el dia que arribaren a +Berlin. + +Per què aquest senyor era allí? Deixà l'espelma sobre la taula i, +amb el cap entre les mans, segué per pensar-s'ho. L'explicació li +arribà de sobte. Percy havia anat amb aquest senyor J. al _kneipe_, +i segurament s'havia sofert una equivocació. Havien portat al senyor +J. a l'adreça de Percy, i a hores d'ara Percy... + +La terrible possibilitat de la situació l'espaordia; i, tornant a la +cambra de Dolly, es vestí de cop i volta i baixà silenciosament +l'escala. Per sort trobà un cotxe, i amb ell anà a casa del senyor +J. Tot dient al cotxer que s'esperés, pujà les escales com un llamp, +i començà a trucar seguit, seguit. La porta va ésser oberta, com +abans, per la senyora J., amb la bata, encara, i el llibre a la mà. + +-La senyora X.!- va exclamar la senyora J. -Com vostè per ací? + +-El meu marit!- fou tot el que la pobra pogué dir de moment. -No és +aquí? + +-Senyora X.!- féu la senyora J. amb un pas enrera. -Com gosa +vostè...? + +-Oh! dispensi. No confonguem. S'ha comés una equivocació horrible. +Deuen haver portat ací el meu pobre Percy en lloc de portar-lo a +casa... N'estic ben certa. Per favor, vagi-ho a veure! + +-Filleta...- respongué la senyora J., que era molt més vella i de +posat maternal; -no s'espanti. El portaren ací fa cosa d'una hora, i +ben cert que ni me l'he mirat. És a dintre, i em sembla que no es +prengueren ni el treball de treure-li les sabates. Perquè vostè es +tranquil·litzi, el baixarem entre totes dues, i el portarem a casa +seva sense que ningú del món se n'adoni. + +Certament la senyora J. semblava estar desitjosa d'ajudar la senyora +X. Obrí la porta, i entrà aquesta. Tot seguit sortí pàl·lida i +esparverada. + +-No és pas Percy. Què s'ha de fer? + +-Senyora, havia d'anar amb una mica més de cura i no tenir aquestes +equivocacions- va dir la senyora J. entrant a la cambra. La senyora +X. la deturà dient-li: + +-No és pas el seu marit, tampoc. + +-Però quines ximpleries diu, ara? + +-No l'és. Ho sé ben bé, perquè l'he deixat adormit al llit de Percy. + +-I què està fent, allí?- preguntà la senyora J. amb veu de tro. + +-El portaren allí, i allí el deixaren- explicà la senyora X. plorant +mocs i llàgrimes. -És per això que he cregut de trobar ací Percy. + +Totes dues restaren mirant-se a la cara, i hi hagué un silenci +trencat solament pels roncs de l'home que hi havia a l'altra part de +la porta mig oberta. + +-Doncs qui és, aquest que jeu ací?- preguntà la senyora J., que fou +la primera de sortir de l'esparverament. + +-No ho sé pas. Mai no l'he vist ¿No podria ésser algú que vostè +conegui? + +La senyora J. no feia sinó colpejar la porta. + +-Què farem?- digué la senyora X. + +-Jo ja ho sé, el que he de fer: aniré amb vostè per replegar el meu +marit. + +-Està adormit com un plom. + +-Ja l'he vist d'aquesta manera mantes vegades- digué la senyora J. +mentre es cordava la capa. + +-Però on pot ésser, el meu pobre Percy?- gemegava la pobrissona +senyora X. mentre anaven baixant les escales. + +-Aquesta pregunta, filleta, pot fer-la a l'autor de la gràcia. + +-Si van fent errades d'aquesta mena, és un horror, per a mi, de +pensar el que hagin fet amb ell! + +-Ja ho investigarem demà, filleta- digué la senyora J. per +aconhortar-la. + +-Em sembla que els _kneipes_ són cosa molt desplaent, i no he de +deixar anar Percy a cap altre mai de la meva vida. + +-Filleta, si vostè sap el seu deure, mai no necessitarà d'anar-hi. + +I corre la veu que no hi anà mai més. + +Però, com us deia, l'errada va ésser el posar la targeta a les +estovalles en lloc de col·locar-la al trau del gec. En el món on +som, no val a badar. + + + +CAPÍTOL XIV + +Quelcom de molt seriós, com s'escau a un capítol de comiat. - +L'alemany des del punt de vista anglosaxó. -La Providència amb +botons i elm. -El paradís del beneit, deixat de la mà de Déu. -La +rectitud de la consciència alemanya. -Com pengen a Alemanya, si fa o +no fa. -Del que s'acut als bons alemanys en morir. L'instint +militar. -N'hi ha prou, amb ell? -L'alemany comerciant i la seva +vida. -La dona moderna, ací com a tot arreu, -El que és pot dir +contra els alemanys com a poble. -Comiat del _bummel_. + + + +-Qualsevol podria governar aquest país- va dir George. -Jo mateix +podria fer-ho. + +Aleshores ens trobàvem asseguts al jardí del Hof del Kaiser, a Bonn, +contemplant el Rin. Era la darrera nit del nostre esbarjo; el primer +tren del matí esdevindria el principi de l'acabament. + +-Jo escriuria en un paper tot el que volgués que fes el poble- +continuà George; -ho faria imprimir ben bé; enviaria circulars per +les ciutats i els pobles; i ja estava tot llest. + +Al plàcid i obedient alemany d'avui, l'única ambició del qual sembla +ésser pagar les seves contribucions i fer el que li diuen aquells a +qui la Providència tingué a bé donar autoritat damunt ell, cal +confessar que esdevé difícil trobar-li cap vestigi del salvatgisme +del seu avantpassat, a qui la llibertat individual era tan +necessària com l'alenar; que elegia sos magistrats perquè +aconsellessin, però resguardant-se el dret d'executar per a la +tribu; que seguia el seu capitost, però s'hauria negat a obeïr-lo. + +A Alemanya se sent avui parlar molt de socialisme, però d'un +socialisme que mai no serà altra cosa que despotisme amb altre nom. +L'individualisme no li és grat, a l'elector alemany: està disposat, +i fins ho desitja, que el dominin i regulin en tots sentits. No es +capfica del govern, sinó de la seva forma. Té la policia com una +religió, i potser així la mirarà sempre. A Anglaterra mirem els +nostres policies, vestits de blau, com una necessitat inofensiva: el +major nombre de ciutadans els tenen principalment com a fites, +malgrat que en els indrets de més moviment de la ciutat s'apreciï +que esdevenen útils per a ajudar les àvies a passar d'un costat a +l'altre de carrer. Amb tot i agrair-li aquests serveis, dubto molt +que ens recordem gaire de la policia. A Alemanya, al contrari, un +policia és reverenciat com un petit déu i estimat com un àngel de la +guarda. Per al nen alemany és una mena de Rei Mag. Totes les coses +bones les porta ell: la _Spielplatze_, per a jugar-hi, plena de +gronxadors, munts de sorra per a assajar-se en les lluites, piscines +per a nedar-hi i casetes de fira. És el policia qui castiga el mal +comportament, i tots els bons minyons desitgen de complaure'l i +s'envaneixen si els somriu. En estar un nen alemany acaronat per un +policia, el nin es dóna importància cosa de no dir, fins a esdevenir +insuportable. + +El ciutadà alemany és un soldat, i el policia el seu oficial. Aquest +li diu per on ha d'anar i el pas que ha de portar. A l'entrada de +cada pont hi ha un policia per a dir al ciutadà com ha de passar-lo. +Si aquest policia no hi fos, el nostre home s'esperaria, +probablement, fins que el riu hagués passat. A l'estació del +ferrocarril, el policia el reclou a la sala d'espera perquè no +prengui mal; i, en ésser hora, el replega i el lliura al xef del +tren (que no és sinó un altre policia amb uniforme diferent), el +qual li diu on ha de seure en el tren i quan ha de baixar, i té cura +que no se n'oblidi. A Alemanya no té un hom responsabilitat de cap +mena: tot li ho fan, a un hom, i tot li ho fan bé. No s'espera que +hom tingui cura de si mateix, i no se li'n fa retret si és incapaç +de fer-ho: el deure del policia és tenir cura del ciutadà. El que +hom sigui un beneit deixat de la mà de Déu no excusa el policia si +li'n passa alguna. Onsevulla que hom vagi i faci el que faci, tot va +sempre a càrrec i guarda de la policia, la qual s'ha de dir que ho +fa bé de debò. + +Si un hom es perd, el policia el troba; si hom perd alguna cosa, la +hi porta el policia. Si un hom no sap el que desitja, ell li ho fa +saber; si vol quelcom, ell li ho adquireix. Els advocats particulars +no calen, a Alemanya: en voler comprar o vendre una casa o un camp, +l'Estat li arregla l'afer; si l'han estafat, l'Estat pren al seu +càrrec l'assumpte. L'Estat és qui casa un hom, i li assegura la +vida, i fins juga amb un hom per cosa de no res. + +I per res no es capfica, l'alemany. On no hi hagi un policia a prop, +comença a cercar on hi ha un ban enganxat a la paret: el llegeix, i +després fa el que allí se li diu. + +Recordo haver vist en una ciutat alemanya el nom de la qual no tinc +present (ni manca, car l'incident pogué passar en qualsevol de les +d'allà), una porta oberta que conduïa a un jardí on es donava un +concert. Res no hi havia que a un hom impedís passar i oir la música +de franc. Realment, de les dues portes separades per un quart de +milla, aquella porta era la més escaient; però, entre la molta gent +que entrava ningú intentà passar-hi: es dirigien directament a +l'altra porta (sota un sol xardorós), en la qual hi havia un home +que recollia l'import de l'entrada. He vist minyons alemanys aturats +a la vora d'un desert llac glaçat, desitjosos de patinar. Ho haurien +pogut fer tantes hores com haguessin volgut, i ningú se n'hauria +adonat: la gent i la policia eren a l'altre extrem, a mitja milla de +distància, impossibilitats de veure'ls. Res no els impedia patinar +sinó llur coneixement que no ho havien de fer. + +Detalls d'aquesta naturalesa fan que hom s'aturi a pensar +seriosament si el teutó pertany a la pecadora família humana, o no. +¿No seran, potser, aquestes plàcides i amables gents, àngels +davallats del cel a la terra amb l'objecte de beure's un got de +cervesa, assabentats que sols a Alemanya val la pena? + +A Alemanya els camins són vorejats d'arbres fruiters, i no hi ha veu +que impedeixi cap noi ni persona gran collir la fruita i menjar-la, +sinó la veu de llur consciència. A Anglaterra aquest estat de coses +produiria la indignació pública: els nens moririen, a centenars, de +l'enrabiada. Els metges es trencarien les cames per curar els +naturals resultats del tips de pomes agres i de nous verdes. +L'opinió pública demanaria que hom fes inofensius aquests arbres +rodejant-los de defenses. Els que volguessin cultivar els arbres +fruiters, per defugir la despesa de fer estacades o empalissades, ho +deixarien córrer, i així s'evitaria l'escampar les malalties i la +mort per tot arreu. + +Però, a Alemanya, un noi potser caminarà unes quantes milles per un +viarany isolat vorejat d'arbres fruiters, tot anant a comprar peres +al poble veí per valor d'un penic. Passar entre aquests arbres plens +de fruita, sense cap protecció, i les branques dels quals es +retorcen del pes i deixen caure a terra la fruita assaonada, li +semblaria, a un anglo-saxó, que perdia una oportunitat d'allò més +bona; li semblaria fer un menyspreu i un escarni dels beneïts dons +de la Providència si passés de llarg. + +No sé què hi haurà de cert; però, pel que vinc observant del +caràcter alemany, no em sorprendria poc ni molt sentir a dir que a +Alemanya, en condemnar a mort un home, se li dóna un tros de cordill +dient-li que es pengi tot sol. Estalviaria a l'Estat molèsties i +diners. Ja estic veient un criminal alemany replegant el tros de +cordill, llegint curosament les ordenances de la policia, i +procurant de complir-les, una per una, a la cuina de casa seva +mateix. + +El poble alemany és bó, potser el millor de la terra: un poble +amable, generós, afectuós. Estic segur que el major nombre +d'alemanys van directes al Cel. Certament, comparant-los amb altres +nacions cristianes de la terra, s'arriba per força a la conclusió +que el Cel és de manufactura alemanya. El que no sé és com arriben +fins allà dalt. No puc creure que l'ànima de cap alemany tingui +suficient iniciativa per a volar per ella sola i trucar a la porta +de Sant Pere. Jo em penso que les condueixen cap allà dalt en +petites companyies, i que la conducció és a càrrec d'un policia +difunt. + +Carlyle va dir dels prussians (i podríem dir-ho de tota la nació +alemanya) que una de ses principals virtuts és la facultat de +exercitar-se. Els alemanys són poble que aniran a qualsevol lloc i +faran qualsevol cosa que se'ls digui. Si se'ls exercités en el +treball i se'ls enviés a l'Africa a carrec d'algú que vestís un +uniforme, segurament esdevindrien uns grans colonitzadors, fent cara +a les dificultats de tota mena. El difícil és imaginar-los prenent +l'arrencada. Creuen que, abandonant-se a si mateixos, aviat +decaurien i potser moririen: no pas per manca d'intel·ligència sino +per pura desconfiança en el que podrien fer. + +L'alemany ha estat per tant de temps el soldat d'Europa, que se li +ha ficat a la sang l'instint militar. Les virtuts militars les +posseeix a bastament. Varen dir-me d'un criat alemany, llicenciat de +l'exèrcit feia poc, que va rebre del seu amo l'encàrrec de dur una +carta a certa casa i esperar la resposta. Passaren les hores, i +l'home no tornava; fins que, sorprès i neguitós el seu amo, anà a +veure què s'esdevenia. Va trobar-lo al lloc on l'havia enviat, amb +la resposta a la mà: esperava noves ordres per a saber què fer-ne. + +El cas sembla exagerat; però jo, per la meva part, el crec al peu de +la lletra. + +Esmentem, com a cosa notable, que el mateix home (tan incapaç, de +consuetud, com un nen), en posar-se un uniforme esdevé de cop i +volta un ésser intel·ligent, capaç d'iniciativa i responsabilitat. +L'alemany pot governar-ne d'altres i ésser governat per altres: el +que no pot fer és governar-se a si mateix. Per solucionar-ho sembla +que s'escauria fer de cada alemany un oficial, i tot seguit posar-lo +a les seves ordres: segurament que es manaria, a si mateix amb +discreció i bon judici, tenint cura d'obeir-se a si mateix amb +activitat i precisió. + +Les escoles tenen la culpa, en primer lloc, que el caràcter alemany +sigui d'aquesta manera, car prediquen constantment el que és el +deure. L'ideal és magnífic per a qualsevol poble; però, abans de +tancar-s'hi, fóra bo de precisar què és aquest _deure_. El concepte +alemany del deure sembla ésser «una cega obediència a tothom que +porta galons». És l'antítesi de la manera d'ésser anglo-saxona; +però, com que l'una i l'altra van fent via, cal suposar que en tots +dos mètodes hi ha quelcom de bo. Fins a hores d'ara els alemanys han +tingut la sort d'ésser ben governats, i tot anirà bé si continua +així. En començar a descompondre's per qualsevol banda la màquina +del govern, llavors començaran les dificultats. Però potser llur +mètode té l'aventatge de produir un seguit de bons governants. +Almenys ho sembla. + +Com a comerciant, crec que l'alemany restarà sempre al darrera del +seu competidor anglo-saxó (a no ésser que el seu temperament canviï +força), i les seves virtuts són les principals culpables d'això. Per +a ell la vida és quelcom més important que la cursa envers la +riquesa. Un país que tanca els seus bancs i oficines de correus +durant dues hores a migdia, mentre va a casa seva i dina +reposadament entre els seus, i fins fa una mica de migdiada als +postres, no pot esperar, ni potser ho desitja, de competir amb un +poble que menja de peu dret i dorm amb el telèfon a la vora del +llit. A Alemanya no hi ha (fins a hores d'ara almenys) prou +distinció de classes per a fer, de la lluita per la posició, +l'assumpte de vida o mort que és a Anglaterra. Fora de +l'aristocràcia amb territoris, els murs dels quals són +inexpugnables, quasi no es tenen en compte les diferències de grau. +El professor i el fabricant d'espelmes es troben al _Kaffee Klatsh_ +setmanalment, i avaloten plegats en termes d'igualtat mútua. El +mosso de quadra i el metge beuen junts la cervesa en llur bar +predilecte. L'opulent arquitecte, en preparar-se per a una excursió +al camp, convida el seu encarregat i el seu sastre perquè li facin +companyia amb llurs famílies. Cadascú porta la seva part de beguda i +queviures, i en el viatge de retorn canten a chor les mateixes +cançons. Mentre duri aquest estat de coses, a un hom no li cal +sacrificar els millors anys de la seva vida per assolir una fortuna +per a la vellesa. Els seus gustos, i més, encara, els de la seva +dona, són de poc preu: li plau de veure el seu pis, o el seu xalet, +moblat amb tapisseria de pelfa vermella amb molts daurats i molta +laca; però aquesta idea seva potser no sigui de més dolent gust que +una barreja d'estil anglès del temps d'Elisabet amb una imitació de +Lluís XV il·luminada amb força bombetes elèctriques i nafrada per +una invasió de fotografies. Probablement les parets exteriors seran +pintades per l'artista local, i s'hi veurà una sagnant batalla que +modificarà un xic la porta del carrer a la part baixa, mentre a la +part de dalt, tocant les finestres de les alcoves, voleja vagament +Bismarck el mateix que un àngel. Els mestres de pintura, n'hi ha +prou amb veure'ls als Museus; i com que la celebritat casolana +encara no ha passat a figurar entre les institucions de la mare +pàtria, no es neguiteja a gastar diners per convertir sa llar en una +galeria de pintures. + +L'alemany és un epicuri. A Anglaterra resten encara pagesos que, tot +dient que l'agricultura duu amb ella la fam, frueixen dels seus set +àpats diaris. A Rússia, tots els anys, hi ha una setmana de festes +durant la qual es mor molta de gent de resultes d'un tip de bunyols; +però es tracta d'una festivitat religiosa i una excepció. Considerat +en tots sentits, l'alemany és el primer gastrònom de totes les +nacions de la terra. S'aixeca de bon matí, i, tot vestint-se, +s'empassa unes quantes tasses de café amb les seves llesques de pa +amb mantega. Per a allò que se'n diu menjar, no seu a la taula fins +a les deu. A la una o quarts de dues té lloc l'àpat principal del +dia, per al qual li calen un parell d'hores. A les quatre marxa al +cafè i es pren una xocolata amb pastissos. La nit, generalment, la +dedica a menjar, (poques vegades un àpat, sinó quasi sempre una +sèrie de petits àpats): una ampolla de cervesa, o un +_Belegete-semmel_ o dos, a les set; una altra ampolla de cervesa i +un _Oufschnitt_ al teatre, en els entreactes; una ampolla petita de +vi blanc i un _Spiegeleier_ abans d'anar a casa; després un tros de +formatge o llonganissa remullat amb més cervesa, en anar a ficar-se +al llit. + +Altrament no es tracta d'un home de gustos cars i refinats: els +cuiners i els preus francesos no es troben, generalment, en els seus +restaurants: prefereix la seva cervesa i el seu vi blanc econòmic +als millors clarets i xampanys. I certament que més val així, car a +un hom se li acut de pensar que, cada vegada que un vinater francès +ven una ampolla a un hostaler o botiguer alemany, rumia el fet de +Sedan, que li ve al cap tot seguit. És una venjança sense solta; +car, tenint en compte que no és l'alemany qui la beu, el càstig cau +sobre algun innocent viatger anglès. Potser que el comerciant +francès, però, es recordi de Waterloo, i encara així en compta una a +favor seu. + +A Alemanya les diversions de preus elevats, ni hom les ofereix, ni +hom les espera. A la Fatherland tot és casolà i familiar. L'alemany +no gasta els seus diners en els esports costosos, ni sosté +establiments de gran apariència, ni li cal vestir frac per anar al +teatre a fer ostentació de la seva localitat de preu gros. El seu +gaudi predilecte, que consisteix en les funcions d'òpera, pot +satisfer-lo fàcilment amb una localitat que val pocs marcs; i la +seva esposa i les seves filles l'acompanyen amb llurs robes fetes a +casa i llurs mantons al cap. Veritablement, a l'anglès li resulta un +canvi agradós la manca d'ostentació per tot el país. El cotxe +particular no sovinteja gaire, i poques vegades s'utilitza: amb +_droschke_ sols s'hi va quan el tramvia elèctric, més ràpid i net, +no fa la cursa que hom desitja. + +Per aquests mitjans serva l'alemany la seva independència. El +botiguer no té per què ballar l'ou al parroquià. + +Una vegada, a Berlín, vaig acompanyar, a fer compres, una senyora +que estava acostumada a comprar a Londres i a Nova York, i es posà a +menysprear el que el botiguer li anava mostrant. Certament que tot +no li desplaïa pas: era el seu mètode. No creia que tot ho pogués +comprar millor i més barat a qualque altre lloc, però li semblava +escaient de dir-ho així. Va dir al comerciant que els seus gèneres +eren mancats de gust; i no per ofendre'l, sinó, com he explicat, per +seguir el seu mètode. Digué que no trobava assortiment variat, que +tot era passat de moda, vulgar, i que semblava que no podia tenir +gaire durada. El comerciant no li va contradir ni discutir res: +tornà a col·locar les coses a llurs capses i aquestes a llurs +prestatges, anà a la rebotiga, i tancà la porta. + +-Vol dir, que no tornarà?- preguntà la senyora en veure que passaven +uns minuts. + +El seu to semblava no ésser altre que el d'una senzilla exclamació +d'impaciència. + +-Molt me'n dubto- vaig respondre. + +-Com s'entén?- em preguntà, admirada. + +-Suposo que l'ha molestat- vaig dir-li. -Amb seguretat que ara és +darrera aquesta porta fumant la seva pipa i llegint el seu diari. + +-Quin ximplet!- digué la meva amiga tot replegant els seus paquets i +sortint indignada. + +-És la seva manera de vendre- vaig dir-li. -Ell mostra el seus +gèneres: si un hom els vol, els compra. Per parlar-ne, segurament +agrairia més que no s'hi anés. + +Una altra vegada, en el fumador d'un hotel alemany, vaig sentir una +história, contada per un anglès petitó, que jo, en el seu lloc, +m'hauria reservada. + +-De res no serveix- deia el petit anglès -tractar de provar una cosa +a un alemany. No sembla sinó que no us entén. Figureu-vos que vaig +veure una primera edició de _Els Bandits_ en una llibreria de vell +de la plaça de Georg, i vaig entrar per demanar preu. El llibrer, +que era un vell prou estrany, em va dir que vint-i-cinc marcs, i +continuà llegint. Jo vaig dir-li que feia pocs dies que havia vist +un exemplar millor per vint marcs. És clar que un hom enraona així +quan compra i regateja: ja es comprèn. Però ell em va preguntar: + +-On? + +Vaig dir-li que en una llibreria de Leipzig, i llavors l'home em va +proposar de tornar allí i comprar-lo. Semblava que tant li feia que +comprés el llibre com que no. Encara vaig dir-li més: + +-Quin és l'últim preu pel qual me'l pot donar? + +-Ja li ho he dit un cop- em respongué -vint-i-cinc marcs. + +Era aquell, un vellet que s'empipava amb facilitat. + +-No val tant- vaig dir-li. + +-Jo mai no he dit que els valgui- contestà en to de poques bromes. +-No l'hi sembla? + +Vaig oferir-li deu marcs per llibre, pensant que potser acabaria +donant-me'l per vint. El meu home s'aixecà, i jo creia que anava a +voltar el taulell per treure el llibre; però vingué tot dret cap a +mi. Era un home corpulent; i, aprofitant aquest aventatge sobre mi, +va agafar-me pels muscles i va llançar-me al carrer, tancant després +la porta amb una forta empenta. Mai de la meva vida he romàs tan +estranyat. + +Jo, que escoltava, vaig gosar a dir: + +-Potser el llibre valia els vint-i-cinc marcs. + +-Ja ho crec, que els valia!- respongué l'homenet. -Però quin +concepte més galdós del negoci! + +* * * + +Si quelcom pot canviar el caràcter alemany serà la dona alemanya, +tota vegada que ella canvia notablement... avançant, al dir nostre. +Fa deu anys, cap dona que estimés la seva reputació i confiés de +casar-se hauria gosat a muntar en bicicleta: avui van a milers per +tot el país a sobre de llurs màquines. La gent a l'antiga mou el cap +desaprovant-ho; però he observat que els joves procuren +acompanyar-les, ben satisfets. No fa gaire temps que es considerava +poc femení, per a una noia, el fer exercici a l'aire lliure: el seu +propi posat, en patinar, semblava el d'una coixa recolzada en un de +la família. Ara practica els seus exercicis en un recó fins que +s'acosta un jove per ajudar-la. Juga al tennis; i jo l'he vista, +sense que pogués adonar-se de mi, manant un cotxe que un gos +arrossegava. + +Val a dir que sempre ha estat esplèndidament educada. A divuit anys +parla ja tres idiomes, i fins ha oblidat més del que una dona +anglesa, generalment, ha llegit tota la seva vida. Fins ací aquesta +educació no li ha servit de res. Tot just casada, s'ha retirat a la +cuina i s'ha donat aire de deixar-ho tot per aquesta, per tal de +tenir temps per a mal cuinejar. Però anem a suposar que comença a +descobrir que a una dona no li pertoca sacrificar tota la seva +existència a les feines de la casa, així com a un home no li escau +esdevenir una màquina de negocis; anem a suposar que es desenrotlla +en ella l'ambició de pendre part en la vida social i nacional; i +aleshores veurem com la influència d'aquest contribuent sa de cos i +ànima serà segurament durable i anirà molt enllà. + +S'ha de tenir en compte que l'alemany és extraordinàriament +sentimental i fàcilment influenciat per les seves dones. D'ell es +diu que és el millor dels enamorats i el més dolent dels marits, +cosa que ha estat culpa de la dona: un cop casada no fa més que +allunyar d'ella tot el que sigui poesia: en té prou amb uns +espolsadors per a llançar-la de casa. De noia, mai no entengué l'art +d'abillar-se; d'esposa, es desprèn d'aquelles robes i s'embolcalla +amb qualsevol cosa estranya que troba casualment per la casa, segons +la impressió que produeix. Una figura que sovint podria ésser la de +Juno, i una fesomia que sembla de vegades la d'un àngel curull de +salut, ella fa de manera de fer-ho malbé. El dret d'ésser admirada i +adorada el ven per una plata de dolços. Cada tarda se la pot veure +al café atipant-se de pastissos plens d'abundosa crema, amb ajut de +llargues glopades de xocolata. En poc temps esdevé grassa, patosa, +lassa, i perd absolutament l'interés. + +Així que la dona alemanya s'estigui del seu café de la tarda i la +seva cervesa a la nit; així que faci l'exercici que cal per servar +les seves formes, i continui llegint, després de casada, quelcom més +que un llibre de cuina, es trobarà el Govern alemany amb una nova i +desconeguda força amb que heure-se-les. Per tot arreu, a Alemanya, +poden veure's clares proves que la vella _frau_ alemanya va fent +lloc a la moderna dama. + +Hom no deixa d'encuriosir-se pel que esdevindrà en haver-se fet +aquesta evolució, car la nació alemanya és molt jove encara, i la +seva saó és cosa d'importància per al món. És un bon poble, un poble +afectuós, que ajudarà, sens dubte, a millorar la humanitat. + +El pitjor que es pot dir d'ells és que tenen llurs faltes i no +n'estan assabentats. Es consideren perfectes, i això és una +innocentada. Arriben tan enllà, que es creuen superiors als +anglosaxons, i això és incomprensible. A un hom li sembla que el que +fan és intentar-ho. + +-Tenen els seus punts- digué George; -però el seu tabac és un pecat +nacional. Per la meva part me'n vaig a jeure. + +Ens aixecàrem per recolzar-nos en el baix ampit de pedra, +contemplant les llums bellugadisses sobre el riu fosc i suau. + +-Ha estat un _Bummel_ agradós totalment- digué Harris. -Em plau de +tornar, però em sap greu que s'hagi acabat. No sé si em compreneu. + +-I què vol dir, un _Bummel_?- preguntà George. -¿Com ho traduiríeu? + +-Un Bummel- vaig explicar jo -ho diria d'un viatge, llarg o curt, +sense finalitat. L'única cosa que el regularitza és la necessitat de +tornar al punt de partida a un temps donat. De vegades es fa per +carrers concorreguts, i de vegades per camps i carreteres. En +qualques casos disposem d'unes hores; en altres casos d'uns quants +dies; però, per molt de temps o per poc, ací o allà, els nostres +pensaments van sempre amb el corrent que passa. Saludem i somriem a +molts tot caminant; amb alguns ens hi aturem per conversar una +estona; amb altres fem un tros del camí tots plegats. Ens havem +interessat per moltes coses, i sovint ens hem sentit quelcom +afadigats; però, en general, havem fruït una agradosa temporada, i +ens planyem d'acomiadar-nos. + + + +FI + + + + + +End of Project Gutenberg's Tres Anglesos S'esbargeixen, by Jerome K. Jerome + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK TRES ANGLESOS S'ESBARGEIXEN *** + +***** This file should be named 26502-8.txt or 26502-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + http://www.gutenberg.org/2/6/5/0/26502/ + + + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +http://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at http://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at http://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit http://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including checks, online payments and credit card donations. +To donate, please visit: http://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + http://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/26502-8.zip b/26502-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..c27a6fa --- /dev/null +++ b/26502-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..eacc0f7 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #26502 (https://www.gutenberg.org/ebooks/26502) |