NormalizeHEADmain

8 files changed, 17 insertions, 9322 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..d7b82bc
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,4 @@
+*.txt text eol=lf
+*.htm text eol=lf
+*.html text eol=lf
+*.md text eol=lf
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..8a1fe09
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #52673 (https://www.gutenberg.org/ebooks/52673)
diff --git a/old/52673-0.txt b/old/52673-0.txt
deleted file mode 100644
index da40466..0000000
--- a/old/52673-0.txt
+++ /dev/null
@@ -1,3648 +0,0 @@
-Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau
-
-This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
-other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
-whatsoever.  You may copy it, give it away or re-use it under the terms of
-the Project Gutenberg License included with this eBook or online at
-www.gutenberg.org.  If you are not located in the United States, you'll have
-to check the laws of the country where you are located before using this ebook.
-
-Title: Els habitants de la lluna
-
-Author: Josep Morató i Grau
-
-Release Date: July 29, 2016 [EBook #52673]
-
-Language: Catalan
-
-Character set encoding: UTF-8
-
-*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA ***
-
-
-
-
-Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed
-Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was
-produced from images generously made available by The
-Internet Archive/American Libraries.)
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-                             JOSEPH MORATÓ
-
-                                  ELS
-                               HABITANTS
-                              DE LA LLUNA
-
-                               BARCELONA
-
-                          ILUSTRACIÓ CATALANA
-
-                                 1906
-
-                       RESERVATS TOTS LOS DRETS
-
-                    Barcelona--Estampa de J. Thomàs
-
-
-
-
-I
-
-DE COM VA SER DISCUTIT Y APROBAT UN IMPORTANT ARTICLE DEL REGLAMENT
-INTERIOR DELS «HABITANTS DE LA LLUNA»
-
-
---Demano la paraula.
-
---Té la paraula’l company Terratrèmol.--
-
-...La junta’s celebrava en una sala espayosa y desfregada, a la llum
-de dues espelmes que cremavan en canalobres de vidre y d’un sol broch,
-colocats sobre la taula de la Presidencia. Els concurrents no passavan
-gayre d’una dotzena, y axò feya que’l local, ab el seu rengle de cinch
-balcons oberts en un dels carrers més rònechs de la vila, semblés
-encara més gran de lo qu’era. Com a moblatge, no hi havía altra
-cosa qu’otomanes: otomanes entre les obertures, separantles, com una
-tirallonga de guions les cantitats d’una tanda de restes; otomanes a
-cada cap de sala; otomanes a la paret que corría devantera al rengle de
-balcons; otomanes per tot arreu. Del bell mitx del sostre, penjava una
-colossal aranya de vidrims, sospesa d’un ganxo de ferro y desprovehida
-d’espelmes. Y com que les dues que cremavan sobre la taula no eran prou
-capasses pera aclarir la pessa, els socis, allargassats ò asseguts en
-les otomanes, se fonían en la penombra, no arribantse a distingir les
-fesomíes de cap d’ells, fòra la del President, que era un jove d’uns
-vintivuyt anys, de nas punxagut y barba negra, pentinada ab afectat
-desgayre, igual que els abundosos cabells, cobricelats per les ales
-amples d’un barret tou.
-
-Ab tot y’l descuyt que volía aparentar, la seva persona tenía quelcom
-de distingit, que denunciava la bona posició de que disfrutava, com
-hereu qu’era de casa bona.
-
---Donchs sí, cavallers,--deya en Terratrèmol;--jo entench que sobre
-axò de l’hora d’anar a joch, se han de concedir amplies facultats a la
-Presidencia.--
-
-Però, una veu fosca y calmosa, vinguda d’un dels recons més ombrius, va
-remugar entre dents:
-
---¡No m’hi confronto!--
-
-Al mateix instant, del tròs de fosca hont estava negat en Terratrèmol,
-va avensar cap a la llum, axecantse com si amenassés, el cap d’un
-pal llargarut, semblant a una antena de monstre. Y gayrebé al punt
-d’axecarse, va caure secament a terra, se va apuntalar a dos pams de
-la taula del President, y, tot seguit, com una llagosta gegantina, va
-saltar de l’ombra a la claretat una figura de dèu pams d’alsada, ab la
-cama dreta plegada al genoll y mantenintshi testa, com si se li hagués
-criat rovell a les frontisses.
-
---El que vulgui interrompre, que demani la paraula a la Presidencia
-¡fonoll!--va cridar l’esguerrat, dirigint cap al lloch d’hont havía
-sortit la veu calmosa una mirada de boig, que relluhía sota un front
-botarut y sobre uns pòmuls sortits, entre’ls que avensava, com el
-timó d’una galera, un nas encorvat y sèch, cayent demunt d’un bigotàs
-negríssim.
-
-Y com si volgués justificar el motiu de Terratrèmol ab que’l designavan
-els companys, va segellar la expressió ab un ferm cop de crossa a terra
-y un atronador cop de puny a la taula, fentne caure’ls dos canalobres
-de vidre, que’s varen esbocinar alhora que s’apagavan les espelmes.
-
-Una dotzena de mistos, encesos aquí y allà, varen esquinsar la fosca,
-illuminant extranyament la figura del coix, que’s mantenía immòvil al
-mitx de la sala, en actitut ridícolament altiva.
-
---Home, Terratrèmol, no t’hi enfadis,--va aconsellar algú.
-
-Y mentres un dels socis encenía de nou les espelmes y s’enfilava a la
-taula pera colocarles a l’aranya de vidrims, la veu interruptora va
-ressonar desde’l mateix recó d’abans:
-
---¡Demano la paraula, vatúa l’hereu!
-
---Té la paraula’l company Fresques.--
-
-El company Fresques se va axecar, y ab pas mandrós, arrossegant les
-espardenyes, que duya totes tacades de cals y de morter, denotant, com
-tot el trajo de vellut de que anava vestit, el seu ofici de mestre de
-cases, va avensar cap a la Presidencia la seva còrpora rodanxona y’l
-seu visatge inflat y vermellench.
-
---Ab el permís de la Presidencia, dech dir qu’al manifestar la meva
-opinió contraria a les amplies _dificultats_ que tractava de concedirli
-en Terratrèmol, ho he fet tan sols per respecte a la democracia y al
-sufragi universal y sense voler significar que jo no reconegui en la
-Presidencia prou dots pera _disoldre_ un punt tan delicat com el que
-s’està discutint.
-
---_¡Muy bien!_--va cridar un dels socis.
-
---Si’l company Requena té alguna cosa que dir, no ha de fer més que
-manifestarho previament, demanant la paraula,--va replicar el President.
-
-Però, en Requena va callar, y en Fresques va seguir la seva peroració.
-
---Jo soch del parer que ja fa masses díes que tenim empantanegat el
-reglament interior per culpa d’aquest ditxós article. Y axò es una
-vergonya, ¡vatúa l’hereu! L’un vol que l’hora d’anarsen al llit sigui
-les tres, l’altre que sigui les dues, el de més enllà les quatre, y
-resulta que cada nit la discusió pren _escrement_ y may ens arribem a
-entendre. Y axò s’ha de _disoldre_ avuy mateix, passant l’assunto a
-votació. _He dicho._--
-
-Y calmosament, arrossegant les espardenyes, el company Fresques se’n
-va tornar cap al seu lloch, mentres en Terratrèmol, que’l mirava
-despreciativament desde’l mitx de la pessa, semblava qu’esperés vèurel
-assegut pera rependre la paraula.
-
-Mes, un altre dels concurrents, avensantse esbojarrat, ab el barret
-al clatell, els faldons del jaqué voleyant y’l bigoti de pèl ros, ab
-una punta mirant a garbí y l’altra a ponent, va guanyar per mà a n’en
-Terratrèmol.
-
---Axò s’ha d’acabar, té rahó en Fresques;--va cridar imposantse. Y
-després de donar una llambregada al seu entorn, com si amenassés a la
-concurrencia ab el seu nas llarch y molsut, que se li cuydava menjar la
-cara, va prosseguir:
-
---Encara que’m digueu Barrabola, jo estich que cap de vosaltres ha
-resolt la cosa ab tant acert com jo. Axò de discutir d’una manera
-absoluta l’hora de retirar, es un _absurdo_. Per que lo primer que
-s’ha de tenir en compte, son les circunstancies. Y les circunstancies,
-segons els temps del any, cambían totalment. Al hivern, a les cinch
-encara es ben fosch; al estiu, a les tres ja clareja. Donchs, l’hora
-de retirar els habitants de la lluna, ha de ser diferenta al estiu del
-hivern. Axò es llògica pura. De modo y de manera que jo soch del parer
-de que al estiu retirem a les tres y al hivern, com que la nit es més
-llarga, a les cinch. Y no dich més.
-
---_Pido la palabra._
-
---La té’l company Requena.
-
---_Pues ¡muy bien!_
-
---Home, si no més volía dir axò, no calía que demanés la paraula.
-
---_La ordenanza antes que todo. Y con habérseme amoscado una vez, ya
-hay bastante._--
-
-Per uns instants, va callar tothom. Cada hu pel seu cantó, els socis
-rumiavan la solució proposada per en Barrabola, que seguía al mitx
-de la sala, costat per costat d’en Terratrèmol, passejant al entorn,
-com una amenassa, el seu nas de tarota. En Fresques, acobardit per
-l’actitut dels dos socis més bullanguers de la societat, s’havía
-arraulit a un recó y conversava en veu baxa ab en Requena, qu’era un
-sargent de carrabiners retirat, al que bona part dels socis tenía certa
-tirria per dos motius: l’haver estat carrabiner, pecat imperdonable
-entre una colla en que hi predominavan els que’s guanyavan la vida ab
-el frau, y’l ser sempre de la situació. Ab tot, ni les conviccions
-polítiques ni l’amor a la seva antiga _carrera_, el privavan, d’ensà
-qu’era retirat, de guanyarse la vida fent la contrabanda al engròs, si
-be duentho amagat _pa conservar el prestigio_. Y veusaquí qu’entre la
-paga del govern y’l frau y una revendería qu’havía plantat a la seva
-dòna al pendre la retirada, anava fentse un bon mitjot y assegurant el
-benvenir dels seus fills, que pujavan a mitja dotzena.
-
-¿A quín motiu podía haver obehit al ferse dels habitants de la lluna?
-Axò era un misteri que cap dels altres socis entenía, per que ni era
-viciós, ni se li conexían embolichs de cap lley. Per axò, la seva
-entrada a la societat com a fundador, havía estat mal mirada pels
-contrabandistes de la colla, que temían d’ell qualsevol traydoría.
-Però, malgrat aquests pensaments dels seus companys, ell no tenía cap
-mal intent, y si havía entrat a la societat no era per altra cosa
-que per la bona amistat que l’unía ab en Fresques y per una certa
-pruija qu’havía tingut sempre de ferse passar per _corrido_, lo que
-constituhía una mena d’autocalumnia, ja que ni de jove ni de vell havía
-dexat may de ser un bon jan de cap a peus.
-
-Ell y en Fresques, eran els més plàcits de la colla, y ara mateix,
-asseguts de costat, ja conversavan suaument de les calaverades que
-ni l’un ni l’altre havían fet durant la joventut. Però, de sobte, va
-ressonar la veu del President, y l’un y l’altre varen fer un surt com
-si’s desvetllessin.
-
---Companys: ¿us està be que passem a votació lo que ha proposat en
-Barrabola?
-
---¡Nó!--va cridar en Terratrèmol ab un nou cop de crossa a terra seguit
-d’un de puny al cim de la taula. Y va afegir al mateix instant:--En
-Barrabola ha parlat com un llibre y jo estich que la proposició ha de
-quedar aprobada per aclamació.
-
---¡Sí!... ¡Sí!... ¡Sí!...--varen exclamar tots els socis a l’una.
-
---¡Molt be!
-
---¡Bona pensada!
-
---Donchs, ja està;--va afirmar per últim el President.
-
-Y mentres en Terratrèmol abrassava a n’en Barrabola, va ressonar una
-ovació de la societat en pes y va redactarse en tota forma l’article,
-prenent com a basa del cambi d’hora d’anar a dormir, el de la funda del
-ros de la tropa: tant com fos blanca, tancarían a las tres, y tant com
-fos de xarol, a les cinch. Y’l que a l’hora convinguda no fes acte de
-presencia al mitx del passeig de la vila, hont el President donaría la
-veu d’anar cada hu a casa seva, sería obgecte d’una penyora de dèu rals
-les dues primeres vegades y de la expulsió a la tercera, fòra en els
-casos de forsa major, tals com una malaltía ò una absencia justificada.
-
---¿Us està be, companys?--va preguntar el President, després de llegir
-en veu alta l’article qu’ell mateix havía redactat.
-
-Tothom va dir que sí y’s va axecar la sessió. Eran dos quarts de
-cinch del matí y les primeres clarors del día qu’entravan pels cinch
-balcons, ja comensavan a fer vergonya a la de les dues espelmes
-qu’espeternegavan en el tremolor de l’agonía.
-
-Quan varen sortir al carrer, ja la vila comensava a desvetllarse. Les
-botigues s’obrían una a una y’l soroll de dues ò tres centrals que’s
-dirigían a l’Estació, denotava qu’abans de poch arribaría’l primer tren
-de la banda de Fransa, plè en tal día de gent per ensopegarse a ser
-mercat.
-
---¿Quí sab si anessim a l’Estació?--va proposar un de la colla.
-
---¡Ja està dit!--va fer un altre.
-
-Y tots a l’una se’n varen anar a veure’l pas del primer tren, que va
-entrar a les agulles al mateix instant en que, part d’allà de la vía,
-als confins de la plana que s’hi ageya, s’axecava’l sol en un esclat
-de llum rosada que tenyía triomfalment la immensa volta serena.
-
-
-
-
-II
-
-DE PLANELLS, DELS VOLTANTS DE PLANELLS Y DE PLANELLS MATEIX.
-
-
-S’axecava’l sol enriallant tota la plana, en la que la grisor eterna
-dels olivets era trencada a claps per un be de Deu de verdors tendres,
-entre les que s’esbardellavan les primeres flors. Els blats y mestalls
-ja comensavan a esblaymarse, però les roselles els tacavan arreu y els
-hi donavan un ayre de joya. Fins els desmays--els tristos abrichs de
-les tombes--prenían ab la fulla nova un tint de alegría esbojarrada.
-
-Els voltants de la vila eran un formigueig de gent que feya cap al
-mercat... Per camins vehinals y carreteres s’esmunyían sotraquejant
-carretes y carros y tartanes, fentse obrir pas entre la munió de
-pagesos qu’anavan a peu. En la grisor de la plana, les testes cobertes
-per les barretines vermelles semblavan gotes de sanch escorrentse per
-anar a raure a un mateix indret. Els remats de xays y les tocades
-de garrins se barrejavan ab la corrent, omplint el terme de bels y
-d’espinguets rondinayres. Devegades, de les bosses d’un carro, se
-n’axecavan els lladruchs d’un gos, als que semblavan respondre’ls plors
-d’un cabrit que duyan en un altre carro y que, separat de la seva mare
-pera ser dut a vendre, pregonava de un cap al altre de ruta’l seu
-anyorament desesperat. Altres cops, una pagesa axecava gros aldarull
-perseguint un porcell que se li havía escapat de la tocada, mentres
-que, més ensà ò més enllà, renillava la euga en que anava muntat un
-hereu fatxendós ò s’escometían amistosament els coneguts de diferent
-poble, ab els matexos crits que si’s disputessin.
-
-A la vila hi regnava gran moviment. Desde’ls carrers més amagats fins
-al passeig pretenciós, gayrebé tan curt com ample, que venía a ser el
-rovell del ou, tot era un bellugueig seguit y una cridoria continuada.
-El foraster qu’en aquell entremitx hagués arribat per primer cop
-a la població, l’hauría presa per una d’aquelles ciutats petites,
-però actives y industrioses, que viuen una vida propia, aprofitant
-els elements de riquesa de que Deu les ha enrondades. Pera acabar
-d’arrodonir aquest efecte, cap a la banda de l’Estació, en alguns
-llensos de paret núa de les cases que s’hi axecavan, podían vèureshi
-pintats immensos anuncis, com els que’s veuen a Barcelona en algunes
-construccions que sobrepujan a les dels seus costats. Però’l més gros
-d’aquells anuncis era’l d’un taller de pirotècnia, y’l que’l seguía en
-grandaria’l d’una fàbrica de carbòniques. Y si semblants anuncis eran
-els més grossos, dret hi tenían, per que pregonavan les dues industries
-més importants de la població, en la que no’s veyan axecar altres
-xemeneyes que les del servey casolà y les dels forns de fleca.
-
-Era una vila morta la de Planells. El blat, qu’hi era dut a vendre
-pels pagesos dels encontorns, no s’hi aturava per no trobarhi medis
-de convertirse en farina. Y lo que passava ab el blat, passava ab lo
-demés. Ja hi eran pels voltants alguns molins, però s’acontentavan
-ab moldre’l gra que necessitava la rodalía y prou. Y les escasses
-industries que tenía la població, eran industries petites, que no
-escampavan els seus productes més enllà de la comarca. Més qu’altra
-cosa, era un punt de contractació la vila de Planells. Tot lo que no
-necessitava pera viure, ho enviava lluny, però ho enviava en estat
-natural, pera que altres ho transformessin. Llevat del artista en
-fochs artificials y’l fabricant de carbòniques, eran molt escassos
-els industrials que treyessin fòra’l terme part de llur producció.
-Y, ab tot, la vila tenía a trossos cert ayre modern, ab cases noves,
-mostrant al cap d’amunt estàtues de pedra artificial, com les d’algunes
-de Barcelona, ab un _torin_, com el de Barcelona, però més petit y de
-fusta, ab carrers a dret fil, com els de la part nova de Barcelona,
-però una mica més estrets, encara que igualment polsosos els díes de
-sol y igualment fangosos els díes de pluja...
-
---¿Eh? ¡Sembla l’_ensanxe_ axò!--deyan els naturals, tots satisfets y
-orgullosos.
-
-Y fins n’hi havía que trobavan molt més estimable aquella pols y molt
-més bonich aquell fanch, que no pas l’empedrat d’altres poblacions.
-
-Parlant de la ciutat més propera a Planells, de la que’ls ne separava
-una incompatibilitat absoluta de caràcter, solían dir els planellenchs:
-
---Fa fàstich: tots els carrers son empedrats.--
-
-Axò sí, la gran qualitat que tenía la població, era l’alegría. Les
-seves cases prou eran carrinclones y ab ayre de cases de fireta,
-però també eran baxes y permetían veure amplement el cel, enjoyat de
-clarors. Els seus carrers be n’eran de polsosos, però també tenían prou
-espay pera que un s’hi sentís lliure, tan lliure com la tramontana,
-qu’al hivern hi galopava esbojarradament, dexantlos nèts y llisos y
-blanchs.
-
-Era oberta als quatre vents la vila:--oberta y plana y pintoresca.
-
-Ara mateix bullía d’activitat, plena tota de gent de la comarca que
-s’hi bellugava cridanera d’assí d’allà, omplintho tot de colors vius
-y de cridoria. Vilatans y pagesos, tractants de bestiar y hostalers,
-botiguers y fadrines dels pobles vehins, fraternisavan democràticament,
-aturantse’ls uns als altres ab paraules de simpatía, com si tots ells
-fossin amichs de temps que’s retrobessin després d’anys de no haverse
-vist.
-
-Y era que Planells, pera tota la comarca, venía a ser la veritable casa
-payral, en la que’s trobava un cop cada setmana tota la familia en pes.
-Per axò, de tracte ò de vista, no hi havía pagès que no fos conegut
-dels petits comerciants de la vila, que’ls cridavan desde’l pas de les
-portes ò desde’l peu de les parades, oferíntelshi ab la rialla als
-llavis les mercaderíes en venda.
-
---Hereu ¿no us falta pas una faxa?
-
---Pubilla, míra quins mocadors de filoxa...
-
---¿No voleu pas una brusa, padrí?...--
-
-Y’l padrí y la pubilla y l’hereu, si no’ls hi feya menester lo que’ls
-oferían, ronsejavan un moment y passavan de llarch, y si’ls hi feya
-menester, també ronsejavan y fins després d’una estona de dubtes y de
-regateig esfadós no’s dexavan caure al esquer.
-
-Al davant de les fleques, els llenyaters hi aturavan els carros
-encimbellats de fexines, qu’eran entrades pels minyons flequers als que
-les anavan donant desde’l cim. Els hostals eran plens de remor, les
-tabernes de cants, els cafès vessavan.
-
-¡Els cafès! Eran l’orgull dels planellenchs els cafès. N’hi havía de
-grans com els de Barcelona, decorats ab immensos miralls com els de
-Barcelona, ab cambrers vestits de negre y lluhint botons daurats com
-els de Barcelona... Se veya ben be que’ls vehins hi tenían tirada a
-anar a matar l’estona al cafè. Però, aquell día, la gent qu’hi entrava
-y’n sortía no era de la població, sinó dels voltants. Altra feyna
-tenían a llurs cases els de la població.
-
-Fins a n’en Requena, que, en lloch d’anarsen al llit, s’havía dirigit,
-al dexar els companys, cap a la revendería que regentava la seva
-dòna, l’hauríau vist tot aqueferat, despatxant fregalls y bacallà sèch
-y barres de savó y manats de lluquets a les pageses que hi anavan a
-provehir.
-
-Y justament la botigueta, que se obría en un carrer curt però de molta
-passada, tenía gayrebé davant per davant una argentería, en la que
-podía veures al esbojarrat Barrabola, anant d’un cantó al altre bo y
-fent banderejar ab els seus moviments sobtats els faldons del jaqué,
-als que no dexava de vista una pageseta que, acompanyada del seu pare,
-havía entrat a mercadejar unes arrecades pera la Mare de Deu del Carme
-del seu poble, de la qu’era pabordessa.
-
-Mentrestant, en Terratrèmol, en un carrer del tombant, prop del
-passeig, també treballava, però amagat en un recó del taller de sastre
-del qu’era dependent principal. Allí, de cap al vetllador, bregava pera
-foragitar la sòn de les parpelles. Però, les parpelles se li cloían
-malgrat ell al demunt de la tasca, ab gran perjudici del seu nas de
-timó, que més d’un cop va toparse ab l’agulla, produhint entre’ls
-altres treballadors y treballadores uns chors de rialletes ofegades y
-uns espressius copets de colze, baratats d’amagatotis. Quan se sentía
-la punxada, se redressava ab un surt, però encara no s’havía axugat
-ab el mocador la goteta de sanch que relluía com un rubí en la menuda
-ferida, ja tornava altre cop a les caparrades.
-
-El que ho havía entès era en Fresques. Aquell día justament el tenía
-destinat a anar a resseguir la teulada d’una de les diferentes cases de
-qu’era hereu el President dels habitants de la lluna, en Pepis Calau,
-qu’a n’aquelles hores estava dormint tranquilament dintre l’ample
-dormitori de l’antiga estada de la familia. L’obgecte de resseguir la
-teulada, era’l de netejarla d’herbotes y tapar de passada les goteres
-pera complaure als estadants qu’amenassavan a n’en Pepis ab dexar
-els pisos si no feya tan fer important adob. Y veusaquí que, un cop
-havía estat en Fresques a la teulada, ja l’havía resseguida, ja, però
-després ¡vatúa l’hereu! quan havía anat pera posarse de fort y de ferm
-a la feyna, s’havía recordat de que no duya’l cabàs de les eynes, ni
-material ni rès.
-
---¡Què s’hi farà!--va exclamar aleshores entre sí. Y va afegir
-filosòficament:--¡Va! demà serà un altre día.--
-
-Y conjuminantse, ab algunes saques velles que va trobar per allí, una
-mica de jas al costat de la xemeneya de la casa, va adormirse com un
-liró, bressat per les mil remors que muntavan de la vila al bo del
-moviment.
-
-       *       *       *       *       *
-
-Eran les quatre de la tarde, que encara no s’havía despertat. Les
-remors qu’al matí s’escampavan arreu, s’eran foses com per miracle. La
-població reprenía’l sòn ensopit, del que no’s despertava sinó un cop
-cada vuyt díes.
-
---¡Lladre! ¡més que lladre! ¡ja’t pentinaré jo!--va cridar una veu
-ronca d’ira a la orella d’en Fresques.
-
-Y en Fresques va despertarse d’un surt, sentint que’l sacsejavan y
-l’apunyegavan sense compassió.
-
-En l’esverament del sòn trencat, va passejar la mirada al seu entorn,
-y va quedarse com entontit, mentres la seva dòna--una dòna petita y
-seca, però nerviosa y forsuda--el feya axecar d’una ferma estrebada y
-el conduía a empentes cap al salt de cà que comunicava ab la escaleta.
-
-Ell se dexava dur, se dexava esquerdissar, se dexava pegar, y només
-anava repetint per vía d’escusa:
-
---Podé’sí que m’hauré adormit, ¡vatúa l’hereu!--
-
-
-
-
-III
-
-DELS PLANELLENCHS, DE LLUR TARANNAR Y DE LA GERMANOR QUE’LS UNIA EN
-CERTS CASOS Y DETERMINADES COSES.
-
-
-¡Si n’era d’ensopida la vila de Planells els díes que no ho eran de
-mercat! La quietut hi regnava en tanta de manera, que’l soroll de les
-centrals, al anar y venir de l’Estació a les hores de tren, afogava
-tots els altres brugits, fent retrunyir la població de cap a cap...
-Y era estranya aquella quietut en una vila tan clara y de posat tan
-alegre com Planells... Semblava una quietut postissa, que no s’adeya
-gens ni gota ab el tarannar expansiu y obert dels habitants. Per que,
-axò sí qu’ho tenían els planellenchs: a cor-oberts y sociables no’ls
-guanyava ningú... Tots els centres y casinos duyan una vida grassa,
-ab centenars de socis a les llistes y milers d’entrades a la caxa,
-hont les pessetes solían fer estada curta, per ser baratades sovint ab
-diversions.
-
-A Planells tothom tenía la seva societat: republicans y carlins,
-richs y menestrals y pobrissalla... Fins els senyors--unes dues
-dotzenes--adictes als partits que’s rellevavan en el poder, s’havían
-dividit en un parell de centres: el _conservador-dinàstico_ y el
-_monàrquico-liberal_. Y una vegada qu’en Romero Robledo va voler anar
-pel seu compte, els tres ò quatre propietaris que varen afiliarse a la
-fracció, també varen organisarse’l seu centre.
-
-Lo que passava era qu’en totes les societats, fòra les polítiques de
-la situació, hi regnava una democràtica barreja d’estaments. Y molts
-senyors eran socis de la societat dels menestrals, y molts menestrals
-ho eran de la dels senyors. Quan se tractava de la ballaruga, pobres y
-richs, carlins y republicans, se juntavan germanívolament, prescindint
-de brassos y esborrant conviccions polítiques... Y tan en absolut
-desaparexían les diferencies entre persones de diferent bras y oposades
-conviccions, qu’entre les d’una matexa generació no s’usava altre
-tractament que’l de tu, sent passat pel mateix raser l’hereu de casa
-bona y’l fadrí flequer ò fuster ò sastre, la dependenta que’ls díes de
-mercat despatxava calsotets y mitjons als pagesos y la filla del més
-fort magatzemista de grans. No més s’escapavan del tractament algunes
-senyoretes de casa bona, que no’s dexavan veure als balls ni sortían
-may de casa sense barret y companyía...
-
-Y no dexava pas d’esplicarse la germanor qu’unía als planellenchs...
-¡Eran tantes les coses comunes que tenían!... La primera,
-l’exaltament... Allí dominavan els republicans folls, però’ls escassos
-carlins qu’hi havía eran tan folls com els republicans.
-
-Una vegada varen tractar d’anar junts a les eleccions municipals pera
-derrotar als elements caciquistes... Se tractava de defensar els
-interessos de la població, y uns y altres anavan a la una, prescindint
-de tota idea política, treballant ab tota la fè que calía pera anar al
-triomf.
-
-Varen reunirse una pila de vegades, nit derrera nit, y sempre va regnar
-entre ells una complerta armonía. Y quan va celebrarse la derrera
-reunió, el vespre abans del día de la lluyta, el republicà que presidía
-va dir, abans d’axecar la sentada:
-
---Ciutadans: el caciquisme tracta de valerse de tots els medis per
-conservar el seu domini a la Casa del Comú. Nosaltres, donchs, hem
-de valernos també de tots els qu’estiguin a la nostra mà. Y si no’s
-respecta la legalitat, se respectarà la forsa, y si no’s respecta la
-forsa, demanarèm l’ajuda al petroli, ¡y que cremi tot!--
-
-La tempestat d’entusiasme que’s va axecar de la reunió, va ser
-imposant; però, més va serho la veu del capitost dels carlins, que,
-dominant l’aldarull, va cridar de sobte:
-
---¡Republicans!--
-
-El crit va sonar com una canonada entre trons. Tota la concurrencia,
-sentintsen imposada, va restar sense esma de moures, corpresa per un
-extrany encegament que feya aturar mans y llavis... Ni un aplaudiment,
-ni una aclamació.
-
---¡Republicans!--va repetir la veu:--nosaltres, els carlins, ne
-som contraris d’axò del petroli... El petroli té en la historia un
-significat revolucionari que’ns priva d’usarlo...--
-
-Mentres parlava l’orador, s’iniciava entre’ls republicans un moviment
-d’impaciencia, però l’orador, sense perdre la serenitat, seguía’l seu
-parlament:
-
---Sí, republicans, l’historia del petroli, ens ne priva l’us a
-nosaltres; emprò també us haig de dir una cosa, y es que l’aygua-ràs ja
-no té la mala fama del petroli. Donchs, nosaltres, usarèm l’aygua-ràs!--
-
-Podeu comptar quína ovació va venir derrera d’aquestes paraules...
-Semblava que’l local s’enfonzés... Els capitostos dels dos partits
-varen abrassarse... Un perfum de germanor y solidaritat va surar arreu.
-Si una veu hagués indicat la conveniencia d’anàrsen, en sortint, a
-cremar les barraques dels consums, tots els reunits hi haurían fet
-cap. Y si s’hagués tractat de calar foch a la iglesia, no haurían
-pas dexat d’acompanyar als de la flamarada alguns partidaris del
-pretendent. Per que a Planells passava un cas extrany: fins molts dels
-carlins eran en el fons contraris de les sotanes, no diferenciantse en
-aquest punt dels republicans més qu’en una cosa: en no alabarse de llur
-manca de religiositat.
-
-Y no era pas el punt del anti-clericalisme l’únich qu’unía’ls dos
-partits... No més calía repassar la llista de socis dels «Habitants de
-la lluna» pera veure que la qüestió de no tancar may, era independent
-de tota altra. En Fresques era republicà; en Terratrèmol, carlí; en
-Pepis Calau, fusionista; en Requena, de la situació, fos la que’s
-volgués; y en Barrabola, _dissident_ eternal, per que sempre era de la
-derrera fracció política que’s separava del quefe, tant si era d’un
-color com d’un altre.
-
-Mirèu si era gran la seva deria per axò de les dissidencies, qu’una
-vegada que feya molt temps que no n’hi havía hagut cap, va comensar a
-posarse moix y trist, y a fer mala cara a la seva dòna per qualsevol
-futesa, y a passar tot el día ab els nervis en tortura... Y va córrer
-el temps, y de la mala cara a la dòna va passar als crits, y dels crits
-a les patacades, fins que va venir una nova dissidencia que’l va posar
-a tò. Però, no va ser política, sinó matrimonial, y qui va ferla va ser
-la seva dòna, anantsen a viure ab els seus pares y dexantlo esmaperdut
-d’alegría.
-
-Tant, que, pera celebrarho, fins va convidar als seus companys a
-un àpat, qu’al cap d’avall va ser pagat per en Pepis. Y d’aquell
-àpat, comensat a les nou del vespre y acabat a punta de día, entre
-rialles d’homes y dònes y dringar de vaxella, ne va néxer a l’hora
-dels trinquis l’idea de constituhir la societat dels «Habitants de la
-lluna.»
-
-
-
-
-IV
-
-PLUJA, ANYORAMENT, AMOR, SOMNIS, SERENATA, SORPRESA Y ESGUERRADURES.
-
-
-Plovía a samalades, y la Carme, revolcantse pel llit, bregava pera
-atrapar el sòn... Al caure al cim de les teules que cobrían la seva
-cambra, l’aygua’n treya una colla de notes com de milers de violins
-tocats ab les ungles. De tant en tant, semblava qu’a n’aquell soroll
-picat s’hi barregés el més seguit y suau, però no més feble, d’una
-munió de guitarres y contrabaxos y violins... Era que una ratxada de
-vent cinglantejava la pluja... Mes, apagat el buf, tornava a regnar la
-fressa picada del ruxat... ¡Clich! ¡clach! ¡cloch! ¡Clich! ¡clach!
-¡cloch! ¡Clich! ¡clach¡ ¡cloch!...
-
-A la pobra Carme semblava que li foradessin el cervell aquelles gotes
-que queyan. Y’l catxeteig de les canals que li arribava del carrer,
-la tenía marejada, fentli rodar el cap entre la fosca de la cambreta
-blanca y menuda hont tant havía somniat amor abans de casarse ab en
-Rafel Vilar, per mal nom Barrabola.
-
-¡Quàntes y quàntes nits, a n’aquella matexa hora de la matinada, havía
-arribat a les seves orelles una altra musica, molt més grata que la de
-les canals y la de les gotes al topar ab les teules y la del vent al
-cinglantejar la pluja, y havía sentit axecarse espay amunt la veu del
-enamorat, que li demanava estimació!
-
-¡Oh! quína delicia la de sentir muntar fins a n’ella entre un punteig
-de guitarra, aquella veu de baríton dolsa... dolsa, cantant ab tò
-planyívol:
-
-    ¡Ay!... criollita del alma,
-    tu me robas la calma,
-    yo no puedo vivir...
-    ¡Ay!... labio de caramelo,
-    tus ojitos de cielo
-    me hacen latir...
-
-La _criollita_ era ella, y el que no podía viure, en Barrabola... Y
-prou qu’ho demostrava ab el cant que no podía viure, per que a cada
-¡ay! de la cansó, semblava vessarhi un ayguat de llàgrimes...
-
-«¡Ay, Senyor!» pensava ara la dòna: «¿què s’ha fet aquell temps, que
-sembla tan lluny..?»
-
-Y mentres al defora la pluja abrigava les teulades, sota’ls llensols
-queya un’altra pluja més reposada y suau: una pluja de fel cayguda dels
-ulls de la Carme, de la pobra casadeta separada del marit, al qui
-anyorava, malgrat el propòsit que s’havía fet de no ajuntarshi may més.
-
-Però no era pas sols anyorament lo que sentía la Carme, sinó gelosía:
-una gelosía fonda... fonda, qu’arribava a tocar fins a la primera
-muller del seu espòs... Per axò, cada nit, després de somniar desperta
-ab el reguitzell de dònes que creya freturoses del amor d’aquell beneyt
-tan estimat, la seva imaginació volava cap al cementiri de la vila,
-presentantli la imatge de la morta com la de la rival més temible que
-podés amenassarla.
-
-«¡Oh, sí, sí!» exclamava: «ben segur que’l meu Rafel deu guardar millor
-recort d’ella que de mi... Ben segur que d’haverse casat ab ella no
-se’n penedeix y d’haverse casat ab mi sí...»
-
-Y al pensar axò, li entravan ganes de saltar de peus a terra, vestirse
-a corre-cuyta, llensarse de bella nit al carrer y córrer de cap a cap
-de vila cercant a n’en Barrabola, pera arrebassarlo de les urpes de la
-multitut de dònes que debían disputàrsel. Per que d’axò, de que totes
-les dònes se’l disputessin, no’n tenía la més lleugera sospita de
-dubte. ¡Era tan graciós y simpàtich el seu Rafel! Y, sense axò, ¡tenía
-aquella veu de baríton tan dolsa!...
-
-¿Quí sab si la feya servir d’ensà qu’eran separats, aquella veu?
-
-¡De segur que sí, per que sense puntejar la guitarra y cantar, no sabía
-estarhi en Barrabola!... Tal vegada allò de la _criollita_ ara ho anava
-a cantar sota’ls balcons dels carrers sospitosos, captanthi l’amor de
-la primera qualsevol que se’l volgués escoltar... Y allò sí que ja li
-feya més que gelosía a la Carme; allò li encomanava una rabia folla,
-que la obligava a mossegarse’ls punys fins a escorxarse’ls dits a la
-part de sobre dels nusos.
-
-Y axò li succehía cada nit, però may com d’ensà que la societat
-dels Habitants de la lluna feya anar en dansa totes les llengües de
-Planells y de més enllà y tot, a copia de gatzares sorolloses que cada
-nit esvalotavan la vila en pès, desesperant al batlle en tanta de
-manera, que ja parlava de dexar la vara, encara que pera ferho hagués
-d’abandonar per un quant temps la vila y’ls interessos qu’hi tenía
-escampats.
-
-Per que ¡mirèu que n’arribavan a ser de gats aquella colla de
-perdularis! Fins en Fresques y en Requena, tan quiets y tan reposats,
-comensavan ja a perdre’l respecte a la dòna y feyan blanques la majoría
-de les nits.
-
-Y axò la Carme ho sabía y se n’esborronava tota... Quan en Fresques,
-l’home abans més obedient al sach de verí qu’era la seva dòna, y
-en Requena, de qui no s’havía dit may rès de mal, havían arribat a
-n’aquell estat d’insubordinació, ¡vès què debía fer en Barrabola, ab
-el seu tarannar tan rebech y la seva inquietut esbojarrada!... Ben
-segur qu’estava perdut com Roses y que quan vingués l’hora de fer les
-paus li costaría un sentit acollatarlo a la vida de casa...
-
-Però ¿quí’n parlava de fer les paus? ¿No havía fet pacte ella ab ella
-matexa de no víurehi may més ab aquell home?... ¡Sí que l’havía fet!
-¡Y ben ferma que s’hi mantenía!... ¡No pas poch!... Encara que se li
-presentés demanantli clemencia ab les llàgrimes als ulls y els genolls
-en terra, no se l’escoltaría; havía acabat de mofarse d’ella... ¿Què se
-havía pensat aquell mal ciutadà?
-
-Aquest pacte ab si matexa també’l renovava cada nit la Carme, però si’l
-renovava, era per que abans se li havía escapat el supòsit de fer la
-pau...
-
-Y aquella matexa nit de la pluja ja havía hagut de rebtarse a sí matexa
-una colla de vegades, per haverse sorprès pensant ab el día en que
-tornaría a ocupar al costat d’en Barrabola el lloch de muller enamorada
-que li corresponía. Y quan, matinada enllà, va mimvar la pluja y la
-pobra va conseguir que la sòn li entenebrés el cervell, els seus llavis
-mormolaren encara:
-
---May més..... May més de la vida...--
-
-Però no havía passat un dient de pare-nostre, que ja somniava.....
-Somniava que tornavan a viure junts y que tenían un fill que’ls
-alegrava l’existencia, féntelsla veure tota de color rosat.
-
-¡Un fill! ¡Oh, quína delicia!... ¡Y còm el petonejava ella! Y
-qu’enfavat que s’hi quedava ell al vèurel tan entremaliat y graciós...
-Per que de graciós n’era molt el fill que somniava la Carme... Graciós
-com en Barrabola mateix quan era petit... ¡Allò que’s diu pare fet!
-
-De sobte, quan més engrescada estava ab el somni, va redressarse en
-el llit, parant l’orella com si hagués sentit muntar del carrer algun
-soroll.
-
-La pluja havía parat del tot y aquella sinfonía de violins tocats ab
-les ungles havía estat baratada pel baladreig de tots els galls de la
-vila, que donavan comiat a la nit, avergonyida ja per les primeres
-lluhissors de l’auba.
-
---Sí, me sembla que sí,--se deya la dòna bo y parant atenció a la
-fressa que li semblava haver sentit. Y, sense voler, somreya una mica
-y se sentía temptada de saltar de peus a terra y badar ab compte un
-porticó pera guaytar a baix.
-
-Y fins va arribarho a fer de saltar del llit, sinó qu’al punt de posar
-la mà a la balda, va recular com si hagués sentit una cremor als dits.
-
---Nó, may més... May més de la vida!--va repetir ab fermesa.
-
-Al mateix instant, el soroll que la havía feta somriure de primer,
-va ferse més fort... Era un soroll semblant al que feyan poch abans
-les gotes de pluja al topar ab les teules, però una mica mès suau y
-armoniós... ¡Per forsa havían de ser els dits d’en Barrabola els que
-tocavan la guitarra a baix del carrer!... Sí que ho eran, sí...
-
-Y la Carme se’n sentía tota esponjada y orgullosa... Però, més va
-sentirsen quan la veu d’en Barrabola mateix, aquella veu de baríton
-tan planyívola y dolsa, va entonar entre’l concert dels galls la seva
-cansó predilecta:
-
-    ¡Ay!... criollita del alma,
-    tu me robas la calma,
-    yo no puedo vivir...
-    ¡Ay!... labio de caramelo,
-    tus ojitos de cielo
-    me hacen latir...
-
-El cant s’enlayrava espay amunt, rebotint per les parets del carrer
-solitari, que tot se n’estremía... Y la Carme parava atentament la
-orella y sentía esgarrifanses de goig per tota la còrpora... Y cada cop
-qu’en Barrabola deya allò de la _criollita_, se’n sentía orgullosa y
-pensava que ella tampoch ne tenía de calma sense’l seu _criollito_...
-Si no hagués estat tan reboig ¡vès qui’ls hauría empetat la basa al
-un y al altre!..... Haurían viscut sempre com Joseph y María, sense
-rahons ni disgustos, sense la més lleugera ombra que’ls entelés la
-felicitat... y potser fins haurían tingut aquell fill que poch abans
-havía comparegut en somnis al seu cervell... ¡Còm, potser! ¡Ben segur
-que l’haurían tingut! Per que ella no’n dubtava de que si no’l tenían
-era per no voler permetre Deu qu’en Rafel el malcriés de petit ab el
-seu exemple.
-
-Pensant aquestes coses, va venirli fret a la Carme. Y per axò va saltar
-d’un bot al llit y’s va abrigassar depressa, mentres en Barrabola,
-que a baix al carrer comensava a despacientarse, dexava’l cant per la
-súplica.
-
---¡Carme!... ¡Carmeta!...--cridava a mitja veu, amorrat a la paret de
-la casa a fi de que no’s perdés el crit.
-
-Y com que la Carme, acotxada fins al cap, no arribava a sentirlo ni
-donava senyals de que al món fos, va cridar ab més forsa... Y aleshores
-sí que va sentirlo la Carme, però també’l va sentir algú més, com ho va
-demostrar un grinyol de finestró al obrirse y una veu ronca que cridava:
-
---¡Arri, gandul, perdulari, brètol! Vés a dormir, que’n portas més al
-cap qu’als peus. ¡Déxala estar tranquila a la meva filla!--
-
-Sentir axò en Barrabola y revitllar la guitarra a la paret, va ser tot
-hu.
-
-Y no va contentarsen d’axò, sinó que, baratant la cansó per les
-esguerradures, va omplir al pare de la Carme d’insults y renechs, y va
-tirar carrer amunt, bo y tambalejantse com un ninot de molles.
-
-
-
-
-V
-
-DE LA SECCIÓ LÍRICA Y DE LES PARTICULARITATS QUE REUNÍAN CERTS
-INSTRUMENTS Y’LS SOCIS QUE’LS TOCAVAN.
-
-
-Les serenates dels Habitants de la lluna varen esdevenir famoses a
-Planells. Tant, qu’encara avuy día se’n fa plat: ¡ja veyeu què’m feu
-dir! Però no us penseu qu’ara parli de serenates com la que havía
-anat a fer en Barrabola a la seva muller. ¡Oh, cà! Allò no passava de
-ser una axera sense importancia, en la que no hi tenía rès que veure
-l’esperit artístich. Més aviat el de vi.
-
-Aquexes serenates individuals, no més les feya en Barrabola, qu’era
-l’únich que de tant en tant s’emancipava de l’autoritat d’en Pepis
-Calau, president dels Habitants y director de la secció lírica. Per que
-a la societat hi havía secció lírica, sinó que, ben mirat, passava de
-secció. ¡Com qu’hi figuravan tots els socis!
-
-Y no us cregueu que’s tractés d’un chor més ò menys desballestat.
-¡Chor y orquesta hi havía! Però la orquesta era d’una mena un xich
-estranya, per la barreja d’instruments que la componían. Ab tot, els
-més importants eran el contrabaix y l’armonium. L’armonium ¿eh? ¡no
-son pas bromes!... un armonium gros, ab honors d’orga, qu’en les nits
-de serenata era passejat de cap a cap de vila ab un bayart, carrossat
-per en Fresques y en Requena, que passavan per ser els més forsuts de
-la colla y que desempenyavan el càrrech ab tota conciencia, sentintsen
-tan gelosos, que may havían permès ser ajudats per ningú... ¡Y còm se’n
-reyan l’un y l’altre al veure que pera dur el contrabaix--¡rès! ¡una
-palla!--els demés socis se rellevavan a cada tombant de carrer!
-
-Per cert qu’era curiós aquell contrabaix... Vist de nit y sense
-fixarshi massa, semblava un contrabaix com qualsevol. Però no ho era
-un contrabaix d’ús corrent: era un contrabaix escepcional, que s’havía
-fet el mateix que’l tocava, aprofitant les desferres d’una antiga caxa
-de rellotge y afeginthi ab trassa’ls materials que varen ser menester,
-encara que comprats en estat natural y transformats després a casa...
-Fòra l’arquet y les cordes, tot s’ho havía fet el Cedassayre, qu’era
-l’autor del progecte del monumental instrument. ¡Y no n’estava poch
-orgullós de la seva obra! ¡Y no s’estufava poch ni gayre al sentirse
-alabar la trassa per tots els companys!
-
-Val a dir que s’ho merexía, per axò. ¡Jo ho crech! Figurèus que, ab tot
-y’l seu tarannar de jan-fúmere, era ell el que feya’ls cedassos més ben
-fets y de més durada de tota la comarca. Y axò, que pera un cedassayre
-ja era un mèrit prou gros, anava acompanyat d’una pila de conexements
-qu’eran l’enveja fins de certs homes de carrera. Ell, gavies; ell,
-posarse mitges soles y talons; ell, historia; ell, francès; ell, solfa;
-ell, geografía; ell, figures de pessebre y cases de suro quan venía’l
-cas... De tot arribava a saber aquell home menut y desnarit que caminava
-balancejantse y que semblava un qualsevol... ¡Un qualsevol! Li haguessin
-hagut d’anar al derrera més de quatre advocats!... Mirèu si n’era de
-sabi, qu’una vegada, quan encara a Planells hi havía sub-governador,
-va tenirhi rahons a causa d’unes baralles ab un de policía, y’l
-sub-governador no va tenir més remey que callar. Però, com qu’era un
-home molt venjatiu, quan va acabar les paraules, va comensar els fets,
-y en lloch de rahons va donar ordres, y les ordres varen ser de posar
-al Cedassayre a l’ombra fins al endemà. Axò sí: més hi va perdre’l
-sub-governador que no pas ell, per que d’aquella feta, may més va ser
-monàrquich. Y cal fer constar que fins aleshores, sempre havía estat
-fidel al règim, com a home ben ordenat y pacient, enemich de tot destorb
-que podés perjudicar la tranquilitat de l’auca.
-
-Derrera l’armonium y el contrabaix, seguía en importancia la trompa,
-un altre moble de respecte. Qui la tocava era en Fidel, cafeter de la
-societat, sabater, y nunci de la vila. Però, ¡quín nunci, fillets de
-Deu! Avuy día, ab tot y fer ja una colla d’anys qu’es mort, se parla
-encara a Planells y fins a tots els pobles vehins, dels complicats
-refilets que treya de la trompeta... ¡Quíns pregons els d’en Fidel!
-N’hi havía pera quedarshi ennartat. Y no per la veu, nó, per que la
-tenía molt esquerdada, sinó per aquella complicació de notes que treya
-del instrument. Mirèu si havían de serho de boniques, que molts del
-públich, un cop sentit el toch, se retiravan. ¿Què n’havían de fer del
-pregó? Però ja va venir día que varen escoltarlo. Per qu’en Fidel, al
-veure que, com més anava, més mala veu tenía, va comensar a fer seguir
-ab ell al seu fill. Y’l pare tocava y el fill pregonava. Y justament
-va resultar que’l fill, en Miquelet, tenía una veu de primer que era
-una delicia. Per axò’ls planellenchs solían dir que les crides d’en
-Fidel y’l seu noy, no eran propiament crides, sinó concerts vocals y
-instrumentals.
-
-Llevat de la trompa, no hi havía cap més eyna de tocar per medi del
-buf a la secció lírica dels Habitants de la lluna... En Terratrèmol
-tocava’l bombo, tant per ser l’instrument de més retruny, com per
-la circunstancia de poderlo tocar sense necessitat de dexar anar la
-crossa; en Requena se les heya ab els platerets, en Fresques tenía al
-seu càrrech el triangle, y els altres socis lo que volían, encara que
-gayrebé tots havían acabat decantantse per les guitarres y bandurries,
-qu’arribavan a formar una veritable banda d’instruments de punteig, de
-la que n’era director especial en Barrabola. Y dret hi tenía, per que,
-ab la guitarra ò la bandurria als dits, ningú era capàs de passarli la
-mà per la cara.
-
-Ab tan valiosos elements, ¡podeu comptar si’n tenía d’importancia la
-orquesta dels Habitants! Donchs, el chor era tan important com la
-orquesta. ¡Es clar! com qu’era format pels matexos músichs. Fòra en
-Fidel, que prou feyna tenía ab la trompa, tot els socis cantavan. Y
-vèus aquí per que’ls instruments havían estat escullits entre’ls que no
-han de menester el buf de la persona. Y si be en Fidel no figurava com
-a corista, en les grans serenates feya seguir sempre al seu fill, qu’hi
-refilava uns solos capassos d’enternir les pedres.
-
-Y ab aquells solos pensava en Barrabola una matinada, tot revolcantse
-pel llit y bregant pera atrapar el sòn, que no comparexía. Estava
-trist ¡pobre Barrabola! Feya un any que no s’havía fraccionat cap
-partit polítich, cinch mesos qu’estava separat de la dòna, y vuyt díes
-que havía anat a ferli la serenata, y l’anyorament l’havía comensat
-a agafar en tanta de manera, que ja pensava ab organisar una sortida
-extraordinaria de la secció lírica, pera anarne a cantar un rengle a
-la Carme y veure si arribava a enternirla..... Axò sí, la cantamenta
-havía de ser de gran solemnitat, ab solos d’en Miquelet y tot... Y si
-convenía dur pistoles pera fer foch al sogre en cas de que’ls hi cridés
-algun fàstich, se portarían pistoles.
-
-Ja decidit a tot, va comparèxerli la calma y va adormirse. Però no va
-durar gayres hores el seu sòn. De bon matí--abans de les onze--ja era
-de peus a terra, decidit a anar a treure del llit a n’en Pepis, pera
-exposarli’l seu plan de reconciliació _ab la de casa_.
-
-Va vestirse a corre-cuyta; va baxar a l’argentería per la escala
-interior qu’hi comunicava desde l’entressol hont tenía l’habitació;
-va preguntar al aprenent si hi havía novetat; va proporcionarli mitja
-dotzena de rahons pera acontentar als parroquians que s’impacientavan,
-esperant que estessin llestes les joyes que li havían dut a adobar; va
-empassarse a la correguda mitja presa de xocolata y un llonguet, y,
-caminant depressa, fent banderejar els faldons del revellit jaqué y
-duent el barret a la mà per mor de la calor, va dirigirse cap a ca’n
-Pepis.
-
-Feya un día de setembre tot pesat... Una immensa nuvolada grisa
-cobría’l cel, amenassant pluja forta. Y en Barrabola se’n sentía
-malhumorat del enxovament del día. Per axò, sense adonarsen, va anar
-emmandrint els passos, fins a passar del de llebrer axerit al dels bous
-fexuchs. Y veusaquí qu’al arribar a l’ampla portalada del casal hont
-vivía en Pepis y trobarla closa com si encara fos bella nit, va sentir
-mandra d’axecar el bras pera empunyar el picador.
-
-«Va, prou que li esplicaré a la nit el plan» va acabar per dirse.
-
-Y va recular ab l’intent d’anar a la botiga y pujar després al obrador,
-que’l tenía a dalt del terrat, pera aprofitar treballant l’hora y mitja
-que mancava pera ser la una. La llàstima era que pel camí va haver de
-passar devant del Cafè del Sol, hont hi havía en Fresques, que’l va
-convidar a fer la titlla. Y ell va acceptar... ¡No podía pas desayrarlo
-a un company com en Fresques!... Axò sí, fer la titlla y anarsen...
-Era cosa de fer feyna aquell día... Però, tot enrahonant, en Fresques
-va proposarli un partit de caramboles. Y també va haver d’acceptar.
-Després del convit, no podía pas dir que nó... Y va fer el partit y va
-perdre, rebentne una gran alegría.
-
-«Els que al jòch tenen desgracia, en l’amor tenen sòrt» va exclamar.
-
-Y, com que ja era més de la una, va anarsen cap al hostal hont menjava
-d’ensà qu’era separat de la dòna.
-
-
-
-
-VI
-
-UN QU’ANYORA LA DÒNA, UN QUE SE’N VOL SEPARAR, RAHONS QUE N’ESDEVENEN Y
-TRIOMF FINAL DEL COMPANYERISME.
-
-
-Mentres esperavan als companys, en Barrabola y en Pepis enrahonavan,
-mitx ageguts en una de les otomanes de la sala de festes, que’ls díes
-ordinaris servía de cafè.
-
---Te dich qu’axís no hi puch viure... Crèume, Pepis, anyoro a la dòna.
-
---Y ¿no te’n donas pena de confessarho?
-
---Una mica sí, però tu ets el meu millor company y pots saberles totes
-les meves coses.
-
---Y ¿què pensas fer ara?
-
---Veure si vol tornar a viure ab mi.
-
---¿Y si no vol?
-
---Tiraré per justicia.
-
---¿Y si la justicia li dona rahó a n’ella?
-
---Mataré al jutge.
-
---¿Y si, després de mort el jutge ella encara no’t vol?
-
---La mataré a n’ella.
-
---¿Y després?
-
---Me mataré jo.
-
---¡Sí que t’ho prens a la valenta!
-
---Es qu’estich desesperat... Si no torno ab la dòna, me moriré.
-
---¡Pobre colom ignocent, ferit de mal d’amor!
-
---No te’n burlis, Pepis.
-
---¡Y no me’n haig de burlar! ¡Sembla mentida que siguis tan poch home!
-Abans de rebaxarte per una dòna que t’ha despreciat, valdría més que
-t’anessis a trencar el coll... ¿Que no ho comprens, home que se’t
-posarà les calses?
-
---¡Axò ho veurèm! El càs es que torni ab mi.
-
---Ja estich veyent que’t perdrèm de company.
-
---¡May de la vida, Pepis! El tornarme unir ab la dòna, no vol dir que
-m’hagi de donar de baxa dels Habitants de la lluna.
-
---Aleshores, no’t refiis de que l’unió duri, per que si tu no’t donas
-de baxa dels Habitants, se’n tornarà a donar ella del matrimoni.
-
---¿Vols dir, Pepis?
-
---Tan segur com el fajol a Olot.
-
---Donchs aleshores sí que no sé què fer, per que sense la dòna no puch
-viure, y sense’ls companys tampoch.
-
---Veuràs, la teva dòna no dexa pas de saber que no som els companys
-sols els qu’armem gresques a les nits.
-
---Podé’sí que tens rahó... Y sobretot, ab lo gelosa qu’es la Carme.--
-
-Dit axò, va posarse a rumiar en Barrabola... Y en Pepis, per la seva
-banda, va abaxar els ulls, fixantlos en l’esquerda d’un rejol, com si
-esperés veuren sortir la solució del problema que tant encaparrava al
-seu amich.
-
-De sobte, l’un y l’altre varen axeribirse, sentint els truchs
-acompassats que, desde l’escala, anunciavan la vinguda d’en
-Terratrèmol.
-
---Muxoni,--va dir en veu baxa en Barrabola, fent l’acció de cloures els
-llavis ab el dit pols y l’índex de la mà dreta.
-
---Veurèm,--va amenassar en Pepis.
-
---¡Per amor de Deu!--va insistir l’un.
-
---Cumpliré com amich,--va recalcar l’altre.
-
---¿De què’s tracta, si’s pot saber?--va dir entrant el monumental
-Terratrèmol, bo y apuntalant el capset de la crossa a tres pams dels
-dos amichs, y plantantshi ell d’un sol bot.
-
-Y en Pepis, sense fer cas de les mirades suplicants d’en Barrabola,
-va descobrir en dues paraules el secret, del qu’en Terratrèmol va
-mostrarse indignat y escruxit... tan indignat y tan escruxit, que,
-prenent l’ayre solemnial d’un pare que maleheix a un fill dolent, va
-dir ab veu fosca:
-
---Si fas axò, no’m miris may més la cara.--
-
-Y’s va asseure magestuós, cridant a n’en Fidel que li portés un doble.
-
-No havían passat tres minuts quan va arribar en Fresques, y ¡vatúa
-l’hereu! també va trobarho molt mal fet allò de qu’en Barrabola volgués
-ajuntarse de nou ab la costella...
-
---Crèume a mi, que’t vuy be... Ab dònes no’s va enlloch... Son
-l’entrebanch més gròs per un home.
-
---Y donchs, ¿per què estàs ab la teva tu?
-
---Ja no hi estaré més, per que avuy he decidit separarmen.
-
---¡Axò son homes!--va esclafir en Terratrèmol.
-
---¡Vínga una encaxada!--va exclamar en Fidel, qu’acabava d’abocar cafè
-al Cedassayre, entrat de totjust.
-
-Però en Fresques, una mica concirós, va aygualir l’entusiasme que la
-seva decisió havía sotsllevat entre’ls concurrents.
-
---Oh, ¡vatúa l’hereu! es que no sé si desdirmen ara, devant del mal
-exemple d’aquest.--
-
-Sentir axò’ls companys y dirigirse tots a n’en Barrabola pera
-dissuadirlo del seu propòsit, va ser tot hu. L’un li parlava
-suplicant, l’altre prenía una actitut tràgica, el de més enllà feya ús
-del ridícol.
-
---No siguis axís, home. Mal no sigui sinó per salvar a n’en Fresques,
-t’has de sacrificar.
-
---Dexèulo fer, que de les seves pells se’n faràn les tiretes... Ja ho
-sentirèm a dir...
-
---¡Anyorar a là dòna! ¡Pobre angelet!--
-
-Y ¡vínguen comentaris!... Y en Barrabola ¡vínga callar! Estava
-avergonyit, confós, no sabent com ferho pera sortir d’aquell mal pas...
-Hauría volgut fondres y fondre d’una mirada a n’en Fresques, a qui
-interiorment donava la culpa de tot. Per axò, axecantse sobtadament, va
-tirarli a la cara aquestes senzilles paraules:
-
---¿Que’m necessita a mi per fer lo que li acomodi? ¿Que’m va necessitar
-per ventura quan va aparedar les obertures de ca’n Llansa?... Si
-aleshores no hagués mort el gos, ara s’hi podría aconsellar.
-
---¡Axò no m’ho dirías al carrer!--va cridar indignantse en Fresques. Y
-sòrt qu’en Pepis y’l Cedassayre’l varen detenir, sinó ¡vatúa l’hereu!
-prou hauría fet un _exemplar_, per que allò de que li retrayessin lo de
-ca’n Llansa, ho considerava com un insult dels més forts. Justament se
-tractava d’una feta que li tacava l’honor professional y a la vegada
-removía tots els seus dintres ab les fiblades del remordiment.
-
-Y no dexava de tenir rahó l’home... Tots hauríam fet lo mateix al seu
-lloch... Figurèus qu’en Llansa era un granayre que, després d’una vida
-de treball, havía arreconat una fortuneta, ab la que va volerse fer una
-casa als afores de Planells. Però, un cop axecades les parets mestres,
-se va adonar de que no tenía prous cabals pera acabar l’edifici y va
-haver de sospendre les obres, encarregant a n’en Fresques qu’aparedés
-les obertures. Y en Fresques va complir l’encàrrech ab tota conciencia,
-comensant de bon matí per la porta forana y dexant llestos al mitx
-día’ls balcons del segon pis. Però, vèus aquí qu’axís que donava’l
-darrer cop de paleta ¡vatúa l’hereu! va sentir la veu de la seva dòna
-que’l cridava. Y aleshores se va adonar de que s’havía aparedat de
-part de dins.
-
-Fins aquí, la cosa no tenía cap importancia, per que ni ell ni la
-seva dòna l’havían d’esbombar per Planells... El mal va ser que la
-seva dòna havía fet seguir el gos; y’l gos, sentint la veu del seu
-amo y no veyentlo, va posarse a lladrar desesperadament; y entre’ls
-seus lladruchs y’ls crits de la dòna, varen despertar la curiositat
-d’alguns baylets que feyan pedrades per allí aprop; y al sortir tot
-confós en Fresques, després d’esbotzar la porta, va ser rebut per un
-gran aldarull de rialles; y, indignat contra la seva dòna y contra’l
-gos que l’havían compromès, va esbravar la seva ira a les costelles de
-l’ignocenta bestiola, dexantla morta y estassada a cops de cayrut; y al
-endemà tot Planells anava plè de la feta y fins el setmanari carlí, _El
-Reducto_, va publicarne un solt a la secció de _variedades_.
-
-Lo que va cremarse en Fresques, no tenía fi ni compte... ¡Dexèus d’un
-escàndol com aquell!... En més de dos anys, no va poder sentir parlar
-d’en Llansa que no se’n trobés tot regirat. Y encara ara, que ja
-n’havían passat aprop de sis, el retret de tot allò l’encalabrinava
-de tal manera, que li hauría fet fer qualsevol follía. Per axò, si be
-en Pepis y’l Cedassayre’l varen sotjogar, no varen poder impedir que
-digués tres vegades _calsasses_ a n’en Barrabola.
-
---¡Calsasses! ¡calsasses! ¡calsasses!--
-
-Després, va redressarse magestuós, va extendre’l bras y va afegir tot
-formal:
-
---Y ara ¡may més amichs!--
-
-Y l’un y l’altre varen romandre sorruts. Però, matinada enllà, després
-d’haver anat a cantar un _xotis de sàtira_ sota la finestra d’una
-criada qu’havía despreciat l’amor d’en Terratrèmol, en Pepis, afalagant
-a n’en Fresques ab elogis de la seva veu de tenor y vantant molt a
-n’en Barrabola la seva de baríton, va conseguir que fessin les paus,
-convidantlos a derrera hora a beure junts un canet de cervesa al Cafè
-de l’_Ensopegada_.
-
-Y tan contents varen estarne tots dos de tornar a ser amichs, que
-ja tota la colla era a joch y encara ells corrían de brasset per
-Planells, entonant a duo’l xotis de la criada.
-
-    Marieta vanitosa,
-    per les plasses y cantons,
-    no surtis a la finestra
-    que ets la _risa_ dels minyons.
-          Volta d’aquí,
-          volta d’allà,
-    desgraciat el que t’haurà;
-                ¡sí!
-
-Ja les estrelles se fonían, quan varen encaxar pera anar cada hu a casa
-seva.
-
---Vaja, adeu, Barrabola.
-
---Adeu, Fresques... Y lo qu’hagi estat, hagi estat.
-
---No hi tornaràs ¿eh? ab la Carme...
-
---Me sembla que nó.
-
---Donchs, axís, demà seré dels teus.--
-
-Y’s varen dexar, més amichs de lo qu’ho eran a les nou del vespre.
-
-
-
-
-VII
-
-DE LES TRISTESES D’EN BARRABOLA Y DE LO QUE LI VA PASSAR AL CEMENTIRI
-DE PLANELLS.
-
-
-Ja ho havía dit que no hi tornaría ab la Carme... Y lo promès,
-promès... Y’ls homes han de ser homes... Y l’home que no es home, no es
-ningú... ¡Y ben nèt que sí!
-
-¡Prou, prou!... De rahons, moltes, però’l rau-rau del cor ningú li
-treya... Era un rau-rau perfidiós, que de nits li llevava’l sòn y de
-díes la gana, tenintlo sempre nerviós y agitat... Se’l veya córrer per
-la vila ab el barret al clatell, no adonantse de ningú, xiulant de baix
-en baix tonades tristes ò mormolant tot sol com si s’hagués tornat
-tarumba.
-
-L’argentería, regentada per l’aprenent, anava de mal borràs... Els
-parroquians ne fugían com d’un cau de pestilencia... Y va arribar un
-día, que pera poder pagar el deute que havía fet al hostal, va haverse
-de vendre a cap preu algunes joyes.
-
-Cabalment quan venía de vèndreles va trobar a n’en Fresques, qu’anava
-tot content ab el cabàs de les eynes a coll, cosa que va estranyarlo
-bon xich.
-
---Y donchs, ¿que treballas ara?
-
---Sí, noy, per forsa.
-
---¿De quant ensà?
-
---Avuy comenso. Sense la dòna s’ha d’espabilar un... Ja veuràs: ara
-no tinch qui m’ho guanyi. Emprò, axò sí, estich com el peix a l’aygua
-¡vatua l’hereu!... Déxat d’un sach de verí com la meva dòna.
-
---Y ¿no l’has anyorada gens?
-
---Axò sí que nó. Més m’estimo treballar y viure sol, que no pas matar
-l’aranya y viure ab aquella mala arna.
-
---Vatja, que sigui la enhorabona.
-
---S’estima, noy... Y ara, fins al vespre.--
-
-Y l’un trist com un mort y l’altre alegre com una engingolada
-d’esquellerinchs, varen tirar cada hu per la seva banda. En Fresques,
-ab tot y la pesantor de la seva còrpora, caminava picat y lleuger; en
-Barrabola, ab tot y la seva magror, caminava pausat, ab la testa baxa,
-com si’l pes del seu nas de tarota l’hi fes acotar. Però no era pas
-el del nas el pes que l’atuhía, sinó’l de les seves reflexions..... Y
-era tant lo abstret qu’anava, que’s va trobar fòra vila sense donarsen
-compte... Guaytava a terra y no veya rès més enllà del rotllo d’acció
-dels seus peus. Y encara molts cops, un tel de llàgrimes li enterbolía
-la vista y aleshores, encara que s’hagués trobat davant de un avench,
-no hauría reculat per que no l’hauría vist... ¡La dòna! ¡la dòna!... Li
-feya molta falta la dòna.
-
-Sobtadament, va trobarse sense terra ferma pera assèurehi el peu, però
-l’acció ja era feta y’l balans del còs va ferlo tamborellar endevant...
-Per fortuna, el dipòsit d’aygua hont va caure no era més que a mitx, y
-ab la remullada sola’s va sortir del pas.
-
-Y encara va ser una sòrt que caygués, per que la matexa cayguda va
-axeribirlo, posantlo una mica a tò.
-
-Una mica no més, per que del tot, no s’hi posaría may si no tornava
-a ajuntarse ab la dòna... Y com que la dignitat el privava de ferho,
-vèusel aquí desgraciat per tota la vida... ¡La dòna! ¡la dòna!... ¡Li
-feya molta falta la dòna!...
-
---Per viure axís, valdría més morirse d’una vegada;--va acabar per
-dirse.
-
-Y un mal intent li va creuar per la testa... Y, com un estadant que
-va a inspeccionar la casa hont ha d’anar a viure, va dirigir els seus
-passos cap al cementiri, qu’axecava els seus xiprers y desmays cap a la
-esquerra, a poch més d’un tret de fona.
-
-Quan hi va ser, va comensar a seguir els rengles de ninxos,
-reflexionant sobre lo estret que a dins se debía estar... «Ni dèu
-haverhi lloch per axamplar els dits» va reflexionar tot d’una... Y va
-aturarse davant d’una làpida que duya gravat el seu nom:
-
-                               PROPIEDAD
-                                  DE
-                             RAFAEL VILAR
-                                   Y
-                                FAMILIA
-
-¡Vès! ja hi tenía casa ell al cementiri... Casa y familia... Per que
-allí hi descansava la Llucia, la seva primera dòna.
-
---¡Ay, Llucia!--va exclamar:--me sembla qu’aviat vindré a ferte
-companyía.--
-
-Y va caure de genolls y va anar pera mastegar un pare-nostre. Però, per
-esforsos que va fer, no va conseguir recordarne un borrall. En cambi’s
-va recordar d’una cansó tota trista ab la que havía calmat molt sovint
-les primeres anyoranses de la viudetat y’s va posar a cantarla en veu
-baxa:
-
-                        Desde el fatal momento
-                   que te perdí ¡ay! esposa miiiiía
-                         siento cruel tormento
-                           que me ha robado
-                           que me ha robado
-                             la alegría...
-
-La cansó era cansonera y l’ayre ab que la cantava en Barrabola encara
-la n’acabava de fer... Per que la veu sortía mandrosament de la gola
-del cantador, no arribant a surar del rondineig de les cigales que,
-a n’aquella hora esplendent del matí, s’afanyavan a cantar entre la
-verdor dels xiprers del cementiri y la grisor dels olivets que s’hi
-ageyan al entorn.
-
-El sol enlluhernava, lluhint en mitx d’un cel ras, sense un parrach
-de núvol... En tot el cementiri--un cementiri ab tot de jardinets,
-com els de Barcelona--no hi havía ningú més qu’en Rafel, les cigales,
-tres ò quatre pardals, mitja dotzena d’avespes, una munió de tàbechs,
-una papallona que volava de roser en roser, y un ardat de llagostes
-y pregadeus de rostoll que saltavan d’una banda a l’altra com si
-juguessin a juli ò a saltar y parar.
-
-Y entre’l zumzeig de tantes ales d’insecte y el piular feble dels tres
-ò quatre pardals, el cant d’en Barrabola ressonava somort y cuydava
-fondres en la pesada sinfonía:
-
-                        Ay, dulce amada esposa
-                 en mi dolor ¡ay! me desespeeeeéro...
-                         mi pecho hiel rebosa
-                          lleno de angustia,
-                          lleno de angustia,
-                             y me muero...
-
-Y’l cant s’afeblía... s’afeblía... Y semblava que fos de debò que
-s’anés morint en Barrabola... Y vèus aquí que, de cop sobtat, al home
-va entrarli com una mena d’ensopiment... El sol, axecantse magestuós
-cap a la mitxdiada, li batía al cim del cap, entaforantli’ls seus raigs
-de foch clepsa endins, com si li volgués fiblar el such del cervell...
-Però, ab tot y la pesantor de la calda, ell seguía ferm al devant del
-ninxo de la seva primera dòna, com si ab el cant volgués resucitarla.
-Axò sí, a cada vers del cant, li crexía l’ensopiment de tal manera, que
-la veu se li abaxava sense ferhi esment y’ls ulls li feyan pampallugues
-y’l cap li esdevenía fexuch y se li balancejava com el d’aquelles
-tortugues que vènen per les fires.
-
-Per fi, va ser tot ell que’s va balancejar, y a la poca estona, el pes
-del cap va vèncer al del còs, y el còs va caure esternellat a terra.
-
-Hi estava tan poch fet a tractarse ab el día, que la soleyada l’havía
-reprès.
-
-Ventura que l’enterramorts va entrar a la poca estona, se va adonar
-d’ell y’l va arrossegar a l’ombra, hont va conseguir retornarlo ab
-penes y fatichs.
-
-Mes, tot aquell día va romandre com boig, aclaparat per una visió
-qu’havía tingut al moment de perdre conexensa y que desde aleshores
-el perseguía... ¡Oh, la torturadora visió!... Se li havía clavat al
-cervell y al cor ab tota la forsa d’un remordiment... La seva primera
-dòna li havía comparegut amortallada, demanantli compte dels disgustos
-que d’ell havía sofert en vida, dientli ab un gran crit qu’aquells
-disgustos eran els que l’havían morta y profetisantli pera abans de
-gayre la mort de la nova muller, qu’acabaría fonentse com ella de
-passió d’ànima.
-
-
-
-
-VIII
-
-DE COM EL SER VIU MOLTES VEGADES NO VOL DIR RÈS.
-
-
-En Bernat, el pare de la Carme, era un home molt viu. Petit y rodanxó,
-passava’ls díes assegut derrera’l banch, fent espardenyes y més
-espardenyes, posanthi la matexa atenció que si brodés. Però no calía
-fiarsen massa d’aquella atenció, per que per molta que n’esmersés en
-la tasca, n’hi sobrava prou pera enterarse de tot lo que passava al
-carrer. Anèm a dir que’l carrer era curt, però lo mateix tenía...
-Encara que hagués estat més llarch que un día d’angunia, ell hauría
-estat al corrent de la gent que passava, de les entrades y sortides
-de tots els vehins, de les pastes que tirava a l’olla la Marieta del
-estanch, del sopar que feya la flequera, dels volts que donava’l fill
-del jutge fent l’os a la filla del batlle... Rès se li escapava a n’en
-Bernat. Per axò tots els que’l conexían deyan qu’era curt d’estatura
-però llarch de vista... Y l’home, quan sentía semblant alabansa, se’n
-trobava tot afalagat y pensava que sí, que tenían rahó els que tal
-deyan... Y es nèt que’n tenían! Lo qu’es el que volgués atraparlo a
-n’ell, ja calía que’s calsés be y’s tregués la sòn de les orelles.
-
-Ab tot, feya alguns díes qu’era ell qui havía de trèuressela la sòn...
-Del matí al vespre se’l veya donar caparrades, treballant mandrosament,
-com si’s sentís llassat per un reguitzell de nits de vetlla.
-
-Y justament d’aquí li venía’l mal: d’haver passat totes aquelles nits
-sense aclucar els ulls, tement que en Barrabola volgués intentar una
-nova serenata... ¡Pobre Barrabola qu’ho hagués probat! Lo qu’es de una
-escaldada que li botllofés tota la còrpora, l’ase’m toch si hauría
-pogut escaparsen. L’hi duya votada en Bernat. Y per axò cada nit, quan
-estava segur de que la Carme ja dormía, baxava a la rebotiga per la
-escala interior, encenía la llar, hi posava una olla plena d’aygua y se
-n’entornava al pis, posantse al aguayt derrera la finestra, esperant
-veure l’ombra d’en Barrabola y sentir un punteig de guitarra pera anar
-a cercar l’olla y abocar l’aygua bullenta al demunt del atrevit.
-
-Però si ell vetllava, la Carme dormía de conill y no dexava pas de
-vigilarli les maniobres, pensant avisar d’una manera ò altra a n’en
-Barrabola, en cas de que’l vegés en perill... Separada d’ell, be;
-volerli mal, de cap manera.
-
-Y axís anavan passant els díes, y en Barrabola no donava senyals de
-que al món fos... Y quan ja se n’havían descapdellat una quinzena, en
-Bernat va convèncers de que’l seu gendre ja n’havía tingut prou ab
-l’escàndol d’aquella nit de la serenata, y va dexar de vetllar. La que
-no’n va restar convensuda de que no hi tornés, va ser la Carme que,
-pensant ab el seu Rafel, no podía aclucar els ulls y cada nit passava
-llargues estones abocada a la finestra, sorprenentla molts cops allí
-les primeres lluhissors de l’auba y el concert dels galls cridant al
-sol. Y fins se’n sentía amargada la dòna d’aquell allunyament del seu
-marit... Li semblava un despreci insofrible...
-
-Mes, una matinada, ja entrat l’octubre, va veure avensar desde’l cap
-del carrer la tossa d’un home y tota se’n va estremir... ¡Era ell! ¡ell
-mateix!..... El barret tirat enrera y el bandereig dels faldons del
-jaqué ho testimoniavan ab prou claretat...
-
-¡Quín salt va ferli’l cor! Semblava qu’anés a esbotzarli’l pit... Per
-un instant, va restar esmaperduda... Y vèus aquí que, al anar pera
-tancar la finestra, no va gosar, donant temps a n’en Rafel pera arribar
-al bell dessota y dirli ab veu trencada:
-
---No tanquis, Carmeta... T’ho prego, t’ho demano ab les llàgrimes als
-ulls... ¡Compadèixte de mi!--
-
-La Carme no va respondre, però tampoch va tancar.
-
---Escólta, Carmeta..... He estat malalt... T’he anyorat molt...--
-
-Axò ja va interessarla, obligantla a treure tot el còs enfora pera
-preguntar ab emoció:
-
---Y ¿què has tingut? ¡Dígues!
-
---No ho sé... Va entrarme’l sol al cap... Diu que tot me va venir
-d’axò... Emprò jo estich que d’ahont va venirme, va ser del anyorament
-que’m consum.
-
---Y ¿quí t’aconduhía?
-
---L’aprenent.
-
---Ja’t planyo.
-
---No gayre no’m planys... Ja tornarías ab mi si’m planyías.
-
---Tu t’ho has perdut axò.
-
---¡Tórna a casa, Carmeta!...
-
---¡May de la vida!... Ja me n’has donat prou de disgustos.
-
---El teu gènit te’ls ha donat... ¡Com que tot ho prens a la valenta!
-
---Senyal que t’estimo.
-
---¿De debò, Carmeta?
-
---No... Vuy dir que t’estimava.
-
---¿Y ara nó?
-
---Ara nó.
-
---¿Ni una mica?
-
---¡Ni una mica!
-
---Que sí...
-
---Que nó...
-
---¡A que no ho juras!
-
---No haig de jurarte rès.
-
---Per que tens por de jurar fals.
-
---Axò sí que nó... M’he tornat molt diferenta ara.
-
---Donchs, axís ¡adeu per sempre!
-
---¡Còm!... nó... ¡Atúrat!... ¿Què vols fer?
-
---Jo, rès... Ja ho farà’l disgust... Per que jo estich qu’aquest
-disgust me matarà.
-
---Prou que’t distreuràn els amichs...
-
---No hi hà distracció que valgui... Si tu no tornas a casa, soch mort.
-
---Y si hi torno, soch morta.
-
---Te prometo que no’t donaré un que sentir...
-
---Oh, es que no serías pas tu qui’m mataría.
-
---¿Donchs quí?
-
---El pare. Sempre m’ho diu que abans de tornar ab tu m’esberlarà la
-clepsa d’un cop de pal.
-
---¡Quín gènit!
-
---Ja té rahó, per xò, el pare.
-
---Lo que té es molt mal cor.
-
---¡Pobre pare!
-
---¡No me’l defensis!
-
---¡Dret hi tinch!
-
---També’n tinch jo de demanar lo qu’es meu.
-
---T’haguessis portat be quan era hora.
-
---Ja m’hi portaré d’ara endavant.
-
---Es massa tart, ara.
-
---Nó que no ho es... Tórna ab mi y ho veuràs.
-
---¡May més!
-
---¡Míra que te’n penediràs!...
-
---Més me’n penediría si tornés ab tu.
-
---¿Es dir que no hi ha remey?
-
---¡Nó!
-
---Donchs, tiraré per justicia.
-
---Tu mateix.
-
---Adeu.
-
---Adeu.--
-
-Y en Barrabola va tirar carrer amunt y la Carme va tancar la finestra.
-Però al cap d’un moment va tornarla a obrir, y en Barrabola, sentint el
-grinyol de les frontisses, va recular unes passes.
-
---¿Que’m cridavas, Carmeta?
-
---Sí,--va fer la dòna. Y ab ayre de llàstima, va ajustar:
-
---_Cúydat_ be, ¿sents?
-
---¡Vés a la...!--
-
-No va poder acabar la frase en Rafel, per que en Bernat, despertat de
-un surt pel grinyol de la finestra, va obrir sobtadament la de la seva
-cambra y va cridar:
-
---¿Quí hi hà aquí?--
-
-Mes ningú va respondre. En Rafel, lleuger com un gat, havía tingut
-temps d’amagarse... Justament sota la finestra de la seva dòna n’hi
-havía una de rexada que venía gayrebé a peu pla y feya prou buyt a
-la paret pera que’l còs d’en Barrabola podés dissimularshi. Y allí,
-tot quiet, arrapat als barrots, va estarhi llarga estona, mentres
-la Carmeta, entrant ab faldillots a l’habitació del seu pare, li
-preguntava de què se les havía.
-
---De rès,--va respondre en Bernat.
-
---Ja no s’ho val l’espant que he tingut... ¡Tan ben agafat que tenía’l
-sòn!
-
---Oh, es que’m semblava qu’havía sentit aquell brètol.
-
---Ho debeu haver somiat.
-
---Podé’sí...
-
---Ben segur, home...
-
---Es qu’es molt atrevit aquell. Y a mi ningú me la fa...
-
---¡Cà!... Jo no crech pas que gosi tornar, després de les que li vareu
-dir l’altre día.
-
---Podé’nó.
-
---Vatja, bona nit, pare.
-
---Bona nit...--
-
-Y l’home va tornarsen a geure...
-
-En Barrabola, endevinantho, va probar d’enfilarse rexa amunt... Y quan
-la Carme, ab gran compte, va tornar a obrir la finestra, va haver de
-reprimir un crit de sorpresa, al trobarse la cara a dos pams de la del
-seu marit, que se la contemplava suplicant.
-
---¡Vésten! ¡fúig!... Si’l pare t’axarpés...
-
---No’m treguis, Carmeta... Enrahonèm una mica...
-
---Nó, no pot ser...
-
---Sí que pot ser... ¿M’estimas?
-
---Sí... Però vésten...
-
---¿De debò m’estimas?
-
---Te dich que sí.
-
---Donchs, tórna a casa...
-
---No pot ser...
-
---Axís, dígas que no m’estimas.
-
---No ho merexes pas gayre...
-
---Perdónam, Carmeta...
-
---Sí... ja’t perdono... Y ara, vésten...
-
---Enrahonèm una mica més...
-
---De cap manera..... Has estat malalt y l’ayre de la nit pot
-empitjorarte...
-
---¡Axò ray!...--
-
-Y, encamallantse al antpit de la finestra, en Barrabola va escórrers
-suaument cap a dintre.
-
-
-
-
-IX
-
-UNES RAHONS MATRIMONIALS, UN CEDASSAYRE CEDASSER, UNA DISCUSSIÓ, Y UNA
-SERENATA INTERROMPUDA.
-
-
-La revendería d’en Requena anava una mica de cap per avall. L’home
-feya la joventut, y la seva dòna’s morfonía, com se morfonían la d’en
-Fresques y la del Cedassayre y les de tots els _habitants_ casats.
-
---¡Aquets companys t’han de perdre!--solía dir ella.
-
---_¡Quíta, mujer! Déjame en paz_,--replicava ell.
-
---Es que’ls teus companys ens han robat la nostra.
-
---_El hombre debe expansionarse._
-
---Ara mateix te serà hora. ¡Vell y boig!
-
---_¡Pauleta!_... _¡No insultes!_
-
---No me’n donguis motius... La botiga va malament.
-
---_Y ¿tengo yo la culpa?_
-
---Sí que la tens, per que no tancas may y tot va de _riba-revuelta_.
-Ets un mal pare, un mal marit y un mal ciutadà.
-
---_¡Pauleta!..._
-
---¿Què?.. ¿Què vols dir?
-
---_¡Míra, Pauleta!..._
-
---¿Què faràs? ¿Què?... No més faltaría axò: que’m peguessis.
-
---_Yo no digo tanto._
-
---Emprò m’amenassas.
-
---_No es eso, mujer... Es que con tus insultos se me sube la sangre a
-la cabeza..._
-
---A mi ja no m’hi puja per que me l’has recremada a disgustos... ¡Ay,
-Senyor! ¡quí m’ho havía de dir qu’a les seves velleses el meu home’s
-tornaría el _verdugo_ de la familia!... ¡Tan pacífich y reposat que
-era!... Tant com estimava’ls fills abans...
-
---_También les quiero ahora, mujer..._
-
---Si’ls estimessis, no farías lo que fas. Vès si està be qu’un home que
-ja podría ser avi, corri la _tuna_ com ho fas tu...
-
---_¡Y dale con tus trece!_
-
---No fossis tan perdut...
-
---_Si eso no es ser perdido... El hombre..._
-
---Ja sé què vols dir: _debe expansionarse_... Y la dòna treballar per
-l’home... Te la dèu haver ensenyada en Fresques aquesta doctrina...
-
---_Peró, mujer..._
-
---No hi hà _mujer_ qu’hi valgui... En Fresques ne té la culpa de tot
-axò... Emprò véstel escoltant, que ja la pujaràs ben dreta la paret...
-
---_Te digo que Frescas es un buen chico._
-
---Sinó que no’n fa.
-
---_Cualquier santo haría lo que él con una mujer como la suya._
-
---¡Critícala, encara!
-
---_Si es un basilisco, mujer._
-
---Una _màrtira_ haurías de dir.
-
---_¡Dios me libre de ella!_
-
---Aquestes son les bones.. ¡Que esgarrapin!
-
---_Imítala, si te parece._
-
---Encara no som allà hont anem.
-
---_¡Me gustaría!_
-
---Oh, prou... com que lo que vols es fer com en Fresques per poguer fer
-més el perdut... ¡Ay, Senyor! Me l’han ben cambiat a n’aquest home!--
-
-Y la Paula plorava... plorava amargament, y en Requena, sentint
-també que se li trencava’l cor, fugía de casa y no s’hi acostava
-d’un reguitzell d’hores... Y axò passava cada día, y molts díes dues
-vegades... Y la salut d’en Requena se’n ressentía de mala manera, fins
-al punt de que anava perdent carns y tornantse ullerós y macilent...
-tan macilent y tan ullerós, que tots els companys se’n varen adonar
-y fins n’hi varen fer broma... Però’l que més va ferirlo, va ser el
-Cedassayre, que li duya votada de molt temps.
-
---¡Quín carrabiner, que’s dexa acoquinar per la dòna!... ¿Què s’ha fet
-d’aquell Requena que no dexava blexar als contrabandistes?... Haguessis
-de venirhi ara a pèndrem el _fardo_ que’m vares pendre aquella nit...
-
---_Esas son historias pasadas..._
-
---Sí, sí... Vés dient... El cas es qu’ara la dòna’t domina...
-
---_¡Quiá!_
-
---Com que no ho sabessim...
-
---_Pues precisamente no es mi mujer la que me tiene así, delgadito como
-un espárrago._
-
---¿Donchs quí, si’s pot saber?
-
---_No se puede._
-
---¡Confítatho!
-
---_Yo me entiendo._--
-
-Al dir axò, va fer una guinyada a n’en Pepis, un’altra a n’en
-Barrabola, un’altra a n’en Fresques, y’s va despedir de la companyía
-_hasta la madrugada_.
-
---¡El seguexo!--va dir el Cedassayre de baix en baix.
-
---Mal fet;--va obgectar en Pepis.--Quan ell no diu ahont và, senyal que
-no li convé que ho sapiguem. Donchs, respectèmli la voluntat.
-
---Sí senyor, té rahó en Pepis;--va afegir en Barrabola, que d’alguns
-díes ensà també solía despedirse dels companys a les primeres hores de
-la nit y no s’hi ajuntava fins a la de despedirse pera anarsen cada hu
-a casa seva.
-
---Axò de fer les coses en secret, no es ser company,--va insistir el
-Cedassayre.--Y si en Requena ò en Barrabola tenen alguna gangueta, no
-hi hà per que amagarne la satisfacció als companys.
-
---Ah, noy, ab aquestes coses, cada hu va a la seva. Jo, dels meus
-actes secrets, no’n tinch de donar satisfacció a ningú. Cada hu que
-s’espavili.
-
---El cas es que les serenates se’n ressenten... Y vès si es lo qu’era
-la banda de guitarres y bandurries.
-
---Axò ja es tacar l’honor artístich y tacarlo sense rahó, per que no’m
-podràs citar una sola nit d’ensaig que jo no hagi comparegut a la
-llista, ni una nit de serenata que hagi dexat d’ocupar el meu lloch.
-
---¡Es veritat! El xicot compleix;--va afirmar en Terratrèmol donant un
-cop de crossa a terra.
-
---Trobo que sí;--va recalcar en Fidel.
-
---Té rahó en Barrabola;--va fallar en Fresques.
-
---No hi hà retop;--va confirmar en Pepis.
-
---Lo que hi hà--va acabar per dir en Barrabola,--es que aquest no’n té
-prou ab ser Cedassayre, sinó que vol ser cedasser y tot.
-
---¿Veus? ara ets tu que’m tacas l’honor professional.
-
---Donchs, ¿per què t’agradan tant les cedasseríes?
-
---Axò es fals. Lo que trobo es que’l fer les coses en secret, no es ser
-company.
-
---Be, vatja, val més no ferne cas de les teves ximpleríes... Adeussiau,
-noys... Fins a l’hora de la retreta...
-
---¡Ah, mano! ¡Ho sabés la Carme axò!--va dirli bromejant en Pepis. Y va
-afegir tot seriós:--Ben segur que’t treuría’ls ulls, encara qu’estigueu
-separats.--
-
-Però en Barrabola ja devallava la escala y, rient tot sol dels
-supòsits dels companys, emprenía carrer amunt, pera trencar després a
-l’esquerra, girantse de tant en tant pera vigilar que no’l seguissin,
-y anant a raure, després d’una pila de giragonses, a sota la finestra
-de la Carme. Un cop va serhi, va fer un xiulet suau y va comensar a
-enfilarse per la rexa. Y quan va arribar al cap d’amunt, la finestra’s
-va obrir ab gran compte y va ressonar en la nit el soroll d’un petó.
-
-Mentrestant els companys, a la sala de cafè, comentavan alegrement
-aquelles escapades d’en Barrabola y sobretot la d’en Requena.
-
---Podé’sí qu’a les seves velleses se desencaminarà;--deya en Pepis.
-
---Se coneix que no l’has conegut de jove;--afirmava en Fresques,
-convensut de que no calumniava al seu amich més íntim.
-
---Y cà, home... Prou que se li veu que sempre ha estat un tros de
-pa;--deya en Fidel.
-
---Sí, sí, anèu dient vosaltres..... ¡Sabessiu les coses que jo’n sé
-d’en Requena!...
-
---¡Y què has de saber, tu!--cridava’l Cedassayre.--Lo qu’ell t’ha
-contat sabs... Y lo qu’ell conta no son més que boles...
-
---Axò es faltar a un company. Y podé’no li dirías a la cara lo que dius
-al seu derrera.
-
---¡No li hauría de dir!
-
---¡Llengua!
-
---Demà ho veurèm.
-
---Prou qu’ho podrèm veure a la matinada.
-
---Si compareix.
-
---¡No ha de comparèxer! ¿Te pensas qu’es tan informal com tu?...
-
---¿A qui diràs informal?
-
---Vaja, noys, calma;--va saltar en Pepis, veyent que la discussió
-prenía mal ayre. Y per probar d’esbargirlo, va proposar que s’anés a
-fer una modesta serenata.
-
---Ja està dit.
-
---Ja està dit.
-
---¿Quí portarà l’armonium, no haventhi en Requena pera ajudar a n’en
-Fresques?
-
---No n’hi haurà: avuy farèm serenata a veus soles. Y tot lo més, jo
-agafaré una guitarra y’l Cedassayre’l contrabaix.
-
---Però ¿a quí obsequiarem?
-
---¡A la Marieta!--va tronar en Terratrèmol.
-
---¿Ab el xotis de sàtira?
-
---Nó, avuy hem de cantarli la habanera de la _xinita_.
-
---¡Massa trista!...
-
---No hi fa rès... A veure si axís se commourà.
-
---¿Sómhi, donchs?
-
---Sómhi.--
-
-Y varen llensarse tots al carrer, y al cap de mitx quart, sota la
-finestra de la cambra hont dormía la Marieta a la casa hont servía, ja
-se les heyan ab el sereno y un municipal, que’ls exigían la presentació
-de permís pera cantar.
-
---¡No’n necessitem ni n’hem necessitat may!--deya en Terratrèmol,
-treyent foch pels ulls.
-
---Donchs, ara hi hà batlle nou y no vol dexar cantar sense
-permís;--remugava’l sereno.
-
---Ja s’hi acostumarà.
-
---_El primero que cante, ¡al cuartelillo!_--amenassava’l municipal.
-
---Vaja prou,--va concloure en Pepis:--¡A la una, a les dues!...
-
-                     Ay chinita pronuncia el ¡sí!
-                      ¡ay chinita por compasión!
-                    ¡ay chinita, chinita, chinita!
-                       no me partas el corazón.
-                             Chinita mía,
-                             vén y verás,
-                          como en mis brazos
-                            feliz serás...
-                         ¡fe-liz... se-raaás!
-
---La veritat es que ho xafan be ¿fa tu?--va preguntar el sereno al
-final de la estrofa.
-
---_Eso sí que no hay por que negarlo_;--va observar el municipal.
-
-Y l’un y l’altre varen restar embadalits fins al final de la cansó, en
-que unes veus de ¡foch! varen trencàlshi l’encís.
-
-Però aleshores va plegar la serenata, per que’ls _habitants_, al sentir
-les veus, varen dexar tot seguit la tasca artística, pera dirigirse
-corrent a treure les bombes, guiats per en Fresques, qu’era bomber.
-
-Y primer varen ser ells al lloch del sinistre, que no pas el sereno y
-el municipal.
-
-
-
-
-X
-
-DE COM EN PEPIS CALAU VA FERSE SEU AL BATLLE Y DE COM EL BATLLE VA SER
-NOMENAT PRESIDENT HONORARI DELS «HABITANTS DE LA LLUNA.»
-
-
-Eran tres quarts de dotze del matí quan en Pepis sortía de casa. Anava
-tot seriós, ab l’ample barret més entregirat que de costum y ab l’ayre
-d’un home que va a cumplir una missió important.
-
-Y ben cert que ho era la que duya. Cabalment anava a veure al batlle
-nou, pera parlarli d’allò dels permisos de cantar. Havía sabut que’l
-batlle volía cridarlo a comptes, y ell no hi passava. Y per axò
-havía decidit anarne a demanar, segant axís l’aventatge a la primera
-autoritat de la vila.
-
-Resolt a fer d’acusador en lloch de resignarse a ser acusat, va entrar
-ab altivesa a la casa del comú.
-
---¿El senyor batlle?
-
---No hi es. Els díes de mercat té feyna a la botiga.
-
---¡Va be!--
-
-Y va dirigirse a la botiga del batlle, situada al bell costat de la
-revendería d’en Requena... Era una botiga de llauner tota plena de
-lluhissors metàliques. Les olles de llauna, els cantis de llauna, les
-tapadores de llauna, totes les peses de llauna apilades a dreta y
-esquerra y penjades a rengles de les vigues del sostre, cantavan una
-sinfonía de tons esbojarrats y enlluhernadors.
-
---¿El senyor batlle?
-
---No hi es.
-
---Sembla un ministre aquest home. En lloch se’l pot veure.
-
---¿Què diu què?
-
---¿Que ahont el podría trobar?
-
---A la parada.--
-
-Donchs, ¡cap a la parada s’ha dit! Allà sí que n’era de forta la
-sinfonía de llum. El sol batía de plè al demunt de les olles, que
-feyan la rateta als plats-giradors; els plats giradors, ferits també
-per l’astre, la feyan a les olles; els raigs exits d’un canti, se
-barallavan ab els que llensava una galleda; els de la galleda topavan
-de rebotintes ab els d’un feix de ratlladors que formava com una toya
-de diamants encesos; y olles y plats-giradors y cantis y ratlladors
-y galledes, estremintse al buf del ayre, dansavan entre un deliri de
-claretats encegadores...
-
---¿El senyor batlle?
-
---¡Ola, noy!... Pòsat el barret.
-
---Ab el seu permís...--
-
-Y, fent una reverencia, en Pepis, qu’acabava de descobrirse, se va
-cobrir de nou.
-
-El batlle era un home gras y roig y menut. Duya brusa llarga, se dexava
-bigoti y pèra, qu’eran d’un blanch grogós, y’s bellugava pesadament,
-fòra quan se tractava de despatxar.
-
---Y donchs, ¿què hi hà de nou?--va preguntar a n’en Pepis.
-
---Voldría que’m concedís cinch minuts d’audiencia per exposarli
-atentament una quexa relacionada ab el servey d’ordre públich.--
-
-Ni la més lleugera sospita de rialla traía la formalitat d’en Pepis,
-que havía près una actitut digna y còmicament respectuosa.
-
---¿Vols qu’anem a beure un glop y axís podrèm parlar tranquilament?--va
-proposar el batlle, enternit per les bones maneres d’en Pepis.
-
---Com vulgui’l senyor batlle.
-
---Espérat, donchs, qu’iré a posarme’l gech, per ferte una mica de
-costat.
-
---¡Cà, home! El senyor batlle tant ho es ab gech com ab brusa. No s’ha
-de mirar el vestit.
-
---Ab axò tens rahó...
-
---¡Y sí, home!
-
---Vatja donchs, anèm.--
-
-Y, tot orgullós de que’l vegessin anar en companyía del hereu Calau, el
-batlle va encarregar la parada al aprenent y va dirigirse ab en Pepis
-al Cafè del _Recreo_, qu’obría les seves portes a una banda del mercat.
-Però, al vèurel plè de gent, en Pepis va tenir una pensada:
-
---Veurà, senyor batlle, si m’ho permet, el convidaré jo... Aquí no hi
-estaríam be per tractar de lo que hem de tractar.
-
---Anèm allà hont vulguis; però, ab axò de convidar tu, no m’hi
-confronto... Y si’m vols fer un favor, no m’ho diguis més axò de
-senyor batlle... Dígam Xico y tràctam de vos, com sempre. Ja sé qu’ets
-demòcrata, y tu també sabs que jo’n soch.
-
---Es que jo no vinch a parlar a n’en Xico, sinó al senyor batlle.
-
---Be, tant li fa.
-
---De cap manera.
-
---¡Sí, home!
-
---¡Oh, cà!
-
---Donchs, tu mateix.--
-
-Articulejant per aquest istil, s’havían apartat del Cafè del _Recreo_
-y enfilavan ja’l carrer hont tenían el domicili social els _Habitants
-de la lluna_. Y veusaquí que, sense adonarsen, la primera autoritat de
-Planells va trobarse a la poca estona assegut en una de les otomanes
-de la sala de juntes, al costat d’en Pepis y davant d’una tauleta de
-marbre.
-
---¿Què vol pendre?
-
---Lo que prenguis tu.
-
---¿Cervesa?
-
---Vínga cervesa.
-
---¡Fidel! Cervesa pel senyor batlle y per mi.--
-
-En Fidel, qu’era a la cuyna enllestint el dinar per ell y’l seu fill,
-va fer un bot de sorpresa y va córrer a servir lo que li demanavan,
-fent grans acataments a n’en Xico y sentint un impuls d’aprofitar la
-ocasió pera demanarli aument de sou en el càrrech de nunci de la vila.
-Però, va dexarho per un’altra ocasió, al veure l’interès ab qu’en Pepis
-entaulava conversa ab el vell llauner.
-
---Endemés sí, senyor batlle, tinch de comunicarli atentament una quexa.
-Hi hà un indivíduu del còs de municipals que no té gayres principis y
-anit volía dur a tots els _habitants_ al _violón_, com si fossim uns
-facinerosos. Y axò està molt mal fet, per que’ls habitants no’ns fiquem
-ab ningú.
-
---Be, entenèmnos--va interrompre’l llauner, sentintse autoritat:--es
-que’ls municipals y serenos tenen ordres meves.
-
---¡No hi hà rès que dir! Les ordres del batlle son sagrades per els
-_habitants_. Lo únich que volem es que se’ns trasmetin ab cortesía. Y
-axò es lo que no va fer el municipal.
-
---El faré amonestar pel quefe del _cuerpo_.
-
---Ja li serà difícil, per que justament era ell mateix... Y axò es lo
-que més va indignarnos. Per que si ell, qu’es el quefe, té tan mala
-criansa, ¿què faràn els cinch indivíduus que forman el còs?
-
---¡El suspendré de sou per un mes!--va exclamar indignat en
-Xico:--¿hont iríam a parar si’l que ha de donar llum, dona fum?--
-
-Però en Pepis, sentint de sobte una mena de remordiment, va intercedir
-en favor del acusat.
-
---Nó, senyor batlle; ab una petita amonestació n’hi haurà prou per
-aquesta vegada... Es un pare de familia, y axò s’ha de mirar... Ell
-va portarse malament, tractant ab massa desconsideració una colla de
-ciutadans pacífichs, però axò no vol dir que la seva dòna y els seus
-fills n’hagin de tocar les encarregades. Jo mateix, qu’he formulat la
-quexa, soch el primer en demanarli perdó per l’interessat.
-
---¡D’axò se’n diu noblesa de sentiments!--va cridar en Xico,
-retenintse les llàgrimes.
-
-Y en Pepis, comprenent que ja’l tenía a punt d’admetlla, va comensar a
-pledejar la causa dels _habitants_ en el sentit de que se’ls dispensés
-de permís pera dedicarse a les seves aficions filarmòniques.
-
---Veurà, senyor batlle, al cap d’avall els _habitants_ fem grans
-serveys a la població... Anit mateix, si no haguessim estat nosaltres,
-que varem acudir primer que ningú a apagar el foch de ca’n Verneda,
-tot Planells hauría cremat, per que allò era un infern. Feya horror
-de veure. Però nosaltres varem córrer a treure les bombes y, guiats
-per en Fresques, varem dominar el foch en mitj’hora escassa... Y lo
-mateix va succehir fa sis mesos ab el foch de ca’n Terrades, y lo
-mateix succehirà sempre. Per que, encara que’ns trobem engrescats en
-una serenata de compromís, si hi hà una necessitat a la vila, dexem
-els instruments al vocal de torn y correm com un sol home a donar
-auxili al que l’ha de menester..... Y axò no es pagat ab diners, senyor
-batlle... No cal més que fer una mica de memoria per ferse càrrech del
-be qu’ha fet la organisació dels _habitants_... Un any enrera, cada nit
-hi havía _robos_... Donchs, gracies a nosaltres, que al primer crit de
-lladres ens posavam en moviment, varen poderse axarpar els saquejadors
-de corrals y esbotzadors de pisos y, míri, oli en un llum: tots els
-delinqüents, un cop purgat el delicte, han desaparegut de Planells...
-
---Axò sí qu’es una rahó.
-
---¡Ja ho crech! ¡Vès si n’hi ha hagut may més cap de _robo_!... Y es
-que tots els lladres saben que hi hà qui vetlla, veliaquí.
-
---Oy, qu’es ben cert.
-
---Tan cert, que jo estich que, mentres els _habitants_ subsistexin,
-podría suprimirse la vigilancia nocturna.
-
---Podé’sí, ¡veyas!
-
---Donchs, lo que cal, es que no se’ns posin trabes, fentnos demanar
-permisos que no poden servir per altra cosa que per entrebancar les
-nostres lícites expansions..... Nosaltres, cantant y fent gresca,
-no fem mal a ningú y fem be a la població en pès, que pot dormir
-descansada, sense por de lladres ni de foch... Y axò es molt d’agrahir,
-senyor batlle.
-
---Es veritat; emprò, ¿què us costaría de demanar permís?
-
---Rès, ja ho sé... Lo que hi hà es que no hi pensem ab aquestes
-coses... Prou mals de cap ens dona la organisació dels nostres
-divertiments...
-
---¡Axò ray!... Ja ho arreglaré..... Us faré un permís per sempre.--
-
-Al sentir axò, en Pepis va axecarse ab ayre commogut y va estrènyer les
-mans del batlle en doble encaxada.
-
---Aquest acte’l fa merexedor del agrahiment de tots els
-_habitants_..... Y mentres espero la ocasió de manifestarli el de tota
-la colla, rèbi la expressió del meu. ¡D’axò se’n diuen autoritats!
-
---¡Gracies, noy!--va replicar tot confós en Xico.
-
-Y axecantse aleshores ell, va demanar a n’en Pepis que li ensenyés el
-local, del que va fer els més complerts elogis, afirmant que la sala
-de juntes hont acabavan de pendre la cervesa, tenía un ayre molt més
-senyor que la de sessions de ca’la vila.
-
-Aquell día mateix a la tarde, va rebres al domicili dels _habitants_
-el permís pera fer tantes serenates com volguessin. Y’l senyor batlle,
-fins va tenir la pensada de castigar indirectament al quefe dels
-municipals, fentli dur el permís a n’ell mateix.
-
-Y com que de noble a noble no hi va rès, abans de vuyt díes en Xico
-va ser obsequiat ab una serenata de les més sorolloses. Però, no va
-acabarse ab la serenata l’obsequi, sinó que al endemà, de la serenata,
-una comissió presidida per en Pepis va dur al batlle’l diploma de
-president honorari de la Societat... Era un diploma gros, caligrafiat
-per el mateix Pepis y per en Barrabola y emmarcat per el Cedassayre,
-que va fer en la motllura un treball admirable. Mirèu si tenía
-importancia tot plegat, que’l vidre sol costava cinch duros... Tothom
-qui ha vist allò n’ha restat esmaperdut. Y encara avuy día--ab tot y
-fer anys qu’en Xico es mort--no arriba un sol foraster a Planells, que
-no vagi a veure tan extraordinaria obra, de la que n’es dipositari
-l’hereu del difunt.
-
-
-
-
-XI
-
-LES NITS DELS «HABITANTS,» LA EXPULSIÓ D’EN REQUENA, Y LES RAHONS D’EN
-TERRATRÈMOL A FAVOR DEL CULPABLE.
-
-
---¿Ja hi som tots?
-
---Sí.
-
---Donchs, cada hu a casa seva.--
-
-Y al bell mitx del passeig, després de probar tots els socis ab
-llur presencia que a retirar tart no’ls guanyava ningú, se n’anavan
-a descansar... La llàstima era que molts se n’hi anavan cap-baxos
-y rumiosos, poch satisfets de les hores perdudes pera esperar la
-reglamentaria d’anar a joch.
-
-Al istiu ¡encara! Les serenates que armavan per dintre la població
-y les gresques qu’anavan a fer pels pobles del voltant, els ajudavan
-a tots a passar distretament les hores de fosca. Però, al hivern ja
-eran figues d’un altre paner; al hivern se feyan eternes aquelles
-hores... Per que, desde mitx octubre a Pasqua florida, no calía pas
-comptarhi ab rodar l’olla per aquells carrers, escombrats per les
-bufades del tramontanal. Y axò feya que, durant les nits fredes,
-tots els socis se dividissin en colles pera anar a matar l’estona en
-diferents caus arrecerats. Els més rebogents d’entre’ls joves, ab en
-Terratrèmol de capitost, solían anar a raure cada nit a n’algun cau
-de vici dels carrers més apartats, hont feyan broma rompent mobles y
-pisa; en Fresques y dos ò tres més del seu tarannar, s’entafuravan a la
-cambra de jòch del Cafè del Sol; el Cedassayre anava al pastador d’un
-seu amich flequer, hont, després de fer riure als fadrins ab alguna
-historia alegra, feya petar una bacayna al damunt del forn... Els
-únichs dels qui no se sabía’l joquiner, eran en Barrabola y en Requena.
-Y axò que, fòra les nits d’ensaig ò de serenata, no havían dexat may
-de desaparèxer havent près cafè, pera no reunirse ab la colla fins a la
-matinada.
-
-Però ¡es allò que diuen! per amagat que’s fassi’l foch, sempre treu
-fum; y’l Cedassayre, malgrat la opinió d’en Pepis Calau, va ficarse al
-cap de descobrir el misteri, comensant per en Requena... Y un vespre
-va seguirlo, y a la matinada, després d’haver donat en Pepis la veu
-de «cada hu a casa seva,» ell va aturar un moment als companys pera
-demanàlshi la celebració urgent d’una junta general.
-
---¿De què’s tracta?--varen preguntarli.
-
---D’expulsar un traydor,--va respondre.
-
-Y, gracies a la fosca, cap dels habitants va notar la rojor qu’encenía
-la cara d’en Barrabola, cregut de que la indirecta anava per ell.
-
-Per axò al endemà, quan, en plena junta, va sentir acusar pel
-Cedassayre a n’en Requena, va sospirar ferm y fins va tenir la poca
-latxa de posarse al costat del acusador, que probava ab arguments
-irrefutables la necessitat d’expulsar al delinqüent.
-
---Sí, companys, el ciutadà Requena ha mancat als estatuts... ¡Ha estat
-un Judes!... Per que ¿sabeu què feya ell, en lloch de retirar tart?
-¡Llevarse dematí!... Jo, jo mateix, ahir vaig seguirli’ls passos.....
-A les dèu va sortir d’aquí, va fer una colla de giragonses per aquests
-carrers, y a un quart d’onze ja era a casa... La indignació que’s va
-apoderar de mi, no tenía límit, emprò vaig pensar: «¿quí sab? podé’s’ha
-descuydat alguna cosa...» Y vaig esperarlo que sortís... Y passa un
-quart, y no surt..... Y passa mitj’hora, y tampoch... Y passa una
-hora, y rès... _En fin, señores_, que’m vaig estar tota la nit prenent
-la serena, y fins a tres quarts de cinch de la matinada l’home no va
-sortir.
-
---¡Axò es indigne!--va cridar en Barrabola.
-
---¡Y mereix un escarment!--va afegir en Terratrèmol.
-
---Primer cal sentir al acusat;--va observar en Fresques.
-
---Tens rahó, company.--
-
-Y en Pepis, trobant molt justa la observació, va donar un imperatiu
-cop de campaneta pera fer callar a tothom, dirigint després la paraula
-al infelís Requena, qu’estava avergonyit y hauría volgut amagarse dèu
-canes sota terra.
-
---¿Té alguna cosa per alegar en descàrrech seu, el ciutadà Requena?--
-
-L’acusat va axecarse y, posantse la gorra, va mormolar foscament:
-
---_Ya... ya me iré... No se molesten... Veo que estoy de más aquí.....
-Dispensar, señores... No sirvo pa perdido ¡la verdad!... Soy padre de
-familia..._
-
---Té rahó, l’home;--va observar en Terratrèmol:--sent pare de familia,
-ja se’l pot perdonar.
-
---¡May!--va cridar el Cedassayre. Y va afegir ab energía:--al qui
-manqui al reglament tant temps seguit com ell, ¡coll a terra!
-
---¡Axò sí! Però, entench que la circunstancia de ser pare de familia,
-atenúa la falta. Y per axò estich que no se’l dèu expulsar.
-
---¡Fòra!
-
---¡Que calli’l sastre!
-
---¡Que se’ls tregui a tots dos!
-
---¡Al carrer!--
-
-¡Gran esvalot! En Pepis vol posar ordre a cops de campana, y fa saltar
-el batall; el Cedassayre s’esgargamella disputant ab en Fresques, que
-defensa al seu amich; en Barrabola va d’una banda a l’altra procurant
-calmar a tothom y exaltantse ell; en Terratrèmol, al mitx de la sala,
-magestuós y imposant, aguanta’l xàfech, fins que, perdent la paciencia,
-dona cop de crossa y fa fer quietut ab un gran crit:
-
---¡Prou!--
-
-Y quan els esvalotayres han callat, segueix en l’us de la paraula.
-
---Aquí no’s tracta de defensar a un culpable, sinó d’alleugerirli la
-pena en gracia a les circunstancies atenuants. Y axò es lo que anava
-a proposar quan se m’ha interromput tan desconsideradament..... En
-Requena ha pecat contra’ls estatuts; donchs, en Requena té culpa, y
-en aquest concepte merexería la expulsió ignominiosa que proposava’l
-Cedassayre. ¡No hi hà rès que dir! Però en Requena es pare de familia,
-y axò ja fa que’l delicte no resulti tan gros; donchs, tampoch ha de
-serho la pena, y en aquest concepte jo proposo que no se l’expulsi,
-sinó que se li demani atentament que’s dongui de baxa...
-
---Axò està be;--observa en Fresques.
-
---No hi tinch rès que dir;--afegeix el Cedassayre.
-
-Y en Requena, saludant ab molta finura, se retira cap a la porta tot
-mormolant:
-
---_Adiós, señores... Y dispensar... La familia... Los hijos... La
-esposa..._
-
---Perxò, tan amichs com abans ¿eh?--li crida en Pepis.
-
---_Sí, eso siempre... Los amigos son los amigos... Y si en algo puedo
-ser útil, mandar._--
-
-Dit axò, s’axeca’l coll de la americana, se cala la gorra fins a les
-orelles, se fica les mans a les butxaques de les calses, y devalla
-l’escala tot content, pensant ab l’alegría que donarà a la Paula quan
-li digui que s’ha donat de baxa dels Habitants de la lluna.
-
-Mentrestant en Barrabola consulta’l rellotge, veu que tot just son
-les onze y cinch minuts, y pensa que, abans de l’hora de trobarse al
-passeig ab els companys, han de passarne prop de sis.
-
-¡Sis hores! ¿Quí les aguanta no haventhi ensaig?..... Lo qu’es ell no
-s’hi veu pas ab cor. Y, malgrat l’envit que li fa en Pepis d’armar
-una partida de barrotada, s’abriga’l coll ab una bufanda, s’abotona’l
-jaqué, dedica interiorment un recort a la capa que té penyorada desde
-l’hivern passat, y’s llensa resolt al carrer.
-
---A n’aquet _mano_ també l’hauríam de cassar al agoyt;--proposa’l
-Cedassayre.
-
---¡Aquet ray!--diu en Pepis.
-
---No tinguis por que falti al reglament;--ajusta en Fresques.
-
---Prou té qui l’en guarda!--referma en Fidel, pensant ab el pare de la
-Carmeta.
-
---Ja ho sabem axò, emprò m’agradaría esbrinar ahont tanca.
-
---Y ¿què n’has de fer tu?--pregunta en Terratrèmol.
-
---Rès.
-
---Donchs, no t’hi fiquis.--
-
-Però’l Cedassayre, una mica ofès, li diu ab gran formalitat:
-
---¡Ja sé per que parlas!... Y també sé per que has defensat a n’en
-Requena!
-
---¡Ets molt sabi tu!
-
---Sí senyor, sí... Parlas per que tens por que se’t descobrexin els
-furts, y has defensat a n’en Requena per que tu també hi vols tirar per
-marit pacient y per pare de familia... ¿Que’t creus que no t’hi han
-vist als vespres festejant ab la Marieta vanitosa?--
-
-Sentir axò en Terratrèmol, axecarse indignat, y arborar la crossa en
-actitut d’amenassa, va ser tot hu, com va serho l’exclamar, ab la
-crossa enlayre y fent prodigis d’equilibri:
-
---Si no reculas aquesta paraula, t’esberlo’l tupí. ¡S’ha acabat axò de
-Marieta vanitosa! ¡Y pobre de tu que te la tornis a posar a la boca si
-no es per alabarla! ¿Ho has entès?
-
---¡Sí, home, sí!... No t’hi enfadis.
-
---Donchs, ja ho sabs.--
-
-Y aquí hauría acabat la conversa, anantsen cada soci a les seves
-diversions nocturnes, si en Pepis, prenent peu de les paraules del
-Cedassayre, no hagués obligat a n’en Terratrèmol a dir la veritat del
-fet.
-
-Y la veritat era qu’en Terratrèmol havía conseguit vèncer la
-resistencia de la minyona, ab la que tenía l’intent de casarse per la
-primavera.
-
-
-
-
-XII
-
-DE LO QUE POT EL SENTIMENT PATERNAL, DE CÒM VA DESVETLLARSE EN EL COR
-D’EN BARRABOLA, Y DE CÒM S’HO VAREN PENDRE’LS SEUS COMPANYS.
-
-
-¡Pare! Ell, en Barrabola, ¡sería pare!... ¡Quína ventura la seva! ¡Y
-ab quín dalè l’esperava aquell tros de si mateix que la Carme li havía
-anunciat una nit a cau d’orella!
-
-¡Pare! Per fi, després de tants anys de desesperada espera, li
-arribaría la ocasió de poder petonejar un fill... Per fi, en la seva
-vida hi hauría un obgecte, una missió enlayrada... Per fi, la Carme,
-qu’havía fugit d’ell com una ovella del llop, hi tornaría sumisa y
-obedienta, despreciant les amenasses d’en Bernat, qu’eran les que la
-havían detinguda fins aleshores...
-
-¡Pare! Sembla rès aquest mot: total, dues sílabes... Donchs, en
-Barrabola... nó, en Rafel...--li esqueya més el nom de Rafel en aquella
-ocasió;--donchs, en Rafel les hi trobava tots els gustos a n’aquelles
-dues sílabes... En tots els diccionaris de totes les llengües, no n’hi
-havía per ell de més armonioses...
-
-¡Pare! ¡Que’n volía dir de coses axò de pare!... Volía dir un bocí del
-propi cor destinat a perpetuarvos, a continuar sigles amunt el vostre
-nom, a benehirvos en la vostra vellesa, a encoratjarvos quan vingués
-l’hora de la mort, a pregar per la vostra ànima quan ja no fossiu
-d’aquesta vida...
-
-¡Pare!... ¡pare!... ¡Sería pare!..... ¡Tindría la sòrt immensa de ser
-pare!... ¡Còm li somreya tot a n’en Rafel!... ¡Quín alè li donavan
-aquelles fianses de tenir un fill!..... ¡Y quín coratge pera’l treball!
-¡Y quína afició a axecar la botiga decayguda!... Per que, a no trigar
-gayre, havía de tornarhi la Carmeta a n’aquella botiga... Y ben segur
-que ja hi hauría tornat si no hagués estat el desitx d’ell de rèbrela a
-tall de reyna, com se merexía... ¡Sí, sí! la botiga s’havía de renovar
-de cap y de nou, pera cridar la parroquia que n’havía desertat.
-
-El mal era qu’hi mancavan moltes reformes a la botiga. Y’l pobre Rafel
-no sabía còm conjuminarho pera ferles... Les cadires anavan coxes y
-n’hi havía més de dues d’esbotzades; el taulell era tot despintat; els
-armaris no tancavan be:--¡per lo que hi havía!... Tot tenía un ayre de
-pobresa... Més encara: ¡de miseria! Fins el gran vidre del aparador era
-esviaxat de dalt a baix per una esquerda llastimosa, tapada ab trossets
-de paper enganxats ab osties... ¿Y’l rètol? Tenía més forats qu’un
-garbell, y més escletxes qu’un cove... La serena y els corchs l’havían
-atuhit de tal manera, que no podía servir sinó pera cremar.
-
-...¿Y a n’aquella botiga havía de rebre a la Carmeta? ¿Y a n’aquella
-botiga havía de ferhi les primeres rialles l’infant que venía?...
-¡Oh, cà! La botiga havía de renovarse y repintarse..... ¿Renovarse
-y repintarse?... Aviat estava dit axò... Però, de les dites a les
-fetes hi havía bon tros de camí... Y ab tot, la cosa era necessaria, y
-s’havía de fer y’s faría... ¿Que nó?... ¡Encara que s’hagués de matar
-els ulls treballant!
-
-Veusaquí per que d’algun temps ensà passava tantes hores com podía
-al obrador... Veusaquí per que no’s torbava al local de la Societat
-sinó’ls moments precisos pera pendre cafè... Veusaquí per que anava y
-venía de les cases dels antichs parroquians, procurant atràuresels de
-nou y complaventlos ab la puntualitat més escrupulosa en el cumpliment
-dels encàrrechs.
-
-Li donava un gran coratge allò de pensar que tindría un fill... Mirèu
-si n’hi donava, que fins una vetlla’n va tenir prou pera anunciar
-solemnialment als companys la resolució ferma de fer les paus ab la
-dòna. Y els companys, enterats de tot lo que feya al cas, fins varen
-celebrarne’ls detalls ab forts esclats de riure, assaborint per
-endevant la enrabiada que tindría’l pare de la Carme.
-
---¡Vatúa l’hereu!... Es capàs de ferirse;--deya en Fresques, tot
-aguantantse ab les dues mans les sotragades que li feya la panxa.
-
---El día del cop, hem d’anarnhi a cantar un rengle;--proposava en Fidel.
-
---Y fins podríam confeccionar una pessa adequada;--indicava en
-Terratrèmol.
-
-Y’l Cedassayre, que ja hi havía atinat abans y que feya estona que se
-la rumiava en un recó, va saltar al mitx del rotllo y va recitar la
-primera estrofa que s’havía empescat.
-
-    Ay, Bernat, no’ns fassis riure;
-    ay, Bernat, qu’ets beneytó!
-    te la fan y no ho conexes,
-    te l’han feta y no sabs còm.
-        Has pujat d’ofici
-        ignocent Bernat:
-        d’espardenyer qu’eras,
-        sabaté’ has tornat.
-
---¡Tòcala, noy!... ¡Es de primera axò!
-
---Y mereix una música ben rexinxolada.
-
---Ansia, Pepis, a veure si hi conjuminas un _vals-jota_ d’aquells que
-farían giravoltar un mort.
-
---Ho probarèm... Ho probarèm;--va mormolar en Pepis ab ayre de modestia.
-
-Y tan be va probarho, qu’aquella matexa nit ell y’l Cedassayre, després
-de passar un parell d’hores davant del armonium, varen dexar llesta la
-composició.
-
-En Barrabola... ¡ay! en Rafel, no cabía en pell, d’alegría. Y
-aprofitant la que veya relluhir en els ulls dels seus companys, va
-exposar el seu temor de que, abans de poder estrenar el _vals-jota_,
-caldría que passessin alguns mesos.
-
---Per que ¿sabeu? jo no puch pas tornar a dur la dòna a casa fins
-qu’hagi reformat la botiga... Y ¡la veritat! no tinch diners.
-
---¡Quína llàstima!--va apuntar en Terratrèmol.
-
---Axís sí que tant se valdría dexarho córrer;--va afegir en Fidel.
-
---No sé per què;--va obgectar en Pepis.
-
---Per que ab aquets mesos en Bernat tindrà temps d’adonarse de tot, y
-quan vingui’l cas ja la sàtira no li farà efecte.
-
---¿Y si fessim una cosa?--va preguntar algú.
-
---¿Quína?
-
---Renovarla nosaltres la botiga... Sà com llà, ara a les nits, ens
-aburrim de mala manera... Donchs, podríam aprofitarles ananthi a
-treballar.--
-
-Y tot seguit varen sortir un fuster y un cadirayre voluntaris... Y al
-cadirayre y al fuster els va seguir en Fresques, oferintse a fer el
-treball de mestre de cases..... Y’l Cedassayre’s va brindar al moment
-a fer tots els treballs d’esculptura... Y en Fidel va encapsalar una
-suscripció pera pagar els vidres romputs y’ls materials que s’haguessin
-de menester... Y en Pepis--¡que sabía molt de dibuix!--va dir qu’ell,
-ademés d’executar el decorat ab l’ajuda del mateix Barrabola, arribaría
-ab els seus cabals allà hont no arribés la suscripció... Y al endemà’s
-varen posar tots a la tasca, com ajudants d’en Fresques.
-
-Abans d’empendre’ls treballs de fustería y pintura ¡es clar! calía que
-s’haguessin fet els de paleta. Y per axò en Fresques s’havía posat al
-devant de la colla, entre la que maniobrava a tall de quefe, ordenant
-a tòrt y a dret, demanant morter al Cedassayre, rejoles a n’en Fidel,
-aygua a n’en Barrabola... Ni may s’havía trobat ab tants manobres que’l
-servissin, ni may havía treballat ab tanta afició.
-
---Ab quatre díes--afirmava--ho tindré llest.
-
---¿No’ns aparedaràs pas a dins, com a ca’n Llansa?--va preguntarli en
-Terratrèmol.
-
-Al sentir axò, una corrent de glas va planar demunt les testes de tots
-els de la colla, temerosos d’un esclat d’ira d’en Fresques.
-
-Però, en Fresques va callar y va seguir la feyna ab més brahó, mentres
-en Pepis, ab la seva autoritat reconeguda de President perpètuu y hereu
-de casa bona, reptava de baix en baix al imprudent.
-
-Al endemà en Fresques ni va ombrejarse al domicili social, ni va
-comparèxer a l’argentería... Tota la nit els companys varen esperarlo
-inutilment, ab gran disgust d’en Terratrèmol, acusat per tots d’haver
-estat l’esca del pecat.
-
---¿Què farèm sense mestre de cases?--deya l’un.
-
---Valdría més que t’haguessis mossegat la llengua, quan vares dirli
-allò;--afegía un altre.
-
---¡Sempre seràs criatura!--recalcava un tercer.
-
-Y en Terratrèmol, sentint el pes de la culpa, va dexar per primer cop
-a la vida de protestar sorollosament y d’imposarse per medi de la lley
-del més cridayre. Arraulit a un recó, se’l veya trist, ab la vista
-baxa y el cap cot, com si l’acusació que pesava al seu damunt l’hagués
-aclaparat. Però ¡no era axò, nó, lo que’l feya estar trist! sinó la
-conversa qu’havía tingut el mateix vespre ab la xicota. Per que ¿sabeu
-què li havía dit la Marieta? Que si no’s donava de baxa dels Habitants,
-no comptés ab el casori. Y axò’l tenía concirós, fentli sostenir una
-lluyta íntima entre les seves aficions y l’amor d’aquella dòna, que ja
-de solters comensava a dominarlo sense qu’ell se n’adongués.
-
---¿Què fem, noys?--va preguntar en Pepis, després de consultar el
-rellotge y veure qu’eran dos quarts d’una.
-
---Jo, _plegaría_;--va proposar en Fidel.
-
---Donchs, jo nó;--va replicar el Cedassayre. Y, donantse un cop al pit,
-va ajustar:--Si voleu, jo faig la feyna de mestre de cases. Els homes
-son per les grans ocasions.--
-
-Y després d’una llarga discussió, va acordarse que qui havía sabut fer
-un contrabaix ab la caxa d’un rellotge, era capàs de posarse a fer
-qualsevol ofici.
-
-Y’l Cedassayre va pendre possessió del càrrech de paleta, en el que
-va mostrar tantes aptituts com en tots els que s’havía proposat
-desempenyar... Per que ja era cosa sabuda que’l Cedassayre entenía
-en tot..... Ell, gavies; ell, posarse mitges soles y talons; ell,
-historia; ell, francès; ell, solfa; ell, geografía; ell, figures de
-pessebre; ell, qualsevol cosa que convingués. Per axò era pobre, com
-tot home de molts oficis.
-
-
-
-
-XIII
-
-DE LA RAHÓ QUE TENÍA AQUELL QUE VA DIR: «O CREURE A LA DÒNA Ò ANAR AL
-DIABLE.»
-
-
-No era pas la broma d’en Terratrèmol lo que havía privat a n’en
-Fresques de comparèxer a la llista... ¡Oh, cà! Justament feya una
-temporada que tenía’l propòsit de no enfadarse ab rès. Y com que,
-separat de la dòna, vivía tranquil y sense angunies, ja no botava
-com abans al més petit retret d’allò de ca’n Llansa... Havía posat
-corretja’l bo del home. Y si algú volía _rifarlo_, comensava ell per
-rifar al rifador, dexantlo sense contesta.
-
-El motiu de no dexarse veure a la argentería d’en Barrabola, era molt
-més gros de lo que creyan els seus companys.
-
-Veurèu qu’a les onze del matí, quan va llevarse, va agafar el cabàs
-de les eynes y’s va disposar a sortir, pera anar a posar uns rejols
-que mancavan a una de les cases d’en Pepis, qu’era’l seu parroquià més
-fort. Però, axís que va anar per sortir de la dispesa, solitaria a
-n’aquella hora, se va topar ab la dispesera, que tornava de comprar.
-
---Us haig de dir una cosa:--va fer la dòna, bo y posant el cistell
-damunt d’una cadira y dexant caure en un’altra la seva pesada còrpora.
-
---Diguèu;--va demanar en Fresques.
-
-Y la dispesera, pantejant de fadiga y d’emoció, va exclamar:
-
---¡Ay, Fresques! ¡Quína desgracia més grossa!
-
---¡Vatúa l’hereu! ¿Què hi hà?
-
---Que..... que..... la vostra dòna s’està morint... Y diu qu’us vol
-veure.....
-
---¡Vatúa l’hereu!... ¡Vatúa l’hereu!... ¡Vatúa l’hereu!--va comensar a
-mormolar el paleta, acotant el cap y dexant caure’ls brassos al llarch
-del còs...
-
---¡Vatúa l’hereu!--
-
-Y’l cabàs de les eynes li va escapar dels dits...
-
---¡Vatúa, vatúa!--
-
-Y, sense fer cas de les paraules de consol que li endressava la
-dispesera, va tirar escales avall y va dirigirse cap al pis hont vivía
-solitaria la seva dòna, aconduhida per les vehines.
-
---¡Vatúa, vatúa y revatúa!...--Quan va empènyer la porta, sortía’l
-capellà ab qui acabava de confessarse la malalta, y ell, qu’en altre
-temps hauría saludat al sacerdot ab una morrada, va descobrirse
-respectuosament y’s va ficar pis endins, fent grans esforsos pera
-aguantarse les llàgrimes.
-
---¡Vatúa l’hereu! Podé’sí que ploraré com una criatura!--
-
-Y va travessar el menjador, aquell menjador petit però sempre nèt,
-sempre endressat, sempre emblanquit de fresch.
-
-Y del menjador va passar a la cambra de dormir, y va caure de genolls
-en terra, bo y llensant un clam de perdó, que va toparse ab un altre
-de la seva dòna... Tots dos se veyan culpables a n’aquell instant de
-la suprema despedida... Ella, en un moment de claretat del seny, se
-deya que si no hagués estat el seu mal geni, el seu home hauría portat
-un’altra vida més reposada, més suau, més de casa; ell, contemplant el
-rostre embofegat de la malalta, sentint clavats en els seus aquells
-ulls vidrosos--¡abans tan vius!--y escoltant aquella veu enfarfegada
-per la inflor de la llengua, deya entre sí que, si no haguessin estat
-els disgustos, hauría allargat molt més la pobra dòna. Y veusaquí que
-tots dos s’acusavan ab una gran tossudería.
-
---Jo t’he amargat la existencia... ¡Perdónam!--pregava ella.
-
---¡Vatúa l’hereu! ¡No diguis axò, que’l cor se’m núa!--replicava ell.
-
---Tu eras de natural bonatxàs, y si jo t’hagués sabut dur...
-
---Nó, nó... Jo soch l’únich que tinch culpa... Si no m’hagués dexat
-arrossegar pels companys, hauríam viscut sempre com Joseph y María...
-
---Si’ls companys t’arrossegavan, senyal que jo no’t sabía retenir...
-
---¡O que jo era un mal ciutadà!
-
---Massa bo qu’eras, de soportar el meu mal gènit...
-
---Podé’jo te’l vaig fer empitjorar...
-
---Nó, nó... Tu no tens cap culpa...
-
---Tu ets la que no’n tens.
-
---Dòs, jo me la donch tota.
-
---Y jo me la donch a mi.
-
---Perdónam...
-
---Perdónam...--
-
-Tots dos ploravan... Tots dos estavan sense consol..... Y la vehina
-que conduhía a la malalta, al anar per consolarlos, se va trobar ab
-un nus a la gola y sense esma de dir una paraula. Sòrt qu’aviat va
-arribar el combregar, y la moridora, axecant els ulls al Cel, va dexar
-de pensar en la terra... Y en Fresques també va enlayrarlos els ulls
-y, ¡vatúa l’hereu! fins va fer un esfors pera recordar el Pare Nostre
-y ab gran satisfacció va veure qu’encara’l sabía. Y tant com Nostramo
-va ser a la casa, inondada de claretats de sol y de flams de candela
-y d’atxa, va romandre de genolls en terra, mastegant parenostres y més
-parenostres y probant d’encabirhi entremitx altres oracions y caps
-d’oració que recordava de la seva infantesa.
-
-Després, quan Nostramo va sortir, va posarse al cap dels seguidors,
-acompanyantlo al Sagrari, pera tornar tot seguit al capsal del llit de
-la moridora, qu’aquell mateix día, a posta de sol, va entregar l’ànima
-a Deu, tota contenta de haver estat perdonada y d’haver perdonat.
-
-Els vehins de la escala eran tots al pis en aquella hora del trànzit...
-Y a n’el pobre Fresques li semblava veure una acusació en cada esguart
-y una sentencia contra seu en cada mot de condol..... Sí, ell l’havía
-morta... N’estava segur, seguríssim... Ell y no més qu’ell era’l
-culpable... ell y no més qu’ell era la causa de aquella mort... Y
-arrencantse’ls cabells, de desesperat qu’estava, va arribarsen a acusar
-a crits.
-
---¡Jo l’he morta!... ¡Jo, jo, jo!...
-
---Vatja, Fresques..... No us ho prenguèu axís...
-
---Soch un criminal... un _bandido_... ¡Jo! ¡jo! ¡jo!
-
---Nó, home... Si ella matexa ho ha negat...
-
---Dòs, jo dich que sí ¡vatúa l’hereu!... Y dexèume... Y no’m digueu
-rès... ¡Jo, jo, jo l’he morta!... Y ningú ho sab més be que jo...--
-
-Semblava boig, ¡pobre Fresques! No hi havía paraula que’l consolés,
-ni reflexió que l’endolcís, ni consell que’l posés a la rahó... Y’ls
-remordiments varen torturarlo tota la nit... tota la santa nit...
-
-Però, a la matinada, quan comensava a clarejar, un fet inesperat va
-calmar el seu desatent... S’estava l’home a un costat del llit, cara
-a cara ab la seva dispesera, qu’havía comparegut a derrera hora pera
-vetllar a la difunta, quan varen trucar a la porta del pis... La
-dispesera, que dormía ab la barba enclotada entre’l seu fexuch pitràm,
-va despertarse d’un surt... Ell, que tenía agafada una mà de la morta
-y la petonejava follament, se va redressar tot d’una pessa y va anar
-a obrir, convensut de que’s toparía ab algun esperit qu’aniría a
-demanarli comptes de la mort de la dòna.
-
-...Nó, no n’era cap d’esperit..... Eran en Barrabola y en Terratrèmol
-que, al sortir de l’_obra_, havían sabut la desgracia pel _sereno_ y
-s’havían cregut en el dever de manifestar llur condol al company...
-
---¿Què hi faràs?... Es un camí que tots l’hem de fer;--deya en
-Terratrèmol.
-
---Resignació, noy... Ja sé lo que son aquets trànguls;--afegía en
-Barrabola.
-
-Y ell se sentía confortat per l’acte d’aquells dos amichs... Y plorava
-silenciosament, ab aquella calma tan propia del seu tarannar... Plorava
-ab mesura, ab suavitat, ab prudencia.
-
-De sobte, va tenir un rampell de inspiració. Y arrapant una mà d’en
-Barrabola y una d’en Terratrèmol, va acostarlos fins als peus del llit.
-
---¿La veyeu?... ¿La veyeu be?... ¡Es morta!... Dòs, pensèu qu’aquesta
-mort podé’m matarà a mi.
-
---Vatja, home... No siguis criatura...
-
---A veure si agafaràs maníes, ara...
-
---Be, be... El cas es que jo no estich tranquil... Y si jo hagués dut
-un altre comportament, n’estaría.--
-
-En Barrabola y en Terratrèmol estavan tremolosos, tement que les
-paraules d’en Fresques encobrissin una acusació contra d’ells...
-Però, no anava a n’axò en Fresques... No volía llensar cap acusació;
-volía aconsellar. Per axò, dirigintse a n’en Barrabola, va mormolar
-solemnialment:
-
---Tu encara tens dòna... ¡Fés per manera de no vèuret en aquest
-trànzit!--Y dexantli anar la mà, va estrènyer ab totes dues la d’en
-Terratrèmol, pera dirli:--Tu’t casas aviat... Tu encara pots ser
-felís, ben felís, del tot felís... Pènsa ab lo que’t vaig a dir...
-¿Veus aquesta dòna? Era la meva... Si jo me n’hagués portat be, ara
-estaría trist, emprò ab la conciencia tranquila... Fíxat be ab axò: «O
-creure a la dòna, ò anar al diable...» Havía de ser un sabiàs el que va
-empescarse aquesta sentencia.--
-
-Y, dit axò, va caure atuhit en una cadira, mentres els dos companys
-s’esforsavan en retenirse les llàgrimes y la dispesera’s fonía en
-plors, que li feyan sotragar tota la carnadura.
-
-
-
-
-XIV
-
-UN AVI QUE SE’N SENT, UNA ARGENTERÍA REVIFADA Y UNA CANSÓ QUE NO VE AL
-CAS.
-
-
---¿Es de debò?... ¿Es ben de debò?
-
---Sí, pare, sí... No us he volgut dir rès fins que n’he estat ben
-segura... Emprò ara ja n’estich...
-
---Se dirà Bernat, ¿eh?... ¡Com jo!
-
---En Rafel be ho diu.
-
---¿Axò diu el teu home?... ¡Sí que ha cambiat!
-
---Com una mitxa..... Y ja fa temps... Més de mitx any...--
-
-En Bernat va fer un bot... ¿Es a dir que feya més de mitx any que
-durava la reconciliació secreta de la seva filla y en Barrabola?...
-¡Y tan confiat com vivía ell!... Li havían ben fregida, però se
-n’alegrava... Y, si be per una banda’l seu honor de tafaner se’n sentía
-malparat, per l’altra l’omplía de joya’l pensament de que aviat sería
-avi... Y era tanta la seva satisfacció, que les rialles li florían
-de la boca sense ell mateix ferhi esment... ¡Dimontri de xicot! ¡Vès
-quines unes de pensarsen!... Vatja: podía ser esbogerrat el seu gendre,
-emprò lo qu’es per graciós, no n’hi havía un altre en tot Planells...
-Es dir graciós: graciós y esquilat, per que ¡mirèu qu’axò d’arribarlo a
-enganyar a n’ell, qu’era la matexa vivesa!...
-
---Es el primer home que me l’ha feta sense que jo ho conegués... Y axò
-val un premi..... Hem de dir, perxò, que tu l’has ajudat... Y tu ¡ets
-filla meva!--
-
-Seguint el fil del rahonament, va redressar el còs en Bernat. Y fent
-anar el cap endevant y enderrera y obrint els ulls ab ayre d’admiració,
-va exclamar convensut:
-
---¡Que’n serà de sabi’l nen!
-
---Deu us escolti;--va dir la Carme.
-
---¡Y sí, dòna!... No pot ser ruch de cap manera... Si’m retira a mi,
-no’n serà; si retira al seu pare, tampoch; y si’t retira a tu, lo
-mateix te dich... Després, la teva mare, al cel siga, no tenía pas rès
-de tonta... Y en quant als pares d’en Rafel, ben trempats qu’eran tots
-dos... ¡Ja veuràs, ja veuràs quin _talentarro_!..... Ah, t’aviso: rès
-de ferlo ser argenter ni espardenyer... Ha de seguir carrera... una
-carrera ben lluhida y ben senyora... ¿No ho trobas, tu?
-
---Veurèu, si arribés a ser un bon argenter...
-
---¡Fúig, noya, fúig!..... Pél cap baix, ha d’arribar a bisbe ò a
-general... Y podé’a ministre y tot... Ha de ser una cosa grossa’l teu
-fill..... Una criatura que ja abans de venir al món s’ha burlat de
-mi, anunciantse sense jo saberne rès, es capassa de qualsevol cosa...
-Crèume, Carme...
-
---Y... ¿si es una nena?--
-
-Aquestes paraules varen glassarli’ls entusiasmes a n’en Bernat.....
-Vetaquí una cosa que no se li havía acudit a n’ell... Però, aviat va
-consolarse... Si era una nena, que ho fos: també sería sabia... Y
-després, prou que vindría un nen qualsevol altre día... Tot es comensar
-ab aquestes coses... Y ara, ja havían comensat... Ab tot, ell estava
-que sería un nen... Y ho sería, per que ell may s’hi errava...
-
---¿Veus la flequera? Tothom estava que tindría una nena..... Dòs, va
-ser nen, com havía dit jo... Y ab l’estanquera va passar igual..... Y
-sempre, sempre he tingut rahó..... Y també’n tindré ara. ¡No faltaría
-més!--
-
-Parlant per aquest istil, va tocàlshi mitxdía a la Carme y a n’en
-Bernat... Y mentres ella entrava a la rebotiga pera endegar la taula,
-ell va dexar la feyna y va sortir a donar un tom, ab la escusa de posar
-gana.
-
-Sense dexar l’acera, va tirar cap al passeig, va travessarlo de biaix
-y en poch més de dues avemaríes va plantarse al devant de l’argentería
-del seu gendre.
-
-Renovat de nou, l’establiment resplandía de netedat y condicia.....
-Semblava mentida que, ab un mes, la colla dels habitants, no
-esmersanthi sinó les hores de nit, hagués pogut obrar aquella
-transformació... El rètol era una maravella... «Joyería del Sol» deya.
-Y cada lletra n’era un de sol, per que l’or ab qu’eran dibuxades
-resplandía fins al enlluernament. Però, lo més notable de aquell rètol
-era’l pà d’esculptura que li servía de march... S’hi havía lluhit el
-Cedassayre... ¡Ja ho crech! Fins hi havía qui afirmava rodonament
-qu’era la millor obra del seu autor, comptanthi la motllura del diploma
-de soci honorari regalat al batlle. ¡Vès si n’havía de tenir de
-mèrit...!
-
-L’aparador era una maravella, no per les riqueses que hi hagués, sinó
-pel bon gust ab que les sabía presentar en Barrabola... Pera les
-agulles de corbata, hi havía un coxinet de peluix, formant un cor;
-pera’ls anells, dues mans de boix, fetes per un dels socis qu’era
-torner... Y cada una de les mans anava seguida de la corresponent
-munyeca, engalanada ab brassalets... Y aquí relluhía un rengle
-d’arracades, y allà un penjoll de cadenes de rellotge, y entremitx un
-adrés...
-
-¿Còm s’ho havía fet en Rafel pera renovar les existencies? Treballant
-de ferm a totes hores, anant y venint de casa’ls antichs parroquians
-pera ferlos tornar, y esmersant tots els guanys en desempenyar les
-joyes qu’havía dut a treure taques... Y ab tanta afició s’havía posat a
-la feyna, qu’ara, ab el mes qu’havía calgut pera renovar la botiga y’l
-que s’havía escolat després de la renovació, el negoci tornava a agafar
-la marxa brillant del temps en que s’havía fet el casori d’en Barrabola
-y la Carme.
-
-Per cert que també hi tenía quelcom la Carme dintre d’aquell
-aparador... ¡Oh prou! Ja feya estona qu’a n’en Bernat li semblava
-vèureho, y ara, fixantshi be, se n’acabava d’assegurar... Sí, sí,
-no n’hi havía dubte... Aquell cor de peluix hont hi havía clavades
-les agulles de corbata, ell l’havía vist un día a casa seva... Y ara
-comprenía per que no hi treballava al seu devant la murria de la seva
-filla...
-
---¡Míratela la gata moxa!--va exclamar entre sí.
-
-Y, tot satisfet de reconèxer que la Carme havía heredat la vivor
-d’ell, va entrar resolt a l’argentería.
-
-Justament en Barrabola acabava de baxar del obrador, y varen toparse tu
-per tu al mitx del establiment.
-
---¡Ola, gendre!--va dir l’un.
-
---¡Ola, sogre!--va respondre l’altre.
-
-Tots dos estavan afectats, sense saber què fer ni què dir..... En
-Bernat guaytava a dreta y esquerra, y, veyent l’ayre de cosa nova
-que tenía la botiga, pensava que no dexavan pas de ser trempats els
-companys del seu gendre; en Barrabola guaytava a n’en Bernat, y somreya
-satisfet, endevinant la bona disposició en que venía.
-
-Per últim, el vell va rompre’l glas.
-
---¡Noy, axò es una maravella!
-
---S’hi ha fet lo que s’ha pogut...
-
---¡Ay, llampsis de Rafel! Y ¿va be’l negoci?
-
---¡Tot va be!...--
-
-Sí, tot anava be, fòra la conversa. Per que en Bernat lo que volía
-era convidar a dinar a n’en Rafel, y’l mal era que no sabía còm
-entaularli’l convit. Y encara volía una altra cosa: parlarli del nen.
-Y tampoch sabía còm comensar. Per axò va acabar fent les dues coses
-alhora, atropelladament, com si les paraules li exissin de la boca
-jugant a quína correría més.
-
---Be, be... Ja m’ha dit lo del fill, la Carme... Y ¡noy! m’ha fet riure
-molt... Estich més content que si hagués tret la rifa..... Y axò que
-m’heu ben carregat els neulers entre tots... Emprò la cosa té gracia y
-s’ha de reconèxer... Ah, també m’ha dit la Carme que tu volías que’s
-digués Bernat... ¡S’estima, noy! Aquesta delicadesa t’honra y’t fa
-merexedor del meu agrahiment..... De manera, que ja m’estàs abrassant
-y després seguintme, per que cal celebrarho tot axò... ¡Ansia, apréta
-fort!
-
---Sou un gran home... ¡pare!--
-
-Y tots dos ploravan... y tots dos reyan, com plorava y reya la Carme al
-vèurels arribar tan ben avinguts a la espardenyería, pera dinar junts.
-
-       *       *       *       *       *
-
-Al vespre d’aquell mateix día, els habitants varen anar a fer la
-serenata a n’en Bernat, estrenanthi el _vals-jota_ conjuminat
-expressament per el Cedassayre y en Pepis:
-
-    Ay, Bernat, no’ns fassis riure;
-    ay, Bernat, qu’ets beneytó;
-    te la fan y no ho conexes,
-    te l’han feta y no sabs còm.
-        Has pujat d’ofici,
-        ignocent Bernat:
-        d’espardenyer qu’eras,
-        sabaté’has tornat.
-
-Però’l vell, avisat desde’l mitxdía pel mateix Barrabola, va fer un
-punt dels seus, y en lloch d’enfaristolarse com hauría fet en altres
-ocasions, va agafarho alegrement. Veusaquí per que, axís que varen
-ressonar els primers compassos de la orquesta, va sortir al balcó
-disposat a escoltar tot el programa ab el somrís als llavis... Y encara
-va fer més qu’axò, per que, al final, quan ja la colla’s disposava a
-retirarse, la va aturar ab un crit:
-
---¡Ep! ¿que no hem de refrescar?--
-
-Y, baxant a obrir la porta ab tanta pressa com li varen permetre’ls
-anys, va obligarlos a tots a entrar a la rebotiga, hont els esperavan
-dues grans safates de dolsos, mitja dotzena de llangonisses, cafè,
-licors, y fins _puros_ de l’Habana.
-
-Y també’ls hi esperavan la Carme y en Barrabola, mudats com dos nuvis y
-somrient de felicitat.
-
-
-
-
-XV
-
-DE COM TOT SE’N VA ANAR EN ORRIS.
-
-
-La Societat s’escrostonava. En Fresques, desde la mort de la seva dòna,
-no s’hi havía acostat més; en Terratrèmol, a punt de casarse ab la
-Marieta vanitosa, havía acabat per donarse de baxa, ab gran riota de
-tots els companys, que _l’havían tractat de tot_; en Barrabola, bo y
-esperant el fill, passava les vetlles a casa en companyía de la seva
-Carmeta, a la que duya més amor cada día...
-
-Y els altres socis, ara l’un, ara l’altre, seguían el mal exemple,
-dexant de cumplir el reglament massa sovint pera que la Societat dexés
-de rebren un gran dany... Com que les penyores ja no eran en ús, cada
-hu llaurava pel costat que volía... Ni tan sols s’arribava a fer may
-cap serenata...
-
-En Pepis prou deya que tot allò s’havía de reorganisar axís qu’en
-Fresques hagués acabat el dol rigorós y en Barrabola la mena de lluna
-de mel en que vivía..... Però, passavan els mesos, y ni en Fresques
-tornava, ni en Barrabola’s movía del costat de la seva muller.
-
---¡Quíns companys!--solía dir el Cedassayre:--¡valdría més que
-haguessin nascut dònes!
-
---Be, home, la familia...--apuntava ab timidesa en Fidel.
-
---¡Què familia!... L’home qu’es home, no s’ha de casar... Y si’s casa,
-no ha de dexar portar les calses a la dòna... ¡Familia!... ¡familia!...
-¡Que m’ho plantin al clatell axò de la familia!... Després: en
-Barrabola no hi té dret a abandonar els companys de la manera que ho
-fa, per que al cap d’avall els companys som els que varem renovarli la
-botiga.
-
---Axò no ho retreguis més, tu,--obgectava en Pepis,--per que ja sabs
-que’l seu sogre ha pagat de sobres el treball...--
-
-Tenía rahó en Pepis... En Bernat, comprenent que les obres fetes pels
-habitants a l’argentería podían ser un lligàm qu’estaqués al seu gendre
-a la Societat, havía tingut punt en pagar a cada hu’l treball qu’hi
-havía fet y en tornar a n’en Pepis els diners qu’havía avensat... Y
-justament aquell acte del vell espardenyer, havía estat causa de que hi
-comensés a haver dissencions dintre la junta y de que’s donguessin de
-baxa mitja dotzena de socis, enfaristolats per que havían disposat de
-la moma’ls qu’havían pres part en les obres, contra la opinió dels que,
-no havent intervingut en rès, sostenían a peu y a cavall que la caxa de
-la Societat era l’única que debía gaudirse de la ganga.
-
-Ab tot, havía estat ben be per ganes, qu’havían cercat bronquina’ls
-dissidents, per que, a fi de comptes, si’ls diners no varen anar a la
-caxa, no varen pas dexar de ser esmersats en una gresca colectiva, de
-la qu’encara avuy parlan els infants com de l’adveniment més gros que
-hagin sentit esplicar als seus pares.
-
-Figurèus que varen anar a Barcelona a cercar el Carnestoltes. Y varen
-arribar a ser tants els que varen formar en la expedició, que tant
-a l’anada com a la tornada varen fer anar desballestat el servey de
-trens. Llevats en Fresques, en Rafel y en Terratrèmol, no solament hi
-havía tots els socis, sinó que cada hu havía fet seguir una parella.
-
-Els tres díes de Carnestoltes varen ser tres díes de bacanal... Les
-dònes planellenques n’estavan escandalisades, y’l mateix Barrabola,
-parlantne vuyt díes després ab la Carmeta, ja comensava a donarli tota
-la rahó... Tan mateix era massa escàndol el que’s va armar.
-
---¿Veus, tu que deyas que tenía maníes quan me veyas gelosa?--mormolava
-ella.
-
---Be,--replicava ell,--allavores no s’hi havía arribat a una cosa axís.
-Y pots estar certa que, si jo hi hagués estat, ho hauría impedit.
-
---Júram que no hi tornaràs més ab aquella colla de perduts...
-
---¡Si m’he donat de baxa!...--
-
-...En Barrabola mentía, fent obra del pensament; per que, de
-pensament, sí que s’hi havía donat, però d’obra no encara... Li
-feya por el què diràn, y donava temps al temps... ¿Quí sab? potser
-la Societat, mancada del valiós concurs d’en Fresques y d’en
-Terratrèmol, s’aniría morint per si sola, cayent en desús el reglament
-ò transformantse en Societat d’esbarjos lícits..... Potser també
-qualsevol día, els dissidents formarían un altre centre y aleshores ell
-se’n podría prevaldre y donar la excusa de que, sent industrial com
-era, no li convenía estar malament ab ningú...
-
-Y axís passavan els díes, passavan les setmanes, passavan els mesos...
-Y’ls Habitants, be que de tomballons, anavan fent el seu camí... Y en
-Barrabola no gosava presentar la baxa.
-
-Però, va arribar la Primavera y en Pepis va haver de marxar de
-Planells, pera anar a Barcelona a trobar metges que’l visuressin y
-seguessin la ventatja a un mal crònich que’l comensava a minar per
-dins. Y lo que va passar va ser qu’en Pepis va estarhi una temporada a
-Barcelona, y’l Cedassayre y en Fidel moltes nits varen trobarse sols al
-domicili social, jugant pera matar l’aburriment.
-
---Ens han ben abandonat,--deya en Fidel.
-
---Y ¿no sabs per què? Donchs, per que, fòra tu, en Pepis y jo, no hi hà
-cap dels fundadors que sigui home!--afirmava’l Cedassayre.
-
---Ja ho pots dir, ja.
-
---Barrèja...
-
---Escàpsa...
-
---Trumfos copes.
-
---Home, ja que parlas de copes... ¿què’t sembla si beguessim un cop?
-
---Bevèmhi.
-
---A la teva salut.
-
---Té, còbra... ¡A la teva!--
-
-En Fidel refusava’ls cèntims ab dignitat...
-
---Déxa estar, ¡home!...
-
---Vatja, donchs, grans mercès... A n’aquest preu, cómpta que seré
-parroquià.--
-
-Y reprenían el jòch... Y després d’una partida de bescambrilla,
-n’emprenían una de cau, y acabat el cau feyan la manilla de rector y
-vicari, y quan estavan tips de jugar a cartes, agafavan el dòmino,
-y quan ja tenían prou de dòmino les emprenían ab les dames... Y axís
-passavan les nits, sense conseguir distreures.
-
-Lo pitjor de tot era que passava’l temps y s’acostava Sant Joan y no
-sabían còm ferho pera pagar la mitja anyada de lloguer de pis.
-
---Estich per escriure a n’en Pepis!--va dir un día en Fidel.
-
---Escríuli, per que si ell no torna, axò no pot anar.
-
---Ja pots dirho que nó... Ningú paga les quotes, ningú ve a fer
-consumacions, y les existencies s’acaban qu’es una pena..... El
-marrasquí l’haig d’anar a comprar a petricons, el rom igualment, de
-cervesa no n’hi hà una gota...
-
---¡Si en Pepis ens enviés la clau de la caxa!...--
-
-Aquesta observació va sofocar a n’en Fidel... No’n feya pochs de díes
-qu’era escurada la caxa... Y qui l’havía escurada havía estat ell,
-un día qu’havía hagut de pagar un compte de cafè... Y no era sols la
-escurada de la caxa lo que’l feya tornar vermell, sinó’l recordar que,
-pera treuren els diners, havía hagut de desbotarla.
-
---Jo trobo--va acabar per dir--qu’hauríam d’anar a demanar ajuda a n’en
-Barrabola, ara que l’establiment li marxa.
-
---¡May!--va cridar el Cedassayre.--S’ha portat massa malament... Val
-més qu’escriguis a n’en Pepis.--
-
-Y axís ho va fer en Fidel, però en Pepis no va contestar, per que
-ja no era a Barcelona, d’ahont havía sortit, cansat d’anar a trobar
-metges y més metges, sense que cap d’ells hagués conseguit aturarli la
-malaltía... Per axò havía decidit arribarse a París... Y a París ja va
-trobarnhi de metges que li varen entendre’l mal, però també va trobarhi
-unes costums que no eran pas del tot propies pera ajudar a la tasca
-dels metges..... Y com que lo que guanyava per un cantó, ho perdía per
-l’altre, va arribar a veures cara a cara ab la mort, y aleshores se va
-espantar y va tornar a Planells a fer vida reposada.
-
-Mes tothom, al vèurel arribar tan flach y ullerós, ja va dir que tenía
-mala pessa al teler... Y ell, que s’ho conexía y qu’havía escoltat
-la seva sentencia de boca del derrer metge qu’havía anat a trobar, va
-sentirse sense habilior de revifar els «Habitants de la lluna.»
-
---Si viviu ab regla, encara teniu vida per anys,--li havía dit el
-metge;--sinó, no teniu remey.--
-
-Y aleshores va comensar a posarse y a estalviar energíes, pera veure
-si’s rescabalava un xich de les que havía malgastat.
-
-       *       *       *       *       *
-
-Y, per Sant Joan, hi havía paper als balcons.
-
-
-
-
-TAULA
-
-
-                                                                     PÀGS.
-
-       I.--De com va ser discutit y aprobat un important article
-           del Reglament interior dels «Habitants de la lluna»,         5
-
-      II.--De Planells, dels voltants de Planells y de Planells
-           mateix,                                                     17
-
-     III.--Dels planellenchs, de llur tarannar y de la germanor
-           que’ls unía en certs casos y determinades coses,            28
-
-      IV.--Pluja, anyorament, amor, somnis, serenata, sorpresa
-           y esguerradures,                                            35
-
-       V.--De la secció lírica y de les particularitats que
-           reunían certs instruments y’ls socis que’ls tocavan,        46
-
-      VI.--Un qu’anyora la dòna, un que se’n vol separar, rahons
-           que n’esdevenen y triomf final del companyerisme,           55
-
-     VII.--De les tristeses d’en Barrabola y de lo que li va
-           passar al cementiri de Planells,                            65
-
-    VIII.--De com el ser viu moltes vegades no vol dir rès,            73
-
-      IX.--Unes rahons matrimonials, un cedassayre cedasser,
-           una discussió, y una serenata interrompuda,                 83
-
-       X.--De com en Pepis Calau va ferse seu al batlle y de
-           com el batlle va ser nomenat President honorari dels
-           «Habitants de la lluna»,                                    94
-
-      XI.--Les nits dels «Habitants», la expulsió d’en Requena
-           y les rahons d’en Terratrèmol a favor del culpable,        105
-
-     XII.--De lo que pot el sentiment paternal, de còm va
-           desvetllarse en el cor d’en Barrabola, y de còm s’ho
-           varen pendre’ls seus companys,                             115
-
-    XIII.--De la rahó que tenía aquell que va dir: «O creure
-           a la dòna, ò anar al diable»,                              125
-
-     XIV.--Un avi que se’n sent, una argentería revifada y una
-           cansó que no ve al cas,                                    135
-
-      XV.--De com tot se’n va anar en orris,                          145
-
-
-
-
-
-End of Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau
-
-*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA ***
-
-***** This file should be named 52673-0.txt or 52673-0.zip *****
-This and all associated files of various formats will be found in:
-        http://www.gutenberg.org/5/2/6/7/52673/
-
-Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed
-Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was
-produced from images generously made available by The
-Internet Archive/American Libraries.)
-
-Updated editions will replace the previous one--the old editions will
-be renamed.
-
-Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
-law means that no one owns a United States copyright in these works,
-so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
-States without permission and without paying copyright
-royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
-of this license, apply to copying and distributing Project
-Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm
-concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
-and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive
-specific permission. If you do not charge anything for copies of this
-eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook
-for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports,
-performances and research. They may be modified and printed and given
-away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks
-not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the
-trademark license, especially commercial redistribution.
-
-START: FULL LICENSE
-
-THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
-PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
-
-To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
-distribution of electronic works, by using or distributing this work
-(or any other work associated in any way with the phrase "Project
-Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full
-Project Gutenberg-tm License available with this file or online at
-www.gutenberg.org/license.
-
-Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project
-Gutenberg-tm electronic works
-
-1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
-electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
-and accept all the terms of this license and intellectual property
-(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
-the terms of this agreement, you must cease using and return or
-destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your
-possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
-Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound
-by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the
-person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph
-1.E.8.
-
-1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be
-used on or associated in any way with an electronic work by people who
-agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
-things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
-even without complying with the full terms of this agreement. See
-paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
-Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this
-agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm
-electronic works. See paragraph 1.E below.
-
-1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the
-Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
-of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual
-works in the collection are in the public domain in the United
-States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
-United States and you are located in the United States, we do not
-claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
-displaying or creating derivative works based on the work as long as
-all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
-that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting
-free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm
-works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
-Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily
-comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
-same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when
-you share it without charge with others.
-
-1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
-what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
-in a constant state of change. If you are outside the United States,
-check the laws of your country in addition to the terms of this
-agreement before downloading, copying, displaying, performing,
-distributing or creating derivative works based on this work or any
-other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no
-representations concerning the copyright status of any work in any
-country outside the United States.
-
-1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
-
-1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
-immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear
-prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work
-on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the
-phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed,
-performed, viewed, copied or distributed:
-
-  This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and
-  most other parts of the world at no cost and with almost no
-  restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
-  under the terms of the Project Gutenberg License included with this
-  eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the
-  United States, you'll have to check the laws of the country where you
-  are located before using this ebook.
-
-1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is
-derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
-contain a notice indicating that it is posted with permission of the
-copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
-the United States without paying any fees or charges. If you are
-redistributing or providing access to a work with the phrase "Project
-Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply
-either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
-obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm
-trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
-
-1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
-with the permission of the copyright holder, your use and distribution
-must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
-additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
-will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works
-posted with the permission of the copyright holder found at the
-beginning of this work.
-
-1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
-License terms from this work, or any files containing a part of this
-work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
-
-1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
-electronic work, or any part of this electronic work, without
-prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
-active links or immediate access to the full terms of the Project
-Gutenberg-tm License.
-
-1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
-compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
-any word processing or hypertext form. However, if you provide access
-to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format
-other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official
-version posted on the official Project Gutenberg-tm web site
-(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
-to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
-of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain
-Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the
-full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1.
-
-1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
-performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
-unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
-
-1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
-access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works
-provided that
-
-* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
-  the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
-  you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
-  to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has
-  agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
-  Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
-  within 60 days following each date on which you prepare (or are
-  legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
-  payments should be clearly marked as such and sent to the Project
-  Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
-  Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg
-  Literary Archive Foundation."
-
-* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
-  you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
-  does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
-  License. You must require such a user to return or destroy all
-  copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
-  all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm
-  works.
-
-* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
-  any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
-  electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
-  receipt of the work.
-
-* You comply with all other terms of this agreement for free
-  distribution of Project Gutenberg-tm works.
-
-1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
-Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than
-are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
-from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The
-Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm
-trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.
-
-1.F.
-
-1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
-effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
-works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
-Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm
-electronic works, and the medium on which they may be stored, may
-contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
-or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
-intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
-other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
-cannot be read by your equipment.
-
-1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
-of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
-Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
-Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
-Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
-liability to you for damages, costs and expenses, including legal
-fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
-LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
-PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
-TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
-LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
-INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
-DAMAGE.
-
-1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
-defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
-receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
-written explanation to the person you received the work from. If you
-received the work on a physical medium, you must return the medium
-with your written explanation. The person or entity that provided you
-with the defective work may elect to provide a replacement copy in
-lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
-or entity providing it to you may choose to give you a second
-opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
-the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
-without further opportunities to fix the problem.
-
-1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
-in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO
-OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
-LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
-
-1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
-warranties or the exclusion or limitation of certain types of
-damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
-violates the law of the state applicable to this agreement, the
-agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
-limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
-unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
-remaining provisions.
-
-1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
-trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
-providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in
-accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
-production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm
-electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
-including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
-the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
-or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or
-additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any
-Defect you cause.
-
-Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
-
-Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
-electronic works in formats readable by the widest variety of
-computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
-exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
-from people in all walks of life.
-
-Volunteers and financial support to provide volunteers with the
-assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
-goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
-remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
-Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
-and permanent future for Project Gutenberg-tm and future
-generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
-Sections 3 and 4 and the Foundation information page at
-www.gutenberg.org
-
-
-
-Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
-
-The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
-501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
-state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
-Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification
-number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
-U.S. federal laws and your state's laws.
-
-The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the
-mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its
-volunteers and employees are scattered throughout numerous
-locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt
-Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to
-date contact information can be found at the Foundation's web site and
-official page at www.gutenberg.org/contact
-
-For additional contact information:
-
-    Dr. Gregory B. Newby
-    Chief Executive and Director
-    gbnewby@pglaf.org
-
-Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
-Literary Archive Foundation
-
-Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
-spread public support and donations to carry out its mission of
-increasing the number of public domain and licensed works that can be
-freely distributed in machine readable form accessible by the widest
-array of equipment including outdated equipment. Many small donations
-($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
-status with the IRS.
-
-The Foundation is committed to complying with the laws regulating
-charities and charitable donations in all 50 states of the United
-States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
-considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
-with these requirements. We do not solicit donations in locations
-where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
-DONATIONS or determine the status of compliance for any particular
-state visit www.gutenberg.org/donate
-
-While we cannot and do not solicit contributions from states where we
-have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
-against accepting unsolicited donations from donors in such states who
-approach us with offers to donate.
-
-International donations are gratefully accepted, but we cannot make
-any statements concerning tax treatment of donations received from
-outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
-
-Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
-methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
-ways including checks, online payments and credit card donations. To
-donate, please visit: www.gutenberg.org/donate
-
-Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works.
-
-Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
-Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be
-freely shared with anyone. For forty years, he produced and
-distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of
-volunteer support.
-
-Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
-editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
-the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
-necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
-edition.
-
-Most people start at our Web site which has the main PG search
-facility: www.gutenberg.org
-
-This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
-including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
-subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
-
diff --git a/old/52673-0.zip b/old/52673-0.zip
deleted file mode 100644
index 2fa138f..0000000
--- a/old/52673-0.zip
+++ /dev/null
diff --git a/old/52673-h.zip b/old/52673-h.zip
deleted file mode 100644
index 274b64f..0000000
--- a/old/52673-h.zip
+++ /dev/null
diff --git a/old/52673-h/52673-h.htm b/old/52673-h/52673-h.htm
deleted file mode 100644
index 579df86..0000000
--- a/old/52673-h/52673-h.htm
+++ /dev/null
@@ -1,5674 +0,0 @@
-<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Strict//EN"
-    "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-strict.dtd">
-<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" xml:lang="ca" lang="ca">
-  <head>
-    <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html;charset=utf-8" />
-    <meta http-equiv="Content-Style-Type" content="text/css" />
-    <title>
-      The Project Gutenberg eBook of Els Habitants de la Lluna, by Joseph Morató.
-    </title>
-
-    <link rel="coverpage" href="images/cover.jpg" />
-
-<style type="text/css">
-
-a {
-    text-decoration: none;
-}
-
-body {
-    margin-left: 10%;
-    margin-right: 10%;
-}
-
-h1 {
-    text-align: center;
-    clear: both;
-}
-
-h2 {
-    text-align: center;
-    clear: both;
-    page-break-before: avoid;
-    line-height: 95%;
-}
-
-hr {
-    width: 33%;
-    margin-left: 33.5%;
-    margin-right: 33.5%;
-    margin-top: 2em;
-    margin-bottom: 2em;
-    clear: both;
-}
-
-hr.tb {
-    width: 45%;
-    margin-left: 27.5%;
-    margin-right: 27.5%;
-}
-
-hr.chap {
-    width: 65%;
-    margin-left: 17.5%;
-    margin-right: 17.5%;
-}
-
-p {
-    margin-top: 0.5em;
-    text-align: justify;
-    margin-bottom: 0.5em;
-    text-indent: 1em;
-}
-
-table {
-    width: 45em;
-    max-width: 45em;
-    margin: 1em auto 1em auto;
-}
-
-td {
-    padding: 0.25em 0.25em 0.25em 2.25em;
-    text-indent: -2em;
-    vertical-align: top;
-}
-
-.tdr {
-    padding: 0.25em;
-    text-align: right;
-    vertical-align: bottom;
-}
-
-.center {
-    text-align: center;
-    text-indent: 0em;
-}
-
-.chapter {
-    page-break-before: always;
-    margin: auto;
-    max-width: 45em;
-}
-
-.copyright {
-    border-top: 2px solid black;
-    border-bottom: 2px solid black;
-    position: relative;
-    width: 16em;
-    left: 18em;
-    white-space: nowrap;
-    padding-top: 0.25em;
-    padding-bottom: 0.25em;
-}
-
-.frontmatter {
-    margin: auto;
-    position: relative;
-    width: 35em;
-}
-
-.pagenum {
-    position: absolute;
-    right: 4%;
-    font-size: smaller;
-    text-align: right;
-}
-
-.poetry-container {
-    text-align: center;
-    margin: 1em;
-}
-
-.poetry {
-    display: inline-block;
-    text-align: left;
-}
-
-.poetry .verse {
-    text-indent: -3em;
-    padding-left: 3em;
-}
-
-.poetry .indent2 {
-    text-indent: -1em;
-}
-
-.poetry .indent3 {
-    text-indent: 0em;
-}
-
-.poetry .indent6 {
-    text-indent: 3em;
-}
-
-.smaller {
-    font-size: 80%;
-}
-
-.smcap {
-    font-variant: small-caps;
-    font-style: normal;
-}
-
-.smcapuc {
-    font-variant: small-caps;
-    font-style: normal;
-    text-transform: lowercase;
-}
-
-.titlepage {
-    text-align: center;
-    margin-top: 3em;
-    text-indent: 0em;
-}
-
-.u {
-    text-decoration: underline;
-}
-
-@media handheld {
-
-.poetry {
-    display: block;
-    margin-left: 1.5em;
-}
-}
-    </style>
-  </head>
-<body>
-
-
-<pre>
-
-Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau
-
-This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
-other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
-whatsoever.  You may copy it, give it away or re-use it under the terms of
-the Project Gutenberg License included with this eBook or online at
-www.gutenberg.org.  If you are not located in the United States, you'll have
-to check the laws of the country where you are located before using this ebook.
-
-Title: Els habitants de la lluna
-
-Author: Josep Morató i Grau
-
-Release Date: July 29, 2016 [EBook #52673]
-
-Language: Catalan
-
-Character set encoding: UTF-8
-
-*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA ***
-
-
-
-
-Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed
-Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was
-produced from images generously made available by The
-Internet Archive/American Libraries.)
-
-
-
-
-
-
-</pre>
-
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_1" id="Page_1">[1]</a><br />
-<a name="Page_2" id="Page_2">[2]</a><br />
-<a name="Page_3" id="Page_3">[3]</a></span></p>
-
-<div class="frontmatter">
-
-<p class="titlepage u">JOSEPH MORATÓ</p>
-
-<h1>ELS<br />
-HABITANTS<br />
-DE LA LLUNA</h1>
-
-<p class="titlepage">BARCELONA<br />
-<span class="smcap">Ilustració Catalana</span><br />
-1906</p>
-
-</div>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_4" id="Page_4">[4]</a></span></p>
-
-<div class="frontmatter">
-
-<div class="titlepage copyright">RESERVATS TOTS LOS DRETS</div>
-
-<p class="titlepage">Barcelona&mdash;Estampa de J. Thomàs</p>
-
-</div>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_5" id="Page_5">[5]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="I">I<br />
-<span class="smaller smcapuc">DE COM VA SER DISCUTIT Y APROBAT UN
-IMPORTANT ARTICLE DEL REGLAMENT
-INTERIOR DELS «HABITANTS
-DE LA LLUNA»</span></h2>
-</div>
-
-<p>&mdash;Demano la paraula.</p>
-
-<p>&mdash;Té la paraula’l company Terratrèmol.&mdash;</p>
-
-<p>...La junta’s celebrava en una sala
-espayosa y desfregada, a la llum de
-dues espelmes que cremavan en canalobres
-de vidre y d’un sol broch,
-colocats sobre la taula de la Presidencia.
-Els concurrents no passavan
-gayre d’una dotzena, y axò feya que’l
-local, ab el seu rengle de cinch balcons
-oberts en un dels carrers més
-rònechs de la vila, semblés encara<span class="pagenum"><a name="Page_6" id="Page_6">[6]</a></span>
-més gran de lo qu’era. Com a moblatge,
-no hi havía altra cosa qu’otomanes:
-otomanes entre les obertures,
-separantles, com una tirallonga de
-guions les cantitats d’una tanda de
-restes; otomanes a cada cap de sala;
-otomanes a la paret que corría devantera
-al rengle de balcons; otomanes
-per tot arreu. Del bell mitx del
-sostre, penjava una colossal aranya
-de vidrims, sospesa d’un ganxo de
-ferro y desprovehida d’espelmes. Y
-com que les dues que cremavan sobre
-la taula no eran prou capasses
-pera aclarir la pessa, els socis, allargassats
-ò asseguts en les otomanes,
-se fonían en la penombra, no arribantse
-a distingir les fesomíes de
-cap d’ells, fòra la del President, que
-era un jove d’uns vintivuyt anys, de
-nas punxagut y barba negra, pentinada
-ab afectat desgayre, igual que
-els abundosos cabells, cobricelats
-per les ales amples d’un barret tou.</p>
-
-<p>Ab tot y’l descuyt que volía aparentar,
-la seva persona tenía quelcom
-de distingit, que denunciava la
-bona posició de que disfrutava, com
-hereu qu’era de casa bona.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs sí, cavallers,&mdash;deya en<span class="pagenum"><a name="Page_7" id="Page_7">[7]</a></span>
-Terratrèmol;&mdash;jo entench que sobre
-axò de l’hora d’anar a joch, se
-han de concedir amplies facultats a
-la Presidencia.&mdash;</p>
-
-<p>Però, una veu fosca y calmosa, vinguda
-d’un dels recons més ombrius,
-va remugar entre dents:</p>
-
-<p>&mdash;¡No m’hi confronto!&mdash;</p>
-
-<p>Al mateix instant, del tròs de fosca
-hont estava negat en Terratrèmol,
-va avensar cap a la llum, axecantse
-com si amenassés, el cap d’un
-pal llargarut, semblant a una antena
-de monstre. Y gayrebé al punt d’axecarse,
-va caure secament a terra,
-se va apuntalar a dos pams de la
-taula del President, y, tot seguit,
-com una llagosta gegantina, va saltar
-de l’ombra a la claretat una figura
-de dèu pams d’alsada, ab la cama
-dreta plegada al genoll y mantenintshi
-testa, com si se li hagués criat
-rovell a les frontisses.</p>
-
-<p>&mdash;El que vulgui interrompre, que
-demani la paraula a la Presidencia
-¡fonoll!&mdash;va cridar l’esguerrat, dirigint
-cap al lloch d’hont havía sortit
-la veu calmosa una mirada de
-boig, que relluhía sota un front botarut
-y sobre uns pòmuls sortits,<span class="pagenum"><a name="Page_8" id="Page_8">[8]</a></span>
-entre’ls que avensava, com el timó d’una
-galera, un nas encorvat y sèch, cayent
-demunt d’un bigotàs negríssim.</p>
-
-<p>Y com si volgués justificar el motiu
-de Terratrèmol ab que’l designavan
-els companys, va segellar la
-expressió ab un ferm cop de crossa
-a terra y un atronador cop de puny
-a la taula, fentne caure’ls dos canalobres
-de vidre, que’s varen esbocinar
-alhora que s’apagavan les espelmes.</p>
-
-<p>Una dotzena de mistos, encesos
-aquí y allà, varen esquinsar la fosca,
-illuminant extranyament la figura
-del coix, que’s mantenía immòvil
-al mitx de la sala, en actitut ridícolament
-altiva.</p>
-
-<p>&mdash;Home, Terratrèmol, no t’hi
-enfadis,&mdash;va aconsellar algú.</p>
-
-<p>Y mentres un dels socis encenía
-de nou les espelmes y s’enfilava a la
-taula pera colocarles a l’aranya de
-vidrims, la veu interruptora va ressonar
-desde’l mateix recó d’abans:</p>
-
-<p>&mdash;¡Demano la paraula, vatúa l’hereu!</p>
-
-<p>&mdash;Té la paraula’l company Fresques.&mdash;</p>
-
-<p>El company Fresques se va axecar,<span class="pagenum"><a name="Page_9" id="Page_9">[9]</a></span>
-y ab pas mandrós, arrossegant les
-espardenyes, que duya totes tacades
-de cals y de morter, denotant, com
-tot el trajo de vellut de que anava
-vestit, el seu ofici de mestre de cases,
-va avensar cap a la Presidencia
-la seva còrpora rodanxona y’l seu
-visatge inflat y vermellench.</p>
-
-<p>&mdash;Ab el permís de la Presidencia,
-dech dir qu’al manifestar la meva
-opinió contraria a les amplies <em>dificultats</em>
-que tractava de concedirli en
-Terratrèmol, ho he fet tan sols per
-respecte a la democracia y al sufragi
-universal y sense voler significar que
-jo no reconegui en la Presidencia
-prou dots pera <em>disoldre</em> un punt tan
-delicat com el que s’està discutint.</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Muy bien!</em>&mdash;va cridar un dels
-socis.</p>
-
-<p>&mdash;Si’l company Requena té alguna
-cosa que dir, no ha de fer més
-que manifestarho previament, demanant
-la paraula,&mdash;va replicar el
-President.</p>
-
-<p>Però, en Requena va callar, y en
-Fresques va seguir la seva peroració.</p>
-
-<p>&mdash;Jo soch del parer que ja fa
-masses díes que tenim empantanegat<span class="pagenum"><a name="Page_10" id="Page_10">[10]</a></span>
-el reglament interior per culpa
-d’aquest ditxós article. Y axò es una
-vergonya, ¡vatúa l’hereu! L’un vol
-que l’hora d’anarsen al llit sigui les
-tres, l’altre que sigui les dues, el de
-més enllà les quatre, y resulta que
-cada nit la discusió pren <em>escrement</em> y
-may ens arribem a entendre. Y axò
-s’ha de <em>disoldre</em> avuy mateix, passant
-l’assunto a votació. <em>He dicho.</em>&mdash;</p>
-
-<p>Y calmosament, arrossegant les
-espardenyes, el company Fresques
-se’n va tornar cap al seu lloch, mentres
-en Terratrèmol, que’l mirava
-despreciativament desde’l mitx de la
-pessa, semblava qu’esperés vèurel
-assegut pera rependre la paraula.</p>
-
-<p>Mes, un altre dels concurrents,
-avensantse esbojarrat, ab el barret al
-clatell, els faldons del jaqué voleyant
-y’l bigoti de pèl ros, ab una punta
-mirant a garbí y l’altra a ponent, va
-guanyar per mà a n’en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Axò s’ha d’acabar, té rahó en
-Fresques;&mdash;va cridar imposantse. Y
-després de donar una llambregada
-al seu entorn, com si amenassés a la
-concurrencia ab el seu nas llarch y
-molsut, que se li cuydava menjar la
-cara, va prosseguir:</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_11" id="Page_11">[11]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Encara que’m digueu Barrabola,
-jo estich que cap de vosaltres ha
-resolt la cosa ab tant acert com jo.
-Axò de discutir d’una manera absoluta
-l’hora de retirar, es un <em>absurdo</em>.
-Per que lo primer que s’ha de tenir
-en compte, son les circunstancies. Y
-les circunstancies, segons els temps
-del any, cambían totalment. Al hivern,
-a les cinch encara es ben fosch;
-al estiu, a les tres ja clareja. Donchs,
-l’hora de retirar els habitants de la
-lluna, ha de ser diferenta al estiu
-del hivern. Axò es llògica pura. De
-modo y de manera que jo soch del
-parer de que al estiu retirem a les
-tres y al hivern, com que la nit es
-més llarga, a les cinch. Y no dich
-més.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Pido la palabra.</em></p>
-
-<p>&mdash;La té’l company Requena.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Pues ¡muy bien!</em></p>
-
-<p>&mdash;Home, si no més volía dir axò,
-no calía que demanés la paraula.</p>
-
-<p>&mdash;<em>La ordenanza antes que todo. Y
-con habérseme amoscado una vez, ya
-hay bastante.</em>&mdash;</p>
-
-<p>Per uns instants, va callar tothom.
-Cada hu pel seu cantó, els socis rumiavan
-la solució proposada per en<span class="pagenum"><a name="Page_12" id="Page_12">[12]</a></span>
-Barrabola, que seguía al mitx de la
-sala, costat per costat d’en Terratrèmol,
-passejant al entorn, com una
-amenassa, el seu nas de tarota. En
-Fresques, acobardit per l’actitut dels
-dos socis més bullanguers de la societat,
-s’havía arraulit a un recó y
-conversava en veu baxa ab en Requena,
-qu’era un sargent de carrabiners
-retirat, al que bona part dels
-socis tenía certa tirria per dos motius:
-l’haver estat carrabiner, pecat
-imperdonable entre una colla en
-que hi predominavan els que’s guanyavan
-la vida ab el frau, y’l ser
-sempre de la situació. Ab tot, ni les
-conviccions polítiques ni l’amor a
-la seva antiga <em>carrera</em>, el privavan,
-d’ensà qu’era retirat, de guanyarse la
-vida fent la contrabanda al engròs, si
-be duentho amagat <em>pa conservar el
-prestigio</em>. Y veusaquí qu’entre la
-paga del govern y’l frau y una revendería
-qu’havía plantat a la seva
-dòna al pendre la retirada, anava
-fentse un bon mitjot y assegurant el
-benvenir dels seus fills, que pujavan
-a mitja dotzena.</p>
-
-<p>¿A quín motiu podía haver obehit
-al ferse dels habitants de la lluna?<span class="pagenum"><a name="Page_13" id="Page_13">[13]</a></span>
-Axò era un misteri que cap dels altres
-socis entenía, per que ni era viciós,
-ni se li conexían embolichs de
-cap lley. Per axò, la seva entrada a la
-societat com a fundador, havía estat
-mal mirada pels contrabandistes de
-la colla, que temían d’ell qualsevol
-traydoría. Però, malgrat aquests pensaments
-dels seus companys, ell no
-tenía cap mal intent, y si havía entrat
-a la societat no era per altra cosa
-que per la bona amistat que l’unía
-ab en Fresques y per una certa pruija
-qu’havía tingut sempre de ferse
-passar per <em>corrido</em>, lo que constituhía
-una mena d’autocalumnia, ja que ni
-de jove ni de vell havía dexat may
-de ser un bon jan de cap a peus.</p>
-
-<p>Ell y en Fresques, eran els més
-plàcits de la colla, y ara mateix, asseguts
-de costat, ja conversavan suaument
-de les calaverades que ni l’un
-ni l’altre havían fet durant la joventut.
-Però, de sobte, va ressonar la
-veu del President, y l’un y l’altre varen
-fer un surt com si’s desvetllessin.</p>
-
-<p>&mdash;Companys: ¿us està be que
-passem a votació lo que ha proposat
-en Barrabola?</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_14" id="Page_14">[14]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¡Nó!&mdash;va cridar en Terratrèmol
-ab un nou cop de crossa a terra
-seguit d’un de puny al cim de la
-taula. Y va afegir al mateix instant:&mdash;En
-Barrabola ha parlat com un
-llibre y jo estich que la proposició
-ha de quedar aprobada per aclamació.</p>
-
-<p>&mdash;¡Sí!... ¡Sí!... ¡Sí!...&mdash;varen exclamar
-tots els socis a l’una.</p>
-
-<p>&mdash;¡Molt be!</p>
-
-<p>&mdash;¡Bona pensada!</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, ja està;&mdash;va afirmar
-per últim el President.</p>
-
-<p>Y mentres en Terratrèmol abrassava
-a n’en Barrabola, va ressonar
-una ovació de la societat en pes y va
-redactarse en tota forma l’article,
-prenent com a basa del cambi d’hora
-d’anar a dormir, el de la funda
-del ros de la tropa: tant com fos
-blanca, tancarían a las tres, y tant
-com fos de xarol, a les cinch. Y’l que
-a l’hora convinguda no fes acte de
-presencia al mitx del passeig de la
-vila, hont el President donaría la veu
-d’anar cada hu a casa seva, sería obgecte
-d’una penyora de dèu rals les
-dues primeres vegades y de la expulsió
-a la tercera, fòra en els casos de<span class="pagenum"><a name="Page_15" id="Page_15">[15]</a></span>
-forsa major, tals com una malaltía ò
-una absencia justificada.</p>
-
-<p>&mdash;¿Us està be, companys?&mdash;va
-preguntar el President, després de
-llegir en veu alta l’article qu’ell mateix
-havía redactat.</p>
-
-<p>Tothom va dir que sí y’s va axecar
-la sessió. Eran dos quarts de
-cinch del matí y les primeres clarors
-del día qu’entravan pels cinch balcons,
-ja comensavan a fer vergonya
-a la de les dues espelmes qu’espeternegavan
-en el tremolor de l’agonía.</p>
-
-<p>Quan varen sortir al carrer, ja la
-vila comensava a desvetllarse. Les
-botigues s’obrían una a una y’l soroll
-de dues ò tres centrals que’s dirigían
-a l’Estació, denotava qu’abans
-de poch arribaría’l primer tren de
-la banda de Fransa, plè en tal día
-de gent per ensopegarse a ser mercat.</p>
-
-<p>&mdash;¿Quí sab si anessim a l’Estació?&mdash;va
-proposar un de la colla.</p>
-
-<p>&mdash;¡Ja està dit!&mdash;va fer un altre.</p>
-
-<p>Y tots a l’una se’n varen anar a
-veure’l pas del primer tren, que va
-entrar a les agulles al mateix instant
-en que, part d’allà de la vía, als confins
-de la plana que s’hi ageya,<span class="pagenum"><a name="Page_16" id="Page_16">[16]</a></span>
-s’axecava’l sol en un esclat de llum
-rosada que tenyía triomfalment la
-immensa volta serena.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_17" id="Page_17">[17]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="II">II<br />
-<span class="smaller smcap">De Planells, dels voltants de
-Planells y de Planells mateix.</span></h2>
-</div>
-
-<p>S’axecava’l sol enriallant tota la
-plana, en la que la grisor eterna dels
-olivets era trencada a claps per un
-be de Deu de verdors tendres, entre
-les que s’esbardellavan les primeres
-flors. Els blats y mestalls ja comensavan
-a esblaymarse, però les roselles
-els tacavan arreu y els hi donavan
-un ayre de joya. Fins els desmays&mdash;els
-tristos abrichs de les tombes&mdash;prenían
-ab la fulla nova un tint de
-alegría esbojarrada.</p>
-
-<p>Els voltants de la vila eran un formigueig
-de gent que feya cap al
-mercat... Per camins vehinals y carreteres<span class="pagenum"><a name="Page_18" id="Page_18">[18]</a></span>
-s’esmunyían sotraquejant carretes
-y carros y tartanes, fentse obrir
-pas entre la munió de pagesos qu’anavan
-a peu. En la grisor de la plana, les
-testes cobertes per les barretines vermelles
-semblavan gotes de sanch escorrentse
-per anar a raure a un mateix
-indret. Els remats de xays y les tocades
-de garrins se barrejavan ab la
-corrent, omplint el terme de bels y
-d’espinguets rondinayres. Devegades,
-de les bosses d’un carro, se n’axecavan
-els lladruchs d’un gos, als
-que semblavan respondre’ls plors
-d’un cabrit que duyan en un altre
-carro y que, separat de la seva mare
-pera ser dut a vendre, pregonava de
-un cap al altre de ruta’l seu anyorament
-desesperat. Altres cops, una
-pagesa axecava gros aldarull perseguint
-un porcell que se li havía escapat
-de la tocada, mentres que,
-més ensà ò més enllà, renillava la
-euga en que anava muntat un hereu
-fatxendós ò s’escometían amistosament
-els coneguts de diferent poble,
-ab els matexos crits que si’s disputessin.</p>
-
-<p>A la vila hi regnava gran moviment.
-Desde’ls carrers més amagats<span class="pagenum"><a name="Page_19" id="Page_19">[19]</a></span>
-fins al passeig pretenciós, gayrebé
-tan curt com ample, que venía a ser
-el rovell del ou, tot era un bellugueig
-seguit y una cridoria continuada.
-El foraster qu’en aquell entremitx
-hagués arribat per primer
-cop a la població, l’hauría presa per
-una d’aquelles ciutats petites, però
-actives y industrioses, que viuen
-una vida propia, aprofitant els elements
-de riquesa de que Deu les ha
-enrondades. Pera acabar d’arrodonir
-aquest efecte, cap a la banda de
-l’Estació, en alguns llensos de paret
-núa de les cases que s’hi axecavan,
-podían vèureshi pintats immensos
-anuncis, com els que’s veuen a Barcelona
-en algunes construccions que
-sobrepujan a les dels seus costats.
-Però’l més gros d’aquells anuncis
-era’l d’un taller de pirotècnia, y’l
-que’l seguía en grandaria’l d’una
-fàbrica de carbòniques. Y si semblants
-anuncis eran els més grossos,
-dret hi tenían, per que pregonavan
-les dues industries més importants
-de la població, en la que no’s veyan
-axecar altres xemeneyes que les del
-servey casolà y les dels forns de
-fleca.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_20" id="Page_20">[20]</a></span></p>
-
-<p>Era una vila morta la de Planells.
-El blat, qu’hi era dut a vendre pels
-pagesos dels encontorns, no s’hi aturava
-per no trobarhi medis de convertirse
-en farina. Y lo que passava
-ab el blat, passava ab lo demés. Ja
-hi eran pels voltants alguns molins,
-però s’acontentavan ab moldre’l gra
-que necessitava la rodalía y prou.
-Y les escasses industries que tenía
-la població, eran industries petites,
-que no escampavan els seus productes
-més enllà de la comarca. Més
-qu’altra cosa, era un punt de contractació
-la vila de Planells. Tot lo
-que no necessitava pera viure, ho
-enviava lluny, però ho enviava en
-estat natural, pera que altres ho
-transformessin. Llevat del artista en
-fochs artificials y’l fabricant de carbòniques,
-eran molt escassos els industrials
-que treyessin fòra’l terme
-part de llur producció. Y, ab tot, la
-vila tenía a trossos cert ayre modern,
-ab cases noves, mostrant al cap d’amunt
-estàtues de pedra artificial,
-com les d’algunes de Barcelona, ab
-un <em>torin</em>, com el de Barcelona, però
-més petit y de fusta, ab carrers a
-dret fil, com els de la part nova de<span class="pagenum"><a name="Page_21" id="Page_21">[21]</a></span>
-Barcelona, però una mica més estrets,
-encara que igualment polsosos
-els díes de sol y igualment fangosos
-els díes de pluja...</p>
-
-<p>&mdash;¿Eh? ¡Sembla l’<em>ensanxe</em> axò!&mdash;deyan
-els naturals, tots satisfets y
-orgullosos.</p>
-
-<p>Y fins n’hi havía que trobavan
-molt més estimable aquella pols y
-molt més bonich aquell fanch, que
-no pas l’empedrat d’altres poblacions.</p>
-
-<p>Parlant de la ciutat més propera
-a Planells, de la que’ls ne separava
-una incompatibilitat absoluta de caràcter,
-solían dir els planellenchs:</p>
-
-<p>&mdash;Fa fàstich: tots els carrers son
-empedrats.&mdash;</p>
-
-<p>Axò sí, la gran qualitat que tenía
-la població, era l’alegría. Les seves
-cases prou eran carrinclones y ab
-ayre de cases de fireta, però també
-eran baxes y permetían veure amplement
-el cel, enjoyat de clarors.
-Els seus carrers be n’eran de polsosos,
-però també tenían prou espay
-pera que un s’hi sentís lliure, tan
-lliure com la tramontana, qu’al hivern
-hi galopava esbojarradament,
-dexantlos nèts y llisos y blanchs.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_22" id="Page_22">[22]</a></span></p>
-
-<p>Era oberta als quatre vents la vila:&mdash;oberta
-y plana y pintoresca.</p>
-
-<p>Ara mateix bullía d’activitat, plena
-tota de gent de la comarca que
-s’hi bellugava cridanera d’assí d’allà,
-omplintho tot de colors vius y de
-cridoria. Vilatans y pagesos, tractants
-de bestiar y hostalers, botiguers
-y fadrines dels pobles vehins,
-fraternisavan democràticament, aturantse’ls
-uns als altres ab paraules
-de simpatía, com si tots ells fossin
-amichs de temps que’s retrobessin
-després d’anys de no haverse vist.</p>
-
-<p>Y era que Planells, pera tota la
-comarca, venía a ser la veritable casa
-payral, en la que’s trobava un cop
-cada setmana tota la familia en pes.
-Per axò, de tracte ò de vista, no hi
-havía pagès que no fos conegut dels
-petits comerciants de la vila, que’ls
-cridavan desde’l pas de les portes ò
-desde’l peu de les parades, oferíntelshi
-ab la rialla als llavis les mercaderíes
-en venda.</p>
-
-<p>&mdash;Hereu ¿no us falta pas una faxa?</p>
-
-<p>&mdash;Pubilla, míra quins mocadors
-de filoxa...</p>
-
-<p>&mdash;¿No voleu pas una brusa, padrí?...&mdash;</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_23" id="Page_23">[23]</a></span></p>
-
-<p>Y’l padrí y la pubilla y l’hereu, si
-no’ls hi feya menester lo que’ls oferían,
-ronsejavan un moment y passavan
-de llarch, y si’ls hi feya menester,
-també ronsejavan y fins després
-d’una estona de dubtes y de regateig
-esfadós no’s dexavan caure al esquer.</p>
-
-<p>Al davant de les fleques, els llenyaters
-hi aturavan els carros encimbellats
-de fexines, qu’eran entrades
-pels minyons flequers als que
-les anavan donant desde’l cim. Els
-hostals eran plens de remor, les tabernes
-de cants, els cafès vessavan.</p>
-
-<p>¡Els cafès! Eran l’orgull dels planellenchs
-els cafès. N’hi havía de
-grans com els de Barcelona, decorats
-ab immensos miralls com els de Barcelona,
-ab cambrers vestits de negre
-y lluhint botons daurats com els de
-Barcelona... Se veya ben be que’ls
-vehins hi tenían tirada a anar a matar
-l’estona al cafè. Però, aquell día,
-la gent qu’hi entrava y’n sortía no
-era de la població, sinó dels voltants.
-Altra feyna tenían a llurs cases els
-de la població.</p>
-
-<p>Fins a n’en Requena, que, en lloch
-d’anarsen al llit, s’havía dirigit, al<span class="pagenum"><a name="Page_24" id="Page_24">[24]</a></span>
-dexar els companys, cap a la revendería
-que regentava la seva dòna,
-l’hauríau vist tot aqueferat, despatxant
-fregalls y bacallà sèch y barres
-de savó y manats de lluquets a les
-pageses que hi anavan a provehir.</p>
-
-<p>Y justament la botigueta, que se
-obría en un carrer curt però de molta
-passada, tenía gayrebé davant per
-davant una argentería, en la que
-podía veures al esbojarrat Barrabola,
-anant d’un cantó al altre bo y fent
-banderejar ab els seus moviments
-sobtats els faldons del jaqué, als que
-no dexava de vista una pageseta
-que, acompanyada del seu pare, havía
-entrat a mercadejar unes arrecades
-pera la Mare de Deu del Carme
-del seu poble, de la qu’era pabordessa.</p>
-
-<p>Mentrestant, en Terratrèmol, en
-un carrer del tombant, prop del passeig,
-també treballava, però amagat
-en un recó del taller de sastre del
-qu’era dependent principal. Allí, de
-cap al vetllador, bregava pera foragitar
-la sòn de les parpelles. Però, les
-parpelles se li cloían malgrat ell al
-demunt de la tasca, ab gran perjudici
-del seu nas de timó, que més<span class="pagenum"><a name="Page_25" id="Page_25">[25]</a></span>
-d’un cop va toparse ab l’agulla, produhint
-entre’ls altres treballadors y
-treballadores uns chors de rialletes
-ofegades y uns espressius copets de
-colze, baratats d’amagatotis. Quan se
-sentía la punxada, se redressava ab
-un surt, però encara no s’havía axugat
-ab el mocador la goteta de sanch
-que relluía com un rubí en la menuda
-ferida, ja tornava altre cop a
-les caparrades.</p>
-
-<p>El que ho havía entès era en Fresques.
-Aquell día justament el tenía
-destinat a anar a resseguir la teulada
-d’una de les diferentes cases de
-qu’era hereu el President dels habitants
-de la lluna, en Pepis Calau,
-qu’a n’aquelles hores estava dormint
-tranquilament dintre l’ample
-dormitori de l’antiga estada de la
-familia. L’obgecte de resseguir la
-teulada, era’l de netejarla d’herbotes
-y tapar de passada les goteres pera
-complaure als estadants qu’amenassavan
-a n’en Pepis ab dexar els pisos
-si no feya tan fer important adob. Y
-veusaquí que, un cop havía estat en
-Fresques a la teulada, ja l’havía resseguida,
-ja, però després ¡vatúa l’hereu!
-quan havía anat pera posarse<span class="pagenum"><a name="Page_26" id="Page_26">[26]</a></span>
-de fort y de ferm a la feyna, s’havía
-recordat de que no duya’l cabàs
-de les eynes, ni material ni rès.</p>
-
-<p>&mdash;¡Què s’hi farà!&mdash;va exclamar
-aleshores entre sí. Y va afegir filosòficament:&mdash;¡Va!
-demà serà un altre
-día.&mdash;</p>
-
-<p>Y conjuminantse, ab algunes saques
-velles que va trobar per allí, una
-mica de jas al costat de la xemeneya
-de la casa, va adormirse com un
-liró, bressat per les mil remors que
-muntavan de la vila al bo del moviment.</p>
-
-<hr class="tb" />
-
-<p>Eran les quatre de la tarde, que
-encara no s’havía despertat. Les remors
-qu’al matí s’escampavan arreu,
-s’eran foses com per miracle. La
-població reprenía’l sòn ensopit, del
-que no’s despertava sinó un cop cada
-vuyt díes.</p>
-
-<p>&mdash;¡Lladre! ¡més que lladre! ¡ja’t
-pentinaré jo!&mdash;va cridar una veu
-ronca d’ira a la orella d’en Fresques.</p>
-
-<p>Y en Fresques va despertarse d’un
-surt, sentint que’l sacsejavan y l’apunyegavan
-sense compassió.</p>
-
-<p>En l’esverament del sòn trencat,<span class="pagenum"><a name="Page_27" id="Page_27">[27]</a></span>
-va passejar la mirada al seu entorn,
-y va quedarse com entontit, mentres
-la seva dòna&mdash;una dòna petita y
-seca, però nerviosa y forsuda&mdash;el
-feya axecar d’una ferma estrebada y
-el conduía a empentes cap al salt de
-cà que comunicava ab la escaleta.</p>
-
-<p>Ell se dexava dur, se dexava esquerdissar,
-se dexava pegar, y només
-anava repetint per vía d’escusa:</p>
-
-<p>&mdash;Podé’sí que m’hauré adormit,
-¡vatúa l’hereu!&mdash;</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_28" id="Page_28">[28]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="III">III<br />
-<span class="smaller smcap">Dels Planellenchs, de llur tarannar
-y de la germanor que’ls unia
-en certs casos y determinades
-coses.</span></h2>
-</div>
-
-<p>¡Si n’era d’ensopida la vila de Planells
-els díes que no ho eran de mercat!
-La quietut hi regnava en tanta
-de manera, que’l soroll de les centrals,
-al anar y venir de l’Estació a
-les hores de tren, afogava tots els
-altres brugits, fent retrunyir la població
-de cap a cap... Y era estranya
-aquella quietut en una vila tan clara
-y de posat tan alegre com Planells...
-Semblava una quietut postissa,
-que no s’adeya gens ni gota
-ab el tarannar expansiu y obert dels<span class="pagenum"><a name="Page_29" id="Page_29">[29]</a></span>
-habitants. Per que, axò sí qu’ho tenían
-els planellenchs: a cor-oberts
-y sociables no’ls guanyava ningú...
-Tots els centres y casinos duyan
-una vida grassa, ab centenars de socis
-a les llistes y milers d’entrades a
-la caxa, hont les pessetes solían fer
-estada curta, per ser baratades sovint
-ab diversions.</p>
-
-<p>A Planells tothom tenía la seva
-societat: republicans y carlins, richs
-y menestrals y pobrissalla... Fins els
-senyors&mdash;unes dues dotzenes&mdash;adictes
-als partits que’s rellevavan en el
-poder, s’havían dividit en un parell
-de centres: el <em>conservador-dinàstico</em> y
-el <em>monàrquico-liberal</em>. Y una vegada
-qu’en Romero Robledo va voler anar
-pel seu compte, els tres ò quatre propietaris
-que varen afiliarse a la fracció,
-també varen organisarse’l seu
-centre.</p>
-
-<p>Lo que passava era qu’en totes les
-societats, fòra les polítiques de la situació,
-hi regnava una democràtica
-barreja d’estaments. Y molts senyors
-eran socis de la societat dels menestrals,
-y molts menestrals ho eran de la
-dels senyors. Quan se tractava de la
-ballaruga, pobres y richs, carlins y<span class="pagenum"><a name="Page_30" id="Page_30">[30]</a></span>
-republicans, se juntavan germanívolament,
-prescindint de brassos y esborrant
-conviccions polítiques... Y
-tan en absolut desaparexían les diferencies
-entre persones de diferent bras
-y oposades conviccions, qu’entre les
-d’una matexa generació no s’usava
-altre tractament que’l de tu, sent
-passat pel mateix raser l’hereu de
-casa bona y’l fadrí flequer ò fuster ò
-sastre, la dependenta que’ls díes de
-mercat despatxava calsotets y mitjons
-als pagesos y la filla del més
-fort magatzemista de grans. No més
-s’escapavan del tractament algunes
-senyoretes de casa bona, que no’s
-dexavan veure als balls ni sortían
-may de casa sense barret y companyía...</p>
-
-<p>Y no dexava pas d’esplicarse la
-germanor qu’unía als planellenchs...
-¡Eran tantes les coses comunes que
-tenían!... La primera, l’exaltament...
-Allí dominavan els republicans folls,
-però’ls escassos carlins qu’hi havía
-eran tan folls com els republicans.</p>
-
-<p>Una vegada varen tractar d’anar
-junts a les eleccions municipals
-pera derrotar als elements caciquistes...
-Se tractava de defensar els interessos<span class="pagenum"><a name="Page_31" id="Page_31">[31]</a></span>
-de la població, y uns y altres
-anavan a la una, prescindint de tota
-idea política, treballant ab tota la
-fè que calía pera anar al triomf.</p>
-
-<p>Varen reunirse una pila de vegades,
-nit derrera nit, y sempre va
-regnar entre ells una complerta armonía.
-Y quan va celebrarse la derrera
-reunió, el vespre abans del día
-de la lluyta, el republicà que presidía
-va dir, abans d’axecar la sentada:</p>
-
-<p>&mdash;Ciutadans: el caciquisme tracta
-de valerse de tots els medis per conservar
-el seu domini a la Casa del
-Comú. Nosaltres, donchs, hem de
-valernos també de tots els qu’estiguin
-a la nostra mà. Y si no’s respecta
-la legalitat, se respectarà la
-forsa, y si no’s respecta la forsa, demanarèm
-l’ajuda al petroli, ¡y que
-cremi tot!&mdash;</p>
-
-<p>La tempestat d’entusiasme que’s
-va axecar de la reunió, va ser imposant;
-però, més va serho la veu del
-capitost dels carlins, que, dominant
-l’aldarull, va cridar de sobte:</p>
-
-<p>&mdash;¡Republicans!&mdash;</p>
-
-<p>El crit va sonar com una canonada
-entre trons. Tota la concurrencia,
-sentintsen imposada, va restar<span class="pagenum"><a name="Page_32" id="Page_32">[32]</a></span>
-sense esma de moures, corpresa per
-un extrany encegament que feya
-aturar mans y llavis... Ni un aplaudiment,
-ni una aclamació.</p>
-
-<p>&mdash;¡Republicans!&mdash;va repetir la
-veu:&mdash;nosaltres, els carlins, ne som
-contraris d’axò del petroli... El petroli
-té en la historia un significat
-revolucionari que’ns priva d’usarlo...&mdash;</p>
-
-<p>Mentres parlava l’orador, s’iniciava
-entre’ls republicans un moviment
-d’impaciencia, però l’orador, sense
-perdre la serenitat, seguía’l seu parlament:</p>
-
-<p>&mdash;Sí, republicans, l’historia del
-petroli, ens ne priva l’us a nosaltres;
-emprò també us haig de dir una
-cosa, y es que l’aygua-ràs ja no té la
-mala fama del petroli. Donchs, nosaltres,
-usarèm l’aygua-ràs!&mdash;</p>
-
-<p>Podeu comptar quína ovació va
-venir derrera d’aquestes paraules...
-Semblava que’l local s’enfonzés...
-Els capitostos dels dos partits varen
-abrassarse... Un perfum de germanor
-y solidaritat va surar arreu. Si
-una veu hagués indicat la conveniencia
-d’anàrsen, en sortint, a cremar
-les barraques dels consums,<span class="pagenum"><a name="Page_33" id="Page_33">[33]</a></span>
-tots els reunits hi haurían fet cap. Y
-si s’hagués tractat de calar foch a la
-iglesia, no haurían pas dexat d’acompanyar
-als de la flamarada alguns
-partidaris del pretendent. Per
-que a Planells passava un cas extrany:
-fins molts dels carlins eran en el
-fons contraris de les sotanes, no diferenciantse
-en aquest punt dels republicans
-més qu’en una cosa: en
-no alabarse de llur manca de religiositat.</p>
-
-<p>Y no era pas el punt del anti-clericalisme
-l’únich qu’unía’ls dos partits...
-No més calía repassar la llista
-de socis dels «Habitants de la lluna»
-pera veure que la qüestió de no tancar
-may, era independent de tota altra.
-En Fresques era republicà; en
-Terratrèmol, carlí; en Pepis Calau,
-fusionista; en Requena, de la situació,
-fos la que’s volgués; y en Barrabola,
-<em>dissident</em> eternal, per que sempre era
-de la derrera fracció política que’s
-separava del quefe, tant si era d’un
-color com d’un altre.</p>
-
-<p>Mirèu si era gran la seva deria per
-axò de les dissidencies, qu’una vegada
-que feya molt temps que no
-n’hi havía hagut cap, va comensar a<span class="pagenum"><a name="Page_34" id="Page_34">[34]</a></span>
-posarse moix y trist, y a fer mala
-cara a la seva dòna per qualsevol
-futesa, y a passar tot el día ab els
-nervis en tortura... Y va córrer el
-temps, y de la mala cara a la dòna va
-passar als crits, y dels crits a les patacades,
-fins que va venir una nova
-dissidencia que’l va posar a tò. Però,
-no va ser política, sinó matrimonial,
-y qui va ferla va ser la seva dòna,
-anantsen a viure ab els seus pares y
-dexantlo esmaperdut d’alegría.</p>
-
-<p>Tant, que, pera celebrarho, fins va
-convidar als seus companys a un
-àpat, qu’al cap d’avall va ser pagat
-per en Pepis. Y d’aquell àpat, comensat
-a les nou del vespre y acabat
-a punta de día, entre rialles d’homes
-y dònes y dringar de vaxella, ne va
-néxer a l’hora dels trinquis l’idea de
-constituhir la societat dels «Habitants
-de la lluna.»</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_35" id="Page_35">[35]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="IV">IV<br />
-<span class="smaller smcap">Pluja, anyorament, amor, somnis,
-serenata, sorpresa y esguerradures.</span></h2>
-</div>
-
-<p>Plovía a samalades, y la Carme,
-revolcantse pel llit, bregava pera
-atrapar el sòn... Al caure al cim de
-les teules que cobrían la seva cambra,
-l’aygua’n treya una colla de notes
-com de milers de violins tocats
-ab les ungles. De tant en tant, semblava
-qu’a n’aquell soroll picat s’hi
-barregés el més seguit y suau, però
-no més feble, d’una munió de guitarres
-y contrabaxos y violins... Era
-que una ratxada de vent cinglantejava
-la pluja... Mes, apagat el buf,
-tornava a regnar la fressa picada del<span class="pagenum"><a name="Page_36" id="Page_36">[36]</a></span>
-ruxat... ¡Clich! ¡clach! ¡cloch! ¡Clich!
-¡clach! ¡cloch! ¡Clich! ¡clach¡ ¡cloch!...</p>
-
-<p>A la pobra Carme semblava que
-li foradessin el cervell aquelles gotes
-que queyan. Y’l catxeteig de les canals
-que li arribava del carrer, la
-tenía marejada, fentli rodar el cap
-entre la fosca de la cambreta blanca
-y menuda hont tant havía somniat
-amor abans de casarse ab en Rafel
-Vilar, per mal nom Barrabola.</p>
-
-<p>¡Quàntes y quàntes nits, a n’aquella
-matexa hora de la matinada, havía
-arribat a les seves orelles una
-altra musica, molt més grata que la
-de les canals y la de les gotes al topar
-ab les teules y la del vent al cinglantejar
-la pluja, y havía sentit
-axecarse espay amunt la veu del enamorat,
-que li demanava estimació!</p>
-
-<p>¡Oh! quína delicia la de sentir
-muntar fins a n’ella entre un punteig
-de guitarra, aquella veu de baríton
-dolsa... dolsa, cantant ab tò
-planyívol:</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse">¡Ay!... criollita del alma,</div>
-<div class="verse">tu me robas la calma,</div>
-<div class="verse">yo no puedo vivir...</div>
-<div class="verse">¡Ay!... labio de caramelo,</div>
-<div class="verse">tus ojitos de cielo</div>
-<div class="verse">me hacen latir...</div>
-</div>
-</div>
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_37" id="Page_37">[37]</a></span></p>
-<p>La <em>criollita</em> era ella, y el que no
-podía viure, en Barrabola... Y prou
-qu’ho demostrava ab el cant que no
-podía viure, per que a cada ¡ay! de
-la cansó, semblava vessarhi un ayguat
-de llàgrimes...</p>
-
-<p>«¡Ay, Senyor!» pensava ara la dòna:
-«¿què s’ha fet aquell temps, que
-sembla tan lluny..?»</p>
-
-<p>Y mentres al defora la pluja abrigava
-les teulades, sota’ls llensols
-queya un’altra pluja més reposada y
-suau: una pluja de fel cayguda dels
-ulls de la Carme, de la pobra casadeta
-separada del marit, al qui anyorava,
-malgrat el propòsit que s’havía
-fet de no ajuntarshi may més.</p>
-
-<p>Però no era pas sols anyorament
-lo que sentía la Carme, sinó gelosía:
-una gelosía fonda... fonda, qu’arribava
-a tocar fins a la primera muller
-del seu espòs... Per axò, cada nit,
-després de somniar desperta ab el
-reguitzell de dònes que creya freturoses
-del amor d’aquell beneyt tan estimat,
-la seva imaginació volava cap
-al cementiri de la vila, presentantli
-la imatge de la morta com la de la
-rival més temible que podés amenassarla.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_38" id="Page_38">[38]</a></span></p>
-
-<p>«¡Oh, sí, sí!» exclamava: «ben segur
-que’l meu Rafel deu guardar millor
-recort d’ella que de mi... Ben segur
-que d’haverse casat ab ella no se’n
-penedeix y d’haverse casat ab mi
-sí...»</p>
-
-<p>Y al pensar axò, li entravan ganes
-de saltar de peus a terra, vestirse a
-corre-cuyta, llensarse de bella nit al
-carrer y córrer de cap a cap de vila
-cercant a n’en Barrabola, pera arrebassarlo
-de les urpes de la multitut
-de dònes que debían disputàrsel.
-Per que d’axò, de que totes les dònes
-se’l disputessin, no’n tenía la
-més lleugera sospita de dubte. ¡Era
-tan graciós y simpàtich el seu Rafel!
-Y, sense axò, ¡tenía aquella veu
-de baríton tan dolsa!...</p>
-
-<p>¿Quí sab si la feya servir d’ensà
-qu’eran separats, aquella veu?</p>
-
-<p>¡De segur que sí, per que sense
-puntejar la guitarra y cantar, no sabía
-estarhi en Barrabola!... Tal vegada
-allò de la <em>criollita</em> ara ho anava
-a cantar sota’ls balcons dels carrers
-sospitosos, captanthi l’amor de la
-primera qualsevol que se’l volgués
-escoltar... Y allò sí que ja li feya
-més que gelosía a la Carme; allò li<span class="pagenum"><a name="Page_39" id="Page_39">[39]</a></span>
-encomanava una rabia folla, que la
-obligava a mossegarse’ls punys fins
-a escorxarse’ls dits a la part de sobre
-dels nusos.</p>
-
-<p>Y axò li succehía cada nit, però
-may com d’ensà que la societat dels
-Habitants de la lluna feya anar en
-dansa totes les llengües de Planells
-y de més enllà y tot, a copia de gatzares
-sorolloses que cada nit esvalotavan
-la vila en pès, desesperant al
-batlle en tanta de manera, que ja
-parlava de dexar la vara, encara que
-pera ferho hagués d’abandonar per
-un quant temps la vila y’ls interessos
-qu’hi tenía escampats.</p>
-
-<p>Per que ¡mirèu que n’arribavan a
-ser de gats aquella colla de perdularis!
-Fins en Fresques y en Requena,
-tan quiets y tan reposats, comensavan
-ja a perdre’l respecte a la dòna
-y feyan blanques la majoría de les
-nits.</p>
-
-<p>Y axò la Carme ho sabía y se n’esborronava
-tota... Quan en Fresques,
-l’home abans més obedient al sach
-de verí qu’era la seva dòna, y en Requena,
-de qui no s’havía dit may
-rès de mal, havían arribat a n’aquell
-estat d’insubordinació, ¡vès què<span class="pagenum"><a name="Page_40" id="Page_40">[40]</a></span>
-debía fer en Barrabola, ab el seu tarannar
-tan rebech y la seva inquietut
-esbojarrada!... Ben segur qu’estava
-perdut com Roses y que quan vingués
-l’hora de fer les paus li costaría
-un sentit acollatarlo a la vida de
-casa...</p>
-
-<p>Però ¿quí’n parlava de fer les paus?
-¿No havía fet pacte ella ab ella matexa
-de no víurehi may més ab
-aquell home?... ¡Sí que l’havía fet!
-¡Y ben ferma que s’hi mantenía!...
-¡No pas poch!... Encara que se li
-presentés demanantli clemencia ab
-les llàgrimes als ulls y els genolls
-en terra, no se l’escoltaría; havía
-acabat de mofarse d’ella... ¿Què se
-havía pensat aquell mal ciutadà?</p>
-
-<p>Aquest pacte ab si matexa també’l
-renovava cada nit la Carme, però
-si’l renovava, era per que abans se
-li havía escapat el supòsit de fer la
-pau...</p>
-
-<p>Y aquella matexa nit de la pluja
-ja havía hagut de rebtarse a sí matexa
-una colla de vegades, per haverse
-sorprès pensant ab el día en que
-tornaría a ocupar al costat d’en Barrabola
-el lloch de muller enamorada
-que li corresponía. Y quan, matinada<span class="pagenum"><a name="Page_41" id="Page_41">[41]</a></span>
-enllà, va mimvar la pluja y la
-pobra va conseguir que la sòn li entenebrés
-el cervell, els seus llavis
-mormolaren encara:</p>
-
-<p>&mdash;May més..... May més de la
-vida...&mdash;</p>
-
-<p>Però no havía passat un dient de
-pare-nostre, que ja somniava.....
-Somniava que tornavan a viure
-junts y que tenían un fill que’ls alegrava
-l’existencia, féntelsla veure
-tota de color rosat.</p>
-
-<p>¡Un fill! ¡Oh, quína delicia!... ¡Y
-còm el petonejava ella! Y qu’enfavat
-que s’hi quedava ell al vèurel tan entremaliat
-y graciós... Per que de
-graciós n’era molt el fill que somniava
-la Carme... Graciós com en
-Barrabola mateix quan era petit...
-¡Allò que’s diu pare fet!</p>
-
-<p>De sobte, quan més engrescada estava
-ab el somni, va redressarse en
-el llit, parant l’orella com si hagués
-sentit muntar del carrer algun soroll.</p>
-
-<p>La pluja havía parat del tot y
-aquella sinfonía de violins tocats ab
-les ungles havía estat baratada pel
-baladreig de tots els galls de la vila,
-que donavan comiat a la nit, avergonyida<span class="pagenum"><a name="Page_42" id="Page_42">[42]</a></span>
-ja per les primeres lluhissors
-de l’auba.</p>
-
-<p>&mdash;Sí, me sembla que sí,&mdash;se deya
-la dòna bo y parant atenció a la fressa
-que li semblava haver sentit. Y,
-sense voler, somreya una mica y se
-sentía temptada de saltar de peus a
-terra y badar ab compte un porticó
-pera guaytar a baix.</p>
-
-<p>Y fins va arribarho a fer de saltar
-del llit, sinó qu’al punt de posar la
-mà a la balda, va recular com si hagués
-sentit una cremor als dits.</p>
-
-<p>&mdash;Nó, may més... May més de la
-vida!&mdash;va repetir ab fermesa.</p>
-
-<p>Al mateix instant, el soroll que la
-havía feta somriure de primer, va
-ferse més fort... Era un soroll semblant
-al que feyan poch abans les
-gotes de pluja al topar ab les teules,
-però una mica mès suau y armoniós...
-¡Per forsa havían de ser els
-dits d’en Barrabola els que tocavan la
-guitarra a baix del carrer!... Sí que
-ho eran, sí...</p>
-
-<p>Y la Carme se’n sentía tota esponjada
-y orgullosa... Però, més va sentirsen
-quan la veu d’en Barrabola
-mateix, aquella veu de baríton tan
-planyívola y dolsa, va entonar entre’l<span class="pagenum"><a name="Page_43" id="Page_43">[43]</a></span>
-concert dels galls la seva cansó
-predilecta:</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse">¡Ay!... criollita del alma,</div>
-<div class="verse">tu me robas la calma,</div>
-<div class="verse">yo no puedo vivir...</div>
-<div class="verse">¡Ay!... labio de caramelo,</div>
-<div class="verse">tus ojitos de cielo</div>
-<div class="verse">me hacen latir...</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>El cant s’enlayrava espay amunt,
-rebotint per les parets del carrer
-solitari, que tot se n’estremía... Y
-la Carme parava atentament la orella
-y sentía esgarrifanses de goig per
-tota la còrpora... Y cada cop qu’en
-Barrabola deya allò de la <em>criollita</em>,
-se’n sentía orgullosa y pensava que
-ella tampoch ne tenía de calma sense’l
-seu <em>criollito</em>... Si no hagués estat
-tan reboig ¡vès qui’ls hauría empetat
-la basa al un y al altre!.....
-Haurían viscut sempre com Joseph
-y María, sense rahons ni disgustos,
-sense la més lleugera ombra que’ls
-entelés la felicitat... y potser fins
-haurían tingut aquell fill que poch
-abans havía comparegut en somnis
-al seu cervell... ¡Còm, potser! ¡Ben
-segur que l’haurían tingut! Per que
-ella no’n dubtava de que si no’l tenían
-era per no voler permetre Deu<span class="pagenum"><a name="Page_44" id="Page_44">[44]</a></span>
-qu’en Rafel el malcriés de petit ab el
-seu exemple.</p>
-
-<p>Pensant aquestes coses, va venirli
-fret a la Carme. Y per axò va saltar
-d’un bot al llit y’s va abrigassar depressa,
-mentres en Barrabola, que
-a baix al carrer comensava a despacientarse,
-dexava’l cant per la súplica.</p>
-
-<p>&mdash;¡Carme!... ¡Carmeta!...&mdash;cridava
-a mitja veu, amorrat a la paret
-de la casa a fi de que no’s perdés el
-crit.</p>
-
-<p>Y com que la Carme, acotxada
-fins al cap, no arribava a sentirlo ni
-donava senyals de que al món fos,
-va cridar ab més forsa... Y aleshores
-sí que va sentirlo la Carme, però
-també’l va sentir algú més, com ho
-va demostrar un grinyol de finestró
-al obrirse y una veu ronca que cridava:</p>
-
-<p>&mdash;¡Arri, gandul, perdulari, brètol!
-Vés a dormir, que’n portas més al
-cap qu’als peus. ¡Déxala estar tranquila
-a la meva filla!&mdash;</p>
-
-<p>Sentir axò en Barrabola y revitllar
-la guitarra a la paret, va ser
-tot hu.</p>
-
-<p>Y no va contentarsen d’axò, sinó<span class="pagenum"><a name="Page_45" id="Page_45">[45]</a></span>
-que, baratant la cansó per les esguerradures,
-va omplir al pare de la
-Carme d’insults y renechs, y va tirar
-carrer amunt, bo y tambalejantse
-com un ninot de molles.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_46" id="Page_46">[46]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="V">V<br />
-<span class="smaller smcap">De la secció lírica y de les particularitats
-que reunían certs
-instruments y’ls socis que’ls
-tocavan.</span></h2>
-</div>
-
-<p>Les serenates dels Habitants de la
-lluna varen esdevenir famoses a Planells.
-Tant, qu’encara avuy día se’n
-fa plat: ¡ja veyeu què’m feu dir! Però
-no us penseu qu’ara parli de serenates
-com la que havía anat a fer en
-Barrabola a la seva muller. ¡Oh, cà!
-Allò no passava de ser una axera
-sense importancia, en la que no hi
-tenía rès que veure l’esperit artístich.
-Més aviat el de vi.</p>
-
-<p>Aquexes serenates individuals, no
-més les feya en Barrabola, qu’era l’únich<span class="pagenum"><a name="Page_47" id="Page_47">[47]</a></span>
-que de tant en tant s’emancipava
-de l’autoritat d’en Pepis Calau,
-president dels Habitants y director
-de la secció lírica. Per que a la societat
-hi havía secció lírica, sinó
-que, ben mirat, passava de secció.
-¡Com qu’hi figuravan tots els socis!</p>
-
-<p>Y no us cregueu que’s tractés d’un
-chor més ò menys desballestat.
-¡Chor y orquesta hi havía! Però la
-orquesta era d’una mena un xich
-estranya, per la barreja d’instruments
-que la componían. Ab tot, els
-més importants eran el contrabaix
-y l’armonium. L’armonium ¿eh?
-¡no son pas bromes!... un armonium
-gros, ab honors d’orga, qu’en les
-nits de serenata era passejat de cap
-a cap de vila ab un bayart, carrossat
-per en Fresques y en Requena,
-que passavan per ser els més forsuts
-de la colla y que desempenyavan el
-càrrech ab tota conciencia, sentintsen
-tan gelosos, que may havían
-permès ser ajudats per ningú... ¡Y
-còm se’n reyan l’un y l’altre al veure
-que pera dur el contrabaix&mdash;¡rès!
-¡una palla!&mdash;els demés socis se rellevavan
-a cada tombant de carrer!</p>
-
-<p>Per cert qu’era curiós aquell<span class="pagenum"><a name="Page_48" id="Page_48">[48]</a></span>
-contrabaix... Vist de nit y sense fixarshi
-massa, semblava un contrabaix com
-qualsevol. Però no ho era un contrabaix
-d’ús corrent: era un contrabaix
-escepcional, que s’havía fet el mateix
-que’l tocava, aprofitant les desferres
-d’una antiga caxa de rellotge y afeginthi
-ab trassa’ls materials que varen
-ser menester, encara que comprats
-en estat natural y transformats
-després a casa... Fòra l’arquet y les
-cordes, tot s’ho havía fet el Cedassayre,
-qu’era l’autor del progecte del
-monumental instrument. ¡Y no n’estava
-poch orgullós de la seva obra! ¡Y
-no s’estufava poch ni gayre al sentirse
-alabar la trassa per tots els companys!</p>
-
-<p>Val a dir que s’ho merexía, per
-axò. ¡Jo ho crech! Figurèus que, ab
-tot y’l seu tarannar de jan-fúmere,
-era ell el que feya’ls cedassos més
-ben fets y de més durada de tota la
-comarca. Y axò, que pera un cedassayre
-ja era un mèrit prou gros,
-anava acompanyat d’una pila de conexements
-qu’eran l’enveja fins de
-certs homes de carrera. Ell, gavies;
-ell, posarse mitges soles y talons; ell,<span class="pagenum"><a name="Page_49" id="Page_49">[49]</a></span>
-historia; ell, francès; ell, solfa; ell,
-geografía; ell, figures de pessebre y cases
-de suro quan venía’l cas... De tot
-arribava a saber aquell home menut y
-desnarit que caminava balancejantse
-y que semblava un qualsevol...
-¡Un qualsevol! Li haguessin hagut
-d’anar al derrera més de quatre advocats!...
-Mirèu si n’era de sabi, qu’una
-vegada, quan encara a Planells hi havía
-sub-governador, va tenirhi rahons
-a causa d’unes baralles ab un
-de policía, y’l sub-governador no va
-tenir més remey que callar. Però,
-com qu’era un home molt venjatiu,
-quan va acabar les paraules, va comensar
-els fets, y en lloch de rahons
-va donar ordres, y les ordres varen
-ser de posar al Cedassayre a l’ombra
-fins al endemà. Axò sí: més hi va
-perdre’l sub-governador que no pas
-ell, per que d’aquella feta, may més
-va ser monàrquich. Y cal fer constar
-que fins aleshores, sempre havía estat
-fidel al règim, com a home ben
-ordenat y pacient, enemich de tot
-destorb que podés perjudicar la tranquilitat
-de l’auca.</p>
-
-<p>Derrera l’armonium y el contrabaix,
-seguía en importancia la trompa,<span class="pagenum"><a name="Page_50" id="Page_50">[50]</a></span>
-un altre moble de respecte. Qui
-la tocava era en Fidel, cafeter de la
-societat, sabater, y nunci de la vila.
-Però, ¡quín nunci, fillets de Deu!
-Avuy día, ab tot y fer ja una colla
-d’anys qu’es mort, se parla encara
-a Planells y fins a tots els pobles vehins,
-dels complicats refilets que
-treya de la trompeta... ¡Quíns pregons
-els d’en Fidel! N’hi havía pera
-quedarshi ennartat. Y no per la veu,
-nó, per que la tenía molt esquerdada,
-sinó per aquella complicació de
-notes que treya del instrument. Mirèu
-si havían de serho de boniques,
-que molts del públich, un cop sentit
-el toch, se retiravan. ¿Què n’havían
-de fer del pregó? Però ja va venir
-día que varen escoltarlo. Per qu’en
-Fidel, al veure que, com més anava,
-més mala veu tenía, va comensar a
-fer seguir ab ell al seu fill. Y’l pare
-tocava y el fill pregonava. Y justament
-va resultar que’l fill, en Miquelet,
-tenía una veu de primer que
-era una delicia. Per axò’ls planellenchs
-solían dir que les crides d’en
-Fidel y’l seu noy, no eran propiament
-crides, sinó concerts vocals y
-instrumentals.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_51" id="Page_51">[51]</a></span></p>
-
-<p>Llevat de la trompa, no hi havía
-cap més eyna de tocar per medi del
-buf a la secció lírica dels Habitants
-de la lluna... En Terratrèmol tocava’l
-bombo, tant per ser l’instrument
-de més retruny, com per la
-circunstancia de poderlo tocar sense
-necessitat de dexar anar la crossa;
-en Requena se les heya ab els platerets,
-en Fresques tenía al seu càrrech
-el triangle, y els altres socis lo que
-volían, encara que gayrebé tots havían
-acabat decantantse per les guitarres
-y bandurries, qu’arribavan a
-formar una veritable banda d’instruments
-de punteig, de la que n’era
-director especial en Barrabola. Y
-dret hi tenía, per que, ab la guitarra
-ò la bandurria als dits, ningú era
-capàs de passarli la mà per la cara.</p>
-
-<p>Ab tan valiosos elements, ¡podeu
-comptar si’n tenía d’importancia la
-orquesta dels Habitants! Donchs, el
-chor era tan important com la orquesta.
-¡Es clar! com qu’era format
-pels matexos músichs. Fòra en Fidel,
-que prou feyna tenía ab la trompa,
-tot els socis cantavan. Y vèus aquí per
-que’ls instruments havían estat escullits
-entre’ls que no han de menester<span class="pagenum"><a name="Page_52" id="Page_52">[52]</a></span>
-el buf de la persona. Y si be en Fidel
-no figurava com a corista, en les
-grans serenates feya seguir sempre al
-seu fill, qu’hi refilava uns solos capassos
-d’enternir les pedres.</p>
-
-<p>Y ab aquells solos pensava en
-Barrabola una matinada, tot revolcantse
-pel llit y bregant pera atrapar
-el sòn, que no comparexía. Estava
-trist ¡pobre Barrabola! Feya un any
-que no s’havía fraccionat cap partit
-polítich, cinch mesos qu’estava separat
-de la dòna, y vuyt díes que
-havía anat a ferli la serenata, y l’anyorament
-l’havía comensat a agafar
-en tanta de manera, que ja pensava
-ab organisar una sortida extraordinaria
-de la secció lírica, pera anarne
-a cantar un rengle a la Carme y
-veure si arribava a enternirla.....
-Axò sí, la cantamenta havía de ser
-de gran solemnitat, ab solos d’en
-Miquelet y tot... Y si convenía dur
-pistoles pera fer foch al sogre en cas
-de que’ls hi cridés algun fàstich, se
-portarían pistoles.</p>
-
-<p>Ja decidit a tot, va comparèxerli
-la calma y va adormirse. Però no va
-durar gayres hores el seu sòn. De
-bon matí&mdash;abans de les onze&mdash;ja<span class="pagenum"><a name="Page_53" id="Page_53">[53]</a></span>
-era de peus a terra, decidit a anar a
-treure del llit a n’en Pepis, pera exposarli’l
-seu plan de reconciliació <em>ab
-la de casa</em>.</p>
-
-<p>Va vestirse a corre-cuyta; va baxar
-a l’argentería per la escala interior
-qu’hi comunicava desde l’entressol
-hont tenía l’habitació; va preguntar
-al aprenent si hi havía novetat; va
-proporcionarli mitja dotzena de rahons
-pera acontentar als parroquians
-que s’impacientavan, esperant que
-estessin llestes les joyes que li havían
-dut a adobar; va empassarse a la
-correguda mitja presa de xocolata y
-un llonguet, y, caminant depressa,
-fent banderejar els faldons del revellit
-jaqué y duent el barret a la mà
-per mor de la calor, va dirigirse cap
-a ca’n Pepis.</p>
-
-<p>Feya un día de setembre tot pesat...
-Una immensa nuvolada grisa
-cobría’l cel, amenassant pluja forta.
-Y en Barrabola se’n sentía malhumorat
-del enxovament del día. Per
-axò, sense adonarsen, va anar emmandrint
-els passos, fins a passar
-del de llebrer axerit al dels bous fexuchs.
-Y veusaquí qu’al arribar a
-l’ampla portalada del casal hont<span class="pagenum"><a name="Page_54" id="Page_54">[54]</a></span>
-vivía en Pepis y trobarla closa com si
-encara fos bella nit, va sentir mandra
-d’axecar el bras pera empunyar
-el picador.</p>
-
-<p>«Va, prou que li esplicaré a la nit
-el plan» va acabar per dirse.</p>
-
-<p>Y va recular ab l’intent d’anar a
-la botiga y pujar després al obrador,
-que’l tenía a dalt del terrat, pera
-aprofitar treballant l’hora y mitja
-que mancava pera ser la una. La
-llàstima era que pel camí va haver
-de passar devant del Cafè del Sol,
-hont hi havía en Fresques, que’l va
-convidar a fer la titlla. Y ell va acceptar...
-¡No podía pas desayrarlo a un
-company com en Fresques!... Axò
-sí, fer la titlla y anarsen... Era cosa
-de fer feyna aquell día... Però, tot
-enrahonant, en Fresques va proposarli
-un partit de caramboles. Y també
-va haver d’acceptar. Després del
-convit, no podía pas dir que nó...
-Y va fer el partit y va perdre, rebentne
-una gran alegría.</p>
-
-<p>«Els que al jòch tenen desgracia,
-en l’amor tenen sòrt» va exclamar.</p>
-
-<p>Y, com que ja era més de la una,
-va anarsen cap al hostal hont menjava
-d’ensà qu’era separat de la dòna.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_55" id="Page_55">[55]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="VI">VI<br />
-<span class="smaller smcap">Un qu’anyora la dòna, un que se’n
-vol separar, rahons que n’esdevenen
-y triomf final del companyerisme.</span></h2>
-</div>
-
-<p>Mentres esperavan als companys,
-en Barrabola y en Pepis enrahonavan,
-mitx ageguts en una de les otomanes
-de la sala de festes, que’ls díes
-ordinaris servía de cafè.</p>
-
-<p>&mdash;Te dich qu’axís no hi puch
-viure... Crèume, Pepis, anyoro a la
-dòna.</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿no te’n donas pena de confessarho?</p>
-
-<p>&mdash;Una mica sí, però tu ets el meu
-millor company y pots saberles totes
-les meves coses.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_56" id="Page_56">[56]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Y ¿què pensas fer ara?</p>
-
-<p>&mdash;Veure si vol tornar a viure ab
-mi.</p>
-
-<p>&mdash;¿Y si no vol?</p>
-
-<p>&mdash;Tiraré per justicia.</p>
-
-<p>&mdash;¿Y si la justicia li dona rahó a
-n’ella?</p>
-
-<p>&mdash;Mataré al jutge.</p>
-
-<p>&mdash;¿Y si, després de mort el jutge
-ella encara no’t vol?</p>
-
-<p>&mdash;La mataré a n’ella.</p>
-
-<p>&mdash;¿Y després?</p>
-
-<p>&mdash;Me mataré jo.</p>
-
-<p>&mdash;¡Sí que t’ho prens a la valenta!</p>
-
-<p>&mdash;Es qu’estich desesperat... Si no
-torno ab la dòna, me moriré.</p>
-
-<p>&mdash;¡Pobre colom ignocent, ferit de
-mal d’amor!</p>
-
-<p>&mdash;No te’n burlis, Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;¡Y no me’n haig de burlar!
-¡Sembla mentida que siguis tan
-poch home! Abans de rebaxarte per
-una dòna que t’ha despreciat, valdría
-més que t’anessis a trencar el
-coll... ¿Que no ho comprens, home
-que se’t posarà les calses?</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò ho veurèm! El càs es que
-torni ab mi.</p>
-
-<p>&mdash;Ja estich veyent que’t perdrèm
-de company.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_57" id="Page_57">[57]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¡May de la vida, Pepis! El tornarme
-unir ab la dòna, no vol dir que
-m’hagi de donar de baxa dels Habitants
-de la lluna.</p>
-
-<p>&mdash;Aleshores, no’t refiis de que
-l’unió duri, per que si tu no’t donas
-de baxa dels Habitants, se’n tornarà
-a donar ella del matrimoni.</p>
-
-<p>&mdash;¿Vols dir, Pepis?</p>
-
-<p>&mdash;Tan segur com el fajol a Olot.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs aleshores sí que no sé
-què fer, per que sense la dòna no
-puch viure, y sense’ls companys
-tampoch.</p>
-
-<p>&mdash;Veuràs, la teva dòna no dexa
-pas de saber que no som els companys
-sols els qu’armem gresques a
-les nits.</p>
-
-<p>&mdash;Podé’sí que tens rahó... Y sobretot,
-ab lo gelosa qu’es la Carme.&mdash;</p>
-
-<p>Dit axò, va posarse a rumiar en
-Barrabola... Y en Pepis, per la seva
-banda, va abaxar els ulls, fixantlos
-en l’esquerda d’un rejol, com si esperés
-veuren sortir la solució del
-problema que tant encaparrava al seu
-amich.</p>
-
-<p>De sobte, l’un y l’altre varen axeribirse,
-sentint els truchs acompassats<span class="pagenum"><a name="Page_58" id="Page_58">[58]</a></span>
-que, desde l’escala, anunciavan
-la vinguda d’en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Muxoni,&mdash;va dir en veu baxa
-en Barrabola, fent l’acció de cloures
-els llavis ab el dit pols y l’índex de
-la mà dreta.</p>
-
-<p>&mdash;Veurèm,&mdash;va amenassar en
-Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;¡Per amor de Deu!&mdash;va insistir
-l’un.</p>
-
-<p>&mdash;Cumpliré com amich,&mdash;va recalcar
-l’altre.</p>
-
-<p>&mdash;¿De què’s tracta, si’s pot saber?&mdash;va
-dir entrant el monumental
-Terratrèmol, bo y apuntalant el
-capset de la crossa a tres pams dels
-dos amichs, y plantantshi ell d’un
-sol bot.</p>
-
-<p>Y en Pepis, sense fer cas de les
-mirades suplicants d’en Barrabola,
-va descobrir en dues paraules el secret,
-del qu’en Terratrèmol va mostrarse
-indignat y escruxit... tan indignat
-y tan escruxit, que, prenent
-l’ayre solemnial d’un pare que maleheix
-a un fill dolent, va dir ab veu
-fosca:</p>
-
-<p>&mdash;Si fas axò, no’m miris may més
-la cara.&mdash;</p>
-
-<p>Y’s va asseure magestuós, cridant<span class="pagenum"><a name="Page_59" id="Page_59">[59]</a></span>
-a n’en Fidel que li portés un doble.</p>
-
-<p>No havían passat tres minuts
-quan va arribar en Fresques, y ¡vatúa
-l’hereu! també va trobarho molt
-mal fet allò de qu’en Barrabola volgués
-ajuntarse de nou ab la costella...</p>
-
-<p>&mdash;Crèume a mi, que’t vuy be...
-Ab dònes no’s va enlloch... Son l’entrebanch
-més gròs per un home.</p>
-
-<p>&mdash;Y donchs, ¿per què estàs ab la
-teva tu?</p>
-
-<p>&mdash;Ja no hi estaré més, per que
-avuy he decidit separarmen.</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò son homes!&mdash;va esclafir
-en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;¡Vínga una encaxada!&mdash;va exclamar
-en Fidel, qu’acabava d’abocar
-cafè al Cedassayre, entrat de totjust.</p>
-
-<p>Però en Fresques, una mica concirós,
-va aygualir l’entusiasme que
-la seva decisió havía sotsllevat entre’ls
-concurrents.</p>
-
-<p>&mdash;Oh, ¡vatúa l’hereu! es que no
-sé si desdirmen ara, devant del mal
-exemple d’aquest.&mdash;</p>
-
-<p>Sentir axò’ls companys y dirigirse
-tots a n’en Barrabola pera dissuadirlo
-del seu propòsit, va ser tot hu.<span class="pagenum"><a name="Page_60" id="Page_60">[60]</a></span>
-L’un li parlava suplicant, l’altre
-prenía una actitut tràgica, el de més
-enllà feya ús del ridícol.</p>
-
-<p>&mdash;No siguis axís, home. Mal no
-sigui sinó per salvar a n’en Fresques,
-t’has de sacrificar.</p>
-
-<p>&mdash;Dexèulo fer, que de les seves
-pells se’n faràn les tiretes... Ja ho
-sentirèm a dir...</p>
-
-<p>&mdash;¡Anyorar a là dòna! ¡Pobre angelet!&mdash;</p>
-
-<p>Y ¡vínguen comentaris!... Y en
-Barrabola ¡vínga callar! Estava avergonyit,
-confós, no sabent com ferho
-pera sortir d’aquell mal pas... Hauría
-volgut fondres y fondre d’una
-mirada a n’en Fresques, a qui interiorment
-donava la culpa de tot. Per
-axò, axecantse sobtadament, va tirarli
-a la cara aquestes senzilles paraules:</p>
-
-<p>&mdash;¿Que’m necessita a mi per fer
-lo que li acomodi? ¿Que’m va necessitar
-per ventura quan va aparedar
-les obertures de ca’n Llansa?... Si
-aleshores no hagués mort el gos, ara
-s’hi podría aconsellar.</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò no m’ho dirías al carrer!&mdash;va
-cridar indignantse en Fresques.
-Y sòrt qu’en Pepis y’l Cedassayre’l<span class="pagenum"><a name="Page_61" id="Page_61">[61]</a></span>
-varen detenir, sinó ¡vatúa l’hereu!
-prou hauría fet un <em>exemplar</em>,
-per que allò de que li retrayessin lo
-de ca’n Llansa, ho considerava com
-un insult dels més forts. Justament
-se tractava d’una feta que li tacava
-l’honor professional y a la vegada
-removía tots els seus dintres ab les
-fiblades del remordiment.</p>
-
-<p>Y no dexava de tenir rahó l’home...
-Tots hauríam fet lo mateix al
-seu lloch... Figurèus qu’en Llansa
-era un granayre que, després d’una
-vida de treball, havía arreconat una
-fortuneta, ab la que va volerse fer
-una casa als afores de Planells. Però,
-un cop axecades les parets mestres,
-se va adonar de que no tenía prous
-cabals pera acabar l’edifici y va haver
-de sospendre les obres, encarregant
-a n’en Fresques qu’aparedés
-les obertures. Y en Fresques va
-complir l’encàrrech ab tota conciencia,
-comensant de bon matí per la
-porta forana y dexant llestos al mitx
-día’ls balcons del segon pis. Però,
-vèus aquí qu’axís que donava’l darrer
-cop de paleta ¡vatúa l’hereu! va
-sentir la veu de la seva dòna que’l
-cridava. Y aleshores se va adonar de<span class="pagenum"><a name="Page_62" id="Page_62">[62]</a></span>
-que s’havía aparedat de part de
-dins.</p>
-
-<p>Fins aquí, la cosa no tenía cap
-importancia, per que ni ell ni la
-seva dòna l’havían d’esbombar per
-Planells... El mal va ser que la seva
-dòna havía fet seguir el gos; y’l gos,
-sentint la veu del seu amo y no veyentlo,
-va posarse a lladrar desesperadament;
-y entre’ls seus lladruchs
-y’ls crits de la dòna, varen despertar
-la curiositat d’alguns baylets que
-feyan pedrades per allí aprop; y al
-sortir tot confós en Fresques, després
-d’esbotzar la porta, va ser rebut
-per un gran aldarull de rialles; y,
-indignat contra la seva dòna y contra’l
-gos que l’havían compromès,
-va esbravar la seva ira a les costelles
-de l’ignocenta bestiola, dexantla
-morta y estassada a cops de cayrut;
-y al endemà tot Planells anava plè
-de la feta y fins el setmanari carlí,
-<em>El Reducto</em>, va publicarne un solt a
-la secció de <em>variedades</em>.</p>
-
-<p>Lo que va cremarse en Fresques,
-no tenía fi ni compte... ¡Dexèus d’un
-escàndol com aquell!... En més de
-dos anys, no va poder sentir parlar
-d’en Llansa que no se’n trobés tot<span class="pagenum"><a name="Page_63" id="Page_63">[63]</a></span>
-regirat. Y encara ara, que ja n’havían
-passat aprop de sis, el retret de
-tot allò l’encalabrinava de tal manera,
-que li hauría fet fer qualsevol
-follía. Per axò, si be en Pepis y’l
-Cedassayre’l varen sotjogar, no varen
-poder impedir que digués tres
-vegades <em>calsasses</em> a n’en Barrabola.</p>
-
-<p>&mdash;¡Calsasses! ¡calsasses! ¡calsasses!&mdash;</p>
-
-<p>Després, va redressarse magestuós,
-va extendre’l bras y va afegir tot
-formal:</p>
-
-<p>&mdash;Y ara ¡may més amichs!&mdash;</p>
-
-<p>Y l’un y l’altre varen romandre
-sorruts. Però, matinada enllà, després
-d’haver anat a cantar un <em>xotis
-de sàtira</em> sota la finestra d’una criada
-qu’havía despreciat l’amor d’en
-Terratrèmol, en Pepis, afalagant a
-n’en Fresques ab elogis de la seva
-veu de tenor y vantant molt a n’en
-Barrabola la seva de baríton, va conseguir
-que fessin les paus, convidantlos
-a derrera hora a beure junts
-un canet de cervesa al Cafè de l’<em>Ensopegada</em>.</p>
-
-<p>Y tan contents varen estarne tots
-dos de tornar a ser amichs, que
-ja tota la colla era a joch y encara<span class="pagenum"><a name="Page_64" id="Page_64">[64]</a></span>
-ells corrían de brasset per Planells,
-entonant a duo’l xotis de la criada.</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse">Marieta vanitosa,</div>
-<div class="verse">per les plasses y cantons,</div>
-<div class="verse">no surtis a la finestra</div>
-<div class="verse">que ets la <em>risa</em> dels minyons.</div>
-<div class="verse indent3">Volta d’aquí,</div>
-<div class="verse indent3">volta d’allà,</div>
-<div class="verse">desgraciat el que t’haurà;</div>
-<div class="verse indent6">¡sí!</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>Ja les estrelles se fonían, quan varen
-encaxar pera anar cada hu a
-casa seva.</p>
-
-<p>&mdash;Vaja, adeu, Barrabola.</p>
-
-<p>&mdash;Adeu, Fresques... Y lo qu’hagi
-estat, hagi estat.</p>
-
-<p>&mdash;No hi tornaràs ¿eh? ab la Carme...</p>
-
-<p>&mdash;Me sembla que nó.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, axís, demà seré dels
-teus.&mdash;</p>
-
-<p>Y’s varen dexar, més amichs de lo
-qu’ho eran a les nou del vespre.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_65" id="Page_65">[65]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="VII">VII<br />
-<span class="smaller smcap">De les tristeses d’en Barrabola
-y de lo que li va passar al cementiri
-de Planells.</span></h2>
-</div>
-
-<p>Ja ho havía dit que no hi tornaría
-ab la Carme... Y lo promès, promès...
-Y’ls homes han de ser homes...
-Y l’home que no es home, no
-es ningú... ¡Y ben nèt que sí!</p>
-
-<p>¡Prou, prou!... De rahons, moltes,
-però’l rau-rau del cor ningú li treya...
-Era un rau-rau perfidiós, que
-de nits li llevava’l sòn y de díes la
-gana, tenintlo sempre nerviós y agitat...
-Se’l veya córrer per la vila ab
-el barret al clatell, no adonantse de
-ningú, xiulant de baix en baix tonades
-tristes ò mormolant tot sol com
-si s’hagués tornat tarumba.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_66" id="Page_66">[66]</a></span></p>
-
-<p>L’argentería, regentada per l’aprenent,
-anava de mal borràs... Els
-parroquians ne fugían com d’un cau
-de pestilencia... Y va arribar un día,
-que pera poder pagar el deute que
-havía fet al hostal, va haverse de
-vendre a cap preu algunes joyes.</p>
-
-<p>Cabalment quan venía de vèndreles
-va trobar a n’en Fresques,
-qu’anava tot content ab el cabàs de
-les eynes a coll, cosa que va estranyarlo
-bon xich.</p>
-
-<p>&mdash;Y donchs, ¿que treballas ara?</p>
-
-<p>&mdash;Sí, noy, per forsa.</p>
-
-<p>&mdash;¿De quant ensà?</p>
-
-<p>&mdash;Avuy comenso. Sense la dòna
-s’ha d’espabilar un... Ja veuràs: ara
-no tinch qui m’ho guanyi. Emprò,
-axò sí, estich com el peix a l’aygua
-¡vatua l’hereu!... Déxat d’un sach de
-verí com la meva dòna.</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿no l’has anyorada gens?</p>
-
-<p>&mdash;Axò sí que nó. Més m’estimo
-treballar y viure sol, que no pas
-matar l’aranya y viure ab aquella
-mala arna.</p>
-
-<p>&mdash;Vatja, que sigui la enhorabona.</p>
-
-<p>&mdash;S’estima, noy... Y ara, fins al
-vespre.&mdash;</p>
-
-<p>Y l’un trist com un mort y l’altre<span class="pagenum"><a name="Page_67" id="Page_67">[67]</a></span>
-alegre com una engingolada d’esquellerinchs,
-varen tirar cada hu
-per la seva banda. En Fresques, ab
-tot y la pesantor de la seva còrpora,
-caminava picat y lleuger; en Barrabola,
-ab tot y la seva magror, caminava
-pausat, ab la testa baxa, com
-si’l pes del seu nas de tarota l’hi fes
-acotar. Però no era pas el del nas el
-pes que l’atuhía, sinó’l de les seves
-reflexions..... Y era tant lo abstret
-qu’anava, que’s va trobar fòra vila
-sense donarsen compte... Guaytava
-a terra y no veya rès més enllà del
-rotllo d’acció dels seus peus. Y encara
-molts cops, un tel de llàgrimes
-li enterbolía la vista y aleshores, encara
-que s’hagués trobat davant de
-un avench, no hauría reculat per
-que no l’hauría vist... ¡La dòna! ¡la
-dòna!... Li feya molta falta la dòna.</p>
-
-<p>Sobtadament, va trobarse sense
-terra ferma pera assèurehi el peu,
-però l’acció ja era feta y’l balans del
-còs va ferlo tamborellar endevant...
-Per fortuna, el dipòsit d’aygua hont
-va caure no era més que a mitx, y ab
-la remullada sola’s va sortir del pas.</p>
-
-<p>Y encara va ser una sòrt que caygués,
-per que la matexa cayguda va<span class="pagenum"><a name="Page_68" id="Page_68">[68]</a></span>
-axeribirlo, posantlo una mica a tò.</p>
-
-<p>Una mica no més, per que del tot,
-no s’hi posaría may si no tornava a
-ajuntarse ab la dòna... Y com que
-la dignitat el privava de ferho, vèusel
-aquí desgraciat per tota la vida...
-¡La dòna! ¡la dòna!... ¡Li feya molta
-falta la dòna!...</p>
-
-<p>&mdash;Per viure axís, valdría més morirse
-d’una vegada;&mdash;va acabar per
-dirse.</p>
-
-<p>Y un mal intent li va creuar per
-la testa... Y, com un estadant que
-va a inspeccionar la casa hont ha
-d’anar a viure, va dirigir els seus
-passos cap al cementiri, qu’axecava
-els seus xiprers y desmays cap a la esquerra,
-a poch més d’un tret de fona.</p>
-
-<p>Quan hi va ser, va comensar a seguir
-els rengles de ninxos, reflexionant
-sobre lo estret que a dins se
-debía estar... «Ni dèu haverhi lloch
-per axamplar els dits» va reflexionar
-tot d’una... Y va aturarse davant
-d’una làpida que duya gravat el seu
-nom:</p>
-
-<p class="center">
-<span class="smcap">Propiedad<br />
-de<br />
-Rafael Vilar<br />
-y<br />
-familia</span></p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_69" id="Page_69">[69]</a></span></p>
-
-<p>¡Vès! ja hi tenía casa ell al cementiri...
-Casa y familia... Per que allí
-hi descansava la Llucia, la seva primera
-dòna.</p>
-
-<p>&mdash;¡Ay, Llucia!&mdash;va exclamar:&mdash;me
-sembla qu’aviat vindré a ferte
-companyía.&mdash;</p>
-
-<p>Y va caure de genolls y va anar
-pera mastegar un pare-nostre. Però,
-per esforsos que va fer, no va conseguir
-recordarne un borrall. En cambi’s
-va recordar d’una cansó tota
-trista ab la que havía calmat molt
-sovint les primeres anyoranses de la
-viudetat y’s va posar a cantarla en
-veu baxa:</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse center">Desde el fatal momento</div>
-<div class="verse center">que te perdí ¡ay! esposa miiiiía</div>
-<div class="verse center">siento cruel tormento</div>
-<div class="verse center">que me ha robado</div>
-<div class="verse center">que me ha robado</div>
-<div class="verse center">la alegría...</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>La cansó era cansonera y l’ayre
-ab que la cantava en Barrabola encara
-la n’acabava de fer... Per que
-la veu sortía mandrosament de la
-gola del cantador, no arribant a surar
-del rondineig de les cigales que,
-a n’aquella hora esplendent del matí,
-s’afanyavan a cantar entre la verdor<span class="pagenum"><a name="Page_70" id="Page_70">[70]</a></span>
-dels xiprers del cementiri y la
-grisor dels olivets que s’hi ageyan al
-entorn.</p>
-
-<p>El sol enlluhernava, lluhint en
-mitx d’un cel ras, sense un parrach
-de núvol... En tot el cementiri&mdash;un
-cementiri ab tot de jardinets,
-com els de Barcelona&mdash;no hi havía
-ningú més qu’en Rafel, les cigales,
-tres ò quatre pardals, mitja dotzena
-d’avespes, una munió de tàbechs,
-una papallona que volava de roser
-en roser, y un ardat de llagostes y
-pregadeus de rostoll que saltavan
-d’una banda a l’altra com si juguessin
-a juli ò a saltar y parar.</p>
-
-<p>Y entre’l zumzeig de tantes ales
-d’insecte y el piular feble dels tres ò
-quatre pardals, el cant d’en Barrabola
-ressonava somort y cuydava
-fondres en la pesada sinfonía:</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse center">Ay, dulce amada esposa</div>
-<div class="verse center">en mi dolor ¡ay! me desespeeeeéro...</div>
-<div class="verse center">mi pecho hiel rebosa</div>
-<div class="verse center">lleno de angustia,</div>
-<div class="verse center">lleno de angustia,</div>
-<div class="verse center">y me muero...</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>Y’l cant s’afeblía... s’afeblía... Y
-semblava que fos de debò que s’anés
-morint en Barrabola... Y vèus aquí<span class="pagenum"><a name="Page_71" id="Page_71">[71]</a></span>
-que, de cop sobtat, al home va entrarli
-com una mena d’ensopiment...
-El sol, axecantse magestuós cap a la
-mitxdiada, li batía al cim del cap,
-entaforantli’ls seus raigs de foch
-clepsa endins, com si li volgués fiblar
-el such del cervell... Però, ab
-tot y la pesantor de la calda, ell seguía
-ferm al devant del ninxo de la
-seva primera dòna, com si ab el cant
-volgués resucitarla. Axò sí, a cada
-vers del cant, li crexía l’ensopiment
-de tal manera, que la veu se li abaxava
-sense ferhi esment y’ls ulls li
-feyan pampallugues y’l cap li esdevenía
-fexuch y se li balancejava com
-el d’aquelles tortugues que vènen
-per les fires.</p>
-
-<p>Per fi, va ser tot ell que’s va balancejar,
-y a la poca estona, el pes del
-cap va vèncer al del còs, y el còs va
-caure esternellat a terra.</p>
-
-<p>Hi estava tan poch fet a tractarse
-ab el día, que la soleyada l’havía reprès.</p>
-
-<p>Ventura que l’enterramorts va
-entrar a la poca estona, se va adonar
-d’ell y’l va arrossegar a l’ombra,
-hont va conseguir retornarlo ab penes
-y fatichs.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_72" id="Page_72">[72]</a></span></p>
-
-<p>Mes, tot aquell día va romandre
-com boig, aclaparat per una visió
-qu’havía tingut al moment de perdre
-conexensa y que desde aleshores
-el perseguía... ¡Oh, la torturadora
-visió!... Se li havía clavat al cervell
-y al cor ab tota la forsa d’un remordiment...
-La seva primera dòna li
-havía comparegut amortallada, demanantli
-compte dels disgustos que
-d’ell havía sofert en vida, dientli ab
-un gran crit qu’aquells disgustos
-eran els que l’havían morta y profetisantli
-pera abans de gayre la mort
-de la nova muller, qu’acabaría fonentse
-com ella de passió d’ànima.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_73" id="Page_73">[73]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="VIII">VIII<br />
-<span class="smaller smcap">De com el ser viu moltes vegades
-no vol dir rès.</span></h2>
-</div>
-
-<p>En Bernat, el pare de la Carme,
-era un home molt viu. Petit y rodanxó,
-passava’ls díes assegut derrera’l
-banch, fent espardenyes y
-més espardenyes, posanthi la matexa
-atenció que si brodés. Però no
-calía fiarsen massa d’aquella atenció,
-per que per molta que n’esmersés
-en la tasca, n’hi sobrava prou pera
-enterarse de tot lo que passava al
-carrer. Anèm a dir que’l carrer era
-curt, però lo mateix tenía... Encara
-que hagués estat més llarch que
-un día d’angunia, ell hauría estat
-al corrent de la gent que passava,<span class="pagenum"><a name="Page_74" id="Page_74">[74]</a></span>
-de les entrades y sortides de tots els
-vehins, de les pastes que tirava a
-l’olla la Marieta del estanch, del sopar
-que feya la flequera, dels volts
-que donava’l fill del jutge fent l’os
-a la filla del batlle... Rès se li escapava
-a n’en Bernat. Per axò tots els
-que’l conexían deyan qu’era curt
-d’estatura però llarch de vista... Y
-l’home, quan sentía semblant alabansa,
-se’n trobava tot afalagat y
-pensava que sí, que tenían rahó els
-que tal deyan... Y es nèt que’n tenían!
-Lo qu’es el que volgués atraparlo
-a n’ell, ja calía que’s calsés be
-y’s tregués la sòn de les orelles.</p>
-
-<p>Ab tot, feya alguns díes qu’era
-ell qui havía de trèuressela la sòn...
-Del matí al vespre se’l veya donar
-caparrades, treballant mandrosament,
-com si’s sentís llassat per un
-reguitzell de nits de vetlla.</p>
-
-<p>Y justament d’aquí li venía’l mal:
-d’haver passat totes aquelles nits
-sense aclucar els ulls, tement que
-en Barrabola volgués intentar una
-nova serenata... ¡Pobre Barrabola
-qu’ho hagués probat! Lo qu’es de
-una escaldada que li botllofés tota
-la còrpora, l’ase’m toch si hauría<span class="pagenum"><a name="Page_75" id="Page_75">[75]</a></span>
-pogut escaparsen. L’hi duya votada
-en Bernat. Y per axò cada nit, quan
-estava segur de que la Carme ja dormía,
-baxava a la rebotiga per la
-escala interior, encenía la llar, hi
-posava una olla plena d’aygua y se
-n’entornava al pis, posantse al
-aguayt derrera la finestra, esperant
-veure l’ombra d’en Barrabola y sentir
-un punteig de guitarra pera anar
-a cercar l’olla y abocar l’aygua bullenta
-al demunt del atrevit.</p>
-
-<p>Però si ell vetllava, la Carme dormía
-de conill y no dexava pas de
-vigilarli les maniobres, pensant avisar
-d’una manera ò altra a n’en Barrabola,
-en cas de que’l vegés en
-perill... Separada d’ell, be; volerli
-mal, de cap manera.</p>
-
-<p>Y axís anavan passant els díes, y
-en Barrabola no donava senyals de
-que al món fos... Y quan ja se n’havían
-descapdellat una quinzena, en
-Bernat va convèncers de que’l seu
-gendre ja n’havía tingut prou ab
-l’escàndol d’aquella nit de la serenata,
-y va dexar de vetllar. La que
-no’n va restar convensuda de que no
-hi tornés, va ser la Carme que, pensant
-ab el seu Rafel, no podía aclucar<span class="pagenum"><a name="Page_76" id="Page_76">[76]</a></span>
-els ulls y cada nit passava
-llargues estones abocada a la finestra,
-sorprenentla molts cops allí les
-primeres lluhissors de l’auba y el concert
-dels galls cridant al sol. Y fins
-se’n sentía amargada la dòna d’aquell
-allunyament del seu marit... Li semblava
-un despreci insofrible...</p>
-
-<p>Mes, una matinada, ja entrat l’octubre,
-va veure avensar desde’l cap
-del carrer la tossa d’un home y tota
-se’n va estremir... ¡Era ell! ¡ell mateix!.....
-El barret tirat enrera y el
-bandereig dels faldons del jaqué ho
-testimoniavan ab prou claretat...</p>
-
-<p>¡Quín salt va ferli’l cor! Semblava
-qu’anés a esbotzarli’l pit... Per un
-instant, va restar esmaperduda... Y
-vèus aquí que, al anar pera tancar la
-finestra, no va gosar, donant temps
-a n’en Rafel pera arribar al bell
-dessota y dirli ab veu trencada:</p>
-
-<p>&mdash;No tanquis, Carmeta... T’ho
-prego, t’ho demano ab les llàgrimes
-als ulls... ¡Compadèixte de mi!&mdash;</p>
-
-<p>La Carme no va respondre, però
-tampoch va tancar.</p>
-
-<p>&mdash;Escólta, Carmeta..... He estat
-malalt... T’he anyorat molt...&mdash;</p>
-
-<p>Axò ja va interessarla, obligantla<span class="pagenum"><a name="Page_77" id="Page_77">[77]</a></span>
-a treure tot el còs enfora pera preguntar
-ab emoció:</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿què has tingut? ¡Dígues!</p>
-
-<p>&mdash;No ho sé... Va entrarme’l sol
-al cap... Diu que tot me va venir
-d’axò... Emprò jo estich que d’ahont
-va venirme, va ser del anyorament
-que’m consum.</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿quí t’aconduhía?</p>
-
-<p>&mdash;L’aprenent.</p>
-
-<p>&mdash;Ja’t planyo.</p>
-
-<p>&mdash;No gayre no’m planys... Ja tornarías
-ab mi si’m planyías.</p>
-
-<p>&mdash;Tu t’ho has perdut axò.</p>
-
-<p>&mdash;¡Tórna a casa, Carmeta!...</p>
-
-<p>&mdash;¡May de la vida!... Ja me n’has
-donat prou de disgustos.</p>
-
-<p>&mdash;El teu gènit te’ls ha donat...
-¡Com que tot ho prens a la valenta!</p>
-
-<p>&mdash;Senyal que t’estimo.</p>
-
-<p>&mdash;¿De debò, Carmeta?</p>
-
-<p>&mdash;No... Vuy dir que t’estimava.</p>
-
-<p>&mdash;¿Y ara nó?</p>
-
-<p>&mdash;Ara nó.</p>
-
-<p>&mdash;¿Ni una mica?</p>
-
-<p>&mdash;¡Ni una mica!</p>
-
-<p>&mdash;Que sí...</p>
-
-<p>&mdash;Que nó...</p>
-
-<p>&mdash;¡A que no ho juras!</p>
-
-<p>&mdash;No haig de jurarte rès.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_78" id="Page_78">[78]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Per que tens por de jurar fals.</p>
-
-<p>&mdash;Axò sí que nó... M’he tornat
-molt diferenta ara.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, axís ¡adeu per sempre!</p>
-
-<p>&mdash;¡Còm!... nó... ¡Atúrat!... ¿Què
-vols fer?</p>
-
-<p>&mdash;Jo, rès... Ja ho farà’l disgust...
-Per que jo estich qu’aquest disgust
-me matarà.</p>
-
-<p>&mdash;Prou que’t distreuràn els
-amichs...</p>
-
-<p>&mdash;No hi hà distracció que valgui...
-Si tu no tornas a casa, soch mort.</p>
-
-<p>&mdash;Y si hi torno, soch morta.</p>
-
-<p>&mdash;Te prometo que no’t donaré un
-que sentir...</p>
-
-<p>&mdash;Oh, es que no serías pas tu
-qui’m mataría.</p>
-
-<p>&mdash;¿Donchs quí?</p>
-
-<p>&mdash;El pare. Sempre m’ho diu que
-abans de tornar ab tu m’esberlarà
-la clepsa d’un cop de pal.</p>
-
-<p>&mdash;¡Quín gènit!</p>
-
-<p>&mdash;Ja té rahó, per xò, el pare.</p>
-
-<p>&mdash;Lo que té es molt mal cor.</p>
-
-<p>&mdash;¡Pobre pare!</p>
-
-<p>&mdash;¡No me’l defensis!</p>
-
-<p>&mdash;¡Dret hi tinch!</p>
-
-<p>&mdash;També’n tinch jo de demanar
-lo qu’es meu.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_79" id="Page_79">[79]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;T’haguessis portat be quan era
-hora.</p>
-
-<p>&mdash;Ja m’hi portaré d’ara endavant.</p>
-
-<p>&mdash;Es massa tart, ara.</p>
-
-<p>&mdash;Nó que no ho es... Tórna ab
-mi y ho veuràs.</p>
-
-<p>&mdash;¡May més!</p>
-
-<p>&mdash;¡Míra que te’n penediràs!...</p>
-
-<p>&mdash;Més me’n penediría si tornés
-ab tu.</p>
-
-<p>&mdash;¿Es dir que no hi ha remey?</p>
-
-<p>&mdash;¡Nó!</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, tiraré per justicia.</p>
-
-<p>&mdash;Tu mateix.</p>
-
-<p>&mdash;Adeu.</p>
-
-<p>&mdash;Adeu.&mdash;</p>
-
-<p>Y en Barrabola va tirar carrer
-amunt y la Carme va tancar la finestra.
-Però al cap d’un moment
-va tornarla a obrir, y en Barrabola,
-sentint el grinyol de les frontisses,
-va recular unes passes.</p>
-
-<p>&mdash;¿Que’m cridavas, Carmeta?</p>
-
-<p>&mdash;Sí,&mdash;va fer la dòna. Y ab ayre
-de llàstima, va ajustar:</p>
-
-<p>&mdash;<em>Cúydat</em> be, ¿sents?</p>
-
-<p>&mdash;¡Vés a la...!&mdash;</p>
-
-<p>No va poder acabar la frase en Rafel,
-per que en Bernat, despertat de
-un surt pel grinyol de la finestra, va<span class="pagenum"><a name="Page_80" id="Page_80">[80]</a></span>
-obrir sobtadament la de la seva cambra
-y va cridar:</p>
-
-<p>&mdash;¿Quí hi hà aquí?&mdash;</p>
-
-<p>Mes ningú va respondre. En Rafel,
-lleuger com un gat, havía tingut
-temps d’amagarse... Justament sota
-la finestra de la seva dòna n’hi havía
-una de rexada que venía gayrebé a
-peu pla y feya prou buyt a la paret
-pera que’l còs d’en Barrabola podés
-dissimularshi. Y allí, tot quiet, arrapat
-als barrots, va estarhi llarga estona,
-mentres la Carmeta, entrant
-ab faldillots a l’habitació del seu pare,
-li preguntava de què se les havía.</p>
-
-<p>&mdash;De rès,&mdash;va respondre en Bernat.</p>
-
-<p>&mdash;Ja no s’ho val l’espant que
-he tingut... ¡Tan ben agafat que tenía’l
-sòn!</p>
-
-<p>&mdash;Oh, es que’m semblava qu’havía
-sentit aquell brètol.</p>
-
-<p>&mdash;Ho debeu haver somiat.</p>
-
-<p>&mdash;Podé’sí...</p>
-
-<p>&mdash;Ben segur, home...</p>
-
-<p>&mdash;Es qu’es molt atrevit aquell. Y
-a mi ningú me la fa...</p>
-
-<p>&mdash;¡Cà!... Jo no crech pas que gosi
-tornar, després de les que li vareu
-dir l’altre día.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_81" id="Page_81">[81]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Podé’nó.</p>
-
-<p>&mdash;Vatja, bona nit, pare.</p>
-
-<p>&mdash;Bona nit...&mdash;</p>
-
-<p>Y l’home va tornarsen a geure...</p>
-
-<p>En Barrabola, endevinantho, va
-probar d’enfilarse rexa amunt... Y
-quan la Carme, ab gran compte, va
-tornar a obrir la finestra, va haver de
-reprimir un crit de sorpresa, al trobarse
-la cara a dos pams de la del
-seu marit, que se la contemplava
-suplicant.</p>
-
-<p>&mdash;¡Vésten! ¡fúig!... Si’l pare t’axarpés...</p>
-
-<p>&mdash;No’m treguis, Carmeta... Enrahonèm
-una mica...</p>
-
-<p>&mdash;Nó, no pot ser...</p>
-
-<p>&mdash;Sí que pot ser... ¿M’estimas?</p>
-
-<p>&mdash;Sí... Però vésten...</p>
-
-<p>&mdash;¿De debò m’estimas?</p>
-
-<p>&mdash;Te dich que sí.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, tórna a casa...</p>
-
-<p>&mdash;No pot ser...</p>
-
-<p>&mdash;Axís, dígas que no m’estimas.</p>
-
-<p>&mdash;No ho merexes pas gayre...</p>
-
-<p>&mdash;Perdónam, Carmeta...</p>
-
-<p>&mdash;Sí... ja’t perdono... Y ara, vésten...</p>
-
-<p>&mdash;Enrahonèm una mica més...</p>
-
-<p>&mdash;De cap manera..... Has estat<span class="pagenum"><a name="Page_82" id="Page_82">[82]</a></span>
-malalt y l’ayre de la nit pot empitjorarte...</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò ray!...&mdash;</p>
-
-<p>Y, encamallantse al antpit de la
-finestra, en Barrabola va escórrers
-suaument cap a dintre.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_83" id="Page_83">[83]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="IX">IX<br />
-<span class="smaller smcap">Unes rahons matrimonials, un cedassayre
-cedasser, una discussió,
-y una serenata interrompuda.</span></h2>
-</div>
-
-<p>La revendería d’en Requena anava
-una mica de cap per avall. L’home
-feya la joventut, y la seva dòna’s
-morfonía, com se morfonían la d’en
-Fresques y la del Cedassayre y les
-de tots els <em>habitants</em> casats.</p>
-
-<p>&mdash;¡Aquets companys t’han de perdre!&mdash;solía
-dir ella.</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Quíta, mujer! Déjame en paz</em>,&mdash;replicava
-ell.</p>
-
-<p>&mdash;Es que’ls teus companys ens
-han robat la nostra.</p>
-
-<p>&mdash;<em>El hombre debe expansionarse.</em></p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_84" id="Page_84">[84]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Ara mateix te serà hora. ¡Vell
-y boig!</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Pauleta!</em>... <em>¡No insultes!</em></p>
-
-<p>&mdash;No me’n donguis motius... La
-botiga va malament.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Y ¿tengo yo la culpa?</em></p>
-
-<p>&mdash;Sí que la tens, per que no tancas
-may y tot va de <em>riba-revuelta</em>. Ets
-un mal pare, un mal marit y un mal
-ciutadà.</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Pauleta!...</em></p>
-
-<p>&mdash;¿Què?.. ¿Què vols dir?</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Míra, Pauleta!...</em></p>
-
-<p>&mdash;¿Què faràs? ¿Què?... No més
-faltaría axò: que’m peguessis.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Yo no digo tanto.</em></p>
-
-<p>&mdash;Emprò m’amenassas.</p>
-
-<p>&mdash;<em>No es eso, mujer... Es que con
-tus insultos se me sube la sangre a la
-cabeza...</em></p>
-
-<p>&mdash;A mi ja no m’hi puja per que
-me l’has recremada a disgustos...
-¡Ay, Senyor! ¡quí m’ho havía de dir
-qu’a les seves velleses el meu home’s
-tornaría el <em>verdugo</em> de la familia!...
-¡Tan pacífich y reposat que
-era!... Tant com estimava’ls fills
-abans...</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_85" id="Page_85">[85]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;<em>También les quiero ahora, mujer...</em></p>
-
-<p>&mdash;Si’ls estimessis, no farías lo que
-fas. Vès si està be qu’un home que
-ja podría ser avi, corri la <em>tuna</em> com
-ho fas tu...</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Y dale con tus trece!</em></p>
-
-<p>&mdash;No fossis tan perdut...</p>
-
-<p>&mdash;<em>Si eso no es ser perdido... El
-hombre...</em></p>
-
-<p>&mdash;Ja sé què vols dir: <em>debe expansionarse</em>...
-Y la dòna treballar per
-l’home... Te la dèu haver ensenyada
-en Fresques aquesta doctrina...</p>
-
-<p>&mdash;<em>Peró, mujer...</em></p>
-
-<p>&mdash;No hi hà <em>mujer</em> qu’hi valgui...
-En Fresques ne té la culpa de tot
-axò... Emprò véstel escoltant, que
-ja la pujaràs ben dreta la paret...</p>
-
-<p>&mdash;<em>Te digo que Frescas es un buen
-chico.</em></p>
-
-<p>&mdash;Sinó que no’n fa.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Cualquier santo haría lo que él
-con una mujer como la suya.</em></p>
-
-<p>&mdash;¡Critícala, encara!</p>
-
-<p>&mdash;<em>Si es un basilisco, mujer.</em></p>
-
-<p>&mdash;Una <em>màrtira</em> haurías de dir.</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Dios me libre de ella!</em></p>
-
-<p>&mdash;Aquestes son les bones.. ¡Que
-esgarrapin!</p>
-
-<p>&mdash;<em>Imítala, si te parece.</em></p>
-
-<p>&mdash;Encara no som allà hont anem.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_86" id="Page_86">[86]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Me gustaría!</em></p>
-
-<p>&mdash;Oh, prou... com que lo que vols
-es fer com en Fresques per poguer
-fer més el perdut... ¡Ay, Senyor! Me
-l’han ben cambiat a n’aquest home!&mdash;</p>
-
-<p>Y la Paula plorava... plorava
-amargament, y en Requena, sentint
-també que se li trencava’l cor, fugía
-de casa y no s’hi acostava d’un reguitzell
-d’hores... Y axò passava cada
-día, y molts díes dues vegades... Y
-la salut d’en Requena se’n ressentía
-de mala manera, fins al punt de que
-anava perdent carns y tornantse
-ullerós y macilent... tan macilent y
-tan ullerós, que tots els companys
-se’n varen adonar y fins n’hi varen
-fer broma... Però’l que més va ferirlo,
-va ser el Cedassayre, que li duya
-votada de molt temps.</p>
-
-<p>&mdash;¡Quín carrabiner, que’s dexa
-acoquinar per la dòna!... ¿Què s’ha
-fet d’aquell Requena que no dexava
-blexar als contrabandistes?... Haguessis
-de venirhi ara a pèndrem el
-<em>fardo</em> que’m vares pendre aquella
-nit...</p>
-
-<p>&mdash;<em>Esas son historias pasadas...</em></p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_87" id="Page_87">[87]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Sí, sí... Vés dient... El cas es
-qu’ara la dòna’t domina...</p>
-
-<p>&mdash;<em>¡Quiá!</em></p>
-
-<p>&mdash;Com que no ho sabessim...</p>
-
-<p>&mdash;<em>Pues precisamente no es mi mujer
-la que me tiene así, delgadito como
-un espárrago.</em></p>
-
-<p>&mdash;¿Donchs quí, si’s pot saber?</p>
-
-<p>&mdash;<em>No se puede.</em></p>
-
-<p>&mdash;¡Confítatho!</p>
-
-<p>&mdash;<em>Yo me entiendo.</em>&mdash;</p>
-
-<p>Al dir axò, va fer una guinyada
-a n’en Pepis, un’altra a n’en Barrabola,
-un’altra a n’en Fresques, y’s
-va despedir de la companyía <em>hasta
-la madrugada</em>.</p>
-
-<p>&mdash;¡El seguexo!&mdash;va dir el Cedassayre
-de baix en baix.</p>
-
-<p>&mdash;Mal fet;&mdash;va obgectar en Pepis.&mdash;Quan
-ell no diu ahont và, senyal
-que no li convé que ho sapiguem.
-Donchs, respectèmli la voluntat.</p>
-
-<p>&mdash;Sí senyor, té rahó en Pepis;&mdash;va
-afegir en Barrabola, que d’alguns
-díes ensà també solía despedirse dels
-companys a les primeres hores de
-la nit y no s’hi ajuntava fins a la de
-despedirse pera anarsen cada hu a
-casa seva.</p>
-
-<p>&mdash;Axò de fer les coses en secret,
-no es ser company,&mdash;va insistir el
-Cedassayre.&mdash;Y si en Requena ò en<span class="pagenum"><a name="Page_88" id="Page_88">[88]</a></span>
-Barrabola tenen alguna gangueta,
-no hi hà per que amagarne la satisfacció
-als companys.</p>
-
-<p>&mdash;Ah, noy, ab aquestes coses,
-cada hu va a la seva. Jo, dels meus
-actes secrets, no’n tinch de donar
-satisfacció a ningú. Cada hu que
-s’espavili.</p>
-
-<p>&mdash;El cas es que les serenates se’n
-ressenten... Y vès si es lo qu’era la
-banda de guitarres y bandurries.</p>
-
-<p>&mdash;Axò ja es tacar l’honor artístich
-y tacarlo sense rahó, per que
-no’m podràs citar una sola nit d’ensaig
-que jo no hagi comparegut a la
-llista, ni una nit de serenata que
-hagi dexat d’ocupar el meu lloch.</p>
-
-<p>&mdash;¡Es veritat! El xicot compleix;&mdash;va
-afirmar en Terratrèmol donant
-un cop de crossa a terra.</p>
-
-<p>&mdash;Trobo que sí;&mdash;va recalcar en
-Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Té rahó en Barrabola;&mdash;va fallar
-en Fresques.</p>
-
-<p>&mdash;No hi hà retop;&mdash;va confirmar
-en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;Lo que hi hà&mdash;va acabar per
-dir en Barrabola,&mdash;es que aquest
-no’n té prou ab ser Cedassayre, sinó
-que vol ser cedasser y tot.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_89" id="Page_89">[89]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¿Veus? ara ets tu que’m tacas
-l’honor professional.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, ¿per què t’agradan tant
-les cedasseríes?</p>
-
-<p>&mdash;Axò es fals. Lo que trobo es
-que’l fer les coses en secret, no es ser
-company.</p>
-
-<p>&mdash;Be, vatja, val més no ferne cas
-de les teves ximpleríes... Adeussiau,
-noys... Fins a l’hora de la retreta...</p>
-
-<p>&mdash;¡Ah, mano! ¡Ho sabés la Carme
-axò!&mdash;va dirli bromejant en Pepis.
-Y va afegir tot seriós:&mdash;Ben segur
-que’t treuría’ls ulls, encara qu’estigueu
-separats.&mdash;</p>
-
-<p>Però en Barrabola ja devallava la
-escala y, rient tot sol dels supòsits dels
-companys, emprenía carrer amunt,
-pera trencar després a l’esquerra,
-girantse de tant en tant pera vigilar
-que no’l seguissin, y anant a raure,
-després d’una pila de giragonses, a
-sota la finestra de la Carme. Un cop
-va serhi, va fer un xiulet suau y va
-comensar a enfilarse per la rexa. Y
-quan va arribar al cap d’amunt, la
-finestra’s va obrir ab gran compte y
-va ressonar en la nit el soroll d’un
-petó.</p>
-
-<p>Mentrestant els companys, a la<span class="pagenum"><a name="Page_90" id="Page_90">[90]</a></span>
-sala de cafè, comentavan alegrement
-aquelles escapades d’en Barrabola y
-sobretot la d’en Requena.</p>
-
-<p>&mdash;Podé’sí qu’a les seves velleses
-se desencaminarà;&mdash;deya en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;Se coneix que no l’has conegut
-de jove;&mdash;afirmava en Fresques,
-convensut de que no calumniava
-al seu amich més íntim.</p>
-
-<p>&mdash;Y cà, home... Prou que se li
-veu que sempre ha estat un tros de
-pa;&mdash;deya en Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Sí, sí, anèu dient vosaltres.....
-¡Sabessiu les coses que jo’n sé d’en
-Requena!...</p>
-
-<p>&mdash;¡Y què has de saber, tu!&mdash;cridava’l
-Cedassayre.&mdash;Lo qu’ell t’ha
-contat sabs... Y lo qu’ell conta no
-son més que boles...</p>
-
-<p>&mdash;Axò es faltar a un company. Y
-podé’no li dirías a la cara lo que
-dius al seu derrera.</p>
-
-<p>&mdash;¡No li hauría de dir!</p>
-
-<p>&mdash;¡Llengua!</p>
-
-<p>&mdash;Demà ho veurèm.</p>
-
-<p>&mdash;Prou qu’ho podrèm veure a la
-matinada.</p>
-
-<p>&mdash;Si compareix.</p>
-
-<p>&mdash;¡No ha de comparèxer! ¿Te<span class="pagenum"><a name="Page_91" id="Page_91">[91]</a></span>
-pensas qu’es tan informal com tu?...</p>
-
-<p>&mdash;¿A qui diràs informal?</p>
-
-<p>&mdash;Vaja, noys, calma;&mdash;va saltar en
-Pepis, veyent que la discussió prenía
-mal ayre. Y per probar d’esbargirlo,
-va proposar que s’anés a fer una modesta
-serenata.</p>
-
-<p>&mdash;Ja està dit.</p>
-
-<p>&mdash;Ja està dit.</p>
-
-<p>&mdash;¿Quí portarà l’armonium, no
-haventhi en Requena pera ajudar a
-n’en Fresques?</p>
-
-<p>&mdash;No n’hi haurà: avuy farèm serenata
-a veus soles. Y tot lo més, jo
-agafaré una guitarra y’l Cedassayre’l
-contrabaix.</p>
-
-<p>&mdash;Però ¿a quí obsequiarem?</p>
-
-<p>&mdash;¡A la Marieta!&mdash;va tronar en
-Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;¿Ab el xotis de sàtira?</p>
-
-<p>&mdash;Nó, avuy hem de cantarli la
-habanera de la <em>xinita</em>.</p>
-
-<p>&mdash;¡Massa trista!...</p>
-
-<p>&mdash;No hi fa rès... A veure si axís
-se commourà.</p>
-
-<p>&mdash;¿Sómhi, donchs?</p>
-
-<p>&mdash;Sómhi.&mdash;</p>
-
-<p>Y varen llensarse tots al carrer, y
-al cap de mitx quart, sota la finestra
-de la cambra hont dormía la Marieta<span class="pagenum"><a name="Page_92" id="Page_92">[92]</a></span>
-a la casa hont servía, ja se les heyan
-ab el sereno y un municipal,
-que’ls exigían la presentació de permís
-pera cantar.</p>
-
-<p>&mdash;¡No’n necessitem ni n’hem necessitat
-may!&mdash;deya en Terratrèmol,
-treyent foch pels ulls.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, ara hi hà batlle nou y
-no vol dexar cantar sense permís;&mdash;remugava’l
-sereno.</p>
-
-<p>&mdash;Ja s’hi acostumarà.</p>
-
-<p>&mdash;<em>El primero que cante, ¡al cuartelillo!</em>&mdash;amenassava’l
-municipal.</p>
-
-<p>&mdash;Vaja prou,&mdash;va concloure en
-Pepis:&mdash;¡A la una, a les dues!...</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse center">Ay chinita pronuncia el ¡sí!</div>
-<div class="verse center">¡ay chinita por compasión!</div>
-<div class="verse center">¡ay chinita, chinita, chinita!</div>
-<div class="verse center">no me partas el corazón.</div>
-<div class="verse center">Chinita mía,</div>
-<div class="verse center">vén y verás,</div>
-<div class="verse center">como en mis brazos</div>
-<div class="verse center">feliz serás...</div>
-<div class="verse center">¡fe-liz... se-raaás!</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>&mdash;La veritat es que ho xafan be
-¿fa tu?&mdash;va preguntar el sereno al
-final de la estrofa.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Eso sí que no hay por que negarlo</em>;&mdash;va
-observar el municipal.</p>
-
-<p>Y l’un y l’altre varen restar embadalits
-fins al final de la cansó, en<span class="pagenum"><a name="Page_93" id="Page_93">[93]</a></span>
-que unes veus de ¡foch! varen trencàlshi
-l’encís.</p>
-
-<p>Però aleshores va plegar la serenata,
-per que’ls <em>habitants</em>, al sentir
-les veus, varen dexar tot seguit la
-tasca artística, pera dirigirse corrent
-a treure les bombes, guiats per en
-Fresques, qu’era bomber.</p>
-
-<p>Y primer varen ser ells al lloch
-del sinistre, que no pas el sereno y
-el municipal.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_94" id="Page_94">[94]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="X">X<br />
-<span class="smaller smcap">De com en Pepis Calau va ferse
-seu al batlle y de com el batlle
-va ser nomenat president honorari
-dels «Habitants de la
-lluna.»</span></h2>
-</div>
-
-<p>Eran tres quarts de dotze del matí
-quan en Pepis sortía de casa.
-Anava tot seriós, ab l’ample barret
-més entregirat que de costum y ab
-l’ayre d’un home que va a cumplir
-una missió important.</p>
-
-<p>Y ben cert que ho era la que duya.
-Cabalment anava a veure al batlle
-nou, pera parlarli d’allò dels permisos
-de cantar. Havía sabut que’l
-batlle volía cridarlo a comptes, y
-ell no hi passava. Y per axò havía<span class="pagenum"><a name="Page_95" id="Page_95">[95]</a></span>
-decidit anarne a demanar, segant
-axís l’aventatge a la primera autoritat
-de la vila.</p>
-
-<p>Resolt a fer d’acusador en lloch
-de resignarse a ser acusat, va entrar
-ab altivesa a la casa del comú.</p>
-
-<p>&mdash;¿El senyor batlle?</p>
-
-<p>&mdash;No hi es. Els díes de mercat té
-feyna a la botiga.</p>
-
-<p>&mdash;¡Va be!&mdash;</p>
-
-<p>Y va dirigirse a la botiga del batlle,
-situada al bell costat de la revendería
-d’en Requena... Era una botiga
-de llauner tota plena de lluhissors
-metàliques. Les olles de llauna, els
-cantis de llauna, les tapadores de
-llauna, totes les peses de llauna apilades
-a dreta y esquerra y penjades
-a rengles de les vigues del sostre,
-cantavan una sinfonía de tons esbojarrats
-y enlluhernadors.</p>
-
-<p>&mdash;¿El senyor batlle?</p>
-
-<p>&mdash;No hi es.</p>
-
-<p>&mdash;Sembla un ministre aquest home.
-En lloch se’l pot veure.</p>
-
-<p>&mdash;¿Què diu què?</p>
-
-<p>&mdash;¿Que ahont el podría trobar?</p>
-
-<p>&mdash;A la parada.&mdash;</p>
-
-<p>Donchs, ¡cap a la parada s’ha dit!
-Allà sí que n’era de forta la sinfonía<span class="pagenum"><a name="Page_96" id="Page_96">[96]</a></span>
-de llum. El sol batía de plè al
-demunt de les olles, que feyan la
-rateta als plats-giradors; els plats
-giradors, ferits també per l’astre, la
-feyan a les olles; els raigs exits d’un
-canti, se barallavan ab els que llensava
-una galleda; els de la galleda
-topavan de rebotintes ab els d’un
-feix de ratlladors que formava com
-una toya de diamants encesos; y
-olles y plats-giradors y cantis y ratlladors
-y galledes, estremintse al
-buf del ayre, dansavan entre un deliri
-de claretats encegadores...</p>
-
-<p>&mdash;¿El senyor batlle?</p>
-
-<p>&mdash;¡Ola, noy!... Pòsat el barret.</p>
-
-<p>&mdash;Ab el seu permís...&mdash;</p>
-
-<p>Y, fent una reverencia, en Pepis,
-qu’acabava de descobrirse, se va cobrir
-de nou.</p>
-
-<p>El batlle era un home gras y roig
-y menut. Duya brusa llarga, se dexava
-bigoti y pèra, qu’eran d’un
-blanch grogós, y’s bellugava pesadament,
-fòra quan se tractava de despatxar.</p>
-
-<p>&mdash;Y donchs, ¿què hi hà de nou?&mdash;va
-preguntar a n’en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;Voldría que’m concedís cinch
-minuts d’audiencia per exposarli<span class="pagenum"><a name="Page_97" id="Page_97">[97]</a></span>
-atentament una quexa relacionada
-ab el servey d’ordre públich.&mdash;</p>
-
-<p>Ni la més lleugera sospita de rialla
-traía la formalitat d’en Pepis, que
-havía près una actitut digna y còmicament
-respectuosa.</p>
-
-<p>&mdash;¿Vols qu’anem a beure un glop
-y axís podrèm parlar tranquilament?&mdash;va
-proposar el batlle, enternit per
-les bones maneres d’en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;Com vulgui’l senyor batlle.</p>
-
-<p>&mdash;Espérat, donchs, qu’iré a posarme’l
-gech, per ferte una mica de
-costat.</p>
-
-<p>&mdash;¡Cà, home! El senyor batlle
-tant ho es ab gech com ab brusa.
-No s’ha de mirar el vestit.</p>
-
-<p>&mdash;Ab axò tens rahó...</p>
-
-<p>&mdash;¡Y sí, home!</p>
-
-<p>&mdash;Vatja donchs, anèm.&mdash;</p>
-
-<p>Y, tot orgullós de que’l vegessin
-anar en companyía del hereu Calau,
-el batlle va encarregar la parada al
-aprenent y va dirigirse ab en Pepis
-al Cafè del <em>Recreo</em>, qu’obría les seves
-portes a una banda del mercat. Però,
-al vèurel plè de gent, en Pepis va
-tenir una pensada:</p>
-
-<p>&mdash;Veurà, senyor batlle, si m’ho
-permet, el convidaré jo... Aquí no<span class="pagenum"><a name="Page_98" id="Page_98">[98]</a></span>
-hi estaríam be per tractar de lo que
-hem de tractar.</p>
-
-<p>&mdash;Anèm allà hont vulguis; però,
-ab axò de convidar tu, no m’hi confronto...
-Y si’m vols fer un favor,
-no m’ho diguis més axò de senyor
-batlle... Dígam Xico y tràctam de
-vos, com sempre. Ja sé qu’ets demòcrata,
-y tu també sabs que jo’n soch.</p>
-
-<p>&mdash;Es que jo no vinch a parlar a
-n’en Xico, sinó al senyor batlle.</p>
-
-<p>&mdash;Be, tant li fa.</p>
-
-<p>&mdash;De cap manera.</p>
-
-<p>&mdash;¡Sí, home!</p>
-
-<p>&mdash;¡Oh, cà!</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, tu mateix.&mdash;</p>
-
-<p>Articulejant per aquest istil, s’havían
-apartat del Cafè del <em>Recreo</em> y
-enfilavan ja’l carrer hont tenían el
-domicili social els <em>Habitants de la
-lluna</em>. Y veusaquí que, sense adonarsen,
-la primera autoritat de Planells
-va trobarse a la poca estona
-assegut en una de les otomanes de
-la sala de juntes, al costat d’en Pepis
-y davant d’una tauleta de marbre.</p>
-
-<p>&mdash;¿Què vol pendre?</p>
-
-<p>&mdash;Lo que prenguis tu.</p>
-
-<p>&mdash;¿Cervesa?</p>
-
-<p>&mdash;Vínga cervesa.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_99" id="Page_99">[99]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¡Fidel! Cervesa pel senyor batlle
-y per mi.&mdash;</p>
-
-<p>En Fidel, qu’era a la cuyna enllestint
-el dinar per ell y’l seu fill, va
-fer un bot de sorpresa y va córrer a
-servir lo que li demanavan, fent
-grans acataments a n’en Xico y sentint
-un impuls d’aprofitar la ocasió
-pera demanarli aument de sou en el
-càrrech de nunci de la vila. Però, va
-dexarho per un’altra ocasió, al veure
-l’interès ab qu’en Pepis entaulava
-conversa ab el vell llauner.</p>
-
-<p>&mdash;Endemés sí, senyor batlle, tinch
-de comunicarli atentament una quexa.
-Hi hà un indivíduu del còs de
-municipals que no té gayres principis
-y anit volía dur a tots els <em>habitants</em>
-al <em>violón</em>, com si fossim uns
-facinerosos. Y axò està molt mal fet,
-per que’ls habitants no’ns fiquem ab
-ningú.</p>
-
-<p>&mdash;Be, entenèmnos&mdash;va interrompre’l
-llauner, sentintse autoritat:&mdash;es
-que’ls municipals y serenos tenen
-ordres meves.</p>
-
-<p>&mdash;¡No hi hà rès que dir! Les ordres
-del batlle son sagrades per els
-<em>habitants</em>. Lo únich que volem es
-que se’ns trasmetin ab cortesía. Y<span class="pagenum"><a name="Page_100" id="Page_100">[100]</a></span>
-axò es lo que no va fer el municipal.</p>
-
-<p>&mdash;El faré amonestar pel quefe del
-<em>cuerpo</em>.</p>
-
-<p>&mdash;Ja li serà difícil, per que justament
-era ell mateix... Y axò es lo
-que més va indignarnos. Per que si
-ell, qu’es el quefe, té tan mala criansa,
-¿què faràn els cinch indivíduus
-que forman el còs?</p>
-
-<p>&mdash;¡El suspendré de sou per un
-mes!&mdash;va exclamar indignat en Xico:&mdash;¿hont
-iríam a parar si’l que
-ha de donar llum, dona fum?&mdash;</p>
-
-<p>Però en Pepis, sentint de sobte
-una mena de remordiment, va intercedir
-en favor del acusat.</p>
-
-<p>&mdash;Nó, senyor batlle; ab una petita
-amonestació n’hi haurà prou per
-aquesta vegada... Es un pare de familia,
-y axò s’ha de mirar... Ell va
-portarse malament, tractant ab massa
-desconsideració una colla de ciutadans
-pacífichs, però axò no vol
-dir que la seva dòna y els seus fills
-n’hagin de tocar les encarregades.
-Jo mateix, qu’he formulat la quexa,
-soch el primer en demanarli perdó
-per l’interessat.</p>
-
-<p>&mdash;¡D’axò se’n diu noblesa de<span class="pagenum"><a name="Page_101" id="Page_101">[101]</a></span>
-sentiments!&mdash;va cridar en Xico, retenintse
-les llàgrimes.</p>
-
-<p>Y en Pepis, comprenent que ja’l
-tenía a punt d’admetlla, va comensar
-a pledejar la causa dels <em>habitants</em>
-en el sentit de que se’ls dispensés
-de permís pera dedicarse a les
-seves aficions filarmòniques.</p>
-
-<p>&mdash;Veurà, senyor batlle, al cap
-d’avall els <em>habitants</em> fem grans serveys
-a la població... Anit mateix, si no
-haguessim estat nosaltres, que varem
-acudir primer que ningú a apagar
-el foch de ca’n Verneda, tot Planells
-hauría cremat, per que allò era un
-infern. Feya horror de veure. Però
-nosaltres varem córrer a treure les
-bombes y, guiats per en Fresques,
-varem dominar el foch en mitj’hora
-escassa... Y lo mateix va succehir fa
-sis mesos ab el foch de ca’n Terrades,
-y lo mateix succehirà sempre. Per
-que, encara que’ns trobem engrescats
-en una serenata de compromís, si hi
-hà una necessitat a la vila, dexem
-els instruments al vocal de torn y
-correm com un sol home a donar
-auxili al que l’ha de menester..... Y
-axò no es pagat ab diners, senyor
-batlle... No cal més que fer una<span class="pagenum"><a name="Page_102" id="Page_102">[102]</a></span>
-mica de memoria per ferse càrrech
-del be qu’ha fet la organisació dels
-<em>habitants</em>... Un any enrera, cada nit
-hi havía <em>robos</em>... Donchs, gracies a
-nosaltres, que al primer crit de lladres
-ens posavam en moviment,
-varen poderse axarpar els saquejadors
-de corrals y esbotzadors de
-pisos y, míri, oli en un llum: tots
-els delinqüents, un cop purgat el
-delicte, han desaparegut de Planells...</p>
-
-<p>&mdash;Axò sí qu’es una rahó.</p>
-
-<p>&mdash;¡Ja ho crech! ¡Vès si n’hi ha hagut
-may més cap de <em>robo</em>!... Y es que
-tots els lladres saben que hi hà qui
-vetlla, veliaquí.</p>
-
-<p>&mdash;Oy, qu’es ben cert.</p>
-
-<p>&mdash;Tan cert, que jo estich que,
-mentres els <em>habitants</em> subsistexin,
-podría suprimirse la vigilancia nocturna.</p>
-
-<p>&mdash;Podé’sí, ¡veyas!</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, lo que cal, es que no
-se’ns posin trabes, fentnos demanar
-permisos que no poden servir per
-altra cosa que per entrebancar les
-nostres lícites expansions..... Nosaltres,
-cantant y fent gresca, no fem
-mal a ningú y fem be a la població<span class="pagenum"><a name="Page_103" id="Page_103">[103]</a></span>
-en pès, que pot dormir descansada,
-sense por de lladres ni de foch... Y
-axò es molt d’agrahir, senyor batlle.</p>
-
-<p>&mdash;Es veritat; emprò, ¿què us costaría
-de demanar permís?</p>
-
-<p>&mdash;Rès, ja ho sé... Lo que hi hà es
-que no hi pensem ab aquestes coses...
-Prou mals de cap ens dona la
-organisació dels nostres divertiments...</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò ray!... Ja ho arreglaré.....
-Us faré un permís per sempre.&mdash;</p>
-
-<p>Al sentir axò, en Pepis va axecarse
-ab ayre commogut y va estrènyer
-les mans del batlle en doble encaxada.</p>
-
-<p>&mdash;Aquest acte’l fa merexedor del
-agrahiment de tots els <em>habitants</em>.....
-Y mentres espero la ocasió de manifestarli
-el de tota la colla, rèbi la
-expressió del meu. ¡D’axò se’n diuen
-autoritats!</p>
-
-<p>&mdash;¡Gracies, noy!&mdash;va replicar tot
-confós en Xico.</p>
-
-<p>Y axecantse aleshores ell, va demanar
-a n’en Pepis que li ensenyés
-el local, del que va fer els més complerts
-elogis, afirmant que la sala de
-juntes hont acabavan de pendre la
-cervesa, tenía un ayre molt més senyor<span class="pagenum"><a name="Page_104" id="Page_104">[104]</a></span>
-que la de sessions de ca’la vila.</p>
-
-<p>Aquell día mateix a la tarde, va
-rebres al domicili dels <em>habitants</em> el
-permís pera fer tantes serenates com
-volguessin. Y’l senyor batlle, fins va
-tenir la pensada de castigar indirectament
-al quefe dels municipals,
-fentli dur el permís a n’ell mateix.</p>
-
-<p>Y com que de noble a noble no hi
-va rès, abans de vuyt díes en Xico
-va ser obsequiat ab una serenata de
-les més sorolloses. Però, no va acabarse
-ab la serenata l’obsequi, sinó
-que al endemà, de la serenata, una
-comissió presidida per en Pepis va
-dur al batlle’l diploma de president
-honorari de la Societat... Era un diploma
-gros, caligrafiat per el mateix
-Pepis y per en Barrabola y emmarcat
-per el Cedassayre, que va fer en la
-motllura un treball admirable. Mirèu
-si tenía importancia tot plegat,
-que’l vidre sol costava cinch duros...
-Tothom qui ha vist allò n’ha restat
-esmaperdut. Y encara avuy día&mdash;ab
-tot y fer anys qu’en Xico es mort&mdash;no
-arriba un sol foraster a Planells,
-que no vagi a veure tan extraordinaria
-obra, de la que n’es dipositari
-l’hereu del difunt.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_105" id="Page_105">[105]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="XI">XI<br />
-<span class="smaller smcap">Les nits dels «Habitants,» la expulsió
-d’en Requena, y les rahons
-d’en Terratrèmol a favor del
-culpable.</span></h2>
-</div>
-
-<p>&mdash;¿Ja hi som tots?</p>
-
-<p>&mdash;Sí.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, cada hu a casa seva.&mdash;</p>
-
-<p>Y al bell mitx del passeig, després
-de probar tots els socis ab llur presencia
-que a retirar tart no’ls guanyava
-ningú, se n’anavan a descansar...
-La llàstima era que molts se
-n’hi anavan cap-baxos y rumiosos,
-poch satisfets de les hores perdudes
-pera esperar la reglamentaria d’anar
-a joch.</p>
-
-<p>Al istiu ¡encara! Les serenates que<span class="pagenum"><a name="Page_106" id="Page_106">[106]</a></span>
-armavan per dintre la població y
-les gresques qu’anavan a fer pels
-pobles del voltant, els ajudavan a
-tots a passar distretament les hores
-de fosca. Però, al hivern ja eran figues
-d’un altre paner; al hivern se
-feyan eternes aquelles hores... Per
-que, desde mitx octubre a Pasqua
-florida, no calía pas comptarhi ab
-rodar l’olla per aquells carrers, escombrats
-per les bufades del tramontanal.
-Y axò feya que, durant les nits
-fredes, tots els socis se dividissin en
-colles pera anar a matar l’estona en
-diferents caus arrecerats. Els més
-rebogents d’entre’ls joves, ab en Terratrèmol
-de capitost, solían anar a
-raure cada nit a n’algun cau de vici
-dels carrers més apartats, hont feyan
-broma rompent mobles y pisa; en
-Fresques y dos ò tres més del seu
-tarannar, s’entafuravan a la cambra
-de jòch del Cafè del Sol; el Cedassayre
-anava al pastador d’un seu
-amich flequer, hont, després de fer
-riure als fadrins ab alguna historia
-alegra, feya petar una bacayna al
-damunt del forn... Els únichs dels
-qui no se sabía’l joquiner, eran en
-Barrabola y en Requena. Y axò que,<span class="pagenum"><a name="Page_107" id="Page_107">[107]</a></span>
-fòra les nits d’ensaig ò de serenata,
-no havían dexat may de desaparèxer
-havent près cafè, pera no reunirse
-ab la colla fins a la matinada.</p>
-
-<p>Però ¡es allò que diuen! per amagat
-que’s fassi’l foch, sempre treu
-fum; y’l Cedassayre, malgrat la opinió
-d’en Pepis Calau, va ficarse al
-cap de descobrir el misteri, comensant
-per en Requena... Y un vespre
-va seguirlo, y a la matinada, després
-d’haver donat en Pepis la veu de
-«cada hu a casa seva,» ell va aturar
-un moment als companys pera demanàlshi
-la celebració urgent d’una
-junta general.</p>
-
-<p>&mdash;¿De què’s tracta?&mdash;varen preguntarli.</p>
-
-<p>&mdash;D’expulsar un traydor,&mdash;va respondre.</p>
-
-<p>Y, gracies a la fosca, cap dels habitants
-va notar la rojor qu’encenía
-la cara d’en Barrabola, cregut de que
-la indirecta anava per ell.</p>
-
-<p>Per axò al endemà, quan, en plena
-junta, va sentir acusar pel Cedassayre
-a n’en Requena, va sospirar ferm
-y fins va tenir la poca latxa de posarse
-al costat del acusador, que
-probava ab arguments irrefutables la<span class="pagenum"><a name="Page_108" id="Page_108">[108]</a></span>
-necessitat d’expulsar al delinqüent.</p>
-
-<p>&mdash;Sí, companys, el ciutadà Requena
-ha mancat als estatuts... ¡Ha
-estat un Judes!... Per que ¿sabeu
-què feya ell, en lloch de retirar
-tart? ¡Llevarse dematí!... Jo, jo mateix,
-ahir vaig seguirli’ls passos.....
-A les dèu va sortir d’aquí, va fer
-una colla de giragonses per aquests
-carrers, y a un quart d’onze ja era a
-casa... La indignació que’s va apoderar
-de mi, no tenía límit, emprò
-vaig pensar: «¿quí sab? podé’s’ha descuydat
-alguna cosa...» Y vaig esperarlo
-que sortís... Y passa un quart,
-y no surt..... Y passa mitj’hora, y
-tampoch... Y passa una hora, y rès...
-<em>En fin, señores</em>, que’m vaig estar tota
-la nit prenent la serena, y fins a tres
-quarts de cinch de la matinada l’home
-no va sortir.</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò es indigne!&mdash;va cridar en
-Barrabola.</p>
-
-<p>&mdash;¡Y mereix un escarment!&mdash;va
-afegir en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Primer cal sentir al acusat;&mdash;va
-observar en Fresques.</p>
-
-<p>&mdash;Tens rahó, company.&mdash;</p>
-
-<p>Y en Pepis, trobant molt justa la
-observació, va donar un imperatiu<span class="pagenum"><a name="Page_109" id="Page_109">[109]</a></span>
-cop de campaneta pera fer callar a
-tothom, dirigint després la paraula
-al infelís Requena, qu’estava avergonyit
-y hauría volgut amagarse dèu
-canes sota terra.</p>
-
-<p>&mdash;¿Té alguna cosa per alegar en
-descàrrech seu, el ciutadà Requena?&mdash;</p>
-
-<p>L’acusat va axecarse y, posantse
-la gorra, va mormolar foscament:</p>
-
-<p>&mdash;<em>Ya... ya me iré... No se molesten...
-Veo que estoy de más aquí.....
-Dispensar, señores... No sirvo pa perdido
-¡la verdad!... Soy padre de familia...</em></p>
-
-<p>&mdash;Té rahó, l’home;&mdash;va observar
-en Terratrèmol:&mdash;sent pare de familia,
-ja se’l pot perdonar.</p>
-
-<p>&mdash;¡May!&mdash;va cridar el Cedassayre.
-Y va afegir ab energía:&mdash;al qui
-manqui al reglament tant temps seguit
-com ell, ¡coll a terra!</p>
-
-<p>&mdash;¡Axò sí! Però, entench que la
-circunstancia de ser pare de familia,
-atenúa la falta. Y per axò estich que
-no se’l dèu expulsar.</p>
-
-<p>&mdash;¡Fòra!</p>
-
-<p>&mdash;¡Que calli’l sastre!</p>
-
-<p>&mdash;¡Que se’ls tregui a tots dos!</p>
-
-<p>&mdash;¡Al carrer!&mdash;</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_110" id="Page_110">[110]</a></span></p>
-
-<p>¡Gran esvalot! En Pepis vol posar
-ordre a cops de campana, y fa saltar
-el batall; el Cedassayre s’esgargamella
-disputant ab en Fresques, que
-defensa al seu amich; en Barrabola
-va d’una banda a l’altra procurant
-calmar a tothom y exaltantse ell; en
-Terratrèmol, al mitx de la sala, magestuós
-y imposant, aguanta’l xàfech,
-fins que, perdent la paciencia,
-dona cop de crossa y fa fer quietut
-ab un gran crit:</p>
-
-<p>&mdash;¡Prou!&mdash;</p>
-
-<p>Y quan els esvalotayres han callat,
-segueix en l’us de la paraula.</p>
-
-<p>&mdash;Aquí no’s tracta de defensar a
-un culpable, sinó d’alleugerirli la
-pena en gracia a les circunstancies
-atenuants. Y axò es lo que anava a
-proposar quan se m’ha interromput
-tan desconsideradament..... En Requena
-ha pecat contra’ls estatuts;
-donchs, en Requena té culpa, y en
-aquest concepte merexería la expulsió
-ignominiosa que proposava’l Cedassayre.
-¡No hi hà rès que dir! Però
-en Requena es pare de familia, y axò
-ja fa que’l delicte no resulti tan gros;
-donchs, tampoch ha de serho la pena,
-y en aquest concepte jo proposo<span class="pagenum"><a name="Page_111" id="Page_111">[111]</a></span>
-que no se l’expulsi, sinó que se li
-demani atentament que’s dongui de
-baxa...</p>
-
-<p>&mdash;Axò està be;&mdash;observa en Fresques.</p>
-
-<p>&mdash;No hi tinch rès que dir;&mdash;afegeix
-el Cedassayre.</p>
-
-<p>Y en Requena, saludant ab molta
-finura, se retira cap a la porta tot
-mormolant:</p>
-
-<p>&mdash;<em>Adiós, señores... Y dispensar...
-La familia... Los hijos... La esposa...</em></p>
-
-<p>&mdash;Perxò, tan amichs com abans
-¿eh?&mdash;li crida en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;<em>Sí, eso siempre... Los amigos son
-los amigos... Y si en algo puedo ser
-útil, mandar.</em>&mdash;</p>
-
-<p>Dit axò, s’axeca’l coll de la americana,
-se cala la gorra fins a les orelles,
-se fica les mans a les butxaques de les
-calses, y devalla l’escala tot content,
-pensant ab l’alegría que donarà a la
-Paula quan li digui que s’ha donat
-de baxa dels Habitants de la lluna.</p>
-
-<p>Mentrestant en Barrabola consulta’l
-rellotge, veu que tot just son les
-onze y cinch minuts, y pensa que,
-abans de l’hora de trobarse al passeig
-ab els companys, han de passarne
-prop de sis.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_112" id="Page_112">[112]</a></span></p>
-
-<p>¡Sis hores! ¿Quí les aguanta no
-haventhi ensaig?..... Lo qu’es ell no
-s’hi veu pas ab cor. Y, malgrat l’envit
-que li fa en Pepis d’armar una
-partida de barrotada, s’abriga’l coll
-ab una bufanda, s’abotona’l jaqué,
-dedica interiorment un recort a la
-capa que té penyorada desde l’hivern
-passat, y’s llensa resolt al carrer.</p>
-
-<p>&mdash;A n’aquet <em>mano</em> també l’hauríam
-de cassar al agoyt;&mdash;proposa’l
-Cedassayre.</p>
-
-<p>&mdash;¡Aquet ray!&mdash;diu en Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;No tinguis por que falti al reglament;&mdash;ajusta
-en Fresques.</p>
-
-<p>&mdash;Prou té qui l’en guarda!&mdash;referma
-en Fidel, pensant ab el pare de
-la Carmeta.</p>
-
-<p>&mdash;Ja ho sabem axò, emprò m’agradaría
-esbrinar ahont tanca.</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿què n’has de fer tu?&mdash;pregunta
-en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Rès.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, no t’hi fiquis.&mdash;</p>
-
-<p>Però’l Cedassayre, una mica ofès,
-li diu ab gran formalitat:</p>
-
-<p>&mdash;¡Ja sé per que parlas!... Y també
-sé per que has defensat a n’en
-Requena!</p>
-
-<p>&mdash;¡Ets molt sabi tu!</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_113" id="Page_113">[113]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Sí senyor, sí... Parlas per que
-tens por que se’t descobrexin els
-furts, y has defensat a n’en Requena
-per que tu també hi vols tirar per
-marit pacient y per pare de familia...
-¿Que’t creus que no t’hi han vist als
-vespres festejant ab la Marieta vanitosa?&mdash;</p>
-
-<p>Sentir axò en Terratrèmol, axecarse
-indignat, y arborar la crossa en
-actitut d’amenassa, va ser tot hu,
-com va serho l’exclamar, ab la crossa
-enlayre y fent prodigis d’equilibri:</p>
-
-<p>&mdash;Si no reculas aquesta paraula,
-t’esberlo’l tupí. ¡S’ha acabat axò de
-Marieta vanitosa! ¡Y pobre de tu
-que te la tornis a posar a la boca si
-no es per alabarla! ¿Ho has entès?</p>
-
-<p>&mdash;¡Sí, home, sí!... No t’hi enfadis.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, ja ho sabs.&mdash;</p>
-
-<p>Y aquí hauría acabat la conversa,
-anantsen cada soci a les seves diversions
-nocturnes, si en Pepis, prenent
-peu de les paraules del Cedassayre,
-no hagués obligat a n’en Terratrèmol
-a dir la veritat del fet.</p>
-
-<p>Y la veritat era qu’en Terratrèmol<span class="pagenum"><a name="Page_114" id="Page_114">[114]</a></span>
-havía conseguit vèncer la resistencia
-de la minyona, ab la que tenía l’intent
-de casarse per la primavera.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_115" id="Page_115">[115]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="XII">XII<br />
-<span class="smaller smcap">De lo que pot el sentiment paternal,
-de còm va desvetllarse en
-el cor d’en Barrabola, y de còm
-s’ho varen pendre’ls seus companys.</span></h2>
-</div>
-
-<p>¡Pare! Ell, en Barrabola, ¡sería pare!...
-¡Quína ventura la seva! ¡Y ab
-quín dalè l’esperava aquell tros de si
-mateix que la Carme li havía anunciat
-una nit a cau d’orella!</p>
-
-<p>¡Pare! Per fi, després de tants anys
-de desesperada espera, li arribaría la
-ocasió de poder petonejar un fill...
-Per fi, en la seva vida hi hauría un
-obgecte, una missió enlayrada... Per
-fi, la Carme, qu’havía fugit d’ell
-com una ovella del llop, hi tornaría<span class="pagenum"><a name="Page_116" id="Page_116">[116]</a></span>
-sumisa y obedienta, despreciant les
-amenasses d’en Bernat, qu’eran les
-que la havían detinguda fins aleshores...</p>
-
-<p>¡Pare! Sembla rès aquest mot:
-total, dues sílabes... Donchs, en Barrabola...
-nó, en Rafel...&mdash;li esqueya
-més el nom de Rafel en aquella ocasió;&mdash;donchs,
-en Rafel les hi trobava
-tots els gustos a n’aquelles dues
-sílabes... En tots els diccionaris de
-totes les llengües, no n’hi havía per
-ell de més armonioses...</p>
-
-<p>¡Pare! ¡Que’n volía dir de coses
-axò de pare!... Volía dir un bocí del
-propi cor destinat a perpetuarvos, a
-continuar sigles amunt el vostre
-nom, a benehirvos en la vostra vellesa,
-a encoratjarvos quan vingués
-l’hora de la mort, a pregar per la
-vostra ànima quan ja no fossiu d’aquesta
-vida...</p>
-
-<p>¡Pare!... ¡pare!... ¡Sería pare!.....
-¡Tindría la sòrt immensa de ser pare!...
-¡Còm li somreya tot a n’en
-Rafel!... ¡Quín alè li donavan aquelles
-fianses de tenir un fill!..... ¡Y
-quín coratge pera’l treball! ¡Y quína
-afició a axecar la botiga decayguda!...
-Per que, a no trigar gayre, havía de<span class="pagenum"><a name="Page_117" id="Page_117">[117]</a></span>
-tornarhi la Carmeta a n’aquella botiga...
-Y ben segur que ja hi hauría
-tornat si no hagués estat el desitx
-d’ell de rèbrela a tall de reyna, com
-se merexía... ¡Sí, sí! la botiga s’havía
-de renovar de cap y de nou, pera
-cridar la parroquia que n’havía desertat.</p>
-
-<p>El mal era qu’hi mancavan moltes
-reformes a la botiga. Y’l pobre Rafel
-no sabía còm conjuminarho pera
-ferles... Les cadires anavan coxes y
-n’hi havía més de dues d’esbotzades;
-el taulell era tot despintat; els armaris
-no tancavan be:&mdash;¡per lo que hi
-havía!... Tot tenía un ayre de pobresa...
-Més encara: ¡de miseria! Fins
-el gran vidre del aparador era esviaxat
-de dalt a baix per una esquerda
-llastimosa, tapada ab trossets de paper
-enganxats ab osties... ¿Y’l rètol?
-Tenía més forats qu’un garbell,
-y més escletxes qu’un cove... La
-serena y els corchs l’havían atuhit de
-tal manera, que no podía servir sinó
-pera cremar.</p>
-
-<p>...¿Y a n’aquella botiga havía de
-rebre a la Carmeta? ¿Y a n’aquella
-botiga havía de ferhi les primeres
-rialles l’infant que venía?... ¡Oh, cà!<span class="pagenum"><a name="Page_118" id="Page_118">[118]</a></span>
-La botiga havía de renovarse y repintarse.....
-¿Renovarse y repintarse?...
-Aviat estava dit axò... Però, de
-les dites a les fetes hi havía bon tros
-de camí... Y ab tot, la cosa era necessaria,
-y s’havía de fer y’s faría... ¿Que
-nó?... ¡Encara que s’hagués de matar
-els ulls treballant!</p>
-
-<p>Veusaquí per que d’algun temps
-ensà passava tantes hores com podía
-al obrador... Veusaquí per que no’s
-torbava al local de la Societat sinó’ls
-moments precisos pera pendre cafè...
-Veusaquí per que anava y venía de
-les cases dels antichs parroquians,
-procurant atràuresels de nou y complaventlos
-ab la puntualitat més escrupulosa
-en el cumpliment dels
-encàrrechs.</p>
-
-<p>Li donava un gran coratge allò de
-pensar que tindría un fill... Mirèu
-si n’hi donava, que fins una vetlla’n
-va tenir prou pera anunciar solemnialment
-als companys la resolució
-ferma de fer les paus ab la dòna. Y
-els companys, enterats de tot lo que
-feya al cas, fins varen celebrarne’ls
-detalls ab forts esclats de riure, assaborint
-per endevant la enrabiada
-que tindría’l pare de la Carme.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_119" id="Page_119">[119]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu!... Es capàs de
-ferirse;&mdash;deya en Fresques, tot aguantantse
-ab les dues mans les sotragades
-que li feya la panxa.</p>
-
-<p>&mdash;El día del cop, hem d’anarnhi a
-cantar un rengle;&mdash;proposava en
-Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Y fins podríam confeccionar
-una pessa adequada;&mdash;indicava en
-Terratrèmol.</p>
-
-<p>Y’l Cedassayre, que ja hi havía
-atinat abans y que feya estona que
-se la rumiava en un recó, va saltar
-al mitx del rotllo y va recitar la primera
-estrofa que s’havía empescat.</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse">Ay, Bernat, no’ns fassis riure;</div>
-<div class="verse">ay, Bernat, qu’ets beneytó!</div>
-<div class="verse">te la fan y no ho conexes,</div>
-<div class="verse">te l’han feta y no sabs còm.</div>
-<div class="verse indent2">Has pujat d’ofici</div>
-<div class="verse indent2">ignocent Bernat:</div>
-<div class="verse indent2">d’espardenyer qu’eras,</div>
-<div class="verse indent2">sabaté’ has tornat.</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>&mdash;¡Tòcala, noy!... ¡Es de primera
-axò!</p>
-
-<p>&mdash;Y mereix una música ben rexinxolada.</p>
-
-<p>&mdash;Ansia, Pepis, a veure si hi conjuminas
-un <em>vals-jota</em> d’aquells que
-farían giravoltar un mort.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_120" id="Page_120">[120]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Ho probarèm... Ho probarèm;&mdash;va
-mormolar en Pepis ab ayre de
-modestia.</p>
-
-<p>Y tan be va probarho, qu’aquella
-matexa nit ell y’l Cedassayre,
-després de passar un parell d’hores
-davant del armonium, varen dexar
-llesta la composició.</p>
-
-<p>En Barrabola... ¡ay! en Rafel, no
-cabía en pell, d’alegría. Y aprofitant
-la que veya relluhir en els ulls dels
-seus companys, va exposar el seu
-temor de que, abans de poder estrenar
-el <em>vals-jota</em>, caldría que passessin
-alguns mesos.</p>
-
-<p>&mdash;Per que ¿sabeu? jo no puch
-pas tornar a dur la dòna a casa fins
-qu’hagi reformat la botiga... Y ¡la
-veritat! no tinch diners.</p>
-
-<p>&mdash;¡Quína llàstima!&mdash;va apuntar
-en Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Axís sí que tant se valdría dexarho
-córrer;&mdash;va afegir en Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;No sé per què;&mdash;va obgectar en
-Pepis.</p>
-
-<p>&mdash;Per que ab aquets mesos en
-Bernat tindrà temps d’adonarse de
-tot, y quan vingui’l cas ja la sàtira
-no li farà efecte.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_121" id="Page_121">[121]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¿Y si fessim una cosa?&mdash;va preguntar
-algú.</p>
-
-<p>&mdash;¿Quína?</p>
-
-<p>&mdash;Renovarla nosaltres la botiga...
-Sà com llà, ara a les nits, ens aburrim
-de mala manera... Donchs, podríam
-aprofitarles ananthi a treballar.&mdash;</p>
-
-<p>Y tot seguit varen sortir un fuster
-y un cadirayre voluntaris... Y al cadirayre
-y al fuster els va seguir en
-Fresques, oferintse a fer el treball
-de mestre de cases..... Y’l Cedassayre’s
-va brindar al moment a fer tots
-els treballs d’esculptura... Y en Fidel
-va encapsalar una suscripció pera
-pagar els vidres romputs y’ls materials
-que s’haguessin de menester...
-Y en Pepis&mdash;¡que sabía molt de
-dibuix!&mdash;va dir qu’ell, ademés d’executar
-el decorat ab l’ajuda del mateix
-Barrabola, arribaría ab els seus
-cabals allà hont no arribés la suscripció...
-Y al endemà’s varen posar
-tots a la tasca, com ajudants d’en
-Fresques.</p>
-
-<p>Abans d’empendre’ls treballs de
-fustería y pintura ¡es clar! calía que
-s’haguessin fet els de paleta. Y per
-axò en Fresques s’havía posat al devant<span class="pagenum"><a name="Page_122" id="Page_122">[122]</a></span>
-de la colla, entre la que maniobrava
-a tall de quefe, ordenant a
-tòrt y a dret, demanant morter al
-Cedassayre, rejoles a n’en Fidel, aygua
-a n’en Barrabola... Ni may s’havía
-trobat ab tants manobres que’l
-servissin, ni may havía treballat ab
-tanta afició.</p>
-
-<p>&mdash;Ab quatre díes&mdash;afirmava&mdash;ho
-tindré llest.</p>
-
-<p>&mdash;¿No’ns aparedaràs pas a dins,
-com a ca’n Llansa?&mdash;va preguntarli
-en Terratrèmol.</p>
-
-<p>Al sentir axò, una corrent de glas
-va planar demunt les testes de tots
-els de la colla, temerosos d’un esclat
-d’ira d’en Fresques.</p>
-
-<p>Però, en Fresques va callar y va
-seguir la feyna ab més brahó, mentres
-en Pepis, ab la seva autoritat
-reconeguda de President perpètuu y
-hereu de casa bona, reptava de baix
-en baix al imprudent.</p>
-
-<p>Al endemà en Fresques ni va ombrejarse
-al domicili social, ni va
-comparèxer a l’argentería... Tota la
-nit els companys varen esperarlo
-inutilment, ab gran disgust d’en Terratrèmol,
-acusat per tots d’haver estat
-l’esca del pecat.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_123" id="Page_123">[123]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¿Què farèm sense mestre de cases?&mdash;deya
-l’un.</p>
-
-<p>&mdash;Valdría més que t’haguessis
-mossegat la llengua, quan vares dirli
-allò;&mdash;afegía un altre.</p>
-
-<p>&mdash;¡Sempre seràs criatura!&mdash;recalcava
-un tercer.</p>
-
-<p>Y en Terratrèmol, sentint el pes
-de la culpa, va dexar per primer cop
-a la vida de protestar sorollosament
-y d’imposarse per medi de la lley
-del més cridayre. Arraulit a un recó,
-se’l veya trist, ab la vista baxa y el
-cap cot, com si l’acusació que pesava
-al seu damunt l’hagués aclaparat.
-Però ¡no era axò, nó, lo que’l feya
-estar trist! sinó la conversa qu’havía
-tingut el mateix vespre ab la xicota.
-Per que ¿sabeu què li havía dit la
-Marieta? Que si no’s donava de baxa
-dels Habitants, no comptés ab el
-casori. Y axò’l tenía concirós, fentli
-sostenir una lluyta íntima entre les
-seves aficions y l’amor d’aquella dòna,
-que ja de solters comensava a dominarlo
-sense qu’ell se n’adongués.</p>
-
-<p>&mdash;¿Què fem, noys?&mdash;va preguntar
-en Pepis, després de consultar el
-rellotge y veure qu’eran dos quarts
-d’una.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_124" id="Page_124">[124]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Jo, <em>plegaría</em>;&mdash;va proposar en
-Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Donchs, jo nó;&mdash;va replicar el
-Cedassayre. Y, donantse un cop al
-pit, va ajustar:&mdash;Si voleu, jo faig
-la feyna de mestre de cases. Els homes
-son per les grans ocasions.&mdash;</p>
-
-<p>Y després d’una llarga discussió,
-va acordarse que qui havía sabut fer
-un contrabaix ab la caxa d’un rellotge,
-era capàs de posarse a fer qualsevol
-ofici.</p>
-
-<p>Y’l Cedassayre va pendre possessió
-del càrrech de paleta, en el que
-va mostrar tantes aptituts com en
-tots els que s’havía proposat desempenyar...
-Per que ja era cosa sabuda
-que’l Cedassayre entenía en tot.....
-Ell, gavies; ell, posarse mitges soles y
-talons; ell, historia; ell, francès; ell,
-solfa; ell, geografía; ell, figures de
-pessebre; ell, qualsevol cosa que convingués.
-Per axò era pobre, com tot
-home de molts oficis.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_125" id="Page_125">[125]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="XIII">XIII<br />
-<span class="smaller smcap">De la rahó que tenía aquell que
-va dir: «O creure a la dòna ò
-anar al diable.»</span></h2>
-</div>
-
-<p>No era pas la broma d’en Terratrèmol
-lo que havía privat a n’en
-Fresques de comparèxer a la llista...
-¡Oh, cà! Justament feya una temporada
-que tenía’l propòsit de no enfadarse
-ab rès. Y com que, separat
-de la dòna, vivía tranquil y sense
-angunies, ja no botava com abans
-al més petit retret d’allò de ca’n
-Llansa... Havía posat corretja’l bo
-del home. Y si algú volía <em>rifarlo</em>,
-comensava ell per rifar al rifador,
-dexantlo sense contesta.</p>
-
-<p>El motiu de no dexarse veure a la<span class="pagenum"><a name="Page_126" id="Page_126">[126]</a></span>
-argentería d’en Barrabola, era molt
-més gros de lo que creyan els seus
-companys.</p>
-
-<p>Veurèu qu’a les onze del matí,
-quan va llevarse, va agafar el cabàs
-de les eynes y’s va disposar a sortir,
-pera anar a posar uns rejols que
-mancavan a una de les cases d’en
-Pepis, qu’era’l seu parroquià més
-fort. Però, axís que va anar per sortir
-de la dispesa, solitaria a n’aquella
-hora, se va topar ab la dispesera, que
-tornava de comprar.</p>
-
-<p>&mdash;Us haig de dir una cosa:&mdash;va
-fer la dòna, bo y posant el cistell damunt
-d’una cadira y dexant caure
-en un’altra la seva pesada còrpora.</p>
-
-<p>&mdash;Diguèu;&mdash;va demanar en Fresques.</p>
-
-<p>Y la dispesera, pantejant de fadiga
-y d’emoció, va exclamar:</p>
-
-<p>&mdash;¡Ay, Fresques! ¡Quína desgracia
-més grossa!</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu! ¿Què hi hà?</p>
-
-<p>&mdash;Que..... que..... la vostra dòna
-s’està morint... Y diu qu’us vol veure.....</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu!... ¡Vatúa l’hereu!...
-¡Vatúa l’hereu!&mdash;va comensar<span class="pagenum"><a name="Page_127" id="Page_127">[127]</a></span>
-a mormolar el paleta, acotant el
-cap y dexant caure’ls brassos al
-llarch del còs...</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu!&mdash;</p>
-
-<p>Y’l cabàs de les eynes li va escapar
-dels dits...</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa, vatúa!&mdash;</p>
-
-<p>Y, sense fer cas de les paraules de
-consol que li endressava la dispesera,
-va tirar escales avall y va dirigirse
-cap al pis hont vivía solitaria la
-seva dòna, aconduhida per les vehines.</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa, vatúa y revatúa!...&mdash;Quan
-va empènyer la porta, sortía’l
-capellà ab qui acabava de confessarse
-la malalta, y ell, qu’en altre temps
-hauría saludat al sacerdot ab una
-morrada, va descobrirse respectuosament
-y’s va ficar pis endins, fent
-grans esforsos pera aguantarse les
-llàgrimes.</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu! Podé’sí que
-ploraré com una criatura!&mdash;</p>
-
-<p>Y va travessar el menjador, aquell
-menjador petit però sempre nèt,
-sempre endressat, sempre emblanquit
-de fresch.</p>
-
-<p>Y del menjador va passar a la cambra
-de dormir, y va caure de genolls<span class="pagenum"><a name="Page_128" id="Page_128">[128]</a></span>
-en terra, bo y llensant un clam de
-perdó, que va toparse ab un altre
-de la seva dòna... Tots dos se veyan
-culpables a n’aquell instant de la
-suprema despedida... Ella, en un
-moment de claretat del seny, se deya
-que si no hagués estat el seu mal
-geni, el seu home hauría portat
-un’altra vida més reposada, més
-suau, més de casa; ell, contemplant
-el rostre embofegat de la malalta,
-sentint clavats en els seus aquells
-ulls vidrosos&mdash;¡abans tan vius!&mdash;y
-escoltant aquella veu enfarfegada
-per la inflor de la llengua, deya entre
-sí que, si no haguessin estat els
-disgustos, hauría allargat molt més
-la pobra dòna. Y veusaquí que tots
-dos s’acusavan ab una gran tossudería.</p>
-
-<p>&mdash;Jo t’he amargat la existencia...
-¡Perdónam!&mdash;pregava ella.</p>
-
-<p>&mdash;¡Vatúa l’hereu! ¡No diguis axò,
-que’l cor se’m núa!&mdash;replicava
-ell.</p>
-
-<p>&mdash;Tu eras de natural bonatxàs,
-y si jo t’hagués sabut dur...</p>
-
-<p>&mdash;Nó, nó... Jo soch l’únich que
-tinch culpa... Si no m’hagués dexat
-arrossegar pels companys, hauríam<span class="pagenum"><a name="Page_129" id="Page_129">[129]</a></span>
-viscut sempre com Joseph y María...</p>
-
-<p>&mdash;Si’ls companys t’arrossegavan,
-senyal que jo no’t sabía retenir...</p>
-
-<p>&mdash;¡O que jo era un mal ciutadà!</p>
-
-<p>&mdash;Massa bo qu’eras, de soportar
-el meu mal gènit...</p>
-
-<p>&mdash;Podé’jo te’l vaig fer empitjorar...</p>
-
-<p>&mdash;Nó, nó... Tu no tens cap culpa...</p>
-
-<p>&mdash;Tu ets la que no’n tens.</p>
-
-<p>&mdash;Dòs, jo me la donch tota.</p>
-
-<p>&mdash;Y jo me la donch a mi.</p>
-
-<p>&mdash;Perdónam...</p>
-
-<p>&mdash;Perdónam...&mdash;</p>
-
-<p>Tots dos ploravan... Tots dos estavan
-sense consol..... Y la vehina
-que conduhía a la malalta, al anar
-per consolarlos, se va trobar ab un
-nus a la gola y sense esma de dir
-una paraula. Sòrt qu’aviat va arribar
-el combregar, y la moridora,
-axecant els ulls al Cel, va dexar de
-pensar en la terra... Y en Fresques
-també va enlayrarlos els ulls y, ¡vatúa
-l’hereu! fins va fer un esfors
-pera recordar el Pare Nostre y ab
-gran satisfacció va veure qu’encara’l
-sabía. Y tant com Nostramo va ser<span class="pagenum"><a name="Page_130" id="Page_130">[130]</a></span>
-a la casa, inondada de claretats de
-sol y de flams de candela y d’atxa,
-va romandre de genolls en terra,
-mastegant parenostres y més parenostres
-y probant d’encabirhi entremitx
-altres oracions y caps d’oració
-que recordava de la seva infantesa.</p>
-
-<p>Després, quan Nostramo va sortir,
-va posarse al cap dels seguidors,
-acompanyantlo al Sagrari, pera tornar
-tot seguit al capsal del llit de la
-moridora, qu’aquell mateix día, a
-posta de sol, va entregar l’ànima
-a Deu, tota contenta de haver
-estat perdonada y d’haver perdonat.</p>
-
-<p>Els vehins de la escala eran tots
-al pis en aquella hora del trànzit...
-Y a n’el pobre Fresques li semblava
-veure una acusació en cada esguart
-y una sentencia contra seu en cada
-mot de condol..... Sí, ell l’havía
-morta... N’estava segur, seguríssim...
-Ell y no més qu’ell era’l culpable...
-ell y no més qu’ell era la causa de
-aquella mort... Y arrencantse’ls cabells,
-de desesperat qu’estava, va
-arribarsen a acusar a crits.</p>
-
-<p>&mdash;¡Jo l’he morta!... ¡Jo, jo, jo!...</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_131" id="Page_131">[131]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Vatja, Fresques..... No us ho
-prenguèu axís...</p>
-
-<p>&mdash;Soch un criminal... un <em>bandido</em>...
-¡Jo! ¡jo! ¡jo!</p>
-
-<p>&mdash;Nó, home... Si ella matexa ho
-ha negat...</p>
-
-<p>&mdash;Dòs, jo dich que sí ¡vatúa l’hereu!...
-Y dexèume... Y no’m digueu
-rès... ¡Jo, jo, jo l’he morta!... Y ningú
-ho sab més be que jo...&mdash;</p>
-
-<p>Semblava boig, ¡pobre Fresques!
-No hi havía paraula que’l consolés,
-ni reflexió que l’endolcís, ni consell
-que’l posés a la rahó... Y’ls remordiments
-varen torturarlo tota la
-nit... tota la santa nit...</p>
-
-<p>Però, a la matinada, quan comensava
-a clarejar, un fet inesperat va
-calmar el seu desatent... S’estava
-l’home a un costat del llit, cara a
-cara ab la seva dispesera, qu’havía
-comparegut a derrera hora pera
-vetllar a la difunta, quan varen trucar
-a la porta del pis... La dispesera,
-que dormía ab la barba enclotada
-entre’l seu fexuch pitràm, va despertarse
-d’un surt... Ell, que tenía
-agafada una mà de la morta y la
-petonejava follament, se va redressar
-tot d’una pessa y va anar a obrir,<span class="pagenum"><a name="Page_132" id="Page_132">[132]</a></span>
-convensut de que’s toparía ab algun
-esperit qu’aniría a demanarli comptes
-de la mort de la dòna.</p>
-
-<p>...Nó, no n’era cap d’esperit.....
-Eran en Barrabola y en Terratrèmol
-que, al sortir de l’<em>obra</em>, havían sabut
-la desgracia pel <em>sereno</em> y s’havían
-cregut en el dever de manifestar
-llur condol al company...</p>
-
-<p>&mdash;¿Què hi faràs?... Es un camí
-que tots l’hem de fer;&mdash;deya en
-Terratrèmol.</p>
-
-<p>&mdash;Resignació, noy... Ja sé lo que
-son aquets trànguls;&mdash;afegía en Barrabola.</p>
-
-<p>Y ell se sentía confortat per l’acte
-d’aquells dos amichs... Y plorava
-silenciosament, ab aquella calma
-tan propia del seu tarannar... Plorava
-ab mesura, ab suavitat, ab prudencia.</p>
-
-<p>De sobte, va tenir un rampell de
-inspiració. Y arrapant una mà d’en
-Barrabola y una d’en Terratrèmol,
-va acostarlos fins als peus del llit.</p>
-
-<p>&mdash;¿La veyeu?... ¿La veyeu be?...
-¡Es morta!... Dòs, pensèu qu’aquesta
-mort podé’m matarà a mi.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_133" id="Page_133">[133]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;Vatja, home... No siguis criatura...</p>
-
-<p>&mdash;A veure si agafaràs maníes,
-ara...</p>
-
-<p>&mdash;Be, be... El cas es que jo no estich
-tranquil... Y si jo hagués dut un
-altre comportament, n’estaría.&mdash;</p>
-
-<p>En Barrabola y en Terratrèmol
-estavan tremolosos, tement que les
-paraules d’en Fresques encobrissin
-una acusació contra d’ells... Però,
-no anava a n’axò en Fresques... No
-volía llensar cap acusació; volía
-aconsellar. Per axò, dirigintse a
-n’en Barrabola, va mormolar solemnialment:</p>
-
-<p>&mdash;Tu encara tens dòna... ¡Fés
-per manera de no vèuret en aquest
-trànzit!&mdash;Y dexantli anar la mà,
-va estrènyer ab totes dues la d’en
-Terratrèmol, pera dirli:&mdash;Tu’t casas
-aviat... Tu encara pots ser felís,
-ben felís, del tot felís... Pènsa ab lo
-que’t vaig a dir... ¿Veus aquesta
-dòna? Era la meva... Si jo me n’hagués
-portat be, ara estaría trist, emprò
-ab la conciencia tranquila...
-Fíxat be ab axò: «O creure a la dòna,
-ò anar al diable...» Havía de ser un
-sabiàs el que va empescarse aquesta
-sentencia.&mdash;</p>
-
-<p>Y, dit axò, va caure atuhit en una<span class="pagenum"><a name="Page_134" id="Page_134">[134]</a></span>
-cadira, mentres els dos companys
-s’esforsavan en retenirse les llàgrimes
-y la dispesera’s fonía en plors, que
-li feyan sotragar tota la carnadura.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_135" id="Page_135">[135]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="XIV">XIV<br />
-<span class="smaller smcap">Un avi que se’n sent, una argentería
-revifada y una cansó que no
-ve al cas.</span></h2>
-</div>
-
-<p>&mdash;¿Es de debò?... ¿Es ben de
-debò?</p>
-
-<p>&mdash;Sí, pare, sí... No us he volgut
-dir rès fins que n’he estat ben segura...
-Emprò ara ja n’estich...</p>
-
-<p>&mdash;Se dirà Bernat, ¿eh?... ¡Com jo!</p>
-
-<p>&mdash;En Rafel be ho diu.</p>
-
-<p>&mdash;¿Axò diu el teu home?... ¡Sí que
-ha cambiat!</p>
-
-<p>&mdash;Com una mitxa..... Y ja fa
-temps... Més de mitx any...&mdash;</p>
-
-<p>En Bernat va fer un bot... ¿Es a
-dir que feya més de mitx any que
-durava la reconciliació secreta de<span class="pagenum"><a name="Page_136" id="Page_136">[136]</a></span>
-la seva filla y en Barrabola?... ¡Y
-tan confiat com vivía ell!... Li havían
-ben fregida, però se n’alegrava...
-Y, si be per una banda’l seu
-honor de tafaner se’n sentía malparat,
-per l’altra l’omplía de joya’l
-pensament de que aviat sería avi...
-Y era tanta la seva satisfacció, que
-les rialles li florían de la boca sense
-ell mateix ferhi esment... ¡Dimontri
-de xicot! ¡Vès quines unes de pensarsen!...
-Vatja: podía ser esbogerrat
-el seu gendre, emprò lo qu’es
-per graciós, no n’hi havía un altre
-en tot Planells... Es dir graciós:
-graciós y esquilat, per que ¡mirèu
-qu’axò d’arribarlo a enganyar a n’ell,
-qu’era la matexa vivesa!...</p>
-
-<p>&mdash;Es el primer home que me l’ha
-feta sense que jo ho conegués... Y
-axò val un premi..... Hem de dir,
-perxò, que tu l’has ajudat... Y tu ¡ets
-filla meva!&mdash;</p>
-
-<p>Seguint el fil del rahonament, va
-redressar el còs en Bernat. Y fent
-anar el cap endevant y enderrera y
-obrint els ulls ab ayre d’admiració,
-va exclamar convensut:</p>
-
-<p>&mdash;¡Que’n serà de sabi’l nen!</p>
-
-<p>&mdash;Deu us escolti;&mdash;va dir la Carme.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_137" id="Page_137">[137]</a></span></p>
-
-<p>&mdash;¡Y sí, dòna!... No pot ser ruch
-de cap manera... Si’m retira a mi,
-no’n serà; si retira al seu pare, tampoch;
-y si’t retira a tu, lo mateix te
-dich... Després, la teva mare, al cel
-siga, no tenía pas rès de tonta... Y
-en quant als pares d’en Rafel, ben
-trempats qu’eran tots dos... ¡Ja veuràs,
-ja veuràs quin <em>talentarro</em>!.....
-Ah, t’aviso: rès de ferlo ser argenter
-ni espardenyer... Ha de seguir carrera...
-una carrera ben lluhida y ben
-senyora... ¿No ho trobas, tu?</p>
-
-<p>&mdash;Veurèu, si arribés a ser un bon
-argenter...</p>
-
-<p>&mdash;¡Fúig, noya, fúig!..... Pél cap
-baix, ha d’arribar a bisbe ò a general...
-Y podé’a ministre y tot... Ha
-de ser una cosa grossa’l teu fill.....
-Una criatura que ja abans de venir
-al món s’ha burlat de mi, anunciantse
-sense jo saberne rès, es capassa
-de qualsevol cosa... Crèume,
-Carme...</p>
-
-<p>&mdash;Y... ¿si es una nena?&mdash;</p>
-
-<p>Aquestes paraules varen glassarli’ls
-entusiasmes a n’en Bernat..... Vetaquí
-una cosa que no se li havía
-acudit a n’ell... Però, aviat va consolarse...
-Si era una nena, que ho fos:<span class="pagenum"><a name="Page_138" id="Page_138">[138]</a></span>
-també sería sabia... Y després, prou
-que vindría un nen qualsevol altre
-día... Tot es comensar ab aquestes
-coses... Y ara, ja havían comensat...
-Ab tot, ell estava que sería un nen...
-Y ho sería, per que ell may s’hi
-errava...</p>
-
-<p>&mdash;¿Veus la flequera? Tothom estava
-que tindría una nena..... Dòs,
-va ser nen, com havía dit jo... Y ab
-l’estanquera va passar igual..... Y
-sempre, sempre he tingut rahó.....
-Y també’n tindré ara. ¡No faltaría
-més!&mdash;</p>
-
-<p>Parlant per aquest istil, va tocàlshi
-mitxdía a la Carme y a n’en Bernat...
-Y mentres ella entrava a la
-rebotiga pera endegar la taula, ell
-va dexar la feyna y va sortir a donar
-un tom, ab la escusa de posar
-gana.</p>
-
-<p>Sense dexar l’acera, va tirar cap
-al passeig, va travessarlo de biaix y
-en poch més de dues avemaríes va
-plantarse al devant de l’argentería
-del seu gendre.</p>
-
-<p>Renovat de nou, l’establiment
-resplandía de netedat y condicia.....
-Semblava mentida que, ab un mes,
-la colla dels habitants, no esmersanthi<span class="pagenum"><a name="Page_139" id="Page_139">[139]</a></span>
-sinó les hores de nit, hagués
-pogut obrar aquella transformació...
-El rètol era una maravella... «Joyería
-del Sol» deya. Y cada lletra n’era
-un de sol, per que l’or ab qu’eran
-dibuxades resplandía fins al enlluernament.
-Però, lo més notable de
-aquell rètol era’l pà d’esculptura
-que li servía de march... S’hi havía
-lluhit el Cedassayre... ¡Ja ho crech!
-Fins hi havía qui afirmava rodonament
-qu’era la millor obra del seu
-autor, comptanthi la motllura del diploma
-de soci honorari regalat al
-batlle. ¡Vès si n’havía de tenir de
-mèrit...!</p>
-
-<p>L’aparador era una maravella, no
-per les riqueses que hi hagués, sinó
-pel bon gust ab que les sabía presentar
-en Barrabola... Pera les agulles
-de corbata, hi havía un coxinet
-de peluix, formant un cor; pera’ls
-anells, dues mans de boix, fetes per
-un dels socis qu’era torner... Y cada
-una de les mans anava seguida de
-la corresponent munyeca, engalanada
-ab brassalets... Y aquí relluhía
-un rengle d’arracades, y allà un penjoll
-de cadenes de rellotge, y entremitx
-un adrés...<span class="pagenum"><a name="Page_140" id="Page_140">[140]</a></span></p>
-
-<p>¿Còm s’ho havía fet en Rafel pera
-renovar les existencies? Treballant
-de ferm a totes hores, anant y
-venint de casa’ls antichs parroquians
-pera ferlos tornar, y esmersant tots
-els guanys en desempenyar les joyes
-qu’havía dut a treure taques... Y
-ab tanta afició s’havía posat a la
-feyna, qu’ara, ab el mes qu’havía
-calgut pera renovar la botiga y’l
-que s’havía escolat després de la renovació,
-el negoci tornava a agafar
-la marxa brillant del temps en que
-s’havía fet el casori d’en Barrabola
-y la Carme.</p>
-
-<p>Per cert que també hi tenía quelcom
-la Carme dintre d’aquell aparador...
-¡Oh prou! Ja feya estona
-qu’a n’en Bernat li semblava vèureho,
-y ara, fixantshi be, se n’acabava
-d’assegurar... Sí, sí, no n’hi havía
-dubte... Aquell cor de peluix hont
-hi havía clavades les agulles de corbata,
-ell l’havía vist un día a casa
-seva... Y ara comprenía per que no
-hi treballava al seu devant la murria
-de la seva filla...</p>
-
-<p>&mdash;¡Míratela la gata moxa!&mdash;va
-exclamar entre sí.</p>
-
-<p>Y, tot satisfet de reconèxer que la<span class="pagenum"><a name="Page_141" id="Page_141">[141]</a></span>
-Carme havía heredat la vivor d’ell,
-va entrar resolt a l’argentería.</p>
-
-<p>Justament en Barrabola acabava
-de baxar del obrador, y varen toparse
-tu per tu al mitx del establiment.</p>
-
-<p>&mdash;¡Ola, gendre!&mdash;va dir l’un.</p>
-
-<p>&mdash;¡Ola, sogre!&mdash;va respondre
-l’altre.</p>
-
-<p>Tots dos estavan afectats, sense
-saber què fer ni què dir..... En Bernat
-guaytava a dreta y esquerra, y,
-veyent l’ayre de cosa nova que tenía
-la botiga, pensava que no dexavan
-pas de ser trempats els companys del
-seu gendre; en Barrabola guaytava
-a n’en Bernat, y somreya satisfet,
-endevinant la bona disposició en
-que venía.</p>
-
-<p>Per últim, el vell va rompre’l
-glas.</p>
-
-<p>&mdash;¡Noy, axò es una maravella!</p>
-
-<p>&mdash;S’hi ha fet lo que s’ha pogut...</p>
-
-<p>&mdash;¡Ay, llampsis de Rafel! Y ¿va
-be’l negoci?</p>
-
-<p>&mdash;¡Tot va be!...&mdash;</p>
-
-<p>Sí, tot anava be, fòra la conversa.
-Per que en Bernat lo que volía
-era convidar a dinar a n’en Rafel,
-y’l mal era que no sabía còm entaularli’l
-convit. Y encara volía una<span class="pagenum"><a name="Page_142" id="Page_142">[142]</a></span>
-altra cosa: parlarli del nen. Y tampoch
-sabía còm comensar. Per axò
-va acabar fent les dues coses alhora,
-atropelladament, com si les paraules
-li exissin de la boca jugant a
-quína correría més.</p>
-
-<p>&mdash;Be, be... Ja m’ha dit lo del fill,
-la Carme... Y ¡noy! m’ha fet riure
-molt... Estich més content que si
-hagués tret la rifa..... Y axò que
-m’heu ben carregat els neulers entre
-tots... Emprò la cosa té gracia y s’ha
-de reconèxer... Ah, també m’ha dit
-la Carme que tu volías que’s digués
-Bernat... ¡S’estima, noy! Aquesta
-delicadesa t’honra y’t fa merexedor
-del meu agrahiment..... De manera,
-que ja m’estàs abrassant y després
-seguintme, per que cal celebrarho
-tot axò... ¡Ansia, apréta fort!</p>
-
-<p>&mdash;Sou un gran home... ¡pare!&mdash;</p>
-
-<p>Y tots dos ploravan... y tots dos
-reyan, com plorava y reya la Carme
-al vèurels arribar tan ben avinguts
-a la espardenyería, pera dinar
-junts.</p>
-
-<hr class="tb" />
-
-<p>Al vespre d’aquell mateix día, els
-habitants varen anar a fer la serenata
-a n’en Bernat, estrenanthi el <em>vals-jota</em><span class="pagenum"><a name="Page_143" id="Page_143">[143]</a></span>
-conjuminat expressament per
-el Cedassayre y en Pepis:</p>
-
-<div class="poetry-container">
-<div class="poetry">
-<div class="verse">Ay, Bernat, no’ns fassis riure;</div>
-<div class="verse">ay, Bernat, qu’ets beneytó;</div>
-<div class="verse">te la fan y no ho conexes,</div>
-<div class="verse">te l’han feta y no sabs còm.</div>
-<div class="verse indent2">Has pujat d’ofici,</div>
-<div class="verse indent2">ignocent Bernat:</div>
-<div class="verse indent2">d’espardenyer qu’eras,</div>
-<div class="verse indent2">sabaté’has tornat.</div>
-</div>
-</div>
-
-<p>Però’l vell, avisat desde’l mitxdía
-pel mateix Barrabola, va fer un punt
-dels seus, y en lloch d’enfaristolarse
-com hauría fet en altres ocasions,
-va agafarho alegrement. Veusaquí
-per que, axís que varen ressonar els
-primers compassos de la orquesta,
-va sortir al balcó disposat a escoltar
-tot el programa ab el somrís als llavis...
-Y encara va fer més qu’axò,
-per que, al final, quan ja la colla’s
-disposava a retirarse, la va aturar ab
-un crit:</p>
-
-<p>&mdash;¡Ep! ¿que no hem de refrescar?&mdash;</p>
-
-<p>Y, baxant a obrir la porta ab tanta
-pressa com li varen permetre’ls
-anys, va obligarlos a tots a entrar a
-la rebotiga, hont els esperavan dues
-grans safates de dolsos, mitja dotzena<span class="pagenum"><a name="Page_144" id="Page_144">[144]</a></span>
-de llangonisses, cafè, licors, y fins
-<em>puros</em> de l’Habana.</p>
-
-<p>Y també’ls hi esperavan la Carme
-y en Barrabola, mudats com dos
-nuvis y somrient de felicitat.</p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_145" id="Page_145">[145]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2 id="XV">XV<br />
-<span class="smaller smcap">De com tot se’n va anar en orris.</span></h2>
-</div>
-
-<p>La Societat s’escrostonava. En
-Fresques, desde la mort de la seva
-dòna, no s’hi havía acostat més; en
-Terratrèmol, a punt de casarse ab
-la Marieta vanitosa, havía acabat
-per donarse de baxa, ab gran riota
-de tots els companys, que <em>l’havían
-tractat de tot</em>; en Barrabola, bo y esperant
-el fill, passava les vetlles a
-casa en companyía de la seva Carmeta,
-a la que duya més amor cada
-día...</p>
-
-<p>Y els altres socis, ara l’un, ara l’altre,
-seguían el mal exemple, dexant
-de cumplir el reglament massa sovint
-pera que la Societat dexés de<span class="pagenum"><a name="Page_146" id="Page_146">[146]</a></span>
-rebren un gran dany... Com que les
-penyores ja no eran en ús, cada hu
-llaurava pel costat que volía... Ni
-tan sols s’arribava a fer may cap serenata...</p>
-
-<p>En Pepis prou deya que tot allò
-s’havía de reorganisar axís qu’en
-Fresques hagués acabat el dol rigorós
-y en Barrabola la mena de lluna
-de mel en que vivía..... Però, passavan
-els mesos, y ni en Fresques tornava,
-ni en Barrabola’s movía del
-costat de la seva muller.</p>
-
-<p>&mdash;¡Quíns companys!&mdash;solía dir
-el Cedassayre:&mdash;¡valdría més que
-haguessin nascut dònes!</p>
-
-<p>&mdash;Be, home, la familia...&mdash;apuntava
-ab timidesa en Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;¡Què familia!... L’home qu’es
-home, no s’ha de casar... Y si’s
-casa, no ha de dexar portar les calses
-a la dòna... ¡Familia!... ¡familia!...
-¡Que m’ho plantin al clatell axò de
-la familia!... Després: en Barrabola
-no hi té dret a abandonar els companys
-de la manera que ho fa, per
-que al cap d’avall els companys som
-els que varem renovarli la botiga.</p>
-
-<p>&mdash;Axò no ho retreguis més, tu,&mdash;obgectava
-en Pepis,&mdash;per que ja<span class="pagenum"><a name="Page_147" id="Page_147">[147]</a></span>
-sabs que’l seu sogre ha pagat de sobres
-el treball...&mdash;</p>
-
-<p>Tenía rahó en Pepis... En Bernat,
-comprenent que les obres fetes
-pels habitants a l’argentería podían
-ser un lligàm qu’estaqués al seu
-gendre a la Societat, havía tingut
-punt en pagar a cada hu’l treball
-qu’hi havía fet y en tornar a n’en
-Pepis els diners qu’havía avensat...
-Y justament aquell acte del vell
-espardenyer, havía estat causa de
-que hi comensés a haver dissencions
-dintre la junta y de que’s donguessin
-de baxa mitja dotzena de socis,
-enfaristolats per que havían disposat
-de la moma’ls qu’havían pres
-part en les obres, contra la opinió
-dels que, no havent intervingut en
-rès, sostenían a peu y a cavall que
-la caxa de la Societat era l’única
-que debía gaudirse de la ganga.</p>
-
-<p>Ab tot, havía estat ben be per ganes,
-qu’havían cercat bronquina’ls
-dissidents, per que, a fi de comptes,
-si’ls diners no varen anar a la caxa,
-no varen pas dexar de ser esmersats
-en una gresca colectiva, de la
-qu’encara avuy parlan els infants
-com de l’adveniment més gros que<span class="pagenum"><a name="Page_148" id="Page_148">[148]</a></span>
-hagin sentit esplicar als seus pares.</p>
-
-<p>Figurèus que varen anar a Barcelona
-a cercar el Carnestoltes. Y varen
-arribar a ser tants els que varen
-formar en la expedició, que tant a
-l’anada com a la tornada varen fer
-anar desballestat el servey de trens.
-Llevats en Fresques, en Rafel y en
-Terratrèmol, no solament hi havía
-tots els socis, sinó que cada hu havía
-fet seguir una parella.</p>
-
-<p>Els tres díes de Carnestoltes varen
-ser tres díes de bacanal... Les dònes
-planellenques n’estavan escandalisades,
-y’l mateix Barrabola, parlantne
-vuyt díes després ab la Carmeta, ja
-comensava a donarli tota la rahó...
-Tan mateix era massa escàndol el
-que’s va armar.</p>
-
-<p>&mdash;¿Veus, tu que deyas que tenía
-maníes quan me veyas gelosa?&mdash;mormolava
-ella.</p>
-
-<p>&mdash;Be,&mdash;replicava ell,&mdash;allavores
-no s’hi havía arribat a una cosa
-axís. Y pots estar certa que, si jo hi
-hagués estat, ho hauría impedit.</p>
-
-<p>&mdash;Júram que no hi tornaràs més
-ab aquella colla de perduts...</p>
-
-<p>&mdash;¡Si m’he donat de baxa!...&mdash;</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_149" id="Page_149">[149]</a></span></p>
-
-<p>...En Barrabola mentía, fent obra
-del pensament; per que, de pensament,
-sí que s’hi havía donat, però
-d’obra no encara... Li feya por el
-què diràn, y donava temps al temps...
-¿Quí sab? potser la Societat, mancada
-del valiós concurs d’en Fresques
-y d’en Terratrèmol, s’aniría morint
-per si sola, cayent en desús el reglament
-ò transformantse en Societat
-d’esbarjos lícits..... Potser també
-qualsevol día, els dissidents formarían
-un altre centre y aleshores ell
-se’n podría prevaldre y donar la
-excusa de que, sent industrial com
-era, no li convenía estar malament
-ab ningú...</p>
-
-<p>Y axís passavan els díes, passavan
-les setmanes, passavan els mesos...
-Y’ls Habitants, be que de tomballons,
-anavan fent el seu camí... Y
-en Barrabola no gosava presentar la
-baxa.</p>
-
-<p>Però, va arribar la Primavera y en
-Pepis va haver de marxar de Planells,
-pera anar a Barcelona a trobar
-metges que’l visuressin y seguessin
-la ventatja a un mal crònich
-que’l comensava a minar per dins.
-Y lo que va passar va ser qu’en Pepis
-va estarhi una temporada a<span class="pagenum"><a name="Page_150" id="Page_150">[150]</a></span>
-Barcelona, y’l Cedassayre y en Fidel
-moltes nits varen trobarse sols al
-domicili social, jugant pera matar
-l’aburriment.</p>
-
-<p>&mdash;Ens han ben abandonat,&mdash;deya
-en Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Y ¿no sabs per què? Donchs,
-per que, fòra tu, en Pepis y jo, no
-hi hà cap dels fundadors que sigui
-home!&mdash;afirmava’l Cedassayre.</p>
-
-<p>&mdash;Ja ho pots dir, ja.</p>
-
-<p>&mdash;Barrèja...</p>
-
-<p>&mdash;Escàpsa...</p>
-
-<p>&mdash;Trumfos copes.</p>
-
-<p>&mdash;Home, ja que parlas de copes...
-¿què’t sembla si beguessim un cop?</p>
-
-<p>&mdash;Bevèmhi.</p>
-
-<p>&mdash;A la teva salut.</p>
-
-<p>&mdash;Té, còbra... ¡A la teva!&mdash;</p>
-
-<p>En Fidel refusava’ls cèntims ab
-dignitat...</p>
-
-<p>&mdash;Déxa estar, ¡home!...</p>
-
-<p>&mdash;Vatja, donchs, grans mercès...
-A n’aquest preu, cómpta que seré
-parroquià.&mdash;</p>
-
-<p>Y reprenían el jòch... Y després
-d’una partida de bescambrilla, n’emprenían
-una de cau, y acabat el cau
-feyan la manilla de rector y vicari,
-y quan estavan tips de jugar a cartes,<span class="pagenum"><a name="Page_151" id="Page_151">[151]</a></span>
-agafavan el dòmino, y quan ja
-tenían prou de dòmino les emprenían
-ab les dames... Y axís passavan
-les nits, sense conseguir distreures.</p>
-
-<p>Lo pitjor de tot era que passava’l
-temps y s’acostava Sant Joan y no
-sabían còm ferho pera pagar la
-mitja anyada de lloguer de pis.</p>
-
-<p>&mdash;Estich per escriure a n’en Pepis!&mdash;va
-dir un día en Fidel.</p>
-
-<p>&mdash;Escríuli, per que si ell no torna,
-axò no pot anar.</p>
-
-<p>&mdash;Ja pots dirho que nó... Ningú
-paga les quotes, ningú ve a fer consumacions,
-y les existencies s’acaban
-qu’es una pena..... El marrasquí
-l’haig d’anar a comprar a petricons,
-el rom igualment, de cervesa no
-n’hi hà una gota...</p>
-
-<p>&mdash;¡Si en Pepis ens enviés la clau
-de la caxa!...&mdash;</p>
-
-<p>Aquesta observació va sofocar a
-n’en Fidel... No’n feya pochs de
-díes qu’era escurada la caxa... Y qui
-l’havía escurada havía estat ell, un
-día qu’havía hagut de pagar un
-compte de cafè... Y no era sols la
-escurada de la caxa lo que’l feya
-tornar vermell, sinó’l recordar que,<span class="pagenum"><a name="Page_152" id="Page_152">[152]</a></span>
-pera treuren els diners, havía hagut
-de desbotarla.</p>
-
-<p>&mdash;Jo trobo&mdash;va acabar per dir&mdash;qu’hauríam
-d’anar a demanar ajuda
-a n’en Barrabola, ara que l’establiment
-li marxa.</p>
-
-<p>&mdash;¡May!&mdash;va cridar el Cedassayre.&mdash;S’ha
-portat massa malament...
-Val més qu’escriguis a n’en Pepis.&mdash;</p>
-
-<p>Y axís ho va fer en Fidel, però en
-Pepis no va contestar, per que ja no
-era a Barcelona, d’ahont havía sortit,
-cansat d’anar a trobar metges
-y més metges, sense que cap d’ells
-hagués conseguit aturarli la malaltía...
-Per axò havía decidit arribarse
-a París... Y a París ja va trobarnhi
-de metges que li varen entendre’l
-mal, però també va trobarhi unes
-costums que no eran pas del tot
-propies pera ajudar a la tasca dels
-metges..... Y com que lo que guanyava
-per un cantó, ho perdía per
-l’altre, va arribar a veures cara a
-cara ab la mort, y aleshores se va
-espantar y va tornar a Planells a fer
-vida reposada.</p>
-
-<p>Mes tothom, al vèurel arribar tan
-flach y ullerós, ja va dir que tenía
-mala pessa al teler... Y ell, que s’ho<span class="pagenum"><a name="Page_153" id="Page_153">[153]</a></span>
-conexía y qu’havía escoltat la seva
-sentencia de boca del derrer metge
-qu’havía anat a trobar, va sentirse
-sense habilior de revifar els «Habitants
-de la lluna.»</p>
-
-<p>&mdash;Si viviu ab regla, encara teniu
-vida per anys,&mdash;li havía dit el metge;&mdash;sinó,
-no teniu remey.&mdash;</p>
-
-<p>Y aleshores va comensar a posarse
-y a estalviar energíes, pera veure
-si’s rescabalava un xich de les que
-havía malgastat.</p>
-
-<hr class="tb" />
-
-<p>Y, per Sant Joan, hi havía paper
-als balcons.</p>
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_154" id="Page_154">[154]</a></span></p>
-
-<hr class="chap" />
-
-<p><span class="pagenum"><a name="Page_155" id="Page_155">[155]</a></span></p>
-
-<div class="chapter">
-<h2>TAULA</h2>
-</div>
-
-<table summary="Taula">
-  <tr>
-    <td></td><td class="tdr">PÀGS.</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>I.&mdash;De com va ser discutit y aprobat
-un important article del Reglament
-interior dels «Habitants de
-la lluna»,</td><td class="tdr"><a href="#Page_5">5</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>II.&mdash;De Planells, dels voltants de
-Planells y de Planells mateix,</td><td class="tdr"><a href="#Page_17">17</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>III.&mdash;Dels planellenchs, de llur tarannar
-y de la germanor que’ls
-unía en certs casos y determinades
-coses,</td><td class="tdr"><a href="#Page_28">28</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>IV.&mdash;Pluja, anyorament, amor, somnis,
-serenata, sorpresa y esguerradures,</td><td class="tdr"><a href="#Page_35">35</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>V.&mdash;De la secció lírica y de les particularitats
-que reunían certs instruments
-y’ls socis que’ls tocavan,</td><td class="tdr"><a href="#Page_46">46</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>VI.&mdash;Un qu’anyora la dòna, un que
-se’n vol separar, rahons que n’esdevenen
-y triomf final del companyerisme,</td><td class="tdr"><a href="#Page_55">55</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>VII.&mdash;De les tristeses d’en Barrabola
-y de lo que li va passar al cementiri
-de Planells,</td><td class="tdr"><a href="#Page_65">65</a><span class="pagenum"><a name="Page_156" id="Page_156">[156]</a></span></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>VIII.&mdash;De com el ser viu moltes vegades
-no vol dir rès,</td><td class="tdr"><a href="#Page_73">73</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>IX.&mdash;Unes rahons matrimonials, un
-cedassayre cedasser, una discussió,
-y una serenata interrompuda,</td><td class="tdr"><a href="#Page_83">83</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>X.&mdash;De com en Pepis Calau va ferse
-seu al batlle y de com el batlle va
-ser nomenat President honorari
-dels «Habitants de la lluna»,</td><td class="tdr"><a href="#Page_94">94</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>XI.&mdash;Les nits dels «Habitants», la
-expulsió d’en Requena y les rahons
-d’en Terratrèmol a favor
-del culpable,</td><td class="tdr"><a href="#Page_105">105</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>XII.&mdash;De lo que pot el sentiment
-paternal, de còm va desvetllarse
-en el cor d’en Barrabola, y de còm
-s’ho varen pendre’ls seus companys,</td><td class="tdr"><a href="#Page_115">115</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>XIII.&mdash;De la rahó que tenía aquell
-que va dir: «O creure a la dòna, ò
-anar al diable»,</td><td class="tdr"><a href="#Page_125">125</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>XIV.&mdash;Un avi que se’n sent, una argentería
-revifada y una cansó que
-no ve al cas,</td><td class="tdr"><a href="#Page_135">135</a></td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>XV.&mdash;De com tot se’n va anar en
-orris,</td><td class="tdr"><a href="#Page_145">145</a></td>
-  </tr>
-</table>
-
-
-
-
-
-
-
-
-<pre>
-
-
-
-
-
-End of Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau
-
-*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA ***
-
-***** This file should be named 52673-h.htm or 52673-h.zip *****
-This and all associated files of various formats will be found in:
-        http://www.gutenberg.org/5/2/6/7/52673/
-
-Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed
-Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was
-produced from images generously made available by The
-Internet Archive/American Libraries.)
-
-Updated editions will replace the previous one--the old editions will
-be renamed.
-
-Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
-law means that no one owns a United States copyright in these works,
-so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
-States without permission and without paying copyright
-royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
-of this license, apply to copying and distributing Project
-Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm
-concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
-and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive
-specific permission. If you do not charge anything for copies of this
-eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook
-for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports,
-performances and research. They may be modified and printed and given
-away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks
-not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the
-trademark license, especially commercial redistribution.
-
-START: FULL LICENSE
-
-THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
-PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
-
-To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
-distribution of electronic works, by using or distributing this work
-(or any other work associated in any way with the phrase "Project
-Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full
-Project Gutenberg-tm License available with this file or online at
-www.gutenberg.org/license.
-
-Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project
-Gutenberg-tm electronic works
-
-1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
-electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
-and accept all the terms of this license and intellectual property
-(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
-the terms of this agreement, you must cease using and return or
-destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your
-possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
-Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound
-by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the
-person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph
-1.E.8.
-
-1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be
-used on or associated in any way with an electronic work by people who
-agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
-things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
-even without complying with the full terms of this agreement. See
-paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
-Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this
-agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm
-electronic works. See paragraph 1.E below.
-
-1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the
-Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
-of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual
-works in the collection are in the public domain in the United
-States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
-United States and you are located in the United States, we do not
-claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
-displaying or creating derivative works based on the work as long as
-all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
-that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting
-free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm
-works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
-Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily
-comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
-same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when
-you share it without charge with others.
-
-1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
-what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
-in a constant state of change. If you are outside the United States,
-check the laws of your country in addition to the terms of this
-agreement before downloading, copying, displaying, performing,
-distributing or creating derivative works based on this work or any
-other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no
-representations concerning the copyright status of any work in any
-country outside the United States.
-
-1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
-
-1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
-immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear
-prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work
-on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the
-phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed,
-performed, viewed, copied or distributed:
-
-  This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and
-  most other parts of the world at no cost and with almost no
-  restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
-  under the terms of the Project Gutenberg License included with this
-  eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the
-  United States, you'll have to check the laws of the country where you
-  are located before using this ebook.
-
-1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is
-derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
-contain a notice indicating that it is posted with permission of the
-copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
-the United States without paying any fees or charges. If you are
-redistributing or providing access to a work with the phrase "Project
-Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply
-either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
-obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm
-trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
-
-1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
-with the permission of the copyright holder, your use and distribution
-must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
-additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
-will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works
-posted with the permission of the copyright holder found at the
-beginning of this work.
-
-1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
-License terms from this work, or any files containing a part of this
-work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
-
-1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
-electronic work, or any part of this electronic work, without
-prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
-active links or immediate access to the full terms of the Project
-Gutenberg-tm License.
-
-1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
-compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
-any word processing or hypertext form. However, if you provide access
-to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format
-other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official
-version posted on the official Project Gutenberg-tm web site
-(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
-to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
-of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain
-Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the
-full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1.
-
-1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
-performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
-unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
-
-1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
-access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works
-provided that
-
-* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
-  the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
-  you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
-  to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has
-  agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
-  Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
-  within 60 days following each date on which you prepare (or are
-  legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
-  payments should be clearly marked as such and sent to the Project
-  Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
-  Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg
-  Literary Archive Foundation."
-
-* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
-  you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
-  does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
-  License. You must require such a user to return or destroy all
-  copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
-  all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm
-  works.
-
-* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
-  any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
-  electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
-  receipt of the work.
-
-* You comply with all other terms of this agreement for free
-  distribution of Project Gutenberg-tm works.
-
-1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
-Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than
-are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
-from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The
-Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm
-trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.
-
-1.F.
-
-1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
-effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
-works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
-Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm
-electronic works, and the medium on which they may be stored, may
-contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
-or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
-intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
-other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
-cannot be read by your equipment.
-
-1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
-of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
-Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
-Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
-Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
-liability to you for damages, costs and expenses, including legal
-fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
-LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
-PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
-TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
-LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
-INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
-DAMAGE.
-
-1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
-defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
-receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
-written explanation to the person you received the work from. If you
-received the work on a physical medium, you must return the medium
-with your written explanation. The person or entity that provided you
-with the defective work may elect to provide a replacement copy in
-lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
-or entity providing it to you may choose to give you a second
-opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
-the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
-without further opportunities to fix the problem.
-
-1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
-in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO
-OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
-LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
-
-1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
-warranties or the exclusion or limitation of certain types of
-damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
-violates the law of the state applicable to this agreement, the
-agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
-limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
-unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
-remaining provisions.
-
-1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
-trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
-providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in
-accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
-production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm
-electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
-including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
-the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
-or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or
-additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any
-Defect you cause.
-
-Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
-
-Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
-electronic works in formats readable by the widest variety of
-computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
-exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
-from people in all walks of life.
-
-Volunteers and financial support to provide volunteers with the
-assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
-goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
-remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
-Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
-and permanent future for Project Gutenberg-tm and future
-generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
-Sections 3 and 4 and the Foundation information page at
-www.gutenberg.org
-
-
-
-Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
-
-The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
-501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
-state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
-Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification
-number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
-U.S. federal laws and your state's laws.
-
-The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the
-mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its
-volunteers and employees are scattered throughout numerous
-locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt
-Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to
-date contact information can be found at the Foundation's web site and
-official page at www.gutenberg.org/contact
-
-For additional contact information:
-
-    Dr. Gregory B. Newby
-    Chief Executive and Director
-    gbnewby@pglaf.org
-
-Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
-Literary Archive Foundation
-
-Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
-spread public support and donations to carry out its mission of
-increasing the number of public domain and licensed works that can be
-freely distributed in machine readable form accessible by the widest
-array of equipment including outdated equipment. Many small donations
-($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
-status with the IRS.
-
-The Foundation is committed to complying with the laws regulating
-charities and charitable donations in all 50 states of the United
-States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
-considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
-with these requirements. We do not solicit donations in locations
-where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
-DONATIONS or determine the status of compliance for any particular
-state visit www.gutenberg.org/donate
-
-While we cannot and do not solicit contributions from states where we
-have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
-against accepting unsolicited donations from donors in such states who
-approach us with offers to donate.
-
-International donations are gratefully accepted, but we cannot make
-any statements concerning tax treatment of donations received from
-outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
-
-Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
-methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
-ways including checks, online payments and credit card donations. To
-donate, please visit: www.gutenberg.org/donate
-
-Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works.
-
-Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
-Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be
-freely shared with anyone. For forty years, he produced and
-distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of
-volunteer support.
-
-Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
-editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
-the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
-necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
-edition.
-
-Most people start at our Web site which has the main PG search
-facility: www.gutenberg.org
-
-This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
-including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
-Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
-subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
-
-
-
-</pre>
-
-</body>
-</html>
diff --git a/old/52673-h/images/cover.jpg b/old/52673-h/images/cover.jpg
deleted file mode 100644
index f625874..0000000
--- a/old/52673-h/images/cover.jpg
+++ /dev/null