diff options
Diffstat (limited to 'old/52673-0.txt')
| -rw-r--r-- | old/52673-0.txt | 3648 |
1 files changed, 0 insertions, 3648 deletions
diff --git a/old/52673-0.txt b/old/52673-0.txt deleted file mode 100644 index da40466..0000000 --- a/old/52673-0.txt +++ /dev/null @@ -1,3648 +0,0 @@ -Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau - -This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most -other parts of the world at no cost and with almost no restrictions -whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of -the Project Gutenberg License included with this eBook or online at -www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you'll have -to check the laws of the country where you are located before using this ebook. - -Title: Els habitants de la lluna - -Author: Josep Morató i Grau - -Release Date: July 29, 2016 [EBook #52673] - -Language: Catalan - -Character set encoding: UTF-8 - -*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA *** - - - - -Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed -Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was -produced from images generously made available by The -Internet Archive/American Libraries.) - - - - - - - - - - - JOSEPH MORATÓ - - ELS - HABITANTS - DE LA LLUNA - - BARCELONA - - ILUSTRACIÓ CATALANA - - 1906 - - RESERVATS TOTS LOS DRETS - - Barcelona--Estampa de J. Thomàs - - - - -I - -DE COM VA SER DISCUTIT Y APROBAT UN IMPORTANT ARTICLE DEL REGLAMENT -INTERIOR DELS «HABITANTS DE LA LLUNA» - - ---Demano la paraula. - ---Té la paraula’l company Terratrèmol.-- - -...La junta’s celebrava en una sala espayosa y desfregada, a la llum -de dues espelmes que cremavan en canalobres de vidre y d’un sol broch, -colocats sobre la taula de la Presidencia. Els concurrents no passavan -gayre d’una dotzena, y axò feya que’l local, ab el seu rengle de cinch -balcons oberts en un dels carrers més rònechs de la vila, semblés -encara més gran de lo qu’era. Com a moblatge, no hi havía altra -cosa qu’otomanes: otomanes entre les obertures, separantles, com una -tirallonga de guions les cantitats d’una tanda de restes; otomanes a -cada cap de sala; otomanes a la paret que corría devantera al rengle de -balcons; otomanes per tot arreu. Del bell mitx del sostre, penjava una -colossal aranya de vidrims, sospesa d’un ganxo de ferro y desprovehida -d’espelmes. Y com que les dues que cremavan sobre la taula no eran prou -capasses pera aclarir la pessa, els socis, allargassats ò asseguts en -les otomanes, se fonían en la penombra, no arribantse a distingir les -fesomíes de cap d’ells, fòra la del President, que era un jove d’uns -vintivuyt anys, de nas punxagut y barba negra, pentinada ab afectat -desgayre, igual que els abundosos cabells, cobricelats per les ales -amples d’un barret tou. - -Ab tot y’l descuyt que volía aparentar, la seva persona tenía quelcom -de distingit, que denunciava la bona posició de que disfrutava, com -hereu qu’era de casa bona. - ---Donchs sí, cavallers,--deya en Terratrèmol;--jo entench que sobre -axò de l’hora d’anar a joch, se han de concedir amplies facultats a la -Presidencia.-- - -Però, una veu fosca y calmosa, vinguda d’un dels recons més ombrius, va -remugar entre dents: - ---¡No m’hi confronto!-- - -Al mateix instant, del tròs de fosca hont estava negat en Terratrèmol, -va avensar cap a la llum, axecantse com si amenassés, el cap d’un -pal llargarut, semblant a una antena de monstre. Y gayrebé al punt -d’axecarse, va caure secament a terra, se va apuntalar a dos pams de -la taula del President, y, tot seguit, com una llagosta gegantina, va -saltar de l’ombra a la claretat una figura de dèu pams d’alsada, ab la -cama dreta plegada al genoll y mantenintshi testa, com si se li hagués -criat rovell a les frontisses. - ---El que vulgui interrompre, que demani la paraula a la Presidencia -¡fonoll!--va cridar l’esguerrat, dirigint cap al lloch d’hont havía -sortit la veu calmosa una mirada de boig, que relluhía sota un front -botarut y sobre uns pòmuls sortits, entre’ls que avensava, com el -timó d’una galera, un nas encorvat y sèch, cayent demunt d’un bigotàs -negríssim. - -Y com si volgués justificar el motiu de Terratrèmol ab que’l designavan -els companys, va segellar la expressió ab un ferm cop de crossa a terra -y un atronador cop de puny a la taula, fentne caure’ls dos canalobres -de vidre, que’s varen esbocinar alhora que s’apagavan les espelmes. - -Una dotzena de mistos, encesos aquí y allà, varen esquinsar la fosca, -illuminant extranyament la figura del coix, que’s mantenía immòvil al -mitx de la sala, en actitut ridícolament altiva. - ---Home, Terratrèmol, no t’hi enfadis,--va aconsellar algú. - -Y mentres un dels socis encenía de nou les espelmes y s’enfilava a la -taula pera colocarles a l’aranya de vidrims, la veu interruptora va -ressonar desde’l mateix recó d’abans: - ---¡Demano la paraula, vatúa l’hereu! - ---Té la paraula’l company Fresques.-- - -El company Fresques se va axecar, y ab pas mandrós, arrossegant les -espardenyes, que duya totes tacades de cals y de morter, denotant, com -tot el trajo de vellut de que anava vestit, el seu ofici de mestre de -cases, va avensar cap a la Presidencia la seva còrpora rodanxona y’l -seu visatge inflat y vermellench. - ---Ab el permís de la Presidencia, dech dir qu’al manifestar la meva -opinió contraria a les amplies _dificultats_ que tractava de concedirli -en Terratrèmol, ho he fet tan sols per respecte a la democracia y al -sufragi universal y sense voler significar que jo no reconegui en la -Presidencia prou dots pera _disoldre_ un punt tan delicat com el que -s’està discutint. - ---_¡Muy bien!_--va cridar un dels socis. - ---Si’l company Requena té alguna cosa que dir, no ha de fer més que -manifestarho previament, demanant la paraula,--va replicar el President. - -Però, en Requena va callar, y en Fresques va seguir la seva peroració. - ---Jo soch del parer que ja fa masses díes que tenim empantanegat el -reglament interior per culpa d’aquest ditxós article. Y axò es una -vergonya, ¡vatúa l’hereu! L’un vol que l’hora d’anarsen al llit sigui -les tres, l’altre que sigui les dues, el de més enllà les quatre, y -resulta que cada nit la discusió pren _escrement_ y may ens arribem a -entendre. Y axò s’ha de _disoldre_ avuy mateix, passant l’assunto a -votació. _He dicho._-- - -Y calmosament, arrossegant les espardenyes, el company Fresques se’n -va tornar cap al seu lloch, mentres en Terratrèmol, que’l mirava -despreciativament desde’l mitx de la pessa, semblava qu’esperés vèurel -assegut pera rependre la paraula. - -Mes, un altre dels concurrents, avensantse esbojarrat, ab el barret -al clatell, els faldons del jaqué voleyant y’l bigoti de pèl ros, ab -una punta mirant a garbí y l’altra a ponent, va guanyar per mà a n’en -Terratrèmol. - ---Axò s’ha d’acabar, té rahó en Fresques;--va cridar imposantse. Y -després de donar una llambregada al seu entorn, com si amenassés a la -concurrencia ab el seu nas llarch y molsut, que se li cuydava menjar la -cara, va prosseguir: - ---Encara que’m digueu Barrabola, jo estich que cap de vosaltres ha -resolt la cosa ab tant acert com jo. Axò de discutir d’una manera -absoluta l’hora de retirar, es un _absurdo_. Per que lo primer que -s’ha de tenir en compte, son les circunstancies. Y les circunstancies, -segons els temps del any, cambían totalment. Al hivern, a les cinch -encara es ben fosch; al estiu, a les tres ja clareja. Donchs, l’hora -de retirar els habitants de la lluna, ha de ser diferenta al estiu del -hivern. Axò es llògica pura. De modo y de manera que jo soch del parer -de que al estiu retirem a les tres y al hivern, com que la nit es més -llarga, a les cinch. Y no dich més. - ---_Pido la palabra._ - ---La té’l company Requena. - ---_Pues ¡muy bien!_ - ---Home, si no més volía dir axò, no calía que demanés la paraula. - ---_La ordenanza antes que todo. Y con habérseme amoscado una vez, ya -hay bastante._-- - -Per uns instants, va callar tothom. Cada hu pel seu cantó, els socis -rumiavan la solució proposada per en Barrabola, que seguía al mitx -de la sala, costat per costat d’en Terratrèmol, passejant al entorn, -com una amenassa, el seu nas de tarota. En Fresques, acobardit per -l’actitut dels dos socis més bullanguers de la societat, s’havía -arraulit a un recó y conversava en veu baxa ab en Requena, qu’era un -sargent de carrabiners retirat, al que bona part dels socis tenía certa -tirria per dos motius: l’haver estat carrabiner, pecat imperdonable -entre una colla en que hi predominavan els que’s guanyavan la vida ab -el frau, y’l ser sempre de la situació. Ab tot, ni les conviccions -polítiques ni l’amor a la seva antiga _carrera_, el privavan, d’ensà -qu’era retirat, de guanyarse la vida fent la contrabanda al engròs, si -be duentho amagat _pa conservar el prestigio_. Y veusaquí qu’entre la -paga del govern y’l frau y una revendería qu’havía plantat a la seva -dòna al pendre la retirada, anava fentse un bon mitjot y assegurant el -benvenir dels seus fills, que pujavan a mitja dotzena. - -¿A quín motiu podía haver obehit al ferse dels habitants de la lluna? -Axò era un misteri que cap dels altres socis entenía, per que ni era -viciós, ni se li conexían embolichs de cap lley. Per axò, la seva -entrada a la societat com a fundador, havía estat mal mirada pels -contrabandistes de la colla, que temían d’ell qualsevol traydoría. -Però, malgrat aquests pensaments dels seus companys, ell no tenía cap -mal intent, y si havía entrat a la societat no era per altra cosa -que per la bona amistat que l’unía ab en Fresques y per una certa -pruija qu’havía tingut sempre de ferse passar per _corrido_, lo que -constituhía una mena d’autocalumnia, ja que ni de jove ni de vell havía -dexat may de ser un bon jan de cap a peus. - -Ell y en Fresques, eran els més plàcits de la colla, y ara mateix, -asseguts de costat, ja conversavan suaument de les calaverades que -ni l’un ni l’altre havían fet durant la joventut. Però, de sobte, va -ressonar la veu del President, y l’un y l’altre varen fer un surt com -si’s desvetllessin. - ---Companys: ¿us està be que passem a votació lo que ha proposat en -Barrabola? - ---¡Nó!--va cridar en Terratrèmol ab un nou cop de crossa a terra seguit -d’un de puny al cim de la taula. Y va afegir al mateix instant:--En -Barrabola ha parlat com un llibre y jo estich que la proposició ha de -quedar aprobada per aclamació. - ---¡Sí!... ¡Sí!... ¡Sí!...--varen exclamar tots els socis a l’una. - ---¡Molt be! - ---¡Bona pensada! - ---Donchs, ja està;--va afirmar per últim el President. - -Y mentres en Terratrèmol abrassava a n’en Barrabola, va ressonar una -ovació de la societat en pes y va redactarse en tota forma l’article, -prenent com a basa del cambi d’hora d’anar a dormir, el de la funda del -ros de la tropa: tant com fos blanca, tancarían a las tres, y tant com -fos de xarol, a les cinch. Y’l que a l’hora convinguda no fes acte de -presencia al mitx del passeig de la vila, hont el President donaría la -veu d’anar cada hu a casa seva, sería obgecte d’una penyora de dèu rals -les dues primeres vegades y de la expulsió a la tercera, fòra en els -casos de forsa major, tals com una malaltía ò una absencia justificada. - ---¿Us està be, companys?--va preguntar el President, després de llegir -en veu alta l’article qu’ell mateix havía redactat. - -Tothom va dir que sí y’s va axecar la sessió. Eran dos quarts de -cinch del matí y les primeres clarors del día qu’entravan pels cinch -balcons, ja comensavan a fer vergonya a la de les dues espelmes -qu’espeternegavan en el tremolor de l’agonía. - -Quan varen sortir al carrer, ja la vila comensava a desvetllarse. Les -botigues s’obrían una a una y’l soroll de dues ò tres centrals que’s -dirigían a l’Estació, denotava qu’abans de poch arribaría’l primer tren -de la banda de Fransa, plè en tal día de gent per ensopegarse a ser -mercat. - ---¿Quí sab si anessim a l’Estació?--va proposar un de la colla. - ---¡Ja està dit!--va fer un altre. - -Y tots a l’una se’n varen anar a veure’l pas del primer tren, que va -entrar a les agulles al mateix instant en que, part d’allà de la vía, -als confins de la plana que s’hi ageya, s’axecava’l sol en un esclat -de llum rosada que tenyía triomfalment la immensa volta serena. - - - - -II - -DE PLANELLS, DELS VOLTANTS DE PLANELLS Y DE PLANELLS MATEIX. - - -S’axecava’l sol enriallant tota la plana, en la que la grisor eterna -dels olivets era trencada a claps per un be de Deu de verdors tendres, -entre les que s’esbardellavan les primeres flors. Els blats y mestalls -ja comensavan a esblaymarse, però les roselles els tacavan arreu y els -hi donavan un ayre de joya. Fins els desmays--els tristos abrichs de -les tombes--prenían ab la fulla nova un tint de alegría esbojarrada. - -Els voltants de la vila eran un formigueig de gent que feya cap al -mercat... Per camins vehinals y carreteres s’esmunyían sotraquejant -carretes y carros y tartanes, fentse obrir pas entre la munió de -pagesos qu’anavan a peu. En la grisor de la plana, les testes cobertes -per les barretines vermelles semblavan gotes de sanch escorrentse per -anar a raure a un mateix indret. Els remats de xays y les tocades -de garrins se barrejavan ab la corrent, omplint el terme de bels y -d’espinguets rondinayres. Devegades, de les bosses d’un carro, se -n’axecavan els lladruchs d’un gos, als que semblavan respondre’ls plors -d’un cabrit que duyan en un altre carro y que, separat de la seva mare -pera ser dut a vendre, pregonava de un cap al altre de ruta’l seu -anyorament desesperat. Altres cops, una pagesa axecava gros aldarull -perseguint un porcell que se li havía escapat de la tocada, mentres -que, més ensà ò més enllà, renillava la euga en que anava muntat un -hereu fatxendós ò s’escometían amistosament els coneguts de diferent -poble, ab els matexos crits que si’s disputessin. - -A la vila hi regnava gran moviment. Desde’ls carrers més amagats fins -al passeig pretenciós, gayrebé tan curt com ample, que venía a ser el -rovell del ou, tot era un bellugueig seguit y una cridoria continuada. -El foraster qu’en aquell entremitx hagués arribat per primer cop -a la població, l’hauría presa per una d’aquelles ciutats petites, -però actives y industrioses, que viuen una vida propia, aprofitant -els elements de riquesa de que Deu les ha enrondades. Pera acabar -d’arrodonir aquest efecte, cap a la banda de l’Estació, en alguns -llensos de paret núa de les cases que s’hi axecavan, podían vèureshi -pintats immensos anuncis, com els que’s veuen a Barcelona en algunes -construccions que sobrepujan a les dels seus costats. Però’l més gros -d’aquells anuncis era’l d’un taller de pirotècnia, y’l que’l seguía en -grandaria’l d’una fàbrica de carbòniques. Y si semblants anuncis eran -els més grossos, dret hi tenían, per que pregonavan les dues industries -més importants de la població, en la que no’s veyan axecar altres -xemeneyes que les del servey casolà y les dels forns de fleca. - -Era una vila morta la de Planells. El blat, qu’hi era dut a vendre -pels pagesos dels encontorns, no s’hi aturava per no trobarhi medis -de convertirse en farina. Y lo que passava ab el blat, passava ab lo -demés. Ja hi eran pels voltants alguns molins, però s’acontentavan -ab moldre’l gra que necessitava la rodalía y prou. Y les escasses -industries que tenía la població, eran industries petites, que no -escampavan els seus productes més enllà de la comarca. Més qu’altra -cosa, era un punt de contractació la vila de Planells. Tot lo que no -necessitava pera viure, ho enviava lluny, però ho enviava en estat -natural, pera que altres ho transformessin. Llevat del artista en -fochs artificials y’l fabricant de carbòniques, eran molt escassos -els industrials que treyessin fòra’l terme part de llur producció. -Y, ab tot, la vila tenía a trossos cert ayre modern, ab cases noves, -mostrant al cap d’amunt estàtues de pedra artificial, com les d’algunes -de Barcelona, ab un _torin_, com el de Barcelona, però més petit y de -fusta, ab carrers a dret fil, com els de la part nova de Barcelona, -però una mica més estrets, encara que igualment polsosos els díes de -sol y igualment fangosos els díes de pluja... - ---¿Eh? ¡Sembla l’_ensanxe_ axò!--deyan els naturals, tots satisfets y -orgullosos. - -Y fins n’hi havía que trobavan molt més estimable aquella pols y molt -més bonich aquell fanch, que no pas l’empedrat d’altres poblacions. - -Parlant de la ciutat més propera a Planells, de la que’ls ne separava -una incompatibilitat absoluta de caràcter, solían dir els planellenchs: - ---Fa fàstich: tots els carrers son empedrats.-- - -Axò sí, la gran qualitat que tenía la població, era l’alegría. Les -seves cases prou eran carrinclones y ab ayre de cases de fireta, -però també eran baxes y permetían veure amplement el cel, enjoyat de -clarors. Els seus carrers be n’eran de polsosos, però també tenían prou -espay pera que un s’hi sentís lliure, tan lliure com la tramontana, -qu’al hivern hi galopava esbojarradament, dexantlos nèts y llisos y -blanchs. - -Era oberta als quatre vents la vila:--oberta y plana y pintoresca. - -Ara mateix bullía d’activitat, plena tota de gent de la comarca que -s’hi bellugava cridanera d’assí d’allà, omplintho tot de colors vius -y de cridoria. Vilatans y pagesos, tractants de bestiar y hostalers, -botiguers y fadrines dels pobles vehins, fraternisavan democràticament, -aturantse’ls uns als altres ab paraules de simpatía, com si tots ells -fossin amichs de temps que’s retrobessin després d’anys de no haverse -vist. - -Y era que Planells, pera tota la comarca, venía a ser la veritable casa -payral, en la que’s trobava un cop cada setmana tota la familia en pes. -Per axò, de tracte ò de vista, no hi havía pagès que no fos conegut -dels petits comerciants de la vila, que’ls cridavan desde’l pas de les -portes ò desde’l peu de les parades, oferíntelshi ab la rialla als -llavis les mercaderíes en venda. - ---Hereu ¿no us falta pas una faxa? - ---Pubilla, míra quins mocadors de filoxa... - ---¿No voleu pas una brusa, padrí?...-- - -Y’l padrí y la pubilla y l’hereu, si no’ls hi feya menester lo que’ls -oferían, ronsejavan un moment y passavan de llarch, y si’ls hi feya -menester, també ronsejavan y fins després d’una estona de dubtes y de -regateig esfadós no’s dexavan caure al esquer. - -Al davant de les fleques, els llenyaters hi aturavan els carros -encimbellats de fexines, qu’eran entrades pels minyons flequers als que -les anavan donant desde’l cim. Els hostals eran plens de remor, les -tabernes de cants, els cafès vessavan. - -¡Els cafès! Eran l’orgull dels planellenchs els cafès. N’hi havía de -grans com els de Barcelona, decorats ab immensos miralls com els de -Barcelona, ab cambrers vestits de negre y lluhint botons daurats com -els de Barcelona... Se veya ben be que’ls vehins hi tenían tirada a -anar a matar l’estona al cafè. Però, aquell día, la gent qu’hi entrava -y’n sortía no era de la població, sinó dels voltants. Altra feyna -tenían a llurs cases els de la població. - -Fins a n’en Requena, que, en lloch d’anarsen al llit, s’havía dirigit, -al dexar els companys, cap a la revendería que regentava la seva -dòna, l’hauríau vist tot aqueferat, despatxant fregalls y bacallà sèch -y barres de savó y manats de lluquets a les pageses que hi anavan a -provehir. - -Y justament la botigueta, que se obría en un carrer curt però de molta -passada, tenía gayrebé davant per davant una argentería, en la que -podía veures al esbojarrat Barrabola, anant d’un cantó al altre bo y -fent banderejar ab els seus moviments sobtats els faldons del jaqué, -als que no dexava de vista una pageseta que, acompanyada del seu pare, -havía entrat a mercadejar unes arrecades pera la Mare de Deu del Carme -del seu poble, de la qu’era pabordessa. - -Mentrestant, en Terratrèmol, en un carrer del tombant, prop del -passeig, també treballava, però amagat en un recó del taller de sastre -del qu’era dependent principal. Allí, de cap al vetllador, bregava pera -foragitar la sòn de les parpelles. Però, les parpelles se li cloían -malgrat ell al demunt de la tasca, ab gran perjudici del seu nas de -timó, que més d’un cop va toparse ab l’agulla, produhint entre’ls -altres treballadors y treballadores uns chors de rialletes ofegades y -uns espressius copets de colze, baratats d’amagatotis. Quan se sentía -la punxada, se redressava ab un surt, però encara no s’havía axugat -ab el mocador la goteta de sanch que relluía com un rubí en la menuda -ferida, ja tornava altre cop a les caparrades. - -El que ho havía entès era en Fresques. Aquell día justament el tenía -destinat a anar a resseguir la teulada d’una de les diferentes cases de -qu’era hereu el President dels habitants de la lluna, en Pepis Calau, -qu’a n’aquelles hores estava dormint tranquilament dintre l’ample -dormitori de l’antiga estada de la familia. L’obgecte de resseguir la -teulada, era’l de netejarla d’herbotes y tapar de passada les goteres -pera complaure als estadants qu’amenassavan a n’en Pepis ab dexar -els pisos si no feya tan fer important adob. Y veusaquí que, un cop -havía estat en Fresques a la teulada, ja l’havía resseguida, ja, però -després ¡vatúa l’hereu! quan havía anat pera posarse de fort y de ferm -a la feyna, s’havía recordat de que no duya’l cabàs de les eynes, ni -material ni rès. - ---¡Què s’hi farà!--va exclamar aleshores entre sí. Y va afegir -filosòficament:--¡Va! demà serà un altre día.-- - -Y conjuminantse, ab algunes saques velles que va trobar per allí, una -mica de jas al costat de la xemeneya de la casa, va adormirse com un -liró, bressat per les mil remors que muntavan de la vila al bo del -moviment. - - * * * * * - -Eran les quatre de la tarde, que encara no s’havía despertat. Les -remors qu’al matí s’escampavan arreu, s’eran foses com per miracle. La -població reprenía’l sòn ensopit, del que no’s despertava sinó un cop -cada vuyt díes. - ---¡Lladre! ¡més que lladre! ¡ja’t pentinaré jo!--va cridar una veu -ronca d’ira a la orella d’en Fresques. - -Y en Fresques va despertarse d’un surt, sentint que’l sacsejavan y -l’apunyegavan sense compassió. - -En l’esverament del sòn trencat, va passejar la mirada al seu entorn, -y va quedarse com entontit, mentres la seva dòna--una dòna petita y -seca, però nerviosa y forsuda--el feya axecar d’una ferma estrebada y -el conduía a empentes cap al salt de cà que comunicava ab la escaleta. - -Ell se dexava dur, se dexava esquerdissar, se dexava pegar, y només -anava repetint per vía d’escusa: - ---Podé’sí que m’hauré adormit, ¡vatúa l’hereu!-- - - - - -III - -DELS PLANELLENCHS, DE LLUR TARANNAR Y DE LA GERMANOR QUE’LS UNIA EN -CERTS CASOS Y DETERMINADES COSES. - - -¡Si n’era d’ensopida la vila de Planells els díes que no ho eran de -mercat! La quietut hi regnava en tanta de manera, que’l soroll de les -centrals, al anar y venir de l’Estació a les hores de tren, afogava -tots els altres brugits, fent retrunyir la població de cap a cap... -Y era estranya aquella quietut en una vila tan clara y de posat tan -alegre com Planells... Semblava una quietut postissa, que no s’adeya -gens ni gota ab el tarannar expansiu y obert dels habitants. Per que, -axò sí qu’ho tenían els planellenchs: a cor-oberts y sociables no’ls -guanyava ningú... Tots els centres y casinos duyan una vida grassa, -ab centenars de socis a les llistes y milers d’entrades a la caxa, -hont les pessetes solían fer estada curta, per ser baratades sovint ab -diversions. - -A Planells tothom tenía la seva societat: republicans y carlins, -richs y menestrals y pobrissalla... Fins els senyors--unes dues -dotzenes--adictes als partits que’s rellevavan en el poder, s’havían -dividit en un parell de centres: el _conservador-dinàstico_ y el -_monàrquico-liberal_. Y una vegada qu’en Romero Robledo va voler anar -pel seu compte, els tres ò quatre propietaris que varen afiliarse a la -fracció, també varen organisarse’l seu centre. - -Lo que passava era qu’en totes les societats, fòra les polítiques de -la situació, hi regnava una democràtica barreja d’estaments. Y molts -senyors eran socis de la societat dels menestrals, y molts menestrals -ho eran de la dels senyors. Quan se tractava de la ballaruga, pobres y -richs, carlins y republicans, se juntavan germanívolament, prescindint -de brassos y esborrant conviccions polítiques... Y tan en absolut -desaparexían les diferencies entre persones de diferent bras y oposades -conviccions, qu’entre les d’una matexa generació no s’usava altre -tractament que’l de tu, sent passat pel mateix raser l’hereu de casa -bona y’l fadrí flequer ò fuster ò sastre, la dependenta que’ls díes de -mercat despatxava calsotets y mitjons als pagesos y la filla del més -fort magatzemista de grans. No més s’escapavan del tractament algunes -senyoretes de casa bona, que no’s dexavan veure als balls ni sortían -may de casa sense barret y companyía... - -Y no dexava pas d’esplicarse la germanor qu’unía als planellenchs... -¡Eran tantes les coses comunes que tenían!... La primera, -l’exaltament... Allí dominavan els republicans folls, però’ls escassos -carlins qu’hi havía eran tan folls com els republicans. - -Una vegada varen tractar d’anar junts a les eleccions municipals pera -derrotar als elements caciquistes... Se tractava de defensar els -interessos de la població, y uns y altres anavan a la una, prescindint -de tota idea política, treballant ab tota la fè que calía pera anar al -triomf. - -Varen reunirse una pila de vegades, nit derrera nit, y sempre va regnar -entre ells una complerta armonía. Y quan va celebrarse la derrera -reunió, el vespre abans del día de la lluyta, el republicà que presidía -va dir, abans d’axecar la sentada: - ---Ciutadans: el caciquisme tracta de valerse de tots els medis per -conservar el seu domini a la Casa del Comú. Nosaltres, donchs, hem -de valernos també de tots els qu’estiguin a la nostra mà. Y si no’s -respecta la legalitat, se respectarà la forsa, y si no’s respecta la -forsa, demanarèm l’ajuda al petroli, ¡y que cremi tot!-- - -La tempestat d’entusiasme que’s va axecar de la reunió, va ser -imposant; però, més va serho la veu del capitost dels carlins, que, -dominant l’aldarull, va cridar de sobte: - ---¡Republicans!-- - -El crit va sonar com una canonada entre trons. Tota la concurrencia, -sentintsen imposada, va restar sense esma de moures, corpresa per un -extrany encegament que feya aturar mans y llavis... Ni un aplaudiment, -ni una aclamació. - ---¡Republicans!--va repetir la veu:--nosaltres, els carlins, ne -som contraris d’axò del petroli... El petroli té en la historia un -significat revolucionari que’ns priva d’usarlo...-- - -Mentres parlava l’orador, s’iniciava entre’ls republicans un moviment -d’impaciencia, però l’orador, sense perdre la serenitat, seguía’l seu -parlament: - ---Sí, republicans, l’historia del petroli, ens ne priva l’us a -nosaltres; emprò també us haig de dir una cosa, y es que l’aygua-ràs ja -no té la mala fama del petroli. Donchs, nosaltres, usarèm l’aygua-ràs!-- - -Podeu comptar quína ovació va venir derrera d’aquestes paraules... -Semblava que’l local s’enfonzés... Els capitostos dels dos partits -varen abrassarse... Un perfum de germanor y solidaritat va surar arreu. -Si una veu hagués indicat la conveniencia d’anàrsen, en sortint, a -cremar les barraques dels consums, tots els reunits hi haurían fet -cap. Y si s’hagués tractat de calar foch a la iglesia, no haurían -pas dexat d’acompanyar als de la flamarada alguns partidaris del -pretendent. Per que a Planells passava un cas extrany: fins molts dels -carlins eran en el fons contraris de les sotanes, no diferenciantse en -aquest punt dels republicans més qu’en una cosa: en no alabarse de llur -manca de religiositat. - -Y no era pas el punt del anti-clericalisme l’únich qu’unía’ls dos -partits... No més calía repassar la llista de socis dels «Habitants de -la lluna» pera veure que la qüestió de no tancar may, era independent -de tota altra. En Fresques era republicà; en Terratrèmol, carlí; en -Pepis Calau, fusionista; en Requena, de la situació, fos la que’s -volgués; y en Barrabola, _dissident_ eternal, per que sempre era de la -derrera fracció política que’s separava del quefe, tant si era d’un -color com d’un altre. - -Mirèu si era gran la seva deria per axò de les dissidencies, qu’una -vegada que feya molt temps que no n’hi havía hagut cap, va comensar a -posarse moix y trist, y a fer mala cara a la seva dòna per qualsevol -futesa, y a passar tot el día ab els nervis en tortura... Y va córrer -el temps, y de la mala cara a la dòna va passar als crits, y dels crits -a les patacades, fins que va venir una nova dissidencia que’l va posar -a tò. Però, no va ser política, sinó matrimonial, y qui va ferla va ser -la seva dòna, anantsen a viure ab els seus pares y dexantlo esmaperdut -d’alegría. - -Tant, que, pera celebrarho, fins va convidar als seus companys a -un àpat, qu’al cap d’avall va ser pagat per en Pepis. Y d’aquell -àpat, comensat a les nou del vespre y acabat a punta de día, entre -rialles d’homes y dònes y dringar de vaxella, ne va néxer a l’hora -dels trinquis l’idea de constituhir la societat dels «Habitants de la -lluna.» - - - - -IV - -PLUJA, ANYORAMENT, AMOR, SOMNIS, SERENATA, SORPRESA Y ESGUERRADURES. - - -Plovía a samalades, y la Carme, revolcantse pel llit, bregava pera -atrapar el sòn... Al caure al cim de les teules que cobrían la seva -cambra, l’aygua’n treya una colla de notes com de milers de violins -tocats ab les ungles. De tant en tant, semblava qu’a n’aquell soroll -picat s’hi barregés el més seguit y suau, però no més feble, d’una -munió de guitarres y contrabaxos y violins... Era que una ratxada de -vent cinglantejava la pluja... Mes, apagat el buf, tornava a regnar la -fressa picada del ruxat... ¡Clich! ¡clach! ¡cloch! ¡Clich! ¡clach! -¡cloch! ¡Clich! ¡clach¡ ¡cloch!... - -A la pobra Carme semblava que li foradessin el cervell aquelles gotes -que queyan. Y’l catxeteig de les canals que li arribava del carrer, -la tenía marejada, fentli rodar el cap entre la fosca de la cambreta -blanca y menuda hont tant havía somniat amor abans de casarse ab en -Rafel Vilar, per mal nom Barrabola. - -¡Quàntes y quàntes nits, a n’aquella matexa hora de la matinada, havía -arribat a les seves orelles una altra musica, molt més grata que la de -les canals y la de les gotes al topar ab les teules y la del vent al -cinglantejar la pluja, y havía sentit axecarse espay amunt la veu del -enamorat, que li demanava estimació! - -¡Oh! quína delicia la de sentir muntar fins a n’ella entre un punteig -de guitarra, aquella veu de baríton dolsa... dolsa, cantant ab tò -planyívol: - - ¡Ay!... criollita del alma, - tu me robas la calma, - yo no puedo vivir... - ¡Ay!... labio de caramelo, - tus ojitos de cielo - me hacen latir... - -La _criollita_ era ella, y el que no podía viure, en Barrabola... Y -prou qu’ho demostrava ab el cant que no podía viure, per que a cada -¡ay! de la cansó, semblava vessarhi un ayguat de llàgrimes... - -«¡Ay, Senyor!» pensava ara la dòna: «¿què s’ha fet aquell temps, que -sembla tan lluny..?» - -Y mentres al defora la pluja abrigava les teulades, sota’ls llensols -queya un’altra pluja més reposada y suau: una pluja de fel cayguda dels -ulls de la Carme, de la pobra casadeta separada del marit, al qui -anyorava, malgrat el propòsit que s’havía fet de no ajuntarshi may més. - -Però no era pas sols anyorament lo que sentía la Carme, sinó gelosía: -una gelosía fonda... fonda, qu’arribava a tocar fins a la primera -muller del seu espòs... Per axò, cada nit, després de somniar desperta -ab el reguitzell de dònes que creya freturoses del amor d’aquell beneyt -tan estimat, la seva imaginació volava cap al cementiri de la vila, -presentantli la imatge de la morta com la de la rival més temible que -podés amenassarla. - -«¡Oh, sí, sí!» exclamava: «ben segur que’l meu Rafel deu guardar millor -recort d’ella que de mi... Ben segur que d’haverse casat ab ella no -se’n penedeix y d’haverse casat ab mi sí...» - -Y al pensar axò, li entravan ganes de saltar de peus a terra, vestirse -a corre-cuyta, llensarse de bella nit al carrer y córrer de cap a cap -de vila cercant a n’en Barrabola, pera arrebassarlo de les urpes de la -multitut de dònes que debían disputàrsel. Per que d’axò, de que totes -les dònes se’l disputessin, no’n tenía la més lleugera sospita de -dubte. ¡Era tan graciós y simpàtich el seu Rafel! Y, sense axò, ¡tenía -aquella veu de baríton tan dolsa!... - -¿Quí sab si la feya servir d’ensà qu’eran separats, aquella veu? - -¡De segur que sí, per que sense puntejar la guitarra y cantar, no sabía -estarhi en Barrabola!... Tal vegada allò de la _criollita_ ara ho anava -a cantar sota’ls balcons dels carrers sospitosos, captanthi l’amor de -la primera qualsevol que se’l volgués escoltar... Y allò sí que ja li -feya més que gelosía a la Carme; allò li encomanava una rabia folla, -que la obligava a mossegarse’ls punys fins a escorxarse’ls dits a la -part de sobre dels nusos. - -Y axò li succehía cada nit, però may com d’ensà que la societat -dels Habitants de la lluna feya anar en dansa totes les llengües de -Planells y de més enllà y tot, a copia de gatzares sorolloses que cada -nit esvalotavan la vila en pès, desesperant al batlle en tanta de -manera, que ja parlava de dexar la vara, encara que pera ferho hagués -d’abandonar per un quant temps la vila y’ls interessos qu’hi tenía -escampats. - -Per que ¡mirèu que n’arribavan a ser de gats aquella colla de -perdularis! Fins en Fresques y en Requena, tan quiets y tan reposats, -comensavan ja a perdre’l respecte a la dòna y feyan blanques la majoría -de les nits. - -Y axò la Carme ho sabía y se n’esborronava tota... Quan en Fresques, -l’home abans més obedient al sach de verí qu’era la seva dòna, y -en Requena, de qui no s’havía dit may rès de mal, havían arribat a -n’aquell estat d’insubordinació, ¡vès què debía fer en Barrabola, ab -el seu tarannar tan rebech y la seva inquietut esbojarrada!... Ben -segur qu’estava perdut com Roses y que quan vingués l’hora de fer les -paus li costaría un sentit acollatarlo a la vida de casa... - -Però ¿quí’n parlava de fer les paus? ¿No havía fet pacte ella ab ella -matexa de no víurehi may més ab aquell home?... ¡Sí que l’havía fet! -¡Y ben ferma que s’hi mantenía!... ¡No pas poch!... Encara que se li -presentés demanantli clemencia ab les llàgrimes als ulls y els genolls -en terra, no se l’escoltaría; havía acabat de mofarse d’ella... ¿Què se -havía pensat aquell mal ciutadà? - -Aquest pacte ab si matexa també’l renovava cada nit la Carme, però si’l -renovava, era per que abans se li havía escapat el supòsit de fer la -pau... - -Y aquella matexa nit de la pluja ja havía hagut de rebtarse a sí matexa -una colla de vegades, per haverse sorprès pensant ab el día en que -tornaría a ocupar al costat d’en Barrabola el lloch de muller enamorada -que li corresponía. Y quan, matinada enllà, va mimvar la pluja y la -pobra va conseguir que la sòn li entenebrés el cervell, els seus llavis -mormolaren encara: - ---May més..... May més de la vida...-- - -Però no havía passat un dient de pare-nostre, que ja somniava..... -Somniava que tornavan a viure junts y que tenían un fill que’ls -alegrava l’existencia, féntelsla veure tota de color rosat. - -¡Un fill! ¡Oh, quína delicia!... ¡Y còm el petonejava ella! Y -qu’enfavat que s’hi quedava ell al vèurel tan entremaliat y graciós... -Per que de graciós n’era molt el fill que somniava la Carme... Graciós -com en Barrabola mateix quan era petit... ¡Allò que’s diu pare fet! - -De sobte, quan més engrescada estava ab el somni, va redressarse en -el llit, parant l’orella com si hagués sentit muntar del carrer algun -soroll. - -La pluja havía parat del tot y aquella sinfonía de violins tocats ab -les ungles havía estat baratada pel baladreig de tots els galls de la -vila, que donavan comiat a la nit, avergonyida ja per les primeres -lluhissors de l’auba. - ---Sí, me sembla que sí,--se deya la dòna bo y parant atenció a la -fressa que li semblava haver sentit. Y, sense voler, somreya una mica -y se sentía temptada de saltar de peus a terra y badar ab compte un -porticó pera guaytar a baix. - -Y fins va arribarho a fer de saltar del llit, sinó qu’al punt de posar -la mà a la balda, va recular com si hagués sentit una cremor als dits. - ---Nó, may més... May més de la vida!--va repetir ab fermesa. - -Al mateix instant, el soroll que la havía feta somriure de primer, -va ferse més fort... Era un soroll semblant al que feyan poch abans -les gotes de pluja al topar ab les teules, però una mica mès suau y -armoniós... ¡Per forsa havían de ser els dits d’en Barrabola els que -tocavan la guitarra a baix del carrer!... Sí que ho eran, sí... - -Y la Carme se’n sentía tota esponjada y orgullosa... Però, més va -sentirsen quan la veu d’en Barrabola mateix, aquella veu de baríton -tan planyívola y dolsa, va entonar entre’l concert dels galls la seva -cansó predilecta: - - ¡Ay!... criollita del alma, - tu me robas la calma, - yo no puedo vivir... - ¡Ay!... labio de caramelo, - tus ojitos de cielo - me hacen latir... - -El cant s’enlayrava espay amunt, rebotint per les parets del carrer -solitari, que tot se n’estremía... Y la Carme parava atentament la -orella y sentía esgarrifanses de goig per tota la còrpora... Y cada cop -qu’en Barrabola deya allò de la _criollita_, se’n sentía orgullosa y -pensava que ella tampoch ne tenía de calma sense’l seu _criollito_... -Si no hagués estat tan reboig ¡vès qui’ls hauría empetat la basa al -un y al altre!..... Haurían viscut sempre com Joseph y María, sense -rahons ni disgustos, sense la més lleugera ombra que’ls entelés la -felicitat... y potser fins haurían tingut aquell fill que poch abans -havía comparegut en somnis al seu cervell... ¡Còm, potser! ¡Ben segur -que l’haurían tingut! Per que ella no’n dubtava de que si no’l tenían -era per no voler permetre Deu qu’en Rafel el malcriés de petit ab el -seu exemple. - -Pensant aquestes coses, va venirli fret a la Carme. Y per axò va saltar -d’un bot al llit y’s va abrigassar depressa, mentres en Barrabola, -que a baix al carrer comensava a despacientarse, dexava’l cant per la -súplica. - ---¡Carme!... ¡Carmeta!...--cridava a mitja veu, amorrat a la paret de -la casa a fi de que no’s perdés el crit. - -Y com que la Carme, acotxada fins al cap, no arribava a sentirlo ni -donava senyals de que al món fos, va cridar ab més forsa... Y aleshores -sí que va sentirlo la Carme, però també’l va sentir algú més, com ho va -demostrar un grinyol de finestró al obrirse y una veu ronca que cridava: - ---¡Arri, gandul, perdulari, brètol! Vés a dormir, que’n portas més al -cap qu’als peus. ¡Déxala estar tranquila a la meva filla!-- - -Sentir axò en Barrabola y revitllar la guitarra a la paret, va ser tot -hu. - -Y no va contentarsen d’axò, sinó que, baratant la cansó per les -esguerradures, va omplir al pare de la Carme d’insults y renechs, y va -tirar carrer amunt, bo y tambalejantse com un ninot de molles. - - - - -V - -DE LA SECCIÓ LÍRICA Y DE LES PARTICULARITATS QUE REUNÍAN CERTS -INSTRUMENTS Y’LS SOCIS QUE’LS TOCAVAN. - - -Les serenates dels Habitants de la lluna varen esdevenir famoses a -Planells. Tant, qu’encara avuy día se’n fa plat: ¡ja veyeu què’m feu -dir! Però no us penseu qu’ara parli de serenates com la que havía -anat a fer en Barrabola a la seva muller. ¡Oh, cà! Allò no passava de -ser una axera sense importancia, en la que no hi tenía rès que veure -l’esperit artístich. Més aviat el de vi. - -Aquexes serenates individuals, no més les feya en Barrabola, qu’era -l’únich que de tant en tant s’emancipava de l’autoritat d’en Pepis -Calau, president dels Habitants y director de la secció lírica. Per que -a la societat hi havía secció lírica, sinó que, ben mirat, passava de -secció. ¡Com qu’hi figuravan tots els socis! - -Y no us cregueu que’s tractés d’un chor més ò menys desballestat. -¡Chor y orquesta hi havía! Però la orquesta era d’una mena un xich -estranya, per la barreja d’instruments que la componían. Ab tot, els -més importants eran el contrabaix y l’armonium. L’armonium ¿eh? ¡no -son pas bromes!... un armonium gros, ab honors d’orga, qu’en les nits -de serenata era passejat de cap a cap de vila ab un bayart, carrossat -per en Fresques y en Requena, que passavan per ser els més forsuts de -la colla y que desempenyavan el càrrech ab tota conciencia, sentintsen -tan gelosos, que may havían permès ser ajudats per ningú... ¡Y còm se’n -reyan l’un y l’altre al veure que pera dur el contrabaix--¡rès! ¡una -palla!--els demés socis se rellevavan a cada tombant de carrer! - -Per cert qu’era curiós aquell contrabaix... Vist de nit y sense -fixarshi massa, semblava un contrabaix com qualsevol. Però no ho era -un contrabaix d’ús corrent: era un contrabaix escepcional, que s’havía -fet el mateix que’l tocava, aprofitant les desferres d’una antiga caxa -de rellotge y afeginthi ab trassa’ls materials que varen ser menester, -encara que comprats en estat natural y transformats després a casa... -Fòra l’arquet y les cordes, tot s’ho havía fet el Cedassayre, qu’era -l’autor del progecte del monumental instrument. ¡Y no n’estava poch -orgullós de la seva obra! ¡Y no s’estufava poch ni gayre al sentirse -alabar la trassa per tots els companys! - -Val a dir que s’ho merexía, per axò. ¡Jo ho crech! Figurèus que, ab tot -y’l seu tarannar de jan-fúmere, era ell el que feya’ls cedassos més ben -fets y de més durada de tota la comarca. Y axò, que pera un cedassayre -ja era un mèrit prou gros, anava acompanyat d’una pila de conexements -qu’eran l’enveja fins de certs homes de carrera. Ell, gavies; ell, -posarse mitges soles y talons; ell, historia; ell, francès; ell, solfa; -ell, geografía; ell, figures de pessebre y cases de suro quan venía’l -cas... De tot arribava a saber aquell home menut y desnarit que caminava -balancejantse y que semblava un qualsevol... ¡Un qualsevol! Li haguessin -hagut d’anar al derrera més de quatre advocats!... Mirèu si n’era de -sabi, qu’una vegada, quan encara a Planells hi havía sub-governador, -va tenirhi rahons a causa d’unes baralles ab un de policía, y’l -sub-governador no va tenir més remey que callar. Però, com qu’era un -home molt venjatiu, quan va acabar les paraules, va comensar els fets, -y en lloch de rahons va donar ordres, y les ordres varen ser de posar -al Cedassayre a l’ombra fins al endemà. Axò sí: més hi va perdre’l -sub-governador que no pas ell, per que d’aquella feta, may més va ser -monàrquich. Y cal fer constar que fins aleshores, sempre havía estat -fidel al règim, com a home ben ordenat y pacient, enemich de tot destorb -que podés perjudicar la tranquilitat de l’auca. - -Derrera l’armonium y el contrabaix, seguía en importancia la trompa, -un altre moble de respecte. Qui la tocava era en Fidel, cafeter de la -societat, sabater, y nunci de la vila. Però, ¡quín nunci, fillets de -Deu! Avuy día, ab tot y fer ja una colla d’anys qu’es mort, se parla -encara a Planells y fins a tots els pobles vehins, dels complicats -refilets que treya de la trompeta... ¡Quíns pregons els d’en Fidel! -N’hi havía pera quedarshi ennartat. Y no per la veu, nó, per que la -tenía molt esquerdada, sinó per aquella complicació de notes que treya -del instrument. Mirèu si havían de serho de boniques, que molts del -públich, un cop sentit el toch, se retiravan. ¿Què n’havían de fer del -pregó? Però ja va venir día que varen escoltarlo. Per qu’en Fidel, al -veure que, com més anava, més mala veu tenía, va comensar a fer seguir -ab ell al seu fill. Y’l pare tocava y el fill pregonava. Y justament -va resultar que’l fill, en Miquelet, tenía una veu de primer que era -una delicia. Per axò’ls planellenchs solían dir que les crides d’en -Fidel y’l seu noy, no eran propiament crides, sinó concerts vocals y -instrumentals. - -Llevat de la trompa, no hi havía cap més eyna de tocar per medi del -buf a la secció lírica dels Habitants de la lluna... En Terratrèmol -tocava’l bombo, tant per ser l’instrument de més retruny, com per -la circunstancia de poderlo tocar sense necessitat de dexar anar la -crossa; en Requena se les heya ab els platerets, en Fresques tenía al -seu càrrech el triangle, y els altres socis lo que volían, encara que -gayrebé tots havían acabat decantantse per les guitarres y bandurries, -qu’arribavan a formar una veritable banda d’instruments de punteig, de -la que n’era director especial en Barrabola. Y dret hi tenía, per que, -ab la guitarra ò la bandurria als dits, ningú era capàs de passarli la -mà per la cara. - -Ab tan valiosos elements, ¡podeu comptar si’n tenía d’importancia la -orquesta dels Habitants! Donchs, el chor era tan important com la -orquesta. ¡Es clar! com qu’era format pels matexos músichs. Fòra en -Fidel, que prou feyna tenía ab la trompa, tot els socis cantavan. Y -vèus aquí per que’ls instruments havían estat escullits entre’ls que no -han de menester el buf de la persona. Y si be en Fidel no figurava com -a corista, en les grans serenates feya seguir sempre al seu fill, qu’hi -refilava uns solos capassos d’enternir les pedres. - -Y ab aquells solos pensava en Barrabola una matinada, tot revolcantse -pel llit y bregant pera atrapar el sòn, que no comparexía. Estava -trist ¡pobre Barrabola! Feya un any que no s’havía fraccionat cap -partit polítich, cinch mesos qu’estava separat de la dòna, y vuyt díes -que havía anat a ferli la serenata, y l’anyorament l’havía comensat -a agafar en tanta de manera, que ja pensava ab organisar una sortida -extraordinaria de la secció lírica, pera anarne a cantar un rengle a -la Carme y veure si arribava a enternirla..... Axò sí, la cantamenta -havía de ser de gran solemnitat, ab solos d’en Miquelet y tot... Y si -convenía dur pistoles pera fer foch al sogre en cas de que’ls hi cridés -algun fàstich, se portarían pistoles. - -Ja decidit a tot, va comparèxerli la calma y va adormirse. Però no va -durar gayres hores el seu sòn. De bon matí--abans de les onze--ja era -de peus a terra, decidit a anar a treure del llit a n’en Pepis, pera -exposarli’l seu plan de reconciliació _ab la de casa_. - -Va vestirse a corre-cuyta; va baxar a l’argentería per la escala -interior qu’hi comunicava desde l’entressol hont tenía l’habitació; -va preguntar al aprenent si hi havía novetat; va proporcionarli mitja -dotzena de rahons pera acontentar als parroquians que s’impacientavan, -esperant que estessin llestes les joyes que li havían dut a adobar; va -empassarse a la correguda mitja presa de xocolata y un llonguet, y, -caminant depressa, fent banderejar els faldons del revellit jaqué y -duent el barret a la mà per mor de la calor, va dirigirse cap a ca’n -Pepis. - -Feya un día de setembre tot pesat... Una immensa nuvolada grisa -cobría’l cel, amenassant pluja forta. Y en Barrabola se’n sentía -malhumorat del enxovament del día. Per axò, sense adonarsen, va anar -emmandrint els passos, fins a passar del de llebrer axerit al dels bous -fexuchs. Y veusaquí qu’al arribar a l’ampla portalada del casal hont -vivía en Pepis y trobarla closa com si encara fos bella nit, va sentir -mandra d’axecar el bras pera empunyar el picador. - -«Va, prou que li esplicaré a la nit el plan» va acabar per dirse. - -Y va recular ab l’intent d’anar a la botiga y pujar després al obrador, -que’l tenía a dalt del terrat, pera aprofitar treballant l’hora y mitja -que mancava pera ser la una. La llàstima era que pel camí va haver de -passar devant del Cafè del Sol, hont hi havía en Fresques, que’l va -convidar a fer la titlla. Y ell va acceptar... ¡No podía pas desayrarlo -a un company com en Fresques!... Axò sí, fer la titlla y anarsen... -Era cosa de fer feyna aquell día... Però, tot enrahonant, en Fresques -va proposarli un partit de caramboles. Y també va haver d’acceptar. -Després del convit, no podía pas dir que nó... Y va fer el partit y va -perdre, rebentne una gran alegría. - -«Els que al jòch tenen desgracia, en l’amor tenen sòrt» va exclamar. - -Y, com que ja era més de la una, va anarsen cap al hostal hont menjava -d’ensà qu’era separat de la dòna. - - - - -VI - -UN QU’ANYORA LA DÒNA, UN QUE SE’N VOL SEPARAR, RAHONS QUE N’ESDEVENEN Y -TRIOMF FINAL DEL COMPANYERISME. - - -Mentres esperavan als companys, en Barrabola y en Pepis enrahonavan, -mitx ageguts en una de les otomanes de la sala de festes, que’ls díes -ordinaris servía de cafè. - ---Te dich qu’axís no hi puch viure... Crèume, Pepis, anyoro a la dòna. - ---Y ¿no te’n donas pena de confessarho? - ---Una mica sí, però tu ets el meu millor company y pots saberles totes -les meves coses. - ---Y ¿què pensas fer ara? - ---Veure si vol tornar a viure ab mi. - ---¿Y si no vol? - ---Tiraré per justicia. - ---¿Y si la justicia li dona rahó a n’ella? - ---Mataré al jutge. - ---¿Y si, després de mort el jutge ella encara no’t vol? - ---La mataré a n’ella. - ---¿Y després? - ---Me mataré jo. - ---¡Sí que t’ho prens a la valenta! - ---Es qu’estich desesperat... Si no torno ab la dòna, me moriré. - ---¡Pobre colom ignocent, ferit de mal d’amor! - ---No te’n burlis, Pepis. - ---¡Y no me’n haig de burlar! ¡Sembla mentida que siguis tan poch home! -Abans de rebaxarte per una dòna que t’ha despreciat, valdría més que -t’anessis a trencar el coll... ¿Que no ho comprens, home que se’t -posarà les calses? - ---¡Axò ho veurèm! El càs es que torni ab mi. - ---Ja estich veyent que’t perdrèm de company. - ---¡May de la vida, Pepis! El tornarme unir ab la dòna, no vol dir que -m’hagi de donar de baxa dels Habitants de la lluna. - ---Aleshores, no’t refiis de que l’unió duri, per que si tu no’t donas -de baxa dels Habitants, se’n tornarà a donar ella del matrimoni. - ---¿Vols dir, Pepis? - ---Tan segur com el fajol a Olot. - ---Donchs aleshores sí que no sé què fer, per que sense la dòna no puch -viure, y sense’ls companys tampoch. - ---Veuràs, la teva dòna no dexa pas de saber que no som els companys -sols els qu’armem gresques a les nits. - ---Podé’sí que tens rahó... Y sobretot, ab lo gelosa qu’es la Carme.-- - -Dit axò, va posarse a rumiar en Barrabola... Y en Pepis, per la seva -banda, va abaxar els ulls, fixantlos en l’esquerda d’un rejol, com si -esperés veuren sortir la solució del problema que tant encaparrava al -seu amich. - -De sobte, l’un y l’altre varen axeribirse, sentint els truchs -acompassats que, desde l’escala, anunciavan la vinguda d’en -Terratrèmol. - ---Muxoni,--va dir en veu baxa en Barrabola, fent l’acció de cloures els -llavis ab el dit pols y l’índex de la mà dreta. - ---Veurèm,--va amenassar en Pepis. - ---¡Per amor de Deu!--va insistir l’un. - ---Cumpliré com amich,--va recalcar l’altre. - ---¿De què’s tracta, si’s pot saber?--va dir entrant el monumental -Terratrèmol, bo y apuntalant el capset de la crossa a tres pams dels -dos amichs, y plantantshi ell d’un sol bot. - -Y en Pepis, sense fer cas de les mirades suplicants d’en Barrabola, -va descobrir en dues paraules el secret, del qu’en Terratrèmol va -mostrarse indignat y escruxit... tan indignat y tan escruxit, que, -prenent l’ayre solemnial d’un pare que maleheix a un fill dolent, va -dir ab veu fosca: - ---Si fas axò, no’m miris may més la cara.-- - -Y’s va asseure magestuós, cridant a n’en Fidel que li portés un doble. - -No havían passat tres minuts quan va arribar en Fresques, y ¡vatúa -l’hereu! també va trobarho molt mal fet allò de qu’en Barrabola volgués -ajuntarse de nou ab la costella... - ---Crèume a mi, que’t vuy be... Ab dònes no’s va enlloch... Son -l’entrebanch més gròs per un home. - ---Y donchs, ¿per què estàs ab la teva tu? - ---Ja no hi estaré més, per que avuy he decidit separarmen. - ---¡Axò son homes!--va esclafir en Terratrèmol. - ---¡Vínga una encaxada!--va exclamar en Fidel, qu’acabava d’abocar cafè -al Cedassayre, entrat de totjust. - -Però en Fresques, una mica concirós, va aygualir l’entusiasme que la -seva decisió havía sotsllevat entre’ls concurrents. - ---Oh, ¡vatúa l’hereu! es que no sé si desdirmen ara, devant del mal -exemple d’aquest.-- - -Sentir axò’ls companys y dirigirse tots a n’en Barrabola pera -dissuadirlo del seu propòsit, va ser tot hu. L’un li parlava -suplicant, l’altre prenía una actitut tràgica, el de més enllà feya ús -del ridícol. - ---No siguis axís, home. Mal no sigui sinó per salvar a n’en Fresques, -t’has de sacrificar. - ---Dexèulo fer, que de les seves pells se’n faràn les tiretes... Ja ho -sentirèm a dir... - ---¡Anyorar a là dòna! ¡Pobre angelet!-- - -Y ¡vínguen comentaris!... Y en Barrabola ¡vínga callar! Estava -avergonyit, confós, no sabent com ferho pera sortir d’aquell mal pas... -Hauría volgut fondres y fondre d’una mirada a n’en Fresques, a qui -interiorment donava la culpa de tot. Per axò, axecantse sobtadament, va -tirarli a la cara aquestes senzilles paraules: - ---¿Que’m necessita a mi per fer lo que li acomodi? ¿Que’m va necessitar -per ventura quan va aparedar les obertures de ca’n Llansa?... Si -aleshores no hagués mort el gos, ara s’hi podría aconsellar. - ---¡Axò no m’ho dirías al carrer!--va cridar indignantse en Fresques. Y -sòrt qu’en Pepis y’l Cedassayre’l varen detenir, sinó ¡vatúa l’hereu! -prou hauría fet un _exemplar_, per que allò de que li retrayessin lo de -ca’n Llansa, ho considerava com un insult dels més forts. Justament se -tractava d’una feta que li tacava l’honor professional y a la vegada -removía tots els seus dintres ab les fiblades del remordiment. - -Y no dexava de tenir rahó l’home... Tots hauríam fet lo mateix al seu -lloch... Figurèus qu’en Llansa era un granayre que, després d’una vida -de treball, havía arreconat una fortuneta, ab la que va volerse fer una -casa als afores de Planells. Però, un cop axecades les parets mestres, -se va adonar de que no tenía prous cabals pera acabar l’edifici y va -haver de sospendre les obres, encarregant a n’en Fresques qu’aparedés -les obertures. Y en Fresques va complir l’encàrrech ab tota conciencia, -comensant de bon matí per la porta forana y dexant llestos al mitx -día’ls balcons del segon pis. Però, vèus aquí qu’axís que donava’l -darrer cop de paleta ¡vatúa l’hereu! va sentir la veu de la seva dòna -que’l cridava. Y aleshores se va adonar de que s’havía aparedat de -part de dins. - -Fins aquí, la cosa no tenía cap importancia, per que ni ell ni la -seva dòna l’havían d’esbombar per Planells... El mal va ser que la -seva dòna havía fet seguir el gos; y’l gos, sentint la veu del seu -amo y no veyentlo, va posarse a lladrar desesperadament; y entre’ls -seus lladruchs y’ls crits de la dòna, varen despertar la curiositat -d’alguns baylets que feyan pedrades per allí aprop; y al sortir tot -confós en Fresques, després d’esbotzar la porta, va ser rebut per un -gran aldarull de rialles; y, indignat contra la seva dòna y contra’l -gos que l’havían compromès, va esbravar la seva ira a les costelles de -l’ignocenta bestiola, dexantla morta y estassada a cops de cayrut; y al -endemà tot Planells anava plè de la feta y fins el setmanari carlí, _El -Reducto_, va publicarne un solt a la secció de _variedades_. - -Lo que va cremarse en Fresques, no tenía fi ni compte... ¡Dexèus d’un -escàndol com aquell!... En més de dos anys, no va poder sentir parlar -d’en Llansa que no se’n trobés tot regirat. Y encara ara, que ja -n’havían passat aprop de sis, el retret de tot allò l’encalabrinava -de tal manera, que li hauría fet fer qualsevol follía. Per axò, si be -en Pepis y’l Cedassayre’l varen sotjogar, no varen poder impedir que -digués tres vegades _calsasses_ a n’en Barrabola. - ---¡Calsasses! ¡calsasses! ¡calsasses!-- - -Després, va redressarse magestuós, va extendre’l bras y va afegir tot -formal: - ---Y ara ¡may més amichs!-- - -Y l’un y l’altre varen romandre sorruts. Però, matinada enllà, després -d’haver anat a cantar un _xotis de sàtira_ sota la finestra d’una -criada qu’havía despreciat l’amor d’en Terratrèmol, en Pepis, afalagant -a n’en Fresques ab elogis de la seva veu de tenor y vantant molt a -n’en Barrabola la seva de baríton, va conseguir que fessin les paus, -convidantlos a derrera hora a beure junts un canet de cervesa al Cafè -de l’_Ensopegada_. - -Y tan contents varen estarne tots dos de tornar a ser amichs, que -ja tota la colla era a joch y encara ells corrían de brasset per -Planells, entonant a duo’l xotis de la criada. - - Marieta vanitosa, - per les plasses y cantons, - no surtis a la finestra - que ets la _risa_ dels minyons. - Volta d’aquí, - volta d’allà, - desgraciat el que t’haurà; - ¡sí! - -Ja les estrelles se fonían, quan varen encaxar pera anar cada hu a casa -seva. - ---Vaja, adeu, Barrabola. - ---Adeu, Fresques... Y lo qu’hagi estat, hagi estat. - ---No hi tornaràs ¿eh? ab la Carme... - ---Me sembla que nó. - ---Donchs, axís, demà seré dels teus.-- - -Y’s varen dexar, més amichs de lo qu’ho eran a les nou del vespre. - - - - -VII - -DE LES TRISTESES D’EN BARRABOLA Y DE LO QUE LI VA PASSAR AL CEMENTIRI -DE PLANELLS. - - -Ja ho havía dit que no hi tornaría ab la Carme... Y lo promès, -promès... Y’ls homes han de ser homes... Y l’home que no es home, no es -ningú... ¡Y ben nèt que sí! - -¡Prou, prou!... De rahons, moltes, però’l rau-rau del cor ningú li -treya... Era un rau-rau perfidiós, que de nits li llevava’l sòn y de -díes la gana, tenintlo sempre nerviós y agitat... Se’l veya córrer per -la vila ab el barret al clatell, no adonantse de ningú, xiulant de baix -en baix tonades tristes ò mormolant tot sol com si s’hagués tornat -tarumba. - -L’argentería, regentada per l’aprenent, anava de mal borràs... Els -parroquians ne fugían com d’un cau de pestilencia... Y va arribar un -día, que pera poder pagar el deute que havía fet al hostal, va haverse -de vendre a cap preu algunes joyes. - -Cabalment quan venía de vèndreles va trobar a n’en Fresques, qu’anava -tot content ab el cabàs de les eynes a coll, cosa que va estranyarlo -bon xich. - ---Y donchs, ¿que treballas ara? - ---Sí, noy, per forsa. - ---¿De quant ensà? - ---Avuy comenso. Sense la dòna s’ha d’espabilar un... Ja veuràs: ara -no tinch qui m’ho guanyi. Emprò, axò sí, estich com el peix a l’aygua -¡vatua l’hereu!... Déxat d’un sach de verí com la meva dòna. - ---Y ¿no l’has anyorada gens? - ---Axò sí que nó. Més m’estimo treballar y viure sol, que no pas matar -l’aranya y viure ab aquella mala arna. - ---Vatja, que sigui la enhorabona. - ---S’estima, noy... Y ara, fins al vespre.-- - -Y l’un trist com un mort y l’altre alegre com una engingolada -d’esquellerinchs, varen tirar cada hu per la seva banda. En Fresques, -ab tot y la pesantor de la seva còrpora, caminava picat y lleuger; en -Barrabola, ab tot y la seva magror, caminava pausat, ab la testa baxa, -com si’l pes del seu nas de tarota l’hi fes acotar. Però no era pas -el del nas el pes que l’atuhía, sinó’l de les seves reflexions..... Y -era tant lo abstret qu’anava, que’s va trobar fòra vila sense donarsen -compte... Guaytava a terra y no veya rès més enllà del rotllo d’acció -dels seus peus. Y encara molts cops, un tel de llàgrimes li enterbolía -la vista y aleshores, encara que s’hagués trobat davant de un avench, -no hauría reculat per que no l’hauría vist... ¡La dòna! ¡la dòna!... Li -feya molta falta la dòna. - -Sobtadament, va trobarse sense terra ferma pera assèurehi el peu, però -l’acció ja era feta y’l balans del còs va ferlo tamborellar endevant... -Per fortuna, el dipòsit d’aygua hont va caure no era més que a mitx, y -ab la remullada sola’s va sortir del pas. - -Y encara va ser una sòrt que caygués, per que la matexa cayguda va -axeribirlo, posantlo una mica a tò. - -Una mica no més, per que del tot, no s’hi posaría may si no tornava -a ajuntarse ab la dòna... Y com que la dignitat el privava de ferho, -vèusel aquí desgraciat per tota la vida... ¡La dòna! ¡la dòna!... ¡Li -feya molta falta la dòna!... - ---Per viure axís, valdría més morirse d’una vegada;--va acabar per -dirse. - -Y un mal intent li va creuar per la testa... Y, com un estadant que -va a inspeccionar la casa hont ha d’anar a viure, va dirigir els seus -passos cap al cementiri, qu’axecava els seus xiprers y desmays cap a la -esquerra, a poch més d’un tret de fona. - -Quan hi va ser, va comensar a seguir els rengles de ninxos, -reflexionant sobre lo estret que a dins se debía estar... «Ni dèu -haverhi lloch per axamplar els dits» va reflexionar tot d’una... Y va -aturarse davant d’una làpida que duya gravat el seu nom: - - PROPIEDAD - DE - RAFAEL VILAR - Y - FAMILIA - -¡Vès! ja hi tenía casa ell al cementiri... Casa y familia... Per que -allí hi descansava la Llucia, la seva primera dòna. - ---¡Ay, Llucia!--va exclamar:--me sembla qu’aviat vindré a ferte -companyía.-- - -Y va caure de genolls y va anar pera mastegar un pare-nostre. Però, per -esforsos que va fer, no va conseguir recordarne un borrall. En cambi’s -va recordar d’una cansó tota trista ab la que havía calmat molt sovint -les primeres anyoranses de la viudetat y’s va posar a cantarla en veu -baxa: - - Desde el fatal momento - que te perdí ¡ay! esposa miiiiía - siento cruel tormento - que me ha robado - que me ha robado - la alegría... - -La cansó era cansonera y l’ayre ab que la cantava en Barrabola encara -la n’acabava de fer... Per que la veu sortía mandrosament de la gola -del cantador, no arribant a surar del rondineig de les cigales que, -a n’aquella hora esplendent del matí, s’afanyavan a cantar entre la -verdor dels xiprers del cementiri y la grisor dels olivets que s’hi -ageyan al entorn. - -El sol enlluhernava, lluhint en mitx d’un cel ras, sense un parrach -de núvol... En tot el cementiri--un cementiri ab tot de jardinets, -com els de Barcelona--no hi havía ningú més qu’en Rafel, les cigales, -tres ò quatre pardals, mitja dotzena d’avespes, una munió de tàbechs, -una papallona que volava de roser en roser, y un ardat de llagostes -y pregadeus de rostoll que saltavan d’una banda a l’altra com si -juguessin a juli ò a saltar y parar. - -Y entre’l zumzeig de tantes ales d’insecte y el piular feble dels tres -ò quatre pardals, el cant d’en Barrabola ressonava somort y cuydava -fondres en la pesada sinfonía: - - Ay, dulce amada esposa - en mi dolor ¡ay! me desespeeeeéro... - mi pecho hiel rebosa - lleno de angustia, - lleno de angustia, - y me muero... - -Y’l cant s’afeblía... s’afeblía... Y semblava que fos de debò que -s’anés morint en Barrabola... Y vèus aquí que, de cop sobtat, al home -va entrarli com una mena d’ensopiment... El sol, axecantse magestuós -cap a la mitxdiada, li batía al cim del cap, entaforantli’ls seus raigs -de foch clepsa endins, com si li volgués fiblar el such del cervell... -Però, ab tot y la pesantor de la calda, ell seguía ferm al devant del -ninxo de la seva primera dòna, com si ab el cant volgués resucitarla. -Axò sí, a cada vers del cant, li crexía l’ensopiment de tal manera, que -la veu se li abaxava sense ferhi esment y’ls ulls li feyan pampallugues -y’l cap li esdevenía fexuch y se li balancejava com el d’aquelles -tortugues que vènen per les fires. - -Per fi, va ser tot ell que’s va balancejar, y a la poca estona, el pes -del cap va vèncer al del còs, y el còs va caure esternellat a terra. - -Hi estava tan poch fet a tractarse ab el día, que la soleyada l’havía -reprès. - -Ventura que l’enterramorts va entrar a la poca estona, se va adonar -d’ell y’l va arrossegar a l’ombra, hont va conseguir retornarlo ab -penes y fatichs. - -Mes, tot aquell día va romandre com boig, aclaparat per una visió -qu’havía tingut al moment de perdre conexensa y que desde aleshores -el perseguía... ¡Oh, la torturadora visió!... Se li havía clavat al -cervell y al cor ab tota la forsa d’un remordiment... La seva primera -dòna li havía comparegut amortallada, demanantli compte dels disgustos -que d’ell havía sofert en vida, dientli ab un gran crit qu’aquells -disgustos eran els que l’havían morta y profetisantli pera abans de -gayre la mort de la nova muller, qu’acabaría fonentse com ella de -passió d’ànima. - - - - -VIII - -DE COM EL SER VIU MOLTES VEGADES NO VOL DIR RÈS. - - -En Bernat, el pare de la Carme, era un home molt viu. Petit y rodanxó, -passava’ls díes assegut derrera’l banch, fent espardenyes y més -espardenyes, posanthi la matexa atenció que si brodés. Però no calía -fiarsen massa d’aquella atenció, per que per molta que n’esmersés en -la tasca, n’hi sobrava prou pera enterarse de tot lo que passava al -carrer. Anèm a dir que’l carrer era curt, però lo mateix tenía... -Encara que hagués estat més llarch que un día d’angunia, ell hauría -estat al corrent de la gent que passava, de les entrades y sortides -de tots els vehins, de les pastes que tirava a l’olla la Marieta del -estanch, del sopar que feya la flequera, dels volts que donava’l fill -del jutge fent l’os a la filla del batlle... Rès se li escapava a n’en -Bernat. Per axò tots els que’l conexían deyan qu’era curt d’estatura -però llarch de vista... Y l’home, quan sentía semblant alabansa, se’n -trobava tot afalagat y pensava que sí, que tenían rahó els que tal -deyan... Y es nèt que’n tenían! Lo qu’es el que volgués atraparlo a -n’ell, ja calía que’s calsés be y’s tregués la sòn de les orelles. - -Ab tot, feya alguns díes qu’era ell qui havía de trèuressela la sòn... -Del matí al vespre se’l veya donar caparrades, treballant mandrosament, -com si’s sentís llassat per un reguitzell de nits de vetlla. - -Y justament d’aquí li venía’l mal: d’haver passat totes aquelles nits -sense aclucar els ulls, tement que en Barrabola volgués intentar una -nova serenata... ¡Pobre Barrabola qu’ho hagués probat! Lo qu’es de una -escaldada que li botllofés tota la còrpora, l’ase’m toch si hauría -pogut escaparsen. L’hi duya votada en Bernat. Y per axò cada nit, quan -estava segur de que la Carme ja dormía, baxava a la rebotiga per la -escala interior, encenía la llar, hi posava una olla plena d’aygua y se -n’entornava al pis, posantse al aguayt derrera la finestra, esperant -veure l’ombra d’en Barrabola y sentir un punteig de guitarra pera anar -a cercar l’olla y abocar l’aygua bullenta al demunt del atrevit. - -Però si ell vetllava, la Carme dormía de conill y no dexava pas de -vigilarli les maniobres, pensant avisar d’una manera ò altra a n’en -Barrabola, en cas de que’l vegés en perill... Separada d’ell, be; -volerli mal, de cap manera. - -Y axís anavan passant els díes, y en Barrabola no donava senyals de -que al món fos... Y quan ja se n’havían descapdellat una quinzena, en -Bernat va convèncers de que’l seu gendre ja n’havía tingut prou ab -l’escàndol d’aquella nit de la serenata, y va dexar de vetllar. La que -no’n va restar convensuda de que no hi tornés, va ser la Carme que, -pensant ab el seu Rafel, no podía aclucar els ulls y cada nit passava -llargues estones abocada a la finestra, sorprenentla molts cops allí -les primeres lluhissors de l’auba y el concert dels galls cridant al -sol. Y fins se’n sentía amargada la dòna d’aquell allunyament del seu -marit... Li semblava un despreci insofrible... - -Mes, una matinada, ja entrat l’octubre, va veure avensar desde’l cap -del carrer la tossa d’un home y tota se’n va estremir... ¡Era ell! ¡ell -mateix!..... El barret tirat enrera y el bandereig dels faldons del -jaqué ho testimoniavan ab prou claretat... - -¡Quín salt va ferli’l cor! Semblava qu’anés a esbotzarli’l pit... Per -un instant, va restar esmaperduda... Y vèus aquí que, al anar pera -tancar la finestra, no va gosar, donant temps a n’en Rafel pera arribar -al bell dessota y dirli ab veu trencada: - ---No tanquis, Carmeta... T’ho prego, t’ho demano ab les llàgrimes als -ulls... ¡Compadèixte de mi!-- - -La Carme no va respondre, però tampoch va tancar. - ---Escólta, Carmeta..... He estat malalt... T’he anyorat molt...-- - -Axò ja va interessarla, obligantla a treure tot el còs enfora pera -preguntar ab emoció: - ---Y ¿què has tingut? ¡Dígues! - ---No ho sé... Va entrarme’l sol al cap... Diu que tot me va venir -d’axò... Emprò jo estich que d’ahont va venirme, va ser del anyorament -que’m consum. - ---Y ¿quí t’aconduhía? - ---L’aprenent. - ---Ja’t planyo. - ---No gayre no’m planys... Ja tornarías ab mi si’m planyías. - ---Tu t’ho has perdut axò. - ---¡Tórna a casa, Carmeta!... - ---¡May de la vida!... Ja me n’has donat prou de disgustos. - ---El teu gènit te’ls ha donat... ¡Com que tot ho prens a la valenta! - ---Senyal que t’estimo. - ---¿De debò, Carmeta? - ---No... Vuy dir que t’estimava. - ---¿Y ara nó? - ---Ara nó. - ---¿Ni una mica? - ---¡Ni una mica! - ---Que sí... - ---Que nó... - ---¡A que no ho juras! - ---No haig de jurarte rès. - ---Per que tens por de jurar fals. - ---Axò sí que nó... M’he tornat molt diferenta ara. - ---Donchs, axís ¡adeu per sempre! - ---¡Còm!... nó... ¡Atúrat!... ¿Què vols fer? - ---Jo, rès... Ja ho farà’l disgust... Per que jo estich qu’aquest -disgust me matarà. - ---Prou que’t distreuràn els amichs... - ---No hi hà distracció que valgui... Si tu no tornas a casa, soch mort. - ---Y si hi torno, soch morta. - ---Te prometo que no’t donaré un que sentir... - ---Oh, es que no serías pas tu qui’m mataría. - ---¿Donchs quí? - ---El pare. Sempre m’ho diu que abans de tornar ab tu m’esberlarà la -clepsa d’un cop de pal. - ---¡Quín gènit! - ---Ja té rahó, per xò, el pare. - ---Lo que té es molt mal cor. - ---¡Pobre pare! - ---¡No me’l defensis! - ---¡Dret hi tinch! - ---També’n tinch jo de demanar lo qu’es meu. - ---T’haguessis portat be quan era hora. - ---Ja m’hi portaré d’ara endavant. - ---Es massa tart, ara. - ---Nó que no ho es... Tórna ab mi y ho veuràs. - ---¡May més! - ---¡Míra que te’n penediràs!... - ---Més me’n penediría si tornés ab tu. - ---¿Es dir que no hi ha remey? - ---¡Nó! - ---Donchs, tiraré per justicia. - ---Tu mateix. - ---Adeu. - ---Adeu.-- - -Y en Barrabola va tirar carrer amunt y la Carme va tancar la finestra. -Però al cap d’un moment va tornarla a obrir, y en Barrabola, sentint el -grinyol de les frontisses, va recular unes passes. - ---¿Que’m cridavas, Carmeta? - ---Sí,--va fer la dòna. Y ab ayre de llàstima, va ajustar: - ---_Cúydat_ be, ¿sents? - ---¡Vés a la...!-- - -No va poder acabar la frase en Rafel, per que en Bernat, despertat de -un surt pel grinyol de la finestra, va obrir sobtadament la de la seva -cambra y va cridar: - ---¿Quí hi hà aquí?-- - -Mes ningú va respondre. En Rafel, lleuger com un gat, havía tingut -temps d’amagarse... Justament sota la finestra de la seva dòna n’hi -havía una de rexada que venía gayrebé a peu pla y feya prou buyt a -la paret pera que’l còs d’en Barrabola podés dissimularshi. Y allí, -tot quiet, arrapat als barrots, va estarhi llarga estona, mentres -la Carmeta, entrant ab faldillots a l’habitació del seu pare, li -preguntava de què se les havía. - ---De rès,--va respondre en Bernat. - ---Ja no s’ho val l’espant que he tingut... ¡Tan ben agafat que tenía’l -sòn! - ---Oh, es que’m semblava qu’havía sentit aquell brètol. - ---Ho debeu haver somiat. - ---Podé’sí... - ---Ben segur, home... - ---Es qu’es molt atrevit aquell. Y a mi ningú me la fa... - ---¡Cà!... Jo no crech pas que gosi tornar, després de les que li vareu -dir l’altre día. - ---Podé’nó. - ---Vatja, bona nit, pare. - ---Bona nit...-- - -Y l’home va tornarsen a geure... - -En Barrabola, endevinantho, va probar d’enfilarse rexa amunt... Y quan -la Carme, ab gran compte, va tornar a obrir la finestra, va haver de -reprimir un crit de sorpresa, al trobarse la cara a dos pams de la del -seu marit, que se la contemplava suplicant. - ---¡Vésten! ¡fúig!... Si’l pare t’axarpés... - ---No’m treguis, Carmeta... Enrahonèm una mica... - ---Nó, no pot ser... - ---Sí que pot ser... ¿M’estimas? - ---Sí... Però vésten... - ---¿De debò m’estimas? - ---Te dich que sí. - ---Donchs, tórna a casa... - ---No pot ser... - ---Axís, dígas que no m’estimas. - ---No ho merexes pas gayre... - ---Perdónam, Carmeta... - ---Sí... ja’t perdono... Y ara, vésten... - ---Enrahonèm una mica més... - ---De cap manera..... Has estat malalt y l’ayre de la nit pot -empitjorarte... - ---¡Axò ray!...-- - -Y, encamallantse al antpit de la finestra, en Barrabola va escórrers -suaument cap a dintre. - - - - -IX - -UNES RAHONS MATRIMONIALS, UN CEDASSAYRE CEDASSER, UNA DISCUSSIÓ, Y UNA -SERENATA INTERROMPUDA. - - -La revendería d’en Requena anava una mica de cap per avall. L’home -feya la joventut, y la seva dòna’s morfonía, com se morfonían la d’en -Fresques y la del Cedassayre y les de tots els _habitants_ casats. - ---¡Aquets companys t’han de perdre!--solía dir ella. - ---_¡Quíta, mujer! Déjame en paz_,--replicava ell. - ---Es que’ls teus companys ens han robat la nostra. - ---_El hombre debe expansionarse._ - ---Ara mateix te serà hora. ¡Vell y boig! - ---_¡Pauleta!_... _¡No insultes!_ - ---No me’n donguis motius... La botiga va malament. - ---_Y ¿tengo yo la culpa?_ - ---Sí que la tens, per que no tancas may y tot va de _riba-revuelta_. -Ets un mal pare, un mal marit y un mal ciutadà. - ---_¡Pauleta!..._ - ---¿Què?.. ¿Què vols dir? - ---_¡Míra, Pauleta!..._ - ---¿Què faràs? ¿Què?... No més faltaría axò: que’m peguessis. - ---_Yo no digo tanto._ - ---Emprò m’amenassas. - ---_No es eso, mujer... Es que con tus insultos se me sube la sangre a -la cabeza..._ - ---A mi ja no m’hi puja per que me l’has recremada a disgustos... ¡Ay, -Senyor! ¡quí m’ho havía de dir qu’a les seves velleses el meu home’s -tornaría el _verdugo_ de la familia!... ¡Tan pacífich y reposat que -era!... Tant com estimava’ls fills abans... - ---_También les quiero ahora, mujer..._ - ---Si’ls estimessis, no farías lo que fas. Vès si està be qu’un home que -ja podría ser avi, corri la _tuna_ com ho fas tu... - ---_¡Y dale con tus trece!_ - ---No fossis tan perdut... - ---_Si eso no es ser perdido... El hombre..._ - ---Ja sé què vols dir: _debe expansionarse_... Y la dòna treballar per -l’home... Te la dèu haver ensenyada en Fresques aquesta doctrina... - ---_Peró, mujer..._ - ---No hi hà _mujer_ qu’hi valgui... En Fresques ne té la culpa de tot -axò... Emprò véstel escoltant, que ja la pujaràs ben dreta la paret... - ---_Te digo que Frescas es un buen chico._ - ---Sinó que no’n fa. - ---_Cualquier santo haría lo que él con una mujer como la suya._ - ---¡Critícala, encara! - ---_Si es un basilisco, mujer._ - ---Una _màrtira_ haurías de dir. - ---_¡Dios me libre de ella!_ - ---Aquestes son les bones.. ¡Que esgarrapin! - ---_Imítala, si te parece._ - ---Encara no som allà hont anem. - ---_¡Me gustaría!_ - ---Oh, prou... com que lo que vols es fer com en Fresques per poguer fer -més el perdut... ¡Ay, Senyor! Me l’han ben cambiat a n’aquest home!-- - -Y la Paula plorava... plorava amargament, y en Requena, sentint -també que se li trencava’l cor, fugía de casa y no s’hi acostava -d’un reguitzell d’hores... Y axò passava cada día, y molts díes dues -vegades... Y la salut d’en Requena se’n ressentía de mala manera, fins -al punt de que anava perdent carns y tornantse ullerós y macilent... -tan macilent y tan ullerós, que tots els companys se’n varen adonar -y fins n’hi varen fer broma... Però’l que més va ferirlo, va ser el -Cedassayre, que li duya votada de molt temps. - ---¡Quín carrabiner, que’s dexa acoquinar per la dòna!... ¿Què s’ha fet -d’aquell Requena que no dexava blexar als contrabandistes?... Haguessis -de venirhi ara a pèndrem el _fardo_ que’m vares pendre aquella nit... - ---_Esas son historias pasadas..._ - ---Sí, sí... Vés dient... El cas es qu’ara la dòna’t domina... - ---_¡Quiá!_ - ---Com que no ho sabessim... - ---_Pues precisamente no es mi mujer la que me tiene así, delgadito como -un espárrago._ - ---¿Donchs quí, si’s pot saber? - ---_No se puede._ - ---¡Confítatho! - ---_Yo me entiendo._-- - -Al dir axò, va fer una guinyada a n’en Pepis, un’altra a n’en -Barrabola, un’altra a n’en Fresques, y’s va despedir de la companyía -_hasta la madrugada_. - ---¡El seguexo!--va dir el Cedassayre de baix en baix. - ---Mal fet;--va obgectar en Pepis.--Quan ell no diu ahont và, senyal que -no li convé que ho sapiguem. Donchs, respectèmli la voluntat. - ---Sí senyor, té rahó en Pepis;--va afegir en Barrabola, que d’alguns -díes ensà també solía despedirse dels companys a les primeres hores de -la nit y no s’hi ajuntava fins a la de despedirse pera anarsen cada hu -a casa seva. - ---Axò de fer les coses en secret, no es ser company,--va insistir el -Cedassayre.--Y si en Requena ò en Barrabola tenen alguna gangueta, no -hi hà per que amagarne la satisfacció als companys. - ---Ah, noy, ab aquestes coses, cada hu va a la seva. Jo, dels meus -actes secrets, no’n tinch de donar satisfacció a ningú. Cada hu que -s’espavili. - ---El cas es que les serenates se’n ressenten... Y vès si es lo qu’era -la banda de guitarres y bandurries. - ---Axò ja es tacar l’honor artístich y tacarlo sense rahó, per que no’m -podràs citar una sola nit d’ensaig que jo no hagi comparegut a la -llista, ni una nit de serenata que hagi dexat d’ocupar el meu lloch. - ---¡Es veritat! El xicot compleix;--va afirmar en Terratrèmol donant un -cop de crossa a terra. - ---Trobo que sí;--va recalcar en Fidel. - ---Té rahó en Barrabola;--va fallar en Fresques. - ---No hi hà retop;--va confirmar en Pepis. - ---Lo que hi hà--va acabar per dir en Barrabola,--es que aquest no’n té -prou ab ser Cedassayre, sinó que vol ser cedasser y tot. - ---¿Veus? ara ets tu que’m tacas l’honor professional. - ---Donchs, ¿per què t’agradan tant les cedasseríes? - ---Axò es fals. Lo que trobo es que’l fer les coses en secret, no es ser -company. - ---Be, vatja, val més no ferne cas de les teves ximpleríes... Adeussiau, -noys... Fins a l’hora de la retreta... - ---¡Ah, mano! ¡Ho sabés la Carme axò!--va dirli bromejant en Pepis. Y va -afegir tot seriós:--Ben segur que’t treuría’ls ulls, encara qu’estigueu -separats.-- - -Però en Barrabola ja devallava la escala y, rient tot sol dels -supòsits dels companys, emprenía carrer amunt, pera trencar després a -l’esquerra, girantse de tant en tant pera vigilar que no’l seguissin, -y anant a raure, després d’una pila de giragonses, a sota la finestra -de la Carme. Un cop va serhi, va fer un xiulet suau y va comensar a -enfilarse per la rexa. Y quan va arribar al cap d’amunt, la finestra’s -va obrir ab gran compte y va ressonar en la nit el soroll d’un petó. - -Mentrestant els companys, a la sala de cafè, comentavan alegrement -aquelles escapades d’en Barrabola y sobretot la d’en Requena. - ---Podé’sí qu’a les seves velleses se desencaminarà;--deya en Pepis. - ---Se coneix que no l’has conegut de jove;--afirmava en Fresques, -convensut de que no calumniava al seu amich més íntim. - ---Y cà, home... Prou que se li veu que sempre ha estat un tros de -pa;--deya en Fidel. - ---Sí, sí, anèu dient vosaltres..... ¡Sabessiu les coses que jo’n sé -d’en Requena!... - ---¡Y què has de saber, tu!--cridava’l Cedassayre.--Lo qu’ell t’ha -contat sabs... Y lo qu’ell conta no son més que boles... - ---Axò es faltar a un company. Y podé’no li dirías a la cara lo que dius -al seu derrera. - ---¡No li hauría de dir! - ---¡Llengua! - ---Demà ho veurèm. - ---Prou qu’ho podrèm veure a la matinada. - ---Si compareix. - ---¡No ha de comparèxer! ¿Te pensas qu’es tan informal com tu?... - ---¿A qui diràs informal? - ---Vaja, noys, calma;--va saltar en Pepis, veyent que la discussió -prenía mal ayre. Y per probar d’esbargirlo, va proposar que s’anés a -fer una modesta serenata. - ---Ja està dit. - ---Ja està dit. - ---¿Quí portarà l’armonium, no haventhi en Requena pera ajudar a n’en -Fresques? - ---No n’hi haurà: avuy farèm serenata a veus soles. Y tot lo més, jo -agafaré una guitarra y’l Cedassayre’l contrabaix. - ---Però ¿a quí obsequiarem? - ---¡A la Marieta!--va tronar en Terratrèmol. - ---¿Ab el xotis de sàtira? - ---Nó, avuy hem de cantarli la habanera de la _xinita_. - ---¡Massa trista!... - ---No hi fa rès... A veure si axís se commourà. - ---¿Sómhi, donchs? - ---Sómhi.-- - -Y varen llensarse tots al carrer, y al cap de mitx quart, sota la -finestra de la cambra hont dormía la Marieta a la casa hont servía, ja -se les heyan ab el sereno y un municipal, que’ls exigían la presentació -de permís pera cantar. - ---¡No’n necessitem ni n’hem necessitat may!--deya en Terratrèmol, -treyent foch pels ulls. - ---Donchs, ara hi hà batlle nou y no vol dexar cantar sense -permís;--remugava’l sereno. - ---Ja s’hi acostumarà. - ---_El primero que cante, ¡al cuartelillo!_--amenassava’l municipal. - ---Vaja prou,--va concloure en Pepis:--¡A la una, a les dues!... - - Ay chinita pronuncia el ¡sí! - ¡ay chinita por compasión! - ¡ay chinita, chinita, chinita! - no me partas el corazón. - Chinita mía, - vén y verás, - como en mis brazos - feliz serás... - ¡fe-liz... se-raaás! - ---La veritat es que ho xafan be ¿fa tu?--va preguntar el sereno al -final de la estrofa. - ---_Eso sí que no hay por que negarlo_;--va observar el municipal. - -Y l’un y l’altre varen restar embadalits fins al final de la cansó, en -que unes veus de ¡foch! varen trencàlshi l’encís. - -Però aleshores va plegar la serenata, per que’ls _habitants_, al sentir -les veus, varen dexar tot seguit la tasca artística, pera dirigirse -corrent a treure les bombes, guiats per en Fresques, qu’era bomber. - -Y primer varen ser ells al lloch del sinistre, que no pas el sereno y -el municipal. - - - - -X - -DE COM EN PEPIS CALAU VA FERSE SEU AL BATLLE Y DE COM EL BATLLE VA SER -NOMENAT PRESIDENT HONORARI DELS «HABITANTS DE LA LLUNA.» - - -Eran tres quarts de dotze del matí quan en Pepis sortía de casa. Anava -tot seriós, ab l’ample barret més entregirat que de costum y ab l’ayre -d’un home que va a cumplir una missió important. - -Y ben cert que ho era la que duya. Cabalment anava a veure al batlle -nou, pera parlarli d’allò dels permisos de cantar. Havía sabut que’l -batlle volía cridarlo a comptes, y ell no hi passava. Y per axò -havía decidit anarne a demanar, segant axís l’aventatge a la primera -autoritat de la vila. - -Resolt a fer d’acusador en lloch de resignarse a ser acusat, va entrar -ab altivesa a la casa del comú. - ---¿El senyor batlle? - ---No hi es. Els díes de mercat té feyna a la botiga. - ---¡Va be!-- - -Y va dirigirse a la botiga del batlle, situada al bell costat de la -revendería d’en Requena... Era una botiga de llauner tota plena de -lluhissors metàliques. Les olles de llauna, els cantis de llauna, les -tapadores de llauna, totes les peses de llauna apilades a dreta y -esquerra y penjades a rengles de les vigues del sostre, cantavan una -sinfonía de tons esbojarrats y enlluhernadors. - ---¿El senyor batlle? - ---No hi es. - ---Sembla un ministre aquest home. En lloch se’l pot veure. - ---¿Què diu què? - ---¿Que ahont el podría trobar? - ---A la parada.-- - -Donchs, ¡cap a la parada s’ha dit! Allà sí que n’era de forta la -sinfonía de llum. El sol batía de plè al demunt de les olles, que -feyan la rateta als plats-giradors; els plats giradors, ferits també -per l’astre, la feyan a les olles; els raigs exits d’un canti, se -barallavan ab els que llensava una galleda; els de la galleda topavan -de rebotintes ab els d’un feix de ratlladors que formava com una toya -de diamants encesos; y olles y plats-giradors y cantis y ratlladors -y galledes, estremintse al buf del ayre, dansavan entre un deliri de -claretats encegadores... - ---¿El senyor batlle? - ---¡Ola, noy!... Pòsat el barret. - ---Ab el seu permís...-- - -Y, fent una reverencia, en Pepis, qu’acabava de descobrirse, se va -cobrir de nou. - -El batlle era un home gras y roig y menut. Duya brusa llarga, se dexava -bigoti y pèra, qu’eran d’un blanch grogós, y’s bellugava pesadament, -fòra quan se tractava de despatxar. - ---Y donchs, ¿què hi hà de nou?--va preguntar a n’en Pepis. - ---Voldría que’m concedís cinch minuts d’audiencia per exposarli -atentament una quexa relacionada ab el servey d’ordre públich.-- - -Ni la més lleugera sospita de rialla traía la formalitat d’en Pepis, -que havía près una actitut digna y còmicament respectuosa. - ---¿Vols qu’anem a beure un glop y axís podrèm parlar tranquilament?--va -proposar el batlle, enternit per les bones maneres d’en Pepis. - ---Com vulgui’l senyor batlle. - ---Espérat, donchs, qu’iré a posarme’l gech, per ferte una mica de -costat. - ---¡Cà, home! El senyor batlle tant ho es ab gech com ab brusa. No s’ha -de mirar el vestit. - ---Ab axò tens rahó... - ---¡Y sí, home! - ---Vatja donchs, anèm.-- - -Y, tot orgullós de que’l vegessin anar en companyía del hereu Calau, el -batlle va encarregar la parada al aprenent y va dirigirse ab en Pepis -al Cafè del _Recreo_, qu’obría les seves portes a una banda del mercat. -Però, al vèurel plè de gent, en Pepis va tenir una pensada: - ---Veurà, senyor batlle, si m’ho permet, el convidaré jo... Aquí no hi -estaríam be per tractar de lo que hem de tractar. - ---Anèm allà hont vulguis; però, ab axò de convidar tu, no m’hi -confronto... Y si’m vols fer un favor, no m’ho diguis més axò de -senyor batlle... Dígam Xico y tràctam de vos, com sempre. Ja sé qu’ets -demòcrata, y tu també sabs que jo’n soch. - ---Es que jo no vinch a parlar a n’en Xico, sinó al senyor batlle. - ---Be, tant li fa. - ---De cap manera. - ---¡Sí, home! - ---¡Oh, cà! - ---Donchs, tu mateix.-- - -Articulejant per aquest istil, s’havían apartat del Cafè del _Recreo_ -y enfilavan ja’l carrer hont tenían el domicili social els _Habitants -de la lluna_. Y veusaquí que, sense adonarsen, la primera autoritat de -Planells va trobarse a la poca estona assegut en una de les otomanes -de la sala de juntes, al costat d’en Pepis y davant d’una tauleta de -marbre. - ---¿Què vol pendre? - ---Lo que prenguis tu. - ---¿Cervesa? - ---Vínga cervesa. - ---¡Fidel! Cervesa pel senyor batlle y per mi.-- - -En Fidel, qu’era a la cuyna enllestint el dinar per ell y’l seu fill, -va fer un bot de sorpresa y va córrer a servir lo que li demanavan, -fent grans acataments a n’en Xico y sentint un impuls d’aprofitar la -ocasió pera demanarli aument de sou en el càrrech de nunci de la vila. -Però, va dexarho per un’altra ocasió, al veure l’interès ab qu’en Pepis -entaulava conversa ab el vell llauner. - ---Endemés sí, senyor batlle, tinch de comunicarli atentament una quexa. -Hi hà un indivíduu del còs de municipals que no té gayres principis y -anit volía dur a tots els _habitants_ al _violón_, com si fossim uns -facinerosos. Y axò està molt mal fet, per que’ls habitants no’ns fiquem -ab ningú. - ---Be, entenèmnos--va interrompre’l llauner, sentintse autoritat:--es -que’ls municipals y serenos tenen ordres meves. - ---¡No hi hà rès que dir! Les ordres del batlle son sagrades per els -_habitants_. Lo únich que volem es que se’ns trasmetin ab cortesía. Y -axò es lo que no va fer el municipal. - ---El faré amonestar pel quefe del _cuerpo_. - ---Ja li serà difícil, per que justament era ell mateix... Y axò es lo -que més va indignarnos. Per que si ell, qu’es el quefe, té tan mala -criansa, ¿què faràn els cinch indivíduus que forman el còs? - ---¡El suspendré de sou per un mes!--va exclamar indignat en -Xico:--¿hont iríam a parar si’l que ha de donar llum, dona fum?-- - -Però en Pepis, sentint de sobte una mena de remordiment, va intercedir -en favor del acusat. - ---Nó, senyor batlle; ab una petita amonestació n’hi haurà prou per -aquesta vegada... Es un pare de familia, y axò s’ha de mirar... Ell -va portarse malament, tractant ab massa desconsideració una colla de -ciutadans pacífichs, però axò no vol dir que la seva dòna y els seus -fills n’hagin de tocar les encarregades. Jo mateix, qu’he formulat la -quexa, soch el primer en demanarli perdó per l’interessat. - ---¡D’axò se’n diu noblesa de sentiments!--va cridar en Xico, -retenintse les llàgrimes. - -Y en Pepis, comprenent que ja’l tenía a punt d’admetlla, va comensar a -pledejar la causa dels _habitants_ en el sentit de que se’ls dispensés -de permís pera dedicarse a les seves aficions filarmòniques. - ---Veurà, senyor batlle, al cap d’avall els _habitants_ fem grans -serveys a la població... Anit mateix, si no haguessim estat nosaltres, -que varem acudir primer que ningú a apagar el foch de ca’n Verneda, -tot Planells hauría cremat, per que allò era un infern. Feya horror -de veure. Però nosaltres varem córrer a treure les bombes y, guiats -per en Fresques, varem dominar el foch en mitj’hora escassa... Y lo -mateix va succehir fa sis mesos ab el foch de ca’n Terrades, y lo -mateix succehirà sempre. Per que, encara que’ns trobem engrescats en -una serenata de compromís, si hi hà una necessitat a la vila, dexem -els instruments al vocal de torn y correm com un sol home a donar -auxili al que l’ha de menester..... Y axò no es pagat ab diners, senyor -batlle... No cal més que fer una mica de memoria per ferse càrrech del -be qu’ha fet la organisació dels _habitants_... Un any enrera, cada nit -hi havía _robos_... Donchs, gracies a nosaltres, que al primer crit de -lladres ens posavam en moviment, varen poderse axarpar els saquejadors -de corrals y esbotzadors de pisos y, míri, oli en un llum: tots els -delinqüents, un cop purgat el delicte, han desaparegut de Planells... - ---Axò sí qu’es una rahó. - ---¡Ja ho crech! ¡Vès si n’hi ha hagut may més cap de _robo_!... Y es -que tots els lladres saben que hi hà qui vetlla, veliaquí. - ---Oy, qu’es ben cert. - ---Tan cert, que jo estich que, mentres els _habitants_ subsistexin, -podría suprimirse la vigilancia nocturna. - ---Podé’sí, ¡veyas! - ---Donchs, lo que cal, es que no se’ns posin trabes, fentnos demanar -permisos que no poden servir per altra cosa que per entrebancar les -nostres lícites expansions..... Nosaltres, cantant y fent gresca, -no fem mal a ningú y fem be a la població en pès, que pot dormir -descansada, sense por de lladres ni de foch... Y axò es molt d’agrahir, -senyor batlle. - ---Es veritat; emprò, ¿què us costaría de demanar permís? - ---Rès, ja ho sé... Lo que hi hà es que no hi pensem ab aquestes -coses... Prou mals de cap ens dona la organisació dels nostres -divertiments... - ---¡Axò ray!... Ja ho arreglaré..... Us faré un permís per sempre.-- - -Al sentir axò, en Pepis va axecarse ab ayre commogut y va estrènyer les -mans del batlle en doble encaxada. - ---Aquest acte’l fa merexedor del agrahiment de tots els -_habitants_..... Y mentres espero la ocasió de manifestarli el de tota -la colla, rèbi la expressió del meu. ¡D’axò se’n diuen autoritats! - ---¡Gracies, noy!--va replicar tot confós en Xico. - -Y axecantse aleshores ell, va demanar a n’en Pepis que li ensenyés el -local, del que va fer els més complerts elogis, afirmant que la sala -de juntes hont acabavan de pendre la cervesa, tenía un ayre molt més -senyor que la de sessions de ca’la vila. - -Aquell día mateix a la tarde, va rebres al domicili dels _habitants_ -el permís pera fer tantes serenates com volguessin. Y’l senyor batlle, -fins va tenir la pensada de castigar indirectament al quefe dels -municipals, fentli dur el permís a n’ell mateix. - -Y com que de noble a noble no hi va rès, abans de vuyt díes en Xico -va ser obsequiat ab una serenata de les més sorolloses. Però, no va -acabarse ab la serenata l’obsequi, sinó que al endemà, de la serenata, -una comissió presidida per en Pepis va dur al batlle’l diploma de -president honorari de la Societat... Era un diploma gros, caligrafiat -per el mateix Pepis y per en Barrabola y emmarcat per el Cedassayre, -que va fer en la motllura un treball admirable. Mirèu si tenía -importancia tot plegat, que’l vidre sol costava cinch duros... Tothom -qui ha vist allò n’ha restat esmaperdut. Y encara avuy día--ab tot y -fer anys qu’en Xico es mort--no arriba un sol foraster a Planells, que -no vagi a veure tan extraordinaria obra, de la que n’es dipositari -l’hereu del difunt. - - - - -XI - -LES NITS DELS «HABITANTS,» LA EXPULSIÓ D’EN REQUENA, Y LES RAHONS D’EN -TERRATRÈMOL A FAVOR DEL CULPABLE. - - ---¿Ja hi som tots? - ---Sí. - ---Donchs, cada hu a casa seva.-- - -Y al bell mitx del passeig, després de probar tots els socis ab -llur presencia que a retirar tart no’ls guanyava ningú, se n’anavan -a descansar... La llàstima era que molts se n’hi anavan cap-baxos -y rumiosos, poch satisfets de les hores perdudes pera esperar la -reglamentaria d’anar a joch. - -Al istiu ¡encara! Les serenates que armavan per dintre la població -y les gresques qu’anavan a fer pels pobles del voltant, els ajudavan -a tots a passar distretament les hores de fosca. Però, al hivern ja -eran figues d’un altre paner; al hivern se feyan eternes aquelles -hores... Per que, desde mitx octubre a Pasqua florida, no calía pas -comptarhi ab rodar l’olla per aquells carrers, escombrats per les -bufades del tramontanal. Y axò feya que, durant les nits fredes, -tots els socis se dividissin en colles pera anar a matar l’estona en -diferents caus arrecerats. Els més rebogents d’entre’ls joves, ab en -Terratrèmol de capitost, solían anar a raure cada nit a n’algun cau -de vici dels carrers més apartats, hont feyan broma rompent mobles y -pisa; en Fresques y dos ò tres més del seu tarannar, s’entafuravan a la -cambra de jòch del Cafè del Sol; el Cedassayre anava al pastador d’un -seu amich flequer, hont, després de fer riure als fadrins ab alguna -historia alegra, feya petar una bacayna al damunt del forn... Els -únichs dels qui no se sabía’l joquiner, eran en Barrabola y en Requena. -Y axò que, fòra les nits d’ensaig ò de serenata, no havían dexat may -de desaparèxer havent près cafè, pera no reunirse ab la colla fins a la -matinada. - -Però ¡es allò que diuen! per amagat que’s fassi’l foch, sempre treu -fum; y’l Cedassayre, malgrat la opinió d’en Pepis Calau, va ficarse al -cap de descobrir el misteri, comensant per en Requena... Y un vespre -va seguirlo, y a la matinada, després d’haver donat en Pepis la veu -de «cada hu a casa seva,» ell va aturar un moment als companys pera -demanàlshi la celebració urgent d’una junta general. - ---¿De què’s tracta?--varen preguntarli. - ---D’expulsar un traydor,--va respondre. - -Y, gracies a la fosca, cap dels habitants va notar la rojor qu’encenía -la cara d’en Barrabola, cregut de que la indirecta anava per ell. - -Per axò al endemà, quan, en plena junta, va sentir acusar pel -Cedassayre a n’en Requena, va sospirar ferm y fins va tenir la poca -latxa de posarse al costat del acusador, que probava ab arguments -irrefutables la necessitat d’expulsar al delinqüent. - ---Sí, companys, el ciutadà Requena ha mancat als estatuts... ¡Ha estat -un Judes!... Per que ¿sabeu què feya ell, en lloch de retirar tart? -¡Llevarse dematí!... Jo, jo mateix, ahir vaig seguirli’ls passos..... -A les dèu va sortir d’aquí, va fer una colla de giragonses per aquests -carrers, y a un quart d’onze ja era a casa... La indignació que’s va -apoderar de mi, no tenía límit, emprò vaig pensar: «¿quí sab? podé’s’ha -descuydat alguna cosa...» Y vaig esperarlo que sortís... Y passa un -quart, y no surt..... Y passa mitj’hora, y tampoch... Y passa una -hora, y rès... _En fin, señores_, que’m vaig estar tota la nit prenent -la serena, y fins a tres quarts de cinch de la matinada l’home no va -sortir. - ---¡Axò es indigne!--va cridar en Barrabola. - ---¡Y mereix un escarment!--va afegir en Terratrèmol. - ---Primer cal sentir al acusat;--va observar en Fresques. - ---Tens rahó, company.-- - -Y en Pepis, trobant molt justa la observació, va donar un imperatiu -cop de campaneta pera fer callar a tothom, dirigint després la paraula -al infelís Requena, qu’estava avergonyit y hauría volgut amagarse dèu -canes sota terra. - ---¿Té alguna cosa per alegar en descàrrech seu, el ciutadà Requena?-- - -L’acusat va axecarse y, posantse la gorra, va mormolar foscament: - ---_Ya... ya me iré... No se molesten... Veo que estoy de más aquí..... -Dispensar, señores... No sirvo pa perdido ¡la verdad!... Soy padre de -familia..._ - ---Té rahó, l’home;--va observar en Terratrèmol:--sent pare de familia, -ja se’l pot perdonar. - ---¡May!--va cridar el Cedassayre. Y va afegir ab energía:--al qui -manqui al reglament tant temps seguit com ell, ¡coll a terra! - ---¡Axò sí! Però, entench que la circunstancia de ser pare de familia, -atenúa la falta. Y per axò estich que no se’l dèu expulsar. - ---¡Fòra! - ---¡Que calli’l sastre! - ---¡Que se’ls tregui a tots dos! - ---¡Al carrer!-- - -¡Gran esvalot! En Pepis vol posar ordre a cops de campana, y fa saltar -el batall; el Cedassayre s’esgargamella disputant ab en Fresques, que -defensa al seu amich; en Barrabola va d’una banda a l’altra procurant -calmar a tothom y exaltantse ell; en Terratrèmol, al mitx de la sala, -magestuós y imposant, aguanta’l xàfech, fins que, perdent la paciencia, -dona cop de crossa y fa fer quietut ab un gran crit: - ---¡Prou!-- - -Y quan els esvalotayres han callat, segueix en l’us de la paraula. - ---Aquí no’s tracta de defensar a un culpable, sinó d’alleugerirli la -pena en gracia a les circunstancies atenuants. Y axò es lo que anava -a proposar quan se m’ha interromput tan desconsideradament..... En -Requena ha pecat contra’ls estatuts; donchs, en Requena té culpa, y -en aquest concepte merexería la expulsió ignominiosa que proposava’l -Cedassayre. ¡No hi hà rès que dir! Però en Requena es pare de familia, -y axò ja fa que’l delicte no resulti tan gros; donchs, tampoch ha de -serho la pena, y en aquest concepte jo proposo que no se l’expulsi, -sinó que se li demani atentament que’s dongui de baxa... - ---Axò està be;--observa en Fresques. - ---No hi tinch rès que dir;--afegeix el Cedassayre. - -Y en Requena, saludant ab molta finura, se retira cap a la porta tot -mormolant: - ---_Adiós, señores... Y dispensar... La familia... Los hijos... La -esposa..._ - ---Perxò, tan amichs com abans ¿eh?--li crida en Pepis. - ---_Sí, eso siempre... Los amigos son los amigos... Y si en algo puedo -ser útil, mandar._-- - -Dit axò, s’axeca’l coll de la americana, se cala la gorra fins a les -orelles, se fica les mans a les butxaques de les calses, y devalla -l’escala tot content, pensant ab l’alegría que donarà a la Paula quan -li digui que s’ha donat de baxa dels Habitants de la lluna. - -Mentrestant en Barrabola consulta’l rellotge, veu que tot just son -les onze y cinch minuts, y pensa que, abans de l’hora de trobarse al -passeig ab els companys, han de passarne prop de sis. - -¡Sis hores! ¿Quí les aguanta no haventhi ensaig?..... Lo qu’es ell no -s’hi veu pas ab cor. Y, malgrat l’envit que li fa en Pepis d’armar -una partida de barrotada, s’abriga’l coll ab una bufanda, s’abotona’l -jaqué, dedica interiorment un recort a la capa que té penyorada desde -l’hivern passat, y’s llensa resolt al carrer. - ---A n’aquet _mano_ també l’hauríam de cassar al agoyt;--proposa’l -Cedassayre. - ---¡Aquet ray!--diu en Pepis. - ---No tinguis por que falti al reglament;--ajusta en Fresques. - ---Prou té qui l’en guarda!--referma en Fidel, pensant ab el pare de la -Carmeta. - ---Ja ho sabem axò, emprò m’agradaría esbrinar ahont tanca. - ---Y ¿què n’has de fer tu?--pregunta en Terratrèmol. - ---Rès. - ---Donchs, no t’hi fiquis.-- - -Però’l Cedassayre, una mica ofès, li diu ab gran formalitat: - ---¡Ja sé per que parlas!... Y també sé per que has defensat a n’en -Requena! - ---¡Ets molt sabi tu! - ---Sí senyor, sí... Parlas per que tens por que se’t descobrexin els -furts, y has defensat a n’en Requena per que tu també hi vols tirar per -marit pacient y per pare de familia... ¿Que’t creus que no t’hi han -vist als vespres festejant ab la Marieta vanitosa?-- - -Sentir axò en Terratrèmol, axecarse indignat, y arborar la crossa en -actitut d’amenassa, va ser tot hu, com va serho l’exclamar, ab la -crossa enlayre y fent prodigis d’equilibri: - ---Si no reculas aquesta paraula, t’esberlo’l tupí. ¡S’ha acabat axò de -Marieta vanitosa! ¡Y pobre de tu que te la tornis a posar a la boca si -no es per alabarla! ¿Ho has entès? - ---¡Sí, home, sí!... No t’hi enfadis. - ---Donchs, ja ho sabs.-- - -Y aquí hauría acabat la conversa, anantsen cada soci a les seves -diversions nocturnes, si en Pepis, prenent peu de les paraules del -Cedassayre, no hagués obligat a n’en Terratrèmol a dir la veritat del -fet. - -Y la veritat era qu’en Terratrèmol havía conseguit vèncer la -resistencia de la minyona, ab la que tenía l’intent de casarse per la -primavera. - - - - -XII - -DE LO QUE POT EL SENTIMENT PATERNAL, DE CÒM VA DESVETLLARSE EN EL COR -D’EN BARRABOLA, Y DE CÒM S’HO VAREN PENDRE’LS SEUS COMPANYS. - - -¡Pare! Ell, en Barrabola, ¡sería pare!... ¡Quína ventura la seva! ¡Y -ab quín dalè l’esperava aquell tros de si mateix que la Carme li havía -anunciat una nit a cau d’orella! - -¡Pare! Per fi, després de tants anys de desesperada espera, li -arribaría la ocasió de poder petonejar un fill... Per fi, en la seva -vida hi hauría un obgecte, una missió enlayrada... Per fi, la Carme, -qu’havía fugit d’ell com una ovella del llop, hi tornaría sumisa y -obedienta, despreciant les amenasses d’en Bernat, qu’eran les que la -havían detinguda fins aleshores... - -¡Pare! Sembla rès aquest mot: total, dues sílabes... Donchs, en -Barrabola... nó, en Rafel...--li esqueya més el nom de Rafel en aquella -ocasió;--donchs, en Rafel les hi trobava tots els gustos a n’aquelles -dues sílabes... En tots els diccionaris de totes les llengües, no n’hi -havía per ell de més armonioses... - -¡Pare! ¡Que’n volía dir de coses axò de pare!... Volía dir un bocí del -propi cor destinat a perpetuarvos, a continuar sigles amunt el vostre -nom, a benehirvos en la vostra vellesa, a encoratjarvos quan vingués -l’hora de la mort, a pregar per la vostra ànima quan ja no fossiu -d’aquesta vida... - -¡Pare!... ¡pare!... ¡Sería pare!..... ¡Tindría la sòrt immensa de ser -pare!... ¡Còm li somreya tot a n’en Rafel!... ¡Quín alè li donavan -aquelles fianses de tenir un fill!..... ¡Y quín coratge pera’l treball! -¡Y quína afició a axecar la botiga decayguda!... Per que, a no trigar -gayre, havía de tornarhi la Carmeta a n’aquella botiga... Y ben segur -que ja hi hauría tornat si no hagués estat el desitx d’ell de rèbrela a -tall de reyna, com se merexía... ¡Sí, sí! la botiga s’havía de renovar -de cap y de nou, pera cridar la parroquia que n’havía desertat. - -El mal era qu’hi mancavan moltes reformes a la botiga. Y’l pobre Rafel -no sabía còm conjuminarho pera ferles... Les cadires anavan coxes y -n’hi havía més de dues d’esbotzades; el taulell era tot despintat; els -armaris no tancavan be:--¡per lo que hi havía!... Tot tenía un ayre de -pobresa... Més encara: ¡de miseria! Fins el gran vidre del aparador era -esviaxat de dalt a baix per una esquerda llastimosa, tapada ab trossets -de paper enganxats ab osties... ¿Y’l rètol? Tenía més forats qu’un -garbell, y més escletxes qu’un cove... La serena y els corchs l’havían -atuhit de tal manera, que no podía servir sinó pera cremar. - -...¿Y a n’aquella botiga havía de rebre a la Carmeta? ¿Y a n’aquella -botiga havía de ferhi les primeres rialles l’infant que venía?... -¡Oh, cà! La botiga havía de renovarse y repintarse..... ¿Renovarse -y repintarse?... Aviat estava dit axò... Però, de les dites a les -fetes hi havía bon tros de camí... Y ab tot, la cosa era necessaria, y -s’havía de fer y’s faría... ¿Que nó?... ¡Encara que s’hagués de matar -els ulls treballant! - -Veusaquí per que d’algun temps ensà passava tantes hores com podía -al obrador... Veusaquí per que no’s torbava al local de la Societat -sinó’ls moments precisos pera pendre cafè... Veusaquí per que anava y -venía de les cases dels antichs parroquians, procurant atràuresels de -nou y complaventlos ab la puntualitat més escrupulosa en el cumpliment -dels encàrrechs. - -Li donava un gran coratge allò de pensar que tindría un fill... Mirèu -si n’hi donava, que fins una vetlla’n va tenir prou pera anunciar -solemnialment als companys la resolució ferma de fer les paus ab la -dòna. Y els companys, enterats de tot lo que feya al cas, fins varen -celebrarne’ls detalls ab forts esclats de riure, assaborint per -endevant la enrabiada que tindría’l pare de la Carme. - ---¡Vatúa l’hereu!... Es capàs de ferirse;--deya en Fresques, tot -aguantantse ab les dues mans les sotragades que li feya la panxa. - ---El día del cop, hem d’anarnhi a cantar un rengle;--proposava en Fidel. - ---Y fins podríam confeccionar una pessa adequada;--indicava en -Terratrèmol. - -Y’l Cedassayre, que ja hi havía atinat abans y que feya estona que se -la rumiava en un recó, va saltar al mitx del rotllo y va recitar la -primera estrofa que s’havía empescat. - - Ay, Bernat, no’ns fassis riure; - ay, Bernat, qu’ets beneytó! - te la fan y no ho conexes, - te l’han feta y no sabs còm. - Has pujat d’ofici - ignocent Bernat: - d’espardenyer qu’eras, - sabaté’ has tornat. - ---¡Tòcala, noy!... ¡Es de primera axò! - ---Y mereix una música ben rexinxolada. - ---Ansia, Pepis, a veure si hi conjuminas un _vals-jota_ d’aquells que -farían giravoltar un mort. - ---Ho probarèm... Ho probarèm;--va mormolar en Pepis ab ayre de modestia. - -Y tan be va probarho, qu’aquella matexa nit ell y’l Cedassayre, després -de passar un parell d’hores davant del armonium, varen dexar llesta la -composició. - -En Barrabola... ¡ay! en Rafel, no cabía en pell, d’alegría. Y -aprofitant la que veya relluhir en els ulls dels seus companys, va -exposar el seu temor de que, abans de poder estrenar el _vals-jota_, -caldría que passessin alguns mesos. - ---Per que ¿sabeu? jo no puch pas tornar a dur la dòna a casa fins -qu’hagi reformat la botiga... Y ¡la veritat! no tinch diners. - ---¡Quína llàstima!--va apuntar en Terratrèmol. - ---Axís sí que tant se valdría dexarho córrer;--va afegir en Fidel. - ---No sé per què;--va obgectar en Pepis. - ---Per que ab aquets mesos en Bernat tindrà temps d’adonarse de tot, y -quan vingui’l cas ja la sàtira no li farà efecte. - ---¿Y si fessim una cosa?--va preguntar algú. - ---¿Quína? - ---Renovarla nosaltres la botiga... Sà com llà, ara a les nits, ens -aburrim de mala manera... Donchs, podríam aprofitarles ananthi a -treballar.-- - -Y tot seguit varen sortir un fuster y un cadirayre voluntaris... Y al -cadirayre y al fuster els va seguir en Fresques, oferintse a fer el -treball de mestre de cases..... Y’l Cedassayre’s va brindar al moment -a fer tots els treballs d’esculptura... Y en Fidel va encapsalar una -suscripció pera pagar els vidres romputs y’ls materials que s’haguessin -de menester... Y en Pepis--¡que sabía molt de dibuix!--va dir qu’ell, -ademés d’executar el decorat ab l’ajuda del mateix Barrabola, arribaría -ab els seus cabals allà hont no arribés la suscripció... Y al endemà’s -varen posar tots a la tasca, com ajudants d’en Fresques. - -Abans d’empendre’ls treballs de fustería y pintura ¡es clar! calía que -s’haguessin fet els de paleta. Y per axò en Fresques s’havía posat al -devant de la colla, entre la que maniobrava a tall de quefe, ordenant -a tòrt y a dret, demanant morter al Cedassayre, rejoles a n’en Fidel, -aygua a n’en Barrabola... Ni may s’havía trobat ab tants manobres que’l -servissin, ni may havía treballat ab tanta afició. - ---Ab quatre díes--afirmava--ho tindré llest. - ---¿No’ns aparedaràs pas a dins, com a ca’n Llansa?--va preguntarli en -Terratrèmol. - -Al sentir axò, una corrent de glas va planar demunt les testes de tots -els de la colla, temerosos d’un esclat d’ira d’en Fresques. - -Però, en Fresques va callar y va seguir la feyna ab més brahó, mentres -en Pepis, ab la seva autoritat reconeguda de President perpètuu y hereu -de casa bona, reptava de baix en baix al imprudent. - -Al endemà en Fresques ni va ombrejarse al domicili social, ni va -comparèxer a l’argentería... Tota la nit els companys varen esperarlo -inutilment, ab gran disgust d’en Terratrèmol, acusat per tots d’haver -estat l’esca del pecat. - ---¿Què farèm sense mestre de cases?--deya l’un. - ---Valdría més que t’haguessis mossegat la llengua, quan vares dirli -allò;--afegía un altre. - ---¡Sempre seràs criatura!--recalcava un tercer. - -Y en Terratrèmol, sentint el pes de la culpa, va dexar per primer cop -a la vida de protestar sorollosament y d’imposarse per medi de la lley -del més cridayre. Arraulit a un recó, se’l veya trist, ab la vista -baxa y el cap cot, com si l’acusació que pesava al seu damunt l’hagués -aclaparat. Però ¡no era axò, nó, lo que’l feya estar trist! sinó la -conversa qu’havía tingut el mateix vespre ab la xicota. Per que ¿sabeu -què li havía dit la Marieta? Que si no’s donava de baxa dels Habitants, -no comptés ab el casori. Y axò’l tenía concirós, fentli sostenir una -lluyta íntima entre les seves aficions y l’amor d’aquella dòna, que ja -de solters comensava a dominarlo sense qu’ell se n’adongués. - ---¿Què fem, noys?--va preguntar en Pepis, després de consultar el -rellotge y veure qu’eran dos quarts d’una. - ---Jo, _plegaría_;--va proposar en Fidel. - ---Donchs, jo nó;--va replicar el Cedassayre. Y, donantse un cop al pit, -va ajustar:--Si voleu, jo faig la feyna de mestre de cases. Els homes -son per les grans ocasions.-- - -Y després d’una llarga discussió, va acordarse que qui havía sabut fer -un contrabaix ab la caxa d’un rellotge, era capàs de posarse a fer -qualsevol ofici. - -Y’l Cedassayre va pendre possessió del càrrech de paleta, en el que -va mostrar tantes aptituts com en tots els que s’havía proposat -desempenyar... Per que ja era cosa sabuda que’l Cedassayre entenía -en tot..... Ell, gavies; ell, posarse mitges soles y talons; ell, -historia; ell, francès; ell, solfa; ell, geografía; ell, figures de -pessebre; ell, qualsevol cosa que convingués. Per axò era pobre, com -tot home de molts oficis. - - - - -XIII - -DE LA RAHÓ QUE TENÍA AQUELL QUE VA DIR: «O CREURE A LA DÒNA Ò ANAR AL -DIABLE.» - - -No era pas la broma d’en Terratrèmol lo que havía privat a n’en -Fresques de comparèxer a la llista... ¡Oh, cà! Justament feya una -temporada que tenía’l propòsit de no enfadarse ab rès. Y com que, -separat de la dòna, vivía tranquil y sense angunies, ja no botava -com abans al més petit retret d’allò de ca’n Llansa... Havía posat -corretja’l bo del home. Y si algú volía _rifarlo_, comensava ell per -rifar al rifador, dexantlo sense contesta. - -El motiu de no dexarse veure a la argentería d’en Barrabola, era molt -més gros de lo que creyan els seus companys. - -Veurèu qu’a les onze del matí, quan va llevarse, va agafar el cabàs -de les eynes y’s va disposar a sortir, pera anar a posar uns rejols -que mancavan a una de les cases d’en Pepis, qu’era’l seu parroquià més -fort. Però, axís que va anar per sortir de la dispesa, solitaria a -n’aquella hora, se va topar ab la dispesera, que tornava de comprar. - ---Us haig de dir una cosa:--va fer la dòna, bo y posant el cistell -damunt d’una cadira y dexant caure en un’altra la seva pesada còrpora. - ---Diguèu;--va demanar en Fresques. - -Y la dispesera, pantejant de fadiga y d’emoció, va exclamar: - ---¡Ay, Fresques! ¡Quína desgracia més grossa! - ---¡Vatúa l’hereu! ¿Què hi hà? - ---Que..... que..... la vostra dòna s’està morint... Y diu qu’us vol -veure..... - ---¡Vatúa l’hereu!... ¡Vatúa l’hereu!... ¡Vatúa l’hereu!--va comensar a -mormolar el paleta, acotant el cap y dexant caure’ls brassos al llarch -del còs... - ---¡Vatúa l’hereu!-- - -Y’l cabàs de les eynes li va escapar dels dits... - ---¡Vatúa, vatúa!-- - -Y, sense fer cas de les paraules de consol que li endressava la -dispesera, va tirar escales avall y va dirigirse cap al pis hont vivía -solitaria la seva dòna, aconduhida per les vehines. - ---¡Vatúa, vatúa y revatúa!...--Quan va empènyer la porta, sortía’l -capellà ab qui acabava de confessarse la malalta, y ell, qu’en altre -temps hauría saludat al sacerdot ab una morrada, va descobrirse -respectuosament y’s va ficar pis endins, fent grans esforsos pera -aguantarse les llàgrimes. - ---¡Vatúa l’hereu! Podé’sí que ploraré com una criatura!-- - -Y va travessar el menjador, aquell menjador petit però sempre nèt, -sempre endressat, sempre emblanquit de fresch. - -Y del menjador va passar a la cambra de dormir, y va caure de genolls -en terra, bo y llensant un clam de perdó, que va toparse ab un altre -de la seva dòna... Tots dos se veyan culpables a n’aquell instant de -la suprema despedida... Ella, en un moment de claretat del seny, se -deya que si no hagués estat el seu mal geni, el seu home hauría portat -un’altra vida més reposada, més suau, més de casa; ell, contemplant el -rostre embofegat de la malalta, sentint clavats en els seus aquells -ulls vidrosos--¡abans tan vius!--y escoltant aquella veu enfarfegada -per la inflor de la llengua, deya entre sí que, si no haguessin estat -els disgustos, hauría allargat molt més la pobra dòna. Y veusaquí que -tots dos s’acusavan ab una gran tossudería. - ---Jo t’he amargat la existencia... ¡Perdónam!--pregava ella. - ---¡Vatúa l’hereu! ¡No diguis axò, que’l cor se’m núa!--replicava ell. - ---Tu eras de natural bonatxàs, y si jo t’hagués sabut dur... - ---Nó, nó... Jo soch l’únich que tinch culpa... Si no m’hagués dexat -arrossegar pels companys, hauríam viscut sempre com Joseph y María... - ---Si’ls companys t’arrossegavan, senyal que jo no’t sabía retenir... - ---¡O que jo era un mal ciutadà! - ---Massa bo qu’eras, de soportar el meu mal gènit... - ---Podé’jo te’l vaig fer empitjorar... - ---Nó, nó... Tu no tens cap culpa... - ---Tu ets la que no’n tens. - ---Dòs, jo me la donch tota. - ---Y jo me la donch a mi. - ---Perdónam... - ---Perdónam...-- - -Tots dos ploravan... Tots dos estavan sense consol..... Y la vehina -que conduhía a la malalta, al anar per consolarlos, se va trobar ab -un nus a la gola y sense esma de dir una paraula. Sòrt qu’aviat va -arribar el combregar, y la moridora, axecant els ulls al Cel, va dexar -de pensar en la terra... Y en Fresques també va enlayrarlos els ulls -y, ¡vatúa l’hereu! fins va fer un esfors pera recordar el Pare Nostre -y ab gran satisfacció va veure qu’encara’l sabía. Y tant com Nostramo -va ser a la casa, inondada de claretats de sol y de flams de candela -y d’atxa, va romandre de genolls en terra, mastegant parenostres y més -parenostres y probant d’encabirhi entremitx altres oracions y caps -d’oració que recordava de la seva infantesa. - -Després, quan Nostramo va sortir, va posarse al cap dels seguidors, -acompanyantlo al Sagrari, pera tornar tot seguit al capsal del llit de -la moridora, qu’aquell mateix día, a posta de sol, va entregar l’ànima -a Deu, tota contenta de haver estat perdonada y d’haver perdonat. - -Els vehins de la escala eran tots al pis en aquella hora del trànzit... -Y a n’el pobre Fresques li semblava veure una acusació en cada esguart -y una sentencia contra seu en cada mot de condol..... Sí, ell l’havía -morta... N’estava segur, seguríssim... Ell y no més qu’ell era’l -culpable... ell y no més qu’ell era la causa de aquella mort... Y -arrencantse’ls cabells, de desesperat qu’estava, va arribarsen a acusar -a crits. - ---¡Jo l’he morta!... ¡Jo, jo, jo!... - ---Vatja, Fresques..... No us ho prenguèu axís... - ---Soch un criminal... un _bandido_... ¡Jo! ¡jo! ¡jo! - ---Nó, home... Si ella matexa ho ha negat... - ---Dòs, jo dich que sí ¡vatúa l’hereu!... Y dexèume... Y no’m digueu -rès... ¡Jo, jo, jo l’he morta!... Y ningú ho sab més be que jo...-- - -Semblava boig, ¡pobre Fresques! No hi havía paraula que’l consolés, -ni reflexió que l’endolcís, ni consell que’l posés a la rahó... Y’ls -remordiments varen torturarlo tota la nit... tota la santa nit... - -Però, a la matinada, quan comensava a clarejar, un fet inesperat va -calmar el seu desatent... S’estava l’home a un costat del llit, cara -a cara ab la seva dispesera, qu’havía comparegut a derrera hora pera -vetllar a la difunta, quan varen trucar a la porta del pis... La -dispesera, que dormía ab la barba enclotada entre’l seu fexuch pitràm, -va despertarse d’un surt... Ell, que tenía agafada una mà de la morta -y la petonejava follament, se va redressar tot d’una pessa y va anar -a obrir, convensut de que’s toparía ab algun esperit qu’aniría a -demanarli comptes de la mort de la dòna. - -...Nó, no n’era cap d’esperit..... Eran en Barrabola y en Terratrèmol -que, al sortir de l’_obra_, havían sabut la desgracia pel _sereno_ y -s’havían cregut en el dever de manifestar llur condol al company... - ---¿Què hi faràs?... Es un camí que tots l’hem de fer;--deya en -Terratrèmol. - ---Resignació, noy... Ja sé lo que son aquets trànguls;--afegía en -Barrabola. - -Y ell se sentía confortat per l’acte d’aquells dos amichs... Y plorava -silenciosament, ab aquella calma tan propia del seu tarannar... Plorava -ab mesura, ab suavitat, ab prudencia. - -De sobte, va tenir un rampell de inspiració. Y arrapant una mà d’en -Barrabola y una d’en Terratrèmol, va acostarlos fins als peus del llit. - ---¿La veyeu?... ¿La veyeu be?... ¡Es morta!... Dòs, pensèu qu’aquesta -mort podé’m matarà a mi. - ---Vatja, home... No siguis criatura... - ---A veure si agafaràs maníes, ara... - ---Be, be... El cas es que jo no estich tranquil... Y si jo hagués dut -un altre comportament, n’estaría.-- - -En Barrabola y en Terratrèmol estavan tremolosos, tement que les -paraules d’en Fresques encobrissin una acusació contra d’ells... -Però, no anava a n’axò en Fresques... No volía llensar cap acusació; -volía aconsellar. Per axò, dirigintse a n’en Barrabola, va mormolar -solemnialment: - ---Tu encara tens dòna... ¡Fés per manera de no vèuret en aquest -trànzit!--Y dexantli anar la mà, va estrènyer ab totes dues la d’en -Terratrèmol, pera dirli:--Tu’t casas aviat... Tu encara pots ser -felís, ben felís, del tot felís... Pènsa ab lo que’t vaig a dir... -¿Veus aquesta dòna? Era la meva... Si jo me n’hagués portat be, ara -estaría trist, emprò ab la conciencia tranquila... Fíxat be ab axò: «O -creure a la dòna, ò anar al diable...» Havía de ser un sabiàs el que va -empescarse aquesta sentencia.-- - -Y, dit axò, va caure atuhit en una cadira, mentres els dos companys -s’esforsavan en retenirse les llàgrimes y la dispesera’s fonía en -plors, que li feyan sotragar tota la carnadura. - - - - -XIV - -UN AVI QUE SE’N SENT, UNA ARGENTERÍA REVIFADA Y UNA CANSÓ QUE NO VE AL -CAS. - - ---¿Es de debò?... ¿Es ben de debò? - ---Sí, pare, sí... No us he volgut dir rès fins que n’he estat ben -segura... Emprò ara ja n’estich... - ---Se dirà Bernat, ¿eh?... ¡Com jo! - ---En Rafel be ho diu. - ---¿Axò diu el teu home?... ¡Sí que ha cambiat! - ---Com una mitxa..... Y ja fa temps... Més de mitx any...-- - -En Bernat va fer un bot... ¿Es a dir que feya més de mitx any que -durava la reconciliació secreta de la seva filla y en Barrabola?... -¡Y tan confiat com vivía ell!... Li havían ben fregida, però se -n’alegrava... Y, si be per una banda’l seu honor de tafaner se’n sentía -malparat, per l’altra l’omplía de joya’l pensament de que aviat sería -avi... Y era tanta la seva satisfacció, que les rialles li florían -de la boca sense ell mateix ferhi esment... ¡Dimontri de xicot! ¡Vès -quines unes de pensarsen!... Vatja: podía ser esbogerrat el seu gendre, -emprò lo qu’es per graciós, no n’hi havía un altre en tot Planells... -Es dir graciós: graciós y esquilat, per que ¡mirèu qu’axò d’arribarlo a -enganyar a n’ell, qu’era la matexa vivesa!... - ---Es el primer home que me l’ha feta sense que jo ho conegués... Y axò -val un premi..... Hem de dir, perxò, que tu l’has ajudat... Y tu ¡ets -filla meva!-- - -Seguint el fil del rahonament, va redressar el còs en Bernat. Y fent -anar el cap endevant y enderrera y obrint els ulls ab ayre d’admiració, -va exclamar convensut: - ---¡Que’n serà de sabi’l nen! - ---Deu us escolti;--va dir la Carme. - ---¡Y sí, dòna!... No pot ser ruch de cap manera... Si’m retira a mi, -no’n serà; si retira al seu pare, tampoch; y si’t retira a tu, lo -mateix te dich... Després, la teva mare, al cel siga, no tenía pas rès -de tonta... Y en quant als pares d’en Rafel, ben trempats qu’eran tots -dos... ¡Ja veuràs, ja veuràs quin _talentarro_!..... Ah, t’aviso: rès -de ferlo ser argenter ni espardenyer... Ha de seguir carrera... una -carrera ben lluhida y ben senyora... ¿No ho trobas, tu? - ---Veurèu, si arribés a ser un bon argenter... - ---¡Fúig, noya, fúig!..... Pél cap baix, ha d’arribar a bisbe ò a -general... Y podé’a ministre y tot... Ha de ser una cosa grossa’l teu -fill..... Una criatura que ja abans de venir al món s’ha burlat de -mi, anunciantse sense jo saberne rès, es capassa de qualsevol cosa... -Crèume, Carme... - ---Y... ¿si es una nena?-- - -Aquestes paraules varen glassarli’ls entusiasmes a n’en Bernat..... -Vetaquí una cosa que no se li havía acudit a n’ell... Però, aviat va -consolarse... Si era una nena, que ho fos: també sería sabia... Y -després, prou que vindría un nen qualsevol altre día... Tot es comensar -ab aquestes coses... Y ara, ja havían comensat... Ab tot, ell estava -que sería un nen... Y ho sería, per que ell may s’hi errava... - ---¿Veus la flequera? Tothom estava que tindría una nena..... Dòs, va -ser nen, com havía dit jo... Y ab l’estanquera va passar igual..... Y -sempre, sempre he tingut rahó..... Y també’n tindré ara. ¡No faltaría -més!-- - -Parlant per aquest istil, va tocàlshi mitxdía a la Carme y a n’en -Bernat... Y mentres ella entrava a la rebotiga pera endegar la taula, -ell va dexar la feyna y va sortir a donar un tom, ab la escusa de posar -gana. - -Sense dexar l’acera, va tirar cap al passeig, va travessarlo de biaix -y en poch més de dues avemaríes va plantarse al devant de l’argentería -del seu gendre. - -Renovat de nou, l’establiment resplandía de netedat y condicia..... -Semblava mentida que, ab un mes, la colla dels habitants, no -esmersanthi sinó les hores de nit, hagués pogut obrar aquella -transformació... El rètol era una maravella... «Joyería del Sol» deya. -Y cada lletra n’era un de sol, per que l’or ab qu’eran dibuxades -resplandía fins al enlluernament. Però, lo més notable de aquell rètol -era’l pà d’esculptura que li servía de march... S’hi havía lluhit el -Cedassayre... ¡Ja ho crech! Fins hi havía qui afirmava rodonament -qu’era la millor obra del seu autor, comptanthi la motllura del diploma -de soci honorari regalat al batlle. ¡Vès si n’havía de tenir de -mèrit...! - -L’aparador era una maravella, no per les riqueses que hi hagués, sinó -pel bon gust ab que les sabía presentar en Barrabola... Pera les -agulles de corbata, hi havía un coxinet de peluix, formant un cor; -pera’ls anells, dues mans de boix, fetes per un dels socis qu’era -torner... Y cada una de les mans anava seguida de la corresponent -munyeca, engalanada ab brassalets... Y aquí relluhía un rengle -d’arracades, y allà un penjoll de cadenes de rellotge, y entremitx un -adrés... - -¿Còm s’ho havía fet en Rafel pera renovar les existencies? Treballant -de ferm a totes hores, anant y venint de casa’ls antichs parroquians -pera ferlos tornar, y esmersant tots els guanys en desempenyar les -joyes qu’havía dut a treure taques... Y ab tanta afició s’havía posat a -la feyna, qu’ara, ab el mes qu’havía calgut pera renovar la botiga y’l -que s’havía escolat després de la renovació, el negoci tornava a agafar -la marxa brillant del temps en que s’havía fet el casori d’en Barrabola -y la Carme. - -Per cert que també hi tenía quelcom la Carme dintre d’aquell -aparador... ¡Oh prou! Ja feya estona qu’a n’en Bernat li semblava -vèureho, y ara, fixantshi be, se n’acabava d’assegurar... Sí, sí, -no n’hi havía dubte... Aquell cor de peluix hont hi havía clavades -les agulles de corbata, ell l’havía vist un día a casa seva... Y ara -comprenía per que no hi treballava al seu devant la murria de la seva -filla... - ---¡Míratela la gata moxa!--va exclamar entre sí. - -Y, tot satisfet de reconèxer que la Carme havía heredat la vivor -d’ell, va entrar resolt a l’argentería. - -Justament en Barrabola acabava de baxar del obrador, y varen toparse tu -per tu al mitx del establiment. - ---¡Ola, gendre!--va dir l’un. - ---¡Ola, sogre!--va respondre l’altre. - -Tots dos estavan afectats, sense saber què fer ni què dir..... En -Bernat guaytava a dreta y esquerra, y, veyent l’ayre de cosa nova -que tenía la botiga, pensava que no dexavan pas de ser trempats els -companys del seu gendre; en Barrabola guaytava a n’en Bernat, y somreya -satisfet, endevinant la bona disposició en que venía. - -Per últim, el vell va rompre’l glas. - ---¡Noy, axò es una maravella! - ---S’hi ha fet lo que s’ha pogut... - ---¡Ay, llampsis de Rafel! Y ¿va be’l negoci? - ---¡Tot va be!...-- - -Sí, tot anava be, fòra la conversa. Per que en Bernat lo que volía -era convidar a dinar a n’en Rafel, y’l mal era que no sabía còm -entaularli’l convit. Y encara volía una altra cosa: parlarli del nen. -Y tampoch sabía còm comensar. Per axò va acabar fent les dues coses -alhora, atropelladament, com si les paraules li exissin de la boca -jugant a quína correría més. - ---Be, be... Ja m’ha dit lo del fill, la Carme... Y ¡noy! m’ha fet riure -molt... Estich més content que si hagués tret la rifa..... Y axò que -m’heu ben carregat els neulers entre tots... Emprò la cosa té gracia y -s’ha de reconèxer... Ah, també m’ha dit la Carme que tu volías que’s -digués Bernat... ¡S’estima, noy! Aquesta delicadesa t’honra y’t fa -merexedor del meu agrahiment..... De manera, que ja m’estàs abrassant -y després seguintme, per que cal celebrarho tot axò... ¡Ansia, apréta -fort! - ---Sou un gran home... ¡pare!-- - -Y tots dos ploravan... y tots dos reyan, com plorava y reya la Carme al -vèurels arribar tan ben avinguts a la espardenyería, pera dinar junts. - - * * * * * - -Al vespre d’aquell mateix día, els habitants varen anar a fer la -serenata a n’en Bernat, estrenanthi el _vals-jota_ conjuminat -expressament per el Cedassayre y en Pepis: - - Ay, Bernat, no’ns fassis riure; - ay, Bernat, qu’ets beneytó; - te la fan y no ho conexes, - te l’han feta y no sabs còm. - Has pujat d’ofici, - ignocent Bernat: - d’espardenyer qu’eras, - sabaté’has tornat. - -Però’l vell, avisat desde’l mitxdía pel mateix Barrabola, va fer un -punt dels seus, y en lloch d’enfaristolarse com hauría fet en altres -ocasions, va agafarho alegrement. Veusaquí per que, axís que varen -ressonar els primers compassos de la orquesta, va sortir al balcó -disposat a escoltar tot el programa ab el somrís als llavis... Y encara -va fer més qu’axò, per que, al final, quan ja la colla’s disposava a -retirarse, la va aturar ab un crit: - ---¡Ep! ¿que no hem de refrescar?-- - -Y, baxant a obrir la porta ab tanta pressa com li varen permetre’ls -anys, va obligarlos a tots a entrar a la rebotiga, hont els esperavan -dues grans safates de dolsos, mitja dotzena de llangonisses, cafè, -licors, y fins _puros_ de l’Habana. - -Y també’ls hi esperavan la Carme y en Barrabola, mudats com dos nuvis y -somrient de felicitat. - - - - -XV - -DE COM TOT SE’N VA ANAR EN ORRIS. - - -La Societat s’escrostonava. En Fresques, desde la mort de la seva dòna, -no s’hi havía acostat més; en Terratrèmol, a punt de casarse ab la -Marieta vanitosa, havía acabat per donarse de baxa, ab gran riota de -tots els companys, que _l’havían tractat de tot_; en Barrabola, bo y -esperant el fill, passava les vetlles a casa en companyía de la seva -Carmeta, a la que duya més amor cada día... - -Y els altres socis, ara l’un, ara l’altre, seguían el mal exemple, -dexant de cumplir el reglament massa sovint pera que la Societat dexés -de rebren un gran dany... Com que les penyores ja no eran en ús, cada -hu llaurava pel costat que volía... Ni tan sols s’arribava a fer may -cap serenata... - -En Pepis prou deya que tot allò s’havía de reorganisar axís qu’en -Fresques hagués acabat el dol rigorós y en Barrabola la mena de lluna -de mel en que vivía..... Però, passavan els mesos, y ni en Fresques -tornava, ni en Barrabola’s movía del costat de la seva muller. - ---¡Quíns companys!--solía dir el Cedassayre:--¡valdría més que -haguessin nascut dònes! - ---Be, home, la familia...--apuntava ab timidesa en Fidel. - ---¡Què familia!... L’home qu’es home, no s’ha de casar... Y si’s casa, -no ha de dexar portar les calses a la dòna... ¡Familia!... ¡familia!... -¡Que m’ho plantin al clatell axò de la familia!... Després: en -Barrabola no hi té dret a abandonar els companys de la manera que ho -fa, per que al cap d’avall els companys som els que varem renovarli la -botiga. - ---Axò no ho retreguis més, tu,--obgectava en Pepis,--per que ja sabs -que’l seu sogre ha pagat de sobres el treball...-- - -Tenía rahó en Pepis... En Bernat, comprenent que les obres fetes pels -habitants a l’argentería podían ser un lligàm qu’estaqués al seu gendre -a la Societat, havía tingut punt en pagar a cada hu’l treball qu’hi -havía fet y en tornar a n’en Pepis els diners qu’havía avensat... Y -justament aquell acte del vell espardenyer, havía estat causa de que hi -comensés a haver dissencions dintre la junta y de que’s donguessin de -baxa mitja dotzena de socis, enfaristolats per que havían disposat de -la moma’ls qu’havían pres part en les obres, contra la opinió dels que, -no havent intervingut en rès, sostenían a peu y a cavall que la caxa de -la Societat era l’única que debía gaudirse de la ganga. - -Ab tot, havía estat ben be per ganes, qu’havían cercat bronquina’ls -dissidents, per que, a fi de comptes, si’ls diners no varen anar a la -caxa, no varen pas dexar de ser esmersats en una gresca colectiva, de -la qu’encara avuy parlan els infants com de l’adveniment més gros que -hagin sentit esplicar als seus pares. - -Figurèus que varen anar a Barcelona a cercar el Carnestoltes. Y varen -arribar a ser tants els que varen formar en la expedició, que tant -a l’anada com a la tornada varen fer anar desballestat el servey de -trens. Llevats en Fresques, en Rafel y en Terratrèmol, no solament hi -havía tots els socis, sinó que cada hu havía fet seguir una parella. - -Els tres díes de Carnestoltes varen ser tres díes de bacanal... Les -dònes planellenques n’estavan escandalisades, y’l mateix Barrabola, -parlantne vuyt díes després ab la Carmeta, ja comensava a donarli tota -la rahó... Tan mateix era massa escàndol el que’s va armar. - ---¿Veus, tu que deyas que tenía maníes quan me veyas gelosa?--mormolava -ella. - ---Be,--replicava ell,--allavores no s’hi havía arribat a una cosa axís. -Y pots estar certa que, si jo hi hagués estat, ho hauría impedit. - ---Júram que no hi tornaràs més ab aquella colla de perduts... - ---¡Si m’he donat de baxa!...-- - -...En Barrabola mentía, fent obra del pensament; per que, de -pensament, sí que s’hi havía donat, però d’obra no encara... Li -feya por el què diràn, y donava temps al temps... ¿Quí sab? potser -la Societat, mancada del valiós concurs d’en Fresques y d’en -Terratrèmol, s’aniría morint per si sola, cayent en desús el reglament -ò transformantse en Societat d’esbarjos lícits..... Potser també -qualsevol día, els dissidents formarían un altre centre y aleshores ell -se’n podría prevaldre y donar la excusa de que, sent industrial com -era, no li convenía estar malament ab ningú... - -Y axís passavan els díes, passavan les setmanes, passavan els mesos... -Y’ls Habitants, be que de tomballons, anavan fent el seu camí... Y en -Barrabola no gosava presentar la baxa. - -Però, va arribar la Primavera y en Pepis va haver de marxar de -Planells, pera anar a Barcelona a trobar metges que’l visuressin y -seguessin la ventatja a un mal crònich que’l comensava a minar per -dins. Y lo que va passar va ser qu’en Pepis va estarhi una temporada a -Barcelona, y’l Cedassayre y en Fidel moltes nits varen trobarse sols al -domicili social, jugant pera matar l’aburriment. - ---Ens han ben abandonat,--deya en Fidel. - ---Y ¿no sabs per què? Donchs, per que, fòra tu, en Pepis y jo, no hi hà -cap dels fundadors que sigui home!--afirmava’l Cedassayre. - ---Ja ho pots dir, ja. - ---Barrèja... - ---Escàpsa... - ---Trumfos copes. - ---Home, ja que parlas de copes... ¿què’t sembla si beguessim un cop? - ---Bevèmhi. - ---A la teva salut. - ---Té, còbra... ¡A la teva!-- - -En Fidel refusava’ls cèntims ab dignitat... - ---Déxa estar, ¡home!... - ---Vatja, donchs, grans mercès... A n’aquest preu, cómpta que seré -parroquià.-- - -Y reprenían el jòch... Y després d’una partida de bescambrilla, -n’emprenían una de cau, y acabat el cau feyan la manilla de rector y -vicari, y quan estavan tips de jugar a cartes, agafavan el dòmino, -y quan ja tenían prou de dòmino les emprenían ab les dames... Y axís -passavan les nits, sense conseguir distreures. - -Lo pitjor de tot era que passava’l temps y s’acostava Sant Joan y no -sabían còm ferho pera pagar la mitja anyada de lloguer de pis. - ---Estich per escriure a n’en Pepis!--va dir un día en Fidel. - ---Escríuli, per que si ell no torna, axò no pot anar. - ---Ja pots dirho que nó... Ningú paga les quotes, ningú ve a fer -consumacions, y les existencies s’acaban qu’es una pena..... El -marrasquí l’haig d’anar a comprar a petricons, el rom igualment, de -cervesa no n’hi hà una gota... - ---¡Si en Pepis ens enviés la clau de la caxa!...-- - -Aquesta observació va sofocar a n’en Fidel... No’n feya pochs de díes -qu’era escurada la caxa... Y qui l’havía escurada havía estat ell, -un día qu’havía hagut de pagar un compte de cafè... Y no era sols la -escurada de la caxa lo que’l feya tornar vermell, sinó’l recordar que, -pera treuren els diners, havía hagut de desbotarla. - ---Jo trobo--va acabar per dir--qu’hauríam d’anar a demanar ajuda a n’en -Barrabola, ara que l’establiment li marxa. - ---¡May!--va cridar el Cedassayre.--S’ha portat massa malament... Val -més qu’escriguis a n’en Pepis.-- - -Y axís ho va fer en Fidel, però en Pepis no va contestar, per que -ja no era a Barcelona, d’ahont havía sortit, cansat d’anar a trobar -metges y més metges, sense que cap d’ells hagués conseguit aturarli la -malaltía... Per axò havía decidit arribarse a París... Y a París ja va -trobarnhi de metges que li varen entendre’l mal, però també va trobarhi -unes costums que no eran pas del tot propies pera ajudar a la tasca -dels metges..... Y com que lo que guanyava per un cantó, ho perdía per -l’altre, va arribar a veures cara a cara ab la mort, y aleshores se va -espantar y va tornar a Planells a fer vida reposada. - -Mes tothom, al vèurel arribar tan flach y ullerós, ja va dir que tenía -mala pessa al teler... Y ell, que s’ho conexía y qu’havía escoltat -la seva sentencia de boca del derrer metge qu’havía anat a trobar, va -sentirse sense habilior de revifar els «Habitants de la lluna.» - ---Si viviu ab regla, encara teniu vida per anys,--li havía dit el -metge;--sinó, no teniu remey.-- - -Y aleshores va comensar a posarse y a estalviar energíes, pera veure -si’s rescabalava un xich de les que havía malgastat. - - * * * * * - -Y, per Sant Joan, hi havía paper als balcons. - - - - -TAULA - - - PÀGS. - - I.--De com va ser discutit y aprobat un important article - del Reglament interior dels «Habitants de la lluna», 5 - - II.--De Planells, dels voltants de Planells y de Planells - mateix, 17 - - III.--Dels planellenchs, de llur tarannar y de la germanor - que’ls unía en certs casos y determinades coses, 28 - - IV.--Pluja, anyorament, amor, somnis, serenata, sorpresa - y esguerradures, 35 - - V.--De la secció lírica y de les particularitats que - reunían certs instruments y’ls socis que’ls tocavan, 46 - - VI.--Un qu’anyora la dòna, un que se’n vol separar, rahons - que n’esdevenen y triomf final del companyerisme, 55 - - VII.--De les tristeses d’en Barrabola y de lo que li va - passar al cementiri de Planells, 65 - - VIII.--De com el ser viu moltes vegades no vol dir rès, 73 - - IX.--Unes rahons matrimonials, un cedassayre cedasser, - una discussió, y una serenata interrompuda, 83 - - X.--De com en Pepis Calau va ferse seu al batlle y de - com el batlle va ser nomenat President honorari dels - «Habitants de la lluna», 94 - - XI.--Les nits dels «Habitants», la expulsió d’en Requena - y les rahons d’en Terratrèmol a favor del culpable, 105 - - XII.--De lo que pot el sentiment paternal, de còm va - desvetllarse en el cor d’en Barrabola, y de còm s’ho - varen pendre’ls seus companys, 115 - - XIII.--De la rahó que tenía aquell que va dir: «O creure - a la dòna, ò anar al diable», 125 - - XIV.--Un avi que se’n sent, una argentería revifada y una - cansó que no ve al cas, 135 - - XV.--De com tot se’n va anar en orris, 145 - - - - - -End of Project Gutenberg's Els habitants de la lluna, by Josep Morató i Grau - -*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HABITANTS DE LA LLUNA *** - -***** This file should be named 52673-0.txt or 52673-0.zip ***** -This and all associated files of various formats will be found in: - http://www.gutenberg.org/5/2/6/7/52673/ - -Produced by Josep Cols Canals and the Online Distributed -Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This file was -produced from images generously made available by The -Internet Archive/American Libraries.) - -Updated editions will replace the previous one--the old editions will -be renamed. - -Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright -law means that no one owns a United States copyright in these works, -so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United -States without permission and without paying copyright -royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part -of this license, apply to copying and distributing Project -Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm -concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, -and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive -specific permission. If you do not charge anything for copies of this -eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook -for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, -performances and research. They may be modified and printed and given -away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks -not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the -trademark license, especially commercial redistribution. - -START: FULL LICENSE - -THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE -PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK - -To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free -distribution of electronic works, by using or distributing this work -(or any other work associated in any way with the phrase "Project -Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full -Project Gutenberg-tm License available with this file or online at -www.gutenberg.org/license. - -Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project -Gutenberg-tm electronic works - -1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm -electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to -and accept all the terms of this license and intellectual property -(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all -the terms of this agreement, you must cease using and return or -destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your -possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a -Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound -by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the -person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph -1.E.8. - -1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be -used on or associated in any way with an electronic work by people who -agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few -things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works -even without complying with the full terms of this agreement. See -paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project -Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this -agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm -electronic works. See paragraph 1.E below. - -1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the -Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection -of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual -works in the collection are in the public domain in the United -States. If an individual work is unprotected by copyright law in the -United States and you are located in the United States, we do not -claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, -displaying or creating derivative works based on the work as long as -all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope -that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting -free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm -works in compliance with the terms of this agreement for keeping the -Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily -comply with the terms of this agreement by keeping this work in the -same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when -you share it without charge with others. - -1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern -what you can do with this work. Copyright laws in most countries are -in a constant state of change. If you are outside the United States, -check the laws of your country in addition to the terms of this -agreement before downloading, copying, displaying, performing, -distributing or creating derivative works based on this work or any -other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no -representations concerning the copyright status of any work in any -country outside the United States. - -1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: - -1.E.1. The following sentence, with active links to, or other -immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear -prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work -on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the -phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, -performed, viewed, copied or distributed: - - This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and - most other parts of the world at no cost and with almost no - restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it - under the terms of the Project Gutenberg License included with this - eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the - United States, you'll have to check the laws of the country where you - are located before using this ebook. - -1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is -derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not -contain a notice indicating that it is posted with permission of the -copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in -the United States without paying any fees or charges. If you are -redistributing or providing access to a work with the phrase "Project -Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply -either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or -obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm -trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted -with the permission of the copyright holder, your use and distribution -must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any -additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms -will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works -posted with the permission of the copyright holder found at the -beginning of this work. - -1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm -License terms from this work, or any files containing a part of this -work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. - -1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this -electronic work, or any part of this electronic work, without -prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with -active links or immediate access to the full terms of the Project -Gutenberg-tm License. - -1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, -compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including -any word processing or hypertext form. However, if you provide access -to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format -other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official -version posted on the official Project Gutenberg-tm web site -(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense -to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means -of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain -Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the -full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1. - -1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, -performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works -unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing -access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works -provided that - -* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from - the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method - you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed - to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has - agreed to donate royalties under this paragraph to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid - within 60 days following each date on which you prepare (or are - legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty - payments should be clearly marked as such and sent to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in - Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg - Literary Archive Foundation." - -* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies - you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he - does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm - License. You must require such a user to return or destroy all - copies of the works possessed in a physical medium and discontinue - all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm - works. - -* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of - any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the - electronic work is discovered and reported to you within 90 days of - receipt of the work. - -* You comply with all other terms of this agreement for free - distribution of Project Gutenberg-tm works. - -1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project -Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than -are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing -from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The -Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm -trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. - -1.F. - -1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable -effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread -works not protected by U.S. copyright law in creating the Project -Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm -electronic works, and the medium on which they may be stored, may -contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate -or corrupt data, transcription errors, a copyright or other -intellectual property infringement, a defective or damaged disk or -other medium, a computer virus, or computer codes that damage or -cannot be read by your equipment. - -1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right -of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project -Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project -Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all -liability to you for damages, costs and expenses, including legal -fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT -LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE -PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE -TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE -LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR -INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH -DAMAGE. - -1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a -defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can -receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a -written explanation to the person you received the work from. If you -received the work on a physical medium, you must return the medium -with your written explanation. The person or entity that provided you -with the defective work may elect to provide a replacement copy in -lieu of a refund. If you received the work electronically, the person -or entity providing it to you may choose to give you a second -opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If -the second copy is also defective, you may demand a refund in writing -without further opportunities to fix the problem. - -1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth -in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO -OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT -LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. - -1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied -warranties or the exclusion or limitation of certain types of -damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement -violates the law of the state applicable to this agreement, the -agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or -limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or -unenforceability of any provision of this agreement shall not void the -remaining provisions. - -1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the -trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone -providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in -accordance with this agreement, and any volunteers associated with the -production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm -electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, -including legal fees, that arise directly or indirectly from any of -the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this -or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or -additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any -Defect you cause. - -Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm - -Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of -electronic works in formats readable by the widest variety of -computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It -exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations -from people in all walks of life. - -Volunteers and financial support to provide volunteers with the -assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's -goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will -remain freely available for generations to come. In 2001, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure -and permanent future for Project Gutenberg-tm and future -generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see -Sections 3 and 4 and the Foundation information page at -www.gutenberg.org - - - -Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation - -The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit -501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the -state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal -Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification -number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by -U.S. federal laws and your state's laws. - -The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the -mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its -volunteers and employees are scattered throughout numerous -locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt -Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to -date contact information can be found at the Foundation's web site and -official page at www.gutenberg.org/contact - -For additional contact information: - - Dr. Gregory B. Newby - Chief Executive and Director - gbnewby@pglaf.org - -Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg -Literary Archive Foundation - -Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide -spread public support and donations to carry out its mission of -increasing the number of public domain and licensed works that can be -freely distributed in machine readable form accessible by the widest -array of equipment including outdated equipment. Many small donations -($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt -status with the IRS. - -The Foundation is committed to complying with the laws regulating -charities and charitable donations in all 50 states of the United -States. Compliance requirements are not uniform and it takes a -considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up -with these requirements. We do not solicit donations in locations -where we have not received written confirmation of compliance. To SEND -DONATIONS or determine the status of compliance for any particular -state visit www.gutenberg.org/donate - -While we cannot and do not solicit contributions from states where we -have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition -against accepting unsolicited donations from donors in such states who -approach us with offers to donate. - -International donations are gratefully accepted, but we cannot make -any statements concerning tax treatment of donations received from -outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. - -Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation -methods and addresses. Donations are accepted in a number of other -ways including checks, online payments and credit card donations. To -donate, please visit: www.gutenberg.org/donate - -Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works. - -Professor Michael S. Hart was the originator of the Project -Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be -freely shared with anyone. For forty years, he produced and -distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of -volunteer support. - -Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed -editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in -the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not -necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper -edition. - -Most people start at our Web site which has the main PG search -facility: www.gutenberg.org - -This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, -including how to make donations to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to -subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. - |