diff options
Diffstat (limited to '75409-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75409-0.txt | 3218 |
1 files changed, 3218 insertions, 0 deletions
diff --git a/75409-0.txt b/75409-0.txt new file mode 100644 index 0000000..c3700c8 --- /dev/null +++ b/75409-0.txt @@ -0,0 +1,3218 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 *** + +# Lo rondallayre + +Quentos populars catalans, Primera série + +Francesc Maspons i Labrós + +1871 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +## Joan de l'os. + +N'era una dona que en un bosch feya llenya, quan del fons de la +boscuria, n'isqué un os que s'abrahoná al seu dessobre y se la +endugué vers la seva cova. Tingué tracte ab ella y la feu mare d'un +noy, mitg os, mitg persona, lo qui aná creixent tant en edat com en +lletjesa y mes que tot ab una forsa que espahordia. Com que tot just +petit, volgué fugir de la cova ahont era y aná á obrir la llosa +que'ls clohia, feta sols pera gegans, la qual remogué, mes en cap +manera pogué alsarla, pus encara no era prou la sua forsa. + +Quan torná l'os ho va coneixe y fou tan enujat, que volia menjarsel +sino fossen estats los prechs de la sua dona, per tal qu'era esposa y +mare. Mes lo noy era estret en aquella pregon masmorra y volia +fugirne, y així altra volta fora l'os, ab forsa y manya de son punt +arrancá la llosa y fugí juntament ab la sua mare. L'os quan va +adonarsen se posá á perseguirlos y prompte'ls aconseguí. Se tirá al +seu damunt y'ls hauria mort, sino que lo jove era coratjós y de forsa +y tenia la rahó y coneixensa, y encara que li costá prou, per fi va +matarlo: recullí á la sua mare qu'era tota espahordida y tots dos +junts se'n anaren vers un poble vehí, ahont feren posada. + +La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta +bravesa que ningú volia esser company séu, y d'ell ne fugian, fins +que un dia un de valent li cercá bronquina y ell d'un sol cop lo +deixá estés en terra. Aná á avisar á la sua mare, prengué la roba y +ab ella al coll ne fugí sens saber ahont darla. + +Camina que caminarás, veus aquí que va trobarne un home á dins d'un +bosch, que á cada cop de má n'arrencava un pi de la terra, cosa de la +qual ell ne fou tant agradat, que li digué si volia esser seu company +y +"L'arrenca pins" que tal se deya, ne fou content y junts emprengueren + vía. + +Y veus aquí qu'eran dos, los quals camina que caminarás, ne vegeren un +home fornit y gros, tot ajegut á terra com si escoltés alguna cosa y +li demanaren qu'es lo que allí feya, á lo que ell feu de resposta, +qu'era +"L'escoltim escoltaina" que en aquell punt y hora estava escoltant com + un gros exércit passava pe'l altre part de terra. Y com era de sa + mateixa rassa,'ls agradá y junt ab ell, n'emprengueren via, quan de + prompte ne vegeren un home que ab un cop de grapa, ne girá en rodó + una montanya entera. + +Li preguntaren com se deya y'ls digué era "'N gira montanyas" per lo +poder que tenia y que anava per lo mont fent de la seva feina, rahó +per la qual ells li digueren si volia esser seu company y ell fou +grat de la seva companyia. + +Y tots quatre junts, camina que caminarás, quan s'adonaren d'un gros +nuvol que per lo cel corria y darrera d'ell una munió d'altres, ab +tota forsa, que no saberen d'hont venian; per fi tot guaitant, +vegeren un home á dalt d'una montanya que tot bufant los movia. Ne +foren tots admirats y se n'hi anaren y ell los esplicá com era +en "Bufim bufaina" que ab lo seu buf duya la pluja y tempestats allí +ahont millor li semblava, ab lo qual conegueren qu'era bon company y +li demanaren de la sua companyia. + +Tots cinch aixis plegats, ne feren de grandesas, que á tothom tenian +admirat y lo mon movian, fins que un dia arribaren á una casa de +pagés en la quin a l'amo haventne temensa, deslliberá lo desferse +dells. Aixis es que al matí següent quan tots se'n anaren á fer de +las suas gentilesas, deixant sol á l'"Arrenca pins" per cuidar de la +minestra, lo pagés tot manyagoy y cansoné s'acostá á la llar del foch +ahont ell era y moguentli conversa lo feu aná enfadant, enfadant fins +que de cop li tirá una olla d'aigua bullenta al dessobre y desseguida +lo llensá á las brusentas brasas. Quan tornaren los altres n'hagueren +gran sorpresa, mes ell los hi contá com endormiscantse potser á la +bora del foch havia caigut en ell y era posat del modo que'l veyan. + +Los demés s'ho van creure y á l'endemá deixaren á l'"Escoltim, +escoltaina" pera cuidarse de la minestra. Lo pagés tot ronsejant se +feu siti á la bora del foch y comensá á tirar pedretas á l'olla dels +seus hostes, de lo qual fou enujat l'"Escoltim, escoltaina" qui'l +renyá perque ho feya, mes aquell li mogué rahons y de las rahons +vingueren barallas, que d'un sol cop, lo pagés, com era el primer qui +pegava, deixá estabornit á l'altre, que ni bo per res va quedarne. + +Quan ho vejeren sos companys fortament se'n enujaren, mes lo pagés los +hi digué que l'"Escoltim, escoltaina" li havia moguda bronquina y que +ell no havia fet mes que defensarse, ab lo qual havia vensut á +l'altre. Ells no s'ho cregueren, mes callaren y á l'endemá al matí +Joan de l'os volgué restarne á cuidar de la minestra. Lo pagés també +hi aná tot traidorot ab bonas paraulas y comensá á tormentarlo fins +que per acabar ab la sua paciencia li tirá una escupinada á l'olla. +Joan de l'os s'alsá, lo va agafar ab tota la sua forsa, y +estrenyentlo entre sos brassos lo tirá á terra sens gens de vida; +recullí á l'"Arrenca pins" y á l'"Escoltim, escoltaina" sels carregá +al coll y anant á trobar als seus companys, determinaren tots junts +lo separarse á fi de que no'ls atrapés la justicia rigorosa, que de +segur los cercaria quan sapigués la mort aquella. + +Y se separaren y Joan de l'os aná caminant, caminant fins que'n vegé +un hermós palau que hi va entrarhi y en lo quin tot eran cambras molt +ben aparelladas ab catifas d'or y seda, mes en lloch ánima viventa, +sino es al cap d'una estona que se li aparegué una ma blanca y +hermosa que'n duya una atxa y la quina va guiarlo per corredors y +salas á una cambra ahont hi era una taula tota plena de viandas. Joan +de l'os, no gosava, mes á la fí, hi feu bon servey com que tenia +molta de gana y una volta finida la col·lació, presa aigua mans, la +mateixa ma lo conduhí en vers una altra cambra, ahont hi era un llit +molt ben aparellat de totas robas y en lo quin Joan de l'os se ficá +pera dormirne. Quan veus aquí que al cap de un bell instant que hi +era, sent pasos per la estansa, los quals s'anavan acostant á poch á +poch en lo llit ahont era, fins que fou alsada la cobertora que'l +cubria y se'n entrá á dins un'altra persona, qu'ell no podia pensar +qui era. Mes per los sospirs conegué qu'era una dona y no's mogué +gens ni mica esperant que fos adormida, y quant ho fou, s'adressá un +poch, n'encengué una candela y's mostrá de sopte á sos ulls, la mes +gentil y hermosa dama, que may n'hagués vista en la terra. A la qual +ell may se cansava de mirarla, tan que tot embadalit li'n caigué una +gota de cera en los pits d'ella, que's despertá y ab tota vergonya, +li'n digué á Joan de l'os com era que havia volguda véurela, que +d'aquella feta n'eran tots dos ben perduts y que no tenia altre +remey, que matarne si podia á lo negre, lo seu guardiá, que la tenia +encantada. Y encara no havia dit aixó, quan pe'l llindar de la porta, +n'aparegué un home tot lleig y negre ab dos ulls que com guspiras de +foch brillavan y's tirá damunt d'en Joan, lo quin ab un sabre +rovellat, que al entrar havia recullit de detrás de la porta, li'n +tirá un cop, que li'n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit +fou desencantat tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí +eran encantadas. Las quals regraciaren molt al jove la sua ardidesa y +mes que tots li'n regraciá la donzelleta que no era altra que la +filla del rey, la quina volgué anés ab ella fins á lo palau dels seus +pares, pus molt se'n alegrarian de coneixe al qui la havia salvada. +Y'l jove'n fou content com que també li obligava la cortesía per no +deixarla anar sola y tots dos feren camí fins á deixar sorpresos de +goig y ditxa á los seus pares que ja la tenian per morta. Feren grans +festas y lluminarias y preguntaren al jove qu'era lo que mes li +plavia, que'ells eran promptes á concedirli, mes com en Joan demanás +la ma de la princesa perque molt li agradava, los pares n'hagueren +fort enutj, car era mitg os, mitg persona. Mes la noya li era +reconeguda y li'n digué que no hagués tristesa qu'ella li donaria +medi pera guanyarla, qu'era una pinya d'or exactament igual á l'altra +qu'ella's guardava, la qual seria la prenda qu'exigiria pera +escullirne jove ab qui casarse. + +Y aná á los seus pares y'ls hi digué que no s'enmaridaria ab ningú mes +sino ab aquell que presentás una pinya d'or exactament igual á la que +ensenyava. Los pares hi convingueren, y varen fer cridas donant tres +dias de temps pera presentarla. Hi acudiren tots los argenters del +regne, mes qui's presentá també ab admiració de tothom fou Joan de +l'os, á qui lo rey, si per cas, feu tancar en una estansa perque no +s'ho fes fer per altra persona, posanthi lo menjar necesari pera que +ningú tingués de ficarshi. Y miravan pe'l pany de la clau pera veure +lo que feya y'l veyan passejar tranquilament per dins la estansa sens +fer feyna alguna. Cosa la qual estranyava á tothom sino era á la +princesa que n'estava tranquila com ell. Finiren los tres dias y +ningú portá un'altre pinya igual com era la de la noya, fins que +n'obriren á Joan de l'os, que ensenyá la sua que n'era tan exacta que +mes no podia, de lo que n'hagueren tots gran maravella que no ho +podien creure. Mes era exactament pariona y exigí als reys sa +paraula, los quins en cap manera volian cumplirla, pus era mitg home, +mitg fera. Per ço la princesa se li acostá y li digué que demanás á +la orella que tenia del negre, que per la virtut que Deu li havia +dada, li dongués la bellesa humana. Y Joan ho feu. + +--Orella, per la virtut que Deu t'ha donada, fesme home. + +Y aparesqué un jove de gentil presencia y d'hermosura en las suas +formas, que los reys no pogueren menos de donarli la seva filla per +esposa; la qual ne fou ben contenta així com tots los altres, d'haver +home de tanta gentilesa. + +## Lo claveller. + +Una vegada eran tres germanetas, totas tres com un pom de flors, que +si l'una n'era guapa, l'altra encara mes, las quals en la porxada hi +tenian un claveller que tot l'any floria. + +Al davant de casa seva habitava lo fill del rey, lo qui era tan +agradat dels festeigs, que sempre era á la finestra per quan ellas se +mostressin; cosa que succehia cada dematí quan anavan á regar lo +claveller, que ho feyan ab l'aigua de nou olors. Y un dia que hi era +la mes gran tota sola, lo fill del rey, cercant conversa, que li +diu: + +--¿Quants clavells hi ha en lo claveller? + +Y la noya tota avergonyida, per tal qu'era'l fill del rey, no tingué +esma mes que pera tornarsen cap abaix ab la cara bermella, de lo qual +se'n estranyaren las germanas, fins qu'ella'ls hi contá lo que li +havia succehit ab lo fill del rey. Y la mitjana que li diu: + +--¡Bah! Ja hi aniré jo y veurás com me'n desixo. + +Ella que se'n puja cap á dalt y ab la regadora comensa de regar lo +claveller, quan lo fill del rey tot ab broma li pregunta. + +--¿Quants clavells hi ha en lo claveller? + +Y la noya tota roja, per tal qu'era'l fill del rey, ne baixa'l cap y +se'n va cap á baix sense dir paraula. + +La mes petita que diu: + +--Bah, donchs ja hi aniré jo. --Y se'n pujá cap amunt. + +Lo fill del rey quan la veu, ab la mitja rialla li pregunta: + +--¿Quants clavells hi ha en lo claveller? + +Y la noya tota resolta, ella que li diu: + +--¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? --Y rega lo claveller ab l'aigua + de las nou olors com solia. + +Lo fill del rey tot burlat va pensar: "Ja me'n venjaré d'aquesta +resposta," y á l'endemá al matí, ell que's vesteix de marxant y +comensa carré amunt, carré avall per davant de casa de las noyas. + +--A sou y á dos sous los didals de plata. A sou y á dos sous. + +Y veus aqui que la noya mes gran ho sent y se n'hi baixa, mes lo +marxant li diu: + +--A sou y á dos sous, y á mes á mes un pató y una abrassada, --y la + noya que'n fuig tota avergonyida. + +--A sou y á dos sous --cridava lo marxant, y la mitjana que se n'hi + baixa. + +--Donáumen un, lo marxant. + +Y ell que li diu: --A sou y á dos sous; y á mes á mes un pató y una +abrassada. --Y la noya lo mateix que l'altre tota s'avergonyeix y +fuig á mes corre. + +La mes petita que ho sap y diu: --¿Y per aixó'us espanteu? ja li +compraré jo. --Y se'n baixa al carrer y sent lo marxant que diu: + +--A sou y á dos sous los didals de plata, á sou y á dos sous. + +Ella que se n'hi va, mes lo marxant li diu: --A sou y á dos sous y mes +á mes un pató y una abrassada,-- y la noya que era traidorota +respon: --¡Y bé! --y se'n porta lo didal de plata. + +Veus aquí que l'endemá las noyas anaren á regar lo claveller y lo fill +del rey que desde la finestra se las guaitava, las hi preguntá: + +--¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller? + +Y la mes petita que li'n torna paraula y pregunta: + +--¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? + +Y lo fill del rey: + +--¿Y'l pató y l'abrassada d'ahí á la tarda? + +Ab aixó conegué la noya que havia estat burlada y no volgué esser la +darrera, ella qu'en sent la nit ben fosca, s'embolica ab un llansol +blanch y á llargas passas, se'n va cap al palau del rey. Lo +centinella, s'estremordí quan la va veure; mes per aixó feu cor fort +y no la volia deixar entrar. + +--Centinella, centinella, si no'm deixas entrar serás morta dintre + d'una hora; si no'm deixas entrar serás morta dintre d'un quart. + +Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va espalmarse y li deixá pas +franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant á quants +trobava fins á esser á la cambra del princep, hont hi havia també una +centinella que per tindre la consigna mes forta, no la volia deixar +passar en cap manera. + +--Centinella, centinella, si no'm deixas entrar serás morta dintre + d'una estona. + +Y tot d'una se ficá en la cambra y quan va esser en ella, lo princep +sentint soroll se despertá y va cridarne: + +--¿Quí hi ha aquí?-- Mes encara no ho havia dit quan se sentí una gran + bofetada en sa cara. + +Y la fantasma fugí á corre cuyta y'l princep cridava que la deturessin +y tothom de lluny se senyava y ella corria per entre mitg d'aquells +corredosos y grans salas mitg foscas, mitg claras, que totas +ressonavan y ab sas confosas llums y sorolls espahordian. + +Y veus aquí que l'endemá al matí las noyas ab sa aigua de nou olors +regavan lo claveller, quan lo fill del rey isqué en finestra y'ls hi +pregunta com cada dia: + +--¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller? + +Y la mes petita que li respon: --¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? + +Y ell: --Y'l pató y la abrassada? + +Y ella: --¿Y'l revés d'anit? + +Lo princep quan ho sentí tot s'encoratjá y resolgué pendren grossa +venjansa. + +Y'l modo com ho feu, va esser, lo festejar á la noya, pera després +casarshi y matarla. Y com paraulas cautivan y tractes fan bodas, se'n +celebraren prompte las sevas, ab un gran contentament y goig de +quants s'hi trobaren, sino es lo princep que duya mals intents. Per +aixó que la noya, traidora com era, s'ho pensava, y quan fou hora de +dormirne ella que posa al llit una figura tota de sucre y s'amaga. + +Y al ser al punt de las dotze horas, poch á poch ne ve lo princep, se +treu la espasa, pega cop al llit y toca lo nas de la figura, lo quin +de rebot li caigué á la boca. Y ell trobantne la dolsor diu: + + Dolseta en vida, dolseta en mort, + si t'hagués coneguda, no t'hauria mort. + + +Ella que ho sentí y eixint del amagatall li contá perque s'era +amagada, y ell ne fou content d'haberla per esposa, y s'en agradá de +veras, ab lo qual succehi que sols per sa gracia y vivesa, ne fou, la +noya, esposa del princep y fins mes endevant tota una reyna. + +## Barba d'or. + +Vivia en no molt llunyas terras, un rich pagés de llarch propi y bons +cabals, lo qui tenia una filla gentil y bella, com altre no n'hi +hagués en tota la terra. Hermosa com una flor de lliri y aixerida com +un jinjol, era tal, que ab sos ullets de cel y cabells d'or, ni pas +los serafins de la gloria. Y com á bon romaní sempre hi van moltas +abellas, era un aixam lo de joves que de nit y dia la revolotejavan, +qui li'n deya "clavellet de mos amors" qui "sol de la vida mia," +qui "pensament del meu cor," aixis tots li tiravan amoretas. A lo +qual ella de primer n'era tota vergonyosa, com que si l'un color li'n +fugia, altre promptament li'n tornava, mes com paraulas dolsas sempre +be á la orella cahuen, ne fou d'ellas plasenta y á la fi á la orgull +doná posada, tant que s'esmaginá lo voler sols per marit á qui barba +d'or dugués en sa cara. + +Y veus aquí que era tal la fama de sa hermosura, que de totas terras +hi anavan joves á requerirla; fins barons y comtes s'hi atansaren, +mes per tan que feren, res van pogué conseguirme; de braus y ardits +caballers, no cal parlarne y's diu si fins un Príncep, n'hi oferí +corona y joyas; ni tan sols se'ls escoltava, que com cap ne duya +barba d'or, cap n'era prou per ella. Per ço, tots, jovencels y +comtes, barons y caballers, ab anima dolorida s'entornavan, que greu +pena y dolor era, no poderne aplegar la mes escullida flor del jardí +de la terra. + +Mes esdevingué un dia que arrivá á las portas de sa casa un jovenet +tan ple de tresors y joyas que dava goig tan solsament de veure, y +era de cos gentil y figura hermosa y aixis clar en lo entendre, com +avinent en la paraula y de tal continent y presencia, com que ningú +fora per contar totas las gracias que en ell tenian posada. Empero la +de mes preu era una barba tota d'or. Per cert qu'era tot ell +maravella y aixi fou com tan bon punt lo hagué vist la noya, que tot +d'una s'n agradá dell y li mostrá molta d'amor. Cosa la qual li +regraciá lo jove tal com debia y comensá á galantejarla; no semblava +sino que jugavan tots dos á la tira-torna amoretas, qu'era gust lo +sentirlos escometre. Y aná á lo pare á dirli li fés mercé de la sua +filla, pus molt era ja lo que ells se volian. Y lo pare'n fou +content. Per ço se'n tractaren bodas, y se feren, y una volta +celebradas, pres comiat del pare, se'n anaren abdos vers lo palau del +jove, que no era sino un dels Prínceps mes poderosos del regne. + +Y aprop d'ell, isqué á rebrels una gentil música y ab ella molts de +patjes y donsellas, tots ab ricas vestimentas, los quins se mostraren +ben joyosos d'haver per mestressa y jove á una tan gentil senyora. Y +lo palau era tot de crestall, que s'hi reflectian nit y dia llums y +estrellas y era'n ell tot á lo seu punt que res hi mancava, sobre tot +en la cambra del nuviatje, ahont com á mes volgut present, hi trobá +la joveneta una filosa tota d'or ab lo seu fus de plata. De la qual +se'n agradá la donzella y tan bon punt fou sola, hi comensá de filar +brins d'or y seda y fila que filarás, y fila, fins que distreta, li +caigué lo fus en terra. Y com lo palau era de crestall y d'una sola +pessa, tot d'un cop s'esberlá en mil bossins y micas y per +l'esboranch que's feu en terra, hi vejé la nina á lo seu espós +entremitg de rojas flamas, que ab sos cavallers dins de l'infern, la +clamavan ab grossos crits de mofa y rabia. + +## La creació. + +Quan Deu ab sa voluntat omnipotenta va criarne cel y terra, eixa en +senyal d'agrahiment li va alsar un crit de llohansas y de tot arreu +mil veus li respongueren com que cada una de las cosas creadas cantá +ab la seva la nova vida. Y un himne de gloria pujá cap amunt en mitj +la celestial bellesa. + +Sols la abella al veures tan hermosa tingué orgull y va demanar á Deu +que ab lo fibló pogués matar á cada picada á un home y que fos d'or +la seva casa. Y lo Senyor en castich la va condemnar á morir á cada +una de ellas, á que sa casa fos de bruticia y á que tingués de +treballar sempre pera ferli llum en alabansa sua y per aixó d'ella ne +surt la cera que davant dels altars crema. Y á la vespa que essent +tan semblanta se contentá solament en picar y fugirne, li va concedir +per sa modestia. + +La salamandra orgullosa vejentse ab tan poder, li demaná que ab sa +sola mirada causés la mort al home, mes Deu en castich la condemná á +esser cega tota la vida. Y aixi á totas las bestias doná lo que +mereixian. + +Y un peix que desde bon principi may pará de preguntar lo que faria y +quin nom li posarian, y tot ho deya, no reparant ahont era, ni ab la +conversa ab que s'ficava, Deu li digué: --No has pogut callar tot +aquest temps, mes callarás d'aqui endavant. Y va callar per un may +mes, y per aixó se li dona nom de Bacallar. + +Y quan totas las cosas foren á lo seu punt posadas y tingué cadescuna +lo seu mereixement ó paga, la terra's va oferir á Deu y li digué: + +--¿Senyor, que es lo que'us plau de mí ferne? Y Deu li va respondre: + +--Tú, mantindrás tot lo que'n lo mon se cria. + +--¿Y com tindré tanta forsa? + +--La tindrás perque tot t'ho menjarás. + +Y desde llavors tot torna á la terra y aqueixa tot s'ho menja, fins +l'home, sino es la ánima que va allí ahont li pertoca. + +## Lo castell de irás y no'n tornarás. + +Eran los temps aquells del bon contar de las vellas, quan un pescador +dia y nit á la vora de la mar s'estava, tirant mes ams y tremas que +no pas estrellas te lo cel, ni la platxa arenas. Y trist com hi +anava, trist se'n tornava, que ja may sas mallas enganxaren, y al +fons de las aiguas, ab sas esperansas, sos ams ne queyan. + +Mes veus aquí que un dia, á la bona de Deu, s'esdevingué á passar per +allí una manadeta de peixos blanchs y roijos com lo coral y perlas, +que en aquell punt feren aturada, lo qual vist per lo pescador; tirá +sos ams desseguida y + +--Peix, peixet, tastal un xiquet. + +Un peix mes gros que'ls altres, per golós que n'era, lo vá picar, y +l'home ne fou tot ple d'alegria. --Deu te premii la bona obra que m' +has feta, mes com la necessitat no te lley, tinch de matarte. + +A lo qual lo peix ne va respondre: --Trista es ma dissort, y molts +consells te donaria si'm perdonasses la vida, mes ja que per mos +pecats y ta fam tinch de morirne, escoltan un tan sols que en bé teu +será, no pas en lo meu.-- Y aixís va dirli: + +--Haurás per muller una dona jove y bella de la que te naixerán tres + fills, gentils y hermosos com la mateixa llum del auba, mes tan + parescuts que ni tu mateix sabrás distingirlos; valents y ardits, + voldrán veure llunyas terras, y encara no grans fugirán de la tua + casa, sens que d'ells res mes ne sapigas, com no recullis be ma + sanch, y neta ma espina, no ho posis tot dins d'una ampolla, que + llavoras, cada volta que s'enterbolirá aquella y's torni roija la + espina, será senyal de que á algun d'ells succeheix una desgracia. + +Y veus aquí que d'allí á poch, esdevingué al pescador lo pendre +esposa, de la qual un any despres d'altre, per succesió de temps, +n'hagué tres fills ab santa pau de Deu, tan semblants y parescuts com +que ni'l mateix pare savia casi coneixels. Y l'un era'l mes gran, y +l'altre'l mitjá y l'altre'l mes petit, de los quins, á lo primer com +á tal, vinguérenli mes aviat desitxos de veure terras, y un +matinaret, á la bona de Deu, sens pendre part ab Deu ni'l diable, +s'en va anar de casa seva. + +Y camina que caminarás, deu lleguas va fer de travessía, fins que +guanyantlo son y fam, va entrarne dins un bosch, ahont la nit va +esdevenirli. Y com soletat y fosca donan molta paúra, sobre tot +tenint aquellas per companya, ne comensá de veure ánimas en pena, y +serpents y feras y anyorá á sos pares y's diu si fins llensá +llágrimas y volgué fugirne. Y veus aquí que cercant eixida,'s va +trobar ab un barranch y en ell á una noya, espill de gentilesa, la +qual era en actitut de pregaria, ab mans al cel llevadas y de genolls +en terra. Y era d'ulls de cel y figura hermosa y cara tan bella y +adolorida, que li tocá á l'ánima, y ab cortesía, com á cavallers +pertoca, li'n demaná li fes mercé de contarli com era allí y perqué +de sa tristesa. + +A lo qual ella ab veu encisadora, va dirli que be ho faria, si certa +fos de que remey sa dissort n'hagués, mes que n'era eixa tan grossa, +que de tot punt en vá fora lo contarho. Y pregá'l jove, y ella pus +que ab cor se li demanava, aixis va contar y dirli: + +--Que era, que vivia en aquell bosch una fera descomunal y estranya, + com ja may altre n'hi hagués en la terra, la qual tenia tan + espantats á los habitadors d'aquell reyalme, com que per gracia + havian concertat ab ella, si'ls deixava en pau sos cabals y vidas, + de donarli cada dia una de las mes principals donsellas; y que en + aquell per sort li havia tocada á n'ella, que era del rey la filla; + y que pus aixi era y ja remey no tenia, volgués lliurarse ell, de + mort tan desastrosa. + +Mes lo jovencel era esforsat de pit y cavaller com pertoca, y per sa +espasa feu sagrament allí mateix de tal perill lliurarla ó de morir +en la demanda. Cosa qu'ella li regraciá mes ab greu va escoltarho, +per be que li volia. + +Y ab aixó n'esdevingué la mitja nit, en la quina foren aixordats los +espays per una esgarrifosa veu y de dins d'una cova n'isqué un dragó +de forma estranya, com que son cap era de lleó y de serpent sa qua, +ab vint dits á sas quatre potas y en la esquena alas y tan horrible +que sols de mirarlo dava basarda. Lo jove lo vegé venir ab front +serena y en la ma la espasa, y aixis que lo tingué quasi á frech de +roba, s'hi abrahoná y fou eixida sanch de la fera y los dos restaren +en terra entre mitg de xiulets horribles y d'una gran polsaguera que +tot ho amplenava. Mes lo jove era coratjós y portava la fe en son cor +y per aixó girant sos ulls al cel y clamant á la Verge María, grans +cops á la fera doná que la va deixar sens vida. Vos dich que fou gran +maravella. Y corregué á la noya que ab la temor havia quedada com +morta, y no n'hi havia per menos y li dongué coratje y demaná fos +servida de dirli ahont eran los seus pares, que ell li acompanyaria. +Cosa la qual li digué la noya y abdos llavoras prengueren camí y via +feren vers lo palau dels pares. + +Com se pot suposar eixos eran mes que tristos y ab ells la ciutat tota +per molt que á sos reys tothom volia y per aixó quan ne vegeren +arrivar á la princesa lliure y sana de tota desgracia, fou tanta sa +alegría que quasi no ho volian creure y retorná la joya y se feren +grans festas y allimarias. Ella'ls hi contá tot tal com era succehit +y los reys plens de admiració tingueren á lo fet d'armas del jove ab +la fera, com á la mes gloriosa batalla que hi hagues haguda y á +aquell com á lo mes renomat y ardit cavaller que trepitjés la terra. +Y tornaren las festas y alegrías, mes lo jove'ls hi regraciá y volgué +continuar sa via. + +Los pares se'l escoltaren ab dol y no ho volgueren en cap manera y no +sols aixó sino que presos de molta gratitut y amor vers ell, li +oferiren per esposa á sa filla ja que d'ell la havian novament +rebuda, cosa que feu á tots gran contento y mes encara á los dos +joves, pus que ja molt s'eran agradats y era forsa lo que's volian. + +Y de tractes vingueren bodas y's maridaren y foren felissos ab la +dolsa y santa pau de bons esposos, quan vet aquí, que un dia, per +entre las boiras de la matinada allá en vers Orient s'ensopegá á +veure lo jove desde unas arcadas ahont era, un hermós castell potser +com no n'hi hagués d'altre y ho digué á la sua esposa, quina en cap +manera volia parlarne, ans al contrari li allunyava la conversa, fins +que li fou precis esplicarli, com era un castell encantat, á qui'n +deyan lo castell de irás y non tornarás per no haverne tornat may +ningú dels que s'havian atrevit á anarhi. + +Tornaren las fantasías en lo cap del jove, lo desitg de veure cosas +desconegudas y novas y ab prou ardidesa y cor per anar á sabé la +causa del encantament, digué á sa esposa com era desitjós d'anarhi, y +encara que ab molts plors d'esta y prechs dels pares, envers lo +castell se'n aná desseguida. + +Era'l camí llarch y espadat, aixis es que no hi pogué arribarhi fins +al foscant, é hi trobá una vella, velleta, la qual ab totas festas +l'amanyagá y digueli que be podia entrar dins lo castell, pus ella +fora sa guia, mes li fes plaer, ja que era dona y vella, de deixar en +l'estrado sas armas, per por que li feyan, com ab bona fe cumpli lo +jove y al punt fou encantat y convertit en estátua de pedra. + +--Pare, lo meu pare, digué lo segon fill del pescador, la sanch del + peix s'es enterbolida y la espina ensangrentada, lo germá gran + tindrá alguna desgracia. Pare, deixaume aná á cercarlo. + +Y'l pare ab la tristesa al cor, li dongué llicencia. + +--Veshi, mes tan bon punt lo trobis, torneusen tots dos. + +Y se'n aná'l noy y camina que caminarás, tot aquell dia va anar á la +bona de Deu, sens saber ahont donarla, fins que al esser nit vejé +moltas llums, en vers las quals va dirigirse y per estrany cas, doná +en la ciutat ahont era casat lo seu germá. + +Mes aixis que hi va esser y l'hagueren vist, quan tothom lo va pendre +per lo príncep, y torná la alegría y ho anaren á dir á los reys, los +quins ab sa filla isqueren desseguida á cercarlo y li feren mil +preguntas de lo que li havia succehit y en lo castell passava. Lo noy +que ab tot aixó comprengué que eixa errada de confondrel ab lo seu +germá havia d'esser cami pera trobarlo, los deixava dir y convenia ab +tot no trayentlos del erro, aixis es que fou tingut per lo verdader +príncep, sols que posava al mitg del llit una barra que lo separés +degudament de la princesa, per no mancar á lo que á la lley de Deu y +á son germá devia. Y estava á tot plé com no fos, que may podia +descubrir ahont era lo castell de que sempre li parlavan y en lo quin +era anat lo seu germá gran, fins que un dia vet aquí que pasejantse +per las mateixas arcadas, tot voltat de boiras, allá á sol ixent, ne +vegé un hermós y gran castell com potser no n'hi hagués d'altre en la +terra, y preguntá enseguida á la princesa quin era'l castell aquell, +y com eixa li contestés si no se'n recordava ja, no volgué sentirne +mes, sino que incontinent s'aparellá de totas armas y á malgrat dels +prechs y plors de la princesa hi emprengué via. + +Y camina que caminarás fins á esser al foscant en que hi arribá y +trobá á la vella, velleta, que isqué á rebrel ab totas festas y li +pregá pus qu'era dona y vella, que deixés sas armas en l'estrado. Y'l +noy ab tota bona fe, ho feu y de cop quedá encantat y convertit en +estátua de pedra. + +--Pare, lo meu pare, digué lo tercer fill del pescador, la sanch del + peix s'es enterbolida y la espina ensangrentada, lo meu germá segon + tindrá alguna desgracia; pare, lo meu pare, deixaume aná á + cercarlo. + +Y'l pare ab mes tristesa del cor li dongué llicencia. --Veshi, fill +meu, veshi, mes pensa qu'ets molt petitet y l'únich de tres que'm +quedas, de qui en ma vellesa hauré consol si tu'm faltas? Y'l noy +rebé la benedicció de son pare y emprengué camí, y pensant ab bon +criteri que com mes gran lo poblat, mes fácil s'esdevé alguna +desgracia, feu via vers la ciutat, capital del regne. + +Y veus aquí que tan bon punt hi fou, quan tornaren los habitants á +creure arribat lo príncep y portant la nova als reys, eixos eixiren á +rebrel y li'n feren moltas galas y festas. Y ell ne fou content no +per ellas, sino per lo camí que li obrian pera trobar á los seus +germans, aixi es que va convenir ab l'engany y deixá que'l tinguessen +per espós de la princesa, sino ab alló que'ls hi devia, per lo qual +posava una barra al mitg del llit, y tot era joya y gala, quan vet +aquí que un dia passejantse per la mateixa arcada, s'ensopegá á +veure'l castell que segons dita de la cort havia ja visitat duas +vegadas, y preveyent que hi serian sos germans, determiná +d'anarsenhi. + +Y camina que caminarás fou molt tart quan hi arribá y sorti á rebrel +la mateixa velleta, la quina li feu prechs de que se servís deixar +llansa y espasa, perque li feyan molta por com á vella, velleta que +n'era, cosa la qual ja anava á fer lo jove, quan repensantshi, tingué +por que no fos alló la causa del encantament de sos germans, y +prenent esperit, en lloch de donarlashi, las hi enfonsá al bell mitg +del cor y allí la deixá morta. + +Y ressoná desseguida tota la terra, y s'oiren crits horrorosos y rojas +flamas isqueren de totas bandas y entre mitg de gran terratremol y +polsaguera, s'enderrocá'l castell, mentres espuntava en Orient +atravessant boiras de grana y nacar, l'esplendorós sol de la ditxa. + +Solsament los dos germans, que recobraren sa forma primitiva, +n'isqueren per la voluntat de Deu, en be, de tantas runas y tan bont +punt hagueren abrassat á son germá y vessat ab ell moltas llágrimas, +deixaren aquell lloch, pera dirigirse al palau ahont los reys y +princesa n'eran. + +Y veus aquí que quan hi foren, fou tal l'estranyesa de las gens al +veure tres y un sol príncep com que ningú savia lo que li passava y +ho tingueren per encantament y follia dubtant si eran tres personas +ab un sol príncep ó si era un príncep ab tres personas, tan que ho +corregueren á dir als pares. Los quals isqueren desseguida y si +sorpresos eran los habitans mes ells ho restaren, que tan creyan com +dubtavan lo que era á sa vista. Tot eran preguntas y sorpresas, fins +que'l germá gran, ab breus paraulas, los hi feu narració de tot lo +que succehit los hi havia y torná á esser reconegut per príncep, y +hagueren tots gran alegría y enviaren á cercar al pescador, mort ja +quasi de dol y de tristesa y'n feren grans saraus y festas que tot +se'n entrava, fentli despres una habitació en el mateix palau pera +que allí acabés los anys de la sua vida. Los dos altres germans se +casaren ab dos gentils princesas y'l princep y la princesa succehint +en lo regne á los pares, foren reys per sort de sos subdits, portant +tota mena de felicitats al seu reyalme y terra. + +## La flor del penical. + +Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia +d'un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo. +Lo qual feya que n'estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu +manés cercar los millors metjes; cap dels quals savia darli sanitosa +cura, sino un que li maná se hi posés de la flor del penical. + +Lo rey qu'era molt vellet, cridá á los seus dos fills y'ls encomaná li +cerquessin la dita flor, qu'era per ell la vida, prometent al qui li +dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab +tot dalit se n'hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la +troba. Mes quan lo gran ho sapigué y's veu sense corona, ell que li +surt al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y'l colga al +riu d'arenas. + +En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n'hi feu un +fluviol d'una d'ellas, que aixís que se'l posa á la boca comensa á +sonar: + + Pastoret, bon pastoret, + tú que'm tocas y que'm menas + so colgat al riu d'arenas + per la flor del penical + per la cama del meu pare + que li feya tan de mal. + +Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava, +torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent +ho comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey, +lo qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon +punt hi fou, quan lo fluviol se posá á sonar: + + O vos pare, lo meu pare + que me'n tocas y que'm menas, + so colgat al riu d'arenas + per la flor del penical + per la cama del meu pare + que li feya tan de mal. + + +Lo rey així que ho sent tot se'n maravella y per be ó mal, á la forsa, +fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol. + + Germanet, mal germanet, + tú que'm tocas y que'm menas, + so colgat al riu d'arenas + per la flor del penical + per la cama del meu pare + que li feya tan de mal. + + +Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d'ahont havia treta aquella +canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia fet +de la vora del riu d'arenas, d'un canyar que poch temps avans no hi +era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu'arranquessin lo canyar y colgat +dessota d'ell hi trobaren al fill petit qu'encara era viu. Lo pare +n'hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill +gran á qui maná condemnar á mort, donant lo regne al seu fill petit +qu'era qui havia trobada la flor del penical. + +Altres fan que un pare que tenia una llaga en la cama, encomanés als +seus fills qué li anessin á cercar la flor del penical. Los dos mes +grans van deixar á n'el petit qu'anés sol, lo qui va entrarse en una +horta, va demanar la flor y li donaren, encomanantli sobre tot que se +la amagués, perque si los seus germans li trobessin lo matarian. Y se +la va amagar á la mitja, mes per lo camí los seus germans van +trobarlo, lo escurcullaren tot y com li trobessin la flor del +penical, van fer un clot al riu d'arenas y van colgarli, en lo quin +nasqué desseguida un gros canyar fins qu'un dia passá per allí un +pastor del seu pare que n'anava guardant lo bestiá y feu un fluviol +d'una de las canyas, lo quin va sonarne. + + Pastoret, bon pastoret, + tu que'm tocas y que'm menas, + so colgat al riu d'arenas + per la flor del penical + per la cama del meu pare + que li feya tan de mal. + +Lo pastor va anar incontinent á casa del seu amo, lo qui com sentís lo +fluviol feu anar al riu d'arenas á arrancarne las canyas, y ab las +arrels d'aquestas ja hi trobaren cabells fins y rossos, y cavant mes +endins hi van trobar encara viu al fill petit. La justicia rigorosa +dongué als germans sentencia de mort y al fill petit lo seu pare'l +feu hereu, que be s'ho mereixia. + +## Lo capdell d'or. + +N'era una vegada un rey molt poderós á qui res ne mancava per serne +felis com no sigués que en cap manera podia haver fill ni filla de sa +molt aymada com gentil muller, qual cosa lo tenia en estrem dolorit y +contristat. + +Y veus aquí, qu'esdevingué un dia en que sa muller fou deslliurada +d'una infanta que per lo agraciada y bonica podia ben be esser la +alegría de qualsevol pare, tant mes quant lo rey havia desitjat +sempre haver successió, valdament la que hagués fos de fill ó filla. +Emperó no fou aixís, pus l'home quan no te una cosa la'n desitja y +quan la té ne vol un'altre; lo rey restá molt enujat d'haver filla y +no fill que'l succehis, car havent filla, segons ell, be podia esser +que's conservés lo bon nom y esplendor de son poderós reyalme, mes no +ab l'ufana ab que fins llavors sostingut s'havia. + +Y per ço fou que comensá á mirar malament á la noya y la tingué tan +aburrida qu'un dia deslliberá lo tréurela de casa y aixis ho feu. + +La qual filla una volta fora, tota tristeta y plorosa, comensá á +caminar, y camina que caminarás fins á tant que essent nit trobá un +bosch. Y ella no s'hi gosá á ficar, perque may habia eixit de casa +sua, y res del mon conexia y molta pór li'n feya una boscuria com +aquella. Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li +fes recár d'entrarhi, per fi's resolgué á ferho, y una volta á dins, +ab la poca llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y +sota del arbre una velleta d'eixas que tenen molts de consells y +sapiencia y que sempre's troban á punt de fer una bona obra. La qual +aixis que la vegé tant trista li'n pregá que fes mercé de contarli +perqué ho estava y com era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena, +que per ser tant gran, se'n condolgué la vella y volentla apariar en +quant li fos á ma, li dongué un capdell d'or tan bó com altre en lo +mon no n'hi havia, dihentli avans, que li'n restava sols demanarli +que'l rebés ab un consell qu'ella li donaria, de no desfersen pas may +per molt que'n fos pregada, com no sigués per tractes de casament ó +boda. + +Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia, després +d'haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua ánima, +se'n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y en +ell á una gran ciutat ahont feu aturada. + +Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta +de gent que d'assí d'allá anava y venia com si no trobés lo que +cercava. Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d'or y plata +ab lo que ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat +ahont era lo palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué +alló'l desitg y volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas, +emprengué un dels patges y li'n demaná fos servit de dirli perqué tan +afanyats anavan. Mes com de cans y pobres tothom s'escusa, ni +sisquera meresqué la noya que li'n fos tornada resposta. No la +acobardí aço, ans al contrari, aná preguntant, preguntant fins á +trobarne un que li esplicá, com al brodar la reina un vestit per lo +seu real espós, se li havia acavada la seda d'or, que n'era de mostra +tan bona y fina, que per mes que cercavan, en lloch trobarne podian +de pariona, cosa que posava contristat al rey per lo molt que'n tenia +contemplada y ben volguda á la sua gentil com virtuosa esposa. Y com +que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne fonch molt contenta de +poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al que gastava la reina +se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al palau y digués, +qu'ella tenia un capdell d'or tan bó y fi, com no n'hi hagués d'altre +en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la tenian per +folla: á la fi, tan y tan pregá que s'esdevingué lo sentirho lo fill +del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d'ánimo com de figura, +lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer entrar +al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á la +cambra de la reyna. + +Y essent dins, ella que'n mostra son fil d'or y fou tan y tan parió +del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos +pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la +velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren +tota mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué +donarlo com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá +gran enuig á los reys, per mes que fos dit ab tota cortesía, pus feya +impossible lo haver lo fil d'or, car en manera alguna podian voler +que lo seu fill prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del +poble. Mes com que lo cor sols sent y no pensa, y en cors joves sols +regna l'amor, lo princep vejentne una donzella tan encisadora com +discreta y gentil y recatada se'n enamorá ab tal vivesa, que per mes +que feren sos pares pera deslliurarlo de son pensament y per mes que +s'enujaren, en cap manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants +de dols al palau, que per fi la noya, vejent que'l ser ella pobre'n +tenia tota la culpa, determiná descobrir com era filla del rey vehí y +ne foren d'aixó tots molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al +pare d'ella, que molt havia ja plorat per sa perduda filla, y +aparellaren molts jochs y festas y despres d'haberse tractat bodas, +s'esposaren princesa y princep, essentne desde llavors tots molt +contens y ditxosos per los anys de la sua vida. + +## Los tres germans. + +Una vegada eran tres germans que tots tres s'eran enamorats de una +cusina seva de llunyas terras; per lo qual lo pare de la noya vejent +que tots la volian, no sabent quin escullirne, los va dir que pendria +per gendre á aquell que li portés una cosa la mes bonica y profitosa. +Los tres germans se separaren, cadescun tirá per lo seu cantó y á la +bona ventura van anarsen, lo mes gran á una ciutat en la quina's +posava á veu de pública crida un canó de llarga vista, d'un preu tan +gros y crescut que ningú podia comprarlo, mes ell hi arriscá tota la +seva fortuna y va emportarsel. Lo germá segon feu també sa via y +arribá á una ciutat en lo punt y hora en que's feya un pregó +encantantne una catifa de virtut tal que ab ella un era al instant al +lloch ahont volia. Los compradors eran molts, mes lo germá també va +endúrsela. Y'l mes petit de tots, caminant, caminant, també arribá á +una ciutat en la que venian al mes donant, una poma que olorantla +tornava la salut á qui la hagués perduda. Podeu contar si n'hi havia +de pujas, mes lo noy petit, coneixent lo gran valor d'ella, sobre tot +per ell, á tota costa va comprarla. + +Cadescú ab la seva prenda esperá á que fos finit lo temps que s'havian +donat pera juntarse y una volta plegats s'ensenyaren mutuament lo que +portavan, y mirant ab lo canó, van veure que la noya á qui volian +estava malalta, desseguida van pujar de peus á la catifa y's van +trobar á casa d'ella; li feren olorar la poma y's posá enterament +bona. Llavoras entraren las barallas. + +--Sino fos lo canó de llarga vista no l'hauriau vista. + +--Sino fos la catifa no foram aquí. + +--Sino fos la poma no hauria hagut cura. + +Tots tres la volian y'l pare no sabia com ferho; per fi va dirne, si +ab vostra riquesa cap de vosaltres ha pogut guanyar ma filla, que +sigui de qui mostria enjiny millor, qui tiri la fletxa mes alta, +aquell haurá la noya. Los germans aparellaren sas ballestas que dava +goig de veure. Lo mes gran tira; la fletxa de tan alta ab prou feinas +va ovirarse. Tira lo mitjá y travessa'ls nuvols. Lo petit aparella +l'arch, brunzeix la fletxa y la clava, ahont? al bell mitg del sol. +De llavoras ne te tacas. Tot foren victors y aplausos, y lo pare li +doná la noya de lo que ne rebé tothom alegría; sino eran los germans +que'ls hi recava una mica por lo molt que també la volian. + +## Lo castell del sol. + +Una vegada era un comte molt jugador, que en una nit se jugá bossa, +hisenda, la espasa y per fi la vida, posantli per condició qui li +guanyá aquesta lo anar á lo castell del Sol, qu'era com si diguessim +á una mort certa y segura. + +Emprengué cami lo Comte, y al esser negre nit, perdut com anava, +n'ovirá un llumet, lluny, molt lluny, ahont va dirigirse, y camina +que caminarás arribá á una casa, qu'era de gegants, mes ell no ho +sabia. Per aixo va trucarhi y una veu de vella, desde dins li va +dir. + +--Qui hi ha? + +--Si'm voldriau recullir per eixa nit. + +--Ay! no volgau pas entrar; perque es casa de gegants y si lo meu + marit arribava se'us menjaria. + +Mes lo Comte estava rendit y pregá per Deu li fessen mercé d'obrirli +la porta, com ho feu la vella, qui li preguntá qui era y ahont anava, +á lo qual li contá lo seu cas lo Comte; y en aixó estavan, quan +arribá lo gegant; y, + +--Quina olor de carn cristiana que sento! + +No tingué mes remey la vella que contar li com s'era esdevingut lo +passarne per allí lo Comte qui anava cercant lo castell del Sol y á +qui per lo seu cansament havia donat acullida. + +Lo gegant tot de mal humor, digué: + +--No sé pas hont es, mes que vagi al palau de la mia germana qui'n té + tres fillas que corran molta terra y allí li dirán, no sens que's + descuidi d'advertir que hi va de part meva, perque sino lo + matarian. + +Lo Comte's posá en camí y camina que camina, fins que'n troba, vora +nit, un palau ahont truca. + +--Qui hi ha? + +So un pasatjer que vinch de part del germá vostre á que'm digau ahont +es lo famós castell del Sol. + +--Ay! no vulgau pas entrarne, que mas fillas son tres gegantas que + se'us menjarian si'us trobavan. + +Y en aixó ne vehuen arribar la germana gran y lo Comte no te temps mes +que d'amagarse á dins del palau. + +--Quina olor de carn cristiana que sento! + +--Ma filla, es lo Comte que ve de part del germá meu, pera que li + digam ahont es lo castell del Sol. + +--Si es així que vingui, mes jo no li puch pas dir; ma germana la + mitjana, que'n corra cada dia seixanta lleguas, vint mes que jo, + potser que ho sápiga. + +Y arriba la mitjana. + +--Quina olor de carn cristiana que sento! + +Y la mare li diu: --Es lo Comte que ve de part del meu germá pera +saberne ahont es lo castell del Sol. + +--Jo no ho sé pas, potser ho sápiga la mes petita que camina vint + lleguas mes que jo cada dia. + +Y arriba la petita, la qual, quan ne veu lo Comte, vol matarlo, sino +que la mare li diu: + +--Lo germá meu l'envia pera saberne ahont es lo castell del Sol. + +Y diu: --Llavoras, que vingui ab mi. --Y se l'emporta vuitanta lleguas +lluny, finidas las quals li ensenya un castell molt gran y hermós y +li diu: + +--Entra cap á dins, vesten al jardí ahont t'amagarás prop d'un estany, + en lo quin ne baixará primer una noya que's banyará en ell, tu no + li diguessis pas res perque sino foras perdut, quan ella ne será + fora ne baixará un'altra á qui tampoch li diguis res, fins que'n + baixará una tercera á la quina preguntarás per lo castell del Sol y + ella t'ho dirá. + +Lo Comte entra, se'n va cap al jardi y en ell, prop l'estany te veu +baixar una noya hermosissima que va banyarse en ell; lo Comte n'era +admirat de la seva bellesa. Per fi se'n va anar y ne baixá una altre +encara mes guapa y també va banyarse en la aigua clara; per fi ne +baixá la tercera qu'era una joya d'hermosura y'l Comte no sabia lo +que li succehia, sobre tot quan desfentse de las suas robas va +ficarse á l'aigua y mostrá tota la sua gentilesa. + +Lo Comte n'era maravellat que mes no podia y li amagá la roba, així es +que quan la noya volgué vestirse trobantse sense ella, mirá per tot +arreu y com vejes lo Comte li digué que li tornés la roba que li +havia presa. + +Mes lo Comte li diu: --Vos la tornaré si'm diheu quin es lo castell +del Sol que cerco. + +Y la noya li diu: --Donaume tan sols un mocador y vos ho diré. + +Lo Comte que li dona, ella l'agafa, l'estent damunt l'aigua y ab lo +sol y la llum s'hi enmiralla lo Castell ahont estavan y la nina dins +l'estany com se banyava, pus que aquell era'l castell del Sol que tan +temps feya que cercava. Se'n agradá de ella per tan gentil que n'era +y li demaná si li volia fer mercé del seu amor. Cosa á la qual fou +ella plasenta, mes li digué que lo seu pare primer la mataria, avans +que consentirhi. + +--No tingau por, que'n tinch prou d'ardidesa,-- pus ell volia + defensarla. Mes la noya li digué: --No es així, jo vos diré lo que + teniu de ferne. Entrauvos dins lo castell, en la porta del qual, hi + trobareu un lleó de guarda; no vos espantessiu pas, perque per mica + que ho fessiu vos mataria, entreu dins y quan siau davant lo meu + pare, demanaume per esposa vostra. Ell vos dirá que no sino feu un + impossible, llavors veniu aquí, crideu Rosa florida, que aquest es + lo meu nom y jo vos donaré'l medi per ferlo. + +Lo Comte se'n va anar y al esser al portal qu'era molt estret, ell +que't veu lo lleó que sols de mirar dava feresa y casi no s'hi gosava +ficar, mes va arriscarshi y á dins troba lo pare á qui demaná per +esposa á Rosa florida, quin va dirli que nó, sino li portava l'anell +que feya molts anys havia perdut dins de la mar brusenta; qu'era +impossible. + +Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li contá la exigencia +del seu pare, mes ella no s'acobardá, ans li digué: + +--Be n'eixirás si fas lo que't diga. Anem á la bora de la mar y allí + me trinxas be, ben trinxada, posant molt esment de que cap gota de + sanch ni tros meu, ne caigui en terra, me tiras á dins de l'aigua y + llavoras te vindrá molta de son, mes no t'adormisses pas, perque + sino may mes podria eixirne. + +Lo Comte no ho volia fer per lo molt que la estimava; á la fi tanta +era la fe que hi tenia que ab llágrimas en los ulls, va trinxarla; y +veus aquí que per tant esment que hi va posarne, no pogué lliurarse +de que li caigués una goteta de sanch en terra. + +Y quan ella fou al fons de la mar, lo Comte comensá á sentir son y mes +son y la noya cridá. + +--Comte. + +Mes ell no's movia. + +--Comte --per segona vegada. Y ell tampoch, com que la son lo vencia. + +Per fi crida tercera volta --Comte --ab veu tan trista y fonda que al +cor se n'entrava, y ell llavors se despertá tot espantat y +diu: --Rosa florida. --Y eixa surt y duya l'anell perduda. + +Quan lo pare lo veu ne rebé gran enuig, mes tingué que cumplirli la +paraula y li digué que triás de sas fillas, mes com ell ho fes ab la +mes petita, no li volgué dar per ser la que mes volia. De lo qual fou +enujat lo Comte y demaná ajuda á cel y terra per tal fellonía, perço +que quan lo pare ho sentí, va dirli que pus hi era obligat, que +escullís de sas fillas, mes sense véurelas, tant sols per un dit que +ensenyarian. + +Y per un foradet las tres van treure lo dit petit de la ma dreta, y +com en lo de Rosa florida hi mancava un bossinet per alló de la gota +de sanch que quan la trinxava en terra n'hi va caure, ell que la va +coneixe y la va escullir entre las altras. + +Mes lo pare, home dolent, en cap manera volgué donarli, y veyent +qu'ella hi venia be volia matarla, de manera que no tingueren altre +remey que fugirne y agafaren un cavall molt magre de l'establa que +molt corria y ne fugiren. Cosa la qual sapiguda per son pare feu +desseguida perseguirlos, y n'agafa un cavall la envejosa de la +germana gran y corra que mes correrás fins que casi'ls atrapava. + +--¡Ay, Rosa florida, que ja'ns aconsegueixen! --No tingas por, y ella + que'n llensa sa pinta y la pinta's torna un bosch tan espés y + ferestech que ningú podia ficarshi. + +Y la germana gran va entornarsen, y hi marxa la mitjana y corra que +mes correrás fins que casi'ls assolia. + +--¡Ay, Rosa florida, que'ns atrapan! + +--No tinguis por, y ella que'n llensa la gorra del Comte y la gorra's + torna foch que tot ho abrusava. + +Y la germana tingué que entornarsen, y lo pare ple de rabia hi marxa y +corra que correrás fins que prop los tenia. + +--¡Ay, Rosa florida, que's lo teu pare! + +Y la noya ho veu y n'hagué gran dolor com que de sos ulls ne rajavan +llágrimas y las llágrimas se tornaren riu y lo pare no pogué +passarlo. Y ells fugiren, fugiren fins á esser á llunyas terras, +ahont s'enmaridaren y foren felissos per tots los anys de la sua +vida. + +## Lo camí del cel. + +Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que +mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que +dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí'ls +prometé que á n'aquell que l'endemá al matí's llevés primer, li +donaria la coca mes grossa de las tres que havia fetas, que á n'el +que's llevés segon, la mitjana, y á n'al derrer la mes petita de +totas. + +Los noys se'n anaren á dormir, y á l'endemá lo mes gran se llevá +primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou +donada la mitjana y'l mes petit de tots, pobrissó, fou l'últim en +aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la +benedicció del pare, que'ls encomaná sobre tot que fossin bons +minyons y seguissin lo camí dret que'ls conduiria á la porta del cel, +y cadescú ab la seva coca aná eixint de casa seva. + +Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo +camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la +quina quan lo tingué prop va dirli: + +--Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que + plora? + +Y ell que li respon: + +--Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos. + +Y se'n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser +aquesta dona't diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li +fa dita pregunta. + +A lo qual ne respongué la dona: + +--Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres + camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l'esquerra, no + escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l'últim, al + cap de vall del quin hi trobarás una porta vermella que't conduirá + allí hont te pertoca. + +Y'l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny trobá +una dona ab un noyet als brassos, quina li diu: + +--Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que + plora? + +Y ell que li respon: + +--Ja 'us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que + ab prou feinas ne tindré prou pera mí. + +Y se'n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser +aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar +enrrera á preguntarli. + +--Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d'allá trobarás tres + camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no + seguissis pas lo primer, ni tampoch lo últim, sino'l segon, al cap + de vall del qual trobarás una porta groga que't durá allí ahont te + pertoca. + +Y'l mes petit de tots també per son camí va trobarne la dona ab un +noyet als brassos, quina va dirli: + +--Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n'aquest meu fill + que plora? + +Y'l noy digué: + +--No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella'us la donaré. + +Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si +voldria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta +dihent: + +--Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres + camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no + seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al + cap de vall ne trobarás lo que desitjas. + +Y los noys anaren caminant, caminant y'l mes gran de tots quant va +esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de +la dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y +tot desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n'eixiren rojas +flamas y molts de dimonis, quins se l'endugueren cap á l'infern, +qu'era allí ahont li pertocava. + +Y'l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la +porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y's +trobá á dins del purgatori. + +Y quan hi arrivá lo petit, ell que se'n vá cap á lo camí de la dreta y +trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se +sentiren hermosas veus d'angels que cantavan, y tot aparegué +esplendent de llums y ple de rosas, y entre mitg d'ellas la dona y'l +noyet, que no eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que'l +reberen en sos brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava +tot content, com qu'era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna. + +Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com portat +s'havia. + +En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que +separats, tots lo mateix camí y troban á la dona ab lo noyet als +brassos que'ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á +sas respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall +trobarán tres portas, una de vermella, una altre de groga y la +derrera blanca y'ls fa trucar á cada un á n'aquella que li pertoca. + +## Los tres cabells del dimoni. + +Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne +trobá una gitana d'eixas que diuhen la bonaventura y volentse +divertir una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu +ministre; la gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots +indrets y seguint las ratllas mes marcadas, tot d'un plegat digué: + +--Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d'aqueixas + terras. + +Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se'n aná tot capficat y +trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá +que si may algun fill tenia, no'l deixaria veure á lo seu monarca. + +Y veus aquí, que al cap d'algun temps s'esdevingué al ministre lo +tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no +arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d'amagat del seu +pare, ficar dins d'una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per +allí pasava, pera que se la endugués l'aigua. + +Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d'un +molí en la qual rentava roba la molinera, que així que vejé la caixa +tota bonica, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa +amagada, va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No's +pot imaginar la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y +hermós á dins d'ella, y com no tenian successió resolgueren +afillarsel, li cercaren dida y li posaren nom de Moysés per la +semblansa que ab est tenia lo modo de trobarlo. + +Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de tothom +tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo +tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y +agradat del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia, +feu que'ls moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou +pres de gros enuig; mes no va dir res sino que cridant á la molinera +li esplicá com s'havia agradat molt del seu noy y que si li volia +donar ell lo faria rich per tota la seva vida. La molinera no hi +volia consentir per lo molt que se'l estimava, mes com era'l rey y li +oferia tan bona ventura tingué á la fí de ferho y va donarli. + +Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de +robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse +salvat, ell li perdonava la vida si anava á l'infern y li duya tres +cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que +dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l'amenassá de mort si +inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí +cap al infern que no savia per hont anava. + +Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l'amo li digué +que no'l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una +perera que tenia llevava peras d'or y ara no'n feya de cap mena. Lo +noy digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria al tornar +del infern, ahont anava; que aixís que'l deixessin passar, y los de +la casa ho feren. + +Y camina que caminarás, arriba á un altra casa en la quina li digueren +que no passaria mes endavant sino'ls hi deya com es que un pou que +avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y'l noy'ls hi +demaná també que'l deixessin passar, que ja'ls ho diria al tornar del +infern, ahont anava. + +Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de +grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué +que passava á la gent d'un mon á l'altre, lo quin li digué que no'l +volia passar de cap manera si no li deya com ho podia fer per deixar +la barca y viure entre'ls demés homes. Y'l noy li va fer de resposta +que quan tornés del infern ahont anava ja li diria. + +Y quan fou á l'altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en la +quina trucá é isqué á obrirlo l'avia del dimoni, la qual com lo vejés +tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s'entornés, pus +seria perdut si'l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua +historia y la vella se'n condolgué tant que prenentlo de grat li +digué que no s'espantés y qu'ella li donaria los tres cabells del +dimoni que cercava, pera lo qual dihent, "tórnat formiga" se torná lo +noy formiga y se'l ficá l'avia en una de las arrugas de las suas +fandillas. Llavoras cridá á Llucifer y li digué si tenia son que li +cantaria una de las cansons tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la +falda de la avia y s'adormí. + +Y tant tost ho fou, quan l'avia li arrancá un cabell ab lo qual se +despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes +l'avia li digué que devia esser que somiava que en una casa tenian +una perera que avans feya peras d'or y ara no las feya de cap mena. + +--Que tontos son! digué'l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que + se las menja totas; que'l mátin y tornará á haverhi fruita. + +Y l'avia torná á cantar cansons y'l dimoni á adormirse ab lo só +d'ellas. + +Y quan ho fou, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir +altre volta á lo dimoni, qui va dirli: --Ay avia, com es que me +n'haveu arrencat un cabell? Mes l'avia li va dir que era que somiava +que un pou que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua. + +--Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se'l + beu y tornará á donarne. + +Y l'avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á +adormirse lo dimoni. + +Y aixís que ho fou, ella que li arrenca un altre cabell y'l dimoni's +desperta y diu: + +--Ay, avia! ara si que m'haveu arrencat un cabell. + +--No ho creguis pas, li digué l'avia, es que somiavas que'l barquer + que passa de l'un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap + com ferho. + +--Ay que's tonto! quan hi vaji algú, que procuri que's fiqui á la + barca y quan lo tingui á dins que fugi y s'hi quedará l'altre per + tota la vida. Y dit aixó se'n aná per allí lo dimoni y la vella que + se'n torná á la porta y quan hi fou --"Sigas home", digué, y lo noy + torná á esser home, y li doná los tres cabells del dimoni + recordantli las tres respostas. + +Y se'n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no'l volia passar si +no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va +dir que tan bon punt l'hagués passat á l'altre banda li diria. Lo +barquer se posá á remar y rema que remarás fins que fou á l'altre +bora y allí ajudá á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse +del seu quefer, no tenia mes que á la primera persona que arribés á +la barca, una volta fos dins d'ella, ne saltés ell en terra y lo +deixés en lo seu puesto, per ahont vindria á esser altre volta +persona humana. + +Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d'or y ell camina que +caminarás arribá á la casa del pou, ahont l'amo així que'l vejé, va +dirli que en cap manera'l deixaria passar aquella volta sino li +cumplia sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y +ara ni tan sisquera aigua donava. + +Y diu lo noy: --Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se'l beu +tot y fins que l'hajeu morta, no tornará á donarne. Y l'amo que hi +baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com +avans feya, de lo qual ne fou tan content l'amo que li doná dos +burros carregats d'or y plata. + +Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins á esser á l'altre +casa que tampoch lo volian deixar passar si no'ls deya com era que +avans la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y +diu: + +--Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne. + +Y mataren lo dragó y'n foren tant contents que li donaren dos matxos +tots carregats d'or y pedras preciosas. Y ab los seus tresors se'n +aná vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas +riquesas, ne fou maravellat que mes no podia, y com l'ambició sempre +mata y las riquesas tentan, ell que'l rebé ab totas festas y li digué +li contás com era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no's feu +pregar gens Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y'l rey +pensantse encara ferse mes rich del que ho era, se'n volgué tambe +anar á cercarne los tres cabells del dimoni y dirigintse envers lo +mateix camí que Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la +llacuna, en lo qual hi havia'l barquer que aixís que'l tingué á dins +de la barca, seguint lo consell del noy, se'n sortí d'ella, y'l deixá +rema que remarás que may mes s'es lliurat de la tal feyna. + +Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que +també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que +may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del +regne, per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo +rey á n'ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos +subdits, que celebraren tota mena de festas. + +## La fustots. + +Hi havia un pare que tenia tres fillas, totas tres guapas y hermosas y +per ell molt estimadas, tant que volent saber si dignament á lo seu +amor corresponian, un dia las hi va preguntar com cadescuna d'ellas +lo estimava y la mes gran li va dir que lo estimava com lo pa, la +mitjana com lo vi y la mes petita va dirli que lo estimava com la +sal. De qual resposta ne fou molt enujat lo pare per tenir á la sal +com á poca cosa y maná á los seus criats que inmediatament la +agafessin y la duguessin á matarla, mostrantli despres com á +cumpliment de sas ordres, una ampolleta de sanch y'l dit mes gros del +peu. + +Mes los criats ne tingueren molta de llástima, agafaren una gallina +que al esser al mitj del bosch mataren, ompliren de sa sanch +l'ampolleta, llevaren lo dit á la noya y la deyxaren tota sola. +Llavoras ella se'n va anar y tot caminant arrivá á una pagesía en la +quina la prengueren pera guardar las ocas, y li'n feren uns sochs y +vestit de trossets de fusta que per aixó l'anomenavan la Fustots. Mes +ella'n tenia d'amagat un tot d'or y plomas de canari y cada vegada +que anava á guardar las ocas se'l posava y las ocas la descovrian tot +arreu, posantse á cantar desseguida + + Oc, oc, oc, + la Fustots dú vestit d'or. + +Fins al davant de los seus amos ho cantavan, los quins ni sisquera'n +feyan gens de cas, ans al contrari la tenian molt aburrida com que +sempre se'n burlavan, y cada vegada que espetarrallava la llenya, +deyan que era un poll de la Fustots, que al foch queya. + +Y veus aquí que un dia mentres estava guardant las ocas s'ensopegá á +passar lo fill del rey, lo qui com la vejés tan ben vestida tota d'or +y plomas y tan hermosa, s'hi acostá per estranyesa que del cas tenia +y preguntali com era allí ab aquellas vestiduras y fent feyna tan +baixa essentne tan gentil y bella. Y la noya li contá com la havian +treta de casa seva per la resposta que havia dada, y ho feu ab tanta +dolor y senzillesa que'l príncep se'n agradá y se l'endugué á lo +palau dels seus pares. Y com de tractes n'ixen bodas ben prompte la +prengué per esposa y'l dia en que foren celebradas convingueren en +convidarhi al pare y á las germanas de la noya, arreglantne lo dinar +sense gens ni mica de sal en la vianda. + +Veus aquí que'ls pares hi anaren ab molta estranyesa de part seva de +veures convidats, pus que res ne sabian, y quan foren á la hora del +dinar fou servit á la taula un plat de que ningú'n pogué menjarne per +fat que'n era; al esser al segon plat tampoch ningú va menjarne, vist +lo qual lo príncep preguntá al pare de la noya que li semblava de la +vianda y si no tenia gana que la deixés tota. Y encara que lo pare no +gosava dirho per respecte que tenia, á la fi esplicá que era perque +trobava la vianda tan dolsa que semblava que no haguessin tirat gens +de sal á l'olla. A lo qual va respondre lo príncep que be podia +esser, mes que com á la sua esposa la havian treta una vegada de casa +seva y fins manat matarla perque havia dit que com la sal estimava á +lo seu pare, ell havia cregut que no devia posarne á la vianda, pus +que segons parer de lo dit pare no era cosa gens necessaria. + +Lo pare y las germanas eran mes aturdits que no sabian tornar resposta +y maravellats de veure á la sua filla y germana per sols sos merits +posada en tan alt puesto. Reconegueren la sua culpa y abrassaren á la +princesa, diguentli que be coneixian ara lo molt que estimava al pare +y que'ls concedís perdó de la seva malifeta. Y la noya ab llágrimas +als ulls los hi mostrá quant era'l seu amor y foren tots molt +contents y felissos, que tothom ne rebé alegria. + +Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un +dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi +per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de +la cuina. Y era que's casava la seva germana gran, y la noya ben +prompte la conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera +que tot estés á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota +de sal; de modo que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat +qu'era y lo pare tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y +comparegué la noya y va dir que com un dia hagués respost á lo seu +pare que l'estimava com la sal, est tenint á n'aquesta per poca cosa, +se'n enujá tan d'ella que la tragué de casa, rahó per la qual desde +llavoras may mes ne posá sal á la vianda. Y lo pare coneixent la sua +falta y la rahó que tenia sa filla corregué á ella, l'abrassá y li +demaná perdó de la sua culpa. + +## La rateta. + +N'era una vegada una rateta molt bonica que se'n estava en sa +finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe'l carré, y +per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva +qua. + +Y veus aquí que'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá +d'ella y li digué: + +--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset + á la qüeta, te voldrias casá ab mí? + +Y diu la rateta. + +--Veyam com cantau? + +Y canta'l gall y fa --Kikirikich, kikirikich. + +--Ay, anau, anau, que massa m' espantau. Y veus aquí que passa una + gallina y la veu tan bonica y li diu: + +--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí? + +--Veyam com cantau? + +Y la gallina canta --Catoch, catoch, catoscas. + +--Ay, anau, anau, que massa m' espantau. + +Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se'n enamora y +li diu: --Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias +casá ab mi? + +--Veyam com cantau? + +Y fa'l gos --Bub, bub, bub. + +Y tota espantada la rateta li respon: + +--Ay, anau, anau, que massa m' espantau. + +Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta y +enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l'espantavan. + +Fins que ne passá un gatet molt bufó y mono, que vejentla á la +finestra, se'n agradá d'ella y li digué: + +--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich + á la qüeta, te voldrias casá ab mí? + +--Veyam com cantau? + +--Miau, miau. + +--Ay, pujau, pujau, que molt me'n agradau. Y pujá lo gatet y al + véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t'agradaria; y de + cop se la menja. + +## Lo castell de irás y no hi veurás. + +Una vegada era un home tan pobre que no tenint res pera menjar ni +donarne á sas tres fillas, va cridarne á n'el diable y s'hi va +vendre. + +Y li diu lo dimoni: --Jo't donare riquesas y fortuna, mes en cambi +tens que donarme una de tas fillas, que dintre mitg any vindré á +cercarne. + +L'home signá lo pacte y desde aquell dia aná enriquint, enriquint que +tothom se'n admirava, mes al mateix temps se posava tan trist, que la +filla gran no pogué menos de notarho y de preguntarli com es que ho +estava. + +--No t'ho vull pas dir perque tota t'entristirias. + +--No, pare, digueumho que no me posaré trista. + +Y diu lo pare: --Quan jo era molt pobre me vaig vendre al diable per +preu de una de mas fillas, aixis es que tinch de donarli á una de +vosaltres. + +Y diu la noya: --Ay, pare, no hi vull pas anar. + +L'home cada dia era mes rich mes també mes trist, tant que la mitjana +ho conegué y va preguntarli la causa. + +--Ay, noya, no ho vullas pas saber, que tota t'entristirias. + +--No, pare, digueumho, que no m' entristiré mica. + +Y diu lo pare: --Quan jo era pobre vaig demanar riquesas al diable, +que me las va donar en cambi d'una de mas fillas que vindrá á +cercarne. + +--Ay, pare, no vull pas anarhi. + +Y la fortuna del home era cada dia mes grossa, que admirava, mes la +tristor també l'anava aclaparant que era estranyesa. + +La filla mes petita va atansarshi: --Pare, perqué n'estau tan trist? + +--No ho vullas pas saberho, filla, que també tu t'entristirias. + +--Digaumho, pare, que jo vos consolaré en la pena. + +Y diu l'home: --Quan jo era pobre vaig prometre una filla al diable +si'm donava bens y fortuna, y es arribat lo dia que va assenyalarne +per venirla á cercar. + +Y diu la noya: --Pare, ja hi aniré jo. + +Y en sent á mitja nit, baixa la noya la escala, mes avans d'obrir la +porta, fa la senyal de la creu, y al obrirla no veu ningú al defora. + +L'endemá al matí aparesqué lo diable al home y li digué: + +--Talla la ma dreta á ta filla, que ab ella m' ha fet la senyal de la + creu y no he pogut endúrmela. + +L'home ho feu, mes á la nit següent al punt de las dotze horas, baixa +la noya l'escala, fa la senyal de la creu ab la ma esquerra y obra la +porta, mes no veu ningú al defora. + +--Talla la ma esquerra á ta filla, que ab ella m' ha fet la senyal de + la creu y tampoch so poguda endúrmela. + +L'home ho feu, mes á la nit següent la noya avans d'obrir la porta fa +lo senyal de la creu ab lo cap y no troba ningú al defora. + +--Talla lo cap á ta filla, que ab ell m' ha fet la senyal de la creu y + no so poguda endúrmela. + +Mes la noya no ho volgué y va anarsen de casa. Camina que caminarás va +arribarne á una gruta ahont va recullirse y com era esmoyonada pensá +com ho faria per mantenirse, mes veus aquí que passaren los gossos +del rey, qui anava de cassa, y veyentla tan hermosa li portaren lo +pa, que van donarlshi. L'endemá també van portarli y aixis cada dia +que no li faltava res, mes los gossos s'anaren amagrint que el rey no +pogué menos de estranyarho; per aixó va manar que'ls donguessen un pa +ben gros á cada un d'ells, que no se'l poguessen endur tan corrents +com feyan cada dia, y ell mateix en persona volgué seguirlos. + +Veus aquí que quan vejé que's ficavan en una gruta y á dins d'ella á +una noya tan hermosa, y la pobreta ab las mans llevadas, n'hagué +grossa llástima y va endúrsela en lo seu palau, en lo quin, per la +sua discresió y recato se feu tan ben voler la noya que lo príncep se +n'agradá d'ella y va enmaridarshi. + +Mes succehi que vingué una guerra y'l princep ja rey tingué que +anarhi. Y quan hi fou, n'infantá la reyna un bell noy y una noya é +incontinent feu dur al rey la nova per un dels seus patjes, á qui +encomaná que no s'adormís pas per lo camí, pus sino lo diable li +cambiaria lo paper que duya la nova. + +Lo patje se'n aná y quan fou en un pont, ell que va adormirse; lo +diable desseguida posa en lo paper, que la reyna havia parit un gos y +una gossa, y despertantse lo patje va y entrega lo paper al rey. + +--Gos ó no gos, gossa ó no gossa, digas á la reyna, que los crie bè. + +Lo patje torná á marxar, mes quan es al pont s'adorm altre vegada y'l +diable li posa; que tirin noy y noya al molí. + +Quan los del palau reberen la tal ordre tots se'n estranyaren, mes +cumpliren y ficantne noy y noya cadescun dins un bagulet los tiraren +dins la bassa del molí. Mes quan arribá'l rey y sabé la nova cregué +que havia estada la reyna y la maná emparedar viva al peu de la +escala, sino un foradet que hi va deixar per ahont entrarli la +vianda. + +Mentres tant lo moliné s'havia trobat que l'aigua se li aturava á las +molas, mirá á la bassa y com ne vejés dos bagulets tan bonichs, va +obrirlos y ab tota sorpresa vejé lo noy y la noya, que vá criarsels +com á fills propis. Fins que un dia renyint tots dos ab lo fill del +moliné est va dirlos que no eran germans seus y noy y noya volgueren +anar á corre mon per veure si trovarian als seus pares. + +Aixís caminant trobaren un capellá que va demanarlos ahont anavan, y +com ells li espliquessin, los hi va dir que si volian quedarse ab +ell, á la sua mort los deixaria sa fortuna, á lo qual ells hi +vingueren be per tal qui'ls ho deya era un home de ciencia y ells +eran massa petits per peregrinarne. + +Al cap d'un quan temps morí lo capellá y veyentlos las donas del poble +tan richs y guapos comensaren d'haverne enveja y duas d'ellas, +n'anaren á trobar á una vella qu'era bruixota la quina'ls prometé que +si li donavan cent lliuras los faria perdre. + +Veus aquí que la vella se n'hi va y'ls diu: --Noys, noyets, quina casa +y jardinet tan bonichs com teniu! no mes'us hi manca d'una cosa y es +un arbre que tinga fullas de tots colors. + +Y dihuen los noys: --Y ahont lo trobariam? + +--Anant al castell de irás y no hi veurás. + +Lo noy pren son farsellet y se'n va á cercarlo; camina que caminarás, +troba un palau, d'ahont n'eixia lo sabi Salomó que n'era cego, lo qui +sentí las petjadas del noy y va cridarlo. + +--Ahont vas noy per eixas terras? + +--Al castell de irás y no hi veurás, á cercar un arbre que te fullas + de tots colors. + +--Qui es que en ton poble't vol tan de be? Ves ab molt cuidado perque + sino't perdrias: veurás en lo castell molts d'arbres tots bonichs y + de tots colors, no'ls toquessis pas, perque sino no'n eixirias mes, + agafa una fulla solsament de un arbre molt sech y lleig que hi ha y + empórtatela, plántala en lo teu hort y tindrás lo que desitjas. + +En sent á mitja nit lo noy arriba al castell, ne veu baixar lo pont, +s'hi fica y encara que tot eran arbres bonichs y hermosos, ne cullí +una fulla d'un de molt sech y lleig y apretá á fugirne. + +--Ira de neu la vella, que'l noy ha tornat y no l'heu fet perdre. + +--Calleune, calleune donas, que si de la una n'ha eixit no ho contará + duas vegadas. + +Li donaren cent lliuras més. + +--Noyets molt estimats, quina casa mes bonica teniu! no mes hi trobo á + faltar una cosa. + +--Y quina es? + +--Un estany d'aigua de tots colors. + +--Y ahont lo trobariam? + +--Al castell de irás y no hi veurás. + +Y lo noy emprengué altre volta lo camí. Y camina que caminarás fins +que troba lo castell de lo sabi Salomó. + +Y est li diu: --Ahont vas noy altra vegada? + +Y diu lo noy: --Al castell de irás y no hi veurás á buscar aigua de +tots colors. + +Y diu lo sabi Salomó: --Ves y en sent á mitja nit baixará lo pont del +castell, hi entrarás y á dins lo jardí veurás en lo estany aigua de +tots colors; no la toquessis pas, omplan un gotet d'una de molt roja +y bruta que hi veurás al bell costat y tórnaten que tindrás lo que +desitjas. + +Lo noy se'n aná, va esperar la mitja nit y quan vejé aigua tan clara y +bonica á dins de l'estany quasi fou tentat de endursen d'ella, mes +recordantse del consell del sabi Salomó n'omplí un got de la tant +bruta y la portá á sa casa. + +--Ira de neu la vella que'l noy ha tornat. + +--Calleune, calleune, donas, que si n'ha tornat duas no'n tornará tres + vegadas. Y li donaren cent lliuras mes. + +--Ay noyets, los tant hermosos, quina casa mes bonica! no'us hi falta + mes que una cosa y es un aucell que refila de tots los cants y te + las plomas de tots colors. + +--Y ahont lo trobariam? + +--Al castell de irás y no hi veurás. + +Lo noy empren camí y troba á lo sabi Salomó que li diu: + +--Ahont vas noy? + +Y diu lo noy: --Al castell de irás y no hi veurás á cercar un aucell +que refili de tots los cants y tingui plomas de tots colors. + +--Ves á lo castell ahont veurás aucells de tots colors y que cantan + tota lley de cants; no n'agafis pas cap d'aquestos, sino un de molt + lleig y arrupit que te las alas caigudas y aquell es lo que + buscas. + +En sent á mitja nit baixa lo pont del castell, lo noy entra á dins y +veu uns aucells tan bonichs y de uns cants tan hermosos, que no +s'recordá del consell del sabi Salomó y ne agafá un. De seguida tot +lo castell va ressonarne y quan fou á la porta del castell quedá +encantat. + +Veus aquí que passan dias y'l noy no venia; sa germana n'era tota +plena d'ansia y per fí deslliberá d'anar á cercarlo. Y camina que +caminarás troba lo sabi Salomó que era cego, mes que ab las petjadas +conegué qui venia. + +--Ahont vas, noya? que no tens por de perdret? + +Y diu la noya: --No'n tinch gota, perque cerco á lo meu germá. + +Y diu lo sabi Salomó: --Ton germá no'm volgué creure y es encantat al +castell de irás y no hi veurás; pera desencantarlo, veshi, espera la +mitja nit que se t'obri la porta, entra á dins y ompla un got d'aigua +de un sot que hi ha vora de aquella, molt térbola y bruta, frega los +polsos á lo teu germá y lo veurás altra volta ab vida; llavoras +agafeu l'aucell qu'ell cercava, qu'es lo mes arrupit y lleig y +fugiune; per lo camí trobareu lo rey y encara que'us convidi no li +prengueu res que lo aucell no'us ho diguia. + +Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va +desencantarse, agafaren l'aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí +van trobarne al rey que fou agradat de sa gentilesa y sels endugué al +palau. Allí los feu assentar á la taula, mes del primer plat que +portaren ni noy ni noya'n volgueren tocar gens pus que l'aucell no'ls +deya res; portaren lo segon y l'aucell saltá á terra, doná tres +picadas y se posá á refilar, per lo qual los noys comensaren á +menjarne. + +Lo rey ne fou tot maravellat, aixi es que no pogué menos de dirloshi: +--Quin aucell mes ben educat que portau! + +Y diuhen los noys: --Mes ho diriau si'l deixesseu parlar. + +--Pus que parlia. + +LLavoras contá l'aucell, primerament tota la feta de la muller del +rey, y las desgracias que per son amor filial li eran esdevingudas; y +despres com aquells que tenia al davant eran los seus fills propis +que va perdre quan era á la guerra y varen esser recullits per un +moliné; que sa muller no n'havia d'alló cap culpa, com que moltas +llágrimas ne duya ploradas, y aixis li aná esplicant la vida dels +noys y com duas donas del poble los volian fer perdre per medi de una +vella. + +Lo rey podeu contá quina alegria, abrassá á los seus fills ab +llágrimas á los ulls, maná traure en seguida á la reyna del peu de la +escala ahont la tenia emparedada, si no es un foradet per entrarhi la +vianda, y á la qual havian tornadas las mans que li foren llevadas, +maná penjar á las duas donas y á la vella que be s'ho mereixian y fou +felis per sempre mes ab la companyia de sos fills y esposa. Foren +tramesos missatjers al pare de la reyna, qui tornava á esser molt +pobre, y lo qui en companyia de las altras duas fillas aná á viure á +la cort de son gendre, sa vellesa passant aixis tranquila y +sossegada. + +## Lo traginer. + +Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los +diumenges y festas de guardar, mentres que l'altre may hi anava, de +lo que'n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no +pas l'altre y que se n'hi mofés á totas horas de la seva devoció y +catxassa. Tan y tan ho feu que'l que complia ab los manaments de la +Iglesia confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per +mes qu'oís missa arribaria primer qu'ell á la posada, baix pena de +entregarli, si perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus +aqui que la missa fou de prou estona pera que, qui la oia arribés +mitja hora mes tart al punt que l'altre. Aixís es, que esclau de la +paraula, no tingué mes remey que donarli tot lo seu cabal y propi. + +Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n'emprengué lo +traginer camí, y camina que caminarás n'arribá á un bosch quan negre +nit se feya, tan ferestech é isart, que n'hi esdevingué por y +s'enfilá á dalt d'un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y +encara no foren las dotze horas quan de tots punts n'isqueren +bruixots y bruixas, y agafant branquillots y llenya seca ne feren una +gran foguerada, al voltant de la quina hi ballaren sardanas ab +estranys crits y cantadas, fins qu'un d'ells posat al mitg de las +cendras aná preguntant á tots quinas eran las malas obras que durant +la semmana havian fetas. + +Un deya que havia rovellat tots los blats d'una masía; altre que havia +foradat la taulada damunt lo llit d'una partera, quan plovia; una +bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet +que'l llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las +sevas, fins que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué +com ella havia fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres +serpents á dins lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan +viure. Totas las demes bruixas s'hi atansaren pera saber com ho havia +fet y quin remey la curaria, y ella'ls digué que era precis pera +guarirla recullir la espuma de set caballs y donarli á beure. + +Lo traginer s'ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan +bruixots y bruixas foren fora, se'n aná en vers lo palau del rey, que +n'era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera +trobar remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no +entenian la malaltia. Lo traginer aixi ho va compendre per las +conversas del poble y encara que mal vestits s'n aná al palau á dir +com ell portava lo remey, mes lo tingueren per alocat y lo feren +tornar enrera. Per fi tant va perfidiejarne que'l deixaren entrar y +demaná fessen corre set caballs tan com poguessen fins á desbocarlos, +arreplegá quan ho foren tota la bromera que llensavan y la portá á la +filla de la reyna. Esta en cap manera volia beure la dita escuma +d'asco que li feya, mes com de posarsen una mica á la boca, de tan +que n'era pregada, vejes que li resurtis be, pus per sa boca n'eixí +una serp molt grossa, se la begué tota y n'escupí las serps que en +son cos tenia. + +Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li +complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la +filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á +eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho +y per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva +parentela, que volian coneixela. + +Lo traginer se'n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé +un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell +que li preguntá que feya y'l qu'escoltava li digué com desde allí +sentia que en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo +anar á cercar la seva parentela y qu'era precís matarlo. + +Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren +junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l'altre, +respiranthi, feya volar tot lo qu'era á duas lleguas. Lo traginer li +pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres +companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n'estava +cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n'hi rigueren y li +preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de +resposta qu'era tota per ell y encara n'hi havia poca, y en aixó +comensá de menjar qu'en pochs moments no'n deixá gens ni mica. Lo +traginer ne fou agradat y li digué com ne anava per ordre del rey á +cercar la seva parentela y que si ell ne volia esser li agrahiría. Y +ne foren ja prou y se'n anaren en vers lo palau del rey. + +Mes en aixó lo que tot ho sentia va aturarse y al cap d'una mica digué +com en lo palau, sabent la tornada del traginer deslliberavan de +ferlo perdre, á qual fi feyan aparellar un regiment de caballería +pera que no's pogués escapar en cap manera. Com d'efecte, á la poca +estona vejeren una grossa polsaguera y despres gran munió de +caballería qu'anava cap á ells. Llavoras l'altre company se tapá un +forat de nas y comensá á bufar y tota la caballeria á volar per +l'ayre que donava llástima; los uns queyan per dalt de las montanyas, +los altres en los rius y tots d'así d'enllá, sols un ne deixaren +quiet, pera que anés á dir al rey com á n'ells res los espantava y +que anavan á complir la seva promesa. + +Y anaren caminant fins que foren al palau en lo quin n'estava'l rey +tot enujat, mes vejent que no podia tréuresels del davant, va fer +veure que'ls volia afalagar y'ls feu guarnir una taula de totas +viandas pera que menjessin, posantloshi per obligació que tenian que +acabarse tot lo que's dugués á taula, baix pena de morirne si ne +deixavan gens ni mica. Y doná ordre á n'els criats que portessin +tanta vianda com poguessin, de modo que may s'acabés. Los quatre +companys comensaren de menjar y á poch ja s'estranyaren de tanta +vianda, mes coneixent prompte la treta, lo qui trobaren menjantse'l +bou, comensá á menjar de tal manera que ni'ls criats eran prou pera +donarli l'abast, ni hi havia prou vianda en la casa, de modo que quan +lo rey hi aná creyentse trobarlos á tots cansats y sens pogue mes, +los trobá tots alegres demanantli mes menjar. Llavoras conegué que no +hi havia remey y que era inutil tota oposició y doná á lo traginer la +seva filla. + +Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota la +terra. Y un dia que's passejava ne vejé uns traginers ab los quins +anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná +compareixe á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo +traginer, mes tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li +digué si'l coneixia y com lo traginer li digués que no, li esplicá +com era l'altre traginer company seu que anava á missa los diumenges +y festas de guardar y que d'aixó li venia lo esser rey de tota +aquella terra. + +## Lo fill del pescador. + +A la platja de Tarragona hi vivia un pescador de tans pochs cabals, +que no tenia res pera mantenir á la seva familia, que era prou dolor +de la seva ánima. Mes un dia se'n va anar á la bora de la mar y +despres de molta estona de pescarne, ne va treure un peix molt gros y +de lluenta escata quin li va demanar per favor la vida. Y encara +que'l pescador no hi venia gaire be, per fi va concedirli y'l peix +que li diu: --Torna á tirar la trema á la mar, y tindrás mes peix del +que no voldrias, mes tens de prometrem de portarme demá al matí +aquell que't surti á rebre y jo't prometo per ma part ferte mes rich +que no pas home que en la terra sia. + +Y'l pescador li va prometre, com que pensá qu'eixiria á rebrel lo +gosset que cada dia ho feya y encara que molt l'estimava feu +pensament de que aixís no li caldria passar mes angunias y miserias. +Y lo peix torná á la mar y lo pescador tanta pesca ne va treure que +ni gaire be sabia com durla. + +Y tot content se'n va anar cap á casa sua, mes quan fou un xiquet +lluny en lloch del gos com se pensava, ne trobá á lo seu fill que +anguniós per la seva tardansa venia á veure si li era succehida +alguna cosa. + +Y veus aquí que lo bon home s'en desesperava y resolgué no anar mes á +pescarne per por que li sortís lo peix y li demanés de la sua +promesa. Mes al cap d'algun temps vejent que no tenia res pera menjar +li fou precis tornarhi y se'n aná á un lloch ben lluny y apartat del +de la primera vegada. + +Mes tantost fou tirar al mar la trema, com eixirli lo peix á demanarli +de la sua paraula, y ell se'n torná molt trist á casa seva y l'endemá +fou lo mateix y aixís molts y molts dias, fins y á tant que lo seu +fill li'n pregá li fes mercé de contarli lo motiu de la seva +tristesa. + +Y'l pare vejent que no tenia altre remey li esplicá tot lo que passat +li havia. + +Y diuli lo fill: --Pare, no tingueu por per mí, ni passeu per mí +penas, que jo hi aniré content mentres sapia que vos y la mare sou +felissos. + +Y aixis dihent, pare y fill se'n anaren á la platja y tantost hi +arrivaren vejeren duas naus molt bellas, ab las velas aparelladas y +lo peix tot content qu'eixia á rebrels. Y diulos. + +--Jo vos prometo que tots dos sereu felissos. + +Y mostrá al noy que pujés á dalt d'una de las naus, y va desapareixe. + +Y lo fill prenent comiat del seu pare ab molta tristesa, pujá dalt de +la nau y la nau pren vela, que comensa de llunyarse, y tan depressa, +que al poch temps perdé de vista la seva platja y fins la terra +tota. + +Y arrivá á un palau molt bell, mes tot sol que ningú s'hi veya, y com +havia molt temps que no havia pres cosa alguna, ell que diu, com +aixís li era encomanat per lo peix. + +--Ay Deu, si fos á casa jo menjaria. + +Y tantost ho hagué dit, trobá una taula molt ben aparellada y quan +hagué sopat diu: --Ay Deu, si fos á casa jo trobaria llit y +dormiria. + +Y tantost vejé una ma negra ab una atxa encesa que'l va acompanyar á +una cambra molt gentil y bella, en la quina hi havia un llit que res +hi mancava y ell s'hi ficá. Quan veus aquí que al cap d'una estona, +sent trepitg en la cambra y que s'atansavan dret al llit ahont era y +sent soroll com d'una persona que's despulla y que's ficava en son +llit y ell no digué res. Y cada nit era la mateixa cosa. Mes ell +comensá d'entristirse y tan trist va posarse, que la ma negra que'l +servia, li digué qu'era lo que li donava pena, si era que li mancava +alguna cosa. + +Y diu ell: --Res me manca con no sian novas dels meus pares. + +Y responli la ma: --No'n tingues d'aixó cap quimera puig estant ben +bons y son felissos. + +Mes ell tenia moltas ganas de sapigué qui era que ab ell dormia y +encara estava mes trist y diu un dia. + +--Ay Deu, si fos á casa meva jo veuria á los meus pares. + +Y diu la ma negra: --Jo be t'hi deixaria anar com tu'm prometesses de +tornarne y de no deixarte tocar ni besar per ningú, mes que fossen +los teus pares. + +Y ell li'n doná paraula y á l'endemá al matí quan fou á vestirse en +lloch de las sevas robas ne trobá un vestit de molt bona roba ab una +espasa tota guarnida de diamants y esmeraldas y quan fou vestit se'n +aná á la mar y trobá tres naus molt ben aparelladas en una de las +quals s'hi ficá y lo transportaren á la platja de Tarragona. + +Quan fou allí se'n aná en vers la casa de sos pares, mes ningú hi +havia, y preguntant, preguntant los trobá en una casa que pareixia +palau de fadas, de tan bella y rica qu'era. Y tantost lo vejé la seva +mare que hi va corre per abrassarlo, mes ell trayentse la espasa, li +diu: + +--Senyora y mare mia: no'm toquesseu pas, puig som fet jurament de + matar á qualsevulla que se'm atansés encara que fossen los mateixos + meus pares. + +Y veus aquí que la seva mare hagué gran desitg de saber lo secret del +fill seu y no pará fins y á tant que li feu esplicar tot lo que +esdevingut li havia. Y quan tot li hagué dit, diu ella: + +--Jo posaré en ta butxaca esca y pedra foguera y una candeleta y + d'aqueix modo tu podrás sapigué qui en lo teu llit s'hi fica. + +Y al cap de tres dias, lo noy se'n torna al port y troba las tres naus +ab velas negras, y ficantse ell dins prengueren vela per entre fortas +onadas. Y en arrivant al palau feu com solia fer los altres dias y +tantost coneguè que lo qui era ab ell al llit, ja ne dormia, pica la +pedra ab l'esca y encengué la candela y vejé una dama tan hermosa á +son costat dormida, que de tan maravellat que'n fou tot mirantsela li +caigué una gota de cera al pit de la donzella; la qual va despertarse +desseguida y n'arrencá ab un gran sospir. Y tot desseguida va +sentirne per lo palau un gran soroll que tot ressonava y'l castell +comensá á tremolarne tan que pareixia que anava á caure. + +Y diuli la donzella: + +--Ay pobret de tu y pobre de mí, que lo gegant que'm té encantada en + aquest castell, m' ha ohit y ara ve y voldrá matarte. Y + despenjantse del coll una vareta li diu: + +--Si't pots amagar aquest bastonet qu'ell no te'l vegi't salvarás y si + volguesses també podrias desencantarme. + +Y diu ell: --Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só +encar que'm costia la vida. + +Y diuli ella: --Pus que així ho vols, que Deu t'ho pagui, y ab la sua +ajuda surtis en be de totas cuitas de las quinas te salvará també +aquesta vareta, que ni tu ni'ls que ab tu vagin, podran pendre mal +ni'ls podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols desencantarme, +vesten al cim del pich mes alt d'una montanya que veurás prop de la +mar salada, en lo qual pich ne trobarás una serp verinosa y si pots +tenir un pa calent, lo quin ruixarás ab un got de vi, tírali en lo +cap al mateix temps que tú darás un bes á una donzella, y la serp ne +quedará morta y tú li traurás un carboncle que porta al mitg del +front y me'l durás; y al mateix temps te'n dono ab aquesta vareta, la +virtut que tan bon punt digas: Deu y formiga,'t tornarás formiga, y +tan bon punt digas: Deu y colom, te'n tornarás colom, y tan bon punt +digas: Deu y home, serás home. + +Y á tot aixó sentia's ja lo gegant aprop que feya uns grans bufechs de +rabia, y entrant en la cambra, agafá lo jovencel, lo portá á lo mes +alt del castell y lo tirá á un bosch molt isart y fondo, fondo, que +n'era tot poblat de bestias feras, pera que'l devoressen, mes cap lo +tocava. Y ell que comensa á caminar, y camina que caminarás, arriva á +una casa y demana si volian recullirlo, y l'amo li diu: --Que sí, que +havian menester pastor pera guardarne sas ovellas. + +Y al sendemá al matí li digueren, que se'n anés á pasturarlas, que ho +podia fer per tot allí ahont volgués menos en una montanya de bora la +mar salada, perque hi havia una serpent que las devorava totas. Y ell +que quan ho sentí tot dret se'n va anar cap á ella. + +Mes vetaqui que en la casa repararen que las ovellas se feyan molt +grassas y tractaren de saber ahont las portava y habentlo seguit +l'amo pera espiarlo veu que s'encamina cap á la montanya de la +serpent, que era molt gemada, y que aquella en lloch de menjarse las +ovellas, s'amagava ab uns grans crits de rabia y al mateix temps ohí +que lo pastor li deya: + +--Ay si tenia un pa calent, un got de vi y lo bes de una donzella. + +Y ell que se'n va anar cap á casa seva y ho contá á sa familia y diu á +la seva filla, la quina era molt hermosa. + +--Tu hi podrias anar que despres ja't casariam ab ell y tal volta + moriria aqueixa serp que tan de mal nos feya en las ovellas. Y la + noya que era molt agradada del pastor se n'hi aná molt contenta y + li dona lo pa calent y lo got de vi. Y tan bon punt ell tingué tot + aixó se'n aná á trobar la serpent, li tira'l pa ruixat, fa un bes á + la noya y mort aquella ab grans extremituts de rabia, y li treu lo + carboncle. + +Y veus aquí que á las horas se'n volgué anar de la casa dels seus +amos, mes eixos no ho volian, puig que desitjavan casarlo ab la seva +filla, de aquí es que esdevingueren unas grans rahons y barallas y lo +tancaren y barraren en una cambra perque no pogués fugirne y aixís +com se veu sol, ell que diu: + +--Deu y formiga. + +Y tornantse formiga passa per sota la porta y puja á la finestra y +allí diu: + +--Deu y colom. Y vola que volarás que no va pararne fins al palau, y + en lo palau se'n aná á la cambra de la princesa y + +--Deu y home. Y fou home, y quan vingué la nit sentí altra volta rumor + de passos y soroll com d'una persona que's despulla y que's ficava + en son llit y ell que va dressarse y crida á la donzella qu'era una + princesa y li dona lo carboncle. Y ella se'n va anar per uns grans + soterranis y corredors cap á la cambra del gegant, que dormia, li + clavá'l carboncle al mitg del cap que'l deixá mort y'l palau va + desencantarse y ells dos se'n maridaren y'n foren per sempre mes + felissos. + +## Lo beneyt. + +Veus aquí que una vegada era una mare que'n tenia un fill molt beneyt +y tonto de qui no podia servirsen per res, y com un dia tingués tot +lo seu blat al molí y li fos menester una poca de farina pera +pastarne, hi enviá al xicot y pera qué no fes cap disbarat li digué +avans d'anarsen: +--Ves repetint sempre: --tres quartans, tres quartans, tres quartans. + +Y'l xicot marxa y tot lo camí anava dihent, fins que trobá uns pagesos +que segavan y'l xicot s'aturá á mirarsho, tot encantat, sempre dihent +per no olvidarsen: --Tres quartans, tres quartans... Y tan y tan ho +va dir mirantlos sempre, que'ls que segavan van presumirse qu'anava +per ells, y que se'n burlava desitjant que no cullissin mes que tres +quartans de blat, de lo qual se'n cremaren tant que no podentse +aguantar mes, van aplasonarlo que ni bo lo van deixár pera las +bestias. Y'l xicot tot aturdit y gemegantne,'ls hi va +preguntar: --Com doncas tenia que dir. --Y ells li van respondre. + +--En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. + +Y'l xicot tot plorant se'n aná murmurant sempre: + +--En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. Fins que + trobá una casa ahont treyan un mort, y'l xicot curiós com era, s'hi + embobá, repetint sempre: --En aqueixa casa cada any mil, cada any + mil, cada any mil. + +Los de la casa primer no'n feyan cas, com que ab lo dolor ni menos +se'n adonavan, mes tant y tant ho van sentir y veure que'l xicot may +parava de murmurarho ab cara de ensa y mofa, que's van creure que +se'n burlava y plif, plaf, l'assarronaren tan com pogueren. Y'l xicot +tot aturdit los hi preguntá: + +--Donchs, com tinch de dir? + +--Ni un ni cap. + +Y'l xicot se'n aná tot dihent: --Ni un ni cap; ni un ni cap. + +Fins que'n trobá una fanguera ahont un pobre pagés hi tenia enfangats +una pila de porchs, que per mes que feya no'ls podia traure de cap +modo. + +Veus aquí que hi arriba'l xicot tot dihent: --Ni un, ni cap; ni un ni +cap; ni un ni cap. Ah caramba! ho sent lo pagés, prou cremat que +n'estava y't veu aquell xicot allí aturat que anava fent tal +cantarella, s'hi gira, l'agafa y plantofada va y plantofada ve que'l +deixá encés y macat com un bitxo dels rabiosos. + +Y'l xicot tot plorant va preguntarli: + +--Donchs, com ho tinch de dir? + +--Despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre. Y'l xicot se'n va + anar tot dihent: --Despres de l'un l'altre; despres de l'un + l'altre. + +Quan veus aqui que't troba un borni per lo mateix camí que feya, que +comensant á sentir detras seu: + +--despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre y que may aqueixa + cansó parava,'s gira y veyent aquell xicot que també va aturarse + tot mirantlo, repetint sempre la mateixa cosa, ¿no's cregué + qu'anava per ell? l'agafa y li arrima un jaco del que se'n podia + recordar per tota la seva vida. + +Y'l xicot ja quasi no sabia que dirne, ni lo que li pasava, y tot +aturdit y malmés va arrivarne al molí, ahont ab prou feinas va sabé +dir lo que volia; per fí li donaren los tres quartans de blat molt ó +farina y carregantsel al coll, se'n vá anar cap á casa seva. Mes com +per anarhi se baixava una costa y feya un vent molt fort y'l sach +pesava tant, y's veya á casa seva, ell que va pensar; qu'ets burro +d'anar carregat d'eixa manera, val mes que li deixis anar per ella +tota sola la farina á casa y tu no't cansarás. Y del dit y al fet, ne +deslliga'l sach y deixa anar la farina, que ab un moment va esser +desapareguda. Y tot cofoy y alegre, se'n va anar cap á casa seva. + +La mare feya ja estona que l'esperava y aixis es que tot desseguida +que'l va veure, hi va corre mes que depressa, mes no veyent la +farina, tota estranyada li va preguntar qu'n'havia feta d'ella. + +Y'l xicot que diu: + +--Ay, ay, que no es vinguda? l'he enviada ab lo vent perque aixís la + tinguesseu mes aviat y á mi no'm pesés tant com pesava. + +Y allavoras la mare comprengué com no's pot may fiar d'un ximple y com +mercé á n'aixó se quedava sense diners, ni dinadas, més ab los jacos +que son fill rebut havia. + +## Las tres taronjas del amor. + +Veus aquí que era un rey, que tenia un fill, lo qui va demanarli si'l +dexaria aná á cercar las tres taronjas del amor. Y encara que al pare +li recava, li'n doná llicencia, y'l noy emprengué camí, camina que +caminarás fins á esser á una casa, ahont preguntá al amo, si li'n +donaria rahó d'ahont eran las tres taronjas del amor que cercava. +Cosa á la qual no pogué tornar resposta l'home, més li digué que anés +seguint y que trobaria una casa, qu'era del seu germá, que li +dirian. + +Y'l noy content de la resposta, camina que caminarás, arriba á la casa +en la quina l'amo li diu, que entrés á la seva horta ahont hi veuria +un gegant qu'era qui guardava las tres taronjas del amor, que si'l +veya ab los ulls tancats no s'hi acostés pas, perque era senyal de +que'n vetllava, mes que si'l vejés ab los ulls oberts ja podia +atansarshi y pendre las tres taronjas, perque era senyal de que'n +dormia. + +Lo noy ho feu y acostanshi poch á poquet, va veure á lo gegant ab los +ulls ben oberts, de manera que aná á pendre las tres taronjas, y +desseguida's despertá'l gegant que feya por y comensá á corre detras +del noy, que sort de las sevas camas ó sino no podia lliurarsen. + +Y quan tingué las taronjas y fou lluny del gegant, pe'l camí de casa +seva, ell que pensa, --ne podrias obrir una-- y tan bon punt ho feu, +n'hi surt una dama hermosa y bella que li demaná un got d'aigua pera +referse; mes ell no'n tenia gens y la dama restá morta. + +Ell que segueix son camí tot ple de tristesa y al cap de una estona, +pensa, --obran un'altre-- y aixís que ho fa, li surt de dins una dama +que si aquella era hermosa, encara mes ho era aquesta y li diu que's +casará ab ell, mes que li dongui un xich d'aigua pera referse. + +Y'l pobre princep no li pot donar, que no'n tenia, y li queda morta la +dama. + +Y ell que segueix son camí ab lo cor plé de pena, y pensa --obra la +darrera-- mes perque no li succehis lo de las altres, espera á esser +á una font y tan tost obra la taronja, que li surt una gentil +senyora, qui li'n demana aigua. Y'l princep n'hi dona y's refá +aquella y mostrá esser com no n'hi haje en la terra, que'n fou tot +maravellat lo princep, y li demaná s'esperés allí una miqueta mentres +ell aniria á cercar las carrossas de casa seva pera durla com +pertocava. + +Y veus aquí que quan sigué fora, s'ensopegá que anés á cercar aigua +una gitana, qu'era tota lletja y negre, y la quina com hi vejés +enmirallada una cara tan bonica com la de la senyora,'s va creure +qu'era la seva, y trobantse tan hermosa ella que diu: --Tan bonica y +aná á la font?-- y trenca'ls cantis. Y al ferho te veu á la dama, que +sentadeta aprop la font se pentinava, y coneixent la seva cara que +s'hi enmirallava, tota plena d'enveja li digué, que si volia la +ajudaria, y la dama hi vingué be com que res ne maliciava. + +Y la gitana l'aná pentinant, pentinant, fins que de cop li clava un +gros parpal al cap, y la dama's torna un aucell que pe'l bosch +volava. Y veus aquí que en aixo torna lo princep, y la gitana s'era +posada los vestits de la senyora, y quan lo princep la veu, ne fou +tot admirat y li pregunta com s'era tornada d'aquella manera. + +Y ella que li diu: --Sol y serena fan torná á la gent morena. + +Lo princep la pujá á la carrossa y se'n anaren en vers lo palau, en lo +quin tots ja'ls esperavan y era aparellada una bona taula. Y'ls pares +preguntavan com s'era tornada tan negre, si'ls hi havia dit que n'era +hermosa y blanca. Mes la gitana sempre deya: --Sol y serena fan torná +á la gent morena. + +En aixó's posaren á taula y un aucellet que havia anat seguint la +carrossa, se'n aná al plat que tenia al davant lo princep, com si li +volgués pendre de lo qu'ell menjava. Y'l princep n'era tot sorprés y +preguntava d'ahont n'era sortit aquell aucell, cosa que ningú sabia +dirli, mes ell volava, volava, atansantse al cap de la jitana com si +volgués picarlo y aprés se'n tornava ab lo princep, lo quin comensá +de ferli festas y amanyagarlo y tant ho feu que passantli la ma pe'l +cap, se'n adoná d'un gros parpal que li eixia y ell que li arrenca, +y'l aucell se torna la gentil senyora, tan guapa y bella com lo +princep la havia trovada. De seguida li feu esplicar com era estada +aquella mudansa, y sapigut lo cas maná penjar á la gitana que may mes +se parlá d'ella y'l princep se casá ab la dama ab gran contento y +joya de sos pares. + +## Blancaflor. + +Una vegada eran dos gegants molt richs y poderosos, los qui tenian +tres fillas, de las quals una era la mes gran, l'altre la mitjana y +l'altre la mes petita de totas, qu'era hermosa com un sol y +s'anomenava Blancaflor. + +Y veus aquí que s'ensopegá á passar per allí un princep d'una vehina +terra, qui fou tan agradat de la noya, que ab consentiment seu aná á +demanarla á los seus pares, quins no volgueren darli per avorrida que +la tenian, lo qual era per la enveja de sas germanas, que sempre la +posavan mal davant sos pares. + +Per aixó, lo princep no va cedirne y vejent los gegants que tan +perfidiejava, van dirli, que li donarian una de sas fillas, la +qu'ells volguessin, mes que avans, tenia de fer qu'un bosch molt +espes que hi havia, se tornés conreu, y en ell hi nasqués blat, y lo +blat fes espiga, y lo segués y despres de batut y ben garbellat, +portés á l'endemá al matí lo gra á sas golfas. + +Lo princep ne fou tot espantat y trist, mes n'aná á trobar á +Blancaflor, la quina va dir: No t'espantis, aquí tens un canó +d'agullas, ves al bosch y escámpalas ben escampadas; de cada una +n'eixirá un home y mentres uns homes tallarán lo bosch, los altres +sembrarán lo blat, lo segarán los altres y vindrá la batuda, y demá +al matí tindrás tot lo gra á las golfas dels pares. + +Y del dit al fet, semblava alló que tota la terra era moguda per +ajudar al princep; ¡quin anar y venir d'homes! los gegants no sabian +lo que'ls passava, mes com eran fellons digueren: + +--No tindrás cap de nostras fillas si demá al mati no'ns portas + l'anell que va perdre la nostra avia en lo fondo de la mar. + +Lo princep torná á quedar mut de pena, va anarho á dir á sa enamorada, +mes eixa va dirli: --No t'espantis pas. Y agafa una áliga y li diu: + +--Aliga, la bona áliga, si'ns volguesses dur á cercar l'anell de + l'avia. + +Y diu l'áliga: --Si que'us hi duré mes, haveu de tenirme carn pera +sempre que'us ne demania que, si me'n faltava cauriam tots al mar +y'ns ofegariam. + +La princesa n'agafa un bé, pujan damunt de l'áliga y vola que volarás +mar enllá, mar enllá fins que vejeren una illa, mes l'áliga havia +demanada tanta de carn, que gaire be no'n tenian y'l defalliment +comensava ja á esmortuir lo vol de sas inmensas alas. + +--Doneume mes carn.-- Y'ls enamorats no sabian com ferho. + +--Aliga, la bona áliga, fes un esfors que ja som á la illa. Y á la + illa trobaren un pastor, á qui compraren un anyell y revifaren á la + áliga. Y digué Blancaflor al princep: + +--Agafa dos gibrells, y trinxam ben trinxada, que no tingas por, que + jo ja tornaré á viure; á l'un gibrell hi tirarás la sanch y á + l'altre la carn meva, mes tente compte que ni de la una ni de + l'altre te'n caigui mica al aigua, que sino despres me faltaria; + acabat tiras la sanch dins d'una ampolla y ficas la carn á dins + d'un'altre y las duas ampollas las tiras á lo mes profundo del + mar. + +Lo princep va ferho tot com ella deya y las ampollas anaren dins del +mar, que tota va abrahonarse. Al cap d'una estona, tota gentil y pura +n'isqué la princesa del mitj de las onadas, á la ma l'anell de la +seva avia, tot ple de rubins y pedras, sino que á n'ella li mancava +un bossinet del dit xich de la ma dreta, per haver caiguda una gota +de sanch á terra quan lo princep la trinxava. + +Pujaren altra volta damunt de l'áliga, y l'áliga vola que volarás, mar +enllá, mar enllá, fins que foren á la terra seva, en la quina los +gegants en cap manera volian creure lo que veyan. Y digueren al +princep, +--no't donarem cap filla, sino dómas lo caball ferestech de la + establa. + +Lo princep vejé altra volta perduda la seva sort, mes Blancaflor va +dirli: + +--Lo caball es lo meu pare, la sella es la meva mare, los esperons mas + germanas y jo so la brida; tenli aqueixa sempre ben forta y menal + com vulguis, sino, li donas bastonadas fins que sigui ben domat, + mes ab molt cuidado de que cap cop toquia á la brida. + +Lo princep monta á caball y eix se li encabritola; pega tirada d'assí, +pega tirada d'allá y salts y cossas, que'l princep no pogué menos de +bastonejarlo, fins que'l tingué ben domat. Llavoras lo presenta al +pare qui estava tot cruixit y treya foch pe'ls caixals. + +--Aquí hi ha algú que sap mes que no pas nosaltres, y jo'l tinch de + matar. T' he promés una de mas fillas, mes no sabrás quina trias, + las tres treurán la ma per la carbonera y aquella de la qual + toquias la má, aquella será la tua esposa. + +Lo princep ne fou tot trist pus vejé que no sabria endevinar la ma de +Blancaflor, mes esta va dirli: + +--Palpa las tres mans per damunt lo guant y aquella ma que hi trobias + á mancarne un trosset de dit, estírala, que será la meva. Y aixís + ho feu lo princep y fou Blancaflor la escullida. + +Quan lo gegant ho vejé, furiós de rabia deslliberá de matar al princep +y á sa avorrida filla, mes eixos ho entengueren y determinaren fugir, +pera lo qual ne agafaren dos bots, los ompliren de vi y sucre y los +posaren en los respectius llits de cada un d'ells dos: despres digué +Blancaflor al princep: + +--Ves á la establa y agafa de tres caballs molt magres que hi ha, lo + mes flach y dolent; no t'enganyessis pas, perque sino'n seriam + perduts. + +Se'n aná lo princep á la establa, mes vejent que'l caball mes magre +era tant y tant malmés que ni gaire be's tenia, pensá qu'era +impossible que ab aquell caball poguessin fugir y prengué lo quin era +un xich menos magre qu'aquell. Lo qual aixís que vejé la princesa ne +fou tota malcontenta pus no's vejé del tot salvada. + +--Pobres de nosaltres que has fet! dels tres caballs magres, lo que + has dut corre tant com lo vent, l'altre com lo llamp, y lo mes + magre y dolent de tots com lo pensament, aixís que'l meu pare quan + se'n adoni nos atrapará desseguida ab aquest ultim cavall. + +Mes per aixó muntaren, Blancaflor llensá tres escupinadas en terra y +apretaren á fugir á mes corre. + +Al esser la nit los gegants y sas duas fillas ne prengueren punyals +pera matarne á Blancaflor y'l princep. --Blancaflor..., cridavan, y +las escupinadas responian: + +--Que mana? + +--Encara está desperta... + +Al cap d'una estona tornaren á cridar. + +--Blancaflor.-- Y las escupinadas: + +--Que mana? + +Mes com aquellas s'anavan aixugant, eran cada volta mes foscas, fins +que s'aixugaren del tot y ja no respongueren. + +--Ara dorman.-- Y's ficaren en la cambra de la noya, y pegaren + punyalada, mes com tot saltá d'esquitxos, digueren. --Quina sanch + mes dolsa que tenian! + +Quan fou l'endemá al matí anaren á cercar los morts, mes quina no fou +sa rabia y sorpresa al veures la tal burla! + +--Noya, la mes gran, vejas quin caball se'n han endut de la establa. + +--Pare,'l que corra com lo vent. + +--Donchs ja estem salvats, puja á caball y ves á perseguirlos. + +La noya puja á cavall del que corria con lo pensament, aixís que tan +aviat fou pensat volerlos atrapar com atraparlos. + +--Ay Blancaflor, que vé ta germana gran y ja'ns atrapa. + +--No t'espantis, aqui'n tens un anell d'or, tiral á terra quan ja + gaire be'ns tingui y'n sortirá una capella; jo seré la Mare de Deu + y tu lo sagristá, que'n tocarás á missa y á totas las preguntas + que't fassi, li contestarás: --Lo capellá va á sortir, la missa á + comensarse. + +--Hermitá, bon hermitá, hauriau vist passar per aquí un jove y una + noya que fugian? + +--Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse. + +--No'us dich aixó, sino si hauriau vist passar un jove y una noya que + fugian. + +--Lo capellá va á sortir, la misa á comensarse. + +Y la noya tota enujada, vejent que no'n podia traure res, va +entornarsen al castell del seu pare. + +--Veshi tu la mitjana, á veure si també t'escaparán. + +--Ay Blancaflor, l'altre germana ja'ns atrapa. + +--Tira aquest meu xal á terra y jo'm tornaré cistella en la quina hi + haurá peras, y tu las vendrás. Mes á tot lo que't preguntin, + respon: +--Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch. + +Y n'arriba la mitjana. + +--Me voldriau dir lo bon home, si per aqui hauriau vist passar un jove + y una noya que' anavan fugint? + +--Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch. + +--No, lo bon home, no'us duch aixó, sino si hauriau vist un jove y una + noya qu'anavan fugint. + +--Que aqueixas van á quatre y aqueixas van á cinch. + +--Y no poguentne treure res mes, la noya s'entorná. + +Lo gegant quan la vejé també sola, montá á cavall desseguida y al +instant los va atrapar. + +--Ay Blancaflor, ara si qu'estem perduts qu'es ton pare qui'ns + atrapa. + +--Tira aqueixa pinta d'or á terra y n'eixirá un gran foch. + +Quan lo gegant los assolia tiraren la pinta á terra, mes con lo +pensament atravessa també'l foch prompte torná á conseguirlos. + +--Blancaflor que'n som perduts, altre volta torna ton pare á esser + aquí. + +Ella que's treu una xinel·la y li diu: --Quan nos vagia á agafar, tira +la xinel·la á terra y n'eixirá un gran mar. + +Y sortí la mar y ells á l'altre banda y encara que lo pensament +travessa també'l mar, com ja eran als Estats del Princep, lo gegant +no hi pogué res. + +Y Blancaflor y'l princep s'enmaridaren y foren molt felissos, +visquentne molts anys. + +## La ventafochs. + +Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut +una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las +pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya +la Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas +y ben vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar +molt ben vestidas. + +La Cendrosa á qui deyan també la Ventafochs per la feyna que sempre li +feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las +altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya +lo que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que +l'esclofollés mentres sa madrastra y germanas eran fora y per mes que +treballava may se li acabava la tasca, com que la pobreta's posá á +plorar. Y veus aquí qu'en mitj del plor se li aparegué una vella, +velleta, que li doná una ametlla y's posá á fer la seva feyna. La +Cendrosa trenca la ametlla y's trova ab un vestit d'or que tot ho +relluhia. Se'n va á missa y tothom se la mirava, fins lo fill del rey +que s'era prendat de tanta gentilesa, y un xich avans de acabar se'n +va cap á casa seva y's posa lo vestit de Cendrosa. + +Arriban la madrastra y germanas y comensaren á dirli: + +--Haguessis vingut á missa! quina noya tan hermosa hi haurias vist, ab + un vestit d'or que tot relluhia! Y ella'ls deya: --Potsé si, potsé + no, potsé si qu'era jo. + +--Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá fochs. --y la feren anar á la + cendrera. + +Al sendemá li donaren per feyna lo pelar tota una saca de monjetas; la +noya s'ho posa á fer y may acabava, com que's posá tota trista, mes +veus aqui que se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una +avellana y's posá á fer de la seva feyna, y ella que la trenca y's +trova un vestit tot de plata qu'encantava. + +Sel posa y se'n va á passeig, que tothom n'era admirat, fins lo fill +del rey que la va coneixe y no sabia deseixirsen, y que quan ella va +fugir cap á casa seva, maná á sos patjes que per tot arreu la +cerquessin, tant li agradava. + +Quan arribaren sa madrastra y germanas, tot era dirli: + +--Si haguessis vingut á passeig! quina noya haurias vist ab un vestit + de plata qu'encantava! Y ella'ls deya: --Potsé si, potsé no, potsé + si qu'era jo. --Arri allá la Ventafochs, valdria mes que te'n + anessis á la cendrera. + +Al altre dia li donaren un sach d'arros perque'l triés mentres fossin +fora y se'n anaren al ball que'l fill del rey donava. La Cendrosa +vejentse ab tanta feyna li vingueren las llágrimas als ulls quan de +sobte se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una nou y's +posá á fer la seva tasca. + +La noya trenca la nou y li surt un vestit tot de campanetas; se'l posa +y se'n va cap al sarau del fill del rey, ahont així que hi va entrar, +totas las damas se moriren d'enveja, mes lo fill del rey la va +coneixe desseguida y en tota la nit gaire be no va deixarla, com que +sempre hi va ballarhi. + +Veus aquí que tant y tant ho va ferho y ella tant y tant be hi estava +que sens'adonarsen se va trobar que finia la festa y no tingué mes +remey qu'apretarne á corre y ab prou feynas arribar á casa seva. + +Sa madrastra y germanas, tot era dirli: + +--Si haguessis estat al ball! quina noya tan hermosa ab un vestit de + campanetas haurias vista. + +Y ella'ls contestava: --Potsé si, potsé no, potsé si qu'era jo. + +--Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá'l foch. + +Mes veus aquí que ab la pressa qu'era fujida, per la escala li caigué +una xinel·la de cristall que no's pogué entretenir á cullirla y +que'ls criats van trobarne. La van donar al fill del rey, qui +coneixent que seria de la noya, va manar fer un pregó de que's +casaria ab aquella á qui vingués bé la xinel·la. + +Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita, +y'ls patjes anavan de casa en casa, sens trobar de qui era. Per fi +arribaren á la de la Ventafochs y demanadas las noyas que hi havia, +eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la xinel·la, +y ja quasi se'n anavan quan un d'ells preguntá si hi havia alguna +altre noya y si be la madrastra'ls digué que be hi era, mes qu'era +inutil probarli, perque may se movia de la cendrera, los patjes la +feren sortir y li emprobaren la xinel·la, la qual li venia tant y +tant be que tot desseguida coneixeren qu'era d'ella y la dugueren +devant del fill del rey, qui la va reconeixe y's casá ab ella. + +## La perera. + +Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava +unas peras tan grossas y bonas com no n'hi hagués d'altres en la +terra. Mes cada nit se'n trobavan á faltar una que no sabian com +podia esser. Per lo qual foren de parer d'anar á vetllarlas y se n'hi +aná lo fill mes gran, y + +Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era. + +Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era, +mes la son lo vencia y s'adorm. + +Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era. + +Ell que se'n torna á casa seva,'ls hi esplica y'l mitjá diu: --Ja hi +aniré jo. Y á la nit següent va anarsenhi, y + +Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era. + +Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; +mes la son lo vencia y s'endormisca. + +Tocan las dotze, s'alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi +era. Y se'n va á casa seva y'l germá petit que diu: --Ja hi aniré +jo. --Y va anarsenhi. + +Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era. + +Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y +la son lo vencia, mes ell vetlla. + +Tocan las dotze, y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre, +que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense +perdrel may de vista, fins que veu que's fica dins un pou tan fondo, +que feya feredat sols de mirarlo, y s'entorna á casa seva que ja +estavan ab molta d'ansia,'ls hi conta qui era'l que'ls prenia las +peras y ahont s'amagava, y tots junts van anarsen per si podian +matarlo. + +Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren +ab una corda, mes encara no era á mitj pou, va tocar la campaneta que +espressament duya y'l van pujar desseguida. Llavoras volgué +baixarhi'l mitjá, mes encara no era una mica mes avall d'ahont havia +baixat lo gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de +tots va baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n'hi havia prou, á +la fi va arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á +la primera y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li +eixian per damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l'aucell +negre que se'ls menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia +dirli la vella, mes tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li +digué, que truqués á la porta del costat que potser allí li dirian, +mes que s'anés ab cuidado, perque hi havia un gegant que matava á +tots los que hi anavan. Ell que se'n hi va, troba una espasa +rovellada, la pren y truca, y desseguida surt á obrirlo un gegant que +s'abrahona damunt d'ell, mes com portava l'espasa li venta cop á las +camas y'l deixá estés á terra. Se'n entra á dins y't troba un palau +gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat que dava feresa, quan +tot d'un cop, una veu prima y clara que mostrava esser de dona,'l +crida y li diu, qu'era una princesa encantada y qu'anés á la vella +que li diria com ho tenia de fer pera desencantarla: y no veya á +ningú, mes se n'hi va, y la vella no volia dirli en cap manera, fins +que'l jove cremat li pega cop d'espasa, y li trenca un dels uyals en +mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y +que si podia matar un negre que hi habitava, tot se desencantaria. Lo +jove que se n'hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega +cop d'espasa que'l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué +una hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu'era la princesa y +que li regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á +la corda, va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los +germans així que la vejeren s'agradaren tan d'ella y foren tan +sorpresos, que junt ab lo seu pare se'n va anar cap á casa seva, sens +pensar en lo seu germá que allí dins quedava. + +Y ell espera y aguarda fins que á l'ultim preveyent lo que havia +succehit, se'n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia +de ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins +que'l jove li ventá cop d'espasa que li trencá l'altre uyal, y quedá +de cop desencantada y una hermosa dona, que li digué que podrian +eixirne per un forat molt lluny que's veya, com lo cos d'una agulla +de tan petit que n'era. Y se n'hi van anar, y detrás d'ells una munió +de gent de la que en lo palau havia sigut encantada y despres de +caminar molt n'isqueren á la terra clara, prenent cadescú lo camí que +millor li convenia. + +Y'l noy se'n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne +feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la +princesa. Y ell n'era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares, +y se'n mové gros albalot y disputas, fins que'l pare las paivagá +dihent que pus se tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos +ella mateixa qui escullís, servant tots la sua sentencia, com ho +prometeren, y la princesa llavoras, per tal qu'era agrahida, escullí +per espós á qui del encantament la havia treta, y's casá ab ell, ab +lo qual ne fou princep, que be s'ho mereixia. + +## La fillastra. + +Un home viudo s'havia casat ab una dona viuda també, la qual com +aquell tenia una filla de son primer matrimoni. Era la noya del home +un tresor d'hermosura y gentilesa, sent així que l'altra era lletja y +dolenta y tan com lletja superbiosa, mes la mare se la estimava molt +y tenia aburrida á sa fillastra que ni en pintura la podia veure, de +manera que li encomenava sempre las pitjors feynas de la casa de la +qual l'hauria volguda fora. Per aixó un dia li va manar qu'anés al +riu á omplir un cove d'aigua y que no hi tornés pas sense portarli. + +Veus aquí que la noya se'n va anar ab lo cove y plora que plorarás á +la vora del riu; per mes que feya no podia omplirlo, per lo que no +gosant tornar á casa seva per por de la madrastra, se'n aná riu +amunt, riu amunt, fins que'n trobá una casa, ahont ab gran consol +s'hi va ficarshi, esperant esser recullida pus que n'estava morta de +fret y gana. + +Mes veus aquí que á la casa no hi trobá ningú sino un gosset y tot mal +arreglat y dispost que res era á lo seu puesto, y com ella era +endressada y cuidadosa, agafa una escombra y ho neteja tot, +arregla'ls llits, reviu lo foch y fa lo sopar; y quan tot ho tingué +així fet sent soroll y't veu venir tres gegantas y podeu contar la +por qu'ella agafaria, per ço es, que corrents y sens saber ahont +ficarse millor, s'amagá dins de la pastera. + +Y arriban las gegantas y troban la casa tan ben arreglada, y'ls llits +fets y'l sopá cuit, y diu la una: --Si sapigués qui ho ha fet li +posaria una estrella al front. Y diu l'altra: --Jo faria que sas +paraulas se tornessin brillants. Y diu la darrera: --Si jo ho +sapigués li donaria lo que desitjés mes en la terra. + +Y veus aquí que'l gos tot lladrant, lladrant se'n anava dret á la +pastera y deya: + + Clak... clak... clak + dins la pastera s'ha amagat. + +Lo qual vist per las gegantas se n'hi van, obran la pastera y troban á +la noya, y l'una li posa una estrella al front y l'altra fa que sas +paraulas se tornin diamants y perlas y l'altra li dona un cove plé +d'aigua qu'era lo que mes desitjava. + +Tota contenta la noya se'n va anar cap á casa seva, ahont podeu contar +quina admiració causaría véurela ab una estrella al front y portant +un cove plé d'aigua. Per aixó es que li preguntaren d'ahont ho havia +tret y la noya comensa á contarho, mes tant bon punt diu la primera +paraula, que de sa boca comensan á eixir brillants y perlas y com mes +enrahonava mes n'hi eixian. Tots se'n maravellaren, mes corsecan +l'enveja á la madrastra y germana, eixa se n'hi volgué anar y prenent +un cova feu via envers lo riu y riu amunt, riu amunt, arriba á casa +las gegantas, ahont tampoch hi trobá ningú sino es lo gosset y la +casa tota ben arreglada y'l sopá fentse y'ls llits parats y +dispostos, y per ço, pensant ella com n'haurian esment las gegantas +de que n'era allí, pensa que lo millor seria desarreglar la casa, +apagar lo foch y desfer los llits y aixís ho feu y sentint fressa +corra y s'amaga dins de la pastera. + +Arriban las gegantas y quan troban tot alló d'aquell modo, diu la +una: +--Si jo sapigues qui ho ha fet li faria eixir una broticia en lo + front. Y diu la segona: --Jo faria que sas paraulas se tornessin + serps. Y l'altra diu: --Si jo ho sapigués faria que no tingués lo + que desitja. + +Y veus aquí que'l gos tot lladrant, lladrant, se'n anava dret á la +pastera y deya: + + Clak... clak... clak + dins la pastera s'ha amagat. + + +Las gegantas se n'hi van, obran la pastera y al trobarla amagada, ab +reganys la trehuen al defora. Ella se'n va en vers sa casa y hi +arriba ab una bruticia al front y ab lo cove vuit, y la seva mare +tota enujada li pregunta com era alló, mes encara no va obrir la boca +quan comensan de sortir serps de la seva boca, y com mes enrahonava, +mes n'hi eixian que tothom ne fugia. + +Podeu contar si se'n enujá la seva mare, y creyentse que era alguna +mala art de la seva fillastra si aburrida la tenia mes aburrideta la +tingué encara, com que li feya fer las pitjors feynas y sempre la +renyava fins que la tragué de casa. + +Y la pobre noya quan se vejé tota sola é hiverna en mitj de la isarda +selva, se posá á plorar á llágrima viva que donava llástima, y aixís +los falconers del fill del rey, qu'anava de cassa, van trobarla, los +quins condolguensen li presentaren, y'l fill del rey, veyentne una +noya tan gentil y bella ab una estrelleta al front que tant brillava, +li'n feu contar la historia y se'n agradá d'ella que prompte va +casarshi, fentla princesa y reyna, mentres que sa germana restá ab la +bruticia al front y per sempre mes pobre y dolenta. + +## La bruixa del ferrer. + +Vivia en un poble un ferrer, lo qui tenia á la seva dona bruixa, sens +ell saberho. La qual cada dissapte, en sent las dotze horas de la +nit, desapareixia de casa seva, y se'n duya á l'aprenent que cansat y +afadigat y mitj mort de son, quasi no se'n adonava. + +Vola que volarás ben prompte era á la cova en que las bruixas se +reunian. Una per una, totas hi anavan arrivan que feyan por de veure, +encenian una grossa caldera al mitj, hi tiravan las sevas hervas, y +comensavant de fer sardanas y mes sardanas ab uns crits y y xiscles +horrorosos, que'l aprenent, despertantse, quasi de por arribava á +perdre'l mon de vista. Tan, mes quan lo fum de la caldera era tan +estrany y calitjós que no pareixia sino fet adrés pera matar á +qualsevulla persona. + +Quan la caldera bullia de fort, cadescuna feya los seus conjurs y +untantse ab lo such estrany, pegavan volada á ferne de las sevas, +sino que la bruixa del ferrer, per anar mes descansada, tirava avans +unas morrallas encantadas damunt del aprenent, y est quedava +convertit en cavall, á damunt del qui anava tota la nit la bruixa; +fins que al arrivar lo clar, las hi treya y tots dos de cop eran á +casa seva. + +L'aprenent, d'aixó'n valia menos, com que cada dia s'anava enmalaltint +mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot era +preguntarli qu'es lo que li passava, mes ell no'ls ho volia dir, fins +que tant li pregaren, que'ls hi contá. Y un d'ells que li diu: --Y +per aixó t'apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las +bruixas fan los seus untets y conjurs, n'agafas las morrallas y al +finir aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com +te'n desixes. + +Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las +dotze horas, n'agafa l'aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás +arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas +plegadas de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer los +seus conjurs, quan l'aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de +sa mestressa y eixa queda convertida en caball, que be volia +escaparse, mes l'aprenent ab las morrallas fortament la subjectava. +Quan las altres bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe'l seu +damunt ab uns horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer +deixar; mes ell ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa'l seu +amo. Truca á la porta y diu á n'aquest que li havian menat aquell +cavall pera que'l ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la +fornal y comensan á apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar +al amo com era la seva dona y se'l mirava ab ulls piadosos, mes la +veu li mancava y lo ferrer, ab las ferraduras á la ma, vermellas de +tan encesas qu'eran, una á una las hi aná clavant, sense ab res +pararse. + +Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo +desfermá y se l'endugué al defora, anantsent al llit pera dormirne. Y +la dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y +rabia, fins que al clarejar se'n entrá á casa seva y's ficá al llit +con solia. Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho +feya, la aná á cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida, +li digué que no podia, pus que be sabia éll qu'era ferrada de peus y +mans y li esplicá tot lo que havia succehit y la seva bruixeria. + +## Lo trist. + +Un pare al anarsen á fira, preguntá á cada una de sas tres fillas, +qu'era lo que volian que'ls dugués d'ella, y la mes gran va demanarli +una manilla d'or, la mitjana un anell de diamants y la mes petita un +collaret de coral. + +L'home se'n aná y quan hi fou va comprarne l'encarrech de las duas +primeras, mes ab lo brugit de la fira y lo tart que's feya no's +recordá del collaret de la petita, sino quan ja s'entornava, que á +temps no hi era. Per aixó se posá tot trist, quan se li aparegué un +home lleig com cap altre que tenia set pams de nas y altres set de +boca, y lo qui en sa cara mostrava be la tristor que sempre tenia, +rahó per la qual l'anomenavan lo Trist. Lo quin home volgué consolar +al pare y li oferí un collar de coral com demanava, si en cambi li +prometia entregar una de las suas fillas á lo que consentí aquell. +Mes prompte se'n penedí y se n'hauria penedit mes encara, sino li +hagués vingut cada volta que ho feya un gros maldeventre que no li +desapareixia fins á tornar altre volta á volguer cumplir la sua +promesa. + +Arribá casa seva que totas las noyas ja l'esperavan y doná á cada una +lo seu encarrech, mes s'aná possant tant y tant trist que la noya mes +gran no pogué menos de preguntarli lo perqué de la sua tristesa. Ho +esplicá lo pare y digué com n'havia promés una d'ellas, mes la gran +no volgué anarhi. Continuá la tristesa, cada dia mes fonda y la +mitjana va preguntarne la causa, mes quan sapigué qu'una d'ellas +tenia que anar ab lo Trist en cap manera volgué ser ella. Per aixó +quan la tristesa aná essent mes grossa en lo pare, y la filla petita +vejé que sas germanas no li havian poguda treure, se n'hi aná ella, +la qual tan bon punt sapigué la causa, quan tot de seguit digué al +seu pare que l'acompanyés cap á trobar l'home que era causa de la +seva tristesa. + +Se'n anaren tots dos junts, pare y filla, fins que foren en un bosch, +en lo quin lo pare á un degut indret doná tres cops á una pedra y á +lo tercer obrintse, n'aparegué lo Trist que dava basarda sols de +veure, mes la noya havia donada sa paraula y ab alló anava la vida de +son pare, aixi es que sens cap dupte, despedintse d'est, se ficá á +dins de la roca. + +Ne vejé desseguida un palau y hermosos jardins y boscos plens de flors +y aucells de totas menas, lo Trist los hi ensenyá, va regraciarli +molt la mercé que li havia feta y li digué que allí trobaria tot quan +desitjés y que era tot á lo seu voler; qu'á n'ell no'l veuria sino +quan lo desitjés veure, pera lo qual no tenia mes que cridarlo; y va +desapareixe. + +Y veus aquí que en aquella soletat pasejantse la noya un dia per los +jardins, ne va veure que l'aigua d'un riuet que per allí passava, en +lloch de serne hermosa y clara com sempre, n'era tota térbola y +bruta. Ella se'n estranyá tota y cridant á lo Trist est va dirli, +qu'era perque n'estava malalt lo seu pare. La noya li pregá que la +deixés anarlo á veure, mes lo Trist per por de que no tornaria no +volia donarli llicencia, fins que per fi á los seus prechs y +llágrimas va accedirhi, posantli per condició que aixís que sentis la +campaneta de la seva cambra ne tornés desseguida. + +Lo pare n'estava malalt, mes quan vejé á la noya fou tan gran sa +alegría que s'aná apariant, apariant en gran manera y torná lo goig +en la casa, mes un dia va sentirse la campaneta assenyalada y la noya +ab prou dolor de son pare y germanas va tornarsen cap á lo palau +ahont vivia. + +Mes al cap d'un quant temps passejantse la noya per lo mateix jardí, +va veure que'ls aucells n'eran tot tristos y cap d'ells cantava, va +cridarne á lo Trist y est va dirli que lo seu pare n'era malalt altre +vegada; li demaná ella permís per anarhi y li fou concedit ab tal que +tornés aixís que sentís la campaneta. Lo pare n'estava malalt, va aná +guarintse poch á poch y quant ho fou, va sentirse la campaneta y la +noya no tingué mes remey, ab prou condol de casa seva qu'entornarsen +al palau ahont vivia. + +Y quan hi fou, un dia tot passejantse va veure que tots los arbres +tenian la fulla seca y morta, va preguntar al Trist perque aixó +succehia essent primavera y'l Trist va dirli qu'era que'l seu pare +estava malalt altre volta de grossa malaltia. La noya va demanarli +per anarhi y ell li concedí ab tal que tornés aixís que sentís la +campaneta. + +Lo pare n'era molt malalt, aixís es que la malaltia fou llarga y ab lo +molt que ab la noya estigueren junts y lo que ella feya estimarse, +quan arribá á esser convalescent y quasi bó, comensaren pare y +germanas á tenir pena per quan tingués d'entornarsen y á pregarli que +no ho fes encara que sentís tocar la campaneta. Lo cas es que un dia +aqueixa va tocarne y la noya si be volia anarsen, tant y tant la +pregaren que resolgué quedarse: al dematí següent altre volta se +sentí la campaneta y la noya ab llágrimas als ulls, los pregá que +deixessin marxarla, mes lo pare n'era tan trist y li demanava tant de +veras que no pogué ferho, y al tercer dia torná á tocar la campaneta +mes ab un só tant mort y trist, que la noya n'arrencá á fugir tota +depressa sens dirne res als de casa seva. + +Arribá al palau tota conmosa y comensá á cridar per tot arreu al +Trist, mes est no responia, corregué totas las cambras, lo bosch, lo +jardi y en lloch va trobarlo, fins que en un racó d'aquest va veure +unas rosas, qu'eran las qu'ella mes estimava, totas mústigas y +caigudas, y veus aquí que va arrencarne una, quan tot de seguit va +veure á lo Trist que li aparegué en forma de bell home y que li +esplicá com ya quasi era mort per la seva tardansa: que per malas +arts era encantat en lo palau, y que al arrencar la rosa per ella tan +volguda lo havia desencantat, pera lo qual y en agrahiment de lo que +per ell havia fet de deixar germans y pares, d'aquella hora en avant +ne seria princesa, pus ell era'l fill del rey y la prenia per +esposa. + +## Lo taronger. + +S'esqueyan tres noyas, fent conversa de lo que se'ls esdevenia, quan +com s'ensopegués á passar per allí lo fill del rey, una d'ellas que +va dirne: + +--Si jo m' hi pogués casar, tindrian los meus fills una estrella en lo + front. + +Lo qual ohit per lo princep, volgué saber la que ho deya, y encara que +no gosavan, á la fi van dirli y se'n agradá ell de la noya, que se la +endugué al palau dels seus pares y aprés s'enmullerá ab ella, cosa de +la qual n'hagueren gran enuig dos germans qu'ell ne tenia. + +Y visqueren en tota pau y ditxa, fins que se'n mogué guerra en lo +regne, á la que'l princep tingué que anarhi, y quan hi fou, n'infantá +sa esposa dos noyets gentils y hermosos, los quals en lo front tenian +una estrella. Mes los germans se morian de rancunia y per ferlos +perdre los ficaren dins una caixeta de fusta, que tiraren al riu de +dessota del palau, y l'aigua se la aná enmenant cap avall, cap avall +fins á un bell jardi, ahont lo jardiner va recullirla y criarse'ls +dos noyets com á fills propis. Y los dos germans escrigueren al +princep que la sua muller n'era parida, mes ab tanta desgracia que'ls +infants havian mort al naixe. + +Torná lo princep de la guerra que fou gran la sua dolor, y per +succesió de temps se'n mogué un'altre, á la qual també hi tingué +d'anarhi, y quan hi fou n'hagué la esposa una noya, gentil y bella +com un sol, la qual á cada ma tenia una rosa. Y los germans +d'envejosos la tiraren riu avall dins una caixeta blanca y á la mare +van tancarne dins un castell pregon y fosch que may s'hi veya, +escriguent al seu germá que la sua esposa era deslliurada d'una +infanta, mes ab desgracia tal, que havian mort princesa y noya. + +Y anant riu avall la caixa, fou recullida per lo mateix jardinér que'n +criava á los dos noys, y's criá á la noya, fins que un dia, essent +vell y vejentse que la mort ja l'assolia, los cridá á tots tres y va +dirlshi, que no eran pas fills d'ell com se pensavan, sino que los +havia recullit del riu, que anavan aigua avall dins una caixeta, sens +que'ls pogués dir qui eran los seus pares. + +Y morí l'home y tots tres resolgueren anarsen pe'l mon á cercarlos y +camina que caminarás, ne trobaren una vella la quina'ls hi va +preguntar ahont anavan, y ells que li digueren, y'ls va respondre que +seguissin aquell camí que duyan, al cap de vall del qual trobarian +una salvatjosa selva y en lo mitj d'ella un arbre tot carregat de +taronjas, que agafessin la del bell cim y en ella trobarian un +aucellet que'ls hi diria qui eran los seus pares. + +Y ne foren ben contents y regraciaren á la velleta pe'l bon consell +que'ls dava y camina que caminarás fins que arribaren á n'el bosch, á +la entrada del quin pera reposarne s'hi guarniren una cova. Y ja +reposats un bon xich, digué l'un dels noys, que se'n volia entrar á +cercarne la taronja, mes lo bosch feya tanta basarda, que la +germaneta li demaná, com ho faria pera saber si li anava be la anada +ó si per cas moria en ella. Y li doná lo seu germanet, uns rosaris, +dihentli, resals cada dia, que mentres los puguis passar senyal que +viuré encara, mes quan no puguis allavoras contam per mort. + +Y ab prou angoixa se'n marxá y al esser al dins del bosch, ell que't +sent una veu que li diu: + +--Girat, girat. + +Y tant y tant li va dir, qu'ell que's gira y queda mort. + +Y á la noya aquell dia se li deturaren los rosaris á las mans que no +pogué passarlos. + +--Ay pobre de mi, que lo nostre germá es mort! + +Y l'altre diu: + +--Ja l'aniré jo á cercar y ab ell la taronja del cim del arbre. + +Y la noya que li diu: --Mes com ho faré pera saber si per cas te mors? +Y'l germá va donarli un ganivet, dihentli: + +--Quan d'eix ganivet ne rajin gotas de sanch, senyal que hauré mort, y + se'n va anar. + +Y veus aquí que quan fou al mitj del bosch, sent una veu que li diu: + +--Girat, girat. + +Y tant y tant li va dir qu'ell que's gira y queda mort. Y del ganivet +de la noya van rajar aquell dia gotas de sanch, y ella que diu: + +--J' aniré jo á salvar á mos germans y á cercarne la taronja. + +Y tota resolta se'n entra á dins del bosch y en ell, te sent una veu +que li diu. + +--Girat, girat. + +Mes ella no's volgué girar, ans be agafant los rosaris aná +desgrunantlos per lo camí que feya y aixis que'ls anava desgrunant la +veu s'anava fent fosca y mes fosca, fins que se li acabaren los +grans, tot just quan arribava al taronjer y la veu ja mes no va +sentirse. Ne cullí la taronja del cim del arbre, la obrí pe'l mitj y +al bell punt n'isqué un aucell de tots colors, que's posá á refilarne +y ressonant tot lo bosch, se desencantá aquest, com també los germans +de la noya, que no eran morts sino encantats. + +Y tots tres se'n anaren ab lo aucell, ben contents, y quan van esser +fora del bosch, ne trobaren á lo rey que'n venia de la cassa, lo qui +cercava lloch pera reposarne, y ells lo convidaren á menjar dins de +la seva cova. Y mentres menjavan, l'aucell no volia tastar res, ans +anava voleyant de l'un á l'altre, com si'ls volgués dir alguna cosa, +fins que'l rey coneixentho, va manarli que parlés. + +Y contá l'aucell com los noys que tenia al devant eran los seus fills +y filla que tingué de la sua esposa, quan essent princep aná á la +guerra. Y lo rey ne restá tot sorprés y ab tota ansia li va preguntar +si la reyna era viva ó morta, á lo qual digué l'aucell, que li +llevessin tres plomas del cap, que las tiressin enlayre y que allí +ahont anirian hi havia la seva esposa, que n'era viva encara, y aixís +ho feren y voleyant, voleyant las plomas, anaren envers lo castell +ahont era tancada, pregon y fosch que may s'hi veya, y'l rey ne fou +content, mes n'hagué també enuig d'aixís trobarla y se la endugué ab +los seus fills y filla, qu'ells tenian una estrella en lo front y +ella á cada ma una rosa, visqueren molts anys ab tota ditxa, no sens +que fessin castigar incontinent als malvats germans, fins á perdres +la seva mena. + +## La gavia d'or. + +Un pare s'era agradat tant de la seva filla, que deslliberá de casarse +ab ella. Lo qual portava tant temerosa la casta honestitat de la +noya, com que fins fent tort á natura, d'ell se'n apartava y son +filial amor li atenyia. Y fou de bon consell lo anar á trobarne al +pare confessor perque la guarís de tanta pena, qui doná per arbitre +lo que'n fes de resposta al pare, que ab ell se casaria quan li +portés un vestit que fos de tots colors y menas, com que la tal cosa +tingués ell per imposible. + +Lo pare cassa que cassa tot lo dia, y tot lo dia al bosch que may +parava, fins que per atzar de fortuna, ne cassá de tots aucells y ab +sas plomas ne feu un vestit que tots los colors mostrava. Y ple de +joya lo portá á la filla, á la qual n'esdevingué tanta amargura, que +mes no podia, y demaná consell altre volta al pare confessor, qui +li'n doná de remey lo dirne al seu pare, que ab ell se casaria, quan +li fes present d'un vestit de peix: que ho tenia per imposible. + +Y'l pare ab dalit pesca que pesca, que nit y dia á la mar passava y +sort de sa fal·lera que n'hi feu un vestit de la escata de tots los +peixos de la mar salada. Lo porta á la noya ab lo cor ple de +gaubansa: mes ella, mes trista encara, que estrema la sua dolor era. +Y demana bon consell al capellá que la confessava, qui li diu que +demani á lo seu pare un vestit que siga fet d'estrellas. + +Y l'home busca per la terra, los diamants y pedras viroladas y per la +mar las perlas, y las fa tornar estrellas; y n'arregla un vestit per +la seva filla. + +Dolor semblant no se's vist may en la terra; eran sos ulls dos fonts +viventas y'l confés l'aconsolava, mes no podia. + +--Demánali donchs una gavia d'or ahont tu hi capigas y quan la tingas + t'hi tancas dintre. + +Y per ultim dó, la noya, demaná al seu pare, la gavia d'or, ahont ella +pogués estarhi. + +Lo pare obra las entranyas de la terra y á grapats n'arrenca l'or +perque'l netejessin y cent homens com gegants nit y dia hi treballan +que may paran, y fan la gavia que n'era tota closa com una capsa, +sino es al dalt ahont hi havia un forat pera respirarhi. Y la portá á +la filla que d'angoixa n'era tota plena y li diu: --Cel y terra per +tu ne son mogudas. + +Mes la noya aixís que la veu, s'hi tanca y ne comana al seus criats +que se la enmenessin en lloch ahont ne fos segura. Los quins n'agafan +la capsa y la portan pe'l mon fins trobarne terra ahont deixarla. + +Quan veus aquí que un dia passantne per un reyalme, ne vejeren á +tothom ple de tristesa, y'ls demanaren los hi fessen mercé de +dirloshi la causa d'ella. A lo qual van respondre qu'era que'l fill +del rey, n'era trist tant temps feya, que res l'aconsolava, com que +temian per sa vida, y que pus ells portavan capsa tan bona, que'ls hi +volguessen vendre, qu'ells ne farian present á lo seu princep y +potser ne guariria. + +Y'ls dolents del criats, per preu de diners se la venguéren. + +Veus aquí que á la nit quan lo princep dormia, la noya que obra la +capsa, ne surt d'ella, y anantsen dretament al llit del princep +n'escriu damunt de sa ma esquerra. Y se'n torna á tancarse. + +Y en se'n l'endemá al matí, quan lo princep se lleva y's veu la ma +escrita, ne fou fort enujat, com que no volgué may mes, com succehia, +que la sua madrastra li tanqués cada nit la cambra per la banda +forana. + +Y á l'altre nit lo princep, se tancá per la banda de dintre y se'n +adorm que res ne pensava, quan á la mitja nit ne surt la noya y l'hi +escriu damunt de la ma dreta. Y se'n torna á la capsa. + +Lo princep no ho capia, com no fos alguna fada que en sa cambra era, +per ço á la nit següent, deslliberá de vetllarne, si be que mostrant +que se'n dormia, y quan fou á mitja nit, vejé eixirne de la capsa tan +gentil donzella, que somni ho creya, y s'adressá y ab cortesia com á +caballers pertoca, li demaná digués, com era allí en la capsa y qui +n'era. Y ella li contá, salvant sempre l'honor del seu pare, com +n'era tinguda de fugir de sa terra per mal fat de uns amors lascius y +deshonestos. + +Y li plagué al princep la resposta, y se'n agradá de la noya, que may +mes trist, no se'l va veure, y tothom n'era content, y maná que +d'aquell dia en avant fossen entradas duas raccions en sa cambra, +cosa la qual á tothom estranyava. + +Mes veus aquí que per dissort de la doncella, lo princep tingué d'anar +á la guerra, y prou ne fou trist d'anarhi y mes de deixarla, com que +li feu present d'un anell per mostra de recordansa; y encomaná als +seus criats que cada dia entressin en sa cambra una racció de vianda, +que no se'n oblidessin pas, pus que li anava á n'ell la vida. + +Y quan ab tots sos caballers fou á la guerra, y en lo palau restaren +solsament los criats y patjes, se van concertar tots junts pera saber +quina la causa era, d'ordre tan estranya, se'n anaren á la cambra del +princep, y pe'l pany de la clau van mirarne á dins qui hi havia, y +com vejessin una noya tan gentil y hermosa, deslliberaren de robarla +y véndressela sobre tot ab la capsa que era tan bona. + +Obriren la porta y'ls fellons la robaren y tancadeta en la capsa pe'l +mon van endúrsela per veure qui mes ne donava, y com la capsa era lo +que tothom volia y la persona en res adineravan, despullaren de sos +vestits á la noya, la llensaren á una bardissa, que tota va +espinarla, y vengueren capsa y vestits ab preu que s'ho valia, +fugintne apres en terras llunyanas. + +Y la mesquina de la noya era allí dins, que feya uns sospirs que +s'entravan á l'ánima, quan ab sos grossos remats van passar per allí, +uns pastors, que sempre son gent bona, y condolguts de la donzella +li'n donaren un vestit dels seus y ab ell la feyan anar á guardar los +porchs de casa seva. + +Y veus aquí, que'n fou acabada la guerra, y'l princep ab sos caballers +se'n torná á son regne, y quan fou en lo palau, ab dalit amorosa +arribá á la sua cambra que la capsa d'or ja no tenia, lo qual quan +ell va veure ne fou pres de dolor estrema y sapiguda la causa, á sos +caballers maná incontinent que pam de terra no deixessin pera veure, +per si trobavan la donzella que dins la capsa era. Y'ls comaná la +llestesa, y'ls dongué senyals de sa figura, y tots s'escamparen per +la terra, mes en part ni partida la trobaren. + +Y'l princep ne restá trist que may parava de plorarne y semblava que's +moria, tant que'l seu pare ordená fer veus de pública crida, oferint +tota riquesa á qui trobés manera de tornarne al princep l'alegría. + +Y los pregoners del rey anavan per poblats y vilas, quan un dia en la +montanya ne sentí la veu la porqueirola y desseguida preveyentne +cura, llicencia va demanar als seus amos, si darli volian, d'anarne á +consolar á lo seu senyor y princep. Mes los pastors la tingueren per +alocada, que sols s'en reyan, fins que tant y tant va pregarne, que +llicencia li van concedir: y ella que se'n va tota sola é hiverna per +eixos mons de Deu, travessant neus y plujas, cap al palau, que en cap +manera volian deixarla entrar, y ella perfidiejant digué com sols al +princep li deixessin veure, que content ne fora; y ho van ferho, mes +lo princep no's va moure, que casi un mort semblava. + +Y ella, que s'hi atansa ab tot recato y li mostra l'anell qu'era del +seu voler prenda. Y aixís que'l veu lo jove, cobra esperit y vida y +ple de joya la pren á n'ella als seus brassos y la mostra á tothom +com á la seva promesa esposa. Y la feu vestir com li pertocava y +s'alsaren á vol las campanas, y se'n feren torneigs y justas, y +lluminarias, y festas y quan bodas foren tractadas, s'enmullerá ab +ella, que per sa virtut reyna y senyora fou de tota la mar y terra. + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 *** |