diff options
Diffstat (limited to '75409-h/75409-h.htm')
| -rw-r--r-- | 75409-h/75409-h.htm | 2745 |
1 files changed, 2745 insertions, 0 deletions
diff --git a/75409-h/75409-h.htm b/75409-h/75409-h.htm new file mode 100644 index 0000000..2f48dbc --- /dev/null +++ b/75409-h/75409-h.htm @@ -0,0 +1,2745 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Francesc Maspons i Labrós" > + <meta name="dcterms.date" content="1871-01-01" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <title>Lo rondallayre | Project Gutenberg</title> + <style> + html { line-height : 1.5; font-family : +Georgia, serif; font-size : 20px; color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; } +body { margin : 0 auto; max-width : +36em; padding-left : 50px; padding-right : 50px; padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; } +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +div.smallcaps { +font-variant : small-caps; +text-align: center; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 6em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Lo rondallayre</h1> +<p class="subtitle">Quentos populars catalans, Primera série</p> +<p class="author">Francesc Maspons i Labrós</p> +<p class="date">1871</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<hr> +<div class="smallcaps"> +<p><b>Índex</b></p> +<p><a href="#joan-de-los." id="toc-joan-de-los.">Joan de l’os.</a></p> +<p><a href="#lo-claveller." id="toc-lo-claveller.">Lo +claveller.</a></p> +<p><a href="#barba-dor." id="toc-barba-dor.">Barba d’or.</a></p> +<p><a href="#la-creació." id="toc-la-creació.">La creació.</a></p> +<p><a href="#lo-castell-de-irás-y-non-tornarás." +id="toc-lo-castell-de-irás-y-non-tornarás.">Lo castell de irás y no’n +tornarás.</a></p> +<p><a href="#la-flor-del-penical." id="toc-la-flor-del-penical.">La +flor del penical.</a></p> +<p><a href="#lo-capdell-dor." id="toc-lo-capdell-dor.">Lo capdell +d’or.</a></p> +<p><a href="#los-tres-germans." id="toc-los-tres-germans.">Los tres +germans.</a></p> +<p><a href="#lo-castell-del-sol." id="toc-lo-castell-del-sol.">Lo +castell del sol.</a></p> +<p><a href="#lo-camí-del-cel." id="toc-lo-camí-del-cel.">Lo camí del +cel.</a></p> +<p><a href="#los-tres-cabells-del-dimoni." +id="toc-los-tres-cabells-del-dimoni.">Los tres cabells del +dimoni.</a></p> +<p><a href="#la-fustots." id="toc-la-fustots.">La fustots.</a></p> +<p><a href="#la-rateta." id="toc-la-rateta.">La rateta.</a></p> +<p><a href="#lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás." +id="toc-lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás.">Lo castell de irás y no hi +veurás.</a></p> +<p><a href="#lo-traginer." id="toc-lo-traginer.">Lo traginer.</a></p> +<p><a href="#lo-fill-del-pescador." id="toc-lo-fill-del-pescador.">Lo +fill del pescador.</a></p> +<p><a href="#lo-beneyt." id="toc-lo-beneyt.">Lo beneyt.</a></p> +<p><a href="#las-tres-taronjas-del-amor." +id="toc-las-tres-taronjas-del-amor.">Las tres taronjas del +amor.</a></p> +<p><a href="#blancaflor." id="toc-blancaflor.">Blancaflor.</a></p> +<p><a href="#la-ventafochs." id="toc-la-ventafochs.">La +ventafochs.</a></p> +<p><a href="#la-perera." id="toc-la-perera.">La perera.</a></p> +<p><a href="#la-fillastra." id="toc-la-fillastra.">La +fillastra.</a></p> +<p><a href="#la-bruixa-del-ferrer." id="toc-la-bruixa-del-ferrer.">La +bruixa del ferrer.</a></p> +<p><a href="#lo-trist." id="toc-lo-trist.">Lo trist.</a></p> +<p><a href="#lo-taronger." id="toc-lo-taronger.">Lo taronger.</a></p> +<p><a href="#la-gavia-dor." id="toc-la-gavia-dor.">La gavia +d’or.</a></p> +</div> +<hr> +<p> </p> + +<h2 id="joan-de-los.">Joan de l’os.</h2> +<p>N’era una dona que en un bosch feya llenya, quan del fons de la +boscuria, n’isqué un os que s’abrahoná al seu dessobre y se la endugué +vers la seva cova. Tingué tracte ab ella y la feu mare d’un noy, mitg +os, mitg persona, lo qui aná creixent tant en edat com en lletjesa y mes +que tot ab una forsa que espahordia. Com que tot just petit, volgué +fugir de la cova ahont era y aná á obrir la llosa que’ls clohia, feta +sols pera gegans, la qual remogué, mes en cap manera pogué alsarla, pus +encara no era prou la sua forsa.</p> +<p>Quan torná l’os ho va coneixe y fou tan enujat, que volia menjarsel +sino fossen estats los prechs de la sua dona, per tal qu’era esposa y +mare. Mes lo noy era estret en aquella pregon masmorra y volia fugirne, +y així altra volta fora l’os, ab forsa y manya de son punt arrancá la +llosa y fugí juntament ab la sua mare. L’os quan va adonarsen se posá á +perseguirlos y prompte’ls aconseguí. Se tirá al seu damunt y’ls hauria +mort, sino que lo jove era coratjós y de forsa y tenia la rahó y +coneixensa, y encara que li costá prou, per fi va matarlo: recullí á la +sua mare qu’era tota espahordida y tots dos junts se’n anaren vers un +poble vehí, ahont feren posada.</p> +<p>La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta +bravesa que ningú volia esser company séu, y d’ell ne fugian, fins que +un dia un de valent li cercá bronquina y ell d’un sol cop lo deixá estés +en terra. Aná á avisar á la sua mare, prengué la roba y ab ella al coll +ne fugí sens saber ahont darla.</p> +<p>Camina que caminarás, veus aquí que va trobarne un home á dins d’un +bosch, que á cada cop de má n’arrencava un pi de la terra, cosa de la +qual ell ne fou tant agradat, que li digué si volia esser seu company y +“L’arrenca pins” que tal se deya, ne fou content y junts emprengueren +vía.</p> +<p>Y veus aquí qu’eran dos, los quals camina que caminarás, ne vegeren +un home fornit y gros, tot ajegut á terra com si escoltés alguna cosa y +li demanaren qu’es lo que allí feya, á lo que ell feu de resposta, +qu’era “L’escoltim escoltaina” que en aquell punt y hora estava +escoltant com un gros exércit passava pe’l altre part de terra. Y com +era de sa mateixa rassa,’ls agradá y junt ab ell, n’emprengueren via, +quan de prompte ne vegeren un home que ab un cop de grapa, ne girá en +rodó una montanya entera.</p> +<p>Li preguntaren com se deya y’ls digué era “’N gira montanyas” per lo +poder que tenia y que anava per lo mont fent de la seva feina, rahó per +la qual ells li digueren si volia esser seu company y ell fou grat de la +seva companyia.</p> +<p>Y tots quatre junts, camina que caminarás, quan s’adonaren d’un gros +nuvol que per lo cel corria y darrera d’ell una munió d’altres, ab tota +forsa, que no saberen d’hont venian; per fi tot guaitant, vegeren un +home á dalt d’una montanya que tot bufant los movia. Ne foren tots +admirats y se n’hi anaren y ell los esplicá com era en “Bufim bufaina” +que ab lo seu buf duya la pluja y tempestats allí ahont millor li +semblava, ab lo qual conegueren qu’era bon company y li demanaren de la +sua companyia.</p> +<p>Tots cinch aixis plegats, ne feren de grandesas, que á tothom tenian +admirat y lo mon movian, fins que un dia arribaren á una casa de pagés +en la quin a l’amo haventne temensa, deslliberá lo desferse dells. Aixis +es que al matí següent quan tots se’n anaren á fer de las suas +gentilesas, deixant sol á l’“Arrenca pins” per cuidar de la minestra, lo +pagés tot manyagoy y cansoné s’acostá á la llar del foch ahont ell era y +moguentli conversa lo feu aná enfadant, enfadant fins que de cop li tirá +una olla d’aigua bullenta al dessobre y desseguida lo llensá á las +brusentas brasas. Quan tornaren los altres n’hagueren gran sorpresa, mes +ell los hi contá com endormiscantse potser á la bora del foch havia +caigut en ell y era posat del modo que’l veyan.</p> +<p>Los demés s’ho van creure y á l’endemá deixaren á l’“Escoltim, +escoltaina” pera cuidarse de la minestra. Lo pagés tot ronsejant se feu +siti á la bora del foch y comensá á tirar pedretas á l’olla dels seus +hostes, de lo qual fou enujat l’“Escoltim, escoltaina” qui’l renyá +perque ho feya, mes aquell li mogué rahons y de las rahons vingueren +barallas, que d’un sol cop, lo pagés, com era el primer qui pegava, +deixá estabornit á l’altre, que ni bo per res va quedarne.</p> +<p>Quan ho vejeren sos companys fortament se’n enujaren, mes lo pagés +los hi digué que l’“Escoltim, escoltaina” li havia moguda bronquina y +que ell no havia fet mes que defensarse, ab lo qual havia vensut á +l’altre. Ells no s’ho cregueren, mes callaren y á l’endemá al matí Joan +de l’os volgué restarne á cuidar de la minestra. Lo pagés també hi aná +tot traidorot ab bonas paraulas y comensá á tormentarlo fins que per +acabar ab la sua paciencia li tirá una escupinada á l’olla. Joan de l’os +s’alsá, lo va agafar ab tota la sua forsa, y estrenyentlo entre sos +brassos lo tirá á terra sens gens de vida; recullí á l’“Arrenca pins” y +á l’“Escoltim, escoltaina” sels carregá al coll y anant á trobar als +seus companys, determinaren tots junts lo separarse á fi de que no’ls +atrapés la justicia rigorosa, que de segur los cercaria quan sapigués la +mort aquella.</p> +<p>Y se separaren y Joan de l’os aná caminant, caminant fins que’n vegé +un hermós palau que hi va entrarhi y en lo quin tot eran cambras molt +ben aparelladas ab catifas d’or y seda, mes en lloch ánima viventa, sino +es al cap d’una estona que se li aparegué una ma blanca y hermosa que’n +duya una atxa y la quina va guiarlo per corredors y salas á una cambra +ahont hi era una taula tota plena de viandas. Joan de l’os, no gosava, +mes á la fí, hi feu bon servey com que tenia molta de gana y una volta +finida la col·lació, presa aigua mans, la mateixa ma lo conduhí en vers +una altra cambra, ahont hi era un llit molt ben aparellat de totas robas +y en lo quin Joan de l’os se ficá pera dormirne. Quan veus aquí que al +cap de un bell instant que hi era, sent pasos per la estansa, los quals +s’anavan acostant á poch á poch en lo llit ahont era, fins que fou +alsada la cobertora que’l cubria y se’n entrá á dins un’altra persona, +qu’ell no podia pensar qui era. Mes per los sospirs conegué qu’era una +dona y no’s mogué gens ni mica esperant que fos adormida, y quant ho +fou, s’adressá un poch, n’encengué una candela y’s mostrá de sopte á sos +ulls, la mes gentil y hermosa dama, que may n’hagués vista en la terra. +A la qual ell may se cansava de mirarla, tan que tot embadalit li’n +caigué una gota de cera en los pits d’ella, que’s despertá y ab tota +vergonya, li’n digué á Joan de l’os com era que havia volguda véurela, +que d’aquella feta n’eran tots dos ben perduts y que no tenia altre +remey, que matarne si podia á lo negre, lo seu guardiá, que la tenia +encantada. Y encara no havia dit aixó, quan pe’l llindar de la porta, +n’aparegué un home tot lleig y negre ab dos ulls que com guspiras de +foch brillavan y’s tirá damunt d’en Joan, lo quin ab un sabre rovellat, +que al entrar havia recullit de detrás de la porta, li’n tirá un cop, +que li’n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit fou desencantat +tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí eran encantadas. Las +quals regraciaren molt al jove la sua ardidesa y mes que tots li’n +regraciá la donzelleta que no era altra que la filla del rey, la quina +volgué anés ab ella fins á lo palau dels seus pares, pus molt se’n +alegrarian de coneixe al qui la havia salvada. Y’l jove’n fou content +com que també li obligava la cortesía per no deixarla anar sola y tots +dos feren camí fins á deixar sorpresos de goig y ditxa á los seus pares +que ja la tenian per morta. Feren grans festas y lluminarias y +preguntaren al jove qu’era lo que mes li plavia, que’ells eran promptes +á concedirli, mes com en Joan demanás la ma de la princesa perque molt +li agradava, los pares n’hagueren fort enutj, car era mitg os, mitg +persona. Mes la noya li era reconeguda y li’n digué que no hagués +tristesa qu’ella li donaria medi pera guanyarla, qu’era una pinya d’or +exactament igual á l’altra qu’ella’s guardava, la qual seria la prenda +qu’exigiria pera escullirne jove ab qui casarse.</p> +<p>Y aná á los seus pares y’ls hi digué que no s’enmaridaria ab ningú +mes sino ab aquell que presentás una pinya d’or exactament igual á la +que ensenyava. Los pares hi convingueren, y varen fer cridas donant tres +dias de temps pera presentarla. Hi acudiren tots los argenters del +regne, mes qui’s presentá també ab admiració de tothom fou Joan de l’os, +á qui lo rey, si per cas, feu tancar en una estansa perque no s’ho fes +fer per altra persona, posanthi lo menjar necesari pera que ningú +tingués de ficarshi. Y miravan pe’l pany de la clau pera veure lo que +feya y’l veyan passejar tranquilament per dins la estansa sens fer feyna +alguna. Cosa la qual estranyava á tothom sino era á la princesa que +n’estava tranquila com ell. Finiren los tres dias y ningú portá un’altre +pinya igual com era la de la noya, fins que n’obriren á Joan de l’os, +que ensenyá la sua que n’era tan exacta que mes no podia, de lo que +n’hagueren tots gran maravella que no ho podien creure. Mes era +exactament pariona y exigí als reys sa paraula, los quins en cap manera +volian cumplirla, pus era mitg home, mitg fera. Per ço la princesa se li +acostá y li digué que demanás á la orella que tenia del negre, que per +la virtut que Deu li havia dada, li dongués la bellesa humana. Y Joan ho +feu.</p> +<p>–Orella, per la virtut que Deu t’ha donada, fesme home.</p> +<p>Y aparesqué un jove de gentil presencia y d’hermosura en las suas +formas, que los reys no pogueren menos de donarli la seva filla per +esposa; la qual ne fou ben contenta així com tots los altres, d’haver +home de tanta gentilesa.</p> +<h2 id="lo-claveller.">Lo claveller.</h2> +<p>Una vegada eran tres germanetas, totas tres com un pom de flors, que +si l’una n’era guapa, l’altra encara mes, las quals en la porxada hi +tenian un claveller que tot l’any floria.</p> +<p>Al davant de casa seva habitava lo fill del rey, lo qui era tan +agradat dels festeigs, que sempre era á la finestra per quan ellas se +mostressin; cosa que succehia cada dematí quan anavan á regar lo +claveller, que ho feyan ab l’aigua de nou olors. Y un dia que hi era la +mes gran tota sola, lo fill del rey, cercant conversa, que li diu:</p> +<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p> +<p>Y la noya tota avergonyida, per tal qu’era’l fill del rey, no tingué +esma mes que pera tornarsen cap abaix ab la cara bermella, de lo qual +se’n estranyaren las germanas, fins qu’ella’ls hi contá lo que li havia +succehit ab lo fill del rey. Y la mitjana que li diu:</p> +<p>–¡Bah! Ja hi aniré jo y veurás com me’n desixo.</p> +<p>Ella que se’n puja cap á dalt y ab la regadora comensa de regar lo +claveller, quan lo fill del rey tot ab broma li pregunta.</p> +<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p> +<p>Y la noya tota roja, per tal qu’era’l fill del rey, ne baixa’l cap y +se’n va cap á baix sense dir paraula.</p> +<p>La mes petita que diu:</p> +<p>–Bah, donchs ja hi aniré jo. –Y se’n pujá cap amunt.</p> +<p>Lo fill del rey quan la veu, ab la mitja rialla li pregunta:</p> +<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p> +<p>Y la noya tota resolta, ella que li diu:</p> +<p>–¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? –Y rega lo claveller ab l’aigua +de las nou olors com solia.</p> +<p>Lo fill del rey tot burlat va pensar: “Ja me’n venjaré d’aquesta +resposta,” y á l’endemá al matí, ell que’s vesteix de marxant y comensa +carré amunt, carré avall per davant de casa de las noyas.</p> +<p>–A sou y á dos sous los didals de plata. A sou y á dos sous.</p> +<p>Y veus aqui que la noya mes gran ho sent y se n’hi baixa, mes lo +marxant li diu:</p> +<p>–A sou y á dos sous, y á mes á mes un pató y una abrassada, –y la +noya que’n fuig tota avergonyida.</p> +<p>–A sou y á dos sous –cridava lo marxant, y la mitjana que se n’hi +baixa.</p> +<p>–Donáumen un, lo marxant.</p> +<p>Y ell que li diu: –A sou y á dos sous; y á mes á mes un pató y una +abrassada. –Y la noya lo mateix que l’altre tota s’avergonyeix y fuig á +mes corre.</p> +<p>La mes petita que ho sap y diu: –¿Y per aixó’us espanteu? ja li +compraré jo. –Y se’n baixa al carrer y sent lo marxant que diu:</p> +<p>–A sou y á dos sous los didals de plata, á sou y á dos sous.</p> +<p>Ella que se n’hi va, mes lo marxant li diu: –A sou y á dos sous y mes +á mes un pató y una abrassada,– y la noya que era traidorota respon: –¡Y +bé! –y se’n porta lo didal de plata.</p> +<p>Veus aquí que l’endemá las noyas anaren á regar lo claveller y lo +fill del rey que desde la finestra se las guaitava, las hi preguntá:</p> +<p>–¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?</p> +<p>Y la mes petita que li’n torna paraula y pregunta:</p> +<p>–¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?</p> +<p>Y lo fill del rey:</p> +<p>–¿Y’l pató y l’abrassada d’ahí á la tarda?</p> +<p>Ab aixó conegué la noya que havia estat burlada y no volgué esser la +darrera, ella qu’en sent la nit ben fosca, s’embolica ab un llansol +blanch y á llargas passas, se’n va cap al palau del rey. Lo centinella, +s’estremordí quan la va veure; mes per aixó feu cor fort y no la volia +deixar entrar.</p> +<p>–Centinella, centinella, si no’m deixas entrar serás morta dintre +d’una hora; si no’m deixas entrar serás morta dintre d’un quart.</p> +<p>Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va espalmarse y li deixá pas +franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant á quants +trobava fins á esser á la cambra del princep, hont hi havia també una +centinella que per tindre la consigna mes forta, no la volia deixar +passar en cap manera.</p> +<p>–Centinella, centinella, si no’m deixas entrar serás morta dintre +d’una estona.</p> +<p>Y tot d’una se ficá en la cambra y quan va esser en ella, lo princep +sentint soroll se despertá y va cridarne:</p> +<p>–¿Quí hi ha aquí?– Mes encara no ho havia dit quan se sentí una gran +bofetada en sa cara.</p> +<p>Y la fantasma fugí á corre cuyta y’l princep cridava que la +deturessin y tothom de lluny se senyava y ella corria per entre mitg +d’aquells corredosos y grans salas mitg foscas, mitg claras, que totas +ressonavan y ab sas confosas llums y sorolls espahordian.</p> +<p>Y veus aquí que l’endemá al matí las noyas ab sa aigua de nou olors +regavan lo claveller, quan lo fill del rey isqué en finestra y’ls hi +pregunta com cada dia:</p> +<p>–¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?</p> +<p>Y la mes petita que li respon: –¿Quantas estrellas hi ha en lo +cel?</p> +<p>Y ell: –Y’l pató y la abrassada?</p> +<p>Y ella: –¿Y’l revés d’anit?</p> +<p>Lo princep quan ho sentí tot s’encoratjá y resolgué pendren grossa +venjansa.</p> +<p>Y’l modo com ho feu, va esser, lo festejar á la noya, pera després +casarshi y matarla. Y com paraulas cautivan y tractes fan bodas, se’n +celebraren prompte las sevas, ab un gran contentament y goig de quants +s’hi trobaren, sino es lo princep que duya mals intents. Per aixó que la +noya, traidora com era, s’ho pensava, y quan fou hora de dormirne ella +que posa al llit una figura tota de sucre y s’amaga.</p> +<p>Y al ser al punt de las dotze horas, poch á poch ne ve lo princep, se +treu la espasa, pega cop al llit y toca lo nas de la figura, lo quin de +rebot li caigué á la boca. Y ell trobantne la dolsor diu:</p> +<div class="hanging-indent"> +<p>Dolseta en vida, dolseta en mort,<br> +si t’hagués coneguda, no t’hauria mort.</p> +</div> +<p>Ella que ho sentí y eixint del amagatall li contá perque s’era +amagada, y ell ne fou content d’haberla per esposa, y s’en agradá de +veras, ab lo qual succehi que sols per sa gracia y vivesa, ne fou, la +noya, esposa del princep y fins mes endevant tota una reyna.</p> +<h2 id="barba-dor.">Barba d’or.</h2> +<p>Vivia en no molt llunyas terras, un rich pagés de llarch propi y bons +cabals, lo qui tenia una filla gentil y bella, com altre no n’hi hagués +en tota la terra. Hermosa com una flor de lliri y aixerida com un +jinjol, era tal, que ab sos ullets de cel y cabells d’or, ni pas los +serafins de la gloria. Y com á bon romaní sempre hi van moltas abellas, +era un aixam lo de joves que de nit y dia la revolotejavan, qui li’n +deya “clavellet de mos amors” qui “sol de la vida mia,” qui “pensament +del meu cor,” aixis tots li tiravan amoretas. A lo qual ella de primer +n’era tota vergonyosa, com que si l’un color li’n fugia, altre +promptament li’n tornava, mes com paraulas dolsas sempre be á la orella +cahuen, ne fou d’ellas plasenta y á la fi á la orgull doná posada, tant +que s’esmaginá lo voler sols per marit á qui barba d’or dugués en sa +cara.</p> +<p>Y veus aquí que era tal la fama de sa hermosura, que de totas terras +hi anavan joves á requerirla; fins barons y comtes s’hi atansaren, mes +per tan que feren, res van pogué conseguirme; de braus y ardits +caballers, no cal parlarne y’s diu si fins un Príncep, n’hi oferí corona +y joyas; ni tan sols se’ls escoltava, que com cap ne duya barba d’or, +cap n’era prou per ella. Per ço, tots, jovencels y comtes, barons y +caballers, ab anima dolorida s’entornavan, que greu pena y dolor era, no +poderne aplegar la mes escullida flor del jardí de la terra.</p> +<p>Mes esdevingué un dia que arrivá á las portas de sa casa un jovenet +tan ple de tresors y joyas que dava goig tan solsament de veure, y era +de cos gentil y figura hermosa y aixis clar en lo entendre, com avinent +en la paraula y de tal continent y presencia, com que ningú fora per +contar totas las gracias que en ell tenian posada. Empero la de mes preu +era una barba tota d’or. Per cert qu’era tot ell maravella y aixi fou +com tan bon punt lo hagué vist la noya, que tot d’una s’n agradá dell y +li mostrá molta d’amor. Cosa la qual li regraciá lo jove tal com debia y +comensá á galantejarla; no semblava sino que jugavan tots dos á la +tira-torna amoretas, qu’era gust lo sentirlos escometre. Y aná á lo pare +á dirli li fés mercé de la sua filla, pus molt era ja lo que ells se +volian. Y lo pare’n fou content. Per ço se’n tractaren bodas, y se +feren, y una volta celebradas, pres comiat del pare, se’n anaren abdos +vers lo palau del jove, que no era sino un dels Prínceps mes poderosos +del regne.</p> +<p>Y aprop d’ell, isqué á rebrels una gentil música y ab ella molts de +patjes y donsellas, tots ab ricas vestimentas, los quins se mostraren +ben joyosos d’haver per mestressa y jove á una tan gentil senyora. Y lo +palau era tot de crestall, que s’hi reflectian nit y dia llums y +estrellas y era’n ell tot á lo seu punt que res hi mancava, sobre tot en +la cambra del nuviatje, ahont com á mes volgut present, hi trobá la +joveneta una filosa tota d’or ab lo seu fus de plata. De la qual se’n +agradá la donzella y tan bon punt fou sola, hi comensá de filar brins +d’or y seda y fila que filarás, y fila, fins que distreta, li caigué lo +fus en terra. Y com lo palau era de crestall y d’una sola pessa, tot +d’un cop s’esberlá en mil bossins y micas y per l’esboranch que’s feu en +terra, hi vejé la nina á lo seu espós entremitg de rojas flamas, que ab +sos cavallers dins de l’infern, la clamavan ab grossos crits de mofa y +rabia.</p> +<h2 id="la-creació.">La creació.</h2> +<p>Quan Deu ab sa voluntat omnipotenta va criarne cel y terra, eixa en +senyal d’agrahiment li va alsar un crit de llohansas y de tot arreu mil +veus li respongueren com que cada una de las cosas creadas cantá ab la +seva la nova vida. Y un himne de gloria pujá cap amunt en mitj la +celestial bellesa.</p> +<p>Sols la abella al veures tan hermosa tingué orgull y va demanar á Deu +que ab lo fibló pogués matar á cada picada á un home y que fos d’or la +seva casa. Y lo Senyor en castich la va condemnar á morir á cada una de +ellas, á que sa casa fos de bruticia y á que tingués de treballar sempre +pera ferli llum en alabansa sua y per aixó d’ella ne surt la cera que +davant dels altars crema. Y á la vespa que essent tan semblanta se +contentá solament en picar y fugirne, li va concedir per sa +modestia.</p> +<p>La salamandra orgullosa vejentse ab tan poder, li demaná que ab sa +sola mirada causés la mort al home, mes Deu en castich la condemná á +esser cega tota la vida. Y aixi á totas las bestias doná lo que +mereixian.</p> +<p>Y un peix que desde bon principi may pará de preguntar lo que faria y +quin nom li posarian, y tot ho deya, no reparant ahont era, ni ab la +conversa ab que s’ficava, Deu li digué: –No has pogut callar tot aquest +temps, mes callarás d’aqui endavant. Y va callar per un may mes, y per +aixó se li dona nom de Bacallar.</p> +<p>Y quan totas las cosas foren á lo seu punt posadas y tingué cadescuna +lo seu mereixement ó paga, la terra’s va oferir á Deu y li digué:</p> +<p>–¿Senyor, que es lo que’us plau de mí ferne? Y Deu li va +respondre:</p> +<p>–Tú, mantindrás tot lo que’n lo mon se cria.</p> +<p>–¿Y com tindré tanta forsa?</p> +<p>–La tindrás perque tot t’ho menjarás.</p> +<p>Y desde llavors tot torna á la terra y aqueixa tot s’ho menja, fins +l’home, sino es la ánima que va allí ahont li pertoca.</p> +<h2 id="lo-castell-de-irás-y-non-tornarás.">Lo castell de irás y no’n +tornarás.</h2> +<p>Eran los temps aquells del bon contar de las vellas, quan un pescador +dia y nit á la vora de la mar s’estava, tirant mes ams y tremas que no +pas estrellas te lo cel, ni la platxa arenas. Y trist com hi anava, +trist se’n tornava, que ja may sas mallas enganxaren, y al fons de las +aiguas, ab sas esperansas, sos ams ne queyan.</p> +<p>Mes veus aquí que un dia, á la bona de Deu, s’esdevingué á passar per +allí una manadeta de peixos blanchs y roijos com lo coral y perlas, que +en aquell punt feren aturada, lo qual vist per lo pescador; tirá sos ams +desseguida y</p> +<p>–Peix, peixet, tastal un xiquet.</p> +<p>Un peix mes gros que’ls altres, per golós que n’era, lo vá picar, y +l’home ne fou tot ple d’alegria. –Deu te premii la bona obra que m’ has +feta, mes com la necessitat no te lley, tinch de matarte.</p> +<p>A lo qual lo peix ne va respondre: –Trista es ma dissort, y molts +consells te donaria si’m perdonasses la vida, mes ja que per mos pecats +y ta fam tinch de morirne, escoltan un tan sols que en bé teu será, no +pas en lo meu.– Y aixís va dirli:</p> +<p>–Haurás per muller una dona jove y bella de la que te naixerán tres +fills, gentils y hermosos com la mateixa llum del auba, mes tan +parescuts que ni tu mateix sabrás distingirlos; valents y ardits, +voldrán veure llunyas terras, y encara no grans fugirán de la tua casa, +sens que d’ells res mes ne sapigas, com no recullis be ma sanch, y neta +ma espina, no ho posis tot dins d’una ampolla, que llavoras, cada volta +que s’enterbolirá aquella y’s torni roija la espina, será senyal de que +á algun d’ells succeheix una desgracia.</p> +<p>Y veus aquí que d’allí á poch, esdevingué al pescador lo pendre +esposa, de la qual un any despres d’altre, per succesió de temps, +n’hagué tres fills ab santa pau de Deu, tan semblants y parescuts com +que ni’l mateix pare savia casi coneixels. Y l’un era’l mes gran, y +l’altre’l mitjá y l’altre’l mes petit, de los quins, á lo primer com á +tal, vinguérenli mes aviat desitxos de veure terras, y un matinaret, á +la bona de Deu, sens pendre part ab Deu ni’l diable, s’en va anar de +casa seva.</p> +<p>Y camina que caminarás, deu lleguas va fer de travessía, fins que +guanyantlo son y fam, va entrarne dins un bosch, ahont la nit va +esdevenirli. Y com soletat y fosca donan molta paúra, sobre tot tenint +aquellas per companya, ne comensá de veure ánimas en pena, y serpents y +feras y anyorá á sos pares y’s diu si fins llensá llágrimas y volgué +fugirne. Y veus aquí que cercant eixida,’s va trobar ab un barranch y en +ell á una noya, espill de gentilesa, la qual era en actitut de pregaria, +ab mans al cel llevadas y de genolls en terra. Y era d’ulls de cel y +figura hermosa y cara tan bella y adolorida, que li tocá á l’ánima, y ab +cortesía, com á cavallers pertoca, li’n demaná li fes mercé de contarli +com era allí y perqué de sa tristesa.</p> +<p>A lo qual ella ab veu encisadora, va dirli que be ho faria, si certa +fos de que remey sa dissort n’hagués, mes que n’era eixa tan grossa, que +de tot punt en vá fora lo contarho. Y pregá’l jove, y ella pus que ab +cor se li demanava, aixis va contar y dirli:</p> +<p>–Que era, que vivia en aquell bosch una fera descomunal y estranya, +com ja may altre n’hi hagués en la terra, la qual tenia tan espantats á +los habitadors d’aquell reyalme, com que per gracia havian concertat ab +ella, si’ls deixava en pau sos cabals y vidas, de donarli cada dia una +de las mes principals donsellas; y que en aquell per sort li havia +tocada á n’ella, que era del rey la filla; y que pus aixi era y ja remey +no tenia, volgués lliurarse ell, de mort tan desastrosa.</p> +<p>Mes lo jovencel era esforsat de pit y cavaller com pertoca, y per sa +espasa feu sagrament allí mateix de tal perill lliurarla ó de morir en +la demanda. Cosa qu’ella li regraciá mes ab greu va escoltarho, per be +que li volia.</p> +<p>Y ab aixó n’esdevingué la mitja nit, en la quina foren aixordats los +espays per una esgarrifosa veu y de dins d’una cova n’isqué un dragó de +forma estranya, com que son cap era de lleó y de serpent sa qua, ab vint +dits á sas quatre potas y en la esquena alas y tan horrible que sols de +mirarlo dava basarda. Lo jove lo vegé venir ab front serena y en la ma +la espasa, y aixis que lo tingué quasi á frech de roba, s’hi abrahoná y +fou eixida sanch de la fera y los dos restaren en terra entre mitg de +xiulets horribles y d’una gran polsaguera que tot ho amplenava. Mes lo +jove era coratjós y portava la fe en son cor y per aixó girant sos ulls +al cel y clamant á la Verge María, grans cops á la fera doná que la va +deixar sens vida. Vos dich que fou gran maravella. Y corregué á la noya +que ab la temor havia quedada com morta, y no n’hi havia per menos y li +dongué coratje y demaná fos servida de dirli ahont eran los seus pares, +que ell li acompanyaria. Cosa la qual li digué la noya y abdos llavoras +prengueren camí y via feren vers lo palau dels pares.</p> +<p>Com se pot suposar eixos eran mes que tristos y ab ells la ciutat +tota per molt que á sos reys tothom volia y per aixó quan ne vegeren +arrivar á la princesa lliure y sana de tota desgracia, fou tanta sa +alegría que quasi no ho volian creure y retorná la joya y se feren grans +festas y allimarias. Ella’ls hi contá tot tal com era succehit y los +reys plens de admiració tingueren á lo fet d’armas del jove ab la fera, +com á la mes gloriosa batalla que hi hagues haguda y á aquell com á lo +mes renomat y ardit cavaller que trepitjés la terra. Y tornaren las +festas y alegrías, mes lo jove’ls hi regraciá y volgué continuar sa +via.</p> +<p>Los pares se’l escoltaren ab dol y no ho volgueren en cap manera y no +sols aixó sino que presos de molta gratitut y amor vers ell, li oferiren +per esposa á sa filla ja que d’ell la havian novament rebuda, cosa que +feu á tots gran contento y mes encara á los dos joves, pus que ja molt +s’eran agradats y era forsa lo que’s volian.</p> +<p>Y de tractes vingueren bodas y’s maridaren y foren felissos ab la +dolsa y santa pau de bons esposos, quan vet aquí, que un dia, per entre +las boiras de la matinada allá en vers Orient s’ensopegá á veure lo jove +desde unas arcadas ahont era, un hermós castell potser com no n’hi +hagués d’altre y ho digué á la sua esposa, quina en cap manera volia +parlarne, ans al contrari li allunyava la conversa, fins que li fou +precis esplicarli, com era un castell encantat, á qui’n deyan lo castell +de irás y non tornarás per no haverne tornat may ningú dels que s’havian +atrevit á anarhi.</p> +<p>Tornaren las fantasías en lo cap del jove, lo desitg de veure cosas +desconegudas y novas y ab prou ardidesa y cor per anar á sabé la causa +del encantament, digué á sa esposa com era desitjós d’anarhi, y encara +que ab molts plors d’esta y prechs dels pares, envers lo castell se’n +aná desseguida.</p> +<p>Era’l camí llarch y espadat, aixis es que no hi pogué arribarhi fins +al foscant, é hi trobá una vella, velleta, la qual ab totas festas +l’amanyagá y digueli que be podia entrar dins lo castell, pus ella fora +sa guia, mes li fes plaer, ja que era dona y vella, de deixar en +l’estrado sas armas, per por que li feyan, com ab bona fe cumpli lo jove +y al punt fou encantat y convertit en estátua de pedra.</p> +<p>–Pare, lo meu pare, digué lo segon fill del pescador, la sanch del +peix s’es enterbolida y la espina ensangrentada, lo germá gran tindrá +alguna desgracia. Pare, deixaume aná á cercarlo.</p> +<p>Y’l pare ab la tristesa al cor, li dongué llicencia.</p> +<p>–Veshi, mes tan bon punt lo trobis, torneusen tots dos.</p> +<p>Y se’n aná’l noy y camina que caminarás, tot aquell dia va anar á la +bona de Deu, sens saber ahont donarla, fins que al esser nit vejé moltas +llums, en vers las quals va dirigirse y per estrany cas, doná en la +ciutat ahont era casat lo seu germá.</p> +<p>Mes aixis que hi va esser y l’hagueren vist, quan tothom lo va pendre +per lo príncep, y torná la alegría y ho anaren á dir á los reys, los +quins ab sa filla isqueren desseguida á cercarlo y li feren mil +preguntas de lo que li havia succehit y en lo castell passava. Lo noy +que ab tot aixó comprengué que eixa errada de confondrel ab lo seu germá +havia d’esser cami pera trobarlo, los deixava dir y convenia ab tot no +trayentlos del erro, aixis es que fou tingut per lo verdader príncep, +sols que posava al mitg del llit una barra que lo separés degudament de +la princesa, per no mancar á lo que á la lley de Deu y á son germá +devia. Y estava á tot plé com no fos, que may podia descubrir ahont era +lo castell de que sempre li parlavan y en lo quin era anat lo seu germá +gran, fins que un dia vet aquí que pasejantse per las mateixas arcadas, +tot voltat de boiras, allá á sol ixent, ne vegé un hermós y gran castell +com potser no n’hi hagués d’altre en la terra, y preguntá enseguida á la +princesa quin era’l castell aquell, y com eixa li contestés si no se’n +recordava ja, no volgué sentirne mes, sino que incontinent s’aparellá de +totas armas y á malgrat dels prechs y plors de la princesa hi emprengué +via.</p> +<p>Y camina que caminarás fins á esser al foscant en que hi arribá y +trobá á la vella, velleta, que isqué á rebrel ab totas festas y li pregá +pus qu’era dona y vella, que deixés sas armas en l’estrado. Y’l noy ab +tota bona fe, ho feu y de cop quedá encantat y convertit en estátua de +pedra.</p> +<p>–Pare, lo meu pare, digué lo tercer fill del pescador, la sanch del +peix s’es enterbolida y la espina ensangrentada, lo meu germá segon +tindrá alguna desgracia; pare, lo meu pare, deixaume aná á cercarlo.</p> +<p>Y’l pare ab mes tristesa del cor li dongué llicencia. –Veshi, fill +meu, veshi, mes pensa qu’ets molt petitet y l’únich de tres que’m +quedas, de qui en ma vellesa hauré consol si tu’m faltas? Y’l noy rebé +la benedicció de son pare y emprengué camí, y pensant ab bon criteri que +com mes gran lo poblat, mes fácil s’esdevé alguna desgracia, feu via +vers la ciutat, capital del regne.</p> +<p>Y veus aquí que tan bon punt hi fou, quan tornaren los habitants á +creure arribat lo príncep y portant la nova als reys, eixos eixiren á +rebrel y li’n feren moltas galas y festas. Y ell ne fou content no per +ellas, sino per lo camí que li obrian pera trobar á los seus germans, +aixi es que va convenir ab l’engany y deixá que’l tinguessen per espós +de la princesa, sino ab alló que’ls hi devia, per lo qual posava una +barra al mitg del llit, y tot era joya y gala, quan vet aquí que un dia +passejantse per la mateixa arcada, s’ensopegá á veure’l castell que +segons dita de la cort havia ja visitat duas vegadas, y preveyent que hi +serian sos germans, determiná d’anarsenhi.</p> +<p>Y camina que caminarás fou molt tart quan hi arribá y sorti á rebrel +la mateixa velleta, la quina li feu prechs de que se servís deixar +llansa y espasa, perque li feyan molta por com á vella, velleta que +n’era, cosa la qual ja anava á fer lo jove, quan repensantshi, tingué +por que no fos alló la causa del encantament de sos germans, y prenent +esperit, en lloch de donarlashi, las hi enfonsá al bell mitg del cor y +allí la deixá morta.</p> +<p>Y ressoná desseguida tota la terra, y s’oiren crits horrorosos y +rojas flamas isqueren de totas bandas y entre mitg de gran terratremol y +polsaguera, s’enderrocá’l castell, mentres espuntava en Orient +atravessant boiras de grana y nacar, l’esplendorós sol de la ditxa.</p> +<p>Solsament los dos germans, que recobraren sa forma primitiva, +n’isqueren per la voluntat de Deu, en be, de tantas runas y tan bont +punt hagueren abrassat á son germá y vessat ab ell moltas llágrimas, +deixaren aquell lloch, pera dirigirse al palau ahont los reys y princesa +n’eran.</p> +<p>Y veus aquí que quan hi foren, fou tal l’estranyesa de las gens al +veure tres y un sol príncep com que ningú savia lo que li passava y ho +tingueren per encantament y follia dubtant si eran tres personas ab un +sol príncep ó si era un príncep ab tres personas, tan que ho corregueren +á dir als pares. Los quals isqueren desseguida y si sorpresos eran los +habitans mes ells ho restaren, que tan creyan com dubtavan lo que era á +sa vista. Tot eran preguntas y sorpresas, fins que’l germá gran, ab +breus paraulas, los hi feu narració de tot lo que succehit los hi havia +y torná á esser reconegut per príncep, y hagueren tots gran alegría y +enviaren á cercar al pescador, mort ja quasi de dol y de tristesa y’n +feren grans saraus y festas que tot se’n entrava, fentli despres una +habitació en el mateix palau pera que allí acabés los anys de la sua +vida. Los dos altres germans se casaren ab dos gentils princesas y’l +princep y la princesa succehint en lo regne á los pares, foren reys per +sort de sos subdits, portant tota mena de felicitats al seu reyalme y +terra.</p> +<h2 id="la-flor-del-penical.">La flor del penical.</h2> +<p>Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia +d’un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo. Lo +qual feya que n’estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu manés +cercar los millors metjes; cap dels quals savia darli sanitosa cura, +sino un que li maná se hi posés de la flor del penical.</p> +<p>Lo rey qu’era molt vellet, cridá á los seus dos fills y’ls encomaná +li cerquessin la dita flor, qu’era per ell la vida, prometent al qui li +dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab +tot dalit se n’hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la +troba. Mes quan lo gran ho sapigué y’s veu sense corona, ell que li surt +al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y’l colga al riu +d’arenas.</p> +<p>En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n’hi feu un +fluviol d’una d’ellas, que aixís que se’l posa á la boca comensa á +sonar:</p> +<div class="hanging-indent"> +Pastoret, bon pastoret,<br> +tú que’m tocas y que’m menas<br> +so colgat al riu d’arenas<br> +per la flor del penical<br> +per la cama del meu pare<br> +que li feya tan de mal. +</div> +<p>Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava, +torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent ho +comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey, lo +qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon punt hi +fou, quan lo fluviol se posá á sonar:</p> +<div class="hanging-indent"> +O vos pare, lo meu pare<br> +que me’n tocas y que’m menas,<br> +so colgat al riu d’arenas<br> +per la flor del penical<br> +per la cama del meu pare<br> +que li feya tan de mal. +</div> +<p>Lo rey així que ho sent tot se’n maravella y per be ó mal, á la +forsa, fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol.</p> +<div class="hanging-indent"> +Germanet, mal germanet,<br> +tú que’m tocas y que’m menas,<br> +so colgat al riu d’arenas<br> +per la flor del penical<br> +per la cama del meu pare<br> +que li feya tan de mal. +</div> +<p>Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d’ahont havia treta +aquella canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia +fet de la vora del riu d’arenas, d’un canyar que poch temps avans no hi +era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu’arranquessin lo canyar y colgat +dessota d’ell hi trobaren al fill petit qu’encara era viu. Lo pare +n’hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill gran +á qui maná condemnar á mort, donant lo regne al seu fill petit qu’era +qui havia trobada la flor del penical.</p> +Altres fan que un pare que tenia una llaga en la cama, encomanés als +seus fills qué li anessin á cercar la flor del penical. Los dos mes +grans van deixar á n’el petit qu’anés sol, lo qui va entrarse en una +horta, va demanar la flor y li donaren, encomanantli sobre tot que se la +amagués, perque si los seus germans li trobessin lo matarian. Y se la va +amagar á la mitja, mes per lo camí los seus germans van trobarlo, lo +escurcullaren tot y com li trobessin la flor del penical, van fer un +clot al riu d’arenas y van colgarli, en lo quin nasqué desseguida un +gros canyar fins qu’un dia passá per allí un pastor del seu pare que +n’anava guardant lo bestiá y feu un fluviol d’una de las canyas, lo quin +va sonarne. +<div class="hanging-indent"> +Pastoret, bon pastoret,<br> +tu que’m tocas y que’m menas,<br> +so colgat al riu d’arenas<br> +per la flor del penical<br> +per la cama del meu pare<br> +que li feya tan de mal. +</div> +<p>Lo pastor va anar incontinent á casa del seu amo, lo qui com sentís +lo fluviol feu anar al riu d’arenas á arrancarne las canyas, y ab las +arrels d’aquestas ja hi trobaren cabells fins y rossos, y cavant mes +endins hi van trobar encara viu al fill petit. La justicia rigorosa +dongué als germans sentencia de mort y al fill petit lo seu pare’l feu +hereu, que be s’ho mereixia.</p> +<h2 id="lo-capdell-dor.">Lo capdell d’or.</h2> +<p>N’era una vegada un rey molt poderós á qui res ne mancava per serne +felis com no sigués que en cap manera podia haver fill ni filla de sa +molt aymada com gentil muller, qual cosa lo tenia en estrem dolorit y +contristat.</p> +<p>Y veus aquí, qu’esdevingué un dia en que sa muller fou deslliurada +d’una infanta que per lo agraciada y bonica podia ben be esser la +alegría de qualsevol pare, tant mes quant lo rey havia desitjat sempre +haver successió, valdament la que hagués fos de fill ó filla. Emperó no +fou aixís, pus l’home quan no te una cosa la’n desitja y quan la té ne +vol un’altre; lo rey restá molt enujat d’haver filla y no fill que’l +succehis, car havent filla, segons ell, be podia esser que’s conservés +lo bon nom y esplendor de son poderós reyalme, mes no ab l’ufana ab que +fins llavors sostingut s’havia.</p> +<p>Y per ço fou que comensá á mirar malament á la noya y la tingué tan +aburrida qu’un dia deslliberá lo tréurela de casa y aixis ho feu.</p> +<p>La qual filla una volta fora, tota tristeta y plorosa, comensá á +caminar, y camina que caminarás fins á tant que essent nit trobá un +bosch. Y ella no s’hi gosá á ficar, perque may habia eixit de casa sua, +y res del mon conexia y molta pór li’n feya una boscuria com aquella. +Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li fes recár +d’entrarhi, per fi’s resolgué á ferho, y una volta á dins, ab la poca +llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y sota del arbre +una velleta d’eixas que tenen molts de consells y sapiencia y que +sempre’s troban á punt de fer una bona obra. La qual aixis que la vegé +tant trista li’n pregá que fes mercé de contarli perqué ho estava y com +era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena, que per ser tant gran, +se’n condolgué la vella y volentla apariar en quant li fos á ma, li +dongué un capdell d’or tan bó com altre en lo mon no n’hi havia, +dihentli avans, que li’n restava sols demanarli que’l rebés ab un +consell qu’ella li donaria, de no desfersen pas may per molt que’n fos +pregada, com no sigués per tractes de casament ó boda.</p> +<p>Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia, +després d’haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua +ánima, se’n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y +en ell á una gran ciutat ahont feu aturada.</p> +<p>Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta +de gent que d’assí d’allá anava y venia com si no trobés lo que cercava. +Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d’or y plata ab lo que +ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat ahont era lo +palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué alló’l desitg y +volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas, emprengué un dels +patges y li’n demaná fos servit de dirli perqué tan afanyats anavan. Mes +com de cans y pobres tothom s’escusa, ni sisquera meresqué la noya que +li’n fos tornada resposta. No la acobardí aço, ans al contrari, aná +preguntant, preguntant fins á trobarne un que li esplicá, com al brodar +la reina un vestit per lo seu real espós, se li havia acavada la seda +d’or, que n’era de mostra tan bona y fina, que per mes que cercavan, en +lloch trobarne podian de pariona, cosa que posava contristat al rey per +lo molt que’n tenia contemplada y ben volguda á la sua gentil com +virtuosa esposa. Y com que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne +fonch molt contenta de poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al +que gastava la reina se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al +palau y digués, qu’ella tenia un capdell d’or tan bó y fi, com no n’hi +hagués d’altre en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la +tenian per folla: á la fi, tan y tan pregá que s’esdevingué lo sentirho +lo fill del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d’ánimo com de +figura, lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer +entrar al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á +la cambra de la reyna.</p> +<p>Y essent dins, ella que’n mostra son fil d’or y fou tan y tan parió +del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos +pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la +velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren tota +mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué donarlo +com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá gran enuig á +los reys, per mes que fos dit ab tota cortesía, pus feya impossible lo +haver lo fil d’or, car en manera alguna podian voler que lo seu fill +prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del poble. Mes com que +lo cor sols sent y no pensa, y en cors joves sols regna l’amor, lo +princep vejentne una donzella tan encisadora com discreta y gentil y +recatada se’n enamorá ab tal vivesa, que per mes que feren sos pares +pera deslliurarlo de son pensament y per mes que s’enujaren, en cap +manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants de dols al palau, que +per fi la noya, vejent que’l ser ella pobre’n tenia tota la culpa, +determiná descobrir com era filla del rey vehí y ne foren d’aixó tots +molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al pare d’ella, que molt +havia ja plorat per sa perduda filla, y aparellaren molts jochs y festas +y despres d’haberse tractat bodas, s’esposaren princesa y princep, +essentne desde llavors tots molt contens y ditxosos per los anys de la +sua vida.</p> +<h2 id="los-tres-germans.">Los tres germans.</h2> +<p>Una vegada eran tres germans que tots tres s’eran enamorats de una +cusina seva de llunyas terras; per lo qual lo pare de la noya vejent que +tots la volian, no sabent quin escullirne, los va dir que pendria per +gendre á aquell que li portés una cosa la mes bonica y profitosa. Los +tres germans se separaren, cadescun tirá per lo seu cantó y á la bona +ventura van anarsen, lo mes gran á una ciutat en la quina’s posava á veu +de pública crida un canó de llarga vista, d’un preu tan gros y crescut +que ningú podia comprarlo, mes ell hi arriscá tota la seva fortuna y va +emportarsel. Lo germá segon feu també sa via y arribá á una ciutat en lo +punt y hora en que’s feya un pregó encantantne una catifa de virtut tal +que ab ella un era al instant al lloch ahont volia. Los compradors eran +molts, mes lo germá també va endúrsela. Y’l mes petit de tots, caminant, +caminant, també arribá á una ciutat en la que venian al mes donant, una +poma que olorantla tornava la salut á qui la hagués perduda. Podeu +contar si n’hi havia de pujas, mes lo noy petit, coneixent lo gran valor +d’ella, sobre tot per ell, á tota costa va comprarla.</p> +<p>Cadescú ab la seva prenda esperá á que fos finit lo temps que +s’havian donat pera juntarse y una volta plegats s’ensenyaren mutuament +lo que portavan, y mirant ab lo canó, van veure que la noya á qui volian +estava malalta, desseguida van pujar de peus á la catifa y’s van trobar +á casa d’ella; li feren olorar la poma y’s posá enterament bona. +Llavoras entraren las barallas.</p> +<p>–Sino fos lo canó de llarga vista no l’hauriau vista.</p> +<p>–Sino fos la catifa no foram aquí.</p> +<p>–Sino fos la poma no hauria hagut cura.</p> +<p>Tots tres la volian y’l pare no sabia com ferho; per fi va dirne, si +ab vostra riquesa cap de vosaltres ha pogut guanyar ma filla, que sigui +de qui mostria enjiny millor, qui tiri la fletxa mes alta, aquell haurá +la noya. Los germans aparellaren sas ballestas que dava goig de veure. +Lo mes gran tira; la fletxa de tan alta ab prou feinas va ovirarse. Tira +lo mitjá y travessa’ls nuvols. Lo petit aparella l’arch, brunzeix la +fletxa y la clava, ahont? al bell mitg del sol. De llavoras ne te tacas. +Tot foren victors y aplausos, y lo pare li doná la noya de lo que ne +rebé tothom alegría; sino eran los germans que’ls hi recava una mica por +lo molt que també la volian.</p> +<h2 id="lo-castell-del-sol.">Lo castell del sol.</h2> +<p>Una vegada era un comte molt jugador, que en una nit se jugá bossa, +hisenda, la espasa y per fi la vida, posantli per condició qui li guanyá +aquesta lo anar á lo castell del Sol, qu’era com si diguessim á una mort +certa y segura.</p> +<p>Emprengué cami lo Comte, y al esser negre nit, perdut com anava, +n’ovirá un llumet, lluny, molt lluny, ahont va dirigirse, y camina que +caminarás arribá á una casa, qu’era de gegants, mes ell no ho sabia. Per +aixo va trucarhi y una veu de vella, desde dins li va dir.</p> +<p>–Qui hi ha?</p> +<p>–Si’m voldriau recullir per eixa nit.</p> +<p>–Ay! no volgau pas entrar; perque es casa de gegants y si lo meu +marit arribava se’us menjaria.</p> +<p>Mes lo Comte estava rendit y pregá per Deu li fessen mercé d’obrirli +la porta, com ho feu la vella, qui li preguntá qui era y ahont anava, á +lo qual li contá lo seu cas lo Comte; y en aixó estavan, quan arribá lo +gegant; y,</p> +<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p> +<p>No tingué mes remey la vella que contar li com s’era esdevingut lo +passarne per allí lo Comte qui anava cercant lo castell del Sol y á qui +per lo seu cansament havia donat acullida.</p> +<p>Lo gegant tot de mal humor, digué:</p> +<p>–No sé pas hont es, mes que vagi al palau de la mia germana qui’n té +tres fillas que corran molta terra y allí li dirán, no sens que’s +descuidi d’advertir que hi va de part meva, perque sino lo matarian.</p> +<p>Lo Comte’s posá en camí y camina que camina, fins que’n troba, vora +nit, un palau ahont truca.</p> +<p>–Qui hi ha?</p> +<p>So un pasatjer que vinch de part del germá vostre á que’m digau ahont +es lo famós castell del Sol.</p> +<p>–Ay! no vulgau pas entrarne, que mas fillas son tres gegantas que +se’us menjarian si’us trobavan.</p> +<p>Y en aixó ne vehuen arribar la germana gran y lo Comte no te temps +mes que d’amagarse á dins del palau.</p> +<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p> +<p>–Ma filla, es lo Comte que ve de part del germá meu, pera que li +digam ahont es lo castell del Sol.</p> +<p>–Si es així que vingui, mes jo no li puch pas dir; ma germana la +mitjana, que’n corra cada dia seixanta lleguas, vint mes que jo, potser +que ho sápiga.</p> +<p>Y arriba la mitjana.</p> +<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p> +<p>Y la mare li diu: –Es lo Comte que ve de part del meu germá pera +saberne ahont es lo castell del Sol.</p> +<p>–Jo no ho sé pas, potser ho sápiga la mes petita que camina vint +lleguas mes que jo cada dia.</p> +<p>Y arriba la petita, la qual, quan ne veu lo Comte, vol matarlo, sino +que la mare li diu:</p> +<p>–Lo germá meu l’envia pera saberne ahont es lo castell del Sol.</p> +<p>Y diu: –Llavoras, que vingui ab mi. –Y se l’emporta vuitanta lleguas +lluny, finidas las quals li ensenya un castell molt gran y hermós y li +diu:</p> +<p>–Entra cap á dins, vesten al jardí ahont t’amagarás prop d’un estany, +en lo quin ne baixará primer una noya que’s banyará en ell, tu no li +diguessis pas res perque sino foras perdut, quan ella ne será fora ne +baixará un’altra á qui tampoch li diguis res, fins que’n baixará una +tercera á la quina preguntarás per lo castell del Sol y ella t’ho +dirá.</p> +<p>Lo Comte entra, se’n va cap al jardi y en ell, prop l’estany te veu +baixar una noya hermosissima que va banyarse en ell; lo Comte n’era +admirat de la seva bellesa. Per fi se’n va anar y ne baixá una altre +encara mes guapa y també va banyarse en la aigua clara; per fi ne baixá +la tercera qu’era una joya d’hermosura y’l Comte no sabia lo que li +succehia, sobre tot quan desfentse de las suas robas va ficarse á +l’aigua y mostrá tota la sua gentilesa.</p> +<p>Lo Comte n’era maravellat que mes no podia y li amagá la roba, així +es que quan la noya volgué vestirse trobantse sense ella, mirá per tot +arreu y com vejes lo Comte li digué que li tornés la roba que li havia +presa.</p> +<p>Mes lo Comte li diu: –Vos la tornaré si’m diheu quin es lo castell +del Sol que cerco.</p> +<p>Y la noya li diu: –Donaume tan sols un mocador y vos ho diré.</p> +<p>Lo Comte que li dona, ella l’agafa, l’estent damunt l’aigua y ab lo +sol y la llum s’hi enmiralla lo Castell ahont estavan y la nina dins +l’estany com se banyava, pus que aquell era’l castell del Sol que tan +temps feya que cercava. Se’n agradá de ella per tan gentil que n’era y +li demaná si li volia fer mercé del seu amor. Cosa á la qual fou ella +plasenta, mes li digué que lo seu pare primer la mataria, avans que +consentirhi.</p> +<p>–No tingau por, que’n tinch prou d’ardidesa,– pus ell volia +defensarla. Mes la noya li digué: –No es així, jo vos diré lo que teniu +de ferne. Entrauvos dins lo castell, en la porta del qual, hi trobareu +un lleó de guarda; no vos espantessiu pas, perque per mica que ho fessiu +vos mataria, entreu dins y quan siau davant lo meu pare, demanaume per +esposa vostra. Ell vos dirá que no sino feu un impossible, llavors veniu +aquí, crideu Rosa florida, que aquest es lo meu nom y jo vos donaré’l +medi per ferlo.</p> +<p>Lo Comte se’n va anar y al esser al portal qu’era molt estret, ell +que’t veu lo lleó que sols de mirar dava feresa y casi no s’hi gosava +ficar, mes va arriscarshi y á dins troba lo pare á qui demaná per esposa +á Rosa florida, quin va dirli que nó, sino li portava l’anell que feya +molts anys havia perdut dins de la mar brusenta; qu’era impossible.</p> +<p>Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li contá la exigencia +del seu pare, mes ella no s’acobardá, ans li digué:</p> +<p>–Be n’eixirás si fas lo que’t diga. Anem á la bora de la mar y allí +me trinxas be, ben trinxada, posant molt esment de que cap gota de sanch +ni tros meu, ne caigui en terra, me tiras á dins de l’aigua y llavoras +te vindrá molta de son, mes no t’adormisses pas, perque sino may mes +podria eixirne.</p> +<p>Lo Comte no ho volia fer per lo molt que la estimava; á la fi tanta +era la fe que hi tenia que ab llágrimas en los ulls, va trinxarla; y +veus aquí que per tant esment que hi va posarne, no pogué lliurarse de +que li caigués una goteta de sanch en terra.</p> +<p>Y quan ella fou al fons de la mar, lo Comte comensá á sentir son y +mes son y la noya cridá.</p> +<p>–Comte.</p> +<p>Mes ell no’s movia.</p> +<p>–Comte –per segona vegada. Y ell tampoch, com que la son lo +vencia.</p> +<p>Per fi crida tercera volta –Comte –ab veu tan trista y fonda que al +cor se n’entrava, y ell llavors se despertá tot espantat y diu: –Rosa +florida. –Y eixa surt y duya l’anell perduda.</p> +<p>Quan lo pare lo veu ne rebé gran enuig, mes tingué que cumplirli la +paraula y li digué que triás de sas fillas, mes com ell ho fes ab la mes +petita, no li volgué dar per ser la que mes volia. De lo qual fou enujat +lo Comte y demaná ajuda á cel y terra per tal fellonía, perço que quan +lo pare ho sentí, va dirli que pus hi era obligat, que escullís de sas +fillas, mes sense véurelas, tant sols per un dit que ensenyarian.</p> +<p>Y per un foradet las tres van treure lo dit petit de la ma dreta, y +com en lo de Rosa florida hi mancava un bossinet per alló de la gota de +sanch que quan la trinxava en terra n’hi va caure, ell que la va coneixe +y la va escullir entre las altras.</p> +<p>Mes lo pare, home dolent, en cap manera volgué donarli, y veyent +qu’ella hi venia be volia matarla, de manera que no tingueren altre +remey que fugirne y agafaren un cavall molt magre de l’establa que molt +corria y ne fugiren. Cosa la qual sapiguda per son pare feu desseguida +perseguirlos, y n’agafa un cavall la envejosa de la germana gran y corra +que mes correrás fins que casi’ls atrapava.</p> +<p>–¡Ay, Rosa florida, que ja’ns aconsegueixen! –No tingas por, y ella +que’n llensa sa pinta y la pinta’s torna un bosch tan espés y ferestech +que ningú podia ficarshi.</p> +<p>Y la germana gran va entornarsen, y hi marxa la mitjana y corra que +mes correrás fins que casi’ls assolia.</p> +<p>–¡Ay, Rosa florida, que’ns atrapan!</p> +<p>–No tinguis por, y ella que’n llensa la gorra del Comte y la gorra’s +torna foch que tot ho abrusava.</p> +<p>Y la germana tingué que entornarsen, y lo pare ple de rabia hi marxa +y corra que correrás fins que prop los tenia.</p> +<p>–¡Ay, Rosa florida, que’s lo teu pare!</p> +<p>Y la noya ho veu y n’hagué gran dolor com que de sos ulls ne rajavan +llágrimas y las llágrimas se tornaren riu y lo pare no pogué passarlo. Y +ells fugiren, fugiren fins á esser á llunyas terras, ahont s’enmaridaren +y foren felissos per tots los anys de la sua vida.</p> +<h2 id="lo-camí-del-cel.">Lo camí del cel.</h2> +<p>Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que +mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que +dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí’ls prometé +que á n’aquell que l’endemá al matí’s llevés primer, li donaria la coca +mes grossa de las tres que havia fetas, que á n’el que’s llevés segon, +la mitjana, y á n’al derrer la mes petita de totas.</p> +<p>Los noys se’n anaren á dormir, y á l’endemá lo mes gran se llevá +primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou +donada la mitjana y’l mes petit de tots, pobrissó, fou l’últim en +aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la benedicció +del pare, que’ls encomaná sobre tot que fossin bons minyons y seguissin +lo camí dret que’ls conduiria á la porta del cel, y cadescú ab la seva +coca aná eixint de casa seva.</p> +<p>Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo +camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la quina +quan lo tingué prop va dirli:</p> +<p>–Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que +plora?</p> +<p>Y ell que li respon:</p> +<p>–Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.</p> +<p>Y se’n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser +aquesta dona’t diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li fa +dita pregunta.</p> +<p>A lo qual ne respongué la dona:</p> +<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres +camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l’esquerra, no +escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l’últim, al cap de +vall del quin hi trobarás una porta vermella que’t conduirá allí hont te +pertoca.</p> +<p>Y’l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny +trobá una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:</p> +<p>–Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que +plora?</p> +<p>Y ell que li respon:</p> +<p>–Ja ’us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que +ab prou feinas ne tindré prou pera mí.</p> +<p>Y se’n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser +aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar enrrera á +preguntarli.</p> +<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d’allá trobarás tres +camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no +seguissis pas lo primer, ni tampoch lo últim, sino’l segon, al cap de +vall del qual trobarás una porta groga que’t durá allí ahont te +pertoca.</p> +<p>Y’l mes petit de tots també per son camí va trobarne la dona ab un +noyet als brassos, quina va dirli:</p> +<p>–Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n’aquest meu fill +que plora?</p> +<p>Y’l noy digué:</p> +<p>–No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella’us la donaré.</p> +<p>Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si +voldria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta +dihent:</p> +<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres +camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no +seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al cap +de vall ne trobarás lo que desitjas.</p> +<p>Y los noys anaren caminant, caminant y’l mes gran de tots quant va +esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de la +dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y tot +desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n’eixiren rojas flamas y +molts de dimonis, quins se l’endugueren cap á l’infern, qu’era allí +ahont li pertocava.</p> +<p>Y’l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la +porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y’s trobá +á dins del purgatori.</p> +<p>Y quan hi arrivá lo petit, ell que se’n vá cap á lo camí de la dreta +y trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se +sentiren hermosas veus d’angels que cantavan, y tot aparegué esplendent +de llums y ple de rosas, y entre mitg d’ellas la dona y’l noyet, que no +eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que’l reberen en sos +brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava tot content, com +qu’era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.</p> +<p>Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com +portat s’havia.</p> +<p>En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que +separats, tots lo mateix camí y troban á la dona ab lo noyet als brassos +que’ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á sas +respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall trobarán tres +portas, una de vermella, una altre de groga y la derrera blanca y’ls fa +trucar á cada un á n’aquella que li pertoca.</p> +<h2 id="los-tres-cabells-del-dimoni.">Los tres cabells del dimoni.</h2> +<p>Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne +trobá una gitana d’eixas que diuhen la bonaventura y volentse divertir +una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu ministre; la +gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots indrets y seguint +las ratllas mes marcadas, tot d’un plegat digué:</p> +<p>–Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d’aqueixas +terras.</p> +<p>Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se’n aná tot capficat +y trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá que +si may algun fill tenia, no’l deixaria veure á lo seu monarca.</p> +<p>Y veus aquí, que al cap d’algun temps s’esdevingué al ministre lo +tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no +arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d’amagat del seu +pare, ficar dins d’una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per +allí pasava, pera que se la endugués l’aigua.</p> +<p>Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d’un +molí en la qual rentava roba la molinera, que així que vejé la caixa +tota bonica, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa amagada, +va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No’s pot imaginar +la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y hermós á dins +d’ella, y com no tenian successió resolgueren afillarsel, li cercaren +dida y li posaren nom de Moysés per la semblansa que ab est tenia lo +modo de trobarlo.</p> +<p>Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de +tothom tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo +tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y agradat +del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia, feu que’ls +moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou pres de gros +enuig; mes no va dir res sino que cridant á la molinera li esplicá com +s’havia agradat molt del seu noy y que si li volia donar ell lo faria +rich per tota la seva vida. La molinera no hi volia consentir per lo +molt que se’l estimava, mes com era’l rey y li oferia tan bona ventura +tingué á la fí de ferho y va donarli.</p> +<p>Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de +robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse +salvat, ell li perdonava la vida si anava á l’infern y li duya tres +cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que +dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l’amenassá de mort si +inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí cap +al infern que no savia per hont anava.</p> +<p>Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l’amo li digué +que no’l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una +perera que tenia llevava peras d’or y ara no’n feya de cap mena. Lo noy +digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria al tornar del +infern, ahont anava; que aixís que’l deixessin passar, y los de la casa +ho feren.</p> +<p>Y camina que caminarás, arriba á un altra casa en la quina li +digueren que no passaria mes endavant sino’ls hi deya com es que un pou +que avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y’l noy’ls hi +demaná també que’l deixessin passar, que ja’ls ho diria al tornar del +infern, ahont anava.</p> +<p>Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de +grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué +que passava á la gent d’un mon á l’altre, lo quin li digué que no’l +volia passar de cap manera si no li deya com ho podia fer per deixar la +barca y viure entre’ls demés homes. Y’l noy li va fer de resposta que +quan tornés del infern ahont anava ja li diria.</p> +<p>Y quan fou á l’altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en +la quina trucá é isqué á obrirlo l’avia del dimoni, la qual com lo vejés +tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s’entornés, pus +seria perdut si’l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua historia +y la vella se’n condolgué tant que prenentlo de grat li digué que no +s’espantés y qu’ella li donaria los tres cabells del dimoni que cercava, +pera lo qual dihent, “tórnat formiga” se torná lo noy formiga y se’l +ficá l’avia en una de las arrugas de las suas fandillas. Llavoras cridá +á Llucifer y li digué si tenia son que li cantaria una de las cansons +tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la falda de la avia y s’adormí.</p> +<p>Y tant tost ho fou, quan l’avia li arrancá un cabell ab lo qual se +despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes +l’avia li digué que devia esser que somiava que en una casa tenian una +perera que avans feya peras d’or y ara no las feya de cap mena.</p> +<p>–Que tontos son! digué’l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que +se las menja totas; que’l mátin y tornará á haverhi fruita.</p> +<p>Y l’avia torná á cantar cansons y’l dimoni á adormirse ab lo só +d’ellas.</p> +<p>Y quan ho fou, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir +altre volta á lo dimoni, qui va dirli: –Ay avia, com es que me n’haveu +arrencat un cabell? Mes l’avia li va dir que era que somiava que un pou +que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua.</p> +<p>–Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se’l +beu y tornará á donarne.</p> +<p>Y l’avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á +adormirse lo dimoni.</p> +<p>Y aixís que ho fou, ella que li arrenca un altre cabell y’l dimoni’s +desperta y diu:</p> +<p>–Ay, avia! ara si que m’haveu arrencat un cabell.</p> +<p>–No ho creguis pas, li digué l’avia, es que somiavas que’l barquer +que passa de l’un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap com +ferho.</p> +<p>–Ay que’s tonto! quan hi vaji algú, que procuri que’s fiqui á la +barca y quan lo tingui á dins que fugi y s’hi quedará l’altre per tota +la vida. Y dit aixó se’n aná per allí lo dimoni y la vella que se’n +torná á la porta y quan hi fou –“Sigas home”, digué, y lo noy torná á +esser home, y li doná los tres cabells del dimoni recordantli las tres +respostas.</p> +<p>Y se’n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no’l volia passar si +no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va dir +que tan bon punt l’hagués passat á l’altre banda li diria. Lo barquer se +posá á remar y rema que remarás fins que fou á l’altre bora y allí ajudá +á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse del seu quefer, no +tenia mes que á la primera persona que arribés á la barca, una volta fos +dins d’ella, ne saltés ell en terra y lo deixés en lo seu puesto, per +ahont vindria á esser altre volta persona humana.</p> +<p>Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d’or y ell camina que +caminarás arribá á la casa del pou, ahont l’amo així que’l vejé, va +dirli que en cap manera’l deixaria passar aquella volta sino li cumplia +sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y ara ni tan +sisquera aigua donava.</p> +<p>Y diu lo noy: –Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se’l beu +tot y fins que l’hajeu morta, no tornará á donarne. Y l’amo que hi +baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com +avans feya, de lo qual ne fou tan content l’amo que li doná dos burros +carregats d’or y plata.</p> +<p>Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins á esser á l’altre +casa que tampoch lo volian deixar passar si no’ls deya com era que avans +la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y diu:</p> +<p>–Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne.</p> +<p>Y mataren lo dragó y’n foren tant contents que li donaren dos matxos +tots carregats d’or y pedras preciosas. Y ab los seus tresors se’n aná +vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas riquesas, ne +fou maravellat que mes no podia, y com l’ambició sempre mata y las +riquesas tentan, ell que’l rebé ab totas festas y li digué li contás com +era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no’s feu pregar gens +Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y’l rey pensantse +encara ferse mes rich del que ho era, se’n volgué tambe anar á cercarne +los tres cabells del dimoni y dirigintse envers lo mateix camí que +Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la llacuna, en lo qual hi +havia’l barquer que aixís que’l tingué á dins de la barca, seguint lo +consell del noy, se’n sortí d’ella, y’l deixá rema que remarás que may +mes s’es lliurat de la tal feyna.</p> +<p>Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que +també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que +may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del regne, +per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo rey á +n’ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos subdits, +que celebraren tota mena de festas.</p> +<h2 id="la-fustots.">La fustots.</h2> +<p>Hi havia un pare que tenia tres fillas, totas tres guapas y hermosas +y per ell molt estimadas, tant que volent saber si dignament á lo seu +amor corresponian, un dia las hi va preguntar com cadescuna d’ellas lo +estimava y la mes gran li va dir que lo estimava com lo pa, la mitjana +com lo vi y la mes petita va dirli que lo estimava com la sal. De qual +resposta ne fou molt enujat lo pare per tenir á la sal com á poca cosa y +maná á los seus criats que inmediatament la agafessin y la duguessin á +matarla, mostrantli despres com á cumpliment de sas ordres, una +ampolleta de sanch y’l dit mes gros del peu.</p> +<p>Mes los criats ne tingueren molta de llástima, agafaren una gallina +que al esser al mitj del bosch mataren, ompliren de sa sanch +l’ampolleta, llevaren lo dit á la noya y la deyxaren tota sola. Llavoras +ella se’n va anar y tot caminant arrivá á una pagesía en la quina la +prengueren pera guardar las ocas, y li’n feren uns sochs y vestit de +trossets de fusta que per aixó l’anomenavan la Fustots. Mes ella’n tenia +d’amagat un tot d’or y plomas de canari y cada vegada que anava á +guardar las ocas se’l posava y las ocas la descovrian tot arreu, +posantse á cantar desseguida</p> +<div class="hanging-indent"> +Oc, oc, oc,<br> +la Fustots dú vestit d’or. +</div> +<p>Fins al davant de los seus amos ho cantavan, los quins ni sisquera’n +feyan gens de cas, ans al contrari la tenian molt aburrida com que +sempre se’n burlavan, y cada vegada que espetarrallava la llenya, deyan +que era un poll de la Fustots, que al foch queya.</p> +<p>Y veus aquí que un dia mentres estava guardant las ocas s’ensopegá á +passar lo fill del rey, lo qui com la vejés tan ben vestida tota d’or y +plomas y tan hermosa, s’hi acostá per estranyesa que del cas tenia y +preguntali com era allí ab aquellas vestiduras y fent feyna tan baixa +essentne tan gentil y bella. Y la noya li contá com la havian treta de +casa seva per la resposta que havia dada, y ho feu ab tanta dolor y +senzillesa que’l príncep se’n agradá y se l’endugué á lo palau dels seus +pares. Y com de tractes n’ixen bodas ben prompte la prengué per esposa +y’l dia en que foren celebradas convingueren en convidarhi al pare y á +las germanas de la noya, arreglantne lo dinar sense gens ni mica de sal +en la vianda.</p> +<p>Veus aquí que’ls pares hi anaren ab molta estranyesa de part seva de +veures convidats, pus que res ne sabian, y quan foren á la hora del +dinar fou servit á la taula un plat de que ningú’n pogué menjarne per +fat que’n era; al esser al segon plat tampoch ningú va menjarne, vist lo +qual lo príncep preguntá al pare de la noya que li semblava de la vianda +y si no tenia gana que la deixés tota. Y encara que lo pare no gosava +dirho per respecte que tenia, á la fi esplicá que era perque trobava la +vianda tan dolsa que semblava que no haguessin tirat gens de sal á +l’olla. A lo qual va respondre lo príncep que be podia esser, mes que +com á la sua esposa la havian treta una vegada de casa seva y fins manat +matarla perque havia dit que com la sal estimava á lo seu pare, ell +havia cregut que no devia posarne á la vianda, pus que segons parer de +lo dit pare no era cosa gens necessaria.</p> +<p>Lo pare y las germanas eran mes aturdits que no sabian tornar +resposta y maravellats de veure á la sua filla y germana per sols sos +merits posada en tan alt puesto. Reconegueren la sua culpa y abrassaren +á la princesa, diguentli que be coneixian ara lo molt que estimava al +pare y que’ls concedís perdó de la seva malifeta. Y la noya ab llágrimas +als ulls los hi mostrá quant era’l seu amor y foren tots molt contents y +felissos, que tothom ne rebé alegria.</p> +<p>Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un +dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi +per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de la +cuina. Y era que’s casava la seva germana gran, y la noya ben prompte la +conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera que tot estés +á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota de sal; de modo +que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat qu’era y lo pare +tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y comparegué la noya y +va dir que com un dia hagués respost á lo seu pare que l’estimava com la +sal, est tenint á n’aquesta per poca cosa, se’n enujá tan d’ella que la +tragué de casa, rahó per la qual desde llavoras may mes ne posá sal á la +vianda. Y lo pare coneixent la sua falta y la rahó que tenia sa filla +corregué á ella, l’abrassá y li demaná perdó de la sua culpa.</p> +<h2 id="la-rateta.">La rateta.</h2> +<p>N’era una vegada una rateta molt bonica que se’n estava en sa +finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe’l carré, y per +semblarne mes bonica s’havia lligat una cinteta blava á la seva qua.</p> +<p>Y veus aquí que’n passá un gall y la vejé tan bonica que s’enamorá +d’ella y li digué:</p> +<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset +á la qüeta, te voldrias casá ab mí?</p> +<p>Y diu la rateta.</p> +<p>–Veyam com cantau?</p> +<p>Y canta’l gall y fa –Kikirikich, kikirikich.</p> +<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau. Y veus aquí que passa una +gallina y la veu tan bonica y li diu:</p> +<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, te voldrias casá ab +mí?</p> +<p>–Veyam com cantau?</p> +<p>Y la gallina canta –Catoch, catoch, catoscas.</p> +<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau.</p> +<p>Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se’n enamora +y li diu: –Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, te voldrias casá +ab mi?</p> +<p>–Veyam com cantau?</p> +<p>Y fa’l gos –Bub, bub, bub.</p> +<p>Y tota espantada la rateta li respon:</p> +<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau.</p> +<p>Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta +y enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l’espantavan.</p> +<p>Fins que ne passá un gatet molt bufó y mono, que vejentla á la +finestra, se’n agradá d’ella y li digué:</p> +<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich +á la qüeta, te voldrias casá ab mí?</p> +<p>–Veyam com cantau?</p> +<p>–Miau, miau.</p> +<p>–Ay, pujau, pujau, que molt me’n agradau. Y pujá lo gatet y al +véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t’agradaria; y de cop +se la menja.</p> +<h2 id="lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás.">Lo castell de irás y no hi +veurás.</h2> +<p>Una vegada era un home tan pobre que no tenint res pera menjar ni +donarne á sas tres fillas, va cridarne á n’el diable y s’hi va +vendre.</p> +<p>Y li diu lo dimoni: –Jo’t donare riquesas y fortuna, mes en cambi +tens que donarme una de tas fillas, que dintre mitg any vindré á +cercarne.</p> +<p>L’home signá lo pacte y desde aquell dia aná enriquint, enriquint que +tothom se’n admirava, mes al mateix temps se posava tan trist, que la +filla gran no pogué menos de notarho y de preguntarli com es que ho +estava.</p> +<p>–No t’ho vull pas dir perque tota t’entristirias.</p> +<p>–No, pare, digueumho que no me posaré trista.</p> +<p>Y diu lo pare: –Quan jo era molt pobre me vaig vendre al diable per +preu de una de mas fillas, aixis es que tinch de donarli á una de +vosaltres.</p> +<p>Y diu la noya: –Ay, pare, no hi vull pas anar.</p> +<p>L’home cada dia era mes rich mes també mes trist, tant que la mitjana +ho conegué y va preguntarli la causa.</p> +<p>–Ay, noya, no ho vullas pas saber, que tota t’entristirias.</p> +<p>–No, pare, digueumho, que no m’ entristiré mica.</p> +<p>Y diu lo pare: –Quan jo era pobre vaig demanar riquesas al diable, +que me las va donar en cambi d’una de mas fillas que vindrá á +cercarne.</p> +<p>–Ay, pare, no vull pas anarhi.</p> +<p>Y la fortuna del home era cada dia mes grossa, que admirava, mes la +tristor també l’anava aclaparant que era estranyesa.</p> +<p>La filla mes petita va atansarshi: –Pare, perqué n’estau tan +trist?</p> +<p>–No ho vullas pas saberho, filla, que també tu t’entristirias.</p> +<p>–Digaumho, pare, que jo vos consolaré en la pena.</p> +<p>Y diu l’home: –Quan jo era pobre vaig prometre una filla al diable +si’m donava bens y fortuna, y es arribat lo dia que va assenyalarne per +venirla á cercar.</p> +<p>Y diu la noya: –Pare, ja hi aniré jo.</p> +<p>Y en sent á mitja nit, baixa la noya la escala, mes avans d’obrir la +porta, fa la senyal de la creu, y al obrirla no veu ningú al defora.</p> +<p>L’endemá al matí aparesqué lo diable al home y li digué:</p> +<p>–Talla la ma dreta á ta filla, que ab ella m’ ha fet la senyal de la +creu y no he pogut endúrmela.</p> +<p>L’home ho feu, mes á la nit següent al punt de las dotze horas, baixa +la noya l’escala, fa la senyal de la creu ab la ma esquerra y obra la +porta, mes no veu ningú al defora.</p> +<p>–Talla la ma esquerra á ta filla, que ab ella m’ ha fet la senyal de +la creu y tampoch so poguda endúrmela.</p> +<p>L’home ho feu, mes á la nit següent la noya avans d’obrir la porta fa +lo senyal de la creu ab lo cap y no troba ningú al defora.</p> +<p>–Talla lo cap á ta filla, que ab ell m’ ha fet la senyal de la creu y +no so poguda endúrmela.</p> +<p>Mes la noya no ho volgué y va anarsen de casa. Camina que caminarás +va arribarne á una gruta ahont va recullirse y com era esmoyonada pensá +com ho faria per mantenirse, mes veus aquí que passaren los gossos del +rey, qui anava de cassa, y veyentla tan hermosa li portaren lo pa, que +van donarlshi. L’endemá també van portarli y aixis cada dia que no li +faltava res, mes los gossos s’anaren amagrint que el rey no pogué menos +de estranyarho; per aixó va manar que’ls donguessen un pa ben gros á +cada un d’ells, que no se’l poguessen endur tan corrents com feyan cada +dia, y ell mateix en persona volgué seguirlos.</p> +<p>Veus aquí que quan vejé que’s ficavan en una gruta y á dins d’ella á +una noya tan hermosa, y la pobreta ab las mans llevadas, n’hagué grossa +llástima y va endúrsela en lo seu palau, en lo quin, per la sua +discresió y recato se feu tan ben voler la noya que lo príncep se +n’agradá d’ella y va enmaridarshi.</p> +<p>Mes succehi que vingué una guerra y’l princep ja rey tingué que +anarhi. Y quan hi fou, n’infantá la reyna un bell noy y una noya é +incontinent feu dur al rey la nova per un dels seus patjes, á qui +encomaná que no s’adormís pas per lo camí, pus sino lo diable li +cambiaria lo paper que duya la nova.</p> +<p>Lo patje se’n aná y quan fou en un pont, ell que va adormirse; lo +diable desseguida posa en lo paper, que la reyna havia parit un gos y +una gossa, y despertantse lo patje va y entrega lo paper al rey.</p> +<p>–Gos ó no gos, gossa ó no gossa, digas á la reyna, que los crie +bè.</p> +<p>Lo patje torná á marxar, mes quan es al pont s’adorm altre vegada y’l +diable li posa; que tirin noy y noya al molí.</p> +<p>Quan los del palau reberen la tal ordre tots se’n estranyaren, mes +cumpliren y ficantne noy y noya cadescun dins un bagulet los tiraren +dins la bassa del molí. Mes quan arribá’l rey y sabé la nova cregué que +havia estada la reyna y la maná emparedar viva al peu de la escala, sino +un foradet que hi va deixar per ahont entrarli la vianda.</p> +<p>Mentres tant lo moliné s’havia trobat que l’aigua se li aturava á las +molas, mirá á la bassa y com ne vejés dos bagulets tan bonichs, va +obrirlos y ab tota sorpresa vejé lo noy y la noya, que vá criarsels com +á fills propis. Fins que un dia renyint tots dos ab lo fill del moliné +est va dirlos que no eran germans seus y noy y noya volgueren anar á +corre mon per veure si trovarian als seus pares.</p> +<p>Aixís caminant trobaren un capellá que va demanarlos ahont anavan, y +com ells li espliquessin, los hi va dir que si volian quedarse ab ell, á +la sua mort los deixaria sa fortuna, á lo qual ells hi vingueren be per +tal qui’ls ho deya era un home de ciencia y ells eran massa petits per +peregrinarne.</p> +<p>Al cap d’un quan temps morí lo capellá y veyentlos las donas del +poble tan richs y guapos comensaren d’haverne enveja y duas d’ellas, +n’anaren á trobar á una vella qu’era bruixota la quina’ls prometé que si +li donavan cent lliuras los faria perdre.</p> +<p>Veus aquí que la vella se n’hi va y’ls diu: –Noys, noyets, quina casa +y jardinet tan bonichs com teniu! no mes’us hi manca d’una cosa y es un +arbre que tinga fullas de tots colors.</p> +<p>Y dihuen los noys: –Y ahont lo trobariam?</p> +<p>–Anant al castell de irás y no hi veurás.</p> +<p>Lo noy pren son farsellet y se’n va á cercarlo; camina que caminarás, +troba un palau, d’ahont n’eixia lo sabi Salomó que n’era cego, lo qui +sentí las petjadas del noy y va cridarlo.</p> +<p>–Ahont vas noy per eixas terras?</p> +<p>–Al castell de irás y no hi veurás, á cercar un arbre que te fullas +de tots colors.</p> +<p>–Qui es que en ton poble’t vol tan de be? Ves ab molt cuidado perque +sino’t perdrias: veurás en lo castell molts d’arbres tots bonichs y de +tots colors, no’ls toquessis pas, perque sino no’n eixirias mes, agafa +una fulla solsament de un arbre molt sech y lleig que hi ha y +empórtatela, plántala en lo teu hort y tindrás lo que desitjas.</p> +<p>En sent á mitja nit lo noy arriba al castell, ne veu baixar lo pont, +s’hi fica y encara que tot eran arbres bonichs y hermosos, ne cullí una +fulla d’un de molt sech y lleig y apretá á fugirne.</p> +<p>–Ira de neu la vella, que’l noy ha tornat y no l’heu fet perdre.</p> +<p>–Calleune, calleune donas, que si de la una n’ha eixit no ho contará +duas vegadas.</p> +<p>Li donaren cent lliuras més.</p> +<p>–Noyets molt estimats, quina casa mes bonica teniu! no mes hi trobo á +faltar una cosa.</p> +<p>–Y quina es?</p> +<p>–Un estany d’aigua de tots colors.</p> +<p>–Y ahont lo trobariam?</p> +<p>–Al castell de irás y no hi veurás.</p> +<p>Y lo noy emprengué altre volta lo camí. Y camina que caminarás fins +que troba lo castell de lo sabi Salomó.</p> +<p>Y est li diu: –Ahont vas noy altra vegada?</p> +<p>Y diu lo noy: –Al castell de irás y no hi veurás á buscar aigua de +tots colors.</p> +<p>Y diu lo sabi Salomó: –Ves y en sent á mitja nit baixará lo pont del +castell, hi entrarás y á dins lo jardí veurás en lo estany aigua de tots +colors; no la toquessis pas, omplan un gotet d’una de molt roja y bruta +que hi veurás al bell costat y tórnaten que tindrás lo que desitjas.</p> +<p>Lo noy se’n aná, va esperar la mitja nit y quan vejé aigua tan clara +y bonica á dins de l’estany quasi fou tentat de endursen d’ella, mes +recordantse del consell del sabi Salomó n’omplí un got de la tant bruta +y la portá á sa casa.</p> +<p>–Ira de neu la vella que’l noy ha tornat.</p> +<p>–Calleune, calleune, donas, que si n’ha tornat duas no’n tornará tres +vegadas. Y li donaren cent lliuras mes.</p> +<p>–Ay noyets, los tant hermosos, quina casa mes bonica! no’us hi falta +mes que una cosa y es un aucell que refila de tots los cants y te las +plomas de tots colors.</p> +<p>–Y ahont lo trobariam?</p> +<p>–Al castell de irás y no hi veurás.</p> +<p>Lo noy empren camí y troba á lo sabi Salomó que li diu:</p> +<p>–Ahont vas noy?</p> +<p>Y diu lo noy: –Al castell de irás y no hi veurás á cercar un aucell +que refili de tots los cants y tingui plomas de tots colors.</p> +<p>–Ves á lo castell ahont veurás aucells de tots colors y que cantan +tota lley de cants; no n’agafis pas cap d’aquestos, sino un de molt +lleig y arrupit que te las alas caigudas y aquell es lo que buscas.</p> +<p>En sent á mitja nit baixa lo pont del castell, lo noy entra á dins y +veu uns aucells tan bonichs y de uns cants tan hermosos, que no +s’recordá del consell del sabi Salomó y ne agafá un. De seguida tot lo +castell va ressonarne y quan fou á la porta del castell quedá +encantat.</p> +<p>Veus aquí que passan dias y’l noy no venia; sa germana n’era tota +plena d’ansia y per fí deslliberá d’anar á cercarlo. Y camina que +caminarás troba lo sabi Salomó que era cego, mes que ab las petjadas +conegué qui venia.</p> +<p>–Ahont vas, noya? que no tens por de perdret?</p> +<p>Y diu la noya: –No’n tinch gota, perque cerco á lo meu germá.</p> +<p>Y diu lo sabi Salomó: –Ton germá no’m volgué creure y es encantat al +castell de irás y no hi veurás; pera desencantarlo, veshi, espera la +mitja nit que se t’obri la porta, entra á dins y ompla un got d’aigua de +un sot que hi ha vora de aquella, molt térbola y bruta, frega los polsos +á lo teu germá y lo veurás altra volta ab vida; llavoras agafeu l’aucell +qu’ell cercava, qu’es lo mes arrupit y lleig y fugiune; per lo camí +trobareu lo rey y encara que’us convidi no li prengueu res que lo aucell +no’us ho diguia.</p> +<p>Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va +desencantarse, agafaren l’aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí +van trobarne al rey que fou agradat de sa gentilesa y sels endugué al +palau. Allí los feu assentar á la taula, mes del primer plat que +portaren ni noy ni noya’n volgueren tocar gens pus que l’aucell no’ls +deya res; portaren lo segon y l’aucell saltá á terra, doná tres picadas +y se posá á refilar, per lo qual los noys comensaren á menjarne.</p> +<p>Lo rey ne fou tot maravellat, aixi es que no pogué menos de dirloshi: +–Quin aucell mes ben educat que portau!</p> +<p>Y diuhen los noys: –Mes ho diriau si’l deixesseu parlar.</p> +<p>–Pus que parlia.</p> +<p>LLavoras contá l’aucell, primerament tota la feta de la muller del +rey, y las desgracias que per son amor filial li eran esdevingudas; y +despres com aquells que tenia al davant eran los seus fills propis que +va perdre quan era á la guerra y varen esser recullits per un moliné; +que sa muller no n’havia d’alló cap culpa, com que moltas llágrimas ne +duya ploradas, y aixis li aná esplicant la vida dels noys y com duas +donas del poble los volian fer perdre per medi de una vella.</p> +<p>Lo rey podeu contá quina alegria, abrassá á los seus fills ab +llágrimas á los ulls, maná traure en seguida á la reyna del peu de la +escala ahont la tenia emparedada, si no es un foradet per entrarhi la +vianda, y á la qual havian tornadas las mans que li foren llevadas, maná +penjar á las duas donas y á la vella que be s’ho mereixian y fou felis +per sempre mes ab la companyia de sos fills y esposa. Foren tramesos +missatjers al pare de la reyna, qui tornava á esser molt pobre, y lo qui +en companyia de las altras duas fillas aná á viure á la cort de son +gendre, sa vellesa passant aixis tranquila y sossegada.</p> +<h2 id="lo-traginer.">Lo traginer.</h2> +<p>Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los +diumenges y festas de guardar, mentres que l’altre may hi anava, de lo +que’n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no pas +l’altre y que se n’hi mofés á totas horas de la seva devoció y catxassa. +Tan y tan ho feu que’l que complia ab los manaments de la Iglesia +confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per mes qu’oís +missa arribaria primer qu’ell á la posada, baix pena de entregarli, si +perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus aqui que la missa +fou de prou estona pera que, qui la oia arribés mitja hora mes tart al +punt que l’altre. Aixís es, que esclau de la paraula, no tingué mes +remey que donarli tot lo seu cabal y propi.</p> +<p>Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n’emprengué lo +traginer camí, y camina que caminarás n’arribá á un bosch quan negre nit +se feya, tan ferestech é isart, que n’hi esdevingué por y s’enfilá á +dalt d’un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y encara no foren las +dotze horas quan de tots punts n’isqueren bruixots y bruixas, y agafant +branquillots y llenya seca ne feren una gran foguerada, al voltant de la +quina hi ballaren sardanas ab estranys crits y cantadas, fins qu’un +d’ells posat al mitg de las cendras aná preguntant á tots quinas eran +las malas obras que durant la semmana havian fetas.</p> +<p>Un deya que havia rovellat tots los blats d’una masía; altre que +havia foradat la taulada damunt lo llit d’una partera, quan plovia; una +bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet que’l +llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las sevas, fins +que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué com ella havia +fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres serpents á dins +lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan viure. Totas las demes +bruixas s’hi atansaren pera saber com ho havia fet y quin remey la +curaria, y ella’ls digué que era precis pera guarirla recullir la espuma +de set caballs y donarli á beure.</p> +<p>Lo traginer s’ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan +bruixots y bruixas foren fora, se’n aná en vers lo palau del rey, que +n’era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera trobar +remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no entenian la +malaltia. Lo traginer aixi ho va compendre per las conversas del poble y +encara que mal vestits s’n aná al palau á dir com ell portava lo remey, +mes lo tingueren per alocat y lo feren tornar enrera. Per fi tant va +perfidiejarne que’l deixaren entrar y demaná fessen corre set caballs +tan com poguessen fins á desbocarlos, arreplegá quan ho foren tota la +bromera que llensavan y la portá á la filla de la reyna. Esta en cap +manera volia beure la dita escuma d’asco que li feya, mes com de +posarsen una mica á la boca, de tan que n’era pregada, vejes que li +resurtis be, pus per sa boca n’eixí una serp molt grossa, se la begué +tota y n’escupí las serps que en son cos tenia.</p> +<p>Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li +complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la +filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á +eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho y +per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva +parentela, que volian coneixela.</p> +<p>Lo traginer se’n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé +un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell que +li preguntá que feya y’l qu’escoltava li digué com desde allí sentia que +en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo anar á cercar la +seva parentela y qu’era precís matarlo.</p> +<p>Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren +junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l’altre, +respiranthi, feya volar tot lo qu’era á duas lleguas. Lo traginer li +pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres +companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n’estava +cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n’hi rigueren y li +preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de +resposta qu’era tota per ell y encara n’hi havia poca, y en aixó comensá +de menjar qu’en pochs moments no’n deixá gens ni mica. Lo traginer ne +fou agradat y li digué com ne anava per ordre del rey á cercar la seva +parentela y que si ell ne volia esser li agrahiría. Y ne foren ja prou y +se’n anaren en vers lo palau del rey.</p> +<p>Mes en aixó lo que tot ho sentia va aturarse y al cap d’una mica +digué com en lo palau, sabent la tornada del traginer deslliberavan de +ferlo perdre, á qual fi feyan aparellar un regiment de caballería pera +que no’s pogués escapar en cap manera. Com d’efecte, á la poca estona +vejeren una grossa polsaguera y despres gran munió de caballería +qu’anava cap á ells. Llavoras l’altre company se tapá un forat de nas y +comensá á bufar y tota la caballeria á volar per l’ayre que donava +llástima; los uns queyan per dalt de las montanyas, los altres en los +rius y tots d’así d’enllá, sols un ne deixaren quiet, pera que anés á +dir al rey com á n’ells res los espantava y que anavan á complir la seva +promesa.</p> +<p>Y anaren caminant fins que foren al palau en lo quin n’estava’l rey +tot enujat, mes vejent que no podia tréuresels del davant, va fer veure +que’ls volia afalagar y’ls feu guarnir una taula de totas viandas pera +que menjessin, posantloshi per obligació que tenian que acabarse tot lo +que’s dugués á taula, baix pena de morirne si ne deixavan gens ni mica. +Y doná ordre á n’els criats que portessin tanta vianda com poguessin, de +modo que may s’acabés. Los quatre companys comensaren de menjar y á poch +ja s’estranyaren de tanta vianda, mes coneixent prompte la treta, lo qui +trobaren menjantse’l bou, comensá á menjar de tal manera que ni’ls +criats eran prou pera donarli l’abast, ni hi havia prou vianda en la +casa, de modo que quan lo rey hi aná creyentse trobarlos á tots cansats +y sens pogue mes, los trobá tots alegres demanantli mes menjar. Llavoras +conegué que no hi havia remey y que era inutil tota oposició y doná á lo +traginer la seva filla.</p> +<p>Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota +la terra. Y un dia que’s passejava ne vejé uns traginers ab los quins +anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná compareixe +á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo traginer, mes +tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li digué si’l coneixia +y com lo traginer li digués que no, li esplicá com era l’altre traginer +company seu que anava á missa los diumenges y festas de guardar y que +d’aixó li venia lo esser rey de tota aquella terra.</p> +<h2 id="lo-fill-del-pescador.">Lo fill del pescador.</h2> +<p>A la platja de Tarragona hi vivia un pescador de tans pochs cabals, +que no tenia res pera mantenir á la seva familia, que era prou dolor de +la seva ánima. Mes un dia se’n va anar á la bora de la mar y despres de +molta estona de pescarne, ne va treure un peix molt gros y de lluenta +escata quin li va demanar per favor la vida. Y encara que’l pescador no +hi venia gaire be, per fi va concedirli y’l peix que li diu: –Torna á +tirar la trema á la mar, y tindrás mes peix del que no voldrias, mes +tens de prometrem de portarme demá al matí aquell que’t surti á rebre y +jo’t prometo per ma part ferte mes rich que no pas home que en la terra +sia.</p> +<p>Y’l pescador li va prometre, com que pensá qu’eixiria á rebrel lo +gosset que cada dia ho feya y encara que molt l’estimava feu pensament +de que aixís no li caldria passar mes angunias y miserias. Y lo peix +torná á la mar y lo pescador tanta pesca ne va treure que ni gaire be +sabia com durla.</p> +<p>Y tot content se’n va anar cap á casa sua, mes quan fou un xiquet +lluny en lloch del gos com se pensava, ne trobá á lo seu fill que +anguniós per la seva tardansa venia á veure si li era succehida alguna +cosa.</p> +<p>Y veus aquí que lo bon home s’en desesperava y resolgué no anar mes á +pescarne per por que li sortís lo peix y li demanés de la sua promesa. +Mes al cap d’algun temps vejent que no tenia res pera menjar li fou +precis tornarhi y se’n aná á un lloch ben lluny y apartat del de la +primera vegada.</p> +<p>Mes tantost fou tirar al mar la trema, com eixirli lo peix á +demanarli de la sua paraula, y ell se’n torná molt trist á casa seva y +l’endemá fou lo mateix y aixís molts y molts dias, fins y á tant que lo +seu fill li’n pregá li fes mercé de contarli lo motiu de la seva +tristesa.</p> +<p>Y’l pare vejent que no tenia altre remey li esplicá tot lo que passat +li havia.</p> +<p>Y diuli lo fill: –Pare, no tingueu por per mí, ni passeu per mí +penas, que jo hi aniré content mentres sapia que vos y la mare sou +felissos.</p> +<p>Y aixis dihent, pare y fill se’n anaren á la platja y tantost hi +arrivaren vejeren duas naus molt bellas, ab las velas aparelladas y lo +peix tot content qu’eixia á rebrels. Y diulos.</p> +<p>–Jo vos prometo que tots dos sereu felissos.</p> +<p>Y mostrá al noy que pujés á dalt d’una de las naus, y va +desapareixe.</p> +<p>Y lo fill prenent comiat del seu pare ab molta tristesa, pujá dalt de +la nau y la nau pren vela, que comensa de llunyarse, y tan depressa, que +al poch temps perdé de vista la seva platja y fins la terra tota.</p> +<p>Y arrivá á un palau molt bell, mes tot sol que ningú s’hi veya, y com +havia molt temps que no havia pres cosa alguna, ell que diu, com aixís +li era encomanat per lo peix.</p> +<p>–Ay Deu, si fos á casa jo menjaria.</p> +<p>Y tantost ho hagué dit, trobá una taula molt ben aparellada y quan +hagué sopat diu: –Ay Deu, si fos á casa jo trobaria llit y dormiria.</p> +<p>Y tantost vejé una ma negra ab una atxa encesa que’l va acompanyar á +una cambra molt gentil y bella, en la quina hi havia un llit que res hi +mancava y ell s’hi ficá. Quan veus aquí que al cap d’una estona, sent +trepitg en la cambra y que s’atansavan dret al llit ahont era y sent +soroll com d’una persona que’s despulla y que’s ficava en son llit y ell +no digué res. Y cada nit era la mateixa cosa. Mes ell comensá +d’entristirse y tan trist va posarse, que la ma negra que’l servia, li +digué qu’era lo que li donava pena, si era que li mancava alguna +cosa.</p> +<p>Y diu ell: –Res me manca con no sian novas dels meus pares.</p> +<p>Y responli la ma: –No’n tingues d’aixó cap quimera puig estant ben +bons y son felissos.</p> +<p>Mes ell tenia moltas ganas de sapigué qui era que ab ell dormia y +encara estava mes trist y diu un dia.</p> +<p>–Ay Deu, si fos á casa meva jo veuria á los meus pares.</p> +<p>Y diu la ma negra: –Jo be t’hi deixaria anar com tu’m prometesses de +tornarne y de no deixarte tocar ni besar per ningú, mes que fossen los +teus pares.</p> +<p>Y ell li’n doná paraula y á l’endemá al matí quan fou á vestirse en +lloch de las sevas robas ne trobá un vestit de molt bona roba ab una +espasa tota guarnida de diamants y esmeraldas y quan fou vestit se’n aná +á la mar y trobá tres naus molt ben aparelladas en una de las quals s’hi +ficá y lo transportaren á la platja de Tarragona.</p> +<p>Quan fou allí se’n aná en vers la casa de sos pares, mes ningú hi +havia, y preguntant, preguntant los trobá en una casa que pareixia palau +de fadas, de tan bella y rica qu’era. Y tantost lo vejé la seva mare que +hi va corre per abrassarlo, mes ell trayentse la espasa, li diu:</p> +<p>–Senyora y mare mia: no’m toquesseu pas, puig som fet jurament de +matar á qualsevulla que se’m atansés encara que fossen los mateixos meus +pares.</p> +<p>Y veus aquí que la seva mare hagué gran desitg de saber lo secret del +fill seu y no pará fins y á tant que li feu esplicar tot lo que +esdevingut li havia. Y quan tot li hagué dit, diu ella:</p> +<p>–Jo posaré en ta butxaca esca y pedra foguera y una candeleta y +d’aqueix modo tu podrás sapigué qui en lo teu llit s’hi fica.</p> +<p>Y al cap de tres dias, lo noy se’n torna al port y troba las tres +naus ab velas negras, y ficantse ell dins prengueren vela per entre +fortas onadas. Y en arrivant al palau feu com solia fer los altres dias +y tantost coneguè que lo qui era ab ell al llit, ja ne dormia, pica la +pedra ab l’esca y encengué la candela y vejé una dama tan hermosa á son +costat dormida, que de tan maravellat que’n fou tot mirantsela li caigué +una gota de cera al pit de la donzella; la qual va despertarse +desseguida y n’arrencá ab un gran sospir. Y tot desseguida va sentirne +per lo palau un gran soroll que tot ressonava y’l castell comensá á +tremolarne tan que pareixia que anava á caure.</p> +<p>Y diuli la donzella:</p> +<p>–Ay pobret de tu y pobre de mí, que lo gegant que’m té encantada en +aquest castell, m’ ha ohit y ara ve y voldrá matarte. Y despenjantse del +coll una vareta li diu:</p> +<p>–Si’t pots amagar aquest bastonet qu’ell no te’l vegi’t salvarás y si +volguesses també podrias desencantarme.</p> +<p>Y diu ell: –Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só +encar que’m costia la vida.</p> +<p>Y diuli ella: –Pus que així ho vols, que Deu t’ho pagui, y ab la sua +ajuda surtis en be de totas cuitas de las quinas te salvará també +aquesta vareta, que ni tu ni’ls que ab tu vagin, podran pendre mal ni’ls +podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols desencantarme, vesten al +cim del pich mes alt d’una montanya que veurás prop de la mar salada, en +lo qual pich ne trobarás una serp verinosa y si pots tenir un pa calent, +lo quin ruixarás ab un got de vi, tírali en lo cap al mateix temps que +tú darás un bes á una donzella, y la serp ne quedará morta y tú li +traurás un carboncle que porta al mitg del front y me’l durás; y al +mateix temps te’n dono ab aquesta vareta, la virtut que tan bon punt +digas: Deu y formiga,’t tornarás formiga, y tan bon punt digas: Deu y +colom, te’n tornarás colom, y tan bon punt digas: Deu y home, serás +home.</p> +<p>Y á tot aixó sentia’s ja lo gegant aprop que feya uns grans bufechs +de rabia, y entrant en la cambra, agafá lo jovencel, lo portá á lo mes +alt del castell y lo tirá á un bosch molt isart y fondo, fondo, que +n’era tot poblat de bestias feras, pera que’l devoressen, mes cap lo +tocava. Y ell que comensa á caminar, y camina que caminarás, arriva á +una casa y demana si volian recullirlo, y l’amo li diu: –Que sí, que +havian menester pastor pera guardarne sas ovellas.</p> +<p>Y al sendemá al matí li digueren, que se’n anés á pasturarlas, que ho +podia fer per tot allí ahont volgués menos en una montanya de bora la +mar salada, perque hi havia una serpent que las devorava totas. Y ell +que quan ho sentí tot dret se’n va anar cap á ella.</p> +<p>Mes vetaqui que en la casa repararen que las ovellas se feyan molt +grassas y tractaren de saber ahont las portava y habentlo seguit l’amo +pera espiarlo veu que s’encamina cap á la montanya de la serpent, que +era molt gemada, y que aquella en lloch de menjarse las ovellas, +s’amagava ab uns grans crits de rabia y al mateix temps ohí que lo +pastor li deya:</p> +<p>–Ay si tenia un pa calent, un got de vi y lo bes de una donzella.</p> +<p>Y ell que se’n va anar cap á casa seva y ho contá á sa familia y diu +á la seva filla, la quina era molt hermosa.</p> +<p>–Tu hi podrias anar que despres ja’t casariam ab ell y tal volta +moriria aqueixa serp que tan de mal nos feya en las ovellas. Y la noya +que era molt agradada del pastor se n’hi aná molt contenta y li dona lo +pa calent y lo got de vi. Y tan bon punt ell tingué tot aixó se’n aná á +trobar la serpent, li tira’l pa ruixat, fa un bes á la noya y mort +aquella ab grans extremituts de rabia, y li treu lo carboncle.</p> +<p>Y veus aquí que á las horas se’n volgué anar de la casa dels seus +amos, mes eixos no ho volian, puig que desitjavan casarlo ab la seva +filla, de aquí es que esdevingueren unas grans rahons y barallas y lo +tancaren y barraren en una cambra perque no pogués fugirne y aixís com +se veu sol, ell que diu:</p> +<p>–Deu y formiga.</p> +<p>Y tornantse formiga passa per sota la porta y puja á la finestra y +allí diu:</p> +<p>–Deu y colom. Y vola que volarás que no va pararne fins al palau, y +en lo palau se’n aná á la cambra de la princesa y</p> +<p>–Deu y home. Y fou home, y quan vingué la nit sentí altra volta rumor +de passos y soroll com d’una persona que’s despulla y que’s ficava en +son llit y ell que va dressarse y crida á la donzella qu’era una +princesa y li dona lo carboncle. Y ella se’n va anar per uns grans +soterranis y corredors cap á la cambra del gegant, que dormia, li +clavá’l carboncle al mitg del cap que’l deixá mort y’l palau va +desencantarse y ells dos se’n maridaren y’n foren per sempre mes +felissos.</p> +<h2 id="lo-beneyt.">Lo beneyt.</h2> +<p>Veus aquí que una vegada era una mare que’n tenia un fill molt beneyt +y tonto de qui no podia servirsen per res, y com un dia tingués tot lo +seu blat al molí y li fos menester una poca de farina pera pastarne, hi +enviá al xicot y pera qué no fes cap disbarat li digué avans d’anarsen: +–Ves repetint sempre: –tres quartans, tres quartans, tres quartans.</p> +<p>Y’l xicot marxa y tot lo camí anava dihent, fins que trobá uns +pagesos que segavan y’l xicot s’aturá á mirarsho, tot encantat, sempre +dihent per no olvidarsen: –Tres quartans, tres quartans… Y tan y tan ho +va dir mirantlos sempre, que’ls que segavan van presumirse qu’anava per +ells, y que se’n burlava desitjant que no cullissin mes que tres +quartans de blat, de lo qual se’n cremaren tant que no podentse aguantar +mes, van aplasonarlo que ni bo lo van deixár pera las bestias. Y’l xicot +tot aturdit y gemegantne,’ls hi va preguntar: –Com doncas tenia que dir. +–Y ells li van respondre.</p> +<p>–En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil.</p> +<p>Y’l xicot tot plorant se’n aná murmurant sempre:</p> +<p>–En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. Fins que +trobá una casa ahont treyan un mort, y’l xicot curiós com era, s’hi +embobá, repetint sempre: –En aqueixa casa cada any mil, cada any mil, +cada any mil.</p> +<p>Los de la casa primer no’n feyan cas, com que ab lo dolor ni menos +se’n adonavan, mes tant y tant ho van sentir y veure que’l xicot may +parava de murmurarho ab cara de ensa y mofa, que’s van creure que se’n +burlava y plif, plaf, l’assarronaren tan com pogueren. Y’l xicot tot +aturdit los hi preguntá:</p> +<p>–Donchs, com tinch de dir?</p> +<p>–Ni un ni cap.</p> +<p>Y’l xicot se’n aná tot dihent: –Ni un ni cap; ni un ni cap.</p> +<p>Fins que’n trobá una fanguera ahont un pobre pagés hi tenia enfangats +una pila de porchs, que per mes que feya no’ls podia traure de cap +modo.</p> +<p>Veus aquí que hi arriba’l xicot tot dihent: –Ni un, ni cap; ni un ni +cap; ni un ni cap. Ah caramba! ho sent lo pagés, prou cremat que +n’estava y’t veu aquell xicot allí aturat que anava fent tal cantarella, +s’hi gira, l’agafa y plantofada va y plantofada ve que’l deixá encés y +macat com un bitxo dels rabiosos.</p> +<p>Y’l xicot tot plorant va preguntarli:</p> +<p>–Donchs, com ho tinch de dir?</p> +<p>–Despres de l’un l’altre, despres de l’un l’altre. Y’l xicot se’n va +anar tot dihent: –Despres de l’un l’altre; despres de l’un l’altre.</p> +<p>Quan veus aqui que’t troba un borni per lo mateix camí que feya, que +comensant á sentir detras seu:</p> +<p>–despres de l’un l’altre, despres de l’un l’altre y que may aqueixa +cansó parava,’s gira y veyent aquell xicot que també va aturarse tot +mirantlo, repetint sempre la mateixa cosa, ¿no’s cregué qu’anava per +ell? l’agafa y li arrima un jaco del que se’n podia recordar per tota la +seva vida.</p> +<p>Y’l xicot ja quasi no sabia que dirne, ni lo que li pasava, y tot +aturdit y malmés va arrivarne al molí, ahont ab prou feinas va sabé dir +lo que volia; per fí li donaren los tres quartans de blat molt ó farina +y carregantsel al coll, se’n vá anar cap á casa seva. Mes com per anarhi +se baixava una costa y feya un vent molt fort y’l sach pesava tant, y’s +veya á casa seva, ell que va pensar; qu’ets burro d’anar carregat d’eixa +manera, val mes que li deixis anar per ella tota sola la farina á casa y +tu no’t cansarás. Y del dit y al fet, ne deslliga’l sach y deixa anar la +farina, que ab un moment va esser desapareguda. Y tot cofoy y alegre, +se’n va anar cap á casa seva.</p> +<p>La mare feya ja estona que l’esperava y aixis es que tot desseguida +que’l va veure, hi va corre mes que depressa, mes no veyent la farina, +tota estranyada li va preguntar qu’n’havia feta d’ella.</p> +<p>Y’l xicot que diu:</p> +<p>–Ay, ay, que no es vinguda? l’he enviada ab lo vent perque aixís la +tinguesseu mes aviat y á mi no’m pesés tant com pesava.</p> +<p>Y allavoras la mare comprengué com no’s pot may fiar d’un ximple y +com mercé á n’aixó se quedava sense diners, ni dinadas, més ab los jacos +que son fill rebut havia.</p> +<h2 id="las-tres-taronjas-del-amor.">Las tres taronjas del amor.</h2> +<p>Veus aquí que era un rey, que tenia un fill, lo qui va demanarli si’l +dexaria aná á cercar las tres taronjas del amor. Y encara que al pare li +recava, li’n doná llicencia, y’l noy emprengué camí, camina que +caminarás fins á esser á una casa, ahont preguntá al amo, si li’n +donaria rahó d’ahont eran las tres taronjas del amor que cercava. Cosa á +la qual no pogué tornar resposta l’home, més li digué que anés seguint y +que trobaria una casa, qu’era del seu germá, que li dirian.</p> +<p>Y’l noy content de la resposta, camina que caminarás, arriba á la +casa en la quina l’amo li diu, que entrés á la seva horta ahont hi +veuria un gegant qu’era qui guardava las tres taronjas del amor, que +si’l veya ab los ulls tancats no s’hi acostés pas, perque era senyal de +que’n vetllava, mes que si’l vejés ab los ulls oberts ja podia +atansarshi y pendre las tres taronjas, perque era senyal de que’n +dormia.</p> +<p>Lo noy ho feu y acostanshi poch á poquet, va veure á lo gegant ab los +ulls ben oberts, de manera que aná á pendre las tres taronjas, y +desseguida’s despertá’l gegant que feya por y comensá á corre detras del +noy, que sort de las sevas camas ó sino no podia lliurarsen.</p> +<p>Y quan tingué las taronjas y fou lluny del gegant, pe’l camí de casa +seva, ell que pensa, –ne podrias obrir una– y tan bon punt ho feu, n’hi +surt una dama hermosa y bella que li demaná un got d’aigua pera referse; +mes ell no’n tenia gens y la dama restá morta.</p> +<p>Ell que segueix son camí tot ple de tristesa y al cap de una estona, +pensa, –obran un’altre– y aixís que ho fa, li surt de dins una dama que +si aquella era hermosa, encara mes ho era aquesta y li diu que’s casará +ab ell, mes que li dongui un xich d’aigua pera referse.</p> +<p>Y’l pobre princep no li pot donar, que no’n tenia, y li queda morta +la dama.</p> +<p>Y ell que segueix son camí ab lo cor plé de pena, y pensa –obra la +darrera– mes perque no li succehis lo de las altres, espera á esser á +una font y tan tost obra la taronja, que li surt una gentil senyora, qui +li’n demana aigua. Y’l princep n’hi dona y’s refá aquella y mostrá esser +com no n’hi haje en la terra, que’n fou tot maravellat lo princep, y li +demaná s’esperés allí una miqueta mentres ell aniria á cercar las +carrossas de casa seva pera durla com pertocava.</p> +<p>Y veus aquí que quan sigué fora, s’ensopegá que anés á cercar aigua +una gitana, qu’era tota lletja y negre, y la quina com hi vejés +enmirallada una cara tan bonica com la de la senyora,’s va creure qu’era +la seva, y trobantse tan hermosa ella que diu: –Tan bonica y aná á la +font?– y trenca’ls cantis. Y al ferho te veu á la dama, que sentadeta +aprop la font se pentinava, y coneixent la seva cara que s’hi +enmirallava, tota plena d’enveja li digué, que si volia la ajudaria, y +la dama hi vingué be com que res ne maliciava.</p> +<p>Y la gitana l’aná pentinant, pentinant, fins que de cop li clava un +gros parpal al cap, y la dama’s torna un aucell que pe’l bosch volava. Y +veus aquí que en aixo torna lo princep, y la gitana s’era posada los +vestits de la senyora, y quan lo princep la veu, ne fou tot admirat y li +pregunta com s’era tornada d’aquella manera.</p> +<p>Y ella que li diu: –Sol y serena fan torná á la gent morena.</p> +<p>Lo princep la pujá á la carrossa y se’n anaren en vers lo palau, en +lo quin tots ja’ls esperavan y era aparellada una bona taula. Y’ls pares +preguntavan com s’era tornada tan negre, si’ls hi havia dit que n’era +hermosa y blanca. Mes la gitana sempre deya: –Sol y serena fan torná á +la gent morena.</p> +<p>En aixó’s posaren á taula y un aucellet que havia anat seguint la +carrossa, se’n aná al plat que tenia al davant lo princep, com si li +volgués pendre de lo qu’ell menjava. Y’l princep n’era tot sorprés y +preguntava d’ahont n’era sortit aquell aucell, cosa que ningú sabia +dirli, mes ell volava, volava, atansantse al cap de la jitana com si +volgués picarlo y aprés se’n tornava ab lo princep, lo quin comensá de +ferli festas y amanyagarlo y tant ho feu que passantli la ma pe’l cap, +se’n adoná d’un gros parpal que li eixia y ell que li arrenca, y’l +aucell se torna la gentil senyora, tan guapa y bella com lo princep la +havia trovada. De seguida li feu esplicar com era estada aquella +mudansa, y sapigut lo cas maná penjar á la gitana que may mes se parlá +d’ella y’l princep se casá ab la dama ab gran contento y joya de sos +pares.</p> +<h2 id="blancaflor.">Blancaflor.</h2> +<p>Una vegada eran dos gegants molt richs y poderosos, los qui tenian +tres fillas, de las quals una era la mes gran, l’altre la mitjana y +l’altre la mes petita de totas, qu’era hermosa com un sol y s’anomenava +Blancaflor.</p> +<p>Y veus aquí que s’ensopegá á passar per allí un princep d’una vehina +terra, qui fou tan agradat de la noya, que ab consentiment seu aná á +demanarla á los seus pares, quins no volgueren darli per avorrida que la +tenian, lo qual era per la enveja de sas germanas, que sempre la posavan +mal davant sos pares.</p> +<p>Per aixó, lo princep no va cedirne y vejent los gegants que tan +perfidiejava, van dirli, que li donarian una de sas fillas, la qu’ells +volguessin, mes que avans, tenia de fer qu’un bosch molt espes que hi +havia, se tornés conreu, y en ell hi nasqués blat, y lo blat fes espiga, +y lo segués y despres de batut y ben garbellat, portés á l’endemá al +matí lo gra á sas golfas.</p> +<p>Lo princep ne fou tot espantat y trist, mes n’aná á trobar á +Blancaflor, la quina va dir: No t’espantis, aquí tens un canó d’agullas, +ves al bosch y escámpalas ben escampadas; de cada una n’eixirá un home y +mentres uns homes tallarán lo bosch, los altres sembrarán lo blat, lo +segarán los altres y vindrá la batuda, y demá al matí tindrás tot lo gra +á las golfas dels pares.</p> +<p>Y del dit al fet, semblava alló que tota la terra era moguda per +ajudar al princep; ¡quin anar y venir d’homes! los gegants no sabian lo +que’ls passava, mes com eran fellons digueren:</p> +<p>–No tindrás cap de nostras fillas si demá al mati no’ns portas +l’anell que va perdre la nostra avia en lo fondo de la mar.</p> +<p>Lo princep torná á quedar mut de pena, va anarho á dir á sa +enamorada, mes eixa va dirli: –No t’espantis pas. Y agafa una áliga y li +diu:</p> +<p>–Aliga, la bona áliga, si’ns volguesses dur á cercar l’anell de +l’avia.</p> +<p>Y diu l’áliga: –Si que’us hi duré mes, haveu de tenirme carn pera +sempre que’us ne demania que, si me’n faltava cauriam tots al mar y’ns +ofegariam.</p> +<p>La princesa n’agafa un bé, pujan damunt de l’áliga y vola que volarás +mar enllá, mar enllá fins que vejeren una illa, mes l’áliga havia +demanada tanta de carn, que gaire be no’n tenian y’l defalliment +comensava ja á esmortuir lo vol de sas inmensas alas.</p> +<p>–Doneume mes carn.– Y’ls enamorats no sabian com ferho.</p> +<p>–Aliga, la bona áliga, fes un esfors que ja som á la illa. Y á la +illa trobaren un pastor, á qui compraren un anyell y revifaren á la +áliga. Y digué Blancaflor al princep:</p> +<p>–Agafa dos gibrells, y trinxam ben trinxada, que no tingas por, que +jo ja tornaré á viure; á l’un gibrell hi tirarás la sanch y á l’altre la +carn meva, mes tente compte que ni de la una ni de l’altre te’n caigui +mica al aigua, que sino despres me faltaria; acabat tiras la sanch dins +d’una ampolla y ficas la carn á dins d’un’altre y las duas ampollas las +tiras á lo mes profundo del mar.</p> +<p>Lo princep va ferho tot com ella deya y las ampollas anaren dins del +mar, que tota va abrahonarse. Al cap d’una estona, tota gentil y pura +n’isqué la princesa del mitj de las onadas, á la ma l’anell de la seva +avia, tot ple de rubins y pedras, sino que á n’ella li mancava un +bossinet del dit xich de la ma dreta, per haver caiguda una gota de +sanch á terra quan lo princep la trinxava.</p> +<p>Pujaren altra volta damunt de l’áliga, y l’áliga vola que volarás, +mar enllá, mar enllá, fins que foren á la terra seva, en la quina los +gegants en cap manera volian creure lo que veyan. Y digueren al princep, +–no’t donarem cap filla, sino dómas lo caball ferestech de la +establa.</p> +<p>Lo princep vejé altra volta perduda la seva sort, mes Blancaflor va +dirli:</p> +<p>–Lo caball es lo meu pare, la sella es la meva mare, los esperons mas +germanas y jo so la brida; tenli aqueixa sempre ben forta y menal com +vulguis, sino, li donas bastonadas fins que sigui ben domat, mes ab molt +cuidado de que cap cop toquia á la brida.</p> +<p>Lo princep monta á caball y eix se li encabritola; pega tirada +d’assí, pega tirada d’allá y salts y cossas, que’l princep no pogué +menos de bastonejarlo, fins que’l tingué ben domat. Llavoras lo presenta +al pare qui estava tot cruixit y treya foch pe’ls caixals.</p> +<p>–Aquí hi ha algú que sap mes que no pas nosaltres, y jo’l tinch de +matar. T’ he promés una de mas fillas, mes no sabrás quina trias, las +tres treurán la ma per la carbonera y aquella de la qual toquias la má, +aquella será la tua esposa.</p> +<p>Lo princep ne fou tot trist pus vejé que no sabria endevinar la ma de +Blancaflor, mes esta va dirli:</p> +<p>–Palpa las tres mans per damunt lo guant y aquella ma que hi trobias +á mancarne un trosset de dit, estírala, que será la meva. Y aixís ho feu +lo princep y fou Blancaflor la escullida.</p> +<p>Quan lo gegant ho vejé, furiós de rabia deslliberá de matar al +princep y á sa avorrida filla, mes eixos ho entengueren y determinaren +fugir, pera lo qual ne agafaren dos bots, los ompliren de vi y sucre y +los posaren en los respectius llits de cada un d’ells dos: despres digué +Blancaflor al princep:</p> +<p>–Ves á la establa y agafa de tres caballs molt magres que hi ha, lo +mes flach y dolent; no t’enganyessis pas, perque sino’n seriam +perduts.</p> +<p>Se’n aná lo princep á la establa, mes vejent que’l caball mes magre +era tant y tant malmés que ni gaire be’s tenia, pensá qu’era impossible +que ab aquell caball poguessin fugir y prengué lo quin era un xich menos +magre qu’aquell. Lo qual aixís que vejé la princesa ne fou tota +malcontenta pus no’s vejé del tot salvada.</p> +<p>–Pobres de nosaltres que has fet! dels tres caballs magres, lo que +has dut corre tant com lo vent, l’altre com lo llamp, y lo mes magre y +dolent de tots com lo pensament, aixís que’l meu pare quan se’n adoni +nos atrapará desseguida ab aquest ultim cavall.</p> +<p>Mes per aixó muntaren, Blancaflor llensá tres escupinadas en terra y +apretaren á fugir á mes corre.</p> +<p>Al esser la nit los gegants y sas duas fillas ne prengueren punyals +pera matarne á Blancaflor y’l princep. –Blancaflor…, cridavan, y las +escupinadas responian:</p> +<p>–Que mana?</p> +<p>–Encara está desperta…</p> +<p>Al cap d’una estona tornaren á cridar.</p> +<p>–Blancaflor.– Y las escupinadas:</p> +<p>–Que mana?</p> +<p>Mes com aquellas s’anavan aixugant, eran cada volta mes foscas, fins +que s’aixugaren del tot y ja no respongueren.</p> +<p>–Ara dorman.– Y’s ficaren en la cambra de la noya, y pegaren +punyalada, mes com tot saltá d’esquitxos, digueren. –Quina sanch mes +dolsa que tenian!</p> +<p>Quan fou l’endemá al matí anaren á cercar los morts, mes quina no fou +sa rabia y sorpresa al veures la tal burla!</p> +<p>–Noya, la mes gran, vejas quin caball se’n han endut de la +establa.</p> +<p>–Pare,’l que corra com lo vent.</p> +<p>–Donchs ja estem salvats, puja á caball y ves á perseguirlos.</p> +<p>La noya puja á cavall del que corria con lo pensament, aixís que tan +aviat fou pensat volerlos atrapar com atraparlos.</p> +<p>–Ay Blancaflor, que vé ta germana gran y ja’ns atrapa.</p> +<p>–No t’espantis, aqui’n tens un anell d’or, tiral á terra quan ja +gaire be’ns tingui y’n sortirá una capella; jo seré la Mare de Deu y tu +lo sagristá, que’n tocarás á missa y á totas las preguntas que’t fassi, +li contestarás: –Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.</p> +<p>–Hermitá, bon hermitá, hauriau vist passar per aquí un jove y una +noya que fugian?</p> +<p>–Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.</p> +<p>–No’us dich aixó, sino si hauriau vist passar un jove y una noya que +fugian.</p> +<p>–Lo capellá va á sortir, la misa á comensarse.</p> +<p>Y la noya tota enujada, vejent que no’n podia traure res, va +entornarsen al castell del seu pare.</p> +<p>–Veshi tu la mitjana, á veure si també t’escaparán.</p> +<p>–Ay Blancaflor, l’altre germana ja’ns atrapa.</p> +<p>–Tira aquest meu xal á terra y jo’m tornaré cistella en la quina hi +haurá peras, y tu las vendrás. Mes á tot lo que’t preguntin, respon: +–Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.</p> +<p>Y n’arriba la mitjana.</p> +<p>–Me voldriau dir lo bon home, si per aqui hauriau vist passar un jove +y una noya que’ anavan fugint?</p> +<p>–Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.</p> +<p>–No, lo bon home, no’us duch aixó, sino si hauriau vist un jove y una +noya qu’anavan fugint.</p> +<p>–Que aqueixas van á quatre y aqueixas van á cinch.</p> +<p>–Y no poguentne treure res mes, la noya s’entorná.</p> +<p>Lo gegant quan la vejé també sola, montá á cavall desseguida y al +instant los va atrapar.</p> +<p>–Ay Blancaflor, ara si qu’estem perduts qu’es ton pare qui’ns +atrapa.</p> +<p>–Tira aqueixa pinta d’or á terra y n’eixirá un gran foch.</p> +<p>Quan lo gegant los assolia tiraren la pinta á terra, mes con lo +pensament atravessa també’l foch prompte torná á conseguirlos.</p> +<p>–Blancaflor que’n som perduts, altre volta torna ton pare á esser +aquí.</p> +<p>Ella que’s treu una xinel·la y li diu: –Quan nos vagia á agafar, tira +la xinel·la á terra y n’eixirá un gran mar.</p> +<p>Y sortí la mar y ells á l’altre banda y encara que lo pensament +travessa també’l mar, com ja eran als Estats del Princep, lo gegant no +hi pogué res.</p> +<p>Y Blancaflor y’l princep s’enmaridaren y foren molt felissos, +visquentne molts anys.</p> +<h2 id="la-ventafochs.">La ventafochs.</h2> +<p>Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut +una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las +pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya la +Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas y ben +vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar molt ben +vestidas.</p> +<p>La Cendrosa á qui deyan també la Ventafochs per la feyna que sempre +li feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las +altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya lo +que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que +l’esclofollés mentres sa madrastra y germanas eran fora y per mes que +treballava may se li acabava la tasca, com que la pobreta’s posá á +plorar. Y veus aquí qu’en mitj del plor se li aparegué una vella, +velleta, que li doná una ametlla y’s posá á fer la seva feyna. La +Cendrosa trenca la ametlla y’s trova ab un vestit d’or que tot ho +relluhia. Se’n va á missa y tothom se la mirava, fins lo fill del rey +que s’era prendat de tanta gentilesa, y un xich avans de acabar se’n va +cap á casa seva y’s posa lo vestit de Cendrosa.</p> +<p>Arriban la madrastra y germanas y comensaren á dirli:</p> +<p>–Haguessis vingut á missa! quina noya tan hermosa hi haurias vist, ab +un vestit d’or que tot relluhia! Y ella’ls deya: –Potsé si, potsé no, +potsé si qu’era jo.</p> +<p>–Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá fochs. –y la feren anar á la +cendrera.</p> +<p>Al sendemá li donaren per feyna lo pelar tota una saca de monjetas; +la noya s’ho posa á fer y may acabava, com que’s posá tota trista, mes +veus aqui que se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una +avellana y’s posá á fer de la seva feyna, y ella que la trenca y’s trova +un vestit tot de plata qu’encantava.</p> +<p>Sel posa y se’n va á passeig, que tothom n’era admirat, fins lo fill +del rey que la va coneixe y no sabia deseixirsen, y que quan ella va +fugir cap á casa seva, maná á sos patjes que per tot arreu la +cerquessin, tant li agradava.</p> +<p>Quan arribaren sa madrastra y germanas, tot era dirli:</p> +<p>–Si haguessis vingut á passeig! quina noya haurias vist ab un vestit +de plata qu’encantava! Y ella’ls deya: –Potsé si, potsé no, potsé si +qu’era jo. –Arri allá la Ventafochs, valdria mes que te’n anessis á la +cendrera.</p> +<p>Al altre dia li donaren un sach d’arros perque’l triés mentres fossin +fora y se’n anaren al ball que’l fill del rey donava. La Cendrosa +vejentse ab tanta feyna li vingueren las llágrimas als ulls quan de +sobte se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una nou y’s +posá á fer la seva tasca.</p> +<p>La noya trenca la nou y li surt un vestit tot de campanetas; se’l +posa y se’n va cap al sarau del fill del rey, ahont així que hi va +entrar, totas las damas se moriren d’enveja, mes lo fill del rey la va +coneixe desseguida y en tota la nit gaire be no va deixarla, com que +sempre hi va ballarhi.</p> +<p>Veus aquí que tant y tant ho va ferho y ella tant y tant be hi estava +que sens’adonarsen se va trobar que finia la festa y no tingué mes remey +qu’apretarne á corre y ab prou feynas arribar á casa seva.</p> +<p>Sa madrastra y germanas, tot era dirli:</p> +<p>–Si haguessis estat al ball! quina noya tan hermosa ab un vestit de +campanetas haurias vista.</p> +<p>Y ella’ls contestava: –Potsé si, potsé no, potsé si qu’era jo.</p> +<p>–Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá’l foch.</p> +<p>Mes veus aquí que ab la pressa qu’era fujida, per la escala li caigué +una xinel·la de cristall que no’s pogué entretenir á cullirla y que’ls +criats van trobarne. La van donar al fill del rey, qui coneixent que +seria de la noya, va manar fer un pregó de que’s casaria ab aquella á +qui vingués bé la xinel·la.</p> +<p>Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita, +y’ls patjes anavan de casa en casa, sens trobar de qui era. Per fi +arribaren á la de la Ventafochs y demanadas las noyas que hi havia, +eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la xinel·la, y +ja quasi se’n anavan quan un d’ells preguntá si hi havia alguna altre +noya y si be la madrastra’ls digué que be hi era, mes qu’era inutil +probarli, perque may se movia de la cendrera, los patjes la feren sortir +y li emprobaren la xinel·la, la qual li venia tant y tant be que tot +desseguida coneixeren qu’era d’ella y la dugueren devant del fill del +rey, qui la va reconeixe y’s casá ab ella.</p> +<h2 id="la-perera.">La perera.</h2> +<p>Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava +unas peras tan grossas y bonas com no n’hi hagués d’altres en la terra. +Mes cada nit se’n trobavan á faltar una que no sabian com podia esser. +Per lo qual foren de parer d’anar á vetllarlas y se n’hi aná lo fill mes +gran, y</p> +<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p> +<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era, +mes la son lo vencia y s’adorm.</p> +<p>Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era.</p> +<p>Ell que se’n torna á casa seva,’ls hi esplica y’l mitjá diu: –Ja hi +aniré jo. Y á la nit següent va anarsenhi, y</p> +<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p> +<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; +mes la son lo vencia y s’endormisca.</p> +<p>Tocan las dotze, s’alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi +era. Y se’n va á casa seva y’l germá petit que diu: –Ja hi aniré jo. –Y +va anarsenhi.</p> +<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p> +<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y +la son lo vencia, mes ell vetlla.</p> +<p>Tocan las dotze, y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre, +que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense +perdrel may de vista, fins que veu que’s fica dins un pou tan fondo, que +feya feredat sols de mirarlo, y s’entorna á casa seva que ja estavan ab +molta d’ansia,’ls hi conta qui era’l que’ls prenia las peras y ahont +s’amagava, y tots junts van anarsen per si podian matarlo.</p> +<p>Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren +ab una corda, mes encara no era á mitj pou, va tocar la campaneta que +espressament duya y’l van pujar desseguida. Llavoras volgué baixarhi’l +mitjá, mes encara no era una mica mes avall d’ahont havia baixat lo +gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de tots va +baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n’hi havia prou, á la fi va +arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á la primera +y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li eixian per +damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l’aucell negre que se’ls +menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia dirli la vella, mes +tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li digué, que truqués á la +porta del costat que potser allí li dirian, mes que s’anés ab cuidado, +perque hi havia un gegant que matava á tots los que hi anavan. Ell que +se’n hi va, troba una espasa rovellada, la pren y truca, y desseguida +surt á obrirlo un gegant que s’abrahona damunt d’ell, mes com portava +l’espasa li venta cop á las camas y’l deixá estés á terra. Se’n entra á +dins y’t troba un palau gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat +que dava feresa, quan tot d’un cop, una veu prima y clara que mostrava +esser de dona,’l crida y li diu, qu’era una princesa encantada y qu’anés +á la vella que li diria com ho tenia de fer pera desencantarla: y no +veya á ningú, mes se n’hi va, y la vella no volia dirli en cap manera, +fins que’l jove cremat li pega cop d’espasa, y li trenca un dels uyals +en mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y +que si podia matar un negre que hi habitava, tot se desencantaria. Lo +jove que se n’hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega cop +d’espasa que’l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué una +hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu’era la princesa y que li +regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á la corda, +va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los germans així +que la vejeren s’agradaren tan d’ella y foren tan sorpresos, que junt ab +lo seu pare se’n va anar cap á casa seva, sens pensar en lo seu germá +que allí dins quedava.</p> +<p>Y ell espera y aguarda fins que á l’ultim preveyent lo que havia +succehit, se’n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia de +ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins que’l +jove li ventá cop d’espasa que li trencá l’altre uyal, y quedá de cop +desencantada y una hermosa dona, que li digué que podrian eixirne per un +forat molt lluny que’s veya, com lo cos d’una agulla de tan petit que +n’era. Y se n’hi van anar, y detrás d’ells una munió de gent de la que +en lo palau havia sigut encantada y despres de caminar molt n’isqueren á +la terra clara, prenent cadescú lo camí que millor li convenia.</p> +<p>Y’l noy se’n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne +feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la princesa. Y +ell n’era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares, y se’n mové +gros albalot y disputas, fins que’l pare las paivagá dihent que pus se +tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos ella mateixa qui +escullís, servant tots la sua sentencia, com ho prometeren, y la +princesa llavoras, per tal qu’era agrahida, escullí per espós á qui del +encantament la havia treta, y’s casá ab ell, ab lo qual ne fou princep, +que be s’ho mereixia.</p> +<h2 id="la-fillastra.">La fillastra.</h2> +<p>Un home viudo s’havia casat ab una dona viuda també, la qual com +aquell tenia una filla de son primer matrimoni. Era la noya del home un +tresor d’hermosura y gentilesa, sent així que l’altra era lletja y +dolenta y tan com lletja superbiosa, mes la mare se la estimava molt y +tenia aburrida á sa fillastra que ni en pintura la podia veure, de +manera que li encomenava sempre las pitjors feynas de la casa de la qual +l’hauria volguda fora. Per aixó un dia li va manar qu’anés al riu á +omplir un cove d’aigua y que no hi tornés pas sense portarli.</p> +<p>Veus aquí que la noya se’n va anar ab lo cove y plora que plorarás á +la vora del riu; per mes que feya no podia omplirlo, per lo que no +gosant tornar á casa seva per por de la madrastra, se’n aná riu amunt, +riu amunt, fins que’n trobá una casa, ahont ab gran consol s’hi va +ficarshi, esperant esser recullida pus que n’estava morta de fret y +gana.</p> +<p>Mes veus aquí que á la casa no hi trobá ningú sino un gosset y tot +mal arreglat y dispost que res era á lo seu puesto, y com ella era +endressada y cuidadosa, agafa una escombra y ho neteja tot, arregla’ls +llits, reviu lo foch y fa lo sopar; y quan tot ho tingué així fet sent +soroll y’t veu venir tres gegantas y podeu contar la por qu’ella +agafaria, per ço es, que corrents y sens saber ahont ficarse millor, +s’amagá dins de la pastera.</p> +<p>Y arriban las gegantas y troban la casa tan ben arreglada, y’ls llits +fets y’l sopá cuit, y diu la una: –Si sapigués qui ho ha fet li posaria +una estrella al front. Y diu l’altra: –Jo faria que sas paraulas se +tornessin brillants. Y diu la darrera: –Si jo ho sapigués li donaria lo +que desitjés mes en la terra.</p> +<p>Y veus aquí que’l gos tot lladrant, lladrant se’n anava dret á la +pastera y deya:</p> +<div class="hanging-indent"> +Clak… clak… clak<br> +dins la pastera s’ha amagat. +</div> +<p>Lo qual vist per las gegantas se n’hi van, obran la pastera y troban +á la noya, y l’una li posa una estrella al front y l’altra fa que sas +paraulas se tornin diamants y perlas y l’altra li dona un cove plé +d’aigua qu’era lo que mes desitjava.</p> +<p>Tota contenta la noya se’n va anar cap á casa seva, ahont podeu +contar quina admiració causaría véurela ab una estrella al front y +portant un cove plé d’aigua. Per aixó es que li preguntaren d’ahont ho +havia tret y la noya comensa á contarho, mes tant bon punt diu la +primera paraula, que de sa boca comensan á eixir brillants y perlas y +com mes enrahonava mes n’hi eixian. Tots se’n maravellaren, mes corsecan +l’enveja á la madrastra y germana, eixa se n’hi volgué anar y prenent un +cova feu via envers lo riu y riu amunt, riu amunt, arriba á casa las +gegantas, ahont tampoch hi trobá ningú sino es lo gosset y la casa tota +ben arreglada y’l sopá fentse y’ls llits parats y dispostos, y per ço, +pensant ella com n’haurian esment las gegantas de que n’era allí, pensa +que lo millor seria desarreglar la casa, apagar lo foch y desfer los +llits y aixís ho feu y sentint fressa corra y s’amaga dins de la +pastera.</p> +<p>Arriban las gegantas y quan troban tot alló d’aquell modo, diu la +una: –Si jo sapigues qui ho ha fet li faria eixir una broticia en lo +front. Y diu la segona: –Jo faria que sas paraulas se tornessin serps. Y +l’altra diu: –Si jo ho sapigués faria que no tingués lo que desitja.</p> +<p>Y veus aquí que’l gos tot lladrant, lladrant, se’n anava dret á la +pastera y deya:</p> +<div class="hanging-indent"> +Clak… clak… clak<br> +dins la pastera s’ha amagat. +</div> +<p>Las gegantas se n’hi van, obran la pastera y al trobarla amagada, ab +reganys la trehuen al defora. Ella se’n va en vers sa casa y hi arriba +ab una bruticia al front y ab lo cove vuit, y la seva mare tota enujada +li pregunta com era alló, mes encara no va obrir la boca quan comensan +de sortir serps de la seva boca, y com mes enrahonava, mes n’hi eixian +que tothom ne fugia.</p> +<p>Podeu contar si se’n enujá la seva mare, y creyentse que era alguna +mala art de la seva fillastra si aburrida la tenia mes aburrideta la +tingué encara, com que li feya fer las pitjors feynas y sempre la +renyava fins que la tragué de casa.</p> +<p>Y la pobre noya quan se vejé tota sola é hiverna en mitj de la isarda +selva, se posá á plorar á llágrima viva que donava llástima, y aixís los +falconers del fill del rey, qu’anava de cassa, van trobarla, los quins +condolguensen li presentaren, y’l fill del rey, veyentne una noya tan +gentil y bella ab una estrelleta al front que tant brillava, li’n feu +contar la historia y se’n agradá d’ella que prompte va casarshi, fentla +princesa y reyna, mentres que sa germana restá ab la bruticia al front y +per sempre mes pobre y dolenta.</p> +<h2 id="la-bruixa-del-ferrer.">La bruixa del ferrer.</h2> +<p>Vivia en un poble un ferrer, lo qui tenia á la seva dona bruixa, sens +ell saberho. La qual cada dissapte, en sent las dotze horas de la nit, +desapareixia de casa seva, y se’n duya á l’aprenent que cansat y +afadigat y mitj mort de son, quasi no se’n adonava.</p> +<p>Vola que volarás ben prompte era á la cova en que las bruixas se +reunian. Una per una, totas hi anavan arrivan que feyan por de veure, +encenian una grossa caldera al mitj, hi tiravan las sevas hervas, y +comensavant de fer sardanas y mes sardanas ab uns crits y y xiscles +horrorosos, que’l aprenent, despertantse, quasi de por arribava á +perdre’l mon de vista. Tan, mes quan lo fum de la caldera era tan +estrany y calitjós que no pareixia sino fet adrés pera matar á +qualsevulla persona.</p> +<p>Quan la caldera bullia de fort, cadescuna feya los seus conjurs y +untantse ab lo such estrany, pegavan volada á ferne de las sevas, sino +que la bruixa del ferrer, per anar mes descansada, tirava avans unas +morrallas encantadas damunt del aprenent, y est quedava convertit en +cavall, á damunt del qui anava tota la nit la bruixa; fins que al +arrivar lo clar, las hi treya y tots dos de cop eran á casa seva.</p> +<p>L’aprenent, d’aixó’n valia menos, com que cada dia s’anava +enmalaltint mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot +era preguntarli qu’es lo que li passava, mes ell no’ls ho volia dir, +fins que tant li pregaren, que’ls hi contá. Y un d’ells que li diu: –Y +per aixó t’apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las bruixas +fan los seus untets y conjurs, n’agafas las morrallas y al finir +aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com te’n +desixes.</p> +<p>Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las +dotze horas, n’agafa l’aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás +arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas plegadas +de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer los seus +conjurs, quan l’aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de sa +mestressa y eixa queda convertida en caball, que be volia escaparse, mes +l’aprenent ab las morrallas fortament la subjectava. Quan las altres +bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe’l seu damunt ab uns +horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer deixar; mes ell +ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa’l seu amo. Truca á la +porta y diu á n’aquest que li havian menat aquell cavall pera que’l +ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la fornal y comensan á +apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar al amo com era la seva +dona y se’l mirava ab ulls piadosos, mes la veu li mancava y lo ferrer, +ab las ferraduras á la ma, vermellas de tan encesas qu’eran, una á una +las hi aná clavant, sense ab res pararse.</p> +<p>Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo +desfermá y se l’endugué al defora, anantsent al llit pera dormirne. Y la +dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y rabia, +fins que al clarejar se’n entrá á casa seva y’s ficá al llit con solia. +Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho feya, la aná á +cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida, li digué que no +podia, pus que be sabia éll qu’era ferrada de peus y mans y li esplicá +tot lo que havia succehit y la seva bruixeria.</p> +<h2 id="lo-trist.">Lo trist.</h2> +<p>Un pare al anarsen á fira, preguntá á cada una de sas tres fillas, +qu’era lo que volian que’ls dugués d’ella, y la mes gran va demanarli +una manilla d’or, la mitjana un anell de diamants y la mes petita un +collaret de coral.</p> +<p>L’home se’n aná y quan hi fou va comprarne l’encarrech de las duas +primeras, mes ab lo brugit de la fira y lo tart que’s feya no’s recordá +del collaret de la petita, sino quan ja s’entornava, que á temps no hi +era. Per aixó se posá tot trist, quan se li aparegué un home lleig com +cap altre que tenia set pams de nas y altres set de boca, y lo qui en sa +cara mostrava be la tristor que sempre tenia, rahó per la qual +l’anomenavan lo Trist. Lo quin home volgué consolar al pare y li oferí +un collar de coral com demanava, si en cambi li prometia entregar una de +las suas fillas á lo que consentí aquell. Mes prompte se’n penedí y se +n’hauria penedit mes encara, sino li hagués vingut cada volta que ho +feya un gros maldeventre que no li desapareixia fins á tornar altre +volta á volguer cumplir la sua promesa.</p> +<p>Arribá casa seva que totas las noyas ja l’esperavan y doná á cada una +lo seu encarrech, mes s’aná possant tant y tant trist que la noya mes +gran no pogué menos de preguntarli lo perqué de la sua tristesa. Ho +esplicá lo pare y digué com n’havia promés una d’ellas, mes la gran no +volgué anarhi. Continuá la tristesa, cada dia mes fonda y la mitjana va +preguntarne la causa, mes quan sapigué qu’una d’ellas tenia que anar ab +lo Trist en cap manera volgué ser ella. Per aixó quan la tristesa aná +essent mes grossa en lo pare, y la filla petita vejé que sas germanas no +li havian poguda treure, se n’hi aná ella, la qual tan bon punt sapigué +la causa, quan tot de seguit digué al seu pare que l’acompanyés cap á +trobar l’home que era causa de la seva tristesa.</p> +<p>Se’n anaren tots dos junts, pare y filla, fins que foren en un bosch, +en lo quin lo pare á un degut indret doná tres cops á una pedra y á lo +tercer obrintse, n’aparegué lo Trist que dava basarda sols de veure, mes +la noya havia donada sa paraula y ab alló anava la vida de son pare, +aixi es que sens cap dupte, despedintse d’est, se ficá á dins de la +roca.</p> +<p>Ne vejé desseguida un palau y hermosos jardins y boscos plens de +flors y aucells de totas menas, lo Trist los hi ensenyá, va regraciarli +molt la mercé que li havia feta y li digué que allí trobaria tot quan +desitjés y que era tot á lo seu voler; qu’á n’ell no’l veuria sino quan +lo desitjés veure, pera lo qual no tenia mes que cridarlo; y va +desapareixe.</p> +<p>Y veus aquí que en aquella soletat pasejantse la noya un dia per los +jardins, ne va veure que l’aigua d’un riuet que per allí passava, en +lloch de serne hermosa y clara com sempre, n’era tota térbola y bruta. +Ella se’n estranyá tota y cridant á lo Trist est va dirli, qu’era perque +n’estava malalt lo seu pare. La noya li pregá que la deixés anarlo á +veure, mes lo Trist per por de que no tornaria no volia donarli +llicencia, fins que per fi á los seus prechs y llágrimas va accedirhi, +posantli per condició que aixís que sentis la campaneta de la seva +cambra ne tornés desseguida.</p> +<p>Lo pare n’estava malalt, mes quan vejé á la noya fou tan gran sa +alegría que s’aná apariant, apariant en gran manera y torná lo goig en +la casa, mes un dia va sentirse la campaneta assenyalada y la noya ab +prou dolor de son pare y germanas va tornarsen cap á lo palau ahont +vivia.</p> +<p>Mes al cap d’un quant temps passejantse la noya per lo mateix jardí, +va veure que’ls aucells n’eran tot tristos y cap d’ells cantava, va +cridarne á lo Trist y est va dirli que lo seu pare n’era malalt altre +vegada; li demaná ella permís per anarhi y li fou concedit ab tal que +tornés aixís que sentís la campaneta. Lo pare n’estava malalt, va aná +guarintse poch á poch y quant ho fou, va sentirse la campaneta y la noya +no tingué mes remey, ab prou condol de casa seva qu’entornarsen al palau +ahont vivia.</p> +<p>Y quan hi fou, un dia tot passejantse va veure que tots los arbres +tenian la fulla seca y morta, va preguntar al Trist perque aixó succehia +essent primavera y’l Trist va dirli qu’era que’l seu pare estava malalt +altre volta de grossa malaltia. La noya va demanarli per anarhi y ell li +concedí ab tal que tornés aixís que sentís la campaneta.</p> +<p>Lo pare n’era molt malalt, aixís es que la malaltia fou llarga y ab +lo molt que ab la noya estigueren junts y lo que ella feya estimarse, +quan arribá á esser convalescent y quasi bó, comensaren pare y germanas +á tenir pena per quan tingués d’entornarsen y á pregarli que no ho fes +encara que sentís tocar la campaneta. Lo cas es que un dia aqueixa va +tocarne y la noya si be volia anarsen, tant y tant la pregaren que +resolgué quedarse: al dematí següent altre volta se sentí la campaneta y +la noya ab llágrimas als ulls, los pregá que deixessin marxarla, mes lo +pare n’era tan trist y li demanava tant de veras que no pogué ferho, y +al tercer dia torná á tocar la campaneta mes ab un só tant mort y trist, +que la noya n’arrencá á fugir tota depressa sens dirne res als de casa +seva.</p> +<p>Arribá al palau tota conmosa y comensá á cridar per tot arreu al +Trist, mes est no responia, corregué totas las cambras, lo bosch, lo +jardi y en lloch va trobarlo, fins que en un racó d’aquest va veure unas +rosas, qu’eran las qu’ella mes estimava, totas mústigas y caigudas, y +veus aquí que va arrencarne una, quan tot de seguit va veure á lo Trist +que li aparegué en forma de bell home y que li esplicá com ya quasi era +mort per la seva tardansa: que per malas arts era encantat en lo palau, +y que al arrencar la rosa per ella tan volguda lo havia desencantat, +pera lo qual y en agrahiment de lo que per ell havia fet de deixar +germans y pares, d’aquella hora en avant ne seria princesa, pus ell +era’l fill del rey y la prenia per esposa.</p> +<h2 id="lo-taronger.">Lo taronger.</h2> +<p>S’esqueyan tres noyas, fent conversa de lo que se’ls esdevenia, quan +com s’ensopegués á passar per allí lo fill del rey, una d’ellas que va +dirne:</p> +<p>–Si jo m’ hi pogués casar, tindrian los meus fills una estrella en lo +front.</p> +<p>Lo qual ohit per lo princep, volgué saber la que ho deya, y encara +que no gosavan, á la fi van dirli y se’n agradá ell de la noya, que se +la endugué al palau dels seus pares y aprés s’enmullerá ab ella, cosa de +la qual n’hagueren gran enuig dos germans qu’ell ne tenia.</p> +<p>Y visqueren en tota pau y ditxa, fins que se’n mogué guerra en lo +regne, á la que’l princep tingué que anarhi, y quan hi fou, n’infantá sa +esposa dos noyets gentils y hermosos, los quals en lo front tenian una +estrella. Mes los germans se morian de rancunia y per ferlos perdre los +ficaren dins una caixeta de fusta, que tiraren al riu de dessota del +palau, y l’aigua se la aná enmenant cap avall, cap avall fins á un bell +jardi, ahont lo jardiner va recullirla y criarse’ls dos noyets com á +fills propis. Y los dos germans escrigueren al princep que la sua muller +n’era parida, mes ab tanta desgracia que’ls infants havian mort al +naixe.</p> +<p>Torná lo princep de la guerra que fou gran la sua dolor, y per +succesió de temps se’n mogué un’altre, á la qual també hi tingué +d’anarhi, y quan hi fou n’hagué la esposa una noya, gentil y bella com +un sol, la qual á cada ma tenia una rosa. Y los germans d’envejosos la +tiraren riu avall dins una caixeta blanca y á la mare van tancarne dins +un castell pregon y fosch que may s’hi veya, escriguent al seu germá que +la sua esposa era deslliurada d’una infanta, mes ab desgracia tal, que +havian mort princesa y noya.</p> +<p>Y anant riu avall la caixa, fou recullida per lo mateix jardinér +que’n criava á los dos noys, y’s criá á la noya, fins que un dia, essent +vell y vejentse que la mort ja l’assolia, los cridá á tots tres y va +dirlshi, que no eran pas fills d’ell com se pensavan, sino que los havia +recullit del riu, que anavan aigua avall dins una caixeta, sens que’ls +pogués dir qui eran los seus pares.</p> +<p>Y morí l’home y tots tres resolgueren anarsen pe’l mon á cercarlos y +camina que caminarás, ne trobaren una vella la quina’ls hi va preguntar +ahont anavan, y ells que li digueren, y’ls va respondre que seguissin +aquell camí que duyan, al cap de vall del qual trobarian una salvatjosa +selva y en lo mitj d’ella un arbre tot carregat de taronjas, que +agafessin la del bell cim y en ella trobarian un aucellet que’ls hi +diria qui eran los seus pares.</p> +<p>Y ne foren ben contents y regraciaren á la velleta pe’l bon consell +que’ls dava y camina que caminarás fins que arribaren á n’el bosch, á la +entrada del quin pera reposarne s’hi guarniren una cova. Y ja reposats +un bon xich, digué l’un dels noys, que se’n volia entrar á cercarne la +taronja, mes lo bosch feya tanta basarda, que la germaneta li demaná, +com ho faria pera saber si li anava be la anada ó si per cas moria en +ella. Y li doná lo seu germanet, uns rosaris, dihentli, resals cada dia, +que mentres los puguis passar senyal que viuré encara, mes quan no +puguis allavoras contam per mort.</p> +<p>Y ab prou angoixa se’n marxá y al esser al dins del bosch, ell que’t +sent una veu que li diu:</p> +<p>–Girat, girat.</p> +<p>Y tant y tant li va dir, qu’ell que’s gira y queda mort.</p> +<p>Y á la noya aquell dia se li deturaren los rosaris á las mans que no +pogué passarlos.</p> +<p>–Ay pobre de mi, que lo nostre germá es mort!</p> +<p>Y l’altre diu:</p> +<p>–Ja l’aniré jo á cercar y ab ell la taronja del cim del arbre.</p> +<p>Y la noya que li diu: –Mes com ho faré pera saber si per cas te mors? +Y’l germá va donarli un ganivet, dihentli:</p> +<p>–Quan d’eix ganivet ne rajin gotas de sanch, senyal que hauré mort, y +se’n va anar.</p> +<p>Y veus aquí que quan fou al mitj del bosch, sent una veu que li +diu:</p> +<p>–Girat, girat.</p> +<p>Y tant y tant li va dir qu’ell que’s gira y queda mort. Y del ganivet +de la noya van rajar aquell dia gotas de sanch, y ella que diu:</p> +<p>–J’ aniré jo á salvar á mos germans y á cercarne la taronja.</p> +<p>Y tota resolta se’n entra á dins del bosch y en ell, te sent una veu +que li diu.</p> +<p>–Girat, girat.</p> +<p>Mes ella no’s volgué girar, ans be agafant los rosaris aná +desgrunantlos per lo camí que feya y aixis que’ls anava desgrunant la +veu s’anava fent fosca y mes fosca, fins que se li acabaren los grans, +tot just quan arribava al taronjer y la veu ja mes no va sentirse. Ne +cullí la taronja del cim del arbre, la obrí pe’l mitj y al bell punt +n’isqué un aucell de tots colors, que’s posá á refilarne y ressonant tot +lo bosch, se desencantá aquest, com també los germans de la noya, que no +eran morts sino encantats.</p> +<p>Y tots tres se’n anaren ab lo aucell, ben contents, y quan van esser +fora del bosch, ne trobaren á lo rey que’n venia de la cassa, lo qui +cercava lloch pera reposarne, y ells lo convidaren á menjar dins de la +seva cova. Y mentres menjavan, l’aucell no volia tastar res, ans anava +voleyant de l’un á l’altre, com si’ls volgués dir alguna cosa, fins +que’l rey coneixentho, va manarli que parlés.</p> +<p>Y contá l’aucell com los noys que tenia al devant eran los seus fills +y filla que tingué de la sua esposa, quan essent princep aná á la +guerra. Y lo rey ne restá tot sorprés y ab tota ansia li va preguntar si +la reyna era viva ó morta, á lo qual digué l’aucell, que li llevessin +tres plomas del cap, que las tiressin enlayre y que allí ahont anirian +hi havia la seva esposa, que n’era viva encara, y aixís ho feren y +voleyant, voleyant las plomas, anaren envers lo castell ahont era +tancada, pregon y fosch que may s’hi veya, y’l rey ne fou content, mes +n’hagué també enuig d’aixís trobarla y se la endugué ab los seus fills y +filla, qu’ells tenian una estrella en lo front y ella á cada ma una +rosa, visqueren molts anys ab tota ditxa, no sens que fessin castigar +incontinent als malvats germans, fins á perdres la seva mena.</p> +<h2 id="la-gavia-dor.">La gavia d’or.</h2> +<p>Un pare s’era agradat tant de la seva filla, que deslliberá de +casarse ab ella. Lo qual portava tant temerosa la casta honestitat de la +noya, com que fins fent tort á natura, d’ell se’n apartava y son filial +amor li atenyia. Y fou de bon consell lo anar á trobarne al pare +confessor perque la guarís de tanta pena, qui doná per arbitre lo que’n +fes de resposta al pare, que ab ell se casaria quan li portés un vestit +que fos de tots colors y menas, com que la tal cosa tingués ell per +imposible.</p> +<p>Lo pare cassa que cassa tot lo dia, y tot lo dia al bosch que may +parava, fins que per atzar de fortuna, ne cassá de tots aucells y ab sas +plomas ne feu un vestit que tots los colors mostrava. Y ple de joya lo +portá á la filla, á la qual n’esdevingué tanta amargura, que mes no +podia, y demaná consell altre volta al pare confessor, qui li’n doná de +remey lo dirne al seu pare, que ab ell se casaria, quan li fes present +d’un vestit de peix: que ho tenia per imposible.</p> +<p>Y’l pare ab dalit pesca que pesca, que nit y dia á la mar passava y +sort de sa fal·lera que n’hi feu un vestit de la escata de tots los +peixos de la mar salada. Lo porta á la noya ab lo cor ple de gaubansa: +mes ella, mes trista encara, que estrema la sua dolor era. Y demana bon +consell al capellá que la confessava, qui li diu que demani á lo seu +pare un vestit que siga fet d’estrellas.</p> +<p>Y l’home busca per la terra, los diamants y pedras viroladas y per la +mar las perlas, y las fa tornar estrellas; y n’arregla un vestit per la +seva filla.</p> +<p>Dolor semblant no se’s vist may en la terra; eran sos ulls dos fonts +viventas y’l confés l’aconsolava, mes no podia.</p> +<p>–Demánali donchs una gavia d’or ahont tu hi capigas y quan la tingas +t’hi tancas dintre.</p> +<p>Y per ultim dó, la noya, demaná al seu pare, la gavia d’or, ahont +ella pogués estarhi.</p> +<p>Lo pare obra las entranyas de la terra y á grapats n’arrenca l’or +perque’l netejessin y cent homens com gegants nit y dia hi treballan que +may paran, y fan la gavia que n’era tota closa com una capsa, sino es al +dalt ahont hi havia un forat pera respirarhi. Y la portá á la filla que +d’angoixa n’era tota plena y li diu: –Cel y terra per tu ne son +mogudas.</p> +<p>Mes la noya aixís que la veu, s’hi tanca y ne comana al seus criats +que se la enmenessin en lloch ahont ne fos segura. Los quins n’agafan la +capsa y la portan pe’l mon fins trobarne terra ahont deixarla.</p> +<p>Quan veus aquí que un dia passantne per un reyalme, ne vejeren á +tothom ple de tristesa, y’ls demanaren los hi fessen mercé de dirloshi +la causa d’ella. A lo qual van respondre qu’era que’l fill del rey, +n’era trist tant temps feya, que res l’aconsolava, com que temian per sa +vida, y que pus ells portavan capsa tan bona, que’ls hi volguessen +vendre, qu’ells ne farian present á lo seu princep y potser ne +guariria.</p> +<p>Y’ls dolents del criats, per preu de diners se la venguéren.</p> +<p>Veus aquí que á la nit quan lo princep dormia, la noya que obra la +capsa, ne surt d’ella, y anantsen dretament al llit del princep n’escriu +damunt de sa ma esquerra. Y se’n torna á tancarse.</p> +<p>Y en se’n l’endemá al matí, quan lo princep se lleva y’s veu la ma +escrita, ne fou fort enujat, com que no volgué may mes, com succehia, +que la sua madrastra li tanqués cada nit la cambra per la banda +forana.</p> +<p>Y á l’altre nit lo princep, se tancá per la banda de dintre y se’n +adorm que res ne pensava, quan á la mitja nit ne surt la noya y l’hi +escriu damunt de la ma dreta. Y se’n torna á la capsa.</p> +<p>Lo princep no ho capia, com no fos alguna fada que en sa cambra era, +per ço á la nit següent, deslliberá de vetllarne, si be que mostrant que +se’n dormia, y quan fou á mitja nit, vejé eixirne de la capsa tan gentil +donzella, que somni ho creya, y s’adressá y ab cortesia com á caballers +pertoca, li demaná digués, com era allí en la capsa y qui n’era. Y ella +li contá, salvant sempre l’honor del seu pare, com n’era tinguda de +fugir de sa terra per mal fat de uns amors lascius y deshonestos.</p> +<p>Y li plagué al princep la resposta, y se’n agradá de la noya, que may +mes trist, no se’l va veure, y tothom n’era content, y maná que d’aquell +dia en avant fossen entradas duas raccions en sa cambra, cosa la qual á +tothom estranyava.</p> +<p>Mes veus aquí que per dissort de la doncella, lo princep tingué +d’anar á la guerra, y prou ne fou trist d’anarhi y mes de deixarla, com +que li feu present d’un anell per mostra de recordansa; y encomaná als +seus criats que cada dia entressin en sa cambra una racció de vianda, +que no se’n oblidessin pas, pus que li anava á n’ell la vida.</p> +<p>Y quan ab tots sos caballers fou á la guerra, y en lo palau restaren +solsament los criats y patjes, se van concertar tots junts pera saber +quina la causa era, d’ordre tan estranya, se’n anaren á la cambra del +princep, y pe’l pany de la clau van mirarne á dins qui hi havia, y com +vejessin una noya tan gentil y hermosa, deslliberaren de robarla y +véndressela sobre tot ab la capsa que era tan bona.</p> +<p>Obriren la porta y’ls fellons la robaren y tancadeta en la capsa pe’l +mon van endúrsela per veure qui mes ne donava, y com la capsa era lo que +tothom volia y la persona en res adineravan, despullaren de sos vestits +á la noya, la llensaren á una bardissa, que tota va espinarla, y +vengueren capsa y vestits ab preu que s’ho valia, fugintne apres en +terras llunyanas.</p> +<p>Y la mesquina de la noya era allí dins, que feya uns sospirs que +s’entravan á l’ánima, quan ab sos grossos remats van passar per allí, +uns pastors, que sempre son gent bona, y condolguts de la donzella li’n +donaren un vestit dels seus y ab ell la feyan anar á guardar los porchs +de casa seva.</p> +<p>Y veus aquí, que’n fou acabada la guerra, y’l princep ab sos +caballers se’n torná á son regne, y quan fou en lo palau, ab dalit +amorosa arribá á la sua cambra que la capsa d’or ja no tenia, lo qual +quan ell va veure ne fou pres de dolor estrema y sapiguda la causa, á +sos caballers maná incontinent que pam de terra no deixessin pera veure, +per si trobavan la donzella que dins la capsa era. Y’ls comaná la +llestesa, y’ls dongué senyals de sa figura, y tots s’escamparen per la +terra, mes en part ni partida la trobaren.</p> +<p>Y’l princep ne restá trist que may parava de plorarne y semblava +que’s moria, tant que’l seu pare ordená fer veus de pública crida, +oferint tota riquesa á qui trobés manera de tornarne al princep +l’alegría.</p> +<p>Y los pregoners del rey anavan per poblats y vilas, quan un dia en la +montanya ne sentí la veu la porqueirola y desseguida preveyentne cura, +llicencia va demanar als seus amos, si darli volian, d’anarne á consolar +á lo seu senyor y princep. Mes los pastors la tingueren per alocada, que +sols s’en reyan, fins que tant y tant va pregarne, que llicencia li van +concedir: y ella que se’n va tota sola é hiverna per eixos mons de Deu, +travessant neus y plujas, cap al palau, que en cap manera volian +deixarla entrar, y ella perfidiejant digué com sols al princep li +deixessin veure, que content ne fora; y ho van ferho, mes lo princep +no’s va moure, que casi un mort semblava.</p> +<p>Y ella, que s’hi atansa ab tot recato y li mostra l’anell qu’era del +seu voler prenda. Y aixís que’l veu lo jove, cobra esperit y vida y ple +de joya la pren á n’ella als seus brassos y la mostra á tothom com á la +seva promesa esposa. Y la feu vestir com li pertocava y s’alsaren á vol +las campanas, y se’n feren torneigs y justas, y lluminarias, y festas y +quan bodas foren tractadas, s’enmullerá ab ella, que per sa virtut reyna +y senyora fou de tota la mar y terra.</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***</div> +</body> +</html> + |