Initial commitHEADmain

1 files changed, 970 insertions, 0 deletions

diff --git a/75521-0.txt b/75521-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..1d4ecd1
--- /dev/null
+++ b/75521-0.txt
@@ -0,0 +1,970 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75521 ***
+
+# Les gràcies de l'Empordà 
+
+Pere Corominas
+
+1919
+
+
+`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
+d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
+Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## Història d'aquest llibre
+
+A câl Parent, de Viura, tenen un hort part d'allà dels Campells, a les
+feixes de Riberó, on per una costum antiga no'ls hi donen l'aigua
+fins a posta de sol. Heus aquí un fet que no en farieu cabal i que
+malgrat això ha reglat amb el seu ritme segur la meva vida.
+
+No poguent regar fins després de la posta de sol, els de câl Parent
+van a Riberó cap al tard. Quan els demés tornen a casa, ells se'n van
+a l'hort, i quan la gent del poble es fica al llit, tot just els de
+câl Parent arriben pels Tipanys i travessen el Ricardell de bella
+nit.
+
+A còpia de seguir-se per anys i segles, de l'un gènere a l'altre,
+aquesta costum de sortir a regar a posta de sol, els de câl Parent
+han centrat el tragí de la seva vida en la constant i puntual virtut
+d'anar a tot arreu quan els demés en tornen. Un hom diria que fan
+tard i no és així, sinó que obren moguts per una força irresistible
+que pua en els fonaments del ser aqueixa perfidiosa energia de
+disposar els treballs i els dies segons un ordre regular que té per
+migdia la posta de sol.
+
+El meu Pare era fadristern de câl Parent, de Viura, de on se'n va anar
+ben jove cap a França i més tard a Barcelona, per a casar-se aquí amb
+una noia del seu poble, de quin feliç amor vàrem néixer quatre fills
+per art d'una cançó, com veuràs, amic meu, en la setzena gràcia.
+
+Més vos diré: jo no vaig anar a Viura fins a l'edat de sis anys, i més
+tard, quan, venint de França per on m'havien desterrat, vaig
+retornar-me de mort a vida, en l'Empordà, altres viles i pobles més
+que el de Viura m'aculliren en la bonança del seu dolç repòs.
+
+Així i tot, per aquells temps ja havia començat a adonar-me d'una
+certa transposició en la meva disposició del temps en vist la dels
+altres. Fins amb perill per a la meva vida, una força misteriosa
+m'havia retingut com si portés una galga en la meva ànima. Una
+perfidiosa resistència em feia devenir a estones violent i
+contradiccionari.
+
+Un dia, estant a Viura, anàrem amb l'hereu de câl Parent a fer la
+suca-mulla a Riberó. Era una tarda de Juliol, congoixosa i quieta.
+Dues cardines devallaren al brollador de la font: poaven l'aigua,
+espolsaven el bec i l'alçaven en l'aire. Al caure el dia l'hereu va
+trencar l'aigua i va començar a regar.
+
+La feina era de molta amusa. Mentres ell tancava un goret i n'obria
+un-altre, ara en la bancada de les tomateres, suara pels ensiams i
+les cols i per aquella escampada de melons que no s'han de senyalar
+perquè es neularien, jo per lo que ell em deia comprenia que els
+homes de câl Parent havien regat aquell hort de molts segles ençà a
+la mateixa hora i amb el mateix tragí. Jo també vaig agafar un
+tràmec, i la feina no'm va venir gens de nou, com si ja fés segles
+que regués.
+
+Després vàrem pujar al carro les eines i les viandes collides, i
+marxant per l'Hostal nou i els Tipanys, ja era de bella nit quan
+travessàvem el Ricardell. Però mentrestant a dalt del carro s'havia
+esclarit un misteri de la meva vida: com els meus avis, a trenta
+hores lluny de l'hort de Riberó, seguia regant cap al tard com si
+no'm dessin l'aigua fins a posta de sol.
+
+Barcelona és la meva pàtria nadiua. Com estimar-la, cap fill de pares
+i avis del Born podria estimar-la més que jo. Mes les aigües
+profondes que reguen les hortes més íntimes del meu ésser, son
+aquelles aigües de la font de Riberó on s'hi abeuraven les cardines.
+
+Soc l'esqueix d'una vella soca empordanesa trasplantada aquí. El meu
+pare, que era un enamorat del seu país, al cap de cinquanta anys de
+ser-ne fòra parlava con si mai hagués perdut de vista la Tossa fosca
+de Montroig. D'haver-los sentit anomenar tant per ell, sé de memòria
+els noms de les terres i els motius de les cases, i els còrrecs i les
+muntanyes i els meners. Mes el meu panegirista m'ho feia imaginar tot
+tan gran, que la primera vegada d'anar a Viura, quan tenia sis anys,
+diu que preguntava on era la Rambla.
+
+El cas és que jo he viscut espiritualment a l'Empordà tota la meva
+infància, i que si rego a posta de sol, no és perquè sigui
+empordanès, sinó perquè als meus avis no els hi daven l'aigua fins
+aquella hora a Riberó. No voldria pas que els empordanesos me'n
+tinguessin quimera per aqueix retret. Aqueixa transposició del temps
+em recorda els meus origens, però no els explica, ni n'és la seva
+sola conseqüència. Si no conto are les virtuts que em venen de
+l'Empordà és perquè no ve a tom escriure aquí la meva apologia.
+
+A totes les terres de regadiu hi deu haver un gènere com el meu, el
+gènere dels que reguen a posta de sol. I no tindria res d'estrany que
+algun lector amic trobés la clau per a explicar-se certs misteris de
+la seva vida pública en aqueixa que fós també la característica de la
+pròpia gènera.
+
+Ja feia temps que volia escriure el llibre del meu Empordà. El Pare
+me'n havia encomanat l'amor; la Mare me'n havia fet sentir la poesia.
+Convidat a presidir els primers Jocs Florals de l'Ateneu Empordanès,
+vaig decidir-me a escriure el llibre tal com el duia damunt del cor.
+
+Heus aquí l'història de Les Gràcies de l'Empordà, covades en la llar
+paterna, congeminades a Barcelona, escrites a Sant Pol de Mar i
+llegides a Figueres. Per la llur distribució exterior poden fer
+pensar en _Li trento bèuta dou Martegue_, cantades pel felibre
+provençal Carles Maurras, encara que no s'hi assemblen més de lo que
+un sonet amb qualsevol altre sonet.
+
+El seu istil potser recordi el dels poemes i assaigs didàctics de la
+decadència llatina, per tant que en el temps de la seva redacció
+llegia en Avienus, Palladius, Censorinus, Aratus, Julius Obsequens,
+Rutilius Numatianus i Aurelius Victor aquelles descripcions
+geogràfiques i de costums del camp, epítoms d'història i altres
+assaigs que ens conten en vers els fenòmens de la celístia, les
+gestes dels homes i els accidents de la terra i de la mar, amb una
+delicadesa d'expressió, amb una ponderació d'imatges i un sentit
+arquitectònic de l'obra literària que fan encara avui la delícia de
+les meves hores de reposada soledad.
+
+Tal vegada recordaràs, empordanès amic, que a Figueres les gràcies
+eren setze en comptes de trenta dues, i que l'ordre i fins la
+redacció d'alguna d'elles ha variat. Això ve de que l'obra que havia
+de llegir-se per la Mare de Déu de Desembre de l'any disset no s'ha
+acabat d'escriure fins a l'istiu de l'any divuit. També un hom diria
+que l'autor ha fet tard, mes are tu, lector intel·ligent, que
+coneixes el ritme interior de les més meves coses, ja compendràs que
+l'obra fou escrita amb la puntualitat precisa d'un home que rega a
+posta de sol.
+
+_Sant Pol de Mar, 17 d'Agost de 1918._
+
+## Les gràcies de l'Empordà
+
+### Porxo
+
+Si et plau escoltar-me, amic empordanès, et contaré les trenta dues
+primeres gràcies que li trobo al venturós país que s'extén des de les
+Alberes als Montgrins i des de la muntanya de la Mare de Déu del Mont
+fins a la mar de Rodas i d'Empòrias.
+
+Assentem-nos damunt d'aquell marge, part d'allà dels tamarius, on
+estarem a recés del sol ponent i de la tramuntana. Guaita els tórts
+que passen devès Palol, venint de Llers, gurmands d'olives. Aviat el
+Desembre espolsarà els fruits damunt de la terra i les pagesetes
+balbes plegaran la collita i els tórts hauran fuit. Mes aleshores els
+ordis i els blats i les userdes començaran a verdejar.
+
+Aquí la terra sempre és bella i clement, per tant que no hi ha
+paratges desolats i que els elements de la natura no s'hi manifesten
+en urc crudel contra l'existència de l'home. Cada mes de l'any porta
+el seu fruit, cada vall té la seva corrent d'aigua. Aquí havia de
+cantar-se aquella cançó, tresor d'esperances que vaig apendre dels
+llavis maternals:
+
+No hi ha lliri sense flor, 
+Ni rosa sense poncella,
+Ni noia sense galan,
+Ni una nau sense bandera.
+
+
+Comencem a comptar. Jo les aniré dient una per una, i tu vigila que
+cap número em passi per alt. Són les gràcies de la terra i dels
+homes, gràcies del cos i de l'ànima. N'hi ha que són com lliris
+d'aigua d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com
+panotxes a punt de desgranar.
+
+### I La gent empordanesa
+
+La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble i forta gent
+empordanesa. En la fondària dels seus ulls s'hi veu un cel clar de
+tramuntana. En la còrpora ossuda i musculosa ens mostra el llegat
+d'una raça de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,
+toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la pròdiga
+provisió del sol, segura de la voluntat de triomfar per son lliure
+albir. L'empordanès és alegre per la seva llealtat, és valent perquè
+avorreix la mentida i és franc perquè estima la virtut. Si voleu
+saber lo què són l'hipocresia, la pobresa d'esperit, la fúria gasiva,
+l'encongiment místic, la traidoria o la perfidiosa quimera, no hi
+vingueu pas a l'Empordà. Les bruixes de Llers han fuit devès el Puig
+de Bassegoda i el Canigó, i de cap a cap de la plana l'empordanès
+parla amb veu alta i treu l'ànima en fòra com un pagà, és
+hospitalari, recte i compassiu com un creient, i si no realisa
+l'ideal del varó perfecte, és per aqueix pols de vanitat i de
+sensualisme, que li fà avorrir les lleis posades a la virtut, els
+artificis socials del poder, de la moda i de l'iglésia, i els
+entrebancs rituaris de l'amor.
+
+### II La ciutat
+
+La segona gràcia de l'Empordà és la ciutat: de la mar, del pla i de la
+muntanya tots els camins hi porten, com en el cos de l'home totes les
+venes van o venen del cor. La ciutat com en els temps de Roma, és
+aquí el lloc on es consagren els actes de la vida civil. L'empordanès
+agrícola dorm a la vora de l'iglésia rural, on el cristianisme ha
+servat la tradició dels deus llars; mes quan ha de vendre els fruits
+de la terra o ha de comprar les eines del treball, cerca en la ciutat
+l'abundor dels mercats o de les fires, on el blat vessa de les
+mesures com una pluja d'or. Aquí venen els pares a contractar els
+pactes nupcials de les famílies noves, aquí cerca l'home el dolç
+mareig de la plebs marxanta que crida i atrau, i riu i gesticula en
+la bonança de les més pacífiques victòries. A la tarda tornaran les
+corrues malincòniques a caminar amb recança devès la solitud de les
+viles adormides al camp; però mentrestant l'empordanès viu aquí les
+seves hores de ciutadà, en els hostals i en els espectacles públics,
+en els cafès i en les vies d'on es lleva el rebombori humà, i pacta
+davant del depositari de la fe pública, i proveeix de tot el bé de
+Déu de les delícies exòtiques, i recull noves del món, espurnes de
+cultura, esperances de vida nova, llavors per a la sembra, i
+resplendor.
+
+### III Les muntanyes
+
+La tercera gràcia de l'Empordà és la corona de muntanyes del seu
+front. Lluny de la terra dels meus pares jo les veig aclucant els
+ulls, assentades amb la majestat del seu etern repòs, llevar les
+espatlles sota el blau mantell d'un cel puríssim. Allà en la punta de
+Llevant recordo el cap d'En Orfeu guaitant el mar damunt les ones
+ressonantes. Més enllà del coll de Banyuls, encara em sembla escalar
+l'empit que mena a la punta partida damunt les runes de Sant Pere de
+Roda. Muntanyes de Recasens, les que heu vetllat de dalt estant de la
+tomba del gegant la llar sagrada dels meus pares ¿còm vos podria
+oblidar? Allargant-se devès les terres de ponent, veig les Salines
+amb la seva cresteria de roques i penso en la barra de Rol·land que
+els braus fills de Massanet fan servir de farola d'ensà que va
+apagar-se la flama d'una tradició heroica. I
+¿quí no ha pujat per Sant Llorens i Albanyà a dalt del puig de
+ Bassegoda, an que no sigui per a conèixer al peu del cingle el
+ rentador de les bruixes? Per entre mig d'unes i altres muntanyes ens
+ guaita l'avi Canigó, que porta blanca la pelliça, i com si volgués
+ resguardar-nos del Ponent malèfic, la Mare de Déu del Mont exten la
+ seva ampla tossa, servant el dolç secret de tantes verges que
+ l'esperança de properes núpcies feu relliscar de dalt a baix de la
+ pedra rossolanta. I aixís va cloent-se la corona, casi aplanada cap
+ al Sur, fins a la mar, per la serra dels Montgrins, que sembla una
+ immensa rata-pinyada, i les comes baixes de l'Escala, que empenyen
+ per guaitar aigües endins les Illes Medes. ¡Ai belles muntanyes de
+ l'Empordà, per més que en siguin de gemades les aigües de les
+ vostres fonts, encara ho són més les maternals memòries que serveu
+ per a mi! Vosaltres sou les meves muntanyes de Judea, en les vostres
+ delitoses valls hi he imaginat tots els Betlems de la meva infància,
+ i és per les vostres rutes boscanes per on arribaren els meus Reis
+ de l'Orient.
+
+### IV Empòrias la grega
+
+La quarta gràcia de l'Empordà que li dóna la glòria del més noble
+llinatge és Empòrias la grega, per on la sang i la cultura de Fòcida
+devingueren la sal de la nació Indiketa. Ja en temps de Titus Livi
+les tres ciutats tancades a dins del clos de les muralles, la grega,
+la dels fills del país i la romana, que hi fondà César, no eren més
+que una sola metròpoli que escampava terres endins la civilisació
+mediterrània. Quan els normans acabaren la destrucció de la ciutat,
+aquesta havia ja emmotllat per sempre la estructura espiritual d'un
+poble. D'aquelles
+"_nationem rebellantem magis temere, quam constanter bellantem_" que
+  hi havia trobat Porcius Cató, dels nadius "_tam ferae et bellicosae
+  genti_" contra qui s'havien defensat els foceus per una muralla de
+  quatre cents peus de circuit, no en restava memòria. Mentres que
+  avui encara, regirant la terra, es troben les muralles i han pogut
+  redressar-se les columnes dels porxos i les ares dels temples,
+  grises de les darreres cendres, i les estàtues dels déus. ¿Còm ho
+  diria? No sols es troben ànfores en la mar i pedres paganes en les
+  creus, màquines de guerra i mosàics i sepulcres i joies d'or i fins
+  els cubículs de les cortisanes davall les sorres del golf, mes us
+  dic ben verament que si avui podíem cavar en l'ànima d'un
+  empordanès, hi trobaríem rel·liquies sentimentals qui li pervenen
+  de la Grècia i de la Roma antigues.
+
+### V La tramuntana
+
+La cinquena gràcia de l'Empordà és la tramuntana, parlant amb perdó.
+Tant si ve de Canigó, com si baixa de Recasens o dels colls de
+Panissars o de Banyuls, la tramuntana esbandeix el cel, purifica
+l'atmòsfera i presenta les arestes de les coses a la més clara
+percepció dels nostres sentits. L'empordanès la tem perquè encara és
+més franca i més valenta que ell, mes al cap de temps de no sentir-la
+cantar alegre i esbojarrada, oprimit per la boira i la congoixa, la
+desitja i l'anyora. Runes d'Empòrias la grega ¿no fou la tramuntana
+la que us va colgar? Contra ella enristra el pagès els ceps de la
+vinya, i el vell cerca el recés solei per a resguardar-se'n. ¡Quàntes
+vegades he sentit arribar de lluny els seus bruels de dalt estant del
+Serrat de la Creu en el camí de Terrades, mentres al coll del Portús
+es llevava la polseguera del seu galop! El cor s'oprimia pensant en
+les esperances perdudes pel flagell d'aquella fúria escabellada que
+picola les gèmoles tendres de les tòries, i espolsa el garró de les
+oliveres, i ajeu els blats i les altes userdes, i aixeca núvols
+d'arena en les platges del golf. Mes tant se val, serà una gràcia
+terrible si voleu, però si no fos la tramuntana, ni vosaltres els
+empordanesos seríeu tal com sou, ni aquesta plana fóra l'Empordà.
+
+### VI Els pagesos
+
+La sisena gràcia de l'Empordà són els pagesos. Quan els romans
+portaren aquí la seva economia rural, ja hi trobaren uns treballadors
+de la terra a qui feia saquejar pels seus legionaris Porcius Cato. El
+pagus fou l'agrupació comarcal, en la que s'hi esparpillaven les
+Viles, cada una d'elles d'un patrici romà. Per oposició als ciutadans
+que vivien en la Civitas, els que de nit s'aplegaven en els caserius
+que hi havia al mig de cada Vila, en el pagus, un dia s'anomenaren
+pagenses. Els primitius indikets foren convertits en una població
+d'esclaus i lliberts amb algun que altre ingenu que han dut fins ara
+la barretina vermella, com un record de la seva lenta i gradual
+emancipació. Són germans de la gleba, arbres d'un plançó humà que han
+vist passar per damunt d'ells les ruades dels pobles anant i venint
+dels Pirineus, mentres ells, aglapits a la terra, servaven la sang
+pura de tota barreja forastera. Aixís és com aqueixa gent antiga són
+una gràcia més de l'Empordà, veritables fills de la terra,
+escalabornats i contornats i lliberats per ella. Un xic burletes per
+a riure's de lo que va i ve, aspres en el guany i posseits d'un
+sentiment de la propietat que enfonza les seves arrels en vint i dos
+segles d'adscripció al territori, són els ferrenys hereus d'una raça
+ibèrica, amb un cor que tusta valent sota la post del pit.
+
+### VII L'esperit de llibertat
+
+Una altra de les gràcies de l'Empordà és l'esperit de llibertat. La
+constitució de la família catalana en el centre d'un domini
+territorial, ha fet de cada cap de casa un sobirà gelós del propi
+imperi. Al pla i a la muntanya cada masia era un castell i fins el
+cabaler que sortia de la casa per a crear una família nova en un foc
+nou, obrava impulsat pel mateix sentiment. La família fou més que en
+lloc a l'Empordà un centre de resistència contra l'opresió i la
+tirania exteriors, d'on ve que les idees democràtiques hagin trobat
+aquí un nombre més gran d'elements socials per a encarnar-se i
+triomfar. Aqueixes famílies territorials, són minúscules
+aristocràcies que donen constantment nous plançons per a la més pura
+renovació de la raça i són a l'hora els més fidels campions de la
+llibertat política.
+
+### VIII La tradició clàssica
+
+La vuitena gràcia de l'Empordà és l'intensa vitalitat de la seva
+tradició clàssica. Els grecs de Rodas i d'Empòrias han extès les
+seves colònies per tota la plana i aixís, en l'ànima empordanesa, per
+la claretat de la concepció, per l'harmonia arquitectònica de la
+forma, per la lògica del pensament i pel realisme en l'interpretació
+de l'art i de la vida, hi ha el llevat d'aquell equilibrat humanisme
+que va manifestar-se noblement en els Diàlegs de Plató i en les
+estàtues de Praxitel. Com en altres temps de Roma, l'organisació del
+treball agrícola fà persistir les Viles tot a l'entorn de la Ciutat,
+amb la que constitueixen una sola economia rural. Ha desaparescut
+l'antic dominus i el dret romà s'ha entreviat d'influències
+cristianes. Lo que foren antigament nuclis servils són avui glebes de
+famílies alliberades, mes de segur que la divisió territorial
+econòmica no ha canviat i que són les mateixes agrupacions romanes
+les que al cap de dos mil anys segueixen menant els camps a
+Vilasacra, Vilafant i Vilatenim, a Vilabertran, Vilarig i Vilacolum,
+a Viladomat, Vilamalla i Vilamaniscle, a Vilanant, Vilamacolum i
+Vilajuiga, a Vilademires, Vilahur, Vilarrobau i Vilopriu. ¿No serien
+fins alguns noms d'aquestes viles deformació del que antigament varen
+pendre de la família de llur patró?
+
+### IX El golf de Roses
+
+La novena gràcia de l'Empordà és el golf de Roses. La terra va atraure
+un dia les ones de la mar a la seva falda, i ara la mar hi està tant
+bé i et troba tant bella, graciosa plana empordanesa, que no s'en vol
+tornar. De l'una banda rompen les aigües contra la roca dura i el
+ressò musical de la seva lluita evoca la divina memòria d'Orfeu; en
+l'altra punta entra la mar en els replegs de la muntanya, i damunt de
+la conca encoixinada d'algues, crea la meravella de les cavorques i
+cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres que al
+llevar-se el sol s'omple de lluminoses harmonies. El nostre poeta
+nacional va cantar-nos de Roses les seves gràcies de sirena; les
+dunes de la platja són com muntanyes que van de camí. Si al cap dels
+segles els dos bergans que besunyen per a omplir el golf acaben per
+foragitar-lo de la teva falda, plana gentil de l'Empordà, el mar
+llatí et trobarà d'anyor, com el desterrat la pàtria llunyana.
+
+### X La Muga
+
+La desena gràcia de l'Empordà és la Muga, que si té nom de dona com
+una gabatxa, no replega una gota d'aigua que no hagi plogut en terres
+de llengua catalana. La Muga és el riu empordanès, que no es riu, i
+encara, fins després d'ajuntar-se amb les rieres de Bussols i de
+Cursavall. Jo la som passada sense adonar-me'n caminant del Puig de
+Bassegoda fins a Custoja i Sant Llorens dels Cerdans. Però d'Albanyà
+a l'altre Sant Llorens de la Muga, xamosa vall d'adustes delícies,
+les aigües clares corren més abundantes pel seu llit. Tal vegada
+passava per allí alguna ruta romana, perquè encara avui s'hi veuen
+les runes de tres ponts. Anant de Viura a Buadella, per a pujar a la
+Mare de Déu de la Salut, tornes a trobar la Muga més ampla i
+potenta. ¡Quàntes vegades he seguit tot a la vora del seu vas, venint
+de les Escaules cap a Pont de Molins, i me he deturat a reposar al
+peu de la cascata de la Caula que salta pel cingle, com una cua de
+cavall esgarrifada per la brisa! A cada banda de ribera, les terres
+pujen altes, deixant una ampla vall on les runes d'una iglésia
+romànica acaben de donar un aire sentimental al paissatge. També aquí
+els meus records es confonen amb els d'aquell esperit rodamón que va
+ser el meu Pare: els marges humils del Ricardell i els canyissos del
+Llobregat, les hortes de Riberó i l'extesa de la Muga devès Cabanes i
+Perelada, s'entrevien talment amb els episodis de la gesta paternal
+que ben sovint no sé si era ell o era jo que aquella vegada trèiem
+les anguiles de sota les pedres i se'ns esmunyien del puny clos. I de
+aquí cap en mar trobes la Muga anant a Roses i a Cadaqués, la nova i
+la vella, abans de perdre's en els estanys traidors al caminant,
+tristos paratges on conta la llegenda que s'hi oeixen de nit bruels
+misteriosos, sospirs de fades o tal vegada lamentacions dels déus
+antics de Rodas.
+
+### XI Les flaones de Perelada
+
+La onzena de les gràcies de l'Empordà són les flaones de Perelada. Es
+coneix que quan el meu pare era infant, encara feien a Perelada les
+flaones més exquisides de menjar. I com que sempre n'havia sentit a
+parlar a casa tant delitosament, quan vaig anar per primera vegada a
+la vila senyorial dels Rocaberti em dalia per a tastar-les. ¡Mes ai!
+que allí no més em mostraren el Palau, la Biblioteca, el claustre
+romànic del convent. ¿I les flaones? preguntava jo. Però per més que
+vaig preguntar-ho, ni d'on les fan, ni d'on les venen m'en va saber
+donar raó ningú. Heu's aquí com per a mi les flaones de Perelada han
+vingut a ser una ambrosia incomparable, perquè no hi ha res tant dolç
+com la recança de la delícia perduda. Cada terra té les seves
+llaminedures, relíquies venturoses de les festes tradicionals,
+postres pageses que l'home expatriat espera amb alegria, perquè li
+porten l'aspre sentor ingènua i humil de les coses que anyora. I per
+damunt de totes les coses que m'arriben de l'Empordà, la més dolça
+expressió i el més felíç compendi d'elles, són aquelles flaones de
+Perelada, que no he pogut tastar, com d'ençà que els déus pagans no
+van per la terra ningú ha tornat a saborejar la seva incomparable
+ambrosia.
+
+### XII Les cases senyorials
+
+La dotzena gràcia de l'Empordà són les cases senyorials d'Empòrias,
+Perelada, Rocaberti. Escomparses avui, per elles tingué un dia
+l'història de la terra des de la carretera romana fins a la mar i des
+de les Alberes a les marges del Fluvià, una certa unitat que per a
+prop de cinqcents anys revesteix els atributs d'una Monarquia. Val a
+dir que la dinastia dels Hucs i dels Pons d'Empòrias, encara que pel
+seu seny polític i per la fermesa del caràcter sembla autoctona, per
+la barbària i la violència no correspon al temperament equilibrat
+dels fills del país. L'empordanès té un sentiment romà de la cosa
+pública, d'on deriva un feix de drets, de deures polítics que és amic
+de cumplir amb coratge i llealtat. Mes no sabria ser cruel ni
+sanguinari, i això fa pensar si el gènere d'avui ve més de la família
+pagesa que d'aquella raça dominadora pervinguda del Nort. L'hegemonia
+de la casa de Rocaberti juntament amb la llibertat dels remenses i la
+bonança dels temps, restauraren el seny de la tradició grega-romana,
+amb el seu gust pels treballs de la terra, les suaus gestes del
+comerç i el conreu de les arts més nobles. Mes aleshores fou quan la
+nostra desventurada pàtria conegué l'urc i la tírria implacable dels
+senyors reis que la trepitjaren i la reduiren a una vida de ronyoses
+misèries. Aixís és que tampoc l'Empordà va conèixer les delícies
+gentils de la Renaixença, de les que hauria estat altrament un bell
+fogar, per tant que no més havia de remoure la terra de les vinyes
+per a renovar les memòries del món antic. Si avui encara vols tu,
+excursionista sentimental, aspirar el perfum de lo que fou redós
+d'adustes aventures o senyorial umbràcul d'exquisides delícies,
+pujaràs pels corriols cap a llevant de la Junquera a les runes del
+Castell de Rocaberti o faràs el romiatge de Campmany i Cantellops cap
+al Castell de Recasens, o de Vilajuiga estant visitaràs les runes del
+Castell de Quermançó, o en la mateixa vila de Perelada fruiràs en el
+Palau dels Comptes la gaubança del més noble casal de Catalunya la
+Vella.
+
+### XIII La Dama del Castell de Quermançó
+
+Una altra de les gràcies empordaneses és la Dama del Castell de
+Quermançó. Del Castell encara avui en podeu veure les runes damunt de
+Vilajuiga. Ara, si la dama era comtesa o no era comtesa, això és
+segons un ho canta en la cançó. Tenia l'ànima molt petita i el cos
+molt gran, talment que l'ànima governada pel seu cos va dur una vida
+alegre i dispendiosa. La dama se'n va fer la corona i el castell, i
+va venir tan pobre com els pobres de Jesucrist. Aleshores fou quan va
+menjar un dia pa amb nous i ho va trobar més bo que'l llamí dels
+convits senyorials. Heus aquí lo que canta la pagesa de l'Empordà
+quan l'home de casa i els seus fills no troben prou rica la menestra.
+Estrafà la veu de la dama i diu que si arriba a saber què bones que
+eren les nous amb pa...
+
+"Encara fóra comtesa Del Castell de Quermançó".
+
+### XIV El Cap de Creus
+
+La catorzena gràcia de l'Empordà és el Cap de Creus que s'enfonza com
+punxaguda llança en el flanc de la mar profonda. Guaita pel Nort el
+Cap Cerver i el port de Venus Kytereia; pel mitjorn allarga l'esguard
+fins a les escales d'Aníbal, i mar endins per les pulcres matinades
+d'hivern obira els cimals de Mallorques. Per a disposar l'esperit a
+cantar les belleses del Cap de Creus, l'escriptor té d'embriagar-se
+en la remor de les batalles, en l'encens dels oficis divins, en la
+joconda alegria de les núpcies i en el ressò august de les marxes
+triomfals. En lloc es presenta la naturalesa més èpicament valenta i
+hermosa. Les ones canten, rutllen i s'esberlen contra'l mur gegant;
+el vent, que brunzeix amb inefable parfonia les escabella, i escampa
+per l'aire el seu ruixim; del peu de l'ara munta una forta alenada
+d'aromes marines. Hi ha quelcom en l'ànima empordanesa que no
+s'explicaria sense la presència d'aquella immensa cavalcada de roques
+pirenenques, atretes mar endins per les eòliques ressonàncies de la
+lira d'Orfeu. Damunt de la mola sembla que't trobis en la proa
+tallanta d'una nau gegantina que marxa impàvida rompent les ones
+bramulantes que rera'l vel de blanca espuma harmonisen tota una
+sinfonia de blancs de zèfir i de verts d'esmeragda amb reflexes
+indefinibles d'àgates i rubís, morats i roses que transparenten
+l'ombra dels espadats i de les cales, i els sorrals i les roques, i
+l'espessa forra de les algues marines.
+
+### XV Les cançons
+
+Una de les més nobles gràcies de l'Empordà són les seves cançons. La
+meva Mare sabia que'm plavien molt, i perxò més d'una tarda, quan ens
+quedàvem sols a casa cap als darrers anys dels meus estudis
+universitaris, havíem passat hores de reposada i divina contemplació,
+ella cantant baixet sense deixar la feina de repassar la roba, i jo
+escoltant amb l'imaginació perduda en les boires del més dolç
+somniar. I m'en recordo, que n'hi havia una de cançó que ella cantava
+més sovint, amb veu més tremolosa, com aquell que repassa un tendre
+record. Després nuant disperses memòries, he vingut a compendre que
+aquella era la cançó que li cantava el meu pare en les serenades del
+seu festeig:
+
+_Maries són Maries Maries m'han de matar; Si les maries em maten El
+ morir no'm recarà._
+
+El nom d'ella i morir; el morir i el nom d'ella. No hi ha res més a la
+cançó. Cantem-la, cor meu, cantem-la ànima meva
+
+_Maries són Maries_
+
+que com més la canto més em sembla que jo soc fill d'una cançó.
+
+### XVI El Fluvià
+
+La gràcia setzena de l'Empordà és el vell Clodianus que remontaven
+altre temps les naus de Fòcida, carregades de sedes, de porpres i
+d'aromes, estàtues i gerres i armes bellament brunyides, escampant
+l'alegre abundància d'una civilisació nova. Quan les sorres del golf
+cegaren el port de l'Empòrias abandonada, el Fluvià trencà de camí i
+cercà redós vora les cases de Sant Pere. Des de la gola fins a Sant
+Miquel, he passat en els seus marges hores de la més suau delectació,
+tot imaginant, com un empordanès de pura sang, si podria enfondar-se
+prou el jas del riu per a fer-lo navegable fins a més enllà de
+Vilarrubau. Allí hi he construit un port interior, per on podrien
+escolar-se les riqueses meneres de la nostra vessant dels Pireneus.
+Per les terres salpastres que s'extenen dejust Sant Pere fins a la
+mar, no hi vagis a cercar, amic rodamón, més que sensacions d'una
+punyenta malinconia. Però si pujes en barca riu amunt, quan seràs
+aprop de l'Armentera, l'aigua et fallarà, és ben veritat, mes la
+terra la trobaràs sempre més hermosa. El riu esfilagarsa els seus
+meandres per un pedregal amplíssim vorejat d'arbredes fins a
+Torroella de Fluvià. Allí t'ensenyaran la llarga mota de una cana
+d'alçària, per on va saltar l'aigua, una vegada de bella nit entre
+els bruels furients de l'estup i la remor lamentable de les campanes,
+enduent-se'n devès la mar la pobresa dels pagesos, el bestiar de les
+corts, l'oli de les gerres, el vi de les bótes, el gra de les paneres
+i les moles de palla i les userdes. El riu s'estreny cap a Ventalló,
+més amunt del pas, per on el travessen les tartanes de l'Escala, i
+quan ets a Vilarrubau, el riu et porta a les meravelles de Palol, on
+un vell patriarca va escriure versos en les alzines centenàries i va
+decorar les pedres amb dístics d'Horaci. Més amunt de Bàscara, cap a
+Esponellà i Besalú, els marges del riu ens allunyen de l'Empordà on
+les gràcies d'un altra rodal de Catalunya, la vella, el volen amb
+elles, per a gaubança dels seus fills.
+
+### XVII Les gallines de Marsà
+
+Una altra de les gràcies de l'Empordà són les gallines de Marsà que
+van a ponre a Garriguella. ¿No n'heu sentit parlar? Tu faràs, diuen,
+com les gallines de Marsà que van a ponre a Garriguella. Del temps de
+l'avior que tota la plana en bescanta la fama. Gallines de Marsà,
+descuidades feineres ¿què hi trobeu en les porxades de Garriguella
+que no ho tingueu a casa? ¿Serà potser que us lleven un defecte que
+no teniu? Ah ¡bergant empordanès, fadristern rodamón! ¿no ets tu
+l'eterna gallina de Marsà, la que escampes per tota la terra catalana
+el dó inestroncable de la teva energia? ¿no ets tu el que cerques el
+nial meravellós? Si és aixís, gallines de Marsà, si és un ingenu
+esperit d'ultracuidança lo que us mena a ponre en la porxada del veí,
+beneïda sigui la vostra energia generosa. Entre tota la plana on els
+homes feconden la terra pròpia amb el seu treball, vosaltres les
+gallines de Marsà, sereu una nova gràcia, com un pols d'humana
+flaquesa dóna més noble relleu a la virtut.
+
+### XVIII El sacrifici d'Ifigènia
+
+La gràcia que fa divuit de l'Empordà és el mosaic que representa el
+sacrifici d'Ifigènia. Per entre mig de les vinyes enristrades cap a
+tramuntana arribeu a la barraca que tanca el delicat tresor.
+L'harmonia dels colors, la disposició i el moviment de les figures,
+la varietat de sentiments que s'hi expressen amb un art que commou,
+el realisme del dibuix, l'estilisació dels elements decoratius, i
+fins la representació espiritual de la devesa caçadora del cervo, i
+del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no teniu cor per a
+sentir i ulls per a contemplar. L'home que està a la dreta d'Ifigènia
+és ben verament d'un art exquisit. Quan us en torneu cap a l'Escala
+amb el regust de l'impressió que acabeu de fruir, l'imaginació es
+posa damunt de les ares d'Empòrias i li sembla que les runes es
+lleven i que'ls foceus vetllen encara damunt les muralles gregues de
+la ciutat.
+
+### XIX La parla cadenciosa de les noies
+
+Una altra de les gràcies de l'Empordà és la parla cadenciosa de les
+noies com un cant pla que no té fi. També els homes allarguen amb
+arroceganta entonació els darrers elements sil·làbics d'una clàusula.
+Mes la variada cadència del parlar de les noies té modulacions que's
+podrien seguir amb les cordes d'una arpa. Tal vegada les filles del
+país varen apendre de les noies gregues aquesta gràcia de la parla
+cantada que no tindria explicació en les llengües modernes. És lo
+cert que la cadència ha persistit fins ara com una senyal de
+distinció i de finesa en el sentiment. Els foceus dugueren aquí una
+llengua que per la riquesa de la quantitat sil·làbica devia semblar
+un cant als indikets rústecs. I els llurs descendents que oblidaren
+amb el temps aquell dialecte de la llengua grega, associaren el seu
+cant a la noblesa del cor i del pensament. Avui les multituts
+barroeres de la Ciutat consideren la cadència com una senyal de
+rusticitat i de pagesia; mes les noies empordaneses, movent-se per un
+natural envit de gràcia, canten per a embellir la dolça parla amb una
+nova seducció.
+
+### XX Els burros de Viura
+
+La vintena gràcia de l'Empordà són els burros de Viura. ¿Per què serà
+que la fama se l'emporten els burros, mofeta empordanès, que't
+daleixes per la sàtira burlesca? Quan els aventurers de Viura anaven
+per plans i muntanyes a venre guix, diu la fama que'ls burros
+arribaven als pobles una estona abans que'ls guixeters. I els pagesos
+deien: --Ja són aquí els burros de Viura.-- I quan més tard arribaven
+els guixeters, deien:
+--Ja han arribat els guixeters.-- Sortien de bella nit per camins
+  bosquetans, vorejant el ribast, a la claror de les estrelles, i a
+  punta de dia ja's trobaven pels encontorns de Massanet o de Llansà,
+  damunt de la Selva o a la vista de Sant Pere Pescador. Aquella
+  marxa per les tenebres els acostumava a no tenir por de res ni de
+  ningú, d'on va neixer un gènere que's dalia per a rodar món a la
+  ventura i capaç de jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que
+  a l'Empordà la filoxera corsecà les vinyes, i les cases pairals més
+  velles varen trontollar de soc-arrel. A tot arreu varen acabar-se
+  les festes i la gent va començar a emigrar. I aleshores fou quan
+  aquella gent que no coneixia la por, va resoldre vendre les
+  darreres joies i les arques i les faldilles de seda de les àvies i
+  els gipons, i armats com pogueren marxaren cap a França a comprar
+  els brocs i els barbats de la vinya nova. El govern de l'Estat
+  havia posat un cordó sanitari a la frontera, per a que no entrés la
+  plaga que ja teníem dins, i el comerç de tota mena de plantes era
+  terriblement perseguit. Mes els guixeters de Viura que no tenien
+  por a ningú, passaren amb la seva càrrega sagrada pels paratges més
+  solitaris de les muntanyes de Recasens. De bella nit arribaren a la
+  carena amb l'intrèpida voluntat d'abatre tota mena d'obstacles
+  que'ls hi barrés el pas. I ara, digues, mofeta
+  empordanès: ¿Tornaràs a burlar-te dels burros de Viura? Pensa en la
+  dolça abundor de la vinya nova i no t'oblidis dels que te la van
+  portar. Perquè jo t'asseguro que aquella nit, com una re-ira de
+  Déu, no foren pas els burros els que van arribar primer.
+
+### XXI Les runes de Sant Pere de Roda
+
+La gràcia que fà vintiuna de l'Empordà són les runes de Sant Pere de
+Roda. Els frares n'han fuit; les santes relíquies foren escampades
+per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni
+els candelers, ni els antipendis antics. En les cel·les benedictines
+no hi ha rastre dels vells incípits que hi va llegir fa tants de
+segles el frare Gerbert; la Bíblia daurada amb amor d'ingenues
+figures romàniques, està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà
+dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar a les
+runes esbatanades i ensorrades, del seu cordial encís. Com vella arca
+de sàndal, cada vegada que l'estellen, amb la darrera estella renova
+el seu perfum. De Rodas la grega vas treure'n en els primers dies de
+la colonisació benedictina el teu nom cristià. Com una estrella
+morta, després d'haver estat per molts segles lluminària guiadora
+dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva
+augusta soletat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada,
+estrella morta d' una pàtria que no vol morir. Costa amunt per les
+vinyes de Palau Sabardera ¡quins raïms negres més dolços que s'hi
+fan! jo he pujat com apassionat romeu per les mateixes rutes que hi
+va seguir el meu pare, i he sentit la punyenta emoció d'adorades
+memòries al trepitjar les runes de l'antic cenobi català. I després,
+al pujar al castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m'ha
+semblat encara més plana i resplandenta, i he resseguit amb delícia
+les cales de la costa i he contemplat la mar immensa, tant polida i
+clara que s'hi emmirallava el Sol.
+
+### XXII Els pescadors de coral
+
+La gràcia vintidosena de l'Empordà són els pobres pescadors de coral,
+els que furen pel sí de la mar profonda. Els seus ulls overts a sota
+l'aigua, travessen el crepuscle marí, com les Nereides, a la recerca
+de les branques rojes. Els nostres ulls, avesats a mirar en la
+transparenta admòsfera, no ens servirien a unes quantes brasses,
+aigües avall, i no veuríem el coral brut sense polir. Els ulls
+d'aquests homes han de rebre sense dilatar-se massa els raigs
+lluminosos amb fina discreció dels colors. Mes, per damunt de tot,
+han de posseir un esperit aventurer, una voluntat peresosa i ardida,
+apassionada per les misterioses meravelles, ferma i constant per a
+resistir la misèria, amb la bella esperança d'atrapar un tresor. Ben
+sovint són més pobres que'ls pescadors de peix, talment és avara la
+mar de les seves petites branques rojes. Mes, entre mig del poble,
+són gent extranyament esquerpa, tarada de bruixeria, carn de
+llegenda. En les costes de l'Empordà, estan a punt de desapareixer,
+perquè han tornat a Roses els gregs d'avui, atrets, tal vegada, per
+la mateixa fam de meravelles que'ls va dur aquí ara fa més de
+vintiquatre segles. Els d'avui són pobres, i no saben ben bé del cert
+què cantava Homer. Les seves barques són lletges, com un renec, i les
+ànimes dels que les governen, no encenen damunt d'elles una
+resplandor matinal. Aviat s'extingiran, doncs, en la nostra costa,
+aquells espectres d'un món antic que va poblar l'imaginació humana de
+sers fantàstics, com els tritons i les sirenes, les hespèrides i les
+okeanides. Quan la darrera branca de coral pugi a flor d'aigua, entre
+les dents de l'últim pescador del país, s'assecarà per a tu, Empordà
+meu de les dolçes gràcies, una gèmola viventa de l'arbre que'ls fills
+de Fòcida varen plantar en les teves riberes.
+
+### XXIII Les oques de Sant Cornelis
+
+La gràcia que fà vintitrès de l'Empordà, són les oques de Sant
+Cornelis. Pels rostolls de la plana, entre Sant Pere Pescador i
+Torroella, un bailet se les emmena a espigolar el grà que hi ha
+quedat després de llevar-ne les garbes. Son blanques i opulentes,
+caminen tot gronxant-se, mouent frissosament la cua, arquejen i
+allarguen el coll i cloquejen insubstancialment, espantadisses i
+gurmandes. Aixís com faria de mal representar un pessebre de muntanya
+sense bens, jo no sabria imaginar-me les terres baixes del Fluvià
+sense les oques. De nit són les centinelles de la casa que senten les
+remors enemigues i les criden amb esvalotat espant, i aixís que
+trenquen les albes del dia, surten a rompre el glas de la soletat. El
+bailet les crida dolçament: ¡liues! ¡liues! ¡liues! No sé quina
+sensació de pau venturosa, d'optimisme vital desperta en la meva
+ànima el seu record. Són aquells dies de joventut que venen a
+renovar-me la memòria de les dolors passades, són aquelles sentors i
+aquelles imatges resplandentes, són les beneites llàgrimes que
+disposaren el meu cor per a una vida nova. ¡Liues, liues, liues!
+S'acosta la diada de Sant Cornelis i heu de morir per a que les
+vostres despulles siguin la més opulenta ofrena de la taula pagesa, i
+canti la mainada les vostres absoltes esbojarrades i us beneeixin
+damunt de l'ara, amb el vi ranci de la terra.
+
+### XXIV La creu de plata de Vilabertran
+
+La vinticuatrena gràcia de l'Empordà és la creu de plata de
+Vilabertran, que si no fou construída fins al començament del
+catorzèn segle, porta incrustades pedres que'ls déus d'Empòrias ja
+degueren lluir. El Crist clavat en aquella creu és un Crist català,
+com els de Girona i de Vich, voltat de símbols, representats per sers
+vivents, com ara l'anyell pasqual, o per monstres ideològics com els
+dels quatre evangelistes. Els esmalts són de colors tant vius com la
+mar i el foc, com les flors de la terra i les algues marines. I de
+les 124 pedres precioses que du incrustades, n'hi ha que tenen una
+inscripció gnòstica o que llueixen gravades les imatges de la
+Fortuna, de Diana i de Apol. L'itinerari d'aqueixes despulles del
+paganisme, inclou un misteri de desolació i de angoxa. Si al novè
+segle els normands deixaren fumantes i per sempre mortes les runes
+d'Empòrias, ¿on eren tant riques pedres fins al mil tres-cents?
+
+### XXV Les belles històries dels seus fills
+
+Una altra gràcia de l'Empordà és el ròssec de llum i de força qui li
+deixaren les belles històries dels seus fills. En la nit dels primers
+temps cristians l'empordanès Sant Damas fou elegit pontífex romà, i
+la pulcritut del seu istil i l'austeritat dels seus sentiments li
+valgueren el triomf contra'ls seus enemics, amb tal renom, que'l
+Concili de Constantinobla va calificar-lo de Diamant de la Fe. Dalmau
+de Creixell, espill de cavallers i mestre d'estrategues, disposà
+l'orde de la batalla de les Navas de Tolosa, on pagà amb la vida el
+seu coratge de magnànim senyor. I diu el _Llibre Antic de Obits_ de
+Vilabertran que'l cos d'aquest empordanès no poguent ser honrat en
+vida com es mereixia, fou dut al sepulcre damunt les espatlles dels
+tres reis, Alfons de Castella, Sancho de Navarra i Pere d'Aragó,
+honor que en altres termes ens conta Boades al parlar de la mort de
+tant virtuós e savi cavaller en feyts de cavalleries. Ramon Muntaner,
+fill de Perelada, que abans d'escriure el més noble i èpic monument
+de la nostra història havia estat en _XXXII batalles, entre de mar e
+de terra_, no sols és digne de la nostra lloança per haver-lo escrit
+en _el pus bell catalanesch del món_, sinó per haver-lo nodrit d'una
+tan abundosa provisió de fortitud i de tendresa humanes que per ell
+és coneguda Catalunya com terra del més noble llinatge espiritual.
+Les belles històries dels teus fills en les modernes gestes de la
+llibertat dels homes, Empordà ferreny i gentil,
+¿qui les sabria contar? Narcís Monturiol amb l'audàcia tècnica de les
+ seves concepcions traspassa davall les aigües de la mar els límits
+ de la feblesa humana. La teva nit és esplèndida i abundosa
+ d'estrelles, Mare nostra, i el teu apologista que's cançaria de
+ comptar-les s'estima més rebre'n la llum, i contemplar.
+
+### XXVI Les eugassades
+
+La vintisisena gràcia de l'Empordà són les eugassades que pasturen per
+les closes de la plana de Castelló i les que baten els blats i els
+ordis en les eres cap a les roentes diades de l'istiu. El majoral que
+empunya les regnes sembla un lluitador dels jocs olímpics. Armada la
+destra del fuet per a tocar les bèsties que frisen a punt de
+desbocar-se en folla carrera. Aixís que's lleva la brisa i el sol fa
+tornar com de vidre els brins de palla, les garbes són posades dretes
+a l'era, enhastades les espigues cap al cel. Jo no sé si heu vist
+espectacle de més noble arrogància: al crit del majoral l'eugassada
+salta furiosament damunt de les garbes i ell i elles s'enfonzen a ran
+del pit en aquella mar d'or tempestejada. Allí hauríau de veure el
+puny heraclià de l'eugasser i el seu enginy dominador per a girar com
+el fuell d'una roda que mou el pern d'ací i d'allà, sense que les
+bèsties trotin mai de fora la palla que cruix sota els seus peus. El
+boll s'esventa arremolinat per la brisa, com fumera d'incens damunt
+de l'ara, i a tots els esperits se'ls encomana una alegria cordial.
+Les gallines han deixat la porxada i piquen els grans que s'escampen
+part d'allà de l'era; les oques verdaixes si gosessin prou
+s'acostarien enllepolides per aquella abundor daurada, en lloc de
+cloquejar d'un tros lluny. Tothom crida i treballa sense cap desfici:
+el pagès venta el blat abans d'ensacar-lo a les paneres: els
+jornalers apilen i arramben la palla o traginen més garbes o aparten
+el blat amb l'escombra de bruc. I mentrestant les eugues, sempre
+menades amb puny segur pel majoral, troten cada cop més llassades per
+la fadiga, lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La
+mainada salta i es revolca a la pallissa.
+
+### XXVII Els plagues de Llers
+
+Una altra de les gràcies de l'Empordà són els plagues de Llers, de qui
+algun dia vui contar les gestes plenes de seny i de bon viure, i
+alegres com un cirerer clafert de cireres. Les fetes i malifetes de'n
+Met Pelatrunfes i de'n Met Jajà podrien passar per apòlegs gregs, si
+les seves espurnes de malícia passesin de cara a l'Olimp, aixís com
+són de cara al Canigó. Quan els dos galifardeus van sortir de les
+Illes decidits a matar-se i van estar tot un dematí a la ratlla de
+França, are et mato i are no't mato fins que van adonar-se de que's
+feia tard per anar a dinar; la sentència que constituits en Tribunal
+van dictar, condemnant a una certa mestressa a passar el seient per
+un verder; la mala nit de festa major que varen fer passar a l'hostal
+al músic que tocava la berra, decantant-li cap a un costat la palla
+de blat de moro de la màrfega, són les històries més plaentes de
+contar. ¿I quan es presentaren a comprar el vi de Lladó? Tot anava
+planer, fins que demanaren per a tastar el vi, que per xò hi eren.
+Entre si aquest és aixut i aquest altre més dolç, van arribar que'ls
+cellers i les mesures i les botes els hi ballaven a davant dels ulls.
+En Met Pelatrunfes, que feia de gabaig, va dir en veu baixa al seu
+bergant de companyó que ja no podia més, i aleshores aquest, que no
+s'avenia a estar-se de tastar un vas de vi que li oferien, un ranci
+que dóna cora, deia el pagès, va interpretar aixís les paraules del
+francès: Diu que li donguin un tall de llangonissa que si no el
+repenria.
+
+### XXVIII Les sardanes de la Festa major
+
+La vintivuitena gràcia de l'Empordà són les sardanes de la Festa
+major. Encara quant els meus pares eren joves, es ballaven el
+contrapàs i la farandola. Avui, si no és el llevant de taula, tant al
+matí en sortint de l'ofici, com a mitja tarda a la plaça, no hi
+sentireu més que sardanes. En Pep Ventura va reformar aquesta costum
+empordanesa. Ell es el creador de la cobla d'ara, que resol amb tan
+ingènua senzillesa l'intensa sonoritat pròpia de l'aire lliure, la
+claredat i exacte puntuació del ritme i l'enternidora riquesa del
+sentiment. Com els grans ordenadors de pobles, va encaminar l'ànima
+de la pàtria cap a una llei d'acció. Cal haver passat tot l'any a la
+muntanya espiant la creixença de les plantes, observant la successió
+dels dies i de les estacions, mentres tranziten pel firmament el Sol
+i les estrelles, no oint més que les remors del vent i de les fonts,
+el cant dels aucells i el ressò tardà de les campanes, per a
+compendre la lliberadora alegria de la Festa major. Les primeres
+sardanes són l'expressió conmovedora d'anhels llargament cobejats. La
+sardana imposa als balladors un gest noble i serè. Cadascú va
+escollint el seu lloc en l'ampla anella que roda acompassada amb un
+ritme segur, per on el ball devé l'imatge viril d'aqueix món, on
+roden els homes ensamble amb les muntanyes i els astres del cel. Mes
+cap el tard del darrer dia, el cançament desferma les ànimes; a la
+plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans corren
+adelarats percassant la felicitat que se'n va. El cor s'oprimeix a
+les hores i l'home sent que se li està acabant un any més de la
+vida.
+
+### XXIX El campanar romànic de Sant Miquel
+
+La ventinovena gràcia empordanesa són els campanars romànics de Santa
+María de Perelada, de Vilabertran i de Sant Miquel de Fluvià. Mes
+entre tots és el de Sant Miquel el que no sé per quina misteriosa
+simpatia em té robat el cor. Les belles proporcions de l'antic
+cloquer, l'humil harmonia del seu conjunt, l'aparell més aduste i
+perfecte a l'hora de la seva construcció, aixís com l'elegància de
+les arquacions lombardes l'han fet senyalar com una de les obres
+arquitectòniques més gentils de Catalunya la vella. Aixís que passes
+el Fluvià ja't guaiten les finestres de la vella torre benedictina,
+enfonzades i fosques, com uns ulls cançats de plorar, i quant
+t'entornes, el seu aspecte sentimental de soca morta, per on pujen
+les eures, escantonada pels improperis del temps i ablanida de molça,
+t'oprimeix el cor amb malincònica recança.
+
+### XXX El vi ranci
+
+La gràcia que fa trenta de l'Empordà és el vi ranci de Llansà i de
+Roses. Per blats i ordis no us mogueu del cor de la plana de
+Vilacolum a l'Armentera, de Viladamat a Sant Pere Pescador, on els
+camps es vesteixen pel Maig d'una fórra daurada; de Perelada fins a
+Castelló els esparcets i les userdes extenen una capa verdejanta
+trencada ça i enllà per les corrues romàntiques dels tamarius; cap a
+Llers i Vilafant les comes es cobreixen de grises oliveres, on les
+cigales teixeixen el seu choral unísson per les xafagoses sestes de
+l'istiu. Més amunt, cap a Recasens i a Bassegoda comencen els boscos
+de roures i d'aulines, i per la banda d'Agullana, com pujant de
+Buadella a Darnius i a Massanet, immenses suredes donen a les
+muntanyes un aire venerable i patriarcal. Mes les terres que li foren
+grates a Dyonissius són els soleis de Roses la grega, les faldes que
+devallen del cap N'Orfeu fins a la mar, devès Montjoi fins a Llançà i
+Culera, davant la roca marina del Castellà. Allà s'hi fan encara avui
+les veremes paganes quan les moces i els seus gojats es troben a les
+vinyes, i tot omplint les portadores amb les mans degotantes de
+l'exuberància del fruit s'inflamen en promeses d'amor. ¡Ai el vi
+ranci de Llançà i de Roses! En la copa és enveja daurada, en la boca
+és perfumada delícia, quan et travessa el pit és foc que t'arbora, i
+en el cor i en la sang és l'exaltació de la vida, cordial per a les
+hores d'un bell morir.
+
+### XXXI Les entelequies que s'adormiren en el camí de la veritat
+
+Una de les gràcies més sotils de l'Empordà, cames ajudeu-me a corre,
+són les pensades que no s'han pensat, els intents que no s'han
+tingut, les gestes que no han succeït i els projectes que mai ningú
+realisarà. Són mentides que no són mentida, entelequies que
+s'adormiren en el camí de la veritat, sense arribar-hi. Un escolàstic
+diria que existeixen en potència, sense convertir-se en acte. Mes un
+que coneix als empordanesos com la mare que'ls va parir, explica
+aquesta gràcia amb plasticitat llatina. ¿No heu vist les oliveres
+quan garronen? Per cada gémola florida, neix un gotim d'olives que si
+de dèu n'acampava una, no hi hauria trulls a l'Empordà per a exprémer
+tant d'oli. Doncs l'ànima de l'empordanès garrona constantment, d'un
+bé de Déu de flors que no arriben a ser fruit. Canteu-li una cançó, i
+us dirà que la sap; si li expliqueu una batalla, ell hi va ser; totes
+les manyes del món ja les té pensades; si hi ha res per a fer, ho te
+projectat, lo que esdevé més impensadament, ja ho havia previst. No
+hi ha empordanès que no hagi performat imaginàriament la casa,
+l'hisenda i fins la vida. Per xò el sentireu parlar esplèndidament
+com un senyor, sense que hi hagi un pols de vanitat ni de supèrbia en
+la seva magnificència. I és que quan parla, tant si riu com si plora,
+o quan camina, tot un ròssec d'entresomniades meravelles marxen
+alegrement darrera seu.
+
+### XXXII La gràcia de totes les gràcies
+
+I la gràcia trentadosena de l'Empordà, és la gràcia de totes les
+gràcies que estaria contant, ara que es cap al tard, fins a punta de
+dia. ¡I encara les que'm quedarien per a contar! Perquè el meu sermó
+no seria un enfilall que's desgrana, sinó una dèu de vida. Amb el
+beire a la mà, te n'he ofert trentadues copes, però mentrestant la
+dèu rajava i rajarà fins que a la meva ànima s'hi entelin les
+paternals memòries. No't sàpiga greu, empordanès amic, si no he
+parlat de les gràcies de Cantallops o d'Avinyonet, ni de la capsa de
+Lladó, ni de l'Esculapi d'Empòrias, ni dels encensers d'Agullana i de
+la Junquera i de Sant Llorens de la Muga, ni de l'altar monolític de
+Castelló, ni d'aqueix suau planter de delícies que s'escampa part
+d'allà del Ter fins a la Selva, en que les viles són compendi
+d'humans tresors, perfumades arques de núvia, on la mare anyoradissa
+colga, entre la roba blanca i les randes i les puntes, els codonys i
+les pomes més aromàtiques de l'horta paternal. Les meves gràcies han
+rajat totes d'una dèu de vida, i allà on la meva vida no hi arribava,
+l'Empordà no era el meu Empordà.
+
+--I bé. Els tórts segueixen volant cap a Palol, gurmands d'olives. I
+  abans de que a mi se m'acabés la fal·lera, primer els tórts
+  s'haurien menjat totes les olives dels olivets.
+
+--És que ja'n sóm comptades trentadues i tinc seca la gola de
+  boca-badar-la com un filat-grosser.
+
+--Sabes que poríem fere? A mi no se m'en va la proïja de contarte-les
+  totes. Mes jo no voldria aturmentar-te, i per un empordanès no hi
+  ha turment més malaït que'l d'escoltar i callar. I com que a mi
+  mentres me parlis de l'Empordà serà com si m'omplissis el beire del
+  vi ranci de Roses, tornem a començar, i cóntem les gràcies que tu
+  li trobes.
+
+--La primera gràcia de l'Empordà...
+
+--¡Ai, amic! No te'n cansis fins a les mil de les derreres mil.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75521 ***