diff options
Diffstat (limited to '75701-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75701-0.txt | 4891 |
1 files changed, 4891 insertions, 0 deletions
diff --git a/75701-0.txt b/75701-0.txt new file mode 100644 index 0000000..77f43af --- /dev/null +++ b/75701-0.txt @@ -0,0 +1,4891 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75701 *** + + + +# Els sots feréstechs + +Raimon Casellas + +1901 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +## I L'Aleix de las Tòfonas + +¿Ahont reira de bet deuhen haver anat a raure els óssos corcats + d'aquell jayo del dimoni? + +Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de +noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no +mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'esquena més de cent +quinze o de cent vint. + +Entre 'ls pastors d'aquellas aspras clotadas de Montmany, corría la +brama fantasiosa de que ja havía sigut enterrat una vegada, però que +com qu'era bruixot y tenía part ab el dimoni, y ademés era tan rich, +tan rich, havía fet mans y mánigas pera descolgarse de terra, fins a +tornar a eixir del fossar. + +Quan, de cent en quaranta, compareixía una festa a la missa matinal +qu'un capellá foraster deya a l'ermita de Puiggraciós, tothom se 'l +mirava de cúa d'ull, ab una mena de rencunia estranya, que tenía +quelcom d'enveja y potser fins quelcom d'admiració. + +--¡Vès quí'n daria dos quartos d'aquet vellot!... --deya un bover, ab + estranyesa. + +--¡Y tantas doblas com té enterradas! --responía un llenyatayre, ab + ayres d'home enterat. + +--¡Llamp que 'l toch! --exclamavan els demés, plens de cobdicia.-- +¡Aixís se li tornessin escorpins! + +Però lo cert es qu'al jayo semblava que no li feyan fret ni calor +totas aquellas malevolenças y miradas de reull. + +Encorvat pels anys y ab el cap cot, igual que si cerqués agullas per +terra, passava tot taujá y com qui fa l'orni, a tall d'home refiat +que se sent guardadas las espatllas per dos gossarros que +l'acompanyavan sempre, boy flayrant arreu y reganyant els ullals. + +Fos per por dels gossos, fos per por del jayo, la maynada fugía +esferehida cada cop que 'ls veya comparèixer; y no més calía cridar +"¡Mireu que ve l'Aleix!" pera que las criaturas corressin a arropirse + sota las faldillas de las mares. Tan solament s'hi atansavan els + més ganassaças, y encara pera fer el valent o pera pidolarli + qualque cosa. + +--Aleix... ¿me voleu dar un quarto? --feya algun bordegaç. + +--Nú, nú, --responía 'l jayo, ab un parlar tot emborbossat, tot + fosch. + +--Y ¿per què no? + +--Parque nu 'n tench pos de cortus jú... + +--¡Oy que sí, que 'n teniu! + +--Nú, nú. + +--Bé feu forrolla ab las tòfonas... + +--Túfunas... Nu 'n cercu pos. + +Y com pera escórrer el bulto a las preguntas y a la requesta dels +pidolayres, el vell girava cua desseguit, deixant tot pensatius, tot +rumiosos, a n'aquells vehins de las quasi desertas fondaladas de +Montmany, que, densá qu'estavan sense rector a la parroquia, tot lo +més se veyan algun diumenge, reunits per la campana de Puiggraciós. +Mentrestant, l'Aleix, ab una lleugeresa que semblava mentida pera 'ls +seus anys, devallava cap al sot de l'Uyá, traspassava la pineda de la +Rovira, seguía 'l relleu de la cinglera de Bertí, s'endinzava en la +boscuria de l'ubaga, fins qu'al arribar al collet de l'Ensulcida, com +una serp que 's fica al cau, s'esmunyía dintre del casalot mitj +enrunat de Romaní. + +Aquellas quatre parets esquerdadas sota una teulada plena de forats, +com un cel brodat d'estrellas, eran la seva estada, el seu amagatall. +D'allí surtía cada jorn a punta d'alba, encaminantse cap a soley, +pera empendre la cacera misteriosa de las tòfonas. + +--Las condemnadotas prou s'entafuran... prò jú las amarro pú, +--mormolava 'l vell tot cargolantse y rihent per sota 'l nas. + +Y, com hi ha nell, que podía ben bé riure, perquè, ab els anys y panys +que resseguía 'ls recons y reconets de las feréstegas clotadas, pla +sabía ahont jeyan ¡las remalehidas! ben acotxadotas sota terra... +¡Rellamp que las toch! Pera escapar de ser vistas, trían els indrets + més amagats, els ermots més solitaris, els claps de terra més + tristos... y com que són tan malas pècoras y tan dròpulas, volen + recons un xich humits, però ¡això sí! ben orejats per l'ayre y ben + escalfats pel sol de mitjdía... Per això s'aixoplugan sota 'ls + arbres de brancatge esbalandrat ¡las grans barjaulas!, pera estarse + a la ressombra, mitj assoleyadas, mitj a la fresca... + +De cent passas lluny ja coneixía 'l jayo els llochs preferits per la +perfumada trumfa; y quan passava per la vora d'un pollancre, d'una +alzina o d'un noguer, pegava llambregada al voltant de la soca, y tot +seguit sabía si hi havía allí res pera pelar. Els gossos anavan +endevant, ara ensumant, ara glapint, com conillers que persegueixen +un rastre. Ell venía derrera, trico, trico, ab un serró a l'esquena y +un caveguet a la má. Aixís passavan devegadas horas y horas... però +tan bon punt lladrava un gos boy rascant prop d'una verdiça o d'un +matoll de roldó, saltava 'l vell com una llagasta cap al seti de la +fressa, y ab un cop d'ull ne tenía prou pera regonèixer el paratge. + +Si veya que la terra s'alçava com inflada, ab el mánech del cávech +picava sobre l'inflor, y, per mica que 'l terreny fes soroll de vuyt, +el jayo, ab una ganyota de satisfacció, semblava que digués: "¡Per +tot te deixo!" Pera que 'l tret fos segur, no més mancava que vegés +surar, sobre l'indret, els vols de mosquits morats que rondan +enllepolits per la flayre de la trumfa... Allavoras s'ajupía, y vinga +cavar ab cuydado, vinga aixecar la crosta de terra ab suavitat... +fins qu'apareixía 'l sospirat tresor. Una per una anava cullint las +tòfonas, una per una las netejava ab afalech, una per una las +amorosía ab el palmell de la má... y, després de contemplárselas un +rato, tan negretas, tan polidas, tan bonicoyas, las desava amatent +dins del serró. + +Alashoras se disposava a tornar al cau... però abans cridava als +gossos y s'assegurava bé de si 's veya ningú per allí 'ls voltants... +Escoltava una estona ab el cap arran de terra, pegava mirada ensá y +enllá, ab las mans fent ventalla sobre 'ls ulls... y, si no hi havía +entrebanch, se las emprenía, trico, trico, cap a l'amagatall de +Romaní. Calía vigilar, calía fer l'ull viu. ¡Eran tan berros aquells +llenyatayres de l'Ensulcida! ¿Y els pastorots de l'ubaga? ¡El dimoni +que 'ls va fer! + +Per això, quan arribava al casalot enrunat, no 's podía estar de fer +una llengota a tots aquells brètols remalehits que li envejavan els +quartos. Per això no 's descuydava may d'allargar el braç envers las +casas vehinas de las fondaladas, mormolant aquestas paraulas de +bruixa, mentres remenava 'l puny clos: + +--¡La figo vus fay a tuts! + +Se pot ben dir que l'Aleix era la tentació eterna de tot Montmany. La +figura cargolada del jayo omplía de día y nit el pensament de la gent +trista y miserable qu'habitava las casas escampadas per aquells sots. +Sobre tot al vespre, quan, al voltant de la llar mitj apagada, +engolían homes y donas las mossadas d'un pa negre y florit, o +s'empassavan els tragos amidats d'un vinot agre, no podían +arrebassarse del pensament el recort de l'avi de Romaní, que tantas +doblas guardava sota terra. Tèrbols propòsits de robo y de mort els +passavan, com fantasmas sagnants, per l'espessa imaginació. Ensopits, +pensatius, muts, anavan donant voltas a n'aquella idea sinistre +que 'ls capficava continuament, per més que quasi may en resessin ni +paraula. Però, a lo millor de la caboria, saltava un pastor +dihent: "Avuy so vist a l'Aleix"; y tots alçavan el cap esferehits, +com si, deixondintse del somni afrós que 'ls perseguía, haguessin de +sobte sentit un ressò dels propis pensaments. + +--Y... ¿ahont l'has vist? --preguntava l'amo, fingint un to + d'indiferencia. + +--Lo so vist sota las feixas de câl Sunyer. + +--Devía anar a vila... --insinuava la mestressa. + +--Potser a ciutat... --deya algú altre. + +Y altre cop tornavan a quedar tots callats y somniosos, pensant fins +ahont hauría arribat, fent cálculs sobre quín día tornaría, imaginant +quánts quartos deuría dur d'aquellas tòfonas que tant s'adineravan a +ciutat... De tants anys d'espiarlo nit y día, se pot dir que li +tenían els passos tots comptats. Grans y xichs sabían qu'un cop cada +mesada eixía ab el bulto de las tòfonas; qu'a la tornada s'aturava al +Figueró a provehirse de vianda y beure, y que sempre venía carregat +de carn de moltó y ab pa de fleca al corn de la manta. + +Prou hi havía hagut, més d'un cop y més de cent, qui havía intentat +sorpèndrel pel camí y ferli donar els diners, o enjegarli una +escopetada de trascantó, o estimbarlo al passar per dalt del +cingle... però las malas intencions no havían anat avant, perquè, +fins els més desanimats, aixís qu'arribava l'hora de fer el fet, +sentían una mena de por estranya devant d'aquell home misteriós que, +segons deya la brama, ja havía sigut enterrat un cop y tenía part ab +el dimoni. Y la mateixa temença que 'l jayo, inspirava a la gent el +casalot de Romaní. Ningú gosava atansarshi gayre; y, si bé 's deya +qu'era per respecte als gossos, lo cert es que tothom pensava ab +certa basarda: "¡Quí sap què hi deu haver derrera la negror +tremolosa d'aquellas tapias mitj enfonzadas!" Tot lo més que feyan +els pastors, al trobarse a tret de pedra de las runas, era enjegarhi +un roch ab el mandró, a fi de fer lladrar als gossos, mentres ells +s'escorrían rostos avall, tot persignantse y mormolant: "¡Jesús!" + +Però, en això, va venir un día en que va a començar a córrer la veu de +que a l'Aleix no se 'l trobava en part del món. ¡Quí sap de quántas +setmanas ensá que no l'havía vist ánima viventa, ni dels pastors que +guardavan ovellas al bosch de Brera ni dels pilers que feyan carbó a +soley! Sense saber còm ni per què, el jayo havía desaparegut tot d'un +plegat, com si 'l dimoni se l'hagués endut. Quan, saltant de casa en +casa, va començar la nova a esbargirse per las clotadas, una ansia +estranya feya batre 'l cor de tots els vehins. Dintre de cada casa +no 's parlava d'altra cosa. + +--¿Què deu haver passat? + +--Potser s'ha mort... + +--Potser ha fugit... + +--Hauríam d'arribarhi. + +--¡Pla s'hi ha d'anar! + +Y mentres, sense saberho 'ls uns dels altres, tots els escampats +vehins emprenían la ruta del casalot enrunat, els homes, plens de +recança, pensavan ab las ocasions que s'havían deixat perdre de fer +els comptes al vellot. L'un recordava 'l día que 'l va trobar sobre +la cinglera de Bertí... y no va gosar a ventarli empenta. L'altre 's +penedía de no haverli deixat anar la perdigonada de balins aquell +capvespre que 'l va veure pel torrent de la Rovira. "¡Que 'n vaig +ser de bestia!", rumiavan entre sí. Y era tan forta la deria que 'ls +trasbalsava 'l pensament, qu'havían de fer esforços pera +dissimulársela ells ab ells quan se trobavan ab altras collas que +caminavan guiadas pel mateix fi. + +--¿Ahont aneu? --preguntavan uns. + +--Nosaltres a Romaní... ¿Y vosaltres? + +--Nosaltres també. + +--Hem pensat... "potser aquell home está malalt... y si podem ferli + alguna cosa..." + +--Lo mateix hem dit nosaltres... "si'l podem assistir ab res..." + +Els primers que, després de pendre mil precaucions, van arribar a +Romaní, van trobar la casa vuyda. Ni jayo, ni gossos, ni mobles, ni +res en lloch. Per terra, escombrots y runa; per las parets, +terenyinas; per las oberturas, brancas d'heura tapant esquerdas y +forats. Ja 'ls queya a tots l'ánima als peus, quan, vora del llindar, +se van adonar de que la terra estava somoguda... Tots varen córrer +cap allí, atiats per la cobdicia. Varen descalçar la terra, varen +trobar un vuyt, y dintre 'l vuyt una gerra. Els uns se miravan ab els +altres ab desconfiança, de cua d'ull, perquè tots volían apoderarse +del tresor... però una mà més llesta que las altras va alçar el tap +de la gerra, y tothom va veure qu'á dintre no hi havía ni sombra ni +senyal de res. Hi va haver homes que van alçar el puny enlayre, com +amenaçant vagament el recort malehit del jayo que de semblant +manera 's befava d'ells. + +--¡Sota terra siga! --deyan uns. + +--¡Aixís se l'enduguin els dimonis! --mormolavan els demés. + +Y quan, moixos y escorreguts, baixavan altre cop cap a las clotadas, +mastegant conjurs y malediccions, semblava sentirse de dalt dels +cingles una veu tota mofeta que deya: + +--¡La figo vus fay a tuts!... + +D'això ja havían passat setmanas, ja havían passat mesos... quan +veusaquí que, un día, a un pastor de cân Sunyer li va semblar veure a +l'Aleix entre las alzinellas més altas del bosch de Brera. "¡Ay +vatúa l'home consagrat! --va exclamar entre sí 'l pastor.-- ¿No es +aquell, el jayo? Sí que l'es, ¡mal llampus! ¡Sí que l'es!" Y, quan va +ser vespre, ho va contar a la gent de casa, aplegada a la vora de la +llar, cadascú ab son plat de trumfas aixafadas. + +--No ho creuríau pas... Avuy, entre els matolls més alts de Brera, + m'ha semblat veure a l'Aleix... + +--¿Vols dir? --li va respondre ab ayres d'incredulitat l'avi Sunyer. + +--¡Y ca! --va afegir el pubill. + +--¡No pot pas esser! --varen recalcar els demés. + +Y tant varen dir, tant varen dir, qu'al últim va pensar el pastor: +"Potser sí, qu'ho has somiat..." + +Però lo bo va ser que, un altre día, a ne 'l porquerol del Malarich +també li va semblar llucar al jayo pels encontorns del serrat de +Puiggraciós. Y l'endemá ja no varen ser ni dos ni tres, sinó +qui-sap-los, els que 'l varen veure en llochs diferents. + +--Jo avuy el som vist sota las feixas del Lladonell, --deya en Pau + Bojet a uns pastors que s'havían aplegat sobre 'l coll de cân + Ripeta. + +--Donchs jo també 'l som vist avuy a las rourellas de la + Rovira... --va respondre un rabadá. + +--Y jo als voltants del Bosch Negre, --va fer el pastor de cân Prat. + +--Y ¿quína hora era, quan l'has vist? + +--¿Jo?... Uns tres quarts de vuyt, serían... + +--Jo també. Vuyt horas no eran encara... + +--Donchs... a la mateixa hora me 'l so trobat jo. + +Y com que tothom l'havía vist a un mateix temps en paratges tan +distants, aquells guardadors d'ovellas y moltons varen quedar tot +capficats, tot rumiosos, pensant ab aquell home del diastre que +tenía 'l do maravellós d'aparèixers desde l'un cap a l'altre cap del +terme, a la mateixa hora justa y cabal. Y aquella caboria dels +pastors se va encomanar altra volta a tot Montmany. Desde aquell +punt, la figura recargolada del jayo de Romaní va tornar a ser, de +nit y día, la deria, el fantasma dels bosquerols. + +--¡Dimoni d'home! ¡Dimoni d'home! --se deyan de baix en baix.-- Sembla + qu'hi ballin las bruixas, en tot això. + +N'hi havía que pensavan qu'allò podía ser un miracle; n'hi havía que +creyan qu'allò era cosa de mal art. + +--¡Vès còm pot ser, això de viure més que tothom y d'aparèixer a + l'hora a tants indrets, y de fondres un home igual que mort, y + d'eixir a lo millor, trescant per valls y serras com una + guineu! ¡Vès còm ira de bet pot ser això, sense tenir un pacte ab + el mal esperit! + +Y els uns feyan la creu ab els dits polsos, com pera allunyar la mala +cosa, tot barbotegant: + +--¡Deu mos lliuri, Deu mos guardi! + +Y d'altres se persignavan tremolosos, exclamant: + +--¡Jesús, María y Joseph! + +Però, entremitj de totas aquellas cosas tan estranyas, tan +misteriosas, lo que potser els capficava més de tot era saber ahont +tancava l'Aleix de part de vespre. Perquè, lo qu'es al casalot de +Romaní, pla sabía tothom que no hi havía ficat may més el nas +desde 'l día que va semblar que s'hagués fos com una llenca de +boyra. + +De las parets enrunadas del catau se n'havían fet amos y senyors, ja +feya días, els pastors y llenyatayres d'allí 'ls volts. Uns cops pera +desarhi las eynas y els morralets, altres cops pera ficarhi las +ovellas a dâlshi sal, allò gayrebé era sempre un seguit d'entrar y +surtir. + +Donchs, si no era allí dintre ahont passava la nit... ¿ahont llamps de +Deu dormía, el gran Jan-fume? Al ras no podía ser, ab las glaçadas y +las mullenas que feyan. A l'hostalet de Puiggraciós tampoch, perquè +ja s'havía anat a preguntarho als ermitans, y els ermitans havían dit +que no. Com més anava, el misteri de la vida d'aquell home, més fondo +esdevenía y tenebrós. + +Allavoras va ser quan alguns vehins varen dir: "¡Calla! ¿Y si pera +anar a passar las nits s'hagués aparroquianat a l'esglesia, el vell +xaruch?" Com feya tant temps que restava abandonada de tothom, no més +servía de niu als aucellots qu'anavan a ajocarshi, entrant per +l'obertura dels finestrals. ¡Quína 'n fora! ¡Quína 'n fora! + +Però varen baixar a rondar l'esglesia, varen trucar diferents cops, +varen mirar per la reixeta de la porta... y res. Se veya com els +aucellots volavan d'una banda a l'altra de cornisa, com se posavan +sobre l'ara dels altars, com entravan y sortían per las finestras... +però, de l'Aleix de las Tòfonas, ni una ungla de dit. + +Ben al revés de deixarse veure, ja feya días que més aviat se 'l +trobava a mancar per tot arreu. "¿Ahont jeurá, ahont deurá ser, +ahont haurá anat a raure?" pensava tothom. Y molts ja tenían coll +avall que s'havía tornat a fondre per una temporada... quan, veusaquí +qu'un diumenge compareix per la banda del Serrat, encaminantse cap a +Puiggraciós. + +Els homes que jugavan a la brisca a l'era de l'hostalet, varen plegar +el carter, l'un derrera l'altre, pensant qu'havía arribat l'hora de +fer els comptes a l'Aleix. "O ara o may, --rumiavan.-- O ara o +may." "Ab aquestas anadas y vingudas, el millor día fuig ab las +doblas y no li veyem may més la pell." "Primer, que la quitxalla li +pidoli 'ls quartos... y després, aixís que giri l'esquena --pensava +cadascú pel seu cantó-- s'ha de provar si un se li pot tirar a sobre, +mentre s'allunya als gossos a cops de garrot." + +L'Aleix, entretant, s'atansava a las taulas mitj somrient per sota 'l +nas, com si olorés las malas intencions dels bosquerols. Y tant com +més s'atansava, més s'adonavan els jugadors de que 'l jayo anava +sense gossos, y tot miserable, tot espellifat, tot brut... Els xicots +ja 's disposavan a demanarli diner, com de costum... mes allavoras el +jayo, com si 'ls volgués guanyar la ventatja ab el pensament, va +allargar la má a tall de captayre y, ab una veu compassiva +qu'enternía, va posarse a exclamar fent cantarella: + +--La buna gent... la buna gent... ¿Nu vulríau fermi una graci de + caritat per mur de Deu? + +Grans y xichs varen quedar desarmats al sentir això. ¿L'Aleix, pobre? +¿L'Aleix, sense gossos? ¿L'Aleix, sense troç de jupa ni camisa? +¿L'Aleix, demanantlos caritat? Ab un tancar y obrir d'ulls, tota la + cobdicia que sentían se 'ls havía tornat rabia, rabia de veures + altre cop desenganyats. + +--¡Ves a l'infern a captar tions encesos! --va cridar un llenyatayre, + enfurismat fins al capdemunt. + +Y el jayo, boy rihent per sota 'l nas, trico, trico... trico, trico... +va tocar el dos desseguit, pensant qu'ab aquella treta sornaguera +s'havía ventat las moscas de demunt per sempre més. + +--Ara ningú m'inquietará... Ara podré dormir tranquil... --anava + dihent l'Aleix de baix en baix. + +Y en sent un troç lluny, derrera uns pins, no 's va poder estar de +girarse de cara a l'hostalet, y, entre una rialleta endimoniada, va +remenar unas quantas voltas el puny clos, tot mormolant ab gaubança: + +--¡La figo vus fay a tuts!... + +## II L'esglesia tancada + +Ja feya un grapat de mesos qu'a Montmany estavan sense rector. + +El derrer que hi havía hagut no va tenir més remey que desamparar la +parroquia 'l día que, veyentse malalt, revellit y séns recursos, va +trobarse ademés abandonat per la gent coquina que 'l servía, un marit +y muller d'edat, que li feyan a l'hora de sagristans y masovers. Eran +un parell de rondinayres qu'en tot trobavan taps. + +La dona, d'un cap de día a l'altre, no callava may dihent que més +s'estimava morir d'un cop qu'estarse en aquella rectoriota mitj +enrunada, ab uns trespols ronyosos que 'ls queyan a troços pel +demunt. Jurava, a cada dos per tres, que ja n'estava cansada y cuyta, +de netejar tot el sant día aquella esglesia rònega y fosca, tan plena +d'esquerdas que l'humitat se ficava per tot arreu, y tan romátiga +que 'ls vestits de las imatges se desfeyan consumits y els sants se +florían dintre 'ls ninxos dels altars. L'home també botzinava, +exclamantse de que ja era massa vell pera fer lo que feya... "Ara +rega l'hort y cava la feixa; ara ajuda missa y toca las campanas; ara +fes horas de camí a la nit acompanyant Nostramo per fondaladas y +costas; ara ves a cercar els difunts y ajuda a fer el sot pera +enterrarlos..." + +--¡Ell l'afanyem massa com més prou, el plat de trumfos que 'ns fiquem + a la boca! --se deyan a tota hora marit y muller, tot mormolant + pels recons, y devegadas bon xich alt pera que 'l pobre capellá + n'hagués esment. + +Però lo pitjor va ser qu'un día, tot certs y mal mandats, van +presentarse al rector, fentli a saber que 'l deixavan... "Res... +que +'ls havían parlat de ser ermitans a Puiggraciós, perquè 'ls qu'ho eran + se n'anavan a viure a vila... y era ben bé del cas aprofitar + l'ocasió, perqué... fins Deu els podía castigar, de deixarsho + perdre... Allá, a la festa, se fan alguns dinerons ab la gent que va + a beure a l'hostalet... Y una cosa aixís no surt pas cada día, per + un fluix..." + +Al pobre rector va semblarli qu'ab aquella trista nova li hagués +caygut demunt del cap tot el roquisser del cingle. Fins aquell +instant havía fet forças de flaquesa, arrossegant la feixuga cárrega +del ministeri pels sots ombrívols, plens de tristor; però, després +del comiat que li prenía la gent de casa, va sentirse aclofat, +atuhit, sense esma, com si l'aixafessin d'un plegat totas las penas +passadas. Setanta anys eran massa anys pera pujar y baixar montanyas, +pera trepitjar fanchs y neus, pera dir en un mateix día missa matinal +a Puiggraciós y missa major a la parroquia, pera anar a viaticar o a +ajudar a bé morir a l'escampall de vehins entafurats per las +selvatges clotadas. + +Més mort que viu, varen portarlo al Figueró, ahont tenía uns parents, +y desde allavors ensá la rectoría va quedar deserta, abandonada, com +un munt de runas voltadas de soletat. + +L'esglesia parroquial també havía de tancarse; mes, abans de +posarshi 'l forrellat, se varen aplegar al peu de la porta 'ls vehins +de més aprop, pera veure quí havía de guardar las claus. La veritat +sigui dita, no hi havía pas ningú que tingués gran cobdicia de +guardarlas. Las cosas del temple y de l'altar els feyan certa +temença, als bosquerols... y això de poder entrar y surtir de +l'esglesia, y d'encarregarse de tot lo de dins, els donava una mena +de basarda. Desde 'ls més grans als més xichs sentían com una por +sagrada de las vestiduras sacerdotals, dels ornaments de dir missa, +de la patena y el cálzer. Sabían que tot allò venía a ser la vaixella +y el ropatge del mateix Deu Poderós que goreix o mata als homes, que +fa llampegar o fa surtir el sol; y solament d'atansarse a n'aquellas +cosas del servey diví, hi havía home que tremolava y s'esferehía. Per +això, encara qu'haguessin patit la més negra miseria y encara que +s'haguessin mort de fam, molts no haurían gosat a posar la má demunt +dels vasos sagrats, per por de que un llamp del cel no 'ls vingués a +soterrar entremitj del sacrilegi... + +Ademés hi havía una altra cosa... y es que no era pas cap secret pera +ningú la poca valua que tenían aquellas pobras joyas de temple +montanyench. Sa com lla, tothom sabía que 'l plat de las canadellas +era de plom, que 'l cálzer era d'aram y que las casullas eran tot un +surgit de cap a peus. Per això, quan va arribar l'hora de tancarse, +potser per sempre més, las ferradas portas de l'esglesia, y algú va +preguntar: +"¿Quí es que sen duu las claus?", tothom va arronsar las espatllas... + y al capdevall se las varen quedar a l'Uyá, per ser la casa més + aprop de la parroquia. + +Desde alashoras va semblar qu'aquells sots amarats d'ombra y de +tristesa acabessin d'enfonzarse en la tenebra dels llims. Ab el +derrer toch de campana, van fondres tot d'un plegat las cerimonias de +la missa, y l'aplech de vehins de cada festa, y els sermons a peu +d'altar, y las canturias dels homes a dalt del chor, y els encants de +cocas y panets de l'ofertori... com si, en un tancar y obrir d'ulls, +s'hagués esvahit la miqueta d'ánima que restava als sorruts +feligresos d'aquells sots. + +El qui volía missa, a la festa, havía d'anar a ohir la que deya a +punta d'alba, a Puiggraciós, un capellá de l'Ametlla. Si neixía un +infant, el duyan a batejar a Sant Bartomeu o bé a la parroquia de +Bertí. Si algú 's moría, qualsevol capellá dels encontorns anava a la +casa a cercar el cos, y, carregantlo dalt d'un matxo, el traginavan a +Montmany pera darli terra sagrada. + +¡Feya una cosa més trista tot allò! Fins els vehins més totxos + trobavan que 'ls mancava una cosa... una cosa... que no sabían + explicar... Y molts deyan qu'allò era un cástich, un conjuri, una + maledicció... + +Però lo que entre tot dava més pena, més condol, era no sentir tocar +las campanas a cap indret del día. Desde 'ls més grans als més xichs, +tothom sentía una lley d'angunia estranya, com si anyoressin la veu +que 'ls amidava las tristas horas de la vida. + +A las vuyt del matí, quan senyalava la missa ab aquells tres tochs +cançoners, nanch... nanch... nanch..., seguits de la rematada +sorollosa, tota la gent escampada pels boscos o per las feixas treya, +pera desdejunarse, el pa negre del cistelló. Al pich de mitjdía, +aixís que las dotze batalladas queyan del cloqueret, tothom aplegava +las eynas, disposantse a anar a casa si la treballada no era massa +lluny, o a asseures en un clap d'ombra pera empassarse las mossadas. +Y sobretot, pel capvespre, al sentirse 'ls tochs acompassats de +l'oració, fins els bous y las ovellas semblava que coneixían el +senyal y feyan com si 's delissin pera tornar a casa y entrar a la +cort... + +Ningú se 'n sabía avenir, ningú, de que s'hagués mort la veu de las +campanas. En días de pluja, en días de boyra, en días núvols, per +l'hivern sobretot, quan el sol sembla que s'amagui pera no senyalar +las horas, quan tota la terra 's revesteix de negror... els pastors y +llenyatayres perdían, dins del bosch, l'esma del temps... y anavan a +las palpentas, envolcallats pel misteri de la fosca. + +Aixís van passar setmanas, van passar mesos... y, com la miseria +humana s'avesa a tot, va venir un día en que pastors y terrassans +també van acostumarse a la quietut de las campanas, a n'aquella mena +de silenci que semblava 'l de la mort. Veyan que l'esglesia s'anava +esberlant de mica en mica... y ni menos ne feyan cas. Veyan que 'l +tou d'ortigas y malvas, com un herbey orat, pujava ple de saba y ple +d'orgull, boy tapant de fosca verdor l'espay estret del fossar que +s'extenía entre la rectoría y l'esglesia... y ningú 'n feya cabal. +Veyan com las heuras ho invadían tot, arrapantse com llagastas a las +parets del temple, a las tapias de l'hort rectoral, fins a las socas +rebassudas dels xiprers del cementiri, y ningú hi parava esment. Ja +s'hi havían fet del tot, a contemplar com, cap al tart, aucellots +negres y feréstechs entravan y sortían, boy xisclant, pels finestrals +de l'esglesia, com si allò fos el seu domini, el seu palau... Tot +aquell espectacle de desolació a que vivían condemnats, no 'ls feya +calor ni fret... + +Solament alguna vegada, quan oviravan per derrera l'absis de +l'esglesia las collas d'aligots que, com si ballessin balls de +bruixas, voltavan fent rodas misteriosas per l'espay, sentían quelcom +d'esgarrifanças. Però allavors se persignavan a correcuyta, boy +mormolant una oració estranya que sabían, pera conjurar la mala cosa. +Per lo demés, tot els era igual. L'ánima dormilega dels bosquerols +havía arribat a resignarse a l'enrunament del temple y al silenci del +cloquer, com se resignava a la calamitat y a la miseria. + +Per això, quan un día va començar a córrer la veu, de casa en casa, de +que venía rector nou, tothom va quedar estranyat. + +--¡Rector nou! --deya la gent.-- ¿Quina una 'n deu haver fet, que 'ns + el portin aquí per penitencia? + +## III Rector nou + +Per això, quan, una tarda, van veure, desde 'l bosch, alguns vehins, +que per la banda de câ l'Oliveras pujava un capellá de certa edat, +cavaller a dalt d'una euga y acompanyat d'un jayo y una jaya, que +devían ser els sirvents, tot van ser xiu-xius a cau d'orella y +dirse 'ls uns a ne 'ls altres: + +--Això es que 'n deu haver fet una de molt grossa... y 'l duhen aquí a + purgar el pecat... + +Mes el pobre capellá estava ben lluny de sospitar las mormolacions qu' +aixecava ab sa arribada, y encara més lluny d'endevinar que la +malicia dels bosquerols arribés a ser tan fina quan se tracta de +flayrar el mal en lo més fondo dels secrets. + +Montanya amunt, montanya amunt, anava cavalcant penosament, ab la +deria d'arribar abans de nit a la parroquia que li havían designat. + +--El camí es llarch y costerut... --rumiava 'l rector, ple d'una + tristesa resignada;-- el camí es llarch y costerut... com el camí + que 'm manca fer pera arribar a la pau de l'ánima... + +Però, boy a mida qu'anava enfonzantse en la soletat de las boscurias, +se sentía més confortat, més coratjós. La vista dels arbres +centenaris que se li alçavan serens devant dels ulls, la flayre +sanitosa de las rehinas que li anava a besar el rostre marcit, +semblava que de sobte 'l reanimessin, com venintli a oferir una vida +nova que, sobreposantse a la passada, li esborrés del cap els +cohiçosos recorts d'aquella cayguda tremenda, d'aquells erros +d'enteniment, d'aquellas superbias de cor, qu'eran la causa del seu +desterro. + +Com més s'anava endinzant entre 'l misteri ombrívol de las pinedas, +més lleuger se trobava d'esperit, com si, a cada troç de camí fet, +anés deixant enrera, de mica en mica, la feixuga cárrega de las +antigas tribulacions. Desde 'l día del penediment en que, vessantli +las llágrimas abundosas cara avall, semblava que li haguessin tret +del pit tot el pes dels condols y las recanças, no havía tingut una +hora tan dolça com aquella. Somniador com era per natural, tot +l'afany contemplatiu que tancava dins de l'ánima s'assadollava ab la +visió dels espadats altívols y dels boscos misteriosos, fins al punt +d'oblidar la pena qu'arrossegava pel món desde 'l moment d'aquell +desvari que va estar a riscos de durlo a la perdició. + +--¡Però si això, en comptes de desterro, será el meu paradís! --deya + entre sí 'l capellá, mentres, trencant a má esquerra de la vall, + emprenía l'aspra pujada de cà l'Uyá.-- ¿Què més puch demanar, + Senyor, a la vigilia de mas vellesas, qu'amagar las afliccions en + la pau de las montanyas? + +Y allavoras li va venir l'idea al pensament de que l'infinita +misericordia, en lloch de punirlo per l'arruixadesa d'un instant, més +aviat semblava que volgués premiarlo per son penediment. Del fons del +cor sentía néixer una gratitut séns mida per la clemencia de Deu, que +li encaminava 'ls passos cap a aquellas grandiosas soletats. + +--¡Qu'hermós qu'es tot això, en mitj de la seva mateixa feresa! +--exclamava contemplant, a má dreta, l'alterosa cinglera de Bertí, que + s'alçava demunt seu com una muralla inmensa, feta al principi dels + sigles per braços de gegants. L'admiració li brollava a dolls + dintre de l'ánima, portantli als llavis paraulas d'ayre bíblich: + +--Admirables són tas obras, oh Senyor, y no hi ha boca prou digna de + lloarlas. + +Y, com si no capigués a dintre seu l'entusiasme que sentía, basquejava +de encomanarlo als seus acompanyants, interrogantlos ab certa +exaltació: + +--¿Oy qu'es admirable, això, Joseph? --Sí, missenyor, --responía, ple + d'humil acatament al sacerdot, el jayo que li duya l'euga del + ronçal. + +--¿No trobeu qu'es hermós, això, Mariagna? --repetía 'l capellá, + dirigintse a la majordona, que, muntada dalt d'una mula, seguía + las petjadas de l'euga del rector, traginant tot el fato de sachs, + farcells y coixineras. + +Y la pobra avia, fent moure una mica 'l cap, deya respectuosament: + +--Sí, missenyor. + +Els ulls del rector nou, oberts com els d'un nin devant de +l'espectacle de las espessas arbredas, lluhían ab l'esperança de +viure y morir tranquil entre la serenitat de las selvatges clotadas. +Solament se li estrenyía un xich el cor quan, al topar per la pujada +ab algun qu'altre vehí qu'anava o venía del Figueró, observava 'l +posat esquerp de la gent o reparava las miradas de reull que li +clavavan els passants, com si, tot volguent esbrinar el còm y el què +de la gent qu'anava a viure a la rectoría, els fes quimera que +vinguessin hostes nous. + +--¡Bonas tardas tingueu! --els deya el capellá, tot amorós. + +--Deu vos gort, --responían emborbossats els caminants, tot cap-cots y + ab els ulls baixos, com si 's donguessin vergonya de tornar la + salutació. Però, aixís qu'havían donat set o vuyt passas, giravan + el cap ab mònita, y vinga escorcollar de cúa d'ull quína cara + tenían els forasters, quín posat feyan, o còm anavan vestits, o bé + si duyan gayre fato... + +--Són aspres y bonyeguts com las montanyas qu'habitan, --pensava 'l + rector, tot volguent capir el gènit sorrut d'aquella gent.-- + L'eterna lluyta ab una terra mal agrahida, qu'ab prou feynas deu + dar per' pa, els mata l'amor al pròxim y els fa pensar mal de + tot... Però jo 'ls amansiré, si Deu m'ajuda... jo 'ls + ablaniré... --Y, recordantse del text sagrat, afegía:-- Jo sembraré + entre 'ls homes granas de dolçor. + +En això, la comitiva gayrebé havía arribat dalt del collet, y ja +començavan a ovirarse las tapias negras de câ l'Uyá. Com home que sap +las tasqueras del terrer, en Joseph se va endevantar uns quants +passos pera entrar a la casa, y, ficantse al barri entre 'ls +lladruchs dels gossos, cridava a la gent de dins: + +--¡Heu, la gent! ¡Deu hi sía! Me fa venir mossen Llátzer, el rector + nou, pera que 'm dongueu las claus de la parroquia. + +Entretant el capellá esperonava un xich l'euga pera acabar de passar +el coll. Però, abans... va dirigir la vista enrera, contemplant per +últim cop aquella vall estreta y fonda, que semblava que per sempre +més l'havía de separar del món dels vius. Després... al trobarse a +dalt del coll, va fixar els ulls ansiosos cap al sot que de sobte se +li obría devant seu... y al moment va sentir com un esglay, a +l'ovirar, al bell mitj de la clotada, el campanaret neulit de +l'esglesia y las ronyosas parets de la rectoría, tot ensorrat y com +perdut entre els xiprers y l'herbey del cementiri, qu'omplían de +tristor tèrbola aquell recó de soletat. + +--¿Y aquí 'm destineu a viure, Senyor Deu meu?... --pensava 'l rector + ab el cor estret d'angunia, mentres dalt de las finestras de l'Uyá + treyan un xich el cap els amos de la casa, com pera donar la + benvinguda als forasters... L'amo, un home vell y cego, mitj + babau, va moure vagament una má tremolosa, a tall de salutació. La + mestressa, una dona bifia, de menos edat que 'l cego, no va fer + més que clavar sobre 'ls forvinguts una mirada esbrinadora com si + se 'ls volgués menjar ab els ulls. + +L'aspecte d'aquella gent estrafolaria, que tindría per vehins dels més +propers, junt ab la vista d'aquell sot ombrívol, d'aquell clot de la +tristor, en qu'estava a punt d'entrar com pera enterrarshi en vida, +varen desolar al rector de tal manera, que va deixar anar el cap +blanquinós demunt del pit, doblegat per un gran defalliment. + +Després, fent un esfors pera revenirse: + +--¡Vaja, endevant! --va dir a ne 'ls jayos, com si volgués passar d'un + cop la derrera estació d'aquell calvari, que de primer moment + havía pres per paradís. + +## IV El Regne de la Mort + +A devant en Joseph, a tall de guía; després el rector a cavall de +l'euga, y a derrera la Mariagna ab tot el fato carregat sobre la +mula, van penetrar, com encongits, dintre del sot ombrívol, ahont +d'aquella hora endevant viurían desterrats del món dels homes. + +Y ¡quína tristor, allavors, quína tristor més fonda va ser la de +mossen Llátzer quan va veure que, tant com anava caminant cap a la +rectoría, semblava que 'l cèrcol de montanyas que 'l voltava s'anés +clouhent, clouhent, derrera seu, com si per tots costats +l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! Devant per +devant se li alçavan las foscas ubagas de la Rovira, coronadas pels +cims altíssims de Puiggraciós. A má dreta se li arrengleravan, com un +pany de murallas que toqués al cel, las rocas fantasmas del cingle de +Bertí. A má esquerra se li extenían las feixas conreuadas de l'Uyá, +tot esgrahonant las vessants, com si volguessin arribar als núvols. Y +a derrera, cap a derrera, ajuntantse de mica en mica ab las feixas de +conreu, se li apareixía 'l toçalot de Romaní, ab el Castell dels +Moros dalt de tot, trayent el cap com un espectre. Rocas, turons, +feixas, espadats, toçals, cingleras, se donavan la má tot a l'entorn, +formant una roda de montanyas negras qu'esglayava de mirar. + +Al veures soterrat al fons del clot, el pobre rector sentía fret a las +entranyas y li agafava una vaga temença de que 'ls penyals que 'l +voltavan se li decantessin a demunt. Tancat, enrotllat per tots +cantons, feya com si per instint cerqués ab els ulls un indret per +hont fugir, o a lo menos poguer extendre la mirada. Però era en va, +tot era en va... Allí no hi havía forat ni respirall pera esplayar la +vista lliurement... allí era tot tapat, cobert, enmurallat... allí +no 's coneixían llunyarias fora del sot... allí no se sabía què volía +dir horitzons... y s'havía d'alçar el cap enlayre pera poguer +contemplar el cel entre 'l cèrcol de molas y cimals. + +Encara 'l sol estava leri-leri, si 's pon, no 's pon... y ja 's +passejavan grans clapas d'ombra per tot arreu. El misteri del +crepúscol s'amparava per instants dels avenchs, las boscurias y +timberas. ¡Quína fredat, quína fredat que sentía mossen Llátzer al +veure com la foscuria venía a marxas doblas a reposar a n'aquella +trista fondalada que, per la soletat y el silenci qu'hi suravan +eternament, ja semblava 'l regne de la nit! + +Las quatre casas qu'hi havía per allí escampadas acabavan de fer més +feréstech, més solitari, aquell desert enclotat. A l'altra banda de +l'Uyá, ab prou feynas s'hi endevinavan las molsosas parets de la +Rovira, quasi del tot amagadas entre la fosca d'un alzinar atapahit; +allí, lluny, apenas s'entreveyan las casetas de cân Pere Mestre y de +cân Pugna, arrupidas al peu de la cinglera, com mortas de por; enllá, +enllá, dessota 'l Castell dels Moros, quasi no 's reparava 'l casalot +enrunat de Romaní, tot decantat de gayrell, igual que si pesés figas, +aclaparat pels tropells y per l'edat. + +Després d'aquets caus mitj ajeguts per terra, no 's veya altre vestigi +d'estada humana que l'aplech que formavan, al mitj de la trista vall, +la rectoría y l'esglesia, ajuntadas entre sí per la verdor negrenca +del cementiri. Pera trobar més casas esgarriadas dins del terme, +s'havía de pujar ¡ala, ala! cap al serrat de Puiggraciós, o trescar, +rostos amunt, amunt, fins al coll de cân Ripeta, o bé traspassar las +aspras serras del voltant del sot y devallar, rostos avall, avall, a +las clotadas vehinas, rodolant pels pendiços pedregosos de cân Sunyer +o enfonzantse a las ubagas de cân Prat, per entre las tenebras del +Bosch Negre... + +Quan el rector y els seus acompanyants van arribar a la rectoría, el +sol ja s'havía fos del tot derrera 'ls cingles. El cèrcol de +montanyas feréstegas s'enfosquía a correcuyta. Talment semblava que +caygués del cel un ruixat de bolvas negras qu'amarés tota la vall de +tremolosas ombras. + +--¡Obriu, Joseph! --va manar el rector, mentres ell y la vella + majordona descavalcavan sobre 'l pedriç del portal. + +Del manyoch de claus que duya, el jayo va triar la que venía bé a +ne 'l pany, va forfollar, va obrir, va empènyer la porta... y tots +van quedar glaçats quan, al donar un pas cap endins, van adonarse del +munt de runa que tenían devant seu. Carreus cayguts, guixots per +terra, caps de viga mitj penjant, componían la trista decoració de +l'entrada de la casa, que semblava que plorés tota la trágica miseria +que traspúan els llochs abandonats. El jayo y la jaya prou volían +entrar el fato y las bestias, pera aconduhirho tot allí ahont +poguessin; però a cada punt s'entrebancavan ab els munts de farda. +Primer van tenir d'arrambar pels recons els escombrots y las pedras, +pera ferse poch o molt pas per entre +'ls pilots de runa qu'hi havía escampats per tot arreu. + +¡Quína desolació! ¡Quína miseria! Al pobre rector li havía caygut + l'ánima als peus. Ab els braços penjant al llarch del cos, no feya + més que moure 'l cap pausadament, tot contemplant el catau mitj + ensorrat que d'aquella hora endevant li serviría d'estada. Al pensar + que allò venía a ser com una mena de sepultura ahont anava a + enterrar els días de sa vellesa, abans de ficarse per sempre més a + la tomba veritable de la mort, li entrava un defalliment d'esperit + que l'omplía d'esgarrifanças y congoixas... + +--No... no ha vingut encara l'hora de la pau... --deya com en somnis + plens d'angunia.-- No... Jo me la creya aprop, aprop... ja la + tocava ab la má... y ara s'allunya, s'allunya... perquè encara no + m'he esbandit bé de las caborias de la terra... + +Però, de prompte, tot de prompte, va redreçarse, com esperonat per una +idea que sobtadament el retornés del desmay. "¿Y l'esglesia...? --va +pensar.-- ¿Còm deu estar la pobra esglesia? ¿També jeurá enrunada com +això?..." + +--¡Joseph! + +--Missenyor... + +--Deixèu estar això per aquí... y anémnosen cap a l'esglesia... Vull + veure l'esglesia abans de ser nit... + +A la veu del capellá, els jayos van deixar estar l'enrenou, y l'un +derrera l'altre van surtir al defora, dirigintse tots junts cap al +fossar. Però... altre cop van topar ab els obstacles misteriosos que +per tot els feyan la trabeta. L'herbey gras y atapahit que de cap a +cap cobría 'l cementiri, fins a colgar las creus més altas dels +enterraments, els privava de dar un pas pera arribar als murs de +l'esglesia. Semblava talment que tot lo que se 'ls posava a devant, +fossin plantas, fossin homes, fossin pedras, tot els mirava de mal +ull y tot se conjuminava pera revoltarse contra la gent forastera que +venía a torbar el silenci de las cosas mortas y dels indrets +adormits... + +Mossen Llátzer fins creya sentir veus llastimosas, com si sortissin de +la terra, que 's queixavan ab viu dolor: "¡No fèu soroll, per +pietat! +¡No fèu brugit! Ara que dormíam tan bé.. ab tanta quietut... ¿Per què +'ns veniu a atormentar, quan teníam ben agafada la sòn?... ¡y una sòn + tan dolça!... Deixèu estar a la gent que dorm y als morts que jeuhen + y a las runas que somían... No us dihem pas res a vosaltres... + Donchs no siguèu inquietosos... No 'ns desvetllèu..." + +Però en Joseph no las devía pas sentir, aquestas veus ploraneras de +las cosas, perquè maldava tant com podía pera vèncer la perfidia del +fullam que pujava del fossar. Apartant ab els braços el tou d'herba, +o ajeyentlo a cops de peu, el jayo ¡dali que dali! anava obrintse +camí... y allavors el capellá passava per entre las malvas ufanosas, +nodridas pel greixum dels morts. + +Quan, travessat el fossar, van arribar a la porta de l'esglesia, van +anar pera obrir tot desseguida; però ¡quína angunia feyan aquells +entrebanchs! també van trobar que no podían... Semblava que 'l rovell +de tots els sigles s'hagués refugiat dintre del pany. El rector, el +jayo, la jaya, tots hi posavan el coll; però, per més forças que +feyan, el pestell no podía córrer, o no volía... El pany rondinava +irat, com si digués: "¿També voleu saber els secrets que dormen aquí +dins? ¿També veniu a despertar el misteri de l'esglesia, malas +pècoras? Donchs no obrirèu, no obrirèu..." Mes van apretar ab tanta +ánima 'ls forasters, que, tot cruixint y grinyolant, la porta va +badarse, al moment mateix que s'aixecava un brugit espantós dins de +la nau de l'esglesia. Eran els aucellots, que, dormint ajocats +per'quí, per'llá, van esvalotarse al sentir soroll y, xisclant y +espetegant d'alas, van fugir pels finestrals, com una munió de mals +esperits. + +Esporuguida la pobra gent ab aquell esvalot de dimonis, que no sabía +ben bé què era, mirava, mirava ab angunia, cap al fons de l'esglesia, +sense poguer distingir res. Era tot fosch, espès, negre, com una gola +de llop. Las ombras s'havían atapahit ab tanta pressa allí dintre, +qu'envolicavan de tenebras els altars, las capellas, els sants, el +presbiteri. La gota de celistia qu'encara surava arran de las +finestras, acabava de fer més espessa la fosquetat d'abaix. Com +ánimas en pena, se movían el rector y els jayos dintre la negror, +caminant a las palpentas, fins que vora de la pica van trobar un tros +de blandó sobre 'l broch d'un canalobre. El jayo 'l va encendre, y ab +el llum als dits anava avençant endins, endins, cap al presbiteri, +quan va notar que caminava sobre un xipoll... L'aygua de las plujas, +degotant per las esquerdas de la volta, s'havía embassat per terra, +omplint els sots que feyan las llosas mitj enfonzadas... + +--¡Senyor, Senyor! --clamava mossen Llátzer, ab las mans al cap.-- +¡Senyor, no m'abandonèu aixís! ¡No 'm castiguèu d'aquet modo, + qu'encara soch massa feble pera semblants tribulacions! + +Y mentrestant, en Joseph, que ja havía arribat a l'altar major, +encenía +'ls culs de ciri que trobava a la credença... y, a la claror + trontollant d'aquells llumets, tots miravan, esborronats, l'aspecte + sepulcral que feyan els sants y las esculpturas del retaule. La + pols, l'humitat, la terra, qu'ho cobrían tot, donavan a las imatges + y als trofeus el to descolorit y fastigós de las cosas enterradas... + Las retorçadas columnas, esculpturadas de rahims y de caps d'ángel, + qu'un día foren tot d'or, ara ensenyavan un pam de floridura, com + malaltas d'un mal lleig. La figura rebassuda de Sant Pau, que com a + patró de la parroquia hi havía al ninxo del mitj, ab prou feynas se + coneixía, tota niuhada de corchs y coberta de terenyinas. A Sant + Isidro li penjava un braç... Sant Sebastiá 's decantava com si anés + a caure daltabaix... + +Al rector li va començar a semblar que, com els habitants del sot +ombrívol, els sants y las santas de l'altar també s' havían adormit a +l'ombra ensopidora de las runas. ¿Quí sap si dormían, las pobres +imatges? O potser no, que no dormían... Potser encara era pitjor... +Potser eran mortas, sí... mortas y enterradas. Perquè... mirantho bé, +ja +'s veya prou que 'ls vestits que duyan, túnicas y mantos, no eran res + més que mortallas, unas mortallas consumidas per la terra, qu'anavan + cayent a troços, fins a ensenyar las carcanadas de fusta de dins de + tot... + +El rector no era capaç d'aguantar més temps aquella visió terrible. El +cap se n'hi anava, sentía un nus a la gola, un segament a las +camas... No podía més, no podía més... y va surtir a defora, fent +tentinas. Haguera volgut cridar auxili... però ¿a ne quí? si tots els +vehins eran lluny... y... ¡potser morts!... Hauría volgut fugir... +però ¿cap ahont? si tots els camins estavan esborrats per la negror +de la nit... ¡Ja no +'s recordava qu'era presoner dels cingles y dels turons! + +--¡Senyor, pietat! --cridava alçant enlayre 'ls braços.-- ¡Senyor, + pietat!... + +Y al veure devant seu l'ombra de la rectoría feta runas, y el fossar +cobert de malvas... y 'l cèrcol de montanyas negras que 'l tenía +aparedat per tot arreu... va trencar un plor, ¡un plor...! + +## V Mal somni + +--¡Joseph! + +--Missenyor... + +--¡Mariagna! + +--Missenyor... + +--Mirèu... he determinat cridar a la gent de la parroquia y ferla + venir aquí a la rectoría... Haig de provar si, tot y sent ánimas + fredas com sòn, els faig pujar a las galtas la vergonya + ensenyantlos la miseria de l'esglesia. Vull veure si, a n'aquets + morts de las tristas clotadas, Deu els toca 'l cor y els + resucita... Ab això, Joseph, vós pujarèu a Puiggraciós y ho fareu a + saber a ne 'ls del Serrat; després baixarèu als sots vehins y direu + que tothom comparegui diumenge, a mitj matí... Que +'ls tinch d'enrahonar... Que 'ls tinch de veure... ¿Ho teniu entès, + Joseph? + +--Sí, missenyor. + +--Y vós, Mariagna, mentrestant anireu a convidar als feligresos + d'aquí +'l sot, de las casas més properas. + +--Bé, missenyor. + +--¡Diumenge tothom aquí! + +Aquella matinada, mossen Llátzer se trobava més refet, més reeixit. +Encara que capolat de cos pel llarch viatge y pels sotrachs que li +havía fet a l'ánima la visió d'aquell món tan feréstech y ple de +runas ahont li tocava viure d'aquí endevant, s'havía desvetllat bon +xich serè y resolut, sentintse en certs instants ple d'aquella fe +qu'obra prodigis y muda de lloch valls y montanyas.. Y això... que +havía passat una nit esgarrifosa, tota ella enfebrada de mals somnis +y de tètricas visions. +¡Quín desvari! ¡Quínas cosas més sinistras! + +Havía somiat que l'enterravan en vida dins d'un gran sot, aparedat de +montanyas negras. Ell prou cridava, ab els cabells eriçats de por: +"¡Mirèu lo que feu, mirèu que m'enterreu de viu en viu!..." "No hi + fa pas res... --li responían desde las fondarias dels avenchs;-- + no hi fa pas res... Aquí tothom hi viu, de soterrat; aquí tots som + alhora mitj cadavres, mitj vivents..." Y allò que li deyan era ben + veritat, perquè no més li calía mirar al voltant del somni pera + veure que tot el sot era un inmens cementiri, guarnit de fosca y + de solitut. Las casas, escampadas ensá y enllá, no eran res més + que tombas y ninxos... y la gent tristoya que las habitava, res + més que morts. Mentres es nit, ab la quietut que cau y la negror + que fa, l'espectacle mortuori ressurt ben bé. Un cop el sol s'ha + post, els homes, las donas, las criaturas, s'enterran ells + mateixos dins las casas, y, enmortallantse ab llençols, restan + horas y horas estirats sobre de túmbols qu'ells se pensan que són + llits. Al néixer el día, com que 's veu claror y els aucells + cantan, se creuhen que tornan a la vida... però tot allò son + enganyifas y falornias... La mort va seguint, seguint... y, a la + primera tremolor de la llum, els difunts surten de casa, qui ab + l'aixada al coll, qui ab el serró a l'esquena. Com animetas de + l'altre món, tots van caminant d'esma a l'ombra de las boscurias, + y els sembla que fan camí y que passan per allá ahont volen. + Menjan, beuhen, caminan, s'aturan, llauran la terra, pasturan els + remats... y tot ho fan a las palpentas, sense saber per què ho + fan. Ho fan... perquè ho han vist fer als altres morts més + antichs, que van tenir per pares o per avis. Els morts no pensan, + y solament per instint segueixen els camins mitj esborrats que 'ls + van deixar las centurias... Tampoch estiman... com no sigui la + quietut que 'ls volta eternament... Que no 'ls toquin, es lo que + volen. Que no 'ls inquietin... Que 'ls deixin estar... + +"¡Quína damnació! ¡Quína damnació, bon Deu! --mormolava el capellá, + lluytant ab las angunias del somni.-- Però, jo, ¿què hi tinch que + veure ab aquets fantasmas ensopits? Jo visch, jo penso, jo batego, + jo estimo... Donchs ¿per què m'hi enterreu, a n'aquí, de viu en + viu?" "Á tu t'hi enterran per cástich, --li responian desde 'l + fondo dels avenchs.-- Tu, per vanitat d'home entès, vas volguer + enlluhernar a la gent ab miracles de sabiduría. Tu volías + resucitar un filosoph antich, un sabi d'altres sigles, de qui ja + no 's recordava ánima viventa. Tu, per vanitat, vas furgar la + sepultura dels seus llibres, vas remenar la floridura de las + planas, plenas de corchs y de pecats, y per vanitat vas dir que la + veritat del món era allí dintre. Y, cada día més ensuperbit, vas + volguer, d'un heretge, ferne un sant... Per això t'han donat pena + de desterro als sots dels morts, amarats de tenebra y de tristesa. + Per això +'t tocará viure frech a frech ab els difunts que van caminant per las + boscurias negras, ab semblanças y posituras de sers animats..." + +Al pobre rector, aquell mal somni de la primera nit de ser a Montmany, +se li havía quedat estampat al pensament com una imatge endolada. Ell +prou volía arrebassársela del cap pera empendre ab coratge la +redempció dels miserables pastors y terrassans; però, sense saber +còm, desseguit li tornava a desfilar per la memoria la professó de +las ánimas obscuras qu'anavan y venían ensonyadas per aquells llims, +sense poguer obrir may els ulls als resplandors de la vida. + +Per això, quan, al diumenge vinent, van venir a dirli que 'ls +feligresos ja havían comparegut y que l'estavan esperant al +cementiri, a mossen Llátzer li va entrar una angoixa estranya, no més +de pensar qu'anava a trobarse devant per devant d'aquells +desventurats bosquerols qu'ell havía vist, en somnis, vagar com +espectres pels sitis adormits y entrar y sortir silenciosos de las +tombas qu'habitavan. + +Ademés d'això, hi havía una altra cosa que també l'atormentava. Saber +còm havía d'explicarse pera ferse entendre d'aquella gent... Ell +havía ensenyat a las aulas, y coneixía 'l llenguatge que convenía als +deixebles; ell havía predicat mil voltas per las esglesias de ciutat, +y sabía la manera de conmoure a la gent del món; ell havía disputat +ab els homes més entesos del seu temps, y possehía 'l do de vèncer +als doctes ab la paraula. Però... ab gent esmortuhida com aquella no +hi havía enrahonat may, y no sabía còm parlárloshi... Allò l'omplía +de dubtes y d'engunias, y semblava que li deturés els passos... + +--Missenyor, la gent s'espera... --va fer en Joseph. + +--Sí, sí... ja hi vaig. + +Y, tot encaminantse cap al defora, deya entre sí, com si demanés +l'inspiració del cel: "¿Còm ho faré pera persuadirlos? ¿Què 'ls diré +pera somòurels? ¿Quíns deurán ser els millors mots pera deixondir als +difunts?" + +## VI La gent dels Llims + +Trico, trico... trico, trico, padrins xaruchs y caps de casa, tots els +vehins de la parroquia s'havían deixat caure al sot de l'esglesia +pera veure què volía 'l rector nou. + +Els quins devallavan de dalt del Serrat no feyan el visatge tan +tristoy com els quins venían del fons de las clotadas, ni duyan +vestits tan foscos, ni semblavan tan sorruts. Fins n'hi havía, com el +vell de cân Janet, qu' a ratos s'esqueyan a dir un mot ab el gran del +Malarich o ab el jayo de Pollonell, o bé ab l'avi Carbassot, que, +haventse trobat pel coll de cân Ripeta, havían baixat tots junts fins +al bell peu de la rectoría. + +Però, els quins sortían de dintre 'ls sots, fos dels pendiços +pedregosos del Sunyer o de las foscurias del Bosch Negre... aquells +sí, que no podían fer un posat més totxo, ni una cara més pansida. +Tenían uns andamis y uns tirats, y un mirar tan sòpit, y una fatxa +tan esquerpa, y una positura tan encongida, que talment semblavan una +corrúa de pregadeus de rostoll. Quasi tots duyan uns trajos balders, +fets d'una roba de vellut obscura, fosca, però destenyida pel frech +de la broça y dels terrossos, aixís... com d'un to dubtós, que primer +hagués sigut negre y després s'hagués tornat d'ala de mosca y hagués +acabat per ser de color de gos quan fuig... Tot plegat feya una taca +tèrbola, terrenca, polsinosa, com de gent que, havent estat soterrada +per llarch temps, s'hagués descolgat de terra pera comparèixer a la +cita. + +Arribavan tots taujans y silenciosos. Ab prou feynas se saludavan, com +si 'ls dolgués de dir un mot; y, mentres els uns s'asseyan als +pedriços del voltant del cementiri, els altres s'arrupían a la paret +de l'esglesia o s'arrambavan d'esquena a las enrunadas tapias de la +rectoría. + +Dels vehíns més propers de la parroquia, no n'hi mancava pas cap. Eran +gent xaruga quasi tots, carregats de nafras y de xacras, com roças +pera anar al canyet. Ací 's veya a l'avi Pugna traginant un goll tan +gros que li abraçava tot el coll, desde 'l clatell al sotabarba. Allí +hi havía en Pere Mestre, ab aquella cama curta que 'l feya ranquejar +tot fent ganyotas. Després venía 'l jayo de Romaní, l'Aleix de las +Tòfonas, cargolat a tall de serp y mitj rihent per sota 'l nas. Més +enllá, una mica enretirat, igual que si 's dongués pena de barrejarse +ab aquells padrins xacrosos, hi havía en Cosme de la Rovira, d'un +color de cara tot trencat, y alt y prim com un pollancre. El cego de +l'Uyá seya a la porta de la rectoría, al costat del Bepus, el +masover, que no deixava al vell ni a sol ni a sombra, quan no se 'l +vigilava la mestressa... + +Ab tot y haverhi per'llí aplegada tanta gent, surava arreu una lley de +quietut estranya, com si aquells homes tinguessin el do misteriós de +moures en el silenci, sense piular, ni respirar, ni fer remor de cap +mena. L'un s'estava ab el cap caygut sobre 'l palmell de la má, com +si dormís; l'altre, tot encantat, tenía 'ls ulls fixos sobre 'ls +munts d'herba del cementiri, acabada de segar; aquet, ab la vara de +freixa que tenía als dits, gratava suaument la terra de devant seu; +aquell restava ab la boca badada y els ulls cluchs, com un babau. + +Quan mossen Llátzer va surtir a la porta de la rectoría, van girar un +moment el cap com tafanejant al rector nou; però desseguit van tornar +a enfonzarse a l'ensopiment de sempre. Ni l'aspecte atractívol del +capellá, ni l'expressió compassiva del seu rostre, ni l'ayre de dolor +que rodava pels seus llavis, ni la lluhiçor d'uns ulls encara plens +de joventut, que semblavan contradir la blancor d'un cap cobert de +neu, no van causar pena ni gloria als espessos bosquerols. Més aviat +feyan cara de sentirse vergonyosos y encongits devant d'aquella +bondat adolorida. + +El rector se 'ls mirava, se 'ls mirava... y, séns poguerhi fer més, +altre cop se li omplía 'l pensament de funerarias imatges. Al +contemplar tan aclaparada y abatuda a la munió de feligresos que +s'asseya pel pla del cementiri, se li representava que tenía devant +seu, tota plegada, a l'humanitat tristoya qu'havía passat pels sots +durant els sigles. A sota terra hi jeyan, en la pau de la mort, las +generacions passadas. A demunt, sobre 'l fossar, s'hi escampavan las +generacions del día, gayrebé tan somortas y dormilegas com las de +sota, que dormían el somni etern... Però a ne 'l capellá l'esferehía +aquella idea, y per això 's passava las mans pel front, com pera +esborrar el fantasma que tan a deshora li tornava a contorbar el +pensament. No eran pas tenebras ni imatges desfallidoras lo que li +convenía, en aquells instants, pera tocar el cor dels rústechs +adormits. Era fe lo que calía, fe ben ardenta en la resurrecció dels +morts... Era caritat, caritat redemptora, lo que necessitava pera +deslliurar a las ánimas obscuras que vagavan sense esma per la +foscuria dels llims... + +Y allavoras el capellá, com si fes un esforç pera ferse venir a la +boca las paraulas de pietat qu'en altres temps sempre tenía a flor de +llavis, va dirigirse als feligresos, tot obrint els braços ab un +gesto de pare que va a parlar a sa familia, ple d'amor. + +--Fills meus, jo us he cridat perquè... ja ho veyeu!... la pobra + esglesia se 'n va a troços... y hem de veure si entre tots + l'apariem. Donèu, per pietat, una mirada allí dins... y diguèu si + no us fa llástima una miseria com aquella! Jo, la primera vegada + qu'hi vaig entrar, no vaig pas poguer aguantarme 'ls plors... Ja ho + sé, ja ho sé, qu'a n'aquestas clotadas ahont viviu, veritables + valls de llágrimas, tot es pobresa y desolació. Mirèu, jo mateix + tinch la rectoría tota enrunada, y m'he hagut d'arreconar a la part + del porxo, qu'encara s'aguanta poch o molt... Y ja 'm penso que lo + que 'm passa a mi us passará a tots vosaltres. Però, per miseria + que patim, un recó pera arredossarnos, un indret pera lliurarnos, a + la nit, del vent y de las ayguas, el tenim tots, tots... menos Deu! + L'esglesia talment sembla una casa payral abandonada pels fills. + Tota cau, tota s'esberla, las voltas s'obren, s'esquerdan las + parets, y els aucellots fan niu a las cornisas y s'ajocan pels + altars... Y ¿no us fa pena això, fills meus? ¿No sentiu may veus de + remordiment qu'us cridin: "Vosaltres teniu casa... y Deu no +'n té. Vosaltres dormiu a xopluch... y la pluja entra a + l'esglesia..."? + +La major part dels feligresos escoltavan com estaquirots la prèdica +del capellá, sense dar senyals de vida. Els quins semblavan menos +enzas, tot lo més que feyan era moure 'l cap d'una manera indecisa, +que no se sabía si volía dir que sí o que no. Mes el rector, per +això, no 's desanimava, com si a copia de bondat y d'indulgencia 's +vegés ab prou cor pera férsels seus y encomanarlos els fervors que li +bullían dins de l'ánima. + +--Y encara, fills estimats, heu de pensar una altra cosa... y es + que 'l temple de Deu també es el patrimoni sagrat dels feligresos, + la casa payral dels cristians. No oblidèu que sota aquets murs + qu'ara s'ensorran hi han vingut a resar y buscar refugi las altras + generacions, els vostres pares, els vostres avis, tots els vostres + antepassats. Recordèus qu'allí dins d'aquella nau vos van arruixar + el cap, al venir al món, ab las ayguas del baptisme; recordèus + qu'allí us van ensenyar, de criaturas, els sants manaments; + recordèus qu'allí us van lligar per la vida ab la dona qu'heu + estimat; recordèus qu'allí heu vingut a resar la derrera oració + pera 'ls vostres morts, abans de donarlos terra!... ¿Còm podeu + permetre, donchs, que resti sola y verna, tancada y feta runas, + aquesta casa de Deu que s'ha alegrat ab vostras alegrías y s'ha + entristit ab vostras penas? ¿Còm podeu volguer que callin + eternament aquestas campanas qu'han repicat alegroyas pel vostre + bateig y han plorat ab dolor la mort dels vostres? ¿No l'anyoreu, + aquesta veu amiga qu'us dona 'l bon día y la bona nit, qu'us + desvetlla y us adorm, qu'us avisa la tempesta y el bon temps, qu'us + crida a la festa, a l'oració, y us senyala las horas de la + vida?... ¿No l'anyoreu? ¡Diguèume! ¿No l'anyoreu? + +Els bosquerols no obrían boca. Ni empaytats frech a frech per las +fogosas preguntas del capellá, sabían dir una paraula ni fer un signe +qualsevol. Més aviat feyan cara d'anguniats y neguitosos, com si 'ls +amohinés y els dongués pena aquella exaltació del rector nou, que +maldava tant com podía pera arrencarlos a l'etern ensopiment. +Semblava que no estessin bé, que patissin... que 'ls burxessin... +que 'ls entrés una mena de desfici... No sabían què fer ni còm +estarse... N'hi havía qu'ab la llengua tocavan l'ase; ni havía que +davan copets a terra, fent anar el peu... L'un se burxava l'orella, +l'altre 's gratava 'l cap... + +"¡Són bestiolas de bosch! --pensava 'l capellá, devant d'aquell + silenci, ple d'angunia.-- Son taups de la terra, engorronits a las + arrugas de las montanyas, ahont hi tenen fet el cau... Els sap + greu que se 'ls desvetlli, com si aborrissin la vida. Més + s'estiman dormir quietons dins las tenebras que caminar cap a la + llum. Estantse a la fosca han perdut la vista, com han perdut la + paraula vivint en la solitut..." El pobre rector se trobava trist + d'esperit y cor-glaçat, perquè ja desconfiava de poguerlos fer + obrir els ulls y ferlos badar la boca. Y... lo que l'acabava de + contristar era que, boy a mida que perdía l'esperança de + resucitarlos, sentía néixer dintre seu un sentiment... que + l'esferehía a l'adonársen. En lloch de pietat, de conmiseració, + començava a sentir rencunia, rencunia y fástich contra aquella + gent sorruda qu'anava ab la vista a terra y no sabía dir un mot. + +--Però parlèu, per caritat! --clamava mossen Llátzer.-- ¡Diguèu una + paraula! ¡Sembleu muts, Senyor Deu meu! ¡Sembleu morts!... + +Y allavors va començar la tirallonga de las miserias, l'eterna +lletanía de quan se 'ls furgava massa. + +--Som tan pobres... + +--Anem tan escassos... + +--Estem tan enderrerits... + +--La cullita ha estat tan magre... + +--Se mos ha mort tant bestiar... + +--Mos va tot tan malament... + +--Però jo no us demano pas hisenda ni cabals, Senyor bon + Deu! --feya 'l rector, despacientantse.-- Jo no més vos demano cor, + esperit, braços que m'ajudin, cossos que 's moguin, camas que + caminin... Jo no us demano res més que voluntat, una mica de + voluntat! Las obras de la pobra esglesia, las podem fer a terralló. + Jo faré venir un mestre o dos de l'Ametlla, però vosaltres m'heu + d'ajudar en aquesta obra santa d'aixecar el temple de Deu... Els + quins teniu pinedas podeu dur cayrats pera las bastidas; els quins + vos esteu vora del cingle podeu fer camins de pedra fins aquí; a la + pujada de l'Uyá hi ha prou pedra de calç pera poderne fer unas + quantas cuytas; de baix de la riera del molí 's pot pujar la sorra + que fassi falla... + +Tothom restava mut, com si no entenguessin lo que 'ls deyan. + +--¡Es dir que no voleu fer res per l'esglesia! --exclamava, indignat, + el capellá.-- ¡Es dir que no voleu fer res per Deu! + +Ni una paraula. Tothom callat. El rector se 'ls mirava ab els ulls +plens d'ira... y altre cop li venía la deria al pensament de que tota +la munió que tenía a devant seu no era res més que un ramat de +bestias. +"Bestiolas del camp... Animalets del bosch... ¡Si fins ne tenen la + cara... y els tirats!... ¡Deu me perdó si peco! --pensava el + capellá-- però no puch apartar de mí aquesta infernal caboria. ¡Ho + són! ¡Ho són! No cal més que mirar aquest home de galtas ab + barballeras y ulls negats d'aygua, pera veure qu'es un bou, fet y + dit. Y aquet, de cara rodona y ulls esverats y nas menut... ¡Si + això es una òliva! Y aquet, ab el goll penjant y la testa + bonyeguda, sembla un galápat... ¡Y aquell ranco, una granota, quan + fa aquella lley de saltirons!... ¡Deu me perdó! ¡Deu me perdó!" Y + espantat dels propis pensaments, que semblavan rauxas de desvari, + el rector va redreçarse, y, aixecant enlayre un braç misericordiós, + va dir a ne 'ls rústechs feligresos: + +--¡Anèu, anèu en nom de Deu! ¡Y que 'l Senyor vos benehesca a tots! + +Els bosquerols no esperavan altra cosa. Tots van anar girant cúa, l'un +esquitllantse cap al Serrat, l'altre esmunyintse cap al Bosch Negre, +cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida. + +Els quins anavan pel mateix camí, mormolavan en veu baixa: + +--¡Quínas endergas, el rector!... + +--¡Vès ab quínas orgas surt! + +--Y aquells ulls que fa d'esperitat... + +--¡Si sembla una mala cosa! + +Altres somreyan ab ayres mofetas: + +--Vès... fesli una esglesia nova! --deya en Pere Mestre, tot + ranquejant. + +--Sí... --responía l'avi Pugna, fent saccejar el goll.-- Y a mí 'm cau + la casa a troços... + +--Y a mi tuta se m'aclufa... --afegía l'Aleix de las Tòfonas, mitj + somrient per sota 'l nas. + +## VII El pallasso bosquetá + +Cada festa, en havent dinat, ja se sabía, la jovenalla de las clotadas +feya cap a Puiggraciós. + +Així com a trench d'auba era l'ermita 'l punt d'aplech dels esbarriats +feligresos d'aquells sots, qu'anavan a missa primera quan n'hi deya +de cent en quaranta algun capellá dels encontorns, cap a mitjdía y a +la tarda servía de cau als briscayres y jugadors de truch. De bon +matí tot eran caputxas blancas que, vingudas d'ací y d'allí, s'anavan +ficant a l'esglesieta, avisadas pel so esquerdat de la campana, que, +en mitj del silenci de las boscurias, semblava que digués: Pujèu tau, +tau... pujèu si us plau... De mitj dematí en avall, tot eran homes, +minyons o bordegaços, que, ab un clavell de moro a l'orella y +trencant pinyons torrats, se ficavan a las cambras baixas del rònech +hostalet, arrambat a tall de contrafort a las parets de l'esglesieta. +El mateix ermitá xaruch qu'havía ajudat la missa matinal ab el roquet +demunt las calças, convertit després en hostaler, anava y venía del +tinell, prenent els porrons de beguda que mesurava l'ermitana y +repartintlos als parroquians de cada festa, pastors, moços, pilers ó +llenyatayres, vinguts de quí sap ahont... + +Ara ja feya temps que de missa no se n'hi deya... però per això, a las +tardas de las festas, ¡no 'n volguèu més de gernació a l'hostalet a +jugar al truch o a la brisca, entre got y got de vi! + +Els vehins del Serrat ¡ray!, ab quatre gambadas hi eran, a +l'ermita;... però 'ls quins venían de l'altra bandada del Bosch +Negre, o de més enllá de Romaní, hi tenían una bella tirada, ¡com hi +ha món! Hi havía pastor del Vallcárcara que feya una hora bona de +camí pera deixarse caure a Puiggraciós... y encara molts anavan a +donar la volta y feyan marrada a gratscient pera baixar a beure aygua +a la font de las Gojas, de prop de la Rovira, qu'entre totas las +fonts d'aquells sots, pobladas de misteris y llegendas, era la de més +anomenada per la virtut que tenía... Tots els quins venían de la +banda de l'Uyá no 's descuydavan may d'aturarshi, y això... que la +baixada al fons de l'avench, ahont brollava l'aygua, era entretinguda +y fins perillosa pel qui no tenía 'l camí esversat. Mentres s'era a +la rampa dels pollancres, encara, com aquell... però 'l relleix de la +roca per ahont s'havía de passar després, era tant estret, estret, y +tan relliscós per l'humitat, que calía arraparse ben bé a las brancas +y matolls si un no volía estimbarse fins al fondo negre del abim. +Però, com que l'aygua de las Gojas ja era cosa sabuda que duya bona +sort a qui +'n tastava y que goría de somnis dolents y que guardava de + malestruguesas... recava, a la veritat, passar per allí y no baixar + a beure un glop de l'aygua miraculosa, o may fos sinó mullarshi 'ls + dits pera persignarse, quan no hi havía ningú, que ho pogués veure, + per allí aprop. + +Després d'això... semblava que se sentían més alleugerits, més +aconsolats de cor; y, un cop eixits d'aquell forat de galipaus, més +fondo y negre que l'ull d'un pou, s'enfilavan d'un salt per la +drecera, y vinga trescar montanya amunt, fins a arribar al cim de +l'ermita, desde ahont se descobrían, assoleyadas, las planurias del +Vallès. + +Aquell diumenge, a la tarda, havía pujat desde las fondaladas bon +grapat de gent a Puiggraciós. Però l'espectacle somrisent de las +xamosas planas que s'extenían al peu del Serrat, poch feya fret ni +calor als rústechs habitants dels sots ombrívols. Tot ensopits y +tristoys, anavan entrant a l'hostalet de l'ermita, fent moure 'l cap +ab ayres mústichs, com si, en comptes d'anar a un siti de pletxeria, +anessin a vetllar un mort. Per tot Deu-vos-guart se deyan vagament +els uns als altres: + +--¿Què hi ha? + +--Res... + +--¿Tu ací?... + +--¡Què hem de fer!... + +Y encara aquets eran els més garlayres, perquè la major part restavan +ab la boca closa, com si 's donguessin vergonya de parlar. Sense dir +mot, ni gros ni xich, molts s'asseyan al voltant de la taula, y ab un +signe de cap o una torçada de coll demanavan beure a l'ermitana o 's +convidavan a jugar ells ab ells. Per això es que, tot y haventhi +tanta gent aplegada dintre las fumadas cambras de l'hostalet, regnava +una mena de quietut estranya, sols interrompuda de tant en tant pel +soroll d'un porró que l'ermitá posava sobre la taula, o pels envits +breus y sechs dels jugadors: + +--¡Truco! + +--Vull. + +--¡Tres! + +--¡Tot! + +Després las cambras tornavan a quedar silenciosas, quietas, com si +altre cop s'espessís el núvol d'ensopiment qu'eternament surava sobre +aquells homes de mirada tèrbola, confosa... Boy a mida que la beguda +corría per las taulas y que 'ls braços enlayravan els porrons, encara +esdevenían més motxos, més aixuts; perquè, aixís com tenían trista la +vida y tristos els posats, també tenían trist el vi. Com més beguda +engolían, més pansits se posavan, més sorruts. + +Però veusaquí que, de prompte, entremitj d'aquella nyonya, d'aquell +aclaparament, va ressonar una veuarra que deya: + +--¡Ja som açí! ¡Ja som açí! + +--¡En Carbassot!... --va remugar tothom alçant el cap com + deixondintse, mentres se dibuixava una sombra de rialla en + aquellas caras mortas, d'hont semblava desterrada pera sempre tota + mena de somrís. + +Sí. Era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, xicot grassó y +camacurt que tenía bella fama a totas las clotadas pels estirabots +qu'a cada punt etzivava, aspres y bonyeguts com un terròs. Ab els +seus acudits de pallasso bosquetá, tenía 'l poder, gayrebé miraculós, +de fer esclafir als pastors més rústechs, als més ferotges +llenyaters. Això... sense comptar las tretas que s'empescava, a cada +dos per tres, pera esglayar a las vellas y pera fer córrer esverats +als vehins de las clotadas. A lo millor, pels volts de Romaní, +apareixía un home penjat espantosament d'un noguer... y quan la gent +s'acostava a l'arbre, esgarrifada, dihent: "¡Jesús, María, +Joseph! ¡L'Aleix s'ha penjat! +¡L'Aleix s'ha penjat!..." se trobavan ab que 'l mort eran quatre + pellingos conjuminats pel porquerol a fi d'estrafer la figura + recargolada del jayo de Romaní. Una altra vegada, per una torrentera + qualsevol, se veya un home ajaçat per terra y envolicat ab una + manta, que glapía y pantejava com si hagués de fer la derrera + estremitut... y aixís que s'hi atansava algú que passés, + preguntant: "¿Quí hi ha ací? +¡Eh, home! ¿Què teniu?", surtía de la manta en Carbassot fent + cabriolas y enfilantse montanya amunt. + +El porquerol de l'Ensulcida era tota la diversió, tota la comedia de +que disposava, pera esbargirse, la gent dels sots de Montmany. Per +això, quan va arribar a l'hostalet, li varen dir, com si +l'anyoressin: + +--Mos creyam que no vinrías, Carbassot. + +--Es que la truja m'ha garrinat, y... so hagut d'anar a cercar la + llevadora, --va respondre el porquer entremitj d'una ganyota + estranya dels concurrents, que semblava que volguessin riure y + no 'n sabessin prou. + +Y, boy avaros y coquins com eran per natural, el van convidar a beure +tot desseguit, y el van instar pera que jugués, perquè 'l cas era +ferli alçar el colze y sentir las totxadas que deya, tot signant els +trumfos als companys de joch. + +--Té, Carbassot, beu... ¡beu, qu'es del picant!... y agarra cartas, +--van dir, tot fentli lloch en un rotllo de bescambrilla. + +--¿De quín coll anem? --preguntava 'l porquerol. + +--Bastos, trumfos, --li responían. + +--¡Pesta 'ls toch! --replicava 'l baylet.-- De bastos n'ixen bastons, + bastonadas y rahons. + +Y, tot fent anar els tragos endoyna y els estirabots a desdir, el +porquerol tenía embadocada a tota la concurrencia. + +--¡Tira trumfos, Carbassot! --li manava 'l company que duya la + partida. + +--¿Trumfos?... encara 'ls tinch a la feixa, engony... + +--Donchs pedras... carrega pedras. + +--Esperèuvos un xich, que las iré a cercar al cingle... si no las ha + presas totas el rector nou pera apariar l'esglesia y la + rectoría... + +Y tothom reya, reya... tant com era capaça de riure aquella trista +gent. + +Però, en això, s'havía anat fent de nit, y molts abandonavan las +fumadas cambras de l'hostalet, escampantse pel Serrat o emprenent +silenciosos la baixada cap als sots. Fins els que més beguda havían +engolit, anavan drets, seriosos, més aviat mústichs y tristoys, com +abans d'entrar a l'ermita. + +Però en Carbassot, que no era molt fort de testa, va surtir ab el cap +tan espès que tot li feya esses y giragonsas al seu voltant. Quasi +fent tentinas en mitj de la foscuria, va devallar tot sol cap a la +fondalada de l'Uyá, arrambantse tant com podía a l'altre cantó de la +torrentera, per por d'eslleviçarse impensadament. Li semblava que, al +passar, els uns arbres li feyan cortesía a tall de mofa y els altres +li ballavan balls de rams devant dels ulls. "¡Carbassot, tu estás +mirlis! +--mormolava el porquerol entre sí.-- ¡Carbassot, tu estás begut!" Y + com que sentía forta cremor a la gola y grans rodesas de cap, al + ser a la vora de la Rovira va pensar: "Calla... ¿Y si baixessis a + la font de las Gojas?... Allí podrías beure, allí 't refrescarías + els polsos y... com l'aygua té tanta virtut... potser te + desenterbolirías una mica..." + +Y, amarrantse a las socas de las alzinas y als branquillons de romaní, +va anar cercant, quasi a las palpentas, la bocana de l'avench. +Mentres va ser a passar per la rampa dels pollancres, tot va anar bé; +però... aixís que va posar el peu sobre 'l relleix de la roca, ja 's +va veure perdut, perdut enterament. Desenterbolit de sobte devant del +perill, de bona gana se n'haguera tornat enrera; mes, com el girar en +aquella estretor era encara més perillós que tirar al dret, va donar +un pas endevant... Al provar de donarne un altre... ja va sentir que +la terra li mancava sota 'ls peus... y, per més que 's va agarrar +desesperadament a un matoll de roldó, las brancas van rompres ab +l'estirada... y... allavoras... decantántseli 'l cos cap a l'abim... +a tomballons y capgirells va anar voltant y capbussantse per las +tenebras del precipici. + +Al petar sobre 'l fondo de l'avench, el porquerol va llençar un crit +de mort qu'hauría fet esglayar al cor més sencer. + +--¡Ay... que 'm moro!... ¡Ay... que 'm moro!... + +Però, com per allí no tranzitava ánima viventa, el clam de dolor se va +perdre en la pau eterna de las montanyas, en la serenitat infinita +del cel estrellat. + +--¡Jo 'm moro! ¡Jo 'm moro! --repetía 'l porquerol ab un crit + vivíssim, punyidor, que poch a poch va anar tornantse gemech + d'agonía, tan feble, tan fondo, qu'ab prou feynas alterava 'l + silenci de la nit. + +--¡Ay... ay... ay...! --seguía clamant acompassadament... fins que 's + van escaure a passar per allí dos tocatardans que tornavan de + l'hostalet de l'ermita. Eran un bover de l'Uyá y un baylet de câ + l'Oliveras, qu'anavan xano, xano, cap a casa; mes, al sentir + aquell udol, varen tots dos parar l'orella. + +--¿Sents? + +--Sí... + +--¡Posta qu'es en Carbassot...! + +--Sí qu'ho es. + +--¿Volsthi jugar que 'ns vol fer por? + +--Oy, ben segur. + +--Com sempre está per pletxeria... + +--¡Y es tan plaga, tan plagota! + +--Però... per això es escayent... + +--Això sí. + +--Fa esqueixar sentirlo... + +--¡Fins faría riure als morts! + +Y 'ls dos tocatardans varen passar de llarch, mitj somrihent al pensar +ab aquell xicot del diastre, que sempre tenía tants acudits... + +Després d'això va passar una estona, una estona llarga, potser un +quart, potser mitja hora, en la més fonda de las quietuts. Però +veusaquí que, tot d'un plegat, va començar a sentirse un soroll de +fullas somogudas a la bocana de l'abim. Era una fressa suau y +desficiosa a l'hora, com la que faría 'l cos d'un home o d'una bestia +bregant ab el fullam d'un herbey pera anar obrintse pas. Al +capdevall, decantada per dos braços rebassuts, la broça de ginebrons +y argelagas va badarse pera donar sortida a n'en Carbassot. Anava fet +una llástima de magolat, d'espellifat, de brut. + +--¡Si 'm torbo gota hi deixo la carcanada!... --anava mormolant el + porquerol, mentre 's palpava las camas y l'esquena pera veure si + li feyan gayre mal las macaduras. + +Vist a la claror feble del cel estrellat, ab la roba trocejada com +anava, ab la cara esgarrinxada com duya, ab els cabells que li queyan +enllotats demunt del front, aquell xicot inflat y boterut semblava un +monstre parit de las mateixas entranyas de l'avench. + +--¡Pesta que 'm toch! Ab un xich més... ja tinch l'enterro pagat! +--seguía botzinant el bordegaç.-- Oh... y aquells fills de meuca + qu'han passat per qui... y ni menys s'han aturat pera dir: "¿Què + vols, de la part de Deu?" Vès qu'un día no us atrapi y anem a + torna-jornals... + +Y, tot d'una, com si li vingués una pensada sobtadament, va fer petar +una riallada grassa, fresca, que va ressonar més enllá de la cinglera +de Bertí. + +--¡Dit y fet! ¡Sí, sí! --exclamava, rihent, el porquerol.-- ¡Bona + treta! +¡Bona treta! + +Y, enfilantse de dret montanya amunt, igual que si res hagués passat, +va arribar en quatre salts a Puiggraciós. Com l'hostalet ja era +tancat, va trucar a la porta ab tota furia: ¡catrich, +catruch! ¡catrich, catruch! +"¿Què hi ha?", varen respondre de dins. "¡Que teniu foch a + l'ermita!", va cridar el porquer, estrafent la veu. Mentre 'ls + ermitans sortían esverats, en Carbassot ja era a cân + Coll: ¡catrich, catruch! ¡catrich, catruch! "¿Què hi ha?", també + responían. "¡Que teniu foch a las golfas!" Y mentres eixían els + de cân Coll, entre crits d'esglay y lladruchs de gossos, el + bordegaç ja devallava furient rostos avall, fins arribar a la + Rovira: ¡catrich, catruch! ¡catrich, catruch! "¿Què hi + ha?" "¡Que se us cala foch als pins!" Y el baylet no para fins a + la rectoría: "¡Que teniu foch a l'esglesia!" Y acaba per trucar a + l'Uyá: +"¡Que teniu foch a las palliças!" + +Y tota la clotada se surt de pollaguera, y els gossos lladran y +udolan, y las ovellas balan espantadas, y las donas xisclan plenas +d'esglay, y els homes cridan desaforats, com si hagués arribat l'hora +del derrer Judici... Y, mentres en Carbassot s'ha d'aguantar el +ventre de tant riure, dins de las casas la gent clama, esporuguida: + +--¡Es el dimoni que s'ha desencadenat! + +## VIII L'esglesia adobada + +¡Quín enrenou, valgans Deu, quín enrenou va ser el de la rectoría en + aquells cinch mesos llarchs que van durar las obras de l'esglesia! + Tot va anar de dalt a baix, tot se va mudar de lloch, tot se va + traure de pollaguera... No hi va haver forat que no s'adobés, ni + reconet que no 's resseguís. Bé es veritat qu'a la feynaça feixuga + d'aquella tongada de trasbals tothom hi va posar el coll... el + rector, ab els seus fervors d'apóstol... la Mariagna y en Joseph, ab + l'obediencia y resignació de sirvents humils... Desde trench d'alba + fins tart de la nit, tots anavan en dança, tots se movían + atrafegats. Com que, pera tirar endevant las obras, mossen Llátzer + no havía pogut fer venir de l'Ametlla no més que dos mestres ¡y + encara gracias!, entre ell y els jayos s'havían tingut d'esparvillar + pera ajudar a la tasca a ne 'ls fadrins. Mentres la vella sirgava + pera aconduhir als homes y ferlos el menjar, el rector y el jayo + prou feyna tenían a portar obra als dos minyons, a fer y desfer + bastidas, a amarar calç y pastar morter, a traginar ab las bestias + camins de pedra o a pujar sorra de la riera del molí. + +Ab la deria de veure ben aviat apariada l'esglesia, el capellá +s'agafava a la primera feyna que li venía als dits, y en tot el sant +día no parava, ara anant de l'obra al bosch per cayrats, ara trescant +del bosch al cingle per esquerda... y, al veures ab aquella fatxa de +rector bosquetá, ab la sotana arreboçada y boy montat dalt de l'euga, +moltas vegadas no podía menos de pensar ab els temps passats, ab +aquells días de disputa teològica en que havía arribat a tenir +sospesos dels seus escrits als homes saberuts y a las multituts +badocas de tota una gran ciutat. + +--Si ara 'm veyan, si ara 'm veyan d'aquet modo...-- pensava a voltas, + ab un somriure entre dos llustros, mitj mofeta, mitj amarch. + +Però se li esvanían de cop y volta semblants recanças aixís que 's +posava a meditar còm ell tot sol, sense un cop de má dels feligresos, +havía tingut prou força d'esperit pera fer esclatar la vida en un +recó d'aquell sot de las tristesas, que semblava 'l reyalme de la +mort. +¡Pensar qu'ell tot sol, tot sol, havía infantat la vida y s'ho havía + engendrat tot! Als sonsos vehins de las clotadas no 'ls havía hagut + de menester pera res... Abans que tornar a demanar ajuda a n'aquella + gent que mirava de reull y no volía dir un mot, més s'havía estimat + trucar a la porta dels estranys. Ple de fe, ple de coratge, havía + recorregut a piadosos forasters, al degá de la comarca, als bons + amics de ciutat; y, al tornar a la trista fondalada, després + d'aquella pelegrinació, no solzament portava dins de l'ánima la + seguretat de tornar a edificar el temple de Deu, sinó qu'hi duya una + cosa potser millor... l'esperança de desvetllar als feligresos ab + aquell exemple de l'esglesia resucitada, que tindría quelcom de + miraculós. + +Un goig fins allavoras desconegut, un goig d'home que triomfa dels +obstacles y arriba a posar en planta 'ls seus designis, li +pessigollava l'ánima d'un modo misteriós cada cop que veya qu'a la +seva veu se desvetllavan els indrets adormits y prenían moviment las +cosas mortas. +¡Quín plaher, quín plaher més fondo y més estrany, com de sant que fes + miracles, sentía mossen Llátzer a l'adonarse de que, per allí al + voltant seu, tot se reviscolava y aixeribía al compás de la seva + voluntat, fins arribarse a bellugar las cosas cançoneras y + engorronidas que més entrebanchs li posavan suara ab el llur + ensopiment! + +Aquell herbey tan espès y tan toçut, que privava de dar un pas per +entre l'esglesia y la rectoría, ja jeya a feixos estimbat al fons de +las torrenteras, deixant lliure el tránzit dels caminals. Aquells +carreus cayguts de las parets, qu'a tot arreu entrebancavan y feyan +nosa, ja tornavan a içarse a dalt dels murs, sostenint l'empenta de +las voltas. Aquella pobra esglesia, que se n'anava a troços per +moments, ab las llosas enfonzadas, las parets plenas d'esberlas y la +coberta tot un esboranch, s'alçava altre cop amaciçada y ferma, +resolta a esperar a peu dret l'embestida dels sigles que vinguessin. +Fins la rectoría, la rectoría, tan corcada, tornava a aixecar el cap +tota alegroya; perquè, aixís que las obras de l'esglesia varen estar +llestas del tot, se va apariar un xich la casa de la manera que 's va +poguer. Com l'edifici era prou gran pera la poca gent que l'habitava, +va acabar d'enderrocarse 'l cantó més enrunat, y ab las desferras +sobreras se va adobar la bandada del porxo, qu'encara s'aguantava +poch ó molt. Y ¡quín goig de mirar va fer allavors la rectorieta +nova, tan reblanca de parets, tan vermella de teulada, tan verda de +porticons! ¡Y aquell jardí que 'l rector havía fet plantar prop del +caminal de l'hort, ben sembrat de violas doblas y de rosers de tot +l'any! + +Tot floría, tot somreya en aquell reconet de món tan trist... Tot +reprenía 'l seu us, tot recobrava las forças, tot retornava a la +vida, tot resucitava, tot... menos els rústechs feligresos, que +restavan, com sempre, de nit y día, ensopits, més ensopits que las +cosas inanimadas. + +--¡Aquí sí qu'encara no hi han pogut res, res enterament, ni las + prèdicas ni las pregarias!... --rumiava 'l rector ab tristesa.-- + He lograt sotregar las pedras, però no he sabut somoure aquesta + gent tan llorda. He mudat las rocas de seti, traginantlas de la + montanya a l'esglesia... y no he tingut prou força pera arrencar + als bosquerols a l'eterna sòn que 'ls aclapara. Però ara potser se + deixondirán... y lo que no han pogut fins avuy ni prechs ni bonas + paraulas ho farán d'aquí endevant els exemples y las obras. Quan + vegin que l'esglesia ha renascut d'entre las runas, ayrosa y + rejovenida, com una aucella ab plomas novas, tothom se sentirá + revifat y voldrá tornar a la vida. "¡Mirèu, --jo 'ls diré + allavoras-- mirèu la pobra avia dels sigles enterrats, còm s'es + mudada ab trajos nous, igual que si estés de bodas! ¡Mirèu còm + rumbeja la porta de trinca al mitj del frontis; mirèu còm lluheix + els junts frescos y ressurtits desde 'l portal fins a l'absis; + mirèu còm parpelleja ab vidrieras de colors als finestrals; mirèu + còm adreça 'l cap, ab el cloquer crescut d'una pila de filadas!... + Y vosaltres ¿què feu? ¡Aixequèu també 'l cap, aixequèu els + esperits, que pera l'esglesia y pera vosaltres ha arribat l'hora + de la resurrecció!" + +Com més s'acostava 'l día de tornar a obrir el temple als feligresos, +més confiança tenía mossen Llátzer de que Deu els tocaría 'l cor, +fins a quedar, devant de l'esglesia resucitada, postrats d'admiració, +com devant dels resplandors d'un prodigi. + +La llástima era que no quedava tot enllestit tan depressa com ell +hauría volgut, perquè, un cop las obras acabadas y els mestres +despedits, va començar pels de la casa la tasca de netejar de cap a +cap tots els dintres de l'esglesia. El tráfech era tan llarch y tan +pesat que feya venir angunia de pensarhi. Tota la polsaguera de las +obras havía anat cayent a capas blancas sobre la pols negra antiga, +filla de las centurias passadas y de la deixadesa dels bosquerols. +Calía anar trayent dels sants y dels altars y del servey de missa 'ls +gruixos de polsim qu'ho tapavan tot, fins al punt d'estrafer +monstruosament els colors y las formas de las cosas. S'havía +d'escombrar ben bé 'l borriçol que s'amagava amatent pels forats y +reconadas, com si no 's volgués deixar agafar. També s'havían de fer +caure las terenyinas negras que s'arrapavan dalt de las voltas com +rahims de ratas pinyadas adormidas. Després s'havían de netejar ab +mònita las crostas de floridura que cobrían, igual qu'un briá, las +columnas, els plafons, las motlluras dels retaules... Però tota +aquella farda romátiga y estantiça, criada a copia de temps y de +paciencia per la velluria dels sigles morts, costava molt d'arrencar. +Semblava que s'hi trobés bé, tota ensopidota entremitj dels recons y +las escletxas, y no volgués moures de per'llá 'l voltant. Quan +l'empaytavan d'un lloch, fugía a entafurarse en un altre a +correcuyta. Esvalotadas de moment, las bolvas de pols corrían com +follets endiastrats voleyant d'un cantó a l'altre, fins que tornavan +a caure adormidas aixís que s'amarravan a un altre indret... + +Allavors va començar una batuça llarga y perfidiosa entre la polsina, +que s'ajocava per tot arreu, y el rector y els jayos, que la +perseguían ab santa paciencia. Fregant, espolsant, netejant boy +silenciosos y recullits per tots els recons del temple, semblava +qu'entre tots tres fessin una cerimonia de purificació may vista. +Venía a ser una mena d'aspergis tot estrany, com un exorcisme pera +treure de l'esglesia els mals esperits de la pols, tan cançoners y +dormilegas. La Mariagna, sobretot, ab aquells ayres que tenía de muda +resignació, tan soferta, tan callada, com si hagués fet vot +d'humilitat y de silenci, resseguía devotament tots els altars, sacra +per sacra, palmatoria per palmatoria, candeler per candeler, igual +que si al peu de la lletra anés seguint las reglas complicadas d'un +ritual misteriós. "¡Ala, ala! --semblava que digués, mitj resant, +mitj mormolant, boy dirigintse a la broça adormida pels relleus y las +escletxas.-- ¡Ala, ala, pols tocassòn! ¡Desvètllat, aixeribeixte y +vesten en nom de Deu! ¡Ala, ala, trenyinotas del diastre! Anèu qu'us +teixeixin entre 'ls pins del bosch! ¡Ala, ala, borriçol +impertinent! ¡Fuig defora ben depressa y que no 't vegem may +més!..." + +Y aixís, ab tota devoció, passava la Mariagna, fent acataments y +persignantse, per devant de cada altar... y, ab els espolsadors als +dits, a tall de salpasser, anava conjurant a la pols pera que surtís +de las cosas santas y anés a escampar la boyra més enllá de la casa +del Senyor... + +## IX Las campanas tocan + +Quan va arribar el día de dirhi missa per primer cop després de las +obras fetas, l'esglesia resplandía com un mirall. Els altars, ab las +estovallas blancas de bogada, ab las sacras lluhentas, ab els +canalobres guarnits de ciris, semblavan un pom de flors. L'altar +major no podía pas fer més patxoca. Els galons del pali, las +motlluras de las gradas, las petxinas dels ninxos, las coronisas y +els requadros... tot relluhía com daurat de nou. Els caparrons riçats +dels serafins somreyan desde las basas y els capitells, tot guaytant +las penjarellas de rahims d'or que s'entortolligavan per las torçadas +columnas. Els sants, en altre temps tan espellifats y consumits, +havían tornat de mort a vida. Totas las imatges duyan las túnicas ben +apedaçadas y els mantos ben surgits, com sants de montanya, pobrets, +però endreçats. El braç que li queya a Sant Isidro ja tornava a ser +al seu lloch, tot apariat y descansant sobre l'aixada; Sant Sebastiá, +boy encarnat de fresch y ab las sagetas ben platejadas, se mantenía +altre cop lligat a la soca del martiri; y Sant Pau, rebassut, el +patró de la parroquia, tronava sobre la peanya, al mitj de l'altar +major. + +Trasbalsat de goig, el rector no cabía en pell y ja li trigava l'hora +de fer tocar las campanas pera cridar als feligresos y ensenyarlos +aquell bé de Deu qu'havía d'obrar el miracle de retornarlos a la +vida. Molt abans de que 'l día clarejés, ja anava y venía per +l'esglesia, donant el derrer cop de má als guarniments dels retaules. +Pera veure 'l goig que faría il·luminat l'altar major, va fer +encendre, a tall d'ensaig, els ciris de la credença, els candelers de +las gradas, las palmatorias dels ninxos, fins els brochs del +cornisament... Y quan tot va ser encès, quan l'altar va resplandir ab +tantas llumenetas juntas, brillant, rohent, espurnejant, com una +brasa d'or, el rector va sentir que li apuntavan a flor de llavis +aquellas paraulas d'ayre bíblich que sempre li venían a la boca quan +l'esperança y l'alegría li brollavan dins del cor: "El camí del +temple era esborrat, y el poble no 's recordava de las cerimonias; +mes jo he fet néixer de las runas la casa del Senyor y he encès els +llums del tabernacle..." + +Després sortía del èxtasis, que per un instant l'acaparava, y tornava +a donar ordres a ne 'ls jayos, com pera esmersar d'alguna manera 'l +temps que tant costava de passar fins a arribar l'hora de lluhir el +sol y de començar la missa. + +--¡Joseph! + +--Missenyor... + +--Comencèu a apariar els ornaments. ¿Ja ho haveu dut tot a la + sagristía? +¿L'amictus, el cíngul, l'alba?... + +--Sí, missenyor. + +--Vós, Mariagna, anèu a l'hort y cullíu totas las rosas que trobèu... + Fèune pomells y las posarèm a las floreras... Vull que 'l altar + sigui ben florit... + +--Bé, missenyor. + +Y tan bon punt va veure que la claror matinal pujava per derrera las +feixas de l'Uyá, ja no 's va poguer aguantar més. + +--¡Vaja, Joseph, que ja es hora! ¡Cap a ventar las campanas!... + +Però aixís que va haver donat l'ordre, desseguida 's va repensar, +dihent entre sí mateix: "¡No, no! En Joseph no sabría tocarlas pas +com cal... Es un bon home, sumís, obedient... però fret, una mica +enza, estaquirot... Li manca ánima, esperit, pera ferlas parlar com +vull que parlin..." + +--No, Joseph, no, no hi anèu, --va dir a ne 'l jayo, que ja començava + a pujar els esgrahons del cloquer.-- Jo mateix las vull tocar... Jo + las hi faré dir lo qu'han de dir... + +Y, tot enfilantse escala amunt, il·luminat, transfigurat com en un +rapte d'inspiració, anava mormolant tot baix: "¡Massa temps han +restat mudas, las pobras campanas! Ara, al recobrar la veu, han de +rompre a parlar ab sons triomfals... han d'entonar un cant de gloria +may sentit... una cosa d'aleluya que sigui himne d'alabança al Senyor +per haverme permès edificar l'esglesia... y un crit sorollós de +desvetllament pera 'ls bosquerols adormits..." + +Y, tras, tras, va arribar a dalt de tot de l'escala, mentres el jayo +devallava, humil. Al trobarse dins del campanar, lo primer que va fer +el rector va ser persignarse pera que Deu l'il·luminés. Després... +s'agafava ab ardiment a la corda de la campana major... y al veure +que, ab tot y l'esforç que feya, la cadireta tot just se trontollava, +va sentir un moment d'esglay... "¡Ay, si la campana restés muda, ab +tant temps com no ha tocat!..." Però va pegar al llivant una altra +estiragaçada forta, y, donant allavoras tot un tom, la campana va +parlar: ¡Nanch!... "¡Gracias a Deu, gracias a Deu!" Una altra +estirada més... y el bronzo, rodant ab calma, va posarse a cantar tot +majestuós: +¡Nanch... nonch... naaaanch!... "¡Això es això, això es + això! --pensava mossen Llátzer, ple d'alegría.-- ¡Aquest es el + Te-Deum que havía somniat pera celebrar la resurrecció de la pobra + esglesia!" ¡Nanch... nonch... naaaanch!... "¡Mercès, bon Deu, grans + mercès!" ¡Nanch... nonch... naaaanch!... + +Però tot d'una va recordarse 'l rector de que també calía despertar +als feligresos ensopits, als feligresos morts, ab un tritlleig ben +viu que +'ls aixeribís, que 'ls espolsés la sòn, que 'ls tragués la mort de + sobre... y, anántsen cap a la campana xica, va agafar el batall ab + una má, y ¡vinga repicar tant com podía! ¡Ninch, + ninininch...! ¡Ninch, ninch...! "¡Ala, ala! --afegía 'l capellá, + com pera donar significat a la veu de las campanas.-- ¡Ala, ala, + desengorroníuse, habitants del sot de l'ombra!" ¡Ninch, + ninininch!... ¡Ninch, ninch!... "Y ¡veníu tots desseguit!" ¡Ninch, + ninch! "Y veureu el miracle de l'esglesia resucitada..." ¡Ninch, + ninininch!... ¡Ninch, ninch! + +Després Mossen Llátzer va parar una estona y, trayent el cap pel +finestral del cloquer, va volguer veure si la clotada 's desvetllava. +Mes... tot era silenci y soletat. Las derreras clapas d'ombra +s'escorrían pels avenchs, fent lloch a las primeras llencas de boyra +matinal qu'anavan teixintse per las pinedas o esfilagarsantse per +l'espay. Però d'ánimas viventas... res. Ni sombra ni rastre. +Allavoras va pensar el rector que calía redoblar el fervor y el crit +de las campanas, y 's va posar a repicar a l'hora ab els dos batalls. +Va ser una cridoria desesperada pera fer venir a las ánimas a la vida +eterna. +¡Nonch! ¡Nonch! ¡Nonch!... ¡Ninch, ninch, ninch! ¡Nonch, + nonch! ¡Ninch, ninch! + +Però, com que, a pesar dels tochs desesperats, la gent no donava +senyals de vida, el rector, ja quasi bé perduda l'esperança, se va +posar a tocar a missa pausadament, tot desencantat y tot marcit. Als +crits neguitosos de desvetllament, van seguir els tres tochs +mandrosos, cançoners: +¡Nanch... nanch... nanch!... Y aquell prech acompassat va ser el que + va obrar el miracle... + +Quan Mossen Llátzer va tornar a traure 'l cap per la finestra del +cloquer, va sentir que 'l cor se li aixamplava. De las casetas mitj +enrunadas del sot, n'anavan eixint caputxas blancas y gambetos negres +que, com difunts enmortallats que sortissin de las tombas, +s'encaminavan pausadament cap a l'esglesia. El rector va alçar els +ulls al cel, perquè va creure arribada l'hora de la resurrecció. + +## X ¡Mala nissaga! + +¡Nanch!... Aquella primera batallada del cloquer de la parroquia va + ressonar pels sots ombrívols com una paraula de misteri que no + s'entengués prou bé. Feya tant temps que las campanas restavan + mudas, que, al llençar per l'espay el primer mot, semblava que + tinguessin enfarfegada la llengua, com un nin quan comença a + balbetejar. Mes, a la segona batallada, ¡Naaanch!... la veu del + bronzo 's va aclarir y, esbategant d'alas ayre amunt, volava, + corría, s'aixamplava per tots indrets, fins a ferse entendre al cap + d'enllá de las timberas y al fondo més fondo dels avenchs. Cada toch + acompassat de la campana major era com una alenada de vida, tebia, + suau, amorosa, qu'anés desglaçant a poch a poch l'ensopiment de las + nits eternas. + +Però això encara no componía res per lo que va fer la campana xica... +perquè, tan bon punt va començar la cridoria alegroya del tritlleig, +allavoras sí, que tot va aixeribirse ben depressa. L'herbey +emperesit, que fistonava 'ls reguerots, se deixondía de sobte, +espolsantse las gotas de rosada. De las verdiças n'eixían els aucells +a munions, tot xisclant y xiuxiuejant, aturullats pel baladreig del +cloquer. Per l'espessor de las boscurias tristas, mortas de sòn y de +fret, s'hi entafuravan els repichs bellugadiços, fregantse pels +arbres y pessigollant las fullas, com si, a copia de refrechs y +pessigollas, volguessin desentumir l'arrauliment de las socas balbas +y dels brancatges emboyrats. + +Després, l'alegra cridoria trescava amunt, ben amunt, enfilantse cap +als cingles, als turons y als espadats, fins a coronar ab sorolls de +joya tot el cèrcol de montanyas negras qu'emparedavan el sot. Y quan +la remor de vida va arribar a ran de las casetas mitj enrunadas que +componían el vehinat, a tothom feya estranyesa 'l bell brugit. La +gent s'estirava de braços y 's fregava 'ls ulls, com difunts que 's +desvetllessin al sentir la trompeta del Judici. + +L'avia de cân Pugna mormolava, tot parant l'orella: + +--No sé si desvariejo o somío... però 'm sembla que tocan a + l'esglesia. + +A l'altra banda del sot, la porquerola de la Rovira cridava tota +estranyada: + +--¿No ohiu, nostramo, no ohiu? ¿No ohiu com sonan campanas?... + +El cego de l'Uyá treya 'l cap a la finestra pera sentir millor el +tritlleig. + +Anguniats per aquell toch desficiós que feya com si pregonés a +correcuyta la resurrecció de la carn y la vida perdurable, els +bosquerols no sabían pas què fer ni quín determini pendre. Feya tant +temps que no havían posat els peus a la parroquia, que 'ls recava de +baixarhi. Desde 'l día en que 'l rector nou els havía congregat al +cementiri pera predicarlos l'obra santa d'adobar l'esglesia, que +ningú s'havía deixat veure per'llí aprop. Si havían d'atravessar el +terme, abans de passar per la rectoría, més s'estimavan fer marrada +trencant pels pendiços de cân Sunyer o dar la volta pel peu del +cingle. Tot era per por de no toparse ab aquell capellá esperitat +que 'ls volía fer somoure y bellugarse y caminar y arrencarlos a la +quietut de las montanyas dormilegas. ¡Y vès quína pena, vès quína +vergonya no feya ara d'haver de tornar a l'esglesia, tota apariada de +fresch, sense qu'a n'ells se 'ls en degués grat ni gracia! ¡Vès +quínas bavarotas no 'ls faría 'l rector nou, com volguent dir que +pera res li havía calgut cap ajuda dels vehins! + +Però veusaquí que, mentre estavan els feligresos en aquets dubtes +plens d'angunia, rumiant què farem, què direm... tot d'una va parar +el tritlleig desesperat y 's va posar la campana grossa a senyalar a +missa pausadament: ¡Nanch... nanch... nanch...! Allavoras bosquerols +y bosquerolas ja no van roncejar més, y, com acatant una ordre severa +de las que no 's torcen ni 's poden contradir, tot moixos y +resignats, van disposarse a baixar al sot, vulguis no vulguis. Els +homes, com si anessin d'esma, despenjavan de las estacas las mantas y +els gambetos, y las donas treyan las caputxas dels caixabanchs. No hi +havía més remey... Aquells tres tochs cançoners y acompassats eran el +manament obehit de pares a fills per tots els sigles. No hi havía més +remey... Calía acotar el cap y resignarse y empendre 'l camí rostos +avall. Més qu'a la veu de Deu, tramesa pel ressò de la campana, +obehían a la lley de las costums eternas, heretada de las vellas +generacions. Feyan com havían fet els pares, com havían fet els avis, +com havían fet tots els passats, desde las centurias més llunyanas. +No hi havía més remey... Allò era com el curs dels astres, com els +cambis de la terra, qu'un no s'hi pot revoltar. Havían d'ajupirse a +las batalladas del cloquer com s'ajupían al sol y a la serena, a la +pluja y al bon temps, a l'ombra y a la claror. No hi havía més +remey... No 's podía replicar... Per això, tot devallant cap a +l'esglesia, passavan concirosos arran de las boscurias, rebechs per +dins, humils per fora, com a moltons forçats a fer sa vía sota las +vergaçadas d'un pastor ferreny. Anavan pas a pas, però +caminavan... ¡Au, au, au! Ab la caputxa al cap o ab el gambeto a las +espatllas, semblavan ánimas en pena que, tretas dels llims a viva +força, estessin condemnadas a marxar per una ruta temuda, de bon grat +o de mal grat... + +Els primers bosquerols que, tot tau tau, van arribar al peu de la +parroquia, de cop van quedar sorpresos, y després malhumorats, al +contemplar las obras fetas. + +--¿Qu'es tot això? --rondinavan entre dents.-- ¿Qu'es tot això? + +Y, entre esquerps y tafaners, resseguían, ab la vista tèrbola, tots +aquells recons apariats de nou, tots aquells llochs adormits que +s'havían despertat com per miracle, totas aquellas cosas mortas +qu'acabavan de resucitar. Grans y xichs arrufavan el nas, com si +flayressin ab pena l'ayre de vida y de frescor que deixavan anar +aquells indrets tan jolius, suara abandonats y plens de runa. +Guaytavan arreu com qui escorcolla; donavan duas passas endevant, +després tornavan enrera... y vinga esbrinar y tafurejar; y, com més +miravan y remiravan, més sorruts esdevenían y malcarats. Aquella +esglesia de l'antigor, més jova y forta que may; aquella rectorieta, +ab las parets tan blancas; aquella mica d'horta tan florida, aquells +caminals tan repolits, se 'ls aixecavan devant dels ulls com una +befa, un escarnot. Temple, rectoría, horta, camins, trumfavan joyosos +y somreyan; y, com més somreyan y trumfavan, més rabia 'ls feyan y +més neguit, y fins els semblava que tot plegat se mofés d'ells y els +digués, fentlos ganyotas: "¡Ela, ela! ¡els feligresos! ¿Oy qu'us +pensavau que sense la vostra ajuda no podríam tornar a alçar el cap? +Donchs ja ho veyeu... No us hem hagut de menester gota ni mica. El +rector nou, qu'es un sant home, ens ha reviscolat, tot sol, ¡tot +sol! ¿Què us en sembla, què us en sembla?" + +Y els rústechs feligresos, ab aquellas cavil·lacions de malpensat que +'ls rodavan pel cap espès, com ombras enfurismadas, s'anavan embutint, + embutint a marxas doblas. Se creyan humiliats, se creyan escarnits, + y era tan gran la quimera que portavan dintre, que, al capdevall, + tota la tirria covada contra 'l capellá 'ls va surtir pels ulls y + per la boca. + +--¡Mira 'l fotxut del rector, --deya l'un,-- còm s'ha arranjat pera + fer adobar l'esglesia! + +--¡No sé pas còm s'ho ha fet, el gran Jan-fume! + +--¿No us ho so dit sempre, jo, que aquest home sap ahont jeuhen?... + +--¡Peste que 'l toch! Per mi té pacte ab el dimoni... + +--Això deu esser, ¡rellampus!, perqué fins sembla cosa de mal art... + +La conversa va parar aquí, perquè en aquell mateix instant va sentirse +un clam de pena, un "¡Deu meu!" mitj ennuegat, que va fer callar las +bocas. Ningú va saber d'hont venía aquella veu d'angunia. Els +bosquerols se van girar, però no van veure ánima viventa que gemegués +per 'llí prop. + +Era mossen Llátzer, el pobre mossen Llátzer, que, havent tret el cap +de derrera els xiprers del cementiri pera veure ab sos propis ulls +còm s'obrava 'l miracle de la resurrecció dels vehins morts, va +ofegar un crit de congoixa al sentir aquellas paraulas. + +Las esperanças de redempció se li havían fos tot d'un plegat, com si +s'haguessin enfonzat a sota terra. L'ánima esquerpa dels rústechs +feligresos se li acabava de despullar a devant seu, en tota sa nuesa +bonyeguda y feréstega. Ell havía somiat qu'eran fantasmas tristoys +que caminavan d'esma a l'ombra de las boscurias, tan incapaços de fer +bé com de fer mal... Però ara veya qu'allò era somnis, no més que +somnis... Ara veya que, tot y sent enzas dormilegas, covavan el pecat +sota la sòn. Feyan el mal a la quieta, mitj desperts, mitj adormits, +sense fressa, sense escándol... Feyan el mal que podían, sempre +que 'l mal no 'ls inquietés massa ni 'ls torbés l'ensopiment en que +vivían engorronits... +¡Mala nissaga! ¡Mala nissaga! + +Allavors mossen Llátzer va presentarse devant dels bosquerols, ab +posat sever, ab gestos de profeta santament irat, disposat a +avergonyirlos, a execrarlos, a fuetejarlos la cara ab dicteris que +condemnessin tanta iniquitat, tanta miseria! + +Però la gent se va escórrer per 'quí, per 'llí, aixís que va veure al +capellá esperitat. Els uns giravan cúa cap a l'absis; els altres se +ficavan a l'esglesia, tot fent l'orni. N'hi havía que giravan el cap +pera excusar el bon-día al rector nou... Alguns se 'l miravan ab una +expressió dubtosa, mitj mofetas, mitj babaus... Mossen Llátzer va +passar de llarch, y, ofegant a viva força l'ira santa que li +inflamava 'l cor, sols mormolava entre dents: "¡Mala nissaga!" Va +penetrar a l'esglesia, va atravessar la nau, va ficarse a la +sagristía, fent sempre esforços pera apayvagar l'esvalot d'indignació +que li sotragava l'ánima. + +--No es pas pietat, --deya entre sí,-- no es pas misericordia, lo que + li cal a n'aquesta gent, més aspra que 'ls terrossos, més negra y + traydora que la nit... Es l'espectacle dels cástichs, la predicació + de las eternas penas, lo que 'ls ha de junyir, de + doblegar... --anava repetint el rector, tot acostantse a + l'arquimesa ahont hi havía disposats els ornaments pera + revestirse. + +Mes, aixís que va veure las sagradas vestiduras, va sentir terror dels +propis pensaments. Tant bon punt va agafar l'amictus pera posársel a +l'espatlla, se va recordar de que aquell drap era 'l vel místich ab +que van ser tapats els ulls del Christ a l'hora dels escarnis y las +befas... y va començar a trobarse aconortat ab el recort de la +paciencia divina. Quan va passarse, després, l'alba pel cap, anava +sentintse ab més consol, boy pensant que la blanca vestidura era la +túnica d'orat que van posar al Fill de l'Home, a la nit de la Passió. +Acabat, tot lligantse el cíngol, quasi esdevenía enterament +asserenat, perquè li passavan per la memoria las cordas de Getzemaní +y els açots en el pretori... + +Però, després, tot de sobte, quan va ser a creuharse sobre 'l pit +l'estola d'or, signe d'inmortalitat y atribut majestuós del +ministeri, sense saber per què, li van tornar a rebotir del cap al +cor els flams d'indignació que l'abrusavan. + +--¡Mala nissaga! --repetía sense poguerhi fer més.-- ¡Mala nissaga! + Com els sayons de Pilat, també escarneixen al Christ y també 'l + tractan de boig! Atribuheixen al diable l'obra de Deu y prenen el + miracle per bruixería! S'assemblan a las vellas tribus dels + juheus, sempre escupint al cel, desagrahidas! Ab un Deu d'amor no + hi volen saber res... se las volen heure ab el Deu de las + justicias eternas! En lloch d'un sacerdot de la lley de gracia, + els caldría un sacerdot de l'antiga lley, que 'ls fes sentir el + pes de las divinas iras, que cridés sobre d'ells el foch del cel, + que 'ls malehís fins a la quarta generació!... + +Tan indignat se sentía contra 'ls feréstechs bosquerols, que va estar +a punt de traures els ornaments de sobre y presentarse al presbiteri +y manar tancar l'esglesia, cridant: "¡Anèusen, anèusen! ¡Ja us en +podeu anar tots! No hi ha missa pera 'ls perversos!..." Mes, fent un +suprem esforç, altre cop va posar fre a l'exaltació, y va acabar de +revestirse, disposantse a anar al altar. Ple d'unció y reculliment, +ab el cap acotat, closos els ulls, tremolosos els llavis d'oració, el +sacerdot va surtir de la sagristía, l'una má aguantant el cálzer y +l'altra per demunt dels corporals. + +Però quan va trobarse devant del poble, al trencar de la sagristía al +presbiteri, el capellá va tombar el cap tot de prompte, com +desvetllat del reculliment pel brugit d'irreverencia que surava dins +la nau. De la generació qu'omplía 'l temple n'eixía com una remor +confosa de trepitj y de xiu-xius... La gent se parlava a l'orella, y +els uns als altres se feyan signes, assenyalantse 'ls altars +repintats y las imatges adobadas y 'ls guarniments aconduhits... +Allavors mossen Llátzer se va deturar un moment de cara als +feligresos, y, redreçat a l'acte, inmóvil, altiu, sever, com una +estatua de la majestat divina, va clavar sobre la turba una mirada +llarga, fonda, llampegant, que va fer caure de genolls a homes y +donas. De cop va regnar un silenci de sepulcre... y el celebrant va +pujar a l'altar. + +¿Què hi devía haver a n'aquella mirada y a n'aquell gesto del + sacerdot, que va deixar als bosquerols estemordits? ¿Es qu'havían + vist passar per devant d'ells l'imatge augusta del Deu ofès, del Deu + irat, tal com deurá presentarse a judicar als vius y als morts el + día negre del derrer judici? Quelcom d'això devía ser... perquè, + abans d'haverlo contemplat ab els sagrats ornaments, fos que 'l + vegessin al peu de la rectoría, fos que 'l trobessin al bosch, + pera 'l rector nou no més sentían rencunia, tirria, quan no se 'n + mofavan y 'n feyan escarnot! Però, revestit pera dir la missa, + cobert ab la casulla, el cálzer a la má y al peu del ara... allavors + ja era altra cosa, una cosa més tremenda!... Allavors, se 'ls + representava com el ministre del Deu que té en sas mans poderosas la + tempestat y la pedra, la neu y la glaçada, el llamp y 'l bufarut, la + passa dels ramats, la mort dels homes y las bestias!... + +Aquets pensaments reveladors sobre l'ánima obscura dels bosquerols +anavan y venían pel cap del capellá, mentres treya la bossa de +sobre 'l cálzer y regirava 'l missal. + +--¿No es el temor de Deu el començament de tot? --sospirava.-- Donchs + encara puch menarlos a Deu per la temença... + +Y un raig d'esperança li resplandía als ulls al dir, després, devant +la grada: + +--_Introibo ad altare Dei_. + +## XI Historia dels dos jayos + +Una altra de las cosas que més afligían a mossen Llátzer, en mitj de +las tragedias que 'l voltavan, era no trobar un refugi de consol en +els jayos que tenía de sirvents. Hi trobava respecte, humilitat, +veneració, +¡això prou, y potser massa! però no hi trobava tendresa. Ell hauría + volgut un xich menys d'acatament y un xich més de germanor. Solitari + com vivía entre 'l desert de las montanyas y l'apartament dels + homes, haguera pres a mans besadas, com el millor do del cel, + que 'ls jayos, en compte de reverenciarlo com a amo y senyor, + l'haguessin tractat com a fill, com a germá. Una escalforeta de + familia per l'estil l'hauría retornat bona cosa de la freda soletat + a que 'l condemnavan els feligresos sorruts. + +Cada cop qu'entrava a casa ab l'ánima adolorida per la malevolença que +li mostravan sempre 'ls bosquerols, ara trencant de camí per no haver +d'assaludarlo, ara fentli cara esquerpa quan no 'l podían excusar, +més s'hauría estimat veure una llágrima de pietat en els ulls dels +jayos respectuosos que sentir aquella lletanía de missenyors que may +se 'ls en anava de la boca. El consol del rector haguera sigut que, +al vèurel trist, compungit per las penas que li donava la gent de la +parroquia, haguessin corregut a preguntarli què tenía, què li +passava... Y ell els ho hauría contat, com qui diu nòs ab nòs, entre +familia... y fins haurían plorat tots junts, y aixís se li hagueran +apariat una mica las feridas que li sagnavan a l'ánima... Però ells +no. Tan servicials, tan obedients, tan carregats de reverencias com +eran, no sabían trobar una paraula dolça pera un moment d'aflicció. + +Pera fer lo que calía, pera cumplir ab la tasca, tant la Mariagna com +en Joseph arribavan molts cops fins al sacrifici... y lo més +admirable era qu'hi arribavan sense adonársen, com si no fessin res, +com si allò que feyan no tingués cap mèrit. Fos a la feyna de la +casa, fos al servey de l'esglesia, ells no s'hi planyían gens. Hi +posavan el coll, els braços y las camas, hi posavan las forças y els +sentits... però, això sí, no hi posavan may el cor. El cor semblava +que, a copia de sumissió y respecte, se 'ls hagués arribat a fondre, +tornantse no més qu'humilitat tota la tendror de l'ánima. + +Aixís es còm el pobre capellá, per son natural, tan esplayós y +fervent, se trobava condemnat a viure eternament sol... Sol y vern +com un desterrat, quan caminava pels sots, entremitj de las montanyas +negras; sol y temut com el Deu carregat d'ira, quan era a l'esglesia, +entre 'ls esquerps feligresos; sol y reverenciat com un tabernacle, +quan se trobava a la rectoría entremitj dels dos sirvents. Ell prou +maldava pera guanyarlos la voluntat a copia de franquesa; ell prou +feya pera rompre aquella muralla de veneració que privava als avis +d'acostarse. Mes tots els esforços eran en va. Els pobres jayos no hi +podían pas fer més. Pera cambiar de taranná haurían hagut de mudar la +pell, y pera mudar la pell ja duyan massa dotzenas d'anys a las +espatllas. Tota una vida de servitut passada a l'ombra del claustre, +els havía enmotllat l'ánima y el cos dintre las reglas de la +disciplina més estreta, donantlos aquells ayres, bon xich mústichs, +de reculliment y sumissió. Era ben estranya l'historia dels dos +vellets... + +En Joseph era fill del mateix Montmany, y prou se recordava encara +quan de criatura trescava lleuger pels sots y avuy anava a ajudar +missa a l'esglesia y demá corría de casa en casa dihent salms y +parenostres pera socórrer a ne 'ls seus pares, que tenía gayrebé +sempre malalts. El pobriçó havía nascut a cân Saborit, una caseta +negra y rònega de sobre +'l coll de cân Ripeta, qu'ara ja feya un grapat d'anys qu'estava feta + un munt de runas, abandonada de tothom. Allí, ab més fam que vianda, + el baylet va anar creixent, tot resignat y tristoy, mirantse com la + caseta payral s'anava esgrunant de mica en mica y com sos pares + s'anavan corsecant y decandint, rosegats per la miseria. De tan + decandits y corsecats, al capdevall se van morir... y allavoras el + bordegaç, abans que la casa se li acabés d'enrunar a sobre, va + determinar surtir dels sots pera veure si 's guanyava las mossadas + en qualsevol indret menos afamat qu'aquell. Camina que caminarás, va + tirar de dret cap a las Planas; y, aquí caych, aquí m'aixeco, un día + va arribar a un gran convent de monjas, tot demanant caritat per + amor de Deu. + +El pobre baylet va restar com encantat devant d'aquell inmens caseriu +monacal, quasi gran com una vila y ab més ayres de palau que de +convent. Venint com venía d'uns cataus mitj enrunats, ab prou feynas +sen sabía avenir, d'aquells carrers d'hostalets, de corrals, de +cellers y conrerías, tan nèts, tan amples, tan assoleyats, que +donavan la volta a la clausura. Però lo qu'encara 'l va maravellar +més que tot, va ser veure passar pel claustre gran a la Mare +Abadessa, seguida de las monjas, superba, majestuosa, com una reyna +triomfant voltada d'una cort de princesas blancas. El pobriçó no +tenía prou ulls pera admirar aquell bé de Deu... + +Com que ja era un minyó espigat y feya un posat tan místich, tan +benigne, al convent li varen dir si volía quedarse, que cabalment els +mancava un noy pera ajudar als hortolans. El xicot va dir que sí, y +d'aquella hora endevant ja no 's va moure de las conrerías del +convent. Era tan obligat, tan treballador, tan bonifaci, qu'aviat va +ser l'ajuda y el recader y el regatxo de tothom. "En Joseph que +vingui aquí." "En Joseph que fassi això." "En Joseph que vagi +allá." Y ell ho feya tot humil, tot creyent, tot respectuós, lo +mateix si li manavan las Mares que si li deyan els moços o las +criadas del monastir. + +Entre aquellas servidoras va conèixer a la Mariagna, una moça també +òrfana, compungida y bonifacia com ell, y com ell recullida per las +monjas. La moceta, entre altres cárrechs, tenía 'l de bovera; però +com era tan jovenota, molts cops, per més que maldés, no tenía prou +coratge pera fer la lley al bestiar quan se li esgarriava pels +barranchs y torrenteras. Mes allavors hi corría en Joseph pera +ajudarla, y entre tots dos entravan els bous, y entre tots dos els +mudavan el jaç, y entre tots dos els donavan el recapte. Però, ab tot +y anar tot el sant día junts y ser com eran un parell de bordegaços, +sempre 's tractavan de vós, ab una mena de respecte com si fossin +gent de seny. Fos a l'horta, fos a la conrería, fos al convent, quan +se trobavan se deyan: + +--Deu vos guart, Mariagna. + +--Deu vos guart, Joseph. + +Y el demés servey, tot estranyat, no podía menys de somriure al sentir +que 's donavan aquells mocosos tan bell tractament. + +Mes veusaquí qu'un día, en que per atzar se trobavan tots dos al +parlador, ahont havían anat pera rebre ordres, la Mare Priora, +veyentlos tan semblants de gènit y de posat, els va dir aixís, +vagament: + +--Faríau bona parella... Vos hauríau de casar, vosaltres dos... + +Y tant el xicot com la xicota, que may per may havían somiat ab res +d'això, ni s'havían dit una paraula més enllá de l'altra, van +respondre a la una, tot seguit: + +--Sí, Mare nostra, --com si prenguessin per manament aquellas paraulas + mitj enlayre. + +Tal dit, tal fet. Al cap de poch temps varen casarse, sense que, al +mudar d'estat, mudessin per res enterament las costums de sumissió y +sacrifici. Com més va anar, més quieta van fer la vida, més +silenciosa, més consagrada al servey de Deu y al servey del monastir. +Se tractavan ab el mateix respecte d'abans, ab el mateix mirament, ab +la mateixa cerimonia... + +--Escoltèu, Mariagna... + +--¿Què voleu, Joseph? + +Vivían tan recatats, tan recullits, que més que marit y muller +semblavan germá y germana que secretament haguessin fet vot +d'obediencia, de pobresa y castetat, com las mateixas Mares del +convent. L'ayre de claustre qu'havían respirat tota la vida, els +havía anat encomenant, a copia de temps, certs andamis, certas +posituras monacals, que 's traslluhían en tot lo que feyan... en la +manera de caminar, en la manera de vestirse, en la manera de dir las +cosas. Boy sent gent del camp, semblavan gent de clausura, ab més +posats de monjos que de terrassans. Y aixís van viure quí sap el +temps, quí sap els anys, fins arribar a la vellesa... y aixís els va +conèixer mossen Llátzer quan, per ordre del prelat, va anar a las +Planas a fer un mes de penitencia, abans de empendre'l camí dels +sots. + +--Jo 'n som fill, missenyor, d'aquellas terras de Montmany... --va dir + un día en Joseph, enrahonant ab el pobre capellá afligit. + +Y mossen Llátzer, aixís que va sentir aquellas paraulas, li va semblar +qu'eran un avís miraculós que li venía a obrir un camí per entre +l'adversitat. Va quedar bona estona pensatiu, rumiant que, si aquell +jayo volgués seguirlo en la seva pelegrinació, sería com un guía +baixat del cel. La terra ahont l'enviavan, ab tot y ser per ell un +món desconegut, li feya venir angunias de pensarhi. N'havía sentit +parlar com d'un desert esgarrifós, emboyrat d'ombras y tristesas; com +d'una mena de llims foscos, ahont els homes dormían com difunts. "Si +a lo menos --pensava-- pogués endúrmen per companyía un bon home com +aquest vellet y una bona dona com la Mariagna, la vida de desterro en +els sots feréstechs potser no fora tan desolada, tan crudel..." + +Y, animat de sobte per aquell pensament, que venía a ser com una gota +de celistia en mitj de tantas tenebras, va córrer mossen Llátzer al +monastir a explicar a la Mare Superiora tot el munt de penas que +l'aclaparava y l'únich resquici d'esperança que tenía. + +--¡Si pogués endúrmen els vellets! ¡Si 'ls vellets volguessin venir ab + mi! + +Y, compadida, al capdevall, la Mare, d'aquellas tribulacions, va +cridar als jayos a sa presencia, y, començant per un lleuger +entretoch, va anar insinuantlos de mica en mica 'l desitj del +capellá. Però en Joseph y la Mariagna no necessitavan pas tants +miraments, perquè, avesats a l'eterna obediencia, a l'eterna +sumissió, varen pendre, com sempre, l'entretoch com una ordre dita y +feta, y a la una varen respondre: + +--Sí, Mare nostra. Quan missenyora sía servida, nosaltres marxarèm. + +Y desde aquell instant ja 's van posar a arranjar lo que calía pera la +trista pelegrinació, resignats del tot a abandonar las parets +assoleyadas y els claustres florits ahont havían passat tota una +vida, pera empendre la ruta de las clotadas desertas. Mentres va +durar el camí, pesat y costerut com la vía d'un calvari, no varen +exhalar ni un sospir de recança ni un ay de penediment... y, un cop +arribats a la rectoría, un cop entafurats al recó de solitut ahont +viurían desterrats del món dels homes, els vells no varen pensar en +res més qu'en amotllar a la nova estada las antigas costums del +monastir. Per las ánimas, eternament conformadas, dels dos jayos no +havía passat res enterament. Tot seguía d'igual manera y ab el mateix +compás. El treball seguit y silenciós, els hábits de paciencia y +sacrifici, las horas de reso y el Deu-vos-guart conventual no 's +varen interrompre gens ni mica. Quan, a mitjdiada o cap al tart, se +tornavan a veure a la rectoría, després de la tasca feta, marit y +muller s'assaludavan ab la cerimonia de costum: + +--Que Deu sía en vós, Mariagna. + +--Y en vós per sempre, Joseph. + +Y, un cop dita la salutació, com ombras de gent d'altras centurias, +jayo y jaya tornavan a l'etern silenci, anántsen cadascú resignat a +son quefer. Els bosquerols, que 'ls veyan anar y venir pels +encontorns de l'esglesia, callats y recullits com penitents del +desert, se 'ls miravan ab estranyesa, y fins se mofavan molts cops de +la fatxa y del posat que feyan. Encara que vestían trajos com els de +tothom, en la manera de posársels y de durlos hi barrejavan quelcom +d'eclesiástich qu'era costós d'explicar. Ell portava una jupa negra, +però tan llarga qu'hauría sigut lloba ab un xich més; y ab els braços +creuhats com duya, l'una má dins del manigot de l'altra, traspuava +per tots cantons estranyas apariencias d'ordenat. Y la Mariagna, no +cal dir... Tenía un estil de lligarse sota la barba 'l mocador blanch +a tall de toca, y de posarshi a sobre la caputxa negra, fent que li +vingués a caure com un vel, que semblava una monja dita y feta. + +Mossen Llátzer no podía mirársels sense venirli 'l pensament al cap de +que eran gent d'esglesia d'altres sigles servada per oblit en aquet +món o figuretas descoloridas escapadas d'un retaule antich. Lo que li +feya condol era que aquells santets d'altar, tan recatadets y humils, +no portessin dins dels hábits una animeta compassiva, que poch o molt +se planyés de las penas qu'ell passava. Però ells, no... ¡qu'es cas +d'això! En Mossen Llátzer, ademés de l'amo y senyor, hi veyan al +capellá, al ministre de Deu, al sacerdot... y aquell ministeri, +aquella dignitat, els omplía d'acatament, de respecte. La llástima +era que no hi sabessin veure a l'home, a l'home de carn y òssos, +necessitat, com ningú del món, de consols y de tendresas, en mitj del +desert funerari en que vivía, condemnat a la tirria y a la befa dels +feligresos sorruts. + +¡Oh y allavors... tot justament allavors, que semblava que s'anés + embotint y prenent peu la guerra sorda, la guerra a la quieta, que + desde bell principi li tramavan els bosquerols! Sense saber còm ni + per quín cantó, sentía qu'estava a punt d'esclatarli a sobre una + tempesta de rencunias que s'anava congriant al voltant seu, + impalpable com las ombras, traydorota com la nit. Sabía que li + tenían jurada y que 'l día de la malifeta no trigaría a venir. Sòrt + qu'ell no s'acobardía pas, per això; y, encoratjat per la grandesa + de son ministeri, esperava a peu dret l'embestida dels esquerps + vehins, y fins la desitjava, de vegadas, confiant potser que del + mateix terratrèmol ne surtís la mudança, la vida nova, la sospirada + redempció... + +Desde 'l día en que, ab el cálzer a la má y revestit pera dir missa, +havía vist tremolar als feligresos de cap a peus, estemordits per las +miradas d'indignació que 'ls clavava, havía concebut l'esperança de +menar fins a Deu, per la temença, a n'aquell ramat toçut. Per això, +quan algun bosquerol se li desmandava ab gros escándol, ell ja +sabía 'l moment de ferse obehir... Esperava la festa, esperava l'hora +de la missa, y, quan tenía aplegats a tots els vehins devant +l'altar... allavors ell se girava de cara al poble y reptava al +culpable ab mots irats: "¡Tu, xicot gran de l'Ensulcida! ¿Que no 't +fan por els cástichs de Deu? ¡Jo estich a mi que no téns entranyas de +fer lo que fas de deixar anar a captar a la vella de ta mare pera +que 't mantingui a tu! +¡Y tu, pastor de l'Uyá! ¡Jo no sé còm no 't cau la cara a troços de + cantar las cançons desvergonyidas que cantas al bosch, quan passa + algú, pera que 't senti! ¿Que no ho saps, que també Deu t'está + escoltant y ab un llamp de la seva ira 't pot fer callar per sempre + més?" + +Y allavors tothom acotava 'l cap sota el pes del sagrat enuig. La +gent, al sentir aquells renys del sacerdot a peu d'altar, +s'esborronava tremolosa, y grans y xichs per un instant feyan +propòsit de retornar al bon camí y seguir la lley de Deu. + +Però lo més dolorós era que a ne'l capellá també li sagnava 'l cor +d'haver de reptar als bosquerols d'aquella manera irada. Sent com era +tot bondat y tot amor, el cor se li feya a micas cada cop que, al peu +de l'ara, havía de llençar sobre 'l cap dels feligresos els dicteris +de la seva execració. Després de las amenaças a tall d'enutjat +profeta, venía la debilesa, venía 'l defalliment. Y mossen Llátzer +passava días y més días sense esma, sense dalit, com aclaparat pel +terror dels propis renys. + +En aquells instants de suprem decandiment era quan el capellá hauría +pres á genollons els consols dels vells sirvents. Veure una llágrima +dels seus ulls, sentir un sospir dels seus llavis... Però ells, cá... +Sempre callats, sempre respectuosos, sempre plens de cerimonias, +responían a las exclamacions de mossen Llátzer com aquell que diu +amen acabada una oració. + +--¡Ja ho veyeu, lo que 'm passa! ¡Ja ho veyeu! --exclamava 'l rector, + ab las mans al cap. + +--Sí, missenyor, --per tota resposta feyan ells ab un to humil, però + esvahit, boyrós, com si tinguessin l'ánima a un miler de lleguas + lluny. + +El rector de cap manera sabía resignarshi, a la reverencia glaçada +d'aquells vells, fidels com gossos, sumisos com esclaus, però +reservats com sepulcres. Li calía escalfor d'ánima humana, li calía +bálsam de pietat per las feridas rebudas, li calía confort contra +l'adversitat, que silenciosament li venía a caure a sobre com un +fantasma inevitable que se sospita y que no 's veu. + +Cabalment allavors li acabavan de dir una cosa que l'havía deixat tot +confós y pertorbat... + +## XII La Rodassocas + +Quan mossen Llátzer va rebre la mala nova, va semblar que li +estimbessin a demunt las montanyas negras que l'aparedavan. De primer +moment, ni menys va saber de què se las havían aquellas donas +vingudas del Serrat pera ferli a saber lo que passava. + +--¿La Rodassocas?... --preguntava 'l rector, estranyat.-- Però bé... + y +¿quí es la Rodassocas? + +Las donas del Serrat ho sabían massa com més prou. La Rodassocas era +l'esca del pecat mortal, la mala fembra de aquells indrets... Era la +meuca bosquetana, que, corrent d'ací d'allí per las valls y per las +serras, feya seguir als homes y als minyons ab la farum de la carn. +Fins vells xaruchs hi havía que li corrían al derrera; fins +bordegaços desnarits, que s'hi corsecavan y neulían... Quan se +deixava caure sobre un poble o sobre un llogaret, las donas dels +volts deyan alarmadas: +"¿No sabeu? ¡La Rodassocas es a tal punt!", de la mateixa manera + que 's diu: "¡Aquí o allá tenen la passa, la malura!..." Mentres + va ser jovenota, no 's va moure quasi may del pla, + perquè ¡allavoras ray! podía ben anar de vila en vila rumbejant + bonas faldillas vistosas y mitjas fullas de mocadors llampants. + Però, després, quan a la vila ja no la varen volguer per rebregada + y els batlles la perseguían per escandalosa, alashoras no va tenir + més remey que trescar montanya amunt y devallar a las clotadas y + entafurarse pels boscos y amagarse pels barranchs, enquibintse + unas nits per las palliças dels hostalets y altres nits dormint al + ras. Mes, al terme de Montmany, potser per massa espadat y + costerut, encara may hi havía posat els peus. Per això las donas + del Serrat no sen sabían avenir, de que a l'hora més impensada + hagués comparegut al bell cim de Puiggraciós. Y encara no era pas + això, lo més estrany; perquè de lo que més se feyan creus las + pobras donas, y de lo que sobre tot s'escruixía mossen Llátzer, + era de que la gent de l'ermita li haguessin donat estada a + l'hostalet. + +--¡Quína vergonya, senyor Deu meu, quína vergonya! --barbotejava, + escandalitzat, el capellá.-- ¿Ahont s'es vist un sacrilegi + semblant? +¡Tenir a l'ermita, a la mateixa ermita, a l'altra part de + l'esglesieta, a quatre passas de la Mare de Deu, a una mala pècora + com aquella, qu'es la damnació dels homes, la perdició de las + ánimas! + +Tapantse el rostre ab las mans, com avergonyit pels pecats d'altri, el +rector anava y venía a grans gambadas, fins qu'al capdevall va dir a +ne +'l jayo: + +--¡Joseph! pujèu a Puiggraciós y diguèu a l'ermitá que baixi a + l'instant... que vull parlarli... + +El vellet tornava, al cap d'una hora, tot pansit y ab el cap cot. + +--A l'ermita, missenyor, diuhen que están tots aqueferats y que no + saben si podrán venir molt tart o d'hora. + +Mossen Llátzer, tot y coneixent que allò no més eran excusas, va +esperar fins l'endemá; però, al veure que ningú compareixía, va +enviar altra volta a l'ermita a n'en Joseph. + +--Anèu, tornèuhi y diguèu que no 'm desobeheixin pas... Que l'un o + l'altra vingui tot seguit... ¡Diguèulos que jo 'ls ho mano! + +El jayo va tornar dihent que no més havía trobat a l'ermitana, y que +l'ermitana li havía fet de resposta que tenía l'home al llit y +qu'ella no podía moures del capçal... + +El capellá va haver de fer molts esforços pera apayvagar l'esvalot +d'indignació que li regirava l'ánima. + +--¡Donchs anèuhi per derrer cop! --va exclamar.-- ¡Anèuhi en nom meu a + durhi l'ordre de que, sense excusa y sense remissió, treguin fòra + de l'ermita a la bagaça... y s'acabi l'escándol qu'estan fent! + +Altre cop rostos amunt, altre cop rostos avall... y el jayo va +comparèixer ab un trist recado... "Que 'ls ermitans li havían dit +que no sabían per quíns cinch sous havían de traure a la pobra dona +de l'hostalet... qu'ella no inquietava a ningú... qu'ella no feya pas +cap mal..." + +El rector va restar com atuhit al sentir aquella resposta. La +desobediencia dels ermitans era la primera senyal de la tempesta que +feya temps ja sentía còm s'anava congriant al voltant seu. El +fantasma de tirrias y rencunias, fins allavors invisible y +impalpable, començava a traure 'l cap. Ara ja sabía per quín cantó +esclataría la guerra mansa y quietona qu'en el silenci li tramavan +els bosquerols. La revolta venía de Puiggraciós... y, al pensar +que 's presentava més descarada de lo que s'hauría cregut may, el +rector va sentir córrer pel seu cos estranyas esgarrifanças. Fins va +témer que, ab tot y el seu propòsit d'esperar a peu dret l'embestida +dels feligresos sorruts, ja no lograría, com fins ara, ferse obehir +ab l'amenaça de las eternas penas. Li semblava que d'aquí endevant ja +no 'ls faría tremolar ab els seus renys a peu d'altar, ni 'ls +estemordiría ab las miradas d'indignació, ni 'ls menaría a +l'humilitat per la temença de las divinas iras. Fins alashoras +l'esperit del mal havía surat com indecís per dins de l'ánima +ensopida dels bosquerols; però ara començava a pendre forma, a pendre +vida y colors. Devant per devant de la potestat de Deu, qu'ell +encarnava, s'alçava la potestat de l'infern, encarnada en la mala +dona de l'ermita. Desde aquella hora endevant, els sots ombrívols, +qu'ell volía redimir de totas passadas, fos per la pietat, fos per la +temença, quedarían repartits en dos dominis... el domini de Deu, a la +parroquia... el domini del diable, a Puiggraciós... + +--Mes ¿còm ho haig de fer, Senyor, --exclamava, invocant al cel el + capellá-- pera vèncer el mal esperit y deslliurar de las miserias + de la carn a n'aquestas criaturas desventuradas, arrapadas a la + terra y al pecat? + +Mentrestant, pels curriols y viaranys que menan fins a l'ermita, +començavan a fer tats els bosquerols. Amagantse 'ls uns dels altres, +rondavan per allí com qui fa l'orni, y quan eran a la vora de +l'hostalet se posavan a l'aguayt per entre 'ls pins o 'ls matolls. El +fet era llambregar a la Rodassocas, encara que no més fos de +rellisquentas. N'havían sentit a parlar tant, que pera vèurela 's +dalían; y encara ab un cop no 'n tenían prou y frisavan pera +tornarhi, com si no poguessin arrebassarse del magí la deria de la +barjaula. + +Allò era la tentació eterna de tot Montmany. De día, en la solitut de +las ombrívolas boscurias, joves y vells no rumiavan altra cosa. De +nit, en el silenci de las cambras, plenas de tenebras, tots els homes +se revolcavan pel jaç, somiant ab aquella dona. Ni un instant, per +repòs, se 'ls en anava del pensament l'estranya imatge de la bagaça, +ab aquells cabells rojos com aram, ab aquellas carnaças blancas com +metó, ab aquella pell llentiosa com espurnada de boll daurat. Cosa de +bruixas els semblava que ni 'l sol ni la serena haguessin colrat +aquella cara, aquell coll y aquells braços, com se colran els de +tothom. Però, era tan estrámbula en tot, aquella dona del dimoni!... + +¿No era també prou misteriós que, ab tants improperis com passava y ab + els anys que duya a sobre, encara fes prou patxoca pera fer perdre + la xaveta a pastors y terrassans? ¡Però tenía un mirar, un riure, un + posat, una mena de cosa de tots els diables de l'infern, que no + tenían pas las altras donas del sots! Eran tan negras totas, y tan + lletjas, y tan secas, que la Rodassocas semblava un sol al costat + seu. Ni las moças més jovas y més polidas sabían cossarse com + ella 's cossava, ni remenar el cos com ella 'l movía, ni posarse al + cap, en comptes del caputxot, un mocadoret com el qu'ella duya, tan + petit, petit, y tan cargoladet a la lligada, que per devant deixava + veure tota la clenxa partida, y per derrera las trenas de color + encès. + +No era pas gens estrany, ab tot això, que per l'espessa testa dels +montanyenchs s'hi passejés día y nit la figura blancaça y roja de la +bagaça. Hi havía feixinaire de l'Ensulcida que, quan estava segur de +que no 'l podían veure dins la pineda ni pilers ni llenyatayres, +s'asseya quietó al peu d'una soca y, treyentse la bossa de la faixa, +se posava a comptar els diners, pera veure si 'n tenía prou pera anar +a l'ermita a convidar a la Rodassocas. O de vegadas era un pastor +que, desvetllantse tot d'un plegat del somni de luxuria que 'l +perseguía, encarregava 'l ramat al rabadá, y, agafant d'amagatotis un +anyell o bé un cabrit pera ferne ofrena a la barjaula, s'enfilava +adalerat pel camí de Puiggraciós. + +Talment semblava que tothom hagués perdut l'enteniment y els sentits, +y l'esma de las cosas, y potser fins la salut. Somniosos, muts, +pensatius, anavan capdellant y descapdellant, sense parar, la caboria +carnal que +'ls furgava 'l pensament. Restavan horas y horas sense obrir els + llavis, ab els ulls fixos sense mirar en lloch, cavil·lant y + gemegant fondo, com ensopits per la febre. Era la raja folla que 'ls + enmalaltía, era la tentació, el pecat mortal... Alguns se + persignavan pera esbargirse 'ls mals pensaments y traures del cap + las imatges de nuesa qu'hi ballavan... altres deyan salms, oracions + y parenostres... però la follor que 'ls damnava era més forta que + tot... No podían ferhi més, no podían rompre +'l cèrcol de la carn, no podían desempellegarse de la mala cosa que + tenían arrapada a l'ánima y al cos. + +Quan queyan sobre las clotadas las primeras ombras de la nit, ara +l'un, ara l'altre, eran molts els que s'esquitllavan cap a l'ermita +de Puiggraciós. Envolicats de cap a peus ab las mantas pera no ser +vistos ni coneguts, com una corrúa d'ánimas en pena, donavan voltas y +més voltas, ara devant de l'era, ara devant del barri de l'hostalet, +com si no gosessin a acostarshi. La Rodassocas, que molts cops +s'estava derrera la finestra, no feya més que mofarse de la vergonya +dels bosquerols, y, cada volta que passavan o traspassavan, ella 's +posava la má a la boca y vinga fótxessen y riu que riu... Altras +vegadas cantava cançons estranyas, vingudas de lluny, de lluny, que +ressonavan tristament per las boscurias, entremitj del silenci de la +nit: + +"No manca pas qui 'm coneix y va a avisar a la justicia. Me posan + cadena al coll, no d'or com durli solía, regalada pels galants + per' lluhirla nit y día, sinó de ferro feixuch, del mateix de las + manillas." + +El bover o el llenyatayre que, fent un va-hi-tot, s'arriscava a +atravessar l'era, entrava a l'hostalet de correguda, tot encongit y +confós. Devant de las riallas de la meuca 's trobavan acobardits y no +sabían confegir paraula. Volían enrahonar, però la llengua se 'ls +entortolligava per la boca. Hi havía instants en que haurían volgut +fondres y quasi no haurían pogut dir si s'hagueran estimat més +tornársen o restar allí. Com més moixaynas y festas els feya la +Rodassocas, més torment passavan ells y més angunia sentían. Semblava +que patissin, que +'ls burxessin... Els entrava una mena de desfici estrany, fet de temor + y de vergonya, qu'ara 'ls feya venir esgarrifanças y ara + suhors... ¡Ells no 'n sabían, de riure, ni de fer xangla, ni de dir + acudits, com aquella dona qu'havía nascut al pla y havía viscut a + vila! Ells no 'n sabían... +¡malehitsaga!... de tot allò... y s'avergonyían... y vetaquí que, per + l'avergonyiment, tot el somni de plahers carnals que s'havían forjat + allá, al fons de las boscurias, quasi s'esvanía abans de l'hora, + devant per devant mateix de la bagaça. Ells havían anat a l'hostalet + pera gaudirse y folgar, sense recordarse de qu'eran morts... y 'ls + morts no poden xalarse. El mal esperit de la carn els havía revifat + per una estona... però desseguit tornavan a l'ensopiment dormilega a + que vivían condemnats... Prou treyan vianda y beure, els ermitans, + pera 'ls quins passavan la nit a l'hostalet; prou se desfeya a + festas, la Rodassocas; però ni 'l vi, ni la xefla, ni las + manyagarías, ni 'ls jochs, ni res del món, era capaç de fer néixer + l'alegría en el cor arronsat dels bosquerols. Era la seva disbauxa + una disbauxa silenciosa y trista, sense escándol ni riallas, sense + joya y sense crits, com la d'un aplech de difunts que volguessin fer + platxeria... + +Quan, a las primeras tremolors de l'alba, els qu'havían passat la nit +a l'hostalet, sen tornavan cap a casa, sentían gran defalliment, com +si portessin al cor una vuydor. Però lo estrany era que, aixís com +anavan devallant als sots, altre cop se 'ls apareixía l'imatge de la +bagaça. Boy a mida que s'allunyavan de Puiggraciós, més els +revenía 'l desitj de tornarla a veure, més y més s'encenía 'l somni +de carnals nuesas, y més s'encomanava tothom aquella passa de tristas +luxurias que surava, com un tuf de febre per demunt dels sots... + +## XIII Deu y el dimoni + +El pobre capellá, entretant, passava els set cálzers d'amargura. +Regust de fel y vinagre sentia dins de l'esperit cada vegada que li +arribavan novas de la disbauxa dels bosquerols. Fins plorava molts +cops, plorava a llágrima viva, com si ell tot sol hagués hagut de +purgar els pecats de tots els feligresos junts... com si ell tot sol, +sent ignocent com era, hagués hagut de sentir dins las entranyas tot +el dolor de contrició que pertocava sentir als totxos montanyenchs, +engorronits com bestiolas en l'inmundicia de la carn. + +Mes a voltas ell mateix se refrenava las llágrimas que li venían a +flor d'ulls, per no semblarli potser prou puras. A certas horas +sentía com remordiment dels seus mateixos plors, sobre tot quan li +semblava entreveure que més aviat plorava per la desfeta dels propis +somnis de redemptor que per las culpas y els pecats d'altri. Al +sospitar que podía ser, semblant debilesa humana, la causa de las +sevas afliccions, feya callar en sech els sanglots que li pujavan de +l'ánima, pensant que no eran pas defalliments de cor, ni sospirs de +dona, ni plors de nin, lo qu'en aquells moments li calía, sinó +coratge, fermesa, pera lluytar contra la nissaga endimoniada y +aterrarla ab l'amenaça de las penas que no s'acaban may més. El fet +era vèncer al dimoni de las luxurias, que s'havía ficat al cos dels +bosquerols... y no era pas ab gemechs, ni somiquerías, ni plorallas, +com s'humilía a las potestats de l'infern. + +--¡Cor ben fort, --deya entre sí,-- cor ben fort es lo que 'm cal pera + batre als enemichs de l'ánima! ¡Amenaças de profeta irat, mots + d'execració, sentencias d'apocalipsis, es lo qu'haig de rebotre a + la cara dels bonyeguts feligresos pera arrencarlos a viva força de + las urpas del mal esperit!... + +Y mentres li començavan ja a passar per la memoria antigas formas de +conjuri y esgarrifosas paraulas d'exorcisme, y se li acudían +terribles anatemas y li venía 'l pensament de barrar l'esglesia als +condemnats... tot de sobte va repensarse, rumiant que potser encara +fora hora de fer un derrer esforç de redempció recorrent a la +pietat... Sería la derrera provatura, la derrera... Y, animat per +aquella alenada d'indulgencia, va fer anar altre cop a Puiggraciós, +convidant ab el perdó als ermitans y a la bagaça si venían tots a +penitencia y 's repenedían de bon cor. Mes els de l'ermita varen +tornar a respondre que, com qu'ells no havían fet cap mal, ni havían +robat res, ni havían mort a ningú, no 'ls calía penedirse. + +Allavors va veure ab fonda pena, mossen Llátzer, que no li restava més +remey que l'amenaça, l'imprecació, la prèdica feréstega, prometent +cástichs temporals pera avuy y damnacions eternas pera demá. Hauría +de tornar a fer lo qu'havía fet altras vegadas... esperar el +diumenge, esperar l'hora de la missa... y quan tindría als bosquerols +aplegats y de genolls a terra... allavors sería arribada l'hora de +ferse témer y ferse obehir... Revestit ab l'alba, ab la casulla, ab +tots aquells sagrats ornaments que tenían la virtut de fer acotar el +cap als feligresos, ell se trobaría a peu d'altar, com ministre del +Deu de las justicias... Deixaría passar l'introit... Deixaría passar +l'epístola... deixaría passar l'evangeli... deixaría passar el +credo... y aixís qu'arribaría l'ofertori... se giraría tot d'un +plegat de cara als vehins sorruts y començaría a sermonarlos ab veu +estremidora. De primer els avergonyiría preguntantlos d'un a un si +havían anat a veure a la bagaça... Ja qu'hi anavan sense voler ser +vistos ni coneguts... --¡com si Deu no ho vegés y no ho conegués +tot!-- ell els faría surtir la rojor a las galtas forçantlos a +confessar els pecats devant de tota la gent... +"¡Tu! --cridaría, assenyalant a cadascú ab el dit.-- ¡Tu, xicot gran + de l'Ensulcida! ¿Quánts cops hi has entrat, a l'hostalet de + Puiggraciós? ¿Y tu, hereu de câl Janet? ¿Y vós, Cosme de la + Rovira? ¿Y tu, Bepus de l'Uyá?" Y aixís... un per un, els aniría + anomenant y bescantant a tots, fins a ferlos caure la cara a + troços, devant per devant del propis pares, de las propias donas, + dels propis fills. + +Després d'això vindría 'l reptar als culpats y ferlos avinent que ja +tenían tots el nom escrit en el llibre dels cástichs perdurables. +Si 'l volían esborrar, els calía tota una vida d'esmena y de +contrició. Altrament serían tots damnats, y desde aquell instant ja +podía pronosticarlos totas las calamitats y totas las miserias... la +furia del llamp y el decandiment de las maluras, els badalls de la +fam y la fetor de la febre... després la mort, la mort del cos... +després una altra mort molt més terrible, la mort eterna, la mort del +foch y de l'infern... + +Quan, al diumenge vinent, va arribar l'hora de la missa major, el +capellá feya una cara de tres deus, qu'esferehía de mirar. El seu +front, sempre serè, semblava clapat per núvols de tempesta; els seus +llavis, sempre dolços, semblavan prenyats de malediccions y de +conjurs. Quan, en surtint de la sagristía pera pujar a l'altar, va +toparse de cara ab els feligresos, els ulls li flamejavan d'una +manera espantosa. Sent com era tot bondat y tot amor, apareixía +estranyament trasbalsat, com transfigurat per l'ira. + +El jayo, que feya d'escolá com sempre, va tocar la campaneta, +¡garraninch, ninch, ninch!... y la missa va començar. Els bosquerols + varen agenollarse tot seguit. Ab el cap acotat y tremolosos, ni + gosavan mirarse al capellá de por que no 's tombés de sobte y ab una + mirada no +'ls deixés per sempre estemordits. Per això, quan, després del + introit, va girarse pera dir: El Senyor sía ab vosaltres, tothom va + córrer amatent a abaixar la vista pera no toparse ab els ulls + abrusadors del capellá. ¡Quína feredat mentres llegía l'epístola, + tombat mitj de cantó entre l'altar y els feligresos! No ho semblava + pas, un sacerdot de la lley de gracia, humil, amorós, benigne, ungit + ab la sanch del Christ... Més aviat tenía retirada ab un sacerdot de + l'antiga lley, qu'estés a punt de profetisar la destrucció de la + raça pecadora y el foch del cel pera las comarcas impuras. Els + bosquerols coneixían que la tempesta sagrada estava per esclatar, y + tots sentían esgarrifanças a la pell, com si ja sapiguessin que 'l + cel, ofès, anava a desbotar sobre d'ells las malediccions divinas. + El moment s'acostava, s'acostava... Mancava acabar l'epístola... + després vindría l'evangeli... després el credo... y aixís que + l'ofertori fos arribat... allavors... ¡quína angunia de pensarhi!... + allavors se giraría 'l rector... y ara a la dreta, ara a l'esquerra, + començaría a sentenciarlos a tots entre improperis y renys, com el + Jutge terrible del Derrer Judici... ¡Quína angunia! ¡Quína angunia! + Hi havía homes que feyan estremituts de por. D'altres, ab el revés + de la má, s'aixugavan la suhor de congoixa que 'ls gebrava 'l + front... El moment s'acostava, s'acostava... + +Però veusaquí que, mentres estavan els bosquerols en lo més anguniós +del seu desfici, perquè ja veyan que 'l jayo anava a girar el +missal... de sobte, tot de sobte, se va sentir, en mitj del silenci +de la missa, una remor impensada, una fressa aixeridoya de faldillas, +com d'una dona que entrés a l'esglesia tot rumbejant el cos. Tothom +va tombar el cap de correguda, y grans y xichs van sentir que 'l cor +els feya un salt. + +--¡Llamp de Deu! ¡La Rodassocas! --van mormolar, glaçats, els + bosquerols. Sí: era la bagaça, que 's ficava esglesia endins + després d'haver fet la mitja rialla a n'en Bepus de l'Uyá, al + Cosme de la Rovira, a l'hereu de câl Janet, que s'estavan a la + vora de la porta, mitj agenollats, mitj asseguts. Després ella va + passar per entre 'ls rengles de banchs, remenant unas faldillas de + roba virolada y lluhint un mocadoret al cap, tan repetit, que per + devant se li veya la clenxa partida y per derrera las trenas de + color encès. Va tirar amunt, amunt, fins que, al ser a més de + mitja esglesia, se va aclofar a terra tota desmandada, mitj + badoquejant, mitj somrihent. Els feligresos, com si no +'s poguessin revenir de la sorpresa, semblavan més morts que vius; y, + quan tots varen alçarse a l'acte de girar el missal, els uns se + miravan als altres, entre encuriosits y poruchs, com volguent + dir: "¿Què succehirá? ¿Què deurá passar? ¿Què será de tots + nosaltres?" + +El capellá, entretant, sense haverse adonat enterament de res, +començava a llegir l'evangeli a un cap de l'ara, ab el posat sever de +sempre y mitj abocat sobre 'l missal. Després va redreçarse y va +tornar al mitj de l'altar pera posarse a resar el credo. Va començar +baixet, baixet; però, boy a mida qu'anava mormolant las sagradas +paraulas, més anava alçant la veu, fins que, a l'arribar als mots que +diuhen: Que está assegut a la dreta de Deu el Pare Totpoderós y +d'allí ha de venir a judicar als vius y als morts, el sacerdot quasi +cridava com irat, com si ell mateix fos la Majestat tremenda, que té +las claus del cel y de l'infern... + +Però 'ls bosquerols... ¡vès si es estrany!... ja no tremolavan gens ni +mica. Aixís com fins allavoras havían tingut el cor petit, petit, de +por... sense saber còm ni per què, van sentir tot d'una que començava +a aixamplársels. Ja podía 'l rector girarse tot seguit, ja podía +començar el sermó de las iras quan volgués, qu'ells ja no havían de +témer ni havían d'esborronarse. ¡Ben al revés! ¡Ben al revés! Més +aviat semblava que tots s'haguessin tret un pes de sobre, y fins n'hi +havía que feyan un respir d'alleugeriment boy mirantse a la bagaça, +fervorosos y agrahits, com si de prompte 's trobessin amparats contra +las amenaças de l'altar ab la presencia de la mala fembra. Es que 'ls +feligresos coneixían que 'ls improperis y las malediccions ja no +foran pera ells, sinó pera la Rodassocas, aixís que 'l rector se +n'adonés. Ara l'embestida qu'estava a punt de venir ja no sería entre +ells, tristos bosquerols sense defensa, y 'l capellá, revestit ab els +sagrats ornaments, armat de la potestat divina. Desde aquell punt el +rector se las tindría d'heure ab la bagaça de Puiggraciós, ab aquella +dona resoluda y deseixida qu'ell mateix deya que era 'l mal +esperit. "Però +¿ho es, de debó, el mal esperit?" se preguntavan rumiosos els + bosquerols, sense arribar a esbrinarne la veritat. Ells no podían + saberho pas del cert, perquè al dimoni no més l'havían vist, entre + las ombras de la nit, en imatge de boch banyut o de gat negre, però + en figura de dona no l'havían contemplat may. Però, ben mirat tot, + prou qu'ho devía ser quan tanta temença feya al capellá. Ara, ara + sen trauría l'aygua clara, de tot aquet misteri... Si aquella dona + era 'l mal esperit, ¿quí millor qu'ella pera deslliurarlos de la + tiranía del rector? Ja feya massa temps que durava 'l ser esclaus + d'aquell capellá, que 's valía de la missa, del cálzer, de la patena + y dels ornaments sagrats pera ferlos tremolar y ferse obehir com si + fos el mateix Deu. Ara tot això ja era acabat, perquè la bagaça, el + mal esperit, fora la seva defensa, la seva salvació... + +En tots aquets mals pensaments estavan enfonzats els feligresos, quan +el sacerdot, sever y altívol com l'estatua del Deu ofès, va girarse +de cara al poble pera posarse a fer el sermó: + +--"¡Oh gent desventurada! --va començar clamant.-- ¡Oh gent + desventurada, que no teniu esma pera agenollarvos devant del + Senyor del cel y en teniu pera adorar a la bestia! Resteu + ensopits y sembleu morts quan heu de fer l'obra bona; però + desseguit vos deixondiu y resuciteu pera anar a besar la carn, + pera fer oració als enemichs de Deu..." + +Mes, encara no havía 'l sacerdot acabat de dir aquestas paraulas, quan +tot d'un plegat va adonarse de la meuca, y, assenyalantla ab el dit, +va trencar el fil de la prèdica, preguntant ab veu de tro: + +--¿Quí es, diguèume, quí es, aquella dona d'allí, que gosa presentarse + sense caputxa? ¿Quí es aquesta dona que va a missa ab el cap tan + escarit? ¿Es la Rodassocas? ¿Es la bagaça? ¿Es la mala fembra de + Puiggraciós? ¡Diguèu! ¡Diguèu desseguit! + +Per tot l'ámbit de l'esglesia va regnar un silenci de fossar. Ningú +gosava alenar, ningú gosava alçar els ulls. Però, lo que 's callavan +els bosquerols, prou ho va donar a entendre la bagaça quan, +aixecantse de terra, va estirar el cos, engallada com volguent +dir: "Sí, qu'ho soch." Allavors totas las ánimas negras dels +bosquerols varen fer un bot d'alegría, perquè van creure arribat +l'instant del deslliurament. Semblava que totas s'ajuntessin ab el +mal esperit y l'atiessin a soterrar al capellá. Però 'l capellá +s'aguantava més altívol, més sever, més majestuós que may. + +--¿Es a dir, --seguía dihent-- es a dir que tu ets la dona de damnació + que jo he convidat a penitencia y m'ha respost ab mofas y + mentidas? ¿Es a dir que tu ets la dona del pecat mortal, + qu'enmalalteixes els cossos per'llá hont passas y matas las ánimas + per sempre més? ¿Es a dir que tu ets el diable? ¿Es a dir que tu + ets la carn? + +La meuca, a cada pregunta, anava rebenxinantse, rebenxinantse, tota +dreta, ab el cos enfora y el cap alt, com si volgués desafiar al +sacerdot. Per un cantó feya com si rigués ab mofa, per l'altre com si +anés a urpar al celebrant ab las sevas unglas verinosas de dona +endimoniada. Era talment el mal esperit encarnat, plantant cara a la +potestat de Deu. Fins va semblar qu'anava a donar un pas cap al +presbiteri... Mes alashoras el capellá va llençar un crit espantós, +com si 'l cel s'esquincés de banda a banda. Els ulls li llampegavan +terriblement ab lluhiçors de tempesta apocalíptica, y al mateix temps +alçava 'l braç dret enlayre, enlayre, com si anés a descarregar el +llamp serè de la divina justicia. Era l'exorcista y +l'excomunicador... era 'l sacerdot que vol traure del cos y de +l'ánima del poble als enemichs infernals. + +--¡En nom de Deu el Pare, --deya quasi udolant y dirigintse a la + bagaça,-- en nom de Deu el Pare, que va fer el món de no res... en + nom de Deu el Fill, que 's va deixar matar per redimirnos... en + nom de Deu l'Esperit Sant, que va convertir en llum las + tenebras... jo 't mano, mal esperit, que surtis fòra l'esglesia! + +La bagaça, esdevinguda groga com la cera, va trontollarse tot d'una, +com si la testa li brandés, ferida pel conjur del sacerdot. Semblava +una fera acorralada que no sapigués per hont anar, per hont fugir... +En aquell instant de mortal angoixa va aixecar els ulls envers els +homes qu'havía conegut a l'hostalet, com si demanés per caritat una +engruna de defensa. Va dirigir la vista al Bepus de l'Uyá, però 'l +Bepus de l'Uyá va fer el distret. Va mirar al Cosme de la Rovira, y +el Cosme de la Rovira va acotar el cap. Va llençar una mirada +desesperada a l'hereu de câl Janet, y l'hereu de câl Janet va fer +veure que no ho veya. + +Allavors, la meuca, ab pas trontollós, com si li manqués la terra +sota +'ls peus, va començar a anársen esglesia avall, esglesia avall... Però + encara no havía arribat fins a la porta, quan el capellá li va fer + un crit: + +--¡Repenedeixte! ¡Encara hi ets a temps! + +Però la bagaça no més va girar el cap pera esclafir una rialla de +dimoni: ¡Hi! ¡Hi! ¡Hi! ¡Hi!, y després va surtir al defora, entre +l'esglay de tothom. + +## XIV La missa blanca y la missa negra + +Era 'l diumenge després d'haverse tret del temple a la bagaça a copia +de conjuris y anatemas. Las tremendas paraulas d'excomunió semblava +que, ressonant encara dins del temple, tinguessin estemordit al pobre +jayo, que s'estava a la vora de la porta, mitj arraulit y confós, +entre la fosca enfredorida de las primeras horas matinals. Agafat a +la corda de la campana grossa, que penjava d'un forat de sota 'l +chor, senyalava a missa pausadament: Nanch... nanch... nanch... Com +més anava, més acompassats y cançoners eran els tochs, igual que si +las mans que feyan moure la corda, tremolosas ja de sí, acabessin de +perdre l'habilior... Naaanch... naanch... naaanch... + +Per las afraus y las timberas dels sots las batalladas s'hi +arrossegavan ab gansería, com si no gosessin a enfilarse rostos amunt +ni trucar com sempre a la porta de las casas ensopidas, ab aquella +cançó de cada festa: ¡Baixa, vehí... la missa a ohî... baixa vehí...! +Era tan espessa la boyra, aquella matinada, era tan espessa y +freda... que talment semblava que la gelor humida que surava arreu +hagués glaçat la veu de las campanas. + +El jayo, tan sofert y tot com era, de tant en tant havía de deixar +anar la corda pera fregarse las mans, que se li quedavan +balbas. "¡Bona entrada d'hivern!... --deya entre dents.-- ¡Bona +entrada d'hivern ens do +'l Senyor!..."-- Y, a fi de desentumirse 'ls peus, que també se li + enravenavan a correcuyta, ab prou feynas y dolors donava unas + quantas passas, ara cap a dins de l'esglesia, ara cap a fòra 'l + porxo, ara cap a sota 'l chor. Després, un cop s'havía revingut un + xich, se tornava a posar a tocar ab tant dalit com podía, deturantse + a estonas y parant l'orella de tant en tant pera veure si sentía las + batalladas. Mes, com qu'era tan xaruch y ja sordejava bona cosa, no + arribava a distingir ben bé 'l sò y no sabía del cert si tocava o no + tocava. "¡Válgam Deu de la Creu! Potser no 'm faig sentir..." + barbotejava 'l vell, tot concirós. + +El fet era que, després de tanta estona de senyalar a missa, encara no +havía comparegut cap bosquerol ni bosquerola. "Potser no toco com +cal y no 'm senten els vehins..." tornava a mormolar el jayo. Fins +que, pera surtir de dubtes, va encaminarse cap al defora a +preguntarho a la Mariagna, que, tot y aixafadota com estava, no era +tan dura d'orella com era ell. + +--¿Que no se sent la campana, Mariagna? + +--Jo pla la sento, Joseph. + +--Donchs, allavors... ¿per què no baixan? + +--¡Oh, y que ja es hora de que fossin aquí! + +Y els dos avis se miravan estranyats, sense saber de segur lo que 'ls +passava. + +Mentrestant, el capellá, devant de l'arquimesa de la sagristía, +s'anava revestint pera 'l sacrifici. Com que la matinada era tan +emboyrada y tèrbola, s'havía hagut d'encendre un cap de blandó de +demunt d'un canalobre, a truco de que mossen Llátzer s'hi vegés al +posarse els ornaments. Era un d'aquells días sense auba, que venen +tristos y negres, com una nit qu'anés a derrera d'una altra nit. Pel +finestró aspitllerat que donava al absis no entrava ni una gota de +llum, ni una gota de celistia. Tot era rúfol y fosch. Però, ab tot y +la tristesa que traspuava arreu com suhor de llágrimas, mossen +Llátzer, aquell matí, se trobava animat per la fe més viva, y fins li +corría pels llavis com un somrís triomfal. + +El recort de la victoria guanyada feya vuyt días sobre 'l dimoni de la +carn, li omplía 'l cor de confiança en son poder de sacerdot ungit +per obra y gracia de l'Altíssim. Sentía que portava a dins l'esperit +de Deu, ja que tenía prou virtut pera confondre als enemichs de +l'ánima. May havía conegut com alashoras que, revestit ab els sagrats +ornaments, feya l'ofici de Divina Majestat, ab las tres coronas de +Gloria sobre la testa, ab l'espasa de foch a l'una má y las cadenas a +l'altra pera lligar a las potestats de l'infern. + +Mentres se passava l'alba pel cap, pensava ab aquell espantós conjuri +qu'havía tingut prou força pera aterrar a la bagaça, pera aterrar als +feligresos y... ¿per què no confessarho?... pera aterrarlo a n'ell +mateix, al deixar anar els mots terribles. Havía sigut tan fort el +seu esglay, qu'havía quedat séns esma al cor pera sermonar als +bosquerols y traure de la victoria assolida tot el doll d'ensenyanças +y d'exemples que sen podría haver tret. + +Però lo que no havía sabut fer el derrer diumenge, corprès de por +misteriosa per las propias execracions, ho faría ara tot seguit, +aixís que l'ofertori arribés. + +--¡Ja ho veyeu, germans meus, --els diría;-- ja ho veyeu, còm el + triomf sempre es de Deu, del Senyor de cels y terras, que alçant + un dit ne té prou pera tornar el món al no res! Si aneu pel camí + de Deu, anireu de braçet ab els sants, que triomfan eternament. Si + camineu per la ruta del pecat, els vostres peus mateixos vos durán + a la desfeta y a la mort. El plaher de la carn dura un tancar y + obrir d'ulls, y el goig de Deu dura fins després dels sigles. Sota + la carn hi dorm la malaltía, hi dorm la damnació: ab l'esperit de + Deu hi bategan la salut y la vida eterna. +¡Veníu ab mí 'ls que volgueu viure sempre! Jo us ensenyaré 'l camí de + la llum que may s'apaga... Jo us faré veure l'arbre de la vida, que + no s'esfulla may... + +--¡Missenyor!... --va exclamar en aquell moment una veu mitj apagada, + com d'algú que no gosés a rompre l'exaltació del sacerdot. + +Se va girar mossen Llátzer, y va veure al jayo que venía ab una cara +tota mústiga que feya llástima de mirar. + +--¿Què teniu, Joseph? --va preguntar el capellá ab veu piadosa, veyent + al pobre avi tan marcit. + +--¡Ay, missenyor! ¡No ho sé pas! Jo, trist de mí, prou toco la + campana... però la gent no vol venir. + +--¿No ha baixat encara ningú a missa? + +--Ningú, missenyor, ningú. + +Y, com pera refermar la dita del vellet, derrera d'ell va comparèixer +la Mariagna fent anar el cap ab ayres de condol. + +El rector se va quedar contemplant bona estona als dos vellets, tot +sorprès, tot alarmat, més aviat pels posats de desolació que feyan +que per las paraulas tristas que mormolavan. May com alashoras, may, +se li havían aparentat tan abatuts y al mateix temps tan apesarats. +Ells, que may se trasbalsavan per res del món, ara semblava que 's +consumissin anguniosos. + +--¿Que no veyeu que fa una matinada tan crúa?... Deurán esperar el + derrer moment... --va dir amorós el rector pera donarlos + esperanças.-- Tornèu a senyalar a missa un ratet... ¿sentiu?... y + desprès tocarèu la rematada... Deu no ho vol pas, que pensem mal + abans d'hora, ni que desesperem de lo que té de venir. + +Ple d'humilitat, el jayo se va tornar a posar a estirar la corda ab +tot el dalit que va poder ...Nanch... nanch... nanch... Mentrestant +la vella anava y venía, desficiosa; entrava a l'esglesia, surtía al +defora, mirava cap a l'Uyá, mirava cap a la Rovira, frisant pera +veure l'arribada dels bosquerols. Però entre 'l temps, qu'estava tan +tapat, y lo flaca de vista qu'era ella, per més que llucava amunt y +avall dels caminals, no veya venir a cap criatura nada, a cap ánima +viventa... fins qu'al capdevall, al capdevall, per sota las feixetas +de câl Pugna, li va semblar que s'atansava un escamot de gent. Era +una clapa, a troços blanca, a troços negra, que 's bellugava, que 's +movía, qu'anava marxant, per entre 'ls arbres, sense que 's pogués +veure ben bé lo qu'era. + +Pera hèuren la certesa, l'avia va anar a contarho a n'en Joseph... y, +ab la má fent ventalla sobre 'ls ulls, tots dosets miravan cap al +cingle pera veure si 'n treyan l'aygua clara, de tot allò tan +estrany. + +--Es gent que ve... ¿Fa, Joseph? + +--Pera mí es un ramat, Mariagna. + +--¿Un ramat? ¿Voleu dir?... + +--A mi m'ho sembla... + +Y, mentres els jayos maldavan pera esvanir el dubte que 'ls anguniava, +la clapa bellugosa, com xuclada per un grau del cingle, va +desaparèixer tot d'un plegat, sense deixar rastre ni senyal de si +allò eran bosquerols o eran ovellas. Allavoras els dos vellets varen +acabar de perdre la paciencia. Tan resignats y quietons com eran de +costum, aquell diumenge feyan cara d'amohinats y concirosos, lo +mateix que si tinguessin por d'alguna cosa negra qu'hagués de +succehir. Com ánimas en pena, anavan fent camins de la sagristía a +l'esglesia, de l'esglesia al cementiri, del cementiri als +caminals... + +--Repapiejan, els pobres vells... repapiejan... --deya entre dents + mossen Llátzer. + +Però, al cap y a la fi, el posat intranquil dels jayos va acabar per +ferli angunia, perqué, acostumat com estava a vèurels sempre tan +confiats, sense posarse per res cap pedra al fetge, no sen sabía +avenir, de trobarlos ara tan plens de neguit. Mes la pitjor pena y el +pitjor dolor varen ser quan el sacerdot va conèixer qu'ell també +s'encomenava +'l desfici dels sirvents. + +--¿Y si no baixessin?... --començava a pensar mitj esferehit.-- ¿Si + abandonessin l'esglesia pera sempre més?... ¿Si no volguessin més + missa ni sagraments?... + +Va passar un quart, va passar mitja hora, ne va pasar una... y res. El +capellá, revestit de cap a peus y plantat de tant temps devant de +l'arquimesa, a la fi va agafar el cálzer y, ab ayres resoluts, va +surtir cap a l'altar. Al posar els peus al presbiteri, no 's va poder +estar de llençar una mirada a la nau pera veure si havía comparegut +cap feligrès escadusser; però, com que las ombras s'apilavan feixugas +per tot el temple, no va distingir enterament res. Solament pel +silenci de tomba que regnava 's coneixía que dins d'aquella foscuria +no hi alenava ningú. + +El día, en compte d'alçarse, s'anava tapant, tapant. Ni la mica de +claror glaçada que s'escorría pels finestrals, ni las llumenetas +tremolosas dels ciris que parpallejavan a l'altar, eran prou pera +esbargir las tenebras que s'escampavan arreu. No més els llums de la +credença feyan com una boyrina lluminosa a l'una banda y altra del +Sagrari; y, en quan a las dúas palmatorias de sota Sant Pau, ab prou +feynas feyan lluhir una mica l'espasa de l'apòstol rebassut. Lo demés +tot eran tenebras y espessor de llims... + +Ab el cor vessant de dol, mossen Llátzer palpava per sota l'ara, +mentres deixava 'l cálzer y treya la bossa y regirava 'l missal. La +tristesa inconsolable d'aquell día de foscuria se li ficava a glops +dintre de l'ánima, com si volgués ofegarla en sa +negror. "¡Sol! --barbotejava, plorós.-- ¡M'han deixat sol!" Y tan +contorbat estava per la tribulació, que ni esma tenía pera anar +seguint las cerimonias ni pera recordarse de las paraulas de la +missa. Ell prou feya esforços pera asserenarse y aixecar l'esperit a +Deu... Però cada pas del sacrifici era pera 'l pobre capellá una +punyida nova y un clau nou. + +El primer cop que 's va girar de cara a la porta de l'esglesia pera +dir El Senyor sía ab vosaltres, va semblar que 'l cor se li feya +troços al veure que la salutació d'amor ressonava en la +soletat... ¡El Senyor sía ab vosaltres... y els banchs eran vuyts, +tots vuyts!... "Però ¿ahont sou, oh condemnats +feligresos? --preguntava entre dents el sacerdot.-- +¿Ahont sou, que fugiu de la benedicció del cel?" Y, com si fos una + resposta misteriosa, tot d'un plegat va sentir una veu llunyana que + li revelava 'l siti de damnació ahont els bosquerols s'aplegavan en + aquell instant. + +...En compte d'encaminarse, com sempre, a la parroquia, s'havían + enfilat cap al cim de Puiggraciós. Las donas prou volían devallar, + com de costum, al sot de l'esglesia pera anar a missa, segons + manava la veu de la campana... però els homes els havían privat de + posarhi els peus. "No hi baixessiu pas: ¿sentiu? --els deyan + mirantlas de fit a fit.-- Si voleu missa, anèu a Sant Segimon, + anèu a l'Ametlla, o a Bertí, o al Figueró... Però, a la parroquia, + de cap manera..." + +Y allavoras, vulguis no vulguis, las caputxas blancas havían pres, per +entre la boyra, el camí de las esglesias vehinas, mentres per la seva +banda, els homes, envolicats ab las mantas, trescavan rostos amunt +fins a dalt de Puiggraciós. + +¡Ab quína claretat més espantosa ho anava veyent tot el capellá! A la + mateixa hora que començava a baix la missa blanca, voltada de + soletat, començava a dalt la missa negra, acompanyada de + generació... + +Com si tingués el do de veure las cosas llunyas y amagadas, al +sacerdot, desde l'ara de l'altar, se li ofería devant dels seus ulls +mateixos l'espectacle estrany que 's representava dins l'ermita. Veya +las cambras fumadas de l'hostalet totas plenas de gent y +resplandors... y li semblava qu'eran la nau y el presbiteri d'aquell +temple del pecat, ahont s'hi celebrava la festa del dimoni. La llar, +tota encesa, ab bon espetech de foch de garbons, se li apareixía com +l'altar major de l'infern, guarnit de tions y de flamas +qu'il·luminavan sinistrament las parets negras de l'hostal y las +caras torradas dels bosquerols. Devant de l'altar de foch, a tall de +Sant Patró venerat, se li aparentava 'l mal esperit, encarnat en la +bagaça. Allí, mitj deixada anar sobre l'escon, se destacava la +Rodassocas com en un trono triomfal, lluhint las trenas de color +encès y el coll y els braços y el pit de carn blancaça. Tot al +voltant, hi rondavan anguniosos, com devots que no gosessin arribar a +l'altar, l'hereu de câl Janet, el xicot de l'Ensulcida, el Bepus de +l'Uyá, tota aquella mústiga jovenalla, corsecada de luxuria y de +tristor... + +Com esferehit per aquella aparició sacrílega, el capellá tancava 'ls +ulls pera no vèurela; però 'l fantasma de l'ermita era perfidiós, y +el va anar perseguint mentres va durar la missa. Quan va ser a la +consagració, també va semblar que se li apareixían els oficiants de +la missa negra que se celebrava a Puiggraciós. Eran l'ermitá y +l'ermitana, els dos vells mitj salmayres, mitj bruixots, qu'anavan y +venían per las taulas de l'hostal, boy servint vianda y beure als +feligresos o portant recados a la bagaça de part dels terrassans, +llenyatayres o pastors. Venían a ser com capellans de l'infern que +fessin arribar fins al dimoni las lletanías del pecat mortal. + +Mossén Llátzer s'anava afinant, afinant de congoixa, com si s'hagués +de morir. Al ser a llegir las derreras oracions, ab prou feynas podía +arribar a dir un mot ni a aguantarse devant l'ara. Després se va +girar, com de costum, pera donar comiat als feligresos; però a l'anar +a dir las sagradas paraulas: Anèusen: la missa s'ha acabat, se va +repensar de sobte, no deixant surtir aquells mots que semblava que +fessin coro ab la befa impía dels bosquerols. Allavors va resar ab +veu tremolosa el derrer evangeli, y després va agafar el cálzer pera +tornar a la sagristía. Però estava tan adolorit, tan trasbalsat, +havía hagut de fer tants esforços pera acabar el sacrifici, qu'al +baixar els dos grahons de l'altar va sentir que las camas se li +segavan, que 'l pensament li fugía, y, després de trontollar un +instant, va rodolar per terra com ferit de mort. + +El cálzer va anar per'quí, els corporals per'llá, la patena un bon +troç lluny... Els jayos hi varen córrer pera +assistirlo: "¡Missenyor! +¡Missenyor!" Però, com que l'esglesia era tan fosca, no veyan ben bé + ahont havían de posar els peus pera no trepitjar al sacerdot. + Ademés... per'llí terra hi havía escampat el sagrat servey de missa, + y els esborronava de pensar qu'ab las sevas mans profanas podían + tocar la copa del cálzer, o els dintres dels corporals, o bé 'l fons + de la patena... Però, a la fi, vencent el sagrat terror, van + acostarse, van estirar el braç per dins de l'ombra, van palpar la + casulla... + +--¡Missenyor! ¡Missenyor! --exclamavan. + +--¡Missenyor! --repetían.-- ¡Missenyor! + +Però 'l capellá no tornava en sí. + +## XV Días negres + +Pels seus passos comptats havía vingut l'hivern, ab tot el seu seguici +de días curts, de sol esgroguehit, de cels endolats y plujas +cançoneras. + +De trist, l'hivern, ho es a tot arreu, però enlloch del món s'hi troba +tant com allí als sots, ja de sí feréstechs y ombrívols. El día que, +a tall de negra filagarsa, s'estiragassava algun núvol sobre 'l troç +de cel estès entre 'l cèrcol de molas y cimals, ja podían dir els +bosquerols: Deu mos ajut, perquè la fosca s'eternisava pels sots, com +si s'hi trobés bé, per'llí aclofada... En aquellas horas de tenebra, +llargas com días sense pa, la gent anava a las palpentas per las +casas, perquè, encara qu'encenguessin llum, ni 'ls gresols ni las +llantias feyan prou claror pera que las donas s'hi vegessin a +feynejar per las cambras, a pujar a las golfas o a devallar als +cellerets. + +Hi havía días que talment semblava que 'ls sots, tot y sent tan +fondos, s'haguessin acabat d'ensorrar fins al mateix cor de la terra +y qu'allavors els bosquerols visquessin entre l'espessor dels llims. + +Però lo pitjor era encara quan, després de las foscas anguniosas, +venían els días d'aygua, que no s'acaban may més. De vegadas era una +pluja seguida, perfidiosa, però quieta, d'aquellas que, sense fer +soroll, estovan marges y parets y amaran la terra fins a las +entranyas. Altres cops era un xáfech desenfrenat que feya anar els +fays embutits d'aygua y omplía 'ls torrents de gom a gom. Semblava +que l'ayguat, tot se n'ho havía d'endur; y, com si no 'n tingués +encara prou de negar hortets y feixas, esllaviçava 'ls marges, els +pendiços, y dels camins en feya xaragalls. + +¡En voleu, allavors, de gemechs y crits d'angunia! ¡En voleu de + llágrimas y planys pels casalots! Ab els camins tous, ab els camps + enllacats, ab las terras ensulcidas, els bosquerols se trobavan + sitiats dintre de casa y amenaçats per la fam. Volían menjar... y no + podían surtir al defora ni arribar a l'hort a cullir vianda. + Mancava 'l pa a la panera... y no podían baixar al molí. + +--¡Es per la mala fembra, --deyan las donas-- es per la mala fembra de + Puiggraciós, que Deu mos castiga aixís! + +--¡Són las malediccions de la parroquia, --mormolavan els homes-- lo + que desencadena aquets flagells! + +Y com que 'ls xáfechs may paravan, y plou que plou, y plou que plou... +encara venían més tribulacions y més tragedias, perquè ara l'aygua +descalçava els ratats fonaments de las casas, ara pudría 'ls caps de +viga, ara feya plorar las goteras per'quí, per'llá. L'un día tot era +"¡Veníu, veníu!" perquè s'ensorrava la teulada del corral... L'altre + tot era "¡Corrèu, cuytèu!" perquè l'aygua 's ficava pel barri y + se n'entrava al celleret... Ab la mort a dins de l'ánima, la gent + corría a apuntalar els sostres que feyan moviment o a tapar forats + y escletxas ab manats de palla, ab pellingots... + +--¡La nostra hora es arribada! --clamavan las donas, esporuguidas. + +Y els homes responían ab veu ronca: + +--¡Mal llamp de Deu com no morim tots a l'acte, qu'aixís acabaríam de + patir! + +Però ja podían resar, ja podían malehir... l'aygua no s'aturava ni ab +renechs ni ab parenostres. Dali que dali, dali que dali, anava cayent +del cel sense parar, las unas vegadas a bots y a barrals, com si +hagués de finar el món... altres cops tot a pleret, a pleret, com si, +afadigada y tot de caure, no portés mica de pressa, ni se n'hagués de +deixar fins al día del judici. Aixís s'allargavan, aquell hivern, las +horas emplujadas; aixís venían els días negres derrera dels días +negres... fins qu'un matí, per demunt de las feixas de l'Uyá, el sol +va treure 'l cap de mica en mica... Però ¡quín sol va ser aquell més +mústich y pansit! Semblava mentida que la llum del món pogués fer +aquella cara de malalt y llençar aquellas ulladas d'agonia! + +Tot seguit els sots se varen tenyir d'una claror entre cendrosa y +groga, que feya pensar ab la mort... + +Els dos avis de la rectoría també varen passar els set cálzers +d'amargura, en tota aquella tongada de llástimas y condols. Sols y +verns en la tribulació, sense consol ni ajuda de criatura viventa, hi +va haver cops que de bona gana haurían donat l'ánima per mor de Deu. + +Tan xaruchs, xaruchs, com eran, s'havían hagut tots dosets de defensar +contra l'aygua traydorota, qu'a lo millor se ficava pels junts de las +teulas y pels resquicis de las oberturas. Pera no deixarse sorpendre +per l'enemich, anavan com furons de l'una banda a l'altra, vigilant +portas, finestras y forats, y's rellevavan de nit y día per por de +caure rendits de cansament. Mentres la jaya vetllava, el jayo +trencava 'l sòn; y, quan se trobavan els dos vellets a l'hora de +rellevarse, "¡Valgans Deu de la creu!", deya, tot gemegant, l'avi; y +allavors l'avia responía: "¡Que per sempre 'ns valgui, amen!" +Aquellas pregarias eran com mots de salutació ab que 'ls dos vells se +donavan coratge entremitj de la congoixa y la solitut. + +Però, de totas las penas que passavan, la que 'ls aturdía més eran las +goteras, que, com més anava, més regalavan de per tot arreu. ¡Allò sí +qu'era un desfici y un neguit! No hi ha pas res al món que fassi +tanta angunia com sentir las goteras fent toch, tach, entre la +fosca... + +Hi havía nits que, rendida de fadiga, la jaya 's deixava anar demunt +del jaç, y encara no havía tingut temps d'aclucar l'ull que ja li +començavan a caure gotas a sobre 'l cap. "¡Deu meu, Senyor, +assistíume!", clamava la pobra vella, tot aixecantse. Y, mentres +s'encaminava al passadiç ab el llumet a la má, s'aturava tot d'una al +peu de la porta, perquè li semblava sentir que també queyan gotas +dins del recambró. Y, com qu'al recambró hi havía desada la pobresa +de la roba, corría a trèurela del caixabanch, per por de que 's +mullés, de que 's florís. Allavors penjava +'l llum d'una estaca y 's posava a arramassar las peças... Però, aixís + que tenía la robeta als braços pera traginarla a un altre lloch, + s'adonava tot d'un plegat de que també plovía a la porxada... y, com + qu'allí hi tenían la mica de mestall per l'any, la dona ja no sabía + per quín cap girarse ni lo que calía salvar primer. ¡Allò era un + matament... una congoixa, semblant a l'agonía de la mort! + +Després, quan el temps se va alçar un xich, semblava que, tant el jayo +com la jaya, també s'haurían hagut de revifar una mica... però no. +Per una banda, aquell sol esgroguehit els omplía de tristesa +l'ánima... y, després, may els mancavan trifulgas novas y flagells +nous. Quan no eran las calamitats del temps, eran altras penas y +caborias. ¡Pobres avis! Com més vells se feyan, més cambiavan de +taranná. Aixís com abans no 's trasbalsavan per res del món, ara 's +tornavan corcons y neguitosos, com si un rosech els consumís. Per la +manera com se morfonían y frisavan, planyentse y somicant d'un cap de +día a l'altre, semblavan ánimas penadas per manca d'oracions... + +No feyan més que doldres de que las ayguas ho havían malmès tot y de +que ells ja no tenían esma pera apariarho. Per això anavan y venían a +totas horas com esperits follets, mormolantse l'un a l'altre, a cau +d'orella, misteriosas paraulas de temor. + +El jayo exclamava, tot baixet: + +--¿Què dirá quan vegi tot això? + +Y la vella responía, concirosa: + +--¡Pobres de nosaltres! ¿Què dirá? + +Y escoparrendits, confosos, tots dos miravan al defora, y veyan que +las ayguas se n'havían endut torrent avall el troç de jardí de l'hort +y que las voras dels caminals tornavan a omplirse d'un herbey orat, y +que las creus del cementiri jeyan entre las malvas, decantadas pel +xáfech y pel vent. Però l'esglay gros va ser quan, al tornar a entrar +a l'esglesia, varen veure la miseria que regnava per allí dins. +L'aygua havía entrat per sota la porta, deixant las llosas +encatifadas de llot; la floridura s'havía tornat a apoderar dels +vestits de sants y santas, y las aranyas teixían altra volta per las +coronisas dels altars. ¡Quín rau-rau va ser pera 'ls jayos contemplar +aquella inmundicia! Se sentían com culpables y avergonyits de ser tan +vells y de no veures ab prou cor pera aconduhir aquell devastall. + +Per això may callavan exclamant: + +--¿Què dirá missenyor al veure aquesta poca condicia? ¿Què dirá al + contemplar això? + +Y quan va baixar de la cambra el capellá, trasposat, groch, envellit, +com si li haguessin tirat els anys assobre a carretadas, els jayos +semblava que s'amaguessin, com volentse fondre terra endins. + +Va ser devant del trágich espectacle dels cels esmortuhits y dels días +rúfols que li va tocar a mossen Llátzer tornar a obrir els ulls a la +vida, després de las setmanas de febre y de desvari qu'havía passat +retut al llit. ¡Que desolat, que trist, que deixat de la má de Deu, +ho tornava a trobar tot! + +Sinistrament il·luminat per aquell sol esgroguehit y cendrós, may se +li havía aparegut tan funerari com allavoras el cèrcol de montanyas +negras ahont vivía aparedat. En comptes de tornar a néixer a la llum +del món, li semblava que, lo que feya, no més era cambiar de +sepultura. Aixís com fins allavoras havía estat enterrat al fons d'un +llit, d'aquí endevant tornaría a tenir per tomba, la negror dels +sots. Sa tornada a l'existencia estranya d'home enterrat de viu en +viu se li apareixía com la pena més esgarrifosa y al mateix temps com +la senyal tremenda de que encara no havía complert el cástich dictat +per la divinal sentencia. Ell, que ja s'havía imaginat la benhauransa +de no haver de veure més aquellas esquerpas fondaladas ni aquells +tous d'ombra espessa del fons de las boscurias... ell, que ja somiava +no tornar a sentir parlar d'aquells homes dormilegas que covan la +maldat sota la sòn y que, enllepolits pel dimoni de la carn, +abandonan la missa y els sagraments... ell, que ja entreveya +l'estrella lluminosa qu'anunciava la fi del seu calvari... ell, que +ja se sentía quasi esbandit del pecat d'un día y pensava anar a +gaudir las misericordias celestials... ¡se trobava altra vegada +presoner de l'ombra y encadenat al peu dels cingles y els turons! + +Pera endolcir un xich el cástich de tornar a la vida a que 's veya +condemnat, no trobava més consol que ferse venir a la memoria tot lo +qu'havía vist com entre somnis en aquellas horas de febre en que ja +li semblava ser de l'altre món. Ab els ulls cluchs y la testa alta, +com aquell qu'assaboreix una visió agradosa ab el pensament... ¡ab +quína delicia no tornava a contemplar els fúnebres fantasmas que li +havían ballat devant del llit per entre las boyras del desvari! + +...Primer veya una gran foscuria, una negror fonda, fonda, com la que + deuhen veure 'ls difunts dins dels enterraments en que reposan. + Però vetaquí que tot de sobte van començar a bellugarse sobre + aquell món del no res unas llumenetas com espurnas qu'acabavan de + fer més espessa la fosquetat. Eran uns llumets tremolosos + qu'anavan y venían, pujavan y baixavan, s'amagavan y tornavan a + surtir, fent sempre ballarugas devant dels ulls... "¡Calla! Això + es que soch mort... --deya allavoras:-- mort y enterrat... y + aquestas llumenetas deuhen ser els fochs follets que saltironan + pel cementiri." Però desseguida replicava: "No, això no pot pas + ser; perquè, si fos colgat al fossar, no sentiría, com ara sento, + que va plovent sobre meu..." Y de que rebía la pluja no podía pas + dubtarne... Una per una, haguera pogut comptar las gotas que 'm + queyan demunt del cap. Mes ¿què deuría passar allavoras que 'ls + llumets anavan venint, venint, com si volguessin tocarme? Tant y + tant se varen atansar que vaig veure que no eran pas fochs + follets. Eran gresols, els gresols que duyan a la má 'ls jayos + pera venirme a assistir. De primer no vaig entendre ben bé lo que + feyan forfollant pel llit y regirant el tapall; però després ja + començava a capir que lo que volían era agafar entre tots dos las + voras del llençol pera mudarme de seti... Lo que no arribava a + endevinar era si 'm treyan d'allí pera lliurarme dels degotalls + que 'm queyan a demunt, o bé... si tant mateix m'havía arribat la + derrera hora y m'havían d'enterrar, y els avis ja 'm duyan cap al + sot, sostingut per las puntas del suhari. Allò, sí, que may ho + vaig entendre, may... + +Y aixís, assegut a l'entrada de la rectoría, anava fent memoria, +mossen Llátzer, de las sevas caborias de malalt, com si volgués +surgir ab el pensament retalls de somni y llencas de desvari... quan, +tot de sobte, va semblar que 's desvetllés de las visions de la tomba +pera pensar en las cosas d'aquet món. Ab una veu entelada y tremolosa +que trasparentava la debilesa de l'esperit, va cridar als jayos: + +--¡Joseph, Mariagna, veníu! Dèume un xich d'ayre. Ajudèume a alçar... + que surtirèm al defora... Vull veure l'esglesia, vull veure 'l + jardinet... + +Al sentir aquets mots, va semblar que als avis se 'ls glaçava l'ánima. +El vell va mirar a la vella, com exclamant silenciosament: "¡Ja es +arribat el moment que tant temíam!" Y la vella movía 'l cap, com +volguent dir: "¡Ay, pobres de nosaltres! ¿Què dirá quan vegi aquella +desolació?" + +Y mentres, l'un a un costat y l'altra a l'altre, anavan caminant y +sostenint al capellá, pensavan anguniosos. "Ara, ara... se n'adonará +y fará una exclamació de pena." + +Perquè no eran pas renys, lo que temían els jayos, de mossen Llátzer, +sinó aquellas paraulas de dolça planyença que gastava tot sovint y +qu'encara sembla que fassin més mal al cor. + +Quan mossen Llátzer va ser al defora y va alçar el cap envers el +cèrcol de turons y cingles que 'l tenían enrotllat per tot arreu, va +sentir al cor un gust de fel y vinagre, com no l'havía sentit may, ni +en las horas de major dolor. + +Ab aquell sol esgroguehit qu'il·luminava la terra ab claror tremolenca +y llagrimosa com la d'un flam de funeral, els sots semblavan el +reyalme de l'eterna quietut al derrer día del món. Arreu surava un +silenci de sepulcre que deixava el cor glaçat. El gebre entumía la +frisor de las arbredas, la gelada aturava 'l pas dels reguerols. No +s'ohía ni un respir ni una alenada, ni un crit de bestia, ni un +xiu-xiu d'oreig... Tot callava com si la vida s'hagués parat, com si +las cosas del cel y de la terra estessin a punt d'esvanirse per +sempre més. Fins las pobras casas mitj enrunadas que s'escampavan pel +sot, feyan un posat com si patissin, com si estessin malaltas, o +potser a punt de morir. A l'Uyá, els vents havían torçat la xemeneya +de la cuyna baixa y decantat la torratjeta de sobre 'l trull, y +l'edifici semblava qu'anés de tort. A câl Pere Mestre, l'empenta de +l'aygua havía esbotzat la llenca de mur que corría de la porta al +finestró del corral; y, ab aquella gran boca oberta, la casa tenía +l'ayre de fer el derrer badall de l'agonía. A cân Pugna, qu'havían +hagut d'apuntalar per part de fòra arrambant a las parets cayrats y +vigas, apareixía com un casalot coix, que de tan ranco anés ab +croças. Las tapias corcadas de Romaní, que de tan decantadas ja feya +anys que semblava que pesessin figas, ara s'havían desplomat un bon +xich més y estavan leri-reri si van o no van de trompis rostos +avall... + +Mossen Llátzer se va posar las mans devant dels ulls pera no veure +semblant desolació. + +--¡Això es la mort! --deya entre sí.-- ¡Això es la mort, que 'm va + voltant per tots cantons! ¡Això es la mort, que 'm fa bavarotas, + que s'acosta com si 'm volgués tocar, però sense arribarme may á + posar la má al demunt! Se moren els camps, se moren las casas... + tot se mor menos jo, que, trist, me migro anyorant la pau + eterna... Las casas arribarán a caure a engrunas... Mancada de + xopluch, vindrá un día en que la gent dels sots haurá de cercar + refugi dins las baumas, esperant la derrera hora... Després tot se + convertirá en un fossar inmens, en un cementiri sense fitas... y + jo... jo encara restaré vivent, com si Deu me designés pera + vetllar la sòn dels morts... + +Però 's va deturar de sobte 'l capellá mentres feya tan negres +pensaments, perquè, baixant els ulls a terra, va quedar sorprès y +corglaçat a la vista del jardí. A l'adonarse del devastall d'aquell +bocí de terra, un temps florit y ara arrasat... va semblar qu'anava a +obrir la boca pera llençar un gran sospir qu'exhalés el seu condol. +Els jayos ja abaixavan el cap com si per endevant s'avergonyissin de +la paraula planyívola qu'anavan a sentir; mes el capellá, pera no fer +pena als seus sirvents, va ofegar el plany a dins del cor y va passar +de llarch, llençant no més una mirada trista cap a n'aquells indrets +mortuoris qu'ell havía resucitat ab son amor. + +Va donar després unas quantas passas més amunt, sempre anant cap a la +esglesia; y a l'arribar als xiprers del cementiri va veure, ab dolor +de l'ánima, que per las voras dels caminals tornava a créixer +l'herbey ab més saba, ab més orgull que may. "Ara sí, que no 's +podrá estar de queixarse...", varen pensar els avis ab temor; mes el +capellá, silenciós sempre, va passar tancant els ulls com pera no +veure la miseria que 'l voltava. + +Al cap y a la fi varen arribar al peu de l'esglesia. Varen empènyer la +porta, y tot d'un plegat se 'ls va presentar a devant tota la +desolació que regnava al lloch sagrat... crostas de floridura pels +vestits de sants y santas, cortinatges de terenyinas per coronisas y +ninxos dels altars, una catifa de fanch estesa a terra, broça y runa +per tot arreu... Allavoras la pena del rector va esclatar tota +plegada, mentres venía als avis una suhor freda, una angunia, un +tremolor... + +--¡Prou, Senyor Deu meu! --clamava mossen Llátzer.-- ¡Prou! ¡No 'm + castiguèu mès, que ja reconech vostre poder infinit! + +Y després, girantse a ne 'ls jayos y senyalantlos ab la má la +calamitat qu'omplía 'l temple, va preguntarlos ab gran tristesa: + +--Però ¿qu'es això? ¡Diguèume! ¿Qu'es tot això? + +Mes els avis, en compte de respondre, van començar a somicar, mentres +las llágrimas els corrían cara avall. + +--¿Que plorèu? --va preguntar el capellá al jayo. + +--Sí, que ploro, --va fer el vell. + +--Però ¿per què? Diguèu per què... + +--Perquè ja no tinch força, missenyor. + +--¿Y vós, Mariagna, Mariagna...! + +--Perquè no som bons per' res. + +--¡Oh! ¡Pobres avis! ¡No diguèu pas més això! --exclamava, enternit, + el capellá.-- ¡No diguèu pas més aixó, que 'm feu l'ánima a + bocins. + +Y aterrat, retut, ab el cap amagat entre las mans, el sacerdot +rumiava, ab esgarrifanças entre pell y òs, que la soletat mortuoria +que somiava suara encara no era tan ferotge com la que veya venir en +aquell moment. Els jayos també estavan a punt d'abandonarlo, se 'ls +acabavan las forças, se morirían qualsevol instant... y ell, sol y +vern, desamparat, hauría d'anar sense esma, com una ombra vagarosa, +pels sots dels morts... + +## XVI Udols de la nit + +De cap manera podía mossen Llátzer ablanir dins del seu cor el dolor +viu que li feya l'allunyament dels feligresos sorruts. ¡Haver +abandonat l'esglesia, els grans perversos! ¡Haver deixat la parroquia +y son pastor! ¡Haver aborrit la Missa y els Sagraments! Ni en las +estonas de conversa ab els dos jayos, ni en las llargas horas de reso +quotidiá, ni al mateix peu de l'ara santa, podía esbargirse del +pensament aquell sinistre recort dels bosquerols, que 'l torturava a +tot hora. + +--¡Quína befa més sacrílega! --deya entre sí.-- ¡Quín escarnot més + crudel! + +Y, ab aquesta deria dins del cap, passava las horas rumía que rumía, +dançantli sempre per devant dels ulls la sombra de la bagaça, o la +dels ermitans de Puiggraciós, o de la jovenalla luxuriosa y trista +que convertía l'ermita en un bordell, o la dels vells xaruchs de las +clotadas, bonyeguts d'ánima y nafrats de cos. Fins devegadas sentía +com una mena de vergonya de veure que 'l seu esperit, qu'un temps +tenía alas pera volar fins als cims lluminosos de la divina +contemplació, ara 's trobava engorronit com una bestioleta de la +terra que no pot alçar el cap d'entre la pols. ¡Quína angunia li +feya, a certs moments, sentirse l'ánima encadenada a la mesquinesa de +semblants cavil·lacions! + +--Després de no haver sabut redimir als esquerps + montanyenchs, --deya 'l rector ab amargura-- no més me manca que + restar presoner de la miseria d'esperit que 's respira en aquets + sots! ¡Oh, Senyor! ¡Jo sento rencunias y voldría sentir pietat! En + comptes d'ira per això que 'm volta, jo voldría sentir amor! + +Però, per més esforços d'ánima que feya, no podía endolcir el fel que +li vessava del pit. Ell hauría volgut ser com aquell pare amorós que, +com més desenganys té del seu fill, més pel fill se desentranya. Però +a n'ell li semblava que no tenía prou cor pera tanta caritat... Els +agravis y las befas que per sota má, y com vingudas de quí sap ahont, +rebía tot sovint dels feligresos, en comptes d'apellarli las feridas +vellas, encara las hi enverinavan més. + +Y aquella gent de las boscurias tristas no hi planyían pas res pera +renovarli las llagas y pera ferlo pertenir. En bona fe que quasi bé +ja no sabían quína malesa empescarse, en el silenci de la nit, a +truco de mofar al rector y als vells sirvents. Uns cops, ja entrada +la fosca, enviavan un bordegaç que s'enfilés al cloquer y amagués el +batall de la campana, y aixís el jayo no pogués tocar a missa +l'endemá. Una nit cavavan un sot al mitj d'un caminal, y després el +cobrían d'herba y broça pera veure si 'ls de la rectoría 's +descuydavan y s'estimbavan a dins. Una altra nit anavan a enjegar +l'aygua del bassal de las vimeteras, y la giravan tot d'un plegat cap +a la rectoría pera que l'hortet se 'ls negués y no poguessin cullir +vianda. + +Cada maldat d'aquellas era una altra espasa de dolor que 's clavava en +el cor de mossen Llátzer. Y no era pas el mateix mal que li feyan lo +que li dolía més, sinó la tirria cega qu'aquellas malifetas +designavan. +¡Sent, com ell era, tot exaltació y esplay, se las havía d'heure ab + las més negras de las traydorías! ¡Sent, com era, tot amor, havía + hagut d'anar a raure a mans de l' odi més ferotge! + +--Però ¿quín mal els he fet? --exclamava a voltas.-- ¿Quín mal els he + fet, com no sigui volerlos tornar a la vida y volerlos curar las + llagas del pecat? + +Altras vegadas rumiava que potser encara hi hauría remey si fes un +derrer sacrifici, una derrera provatura. Pensava que lo que calía era +enfilarse a Puiggraciós, quan tothom hi sigués aplegat per fer +platxeria. Allí 's presentaría ell devant dels terrassans y pastors, +dels pilers y llenyatayres; devant dels mateixos ermitans, devant de +la mateixa Rodassocas... Allí 'ls predicaría ab tot fervor, fins a +enternirlos, fins a tocarlos al viu de l'ánima, fins a ferlos trencar +el plor... Allavors li semblava que sabría trobar aquell doll de +paraulas dolças que no havía trobat +may... "¡Germans! ¡Germanets! --els diría.-- Jo us haig de salvar, +encara que no volgueu. Me feu pietat perquè, sense saberho, sou +ceguets de neixement... Però jo he vingut pera obrirvos els ulls al +resplandor de cels y terras... Me feu pietat perquè teniu el cor tot +encongit y mústich; mes jo us el obriré a l'alegría y a la +germanor." + +Però després se repensava y deya: "¡No! Jo no ho puch fer, d'anarlos +a trobar... Jo soch el pastor, el sacerdot, l'ungit per Deu... Jo +faig l'ofici de Majestat divina... Són ells qu'han de venir a +penitencia... Són ells qu'han d'acotar el cap fins a cobrírsel de +pols..." Y, encara no havía acabat de rumiar això, quan altra vegada +tornava a mudar de pensament, tot recordantse dels actes d'humilitat +que feya 'l Christ pera dur el perdó y la pau als homes. "¿No era +Ell --exclamava-- qui surtía al pas dels pecadors pera trèurels las +taras de la culpa? ¿No era Ell qui s'entregava als mateixos butxins +que l'havían de martiritzar y dur al sacrifici?" + +En aquet etern teixir y desteixir del dubte, que migra las ánimas y +decandeix els cossos, a mossen Llátzer se li escolavan per complert +tots els instants de la vida... + +Perquè la mateixa deria que l'atormentava de día, a la nit li +allunyava la sòn dels ulls, y ab el cap poblat pels fantasmas +desficiosos que li havían restat com a reliquia dels passats +desvaris, contemplava còm desfilavan entre la foscuria las horas +silenciosas del repòs. Entremitj de la quietut que 'l rodejava, s' +havía avesat a distingir els sorolls més desmayats, més febles... y +aixís passava llargas horas escoltant, escoltant en las tenebras, com +si volgués desxifrar el llenguatge ignorat dels milers de sers y +cosas que parlan o sospiran, que glapeixen o ploran mansament dins +del gran silenci de la nit. + +El cruixir de las fullas secas que s'arrossegan somogudas per las +bestioletas del terrer; l'estremitut que fan las brancas dels arbres, +esgarrifadas per l' oreig; la cantarella del reguerol, que 's va +escorrent de gota en gota; la fressa llunyana del ramat, que 's +remena de sobte dins del clos; el clam mitj apagat del malalt, que 's +tomba dins del seu llit d'agonía... tot això plegat componía, al fons +del sot, la canturia de la nit, trista y esporuguidora com una remor +de l'altre món. Escoltant, escoltant en la quietut de las tenebras, +mossen Llátzer havía arribat a distingir las veus dels feréstechs +aucellots que s'ajocan pels relleus del cingle o per las brancas de +sobre 'ls avenchs. Coneixía 'l crit llarch y esferehidor del duch, y +sabía quín era 'l gemech enrogallat del siboch. A copia d'escorcollar +en els abims del silenci, l'ánima se li enfebrava ab somnis estranys +y raras exaltacions, y fins creya sentir a voltas sanglots +inexplicables y ressons desconeguts, que retrunyían en el seu esperit +com gemechs d'ánima en pena. Altras vegadas li sembla que, devallant +desde 'l cim de Puiggraciós, li arribava fins a cau d'orella una +rialla de dimoni que 'l feya estremir d'indignació. + +--Són els de l'ermita que se xalan... --barbotejava ayrat.-- Són els + de l'ermita, que m'escarneixen, que 's mofan de mi com se mofan de + la Missa y dels Sagraments... Es la mateixa rialla del mal esperit + que va ressonar a l'esglesia després de l'excomunió. + +Y tot seguit se li figurava, com si 'l tingués devant dels ulls, +l'espectacle que a n'aquellas horas deuría representarse a +l'hostalet. Veya a la bagaça, asseguda a ne l'escon, provant +d'aixeribir ab las sevas riallas tentadoras, ¡Hi, hi! ¡Hi, hi!, la +luxuria trista dels dormilegas bosquerols. Y, guiats per l'ermitá o +l'ermitana, anavan entrant tot xano, xano, els pastors y els +terrassans, els pilers y els llenyatayres, els bovers y els +bosquerols. Ara l'un y després l'altre, tots venían encongits y ab el +cap cot a tall d'aucells estarrufats, y anavan passant per devant de +la barjaula igual que si anessin a oferir. Era una professó muda y +trista com una rengla de morts. Devant hi anava l'hereu de câl Janet, +ab els ulls baixos, com si fes el bot; a unas quantas passas més +enllá seguía 'l xicot Margueridó, més esquerp qu'un porch singlá; +després el Cosme de la Rovira, groch de cara y tot pansit; acabat el +Bepus de l'Uyá, roig de pel y malcarat... Y, derrera d'aquets, anava +seguint tota la jovenalla de las clotadas, caterva de xicots y +bordegaços, de posats vergonyosos y sorruts... + +Però la professó de las luxurias tristas no parava aquí, perquè +després venían, ben emboçats en la manta pera no ser vistos, tota la +corrúa de caps de casa y de padrins xaruchs, ensenyant cadascú +l'estranyesa de la seva fatxa o bé la tara del seu cos nafrat. Hi +havía en Pau Malarich, escardalench com una momia; el vell Sunyer, ab +las galtas de barballera y els ulls negats d'aygua, a tall de bou; el +jayo del Lladonell, una òliva feta y dita, ab la cara rodona, els +ulls esverats y el nas menut; el Pere Mestre, ranquejant a saltirons, +lo mateix qu'una granota; l'avi Pugna, ab el goll penjant y ab el cap +bonyegut com un galápat... Encorvats o de gayrell, tots els monstres +anavan passant ab posituras de condol, com si anessin a un enterro... +Tan solament n'hi havía dos, en aquell lloch de platxeria fúnebre, +que fessin cara d'alegroys. L'un era l'Aleix de las Tòfonas, que, +cargolat com una serp, s'estava a un recó de cambra, boy rient per +sota 'l nas, com si 's mofés d'aquella rècula de difunts lascius. +L'altre era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, que, ab els +seus estirabots y patotxadas, servía de comedia a tots els sots. +Aquella nit l'havía donada per cantar unas coplas que s'havía +empescat ell mateix pera fer riure a la bagaça. Y com qu'anava calçat +d'esclops, ¡pot dicas! si 's duya 'l compás de la canturia, repicant +ab els peus sobre 'ls rajols. + +"¡Troch, catatrach, catatrich, catatraca!... +¡Troch, catatrich, catatrich, catatroch! El Rector ja pert la feyna + de dir missas y sermons, perquè tota la parroquia li ha fugit a + Puiggraciós. +¡Troch, catatrach, catatrich, catatraca!... +¡Troch, catatrich, catatrich, catatroch!" + +Y la bagaça, allavors, vinga riure com una boja rematada, ¡Hi, +hi! ¡Hi, hi!, fins que 'l cor li deya prou... Molts cops, mossen +Llátzer se despertava esverat d'aquells mals somnis que 'l perseguían +durant la nit com una corrúa d'anguniosas aparicions. + +Un vespre, després de l'últim reso, va restar ab el breviari als dits, +tot somiós, contemplant desde la finestra de la cambra las estranyas +clapas de llum freda que la lluna escampava pel defora. Ab el cap +repenjat derrera 'ls vidres, semblava que cerqués entretenir el +desvetllament que 'l perseguía, ovirant las tèrbolas imatges de la +nit d'hivern. + +Uns cops se delitava mirant còm la claror blavosa argentava las feixas +y els terrenys al ras, lo mateix qu'estanys de plata; altres cops +s'embadocava contemplant còm la mateixa claror se fonía, igual que si +caygués dins d'un abim, aixís que 's posava per sobre l'espessor de +las boscurias y troços de terra enmatollats. Però devegadas succehía +que a lo millor s'amagavan las fantásticas imatges lluminosas, +esborradas de sobte pels núvols negres que solcavan l'espay a tall de +corbs. Aquells misteris de la nit de lluna, ab els seus visatges +fantasiosos, ara de fosca, ara de llum, ullprenían al rector com si +fossin encantarias. Semblava qu'entre somnis entrobrís els ulls pera +guaytar las tacas d'ombra que feyan, sobre la blancor marbrenca dels +caminals, las creus negras del fossar. Després alçava un xich més la +vista y anava resseguint la crestería de desiguals pináculs que +dibuixavan sobre 'ls murs de l'esglesia las allargaçadas puntas dels +xiprers. + +L'esperit de mossen Llátzer, perpetuament enfebrat de somnis y +cavil·lacions, després de la derrera malaltía, s'havía quedat aquell +vespre com sospès en èxtasis devant de l'ánima obscura y misteriosa +de la nit... Com més anava, més sòpit restava, més postrat, igual que +si anés a caure vençut per la força adormidora d'aquell estrany +sortilegi... quan tot d'una va alçar el cap, boy deixondit, quasi +esverat... + +S'acabava de sentir un udol de gos, fondo, molt fondo, que ressonava a +través de cingles y montanyas com un gemech de dolor. ¡Guuuu... +guuuu...! Era un d'aquells udols que se senten ab esgarrifanças en +mitj de la fosca y la solitut, perquè portan la nova de las llargas +agonías y de las reneras de la mort. ¡Guuuu... guuuu...! ¡Còm plorava +aquella bestia! ¡Còm plorava! Y ¡quín condol feya aquell clam desolat +mentre 's perdía en la pau de las montanyas, clapadas de fosca y +llum! El rector, sotregat de cap a peus per una estremitut, parava +l'orella, temerós, pera esbrinar de quín cantó venía aquell fúnebre +presagi de las derreras angoixas. + +--Sembla que surti de derrera 'l cingle... --començava a pensar mossen + Llátzer, mitj en dubte, quan va sentír els lladruchs llunyans d'uns + altres gossos que responían a l'udol sinistre.-- No, --va exclamar + allavors, com repensantse.-- De l'altra banda del coll de cân + Ripeta, me sembla ara que ve 'l brugit... Però no, + tampoch..., --replicava a l'acte:-- la cridadiça ve de + Puiggraciós. + +Sí, era d'allí dalt d'hont devallava l'esvalot dels gossos, com +rodolant a tomballons rostos avall. L'udol esferehidor ab prou feynas +se sentía, igual que s'hagués esvahit en l'inmensitat... però, boy a +mida que minvava 'l trist sanglot, redoblavan els lladruchs dels +altres gossos, y tota la cridoria retrunyía cada cop més forta, com +si s'acostés a correcuyta. Els cans que varen lladrar primer va +semblar qu'eran els de l'ermita; després varen ajuntarshi 'ls de cân +Coll; acabat els de la Rovira; al capdevall, fins els de l'Uyá varen +engreixar el brugit. + +Alashoras mossen Llátzer va alçar els ulls, quasi il·luminats per una +vaga lluhiçor, com si li acabés de passar per l'esperit una espurna +d'esperança. Aquell brugit volía dir ben clar qu'algú del Serrat +s'acostava a la parroquia. Y, com si se li deixondissin dins del cor +mal adormidas confianças, sense poder dir còm ni per què, va començar +a sospitar que aquell que s'acostava era un feligrès desvalgut que +venía a demanar auxili al seu pastor, a implorar la divina gracia, a +soldar la cadena d'amor trencada per culpa del pecat. + +La cridadiça cada vegada ressonava més aprop. Als gossos de la Rovira +ja se 'ls sentía lladrar desde 'l bassal, com si haguessin acompanyat +al vianant fins a la baixada de las vimeteras. + +--No pot ser lluny... --deya entre dents mossen Llátzer, tot guaytant + per la finestra. + +No va trigar gayre a sentirse fressa per l'hortet... un soroll +acompassat de petjadas que retrunyía en mitj de la quietut. + +--Ja es aquí... --mormolava el capellá, clavant el cap derrera dels + vidres.-- Ja es aquí... + +Al cap d'un moment, escayentse 'l caminant a entrar en una clapa de +llum, va esdevenir un instant il·luminat, y el rector el va poder +veure com avençava a marxas doblas cap a la rectoría, tris, tras... +tris, tras... Tenía 'ls ayres d'un home jove, resolut y desinvolt. +Anava al dret, seguit, seguit, com qui de cor sap el camí y pot ferlo +a las palpentas. Un cop acabat l'hortet, va atravessar el caminal, va +trencar pel rengle de xiprers, va entrársen al cementiri, va passar +de llarch devant l'esglesia, y va tombar tot decidit cap a la porta +de la rectoría. Hi va haver una estona de silenci... L'home devía +palpar un xich fins a trobar el pica-portas. Després va trucar. + +--¡Pum, pum...! + +## XVII Camí del Calvari + +Quan el jayo va sentir trucar a la porta de la rectoría tan a deshora +de nit, ab tot y las xacras que duya a sobre, va alçarse del jaç lo +més llest que va poder. Y, tot ranquejant y tot vestintse, se va +encaminar cap a l'entrada, mitj desconfiat, mitj temerós, perquè +sempre tenía a la memoria las negras intencions dels bosquerols. +Però, la veritat sigui dita, va quedar bona cosa tranquilisat quan, +desde derrera la porta, va sentir las bonas paraulas de l'home que +l'havía vingut a desvetllar. + +--¿Quí hi ha ací? --va preguntar el jayo. + +--Gent de pau, --va respondre 'l desconegut. + +--Diguèu quí sou... + +--Som el pastor del Lladonell, del Serrat de Puiggraciós. + +--Y ¿què volíau? + +--Me fan venir perquè la vella de casa está a la mort y demana a + Nostramo abans d'anársen. + +--Donchs vaig a dirho a missenyor... + +--Fèume aquesta caritat... mentres jo corro a Figueró a dir al doctor + que vingui desseguida... perquè 'm fa por que ja no hi sigui a + temps... + +Y, mormolant aquets mots, sen va anar l'home camí avall, perdentse al +cap d'una estona entre las ombras de la nit. + +El jayo, entretant, sen pujava a la cambra de missenyor pera donarli +la nova; però al mateix cap d'escala se va trobar ab el capellá que, +ab el rostre animat com per celestial somrís, va fer: + +--Ja ho he sentit tot. Aném al Serrat... Aném. Ensellèu l'euga a + l'instant... Si vós tot sol no podeu, qu'us ajudi la Mariagna, o si + no ja vindré jo... + +Y el jayo, carregat com sempre de paciencia y humilitat, va +encaminarse a cumplir l'ordre, sense entendre prou bé aquell +espurneig d'alegría fervorosa que il·luminava la cara de missenyor. + +--¡Ah, si aquesta nit pogués fer las paus ab els feligresos! --deya + entre dents mossen Llátzer, tot obrint la porta de la rectoría + pera anar cap a l'esglesia.-- Allí dalt, al Lladonell... --anava + pensant-- trobaré als vehins reunits aprop del llit de la + malalta... Allí 'ls parlaré fins a somòurels, fins a tocarlos el + cor, si Deu m'ajuda ab la seva gracia... + +Quan va ser a traspassar el cementiri, una ratxada de vent glaçat va +fer estremir a mossen Llátzer. La nit era freda, rúfola... l'ayre, +humit... el cel, endolat y sense estrellas. Els núvols, que suara +passavan com corbs per devant la lluna, l'havían tapada tota ab llurs +alas de negror... + +El capellá va obrir la porta de l'esglesia y sen va entrar nau +endintre, fins a arribar al presbiteri. Se va persignar, va +agenollarse, va pujar els grahons de l'ara, va fer primer un +acatament, tot seguit un altre de més fondo, acabat va enretirar la +sacra grossa, després va obrir la portella del sagrari y va aparèixer +el Santíssim Sagrament... Una genuflexió encara més fonda que las +altras va fer allavors el sacerdot, y, mentres se tornava a alçar ab +las mans posadas sobre 'l cantell de l'ara, pensava en las paraulas +d'amor diví que diría a la moridora del Lladonell, prometentli la +santa gloria, oferintli una eternitat de paradís... tot a fi de que +ho sentissin els vehins qu'anirían al combregar y 's despertessin a +las divinas promesas... Després va treure a Nostramo de dins del +sagrari y el va posar ab tota unció en el fons del pyxis, mentres +l'oració li movía els llavis ab fervorosos tremolors. Per fi va +penjarse al coll el cordó del pyxis, y va baixar esglesia avall, +esglesia avall, majestuós, estátich, com trasfigurat per la gloria de +portar a sobre 'l Cos consagrat del mateix Christ. + +A l'arribar a la porta, ja va trobarhi al jayo que l'esperava ab +l'euga guarnida y la campana a la má, y al costat seu a la vella +encenent el llanternó que 'ls havía de guiar els passos per entre la +fosquetat. + +--¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! --va + fer el jayo brandant la campana ab gran delit, com si 's des brasa + per fer a saber al món que tot un Deu se dignava surtir del seu + palau pera anar a veure al pecador que 's moría. El sacerdot, + entretant, pujava a demunt de l'euga, y després entonava a mitja + veu els clamorosos versículs: + +--¡Apiádat de mi, oh Deu, segons la teva gran misericordia! + +--¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! --responía el jayo fent + dringar la campana ab tota força, mentres la vella li abrigava ab + una manta las espatllas pera lliurarlo del rellent fret de la + nit. + +Després la marxa va començar. La vella, agenollada devant de +l'esglesia, va veure com s'allunyavan traspassant el cementiri, com +trencavan pel rengle de xiprers, com atravessavan el caminal. A +devant marxava 'l jayo mitj ranquejant y pas a pas, perquè, embraçat +com anava ab la campana y el llanternó, ab prou feynas podía dur +l'euga del ronçal. Derrera venía cavalcant el capellá, ab el cap mitj +caygut y las mans creuadas sobre 'l pit, com abraçantse ab el +Sagrament que duya a sobre. Sols de tant en tant aixecava 'ls ulls +enlayre y 's posava a cantar baixet, com si resés, un altre planyent +versícul: + +--¡Réntam, Senyor, de la meva iniquitat més d'un cop y més de dos, y + esbandeixme de pecat! + +--¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! --tornava a fer el jayo, + com acompanyant ab els tochs de la campana las paraulas sagradas + del rector. + +Però tant els mots del salm com el sò de l'acompanyament, se fonían, +com un clam de dolor no escoltat per criatura viventa, dins de la +gran fosquetat. Era tan freda la nit y tan boyrosa, que fins semblava +que la gelor humida que surava arreu glacés el cant del rector y el +dringar de la campana. Mes ells, per això, anavan cantant y tocant +per dins del silenci y la soletat, com portadors agrahits del més +enlayrat misteri. A bon pas, sempre a bon pas, anavan seguint las +voras dels hortets que s'extenen per tot el fons de la clotada +esquifida. Allí els camins son gayrebé planers y 's passan d'una +estricada. Ranquejant o no, l'avi anava tirant al dret, el llanternó +y la campana a l'una má y el cabestrell de l'euga a l'altra. Derrera +venían capellá y cavalcadura, sempre a bon pas, sempre a bon pas... + +Mes, aixís que 'l pobre vell va ser a embestir la pujadeta de las +vimateras, ab prou pena del seu cor va sentir que las camas li +flaquejavan de sobte. Ab els reguerols que a tot'hora s'escorrían del +bassal, el terrer allí era sempre humit y relliscós; però, endurit +allavors per la glaçada, encara venía més a repel de traspassar. El +jayo a cada dos per tres ensopegava, y l'euga s'havía d'aturar a +estonas pera tornar a empendre la marxa cap amunt. Entre la fosca tan +espessa com feya y el camí tan estret y costerut com venía, la pujada +s'anava tornant cada cop més pesada y perillosa. Ab la tremolenca +llum de la llanterna, l'avi no tenía prou claror pera veure ahont +posava 'ls peus; y, com que s'entrebancava a cada punt, fins por +tenía de caure dins de la torrentera que vorejava 'l camí. Per això +entre dents resava, tot fent vía: + +--¡Deu mos guart de pendre mal! + +Quan, al cap d'un moment, varen arribar a la roureda de sota la +Rovira, per ser a la vora de poblat, el capellá va alsar el to de la +sagrada canturia. + +--¡Mira qu'entre iniquitats vaig ser engendrat, y en pecat me va tenir + la meva mare! --va cantar ab greu sentiment. + +Y, com pera correspondre a la solemnitat del cant litúrgich, el jayo +ja +'s disposava a dringar ben fort, tan fort com pogués, quan, al deixar + un moment el ronçal de l'euga pera agafar ab la má dreta la campana, + va sentir que la terra li mancava a sota 'ls peus... y, per més + que 'l rector li va allargar corrents la má pera aturarlo... la + balançada del vell va ser més prompte... y... no hi va haver més + remey... jayo, llanternó, campana, tot va anar de tomballons pendiç + avall, no parant fins al fondo del torrent... + +--¡Senyor del cel... assistíume!... --va cridar el jayo ab un udol + llastimós, mentres mossen Llátzer descavalcava ab un salt pera + córrer en auxili seu. + +Mes, com arreu surava la més atapahida de las foscurias, el capellá no +sabía per quín cantó baixar al pendiç. + +--¿Ahont sou? --cridava ab l'angunia a l'ánima.-- ¿Ahont sou, Joseph? +¡Diguèu, ahont sou!... + +--¡A... quí... mi... senyor!... --responía una veu quasi apagada + desde +'l fondo del torrent. + +Y, guiat pels ays adolorits del jayo, el rector va anar cercant per +aquells indrets fins a trobarlo. Lo primer per que va procurar va ser +per llum, a fi de veure 'l mal que s'hagués fet el jayo; y, mentres +ab el foguer encenía 'l llanternó, encoratjava al vell ab aquella +dolçor de mots que tan bé li esqueya als llavis. + +--¡Pobre Joseph! ¡Germá meu! ¡No us espantèu pas, que 'l Deu del cel + ve ab nosaltres! + +El vell, en compte de respondre, somicava, com si el panteix no 'l +deixés parlar. S'estava estenallat a terra, al peu d'una arrelaça +vella que treya 'ls braços torts y bonyeguts per l'argila descarnada +del pendiç. Allí havía anat a topar el jayo y allí restava com +baldat. Tenía las camas adoloridas, un peu com mort, la cara y las +mans sagnantas. Ab prou feynas y dolors el rector va poder aixecarlo +pera ferli pujar el pendiç. + +--¡Coratge, Joseph, coratge! --deya 'l capellá a ne 'l jayo. + +Y, trayent l'un y l'altre forças de flaquesa, varen arribar a dalt del +camí, vora l'indret ahont havían deixat l'euga. Però allá sí que +l'avi va perdre tota mena d'habilior. Volía donar una passa, y las +camas no 'l podían dur. Volía tornar a agafar el ronçal, y no 's +podía tenir dret. Allavoras mossen Llátzer, fent un esforç derrer, va +provar d'agafar a l'avi pel cos y enfilarlo a dalt de l'euga; però 's +va trobar impensadament ab que 'l jayo se rebenxinava y no ho volía, +signant ab el cap y els ulls ¡que no! ¡que no! + +Sorprès el capellá per aquella estranya desobediencia en un home tan +resignat, tan humil, no podía entendre de cop y volta la tossudería. +Mes al cap d'un moment ja ho capía tot. Allò volía dir qu'ell may +consentiría que Nostramo y el rector anessin a peu mentres ell, pobre +pecador, anava a dalt de cavall. Boy enternit y tot per la pietat +fervorosa del sirvent, mossen Llátzer no va tenir més remey que fer +sentir tot el pes de la seva voluntat. + +--Jo us ho mano. ¿Ho enteneu? Jo us ho mano. + +Al sentir això, el jayo va acotar el cap; y el capellá, posant tota la +seva ánima en un esforç suprem, va aixecar de terra a l'avi y el va +aconduhir a demunt de l'euga, subjectantlo a ne 'l bast com va +poder. + +## XVIII Escarnots al Sagrament + +Després la cavalcada de dolor va anar seguint per aquell camí de +Calvari. A devant, el capellá ab el Sagrament demunt del pit, a l'una +má +'l llanternó y a l'altra má 'l cabestrell. Derrera, el pobre jayo, + mitj ajegut de gayró sobre la cavalcadura, com un ferit de la + guerra. + +Montanya amunt, montanya amunt, el capellá trescava, animat, seguint +las esses del camí de cabras que mena fins al cim del Serrat de +Puiggraciós. En comptes de sentirse aclaparat pel flagell qu'acabava +de passarli, més aviat se trobava serè, animós, com si acabés de +guanyar una batalla al mal esperit y n'assaborís la victoria. +Montanya amunt, montanya amunt, semblava talment qu'anés guiat per la +divinal promesa de ferse seus als bosquerols y de vèncer las befas y +traydorías a copia d'amor y caritat. De tant coratjós qu'anava, fins +li venían als llavis, sense adonársen, els versos del salm de +misericordia, y els entonava de baix en baix. + +--M'arruixarás ab l'hisop, y seré purificat; m'esbandirás, y seré més + blanch que neu. + +Las exclamacions mateixas del salmayre l'exaltavan, l'enardían, y a +cada paraula hi trobava un misteriós sentit que s'avenía ab sas +propias penas y tribulacions. + +--Farás entrar per mas orellas el goig y l'alegría, y s'estremirán de + joya els meus òssos capolats. + +Montanya amunt, montanya amunt, anava a estonas mirant ab la llanterna +al pobre jayo, que restava sobre 'l bast com ensopit, y a estonas +reprenía la cançonera salmodia. Aixís s'enfilava tot fent vía pel +camí obert per las vellas generacions entre las pinedas centenarias, +montanya amunt, montanya amunt... quan una forta alenada d'ayre fret, +més fret que 'l que fins alashoras havía respirat, va fuetejarli 'l +rostre de ple a ple... + +Era qu'havía arribat al cim de la pujada, y, fòra ja del racer del +sot, se sentía de sobte envolcallat pels vents glaçats de las +alturas. Allí dalt, l'ayre, deslliurat com se trobava de la presó de +fondaladas y timberas, anava y venía, corría y girava ab desembraç +per demunt de las carenas, escombrant las boyras baixas que pujavan +de las valls. L'espay era més net, més pur. Fins la fosca semblava +menys espessa, menys atapahida que dins de la clotada. D'allí estant +s'entreveya com una ombra l'ermita de Puiggraciós, ab las tapias de +l'hostalet totas terrosas y ab el frontis de l'esglesieta com +emblanquinat. + +El capellá respirava satisfet com aquell que comença a veure 'l fi de +las sevas ansias. A quatre passas de l'ermita venía 'l Serrat ab el +seu monyoch de casas vellas, y a quatre passas més enllá 's trobava +tot sol el casalot de Lladonell, ja ab un peu a l'altra galta de +montanya, com si estés a punt de devallar al sot vehí. Mes, si per +una banda se trobava esperonat el rector pel desitj de redimir, de +salvar, per l'altra se sentía l'ánima encongida per la temença de no +saber fer la pau ab els bosquerols... + +Quan va passar per devant de l'hostaler, el cor li va fer un salt no +més que de pensar que potser surtirían els de la casa y d'un moment a +l'altre podían presentarse a devant seu la Rodassocas y els ermitans. +Però res d'això va succehir. Arreu regnava la quietut més fonda, y de +las oberturas de l'ermita no n'eixía ni una guspira de llum. + +El capellá, alashoras, com tocat a l'acte per llunyana inspiració, va +aturarse ell, va aturar l'euga, y, plantat devant de l'hostalet, se +va posar a cantar ab veu solemnial una altra posada del salm de +penediment: + +--Jo ensenyaré als malvats els teus camins, y fins els més perversos + se postrarán devant teu. + +Tal com ho va dir, ab aquell enterniment y aquell fervor, allò +semblava que fos el mateix clam de contrició qu'anés a trucar a la +porta del pecador impenitent. Mes també va ser el silenci de la nit +quieta la sola resposta donada al misteriós avís. L'hostalet de las +disbauxas bosquerolas restava silenciós, quiet, com un tancat de +fossar. + +Mossen Llátzer va tirar endevant, endevant sempre, pensant que fins a +ser al Serrat no trobaría a ningú que 'l vingués a rebre. Però, aixís +que va arribar al monyoch de casas vellas, l'ánima li va caure als +peus veyent que no hi havía rastre ni sombra de vehins en lloch. + +--Potser serán a l'era de la casa... --va rumiar després, com qui + s'agafa al derrer resquici d'una esperança que 's va perdent. + +Però, per més que procurava no abandonar la confiança en son sagrat +ministeri, sentía que per instants li entenebravan l'esperit els més +negres pensaments. Com més s'acostava al Lladonell més angunias li +venían... Y una suhor freda, freda, li va començar a perlar el front +quan va veure dibuixarse sobre 'l fondo enterbolit del cel l'ombra +indecisa de la xemeneya del casal. Després de la xemeneya, li va +semblar qu'anava apareixent la torratxa; després com un porxo; +després com tot l'envolum del casalot, ab els patis, ab las corts, ab +els pallers... Lo que no 's veya era gent... ni ánima viventa, ni +criatura nada... Tot tancat, tot barrat... Ni un respirall de llum a +cap finestra, ni a cap porta... en lloch... en lloch... + +A mossen Llátzer el cor li anava, li anava, com si li volgués fugir +del pit. Fins el jayo, capolat y tot com jeya sobre 'l bast, +aixecava 'l cap, ple de desfici. Al arribar a l'era del Lladonell, el +rector va deixar el ronçal de l'euga, y, com si tot d'una 's +determinés a fer el cor fort, va dirigirse resolut a trucar a la +porta de la casa: + +--¡Troch, troch! + +Va passar una bona estona, y res... ningú va respondre. El capellá va +tornarhi. + +--¡Troch, troch! + +Igual silenci qu'abans. + +--¡Troch, troch! --va fer altre cop, ab més força, el capellá. + +Allavors va semblar qu'a dins fessin remor. Després se varen sentir +passos que s'acostavan fent cruixir el trespol. Al capdevall se va +obrir una finestra y un home va treure 'l cap. + +--¿Què voleu, tan dematí? + +--Mos han enviat recado de venir a assistir a una avia qu'está a la + mort... + +--¿Hont vos han dit? + +--Al Lladonell... + +--Ja es aquí... però no tenim cap malalt. + +Al sentir això, el capellá va recular dúas passas tot trontollantse, +com qui va a caure sense esma... però, creuant després els braços +sobre 'l pit, igual que s'abracés ab el sagrament que duya a sobre, +va córrer desolat cap a ne 'l jayo. + +--¡Joseph, mos han enganyat...! + +El jayo no va dir paraula xica ni grossa, però las llágrimas li +corrían cara avall... + +--Si voleu entrar a reposar un poch... --va oferir, com compadit, + l'home de la finestra. + +--No, --va fer, a l'acte, de resposta, el sacerdot, tot agafant el + cabestrell de l'euga, pera tornársen altra volta, camí avall, al + fons del sot. + +¿Restar allí? No. Ni un moment, ni un parenostre... Lo que volía era + fugir com un llamp... desaparèixer per sempre més d'aquells indrets + del dimoni... ¡Quína befa, quína befa més crudel la d'aquellas malas + ánimas! Que 's mofessin d'ell, ja 'ls ho perdonava, els ho perdonava + de tot cor... Però... ¡voler riure ab el Sagrament! ¡Voler escarnir + el Cos del Christ! ¿Hont s'es vist sacrilegi com aquet?... + +Tot fent aquets pensaments, que li torturavan l'ánima, el capellá +corría, corría tant com podía, estirant l'euga pel ronçal. Per la +celistia esblaymada que començava a néixer al cel, coneixía que +l'aubada no era lluny, y tenía por, una por mortal, de trobarse per +aquells cimals malehits ab claror de día. Solament de pensar que, +quan passés per las casas del Serrat, la gent potser ja correría per +allá y se 'l mirarían entre riallas y improperis, li feya pujar una +cremor a las galtas que l'abrusava com un tió de foc... + +Y la vergonya que sentía no la sentía pas per ell, pobre sacerdot +sense ventura, sinó pel Santíssim Sagrament que duya a sobre. Per +això corría desesperat envers el sot, perquè li semblava que exposar +Nostramo a las mofas dels condemnats bosquerols era com fer patir al +Christ, altra vegada, l'afront dels açots y las espinas, la befa del +manto y la canya verda, l'ignominia del patíbul, l'esponja de vinagre +y fel... + +¡Quína angoixa feya tot allò! Quan varen haver de passar per devant de + las casas del Serrat, ab tot y anar corrents com empaytats per la + tempesta, el capellá va creure sentir que s'obrían portas y + finestrons y que arreu mormolavan mots de xangla y paraulas de + riota. Però l'angunia més grossa va ser després, a l'anar a + travessar l'era de l'ermita de Puiggraciós... Allí potser hi hauría + la Rodassocas, l'ermitana y l'ermitá, tots els pastors, pilers y + llenyatayres que devían haver conjuminat aquella treta de mals + esperits... + +Pera resguardarse de malas miradas y de sacrílechs afronts, el capellá +va fer tòrcer un xich de camí a la cavalcadura, passant tots sense +ser vistos per dessota l'era, amagats pel marge del caminal. Però +aixís que varen entrar en els primers pins de la baixada, mossen +Llátzer va sentir esclafir un riure de dimoni que 'l va deixar +esgarrifat. ¡Hi, hi, hiii! +¡Hi, hi, hiii!... Era la mateixa rialla infernal que sentía desde + l'ermita las nits de desvetllament... Era la mateixa rialla qu'havía + retrunyit dins de l'esglesia aquell diumenge de l'excomunió... + +Y allavors el capellá vinga córrer, vinga córrer rostos avall, portat +per la santa deria de lliurar el cos del Christ dels escarnots y las +befas dels malehits bosquerols. + +## XIX L'agonía + +--¡Joseph, veníu! ¡Joseph, pujèu! --cridava esgargamellantse la + Mariagna desde 'l replá d'escala que donava a la cambra del + rector. + +--¡Joseph, veníu, per amor de Deu! + +Però com que 'l jayo, ni en ombra ni en pols, no compareixía, la bona +vella no va tenir més remey que surtir a la finestra de demunt del +cementiri y desde allí tornar a encomanar a l'ayre 'ls seus gemechs: + +--¡Joseph, per amor de Deu! ¡Cuytèu, veníu! + +L'avia prou guaytava anguniosa pel defora, ara cap a l'hortet, ara cap +al caminal, ara cap al rengle de xiprers; mes, com ja no hi llucava +de tres passas lluny, en lloch del món assolía a veure al jayo. Per +això tot era despacientarse la pobre vella, y crida que cridarás ab +la veueta esquerdada: + +--¡Joseph, veníu! ¡Joseph, cuytèu! + +Y lo bo era que 'l jayo no 's trobava pas gens lluny. Tot justament +allavoras eixía de sota la renglera de xiprers y s'encaminava cap a +casa; però, com era tan dur d'orella, no sentía a la jaya poch ni +molt. Y a més d'això... prou feynas tenía 'l vell xaruch a fer anar +una mica els peus, ranquejant com ranquejava. Desde que va estimbarse +pendiç avall de torrentera, aquella nit que duyan Nostramo al +Lladonell, no havía fet rés més de bo. Maliquejava tot el sant día, y +a cada passa que donava no feya més que exclamar entre dents, com si +resés la lletanía dels sants: "¡Senyor, assistíume! ¡Senyor, +amparèume! ¡Senyor, acompadíus de mi!" + +Per això es que no 'n sentía ni un mot, dels planys de la pobra avia +Mariagna, que desde dalt de la finestra anava cridant y +esgargamellantse, fins que a l'ultim, afadigada y somicosa, va baixar +escalas avall, ab l'intent de surtir al defora y veure si trobava a +n'en Joseph. Anava la velleta ab posats d'angunia, desolada... y, com +si la desgracia l'empaytés, semblava disposta a córrer tots els +camins y viaranys... quan, al ser al mitj de l'entrada, se va topar, +sense vèurel, ab el jayo, que venía coixejant. + +--¡Ay, Joseph, corrèu, cuytèu! + +--Però... ¿què teniu? ¡Reyna santa! + +--¡Missenyor no sé què té!... ¡Missenyor s'está morint! + +--¿Morint, diheu? ¡Valgans Deu! + +--Sí, morint... si ja no es mort. L'he cridat... y no ha dit res; l'he + tornat a cridar... y no m'ha respost paraula; li he tocat la má... + y l'he trobada com la neu... + +Y, ab las llágrimas als ulls y la por a l'ánima, vell y vella sen +varen entrar a dins, tot tremolant. No era pas l'imatge de la mort lo +que 'ls feya esverament, que prou que la coneixían de vèurela d'aprop +y de tocarla sovint... Massa sabían, pel seu ofici de sagristans de +bosch, lo qu'era vetllar un difunt y vestirlo y enterrarlo... Lo +que 'ls estemordía era pensar en la soletat afrosa que 'ls esperava +entremitj de las montanyas negras aixís que missenyor acluqués els +ulls. Agafats per la má com criaturas, varen enfilarse tots dosets +escala amunt, afanyosos, per un cantó, d'arribar al llit de mossen +Llátzer, y encongits, ademés, pel gran misteri que 'ls voltava, pel +gran misteri de las animetas que sen van a l'altre món... + +La cambra era freda, trista, núa. Arrambat pel capçal a la paret, el +llit s'alçava a quatre pams de terra, sota 'ls braços extesos d'un +gran crucifix. A l'altre cantó de cambra, s'hi veyan dos setials, una +tauleta ab una llantia a sobre, y, al demunt de tot, una repisa +carregada de llibres y papers. Fòra d'això, res més que las parets +emblanquinadas, clapadas aquí y allí per las tacas antigas de goteras +que s'esllargandeixavan mur avall desde 'l trespol. + +Els avis varen entrar pas a pas, mitj de puntetas, com si temessin +torbar el sagrat silenci d'uns derrers instants de vida. No s'ohía ni +sospir, ni renera, ni panteix... Plens del respecte que fa 'l misteri +de la mort, varen atansarse poch a poquet fins al llit, y, a la +claror tremolenca de la llantia, miravan d'esbrinar si encara +alenava 'l moridor. + +--¡Missenyor! --va cridar el jayo, ab la veu ennuegada.-- ¡Missenyor! + +Però 'l sacerdot restava quiet y callat com una imatge de pedra. + +Allavors el vell li va agafar la má de sobre del tapall, y, a +l'acostársela als llavis pera besarla, la va trobar freda igual qu'un +glaç, y, a més de freda, molt feixuga, tan feixuga que, al deixarla +anar altra volta sobre 'l llit, hi va caure pesanta com un plom. El +pobre jayo va sentirse defallir; però, com si 's negués a perdre la +derrera gota d'esperança, encara volía fer més provaturas, fins a +heure la terrible certenitat del flagell que 'ls queya a sobre. Pera +eixir del dubte anguniós, pera saber de cert si era mort o viu, ell +prou li hauría tocat el pit y el cor, si 'l moridor hagués sigut un +home com els altres; però a ne 'l sacerdot, al ministre de Deu, a +l'ungit del Christ, no gosava a posarli la má al demunt, com si 's +trobés encadenat per un sagrat respecte. Tot lo més que va fer va ser +agafar la llantia y passarli dos o tres cops per devant dels ulls +pera veure si las ninas s'animavan y seguían la claror; més la vista +restava tèrbola y sense cap moviment. + +Alashoras el jayo va acotar el cap, com volguent dir: "No hi ha +remey." Després se va persignar, y, girantse a la vella, li va dir ab +un to solemnial: + +--Mariagna, missenyor es mort. Agenollemnos y resem per l'ánima de + missenyor. + +Y, mentres els dos vells se postravan al costat del llit, mormolant un +parenostre, el rector va fer un gran esforç pera parlar; però ab tot +y l'esforç no va poder... Perquè de mort no ho era, encara, mossen +Llátzer... Sentía ben clar tot lo que deyan, coneixía tot lo que +passava al seu voltant... però no podía girarse ni moures, ni dir un +mot, ni donar senyals de vida. Si solament hagués pogut fer un crit, +els hauría dit: "¿Què aneu a fer? ¿Què aneu a fer? ¡No repapiejèu +més, desventurats!" Però, com que no tenía habilior ni pera obrir la +boca, se veya privat d'avisarlos... y, al pensar que podían +enterrarlo abans de morir, sentía que se li arrapava a l'ánima el +terror més negre. "¡Es el cástich de las mevas culpas!", rumiava +horroritzat, mentres els jayos resavan de genolls a terra. "¡Es el +cástich dels meus pecats, el ser sepultat en vida! De viu en viu me +varen ficar a la tomba negra d'aquets sots... De viu en viu me +donarán terra sagrada en el fossar de l'esglesia. Es una sentencia +que porto a sobre, la de ser tractat eternament com a difunt. ¡Quína +damnació més tremenda pera mi, que sempre he cercat la llum del sol, +que sempre he cercat la vida! Breçat per la deria de fer reviure a un +sabi dels sigles morts, vaig furgar la sepultura dels seus llibres, +vaig dir que la veritat del món era allí dins, vaig voler d'un +heretge ferne un sant, y, cada día més ensuperbit, no vaig parar fins +a estimbarme dins del pecat, qu'es la mort de l'ánima... Després me +varen desterrar per cástich a n'aquets sots amarats d'ombra y de +tristesa... y fins a n'aquí, fins a n'aquet país de la sòn y de la +mort, vaig provar de fer brollar el moviment y la vida. Volía +resucitar als bosquerols difunts que van caminant per las boscurias +negras ab posituras de sers animats; però, en comptes d'encomanarlos +la vida a n'ells, ells m'han encomenat la mort a mi... Pera obrirlos +els ulls a la llum eterna, m'he deixat fer escarnots, m'he deixat +enganyar, m'he deixat escupir, m'he deixat martiritzar de cos y +d'ánima... y ara, per paga de tot, m'ajudarán a enterrar de viu en +viu, y fins vindrán a ballar demunt de la meva sepultura..." + +Y aquestas esgarrifosas caborias encara voleyavan com fantasmas +d'ombra pel pensament de mossen Llátzer, quan els avis, acabada ja +l'oració mortuoria, se varen alçar tot senyantse sobre 'l front, +sobre 'ls ulls, sobre la boca. Després el jayo va dir a la jaya a +poch a poch, ab la veu baixa ab que 's parla en las cambras ahont hi +ha un difunt: + +--Mariagna, quedèus a vetllar el cos aquí a la vora... y encenèu al + voltant del llit aquells quatre mitjos ciris de la lleixa... + +--¿Y vós, ahont aneu, Joseph? --va preguntar la jaya ab tot respecte. + +--Jo a l'esglesia... a tocar a morts per missenyor. + +--¡Que Deu el tinga a la santa gloria! + +--Amen, --va respondre l'avi, tot afegint després, ab certa unció + misteriosa: + +--Desprès... quan torni... l'enmortallarèm. + +Y, mentres el vell surtía de la cambra boy ranquejant, el capellá +pensava, ple de terror: "¡Ay desventurat de mi! ¡Si jo pogués +parlar! +¡Si jo pogués fer un signe, si pogués donarme a entendre! ¡Ay, còm els + aturaría de que ventessin las campanas, de que toquessin a morts! + Quan els bosquerols ho sentin, potser baixarán, potser entrarán a + veurem, potser me ficarán al sot de viu en viu y cuytarán a tirarme + terra a sobre pera acabar d'una vegada la seva obra de maldat." + +Y tot de sobte li varen començar a passar pel pensament, com una +professó d'espectres anguniosos, las tribulacions y els vituperis ab +que l'havían atormentat els feligresos sorruts d'ensá que dormía +enterrat en els sots feréstechs... Veya còm grans y xichs li giravan +l'esquena, sornaguers, quan ell els predicava l'obra santa d'apariar +l'esglesia feta runas... veya còm tots se mofavan del seu fervor quan +ell tornava a edificar la casa de Deu, pedra per pedra... veya còm, +ja adobada l'esglesia, prenían aquell miracle del cel per malas arts +del dimoni... veya després als rústechs feligresos còm s'estemordían, +quan, revestit ab els sagrats ornaments a peu d'altar, els feya caure +de genolls a terra, mirantlos a la cara com un Deu ofès. + +Però aquesta corrúa de visions acongoixosas se va esvahir un moment +quan l'avia va acostarse al llit arrossegant un canalobre vell, dels +entafurats per las golfas de la rectoría. La pobra dona 'l va deixar +a la dreta del capçal, y desseguit sen va anar a cercarne un altre, +que va posar al cantó esquer. Després, els dos que restavan, els va +plantar cap als peus, un a cada part de llit. + +La jaya hi posava tota la paciencia y tot el seny, en repartir els +canalobres a la mateixa distancia l'un de l'altre, ni més ensá ni més +enllá, ni massa aprop ni massa lluny, com si guarnís un altar pera +una gran cerimonia. Semblava que volgués revestir l'espectacle de la +mort de tota aquella solemnitat qu'ella podía oferirli en sa rústega +miseria. Ab els mateixos ayres d'unció litúrgica ab que havía +recompartit els canalobres, va anar posant els ciris dins dels brochs +y encenentlos un per un, tota recullida, tota fervorosa, fent +acataments y persignantse cada cop que passava per devant del llit, +igual que si celebrés una funció desconeguda, qu'ella s'anés +empescant, consagrada al descans etern de las animetas que sen van +del món. + +Després se va posar a arranjar la tauleta, a mocar la llantia, a +espolsar els sitials com fan las donas de sa casa quan han de tenir +visita de grans senyors. Ella, la pobre avia, tenía aquell día la de +la més alta majestat de la terra, la de missenyora Mort, y feya tot +lo que sabía pera rèbrela, sinó ab la cerimonia deguda, ab la +condicia qu'ella pogués. Per això endreçava las cosas y escombrava el +borriçol y aconduhía 'ls pobres mobles... perquè lo qu'ella no volía +era demostrar poca reverencia, poch acatament devant d'aquella +misteriosa sobirana que té a tots els homes per esclaus. + +--¡Oh Mort, oh santa Mort: quan m'arribi aquella hora de las derreras + angunias, sigas ab mi benigna, sigas ab mi ben dolça!... --anava + mormolant la vella com si resés, mentres arrenglerava 'ls llibres + de la repisa, y espolsava 'ls feixos de paperots, y contemplava la + patxoca que feyan els cirials del voltant del llit. + +## XX Las absoltas + +Entretant, el capellá, estirat y fret com una soca, sentía a l'ánima +tota l'esgarrifança d'aquells fúnebres preparatius. ¡Quína feredat li +agafava al veures entre 'ls quatre ciris encesos que tenía al voltant +del llit! Ja li semblava trobarse devant de la fossa oberta, a punt +de rebre 'l seu cos, encara un xich alenat per la presencia de +l'ánima... No més mancava que baixessin els feligresos a fer +d'enterramorts... No més mancava que baixessin els butxins... + +Y, al despertárseli altra vegada 'l recort dels malehits bosquerols, +se li tornava a enfebrar l'ánima, com si tot d'un plegat desvariejés, +com si 's revolqués de sobte en el mal somni dels afronts y dels +martiris qu'havía hagut de sufrir... Se recordava, horroritzat, +d'aquell diumenge que la Rodassocas va baixar de Puiggraciós a +plantarli cara al mitj del temple mentres se celebrava 'l Sacrifici +de l'Altar... ¡Sòrt qu'ell estava amarat de l'esperit de Deu, y va +saber aterrarla a copia de conjuris y anatemas, entre l'esglay de +tothom! Però ella 's va revenjar, la mala pècora... Com qu'era 'l mal +esperit de la carn, tenía prou poder pera embruixar als bosquerols ab +la seva olor de dona... Aixís els va encisar y els va ullpendre, fins +a ferlos aborrir la Missa y els Sagraments. D'allavoras ensá, tot va +ser abandonar l'esglesia, com si fos un hospici d'apestats... Grans y +xichs, tothom va enfilarse rostos amunt a ohir la missa negra de +Puiggraciós... Allí dalt se deya l'ofertori dels sacrilegis, allí +dalt se cantavan els salms de luxurias y escarnots... Però... per +això, res tan espantós com aquella nit del Lladonell... ¡Quína +vergonya y quín escándol! ¡Fer pujar ab enganys el Cos del Christ a +dalt de las montanyas, pera surtirli de trascantó a escarnirlo y a +mofarsen!... Encara li semblava sentir aquellas riallas infernals, +mentres ell fugía ben abraçat ab Nostramo... Y els dimonis vinga +riure, ¡Ha, ha! ¡Hi, hi!... Y ell vinga córrer montanya avall pera +salvar el Sagrament dels improperis... Vinga córrer sempre, fins que +va caure sense sentits, y al cap d'horas varen cullirlo, y li varen +treure de sobre 'l Sagrament, y el varen arrossegar fins al llit, +fins aquell llit a las horas d'ara trasformat en llit mortuori, +voltat de ciris com un catafalch. + +--¡Ah, malas ánimas! ¡Ah, mals esperits! ¡Ah, dimonis de l'infern! +--rumiava, exaltat, el capellá, mentres li entrava de sobte un gran + desitj de malehir als bosquerols, de malehirlos y remalehirlos, + encara que las malediccions l'haguessin de dur a l'eterna + damnació. + +Però veusaquí que, quan estava 'l sacerdot en lo més esgarrifós del +seu mal somni, va sentir tot d'una devallar tristament, desde 'l +cloquer de l'esglesia, las primeras campanadas qu'anunciavan la seva +mort: + +--¡Nanch... ninch... nooonch!... ¡Nonch... ninch... naaanch!... + +--¡Ay, Senyor! --pensava 'l capellá, aterrat.-- ¡Ay, Senyor, que tocan + a morts per mi! + +May com en aquells moments de suprema angunia havía sonat tan +planyenta la veu de las campanas. ¡Ab quín condol més trist las feya +plorar en Joseph, qu'arribava al fons de l'ánima! Era cada batallada +com un gemech desolat, com un clam de misericordia que volgués +arribar al cel desde aquesta vall de llágrimas. + +--¡Pietat, Deu meu, pietat! --resava 'l moridor entre sí mateix.-- Ara + baixará la gent de las montanyas y 'm portarán al sepulcre abans + de l'hora y m'enterrarán abans de mort... + +--¡Nanch... ninch... nooonch!... ¡Nonch... ninch... + naaanch! --entretant ploravan las campanas, com si acompanyessin + ab sanglots la silenciosa tragedia, aquella tragedia d'agonitzant, + que may sabría ningú del món. + +Lo que, entre tantas angoixas ignoradas, amargava més els derrers +instants del sacerdot, era la trista recança de no haver sabut +consagrar a Deu totas las penas passadas. Allavoras, allavoras sen +planyía, de no haverlas conreuadas igual que flors de dolor, pera +oferirlas al Christ com ramells de penitencia. Però no... a n'ell no +l'ajudarían pera res tants flagells y vituperis... No... Ell, ni tan +sols per somni, havía sentit may entremitj dels sufriments aquella +dolçoreta que 'ls sants han contat qu'assaborían en las mateixas +tribulacions... Els martiris passats als sots eran massa aspres, +massa grollers, pera que poguessin portar a l'ánima cap resquici de +somni ni cap regust de delectació... El seu calvari havía sigut tot +ell miseria de la terra y negror de la nit... + +--¡Pietat, Senyor! --seguía dient entre sí l'agonitzant, mentres las + campanas brandavan ab funeraria majestat.-- ¡Pietat, Senyor, si no + he sabut aixecar els ulls fins a Tu... y, en comptes de redimir + las ovellas del teu ramat, m'he enfonzat ab ellas dins la + pols!... + +Mes alashoras las campanas varen parar de tocar, y mossen Llátzer va +creure arribada l'hora de la seva perdició. + +--¡Ara baixarán els bosquerols --pensava-- y 'm portarán al fossar! + +Y, com qu'en aquell mateix moment va sentirse trepitj com d'algú que +pujés l'escala, al moridor li va semblar que ja venían a endúrsel els +rústechs montanyenchs. Sentía mortals angunias, mentres el soroll de +passas s'anava atansant pausadament cap a la cambra mortuoria; però, +al capdevall, sols va comparèixer el jayo. Tot ranquejant y +persignantse devant dels ciris encesos, va acostarse a la Mariagna, y +va dirli tot mirántsela, com si demanés consell: + +--Abaix hi ha gent de la parroquia... que deu voler entrar a veure 'l + cos de missenyor... + +Ert y glaçat com estava, a mossen Llátzer li va fer un bot el cor al +sentir aquellas paraulas. + +--¡Ara ha arribat el meu derrer instant!... --deya entre + sí.-- ¡Senyor, vos encomano 'l meu esperit! ¡Fassis ara y sempre + la vostra voluntat! + +--Jo 'ls diría que pujessin... --feya entretant la vella a n'en + Joseph.-- Tal vegada la mort els conmouría y demanarían perdó dels + grans pecats qu'han comès... + +Y, mentres el jayo sen tornava pera anar a cercar als feligresos, a +l'agonitzant se li obría un xich el cor, animat de prompte pels mots +de la pobra vella. + +--Potser sí, --pensava,-- potser sí que ara s'obrará 'l miracle de la + redempció. Potser sí que, quan se creguin vèurem mort, els + enterniré, els faré llástima... y pel camí de la compassió + arribarán fins a Deu. + +Mes en això 's va sentir remor de passos, fressa de gent que +s'acostava a la cambra. Era la colla de sempre, tan ensopida y +tristoya: padrins xaruchs y caps de casa, vehins dels més propers de +la parroquia, carregats de nafras quasi tots, com roças pera anar al +canyet. + +El primer de treure 'l nas va ser l'avi Pugna, fent saccejar el goll; +derrera l'avi Pugna, el Cosme de la Rovira, groch de cara y tot +pansit; acabat, el Pere Mestre, caminant a saltirons, lo mateix +qu'una granota; desseguit el Bepus de l'Uyá, roig de pel y guerxo +d'ulls; després, l'Aleix de las Tòfonas, cargolat com una serp. +Derrera d'aquesta tongada de gent propera, va venir un altra corrúa +de feligresos de més lluny... el Pau Malarich, escardalench com una +momia; el vell Sunyer, ab barballeras de bou; el Prat del Bosch +Negre, més pelut qu'un ós; el jayo del Lladonell, ab la seva cara +d'óliva; l'hereu Janet, tot motxo, motxo; y el xicot Margueridó, més +esquerp qu'un porch singlá; y el bordegaç de l'Ensulcida, y el +porquerol, en Carbassot... + +Com qu'encara may s'havía vist que la gent fes l'orni pera anar a +veure a un difunt y a resarli un parenostre, aixís que 'ls bosquerols +varen sentir a tocar a morts, tots varen pensar que no 'ls quedava +més remey que baixar al sot de la parroquia. + +Aquell toch llagrimós de la campana, més planyent qu'un "adeusiau per +sempre", era com un manament obehit de pares a fills per tots els +sigles. No hi havía més remey... Calía acotar el cap, y resignarse, y +empendre 'l camí rostos avall. Havían de fer com havían fet els +pares, com havían fet els avis, com havían fet els passats, desde las +centurias més llunyanas. + +De primer moment havían roncejat un xich, dubtant, no sabent què fer +ni quín determini pendre. Feya tant temps que no posavan els peus a +la parroquia, qu'havían perdut l'agre de baixarhi. Però aquella +indecisió no més va durar un instant, perquè desseguida varen veure +que, tant si volían com si no, calía obehir a la lley de las costums +eternas, heretada de las vellas generacions. Ademés d'això, hi havía +una altra cosa... y era qu'al acte també varen començar a sentir una +estranya curiositat de saber quín posat faría, el rector, mort. Tan +esperitat y tan altívol que se 'ls havía presentat sempre, volían +veure allavors còm deuría esser, ab els ulls cluchs y boy estirat +demunt del túmbol. Allò era, allò, més que res més, lo que 'ls havía +acabat de decidir a surtir de casa; y, mentres devallavan cap al fons +del sot, com qu'encara hi havía feligresos que dubtavan, un xich +esporuguits, com si no gosessin a arribar a la rectoría, en Pere +Mestre va dir, tot sornaguer: + +--¡Ara ray!... Ja podem baixarhi sense por... + +--¡Ta full! ¡Uydá! Murta la cuca, murt lu verí... --va respondre + l'Aleix de las Tòfonas, mitj rient per sota 'l nas. + +Y aixís varen arribar a la parroquia, ben refiats de que 'l rector ja +no podría presentársels a devant com un Deu carregat d'ira, ni podría +amenaçarlos ab la patena y el cálzer, ni podría bescantarlos per las +culpas y pecats, ni podría clavarlos aquellas miradas que 'ls +atravessavan l'ánima, ni podría ferlos caure de genolls a terra, +revestit ab la casulla, a peu d'altar. + +Boy a mida qu'anavan entrant dins de la cambra mortuoria, els +bosquerols s'arrambavan per las parets, ab posats encongits y +vergonyosos. Ab tot y la curiositat que tenían de veure ben bé al +difunt, no gosavan a alçar el cap, y ab la vista baixa, de reull, +resseguían tota la cambra, miravan els ciris dels canalobres, y de +mica en mica escorcollavan el cadavre. + +Y el pobre sacerdot, desde 'l seu llit d'agonía, sentía tot anguniat +còm aquellas miradas tafaneras se passejavan amunt y avall del seu +cos, ab la curiositat sinistre que fan venir las cosas de la tomba. +Més que mirar, més qu'esbrinar, semblava que flayressin ab estrany +plaher la farum mortuoria que voleyava per allí dintre, al voltant +del llit. Però a l'últim, com si la flayre 'ls marejés, varen +esdevenir tot sòpits, tot somiosos, igual que si a la fi +s'encaboriessin y anessin pahint per dins l'espectacle tèrbol de la +mort. Xichs y grans varen quedar com enzas ensopits. + +Ab tot y haverhi dins de la cambra aplegada tanta gent, surava arreu +una lley de quietut desconeguda, com si aquells homes tinguessin el +do misteriós de viure en complert silenci, sense piular, ni respirar, +ni fer remor de cap mena. + +L'un s'estava, com ullprès, mirantse 'ls ciris encesos de fit a fit; +l'altre, com si tingués encantarias, restava ab la boca badada y ab +els ulls oberts, oberts. Mes, com aquella quietut s'anava allargant +tant, alguns varen començar a neguitejarse... Semblava que no +estessin bé, que patissin, que 'ls pessiguessin, que 'ls entrés una +mena de desfici... L'un se burxava l'orella... l'altre 's gratava 'l +cap... Aixís, ab aquesta angunia, anava passant el temps, y el +silenci s'eternisava... Fins a ne l'agonitzant, desde 'l seu llit de +dolor, cada instant se li tornava un sigle, cada hora una +eternitat... + +--Ara m'agafarán... --pensava a cada punt-- m'envolicarán ab els + llençols... y 'm durán cap a la fossa... + +Mes en això va comparèixer el jayo en mitj de tothom, ab una caldereta +d'aygua beneyta a l'una má, y a l'altra 'l salpasser. + +Ab tot y ranquejar com ranquejava, tenía allavoras aquells ayres +d'ordenat, dels seus bons temps, que tot el transfiguravan, com si +fos un sacerdot. Ab tota pausa, ab tota unció, possehit fins a +l'ánima del ritual funerari que seguía, se va acostar al peu del +llit, a punt de dir las absoltas. Pera ajudarli la pregaria, la +Mariagna va córrer a agenollarse al seu costat, ab las mans plegadas +sobre 'l pit. Semblavan un oficiant y un escolá de debò qu'en sa vida +no haguessin fet altra cosa que celebrar exequias pera 'ls difunts. + +--Dónali, Senyor, la pau eterna, --va començar dihent el jayo, mentres + arruixava d'aygua beneyta 'l catafalch. + +Y la vella responía ab gran fervor: + +--Y que la llum perpetua l'il·lumini. + +--Que reposi en pau. + +--Amen. + +Els bosquerols a cada moment esdevenían més moixos, més capficats, com +si de mica en mica 's compungissin a la vista de la mort y de las +devocions fervorosas dels dos jayos. Aquellas flamas que +llengotejavan dalt dels ciris, aquell to planyívol de l'oració dels +vells, aquell aspecte del capellá, ab els llavis blanchs, ab els ulls +fondos, ab la pell cendrosa y groga... tot apareixía prou fúnebre y +prou punyent pera acondolir las ánimas pecadoras y durlas a +contrició. Era la visió aterradora del tránzit d'un món a l'altre, ab +el seu seguici d'eterna gloria pels qui moren en el Senyor, ab +acompanyament d'eternas penas y eternas flamas pels qui moren en el +pecat... + +Entremitj de la quietut sepulcral que regnava dins la cambra, se va +sentir un bleix fondo, com d'algun bosquerol que sospirés tristament, +a punt de rompre a plorar... + +--...¡Ay... Deu meu! ¡Ay... Senyor! + +Aquells ays, aquells sospirs, varen arribar fins al capellá +agonitzant, com una canturia deliciosa. Eternament refiat de la +redempció dels feligresos, va creure arribada l'hora del penediment. + +--¡Ay, si pogués parlar! ¡Ah, si pogués darme a entendre! --pensava, + bategant d'esperança, el sacerdot.-- ¡Ah, si pogués aprofitar + aquet instant, còm s'obraría 'l miracle! + +Y, abrusat tot de sobte, com en una derrera estremitut, d'amor a Deu y +amor al pròxim, li varen venir unas ganas infinitas d'alçar la seva +má sacerdotal y benehirlos a tots, dihent: --¡Germans meus, fills +meus, jo us beneheixo en nom del Pare, del Fill, de l'Esperit Sant! + +Els bosquerols restavan somiosos al voltant del llit mortuori, +contemplant encantats las ceremonias fúnebres que 'ls jayos anavan +fent de tant en tant. Semblava que no poguessin moures d'aquell +lloch, qu'una força ignorada 'ls hi tingués encadenats. Hi havía +moments que feyan posat d'anarse a enternir, de somicar, de llençar +llágrimas. Fins semblava que, a l'instant mes impensat, alguns havían +d'agenollarse y fer companyía als jayos y resar junts la lletanía... + +Però veusaquí qu'en aquell mateix moment se va sentir una fressa +alegroya, per la porta de la cambra, com de gent poch recatada +qu'anés a entrar movent bullicia. + +Tots els bosquerols varen girar el cap, encuriosits de sobte y mitj +fregantse 'ls ulls, a tall d'homes que 's desvetllan del somni fondo +que +'ls tenía aclaparats. Qui primer va treure 'l cap entre la gent + arribada, va ser la moça de l'ermita de Puiggraciós; després, sa + mare, l'ermitana; acabat, la Rodassocas. Tots els ulls dels + bosquerols se varen clavar en la meuca desseguida... y va sonar dins + la cambra una remor de xiu-xius. La Rodassocas va mirar al difunt + fent una ganyota fastigosa; després va resseguir ab la vista als + bosquerols, entre mofeta y lasciva... després, va girar cúa y va + surtir... + +Allavoras hi va haver un instant de dubte entre la gent... ¿Què +farem? +¿Què direm?... Però, com qu'en Carbassot se va determinar a eixir del + rengle, l'Aleix de las Tòfonas el va seguir, y, derrera l'Aleix, + l'avi Pugna y el Cosme de la Rovira y el Bepus de l'Uyá, y, a la fi, + tots, tots varen córrer derrera la farum de carn que feya la bagaça, + com afanyosos de perpetuar, pels sots ombrívols, la passa de luxuria + y de dolor. + +Fi. + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75701 *** |