diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 78123-0.txt | 1735 | ||||
| -rw-r--r-- | 78123-h/78123-h.htm | 885 | ||||
| -rw-r--r-- | 78123-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 556808 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
6 files changed, 2636 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/78123-0.txt b/78123-0.txt new file mode 100644 index 0000000..4f6c612 --- /dev/null +++ b/78123-0.txt @@ -0,0 +1,1735 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78123 *** +Un pis al ensanche + +Comedia en un acte y en prosa + +Josep Feliu y Codina + +1887 + + +Estrenada ab extraordinari èxit en lo _Teatro Catalá_, instalat en lo +de Romea, la nit del 21 d'Octubre de 1886. + + +__REPARTIMENT__ + + + PERSONATJES ACTORS + ----------------- -------------------- + DONYA GUADALUPE D.ª Carme Parreño. + SENYOR FELIU D. Lleó Fontova. + CARRERAS " Joan Isern. + SENYOR FONT " Ramon Valls. + JOSEPH " Fèlix Baró. + + +------------------------------------------------------------------------ + +Dreta y esquerra las del actor. Escena contemporánea. + +Lloch de l'acció: Barcelona. + +------------------------------------------------------------------------ + + + + +## ACTE ÚNICH + +Lo teatro representa una sala. Porta al fondo y á dreta y esquerra. En +primer terme d'aquest últim costat, un balcó. A la dreta una taula +d'escriptori. A la esquerra un vetlladó y una butaca al seu costat. +La sala presenta tot l'aspecte d'una próxima muda de pis: pilas de +llibres, quadros despenjats, fótils embalats, etcètera. + + + + +### ESCENA PRIMERA + + +FELIU y FONT. + +(_Lo primer passejantse ab certa inquietut; lo segon assentat á la +taula d'escriptori._) + + +Font. Perfectament. Ja tinch presas totas las notas. + +Feliu. Donchs ara á extendre la escriptura. Sobre tot, +que no me la entretingui. + +Font. No tingui pó, senyó Feliu. Pero ara escolti. Jo, +quan sò cridat com a notari, per la otorgació de cassos semblants, +acostumo á dirigí als meus clients una certa pregunta... + +Feliu. ¿Sobre 'ls honoraris? + +Font. Una pregunta que no me la imposa certament la +meva conciencia de notari. + +Feliu. Sí, perquè aqueixa prou maldecaps deu tení. + +Font. Sinó la meva conciencia de particular pacífich, +que desitja pau y concordia entre 'ls prínceps cristians. + +Feliu. Bé, vaja... Veyám aqueixa pregunta. + +Font. Aqueixa pregunta es la següent: ¿Vosté está +verdaderament decidit á casarse? + +Feliu. Aixó ja m'ho ha preguntat un'altra vegada. + +Font. Li vaig preguntá 'l dia que va venir á +encarregarme 'ls capítols. + +Feliu. Y donchs, home, no sigui pesat. + +Font. Es que jo, aqueixa pregunta la faig tres vegadas. +Ara es la segona. + +Feliu. Y á la núvia també li haurá de fé las tres +preguntas? + +Font. No senyó. A las donas no 'ls las faig, perquè es +inútil. Totas respondrían que sí. Li pregunto, donchs, senyó Feliu: +¿vosté 's vol casá decididament? + +Feliu. ¡Y tant decididament, que ja m'han tirat tres +vegadas trona avall! + +Font. ¿Es dí, que no torna enrera? + +Feliu. No caldria més. Figúris, senyó Font, que 'm caso +per una juguesca. + +Font. ¡Ah, es qüestió de punt! + +Feliu. Hi ha un tal Miralles... No se si vosté 'l +coneix... Un que quan eram joves feya troná y ploure.... ¡Las promesas que +m'ha birlat! Donchs ara, per fi de festa, també s'había posat á +la mollera birlarme la núvia. Per xó porto pressa, perquè es un +brétol capas de tot. + +Font. Vostè té pó que avans de la boda.... + +Feliu. No 'm prengui 'l torn. + +Font. Jo tindria més cuydado per després. + +Feliu. Després ja seré casat. + +Font. Es molt cert. Després ja tindrá altre carácter. + +Feliu. Ab aixó, enllesteixi la escriptura, que la +poguém firmá 'l mateix dia qu'arrivi la núvia. + +Font. ¡Ah! ¿la té fora? + +Feliu. Es molt aficionada á viatjá. Ha anat á Saragossa +á veure las festas del Pila. + +Font. ¿Tota sola? + +Feliu. Ab una cambrera que té, de molta confiansa. + +Font. Perfectament _Conque_ tenim.... (_Llegint un +papé._) "Doña Eulalia Parladeras, soltera...." + +Feliu. Aíxó; de vint y cinch anys. + +Font. "Y don Mariano Feliu y Balada...." + +Feliu. Aixó; de cinquanta sis. + +Font. ¡Senyó Feliu! (_Mirántsel expressivament._) + +Feliu. ¡Qué mana, home! + +Font. ¿Vosté está decidit....? + +Feliu. ¡Sí, home, sí! No m'amohini. + +Font. Perfectament. (_Aixecantse._) + +Feliu. ¿Qué no veu que fins m'estich ja mudant de casa? +Un verdadé sacrifici, perquè en aquest piset hi he sigut tan +felis.... Si ell pogués parlá, que n'ha vistas d'aventuras... Quantas +vegadas sentia jo trucá á la porta... "¡Ay, ay! deu sé ella..." +Corría á obrí jo mateix.... + +Font. ¿Y era ella? + +Feliu. A vegadas nó. + +Font. ¡Ah, caramba! + +Feliu. A vegadas era un'altra. ¡He sigut molt +calaverot! + +Font. Aquestas cosas á un notari no li interessan. + +Feliu. Té rahó. Donchs si, ara 'm mudo, perquè per un +matrimoni aquest pis es massa reduhit. + +Font. Aquesta tarde sens falta s'extendrá l'escriptura. +Pero avans tornaré á veurel. + +Feliu. No cal que 's molesti. + +Font. Tinch costum de no extendrer cap contracte de +matrimoni fins habé fet las tres preguntas. Hem quedat á la segona. +Tornaré á fe la tercera. (_Se'n vá._) + + + + +### ESCENA II + + +FELIU, á poch JOSEPH. + + +Feliu. ¡Quín home més tocat y posat! Seria capás de fé +tremolá á 'n Barba Azul que 's va casá sis vegadas. ¡Ay senyó, 'l meu +piset!... Pero no hi ha remey; tinch de deixarlo. perquè la meva +senyora no s'hi trovaría. ¡0h, y ab las relacions qu'ella té! +(_Trucan fora, ab campaneta._) ¡Ola! ¿Quí deurá sé? Algú qu' ha vist +los papés dels balcons y puja á veure 'l pis. ¡Com es tant llaminé! +Tretze duros, un segon pis al Ensanxe, ab bonas vistas, aygua viva... +y sense porté. (_A Joseph que surt._) ¿Qué hi ha de nou? + +Joseph. Un senyó que diu si podria veure 'l pis. + +Feliu. Feslo entrá. + +Joseph. M'ha dat aquesta targeta. + +Feliu. Corrent. Qué fassi 'l favor. (_Joseph sen va._) +(_Llegint la tarjeta._) "Joaquín Emilio Carreras"... Carreras... +Carreras... ¿Qué es un parent del senyó Carreras?... + + + + +### ESCENA III + + +FELIU y CARRERAS. + + +Carre. Beso á V. la mano. + +Feliu. Ja pot parlá catalá. + +Carre. ¿Que sab vosté si jo so de la terra? + +Feliu. L'apellido. He vist Carreras... Diguim, y +dispensi. ¿Qué fora, per casualitat parent d'un tal Carreras? + +Carre. Si, senyó. Lo meu pare se'n deya. + +Feliu. Bé, un Carreras qu' encara viu. + +Carre. Los meus germans, qué 'n tinch tres, y tots s'ho +diuhen. + +Feliu. Vostè es nebot d'un oncle. + +Carre. Si, senyó; un oncle qu' es tio meu. ¿Vosté 'l +coneix? + +Feliu. Deixim di. Un senyó Carreras, que va cada vespre +al cafè de Paris. + +Carre. Dotze anys seguits que no hi fa falta. + +Feliu. Aixó mateix. Gran jugadó de dòmino. + +Carre. L'unich vici que se li coneix. + +Feliu. Ell y jo som los dos homes qu'hem remenat mes +fitxas. ¿Y donchs, ja ho crech que 'l coneixia jo á vosté. ¡Si 'l seu +oncle no parla de res mes que del seu nebot, del Emilio!... + +Carre. Servidó de vosté. + +Feliu. Assentis. + +Carre. Moltas gracias. (_S'assentan._) + +Feliu. ¿Vol pendre alguna cosa? + +Carre. Moltas gracias: no acostumo. + +Feliu. ¡Vaya, vaya! ¡Ja ho crech... 'l Emilio!... + +Carre. Es di, que 'l pobre oncle li habia parlat... + +Feliu. De vosté. ¡Oh, l'estima molt! Ell ja sab vosté +qu' es un xich enrahonadó. + +Carre. Si; cuan agafa las cartas... + +Feliu. No; las fitxas, las fitxas... Lo que juguem es +lo dómino. Ab aixó, vol di, que 'l senyó Carreras te un carácter mol +especial. + +Carre. Si; porta capa fins á mitx estiu. + +Feliu. Bé, aixó, pásese. Sinó que no pot sufrí que 'l +guanyin. Los días que jo 'l guanyo, potse no diu mitxa dotzena de +paraulas; pero cuan la sort se li tomba, llavoras comensa á omplirnos +lo cap d'historias... + +Carre. ¿Y 'ls esplica la meva? + +Feliu. Alguna coseta. + +Carre. Vaya un acudit. Ja li encarregaré que calli. + +Feliu. ¡Oh, ja no hi es á temps! Ja ho sabem ja!... + +Carre. ¿Qué? + +Feliu. Lo de l'americana de Caldetas. + +Carre. ¡Ah, si? + +Feliu. Una madama que vosté s'hi va afectá molt, que li +va dá un gran disgut...que 'l va engrescá cantantli tangos y després +va deixarlo per un de la marina que li cantaba barcarolas. + +Carre. ¡Ay, caram! ¿Lo meu oncle 'ls ha esplicat tot +aixó? + +Feliu. Si, senyó; un vespre qu' habia fet cuatre caps y +cuas seguits. Una damisela... no 'ns ha dit pas lo nom. + +Carre. ¡No faltaba més! + +Feliu. Pero per lo que toca als ets y uts de la +historia... demani. ¡Cuantas vegadas no hem abominat lo comportament +d'aquella aixelebrada!... + +Carre. ¿L'han abominat? + +Feliu. Si, senyó. Bó y remenant las fitxas. + +Carre. Veliaqui lo que té batxillerejá en lo que no 'ls +importa. + +Feliu. ¡Ey, perdoni! + +Carre. No... lo qui ha de perdoná es vosté. + +Feliu. Si jo hagués sapigut... + +Carre. ¡Vaya una gracia, sapiguentho!... No costa res +tení un xich de tacto. Y aixó, que no 's pensi... no es qu' aquest +assunto m'afeccti poch ni molt. Pero no 'n puch parlá, senyó... + +Feliu. Feliu, per servirlo. + +Carre. No 'n puch parlá. Cuant sento que condemnan á +una pobre dóna... ¡Qué vá enganyarme! ¡Es mentida, que no va +enganyarme! +¿Per qué? ¿Perquè 'm deya que m'estimaba?... Mes tonto jo de + créuremho... ¡Ara vegi!... _Te estimo!_ ¿Qué vol dí: "_t'estimo_"? + Totas nos pensem que 'ns estiman. ¿No 'ls ho dihem nosaltres á + n'ellas, y las fem combregá ab cada roda de molí que no passaria per + aqueixa porta?... Vostè mateix, senyó Feliu, es capás de creures' + que alguna l'estima... + +Feliu. ¿Qué vol di ab aixó? + +Carre. ¿Es verossimil, qu'á vosté hi hagi alguna dóna +que l'estimi? + +Feliu. Ara es vosté 'l que 's fica en lo que no +l'importa. + +Carre. ¿Y tindrá ella la culpa; lo dia que vosté +descubreixi que bebia á galet? + +Feliu. Jo bech en copa, perquè ho sápiga, y de cristall +magnifich. + +Carre. No 'n parlem, deixem'ho corre. Ja li he dit qu' +aquest assunto no m'interessa poch ni molt. + +Feliu. ¡Si, y ab una mica més me declara inútil! + +Carre. La ferida es un' altra, senyó Feliu. Aquesta si +que 'm matará á la curta ó á la llarga... + +Feliu. ¡Ah, si! També n'estich enterat. + +Carre. ¡Tambe! + +Feliu. Si, senyó. Un vespre que 'l seu oncle va fer +tres mil tantos de correguda... Me'n va di alguna coseta; no pas +tot. + +Carre. ¡Ay, dimonxi! ¿Qué li va di? + +Feliu. Així, en general.. Una viudeta que vosté va +coneixa á Sant Hilari. + +Carre. ¿Una viudeta molt jove? + +Feliu. Si, senyó. + +Carre. ¿Pero molt jove? + +Feliu. Aixó mateix. + +Carre. ¿Molt guapa? + +Feliu. Just. + +Carre. ¿Pero molt guapa?... + +Feliu. Si, home; tant jove y tant guapa com vosté +vulga. + +Carre. ¿Qué ja estaba á punt de casarmi hé? + +Feliu. Precisament; y qué hi va teni una forta +renyina... + +Carre. ¿Y 'l motiu d'aquesta renyina?... + +Feliu. ¡Ah! Lo seu oncle no me 'l va dí. + +Carre. Donchs sé quedará sense saberlo, perquè tampoch +li diré jo. + +Feliu. Respecto... + +Carre. No obstant, lo que vuy dirli, lo que dech dirli, +es que si li esplicaba aqueix motiu, vosté per mica de sá criteri que +tinga, no tindria mes remey que donarme la rahó. ¡Es que no tindria +mes remey! + +Feliu. ¡Oh! per mi, ja li dono ara. + +Carre. Bé, ¿qué m'ensenya 'l pis, ó no me l'enseya? + +Feliu. Cuan tingui gust. Jo per no interromprel! + +Carre. ¡Después de desfé la boda... +(_Tornantse assentá._) + +Feliu. ¡Ah, vamos nos hi tornarem á assenta. + +Carre. Después d'aquella renyina me 'n vaix aná á +passá +'l estiu á Ribas. + +Feliu. Si, 's veu que per cada disgut vosté pren las +sevas aiguas. + +Carre. Fa dos dias qu'he tornat, y com ja he fet +resolució de no casarme... ¡Perqué jo ja no 'm casaré!... ¡Perqué si +vosté, senyó Feliu, me veu portá una dona á la iglesia, ja l'autorizo +perquè 'm pegui un cop de pistola! + +Feliu. No senyó, no; ¡Vaya una llicencia! + +Carre. Vol dí que, decidit á fe la vida de solté _per +ineternum_, he vist aquest pis per llogá, que sembla que fará per mi, +y he pujat á molestá l'atenció de vosté. + +Feliu. De cap manera. Jo mateix tindré 'l gust +d'acompanyarli. + +Carre. Ab lo criat ne tinch prou. + +Feliu. No faltaria mes. Vostè es lo nebot del Senyó +Carreras. Comensarém per la dreta. + +(_Se dirigeixen cop á la porta de la dreta, y s'aturan per la sortida +de Joseph què ve pe 'l fondo._) + + + + +### ESCENA IV + + +DITS y JOSEPH. + + +Joseph. Don Mariano... + +Feliu. ¿Qué hi há? + +Joseph. Una senyora. + +Feliu. ¡Ola, ola!... ¡Una senyora! + +Joseph. Si; una senyora jove, que demana per veura 'l +pis. + +Feliu. ¿Jove, dius? + +Joseph. Y bastant guapa. + +Carre. Sembla que tot se rebifa. + +Feliu. Es la mica de juventut qu'encara 'm queda +arreconada. + +Joseph. ¿Qué li dich? + +Feliu. Qu'entri, home. ¡Jove y guapa! ¿que no sabs la +consigna? (_Joseph va per anarsen._) Es di, nó: esperat +(_A Carreras._) Vostè ja 'm dispensará. + +Carre. Si, home, si. + +Feliu. En Joseph li ensenyará 'l pis. + +Carre. Perfectament. + +Feliu. Acompanya al senyó. + +Joseph. Molt be, diu. + +(_Sen vá ab Carreras per la dreta._) + + + + +### ESCENA V + + +FELIU y GUADALUPE. + + +Feliu. Senyora, fassi 'l favor de passá.(_Surtint pe 'l +fondo, al corredó._) + +Guada. Deu lo guart. (_Entrant_.) + +Feliu. ¡Ay, ay!... jGuadalupe! + +Guada. ¿Qué diu de bó? + +Feliu. ¿D'hont surt, d'hont surt tant de bé de Dèu?. + +Guada. No 's pensaba que fos jo. + +Feliu. La vritat; me pensaba qu'era una vissita mes. +..més compromesa. + +Guada. Y més agradable. + +Feliu. ¡Cuant temps que no 'ns habiam vist! + +Guada. He estat fóra de Barcelona. A mes... + +Feliu. ¿A més... qué?... + +Guada. He passat grans disgustos. + +Feliu. ¡Y aixó, mare de Deu! Assentis (_S'assentan._) + +Guada. Fa vuyt dias que sóch aquí. + +Feliu. Y una de las primeras diligencias ha sigut veni +á veure á un amich antich. Gracias, Lupita, gracias. + +Guada. No... Es á di... No 'l vinch pas á veure +precisament á vosté. + +Feliu. ¿Donchs á qui? ¿al meu criat? + +Guada. Vinch á veure 'l pis. + +Feliu.¡Ah, caratsus! ¡Vaya un desengany! + +Guada. He llegit al "Diluvi" que vosté l' desocupaba. + +Feliu. Si, si; es vritat. Pero aquest pis es molt +petitet. + +Guada. Justament es lo que 'm fa falta. Y aixó de sé al +Ensanxe. + +Feliu. Aquest es un pis per un solté. + +Guada. Justament per ço el vuy. + +Feliu. ¿Per un solté? + +Guada. Per una soltera... es á dí, per una viuda. + +Feliu. Permétim, que no es lo mateix. + +Guada. Bé; per una senyora sola. ¿Si está bé aixis? + +Feliu. Una senyora sempre ne está milió acompanyada... +¡Ey! si l'acompanyo jo! ¿Y qui es aqueixa senyora? + +Guada. Una servidora de vosté. + +Feliu. Vosté 's proposa viure sola? + +Guada. Si, senyó, si. ¡Sola... sola, enterament sola! +Me separo de la tia, vuy está completament retirada del mon... +completament retirada aborreixo á la gent. + +Feliu. Per la part que 'm toca. Pero veurá, 'l dia +menos pensat se'n torna á casá y allavoras.... + +Guada. ¡Jo!... + +Feliu. No es cap imposible. + +Guada. ¡Jo torná á casarme! ¡Ay, senyó Feliu, aixó si +que no ho veuran los seus ulls! + +Feliu. Podrá sé. Si 's va á casá fora. + +Guada. ¡Jo torná á casarme!... ¿Que no sab que ja ho he +tastat? + +Feliu. Rahó de més. + +Guada. Ja á sabé, que jo no puch dí qu' hagi estat +casada. Lo qu' he estat, divorciada. + +Feliu. També se li coneix. "No hay mal que por bien no +venga." + +Guada. Vuit días de matrimoni y tres anys de +separació. +¡L'infame! 'S casá ab mi, y 'n tenia un' altra. ¿Perqué no 's casaba + ab ella? + +Feliu. Dóna, per xó; perquè ja la tenia. + +Guada. ¡Quina colla de malvats son tots los homes! + +Feliu. Y totas las donas, perquè sense ellas nosaltres +tindríam de sé bons minyons per forsa. + +Guada. Hi vaig sé molt desgraciada. ¡Quín marit! + +Feliu. No se'n pot queixá. Al menos l'ha deixada +viuda. + +Guada. Es la primera prova d'amor que m'ha donat en sa +vida. + +Feliu. Quan se vá morí. + +Guada. Y encara tot aixó, un cop passat.... + +Feliu. ¿Y qui ho dubta? Ara que ja ha passat la mala, +li tocará passá la bona. Ara 'l segon marit.... + +Guada. ¿Lo segon marit, diu? + +Feliu. ¡Ey, si jo no he perdut lo compte! + +Guada. Es dí, que 'l segon marit no podria sé pitjo +que +'l primé? + +Feliu. Me sembla.... ¡Ey, no m'hi comprometo! + +Guada. ¿Pero á vosté li sembla? + +Feliu. Sí, senyora. + +Guada. Donchs s'equivoca de mitj á mitj. + +Feliu. ¿Qu'ho ha tornat á tastá? + +Guada. He estat á punt de torná á casarme. + +Feliu. ¡Qué diu!... No 'n sabia res. ¿Y ja está +divorciada? + +Guada. Perquè ho sápiga, al costat del home que s'anaba +á casá ara ab mi, lo meu primé marit era un angel. +(_S'aixeca agitada._) +¡Un angel!... perquè aquest d'ara.... No me'n fassi parlá, no vulgui + excitarme.... ¡Ah, no, no! ¡Sola, ben sola. tancada á casa!... + Ensényim lo pis; fassi 'l favor. + +Feliu. Ab moltíssim gust. Comensarém per la esquerra. + +Guada. ¿Veu? Aquesta es una saleta molt bufona, per +travallá, ó per... Es dí, s'hi pot fé lo que 's vulga. (_Anant cap á +l'esquerra._) Aquí té un'altra saleta... + +(_Al moment que van á anársen per dit costat, surt Carreras per +l'altre._) + + + + +### ESCENA VI + + +Dits, CARRERAS + + +Carre. La part del davant m'agrada molt. Are veurem la +del derrera. + +Guada. ¡Ah! (_Girantse y reconeixent á Carreras._) + +Carre. ¡Oh! (_Reconeixent á Guadalupe, y 's quedan tots +dos inmóvils, pasmats, un á cada costat de la escena y apoyantse cada +un en un moble._) + +Feliu. Senyó Carreras... + +Carre. Qué?.. ¿què mana?... ¿que 'm deya alguna cosa? + +Feliu. Deya que ja qu'ha vist la part del davant... + +Carre. Sí... la part del davant... ¿Qué hi succeheix á +la part del davant? + +Feliu. Qu' ara hi entrarém nosaltres, mentres vostè 's +mira aquesta altra banda... + +Carre. ¿La banda?.. ¿La banda municipal? + +Feliu. L'altra banda del pis. + +Carre. ¡Ah, sí! Vagin, vagin. + +Feliu. Lupita... (_Acostantse á ella_) + +Guada. ¿Qué mana?.. íqué 'm deya alguna cosa? + +Feliu. (¿Qué tenen aquest parell?) Sí, senyora. Dich +que ja que 'l senyó ha vist aquest costat, podríam comensá +per 'quí... + +Guada. ¡Ah! 'l senyó també ha vingut... + +Feliu. ¿Que no vol vení? + +Guada. Anem. Pero dónguim lo bras. + +Feliu. Si es servida. (_Apoyantshi desfallida._) +¡Cuidado... (¿Qué diantre 'ls ha agafat?) + +(_Entra per la dreta ab Guadalupe, á la qual porta del bras y casi +arrossegantla._) + + + + +### ESCENA VII + + +CARRERAS, JOSEPH, després FELIU. + + +Joseph. L'amo diu que segueixi acompanyantlo. (_Per la +dreta._) + +Carre. Sí, aném... portam á la casa de socorro. +(_Encara perturbat._) + +Joseph. ¿Qué diu ara? + +Carre. ¿Qué he dit?... ¿qu'be dit alguna +barrabassada?... + +Joseph. Vingui. En aquest costat hi ha 'l menjadó. + +Carre. Una menjadora es lo que jo mereixo. (_De repent, +agafant á Joseph per un brás._) Escolta... Aquesta senyora... + +Joseph. ¿Qué vol? + +Carre. Aquesta senyora.... Tot me dona voltas... +Aguantam... Mira que caych. (_Cau en una butaca._) + +Joseph. Aixó deu sé un mareig. No s'espanti... ¡Senyó, +no s'espanti, ja vaig á buscá l'ampolla del aygua naf. + +Carre. Sí, ves, portam l' aygua naf. (_Joseph se'n va +corrents pel fondo._) ¡Ella!... M'he quedat fret de sorpresa, +incendiat de cólera... ¡Es allá!... ¡a la part del davant! ¿Qué deu +dí?... ¿qué deu fé?.. Deu parlá de mi, deu está esplicant... ¡Pensá +que no més passant aquesta porta... + +(_Surt pel fondo Joseph al un vas y l'ampolla d'aygua naf, y 's +dirigeix cap á Carreras. En lo mateix moment surt Feliu per la dreta +tot atributat._) + +Feliu. ¡Joseph!.. ¿ahont es en Joseph?.. (_Veyentlo._) +¿Qué portas aquí? + +Joseph. L'aygua naf. + +Feliu. Aixó es lo que fá falta. (_Li pren l'ampolla +y 'l vas._) + +Joseph. ¡Oh, escolti! + +Feliu. No m'entrebanquis. (_Se'n torna apresuradament +per la dreta._) + +Joseph. Té que perdoná. (_A Carreras._) + +Carre. No hi fa res, ja 'm trovo milló. Gracias. Té +noy.(_Li dona dinés._) Desitjo quedarme aquí una estona. + +Joseph. Tota la que necessiti. + +Carre. Té, noy. (_Li dona més dinés._) + +Joseph. ¿Qué 's pensa morirse? + +Carre. No; 'm vaig reanimant. + +Joseph. Com sembla que 'm fassi hereu... + +Carre. T'he dat tot lo que duya á demunt. + + + + +### ESCENA VIII + + +Dits, FELIU. + + +Feliu. Joseph... + +Joseph. ¿Qué mana? + +Feliu. Aquí ja hi ets de més. (_Joseph se'n vá._) Ja +s'ha quedat una mica reposada. L'he deixada allí, que descansi una +estona... Vostè ja 'm perdonará, peró justament es una senyora +amiga... + +Carre. ¿Vostè es amich de donya Guadalupe? + +Feliu. Sí, senyó. + +Carre.¿De la Lupita? + +Feliu. Tinch aquesta honra. + +Carre. Es ella... la del disgust. + +Feliu. La de Caldetas? + +Carre. La de Sant Hilari. + +Feliu. La que va aná á olvidá á Ribas. + +Carre. Qué li ha dit? No m'amagui ni una paraula. ¿Li +ha parlat de mi? + +Feliu. Sí, senyó. + +Carre. ¿Qué li ha dit? + +Feliu. Ab franquesa. + +Carre. Clávim la punyalada, home. + +Feliu. Avans, un cop de pistola; ara una punyalada; +vosté s'ha proposat de tots modos que jo li fassi mal. + +Carre. ¿Qué li ha dit? + +Feliu. M'ha dit que la vista de vosté li era +insuportable. + +Carre. ¿De debó? + +Feliu. Extremadament insoportable. De manera, que surto +á demanarli un favor. + +Carre. Que toqui las de Villadiego. + +Feliu. Las que vulgui, peró que se'n vagi. + +Carre. Está molt bé: ja me'n vaig. Pero es necessari +que primerament declari aquest misteri dolorossísim. Las +circunstancias han cambiat. Fa un moment jo debia guardá silenci; ara +dech enrahoná. + +Feliu. Bé, ja 'ns veurem un altra estona; vingui al +cafè. + +Carre. Ara desseguida, son cuatre paraulas, pero cuatre +paraulas que las tinch aqui atravessadas, com si me hagués empassat +cuatre pinyols de préssech. + +Feliu. Vaja. desboti. + +Carre. Tota la culpa es d'ella, senyó Feliu. Ara fa +cinch mesos... la boda estaba disposada, ja 'ns habian tirat trona +avall... Un vespre... perquè la cosa se habia de celebrá ab tota la +festa... Jo 'm gastaba doscents cincuanta duros en un refresch... +Donchs un vespre nos estabam ella, la seva tia y jo, escríbint la +llista dels convidats. Veliaquí que de repente... + + + + +### ESCENA IX + + +Dits, GUADALUPE + + +Guada. Tot aixó es mentida. (_Presentantse._) + +Feliu. ¡Senyora!... (_Bruscament_.) + +Guada. ¡Es mentida, es mentida! (_Irritantse_.) No hi +ha una paraula de vritat. + +Feliu. Per amor de Deu, Lupita!... Lupita!... + +Guada. ¿Qué te pó d'un escándol? No. senyó, no. Li he +demanat que tregués á aquest home de casa seva. + +Feliu. Filla, jo ja l'he tret. + +Guada. Pero encara es aqui. Ab aixó, jo só lo que me'n +vaig. Estigui bó. (_Se dirigeix á la porta._) + +Feliu. ¿Ho véu, sant cristiá? (_A Carreras._) + +Carre. Ja me'n vaig. Pássinho bé. (_Se'n va +rápidament._) + +Guada. Gracias á Deu! (_S'assenta._) + +Feliu. ¡Ho veu, dóna! Ja es fora. + +Carre. Pero tornaré. (_Presentantse á la porta._) + +Guada. ¡Altre vegada! (_Aixecantse vivament._) + +Carre. Es necesari que tinguem una conversació. +(_A Feliu desde la porta._) + +Feliu. _Bueno_, ja 'ns veurem. Vingui al cafè. + +Carre. Aquest vespre mateix. + +Feliu. Si, senyó. De set á dotze. + +Carre. ¿Y no fora milió ara desseguida? (_Entra y agafa +á Feliu pe 'l bras._) Acompámyim á da una volta. + +Feliu. ¡Ara no! Sembla que 'm vulgui segrestá... + +Guada. ¿Es di, que no se'n va? Ja me'n vaig jo. + +Feliu. No senyora, no ho permeto. Senyó Carreras... + +Carre. Está bé; me'n vaig. Pero vosté 's podrá +convence... + +Guada. ¡Me vol matá aquest home, 'm vol +matá!... ¡Ay!... jo no puch resistirho... A mi m'agafa alguna +cosa... (_Cau desmayada en brassos de Feliu._) + +Feliu. ¿Ho véu? Ja hi tornem á sé. jVagissen, com un +botavant! + +Carre. Si, me 'n vaig, home. (_Acostantse á Feliu que +sosté á Guadalupe._) Pero... ¿que té? ¿no será cosa de cuidado?... + +Feliu. ¡Vagissen li dich! (_Cridant_.) + +Carre. ¿No veu que se ha desmayat?... ¿No veu que me la +miro aqui defallida? + +Feliu. ¡Miri, que faig cridá una _pareja_! + +Carre. Estigui bó... Cúidila... potsé una sangría... +Estigui bó. (_S' en va_) + + + + +### ESCENA X + + +GUADALUPE, FELIU + + +Feliu. Vejám... una mica més d'aiga naf. ¿Hont es +l'aiga naf?... ¡Ah, me l'he deixat á la part del devant... +(_Intenta colocá á Guadalupe á una butaca._) + +Guada. ¿Já es fora? (_Tornant en si._) + +Feliu. Si senyora: no passi cuidado. + +Guada. Dispensi, fill... Li demano que 'm perdoni. + +Feliu. Vaig á buscá l'aiga naf. + +Guada. Gracias; no es necessari. Ja 'm torno á trová +bé. + +Feliu. Vamos, aixó es; quedis aqui sentada. No +enrahoni. + +Guada. Aixó no; al contrari. Vuy parlá, tinch +necessitat de parlá. + +Feliu. Es cert, qu' á las senyoras aixó las alivia. + +Guada. Aquest home es lo que 's habia de casá ab mi. + +Feliu. Ja n' habia olorat alguna coseta. + +Guada. No 's negui á escoltarme; hi té obligació. A més +que també deu tení una mica de curiositat. + +Feliu. Francament, no deixo de sentirme unas +pessigollas tafaneras... + +Guada. Donchs ara ho sabrá tot. Ara fa cinch mesos... +La boda estaba disposada, ja 'ns habian tirat trona avall sis +vegadas...Tres á Betlem y tres á Santa Maria. Jo 'm gastaba doscents +cincuanta duros... + +Feliu. En un refrescb. + +Guada. No senyó; en lo vestit de núvia. Un vespre, 'ns +estabam ell, la tia y jo, escribint la llista dels convidats. +Veliaqui que de repent... + + + + +### ESCENA XI + + +Dits, CARRERAS. + + +Carre. Aixó no es vritat. (_Pe 'l fondo bruscament._) + +Guada. ¡Ah! (_Aixecantse_.) + +Feliu. ¡Ja hi tornem á sé!... + +Carre. Sento interrómprela; peró, ho repeteixo: lo que +vosté diu no es vritat. + +Guada. ¡Ja 'l torno á teni aqui! + +Feliu. ¿Que 's torna á desmayá? (_Extenent los +brassos._) + +Guada. No; aquesta vegada no. + +Feliu. ¡Es di, que vosté s'ha proposat acabarme la +paciència! ¿Com es que torna á se aqui? + +Carre. He subornat al seu criat, perquè 'm deixés quedá +escoltant. + +Feliu. ¡Joseph! (_Furiós_.) + +Carre. No 'l renyi; jo li he promès que 'l faria +perdoná. + +Feliu. ¡Donchs lo despatxo!... ¡Y daré mals informes! + +Carre. No s'enfadi. Si jo me 'n aniré; si vosté m'ho +mana, es clá que me 'n aniré. + +Feliu. Vostè ray que creu desseguida. + +Carre. Vostè es l'amo de la casa. + +Feliu. Bé ho soch, peró no 's coneix. + +Carre. La senyora li ha parlat de mi, ¿no es vritat? + +Feliu. Es cert. + +Carre. ¿Y m'ha posat que no hi deu habé modo? + +Feliu. La vritat; no 'n hi ha gairas. + +Carre. ¿Y un pobre home no ha de pogué defensarse? + +Guada. Com que ja suposo lo que dirá... + +Carre. ¿Que diré... veyam... que diré? + +Guada. ¡Tot lo qué li acudeixi per oféndrem, per +irritarme, per tréurem de tino!.. + +Carre. No senyora. Miri; vosté parlará primé. Jo +m'estaré aquí; la escoltaré sense interrómprerla gens, ni gota. No +diré una paraula, ni faré un gesto. + +Feliu. Aixó ja es posarse á la rahó. (_A ella._) + +Guada. ¡Lo que té vosté, es la trapassería per +sentirnos á tots dos... la trapassería que sé 'l menja viu! + +Feliu. No nego que sóch una mica tafanè. + +Guada. Prou qu'ho diu la tia. + +Feliu. Pero en aquesta ocasió, 'm aconsella un altre +objecte mes noble; lo fi de veure si duas personas estimables... + +Guada. Corrent; donchs; ara m'hi avinch. Pero haig de +parlá la primera, y 'l senyó no dirá una paraula, ni fará un +moviment. + +Feliu. S'hi ha compromès. + +Carre. Y m'hi comprometo altra vegada. + +Guada. Veurem. (_S'assenta á la esquerra, Carreras á la +dreta y Feliu al mitx_). + +Feliu. Vamos. _Se abre la sesión_. + +Guada. Com li deya, donchs, estabam lo senyó, la tia y +una servidora, assentats al voltant d'una tauleta, fent la llista +dels convidats... (_Moviment de Carreras._) ¿Qué?.. ¿qué té que di +vosté? + +Carre. Jo, res, senyora. + +Guada. Es que 'm semblaba... + +Carre. Prou, que tindría que dí!... ¡Molt hi tindria! +Pero he promès callá, y encara que se'm ensengui la sanch... la meva +boca no s'obra. Segueixi. + +Guada. Estabam redactant la llista de las invitacions. +La tia y yo anabam dihent noms y 'l senyó 'ls escribía. ¿Ja hi +tornem?(_Per un gesto de Carreras_). + +Carre. M'he aguantat un estornut. + +Feliu. No hi ha estornuts que valgan. Vostè ha empenyat +lo compromís... + +Carre. ¡A trás que me 'ls aguanto!... + +Feliu. Tiri endavant. (_A Guadalupe_) + +Guada. Ja n'hi había una llista de més de cincuanta, +cuan trucan á la porta, y era una visita. (_Aturantse per mirá á +Carreras que está completament inmóvil._) Si 'n fa massa també es una +befa. + +Carre. ¡Ara trova que 'n faig massa! (_A Feliu_). + +Guada. Pero per çó no 's pensi que 'm fassi perdre. + +Feliu. Segueixi. (¡Y bé costa d'arrancá aquest +cuento!) + +Guada. ¿Ahont eram? + +Feliu. Arrivaba una visita. + +Guada. ¡Ah. si! La Pepeta Gausa. S'assenta, agafa la +llista, que per çó venia... + +Feliu. Naturalment. + +Guada. Y aixís que l'agafa, 's ficxa en un nom qu' +era 'l tercé ó cuart dels que hi había escrits. -- ¡Ay, ay...!! + +Feliu. Diu ella. + +Guada. Just; la Pepeta. --¡Ay, ay! també pensan convidá +á la... + +Carre. Permétim. (_Vivament_.) + +Feliu. ¿Que vol estornudá? + +Carre. No senyó, Es per un altre cosa. + +Guada. ¿Veu? Ja enrahona; me sembla qu'enrahona ben +clá. + +Carre. Enrahonó per di... + +Feliu. Ha promès que callaria (_Corrent á aturá á +Guadalupe que se'n va resoltament_). ¿Qué se'n va, Guadalupe? ¿Ahont +va? + +Guada. Lo senyó falta á la promesa. + +Feliu. Esperis; ja la cumplirá. Tingui; (_Donant un +llapis y papé a Carreras._) tot lo que hagi de di, escriguiho en +aquest papé. + +Carre. ¡Ah! perfectament. (_S'assenta y 's posa á +escriure rapidament._) + +Feliu. Fassi 'l favor, senyora. Poch á poquet arrivarém +al cap de vall (_Guadalupe torna á sentarse, Feliu també. Carreras +s'aixeca y li presenta un papé qu' ha escrit._) ¿Qué vol ara? Ja ha +escrit tot aixó? Permétim. S'ha de llegí. + +Guada. Veyám. (_Carreras s'assenta_). + +Feliu. (_Llegint_.) "Com lo que s'ha de di de la +senyora convidada qu' era á la llista, no li podrá fé gaire favor, +demano que nos pronuncii 'l seu nom." + +Guada. ¿Qué li sembla? Bueno; no 'l pronunciaré. + +Feliu. No senyó, no; que 's digui tot. + +Guada. Concedimli. + +Feliu. Concedit: peró es una llástima. Continúhi. + +Guada. Ab aixó, com deya... "¡Ay, ay! ¿també convidan á +la..." (_Per un moviment de Carreras_). No tingui pó, no tingui pó; +no la anomenaré --La tia que respon: ¿Per qué l'estranya? ¿Qué no +l'hauriam de convidá? ¡ning, ning!... altras visitas. La Dolores +Tolrá, tornahi ab la mateixa. ¡Ay ay! ¿á n' aquesta senyora +convidan?... La viuda Argenteró: --¡Ay, ay!... + +Feliu. Etcetra. + +Guada. ¡Etcetra!... Notant etcetra, perquè encara que +totas comensaban dihent lo mateix, totas acababan pronunciant un nom +mòlt distint. + +Feliu. Lo nom del individuo. + +Guada. Aixó mateix. + +Feliu. Es di, qu' aqueixa dama que no 's pot +anomená... + +Guada. Estaba fent aná en renou á cuatre ó cinch +favorescuts. + +Feliu. Un mostruari. ¡Si qué es llástima que no 's +pugui sabé qui es! (_Carreras á tot aixó, escriu qu'escriu ab gran +delit_) + +Guada. ¿Li sembla quina convidada? Al últim de totas +las visitas va venir la meva cusina Ramona. (A Carreras.) Já ho sé +que la Ramona es una mala llenga y una confusionera; peró 'l cas es +qu' ella 'm va di lo que 'm va di. + +Feliu. ¿Lo nom de la convidada, pot sé? + +Guada. Me va di lo mateix que totas las altres. + +Feliu. Si, que no valia la pena. + +Guada. Pero al cap de vall hi va afegi. Diu: ¿qué +juguem qu' aquet nom te l'ha fet posa á la llista 'l teu futur?... +Aixó era vritat; aquest senyó era 'l que 'ns duya aquella convidada. + +Feliu. Bé, si s'hi tractaba tothom. + +Guada. ¡Oh! peró la meva cusina habia parlat ab una +intenció que va alarmarme. --Tú sabs alguna cosa, li vaig di jo. Y +allavoras se'm tira als brassos y romp á plorá com una Madalena. + +Carre. ¡Com una Madalena! (_No podentse aguantá mes._) + +Feliu. ¡Calli! + +Carre. ¡Com un cocodrilo! + +Guada. Y 'm diu... diu: ¡Ay, filleta meva!... + + + + +### ESCENA XII + + +DITS y JOSEPH. + + +Joseph. Don Mariano... Un marit y mullé que volen veure +l' pis. + +Carre. Que s'entomin. + +Feliu. Es qu' á mi 'm corren dos lloguers. + +Carre. Digas que 'l pis ja está llogat; jo me 'l' +quedo. Vés, que s'entomin, que no destorbin. + +Joseph. Está molt bé. (_Se'n va._) + +Carre. Ara sentirá lo que va dirli la seva cusina. + +Guada. ¿Lo que va dirme?... ¡Ay, filleta meva, qu' ets +desgraciada! Lo teu primé marit al menos la tenia fora, peró 'l segon +te la vol portá á la boda... + +Feliu. ¡Jesús, Maria y Joseph! + +Carre. ¿També s'ho creu vosté, papanatas? + +Feliu. Es di, qu' á tots los noms dels altres +favorescuts si habia d'afagir lo de... + +Guada. ¿Qué me'n diu? + +Carre. ¡Jo perdré 'ls estreps! + +Guada. Aixó es lo que va fé allavoras. En compte de +justiflcarse, 's va posá fet una fúria, va perdre 'ls estreps. + +Carre. ¿Y que n'hi habia per menos? Un home que la +estimaba ab tota l'ánima... + +Guada. ¿Vosté m'estimaba? + +(_Tots dos parlan á un temps y cara á cara._) + +Guada. ¿Perquè no va justificarse? + +Carre. Si vosté m'hagués estimat. + +Guada. ¡Massa, massa, massa!... ¿Ho sent? Massa. + +Carre. Vostè no habia de creure... + +Guada. Vostè no habia de cridá... + +Feliu. Acabaran per agafarse... ¡Senyors, calminse, +sosseguinse!.. + +Guada. ¡Si jo 'm moriré! + +Carre. ¡Jo ja 'm moro! + +Joseph. (_Entrant_.) Hi há un capellá. + +Feliu. Per ajudarlos á ben mori. + +Joseph. Diu que si 's pot veure... + +Guada. ¡Que no!... + +Feliu. Es que 'm corren los dos lloguers. + +Guada. Digali que 'l pis ja está pres, jo me'l quedo. + +Feliu. ¿Ara se'l queda vosté? + +Guada. Què se'n torni. (_A Joseph, y sen va._) + +Feliu. Mentrestant á mi 'm corran los dos lloguers. + +Guada. Donchs si... (_Tornant á dirigirse á +Carreras._) +¡Se vá coneixe que 'm estimaba molt! + +Carre. Si en compte de creure á la seva cusina, vosté +l'hagués feta callá... Pero, al contrari, recordis que 's va permetre +contra mi las acusacions mes duras... ¡Cosas tremendas, senyó Feliu! + +Guada. ¿Y ell?... Ell me vá di horrors... ¡Horrors, +senyó Feliu, verdaders horrors! + +Carre. Encara las tinch totas clavadas al cor. + +Guada. Hagués sentit tot lo qu'ha dit després... + +Feliu. Verdaderament; aquí mateix, no fa gaire... + +Guada. ¡Aixo es! acabi d'afagí llenya al foch, ara +vosté.(_Bruscament contra Feliu._) + +Feliu. ¡Ay. pobre de mi!... Jo ho deya... + +Guada. Vostè ho deya per veure si 'ns pot acabá +d'ensarraciná. + +Feliu. ¿Que no ho sent, senyó Carreras? + +Carre. No; 'l senyó no ho fa ab cap mal propósit. + +Feliu. ¡Ay gracias á Dèu! + +Carre. Pero la vritat es, que si no fós la seva +presencia y las sevas observacions... + +Feliu. ¿Ara jo pagaré la festa? + +Guada. Vostè hauria de procurá calmarnos. + +Carre. Vostè no deixa de sé una persona estranya. + +Guada. ¿Que se n'hi dóna á vosté de las nostras +renyinas? + +Feliu. ¿Se'n volen aná á passeig? + +Guada. Vostè es lo que se 'n hi hauria d'aná. + +Carre. Comprengui què si vosté no hi fos davant... + +Feliu. ¿Es di, qu' ara tinch d'anarmen? ¡Es di que 'm +despatxan á aquest marit y mullè, qu' han trucat no fá gaire; 'm +despedeixen al pare capellá... y ara 'm dónan las dimisorias á +mi!... + +Guada. Si, senyó; vágissen, vágissen. + +Carre. Vágissen, créguim... + +Feliu. No me'n vuy aná. + +Guada. Lo senyó 'm vol doná explicacions. + +Carre. No 'm proposo donarne cap. Jo no l'había portat +lo nom d'aquella convidada. + +Guada. ¡Ah! ¿no?... + +Carre. Era cosa de la seva tia. + +Guada. ¿Vosté no l'había dut? ¿Vosté no 'm volia portá +á la boda á la seva estimada? + +Carre. Tampoch ho era.. + +Guada. ¡Ah! ¿no? + +Carre. No senyora. + +Guada. La Layeta Parladeras no era la seva?... + +Feliu. ¿Que diu? (_Fent un bot._) + +Guada. Ja m'ha escapat. ¡Si nó sé lo que 'm dich! + +Feliu. ¿La convidada del cuento era la Layeta +Parladeras? + +Guada. La estimada del senyó. + +Carre. Ho había sigut. Es l'americana... + +Feliu. ¿La de Caldetas?... ¿Aqueixa es la del +mostruari?... + +Guada. Si, senyó si... + +Feliu. ¡L'aiga naf!... ¡vegin si ha quedat gens d'aiga +naf! (_Cayent en una cadira_). + +Guada. Allí hi ha l'ampolla. (_Carreras se'n vá per la +dreta_). + +Feliu. ¡Ay, Deu meu!... + +Guada. ¿Qué li agafa? + +Carre. Aquí té l'aiga naf. (_Sortint ab l'ampolla_). +(_Feliu pren l'ampolla y 's beu tota l'aiga naf d'una +tirada_). ¿Ja 's trova milló? + +Guada. ¿Ja li passa? + +Feliu. ¡Ay, lo méu piset!... (_Rompent á plorá_). ¡lo +meu piset de solté!... ¡tant que me 'l estimo!... ¡tant felís qu' hi +he viscut! Ab una mica més lo perdo, senyors... Ja l'había desllogat +perquè... ¡horrorísinse! m'anaba á casá!... + +Guada. ¿Aixó es cas de d'horroritzarse? + +Feliu. Es que la meva dóna había de sé... + +Guada. ¿La Layeta? + +Feliu. ¡La convidada de vosté! (_A Carreras._) + +Carre. ¡Ha, ha, ha!... (_Mirant á Guadalupe y rient_) + +Guada. ¡Ha, ha, ha!... (_Mirant á Carreras._) + +(_Esclatan tots dos en una llarga y desfeta rialla, fins que no podent +se deixan caure cada un en una cadira ó silló_). + +Feliu. ¡Poden ben riure!... + +Guada. Dispensi, fill. Si ho hagués sapigut no l'hauria +anomenada. + +Feliu. ¡Vaya un consol!... ¡Es dí, que m'hi hauria +deixat casá! + +Carre. De lo que 'ls ulls no veuhen, lo cor no 'n dol + +Feliu. Pero 'l cap... se 'm preocupa. ¡Pobre piset +méu! +.. (_Mirant en torn y plorant cómicament_). + +Guada. No 's disgusti per çó. Ja li torno. + +Carre. Y jo també. Ja s'hi pot quedá. + +Feliu. Si, peró... ¿del altre, que 'n faig? Un pis de +xeixanta duros, ab cuatre arcobas á la francesa, gas, aiga viva y un +saló com una plassa de toros. + +Carre. Ja resultaba apropiat. + +Feliu. ¿Ahont me 'l fico jo ara aquell pisarro?.... +Escoltin, ¿per qué no se 'l quedan vostés? + +Guada. ¡Vaya una idea! ¿Qué 'n faríam? + +Feliu. ¡Mare de Deu! hi viuríau plegadets. + +Guada. ¡Ah! aixó no, aixó si que no. + +Carre. ¡No ho digui ab tanta acrimónia, dona, no ho +digui ab tanta acrimónia! + +Guada. ¡No ho dich ab acrimónia, no ho dich ab +acrimónia! +¡Que 'm vol torná á moure un escándol com lo d' are fa cinch mesos? + +Carre. ¡Un escándol! + +Guada. En compte de demaná perdó. + +Carre. Perdó ¿de qué?.. ¿De que la estimaba massa?.. +Sí, senyora, que la estimaba... Y encara... encara l'estimo. Sinó que +á mi se'm va composá, y jo só un minyó de bé, y 'l que digui lo +contrari es que m'ho lleva. ¿Perqué no 'm defensaba vosté? + +Guada. ¿Qué li diré jo? Vaig cegarme. + +Feliu. ¡Es cla, la criatura! va cegarse. Vamos, ¿que +se'm quedan lo pis? + + + + +### ESCENA XIII + + +Dits, JOSEPH, á poch, FONT. + + +Joseph. Senyó. + +Feliu. Ja está llogat; que se 'n tornin. + +Joseph. No; si es lo notari. + +Font. Es un servidó. (_Entrant. Joseph se'n vá._) + +Feliu. ¿Que vé á ferme la tercera pregunta? + +Font. Jo tinch la costúm... + +Feliu. Bé, donchs... ¡No senyó, no 'm vuy casá! Ja pot +esqueixá 'l contracte. + +Font. Com á notari, no puch menos de sentirho, peró com +á particular n'hi dono la enhorabona. (_A Carreras y á Guadalupe._) +Jo coneixia la núvia... + +Feliu. L' senyó també. L'únich que no la coneixia era +jo. + +Font. Ab aixó, encara que perdo una escriptura... + +Carre. ¿Veu? si vosté volgués, ara tenim lo notari +aquí. + +Guada. De cap manera. (_A Font._) No 's molesti pas, +perquè ab lo senyó jo no m'hi casaré may més. + +Feliu. Anem, dona. + +Guada. Estich decidida. + +Carre. Corrent. ¿Es dir, que no 'm vol? + +Guada. No senyó. + +Carre. Donchs jo tampoch á vosté, ¡Llestos! + +Feliu. ¡Com s'entén, llestos! ¡Ara m'hi poso jo!... +¡Vaja! Ara m'hi quadro. ¿Per qui 'm prenen vostés á mi?... És dí, + que 's presentan á casa meva, me gastan l'aygua naf, me sobornan al + servey, m'envían á passeig als matrimonis y als capellans que venen + á veurem, y +'s pensan que no te d'arribá un moment en que 'm recordi que so l'amo! + Donchs, só l'amo, ¿ho senten? y aquí 's fá lo que jo dich, y ara + vaig á dictá 'l bando... ¡Vaja!... Sentis, senyó notari, y + escrigui: (_Font s'assenta al escriptori._) "¡Ordeno y mando!" + +Font. ¿Qué s'ha d'escriure? + +Feliu. Las notas per la escriptura dels senyós. +Escrigui... (_Se li acosta y li dicta en veu baixa._) + +Carre. Sembla que 'l tenim molt irritat. (Acostantse á +Guadalupe.) + +Guada. ¡Oh, y té mal génit! + +Carre. Jo no m'atreveixo á dirli que no. + +Guada. Si alló de la convidada era cosa de la tia.... + +Carre. Li asseguro, Lupita... + +Font. Los segons apellidos... + +Feliu. ¡A veure! Los segons apellidos... + +Carre. Carreras... y Dalmau. (_Acostantse á la +taula._) + +Guada. Perelló... y Sanchez. (_Lo mateix.)_ + +(_Tots s'agrúpan alrededó de la taula. Font escriu._) + + + + +### ESCENA ULTIMA + + +Dits, JOSEPH ab un plech. + + +Joseph. Senyó... + +Feliu. ¡Qué se'n tornin! + +Tots. ¡Qué se'n tornin! + +Joseph. És un parte. + +Feliu. ¡Un parte!... A veure. (_L'obra._) De +Saragossa.... ¡Es d'en Miralles! (_Llegint_.) "Casado con Eulalia." + +Carre. ¿Qu' es el que li birlava las promesas? + +Feliu. ¡Ah! ¿Vosté ho sab? + +Carre. Lo meu tio me 'n havia dit alguna cosa. Ell +mateix l'ha venjat. + +Feliu. Sí, que vaigi en nom de Deu, que ja te la seva. +¡S'ha casat! (_Ab gran sensació._) + +Guada. ¿Vol aiga naf? + +Feliu. Me l'he begut tot abans. Ara no es menesté. + +Carre. ¿Y si reb algun altre susto? +(_Senyalant alpúblich._) + +Feliu. Si me'l donan.... ¡alabat siga Deu! + + +TELÓ + + + + + + + + +OBRAS DEL MATEIX AUTOR. + +------------------------------------------------------------------------ + +DRAMATICAS. + +------------------------------------------------------------------------ + + +_Un mosquit d'arbre_, pessa original, en 1 acte. + +_Lo senyor padrí_, comedia original, en 2 actes. + +_Lo rovell del ou_, (1) sarsuela original, en 2 actes. + +_La Rambla de las Flors_, (1) sarsuela original en 1 acte. + +_Los fadrins esterns_, comedia original, en 3 actes. + +_La filla del marxant_, (1) drama original, en 3 actes, + +_Lo tamboriner_, comedia de mágia, original, en 3 actes. + +_Lo pont del diable_, comedia de mágia, original en 3 actes. + +_Lo rabadá_, drama original, en 3 actes. + +_Lo mestre de minyons_, caricatura., arreglo, 1 acte. + +_Cófis y mófis_, comedia original, en 3 actes. + +_À ca' la sonánbula_, entremés original, en 1 acte. + +_La dona d'aigua_, (1) comedia de mágia (inèdita) original, en 3 + actes. + +_La bolva d'or_, drama original, en 3 actes + +_La tuna_, sarsuela original, en 3 actes. + +_Lo mas perdut_, comedia original, en 3 actes. + +_Lo grá de mesch_, comedia original, en 4 actes. + +_El testamento de un brujo_, original, en 4 actos. + +_Un pis al ensanche_, arreglo, en 1 acte. + +_Del ou al sou..._ original en 1 octe. + + + +------------------------------------------------------------------------ + +NO DRAMATICAS. + + +_La dida_, novela. + +_Lo rector de Vallfogona_, novela + +_Lo Bruch_, narració. + +1. En colaboració ab D. Frederich Soler (Pitarra). + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78123 *** diff --git a/78123-h/78123-h.htm b/78123-h/78123-h.htm new file mode 100644 index 0000000..e7d7f47 --- /dev/null +++ b/78123-h/78123-h.htm @@ -0,0 +1,885 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Josep Feliu y Codina" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1887-01-01" > + <title>Un pis al ensanche | Project Gutenberg</title> + <style> +html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 120px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1 { + margin-top : 1.4em; + text-align : center; +} + +h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h2 { + margin-left : -1.7em; + border-bottom-style: solid; + border-color: gray; +} +h3 { + margin-left : -1.7em; +} +h4 { + margin-left : 1.7em; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin-left: auto; +margin-right: auto; +} +table { +width : 70%; +margin: 0 auto 0 auto; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.personatge { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +} +div.disposicio { +font-style: italic; +text-align: center; +} + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78123 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Un pis al ensanche</h1> +<p class="subtitle">Comedia en un acte y en prosa</p> +<p class="author">Josep Feliu y Codina</p> +<p class="date">1887</p> +</header> +<div class="centrat"> +Estrenada ab extraordinari èxit en lo <span class="smallcaps">Teatro Catalá,</span><br> instalat en lo de Romea,<br> la nit del 21 d’Octubre de 1886. <br><br><br><br> <strong>REPARTIMENT</strong> +</div> +<table> +<thead> +<tr class="header"> +<th style="text-align: left;">PERSONATJES</th> +<th style="text-align: left;">ACTORS</th> +</tr> +</thead> +<tbody> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">DONYA GUADALUPE</td> +<td style="text-align: left;">D.ª Carme Parreño.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">SENYOR FELIU</td> +<td style="text-align: left;">D. Lleó Fontova.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">CARRERAS</td> +<td style="text-align: left;"> " Joan Isern.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">SENYOR FONT</td> +<td style="text-align: left;"> " Ramon Valls.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">JOSEPH</td> +<td style="text-align: left;"> " Fèlix Baró.</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<p><br><br></p> +<div class="disposicio"> +<hr style="width:20%"> +<p>Dreta y esquerra las del actor. Escena contemporánea.</p> +<p>Lloch de l’acció: Barcelona.</p> +<hr style="width:20%"> +</div> +<h2 id="acte-únich">ACTE ÚNICH</h2> +<p>Lo teatro representa una sala. Porta al fondo y á dreta y esquerra. En primer terme d’aquest últim costat, un balcó. A la dreta una taula d’escriptori. A la esquerra un vetlladó y una butaca al seu costat. La sala presenta tot l’aspecte d’una próxima muda de pis: pilas de llibres, quadros despenjats, fótils embalats, etcètera.</p> +<h3 id="escena-primera">ESCENA PRIMERA</h3> +<div class="centrat"> +FELIU y FONT. +<p>(<em>Lo primer passejantse ab certa inquietut; lo segon assentat á la taula d’escriptori.</em>)</p> +</div> +<p><span class="personatge">Font.</span> Perfectament. Ja tinch presas totas las notas.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Donchs ara á extendre la escriptura. Sobre tot, que no me la entretingui.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> No tingui pó, senyó Feliu. Pero ara escolti. Jo, quan sò cridat com a notari, per la otorgació de cassos semblants, acostumo á dirigí als meus clients una certa pregunta…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Sobre ’ls honoraris?</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Una pregunta que no me la imposa certament la meva conciencia de notari.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Sí, perquè aqueixa prou maldecaps deu tení.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Sinó la meva conciencia de particular pacífich, que desitja pau y concordia entre ’ls prínceps cristians.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, vaja… Veyám aqueixa pregunta.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Aqueixa pregunta es la següent: ¿Vosté está verdaderament decidit á casarse?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó ja m’ho ha preguntat un’altra vegada.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Li vaig preguntá ’l dia que va venir á encarregarme ’ls capítols.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Y donchs, home, no sigui pesat.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Es que jo, aqueixa pregunta la faig tres vegadas. Ara es la segona.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Y á la núvia també li haurá de fé las tres preguntas?</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> No senyó. A las donas no ’ls las faig, perquè es inútil. Totas respondrían que sí. Li pregunto, donchs, senyó Feliu: ¿vosté ’s vol casá decididament?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Y tant decididament, que ja m’han tirat tres vegadas trona avall!</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¿Es dí, que no torna enrera?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No caldria més. Figúris, senyó Font, que ’m caso per una juguesca.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¡Ah, es qüestió de punt!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Hi ha un tal Miralles… No se si vosté ’l coneix … Un que quan eram joves feya troná y ploure…. ¡Las promesas que m’ha birlat! Donchs ara, per fi de festa, també s’había posat á la mollera birlarme la núvia. Per xó porto pressa, perquè es un brétol capas de tot.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Vostè té pó que avans de la boda….</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No ’m prengui ’l torn.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Jo tindria més cuydado per després.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Després ja seré casat.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Es molt cert. Després ja tindrá altre carácter.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ab aixó, enllesteixi la escriptura, que la poguém firmá ’l mateix dia qu’arrivi la núvia.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¡Ah! ¿la té fora?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es molt aficionada á viatjá. Ha anat á Saragossa á veure las festas del Pila.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¿Tota sola?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ab una cambrera que té, de molta confiansa.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Perfectament <em>Conque</em> tenim…. (<em>Llegint un papé.</em>) “Doña Eulalia Parladeras, soltera….”</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aíxó; de vint y cinch anys.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> “Y don Mariano Feliu y Balada….”</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó; de cinquanta sis.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¡Senyó Feliu! (<em>Mirántsel expressivament.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Qué mana, home!</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¿Vosté está decidit….?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Sí, home, sí! No m’amohini.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Perfectament. (<em>Aixecantse.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Qué no veu que fins m’estich ja mudant de casa? Un verdadé sacrifici, perquè en aquest piset hi he sigut tan felis…. Si ell pogués parlá, que n’ha vistas d’aventuras… Quantas vegadas sentia jo trucá á la porta… “¡Ay, ay! deu sé ella…” Corría á obrí jo mateix….</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¿Y era ella?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> A vegadas nó.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¡Ah, caramba!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> A vegadas era un’altra. ¡He sigut molt calaverot!</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Aquestas cosas á un notari no li interessan.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Té rahó. Donchs si, ara ’m mudo, perquè per un matrimoni aquest pis es massa reduhit.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Aquesta tarde sens falta s’extendrá l’escriptura. Pero avans tornaré á veurel.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No cal que ’s molesti.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Tinch costum de no extendrer cap contracte de matrimoni fins habé fet las tres preguntas. Hem quedat á la segona. Tornaré á fe la tercera. (<em>Se’n vá.</em>)</p> +<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3> +<div class="centrat"> +FELIU, á poch JOSEPH. +</div> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Quín home més tocat y posat! Seria capás de fé tremolá á ‘n Barba Azul que ’s va casá sis vegadas. ¡Ay senyó, ’l meu piset!… Pero no hi ha remey; tinch de deixarlo. perquè la meva senyora no s’hi trovaría. ¡0h, y ab las relacions qu’ella té! (<em>Trucan fora, ab campaneta.</em>) ¡Ola! ¿Quí deurá sé? Algú qu’ ha vist los papés dels balcons y puja á veure ’l pis. ¡Com es tant llaminé! Tretze duros, un segon pis al Ensanxe, ab bonas vistas, aygua viva… y sense porté. (<em>A Joseph que surt.</em>) ¿Qué hi ha de nou?</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Un senyó que diu si podria veure ’l pis.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Feslo entrá.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> M’ha dat aquesta targeta.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Corrent. Qué fassi ’l favor. (<em>Joseph sen va.</em>) (<em>Llegint la tarjeta.</em>) “Joaquín Emilio Carreras”… Carreras… Carreras… ¿Qué es un parent del senyó Carreras?…</p> +<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3> +<div class="centrat"> +FELIU y CARRERAS. +</div> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Beso á V. la mano.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ja pot parlá catalá.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Que sab vosté si jo so de la terra?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> L’apellido. He vist Carreras… Diguim, y dispensi. ¿Qué fora, per casualitat parent d’un tal Carreras?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si, senyó. Lo meu pare se’n deya.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, un Carreras qu’ encara viu.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Los meus germans, qué ’n tinch tres, y tots s’ho diuhen.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vostè es nebot d’un oncle.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si, senyó; un oncle qu’ es tio meu. ¿Vosté ’l coneix?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Deixim di. Un senyó Carreras, que va cada vespre al cafè de Paris.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Dotze anys seguits que no hi fa falta.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó mateix. Gran jugadó de dòmino.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> L’unich vici que se li coneix.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ell y jo som los dos homes qu’hem remenat mes fitxas. ¿Y donchs, ja ho crech que ’l coneixia jo á vosté. ¡Si ’l seu oncle no parla de res mes que del seu nebot, del Emilio!…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Servidó de vosté.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Assentis.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Moltas gracias. (<em>S’assentan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Vol pendre alguna cosa?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Moltas gracias: no acostumo.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Vaya, vaya! ¡Ja ho crech… ’l Emilio!…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Es di, que ’l pobre oncle li habia parlat…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> De vosté. ¡Oh, l’estima molt! Ell ja sab vosté qu’ es un xich enrahonadó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si; cuan agafa las cartas…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No; las fitxas, las fitxas… Lo que juguem es lo dómino. Ab aixó, vol di, que ’l senyó Carreras te un carácter mol especial.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si; porta capa fins á mitx estiu.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, aixó, pásese. Sinó que no pot sufrí que ’l guanyin. Los días que jo ’l guanyo, potse no diu mitxa dotzena de paraulas; pero cuan la sort se li tomba, llavoras comensa á omplirnos lo cap d’historias…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y ’ls esplica la meva?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Alguna coseta.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vaya un acudit. Ja li encarregaré que calli.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Oh, ja no hi es á temps! Ja ho sabem ja!…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qué?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Lo de l’americana de Caldetas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ah, si?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Una madama que vosté s’hi va afectá molt, que li va dá un gran disgut…que ’l va engrescá cantantli tangos y després va deixarlo per un de la marina que li cantaba barcarolas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ay, caram! ¿Lo meu oncle ’ls ha esplicat tot aixó?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, senyó; un vespre qu’ habia fet cuatre caps y cuas seguits. Una damisela… no ’ns ha dit pas lo nom.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡No faltaba més!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Pero per lo que toca als ets y uts de la historia… demani. ¡Cuantas vegadas no hem abominat lo comportament d’aquella aixelebrada!…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿L’han abominat?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, senyó. Bó y remenant las fitxas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Veliaqui lo que té batxillerejá en lo que no ’ls importa.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ey, perdoni!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No… lo qui ha de perdoná es vosté.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si jo hagués sapigut…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Vaya una gracia, sapiguentho!… No costa res tení un xich de tacto. Y aixó, que no ‘s pensi… no es qu’ aquest assunto m’afeccti poch ni molt. Pero no ’n puch parlá, senyó…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Feliu, per servirlo.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No ‘n puch parlá. Cuant sento que condemnan á una pobre dóna… ¡Qué vá enganyarme! ¡Es mentida, que no va enganyarme! ¿Per qué? ¿Perquè ’m deya que m’estimaba?… Mes tonto jo de créuremho… ¡Ara vegi!… <em>Te estimo!</em> ¿Qué vol dí: “<em>t’estimo</em>”? Totas nos pensem que ’ns estiman. ¿No ’ls ho dihem nosaltres á n’ellas, y las fem combregá ab cada roda de molí que no passaria per aqueixa porta?… Vostè mateix, senyó Feliu, es capás de creures’ que alguna l’estima…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Qué vol di ab aixó?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Es verossimil, qu’á vosté hi hagi alguna dóna que l’estimi?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ara es vosté ’l que ’s fica en lo que no l’importa.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y tindrá ella la culpa; lo dia que vosté descubreixi que bebia á galet?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Jo bech en copa, perquè ho sápiga, y de cristall magnifich.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No ‘n parlem, deixem’ho corre. Ja li he dit qu’ aquest assunto no m’interessa poch ni molt.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Si, y ab una mica més me declara inútil!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> La ferida es un’ altra, senyó Feliu. Aquesta si que ’m matará á la curta ó á la llarga…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ah, si! També n’estich enterat.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Tambe!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, senyó. Un vespre que ’l seu oncle va fer tres mil tantos de correguda… Me’n va di alguna coseta; no pas tot.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ay, dimonxi! ¿Qué li va di?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Així, en general.. Una viudeta que vosté va coneixa á Sant Hilari.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Una viudeta molt jove?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, senyó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Pero molt jove?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó mateix.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Molt guapa?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Just.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Pero molt guapa?…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, home; tant jove y tant guapa com vosté vulga.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qué ja estaba á punt de casarmi hé?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Precisament; y qué hi va teni una forta renyina…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y ’l motiu d’aquesta renyina?…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ah! Lo seu oncle no me ’l va dí.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Donchs sé quedará sense saberlo, perquè tampoch li diré jo.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Respecto…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No obstant, lo que vuy dirli, lo que dech dirli, es que si li esplicaba aqueix motiu, vosté per mica de sá criteri que tinga, no tindria mes remey que donarme la rahó. ¡Es que no tindria mes remey!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Oh! per mi, ja li dono ara.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Bé, ¿qué m’ensenya ’l pis, ó no me l’enseya?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Cuan tingui gust. Jo per no interromprel!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Después de desfé la boda… (<em>Tornantse assentá.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ah, vamos nos hi tornarem á assenta.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Después d’aquella renyina me ’n vaix aná á passá ’l estiu á Ribas.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, ’s veu que per cada disgut vosté pren las sevas aiguas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Fa dos dias qu’he tornat, y com ja he fet resolució de no casarme… ¡Perqué jo ja no ’m casaré!… ¡Perqué si vosté, senyó Feliu, me veu portá una dona á la iglesia, ja l’autorizo perquè ’m pegui un cop de pistola!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No senyó, no; ¡Vaya una llicencia!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vol dí que, decidit á fe la vida de solté <em>per ineternum</em>, he vist aquest pis per llogá, que sembla que fará per mi, y he pujat á molestá l’atenció de vosté.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> De cap manera. Jo mateix tindré ’l gust d’acompanyarli.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ab lo criat ne tinch prou.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No faltaria mes. Vostè es lo nebot del Senyó Carreras. Comensarém per la dreta.</p> +<p>(<em>Se dirigeixen cop á la porta de la dreta, y s’aturan per la sortida de Joseph què ve pe ’l fondo.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3> +<div class="centrat"> +DITS y JOSEPH. +</div> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Don Mariano…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Qué hi há?</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Una senyora.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ola, ola!… ¡Una senyora!</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Si; una senyora jove, que demana per veura ’l pis.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Jove, dius?</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Y bastant guapa.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sembla que tot se rebifa.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es la mica de juventut qu’encara ’m queda arreconada.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¿Qué li dich?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Qu’entri, home. ¡Jove y guapa! ¿que no sabs la consigna? (<em>Joseph va per anarsen.</em>) Es di, nó: esperat (<em>A Carreras.</em>) Vostè ja ’m dispensará.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si, home, si.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> En Joseph li ensenyará ’l pis.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Perfectament.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Acompanya al senyó.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Molt be, diu.</p> +<p>(<em>Sen vá ab Carreras per la dreta.</em>)</p> +<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3> +<div class="centrat"> +FELIU y GUADALUPE. +</div> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Senyora, fassi ’l favor de passá. (<em>Surtint pe ’l fondo, al corredó.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Deu lo guart. (<em>Entrant</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ay, ay!… jGuadalupe!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué diu de bó?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿D’hont surt, d’hont surt tant de bé de Dèu?.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No ’s pensaba que fos jo.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> La vritat; me pensaba qu’era una vissita mes. ..més compromesa.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Y més agradable.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Cuant temps que no ’ns habiam vist!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> He estat fóra de Barcelona. A mes…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿A més… qué?…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> He passat grans disgustos.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Y aixó, mare de Deu! Assentis (<em>S’assentan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Fa vuyt dias que sóch aquí.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Y una de las primeras diligencias ha sigut veni á veure á un amich antich. Gracias, Lupita, gracias.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No… Es á di… No ’l vinch pas á veure precisament á vosté.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Donchs á qui? ¿al meu criat?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vinch á veure ’l pis.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span>¡Ah, caratsus! ¡Vaya un desengany!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> He llegit al “Diluvi” que vosté l’ desocupaba.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, si; es vritat. Pero aquest pis es molt petitet.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Justament es lo que ’m fa falta. Y aixó de sé al Ensanxe.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aquest es un pis per un solté.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Justament per ço el vuy.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Per un solté?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Per una soltera… es á dí, per una viuda.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Permétim, que no es lo mateix.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Bé; per una senyora sola. ¿Si está bé aixis?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Una senyora sempre ne está milió acompanyada… ¡Ey! si l’acompanyo jo! ¿Y qui es aqueixa senyora?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Una servidora de vosté.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vosté ’s proposa viure sola?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Si, senyó, si. ¡Sola… sola, enterament sola! Me separo de la tia, vuy está completament retirada del mon… completament retirada aborreixo á la gent.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Per la part que ’m toca. Pero veurá, ’l dia menos pensat se’n torna á casá y allavoras….</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Jo!…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No es cap imposible.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Jo torná á casarme! ¡Ay, senyó Feliu, aixó si que no ho veuran los seus ulls!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Podrá sé. Si ’s va á casá fora.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Jo torná á casarme!… ¿Que no sab que ja ho he tastat?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Rahó de més.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Ja á sabé, que jo no puch dí qu’ hagi estat casada. Lo qu’ he estat, divorciada.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> També se li coneix. “No hay mal que por bien no venga.”</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vuit días de matrimoni y tres anys de separació. ¡L’infame! ‘S casá ab mi, y ’n tenia un’ altra. ¿Perqué no ’s casaba ab ella?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Dóna, per xó; perquè ja la tenia.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Quina colla de malvats son tots los homes!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Y totas las donas, perquè sense ellas nosaltres tindríam de sé bons minyons per forsa.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Hi vaig sé molt desgraciada. ¡Quín marit!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No se’n pot queixá. Al menos l’ha deixada viuda.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Es la primera prova d’amor que m’ha donat en sa vida.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Quan se vá morí.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Y encara tot aixó, un cop passat….</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Y qui ho dubta? Ara que ja ha passat la mala, li tocará passá la bona. Ara ’l segon marit….</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Lo segon marit, diu?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ey, si jo no he perdut lo compte!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Es dí, que ’l segon marit no podria sé pitjo que ’l primé?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Me sembla…. ¡Ey, no m’hi comprometo!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Pero á vosté li sembla?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Sí, senyora.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Donchs s’equivoca de mitj á mitj.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Qu’ho ha tornat á tastá?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> He estat á punt de torná á casarme.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Qué diu!… No ’n sabia res. ¿Y ja está divorciada?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Perquè ho sápiga, al costat del home que s’anaba á casá ara ab mi, lo meu primé marit era un angel. (<em>S’aixeca agitada.</em>) ¡Un angel!… perquè aquest d’ara…. No me’n fassi parlá, no vulgui excitarme…. ¡Ah, no, no! ¡Sola, ben sola. tancada á casa!… Ensényim lo pis; fassi ’l favor.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ab moltíssim gust. Comensarém per la esquerra.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Veu? Aquesta es una saleta molt bufona, per travallá, ó per… Es dí, s’hi pot fé lo que ’s vulga. (<em>Anant cap á l’esquerra.</em>) Aquí té un’altra saleta…</p> +<p>(<em>Al moment que van á anársen per dit costat, surt Carreras per l’altre.</em>)</p> +<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3> +<div class="centrat"> +Dits, CARRERAS +</div> +<p><span class="personatge">Carre.</span> La part del davant m’agrada molt. Are veurem la del derrera.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! (<em>Girantse y reconeixent á Carreras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Oh! (<em>Reconeixent á Guadalupe, y ’s quedan tots dos inmóvils, pasmats, un á cada costat de la escena y apoyantse cada un en un moble.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Senyó Carreras…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Qué?.. ¿què mana?… ¿que ’m deya alguna cosa?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Deya que ja qu’ha vist la part del davant…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sí… la part del davant… ¿Qué hi succeheix á la part del davant?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Qu’ ara hi entrarém nosaltres, mentres vostè ’s mira aquesta altra banda…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿La banda?.. ¿La banda municipal?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> L’altra banda del pis.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ah, sí! Vagin, vagin.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Lupita… (<em>Acostantse á ella</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué mana?.. íqué ’m deya alguna cosa?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> (¿Qué tenen aquest parell?) Sí, senyora. Dich que ja que ’l senyó ha vist aquest costat, podríam comensá per ’quí…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! ’l senyó també ha vingut…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que no vol vení?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Anem. Pero dónguim lo bras.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si es servida. (<em>Apoyantshi desfallida.</em>) ¡Cuidado… (¿Qué diantre ’ls ha agafat?)</p> +<p>(<em>Entra per la dreta ab Guadalupe, á la qual porta del bras y casi arrossegantla.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3> +<div class="centrat"> +CARRERAS, JOSEPH, després FELIU. +</div> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> L’amo diu que segueixi acompanyantlo. (<em>Per la dreta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sí, aném… portam á la casa de socorro. (<em>Encara perturbat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¿Qué diu ara?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qué he dit?… ¿qu’be dit alguna barrabassada?…</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Vingui. En aquest costat hi ha ’l menjadó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Una menjadora es lo que jo mereixo. (<em>De repent, agafant á Joseph per un brás.</em>) Escolta… Aquesta senyora…</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¿Qué vol?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Aquesta senyora…. Tot me dona voltas… Aguantam… Mira que caych. (<em>Cau en una butaca.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Aixó deu sé un mareig. No s’espanti… ¡Senyó, no s’espanti, ja vaig á buscá l’ampolla del aygua naf.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sí, ves, portam l’ aygua naf. (<em>Joseph se’n va corrents pel fondo.</em>) ¡Ella!… M’he quedat fret de sorpresa, incendiat de cólera… ¡Es allá!… ¡a la part del davant! ¿Qué deu dí?… ¿qué deu fé?.. Deu parlá de mi, deu está esplicant… ¡Pensá que no més passant aquesta porta…</p> +<p>(<em>Surt pel fondo Joseph al un vas y l’ampolla d’aygua naf, y ’s dirigeix cap á Carreras. En lo mateix moment surt Feliu per la dreta tot atributat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Joseph!.. ¿ahont es en Joseph?.. (<em>Veyentlo.</em>) ¿Qué portas aquí?</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> L’aygua naf.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó es lo que fá falta. (<em>Li pren l’ampolla y ’l vas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¡Oh, escolti!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No m’entrebanquis. (<em>Se’n torna apresuradament per la dreta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Té que perdoná. (<em>A Carreras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No hi fa res, ja ’m trovo milló. Gracias. Té noy. (<em>Li dona dinés.</em>) Desitjo quedarme aquí una estona.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Tota la que necessiti.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Té, noy. (<em>Li dona més dinés.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¿Qué ’s pensa morirse?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No; ’m vaig reanimant.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Com sembla que ’m fassi hereu…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> T’he dat tot lo que duya á demunt.</p> +<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3> +<div class="centrat"> +Dits, FELIU. +</div> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Joseph…</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> ¿Qué mana?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aquí ja hi ets de més. (<em>Joseph se’n vá.</em>) Ja s’ha quedat una mica reposada. L’he deixada allí, que descansi una estona… Vostè ja ’m perdonará, peró justament es una senyora amiga…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Vostè es amich de donya Guadalupe?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Sí, senyó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span>¿De la Lupita?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Tinch aquesta honra.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Es ella… la del disgust.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> La de Caldetas?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> La de Sant Hilari.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> La que va aná á olvidá á Ribas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Qué li ha dit? No m’amagui ni una paraula. ¿Li ha parlat de mi?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Sí, senyó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qué li ha dit?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ab franquesa.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Clávim la punyalada, home.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Avans, un cop de pistola; ara una punyalada; vosté s’ha proposat de tots modos que jo li fassi mal.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qué li ha dit?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> M’ha dit que la vista de vosté li era insuportable.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿De debó?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Extremadament insoportable. De manera, que surto á demanarli un favor.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Que toqui las de Villadiego.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Las que vulgui, peró que se’n vagi.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Está molt bé: ja me’n vaig. Pero es necessari que primerament declari aquest misteri dolorossísim. Las circunstancias han cambiat. Fa un moment jo debia guardá silenci; ara dech enrahoná.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, ja ’ns veurem un altra estona; vingui al cafè.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ara desseguida, son cuatre paraulas, pero cuatre paraulas que las tinch aqui atravessadas, com si me hagués empassat cuatre pinyols de préssech.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vaja. desboti.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Tota la culpa es d’ella, senyó Feliu. Ara fa cinch mesos… la boda estaba disposada, ja ’ns habian tirat trona avall… Un vespre… perquè la cosa se habia de celebrá ab tota la festa… Jo ’m gastaba doscents cincuanta duros en un refresch… Donchs un vespre nos estabam ella, la seva tia y jo, escríbint la llista dels convidats. Veliaquí que de repente…</p> +<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3> +<div class="centrat"> +Dits, GUADALUPE +</div> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Tot aixó es mentida. (<em>Presentantse.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Senyora!… (<em>Bruscament</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Es mentida, es mentida! (<em>Irritantse</em>.) No hi ha una paraula de vritat.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Per amor de Deu, Lupita!… Lupita!…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué te pó d’un escándol? No. senyó, no. Li he demanat que tregués á aquest home de casa seva.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Filla, jo ja l’he tret.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Pero encara es aqui. Ab aixó, jo só lo que me’n vaig. Estigui bó. (<em>Se dirigeix á la porta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Ho véu, sant cristiá? (<em>A Carreras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ja me’n vaig. Pássinho bé. (<em>Se’n va rápidament.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Gracias á Deu! (<em>S’assenta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ho veu, dóna! Ja es fora.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Pero tornaré. (<em>Presentantse á la porta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Altre vegada! (<em>Aixecantse vivament.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Es necesari que tinguem una conversació. (<em>A Feliu desde la porta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> <em>Bueno</em>, ja ’ns veurem. Vingui al cafè.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Aquest vespre mateix.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, senyó. De set á dotze.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y no fora milió ara desseguida? (<em>Entra y agafa á Feliu pe ’l bras.</em>) Acompámyim á da una volta.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ara no! Sembla que ’m vulgui segrestá…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Es di, que no se’n va? Ja me’n vaig jo.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No senyora, no ho permeto. Senyó Carreras…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Está bé; me’n vaig. Pero vosté ’s podrá convence…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Me vol matá aquest home, ’m vol matá!… ¡Ay!… jo no puch resistirho… A mi m’agafa alguna cosa… (<em>Cau desmayada en brassos de Feliu.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Ho véu? Ja hi tornem á sé. jVagissen, com un botavant!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si, me ’n vaig, home. (<em>Acostantse á Feliu que sosté á Guadalupe.</em>) Pero… ¿que té? ¿no será cosa de cuidado?…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Vagissen li dich! (<em>Cridant</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿No veu que se ha desmayat?… ¿No veu que me la miro aqui defallida?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Miri, que faig cridá una <em>pareja</em>!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Estigui bó… Cúidila… potsé una sangría… Estigui bó. (<em>S’ en va</em>)</p> +<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3> +<div class="centrat"> +GUADALUPE, FELIU +</div> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vejám… una mica més d’aiga naf. ¿Hont es l’aiga naf?… ¡Ah, me l’he deixat á la part del devant… (<em>Intenta colocá á Guadalupe á una butaca.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Já es fora? (<em>Tornant en si.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si senyora: no passi cuidado.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Dispensi, fill… Li demano que ’m perdoni.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vaig á buscá l’aiga naf.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Gracias; no es necessari. Ja ’m torno á trová bé.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vamos, aixó es; quedis aqui sentada. No enrahoni.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Aixó no; al contrari. Vuy parlá, tinch necessitat de parlá.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es cert, qu’ á las senyoras aixó las alivia.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Aquest home es lo que ’s habia de casá ab mi.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ja n’ habia olorat alguna coseta.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No ’s negui á escoltarme; hi té obligació. A més que també deu tení una mica de curiositat.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Francament, no deixo de sentirme unas pessigollas tafaneras…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Donchs ara ho sabrá tot. Ara fa cinch mesos… La boda estaba disposada, ja ’ns habian tirat trona avall sis vegadas…Tres á Betlem y tres á Santa Maria. Jo ’m gastaba doscents cincuanta duros…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> En un refrescb.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No senyó; en lo vestit de núvia. Un vespre, ’ns estabam ell, la tia y jo, escribint la llista dels convidats. Veliaqui que de repent…</p> +<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3> +<div class="centrat"> +Dits, CARRERAS. +</div> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Aixó no es vritat. (<em>Pe ’l fondo bruscament.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! (<em>Aixecantse</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ja hi tornem á sé!…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sento interrómprela; peró, ho repeteixo: lo que vosté diu no es vritat.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ja ’l torno á teni aqui!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que ’s torna á desmayá? (<em>Extenent los brassos.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No; aquesta vegada no.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Es di, que vosté s’ha proposat acabarme la paciència! ¿Com es que torna á se aqui?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> He subornat al seu criat, perquè ’m deixés quedá escoltant.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Joseph! (<em>Furiós</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No ’l renyi; jo li he promès que ’l faria perdoná.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Donchs lo despatxo!… ¡Y daré mals informes!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No s’enfadi. Si jo me ’n aniré; si vosté m’ho mana, es clá que me ’n aniré.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vostè ray que creu desseguida.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vostè es l’amo de la casa.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé ho soch, peró no ’s coneix.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> La senyora li ha parlat de mi, ¿no es vritat?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es cert.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y m’ha posat que no hi deu habé modo?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> La vritat; no ’n hi ha gairas.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y un pobre home no ha de pogué defensarse?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Com que ja suposo lo que dirá…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Que diré… veyam… que diré?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Tot lo qué li acudeixi per oféndrem, per irritarme, per tréurem de tino!..</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No senyora. Miri; vosté parlará primé. Jo m’estaré aquí; la escoltaré sense interrómprerla gens, ni gota. No diré una paraula, ni faré un gesto.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Aixó ja es posarse á la rahó. (<em>A ella.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Lo que té vosté, es la trapassería per sentirnos á tots dos… la trapassería que sé ’l menja viu!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No nego que sóch una mica tafanè.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Prou qu’ho diu la tia.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Pero en aquesta ocasió, ’m aconsella un altre objecte mes noble; lo fi de veure si duas personas estimables…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Corrent; donchs; ara m’hi avinch. Pero haig de parlá la primera, y ’l senyó no dirá una paraula, ni fará un moviment.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> S’hi ha compromès.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Y m’hi comprometo altra vegada.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Veurem. (<em>S’assenta á la esquerra, Carreras á la dreta y Feliu al mitx</em>).</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Vamos. <em>Se abre la sesión</em>.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Com li deya, donchs, estabam lo senyó, la tia y una servidora, assentats al voltant d’una tauleta, fent la llista dels convidats… (<em>Moviment de Carreras.</em>) ¿Qué?.. ¿qué té que di vosté?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Jo, res, senyora.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Es que ’m semblaba…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Prou, que tindría que dí!… ¡Molt hi tindria! Pero he promès callá, y encara que se’m ensengui la sanch… la meva boca no s’obra. Segueixi.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Estabam redactant la llista de las invitacions. La tia y yo anabam dihent noms y ’l senyó ’ls escribía. ¿Ja hi tornem? (<em>Per un gesto de Carreras</em>).</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> M’he aguantat un estornut.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No hi ha estornuts que valgan. Vostè ha empenyat lo compromís…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡A trás que me ’ls aguanto!…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Tiri endavant. (<em>A Guadalupe</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Ja n’hi había una llista de més de cincuanta, cuan trucan á la porta, y era una visita. (<em>Aturantse per mirá á Carreras que está completament inmóvil.</em>) Si ’n fa massa també es una befa.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ara trova que ’n faig massa! (<em>A Feliu</em>).</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Pero per çó no ’s pensi que ’m fassi perdre.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Segueixi. (¡Y bé costa d’arrancá aquest cuento!)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Ahont eram?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Arrivaba una visita.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah. si! La Pepeta Gausa. S’assenta, agafa la llista, que per çó venia…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Naturalment.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Y aixís que l’agafa, ‘s ficxa en un nom qu’ era ’l tercé ó cuart dels que hi había escrits. – ¡Ay, ay…!!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Diu ella.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Just; la Pepeta. –¡Ay, ay! també pensan convidá á la…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Permétim. (<em>Vivament</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que vol estornudá?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No senyó, Es per un altre cosa.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Veu? Ja enrahona; me sembla qu’enrahona ben clá.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Enrahonó per di…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ha promès que callaria (<em>Corrent á aturá á Guadalupe que se’n va resoltament</em>). ¿Qué se’n va, Guadalupe? ¿Ahont va?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Lo senyó falta á la promesa.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Esperis; ja la cumplirá. Tingui; (<em>Donant un llapis y papé a Carreras.</em>) tot lo que hagi de di, escriguiho en aquest papé.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ah! perfectament. (<em>S’assenta y ’s posa á escriure rapidament.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Fassi ’l favor, senyora. Poch á poquet arrivarém al cap de vall (<em>Guadalupe torna á sentarse, Feliu també. Carreras s’aixeca y li presenta un papé qu’ ha escrit.</em>) ¿Qué vol ara? Ja ha escrit tot aixó? Permétim. S’ha de llegí.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Veyám. (<em>Carreras s’assenta</em>).</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> (<em>Llegint</em>.) “Com lo que s’ha de di de la senyora convidada qu’ era á la llista, no li podrá fé gaire favor, demano que nos pronuncii ’l seu nom.”</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué li sembla? Bueno; no ’l pronunciaré.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No senyó, no; que ’s digui tot.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Concedimli.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Concedit: peró es una llástima. Continúhi.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Ab aixó, com deya… “¡Ay, ay! ¿també convidan á la…” (<em>Per un moviment de Carreras</em>). No tingui pó, no tingui pó; no la anomenaré –La tia que respon: ¿Per qué l’estranya? ¿Qué no l’hauriam de convidá? ¡ning, ning!… altras visitas. La Dolores Tolrá, tornahi ab la mateixa. ¡Ay ay! ¿á n’ aquesta senyora convidan?… La viuda Argenteró: –¡Ay, ay!…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Etcetra.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Etcetra!… Notant etcetra, perquè encara que totas comensaban dihent lo mateix, totas acababan pronunciant un nom mòlt distint.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Lo nom del individuo.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Aixó mateix.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es di, qu’ aqueixa dama que no ’s pot anomená…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Estaba fent aná en renou á cuatre ó cinch favorescuts.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Un mostruari. ¡Si qué es llástima que no ’s pugui sabé qui es! (<em>Carreras á tot aixó, escriu qu’escriu ab gran delit</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Li sembla quina convidada? Al últim de totas las visitas va venir la meva cusina Ramona. (A Carreras.) Já ho sé que la Ramona es una mala llenga y una confusionera; peró ‘l cas es qu’ ella ’m va di lo que ’m va di.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Lo nom de la convidada, pot sé?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Me va di lo mateix que totas las altres.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, que no valia la pena.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Pero al cap de vall hi va afegi. Diu: ¿qué juguem qu’ aquet nom te l’ha fet posa á la llista ’l teu futur?… Aixó era vritat; aquest senyó era ’l que ’ns duya aquella convidada.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, si s’hi tractaba tothom.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Oh! peró la meva cusina habia parlat ab una intenció que va alarmarme. –Tú sabs alguna cosa, li vaig di jo. Y allavoras se’m tira als brassos y romp á plorá com una Madalena.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Com una Madalena! (<em>No podentse aguantá mes.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Calli!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Com un cocodrilo!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Y ’m diu… diu: ¡Ay, filleta meva!…</p> +<h3 id="escena-xii">ESCENA XII</h3> +<div class="centrat"> +DITS y JOSEPH. +</div> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Don Mariano… Un marit y mullé que volen veure l’ pis.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Que s’entomin.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es qu’ á mi ’m corren dos lloguers.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Digas que ‘l pis ja está llogat; jo me ’l’ quedo. Vés, que s’entomin, que no destorbin.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Está molt bé. (<em>Se’n va.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ara sentirá lo que va dirli la seva cusina.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Lo que va dirme?… ¡Ay, filleta meva, qu’ ets desgraciada! Lo teu primé marit al menos la tenia fora, peró ’l segon te la vol portá á la boda…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Jesús, Maria y Joseph!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿També s’ho creu vosté, papanatas?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es di, qu’ á tots los noms dels altres favorescuts si habia d’afagir lo de…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué me’n diu?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Jo perdré ’ls estreps!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Aixó es lo que va fé allavoras. En compte de justiflcarse, ’s va posá fet una fúria, va perdre ’ls estreps.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y que n’hi habia per menos? Un home que la estimaba ab tota l’ánima…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Vosté m’estimaba?</p> +<p>(<em>Tots dos parlan á un temps y cara á cara.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Perquè no va justificarse?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si vosté m’hagués estimat.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Massa, massa, massa!… ¿Ho sent? Massa.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vostè no habia de creure…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vostè no habia de cridá…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Acabaran per agafarse… ¡Senyors, calminse, sosseguinse!..</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Si jo ’m moriré!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Jo ja ’m moro!</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> (<em>Entrant</em>.) Hi há un capellá.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Per ajudarlos á ben mori.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Diu que si ’s pot veure…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Que no!…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es que ’m corren los dos lloguers.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Digali que ’l pis ja está pres, jo me’l quedo.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Ara se’l queda vosté?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Què se’n torni. (<em>A Joseph, y sen va.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Mentrestant á mi ’m corran los dos lloguers.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Donchs si… (<em>Tornant á dirigirse á Carreras.</em>) ¡Se vá coneixe que ’m estimaba molt!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Si en compte de creure á la seva cusina, vosté l’hagués feta callá… Pero, al contrari, recordis que ’s va permetre contra mi las acusacions mes duras… ¡Cosas tremendas, senyó Feliu!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Y ell?… Ell me vá di horrors… ¡Horrors, senyó Feliu, verdaders horrors!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Encara las tinch totas clavadas al cor.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Hagués sentit tot lo qu’ha dit després…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Verdaderament; aquí mateix, no fa gaire…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Aixo es! acabi d’afagí llenya al foch, ara vosté. (<em>Bruscament contra Feliu.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ay. pobre de mi!… Jo ho deya…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vostè ho deya per veure si ’ns pot acabá d’ensarraciná.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que no ho sent, senyó Carreras?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No; ’l senyó no ho fa ab cap mal propósit.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ay gracias á Dèu!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Pero la vritat es, que si no fós la seva presencia y las sevas observacions…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Ara jo pagaré la festa?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vostè hauria de procurá calmarnos.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vostè no deixa de sé una persona estranya.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Que se n’hi dóna á vosté de las nostras renyinas?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Se’n volen aná á passeig?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Vostè es lo que se ’n hi hauria d’aná.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Comprengui què si vosté no hi fos davant…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Es di, qu’ ara tinch d’anarmen? ¡Es di que ‘m despatxan á aquest marit y mullè, qu’ han trucat no fá gaire; ’m despedeixen al pare capellá… y ara ’m dónan las dimisorias á mi!…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Si, senyó; vágissen, vágissen.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Vágissen, créguim…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> No me’n vuy aná.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Lo senyó ’m vol doná explicacions.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No ’m proposo donarne cap. Jo no l’había portat lo nom d’aquella convidada.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! ¿no?…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Era cosa de la seva tia.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Vosté no l’había dut? ¿Vosté no ’m volia portá á la boda á la seva estimada?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Tampoch ho era..</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! ¿no?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> No senyora.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> La Layeta Parladeras no era la seva?…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que diu? (<em>Fent un bot.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Ja m’ha escapat. ¡Si nó sé lo que ’m dich!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿La convidada del cuento era la Layeta Parladeras?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> La estimada del senyó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ho había sigut. Es l’americana…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿La de Caldetas?… ¿Aqueixa es la del mostruari?…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Si, senyó si…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡L’aiga naf!… ¡vegin si ha quedat gens d’aiga naf! (<em>Cayent en una cadira</em>).</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Allí hi ha l’ampolla. (<em>Carreras se’n vá per la dreta</em>).</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ay, Deu meu!…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué li agafa?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Aquí té l’aiga naf. (<em>Sortint ab l’ampolla</em>). (<em>Feliu pren l’ampolla y ’s beu tota l’aiga naf d’una tirada</em>). ¿Ja ’s trova milló?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Ja li passa?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ay, lo méu piset!… (<em>Rompent á plorá</em>). ¡lo meu piset de solté!… ¡tant que me ‘l estimo!… ¡tant felís qu’ hi he viscut! Ab una mica més lo perdo, senyors… Ja l’había desllogat perquè… ¡horrorísinse! m’anaba á casá!…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Aixó es cas de d’horroritzarse?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Es que la meva dóna había de sé…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿La Layeta?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡La convidada de vosté! (<em>A Carreras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Ha, ha, ha!… (<em>Mirant á Guadalupe y rient</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ha, ha, ha!… (<em>Mirant á Carreras.</em>)</p> +<p>(<em>Esclatan tots dos en una llarga y desfeta rialla, fins que no podent se deixan caure cada un en una cadira ó silló</em>).</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Poden ben riure!…</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Dispensi, fill. Si ho hagués sapigut no l’hauria anomenada.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Vaya un consol!… ¡Es dí, que m’hi hauria deixat casá!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> De lo que ’ls ulls no veuhen, lo cor no ’n dol</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Pero ’l cap… se ’m preocupa. ¡Pobre piset méu! .. (<em>Mirant en torn y plorant cómicament</em>).</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No ’s disgusti per çó. Ja li torno.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Y jo també. Ja s’hi pot quedá.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si, peró… ¿del altre, que ’n faig? Un pis de xeixanta duros, ab cuatre arcobas á la francesa, gas, aiga viva y un saló com una plassa de toros.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Ja resultaba apropiat.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Ahont me ’l fico jo ara aquell pisarro?…. Escoltin, ¿per qué no se ’l quedan vostés?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Vaya una idea! ¿Qué ’n faríam?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Mare de Deu! hi viuríau plegadets.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Ah! aixó no, aixó si que no.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡No ho digui ab tanta acrimónia, dona, no ho digui ab tanta acrimónia!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡No ho dich ab acrimónia, no ho dich ab acrimónia! ¡Que ‘m vol torná á moure un escándol com lo d’ are fa cinch mesos?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¡Un escándol!</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> En compte de demaná perdó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Perdó ¿de qué?.. ¿De que la estimaba massa?.. Sí, senyora, que la estimaba… Y encara… encara l’estimo. Sinó que á mi se’m va composá, y jo só un minyó de bé, y ’l que digui lo contrari es que m’ho lleva. ¿Perqué no ’m defensaba vosté?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Qué li diré jo? Vaig cegarme.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Es cla, la criatura! va cegarse. Vamos, ¿que se’m quedan lo pis?</p> +<h3 id="escena-xiii">ESCENA XIII</h3> +<div class="centrat"> +Dits, JOSEPH, á poch, FONT. +</div> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Senyó.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Ja está llogat; que se ’n tornin.</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> No; si es lo notari.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Es un servidó. (<em>Entrant. Joseph se’n vá.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¿Que vé á ferme la tercera pregunta?</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Jo tinch la costúm…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Bé, donchs… ¡No senyó, no ’m vuy casá! Ja pot esqueixá ’l contracte.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Com á notari, no puch menos de sentirho, peró com á particular n’hi dono la enhorabona. (<em>A Carreras y á Guadalupe.</em>) Jo coneixia la núvia…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> L’ senyó també. L’únich que no la coneixia era jo.</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Ab aixó, encara que perdo una escriptura…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Veu? si vosté volgués, ara tenim lo notari aquí.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> De cap manera. (<em>A Font.</em>) No ’s molesti pas, perquè ab lo senyó jo no m’hi casaré may més.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Anem, dona.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Estich decidida.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Corrent. ¿Es dir, que no ’m vol?</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> No senyó.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Donchs jo tampoch á vosté, ¡Llestos!</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Com s’entén, llestos! ¡Ara m’hi poso jo!… ¡Vaja! Ara m’hi quadro. ¿Per qui ’m prenen vostés á mi?… És dí, que ’s presentan á casa meva, me gastan l’aygua naf, me sobornan al servey, m’envían á passeig als matrimonis y als capellans que venen á veurem, y ’s pensan que no te d’arribá un moment en que ’m recordi que so l’amo! Donchs, só l’amo, ¿ho senten? y aquí ’s fá lo que jo dich, y ara vaig á dictá ’l bando… ¡Vaja!… Sentis, senyó notari, y escrigui: (<em>Font s’assenta al escriptori.</em>) “¡Ordeno y mando!”</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> ¿Qué s’ha d’escriure?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Las notas per la escriptura dels senyós. Escrigui… (<em>Se li acosta y li dicta en veu baixa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Sembla que ’l tenim molt irritat. (Acostantse á Guadalupe.)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¡Oh, y té mal génit!</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Jo no m’atreveixo á dirli que no.</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Si alló de la convidada era cosa de la tia….</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Li asseguro, Lupita…</p> +<p><span class="personatge">Font.</span> Los segons apellidos…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡A veure! Los segons apellidos…</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Carreras… y Dalmau. (<em>Acostantse á la taula.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> Perelló… y Sanchez. (<em>Lo mateix.)</em></p> +<p>(<em>Tots s’agrúpan alrededó de la taula. Font escriu.</em>)</p> +<h3 id="escena-ultima">ESCENA ULTIMA</h3> +<div class="centrat"> +Dits, JOSEPH ab un plech. +</div> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> Senyó…</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Qué se’n tornin!</p> +<p><span class="personatge">Tots.</span> ¡Qué se’n tornin!</p> +<p><span class="personatge">Joseph.</span> És un parte.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Un parte!… A veure. (<em>L’obra.</em>) De Saragossa…. ¡Es d’en Miralles! (<em>Llegint</em>.) “Casado con Eulalia.”</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Qu’ es el que li birlava las promesas?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> ¡Ah! ¿Vosté ho sab?</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> Lo meu tio me ’n havia dit alguna cosa. Ell mateix l’ha venjat.</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Sí, que vaigi en nom de Deu, que ja te la seva. ¡S’ha casat! (<em>Ab gran sensació.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Guada.</span> ¿Vol aiga naf?</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Me l’he begut tot abans. Ara no es menesté.</p> +<p><span class="personatge">Carre.</span> ¿Y si reb algun altre susto? (<em>Senyalant alpúblich.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Feliu.</span> Si me’l donan…. ¡alabat siga Deu!</p> +<div class="centrat"> +<p>TELÓ</p> +<p><br><br><br><br><br><br></p> +<p>OBRAS DEL MATEIX AUTOR.</p> +<hr style="width:40%"> +<p>DRAMATICAS.</p> +<hr style="width:10%"> +</div> +<p><em>Un mosquit d’arbre</em>, pessa original, en 1 acte.</p> +<p><em>Lo senyor padrí</em>, comedia original, en 2 actes.</p> +<p><em>Lo rovell del ou</em>, (1) sarsuela original, en 2 actes.</p> +<p><em>La Rambla de las Flors</em>, (1) sarsuela original en 1 acte.</p> +<p><em>Los fadrins esterns</em>, comedia original, en 3 actes.</p> +<p><em>La filla del marxant</em>, (1) drama original, en 3 actes,</p> +<p><em>Lo tamboriner</em>, comedia de mágia, original, en 3 actes.</p> +<p><em>Lo pont del diable</em>, comedia de mágia, original en 3 actes.</p> +<p><em>Lo rabadá</em>, drama original, en 3 actes.</p> +<p><em>Lo mestre de minyons</em>, caricatura., arreglo, 1 acte.</p> +<p><em>Cófis y mófis</em>, comedia original, en 3 actes.</p> +<p><em>À ca’ la sonánbula</em>, entremés original, en 1 acte.</p> +<p><em>La dona d’aigua</em>, (1) comedia de mágia (inèdita) original, en 3 actes.</p> +<p><em>La bolva d’or</em>, drama original, en 3 actes</p> +<p><em>La tuna</em>, sarsuela original, en 3 actes.</p> +<p><em>Lo mas perdut</em>, comedia original, en 3 actes.</p> +<p><em>Lo grá de mesch</em>, comedia original, en 4 actes.</p> +<p><em>El testamento de un brujo</em>, original, en 4 actos.</p> +<p><em>Un pis al ensanche</em>, arreglo, en 1 acte.</p> +<p><em>Del ou al sou…</em> original en 1 octe.</p> +<div class="centrat"> +<hr style="width:30%"> +NO DRAMATICAS. +</div> +<p><em>La dida</em>, novela.</p> +<p><em>Lo rector de Vallfogona</em>, novela</p> +<p><em>Lo Bruch</em>, narració.</p> +<ol type="1"> +<li>En colaboració ab D. Frederich Soler (Pitarra).</li> +</ol> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78123 ***</div> +</body> +</html> diff --git a/78123-h/images/cover.jpg b/78123-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..96d57d4 --- /dev/null +++ b/78123-h/images/cover.jpg diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6c72794 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This book, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..62c860e --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #78123 +(https://www.gutenberg.org/ebooks/78123) |
