diff options
Diffstat (limited to '78392-0.txt')
| -rw-r--r-- | 78392-0.txt | 1896 |
1 files changed, 1896 insertions, 0 deletions
diff --git a/78392-0.txt b/78392-0.txt new file mode 100644 index 0000000..c4603d1 --- /dev/null +++ b/78392-0.txt @@ -0,0 +1,1896 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78392 *** +L’estudiant de la Garrotxa + +Josep Berga i Boix + +1895 + + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + + + + + +## I + +Eram set ò vuyt que, si fa ò no fa, tanta vocació tenía l'un com +l'altre; tiravam per capellans, perque'ns deyan que menjaríam pa +blanch, y com nostras familias lo menjessen prou negre, de fajol sol, +á voltas barrejat ab favas y blatdemoro, res d'extrany que +aguantessem la vida d'estudiant pobre, que sempre hi há un pitjor, y +per ma part lo pitjor era, qu'en la casa de mos pares la ballava molt +més magre. Lo cert es que cap de nosaltres tenía un quarto ni un clau +per penjar la roba. + +Los pobres no fan com los richs, que tots son parents y tenen extesa +la sanch per tot lo món. Axò sí, aviat se troban. La pobresa engendra +simpatía, la gent de pochs quartos aviat se conexen. + +Nos reunirem sis, que ni triats, tots del costat d'Olot, acostumats á +beure aygua fresca y regalada, y á anar prims de ventre. Nostras +conversas versavan generalment sobre lo mateix tema, inventar medis +per apagar la gana, tirar plans econòmichs, é ideas d'empresas +lucrativas. En vuyt mesos de curs escolar, recorreguerem vuyt +patronas, desde'l carrer de Pedret fins al Portal del Carme, es á +dir, tot Girona, ab lo pretext de fer economías, perque aquesta +aprofitava millor las engrunas, perque aquella era més fiada y més +neta, perque l'altra era massa lluny del Seminari y gastavam una +pesseta mensual d'espardenyas negras. + +S'acabava'l mes, ficavam la roba dins un mocador, los llibres á sota'l +bras, y á probar altra mestressa. Ni un de la colla possehía un +miserable bagul; lo día que per tres rals ne vaig comprar un á +l'Areny, era jo envejat per mos companys y considerat com un +propietari. + +Nos guanyavam la vida exercint diversas industrias, y un día, per +unanimitat, determinarem allotjarnos en lo Mercadal, carrer de +Ginesta; anarem á veure una patrona revellida y geperuda, santa dona, +tant que li deyan "la santa", y la casa era coneguda en tot lo barri +per ca'l Santu. +¡Pobra velleta! Son pare era un hèroe del siti de Girona, que passá + grans martiris. Recordo còm sa filla, commoguda, 'ns contava las + facecias de la tremenda lluyta. A n'ell li portavan lo menjar á la + muralla del Hospici, y de tant sentir la campana de la catedral, ni + cas ne feyan. Un día, al exir de casa, ohí tocar á bomba; torná á + pujar la escala y exclatá un terratrèmol devant la porta; la bomba, + fent saltar las parets d'un hort, s'havía ficat dins la portalada, + hont jugavan duas germanetas sevas y la metxa fumava + desesperadament. De sobte torna á baxar, te m'agarra las nenas, + emportántselas, rossegantlas carrer amunt, y als pochs passos, + reventa'l formidable progectil, arrunant tota la casa, fent gran + clot á la entrada, hont se colgavan dos parells de bous, y salvantse + ellas per miracle. + +Cada estudiant pagava cinch pessetas mensuals á la patrona, obligada á +donarnos llit y á coure'l menjar que venía á costarnos diariament uns +dos rals per barba. + +Un dels meus colegas afeytava en la barbería La Brillante, cantonada +del carrer de la Cort Real; altre á Santa Eugenia; altre copiava no +sé quíns manuscrits per un beneficiat de la Catedral; jo, que tenía +aficions estèticas, freqüentava la botiga d'un daurador de Las +Ballesterías, qui gratis et amore y per las grans simpatías ab la +gent d'iglesia, 'm permetía enterarme dels secrets de l'art, +iniciantme poch á poquet en son complicat intríngulis. + +Lo daurador me proporcioná íntimas relacions ab lo senyor Perfet, +mestre de dibuix, amo de la botiga que tothom conexía á Girona, hont +pe'ls volts de Nadal no s'hi entenían de feyna, comprant figuras de +pessebre, las més bonicas y lluhentas de tota la ciutat, donantli +gran anomenada. + +Jo era qui li feya las figuras, y per guanyar dos rals de jornal devía +modelarne quinze ò setze cada día, perque, contant primeras materias, +vernís en los ulls y altras futesas, no donantmen al engròs sinó dos +quartos de cada una, ja's pot calcular la ganancia. + +En lo carrer dels Plats, á ca'n Dillet, á voltas n'hi tenía tres ò +quatre centas pera coure. De totas passadas, á forsa de llevarme +dematí y plegar tart, conseguía jo un capitalet que, unas setmanas ab +altras, poch se'n faltava pera subvenir á mas reduhidas necessitats. + +Jo'ls hi deya á mos companys, que llurs ocupacions eran prosaycas, que +no comprenía còm hi há homens que's dexin afeytar, ni qui's presti á +desempenyar exa feyna. La meva industria era superior y més noble, +honrant la persona y essent més lucrativa; se convenceren prompte de +mas afirmacions al veure que la Santa'm feu pintar la capelleta de +guix del menjador, adornada ab quatre columnas y frontis triangular, +feyna que, pagats gastos, me valgué la respectable suma de dos duros. +Dos mesos pagats per avens. Primer encárrech formal qu'he tingut en +ma vida. + +La capella fou visitada per innumerables estudiants y donas del +carrer, que's desferen en elogis, ponderant mas habilitats y +felicitant á la Santa per tenir á casa gent tan instruhida. La fama, +correguent més depressa que'l vent, en pochs mesos s'escampá per gran +part de Girona, de manera que pe'l mars següent, los catedrátichs del +Seminari, noticiosos del meu valor en materias d'art, m'inclogueren +en la comissió organisadora de las festas de Sant Tomás. + +L'iglesia de Sant Martí fou transformada com per art d'encantament +y'ls diaris de Girona parlaren dels ornaments del temple, del bon +acert, del gust extremat de la comissió organisadora. A mi'm posaren +sobre los núvols. + + + + +## II + +Res com la fama, sobre tot ben adquirida, com ho era la meva, á copia +de suar y menjar magre. Alguns senyors rectors del Bisbat tingueren +noticia de que jo pintava millor qu'en Pibernat y en Murtra, y durant +l'istiu pròxim, vaig desempenyar alguns encárrechs en diferents +temples, valguentme millorar de posició fins al extrem de que, al +tornar á Girona pe'l setembre, vaig substituhir contentíssim la capa +negra, curta, desvirondada, que'm servía per anar á l'aula, ab una +esclavina de panyo blau turquí, nova y flamant, que per quatre duros +me cedí la familia d'un estudiant mort tísich, llensant al carrer al +mateix temps lo barret tronat, comprat al Areny per un ral, +cambiantlo ab un de pesseta, planxat y lluhent, que feya la +competencia al del petimetre més estirat que's passegés per las +voltas de la plassa del Ví. + +Vaig debutar en un poble pintoresch de La Garrotxa, qual iglesia +situada al extrem d'enlayrada cinglera de noranta metres d'alsaria, +té per fonaments apilonada multitut de prismas basáltichs de colossal +figura, banyats d'un costat pe'l Fluviá, que baxa en tal indret casi +sempre turbolent y esvalotat, d'altre pe'l Turonell, més modest, però +fressós y rapetani, juntantse abdós y confonentse al peu del cingle +pera córrer cap á mar ab més rumbo y fatxenda. + +Vivía en dit poble un senyor rector vellet, Mossen Anton, gran +cantayre, aficionat á la cassa, á qui cayguí en gracia per las mevas +cansons de la rodalía, y per l'habilitat que possehía y de que'n +donava ostensiva mostra, pintant las parets de la capella de Sant +Isidro, adornantlas ab plafons verts figurats, ratllas blancas y +negras, combinadas ab notable valentía. + +Tals pinturas entusiasmavan á Mossen Anton y molt més encara als +admirats obrers de la parroquia y pabordes de Sant Isidro, que's +feyan creus al guaytar, ab un palm de boca, los jaspis de las +columnas, las imitacions de marbre, l'encarnat del Patró dels +pagesos, que semblava nou, los botons de la casaca, d'or brunyit, las +cibellas de plata, y tots los detalls, un per un, sense faltar ni'ls +forats de la corretja cenyida á la cintura. + +Pasmats los principals del poble de las mevas mans, tingueren un ajust +presidit pe'l senyor Rector, y determinaren fer pintar la capella +fonda, iglesieta en miniatura dedicada á la Verge del Roser, pagada +pe'l cèlebre bisbe de Girona, don Tomás de Lorenzana. Fet lo +contracte á presencia de Mossen Anton, se comensaren á alsar +bastidas, y tinguí treball per una mesada llarga, arreplegant alguns +quartos que'm feyan falta, y la fama consegüent, que aumentá ab +rapidesa extraordinaria. + +Majordona del simpátich sacerdot era una seva neboda de setze anys, +angelicalment bonica. La Margarida era primeta, garbosa, rossa, de +cara correcta, d'ulls blaus y mirada dolsa y expressiva. Vestía +faldillas y gipó al estil de las noyas ricas de La Garrotxa, però ab +tal ayre, tal armonía moral, si's pot dir, que'ls colors tirant á +blau fosch, ab ratllas y flors de mitjas tintas blanquinosas y +moradencas, prenían un carácter, y's confonían y armonisavan ab una +nota general, trobada per instint, que responía admirablement á son +interior, á sa ánima delicada, pura y mística. + +Era modesta, treballadora, endressada, y forsa instruhida. Als pochs +días d'estarme á la Rectoría, vaig observar que la Margarida's +complavía parlant de mi, alabantme per tot arreu, y que d'amagatotis +fixava, de tant en tant, en mi alguna mirada que'm feya commoure, +causantme certa emoció que de moment no endevinava. + +Al portar lo menjar á taula, al traure los plats, plegant las +estovallas, á voltas sos brassos casi'm fregavan lleugerament, fentme +sentir una fragancia de flor desconeguda. + +En la exida descuberta, que's troba sobre'l gran precipici, dominant +las cascatas y gorgas del Turonell, fumant y passejantnos ab Mossen +Anton y'l Vicari Mossen Just, d'improvís exía de la sala, regava las +flors dels testos, m'explicava y donava detalls de cada una y +terminava fent un ram, que m'ofería, regalántmel davant lo senyor +Oncle y'l Vicari. + +--Té; aquest es de margaridas dobles; ¿t'agrada? ara te'n faré un de + pensaments. ¿Veus aquesta sarment? la regalaren al senyor Oncle; + pervé de la vinya hont se feu lo ví, que's consumí la nit de la + Cena.-- + +Los rahims eran petitets, grochs, excelents; feyan ensalivar... + +--Te'n trencava un; ménjat aquest brot...-- + +Jo'n trencava un altre. + +--Donchs, té tu; ménjat lo més gros; si no'l menjas, jo tampoch... + +--Van per las tres, Mossen Just; anem á resar, --feya'l senyor + Rector... + +--Jo me'n vaig á la iglesia, que l'aprenent m'espera. + +--Adeu; fins al vespre. ¡Ah! nó; sí; ja vindrás á vèurens. + +--Espérat un moment; baxarèm al hort; has de tastar un préssech.-- + +Y mentre'ls capellans resavan, _Os habent et non loquentur; oculos +habent et non videbunt_, etc., etc., abdós baxavam á la fexa +enrotllada d'arbres fruyters, cuydada pe'ls reverents ab singular +predilecció, y després de passejarnos, ensenyarme lo més notable y +donarme explicacions sobre las diversas fruytas, nos assentavam á la +paret de la vora del cingle, fonamentada sobre l'immens precipici +basáltich, y desd'allí, jo li ponderava la feréstega escabrositat de +aquell terreno, la fondaria esgarrifosa de aquell abisme, las runas +d'un castell que se ovirava, com gegant amagat dins la boscuria, +l'accidentació pintoresca del Turonell, que á nostres peus +serpentejava, alegre y joguiner, saltant marges, transformat en +cascatas, vorejant rocas, dexant illots plens de sorra, fent tal +fressa, que á voltas transportada pe'l vent molestava, á voltas pe'l +vent contrari s'allunyava en ondulacions graduals fins á perdres, y +freqüentment per un cambi d'ayre repentí, feya la remor de una ruxada +travessant un camp de blat de moro. + +Ella, sovint dreta, lo devantal trossat, la falda plena de flors, +sostinguentla ab una má, l'altra apoyada á la cintura, lo mocador del +cap caygut enrera, ostentava una figura plena de gracia, de sentiment +y dolsura, un cos tornejat, unas mans finas, blancas com la neu, una +testa maravellosa, model d'una Verge de Murillo. + +¿Era visió ò realitat? No sabía explicarmho. Ponderantli'l paysatge, + l'accidentació d'aquellas cingleras, los milions de detalls + inimitables, comensava jo á fixar la vista en son cap nu, en son + front ignoscent, mitx amagat per hermós desordre de cabells, en sos + llabis d'imatge cristiana, y en sos ulls, admirant embadalit aquell + ser misteriós d'atractiu imponderable. + +--¡Oh! tocan las tres; m'esperan; adeu, Margarida.-- + + + + +## III + +L'iglesia estava separada uns cent metres de la Rectoría. Mentres jo +y'l mestre-de-casas nos enfilavam per las escalas, agarrantnos á las +cordas, cantant cansons de la terra, taralejant ayres del mes de +María, grupos de curiosos, donas batxilleras, guaytavan per las +escletxas dels taulons. Mossen Just, arremangada la sotana, pujava +fins á la corniseta de la cúpula y m'ajudava á tenir lo motllo per +acabar una estrella complicada. Mossen Anton deya que no li agradava +caminar sobre puntals. + +Desde aquella altura guaytava á la Margarida, agenollada davant la +Verge del altar major, pregant á Deu probablement pera que no +cayguessem de la bastida. Després s'alsava mirant enlayre vers la +cúpula, las mans entrecreuadas á la cintura, admirable estátua +d'ángel adorador. Veyentla pregar, tenía jo confiansa de que no +cauríam, perque estava segur de que la Verge la ohía. Aquella visió'm +perturbava, fentme confondre las tintas y trontollar las líneas +generals dels obgectes. + +Campirem gran part de la volta, surtintne esllanegats, suats, abatuts. +Procurarem exir prompte de la iglesia y encaminarnos á la Rectoría. + +La neboda de Mossen Anton comensava á preocuparme d'una manera +extranya. Me'n aní á seure als pedrissos de la galería á ferla petar +ab los capellans qu'esperavan lo correu. Jo guaytava qu'exís la +Margarida, per mi més important que tots los correus del món, que +m'omplía d'un goig inexplicable. + +Los diaris arribavan cap al vespre ab los cotxes d'Olot. Generalment +s'havía d'encendre la llumanera. Llavors passavam á la exida cuberta +tancada ab vidres, y tots llegíam y arreglavam l'Espanya sobre una +taula antiga de pilans tornejats. En un ángul, dejús d'una gran +gabia, ab crías de canaris, solía asseures Mossen Just, sempre +enfadat quan llegía periòdichs, lo barretinot tirat endavant, los +ulls espurnejantli. + +Mossen Anton no s'hi fixava gayre; estava suscrit á _La Esperanza_, +més per compromís que per convicció; però comparexían los pagesos á +preguntar per las novas que corrían, y's feya necessari respondre +quelcom. + +Se parlava alashoras d'en Prim, d'en Odonnell, d'en Narvaez, del +general Zapatero, del Padre Cobos. Don Pedro de La Hoz escrivía las +cèlebres cartas de _Serafín sin blanca, Tío no te fíes_, y _Demócrata +veterano_, que recordan encara ab fruició tots los Rectors vells. + +Jo prenía'ls diaris per imitació, y á voltas m'entretenía dibuxanthi +ninots en los marges. Qui ho agafava pe'l fort era Mossen Just, +armant cada sagramental que s'enfonzava'l sostre, pegant cada cop de +puny á la taula, qu'hi cruxía sa má dreta. + +--Son una colla de descamisats, insensats, dexats de la má de + Deu. ¡Oh! mirin avuy quínas tabanadas los hi clava; los reventa á + cossas, á cops de sabata! ¡Quína descripció! aquest home es lo més + sabi d'Espanya; don Pedro de La Hoz deu ficarse disfressat per + clubs y tabernas, á las covas del progrés, hont se juntan los + xirinolas que deshonran lo més sant y sagrat. Axò no's descriu + millor. Aquexa gent se veuen, se tocan, se sent lo fetor de peste + qu'exhalan y las intencions que portan! + +--Ah, sí, sí; no pot anar, no pot anar, --feya'l senyor Rector, + passejantse ab la capsa á la má, prenguent polsada;-- val més no + parlarne, fan fástich, ¡eh! ¡son progressistas! ¿Sap què pensava, + Mossen Just? + +--Digui, Mossen Anton. + +--Qu'hauríam de cantar una mica, ara que hi há tot lo coro reunit. + Vaja, que l'artista'ns acabará d'ensenyar aquella tan + bonica; ¿comensem pe'ls goigs de la Puríssima?-- + +Y Mossen Anton, com un mestre de capella, entusiasmat entonava: + +_Para dar luz inmortal siendo vos alba del día_, etc., etc.. + +--¿Per què no cantas, Margarida? --feya'l senyor oncle. + +--Ja ho sab, que no tinch veu; la del estudiant val per quatre...-- + +Jo y Mossen Anton feyam lo duo; lo vicari, ab veu de baix, més fonda +qu'un pou, donava carácter á las notas agudas. ¡Quín terceto! + +A voltas entonavam lo credo parisiense, el _tota pulchra_, exint per +postres Mossen Anton á cantarne alguna d'humorística que ab las +tonadas de xanxa, de certas cansons de la terra, l'accionat y +expressió que sols ell sabía donarhi, podían desconjuntarse fins los +còmichs de la lleuga. Per exemple, aquesta: + +Lo mestre Joan Salsas +talla unas calsas +per un gegant; +sent lo corte d'indianas, +ab setze canas +no'n té bastant; +ell talla, retalla, y'n fa retallons, etc., etc.. + +Un sabaté treballa +sota muralla, +mestre bunyol; +fa la feyna molt dropa, +per ser d'estopa +tot lo nyinyol, +badana molt vana +y cordová; +ell remena la pega +y la mastega +com si fos pa, etc., etc.. + + +Las cansonetas d'una veu sola, de Mossen Anton, nos feyan partir de +riure, y si no venía cap parroquiá á destorbar la funció, durava +aquesta mitj'hora ò tres quarts, dihent després lo rosari y +anántnosen á sopar. + +Per aquell temps havía dictat una cansó que tingué gran ressonancia, +lo general poeta y artista cèlebre, Ros de Olano: + +_A dónde vas, golondrina dichosa_... + +A Girona la cantavan totas las familias de moda, ab acompanyament de +piano. Tres ò quatre l'aprenguerem sentintla cantar á una senyoreta +de casa rica, davant la Rambla del Seminari; jo la portava nova y +fresca á La Garrotxa, sense degeneració de cap mena. A la Rectoría, +cantada per Mossen Anton, que tenía bon ohido y excelenta veu de +barítono, hauría fet caure la baba á n'en Silvestroni. + +¡Còm volavan las horas! Ben tractat, ben volgut, aplaudit de tot lo + poble y embadalit per la Margarida! + +Mes certa idea trastornava'l meu cervell, com nuvolada simptomática en +l'horisó de la vida y de la carrera que seguía. Aquesta idea, cada +volta més persistent, més terca, acabá per desvetllarme, per tenirme +contínuament en estat febrós, neguitós, llanguit, qu'aniquilava ma +energía, fentme perdre visiblement la forsa moral. + +De nits, somniant, veya á la Margarida agenollada davant l'altar +major; á la galería, fentme rams de pensaments; al hort, assentada +vora del cingle al costat meu. + +Si jo la observava, baxava la vista; si ella fixava en mi sos ulls +admirables, jo'ls baxava; si eram á taula, 'm guaytava desde la +cuyna; si portava plats ò altres obgectes, dissimuladament +s'acostava, 's decantava, fregantme casi las orellas. Me despertava, +tardant llarga estona á tornarme á dormir, y cap idea clara, +concreta, sobre tal situació excepcional, venía á donar un raig de +llum al meu cervell trastocat per la visió encantadora. + +Jo no havía posat may esment en cap dona, jove ni vella, gran ni +petita, sinó pera burlarme ab mos companys de las senyoras estufadas +que's passejavan per Girona. Al Seminari, quan lo doctor Noguer +aludía á las fillas d'Eva, llegint meditacions en la iglesia, jo'l +sentía com si parlés lo mateix fra Anselm Turmeda: + +Fembra es cap de pecat, arma del diable malvat y gitament del sant +regnat, axò diu Orígenes profeta... + +Ab prou feyna tenía idea del sexo femení. Tot lo més sabía qu'era un +diable, la perdició eterna. + +Però lo que deya'l doctor Noguer no's deuría referir á la Margarida, +¡cá! era diferenta de las altras, no podía ser cap de pecat; pura com + un lliri, virtuosa, freqüentava'ls sagraments, feya caritat als + pobres; totas las horas que no tenía feyna, las ocupava santament; + sa cara demostrava la puresa de son esperit; lo seu exterior + correcte, artístich, accentuat de singular bellesa, respirava + modestia. Deu hauría creada aquella ánima en armonía ab son cos, + reflectiment de bellesa primitiva, especie de fragment desprès del + paradís terrenal. + +Tornava á adormirme y'ls somnis persistían ab terquedat implacable; +tornava á despertarme y sentía la vulgar realitat de las cosas, la +prosa eterna de qu'está plena la naturalesa, tota la vida, tot lo +que'ns rodeja. Mes ella no es prosa, ni cap de pecat, ni arma del +diable; prop seu te sents confortat, com per un perfum celestial, per +un encens puríssim que vivifica. + + + + +## IV + +Durant los darrers días, quan s'acabava de pintar la capella fonda, +havía descubert en plafons ovalats que decoran los grans arrimaders +de la matexa, enquadrats en marchs barrochs bruts de pols, +entrenyinats, entre altres retratos lo del Bisbe Lorenzana. Després +de netejar ditas pinturas y de compararlas ab las faxas y ramatges +verts per mi estampats en las parets de la iglesia, vaig sentir +abrumadora tristesa, un defalliment, un buyt interior. Llavors me +donava compte dels disbarats que feya. Se'm figurava veure l'artista +que, cinquanta anys enrera, havía decorat la capella, exir del +sepulcre y tráurem del temple á cops d'escombra. Davant los retratos +tremolava; al contemplar las caras plenas de vida, al admirar los +plechs, lo dibuix correcte, l'expressió de las fesomías, lo cor me +faltava, sentía ma impotencia, m'avergonyía. Al mateix temps, +netejant una tela de la sagristía, rebí una impressió tremenda, que +no se m'ha esborrat encara de la memoria. Un quadro ab gran march +esculturat, representava á la Verge del Roser, assentada sobre +núvols, lo nin dret sobre'ls genolls de la Mare, coronantla de rosas, +que multitut d'ángels li portavan á paneradas y en grans fexos; la +Verge, 'l cap alsat, los ulls baxos, extasiada davant lo Fillet, com +endormiscada, 's complavía ab l'entreteniment. Una opressió terrible +me aplastava. La cara de la Verge era'l verdader retrato de la +Margarida quan pregava davant l'altar major. Buscant la firma, la +vaig trobar darrera la tela, Francisco Tramulles, la matexa dels +quadros de la capella. ¡Oh! quín encegament, quína vergonya! Alarb, +iconoclasta; ni sabs dibuxar una cara, ni una figura; ab prou feyna +barrejas los colors ab cola, pintas ab motllos de paper, cenefas +brutals qu'entusiasman als tontos; ni't veus capás de copiar aquests +quadros. Aquí passas per sabi entre la gent ignorant; mes lo primer +día't trobarás en grans compromisos; no tothom pren las cosas per +broma; passarán lo senyor Bisbe, y'ls capellans que'l rodejan li +farán veure tos defectes, si ell no'ls ha observat ja al primer cop +d'ull. + +Vaig fer la resolució enèrgica, irrevocable, d'apendre de dibuix al +moment de tornar á Girona. Las llissons del endaurador de Las +Ballesterías eran insuficients; los secrets d'endaurar son bons pera +ximples, ni't traurán del pas ni't portarán á vora; en aquests +quadros hi há quelcom que toca'l fons de l'ánima, que no's fa ab +receptas de mangre y ocre. + +En la cupuleta de la volta hi convindrían figuras, una gloria, caps +d'ángel; en los plafons triangulars que la sostenen, los quatre +Evangelistas; en l'ábside, cortinatges, serafins, rams de +flors. ¡Oh!'l cap de la Margarida traduhit, transportat á la paret en +mil posicions diversas, cantant, ab los ulls baxos, implorant, +dirigintse al cel, rihent, admirada en èxtasis... + +Durant la nit m'adormí febrós, nerviós, divagant l'imaginació per mars +encontrats, somniant los retratos, la cúpula, la Margarida. Tan aviat +la contemplava agenollada suspirant davant la Verge, com al curt rato +transformada sobre núvols blanchs y daurats en horisons immensos, +extesas las alas, alsats los brassos de carns carminosas, nusos los +peus, cenyida la túnica blanquinosa, posarse en espays blaus de +fondos estrellats, allunyarse, aproparse, pendre posicions +inimitables, jo febrosench, la paleta á las mans, estampant en la +volta la silueta puríssima d'aquell ser angelical, transfigurat en +mitx d'aureolas brillants de claror enlluhernadora. + +De prompte, impotent, com si fos impossible anar més endevant, com si +una barra de ferro posés obstacles entre jo y ella, sentía fredor, +especie de fluit magnètich, perdía l'esma, lo cor me donava +sotragadas, feya un sust, y'm despertava. + +Aquells instants de ditxa passavan com lo vent; tornava la realitat +implacable; no quedava més que'l recort de la visió, un volcá +dintre'l pit, un desequilibri en l'imaginació y febra ardenta qu'm +brusía. + +L'últim día s'acostava; 's desembarrassava la capella; lo mestre de +casas retirava taulons y escalas; las donas del carrer escombravan y +treyan tacas dels rejols; jo arreconava las ollas y pinzells, +colocant los colors sobrants en paperinas, y's preparava per l'endemá +un ofici solemne. + +La Margarida posava las estovallas, los candeleros, las floreras de +llauna endauradas ab colradura y vestía l'imatge de la Mare de Deu. + +Mossen Anton remenava en la sagristía, Mossen Just se las havía ab un +obrer ò paborde sobre la podridura malvada dels temps moderns, trepa +de progressistas, carnestoltas, que capgiran los fonaments del +ordre. + +Lo remenament, la polsaguera que s'alsava dins la capella, apartava'ls +capellans á respectable distancia. Terminada ma feyna, jo ajudava á +la Margarida á endressar l'altar ab pulcritut; pujavam y baxavam del +camaril, posant ciris y colocant rams artificials y naturals en +gerros de pisa. + +Llavors no sabía hont me trobava; la veya de mil maneras y en +posicions á qual més artística é imponderable; prop d'ella sentía'ls +batechs del cor, que'm impedían la respiració; á voltas inclinada, +posant agullas en los vestits de la Verge, que jo li donava d'un +paperet vermell, sentía sas alenadas tebias fer vent sobre mas +galtas; á voltas pujant sobre un tamboret, allargant los brassos, +probant la corona del nen Jesús, contemplava son busto lleuger, sos +moviments plens de gracia; en un instant, fos per oblit, fos per +casualitat, li relliscá un peu, se decantá y la vaig sostenir ab mos +brassos. Ella m'en remerciá ab gran sinceritat. + +Ja'l crepúscol vespertí, entrant per la finestra llargaruda á través +los vidres de colors, progectava en lo camaril ombras misteriosas, +siluetas confusas, com fantasmas que's veuen á gran distancia. La +situació excepcional, la complicació del meu cervell me confonía, +sentía estremiments per tot lo cos. + +Ella, com si ho conegués, donava giradas á la conversa, amenisantla y +distrayentme. + +--¿Què te'n sembla d'aqueix vestit? + +--Qu'es bufó, que li escau, que li has colocat admirablement; si te'l + posavas tu, semblarías un ángel, es dir, ja ho ets... + +--Calla: no diguis disbarats. ¿Què pensas d'aquexas cortinas? + +--Que son escayentas, ni emmotlladas; tens un gust delicat; lo que + tocan tas mans se torna bonich, encara que no ho siga... + +--¿Te'n burlas? + +--Deu me valga... + +--Tu sí qu'hi entens; sembla impossible. ¿Hont ho has après tot axò? + +--A Girona... + +--No arribarás pas á cantar missa... + +--¿Per què nó? + +--No ho sé; però m'ho sembla. + +--¿Per què t'ho sembla? + +--Perque sí; perque no'n fas la cara de... + +--¡Oh! axò no vol dir... que... ¿quí sab? Tal volta... + +--Y be. ¿No heu acabat encara? --se sentí desde'l camaril. + +--Sí, senyor oncle, ja baxem, --feu la Margarida. + +Y tots dos baxavam l'escala estreta, de costat, fregantnos la roba, +vers lo presbiteri de la capella fonda, hont s'hi movía una turba de +gent, barrejats xicots y donas, obrers y capellans, Mossen Anton, ab +l'atxa encesa, fent veure als parroquians las maravellas executadas +per l'estudiant de La Garrotxa. + +Mossen Just, los brassos plegats, guaytant las parets encantat, +pronunciant frases d'admiració per tal prodigi. + +S'acabavan aquells instants de felicitat á mesura que s'acostava +l'hora; la febra aumentava, la ferida al cor se feya més fonda, la +rahó casi m'abandonava. Jo necessitava una forsa de voluntat superior +á la meva pera exir del pas hont me trobava. Lo conflicte radicava en +mon esperit; l'esperit era dèbil, las qualitats físicas y morals de +la neboda de mossen Anton massa remarcables per sabermen ja +desprendre. + + + + + +## V + +Exirem de la iglesia en mitja professó dirigintnos á la Rectoría. Lo +Vicari darrera nostre, enrahonant ab lo Mestre del poble y los +Pabordes, fuetejava encara á la situació espanyola. + +--Si puja en Narvaez, ja's veurá còm saltan aquests dropos de + Luchana.-- + +L'endemá's celebrá una festa ab tota pompa, per inaugurarse la capella +fonda restaurada. + +Tenía mitx emparaulada la decoració de una ermita situada á gran +alsaria á hora y mitja del poble. Vist lo resultat de la capella +fonda, l'èxit estupendo obtingut durant tal campanya, costá poch á +mossen Anton ferhi caure als obrers de la ermita deserta. + +--Mentres tant, --deya'l simpátich vellet,-- quan passará'l de la + barretina esquerdada, tot estará arreglat y á punt de solfa. Está + clar; aquest noy fará lluhí'l poble; es possible que'l Bisbe'l + cridi á palacio y'l fassi beneficiat de la catedral ò canonge. De + més verdas ne maduran.-- + +Aquexas paraulas las pronunciava ab certa gravedat humorística. + +S'ultimá'l mateix día'l contracte; al vespre se'n portaren un covanot +de plats y ollas, brusas y pinzells, colors, cola, ampollas y altras +andròminas. + +La ermita deserta, situada al bell cim de una montanya, es bisantina, +de dimensions reduhidas. Sens ermitá, té la casa més pròxima á un +quart de distancia. Segons los pactes, jo devía menjar y dormir en la +casa del Paborde, rica, gran, apartada de la capella prop d'una hora. +A mitx día'ns portarían lo mentjar á mí y á un mosso que'm serviría +d'aprenent. Lo simpátich mossen Anton, lo Vicari, la Margarida, +prometeren venir á vèuremhi. + +Dormía, donchs, per última vegada en la Rectoría. Encara que'l senyor +Rector me tenía dit que, si hi tornava, sempre hi sería ben rebut, no +podía jo trobar solució al problema que oprimía'l fondo del meu cor, +exasperantlo. + +Aquell vespre, ans de sopar, los capellans resavan, perque tota la +tarde, entre funcions en la iglesia, anants y vinents d'un costat y +d'un altre, passaren las horas com lo vent. + +Jo'm passejava per la exida pensatiu, capbaix, abismat en un mar de +meditacions extranyas. Somnis y realitats, llum y ombras, miseria y +riquesas, gloria y desditxa, tot se barrejava en ma imaginació +trastornada, y la imatge de la Margarida exía sempre surant, surant +sobre aquell mar confús, entre las onas que atropellavan mon cervell +desvirondat. + +L'ombrívol paratge enramat de flors plantadas per la Margarida, fullas +de cep, enredaderas, que progectavan sobre'l paviment mil figuras +extranyas, retalladas per la claror de la lluna, l'ayre pur, embaumat +per cent flayres agradables, la calma de la nit, sols interrompuda +per las cascatas del Turonell, la monotonía solemne, convidava á +reflexions poèticas, excitava la fantasía á passejarse pe'ls espays +serens, á la contemplació del univers, á transportar l'esperit á las +regions hont regnan eternament la Virtut y la Bellesa. + +¡Ah! haver d'anármen d'aquell recó de paradís terrenal, dexarhi la + Margarida... ¡Quína recansa! + +De sobte's presentá en la galería, lo devantal trossat, caygut lo +cabell en graciós embull, iluminada per l'astre de la nit. + +--¿Qu'estás trist? --me digué.-- ¿Que sents calor á la cuyna? ¿Per què + no vens? + +--Es qu'estava pensant... que... que... + +--¿Què pensavas? + +--Que tal volta... no'ns veurèm més...-- + +Y un moment de silenci significatiu seguí á la paraula més, per mi +pronunciada ab veu mitxpartida! + +--¿Per què ho dius axò? --me preguntá al cap d'una bella estona. + +--¿Per què?... no ho sé per què; perque tinch d'anarmen.-- + +Y mentre no'm podía traure las paraulas de la boca, sofocat, confús, +lo pit oprès, lo cor bategant, tremolant, duas llágrimas grossas li +rodolavan per las galtas. ¡Oh! Deu del cel! Veya'l seu cor obert de +bat á bat; las llágrimas no enganyavan; sas miradas confirmavan mos +somnis. + +La sensació experimentada en tal moment, no la puch descriure. Una +corrent magnètica agitava mos nervis; nostres cors se trobavan units +misteriosament; nostras ánimas atretas l'una á l'altra per un iman +del cel. + +--No serás pas capellá... + +--¿Per què nó? + +--Perque's coneix. + +--Tampoch tu't farás monja... + +--¿Quí sab? + +--Malaguanyada per monja... + +--Y tu malagua... + +--¡Oh! jo... mira, si jo... es dir si tu...-- + +Y, en aquell moment, avansava'l senyor Rector, lo breviari á las mans, +las ulleras alsadas sobre'l front, reflexant los raigs de la +lluna... + +--¿Que podrèm dir lo rosari, Margarida?... + +--Sí, senyor oncle...-- + +Vaig resar sens saber lo que'm pescava. A n'ella devía succehirli lo +mateix. Passí grans treballs per dissimular las emocions de la meva +ánima davant l'humorístich vellet y l'esvalotat Vicari. + +Agafar el son, me fou impossible durant aquella nit. Sentía febra +intensa, nerviosa. M'endormiscava; de tant en tant treya'l cap á la +finestra, que donava al costat de la galería sobre'l feréstech +abisme; la fressa del aygua, lo ventijol frescot ab sas ondulacions, +me retreyan incessantment lo ram de margaridas, los pensaments, la +claror de la lluna, la imatge misteriosa causa del meu trastorn. + +De bon matí, fadigat, oprimit, emprenguí la marxa vers la casa del +Paborde. En la cara se li conexía á ella que havía plorat tota la +nit. Jo no havía pogut ni podía plorar. + + + + +## VI + +Anava depressa, lo temps s'escursava, las aulas devían obrirse dintre +quinze días; ho vaig preparar tot per l'endemá pujant á la capella, +que tenía la volta baxa, sense oferir dificultats ni perills. + +La casa del Paborde principal era de las més ricas de La Garrotxa, la +familia de las més numerosas y honradas, tots del temps antich, +barretina y cabells llarchs, jupas d'estamenya, mocadors llampants +que donan ayre alegre y garbo á las donas. La maynada de la casa, que +tenían noticia de mas obras executadas en la capella fonda de la +parroquia, 'm consideravan com un personatge extraordinari, pujavan +fins la ermita per entusiasmarse devant las imitacions de jaspis de +las columnas, exían pagesos y pastors, atrets per ma fama, que'm +volían conèxer, encantats com mossen Just en presencia dels rams de +nyigui-nyogui fets ab motllo, admirant aquells plafons pintats ab +cendras verdas, color que jo prefería, y fent comentaris sobre'l +valor del or, dels capitells, y la manera extranya de aplicarlo. + +Qui apreciava'l mèrit artístich en son valor més alt, restant ab un +palm de boca al veure que de tres colors n'exían una colla, era'l +mosso, que'm feya d'aprenent y comensava á entendre'l mecanisme; ab +pochs propagandistas com ell, m'haurían axecat un pedestal. + +--¿Y vostè vol ésser capellá? --'m deya. + +--No penso pas aturarmhi. Si de cas, arquebisbe de Tarragona. ¿Que't + pensas veurem més per exa rodalía? Si m'hi poso, de cop y volta + traspasso la frontera y m'arribo fins á Roma. + +--¿Pera veure al Sant Pare? + +--Nó, home, pera ferli'l retrato. Ja sabs que mossen Anton, l'home + sabi d'exa terra, si vull m'hi donará una empenta. Ab sa protecció + me las acampo per tota Europa.-- + +A voltas exíam á fumar un cigarro sota'ls altívols y ombrosos roures +que voltan la capella, contemplant lo panorama magestuós que á +solponent se destacava. La plana d'Olot accidentada, coberta de flor +de fajol, de blancuria simpática, nota tendra, immensa, interrompuda +aquí y allá per veynats, pagesías, carreteras; pe'l Fluviá voltat de +pollancres serpentejant per la comarca volcanisada, conjunt armoniós, +admirable, hont regna la vida y l'activitat humana, hont la suhor +dels pagesos fa produhir la tosca de la encontrada, conreuantla, +transformantla en jardí productiu, un dels més famosos de Catalunya. + +A voltas guaytavan vers la cordillera pirenayca, la cova del Bisbe, +las alturas de Talaxá, lo puig de las Bruxas, los canals de Sant +Aniol de Ujas, cingleras esferehidoras, hont las áligas fan sos +nius. ¡Ah! cap aquell costat, á hora y mitja de distancia, dintre la +fondalada, á la vora del Fluviá, al peu mateix del Turonell, se +trobaría la nevoda de mossen Anton, cullint flors, pensant en mi, +recordant las escenas del camaril, de la galería! + +Cap al tart baxavam vers la casa. A la edat de divuyt anys, tant me +feya caminar una hora com quatre; lo que sobrava eran las vuyt ò deu +de treball mecánich, pujar y baxar escalas, pendre mil posicions +diversas, fadigas á que no estava acostumat. La xafagor abrusadora +dels primers de Setembre y'l menjar fruyta y beure aygua tot lo día, +me dexava aniquilat, mitx mort. La afecció moral contreta per la +conexensa de la Margarida, lo regirament de pensaments en lo cervell, +no'm dexava viure; tot axò contribuhía á ferme estar macilent, magre +y á perdre'l color fins á semblar tísich. + +Arribant á la casa, desitjava anarmen al llit, estava llassat, mort de +son. Mes la familia era complascenta, enrahonadora; tots +m'enrotllavan, fentme seure en cadiras de preferencia, colocantme en +la taula al costat del avi, especie de patriarca venerable, de llarga +cabellera blanca, fesomías agradables y bondadosas. + +Al ferse fosch, comensava'l vell, las mans darrera, á passejarse per +la gran sala, cridant á l'un y á l'altre, reunintse tota la familia +pera dir lo rosari. + +Era més llarga la sardana que'l contrapás; los parenostres no +s'acabavan may; á la darrería las donas deyan santa y los hòmens amen +Jesús. L'amo esperava á tothom y lo temps se doblava. + +Al arribar al Angelus, sortía del purgatori. Si hagués gosat, hauría +estirat los brassos y fet un badall ab tota l'expansió; mes de sobte +vingué una sorpresa, costum rara que no he vist en cap més casa. +Altre vellet, un oncle carregat d'onsas, se posá las ulleras, prengué +un llibret, per lo senyal de la santa creu, y comensá l'estació del +Vía Crucis, que durá tant com havía durat lo Rosari. + +Ja havía fet pensament de resignarme y aturar la son tant com pogués. +Encara esperava quelcom més, un trisagi, una novena á Sant Ferriol, +patró de la comarca, altra lletanía interminable. Estava prou +marejat, acabar d'una vegada. Si't troban mort, te soterrarán; mes +malament se podría morir. A la fí pararen taula y s'acabá l'exordi. + +Llavors vingué'l sermó, proba terrible que acabá ab las pocas forsas +que'm restavan. Jo hauría menjat mitja presa de xocolata, un rahim, +una pera; hauría begut un got d'aygua fresca y fet un son fins +l'endemá. + +Rompé'l foch la mestresa, mesurantme tal plat de sopas, suficient per +afartar un gegant. Després portaren á taula una gran plata, verdader +garbell, un cimbarull d'arròs ab talls de butifarra, que la jova +administrava á dreta y esquerra ab una llossa de Tortellá, cabentne +un plat á cada llossada. Vejent que jo retirava'l plat, l'avi n'agafá +un de net, la noya gran me l'ompla, alsantse sobre d'ell una pirámide +fumosa y suculenta. + +Jo desmayava, però las rahons del avi no tenían retop. + +--Ja sabem lo que son joves; miri que per fer exa baxada s'hi han de + llogar cadiras; ja ho pahirá; no'n passi ansia; aquí no fem com los + senyors de las grans vilas, que llepulejan una mica y sempre estan + grochs. ¿Que no li agrada? + +--Sí, senyor; ¡figuris, siguent estudiant! + +--Y donchs, atraqui, que vostè está magre; si tornava á Girona axís, + no'ns faría pas gayre crèdit, y després, mossen Anton ¿què + diría? --Feu passá'l porró...-- ¿Vol beure ab got? + +--Voldría aygua fresca... + +--Home, no sigui tonto... Aquest se cull á casa; no hi há + matrefacarias; es pur de La Garrotxa; s'hi pot dir missa. Com á ví + de taula, es preferible al del Empordá.-- + +Tenía'l ventre com un tabal; no'm podía remenar. Llavors portaren á +taula altre plat ab carn rostida, escarola, gavadals de pebrots y +tomátechs. No sé si'l rostit se feya expressament per mi, ò si la +costum de la casa ho exigía; lo cert es que'm mudaren lo plat; ni +tinguí temps de veure com anava, que'm plantan altra racció de carn, +que á Girona, á ca'la "Santa", n'hauríam tingut per vuyt días. + +--Resoltament, no puch més. ¡Per l'amor de Deu, fassin lo favor! no + estich acostumat; no'm probaría... + +--¿Y donchs, que no li agrada? Un parell d'ous clars --feu la + mestressa;-- una truytada... + +--Res, res; ¡per l'amor de Deu...! + +--¡Oh! no pot ésser, no pot ésser; vostè no menja. Digui, ¿què li ve + de gust? Parli ab franquesa; es á casa seva. Tal volta no'l troba + bó'l nostre menjar... + +--Sí, sí, excelent, excelentíssim... + +--Miri que aquí no'ns fem pas la vida bona; lo que's cull á casa y res + més... + +--No ho diguin, que millor no menja'l senyor Bisbe... + +--Ja ho veig, --continuava la patrona;-- vostè no gosa, es carregat de + cumpliments.-- + +Y en un girant d'ulls, tingué llestos un parell d'ous del día, me'ls +endossá ab llescas de pá torrat, ví ranci, borregos, avellanas, +llangonissa, confituras y tota mena de postres. + +Vaig alsarme inflat com un bot, convensut de que una tarrabastada +sería la conseqüencia de la forsosa fartanera. Me crech que las +ayguas d'aquell país, que rompen fins las pedras, me feren passar +tota la nit en un son, dedicat tot ell á la Margarida. + +¡La Margarida! ¡Oh! la tenía al cap nit y día, dalt de l'ermita, + recordava las escenas de la rectoría, pensant en sos ulls banyats de + llágrimas... Y un dubte extrany me deturava en las reflexions... + Deyan los llibres, deyan al Seminari, lo mateix Evangeli; en fí, no + sé quí ho deya, no ho havía llegit may, però algun sabi ho diría, + que las llágrimas de la dona, disolían, desfeyan, aniquilavan la + energía del home més fort, enervavan las forsas, lo talent, perdían + la inteligencia més privada, encara que fos de David ò + Salomó... ¡Oh! axò es cert; no hi há que dubtarne; lo qu'ensenyan al + Seminari no té espina ni os. Lo doctor Noguer parla per lo que diu + l'Evangeli; mes allò per forsa s'ha de referir á las que rossegan la + cua de seda á la Devesa, á la carretera de Santa Eugenia, exint de + missa del Carme, aquellas estarrufadas, carregadas de flochs y + virolaynas, de barrets estranys, que amagan tants pardals com + cabells; es tant clar com la llum del día, sí, sí; ellas son lo + gitament del sant regnat... però ¿la Margarida? Hi protesto; nó, y + mil voltas nó; ella es lo lliri de La Garrotxa, una criatura + angelical. + +També t'han dit en exa casa, qu'era extrany qu'estudiesses per +capellá, que no'n fas la cara... Ja'm comensa d'empipar la cansó +enfadosa. Que ho digui la Margarida ho comprench; ¿però aquests? ¿què +n'han de fer? +¿Quíns senyals ne tenen? ¿A què esbrinar tan abiat lo fat del + pervindre? Mossen Anton, qu'es més sabi que tots ells, may m'ho ha + dit, y mentres ell no ho digui... Y suposat que ho digués... Però + mossen Anton no s'ha adonat de que jo y la Margarida... sí, jo y + ella... ¡Oh! nó... ¿què vol dir? cantavam... ell feya de + barítono, ¿ella? res... m'allargava un ram de pensaments, jo li + donava un brot de rahim, lo senyor oncle se'n reya tot prenent + polsada y res més... res més... ell la coneix millor que jo, ell la + confessa... fora dubtes, axò serían escrúpols de monja... + + + + +## VII + +Mossen Anton era grassonet, de regular estatura. Encara que vellet, se +mantenía fort y ferm. L'endemá á la tarde, desde la ermita ovirarem á +mitx quart de distancia sa silueta típica en trajo de cassador. Kepis +de gran visera, la sotana arremangada, calsons de cuyro negre, +l'escopeta á las mans, lo perdiguer davant, voltejant verdissas y +encaminantse vers la capella. + +La Margarida, seguint viaranys y dresseras, arribá mitja hora abans. +Tinguí temps de prepararla, explicantli la fadiga que'm produhía +aquella manera de viure, l'agitació nerviosa y la flaquesa en que'm +trobava. + +Durant lo curt parlament, altra volta sos ulls llagrimejant, jo +confós, parat, encegat per centèssima vegada; pujavan al meu cervell +sensacions incomprehensibles, estava á punt d'exclatar en rius de +llágrimas y no podía plorar. + +Arribá mossen Anton, y després de visitar la capella, agenollantse una +estona, li vaig ponderar la gravetat de ma situació sense explicarme, +ni tan sols indicarne la causa principal. + +--L'ha de fer venir á casa, --digué la Margarida.-- Si vostè ho + demana, no hi tindrán res á dir. + +--Tens rahó, --feu mossen Anton;-- axò no va pas be. Vaja, vaja; + passarèm per la casa, jo me'n encarrego; veurás com ne surtirèm; + avuy tornarás á la Rectoría. + +--Vostè te acudits per dissimularho tot... + +--Dexam fer, dexam fer; no tingas por que s'enfadin. Jo comensaré de + passar endavant, aquí á la baxada hi jau un vol de perdius; no + voldría que un altre se'n aprofités; jo las he alsadas; ja vindrèu + ab la Margarida; en tot cas nos trobarèm á la casa del Paborde.-- + +De lo que parlarem ab la Margarida, lo mosso que'ns seguía, un xich +massa tafaner, n'escoltava quelcom. L'endemá repetía per tot arreu +que jo no sería capellá, que s'hi jugava'l cap. + +Lo senyor Rector feu un petit discurs als amos de la pagesía, +dihentlos que'm necessitava per ensajar una cansó important, siguent +necessaria la meva veu; que tanta distancia mediava d'un punt com de +l'altre, per anar á la ermita; per consegüent, se quedava ab +l'artista. + +A la casa del Paborde no gosavan oposarshi. + +La noya gran, barbotejant perque mossen Anton se m'emportava. + +--Encara'l casará ab la Margarida --deya-- aquell beneyt del senyor + Rector; ¡com no será capellá, ni may n'ha fet cara! Ja ho vaig dir + lo primer día.-- + + + + + +## VIII + +Ni emmotllat, las cosas per de prompte no'ns podían exir més be. +Considerava á mossen Anton com una figura providencial. No sols +protegía ma persona, sinó que me facilitava veure la Margarida, +enrahonar ab ella; viure, encara que no fos sinó per curtas nits, á +la Rectoría. + +Caminarem vers lo poble en conversació alegre y animada; era +impossible passar una hora trista al costat del Rector cantayre, que +possehía un repertori humorístich inacabable pera tota mena de +personas, ab la particularitat de que vells y joves, criaturas y +grans, fins los carreters y gent de vida ayrada, li portavan gran +respecte. Tenía'l dó de penetrar lo cor dels feligresos, los dominava +de una mirada, valguentli tenir lo poble com una bassa d'oli. + +Contavan los vells de la parroquia que ho presenciaren, que, al passar +la visita pastoral lo Bisbe Florencio Lorente, se'n aná tan emprendat +de mossen Anton, que'l volía traure del poble y portarlo á palacio; +que'l senyor Rector li ensenyá son kepis en forma de mitra extranya, +posántsel davant d'ell, y responguentli: --Miri excel·lencia: vostè +es lo Bisbe de Girona, jo soch lo Bisbe de La Garrotxa, estich més be +que vostè; á la Seu no tindría jurisdicció sobre'ls conills y +llebras; --que'l Bisbe vegent sa figura patriarcal en trajo de +cassador, no's podía tenir lo riure, abrassantlo y tinguentli +consideracions de tota mena, cosa que si hagués fet un altre de menos +talla, no sostinguent be'l paper, riscava d'enfonzarse davant lo +prelat per tota la vida. + +Vorejant la dreta del Fluviá, per una carretera torta plena de +rierenchs y sorra, voltada de sálits, matas d'espígol y argelagas, +verdissals y herbas que arribavan fins al coll, trobavam pagesos que +plegavan de la feyna, se llevavan la barretina saludant á mossen +Anton y la companyía. + +--Faría posta que mossen Just, nos en contará alguna de fresca al + arribar á casa. Avuy ningú l'haurá destorbat y haurá llegit las + quatre planas enteras y verdaderas. + +--Hi te molta afició. + +--¡Oh! si tot ho sab; está en l'intríngulis de la diplomacia. Las + conspiracions las enten pe'l cap dels dits. Quan vulgan entrar per + la frontera, ja'ns avisará mitja hora abans. + +--¿Veus aquexa altura espadada? Aquí hi feyan saltar los gabaigs que + queyan á tombayons com si tiressin sachs dins la gorga. Per l'any + vuyt, los sometents de La Garrotxa engaliparen una columna + francesa, fentla caure en la ratera. Quan fou al estrem del + cingle, no trobant sortida per cap cantó, fou abrahonada pe'ls + pagesos, que á trompadas y á cops de culata'ls engegaren + daltabaix, anant á ressussitar á l'Auvernia. Feyan tals ruyechs + que's sentían per tota la rodalía.-- + +Era ja fosch al arribar al peu de l'escabrosa montanyeta en qual +horisó's destaca un fragment del poble, y la silueta de la iglesia ab +son campanar, com formidable centinella vetllant lo cementiri adossat +al temple. En una font ombrívola y regalada que naix entre penyas +basálticas, trobarem algunas donas provehint d'aygua; s'ohí'l toch de +l'oració del vespre, mossen Anton se llevá'l kepis agenollantse sobre +una pedra y resá l'Angelus. + +Jo contemplava la Margarida prosternada, los ulls en l'ayre, las mans +creuadas, apretadas sobre'l pit, tremolarli fortament. L'hora solemne +de las ombras misteriosas, los perfils de las donas mitx esborrats, +los prismas basáltichs destacantse en mil imatges excitant la +fantasía, la proximitat de la nevoda de mossen Anton que al costat +meu caminava, los batechs del cor, l'atracció secreta misteriosa +d'aquell sér angelical, un món d'evocacions, de sensacions +incomprensibles, m'abatía, confonent ma imaginació, sens saber hont +me trobava. + +Emprenguerem un zich-zach de noranta metres, caminant en mitx de las +donas, grupos ajocats en las entradas, en l'acera del carrer, fent +petar la claca, ventant estisorada al un y al altre, saludant ab gran +reverencia al senyor Rector que tenía per tots paraulas apropiadas, +mentres jo y la Margarida, casi á cau d'orella parlavam un llenguatge +no comprès per la turba multa. + +Mes lo bon vellet no somniava ni sospitava sisquera que jo y la +Margarida'ns entengessem davant d'ell, del Vicari, de tot lo poble, +davant de tothom. Qui s'adonava de nostras miradas eloqüents, de +nostre amor ja encès com un volcá, de la passió nascuda en la +Rectoría, era'l mosso que'm feya d'aprenent, las noyas de la casa del +Paborde, lo jovent trapacer que tot ho esquadrinya, ficantse hont +no'l demanan; aquests comensavan á murmurar que ja feya més d'un mes +que la cansó durava. +--Vejam en què parará tot axò, aquests xius xius á solas, sempre regan + flors á la exida, al hort, quant los capellans no ho veuen.-- + +Alguns del poble consideravan ma posició molt distinta de lo que +realment era. Creyan que tenía un ofici formal, una carrera noble, +qu'era fill de bona casa, me veyan anar ben vestit, ben plantat y +judicavan per las apariencias. Fins alguna vella embrolladora feya +córrer si pintava per gust, per afició al art, que no ho necessitava +ni molt menos. + +La Margarida era orfaneta de pare y mare desde l'edat de deu anys, +filla única d'una germana de mossen Anton; aquest la recullí en la +Rectoría, posantla al costat y cuydado d'altra germana ja vella, y en +quatre ò cinch anys aprengué'l maneig de la casa ab tal perfecció, +que ja sa tía, inútil y ferida, no feya falta per res, estantse en un +recó de la cuyna á dir parenostres tot lo día. + +Las intencions de la Margarida y las que mossen Anton pogués tenir +sobre'l pervindre de sa nevoda, eran completament desconegudas per la +colla de xerrayres, per la trepa del carrer, que fa com las moscas, +tot ho empestifa. Res d'estrany que las murmuracions aumentessen, +sobre tot al veurem tornar á la Rectoría. + +--Aquesta l'atrau com la mel á las moscas y'l fa seguir allá hont vol; + li deu haver donat alguna herba; bona cara hi posarán las noyas de + la pagesía; de segur que se'l ha emportat perque no li robessen... + +--Es clar; lo millor que podría fer, casarse ab aquest jove, be's + guanyarían prou la vida... lo senyor oncle's fa vell... Lo día + qu'ell falti, ¿hont anirá á parar, pobre noya? + +--Bona tonta, no li aconsellaría pas. May estará tan be com ara. Si + vol mals de cap que s'emboliqui. Tant com ell visca, encara; però + mort ell, +¡ja la ballará prima! L'ofici de pintar iglesias no dona gayre. + +--¡Que no dona! de la capella fonda n'ha cobrat cent duros; del altar + de Sant Isidro, cinquanta; de la ermita cinquanta més; en poch + temps se pot fer una fortuna; jo me'n alegraría, pobre Margarida, + prou estaría ben regalada passejantse per Girona com una + senyora.-- + +¡Quín fástich me feyan exas comares xarmelleras, confeccionant + calendaris abans d'hora! + +Arribarem á la Rectoría quan lo fogós vicari, 'l periòdich á las mans, +sense donarnos temps de seure, --¿Que no sabeu? ¿Que no sabeu? +--exclamava esvalotat...-- Avuy hi há versos del Padre Cobos! + +--¡Valgans Deu! --feu mossen Anton, acompanyant la frase ab accent + humorístich, que dexá desanimat á mossen Just.-- ¿Y què diu ara? + +--Lo que sent; no se'n rigui; Morenus Bermejus, los de la qüestió + magna... + +Ve tibi cum salgam ad plassam cum isto gabane. Et illo semblante qui +facit saltare de gusto Aquadores omnes omnesque rastri manotas... + +--Y bé? O'Donell y Espartero... + +--Es que's traurán los draps al sol, anirán á trompadas, + s'esgarraparán. + +--Está clar, á exas horas ja haurían de anar abrahonats; miri, jo; + també he esgarrapat aquesta tarda, --ensenyantli'l sarró plè de + perdius y conills, que jo li portava.-- ¿Ho veu, home? val més axò + que tots los diaris, no s'hi encaparrini massa, avuy tornarèm á + cantar, ja torno ab l'artista. Margarida las hem de tastar aquest + vespre; demá á dinar l'estudiant no hi sería...-- + +Lo Vicari me doná una mirada fonda, sospitosa que'm feu venir +esgarrifansas; reposarem una mica, se'n anaren á resar, la Margarida +á la cuyna, jo dibuixant ninots en la taula dels periòdichs, +contemplant los canaris, abismat, carregat de temors y de dubtes. + +¡Aquesta mirada del vicari! Però'ls capellans no conexen + l'intríngulis... La Iglesia no judica de las cosas internas; tot lo + nostre consisteix en interioritats que ni jo ni ella comprenem, molt + menos ho entendrán los altres... + +Mes, l'assumpto revesteix una gravedat solemne;... ella sent per tu +quelcom extraordinari, qu'endevinas y tocas, quelcom irresistible, +que t'atrau, que t'absorbeix, te admira, comunicació del cor que +parla ab lo teu un llenguatge nou, desconegut, d'un amor que per +primera volta't sorpren, t'enrotlla, te lliga. Has de manifestarli +d'una manera clara'ls teus sentiments, t'has de resoldre d'una +vegada, ésser esplícit; sinó parlavas clar, l'angunia't mataría; has +de aprofitar la ocasió, aquexa matexa nit, aquí; en la galería, en la +cuyna; ara'ls capellans resan. +¡Ara! ¡ara! li dirás baix; de baix en baix. + +M'axeco passejantme per un corredor ample que mediava entre l'exida y +la cuyna, com si las camas me tremolessin... ¿Què li dirás? ¿Per hont +comensarás? ¡Ni sabs còm ferho!:... Espera que surti; tal volta ella +matexa donga camí... + +Efectivament, com si ho presentís, comparegué al curt rato, l'ayre +típich d'estar per casa, lo devantal trossat sostingut ab una má, en +l'altra'l mocador, espurnejantli els ulls, donantme miradas que +reflexavan son estat, com si surtissen gemechs, singlots del cor, +pregarias á Deu, revelant lo afecte sens límits que'm professava. + +Jo, clavat á terra, com si'l curs de la sanch se parés en mas venas, +devía pendre'l color d'un mort. + +Llavors agafantli la má, tremolant, sentía bategar mon cor y forts +extremiments me commovían. + +--¡Margarida! + +--¡Parla! + +--Ab gran recansa me'n tinch d'anar... + +--¡De debò serás capellá? --feu entre sospirs y llágrimas. + +--No ho sé; si tenía altra posició, si no fos pobre, si podía contar + ab tu, encara que tingués d'anar á la fí del món... + +--Ja ho sabs que hi pots contar... Si tu no't dexas la carrera, jo'm + faré monja... + +--Donchs, mira; jo no tinch recursos per seguirne d'altra, però si tu + m'estimas, si tu m'esperas... + +--¡Margarida! --cridá mossen Anton, trayent lo cap á la porta de la + sala, lo breviari á las mans, omplint lo nas de tabaco;-- ¿còm + estan las perdius? + +--Be, senyor Oncle...-- + +Y en un moment acabaren de resar, la Margarida pará taula y comensaren +lo rosari. + + + + + +## IX + +Fins á cert punt, m'havía tret un pes de sobre; no li poguí expressar +tot mon pensament, ni'ls plans del pervindre, mes d'una manera ò +altra sobraría temps; ja havía trencat lo glas; allò de ferse monja +ja ho veuríam; ni somniarho, ni pensarhi! + +Aquella nit mossen Anton estava admirable; no'l vicari, que'm +comensava á mirar d'una manera extranya, com si li fes nosa. + +--Vinga la nova; --feu lo senyor oncle, després de donar las gracias, + y la nova era la cansó de "La Golondrina", qu'ell havía posat en + catalá, sense perdre del sabor clássich ni una titlla, plena de + sentiment y recansa per no veure la patria, expressant las angunias + del poeta per la injusticia del desterro. + +En la persona del Rector cantayre, grassona, de cara esfèrica, front +ample, lluhent, colrat pel sol, coberta la calva pe'l solideu, ab +badías de cabells grisos, caragoladas de arrera las orellas, dins +aquella closca venerable; en lo seu cor sensible, bategava sens ell +saberho, quelcom del poeta, del artista qu'endevina y compren los +secrets de l'ánima. + +Ahont te'n vas, Margarida ditxosa, traduhía jo dissimuladament, y ella +comprenguentho baxava la vista tombant la cara per axugarse las +llágrimas. + +Lo final de cada estrofa, que's repren varias vegadas é insisteix per +medi de repeticions admirables, que's refereix á la patria d'hont era +llavors desterrat l'autor, acaba dihent: perque ja may, ja may +t'oblidaré. Jo'm dirigía á la Margarida ab tota la forsa de +l'expressió, girantse ella, passejantse, axugantse'ls ulls, +esforsantse per no restar compromesa devant los capellans, fent veure +que no ho sentía ò qu'estava distreta. + +Las tonadas clássicas compostas per grans mestres, á voltas per genis +del poble, que vessan lo sentiment, interpretan é inventan ayres de +la terra plens d'anyoransa, de misticisme y tendresa, transportan al +ideal, separantnos momentáneament de la prosa vil que rodeja nostra +vida, desenrotllan las aspiracions de l'ánima, 'ns fan viure en un +món invisible, que l'esperit desitja, que nostra naturalesa no +alcansa, més enllá d'aquest planeta, recorts del paradís, +presentiments de ditxa infinita. + +Jo'm trobava casi hipnotisat; lo poeta y artista á la vegada, havía +lograt de sobras son obgecte: ferme sentir, commòurem, +transportarme. + +Mes la situació comensava á posarse en terreno relliscós; sens +adonarmen podía comprometrem. Mossen Anton no maliciava, però'l +vicari fixava sos ulls en ma persona, com si notés mas commocions y +volgués esquadrinyar nostras miradas. M'entrava certa por, temía per +las pocas nits que devía passar en aquella casa. + +L'endemá arribí á la Rectoría ja fosch; los capellans havían resat, lo +Vicari observava detalladament mas accions, fixantse en ma persona, +pamantme ab la mirada de cap á peus. + +--Portas un trajo que no sembla d'estudiant.-- + +¡Extranya y singular tafanería! ¿Què li importavan á n'ell la gorra, + la camisa planxada, las calsas, las botinas enllustradas, ni per què + m'havía de dir que la corbata era de pinxu? Tant temps há que ho + veya, y fins llavors no se li acudía fermen cárrechs? Si m'ho hagués + dit lo primer día, li hauría contestat, mes en aquell moment ni'm + sabía traure las paraulas de la boca, aquellas indirectas en tò + satírich m'aclaparavan. + +Tal volta s'hauría complagut vegentme anar mal endressat, espellinsat, +com aquells dropos que portan al coll del gech un dit de greix y la +camisa llardosa. ¡Potser sí que s'ho pensava! Donchs anava ben errat +de comptes! + +Sía com vulga, la persona del Vicari ab sa manifessería verament +insoportable, que aumentava per moments, convertí en tristesas mos +instants de ditxa, que volavan. + +En tota la setmana no'm fou possible parlar á solas ab la Margarida, y +gracias qu'en lo darrer instant, á l'hora de despedirme d'ella, +mossen Just se trobava celebrant la missa matinal. + +Aquest moment arribá un dilluns, catorze de Setembre, á las cinch de +la matinada. La nit anterior havía complert mos devers ab los +capellans y principals del poble. Al moment d'exir de la Rectoría, +vingué la Margarida á ferme llum y obrirme la porta, esforsantse per +deturarse las llágrimas y sospirs que la ofegavan. + +--Dexo ab tu mon cor y ánima --li diguí;-- dintre curt temps ja'ns + veurèm; no me oblidis.-- Y donantnos la má, qu'estrenyíam + fortament, amarats los ulls, ni sabíam dir un mot ni despedirnos. + +Sobre nostre, al capdemunt de l'escala, se sentían las trepitjadas de +mossen Anton que's llevava. Era imprudent apurar més las cosas. +Determinat, commogut, aparentant lo cor fort, passí la porta. + + + + + +## X + +La Garrotxa ocupa l'extensió de territori compresa entre'l gran +Empordá y la montanya, tinguent per capital l'antiga Besalú. + +Apart d'algunas planurias hermosas, la generalitat del terreno es un +compost accidentat, escabrós, ple de cingles y barranchs, á qual més +pintoresch y artístich, que la suhor dels pagesos, los brassos +ferrenys que'l conrreuan, fan productiu y tranzitable. Lo Fluviá'l +travessa de ponent á solixent, llepant las cingleras de +Castellfullit, vorejant lo veynat dels Sangles, Sant Jaume de Llierca +y la cordillera de Sant Ferriol, passant per Besalú, unintse prop lo +pont de Crespiá ab lo refors del Cer per visitar més altiu y presumit +la gran planuria empordanesa. + +Dexa á la esquerra uns quants pobles, assentats en las vessants de la +cordillera pirenayca, que ostenta en tal indret, senyals esgarrifosos +de primitius cataclismes. + +Separadas abduas cordilleras per accidentada planuria de vuyt y deu +kilòmetres d'amplaria, permeten veure'l mar y contemplar un panorama +dels més grandiosos. Lo trench d'auba, vist desde Castellfullit, +entusiasma als artistas y convida á l'admiració del Criador. + +Sol, un paquet á l'esquena penjat en lo parayguas, un bastonet á la +má, llensat en lo camí de la vida sens ánimos ni fortuna, marxava +casi á las palpentas, ple de tristesa, l'ánima enguniosa pe'ls vius +recorts que dexavan fondas llagas en mon cor. + +Mitx quart més avall del poble, al sentir la campana que tocava +Sanctus, altra commoció forta'm feu girar lo cap vers la iglesia. +L'ángel de la Garrotxa es allá enviant pregarias al cel que serán +escoltadas. + +A mitx pla de Puliger comensava la sortida del sol á mostrar totas sas +magnificencias. A primer terme negres y vells alzinars, arreconats en +las vessants del Borró, donavan vigorosa y compacta massa, ombrívola +y trista com lo meu cor. A la dreta y esquerra, las montanyas de la +Mare de Deu del Mont y Sant Ferriol, de tacas grisencas y groguiscas, +completavan lo primer plan del grandiós paisatge. Al fons s'ovirava +la planuria empordanesa entre calitjas carminosas, confonentse ab las +de l'auba qu'escampava sos raigs per l'immens espay, en esclats de +mil colors, confosos en nota grandiosa, colossal, incommensurable, +sols interrompuda per tirallongas horisontals, llistas trencadas, que +cambiavan de tó, transmudantse repentinament, prenguent mil formas, +perdentse en l'infinit, tornant á aparèxer, disolguentse al curt +rato, desfentse en l'atmòsfera, impotents pera oposarse al astre del +día, que poderós, enlluhernador, espargía son camí. + +A las envistas de Sant Jaume de Llierca, quan ja las òlivas havían +acabat sa tasca, las barretinas bellugavan pe'ls camps y carreteras, +fumavan las xamineyas de las casas, se sentían los fluviols dels +pastors, las esquellas dels ramats, per tot arreu cansons y ayres de +la terra omplint l'espay d'armonías; vaig girarme per darrera volta +contemplant lo campanar del poble, lo lloch hont se trobava la +Margarida del meu cor, creuant per mon cervell negres presentiments +que m'esglayavan. + +¿La veurás may més? ¿Què succehirá? + +A Besalú, trobant altres estudiants que viatjavan en lo cotxe d'Olot, +pugí en l'imperial per primera volta. Sis rals ja'ls gastava entre +espardenyas y menjar. Per dos més anava com un rich; portava +cinquanta duros á la butxaca guanyats ab penas y fadigas; podía +passar una temporada, y be sería molt que la font s'estronqués tan +prompte. + +Al arribar á Girona, mos companys, l'endaurador y'l senyor Perfet, +deyan que m'havía amagrit. + +--No ha sigut per falta de menjar, --responía. La "Santa" creya de + debò que'm tornava ètich de massa estudiar. + +--¡Pobre noy, se posa groch com un ciri! malaguanyat, que te unas mans + qu'enamoran.-- + + + + + +## XI + +Aquell curs lo vaig passar com los altres, sense mirarme un llibre, +anant á l'aula perque sí, dibuxant sempre de días y de nits. En las +horas de fer vela, quan los demés estudiavan ò jogavan á cartas, jo +omplía de ninots y escarbats un mont de llibretas y álbums. Comensava +á passar pe'l més avansat dels que dibuxavan al Institut, ab un +mestre de aquell temps. Lo senyor Perfet, ajudant de la Escola, no +s'amagava de dir públicament que'n sabía tant com lo mestre. + +Encara conservo carteras plenas de retratos, apuntacions del +catedrátich esplicant la llissó, tipos dels meus companys vistos per +darrera, fets á l'aula construhida en forma d'anfiteatre, lo del +pobre Llátzer assentat al costat del mestre obligat á defensar la +proposició del día, vegentse en mil apuros, siguent á voltas la riota +del catedrátich y dexebles si's descuydava. + +Ja la dispesa de ca'la "Santa" era invadida per certa especie de +públich que constituía la meva parroquia. Estudiants del Seminari, de +la Normal, maynada del carrer que venían á veure dibuxos, retratos ab +llápis, á la ayguada, al carbó, ab tinta xina, que feya per tothom á +tots preus, á pesseta, á dos rals, á voltas regalantlos, cambiantlos +ab álbums ò altres obgectes. + +La fama dels meus avensos arribá á tots los recons de Girona, fins +pe'ls convents, que'm feyan dibuxar lletras d'adorno, caps de sants +en telas de glacé, cenefas pe'ls quadros brodats. Las compradoras de +las monjas sabían de memoria la escala de ma dispesa. + +La Mare superiora d'una comunitat relligiosa tenía gran empenyo en +saber un secret pera pintar vidres imitant la conxa. La pobre criada +del convent, viuda, vella y dolorida, fadigada de pujar tans +escalons, me deya que si jo no baxava al parlador á enrahonar ab +ellas, may més lograríam entendrens. Convensut de que la conductora +de mas explicacions no sabía traduhir fielment mon pensament, me vaig +presentar al parlador per fer ensaigs ab gran provisió de pega grega +y fullas metálicas de colors diversos, y en un recó del mateix +aposento, ab un tupinet y unas quantas andrònimas la vaig posar al +tantum del gran secret, rebent la corresponent paga y un milió de +gracias, ademés d'una ovació grandiosa que podría ésser lo preludi +d'una bona prebenda si'm convenía utilisar las influencias d'aquella +santa dona. + +Los qu'estudiavan per mestres de noys tenían obligació de copiar, al +final del curs, dibuxos d'un mètodo castellá, estrany y rutinari, lo +més tonto qu'he fullejat en ma vida, que'l Ministeri d'Instrucció +pública imposava com á cosa de fe y encara imposa per instruhir als +mestres en aqueix ram, á pesar del progrés colossal, de la evolució +de las arts que per tot s'arrela, menos en las regions oficials de la +vila del ós qu'escampa tota mena de calamitats per las provincias. + +Los estudiants de la Normal, obligats á dibuxar un absurdo detestable, +m'invitaren á que'ls arreglés las llibretas que devían presentar, +calcant jo'ls dibuxos que despatxava maquinalment y després +entregavan als catedrátichs, quins ni s'adonavan que fossen estargits +de la matexa má, passant tots aquells bous per bestias grossas. + +Aquexos xexanta ò vuytanta joves foren verdaderas trompetas de la +fama, escampant lo meu nom pe'ls quatre ánguls de la provincia. + +Al final del curs, vegent créxer los rendiments que donava el meu art, +ensemps que las ilusions falagueras, me'n anava determinat á la +Garrotxa per veure á mossen Anton, explorar sa opinió, y pintar á la +Margarida, ab colors de rosa, 'l famós pervindre que'ns esperava, los +somnis que tenía de ditxa, de gloria, si á copia d'esforsos y +sacrificis lograva obrirme camí y entrar en altra vida, que, al seu +costat, la veya sembrada de flors olorosas, embaumadas per sa puresa +angelical. + +No trobava verdadera excusa per anar á la Garrotxa; no sabía còm +ferho. D'altra part la feyna tallada que m'esperava en alguns pobles, +era motiu suficient pera deturarme, ja que cap pensament atrevit +sobre la materia podía portar á terme, sense contar ab diners. Però's +feya insoportable passar tant temps sense veure la Margarida. Axís +es, qu'estava decidit á visitar lo poble, niu dels amors de la meva +primavera. + +Però passan días en la vida qu'un no sab lo que's pesca. + +Quan se sent més prop la ditxa, perseguida ab tants afanys, una +ensopegada trastorna'l seny, decauen las forsas, las penas aparexen +per nous camins, y's troba l'home altra volta viatjant entre congoxas +y afliccions. + +Lo día abans de mon progectat viatge á la montanya, anant á dibuxar á +la catedral, passant per la plassa dels Lladoners vegí á Mossen Just, +l'esvalotat vicari, que sortía revent de Palacio, vers la baxada de +La Pera. + +Exía d'examens, de renovar las llicencias, de llossar, que'n deya ell. +Me merexía pocas simpatías, sobre tot, desde que fou l'obstacle +insuperable que tirá per terra la felicitat que disfrutava á la +Rectoría. Un moment vaig estar indecís dubtant si'l cridaría, y +resolguí saludarlo. + +--Donchs ¿què fan per la terra fresca?... Mossen Anton ¿còm se troba? + +--Y de la Margarida ¿que te'n descuydas? + +--¿De la Margarida? ¿Y què m'explica? + +--Tu ho deus saber. + +--¿Jo?... + +--Y donchs ¿quí? + +--No l'entench... + +--¿Vaja home, no fassis l'orni; que no hi pensas? + +--Altra feyna tinch... Ni estich per ella ni per caborias...-- + +En aquell moment los colors me pujaren á la cara, vegent que ni +encertava la contestació ni sabía lo que'm pescava. Vaig sentir foch +á las galtas. + +Però mossen Just continuá impertèrrit: + +--Mira; mossen Anton tan catxassa y tan gros com abans; ella més + fleuma y més danarida, _mulier futilis_... ¿Vols saber més? + +--No senyor, no li demano tant. + +--Donchs ¿quan t'hi ficas? + +--¿Al Seminari? aviat: ja'm fan la sotana. + +--Vejam si farás figa... + +--¿Què vol dir? + +--Que fas tanta cara de capellá com jo, encara menos. + +--Vostè s'ho pensa... + +--Vaig depressa; á més veure...-- + +Y'ns despedirem. + +L'entrevista'm dexá fret, desconcertat, fentme passar las ganas d'anar +á veure mossen Anton y la Margarida. + +Entrant en los claustres de la Catedral, en compte de dibuxar, en +l'altar de Nostra Senyora de Bell-ull, la cèlebre corona de pedra +tota d'una pessa, que portava comensada en la cartera, no fiu sinó +passejarme, donar toms y més toms, voltant los corredors, exir de +tant en tant á la porta que dona al Nort, dirigint la vista á las +montanyas de La Garrotxa. + +¡Quína ensopegada tan tremenda! ¡Oh! ¿per què passan exos moments + execrables en que s'exposa en un instant lo que's guanya ab tantas + horas? + +Si vas á la Rectoría, aquest home't vigilará sempre, ni podrás +enrahonar, ni explicar los plans que portas. Es capás d'embrollar +l'assumpto, lo senyor oncle s'hi ficará è hi haurá un desgabell de +mil diables; pe'l moment, val més no anarhi: després ja ho veurèm. Es +impossible qu'ella t'oblidi ni falti á la paraula. + +¡Quín mestre! á palacio li deuen haver donat carbassa; te la manía de + llegir diaris, y may estudía ni's mira un llibre; ja te rahó que no + fa cara de capellá; més li valdría haver buscat una pubilla. + +¡Capellá de monjas! _risum teneatis_. + +Com més pensava en la entrevista ab mossen Just, més me rampellava, +tornava entrar á la catedral, voltava l'ábside y fins las ganas de +dibuxar m'havían passat completament. Aquell tresor de sepulcres y +esculpturas, aquells quadros admirables, aquella nau immensa, la +volta més atrevida d'Espanya, las vidrieras primitivas inimitables, +la llum misteriosa, los sons de l'orga, qu'altres días +m'entusiasmavan, tot me causava tristesa, defalliment; aquell monstre +de gegant, que guayta com las feras y bada la gorja com un ogre, em +feya rabia, semblava que'm deya "¡tonto! ¡mussol! has d'anar més +llest, si vols arreplegarla, no sabs lo que't pescas, ni tens +experiencia." + +Tornava rotllar l'ábside com un autòmata; á voltas fadigat m'assentava +devant lo sepulcre del Cap d'Estopa, recordava la tarda del Ram, las +funcions de la setmana santa, lo poble de Girona aplegat á la Seu, +pera ohir los millors predicadors de la terra, las arcadas gòticas, +los pináculs, las cresterías, fins pedras que semblavan dúctils, +pastosas, que's movían, que s'alsavan enlayrantse sempre sempre vers +l'infinit, prenguent formas aèreas, místicas, y la imaginació +abstrayentse poch á poquet, combinava pilas de columnas fantásticas, +pirámides més altas que la escala de Jacob, y veya aparèxer al cim +l'ángel dels meus somnis, ab mantellina blanca, las mans creuadas, +vaporosa, agenollada entre'l públich commogut devant de l'espectacle +relligiós de la tarde del Ram, y á moments, abismat, ensopit, los +ulls entelats, lo cap caygut, somniant, la contemplava, oblidant los +obstacles que'm privavan d'ella, fins la idea funesta, fatídica +d'aquella veu de pou que'm perseguía com negra fantasma. + +Exía de la sagristía un escolá que feya fressa, lo mestre de +ceremonias ab la porra trucant á terra, ohía algun gemech de +l'orga, 'm posava en situació, guaytava vers la pilastra de la trona, +vers lo lloch hont se aplegava'l públich y, ¡ah! nó... no hi es la +Margarida, no cal que hi pensis, somnis de malalt, tens febre, febre +d'amor immens que t'aniquila, que't consumeix las forsas, que't +matará. ¡Oh! si podías anar á la Garrotxa... ¡Mossen Just!... ¡Sants +del cel!... + +Me'n tornava cap als claustres, probava de distraurem mirant los +capitells, las figuras d'Adam y Eva, los personatges de la Biblia +esculpits per artistas ignoscents en lo sigle XII, la imatge de Sant +Cristòfol pintada al encáustich en grossa taula bisantina, mil +fullatges capritxosos, estranys, que sostenen los frisos, la corona +de la Mare de Deu de Bell-ull; y aquell mont de recorts admirables, +aquell museu d'obras d'art, aquell paratge sublim, que'ns separa del +món per unirnos á un altre, per las pregarias, per la fe, per l'amor, +d'hont no'm sabía moure, hont tantas voltas m'havía entusiasmat, en +tal moment m'esclafava com mola gegantina. + +Vaig exir de la catedral aclaparat, l'ánima als peus; al passar devant +lo palau del Bisbe, en lo lloch de la fatal entrevista, cayguí en +basca, lo cap me rodá y tinguí que seure llarga estona en los +pedrissos de la plassa dels Lladoners. + +Un poch refet de la catástrofe'm vingué reacció momentánea, sessions +de febre d'un malalt que desvarieja, que cessan per instants, se +repetexen cada volta ab més freqüencia y terminan per dexarlo abatut, +sense conexement, sense esperansa de vida. + +A tal edat, en tal situació desesperada, ¿qui no's veu capás de +combatre per tots los medis, vegent més enllá, passada la palanca, á +l'altra banda, un ángel com la Margarida, un oncle com mossen Anton, +una carrera de gloria que aniría pujant d'un escaló á l'altre fins +arribar al terme desitjat, fins á produhir quadros com los de la +Catedral, com aquell de la sagristía, com los de la capella fonda? + +¡Oh! 'm dirigiría á la Margarida per escrit, li esplicaría mos + sufriments, l'ensopegada ab mossen Just, los meus avensos en l'art, + los recursos ab que ja contava y los que vindrían á aumentar lo meu + caudal. + +Però ¿còm ho fas per escríureli? En sa vida ha rebut una carta, l'has +d'enviar pe'l correu; mossen Just la veurá, ell las reb, conexerá la +lletra; vinguent de Girona, hi haurá un sagramental, al senyor oncle +li fará misteri. Mes lo vicari... ¡Ah! s'alarmará, cridará +enfurismat, tocará á sometent, buscará si'l diable s'ha amagat +darrera las faldillas, si s'ha ficat en l'intríngulis; sortirán +progressistas, carnestoltas, tots los dimonis del infern s'encararán +ab lo senyor oncle, ventará cops de puny á la taula y la Margarida, +sens'esperit per contestarli, 's morirá d'angunia. + +¡No pot ésser!; no pots escriure cap carta! + +Per mossen Anton hauría donat la vida, may havía trobat persona més +agradable; sentía donarli'l més petit disgust; volía presentarme +davant d'ell, lo cap dret y'l cor net, fentli veure mas ansias, +esplicantli la meva resolució, los plans del pervindre. Com no tenía +un pel de tonto ni era preocupat, m'hauría protegit, no volguent +forsar una vocació falsa. + +Donchs, podrías servirte d'un estudiant del poble, per portar la +carta, axís tindrías contesta pe'l mateix propi. També es un +embolich; ¿quí's fía d'altre en exos negocis? La cosa es massa +delicada; aquí no hi há amich que hi valga, tal volta lo mateix +correu ho esbombaría. + +¿Còm s'arregla, donchs? Davant lo vicari te n'ha escapada una com un + cove. Ell haurá contat y recontat á la Rectoría, á la Margarida, ben + alt, á tots los obrers del poble, que ja't feyas fer la sotana; es + capás d'haverli dit que jo sería una columna de la iglesia, qu'era + pecat mortal lo distraurem de la carrera, que qui servís d'obstacle + contrauría gran responsabilitat davant de Deu. Lo que has dit per + dirho, per sortir del pas, sense saber perquè, ell ne fará un gran + supòsit, un gran plat, amanit á sa manera, ab los comentaris + estupendos del seu repertori, ab sal y oli de convent. + +Ella es estremadament relligiosa, creurá qu'es la causa de que tu't +deixis la carrera, que tu y ella us condemnarèu per sempre més; está +clar que mossen Just aprofitará'ls seus escrúpols valguentse de +trassas y manyas per engiponarla en un claustre! ¡Oh! l'intolerant, +l'implacable, fará tots los medis pera robártela... + +Y es teva, ben teva; ho ha demostrat sobradament ab sos actes, ab sas +llágrimas, ab las miradas que t'entravan al fons de l'ánima... + +Lo gatamaula voldría veurem capellá, á las donas las voldría totas +monjas, sempre repetía las paraulas de Sant Pau "qui no's casa obra +millor"; ja ho sabem, però que no fassi pressió, que dexi obrar ab +tota llivertat, aquexa intranzigencia porta centenars de víctimas al +sacrifici; qui tinga vocació verdadera que ho sigui, qui's senti +cridat que s'alsi; jo no'm sento elegit, en mí no hi há lluyta, la +decisió está feta; però ella, davant las cansons del vicari, no +tindrá esperit ni alè per oposarli rahons sòlidas, no sabrá +desempellegarse dels arguments temibles: lo diable malvat, la +situació crítica de la iglesia, satanás en persona, es clar, tot axò +y altras rahons exirán de sa boca... ¡Ell, que desde l'altar +escridassava al paborde que tingué la desgracia de trencar la llantia +y vestit ab la roba de dir missa apostrofava á las pobras donas que'n +surtiren ab las caputxas tacadas d'oli y obligá á mossen Anton á +sortir del confessionari pera aplacar l'escándol...! + +Ah! ab una vegada que la confessi li omplirá'l cap de convents y +monjas, la fará tornar ètica. + +¡Si no t'haguessen escapat aquellas paraulas davant de palacio, si no + l'haguesses saludat! ¡Quína tarda més desgraciada!... + +Mentres divagava ma imaginació en un cèrcol viciós, sense sortida, en +un embroll de comentaris abrumadors, aclaparat, lo cervell á rodar, +mitx boig, sempre trist, pensatiu, y tothom me deya que perdía'l +color, fins jo creya tornarme tísich, y alguna volta'm semblava +qu'escupía sanch, mentres sense reposar lo pensament un sol instant, +anava per Girona encantat, ensopit, sense saber lo que'm feya, +vingué'l rector dels Angels, mossen Oni, á proposarme un plan +grandiós per decorar lo camaril de la Verge y pintar en la gran paret +del altar major un altar figurat de tant relleu aparent que semblés +de bulto. + +Aquell succés me distragué alguns días fins á comensarse'l curs en lo +Seminari, de ahont probablement me despediría á la francesa al +arribar lo primer d'Octubre. + +¡Però ja fa un any que no has vist la Margarida ni n'has sabut una + paraula! + +¡Sants del cel! Y ella veurá que la oblidas, no creurá en tas obras ni + en tas paraulas; paraulas d'estudiant, aquella que cantavam á la + galería. + +Ara no'ns podrèm casar +que demá'm donan la missa. +No'usfieu d' estudiants +ni tampoch de gent de llibres. +Bona amor á Deu siau... + + +¡Quantas vegadas pensará en la cansó del estudiant de Vich! ¡Ni may +l'haguessem cantada! + +En fí, veya tapats tots los camins. Mossen Just pesava sobre'l meu +esperit, com una montanya; tant com siga vicari del poble, la +situació es esposada á mil perills. + +Vegentme capás de sobras pera desempenyar l'encárrech de mossen Oni, +vaig contractar á tres dels meus colegas, que's guanyavan las +caxaladas afeytant pagesos féntloshi veure las estrellas en mitx del +día; los prometí gran recompensa, sextuplicant lo jornal de la +setmana, transformantlos repentinament en dexebles los més afamats de +la escola moderna, que ja dexava endarrera la d'en Pibernat y en +Murtra y á tots los endauradors de las Ballesterías y demés ejusdem +furfuris que tenen fama de espatllar iglesias, s'omplan las butxacas +de quartos, pelan y repelan á rectors y canonges y son la pedregada +que s'emporta l'art antich de nostras iglesias, destruheix y +empestifa tot lo que toca. + +La empresa traspassava'ls límits ordinaris, ho veuría tot Girona; los +pobles del Empordá que visitan la capella se'n tornarían admirats +d'una cosa tan estupenda. + +Calía fer gran provisió de cendras verdas, que'l groch real y vermelló +fos de primera, que'ls motllos de paper fossen superiors y més +complicats que'ls de la Barbería La Brillante, llavors de moda; en fí +que'l Rector quedés encantat davant la obra. + +Lo santuari dels Angels es prou conegut en la provincia de Girona; +punt tal volta únich que, situat á tres ò quatre horas del mar, +domina fins las montanyas de la Garrotxa. Entre'l servey del +santuari, en la petita reunió que allá's trobava, regnava la prosa +més crudel qu'he trobada en ma vida, però las distraccions y bromas +dels meus companys feyan passar més ò menos bé las horas de descans +de la jornada. + +--Sempre guaytas vers la montanya, --'m deya un colega;-- sembla que + t'anyoras; contempla l'Empordá qu'es més bonich y més clássich. + +--Val més un recó de La Garrotxa que deu Empordans. No'm vinguis ab + planurias que fadigan la imaginació sols de pensarhi. + +--Val més un Empordá que deu montanyas. Mira'ls pobles de la gran + plana, que ostentan llurs riquesas en los camps famosos qu'un día + foren mar, y la má del home ha transformat en jardins que produexen + los millors fruyts de la terra. Aquí's balla la dansa pírrica, la + sardana, desconeguda per vosaltres; aquí las donas conservan lo + tipo grech, las noyas semblan Venus, y'ls hòmens gegants de la + rassa de Sant Cristòfol. + +--Los montanyesos tenen la pell més forta, allá's respira l'ayre pur, + embaumat per mil plantas aromáticas. Quan vaig á mon terrer, al + arribar á Besalú, ja sento l'olor de La Garrotxa; allá's balla'l + contrapás llarch y tocan la cornamusa, que sembla música + d'almogávers; las noyas repuntejan uns ballets que tota la sal hi + vessa, portan tals mocadors qu'enlluernan; val més la Margarida que + totas las de... + +--¿Quí es la Margarida? + +--Oh! una planta... vull dir... una flor blanca, de botó groch, quals + fullas s'esparraman en forma de corona... + +--No me la pintas... Ja comprench per què estás preocupat... + +--Dexèmho estar... Prèn aquesta bronja... La cola bull... tingueu + compte ab la bastida, agarreuse á las cordas...-- + +Sempre lo mateix, fins m'escapava'l nom de la Margarida davant los +altres que'm veyan pensatiu y sospitavan que las faldillas d'alguna +dona'm farían penjar los hábits á la figuera. + +Després de dinar passavam llargas estonas contemplant lo museu de la +Iglesia, consistent en centenars d'ex-votos de totas classes y +formas, atapahint las parets de totas las capellas, forma d'art +especial, ignoscent, mitx salvatge, que reflexa las creencias y +relligiositat del poble. Entre mils escenas originals y trágicas que +demostran las tendencias del gènero, se veya representada una casa, +hont setze esbirros de Felip V sorprengueren un capitost de +Barcelona. Lo catalá després d'haver saltat per la finestra, encara +l'arma als setze famosos, ab una descárrega'ls tomba tots de pernas +enlayre y las setze balas que portava en lo trabuch van á parar una +en cada testa dels butxins de Castella. + +Fou tal l'entusiasme del Rector dels Angels, que'l darrer día cantarem +los goigs en lo camaril de la Verge, donantli las gracias per no +haver pres mal á pesar de la cayguda d'un company desde molta +alsaria. + +Ja'm considerava capás de grans empresas, fins d'obrir nous horisonts +á la rutinaria escola de las Ballesterías. Donaría'l cop mestre á la +entrada d'hivern. ¡Y tal si'ls penjaría'ls hábits! Al costat de la +Margarida, Girona entera m'admiraría; de feyna, ni pensarhi; més que +no'n voldría. + +¿Si hi anirás á la Garrotxa? ¡Encara que'l món s'enfonzi! Esperem per + las firas de Sant Narcís; será més dissimulat, hi há vuyt días de + festa; mossen Just ho trobará més lògich; si pren una enrabiada, + pitjor per ell; soch capás de... En fí, val més no pensarhi. + +Mossen Anton no'm traurá pas de casa; lo cridarás separadament, lo +convencerás, y en surtirèm d'una vegada. + +Faltava un mes; només qu'un mes, trenta un día, temporada més llarga +qu'un any de fam. + + + + +## XII + +Pe'l vuyt d'Octubre la patrona me despertá abans d'hora. Queya un +formidable debassellt, com si s'haguessen obert las resclosas del +cel. May m'havía trobat á Girona en semblant cas, si be sentía parlar +dels ayguats y sas conseqüencias desastrosas. Prompte vaig adonarme +de que's tractava d'una cosa imponent. La campana de la Catedral +avisava'l perill convocant al temple als fills de la ciutat pera +conjurar la calamitat qu'amenassava. En ma vida he ohit sò més +esglayador, més sublim y més solemne. La famosa campana repetint las +batalladas cada cinch minuts, commovía l'ánima omplintla de terror +ensemps que d'esperansa. + +Commogut per l'espectacle, 'l cor emocionat per la campana, m'havía +esquitllat per la muralla que tocava al Pont de Sant Francesch, +arribant fins al carrer de La Forsa per visitar la Catedral. De +sobte, sorprès en l'entrada d'una casa de dispesas, sentí la veu de +mossen Anton. Girar lo cap y córrer á donarli forta encaxada fou obra +d'un instant. + +--¿Vostè per Girona en aquexos moments? + +--Vinch de fer un passeig llarch: la setmana passada he acompanyat la + Margarida á Vich, al convent de carmelitas; --y acostantse á cau + d'orella:-- no'n tenía pas ganas de ferse monja, mes desde que + mossen Just li digué que decididament entravas en lo Seminari... Jo + no'n sabía res de tot axò; vaig observar quelcom, però no m'hi + fixava; tarambanadas, cosas de joves... En fí, si m'ho haguesses + dit... ¿per què no parlavas?... Pe'l demés, ella resignada com una + santa. Ja ho veus, está fet, aquí'm trobo setiat entre + vosaltres.-- + +Esforsantme, cercant sosteniment, ferit, glassat del cor, sens alè, +desmayat, tinguí que recolzarme á la paret de la casa per no caure y +donar un espectacle ridícol davant lo simpátich Rector, que ab sa +influencia m'hauría protegit y en aquell moment m'ho donava á +entendre. + +--Demá ja'ns veurèm, me'n vaig, perque l'aygua va pujant y tal volta + no passaríam.-- + +Pugí á la Catedral d'hont se veu lo panorama de las Guillerías, roca +del Jor y voltants de Vich. Encongit, tremolant de fret, á través los +ruxats portats pe'l llevant furiós, passí llarch rato, los ulls plens +de llágrimas, sense saber traure la vista del horisó de l'antiga +Ausona. + +No vegent lo que passava per la ciutat transtornada, entrant á ca'la +patrona, desganat, afligit, me vaig tirar sobre'l catre, responguent +á mos companys que no's cansessen que no pendría res. + +--Haurá presenciat la escena d'aquell que's negava; un susto, no será + res. + +--¡Ca! --deya la santa senyalant al pit,-- la caxa, la caxa; massa + estudiar, malasaguanyadas mans!-- + +Fi. + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78392 *** |