Initial commitHEADmain

6 files changed, 5980 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..d7b82bc
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,4 @@
+*.txt text eol=lf
+*.htm text eol=lf
+*.html text eol=lf
+*.md text eol=lf
diff --git a/75409-0.txt b/75409-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..c3700c8
--- /dev/null
+++ b/75409-0.txt
@@ -0,0 +1,3218 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***
+
+# Lo rondallayre
+
+Quentos populars catalans, Primera série
+
+Francesc Maspons i Labrós
+
+1871
+
+
+`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
+d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
+Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## Joan de l'os.
+
+N'era una dona que en un bosch feya llenya, quan del fons de la
+boscuria, n'isqué un os que s'abrahoná al seu dessobre y se la
+endugué vers la seva cova. Tingué tracte ab ella y la feu mare d'un
+noy, mitg os, mitg persona, lo qui aná creixent tant en edat com en
+lletjesa y mes que tot ab una forsa que espahordia. Com que tot just
+petit, volgué fugir de la cova ahont era y aná á obrir la llosa
+que'ls clohia, feta sols pera gegans, la qual remogué, mes en cap
+manera pogué alsarla, pus encara no era prou la sua forsa.
+
+Quan torná l'os ho va coneixe y fou tan enujat, que volia menjarsel
+sino fossen estats los prechs de la sua dona, per tal qu'era esposa y
+mare. Mes lo noy era estret en aquella pregon masmorra y volia
+fugirne, y així altra volta fora l'os, ab forsa y manya de son punt
+arrancá la llosa y fugí juntament ab la sua mare. L'os quan va
+adonarsen se posá á perseguirlos y prompte'ls aconseguí. Se tirá al
+seu damunt y'ls hauria mort, sino que lo jove era coratjós y de forsa
+y tenia la rahó y coneixensa, y encara que li costá prou, per fi va
+matarlo: recullí á la sua mare qu'era tota espahordida y tots dos
+junts se'n anaren vers un poble vehí, ahont feren posada.
+
+La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta
+bravesa que ningú volia esser company séu, y d'ell ne fugian, fins
+que un dia un de valent li cercá bronquina y ell d'un sol cop lo
+deixá estés en terra. Aná á avisar á la sua mare, prengué la roba y
+ab ella al coll ne fugí sens saber ahont darla.
+
+Camina que caminarás, veus aquí que va trobarne un home á dins d'un
+bosch, que á cada cop de má n'arrencava un pi de la terra, cosa de la
+qual ell ne fou tant agradat, que li digué si volia esser seu company
+y
+"L'arrenca pins" que tal se deya, ne fou content y junts emprengueren
+ vía.
+
+Y veus aquí qu'eran dos, los quals camina que caminarás, ne vegeren un
+home fornit y gros, tot ajegut á terra com si escoltés alguna cosa y
+li demanaren qu'es lo que allí feya, á lo que ell feu de resposta,
+qu'era
+"L'escoltim escoltaina" que en aquell punt y hora estava escoltant com
+ un gros exércit passava pe'l altre part de terra. Y com era de sa
+ mateixa rassa,'ls agradá y junt ab ell, n'emprengueren via, quan de
+ prompte ne vegeren un home que ab un cop de grapa, ne girá en rodó
+ una montanya entera.
+
+Li preguntaren com se deya y'ls digué era "'N gira montanyas" per lo
+poder que tenia y que anava per lo mont fent de la seva feina, rahó
+per la qual ells li digueren si volia esser seu company y ell fou
+grat de la seva companyia.
+
+Y tots quatre junts, camina que caminarás, quan s'adonaren d'un gros
+nuvol que per lo cel corria y darrera d'ell una munió d'altres, ab
+tota forsa, que no saberen d'hont venian; per fi tot guaitant,
+vegeren un home á dalt d'una montanya que tot bufant los movia. Ne
+foren tots admirats y se n'hi anaren y ell los esplicá com era
+en "Bufim bufaina" que ab lo seu buf duya la pluja y tempestats allí
+ahont millor li semblava, ab lo qual conegueren qu'era bon company y
+li demanaren de la sua companyia.
+
+Tots cinch aixis plegats, ne feren de grandesas, que á tothom tenian
+admirat y lo mon movian, fins que un dia arribaren á una casa de
+pagés en la quin a l'amo haventne temensa, deslliberá lo desferse
+dells. Aixis es que al matí següent quan tots se'n anaren á fer de
+las suas gentilesas, deixant sol á l'"Arrenca pins" per cuidar de la
+minestra, lo pagés tot manyagoy y cansoné s'acostá á la llar del foch
+ahont ell era y moguentli conversa lo feu aná enfadant, enfadant fins
+que de cop li tirá una olla d'aigua bullenta al dessobre y desseguida
+lo llensá á las brusentas brasas. Quan tornaren los altres n'hagueren
+gran sorpresa, mes ell los hi contá com endormiscantse potser á la
+bora del foch havia caigut en ell y era posat del modo que'l veyan.
+
+Los demés s'ho van creure y á l'endemá deixaren á l'"Escoltim,
+escoltaina" pera cuidarse de la minestra. Lo pagés tot ronsejant se
+feu siti á la bora del foch y comensá á tirar pedretas á l'olla dels
+seus hostes, de lo qual fou enujat l'"Escoltim, escoltaina" qui'l
+renyá perque ho feya, mes aquell li mogué rahons y de las rahons
+vingueren barallas, que d'un sol cop, lo pagés, com era el primer qui
+pegava, deixá estabornit á l'altre, que ni bo per res va quedarne.
+
+Quan ho vejeren sos companys fortament se'n enujaren, mes lo pagés los
+hi digué que l'"Escoltim, escoltaina" li havia moguda bronquina y que
+ell no havia fet mes que defensarse, ab lo qual havia vensut á
+l'altre. Ells no s'ho cregueren, mes callaren y á l'endemá al matí
+Joan de l'os volgué restarne á cuidar de la minestra. Lo pagés també
+hi aná tot traidorot ab bonas paraulas y comensá á tormentarlo fins
+que per acabar ab la sua paciencia li tirá una escupinada á l'olla.
+Joan de l'os s'alsá, lo va agafar ab tota la sua forsa, y
+estrenyentlo entre sos brassos lo tirá á terra sens gens de vida;
+recullí á l'"Arrenca pins" y á l'"Escoltim, escoltaina" sels carregá
+al coll y anant á trobar als seus companys, determinaren tots junts
+lo separarse á fi de que no'ls atrapés la justicia rigorosa, que de
+segur los cercaria quan sapigués la mort aquella.
+
+Y se separaren y Joan de l'os aná caminant, caminant fins que'n vegé
+un hermós palau que hi va entrarhi y en lo quin tot eran cambras molt
+ben aparelladas ab catifas d'or y seda, mes en lloch ánima viventa,
+sino es al cap d'una estona que se li aparegué una ma blanca y
+hermosa que'n duya una atxa y la quina va guiarlo per corredors y
+salas á una cambra ahont hi era una taula tota plena de viandas. Joan
+de l'os, no gosava, mes á la fí, hi feu bon servey com que tenia
+molta de gana y una volta finida la col·lació, presa aigua mans, la
+mateixa ma lo conduhí en vers una altra cambra, ahont hi era un llit
+molt ben aparellat de totas robas y en lo quin Joan de l'os se ficá
+pera dormirne. Quan veus aquí que al cap de un bell instant que hi
+era, sent pasos per la estansa, los quals s'anavan acostant á poch á
+poch en lo llit ahont era, fins que fou alsada la cobertora que'l
+cubria y se'n entrá á dins un'altra persona, qu'ell no podia pensar
+qui era. Mes per los sospirs conegué qu'era una dona y no's mogué
+gens ni mica esperant que fos adormida, y quant ho fou, s'adressá un
+poch, n'encengué una candela y's mostrá de sopte á sos ulls, la mes
+gentil y hermosa dama, que may n'hagués vista en la terra. A la qual
+ell may se cansava de mirarla, tan que tot embadalit li'n caigué una
+gota de cera en los pits d'ella, que's despertá y ab tota vergonya,
+li'n digué á Joan de l'os com era que havia volguda véurela, que
+d'aquella feta n'eran tots dos ben perduts y que no tenia altre
+remey, que matarne si podia á lo negre, lo seu guardiá, que la tenia
+encantada. Y encara no havia dit aixó, quan pe'l llindar de la porta,
+n'aparegué un home tot lleig y negre ab dos ulls que com guspiras de
+foch brillavan y's tirá damunt d'en Joan, lo quin ab un sabre
+rovellat, que al entrar havia recullit de detrás de la porta, li'n
+tirá un cop, que li'n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit
+fou desencantat tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí
+eran encantadas. Las quals regraciaren molt al jove la sua ardidesa y
+mes que tots li'n regraciá la donzelleta que no era altra que la
+filla del rey, la quina volgué anés ab ella fins á lo palau dels seus
+pares, pus molt se'n alegrarian de coneixe al qui la havia salvada.
+Y'l jove'n fou content com que també li obligava la cortesía per no
+deixarla anar sola y tots dos feren camí fins á deixar sorpresos de
+goig y ditxa á los seus pares que ja la tenian per morta. Feren grans
+festas y lluminarias y preguntaren al jove qu'era lo que mes li
+plavia, que'ells eran promptes á concedirli, mes com en Joan demanás
+la ma de la princesa perque molt li agradava, los pares n'hagueren
+fort enutj, car era mitg os, mitg persona. Mes la noya li era
+reconeguda y li'n digué que no hagués tristesa qu'ella li donaria
+medi pera guanyarla, qu'era una pinya d'or exactament igual á l'altra
+qu'ella's guardava, la qual seria la prenda qu'exigiria pera
+escullirne jove ab qui casarse.
+
+Y aná á los seus pares y'ls hi digué que no s'enmaridaria ab ningú mes
+sino ab aquell que presentás una pinya d'or exactament igual á la que
+ensenyava. Los pares hi convingueren, y varen fer cridas donant tres
+dias de temps pera presentarla. Hi acudiren tots los argenters del
+regne, mes qui's presentá també ab admiració de tothom fou Joan de
+l'os, á qui lo rey, si per cas, feu tancar en una estansa perque no
+s'ho fes fer per altra persona, posanthi lo menjar necesari pera que
+ningú tingués de ficarshi. Y miravan pe'l pany de la clau pera veure
+lo que feya y'l veyan passejar tranquilament per dins la estansa sens
+fer feyna alguna. Cosa la qual estranyava á tothom sino era á la
+princesa que n'estava tranquila com ell. Finiren los tres dias y
+ningú portá un'altre pinya igual com era la de la noya, fins que
+n'obriren á Joan de l'os, que ensenyá la sua que n'era tan exacta que
+mes no podia, de lo que n'hagueren tots gran maravella que no ho
+podien creure. Mes era exactament pariona y exigí als reys sa
+paraula, los quins en cap manera volian cumplirla, pus era mitg home,
+mitg fera. Per ço la princesa se li acostá y li digué que demanás á
+la orella que tenia del negre, que per la virtut que Deu li havia
+dada, li dongués la bellesa humana. Y Joan ho feu.
+
+--Orella, per la virtut que Deu t'ha donada, fesme home.
+
+Y aparesqué un jove de gentil presencia y d'hermosura en las suas
+formas, que los reys no pogueren menos de donarli la seva filla per
+esposa; la qual ne fou ben contenta així com tots los altres, d'haver
+home de tanta gentilesa.
+
+## Lo claveller.
+
+Una vegada eran tres germanetas, totas tres com un pom de flors, que
+si l'una n'era guapa, l'altra encara mes, las quals en la porxada hi
+tenian un claveller que tot l'any floria.
+
+Al davant de casa seva habitava lo fill del rey, lo qui era tan
+agradat dels festeigs, que sempre era á la finestra per quan ellas se
+mostressin; cosa que succehia cada dematí quan anavan á regar lo
+claveller, que ho feyan ab l'aigua de nou olors. Y un dia que hi era
+la mes gran tota sola, lo fill del rey, cercant conversa, que li
+diu:
+
+--¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
+
+Y la noya tota avergonyida, per tal qu'era'l fill del rey, no tingué
+esma mes que pera tornarsen cap abaix ab la cara bermella, de lo qual
+se'n estranyaren las germanas, fins qu'ella'ls hi contá lo que li
+havia succehit ab lo fill del rey. Y la mitjana que li diu:
+
+--¡Bah! Ja hi aniré jo y veurás com me'n desixo.
+
+Ella que se'n puja cap á dalt y ab la regadora comensa de regar lo
+claveller, quan lo fill del rey tot ab broma li pregunta.
+
+--¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
+
+Y la noya tota roja, per tal qu'era'l fill del rey, ne baixa'l cap y
+se'n va cap á baix sense dir paraula.
+
+La mes petita que diu:
+
+--Bah, donchs ja hi aniré jo. --Y se'n pujá cap amunt.
+
+Lo fill del rey quan la veu, ab la mitja rialla li pregunta:
+
+--¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
+
+Y la noya tota resolta, ella que li diu:
+
+--¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? --Y rega lo claveller ab l'aigua
+   de las nou olors com solia.
+
+Lo fill del rey tot burlat va pensar: "Ja me'n venjaré d'aquesta
+resposta," y á l'endemá al matí, ell que's vesteix de marxant y
+comensa carré amunt, carré avall per davant de casa de las noyas.
+
+--A sou y á dos sous los didals de plata. A sou y á dos sous.
+
+Y veus aqui que la noya mes gran ho sent y se n'hi baixa, mes lo
+marxant li diu:
+
+--A sou y á dos sous, y á mes á mes un pató y una abrassada, --y la
+  noya que'n fuig tota avergonyida.
+
+--A sou y á dos sous --cridava lo marxant, y la mitjana que se n'hi
+  baixa.
+
+--Donáumen un, lo marxant.
+
+Y ell que li diu: --A sou y á dos sous; y á mes á mes un pató y una
+abrassada. --Y la noya lo mateix que l'altre tota s'avergonyeix y
+fuig á mes corre.
+
+La mes petita que ho sap y diu: --¿Y per aixó'us espanteu? ja li
+compraré jo. --Y se'n baixa al carrer y sent lo marxant que diu:
+
+--A sou y á dos sous los didals de plata, á sou y á dos sous.
+
+Ella que se n'hi va, mes lo marxant li diu: --A sou y á dos sous y mes
+á mes un pató y una abrassada,-- y la noya que era traidorota
+respon: --¡Y bé! --y se'n porta lo didal de plata.
+
+Veus aquí que l'endemá las noyas anaren á regar lo claveller y lo fill
+del rey que desde la finestra se las guaitava, las hi preguntá:
+
+--¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?
+
+Y la mes petita que li'n torna paraula y pregunta:
+
+--¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?
+
+Y lo fill del rey:
+
+--¿Y'l pató y l'abrassada d'ahí á la tarda?
+
+Ab aixó conegué la noya que havia estat burlada y no volgué esser la
+darrera, ella qu'en sent la nit ben fosca, s'embolica ab un llansol
+blanch y á llargas passas, se'n va cap al palau del rey. Lo
+centinella, s'estremordí quan la va veure; mes per aixó feu cor fort
+y no la volia deixar entrar.
+
+--Centinella, centinella, si no'm deixas entrar serás morta dintre
+  d'una hora; si no'm deixas entrar serás morta dintre d'un quart.
+
+Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va espalmarse y li deixá pas
+franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant á quants
+trobava fins á esser á la cambra del princep, hont hi havia també una
+centinella que per tindre la consigna mes forta, no la volia deixar
+passar en cap manera.
+
+--Centinella, centinella, si no'm deixas entrar serás morta dintre
+  d'una estona.
+
+Y tot d'una se ficá en la cambra y quan va esser en ella, lo princep
+sentint soroll se despertá y va cridarne:
+
+--¿Quí hi ha aquí?-- Mes encara no ho havia dit quan se sentí una gran
+   bofetada en sa cara.
+
+Y la fantasma fugí á corre cuyta y'l princep cridava que la deturessin
+y tothom de lluny se senyava y ella corria per entre mitg d'aquells
+corredosos y grans salas mitg foscas, mitg claras, que totas
+ressonavan y ab sas confosas llums y sorolls espahordian.
+
+Y veus aquí que l'endemá al matí las noyas ab sa aigua de nou olors
+regavan lo claveller, quan lo fill del rey isqué en finestra y'ls hi
+pregunta com cada dia:
+
+--¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?
+
+Y la mes petita que li respon: --¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?
+
+Y ell: --Y'l pató y la abrassada?
+
+Y ella: --¿Y'l revés d'anit?
+
+Lo princep quan ho sentí tot s'encoratjá y resolgué pendren grossa
+venjansa.
+
+Y'l modo com ho feu, va esser, lo festejar á la noya, pera després
+casarshi y matarla. Y com paraulas cautivan y tractes fan bodas, se'n
+celebraren prompte las sevas, ab un gran contentament y goig de
+quants s'hi trobaren, sino es lo princep que duya mals intents. Per
+aixó que la noya, traidora com era, s'ho pensava, y quan fou hora de
+dormirne ella que posa al llit una figura tota de sucre y s'amaga.
+
+Y al ser al punt de las dotze horas, poch á poch ne ve lo princep, se
+treu la espasa, pega cop al llit y toca lo nas de la figura, lo quin
+de rebot li caigué á la boca. Y ell trobantne la dolsor diu:
+
+  Dolseta en vida, dolseta en mort, 
+  si t'hagués coneguda, no t'hauria mort.
+ 
+
+Ella que ho sentí y eixint del amagatall li contá perque s'era
+amagada, y ell ne fou content d'haberla per esposa, y s'en agradá de
+veras, ab lo qual succehi que sols per sa gracia y vivesa, ne fou, la
+noya, esposa del princep y fins mes endevant tota una reyna.
+
+## Barba d'or.
+
+Vivia en no molt llunyas terras, un rich pagés de llarch propi y bons
+cabals, lo qui tenia una filla gentil y bella, com altre no n'hi
+hagués en tota la terra. Hermosa com una flor de lliri y aixerida com
+un jinjol, era tal, que ab sos ullets de cel y cabells d'or, ni pas
+los serafins de la gloria. Y com á bon romaní sempre hi van moltas
+abellas, era un aixam lo de joves que de nit y dia la revolotejavan,
+qui li'n deya "clavellet de mos amors" qui "sol de la vida mia,"
+qui "pensament del meu cor," aixis tots li tiravan amoretas. A lo
+qual ella de primer n'era tota vergonyosa, com que si l'un color li'n
+fugia, altre promptament li'n tornava, mes com paraulas dolsas sempre
+be á la orella cahuen, ne fou d'ellas plasenta y á la fi á la orgull
+doná posada, tant que s'esmaginá lo voler sols per marit á qui barba
+d'or dugués en sa cara.
+
+Y veus aquí que era tal la fama de sa hermosura, que de totas terras
+hi anavan joves á requerirla; fins barons y comtes s'hi atansaren,
+mes per tan que feren, res van pogué conseguirme; de braus y ardits
+caballers, no cal parlarne y's diu si fins un Príncep, n'hi oferí
+corona y joyas; ni tan sols se'ls escoltava, que com cap ne duya
+barba d'or, cap n'era prou per ella. Per ço, tots, jovencels y
+comtes, barons y caballers, ab anima dolorida s'entornavan, que greu
+pena y dolor era, no poderne aplegar la mes escullida flor del jardí
+de la terra.
+
+Mes esdevingué un dia que arrivá á las portas de sa casa un jovenet
+tan ple de tresors y joyas que dava goig tan solsament de veure, y
+era de cos gentil y figura hermosa y aixis clar en lo entendre, com
+avinent en la paraula y de tal continent y presencia, com que ningú
+fora per contar totas las gracias que en ell tenian posada. Empero la
+de mes preu era una barba tota d'or. Per cert qu'era tot ell
+maravella y aixi fou com tan bon punt lo hagué vist la noya, que tot
+d'una s'n agradá dell y li mostrá molta d'amor. Cosa la qual li
+regraciá lo jove tal com debia y comensá á galantejarla; no semblava
+sino que jugavan tots dos á la tira-torna amoretas, qu'era gust lo
+sentirlos escometre. Y aná á lo pare á dirli li fés mercé de la sua
+filla, pus molt era ja lo que ells se volian. Y lo pare'n fou
+content. Per ço se'n tractaren bodas, y se feren, y una volta
+celebradas, pres comiat del pare, se'n anaren abdos vers lo palau del
+jove, que no era sino un dels Prínceps mes poderosos del regne.
+
+Y aprop d'ell, isqué á rebrels una gentil música y ab ella molts de
+patjes y donsellas, tots ab ricas vestimentas, los quins se mostraren
+ben joyosos d'haver per mestressa y jove á una tan gentil senyora. Y
+lo palau era tot de crestall, que s'hi reflectian nit y dia llums y
+estrellas y era'n ell tot á lo seu punt que res hi mancava, sobre tot
+en la cambra del nuviatje, ahont com á mes volgut present, hi trobá
+la joveneta una filosa tota d'or ab lo seu fus de plata. De la qual
+se'n agradá la donzella y tan bon punt fou sola, hi comensá de filar
+brins d'or y seda y fila que filarás, y fila, fins que distreta, li
+caigué lo fus en terra. Y com lo palau era de crestall y d'una sola
+pessa, tot d'un cop s'esberlá en mil bossins y micas y per
+l'esboranch que's feu en terra, hi vejé la nina á lo seu espós
+entremitg de rojas flamas, que ab sos cavallers dins de l'infern, la
+clamavan ab grossos crits de mofa y rabia.
+
+## La creació.
+
+Quan Deu ab sa voluntat omnipotenta va criarne cel y terra, eixa en
+senyal d'agrahiment li va alsar un crit de llohansas y de tot arreu
+mil veus li respongueren com que cada una de las cosas creadas cantá
+ab la seva la nova vida. Y un himne de gloria pujá cap amunt en mitj
+la celestial bellesa.
+
+Sols la abella al veures tan hermosa tingué orgull y va demanar á Deu
+que ab lo fibló pogués matar á cada picada á un home y que fos d'or
+la seva casa. Y lo Senyor en castich la va condemnar á morir á cada
+una de ellas, á que sa casa fos de bruticia y á que tingués de
+treballar sempre pera ferli llum en alabansa sua y per aixó d'ella ne
+surt la cera que davant dels altars crema. Y á la vespa que essent
+tan semblanta se contentá solament en picar y fugirne, li va concedir
+per sa modestia.
+
+La salamandra orgullosa vejentse ab tan poder, li demaná que ab sa
+sola mirada causés la mort al home, mes Deu en castich la condemná á
+esser cega tota la vida. Y aixi á totas las bestias doná lo que
+mereixian.
+
+Y un peix que desde bon principi may pará de preguntar lo que faria y
+quin nom li posarian, y tot ho deya, no reparant ahont era, ni ab la
+conversa ab que s'ficava, Deu li digué: --No has pogut callar tot
+aquest temps, mes callarás d'aqui endavant. Y va callar per un may
+mes, y per aixó se li dona nom de Bacallar.
+
+Y quan totas las cosas foren á lo seu punt posadas y tingué cadescuna
+lo seu mereixement ó paga, la terra's va oferir á Deu y li digué:
+
+--¿Senyor, que es lo que'us plau de mí ferne? Y Deu li va respondre:
+
+--Tú, mantindrás tot lo que'n lo mon se cria.
+
+--¿Y com tindré tanta forsa?
+
+--La tindrás perque tot t'ho menjarás.
+
+Y desde llavors tot torna á la terra y aqueixa tot s'ho menja, fins
+l'home, sino es la ánima que va allí ahont li pertoca.
+
+## Lo castell de irás y no'n tornarás.
+
+Eran los temps aquells del bon contar de las vellas, quan un pescador
+dia y nit á la vora de la mar s'estava, tirant mes ams y tremas que
+no pas estrellas te lo cel, ni la platxa arenas. Y trist com hi
+anava, trist se'n tornava, que ja may sas mallas enganxaren, y al
+fons de las aiguas, ab sas esperansas, sos ams ne queyan.
+
+Mes veus aquí que un dia, á la bona de Deu, s'esdevingué á passar per
+allí una manadeta de peixos blanchs y roijos com lo coral y perlas,
+que en aquell punt feren aturada, lo qual vist per lo pescador; tirá
+sos ams desseguida y
+
+--Peix, peixet, tastal un xiquet.
+
+Un peix mes gros que'ls altres, per golós que n'era, lo vá picar, y
+l'home ne fou tot ple d'alegria. --Deu te premii la bona obra que m'
+has feta, mes com la necessitat no te lley, tinch de matarte.
+
+A lo qual lo peix ne va respondre: --Trista es ma dissort, y molts
+consells te donaria si'm perdonasses la vida, mes ja que per mos
+pecats y ta fam tinch de morirne, escoltan un tan sols que en bé teu
+será, no pas en lo meu.-- Y aixís va dirli:
+
+--Haurás per muller una dona jove y bella de la que te naixerán tres
+  fills, gentils y hermosos com la mateixa llum del auba, mes tan
+  parescuts que ni tu mateix sabrás distingirlos; valents y ardits,
+  voldrán veure llunyas terras, y encara no grans fugirán de la tua
+  casa, sens que d'ells res mes ne sapigas, com no recullis be ma
+  sanch, y neta ma espina, no ho posis tot dins d'una ampolla, que
+  llavoras, cada volta que s'enterbolirá aquella y's torni roija la
+  espina, será senyal de que á algun d'ells succeheix una desgracia.
+
+Y veus aquí que d'allí á poch, esdevingué al pescador lo pendre
+esposa, de la qual un any despres d'altre, per succesió de temps,
+n'hagué tres fills ab santa pau de Deu, tan semblants y parescuts com
+que ni'l mateix pare savia casi coneixels. Y l'un era'l mes gran, y
+l'altre'l mitjá y l'altre'l mes petit, de los quins, á lo primer com
+á tal, vinguérenli mes aviat desitxos de veure terras, y un
+matinaret, á la bona de Deu, sens pendre part ab Deu ni'l diable,
+s'en va anar de casa seva.
+
+Y camina que caminarás, deu lleguas va fer de travessía, fins que
+guanyantlo son y fam, va entrarne dins un bosch, ahont la nit va
+esdevenirli. Y com soletat y fosca donan molta paúra, sobre tot
+tenint aquellas per companya, ne comensá de veure ánimas en pena, y
+serpents y feras y anyorá á sos pares y's diu si fins llensá
+llágrimas y volgué fugirne. Y veus aquí que cercant eixida,'s va
+trobar ab un barranch y en ell á una noya, espill de gentilesa, la
+qual era en actitut de pregaria, ab mans al cel llevadas y de genolls
+en terra. Y era d'ulls de cel y figura hermosa y cara tan bella y
+adolorida, que li tocá á l'ánima, y ab cortesía, com á cavallers
+pertoca, li'n demaná li fes mercé de contarli com era allí y perqué
+de sa tristesa.
+
+A lo qual ella ab veu encisadora, va dirli que be ho faria, si certa
+fos de que remey sa dissort n'hagués, mes que n'era eixa tan grossa,
+que de tot punt en vá fora lo contarho. Y pregá'l jove, y ella pus
+que ab cor se li demanava, aixis va contar y dirli:
+
+--Que era, que vivia en aquell bosch una fera descomunal y estranya,
+  com ja may altre n'hi hagués en la terra, la qual tenia tan
+  espantats á los habitadors d'aquell reyalme, com que per gracia
+  havian concertat ab ella, si'ls deixava en pau sos cabals y vidas,
+  de donarli cada dia una de las mes principals donsellas; y que en
+  aquell per sort li havia tocada á n'ella, que era del rey la filla;
+  y que pus aixi era y ja remey no tenia, volgués lliurarse ell, de
+  mort tan desastrosa.
+
+Mes lo jovencel era esforsat de pit y cavaller com pertoca, y per sa
+espasa feu sagrament allí mateix de tal perill lliurarla ó de morir
+en la demanda. Cosa qu'ella li regraciá mes ab greu va escoltarho,
+per be que li volia.
+
+Y ab aixó n'esdevingué la mitja nit, en la quina foren aixordats los
+espays per una esgarrifosa veu y de dins d'una cova n'isqué un dragó
+de forma estranya, com que son cap era de lleó y de serpent sa qua,
+ab vint dits á sas quatre potas y en la esquena alas y tan horrible
+que sols de mirarlo dava basarda. Lo jove lo vegé venir ab front
+serena y en la ma la espasa, y aixis que lo tingué quasi á frech de
+roba, s'hi abrahoná y fou eixida sanch de la fera y los dos restaren
+en terra entre mitg de xiulets horribles y d'una gran polsaguera que
+tot ho amplenava. Mes lo jove era coratjós y portava la fe en son cor
+y per aixó girant sos ulls al cel y clamant á la Verge María, grans
+cops á la fera doná que la va deixar sens vida. Vos dich que fou gran
+maravella. Y corregué á la noya que ab la temor havia quedada com
+morta, y no n'hi havia per menos y li dongué coratje y demaná fos
+servida de dirli ahont eran los seus pares, que ell li acompanyaria.
+Cosa la qual li digué la noya y abdos llavoras prengueren camí y via
+feren vers lo palau dels pares.
+
+Com se pot suposar eixos eran mes que tristos y ab ells la ciutat tota
+per molt que á sos reys tothom volia y per aixó quan ne vegeren
+arrivar á la princesa lliure y sana de tota desgracia, fou tanta sa
+alegría que quasi no ho volian creure y retorná la joya y se feren
+grans festas y allimarias. Ella'ls hi contá tot tal com era succehit
+y los reys plens de admiració tingueren á lo fet d'armas del jove ab
+la fera, com á la mes gloriosa batalla que hi hagues haguda y á
+aquell com á lo mes renomat y ardit cavaller que trepitjés la terra.
+Y tornaren las festas y alegrías, mes lo jove'ls hi regraciá y volgué
+continuar sa via.
+
+Los pares se'l escoltaren ab dol y no ho volgueren en cap manera y no
+sols aixó sino que presos de molta gratitut y amor vers ell, li
+oferiren per esposa á sa filla ja que d'ell la havian novament
+rebuda, cosa que feu á tots gran contento y mes encara á los dos
+joves, pus que ja molt s'eran agradats y era forsa lo que's volian.
+
+Y de tractes vingueren bodas y's maridaren y foren felissos ab la
+dolsa y santa pau de bons esposos, quan vet aquí, que un dia, per
+entre las boiras de la matinada allá en vers Orient s'ensopegá á
+veure lo jove desde unas arcadas ahont era, un hermós castell potser
+com no n'hi hagués d'altre y ho digué á la sua esposa, quina en cap
+manera volia parlarne, ans al contrari li allunyava la conversa, fins
+que li fou precis esplicarli, com era un castell encantat, á qui'n
+deyan lo castell de irás y non tornarás per no haverne tornat may
+ningú dels que s'havian atrevit á anarhi.
+
+Tornaren las fantasías en lo cap del jove, lo desitg de veure cosas
+desconegudas y novas y ab prou ardidesa y cor per anar á sabé la
+causa del encantament, digué á sa esposa com era desitjós d'anarhi, y
+encara que ab molts plors d'esta y prechs dels pares, envers lo
+castell se'n aná desseguida.
+
+Era'l camí llarch y espadat, aixis es que no hi pogué arribarhi fins
+al foscant, é hi trobá una vella, velleta, la qual ab totas festas
+l'amanyagá y digueli que be podia entrar dins lo castell, pus ella
+fora sa guia, mes li fes plaer, ja que era dona y vella, de deixar en
+l'estrado sas armas, per por que li feyan, com ab bona fe cumpli lo
+jove y al punt fou encantat y convertit en estátua de pedra.
+
+--Pare, lo meu pare, digué lo segon fill del pescador, la sanch del
+  peix s'es enterbolida y la espina ensangrentada, lo germá gran
+  tindrá alguna desgracia. Pare, deixaume aná á cercarlo.
+
+Y'l pare ab la tristesa al cor, li dongué llicencia.
+
+--Veshi, mes tan bon punt lo trobis, torneusen tots dos.
+
+Y se'n aná'l noy y camina que caminarás, tot aquell dia va anar á la
+bona de Deu, sens saber ahont donarla, fins que al esser nit vejé
+moltas llums, en vers las quals va dirigirse y per estrany cas, doná
+en la ciutat ahont era casat lo seu germá.
+
+Mes aixis que hi va esser y l'hagueren vist, quan tothom lo va pendre
+per lo príncep, y torná la alegría y ho anaren á dir á los reys, los
+quins ab sa filla isqueren desseguida á cercarlo y li feren mil
+preguntas de lo que li havia succehit y en lo castell passava. Lo noy
+que ab tot aixó comprengué que eixa errada de confondrel ab lo seu
+germá havia d'esser cami pera trobarlo, los deixava dir y convenia ab
+tot no trayentlos del erro, aixis es que fou tingut per lo verdader
+príncep, sols que posava al mitg del llit una barra que lo separés
+degudament de la princesa, per no mancar á lo que á la lley de Deu y
+á son germá devia. Y estava á tot plé com no fos, que may podia
+descubrir ahont era lo castell de que sempre li parlavan y en lo quin
+era anat lo seu germá gran, fins que un dia vet aquí que pasejantse
+per las mateixas arcadas, tot voltat de boiras, allá á sol ixent, ne
+vegé un hermós y gran castell com potser no n'hi hagués d'altre en la
+terra, y preguntá enseguida á la princesa quin era'l castell aquell,
+y com eixa li contestés si no se'n recordava ja, no volgué sentirne
+mes, sino que incontinent s'aparellá de totas armas y á malgrat dels
+prechs y plors de la princesa hi emprengué via.
+
+Y camina que caminarás fins á esser al foscant en que hi arribá y
+trobá á la vella, velleta, que isqué á rebrel ab totas festas y li
+pregá pus qu'era dona y vella, que deixés sas armas en l'estrado. Y'l
+noy ab tota bona fe, ho feu y de cop quedá encantat y convertit en
+estátua de pedra.
+
+--Pare, lo meu pare, digué lo tercer fill del pescador, la sanch del
+  peix s'es enterbolida y la espina ensangrentada, lo meu germá segon
+  tindrá alguna desgracia; pare, lo meu pare, deixaume aná á
+  cercarlo.
+
+Y'l pare ab mes tristesa del cor li dongué llicencia. --Veshi, fill
+meu, veshi, mes pensa qu'ets molt petitet y l'únich de tres que'm
+quedas, de qui en ma vellesa hauré consol si tu'm faltas? Y'l noy
+rebé la benedicció de son pare y emprengué camí, y pensant ab bon
+criteri que com mes gran lo poblat, mes fácil s'esdevé alguna
+desgracia, feu via vers la ciutat, capital del regne.
+
+Y veus aquí que tan bon punt hi fou, quan tornaren los habitants á
+creure arribat lo príncep y portant la nova als reys, eixos eixiren á
+rebrel y li'n feren moltas galas y festas. Y ell ne fou content no
+per ellas, sino per lo camí que li obrian pera trobar á los seus
+germans, aixi es que va convenir ab l'engany y deixá que'l tinguessen
+per espós de la princesa, sino ab alló que'ls hi devia, per lo qual
+posava una barra al mitg del llit, y tot era joya y gala, quan vet
+aquí que un dia passejantse per la mateixa arcada, s'ensopegá á
+veure'l castell que segons dita de la cort havia ja visitat duas
+vegadas, y preveyent que hi serian sos germans, determiná
+d'anarsenhi.
+
+Y camina que caminarás fou molt tart quan hi arribá y sorti á rebrel
+la mateixa velleta, la quina li feu prechs de que se servís deixar
+llansa y espasa, perque li feyan molta por com á vella, velleta que
+n'era, cosa la qual ja anava á fer lo jove, quan repensantshi, tingué
+por que no fos alló la causa del encantament de sos germans, y
+prenent esperit, en lloch de donarlashi, las hi enfonsá al bell mitg
+del cor y allí la deixá morta.
+
+Y ressoná desseguida tota la terra, y s'oiren crits horrorosos y rojas
+flamas isqueren de totas bandas y entre mitg de gran terratremol y
+polsaguera, s'enderrocá'l castell, mentres espuntava en Orient
+atravessant boiras de grana y nacar, l'esplendorós sol de la ditxa.
+
+Solsament los dos germans, que recobraren sa forma primitiva,
+n'isqueren per la voluntat de Deu, en be, de tantas runas y tan bont
+punt hagueren abrassat á son germá y vessat ab ell moltas llágrimas,
+deixaren aquell lloch, pera dirigirse al palau ahont los reys y
+princesa n'eran.
+
+Y veus aquí que quan hi foren, fou tal l'estranyesa de las gens al
+veure tres y un sol príncep com que ningú savia lo que li passava y
+ho tingueren per encantament y follia dubtant si eran tres personas
+ab un sol príncep ó si era un príncep ab tres personas, tan que ho
+corregueren á dir als pares. Los quals isqueren desseguida y si
+sorpresos eran los habitans mes ells ho restaren, que tan creyan com
+dubtavan lo que era á sa vista. Tot eran preguntas y sorpresas, fins
+que'l germá gran, ab breus paraulas, los hi feu narració de tot lo
+que succehit los hi havia y torná á esser reconegut per príncep, y
+hagueren tots gran alegría y enviaren á cercar al pescador, mort ja
+quasi de dol y de tristesa y'n feren grans saraus y festas que tot
+se'n entrava, fentli despres una habitació en el mateix palau pera
+que allí acabés los anys de la sua vida. Los dos altres germans se
+casaren ab dos gentils princesas y'l princep y la princesa succehint
+en lo regne á los pares, foren reys per sort de sos subdits, portant
+tota mena de felicitats al seu reyalme y terra.
+
+## La flor del penical.
+
+Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia
+d'un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo.
+Lo qual feya que n'estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu
+manés cercar los millors metjes; cap dels quals savia darli sanitosa
+cura, sino un que li maná se hi posés de la flor del penical.
+
+Lo rey qu'era molt vellet, cridá á los seus dos fills y'ls encomaná li
+cerquessin la dita flor, qu'era per ell la vida, prometent al qui li
+dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab
+tot dalit se n'hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la
+troba. Mes quan lo gran ho sapigué y's veu sense corona, ell que li
+surt al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y'l colga al
+riu d'arenas.
+
+En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n'hi feu un
+fluviol d'una d'ellas, que aixís que se'l posa á la boca comensa á
+sonar:
+
+  Pastoret, bon pastoret,
+  tú que'm tocas y que'm menas
+  so colgat al riu d'arenas
+  per la flor del penical
+  per la cama del meu pare
+  que li feya tan de mal.
+
+Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava,
+torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent
+ho comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey,
+lo qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon
+punt hi fou, quan lo fluviol se posá á sonar:
+
+  O vos pare, lo meu pare 
+  que me'n tocas y que'm menas,
+  so colgat al riu d'arenas
+  per la flor del penical
+  per la cama del meu pare
+  que li feya tan de mal.
+
+
+Lo rey així que ho sent tot se'n maravella y per be ó mal, á la forsa,
+fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol.
+
+  Germanet, mal germanet,
+  tú que'm tocas y que'm menas, 
+  so colgat al riu d'arenas
+  per la flor del penical
+  per la cama del meu pare
+  que li feya tan de mal.
+
+
+Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d'ahont havia treta aquella
+canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia fet
+de la vora del riu d'arenas, d'un canyar que poch temps avans no hi
+era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu'arranquessin lo canyar y colgat
+dessota d'ell hi trobaren al fill petit qu'encara era viu. Lo pare
+n'hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill
+gran á qui maná condemnar á mort, donant lo regne al seu fill petit
+qu'era qui havia trobada la flor del penical.
+
+Altres fan que un pare que tenia una llaga en la cama, encomanés als
+seus fills qué li anessin á cercar la flor del penical. Los dos mes
+grans van deixar á n'el petit qu'anés sol, lo qui va entrarse en una
+horta, va demanar la flor y li donaren, encomanantli sobre tot que se
+la amagués, perque si los seus germans li trobessin lo matarian. Y se
+la va amagar á la mitja, mes per lo camí los seus germans van
+trobarlo, lo escurcullaren tot y com li trobessin la flor del
+penical, van fer un clot al riu d'arenas y van colgarli, en lo quin
+nasqué desseguida un gros canyar fins qu'un dia passá per allí un
+pastor del seu pare que n'anava guardant lo bestiá y feu un fluviol
+d'una de las canyas, lo quin va sonarne.
+
+  Pastoret, bon pastoret,
+  tu que'm tocas y que'm menas,
+  so colgat al riu d'arenas
+  per la flor del penical
+  per la cama del meu pare
+  que li feya tan de mal.
+
+Lo pastor va anar incontinent á casa del seu amo, lo qui com sentís lo
+fluviol feu anar al riu d'arenas á arrancarne las canyas, y ab las
+arrels d'aquestas ja hi trobaren cabells fins y rossos, y cavant mes
+endins hi van trobar encara viu al fill petit. La justicia rigorosa
+dongué als germans sentencia de mort y al fill petit lo seu pare'l
+feu hereu, que be s'ho mereixia.
+
+## Lo capdell d'or.
+
+N'era una vegada un rey molt poderós á qui res ne mancava per serne
+felis com no sigués que en cap manera podia haver fill ni filla de sa
+molt aymada com gentil muller, qual cosa lo tenia en estrem dolorit y
+contristat.
+
+Y veus aquí, qu'esdevingué un dia en que sa muller fou deslliurada
+d'una infanta que per lo agraciada y bonica podia ben be esser la
+alegría de qualsevol pare, tant mes quant lo rey havia desitjat
+sempre haver successió, valdament la que hagués fos de fill ó filla.
+Emperó no fou aixís, pus l'home quan no te una cosa la'n desitja y
+quan la té ne vol un'altre; lo rey restá molt enujat d'haver filla y
+no fill que'l succehis, car havent filla, segons ell, be podia esser
+que's conservés lo bon nom y esplendor de son poderós reyalme, mes no
+ab l'ufana ab que fins llavors sostingut s'havia.
+
+Y per ço fou que comensá á mirar malament á la noya y la tingué tan
+aburrida qu'un dia deslliberá lo tréurela de casa y aixis ho feu.
+
+La qual filla una volta fora, tota tristeta y plorosa, comensá á
+caminar, y camina que caminarás fins á tant que essent nit trobá un
+bosch. Y ella no s'hi gosá á ficar, perque may habia eixit de casa
+sua, y res del mon conexia y molta pór li'n feya una boscuria com
+aquella. Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li
+fes recár d'entrarhi, per fi's resolgué á ferho, y una volta á dins,
+ab la poca llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y
+sota del arbre una velleta d'eixas que tenen molts de consells y
+sapiencia y que sempre's troban á punt de fer una bona obra. La qual
+aixis que la vegé tant trista li'n pregá que fes mercé de contarli
+perqué ho estava y com era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena,
+que per ser tant gran, se'n condolgué la vella y volentla apariar en
+quant li fos á ma, li dongué un capdell d'or tan bó com altre en lo
+mon no n'hi havia, dihentli avans, que li'n restava sols demanarli
+que'l rebés ab un consell qu'ella li donaria, de no desfersen pas may
+per molt que'n fos pregada, com no sigués per tractes de casament ó
+boda.
+
+Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia, després
+d'haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua ánima,
+se'n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y en
+ell á una gran ciutat ahont feu aturada.
+
+Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta
+de gent que d'assí d'allá anava y venia com si no trobés lo que
+cercava. Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d'or y plata
+ab lo que ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat
+ahont era lo palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué
+alló'l desitg y volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas,
+emprengué un dels patges y li'n demaná fos servit de dirli perqué tan
+afanyats anavan. Mes com de cans y pobres tothom s'escusa, ni
+sisquera meresqué la noya que li'n fos tornada resposta. No la
+acobardí aço, ans al contrari, aná preguntant, preguntant fins á
+trobarne un que li esplicá, com al brodar la reina un vestit per lo
+seu real espós, se li havia acavada la seda d'or, que n'era de mostra
+tan bona y fina, que per mes que cercavan, en lloch trobarne podian
+de pariona, cosa que posava contristat al rey per lo molt que'n tenia
+contemplada y ben volguda á la sua gentil com virtuosa esposa. Y com
+que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne fonch molt contenta de
+poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al que gastava la reina
+se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al palau y digués,
+qu'ella tenia un capdell d'or tan bó y fi, com no n'hi hagués d'altre
+en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la tenian per
+folla: á la fi, tan y tan pregá que s'esdevingué lo sentirho lo fill
+del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d'ánimo com de figura,
+lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer entrar
+al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á la
+cambra de la reyna.
+
+Y essent dins, ella que'n mostra son fil d'or y fou tan y tan parió
+del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos
+pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la
+velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren
+tota mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué
+donarlo com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá
+gran enuig á los reys, per mes que fos dit ab tota cortesía, pus feya
+impossible lo haver lo fil d'or, car en manera alguna podian voler
+que lo seu fill prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del
+poble. Mes com que lo cor sols sent y no pensa, y en cors joves sols
+regna l'amor, lo princep vejentne una donzella tan encisadora com
+discreta y gentil y recatada se'n enamorá ab tal vivesa, que per mes
+que feren sos pares pera deslliurarlo de son pensament y per mes que
+s'enujaren, en cap manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants
+de dols al palau, que per fi la noya, vejent que'l ser ella pobre'n
+tenia tota la culpa, determiná descobrir com era filla del rey vehí y
+ne foren d'aixó tots molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al
+pare d'ella, que molt havia ja plorat per sa perduda filla, y
+aparellaren molts jochs y festas y despres d'haberse tractat bodas,
+s'esposaren princesa y princep, essentne desde llavors tots molt
+contens y ditxosos per los anys de la sua vida.
+
+## Los tres germans.
+
+Una vegada eran tres germans que tots tres s'eran enamorats de una
+cusina seva de llunyas terras; per lo qual lo pare de la noya vejent
+que tots la volian, no sabent quin escullirne, los va dir que pendria
+per gendre á aquell que li portés una cosa la mes bonica y profitosa.
+Los tres germans se separaren, cadescun tirá per lo seu cantó y á la
+bona ventura van anarsen, lo mes gran á una ciutat en la quina's
+posava á veu de pública crida un canó de llarga vista, d'un preu tan
+gros y crescut que ningú podia comprarlo, mes ell hi arriscá tota la
+seva fortuna y va emportarsel. Lo germá segon feu també sa via y
+arribá á una ciutat en lo punt y hora en que's feya un pregó
+encantantne una catifa de virtut tal que ab ella un era al instant al
+lloch ahont volia. Los compradors eran molts, mes lo germá també va
+endúrsela. Y'l mes petit de tots, caminant, caminant, també arribá á
+una ciutat en la que venian al mes donant, una poma que olorantla
+tornava la salut á qui la hagués perduda. Podeu contar si n'hi havia
+de pujas, mes lo noy petit, coneixent lo gran valor d'ella, sobre tot
+per ell, á tota costa va comprarla.
+
+Cadescú ab la seva prenda esperá á que fos finit lo temps que s'havian
+donat pera juntarse y una volta plegats s'ensenyaren mutuament lo que
+portavan, y mirant ab lo canó, van veure que la noya á qui volian
+estava malalta, desseguida van pujar de peus á la catifa y's van
+trobar á casa d'ella; li feren olorar la poma y's posá enterament
+bona. Llavoras entraren las barallas.
+
+--Sino fos lo canó de llarga vista no l'hauriau vista.
+
+--Sino fos la catifa no foram aquí.
+
+--Sino fos la poma no hauria hagut cura.
+
+Tots tres la volian y'l pare no sabia com ferho; per fi va dirne, si
+ab vostra riquesa cap de vosaltres ha pogut guanyar ma filla, que
+sigui de qui mostria enjiny millor, qui tiri la fletxa mes alta,
+aquell haurá la noya. Los germans aparellaren sas ballestas que dava
+goig de veure. Lo mes gran tira; la fletxa de tan alta ab prou feinas
+va ovirarse. Tira lo mitjá y travessa'ls nuvols. Lo petit aparella
+l'arch, brunzeix la fletxa y la clava, ahont? al bell mitg del sol.
+De llavoras ne te tacas. Tot foren victors y aplausos, y lo pare li
+doná la noya de lo que ne rebé tothom alegría; sino eran los germans
+que'ls hi recava una mica por lo molt que també la volian.
+
+## Lo castell del sol.
+
+Una vegada era un comte molt jugador, que en una nit se jugá bossa,
+hisenda, la espasa y per fi la vida, posantli per condició qui li
+guanyá aquesta lo anar á lo castell del Sol, qu'era com si diguessim
+á una mort certa y segura.
+
+Emprengué cami lo Comte, y al esser negre nit, perdut com anava,
+n'ovirá un llumet, lluny, molt lluny, ahont va dirigirse, y camina
+que caminarás arribá á una casa, qu'era de gegants, mes ell no ho
+sabia. Per aixo va trucarhi y una veu de vella, desde dins li va
+dir.
+
+--Qui hi ha?
+
+--Si'm voldriau recullir per eixa nit.
+
+--Ay! no volgau pas entrar; perque es casa de gegants y si lo meu
+  marit arribava se'us menjaria.
+
+Mes lo Comte estava rendit y pregá per Deu li fessen mercé d'obrirli
+la porta, com ho feu la vella, qui li preguntá qui era y ahont anava,
+á lo qual li contá lo seu cas lo Comte; y en aixó estavan, quan
+arribá lo gegant; y,
+
+--Quina olor de carn cristiana que sento!
+
+No tingué mes remey la vella que contar li com s'era esdevingut lo
+passarne per allí lo Comte qui anava cercant lo castell del Sol y á
+qui per lo seu cansament havia donat acullida.
+
+Lo gegant tot de mal humor, digué:
+
+--No sé pas hont es, mes que vagi al palau de la mia germana qui'n té
+  tres fillas que corran molta terra y allí li dirán, no sens que's
+  descuidi d'advertir que hi va de part meva, perque sino lo
+  matarian.
+
+Lo Comte's posá en camí y camina que camina, fins que'n troba, vora
+nit, un palau ahont truca.
+
+--Qui hi ha?
+
+So un pasatjer que vinch de part del germá vostre á que'm digau ahont
+es lo famós castell del Sol.
+
+--Ay! no vulgau pas entrarne, que mas fillas son tres gegantas que
+  se'us menjarian si'us trobavan.
+
+Y en aixó ne vehuen arribar la germana gran y lo Comte no te temps mes
+que d'amagarse á dins del palau.
+
+--Quina olor de carn cristiana que sento!
+
+--Ma filla, es lo Comte que ve de part del germá meu, pera que li
+  digam ahont es lo castell del Sol.
+
+--Si es així que vingui, mes jo no li puch pas dir; ma germana la
+  mitjana, que'n corra cada dia seixanta lleguas, vint mes que jo,
+  potser que ho sápiga.
+
+Y arriba la mitjana.
+
+--Quina olor de carn cristiana que sento!
+
+Y la mare li diu: --Es lo Comte que ve de part del meu germá pera
+saberne ahont es lo castell del Sol.
+
+--Jo no ho sé pas, potser ho sápiga la mes petita que camina vint
+  lleguas mes que jo cada dia.
+
+Y arriba la petita, la qual, quan ne veu lo Comte, vol matarlo, sino
+que la mare li diu:
+
+--Lo germá meu l'envia pera saberne ahont es lo castell del Sol.
+
+Y diu: --Llavoras, que vingui ab mi. --Y se l'emporta vuitanta lleguas
+lluny, finidas las quals li ensenya un castell molt gran y hermós y
+li diu:
+
+--Entra cap á dins, vesten al jardí ahont t'amagarás prop d'un estany,
+  en lo quin ne baixará primer una noya que's banyará en ell, tu no
+  li diguessis pas res perque sino foras perdut, quan ella ne será
+  fora ne baixará un'altra á qui tampoch li diguis res, fins que'n
+  baixará una tercera á la quina preguntarás per lo castell del Sol y
+  ella t'ho dirá.
+
+Lo Comte entra, se'n va cap al jardi y en ell, prop l'estany te veu
+baixar una noya hermosissima que va banyarse en ell; lo Comte n'era
+admirat de la seva bellesa. Per fi se'n va anar y ne baixá una altre
+encara mes guapa y també va banyarse en la aigua clara; per fi ne
+baixá la tercera qu'era una joya d'hermosura y'l Comte no sabia lo
+que li succehia, sobre tot quan desfentse de las suas robas va
+ficarse á l'aigua y mostrá tota la sua gentilesa.
+
+Lo Comte n'era maravellat que mes no podia y li amagá la roba, així es
+que quan la noya volgué vestirse trobantse sense ella, mirá per tot
+arreu y com vejes lo Comte li digué que li tornés la roba que li
+havia presa.
+
+Mes lo Comte li diu: --Vos la tornaré si'm diheu quin es lo castell
+del Sol que cerco.
+
+Y la noya li diu: --Donaume tan sols un mocador y vos ho diré.
+
+Lo Comte que li dona, ella l'agafa, l'estent damunt l'aigua y ab lo
+sol y la llum s'hi enmiralla lo Castell ahont estavan y la nina dins
+l'estany com se banyava, pus que aquell era'l castell del Sol que tan
+temps feya que cercava. Se'n agradá de ella per tan gentil que n'era
+y li demaná si li volia fer mercé del seu amor. Cosa á la qual fou
+ella plasenta, mes li digué que lo seu pare primer la mataria, avans
+que consentirhi.
+
+--No tingau por, que'n tinch prou d'ardidesa,-- pus ell volia
+  defensarla. Mes la noya li digué: --No es així, jo vos diré lo que
+  teniu de ferne. Entrauvos dins lo castell, en la porta del qual, hi
+  trobareu un lleó de guarda; no vos espantessiu pas, perque per mica
+  que ho fessiu vos mataria, entreu dins y quan siau davant lo meu
+  pare, demanaume per esposa vostra. Ell vos dirá que no sino feu un
+  impossible, llavors veniu aquí, crideu Rosa florida, que aquest es
+  lo meu nom y jo vos donaré'l medi per ferlo.
+
+Lo Comte se'n va anar y al esser al portal qu'era molt estret, ell
+que't veu lo lleó que sols de mirar dava feresa y casi no s'hi gosava
+ficar, mes va arriscarshi y á dins troba lo pare á qui demaná per
+esposa á Rosa florida, quin va dirli que nó, sino li portava l'anell
+que feya molts anys havia perdut dins de la mar brusenta; qu'era
+impossible.
+
+Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li contá la exigencia
+del seu pare, mes ella no s'acobardá, ans li digué:
+
+--Be n'eixirás si fas lo que't diga. Anem á la bora de la mar y allí
+  me trinxas be, ben trinxada, posant molt esment de que cap gota de
+  sanch ni tros meu, ne caigui en terra, me tiras á dins de l'aigua y
+  llavoras te vindrá molta de son, mes no t'adormisses pas, perque
+  sino may mes podria eixirne.
+
+Lo Comte no ho volia fer per lo molt que la estimava; á la fi tanta
+era la fe que hi tenia que ab llágrimas en los ulls, va trinxarla; y
+veus aquí que per tant esment que hi va posarne, no pogué lliurarse
+de que li caigués una goteta de sanch en terra.
+
+Y quan ella fou al fons de la mar, lo Comte comensá á sentir son y mes
+son y la noya cridá.
+
+--Comte.
+
+Mes ell no's movia.
+
+--Comte --per segona vegada. Y ell tampoch, com que la son lo vencia.
+
+Per fi crida tercera volta --Comte --ab veu tan trista y fonda que al
+cor se n'entrava, y ell llavors se despertá tot espantat y
+diu: --Rosa florida. --Y eixa surt y duya l'anell perduda.
+
+Quan lo pare lo veu ne rebé gran enuig, mes tingué que cumplirli la
+paraula y li digué que triás de sas fillas, mes com ell ho fes ab la
+mes petita, no li volgué dar per ser la que mes volia. De lo qual fou
+enujat lo Comte y demaná ajuda á cel y terra per tal fellonía, perço
+que quan lo pare ho sentí, va dirli que pus hi era obligat, que
+escullís de sas fillas, mes sense véurelas, tant sols per un dit que
+ensenyarian.
+
+Y per un foradet las tres van treure lo dit petit de la ma dreta, y
+com en lo de Rosa florida hi mancava un bossinet per alló de la gota
+de sanch que quan la trinxava en terra n'hi va caure, ell que la va
+coneixe y la va escullir entre las altras.
+
+Mes lo pare, home dolent, en cap manera volgué donarli, y veyent
+qu'ella hi venia be volia matarla, de manera que no tingueren altre
+remey que fugirne y agafaren un cavall molt magre de l'establa que
+molt corria y ne fugiren. Cosa la qual sapiguda per son pare feu
+desseguida perseguirlos, y n'agafa un cavall la envejosa de la
+germana gran y corra que mes correrás fins que casi'ls atrapava.
+
+--¡Ay, Rosa florida, que ja'ns aconsegueixen! --No tingas por, y ella
+   que'n llensa sa pinta y la pinta's torna un bosch tan espés y
+   ferestech que ningú podia ficarshi.
+
+Y la germana gran va entornarsen, y hi marxa la mitjana y corra que
+mes correrás fins que casi'ls assolia.
+
+--¡Ay, Rosa florida, que'ns atrapan!
+
+--No tinguis por, y ella que'n llensa la gorra del Comte y la gorra's
+  torna foch que tot ho abrusava.
+
+Y la germana tingué que entornarsen, y lo pare ple de rabia hi marxa y
+corra que correrás fins que prop los tenia.
+
+--¡Ay, Rosa florida, que's lo teu pare!
+
+Y la noya ho veu y n'hagué gran dolor com que de sos ulls ne rajavan
+llágrimas y las llágrimas se tornaren riu y lo pare no pogué
+passarlo. Y ells fugiren, fugiren fins á esser á llunyas terras,
+ahont s'enmaridaren y foren felissos per tots los anys de la sua
+vida.
+
+## Lo camí del cel.
+
+Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que
+mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que
+dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí'ls
+prometé que á n'aquell que l'endemá al matí's llevés primer, li
+donaria la coca mes grossa de las tres que havia fetas, que á n'el
+que's llevés segon, la mitjana, y á n'al derrer la mes petita de
+totas.
+
+Los noys se'n anaren á dormir, y á l'endemá lo mes gran se llevá
+primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou
+donada la mitjana y'l mes petit de tots, pobrissó, fou l'últim en
+aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la
+benedicció del pare, que'ls encomaná sobre tot que fossin bons
+minyons y seguissin lo camí dret que'ls conduiria á la porta del cel,
+y cadescú ab la seva coca aná eixint de casa seva.
+
+Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo
+camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la
+quina quan lo tingué prop va dirli:
+
+--Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que
+  plora?
+
+Y ell que li respon:
+
+--Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.
+
+Y se'n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser
+aquesta dona't diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li
+fa dita pregunta.
+
+A lo qual ne respongué la dona:
+
+--Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres
+  camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l'esquerra, no
+  escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l'últim, al
+  cap de vall del quin hi trobarás una porta vermella que't conduirá
+  allí hont te pertoca.
+
+Y'l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny trobá
+una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:
+
+--Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que
+  plora?
+
+Y ell que li respon:
+
+--Ja 'us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que
+  ab prou feinas ne tindré prou pera mí.
+
+Y se'n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser
+aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar
+enrrera á preguntarli.
+
+--Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d'allá trobarás tres
+  camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no
+  seguissis pas lo primer, ni tampoch lo últim, sino'l segon, al cap
+  de vall del qual trobarás una porta groga que't durá allí ahont te
+  pertoca.
+
+Y'l mes petit de tots també per son camí va trobarne la dona ab un
+noyet als brassos, quina va dirli:
+
+--Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n'aquest meu fill
+  que plora?
+
+Y'l noy digué:
+
+--No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella'us la donaré.
+
+Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si
+voldria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta
+dihent:
+
+--Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres
+  camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no
+  seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al
+  cap de vall ne trobarás lo que desitjas.
+
+Y los noys anaren caminant, caminant y'l mes gran de tots quant va
+esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de
+la dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y
+tot desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n'eixiren rojas
+flamas y molts de dimonis, quins se l'endugueren cap á l'infern,
+qu'era allí ahont li pertocava.
+
+Y'l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la
+porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y's
+trobá á dins del purgatori.
+
+Y quan hi arrivá lo petit, ell que se'n vá cap á lo camí de la dreta y
+trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se
+sentiren hermosas veus d'angels que cantavan, y tot aparegué
+esplendent de llums y ple de rosas, y entre mitg d'ellas la dona y'l
+noyet, que no eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que'l
+reberen en sos brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava
+tot content, com qu'era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.
+
+Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com portat
+s'havia.
+
+En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que
+separats, tots lo mateix camí y troban á la dona ab lo noyet als
+brassos que'ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á
+sas respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall
+trobarán tres portas, una de vermella, una altre de groga y la
+derrera blanca y'ls fa trucar á cada un á n'aquella que li pertoca.
+
+## Los tres cabells del dimoni.
+
+Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne
+trobá una gitana d'eixas que diuhen la bonaventura y volentse
+divertir una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu
+ministre; la gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots
+indrets y seguint las ratllas mes marcadas, tot d'un plegat digué:
+
+--Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d'aqueixas
+  terras.
+
+Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se'n aná tot capficat y
+trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá
+que si may algun fill tenia, no'l deixaria veure á lo seu monarca.
+
+Y veus aquí, que al cap d'algun temps s'esdevingué al ministre lo
+tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no
+arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d'amagat del seu
+pare, ficar dins d'una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per
+allí pasava, pera que se la endugués l'aigua.
+
+Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d'un
+molí en la qual rentava roba la molinera, que així que vejé la caixa
+tota bonica, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa
+amagada, va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No's
+pot imaginar la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y
+hermós á dins d'ella, y com no tenian successió resolgueren
+afillarsel, li cercaren dida y li posaren nom de Moysés per la
+semblansa que ab est tenia lo modo de trobarlo.
+
+Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de tothom
+tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo
+tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y
+agradat del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia,
+feu que'ls moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou
+pres de gros enuig; mes no va dir res sino que cridant á la molinera
+li esplicá com s'havia agradat molt del seu noy y que si li volia
+donar ell lo faria rich per tota la seva vida. La molinera no hi
+volia consentir per lo molt que se'l estimava, mes com era'l rey y li
+oferia tan bona ventura tingué á la fí de ferho y va donarli.
+
+Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de
+robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse
+salvat, ell li perdonava la vida si anava á l'infern y li duya tres
+cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que
+dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l'amenassá de mort si
+inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí
+cap al infern que no savia per hont anava.
+
+Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l'amo li digué
+que no'l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una
+perera que tenia llevava peras d'or y ara no'n feya de cap mena. Lo
+noy digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria al tornar
+del infern, ahont anava; que aixís que'l deixessin passar, y los de
+la casa ho feren.
+
+Y camina que caminarás, arriba á un altra casa en la quina li digueren
+que no passaria mes endavant sino'ls hi deya com es que un pou que
+avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y'l noy'ls hi
+demaná també que'l deixessin passar, que ja'ls ho diria al tornar del
+infern, ahont anava.
+
+Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de
+grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué
+que passava á la gent d'un mon á l'altre, lo quin li digué que no'l
+volia passar de cap manera si no li deya com ho podia fer per deixar
+la barca y viure entre'ls demés homes. Y'l noy li va fer de resposta
+que quan tornés del infern ahont anava ja li diria.
+
+Y quan fou á l'altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en la
+quina trucá é isqué á obrirlo l'avia del dimoni, la qual com lo vejés
+tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s'entornés, pus
+seria perdut si'l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua
+historia y la vella se'n condolgué tant que prenentlo de grat li
+digué que no s'espantés y qu'ella li donaria los tres cabells del
+dimoni que cercava, pera lo qual dihent, "tórnat formiga" se torná lo
+noy formiga y se'l ficá l'avia en una de las arrugas de las suas
+fandillas. Llavoras cridá á Llucifer y li digué si tenia son que li
+cantaria una de las cansons tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la
+falda de la avia y s'adormí.
+
+Y tant tost ho fou, quan l'avia li arrancá un cabell ab lo qual se
+despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes
+l'avia li digué que devia esser que somiava que en una casa tenian
+una perera que avans feya peras d'or y ara no las feya de cap mena.
+
+--Que tontos son! digué'l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que
+  se las menja totas; que'l mátin y tornará á haverhi fruita.
+
+Y l'avia torná á cantar cansons y'l dimoni á adormirse ab lo só
+d'ellas.
+
+Y quan ho fou, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir
+altre volta á lo dimoni, qui va dirli: --Ay avia, com es que me
+n'haveu arrencat un cabell? Mes l'avia li va dir que era que somiava
+que un pou que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua.
+
+--Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se'l
+  beu y tornará á donarne.
+
+Y l'avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á
+adormirse lo dimoni.
+
+Y aixís que ho fou, ella que li arrenca un altre cabell y'l dimoni's
+desperta y diu:
+
+--Ay, avia! ara si que m'haveu arrencat un cabell.
+
+--No ho creguis pas, li digué l'avia, es que somiavas que'l barquer
+  que passa de l'un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap
+  com ferho.
+
+--Ay que's tonto! quan hi vaji algú, que procuri que's fiqui á la
+  barca y quan lo tingui á dins que fugi y s'hi quedará l'altre per
+  tota la vida. Y dit aixó se'n aná per allí lo dimoni y la vella que
+  se'n torná á la porta y quan hi fou --"Sigas home", digué, y lo noy
+  torná á esser home, y li doná los tres cabells del dimoni
+  recordantli las tres respostas.
+
+Y se'n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no'l volia passar si
+no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va
+dir que tan bon punt l'hagués passat á l'altre banda li diria. Lo
+barquer se posá á remar y rema que remarás fins que fou á l'altre
+bora y allí ajudá á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse
+del seu quefer, no tenia mes que á la primera persona que arribés á
+la barca, una volta fos dins d'ella, ne saltés ell en terra y lo
+deixés en lo seu puesto, per ahont vindria á esser altre volta
+persona humana.
+
+Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d'or y ell camina que
+caminarás arribá á la casa del pou, ahont l'amo així que'l vejé, va
+dirli que en cap manera'l deixaria passar aquella volta sino li
+cumplia sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y
+ara ni tan sisquera aigua donava.
+
+Y diu lo noy: --Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se'l beu
+tot y fins que l'hajeu morta, no tornará á donarne. Y l'amo que hi
+baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com
+avans feya, de lo qual ne fou tan content l'amo que li doná dos
+burros carregats d'or y plata.
+
+Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins á esser á l'altre
+casa que tampoch lo volian deixar passar si no'ls deya com era que
+avans la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y
+diu:
+
+--Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne.
+
+Y mataren lo dragó y'n foren tant contents que li donaren dos matxos
+tots carregats d'or y pedras preciosas. Y ab los seus tresors se'n
+aná vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas
+riquesas, ne fou maravellat que mes no podia, y com l'ambició sempre
+mata y las riquesas tentan, ell que'l rebé ab totas festas y li digué
+li contás com era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no's feu
+pregar gens Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y'l rey
+pensantse encara ferse mes rich del que ho era, se'n volgué tambe
+anar á cercarne los tres cabells del dimoni y dirigintse envers lo
+mateix camí que Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la
+llacuna, en lo qual hi havia'l barquer que aixís que'l tingué á dins
+de la barca, seguint lo consell del noy, se'n sortí d'ella, y'l deixá
+rema que remarás que may mes s'es lliurat de la tal feyna.
+
+Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que
+també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que
+may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del
+regne, per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo
+rey á n'ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos
+subdits, que celebraren tota mena de festas.
+
+## La fustots.
+
+Hi havia un pare que tenia tres fillas, totas tres guapas y hermosas y
+per ell molt estimadas, tant que volent saber si dignament á lo seu
+amor corresponian, un dia las hi va preguntar com cadescuna d'ellas
+lo estimava y la mes gran li va dir que lo estimava com lo pa, la
+mitjana com lo vi y la mes petita va dirli que lo estimava com la
+sal. De qual resposta ne fou molt enujat lo pare per tenir á la sal
+com á poca cosa y maná á los seus criats que inmediatament la
+agafessin y la duguessin á matarla, mostrantli despres com á
+cumpliment de sas ordres, una ampolleta de sanch y'l dit mes gros del
+peu.
+
+Mes los criats ne tingueren molta de llástima, agafaren una gallina
+que al esser al mitj del bosch mataren, ompliren de sa sanch
+l'ampolleta, llevaren lo dit á la noya y la deyxaren tota sola.
+Llavoras ella se'n va anar y tot caminant arrivá á una pagesía en la
+quina la prengueren pera guardar las ocas, y li'n feren uns sochs y
+vestit de trossets de fusta que per aixó l'anomenavan la Fustots. Mes
+ella'n tenia d'amagat un tot d'or y plomas de canari y cada vegada
+que anava á guardar las ocas se'l posava y las ocas la descovrian tot
+arreu, posantse á cantar desseguida
+
+  Oc, oc, oc,
+  la Fustots dú vestit d'or.
+
+Fins al davant de los seus amos ho cantavan, los quins ni sisquera'n
+feyan gens de cas, ans al contrari la tenian molt aburrida com que
+sempre se'n burlavan, y cada vegada que espetarrallava la llenya,
+deyan que era un poll de la Fustots, que al foch queya.
+
+Y veus aquí que un dia mentres estava guardant las ocas s'ensopegá á
+passar lo fill del rey, lo qui com la vejés tan ben vestida tota d'or
+y plomas y tan hermosa, s'hi acostá per estranyesa que del cas tenia
+y preguntali com era allí ab aquellas vestiduras y fent feyna tan
+baixa essentne tan gentil y bella. Y la noya li contá com la havian
+treta de casa seva per la resposta que havia dada, y ho feu ab tanta
+dolor y senzillesa que'l príncep se'n agradá y se l'endugué á lo
+palau dels seus pares. Y com de tractes n'ixen bodas ben prompte la
+prengué per esposa y'l dia en que foren celebradas convingueren en
+convidarhi al pare y á las germanas de la noya, arreglantne lo dinar
+sense gens ni mica de sal en la vianda.
+
+Veus aquí que'ls pares hi anaren ab molta estranyesa de part seva de
+veures convidats, pus que res ne sabian, y quan foren á la hora del
+dinar fou servit á la taula un plat de que ningú'n pogué menjarne per
+fat que'n era; al esser al segon plat tampoch ningú va menjarne, vist
+lo qual lo príncep preguntá al pare de la noya que li semblava de la
+vianda y si no tenia gana que la deixés tota. Y encara que lo pare no
+gosava dirho per respecte que tenia, á la fi esplicá que era perque
+trobava la vianda tan dolsa que semblava que no haguessin tirat gens
+de sal á l'olla. A lo qual va respondre lo príncep que be podia
+esser, mes que com á la sua esposa la havian treta una vegada de casa
+seva y fins manat matarla perque havia dit que com la sal estimava á
+lo seu pare, ell havia cregut que no devia posarne á la vianda, pus
+que segons parer de lo dit pare no era cosa gens necessaria.
+
+Lo pare y las germanas eran mes aturdits que no sabian tornar resposta
+y maravellats de veure á la sua filla y germana per sols sos merits
+posada en tan alt puesto. Reconegueren la sua culpa y abrassaren á la
+princesa, diguentli que be coneixian ara lo molt que estimava al pare
+y que'ls concedís perdó de la seva malifeta. Y la noya ab llágrimas
+als ulls los hi mostrá quant era'l seu amor y foren tots molt
+contents y felissos, que tothom ne rebé alegria.
+
+Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un
+dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi
+per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de
+la cuina. Y era que's casava la seva germana gran, y la noya ben
+prompte la conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera
+que tot estés á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota
+de sal; de modo que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat
+qu'era y lo pare tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y
+comparegué la noya y va dir que com un dia hagués respost á lo seu
+pare que l'estimava com la sal, est tenint á n'aquesta per poca cosa,
+se'n enujá tan d'ella que la tragué de casa, rahó per la qual desde
+llavoras may mes ne posá sal á la vianda. Y lo pare coneixent la sua
+falta y la rahó que tenia sa filla corregué á ella, l'abrassá y li
+demaná perdó de la sua culpa.
+
+## La rateta.
+
+N'era una vegada una rateta molt bonica que se'n estava en sa
+finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe'l carré, y
+per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva
+qua.
+
+Y veus aquí que'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá
+d'ella y li digué:
+
+--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset
+  á la qüeta, te voldrias casá ab mí?
+
+Y diu la rateta.
+
+--Veyam com cantau?
+
+Y canta'l gall y fa --Kikirikich, kikirikich.
+
+--Ay, anau, anau, que massa m' espantau. Y veus aquí que passa una
+  gallina y la veu tan bonica y li diu:
+
+--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí?
+
+--Veyam com cantau?
+
+Y la gallina canta --Catoch, catoch, catoscas.
+
+--Ay, anau, anau, que massa m' espantau.
+
+Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se'n enamora y
+li diu: --Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias
+casá ab mi?
+
+--Veyam com cantau?
+
+Y fa'l gos --Bub, bub, bub.
+
+Y tota espantada la rateta li respon:
+
+--Ay, anau, anau, que massa m' espantau.
+
+Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta y
+enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l'espantavan.
+
+Fins que ne passá un gatet molt bufó y mono, que vejentla á la
+finestra, se'n agradá d'ella y li digué:
+
+--Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich
+  á la qüeta, te voldrias casá ab mí?
+
+--Veyam com cantau?
+
+--Miau, miau.
+
+--Ay, pujau, pujau, que molt me'n agradau. Y pujá lo gatet y al
+  véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t'agradaria; y de
+  cop se la menja.
+
+## Lo castell de irás y no hi veurás.
+
+Una vegada era un home tan pobre que no tenint res pera menjar ni
+donarne á sas tres fillas, va cridarne á n'el diable y s'hi va
+vendre.
+
+Y li diu lo dimoni: --Jo't donare riquesas y fortuna, mes en cambi
+tens que donarme una de tas fillas, que dintre mitg any vindré á
+cercarne.
+
+L'home signá lo pacte y desde aquell dia aná enriquint, enriquint que
+tothom se'n admirava, mes al mateix temps se posava tan trist, que la
+filla gran no pogué menos de notarho y de preguntarli com es que ho
+estava.
+
+--No t'ho vull pas dir perque tota t'entristirias.
+
+--No, pare, digueumho que no me posaré trista.
+
+Y diu lo pare: --Quan jo era molt pobre me vaig vendre al diable per
+preu de una de mas fillas, aixis es que tinch de donarli á una de
+vosaltres.
+
+Y diu la noya: --Ay, pare, no hi vull pas anar.
+
+L'home cada dia era mes rich mes també mes trist, tant que la mitjana
+ho conegué y va preguntarli la causa.
+
+--Ay, noya, no ho vullas pas saber, que tota t'entristirias.
+
+--No, pare, digueumho, que no m' entristiré mica.
+
+Y diu lo pare: --Quan jo era pobre vaig demanar riquesas al diable,
+que me las va donar en cambi d'una de mas fillas que vindrá á
+cercarne.
+
+--Ay, pare, no vull pas anarhi.
+
+Y la fortuna del home era cada dia mes grossa, que admirava, mes la
+tristor també l'anava aclaparant que era estranyesa.
+
+La filla mes petita va atansarshi: --Pare, perqué n'estau tan trist?
+
+--No ho vullas pas saberho, filla, que també tu t'entristirias.
+
+--Digaumho, pare, que jo vos consolaré en la pena.
+
+Y diu l'home: --Quan jo era pobre vaig prometre una filla al diable
+si'm donava bens y fortuna, y es arribat lo dia que va assenyalarne
+per venirla á cercar.
+
+Y diu la noya: --Pare, ja hi aniré jo.
+
+Y en sent á mitja nit, baixa la noya la escala, mes avans d'obrir la
+porta, fa la senyal de la creu, y al obrirla no veu ningú al defora.
+
+L'endemá al matí aparesqué lo diable al home y li digué:
+
+--Talla la ma dreta á ta filla, que ab ella m' ha fet la senyal de la
+  creu y no he pogut endúrmela.
+
+L'home ho feu, mes á la nit següent al punt de las dotze horas, baixa
+la noya l'escala, fa la senyal de la creu ab la ma esquerra y obra la
+porta, mes no veu ningú al defora.
+
+--Talla la ma esquerra á ta filla, que ab ella m' ha fet la senyal de
+  la creu y tampoch so poguda endúrmela.
+
+L'home ho feu, mes á la nit següent la noya avans d'obrir la porta fa
+lo senyal de la creu ab lo cap y no troba ningú al defora.
+
+--Talla lo cap á ta filla, que ab ell m' ha fet la senyal de la creu y
+  no so poguda endúrmela.
+
+Mes la noya no ho volgué y va anarsen de casa. Camina que caminarás va
+arribarne á una gruta ahont va recullirse y com era esmoyonada pensá
+com ho faria per mantenirse, mes veus aquí que passaren los gossos
+del rey, qui anava de cassa, y veyentla tan hermosa li portaren lo
+pa, que van donarlshi. L'endemá també van portarli y aixis cada dia
+que no li faltava res, mes los gossos s'anaren amagrint que el rey no
+pogué menos de estranyarho; per aixó va manar que'ls donguessen un pa
+ben gros á cada un d'ells, que no se'l poguessen endur tan corrents
+com feyan cada dia, y ell mateix en persona volgué seguirlos.
+
+Veus aquí que quan vejé que's ficavan en una gruta y á dins d'ella á
+una noya tan hermosa, y la pobreta ab las mans llevadas, n'hagué
+grossa llástima y va endúrsela en lo seu palau, en lo quin, per la
+sua discresió y recato se feu tan ben voler la noya que lo príncep se
+n'agradá d'ella y va enmaridarshi.
+
+Mes succehi que vingué una guerra y'l princep ja rey tingué que
+anarhi. Y quan hi fou, n'infantá la reyna un bell noy y una noya é
+incontinent feu dur al rey la nova per un dels seus patjes, á qui
+encomaná que no s'adormís pas per lo camí, pus sino lo diable li
+cambiaria lo paper que duya la nova.
+
+Lo patje se'n aná y quan fou en un pont, ell que va adormirse; lo
+diable desseguida posa en lo paper, que la reyna havia parit un gos y
+una gossa, y despertantse lo patje va y entrega lo paper al rey.
+
+--Gos ó no gos, gossa ó no gossa, digas á la reyna, que los crie bè.
+
+Lo patje torná á marxar, mes quan es al pont s'adorm altre vegada y'l
+diable li posa; que tirin noy y noya al molí.
+
+Quan los del palau reberen la tal ordre tots se'n estranyaren, mes
+cumpliren y ficantne noy y noya cadescun dins un bagulet los tiraren
+dins la bassa del molí. Mes quan arribá'l rey y sabé la nova cregué
+que havia estada la reyna y la maná emparedar viva al peu de la
+escala, sino un foradet que hi va deixar per ahont entrarli la
+vianda.
+
+Mentres tant lo moliné s'havia trobat que l'aigua se li aturava á las
+molas, mirá á la bassa y com ne vejés dos bagulets tan bonichs, va
+obrirlos y ab tota sorpresa vejé lo noy y la noya, que vá criarsels
+com á fills propis. Fins que un dia renyint tots dos ab lo fill del
+moliné est va dirlos que no eran germans seus y noy y noya volgueren
+anar á corre mon per veure si trovarian als seus pares.
+
+Aixís caminant trobaren un capellá que va demanarlos ahont anavan, y
+com ells li espliquessin, los hi va dir que si volian quedarse ab
+ell, á la sua mort los deixaria sa fortuna, á lo qual ells hi
+vingueren be per tal qui'ls ho deya era un home de ciencia y ells
+eran massa petits per peregrinarne.
+
+Al cap d'un quan temps morí lo capellá y veyentlos las donas del poble
+tan richs y guapos comensaren d'haverne enveja y duas d'ellas,
+n'anaren á trobar á una vella qu'era bruixota la quina'ls prometé que
+si li donavan cent lliuras los faria perdre.
+
+Veus aquí que la vella se n'hi va y'ls diu: --Noys, noyets, quina casa
+y jardinet tan bonichs com teniu! no mes'us hi manca d'una cosa y es
+un arbre que tinga fullas de tots colors.
+
+Y dihuen los noys: --Y ahont lo trobariam?
+
+--Anant al castell de irás y no hi veurás.
+
+Lo noy pren son farsellet y se'n va á cercarlo; camina que caminarás,
+troba un palau, d'ahont n'eixia lo sabi Salomó que n'era cego, lo qui
+sentí las petjadas del noy y va cridarlo.
+
+--Ahont vas noy per eixas terras?
+
+--Al castell de irás y no hi veurás, á cercar un arbre que te fullas
+  de tots colors.
+
+--Qui es que en ton poble't vol tan de be? Ves ab molt cuidado perque
+  sino't perdrias: veurás en lo castell molts d'arbres tots bonichs y
+  de tots colors, no'ls toquessis pas, perque sino no'n eixirias mes,
+  agafa una fulla solsament de un arbre molt sech y lleig que hi ha y
+  empórtatela, plántala en lo teu hort y tindrás lo que desitjas.
+
+En sent á mitja nit lo noy arriba al castell, ne veu baixar lo pont,
+s'hi fica y encara que tot eran arbres bonichs y hermosos, ne cullí
+una fulla d'un de molt sech y lleig y apretá á fugirne.
+
+--Ira de neu la vella, que'l noy ha tornat y no l'heu fet perdre.
+
+--Calleune, calleune donas, que si de la una n'ha eixit no ho contará
+  duas vegadas.
+
+Li donaren cent lliuras més.
+
+--Noyets molt estimats, quina casa mes bonica teniu! no mes hi trobo á
+  faltar una cosa.
+
+--Y quina es?
+
+--Un estany d'aigua de tots colors.
+
+--Y ahont lo trobariam?
+
+--Al castell de irás y no hi veurás.
+
+Y lo noy emprengué altre volta lo camí. Y camina que caminarás fins
+que troba lo castell de lo sabi Salomó.
+
+Y est li diu: --Ahont vas noy altra vegada?
+
+Y diu lo noy: --Al castell de irás y no hi veurás á buscar aigua de
+tots colors.
+
+Y diu lo sabi Salomó: --Ves y en sent á mitja nit baixará lo pont del
+castell, hi entrarás y á dins lo jardí veurás en lo estany aigua de
+tots colors; no la toquessis pas, omplan un gotet d'una de molt roja
+y bruta que hi veurás al bell costat y tórnaten que tindrás lo que
+desitjas.
+
+Lo noy se'n aná, va esperar la mitja nit y quan vejé aigua tan clara y
+bonica á dins de l'estany quasi fou tentat de endursen d'ella, mes
+recordantse del consell del sabi Salomó n'omplí un got de la tant
+bruta y la portá á sa casa.
+
+--Ira de neu la vella que'l noy ha tornat.
+
+--Calleune, calleune, donas, que si n'ha tornat duas no'n tornará tres
+  vegadas. Y li donaren cent lliuras mes.
+
+--Ay noyets, los tant hermosos, quina casa mes bonica! no'us hi falta
+  mes que una cosa y es un aucell que refila de tots los cants y te
+  las plomas de tots colors.
+
+--Y ahont lo trobariam?
+
+--Al castell de irás y no hi veurás.
+
+Lo noy empren camí y troba á lo sabi Salomó que li diu:
+
+--Ahont vas noy?
+
+Y diu lo noy: --Al castell de irás y no hi veurás á cercar un aucell
+que refili de tots los cants y tingui plomas de tots colors.
+
+--Ves á lo castell ahont veurás aucells de tots colors y que cantan
+  tota lley de cants; no n'agafis pas cap d'aquestos, sino un de molt
+  lleig y arrupit que te las alas caigudas y aquell es lo que
+  buscas.
+
+En sent á mitja nit baixa lo pont del castell, lo noy entra á dins y
+veu uns aucells tan bonichs y de uns cants tan hermosos, que no
+s'recordá del consell del sabi Salomó y ne agafá un. De seguida tot
+lo castell va ressonarne y quan fou á la porta del castell quedá
+encantat.
+
+Veus aquí que passan dias y'l noy no venia; sa germana n'era tota
+plena d'ansia y per fí deslliberá d'anar á cercarlo. Y camina que
+caminarás troba lo sabi Salomó que era cego, mes que ab las petjadas
+conegué qui venia.
+
+--Ahont vas, noya? que no tens por de perdret?
+
+Y diu la noya: --No'n tinch gota, perque cerco á lo meu germá.
+
+Y diu lo sabi Salomó: --Ton germá no'm volgué creure y es encantat al
+castell de irás y no hi veurás; pera desencantarlo, veshi, espera la
+mitja nit que se t'obri la porta, entra á dins y ompla un got d'aigua
+de un sot que hi ha vora de aquella, molt térbola y bruta, frega los
+polsos á lo teu germá y lo veurás altra volta ab vida; llavoras
+agafeu l'aucell qu'ell cercava, qu'es lo mes arrupit y lleig y
+fugiune; per lo camí trobareu lo rey y encara que'us convidi no li
+prengueu res que lo aucell no'us ho diguia.
+
+Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va
+desencantarse, agafaren l'aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí
+van trobarne al rey que fou agradat de sa gentilesa y sels endugué al
+palau. Allí los feu assentar á la taula, mes del primer plat que
+portaren ni noy ni noya'n volgueren tocar gens pus que l'aucell no'ls
+deya res; portaren lo segon y l'aucell saltá á terra, doná tres
+picadas y se posá á refilar, per lo qual los noys comensaren á
+menjarne.
+
+Lo rey ne fou tot maravellat, aixi es que no pogué menos de dirloshi:
+--Quin aucell mes ben educat que portau!
+
+Y diuhen los noys: --Mes ho diriau si'l deixesseu parlar.
+
+--Pus que parlia.
+
+LLavoras contá l'aucell, primerament tota la feta de la muller del
+rey, y las desgracias que per son amor filial li eran esdevingudas; y
+despres com aquells que tenia al davant eran los seus fills propis
+que va perdre quan era á la guerra y varen esser recullits per un
+moliné; que sa muller no n'havia d'alló cap culpa, com que moltas
+llágrimas ne duya ploradas, y aixis li aná esplicant la vida dels
+noys y com duas donas del poble los volian fer perdre per medi de una
+vella.
+
+Lo rey podeu contá quina alegria, abrassá á los seus fills ab
+llágrimas á los ulls, maná traure en seguida á la reyna del peu de la
+escala ahont la tenia emparedada, si no es un foradet per entrarhi la
+vianda, y á la qual havian tornadas las mans que li foren llevadas,
+maná penjar á las duas donas y á la vella que be s'ho mereixian y fou
+felis per sempre mes ab la companyia de sos fills y esposa. Foren
+tramesos missatjers al pare de la reyna, qui tornava á esser molt
+pobre, y lo qui en companyia de las altras duas fillas aná á viure á
+la cort de son gendre, sa vellesa passant aixis tranquila y
+sossegada.
+
+## Lo traginer.
+
+Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los
+diumenges y festas de guardar, mentres que l'altre may hi anava, de
+lo que'n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no
+pas l'altre y que se n'hi mofés á totas horas de la seva devoció y
+catxassa. Tan y tan ho feu que'l que complia ab los manaments de la
+Iglesia confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per
+mes qu'oís missa arribaria primer qu'ell á la posada, baix pena de
+entregarli, si perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus
+aqui que la missa fou de prou estona pera que, qui la oia arribés
+mitja hora mes tart al punt que l'altre. Aixís es, que esclau de la
+paraula, no tingué mes remey que donarli tot lo seu cabal y propi.
+
+Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n'emprengué lo
+traginer camí, y camina que caminarás n'arribá á un bosch quan negre
+nit se feya, tan ferestech é isart, que n'hi esdevingué por y
+s'enfilá á dalt d'un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y
+encara no foren las dotze horas quan de tots punts n'isqueren
+bruixots y bruixas, y agafant branquillots y llenya seca ne feren una
+gran foguerada, al voltant de la quina hi ballaren sardanas ab
+estranys crits y cantadas, fins qu'un d'ells posat al mitg de las
+cendras aná preguntant á tots quinas eran las malas obras que durant
+la semmana havian fetas.
+
+Un deya que havia rovellat tots los blats d'una masía; altre que havia
+foradat la taulada damunt lo llit d'una partera, quan plovia; una
+bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet
+que'l llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las
+sevas, fins que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué
+com ella havia fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres
+serpents á dins lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan
+viure. Totas las demes bruixas s'hi atansaren pera saber com ho havia
+fet y quin remey la curaria, y ella'ls digué que era precis pera
+guarirla recullir la espuma de set caballs y donarli á beure.
+
+Lo traginer s'ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan
+bruixots y bruixas foren fora, se'n aná en vers lo palau del rey, que
+n'era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera
+trobar remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no
+entenian la malaltia. Lo traginer aixi ho va compendre per las
+conversas del poble y encara que mal vestits s'n aná al palau á dir
+com ell portava lo remey, mes lo tingueren per alocat y lo feren
+tornar enrera. Per fi tant va perfidiejarne que'l deixaren entrar y
+demaná fessen corre set caballs tan com poguessen fins á desbocarlos,
+arreplegá quan ho foren tota la bromera que llensavan y la portá á la
+filla de la reyna. Esta en cap manera volia beure la dita escuma
+d'asco que li feya, mes com de posarsen una mica á la boca, de tan
+que n'era pregada, vejes que li resurtis be, pus per sa boca n'eixí
+una serp molt grossa, se la begué tota y n'escupí las serps que en
+son cos tenia.
+
+Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li
+complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la
+filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á
+eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho
+y per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva
+parentela, que volian coneixela.
+
+Lo traginer se'n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé
+un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell
+que li preguntá que feya y'l qu'escoltava li digué com desde allí
+sentia que en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo
+anar á cercar la seva parentela y qu'era precís matarlo.
+
+Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren
+junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l'altre,
+respiranthi, feya volar tot lo qu'era á duas lleguas. Lo traginer li
+pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres
+companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n'estava
+cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n'hi rigueren y li
+preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de
+resposta qu'era tota per ell y encara n'hi havia poca, y en aixó
+comensá de menjar qu'en pochs moments no'n deixá gens ni mica. Lo
+traginer ne fou agradat y li digué com ne anava per ordre del rey á
+cercar la seva parentela y que si ell ne volia esser li agrahiría. Y
+ne foren ja prou y se'n anaren en vers lo palau del rey.
+
+Mes en aixó lo que tot ho sentia va aturarse y al cap d'una mica digué
+com en lo palau, sabent la tornada del traginer deslliberavan de
+ferlo perdre, á qual fi feyan aparellar un regiment de caballería
+pera que no's pogués escapar en cap manera. Com d'efecte, á la poca
+estona vejeren una grossa polsaguera y despres gran munió de
+caballería qu'anava cap á ells. Llavoras l'altre company se tapá un
+forat de nas y comensá á bufar y tota la caballeria á volar per
+l'ayre que donava llástima; los uns queyan per dalt de las montanyas,
+los altres en los rius y tots d'así d'enllá, sols un ne deixaren
+quiet, pera que anés á dir al rey com á n'ells res los espantava y
+que anavan á complir la seva promesa.
+
+Y anaren caminant fins que foren al palau en lo quin n'estava'l rey
+tot enujat, mes vejent que no podia tréuresels del davant, va fer
+veure que'ls volia afalagar y'ls feu guarnir una taula de totas
+viandas pera que menjessin, posantloshi per obligació que tenian que
+acabarse tot lo que's dugués á taula, baix pena de morirne si ne
+deixavan gens ni mica. Y doná ordre á n'els criats que portessin
+tanta vianda com poguessin, de modo que may s'acabés. Los quatre
+companys comensaren de menjar y á poch ja s'estranyaren de tanta
+vianda, mes coneixent prompte la treta, lo qui trobaren menjantse'l
+bou, comensá á menjar de tal manera que ni'ls criats eran prou pera
+donarli l'abast, ni hi havia prou vianda en la casa, de modo que quan
+lo rey hi aná creyentse trobarlos á tots cansats y sens pogue mes,
+los trobá tots alegres demanantli mes menjar. Llavoras conegué que no
+hi havia remey y que era inutil tota oposició y doná á lo traginer la
+seva filla.
+
+Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota la
+terra. Y un dia que's passejava ne vejé uns traginers ab los quins
+anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná
+compareixe á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo
+traginer, mes tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li
+digué si'l coneixia y com lo traginer li digués que no, li esplicá
+com era l'altre traginer company seu que anava á missa los diumenges
+y festas de guardar y que d'aixó li venia lo esser rey de tota
+aquella terra.
+
+## Lo fill del pescador.
+
+A la platja de Tarragona hi vivia un pescador de tans pochs cabals,
+que no tenia res pera mantenir á la seva familia, que era prou dolor
+de la seva ánima. Mes un dia se'n va anar á la bora de la mar y
+despres de molta estona de pescarne, ne va treure un peix molt gros y
+de lluenta escata quin li va demanar per favor la vida. Y encara
+que'l pescador no hi venia gaire be, per fi va concedirli y'l peix
+que li diu: --Torna á tirar la trema á la mar, y tindrás mes peix del
+que no voldrias, mes tens de prometrem de portarme demá al matí
+aquell que't surti á rebre y jo't prometo per ma part ferte mes rich
+que no pas home que en la terra sia.
+
+Y'l pescador li va prometre, com que pensá qu'eixiria á rebrel lo
+gosset que cada dia ho feya y encara que molt l'estimava feu
+pensament de que aixís no li caldria passar mes angunias y miserias.
+Y lo peix torná á la mar y lo pescador tanta pesca ne va treure que
+ni gaire be sabia com durla.
+
+Y tot content se'n va anar cap á casa sua, mes quan fou un xiquet
+lluny en lloch del gos com se pensava, ne trobá á lo seu fill que
+anguniós per la seva tardansa venia á veure si li era succehida
+alguna cosa.
+
+Y veus aquí que lo bon home s'en desesperava y resolgué no anar mes á
+pescarne per por que li sortís lo peix y li demanés de la sua
+promesa. Mes al cap d'algun temps vejent que no tenia res pera menjar
+li fou precis tornarhi y se'n aná á un lloch ben lluny y apartat del
+de la primera vegada.
+
+Mes tantost fou tirar al mar la trema, com eixirli lo peix á demanarli
+de la sua paraula, y ell se'n torná molt trist á casa seva y l'endemá
+fou lo mateix y aixís molts y molts dias, fins y á tant que lo seu
+fill li'n pregá li fes mercé de contarli lo motiu de la seva
+tristesa.
+
+Y'l pare vejent que no tenia altre remey li esplicá tot lo que passat
+li havia.
+
+Y diuli lo fill: --Pare, no tingueu por per mí, ni passeu per mí
+penas, que jo hi aniré content mentres sapia que vos y la mare sou
+felissos.
+
+Y aixis dihent, pare y fill se'n anaren á la platja y tantost hi
+arrivaren vejeren duas naus molt bellas, ab las velas aparelladas y
+lo peix tot content qu'eixia á rebrels. Y diulos.
+
+--Jo vos prometo que tots dos sereu felissos.
+
+Y mostrá al noy que pujés á dalt d'una de las naus, y va desapareixe.
+
+Y lo fill prenent comiat del seu pare ab molta tristesa, pujá dalt de
+la nau y la nau pren vela, que comensa de llunyarse, y tan depressa,
+que al poch temps perdé de vista la seva platja y fins la terra
+tota.
+
+Y arrivá á un palau molt bell, mes tot sol que ningú s'hi veya, y com
+havia molt temps que no havia pres cosa alguna, ell que diu, com
+aixís li era encomanat per lo peix.
+
+--Ay Deu, si fos á casa jo menjaria.
+
+Y tantost ho hagué dit, trobá una taula molt ben aparellada y quan
+hagué sopat diu: --Ay Deu, si fos á casa jo trobaria llit y
+dormiria.
+
+Y tantost vejé una ma negra ab una atxa encesa que'l va acompanyar á
+una cambra molt gentil y bella, en la quina hi havia un llit que res
+hi mancava y ell s'hi ficá. Quan veus aquí que al cap d'una estona,
+sent trepitg en la cambra y que s'atansavan dret al llit ahont era y
+sent soroll com d'una persona que's despulla y que's ficava en son
+llit y ell no digué res. Y cada nit era la mateixa cosa. Mes ell
+comensá d'entristirse y tan trist va posarse, que la ma negra que'l
+servia, li digué qu'era lo que li donava pena, si era que li mancava
+alguna cosa.
+
+Y diu ell: --Res me manca con no sian novas dels meus pares.
+
+Y responli la ma: --No'n tingues d'aixó cap quimera puig estant ben
+bons y son felissos.
+
+Mes ell tenia moltas ganas de sapigué qui era que ab ell dormia y
+encara estava mes trist y diu un dia.
+
+--Ay Deu, si fos á casa meva jo veuria á los meus pares.
+
+Y diu la ma negra: --Jo be t'hi deixaria anar com tu'm prometesses de
+tornarne y de no deixarte tocar ni besar per ningú, mes que fossen
+los teus pares.
+
+Y ell li'n doná paraula y á l'endemá al matí quan fou á vestirse en
+lloch de las sevas robas ne trobá un vestit de molt bona roba ab una
+espasa tota guarnida de diamants y esmeraldas y quan fou vestit se'n
+aná á la mar y trobá tres naus molt ben aparelladas en una de las
+quals s'hi ficá y lo transportaren á la platja de Tarragona.
+
+Quan fou allí se'n aná en vers la casa de sos pares, mes ningú hi
+havia, y preguntant, preguntant los trobá en una casa que pareixia
+palau de fadas, de tan bella y rica qu'era. Y tantost lo vejé la seva
+mare que hi va corre per abrassarlo, mes ell trayentse la espasa, li
+diu:
+
+--Senyora y mare mia: no'm toquesseu pas, puig som fet jurament de
+  matar á qualsevulla que se'm atansés encara que fossen los mateixos
+  meus pares.
+
+Y veus aquí que la seva mare hagué gran desitg de saber lo secret del
+fill seu y no pará fins y á tant que li feu esplicar tot lo que
+esdevingut li havia. Y quan tot li hagué dit, diu ella:
+
+--Jo posaré en ta butxaca esca y pedra foguera y una candeleta y
+  d'aqueix modo tu podrás sapigué qui en lo teu llit s'hi fica.
+
+Y al cap de tres dias, lo noy se'n torna al port y troba las tres naus
+ab velas negras, y ficantse ell dins prengueren vela per entre fortas
+onadas. Y en arrivant al palau feu com solia fer los altres dias y
+tantost coneguè que lo qui era ab ell al llit, ja ne dormia, pica la
+pedra ab l'esca y encengué la candela y vejé una dama tan hermosa á
+son costat dormida, que de tan maravellat que'n fou tot mirantsela li
+caigué una gota de cera al pit de la donzella; la qual va despertarse
+desseguida y n'arrencá ab un gran sospir. Y tot desseguida va
+sentirne per lo palau un gran soroll que tot ressonava y'l castell
+comensá á tremolarne tan que pareixia que anava á caure.
+
+Y diuli la donzella:
+
+--Ay pobret de tu y pobre de mí, que lo gegant que'm té encantada en
+  aquest castell, m' ha ohit y ara ve y voldrá matarte. Y
+  despenjantse del coll una vareta li diu:
+
+--Si't pots amagar aquest bastonet qu'ell no te'l vegi't salvarás y si
+  volguesses també podrias desencantarme.
+
+Y diu ell: --Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só
+encar que'm costia la vida.
+
+Y diuli ella: --Pus que així ho vols, que Deu t'ho pagui, y ab la sua
+ajuda surtis en be de totas cuitas de las quinas te salvará també
+aquesta vareta, que ni tu ni'ls que ab tu vagin, podran pendre mal
+ni'ls podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols desencantarme,
+vesten al cim del pich mes alt d'una montanya que veurás prop de la
+mar salada, en lo qual pich ne trobarás una serp verinosa y si pots
+tenir un pa calent, lo quin ruixarás ab un got de vi, tírali en lo
+cap al mateix temps que tú darás un bes á una donzella, y la serp ne
+quedará morta y tú li traurás un carboncle que porta al mitg del
+front y me'l durás; y al mateix temps te'n dono ab aquesta vareta, la
+virtut que tan bon punt digas: Deu y formiga,'t tornarás formiga, y
+tan bon punt digas: Deu y colom, te'n tornarás colom, y tan bon punt
+digas: Deu y home, serás home.
+
+Y á tot aixó sentia's ja lo gegant aprop que feya uns grans bufechs de
+rabia, y entrant en la cambra, agafá lo jovencel, lo portá á lo mes
+alt del castell y lo tirá á un bosch molt isart y fondo, fondo, que
+n'era tot poblat de bestias feras, pera que'l devoressen, mes cap lo
+tocava. Y ell que comensa á caminar, y camina que caminarás, arriva á
+una casa y demana si volian recullirlo, y l'amo li diu: --Que sí, que
+havian menester pastor pera guardarne sas ovellas.
+
+Y al sendemá al matí li digueren, que se'n anés á pasturarlas, que ho
+podia fer per tot allí ahont volgués menos en una montanya de bora la
+mar salada, perque hi havia una serpent que las devorava totas. Y ell
+que quan ho sentí tot dret se'n va anar cap á ella.
+
+Mes vetaqui que en la casa repararen que las ovellas se feyan molt
+grassas y tractaren de saber ahont las portava y habentlo seguit
+l'amo pera espiarlo veu que s'encamina cap á la montanya de la
+serpent, que era molt gemada, y que aquella en lloch de menjarse las
+ovellas, s'amagava ab uns grans crits de rabia y al mateix temps ohí
+que lo pastor li deya:
+
+--Ay si tenia un pa calent, un got de vi y lo bes de una donzella.
+
+Y ell que se'n va anar cap á casa seva y ho contá á sa familia y diu á
+la seva filla, la quina era molt hermosa.
+
+--Tu hi podrias anar que despres ja't casariam ab ell y tal volta
+  moriria aqueixa serp que tan de mal nos feya en las ovellas. Y la
+  noya que era molt agradada del pastor se n'hi aná molt contenta y
+  li dona lo pa calent y lo got de vi. Y tan bon punt ell tingué tot
+  aixó se'n aná á trobar la serpent, li tira'l pa ruixat, fa un bes á
+  la noya y mort aquella ab grans extremituts de rabia, y li treu lo
+  carboncle.
+
+Y veus aquí que á las horas se'n volgué anar de la casa dels seus
+amos, mes eixos no ho volian, puig que desitjavan casarlo ab la seva
+filla, de aquí es que esdevingueren unas grans rahons y barallas y lo
+tancaren y barraren en una cambra perque no pogués fugirne y aixís
+com se veu sol, ell que diu:
+
+--Deu y formiga.
+
+Y tornantse formiga passa per sota la porta y puja á la finestra y
+allí diu:
+
+--Deu y colom. Y vola que volarás que no va pararne fins al palau, y
+  en lo palau se'n aná á la cambra de la princesa y
+
+--Deu y home. Y fou home, y quan vingué la nit sentí altra volta rumor
+  de passos y soroll com d'una persona que's despulla y que's ficava
+  en son llit y ell que va dressarse y crida á la donzella qu'era una
+  princesa y li dona lo carboncle. Y ella se'n va anar per uns grans
+  soterranis y corredors cap á la cambra del gegant, que dormia, li
+  clavá'l carboncle al mitg del cap que'l deixá mort y'l palau va
+  desencantarse y ells dos se'n maridaren y'n foren per sempre mes
+  felissos.
+
+## Lo beneyt.
+
+Veus aquí que una vegada era una mare que'n tenia un fill molt beneyt
+y tonto de qui no podia servirsen per res, y com un dia tingués tot
+lo seu blat al molí y li fos menester una poca de farina pera
+pastarne, hi enviá al xicot y pera qué no fes cap disbarat li digué
+avans d'anarsen:
+--Ves repetint sempre: --tres quartans, tres quartans, tres quartans.
+
+Y'l xicot marxa y tot lo camí anava dihent, fins que trobá uns pagesos
+que segavan y'l xicot s'aturá á mirarsho, tot encantat, sempre dihent
+per no olvidarsen: --Tres quartans, tres quartans... Y tan y tan ho
+va dir mirantlos sempre, que'ls que segavan van presumirse qu'anava
+per ells, y que se'n burlava desitjant que no cullissin mes que tres
+quartans de blat, de lo qual se'n cremaren tant que no podentse
+aguantar mes, van aplasonarlo que ni bo lo van deixár pera las
+bestias. Y'l xicot tot aturdit y gemegantne,'ls hi va
+preguntar: --Com doncas tenia que dir. --Y ells li van respondre.
+
+--En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil.
+
+Y'l xicot tot plorant se'n aná murmurant sempre:
+
+--En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. Fins que
+  trobá una casa ahont treyan un mort, y'l xicot curiós com era, s'hi
+  embobá, repetint sempre: --En aqueixa casa cada any mil, cada any
+  mil, cada any mil.
+
+Los de la casa primer no'n feyan cas, com que ab lo dolor ni menos
+se'n adonavan, mes tant y tant ho van sentir y veure que'l xicot may
+parava de murmurarho ab cara de ensa y mofa, que's van creure que
+se'n burlava y plif, plaf, l'assarronaren tan com pogueren. Y'l xicot
+tot aturdit los hi preguntá:
+
+--Donchs, com tinch de dir?
+
+--Ni un ni cap.
+
+Y'l xicot se'n aná tot dihent: --Ni un ni cap; ni un ni cap.
+
+Fins que'n trobá una fanguera ahont un pobre pagés hi tenia enfangats
+una pila de porchs, que per mes que feya no'ls podia traure de cap
+modo.
+
+Veus aquí que hi arriba'l xicot tot dihent: --Ni un, ni cap; ni un ni
+cap; ni un ni cap. Ah caramba! ho sent lo pagés, prou cremat que
+n'estava y't veu aquell xicot allí aturat que anava fent tal
+cantarella, s'hi gira, l'agafa y plantofada va y plantofada ve que'l
+deixá encés y macat com un bitxo dels rabiosos.
+
+Y'l xicot tot plorant va preguntarli:
+
+--Donchs, com ho tinch de dir?
+
+--Despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre. Y'l xicot se'n va
+  anar tot dihent: --Despres de l'un l'altre; despres de l'un
+  l'altre.
+
+Quan veus aqui que't troba un borni per lo mateix camí que feya, que
+comensant á sentir detras seu:
+
+--despres de l'un l'altre, despres de l'un l'altre y que may aqueixa
+  cansó parava,'s gira y veyent aquell xicot que també va aturarse
+  tot mirantlo, repetint sempre la mateixa cosa, ¿no's cregué
+  qu'anava per ell? l'agafa y li arrima un jaco del que se'n podia
+  recordar per tota la seva vida.
+
+Y'l xicot ja quasi no sabia que dirne, ni lo que li pasava, y tot
+aturdit y malmés va arrivarne al molí, ahont ab prou feinas va sabé
+dir lo que volia; per fí li donaren los tres quartans de blat molt ó
+farina y carregantsel al coll, se'n vá anar cap á casa seva. Mes com
+per anarhi se baixava una costa y feya un vent molt fort y'l sach
+pesava tant, y's veya á casa seva, ell que va pensar; qu'ets burro
+d'anar carregat d'eixa manera, val mes que li deixis anar per ella
+tota sola la farina á casa y tu no't cansarás. Y del dit y al fet, ne
+deslliga'l sach y deixa anar la farina, que ab un moment va esser
+desapareguda. Y tot cofoy y alegre, se'n va anar cap á casa seva.
+
+La mare feya ja estona que l'esperava y aixis es que tot desseguida
+que'l va veure, hi va corre mes que depressa, mes no veyent la
+farina, tota estranyada li va preguntar qu'n'havia feta d'ella.
+
+Y'l xicot que diu:
+
+--Ay, ay, que no es vinguda? l'he enviada ab lo vent perque aixís la
+  tinguesseu mes aviat y á mi no'm pesés tant com pesava.
+
+Y allavoras la mare comprengué com no's pot may fiar d'un ximple y com
+mercé á n'aixó se quedava sense diners, ni dinadas, més ab los jacos
+que son fill rebut havia.
+
+## Las tres taronjas del amor.
+
+Veus aquí que era un rey, que tenia un fill, lo qui va demanarli si'l
+dexaria aná á cercar las tres taronjas del amor. Y encara que al pare
+li recava, li'n doná llicencia, y'l noy emprengué camí, camina que
+caminarás fins á esser á una casa, ahont preguntá al amo, si li'n
+donaria rahó d'ahont eran las tres taronjas del amor que cercava.
+Cosa á la qual no pogué tornar resposta l'home, més li digué que anés
+seguint y que trobaria una casa, qu'era del seu germá, que li
+dirian.
+
+Y'l noy content de la resposta, camina que caminarás, arriba á la casa
+en la quina l'amo li diu, que entrés á la seva horta ahont hi veuria
+un gegant qu'era qui guardava las tres taronjas del amor, que si'l
+veya ab los ulls tancats no s'hi acostés pas, perque era senyal de
+que'n vetllava, mes que si'l vejés ab los ulls oberts ja podia
+atansarshi y pendre las tres taronjas, perque era senyal de que'n
+dormia.
+
+Lo noy ho feu y acostanshi poch á poquet, va veure á lo gegant ab los
+ulls ben oberts, de manera que aná á pendre las tres taronjas, y
+desseguida's despertá'l gegant que feya por y comensá á corre detras
+del noy, que sort de las sevas camas ó sino no podia lliurarsen.
+
+Y quan tingué las taronjas y fou lluny del gegant, pe'l camí de casa
+seva, ell que pensa, --ne podrias obrir una-- y tan bon punt ho feu,
+n'hi surt una dama hermosa y bella que li demaná un got d'aigua pera
+referse; mes ell no'n tenia gens y la dama restá morta.
+
+Ell que segueix son camí tot ple de tristesa y al cap de una estona,
+pensa, --obran un'altre-- y aixís que ho fa, li surt de dins una dama
+que si aquella era hermosa, encara mes ho era aquesta y li diu que's
+casará ab ell, mes que li dongui un xich d'aigua pera referse.
+
+Y'l pobre princep no li pot donar, que no'n tenia, y li queda morta la
+dama.
+
+Y ell que segueix son camí ab lo cor plé de pena, y pensa --obra la
+darrera-- mes perque no li succehis lo de las altres, espera á esser
+á una font y tan tost obra la taronja, que li surt una gentil
+senyora, qui li'n demana aigua. Y'l princep n'hi dona y's refá
+aquella y mostrá esser com no n'hi haje en la terra, que'n fou tot
+maravellat lo princep, y li demaná s'esperés allí una miqueta mentres
+ell aniria á cercar las carrossas de casa seva pera durla com
+pertocava.
+
+Y veus aquí que quan sigué fora, s'ensopegá que anés á cercar aigua
+una gitana, qu'era tota lletja y negre, y la quina com hi vejés
+enmirallada una cara tan bonica com la de la senyora,'s va creure
+qu'era la seva, y trobantse tan hermosa ella que diu: --Tan bonica y
+aná á la font?-- y trenca'ls cantis. Y al ferho te veu á la dama, que
+sentadeta aprop la font se pentinava, y coneixent la seva cara que
+s'hi enmirallava, tota plena d'enveja li digué, que si volia la
+ajudaria, y la dama hi vingué be com que res ne maliciava.
+
+Y la gitana l'aná pentinant, pentinant, fins que de cop li clava un
+gros parpal al cap, y la dama's torna un aucell que pe'l bosch
+volava. Y veus aquí que en aixo torna lo princep, y la gitana s'era
+posada los vestits de la senyora, y quan lo princep la veu, ne fou
+tot admirat y li pregunta com s'era tornada d'aquella manera.
+
+Y ella que li diu: --Sol y serena fan torná á la gent morena.
+
+Lo princep la pujá á la carrossa y se'n anaren en vers lo palau, en lo
+quin tots ja'ls esperavan y era aparellada una bona taula. Y'ls pares
+preguntavan com s'era tornada tan negre, si'ls hi havia dit que n'era
+hermosa y blanca. Mes la gitana sempre deya: --Sol y serena fan torná
+á la gent morena.
+
+En aixó's posaren á taula y un aucellet que havia anat seguint la
+carrossa, se'n aná al plat que tenia al davant lo princep, com si li
+volgués pendre de lo qu'ell menjava. Y'l princep n'era tot sorprés y
+preguntava d'ahont n'era sortit aquell aucell, cosa que ningú sabia
+dirli, mes ell volava, volava, atansantse al cap de la jitana com si
+volgués picarlo y aprés se'n tornava ab lo princep, lo quin comensá
+de ferli festas y amanyagarlo y tant ho feu que passantli la ma pe'l
+cap, se'n adoná d'un gros parpal que li eixia y ell que li arrenca,
+y'l aucell se torna la gentil senyora, tan guapa y bella com lo
+princep la havia trovada. De seguida li feu esplicar com era estada
+aquella mudansa, y sapigut lo cas maná penjar á la gitana que may mes
+se parlá d'ella y'l princep se casá ab la dama ab gran contento y
+joya de sos pares.
+
+## Blancaflor.
+
+Una vegada eran dos gegants molt richs y poderosos, los qui tenian
+tres fillas, de las quals una era la mes gran, l'altre la mitjana y
+l'altre la mes petita de totas, qu'era hermosa com un sol y
+s'anomenava Blancaflor.
+
+Y veus aquí que s'ensopegá á passar per allí un princep d'una vehina
+terra, qui fou tan agradat de la noya, que ab consentiment seu aná á
+demanarla á los seus pares, quins no volgueren darli per avorrida que
+la tenian, lo qual era per la enveja de sas germanas, que sempre la
+posavan mal davant sos pares.
+
+Per aixó, lo princep no va cedirne y vejent los gegants que tan
+perfidiejava, van dirli, que li donarian una de sas fillas, la
+qu'ells volguessin, mes que avans, tenia de fer qu'un bosch molt
+espes que hi havia, se tornés conreu, y en ell hi nasqués blat, y lo
+blat fes espiga, y lo segués y despres de batut y ben garbellat,
+portés á l'endemá al matí lo gra á sas golfas.
+
+Lo princep ne fou tot espantat y trist, mes n'aná á trobar á
+Blancaflor, la quina va dir: No t'espantis, aquí tens un canó
+d'agullas, ves al bosch y escámpalas ben escampadas; de cada una
+n'eixirá un home y mentres uns homes tallarán lo bosch, los altres
+sembrarán lo blat, lo segarán los altres y vindrá la batuda, y demá
+al matí tindrás tot lo gra á las golfas dels pares.
+
+Y del dit al fet, semblava alló que tota la terra era moguda per
+ajudar al princep; ¡quin anar y venir d'homes! los gegants no sabian
+lo que'ls passava, mes com eran fellons digueren:
+
+--No tindrás cap de nostras fillas si demá al mati no'ns portas
+  l'anell que va perdre la nostra avia en lo fondo de la mar.
+
+Lo princep torná á quedar mut de pena, va anarho á dir á sa enamorada,
+mes eixa va dirli: --No t'espantis pas. Y agafa una áliga y li diu:
+
+--Aliga, la bona áliga, si'ns volguesses dur á cercar l'anell de
+  l'avia.
+
+Y diu l'áliga: --Si que'us hi duré mes, haveu de tenirme carn pera
+sempre que'us ne demania que, si me'n faltava cauriam tots al mar
+y'ns ofegariam.
+
+La princesa n'agafa un bé, pujan damunt de l'áliga y vola que volarás
+mar enllá, mar enllá fins que vejeren una illa, mes l'áliga havia
+demanada tanta de carn, que gaire be no'n tenian y'l defalliment
+comensava ja á esmortuir lo vol de sas inmensas alas.
+
+--Doneume mes carn.-- Y'ls enamorats no sabian com ferho.
+
+--Aliga, la bona áliga, fes un esfors que ja som á la illa. Y á la
+  illa trobaren un pastor, á qui compraren un anyell y revifaren á la
+  áliga. Y digué Blancaflor al princep:
+
+--Agafa dos gibrells, y trinxam ben trinxada, que no tingas por, que
+  jo ja tornaré á viure; á l'un gibrell hi tirarás la sanch y á
+  l'altre la carn meva, mes tente compte que ni de la una ni de
+  l'altre te'n caigui mica al aigua, que sino despres me faltaria;
+  acabat tiras la sanch dins d'una ampolla y ficas la carn á dins
+  d'un'altre y las duas ampollas las tiras á lo mes profundo del
+  mar.
+
+Lo princep va ferho tot com ella deya y las ampollas anaren dins del
+mar, que tota va abrahonarse. Al cap d'una estona, tota gentil y pura
+n'isqué la princesa del mitj de las onadas, á la ma l'anell de la
+seva avia, tot ple de rubins y pedras, sino que á n'ella li mancava
+un bossinet del dit xich de la ma dreta, per haver caiguda una gota
+de sanch á terra quan lo princep la trinxava.
+
+Pujaren altra volta damunt de l'áliga, y l'áliga vola que volarás, mar
+enllá, mar enllá, fins que foren á la terra seva, en la quina los
+gegants en cap manera volian creure lo que veyan. Y digueren al
+princep,
+--no't donarem cap filla, sino dómas lo caball ferestech de la
+  establa.
+
+Lo princep vejé altra volta perduda la seva sort, mes Blancaflor va
+dirli:
+
+--Lo caball es lo meu pare, la sella es la meva mare, los esperons mas
+  germanas y jo so la brida; tenli aqueixa sempre ben forta y menal
+  com vulguis, sino, li donas bastonadas fins que sigui ben domat,
+  mes ab molt cuidado de que cap cop toquia á la brida.
+
+Lo princep monta á caball y eix se li encabritola; pega tirada d'assí,
+pega tirada d'allá y salts y cossas, que'l princep no pogué menos de
+bastonejarlo, fins que'l tingué ben domat. Llavoras lo presenta al
+pare qui estava tot cruixit y treya foch pe'ls caixals.
+
+--Aquí hi ha algú que sap mes que no pas nosaltres, y jo'l tinch de
+  matar. T' he promés una de mas fillas, mes no sabrás quina trias,
+  las tres treurán la ma per la carbonera y aquella de la qual
+  toquias la má, aquella será la tua esposa.
+
+Lo princep ne fou tot trist pus vejé que no sabria endevinar la ma de
+Blancaflor, mes esta va dirli:
+
+--Palpa las tres mans per damunt lo guant y aquella ma que hi trobias
+  á mancarne un trosset de dit, estírala, que será la meva. Y aixís
+  ho feu lo princep y fou Blancaflor la escullida.
+
+Quan lo gegant ho vejé, furiós de rabia deslliberá de matar al princep
+y á sa avorrida filla, mes eixos ho entengueren y determinaren fugir,
+pera lo qual ne agafaren dos bots, los ompliren de vi y sucre y los
+posaren en los respectius llits de cada un d'ells dos: despres digué
+Blancaflor al princep:
+
+--Ves á la establa y agafa de tres caballs molt magres que hi ha, lo
+  mes flach y dolent; no t'enganyessis pas, perque sino'n seriam
+  perduts.
+
+Se'n aná lo princep á la establa, mes vejent que'l caball mes magre
+era tant y tant malmés que ni gaire be's tenia, pensá qu'era
+impossible que ab aquell caball poguessin fugir y prengué lo quin era
+un xich menos magre qu'aquell. Lo qual aixís que vejé la princesa ne
+fou tota malcontenta pus no's vejé del tot salvada.
+
+--Pobres de nosaltres que has fet! dels tres caballs magres, lo que
+  has dut corre tant com lo vent, l'altre com lo llamp, y lo mes
+  magre y dolent de tots com lo pensament, aixís que'l meu pare quan
+  se'n adoni nos atrapará desseguida ab aquest ultim cavall.
+
+Mes per aixó muntaren, Blancaflor llensá tres escupinadas en terra y
+apretaren á fugir á mes corre.
+
+Al esser la nit los gegants y sas duas fillas ne prengueren punyals
+pera matarne á Blancaflor y'l princep. --Blancaflor..., cridavan, y
+las escupinadas responian:
+
+--Que mana?
+
+--Encara está desperta...
+
+Al cap d'una estona tornaren á cridar.
+
+--Blancaflor.-- Y las escupinadas:
+
+--Que mana?
+
+Mes com aquellas s'anavan aixugant, eran cada volta mes foscas, fins
+que s'aixugaren del tot y ja no respongueren.
+
+--Ara dorman.-- Y's ficaren en la cambra de la noya, y pegaren
+  punyalada, mes com tot saltá d'esquitxos, digueren. --Quina sanch
+  mes dolsa que tenian!
+
+Quan fou l'endemá al matí anaren á cercar los morts, mes quina no fou
+sa rabia y sorpresa al veures la tal burla!
+
+--Noya, la mes gran, vejas quin caball se'n han endut de la establa.
+
+--Pare,'l que corra com lo vent.
+
+--Donchs ja estem salvats, puja á caball y ves á perseguirlos.
+
+La noya puja á cavall del que corria con lo pensament, aixís que tan
+aviat fou pensat volerlos atrapar com atraparlos.
+
+--Ay Blancaflor, que vé ta germana gran y ja'ns atrapa.
+
+--No t'espantis, aqui'n tens un anell d'or, tiral á terra quan ja
+  gaire be'ns tingui y'n sortirá una capella; jo seré la Mare de Deu
+  y tu lo sagristá, que'n tocarás á missa y á totas las preguntas
+  que't fassi, li contestarás: --Lo capellá va á sortir, la missa á
+  comensarse.
+
+--Hermitá, bon hermitá, hauriau vist passar per aquí un jove y una
+  noya que fugian?
+
+--Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.
+
+--No'us dich aixó, sino si hauriau vist passar un jove y una noya que
+  fugian.
+
+--Lo capellá va á sortir, la misa á comensarse.
+
+Y la noya tota enujada, vejent que no'n podia traure res, va
+entornarsen al castell del seu pare.
+
+--Veshi tu la mitjana, á veure si també t'escaparán.
+
+--Ay Blancaflor, l'altre germana ja'ns atrapa.
+
+--Tira aquest meu xal á terra y jo'm tornaré cistella en la quina hi
+  haurá peras, y tu las vendrás. Mes á tot lo que't preguntin,
+  respon:
+--Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.
+
+Y n'arriba la mitjana.
+
+--Me voldriau dir lo bon home, si per aqui hauriau vist passar un jove
+  y una noya que' anavan fugint?
+
+--Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.
+
+--No, lo bon home, no'us duch aixó, sino si hauriau vist un jove y una
+  noya qu'anavan fugint.
+
+--Que aqueixas van á quatre y aqueixas van á cinch.
+
+--Y no poguentne treure res mes, la noya s'entorná.
+
+Lo gegant quan la vejé també sola, montá á cavall desseguida y al
+instant los va atrapar.
+
+--Ay Blancaflor, ara si qu'estem perduts qu'es ton pare qui'ns
+  atrapa.
+
+--Tira aqueixa pinta d'or á terra y n'eixirá un gran foch.
+
+Quan lo gegant los assolia tiraren la pinta á terra, mes con lo
+pensament atravessa també'l foch prompte torná á conseguirlos.
+
+--Blancaflor que'n som perduts, altre volta torna ton pare á esser
+  aquí.
+
+Ella que's treu una xinel·la y li diu: --Quan nos vagia á agafar, tira
+la xinel·la á terra y n'eixirá un gran mar.
+
+Y sortí la mar y ells á l'altre banda y encara que lo pensament
+travessa també'l mar, com ja eran als Estats del Princep, lo gegant
+no hi pogué res.
+
+Y Blancaflor y'l princep s'enmaridaren y foren molt felissos,
+visquentne molts anys.
+
+## La ventafochs.
+
+Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut
+una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las
+pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya
+la Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas
+y ben vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar
+molt ben vestidas.
+
+La Cendrosa á qui deyan també la Ventafochs per la feyna que sempre li
+feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las
+altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya
+lo que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que
+l'esclofollés mentres sa madrastra y germanas eran fora y per mes que
+treballava may se li acabava la tasca, com que la pobreta's posá á
+plorar. Y veus aquí qu'en mitj del plor se li aparegué una vella,
+velleta, que li doná una ametlla y's posá á fer la seva feyna. La
+Cendrosa trenca la ametlla y's trova ab un vestit d'or que tot ho
+relluhia. Se'n va á missa y tothom se la mirava, fins lo fill del rey
+que s'era prendat de tanta gentilesa, y un xich avans de acabar se'n
+va cap á casa seva y's posa lo vestit de Cendrosa.
+
+Arriban la madrastra y germanas y comensaren á dirli:
+
+--Haguessis vingut á missa! quina noya tan hermosa hi haurias vist, ab
+  un vestit d'or que tot relluhia! Y ella'ls deya: --Potsé si, potsé
+  no, potsé si qu'era jo.
+
+--Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá fochs. --y la feren anar á la
+  cendrera.
+
+Al sendemá li donaren per feyna lo pelar tota una saca de monjetas; la
+noya s'ho posa á fer y may acabava, com que's posá tota trista, mes
+veus aqui que se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una
+avellana y's posá á fer de la seva feyna, y ella que la trenca y's
+trova un vestit tot de plata qu'encantava.
+
+Sel posa y se'n va á passeig, que tothom n'era admirat, fins lo fill
+del rey que la va coneixe y no sabia deseixirsen, y que quan ella va
+fugir cap á casa seva, maná á sos patjes que per tot arreu la
+cerquessin, tant li agradava.
+
+Quan arribaren sa madrastra y germanas, tot era dirli:
+
+--Si haguessis vingut á passeig! quina noya haurias vist ab un vestit
+  de plata qu'encantava! Y ella'ls deya: --Potsé si, potsé no, potsé
+  si qu'era jo. --Arri allá la Ventafochs, valdria mes que te'n
+  anessis á la cendrera.
+
+Al altre dia li donaren un sach d'arros perque'l triés mentres fossin
+fora y se'n anaren al ball que'l fill del rey donava. La Cendrosa
+vejentse ab tanta feyna li vingueren las llágrimas als ulls quan de
+sobte se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una nou y's
+posá á fer la seva tasca.
+
+La noya trenca la nou y li surt un vestit tot de campanetas; se'l posa
+y se'n va cap al sarau del fill del rey, ahont així que hi va entrar,
+totas las damas se moriren d'enveja, mes lo fill del rey la va
+coneixe desseguida y en tota la nit gaire be no va deixarla, com que
+sempre hi va ballarhi.
+
+Veus aquí que tant y tant ho va ferho y ella tant y tant be hi estava
+que sens'adonarsen se va trobar que finia la festa y no tingué mes
+remey qu'apretarne á corre y ab prou feynas arribar á casa seva.
+
+Sa madrastra y germanas, tot era dirli:
+
+--Si haguessis estat al ball! quina noya tan hermosa ab un vestit de
+  campanetas haurias vista.
+
+Y ella'ls contestava: --Potsé si, potsé no, potsé si qu'era jo.
+
+--Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá'l foch.
+
+Mes veus aquí que ab la pressa qu'era fujida, per la escala li caigué
+una xinel·la de cristall que no's pogué entretenir á cullirla y
+que'ls criats van trobarne. La van donar al fill del rey, qui
+coneixent que seria de la noya, va manar fer un pregó de que's
+casaria ab aquella á qui vingués bé la xinel·la.
+
+Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita,
+y'ls patjes anavan de casa en casa, sens trobar de qui era. Per fi
+arribaren á la de la Ventafochs y demanadas las noyas que hi havia,
+eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la xinel·la,
+y ja quasi se'n anavan quan un d'ells preguntá si hi havia alguna
+altre noya y si be la madrastra'ls digué que be hi era, mes qu'era
+inutil probarli, perque may se movia de la cendrera, los patjes la
+feren sortir y li emprobaren la xinel·la, la qual li venia tant y
+tant be que tot desseguida coneixeren qu'era d'ella y la dugueren
+devant del fill del rey, qui la va reconeixe y's casá ab ella.
+
+## La perera.
+
+Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava
+unas peras tan grossas y bonas com no n'hi hagués d'altres en la
+terra. Mes cada nit se'n trobavan á faltar una que no sabian com
+podia esser. Per lo qual foren de parer d'anar á vetllarlas y se n'hi
+aná lo fill mes gran, y
+
+Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
+
+Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era,
+mes la son lo vencia y s'adorm.
+
+Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era.
+
+Ell que se'n torna á casa seva,'ls hi esplica y'l mitjá diu: --Ja hi
+aniré jo. Y á la nit següent va anarsenhi, y
+
+Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
+
+Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era;
+mes la son lo vencia y s'endormisca.
+
+Tocan las dotze, s'alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi
+era. Y se'n va á casa seva y'l germá petit que diu: --Ja hi aniré
+jo. --Y va anarsenhi.
+
+Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
+
+Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y
+la son lo vencia, mes ell vetlla.
+
+Tocan las dotze, y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre,
+que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense
+perdrel may de vista, fins que veu que's fica dins un pou tan fondo,
+que feya feredat sols de mirarlo, y s'entorna á casa seva que ja
+estavan ab molta d'ansia,'ls hi conta qui era'l que'ls prenia las
+peras y ahont s'amagava, y tots junts van anarsen per si podian
+matarlo.
+
+Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren
+ab una corda, mes encara no era á mitj pou, va tocar la campaneta que
+espressament duya y'l van pujar desseguida. Llavoras volgué
+baixarhi'l mitjá, mes encara no era una mica mes avall d'ahont havia
+baixat lo gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de
+tots va baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n'hi havia prou, á
+la fi va arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á
+la primera y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li
+eixian per damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l'aucell
+negre que se'ls menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia
+dirli la vella, mes tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li
+digué, que truqués á la porta del costat que potser allí li dirian,
+mes que s'anés ab cuidado, perque hi havia un gegant que matava á
+tots los que hi anavan. Ell que se'n hi va, troba una espasa
+rovellada, la pren y truca, y desseguida surt á obrirlo un gegant que
+s'abrahona damunt d'ell, mes com portava l'espasa li venta cop á las
+camas y'l deixá estés á terra. Se'n entra á dins y't troba un palau
+gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat que dava feresa, quan
+tot d'un cop, una veu prima y clara que mostrava esser de dona,'l
+crida y li diu, qu'era una princesa encantada y qu'anés á la vella
+que li diria com ho tenia de fer pera desencantarla: y no veya á
+ningú, mes se n'hi va, y la vella no volia dirli en cap manera, fins
+que'l jove cremat li pega cop d'espasa, y li trenca un dels uyals en
+mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y
+que si podia matar un negre que hi habitava, tot se desencantaria. Lo
+jove que se n'hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega
+cop d'espasa que'l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué
+una hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu'era la princesa y
+que li regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á
+la corda, va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los
+germans així que la vejeren s'agradaren tan d'ella y foren tan
+sorpresos, que junt ab lo seu pare se'n va anar cap á casa seva, sens
+pensar en lo seu germá que allí dins quedava.
+
+Y ell espera y aguarda fins que á l'ultim preveyent lo que havia
+succehit, se'n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia
+de ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins
+que'l jove li ventá cop d'espasa que li trencá l'altre uyal, y quedá
+de cop desencantada y una hermosa dona, que li digué que podrian
+eixirne per un forat molt lluny que's veya, com lo cos d'una agulla
+de tan petit que n'era. Y se n'hi van anar, y detrás d'ells una munió
+de gent de la que en lo palau havia sigut encantada y despres de
+caminar molt n'isqueren á la terra clara, prenent cadescú lo camí que
+millor li convenia.
+
+Y'l noy se'n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne
+feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la
+princesa. Y ell n'era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares,
+y se'n mové gros albalot y disputas, fins que'l pare las paivagá
+dihent que pus se tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos
+ella mateixa qui escullís, servant tots la sua sentencia, com ho
+prometeren, y la princesa llavoras, per tal qu'era agrahida, escullí
+per espós á qui del encantament la havia treta, y's casá ab ell, ab
+lo qual ne fou princep, que be s'ho mereixia.
+
+## La fillastra.
+
+Un home viudo s'havia casat ab una dona viuda també, la qual com
+aquell tenia una filla de son primer matrimoni. Era la noya del home
+un tresor d'hermosura y gentilesa, sent així que l'altra era lletja y
+dolenta y tan com lletja superbiosa, mes la mare se la estimava molt
+y tenia aburrida á sa fillastra que ni en pintura la podia veure, de
+manera que li encomenava sempre las pitjors feynas de la casa de la
+qual l'hauria volguda fora. Per aixó un dia li va manar qu'anés al
+riu á omplir un cove d'aigua y que no hi tornés pas sense portarli.
+
+Veus aquí que la noya se'n va anar ab lo cove y plora que plorarás á
+la vora del riu; per mes que feya no podia omplirlo, per lo que no
+gosant tornar á casa seva per por de la madrastra, se'n aná riu
+amunt, riu amunt, fins que'n trobá una casa, ahont ab gran consol
+s'hi va ficarshi, esperant esser recullida pus que n'estava morta de
+fret y gana.
+
+Mes veus aquí que á la casa no hi trobá ningú sino un gosset y tot mal
+arreglat y dispost que res era á lo seu puesto, y com ella era
+endressada y cuidadosa, agafa una escombra y ho neteja tot,
+arregla'ls llits, reviu lo foch y fa lo sopar; y quan tot ho tingué
+així fet sent soroll y't veu venir tres gegantas y podeu contar la
+por qu'ella agafaria, per ço es, que corrents y sens saber ahont
+ficarse millor, s'amagá dins de la pastera.
+
+Y arriban las gegantas y troban la casa tan ben arreglada, y'ls llits
+fets y'l sopá cuit, y diu la una: --Si sapigués qui ho ha fet li
+posaria una estrella al front. Y diu l'altra: --Jo faria que sas
+paraulas se tornessin brillants. Y diu la darrera: --Si jo ho
+sapigués li donaria lo que desitjés mes en la terra.
+
+Y veus aquí que'l gos tot lladrant, lladrant se'n anava dret á la
+pastera y deya:
+
+  Clak... clak... clak
+  dins la pastera s'ha amagat.
+
+Lo qual vist per las gegantas se n'hi van, obran la pastera y troban á
+la noya, y l'una li posa una estrella al front y l'altra fa que sas
+paraulas se tornin diamants y perlas y l'altra li dona un cove plé
+d'aigua qu'era lo que mes desitjava.
+
+Tota contenta la noya se'n va anar cap á casa seva, ahont podeu contar
+quina admiració causaría véurela ab una estrella al front y portant
+un cove plé d'aigua. Per aixó es que li preguntaren d'ahont ho havia
+tret y la noya comensa á contarho, mes tant bon punt diu la primera
+paraula, que de sa boca comensan á eixir brillants y perlas y com mes
+enrahonava mes n'hi eixian. Tots se'n maravellaren, mes corsecan
+l'enveja á la madrastra y germana, eixa se n'hi volgué anar y prenent
+un cova feu via envers lo riu y riu amunt, riu amunt, arriba á casa
+las gegantas, ahont tampoch hi trobá ningú sino es lo gosset y la
+casa tota ben arreglada y'l sopá fentse y'ls llits parats y
+dispostos, y per ço, pensant ella com n'haurian esment las gegantas
+de que n'era allí, pensa que lo millor seria desarreglar la casa,
+apagar lo foch y desfer los llits y aixís ho feu y sentint fressa
+corra y s'amaga dins de la pastera.
+
+Arriban las gegantas y quan troban tot alló d'aquell modo, diu la
+una:
+--Si jo sapigues qui ho ha fet li faria eixir una broticia en lo
+  front. Y diu la segona: --Jo faria que sas paraulas se tornessin
+  serps. Y l'altra diu: --Si jo ho sapigués faria que no tingués lo
+  que desitja.
+
+Y veus aquí que'l gos tot lladrant, lladrant, se'n anava dret á la
+pastera y deya:
+
+  Clak... clak... clak 
+  dins la pastera s'ha amagat.
+ 
+
+Las gegantas se n'hi van, obran la pastera y al trobarla amagada, ab
+reganys la trehuen al defora. Ella se'n va en vers sa casa y hi
+arriba ab una bruticia al front y ab lo cove vuit, y la seva mare
+tota enujada li pregunta com era alló, mes encara no va obrir la boca
+quan comensan de sortir serps de la seva boca, y com mes enrahonava,
+mes n'hi eixian que tothom ne fugia.
+
+Podeu contar si se'n enujá la seva mare, y creyentse que era alguna
+mala art de la seva fillastra si aburrida la tenia mes aburrideta la
+tingué encara, com que li feya fer las pitjors feynas y sempre la
+renyava fins que la tragué de casa.
+
+Y la pobre noya quan se vejé tota sola é hiverna en mitj de la isarda
+selva, se posá á plorar á llágrima viva que donava llástima, y aixís
+los falconers del fill del rey, qu'anava de cassa, van trobarla, los
+quins condolguensen li presentaren, y'l fill del rey, veyentne una
+noya tan gentil y bella ab una estrelleta al front que tant brillava,
+li'n feu contar la historia y se'n agradá d'ella que prompte va
+casarshi, fentla princesa y reyna, mentres que sa germana restá ab la
+bruticia al front y per sempre mes pobre y dolenta.
+
+## La bruixa del ferrer.
+
+Vivia en un poble un ferrer, lo qui tenia á la seva dona bruixa, sens
+ell saberho. La qual cada dissapte, en sent las dotze horas de la
+nit, desapareixia de casa seva, y se'n duya á l'aprenent que cansat y
+afadigat y mitj mort de son, quasi no se'n adonava.
+
+Vola que volarás ben prompte era á la cova en que las bruixas se
+reunian. Una per una, totas hi anavan arrivan que feyan por de veure,
+encenian una grossa caldera al mitj, hi tiravan las sevas hervas, y
+comensavant de fer sardanas y mes sardanas ab uns crits y y xiscles
+horrorosos, que'l aprenent, despertantse, quasi de por arribava á
+perdre'l mon de vista. Tan, mes quan lo fum de la caldera era tan
+estrany y calitjós que no pareixia sino fet adrés pera matar á
+qualsevulla persona.
+
+Quan la caldera bullia de fort, cadescuna feya los seus conjurs y
+untantse ab lo such estrany, pegavan volada á ferne de las sevas,
+sino que la bruixa del ferrer, per anar mes descansada, tirava avans
+unas morrallas encantadas damunt del aprenent, y est quedava
+convertit en cavall, á damunt del qui anava tota la nit la bruixa;
+fins que al arrivar lo clar, las hi treya y tots dos de cop eran á
+casa seva.
+
+L'aprenent, d'aixó'n valia menos, com que cada dia s'anava enmalaltint
+mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot era
+preguntarli qu'es lo que li passava, mes ell no'ls ho volia dir, fins
+que tant li pregaren, que'ls hi contá. Y un d'ells que li diu: --Y
+per aixó t'apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las
+bruixas fan los seus untets y conjurs, n'agafas las morrallas y al
+finir aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com
+te'n desixes.
+
+Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las
+dotze horas, n'agafa l'aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás
+arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas
+plegadas de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer los
+seus conjurs, quan l'aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de
+sa mestressa y eixa queda convertida en caball, que be volia
+escaparse, mes l'aprenent ab las morrallas fortament la subjectava.
+Quan las altres bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe'l seu
+damunt ab uns horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer
+deixar; mes ell ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa'l seu
+amo. Truca á la porta y diu á n'aquest que li havian menat aquell
+cavall pera que'l ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la
+fornal y comensan á apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar
+al amo com era la seva dona y se'l mirava ab ulls piadosos, mes la
+veu li mancava y lo ferrer, ab las ferraduras á la ma, vermellas de
+tan encesas qu'eran, una á una las hi aná clavant, sense ab res
+pararse.
+
+Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo
+desfermá y se l'endugué al defora, anantsent al llit pera dormirne. Y
+la dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y
+rabia, fins que al clarejar se'n entrá á casa seva y's ficá al llit
+con solia. Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho
+feya, la aná á cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida,
+li digué que no podia, pus que be sabia éll qu'era ferrada de peus y
+mans y li esplicá tot lo que havia succehit y la seva bruixeria.
+
+## Lo trist.
+
+Un pare al anarsen á fira, preguntá á cada una de sas tres fillas,
+qu'era lo que volian que'ls dugués d'ella, y la mes gran va demanarli
+una manilla d'or, la mitjana un anell de diamants y la mes petita un
+collaret de coral.
+
+L'home se'n aná y quan hi fou va comprarne l'encarrech de las duas
+primeras, mes ab lo brugit de la fira y lo tart que's feya no's
+recordá del collaret de la petita, sino quan ja s'entornava, que á
+temps no hi era. Per aixó se posá tot trist, quan se li aparegué un
+home lleig com cap altre que tenia set pams de nas y altres set de
+boca, y lo qui en sa cara mostrava be la tristor que sempre tenia,
+rahó per la qual l'anomenavan lo Trist. Lo quin home volgué consolar
+al pare y li oferí un collar de coral com demanava, si en cambi li
+prometia entregar una de las suas fillas á lo que consentí aquell.
+Mes prompte se'n penedí y se n'hauria penedit mes encara, sino li
+hagués vingut cada volta que ho feya un gros maldeventre que no li
+desapareixia fins á tornar altre volta á volguer cumplir la sua
+promesa.
+
+Arribá casa seva que totas las noyas ja l'esperavan y doná á cada una
+lo seu encarrech, mes s'aná possant tant y tant trist que la noya mes
+gran no pogué menos de preguntarli lo perqué de la sua tristesa. Ho
+esplicá lo pare y digué com n'havia promés una d'ellas, mes la gran
+no volgué anarhi. Continuá la tristesa, cada dia mes fonda y la
+mitjana va preguntarne la causa, mes quan sapigué qu'una d'ellas
+tenia que anar ab lo Trist en cap manera volgué ser ella. Per aixó
+quan la tristesa aná essent mes grossa en lo pare, y la filla petita
+vejé que sas germanas no li havian poguda treure, se n'hi aná ella,
+la qual tan bon punt sapigué la causa, quan tot de seguit digué al
+seu pare que l'acompanyés cap á trobar l'home que era causa de la
+seva tristesa.
+
+Se'n anaren tots dos junts, pare y filla, fins que foren en un bosch,
+en lo quin lo pare á un degut indret doná tres cops á una pedra y á
+lo tercer obrintse, n'aparegué lo Trist que dava basarda sols de
+veure, mes la noya havia donada sa paraula y ab alló anava la vida de
+son pare, aixi es que sens cap dupte, despedintse d'est, se ficá á
+dins de la roca.
+
+Ne vejé desseguida un palau y hermosos jardins y boscos plens de flors
+y aucells de totas menas, lo Trist los hi ensenyá, va regraciarli
+molt la mercé que li havia feta y li digué que allí trobaria tot quan
+desitjés y que era tot á lo seu voler; qu'á n'ell no'l veuria sino
+quan lo desitjés veure, pera lo qual no tenia mes que cridarlo; y va
+desapareixe.
+
+Y veus aquí que en aquella soletat pasejantse la noya un dia per los
+jardins, ne va veure que l'aigua d'un riuet que per allí passava, en
+lloch de serne hermosa y clara com sempre, n'era tota térbola y
+bruta. Ella se'n estranyá tota y cridant á lo Trist est va dirli,
+qu'era perque n'estava malalt lo seu pare. La noya li pregá que la
+deixés anarlo á veure, mes lo Trist per por de que no tornaria no
+volia donarli llicencia, fins que per fi á los seus prechs y
+llágrimas va accedirhi, posantli per condició que aixís que sentis la
+campaneta de la seva cambra ne tornés desseguida.
+
+Lo pare n'estava malalt, mes quan vejé á la noya fou tan gran sa
+alegría que s'aná apariant, apariant en gran manera y torná lo goig
+en la casa, mes un dia va sentirse la campaneta assenyalada y la noya
+ab prou dolor de son pare y germanas va tornarsen cap á lo palau
+ahont vivia.
+
+Mes al cap d'un quant temps passejantse la noya per lo mateix jardí,
+va veure que'ls aucells n'eran tot tristos y cap d'ells cantava, va
+cridarne á lo Trist y est va dirli que lo seu pare n'era malalt altre
+vegada; li demaná ella permís per anarhi y li fou concedit ab tal que
+tornés aixís que sentís la campaneta. Lo pare n'estava malalt, va aná
+guarintse poch á poch y quant ho fou, va sentirse la campaneta y la
+noya no tingué mes remey, ab prou condol de casa seva qu'entornarsen
+al palau ahont vivia.
+
+Y quan hi fou, un dia tot passejantse va veure que tots los arbres
+tenian la fulla seca y morta, va preguntar al Trist perque aixó
+succehia essent primavera y'l Trist va dirli qu'era que'l seu pare
+estava malalt altre volta de grossa malaltia. La noya va demanarli
+per anarhi y ell li concedí ab tal que tornés aixís que sentís la
+campaneta.
+
+Lo pare n'era molt malalt, aixís es que la malaltia fou llarga y ab lo
+molt que ab la noya estigueren junts y lo que ella feya estimarse,
+quan arribá á esser convalescent y quasi bó, comensaren pare y
+germanas á tenir pena per quan tingués d'entornarsen y á pregarli que
+no ho fes encara que sentís tocar la campaneta. Lo cas es que un dia
+aqueixa va tocarne y la noya si be volia anarsen, tant y tant la
+pregaren que resolgué quedarse: al dematí següent altre volta se
+sentí la campaneta y la noya ab llágrimas als ulls, los pregá que
+deixessin marxarla, mes lo pare n'era tan trist y li demanava tant de
+veras que no pogué ferho, y al tercer dia torná á tocar la campaneta
+mes ab un só tant mort y trist, que la noya n'arrencá á fugir tota
+depressa sens dirne res als de casa seva.
+
+Arribá al palau tota conmosa y comensá á cridar per tot arreu al
+Trist, mes est no responia, corregué totas las cambras, lo bosch, lo
+jardi y en lloch va trobarlo, fins que en un racó d'aquest va veure
+unas rosas, qu'eran las qu'ella mes estimava, totas mústigas y
+caigudas, y veus aquí que va arrencarne una, quan tot de seguit va
+veure á lo Trist que li aparegué en forma de bell home y que li
+esplicá com ya quasi era mort per la seva tardansa: que per malas
+arts era encantat en lo palau, y que al arrencar la rosa per ella tan
+volguda lo havia desencantat, pera lo qual y en agrahiment de lo que
+per ell havia fet de deixar germans y pares, d'aquella hora en avant
+ne seria princesa, pus ell era'l fill del rey y la prenia per
+esposa.
+
+## Lo taronger.
+
+S'esqueyan tres noyas, fent conversa de lo que se'ls esdevenia, quan
+com s'ensopegués á passar per allí lo fill del rey, una d'ellas que
+va dirne:
+
+--Si jo m' hi pogués casar, tindrian los meus fills una estrella en lo
+  front.
+
+Lo qual ohit per lo princep, volgué saber la que ho deya, y encara que
+no gosavan, á la fi van dirli y se'n agradá ell de la noya, que se la
+endugué al palau dels seus pares y aprés s'enmullerá ab ella, cosa de
+la qual n'hagueren gran enuig dos germans qu'ell ne tenia.
+
+Y visqueren en tota pau y ditxa, fins que se'n mogué guerra en lo
+regne, á la que'l princep tingué que anarhi, y quan hi fou, n'infantá
+sa esposa dos noyets gentils y hermosos, los quals en lo front tenian
+una estrella. Mes los germans se morian de rancunia y per ferlos
+perdre los ficaren dins una caixeta de fusta, que tiraren al riu de
+dessota del palau, y l'aigua se la aná enmenant cap avall, cap avall
+fins á un bell jardi, ahont lo jardiner va recullirla y criarse'ls
+dos noyets com á fills propis. Y los dos germans escrigueren al
+princep que la sua muller n'era parida, mes ab tanta desgracia que'ls
+infants havian mort al naixe.
+
+Torná lo princep de la guerra que fou gran la sua dolor, y per
+succesió de temps se'n mogué un'altre, á la qual també hi tingué
+d'anarhi, y quan hi fou n'hagué la esposa una noya, gentil y bella
+com un sol, la qual á cada ma tenia una rosa. Y los germans
+d'envejosos la tiraren riu avall dins una caixeta blanca y á la mare
+van tancarne dins un castell pregon y fosch que may s'hi veya,
+escriguent al seu germá que la sua esposa era deslliurada d'una
+infanta, mes ab desgracia tal, que havian mort princesa y noya.
+
+Y anant riu avall la caixa, fou recullida per lo mateix jardinér que'n
+criava á los dos noys, y's criá á la noya, fins que un dia, essent
+vell y vejentse que la mort ja l'assolia, los cridá á tots tres y va
+dirlshi, que no eran pas fills d'ell com se pensavan, sino que los
+havia recullit del riu, que anavan aigua avall dins una caixeta, sens
+que'ls pogués dir qui eran los seus pares.
+
+Y morí l'home y tots tres resolgueren anarsen pe'l mon á cercarlos y
+camina que caminarás, ne trobaren una vella la quina'ls hi va
+preguntar ahont anavan, y ells que li digueren, y'ls va respondre que
+seguissin aquell camí que duyan, al cap de vall del qual trobarian
+una salvatjosa selva y en lo mitj d'ella un arbre tot carregat de
+taronjas, que agafessin la del bell cim y en ella trobarian un
+aucellet que'ls hi diria qui eran los seus pares.
+
+Y ne foren ben contents y regraciaren á la velleta pe'l bon consell
+que'ls dava y camina que caminarás fins que arribaren á n'el bosch, á
+la entrada del quin pera reposarne s'hi guarniren una cova. Y ja
+reposats un bon xich, digué l'un dels noys, que se'n volia entrar á
+cercarne la taronja, mes lo bosch feya tanta basarda, que la
+germaneta li demaná, com ho faria pera saber si li anava be la anada
+ó si per cas moria en ella. Y li doná lo seu germanet, uns rosaris,
+dihentli, resals cada dia, que mentres los puguis passar senyal que
+viuré encara, mes quan no puguis allavoras contam per mort.
+
+Y ab prou angoixa se'n marxá y al esser al dins del bosch, ell que't
+sent una veu que li diu:
+
+--Girat, girat.
+
+Y tant y tant li va dir, qu'ell que's gira y queda mort.
+
+Y á la noya aquell dia se li deturaren los rosaris á las mans que no
+pogué passarlos.
+
+--Ay pobre de mi, que lo nostre germá es mort!
+
+Y l'altre diu:
+
+--Ja l'aniré jo á cercar y ab ell la taronja del cim del arbre.
+
+Y la noya que li diu: --Mes com ho faré pera saber si per cas te mors?
+Y'l germá va donarli un ganivet, dihentli:
+
+--Quan d'eix ganivet ne rajin gotas de sanch, senyal que hauré mort, y
+  se'n va anar.
+
+Y veus aquí que quan fou al mitj del bosch, sent una veu que li diu:
+
+--Girat, girat.
+
+Y tant y tant li va dir qu'ell que's gira y queda mort. Y del ganivet
+de la noya van rajar aquell dia gotas de sanch, y ella que diu:
+
+--J' aniré jo á salvar á mos germans y á cercarne la taronja.
+
+Y tota resolta se'n entra á dins del bosch y en ell, te sent una veu
+que li diu.
+
+--Girat, girat.
+
+Mes ella no's volgué girar, ans be agafant los rosaris aná
+desgrunantlos per lo camí que feya y aixis que'ls anava desgrunant la
+veu s'anava fent fosca y mes fosca, fins que se li acabaren los
+grans, tot just quan arribava al taronjer y la veu ja mes no va
+sentirse. Ne cullí la taronja del cim del arbre, la obrí pe'l mitj y
+al bell punt n'isqué un aucell de tots colors, que's posá á refilarne
+y ressonant tot lo bosch, se desencantá aquest, com també los germans
+de la noya, que no eran morts sino encantats.
+
+Y tots tres se'n anaren ab lo aucell, ben contents, y quan van esser
+fora del bosch, ne trobaren á lo rey que'n venia de la cassa, lo qui
+cercava lloch pera reposarne, y ells lo convidaren á menjar dins de
+la seva cova. Y mentres menjavan, l'aucell no volia tastar res, ans
+anava voleyant de l'un á l'altre, com si'ls volgués dir alguna cosa,
+fins que'l rey coneixentho, va manarli que parlés.
+
+Y contá l'aucell com los noys que tenia al devant eran los seus fills
+y filla que tingué de la sua esposa, quan essent princep aná á la
+guerra. Y lo rey ne restá tot sorprés y ab tota ansia li va preguntar
+si la reyna era viva ó morta, á lo qual digué l'aucell, que li
+llevessin tres plomas del cap, que las tiressin enlayre y que allí
+ahont anirian hi havia la seva esposa, que n'era viva encara, y aixís
+ho feren y voleyant, voleyant las plomas, anaren envers lo castell
+ahont era tancada, pregon y fosch que may s'hi veya, y'l rey ne fou
+content, mes n'hagué també enuig d'aixís trobarla y se la endugué ab
+los seus fills y filla, qu'ells tenian una estrella en lo front y
+ella á cada ma una rosa, visqueren molts anys ab tota ditxa, no sens
+que fessin castigar incontinent als malvats germans, fins á perdres
+la seva mena.
+
+## La gavia d'or.
+
+Un pare s'era agradat tant de la seva filla, que deslliberá de casarse
+ab ella. Lo qual portava tant temerosa la casta honestitat de la
+noya, com que fins fent tort á natura, d'ell se'n apartava y son
+filial amor li atenyia. Y fou de bon consell lo anar á trobarne al
+pare confessor perque la guarís de tanta pena, qui doná per arbitre
+lo que'n fes de resposta al pare, que ab ell se casaria quan li
+portés un vestit que fos de tots colors y menas, com que la tal cosa
+tingués ell per imposible.
+
+Lo pare cassa que cassa tot lo dia, y tot lo dia al bosch que may
+parava, fins que per atzar de fortuna, ne cassá de tots aucells y ab
+sas plomas ne feu un vestit que tots los colors mostrava. Y ple de
+joya lo portá á la filla, á la qual n'esdevingué tanta amargura, que
+mes no podia, y demaná consell altre volta al pare confessor, qui
+li'n doná de remey lo dirne al seu pare, que ab ell se casaria, quan
+li fes present d'un vestit de peix: que ho tenia per imposible.
+
+Y'l pare ab dalit pesca que pesca, que nit y dia á la mar passava y
+sort de sa fal·lera que n'hi feu un vestit de la escata de tots los
+peixos de la mar salada. Lo porta á la noya ab lo cor ple de
+gaubansa: mes ella, mes trista encara, que estrema la sua dolor era.
+Y demana bon consell al capellá que la confessava, qui li diu que
+demani á lo seu pare un vestit que siga fet d'estrellas.
+
+Y l'home busca per la terra, los diamants y pedras viroladas y per la
+mar las perlas, y las fa tornar estrellas; y n'arregla un vestit per
+la seva filla.
+
+Dolor semblant no se's vist may en la terra; eran sos ulls dos fonts
+viventas y'l confés l'aconsolava, mes no podia.
+
+--Demánali donchs una gavia d'or ahont tu hi capigas y quan la tingas
+  t'hi tancas dintre.
+
+Y per ultim dó, la noya, demaná al seu pare, la gavia d'or, ahont ella
+pogués estarhi.
+
+Lo pare obra las entranyas de la terra y á grapats n'arrenca l'or
+perque'l netejessin y cent homens com gegants nit y dia hi treballan
+que may paran, y fan la gavia que n'era tota closa com una capsa,
+sino es al dalt ahont hi havia un forat pera respirarhi. Y la portá á
+la filla que d'angoixa n'era tota plena y li diu: --Cel y terra per
+tu ne son mogudas.
+
+Mes la noya aixís que la veu, s'hi tanca y ne comana al seus criats
+que se la enmenessin en lloch ahont ne fos segura. Los quins n'agafan
+la capsa y la portan pe'l mon fins trobarne terra ahont deixarla.
+
+Quan veus aquí que un dia passantne per un reyalme, ne vejeren á
+tothom ple de tristesa, y'ls demanaren los hi fessen mercé de
+dirloshi la causa d'ella. A lo qual van respondre qu'era que'l fill
+del rey, n'era trist tant temps feya, que res l'aconsolava, com que
+temian per sa vida, y que pus ells portavan capsa tan bona, que'ls hi
+volguessen vendre, qu'ells ne farian present á lo seu princep y
+potser ne guariria.
+
+Y'ls dolents del criats, per preu de diners se la venguéren.
+
+Veus aquí que á la nit quan lo princep dormia, la noya que obra la
+capsa, ne surt d'ella, y anantsen dretament al llit del princep
+n'escriu damunt de sa ma esquerra. Y se'n torna á tancarse.
+
+Y en se'n l'endemá al matí, quan lo princep se lleva y's veu la ma
+escrita, ne fou fort enujat, com que no volgué may mes, com succehia,
+que la sua madrastra li tanqués cada nit la cambra per la banda
+forana.
+
+Y á l'altre nit lo princep, se tancá per la banda de dintre y se'n
+adorm que res ne pensava, quan á la mitja nit ne surt la noya y l'hi
+escriu damunt de la ma dreta. Y se'n torna á la capsa.
+
+Lo princep no ho capia, com no fos alguna fada que en sa cambra era,
+per ço á la nit següent, deslliberá de vetllarne, si be que mostrant
+que se'n dormia, y quan fou á mitja nit, vejé eixirne de la capsa tan
+gentil donzella, que somni ho creya, y s'adressá y ab cortesia com á
+caballers pertoca, li demaná digués, com era allí en la capsa y qui
+n'era. Y ella li contá, salvant sempre l'honor del seu pare, com
+n'era tinguda de fugir de sa terra per mal fat de uns amors lascius y
+deshonestos.
+
+Y li plagué al princep la resposta, y se'n agradá de la noya, que may
+mes trist, no se'l va veure, y tothom n'era content, y maná que
+d'aquell dia en avant fossen entradas duas raccions en sa cambra,
+cosa la qual á tothom estranyava.
+
+Mes veus aquí que per dissort de la doncella, lo princep tingué d'anar
+á la guerra, y prou ne fou trist d'anarhi y mes de deixarla, com que
+li feu present d'un anell per mostra de recordansa; y encomaná als
+seus criats que cada dia entressin en sa cambra una racció de vianda,
+que no se'n oblidessin pas, pus que li anava á n'ell la vida.
+
+Y quan ab tots sos caballers fou á la guerra, y en lo palau restaren
+solsament los criats y patjes, se van concertar tots junts pera saber
+quina la causa era, d'ordre tan estranya, se'n anaren á la cambra del
+princep, y pe'l pany de la clau van mirarne á dins qui hi havia, y
+com vejessin una noya tan gentil y hermosa, deslliberaren de robarla
+y véndressela sobre tot ab la capsa que era tan bona.
+
+Obriren la porta y'ls fellons la robaren y tancadeta en la capsa pe'l
+mon van endúrsela per veure qui mes ne donava, y com la capsa era lo
+que tothom volia y la persona en res adineravan, despullaren de sos
+vestits á la noya, la llensaren á una bardissa, que tota va
+espinarla, y vengueren capsa y vestits ab preu que s'ho valia,
+fugintne apres en terras llunyanas.
+
+Y la mesquina de la noya era allí dins, que feya uns sospirs que
+s'entravan á l'ánima, quan ab sos grossos remats van passar per allí,
+uns pastors, que sempre son gent bona, y condolguts de la donzella
+li'n donaren un vestit dels seus y ab ell la feyan anar á guardar los
+porchs de casa seva.
+
+Y veus aquí, que'n fou acabada la guerra, y'l princep ab sos caballers
+se'n torná á son regne, y quan fou en lo palau, ab dalit amorosa
+arribá á la sua cambra que la capsa d'or ja no tenia, lo qual quan
+ell va veure ne fou pres de dolor estrema y sapiguda la causa, á sos
+caballers maná incontinent que pam de terra no deixessin pera veure,
+per si trobavan la donzella que dins la capsa era. Y'ls comaná la
+llestesa, y'ls dongué senyals de sa figura, y tots s'escamparen per
+la terra, mes en part ni partida la trobaren.
+
+Y'l princep ne restá trist que may parava de plorarne y semblava que's
+moria, tant que'l seu pare ordená fer veus de pública crida, oferint
+tota riquesa á qui trobés manera de tornarne al princep l'alegría.
+
+Y los pregoners del rey anavan per poblats y vilas, quan un dia en la
+montanya ne sentí la veu la porqueirola y desseguida preveyentne
+cura, llicencia va demanar als seus amos, si darli volian, d'anarne á
+consolar á lo seu senyor y princep. Mes los pastors la tingueren per
+alocada, que sols s'en reyan, fins que tant y tant va pregarne, que
+llicencia li van concedir: y ella que se'n va tota sola é hiverna per
+eixos mons de Deu, travessant neus y plujas, cap al palau, que en cap
+manera volian deixarla entrar, y ella perfidiejant digué com sols al
+princep li deixessin veure, que content ne fora; y ho van ferho, mes
+lo princep no's va moure, que casi un mort semblava.
+
+Y ella, que s'hi atansa ab tot recato y li mostra l'anell qu'era del
+seu voler prenda. Y aixís que'l veu lo jove, cobra esperit y vida y
+ple de joya la pren á n'ella als seus brassos y la mostra á tothom
+com á la seva promesa esposa. Y la feu vestir com li pertocava y
+s'alsaren á vol las campanas, y se'n feren torneigs y justas, y
+lluminarias, y festas y quan bodas foren tractadas, s'enmullerá ab
+ella, que per sa virtut reyna y senyora fou de tota la mar y terra.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***
diff --git a/75409-h/75409-h.htm b/75409-h/75409-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..2f48dbc
--- /dev/null
+++ b/75409-h/75409-h.htm
@@ -0,0 +1,2745 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+  <meta charset="utf-8" >
+  <meta name="generator" content="pandoc" >
+  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+  <meta name="author" content="Francesc Maspons i Labrós" >
+  <meta name="dcterms.date" content="1871-01-01" >
+  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+  <title>Lo rondallayre | Project Gutenberg</title>
+  <style>
+  html { line-height : 1.5; font-family :
+Georgia, serif; font-size : 20px; color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd; } 
+body { margin : 0 auto; max-width :
+36em; padding-left : 50px; padding-right : 50px; padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px; }
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+border-bottom : 1px solid #1a1a1a;
+}
+th {
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+div.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+text-align: center;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 6em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+
+  </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">Lo rondallayre</h1>
+<p class="subtitle">Quentos populars catalans, Primera série</p>
+<p class="author">Francesc Maspons i Labrós</p>
+<p class="date">1871</p>
+</header>
+<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p>
+<hr>
+<div class="smallcaps">
+<p><b>Índex</b></p>
+<p><a href="#joan-de-los." id="toc-joan-de-los.">Joan de l’os.</a></p>
+<p><a href="#lo-claveller." id="toc-lo-claveller.">Lo
+claveller.</a></p>
+<p><a href="#barba-dor." id="toc-barba-dor.">Barba d’or.</a></p>
+<p><a href="#la-creació." id="toc-la-creació.">La creació.</a></p>
+<p><a href="#lo-castell-de-irás-y-non-tornarás."
+id="toc-lo-castell-de-irás-y-non-tornarás.">Lo castell de irás y no’n
+tornarás.</a></p>
+<p><a href="#la-flor-del-penical." id="toc-la-flor-del-penical.">La
+flor del penical.</a></p>
+<p><a href="#lo-capdell-dor." id="toc-lo-capdell-dor.">Lo capdell
+d’or.</a></p>
+<p><a href="#los-tres-germans." id="toc-los-tres-germans.">Los tres
+germans.</a></p>
+<p><a href="#lo-castell-del-sol." id="toc-lo-castell-del-sol.">Lo
+castell del sol.</a></p>
+<p><a href="#lo-camí-del-cel." id="toc-lo-camí-del-cel.">Lo camí del
+cel.</a></p>
+<p><a href="#los-tres-cabells-del-dimoni."
+id="toc-los-tres-cabells-del-dimoni.">Los tres cabells del
+dimoni.</a></p>
+<p><a href="#la-fustots." id="toc-la-fustots.">La fustots.</a></p>
+<p><a href="#la-rateta." id="toc-la-rateta.">La rateta.</a></p>
+<p><a href="#lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás."
+id="toc-lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás.">Lo castell de irás y no hi
+veurás.</a></p>
+<p><a href="#lo-traginer." id="toc-lo-traginer.">Lo traginer.</a></p>
+<p><a href="#lo-fill-del-pescador." id="toc-lo-fill-del-pescador.">Lo
+fill del pescador.</a></p>
+<p><a href="#lo-beneyt." id="toc-lo-beneyt.">Lo beneyt.</a></p>
+<p><a href="#las-tres-taronjas-del-amor."
+id="toc-las-tres-taronjas-del-amor.">Las tres taronjas del
+amor.</a></p>
+<p><a href="#blancaflor." id="toc-blancaflor.">Blancaflor.</a></p>
+<p><a href="#la-ventafochs." id="toc-la-ventafochs.">La
+ventafochs.</a></p>
+<p><a href="#la-perera." id="toc-la-perera.">La perera.</a></p>
+<p><a href="#la-fillastra." id="toc-la-fillastra.">La
+fillastra.</a></p>
+<p><a href="#la-bruixa-del-ferrer." id="toc-la-bruixa-del-ferrer.">La
+bruixa del ferrer.</a></p>
+<p><a href="#lo-trist." id="toc-lo-trist.">Lo trist.</a></p>
+<p><a href="#lo-taronger." id="toc-lo-taronger.">Lo taronger.</a></p>
+<p><a href="#la-gavia-dor." id="toc-la-gavia-dor.">La gavia
+d’or.</a></p>
+</div>
+<hr>
+<p> </p>
+
+<h2 id="joan-de-los.">Joan de l’os.</h2>
+<p>N’era una dona que en un bosch feya llenya, quan del fons de la
+boscuria, n’isqué un os que s’abrahoná al seu dessobre y se la endugué
+vers la seva cova. Tingué tracte ab ella y la feu mare d’un noy, mitg
+os, mitg persona, lo qui aná creixent tant en edat com en lletjesa y mes
+que tot ab una forsa que espahordia. Com que tot just petit, volgué
+fugir de la cova ahont era y aná á obrir la llosa que’ls clohia, feta
+sols pera gegans, la qual remogué, mes en cap manera pogué alsarla, pus
+encara no era prou la sua forsa.</p>
+<p>Quan torná l’os ho va coneixe y fou tan enujat, que volia menjarsel
+sino fossen estats los prechs de la sua dona, per tal qu’era esposa y
+mare. Mes lo noy era estret en aquella pregon masmorra y volia fugirne,
+y així altra volta fora l’os, ab forsa y manya de son punt arrancá la
+llosa y fugí juntament ab la sua mare. L’os quan va adonarsen se posá á
+perseguirlos y prompte’ls aconseguí. Se tirá al seu damunt y’ls hauria
+mort, sino que lo jove era coratjós y de forsa y tenia la rahó y
+coneixensa, y encara que li costá prou, per fi va matarlo: recullí á la
+sua mare qu’era tota espahordida y tots dos junts se’n anaren vers un
+poble vehí, ahont feren posada.</p>
+<p>La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta
+bravesa que ningú volia esser company séu, y d’ell ne fugian, fins que
+un dia un de valent li cercá bronquina y ell d’un sol cop lo deixá estés
+en terra. Aná á avisar á la sua mare, prengué la roba y ab ella al coll
+ne fugí sens saber ahont darla.</p>
+<p>Camina que caminarás, veus aquí que va trobarne un home á dins d’un
+bosch, que á cada cop de má n’arrencava un pi de la terra, cosa de la
+qual ell ne fou tant agradat, que li digué si volia esser seu company y
+“L’arrenca pins” que tal se deya, ne fou content y junts emprengueren
+vía.</p>
+<p>Y veus aquí qu’eran dos, los quals camina que caminarás, ne vegeren
+un home fornit y gros, tot ajegut á terra com si escoltés alguna cosa y
+li demanaren qu’es lo que allí feya, á lo que ell feu de resposta,
+qu’era “L’escoltim escoltaina” que en aquell punt y hora estava
+escoltant com un gros exércit passava pe’l altre part de terra. Y com
+era de sa mateixa rassa,’ls agradá y junt ab ell, n’emprengueren via,
+quan de prompte ne vegeren un home que ab un cop de grapa, ne girá en
+rodó una montanya entera.</p>
+<p>Li preguntaren com se deya y’ls digué era “’N gira montanyas” per lo
+poder que tenia y que anava per lo mont fent de la seva feina, rahó per
+la qual ells li digueren si volia esser seu company y ell fou grat de la
+seva companyia.</p>
+<p>Y tots quatre junts, camina que caminarás, quan s’adonaren d’un gros
+nuvol que per lo cel corria y darrera d’ell una munió d’altres, ab tota
+forsa, que no saberen d’hont venian; per fi tot guaitant, vegeren un
+home á dalt d’una montanya que tot bufant los movia. Ne foren tots
+admirats y se n’hi anaren y ell los esplicá com era en “Bufim bufaina”
+que ab lo seu buf duya la pluja y tempestats allí ahont millor li
+semblava, ab lo qual conegueren qu’era bon company y li demanaren de la
+sua companyia.</p>
+<p>Tots cinch aixis plegats, ne feren de grandesas, que á tothom tenian
+admirat y lo mon movian, fins que un dia arribaren á una casa de pagés
+en la quin a l’amo haventne temensa, deslliberá lo desferse dells. Aixis
+es que al matí següent quan tots se’n anaren á fer de las suas
+gentilesas, deixant sol á l’“Arrenca pins” per cuidar de la minestra, lo
+pagés tot manyagoy y cansoné s’acostá á la llar del foch ahont ell era y
+moguentli conversa lo feu aná enfadant, enfadant fins que de cop li tirá
+una olla d’aigua bullenta al dessobre y desseguida lo llensá á las
+brusentas brasas. Quan tornaren los altres n’hagueren gran sorpresa, mes
+ell los hi contá com endormiscantse potser á la bora del foch havia
+caigut en ell y era posat del modo que’l veyan.</p>
+<p>Los demés s’ho van creure y á l’endemá deixaren á l’“Escoltim,
+escoltaina” pera cuidarse de la minestra. Lo pagés tot ronsejant se feu
+siti á la bora del foch y comensá á tirar pedretas á l’olla dels seus
+hostes, de lo qual fou enujat l’“Escoltim, escoltaina” qui’l renyá
+perque ho feya, mes aquell li mogué rahons y de las rahons vingueren
+barallas, que d’un sol cop, lo pagés, com era el primer qui pegava,
+deixá estabornit á l’altre, que ni bo per res va quedarne.</p>
+<p>Quan ho vejeren sos companys fortament se’n enujaren, mes lo pagés
+los hi digué que l’“Escoltim, escoltaina” li havia moguda bronquina y
+que ell no havia fet mes que defensarse, ab lo qual havia vensut á
+l’altre. Ells no s’ho cregueren, mes callaren y á l’endemá al matí Joan
+de l’os volgué restarne á cuidar de la minestra. Lo pagés també hi aná
+tot traidorot ab bonas paraulas y comensá á tormentarlo fins que per
+acabar ab la sua paciencia li tirá una escupinada á l’olla. Joan de l’os
+s’alsá, lo va agafar ab tota la sua forsa, y estrenyentlo entre sos
+brassos lo tirá á terra sens gens de vida; recullí á l’“Arrenca pins” y
+á l’“Escoltim, escoltaina” sels carregá al coll y anant á trobar als
+seus companys, determinaren tots junts lo separarse á fi de que no’ls
+atrapés la justicia rigorosa, que de segur los cercaria quan sapigués la
+mort aquella.</p>
+<p>Y se separaren y Joan de l’os aná caminant, caminant fins que’n vegé
+un hermós palau que hi va entrarhi y en lo quin tot eran cambras molt
+ben aparelladas ab catifas d’or y seda, mes en lloch ánima viventa, sino
+es al cap d’una estona que se li aparegué una ma blanca y hermosa que’n
+duya una atxa y la quina va guiarlo per corredors y salas á una cambra
+ahont hi era una taula tota plena de viandas. Joan de l’os, no gosava,
+mes á la fí, hi feu bon servey com que tenia molta de gana y una volta
+finida la col·lació, presa aigua mans, la mateixa ma lo conduhí en vers
+una altra cambra, ahont hi era un llit molt ben aparellat de totas robas
+y en lo quin Joan de l’os se ficá pera dormirne. Quan veus aquí que al
+cap de un bell instant que hi era, sent pasos per la estansa, los quals
+s’anavan acostant á poch á poch en lo llit ahont era, fins que fou
+alsada la cobertora que’l cubria y se’n entrá á dins un’altra persona,
+qu’ell no podia pensar qui era. Mes per los sospirs conegué qu’era una
+dona y no’s mogué gens ni mica esperant que fos adormida, y quant ho
+fou, s’adressá un poch, n’encengué una candela y’s mostrá de sopte á sos
+ulls, la mes gentil y hermosa dama, que may n’hagués vista en la terra.
+A la qual ell may se cansava de mirarla, tan que tot embadalit li’n
+caigué una gota de cera en los pits d’ella, que’s despertá y ab tota
+vergonya, li’n digué á Joan de l’os com era que havia volguda véurela,
+que d’aquella feta n’eran tots dos ben perduts y que no tenia altre
+remey, que matarne si podia á lo negre, lo seu guardiá, que la tenia
+encantada. Y encara no havia dit aixó, quan pe’l llindar de la porta,
+n’aparegué un home tot lleig y negre ab dos ulls que com guspiras de
+foch brillavan y’s tirá damunt d’en Joan, lo quin ab un sabre rovellat,
+que al entrar havia recullit de detrás de la porta, li’n tirá un cop,
+que li’n llevá una orella y de sopte ab gran estrépit fou desencantat
+tot lo palau y ab ell moltas de personas que allí eran encantadas. Las
+quals regraciaren molt al jove la sua ardidesa y mes que tots li’n
+regraciá la donzelleta que no era altra que la filla del rey, la quina
+volgué anés ab ella fins á lo palau dels seus pares, pus molt se’n
+alegrarian de coneixe al qui la havia salvada. Y’l jove’n fou content
+com que també li obligava la cortesía per no deixarla anar sola y tots
+dos feren camí fins á deixar sorpresos de goig y ditxa á los seus pares
+que ja la tenian per morta. Feren grans festas y lluminarias y
+preguntaren al jove qu’era lo que mes li plavia, que’ells eran promptes
+á concedirli, mes com en Joan demanás la ma de la princesa perque molt
+li agradava, los pares n’hagueren fort enutj, car era mitg os, mitg
+persona. Mes la noya li era reconeguda y li’n digué que no hagués
+tristesa qu’ella li donaria medi pera guanyarla, qu’era una pinya d’or
+exactament igual á l’altra qu’ella’s guardava, la qual seria la prenda
+qu’exigiria pera escullirne jove ab qui casarse.</p>
+<p>Y aná á los seus pares y’ls hi digué que no s’enmaridaria ab ningú
+mes sino ab aquell que presentás una pinya d’or exactament igual á la
+que ensenyava. Los pares hi convingueren, y varen fer cridas donant tres
+dias de temps pera presentarla. Hi acudiren tots los argenters del
+regne, mes qui’s presentá també ab admiració de tothom fou Joan de l’os,
+á qui lo rey, si per cas, feu tancar en una estansa perque no s’ho fes
+fer per altra persona, posanthi lo menjar necesari pera que ningú
+tingués de ficarshi. Y miravan pe’l pany de la clau pera veure lo que
+feya y’l veyan passejar tranquilament per dins la estansa sens fer feyna
+alguna. Cosa la qual estranyava á tothom sino era á la princesa que
+n’estava tranquila com ell. Finiren los tres dias y ningú portá un’altre
+pinya igual com era la de la noya, fins que n’obriren á Joan de l’os,
+que ensenyá la sua que n’era tan exacta que mes no podia, de lo que
+n’hagueren tots gran maravella que no ho podien creure. Mes era
+exactament pariona y exigí als reys sa paraula, los quins en cap manera
+volian cumplirla, pus era mitg home, mitg fera. Per ço la princesa se li
+acostá y li digué que demanás á la orella que tenia del negre, que per
+la virtut que Deu li havia dada, li dongués la bellesa humana. Y Joan ho
+feu.</p>
+<p>–Orella, per la virtut que Deu t’ha donada, fesme home.</p>
+<p>Y aparesqué un jove de gentil presencia y d’hermosura en las suas
+formas, que los reys no pogueren menos de donarli la seva filla per
+esposa; la qual ne fou ben contenta així com tots los altres, d’haver
+home de tanta gentilesa.</p>
+<h2 id="lo-claveller.">Lo claveller.</h2>
+<p>Una vegada eran tres germanetas, totas tres com un pom de flors, que
+si l’una n’era guapa, l’altra encara mes, las quals en la porxada hi
+tenian un claveller que tot l’any floria.</p>
+<p>Al davant de casa seva habitava lo fill del rey, lo qui era tan
+agradat dels festeigs, que sempre era á la finestra per quan ellas se
+mostressin; cosa que succehia cada dematí quan anavan á regar lo
+claveller, que ho feyan ab l’aigua de nou olors. Y un dia que hi era la
+mes gran tota sola, lo fill del rey, cercant conversa, que li diu:</p>
+<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p>
+<p>Y la noya tota avergonyida, per tal qu’era’l fill del rey, no tingué
+esma mes que pera tornarsen cap abaix ab la cara bermella, de lo qual
+se’n estranyaren las germanas, fins qu’ella’ls hi contá lo que li havia
+succehit ab lo fill del rey. Y la mitjana que li diu:</p>
+<p>–¡Bah! Ja hi aniré jo y veurás com me’n desixo.</p>
+<p>Ella que se’n puja cap á dalt y ab la regadora comensa de regar lo
+claveller, quan lo fill del rey tot ab broma li pregunta.</p>
+<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p>
+<p>Y la noya tota roja, per tal qu’era’l fill del rey, ne baixa’l cap y
+se’n va cap á baix sense dir paraula.</p>
+<p>La mes petita que diu:</p>
+<p>–Bah, donchs ja hi aniré jo. –Y se’n pujá cap amunt.</p>
+<p>Lo fill del rey quan la veu, ab la mitja rialla li pregunta:</p>
+<p>–¿Quants clavells hi ha en lo claveller?</p>
+<p>Y la noya tota resolta, ella que li diu:</p>
+<p>–¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? –Y rega lo claveller ab l’aigua
+de las nou olors com solia.</p>
+<p>Lo fill del rey tot burlat va pensar: “Ja me’n venjaré d’aquesta
+resposta,” y á l’endemá al matí, ell que’s vesteix de marxant y comensa
+carré amunt, carré avall per davant de casa de las noyas.</p>
+<p>–A sou y á dos sous los didals de plata. A sou y á dos sous.</p>
+<p>Y veus aqui que la noya mes gran ho sent y se n’hi baixa, mes lo
+marxant li diu:</p>
+<p>–A sou y á dos sous, y á mes á mes un pató y una abrassada, –y la
+noya que’n fuig tota avergonyida.</p>
+<p>–A sou y á dos sous –cridava lo marxant, y la mitjana que se n’hi
+baixa.</p>
+<p>–Donáumen un, lo marxant.</p>
+<p>Y ell que li diu: –A sou y á dos sous; y á mes á mes un pató y una
+abrassada. –Y la noya lo mateix que l’altre tota s’avergonyeix y fuig á
+mes corre.</p>
+<p>La mes petita que ho sap y diu: –¿Y per aixó’us espanteu? ja li
+compraré jo. –Y se’n baixa al carrer y sent lo marxant que diu:</p>
+<p>–A sou y á dos sous los didals de plata, á sou y á dos sous.</p>
+<p>Ella que se n’hi va, mes lo marxant li diu: –A sou y á dos sous y mes
+á mes un pató y una abrassada,– y la noya que era traidorota respon: –¡Y
+bé! –y se’n porta lo didal de plata.</p>
+<p>Veus aquí que l’endemá las noyas anaren á regar lo claveller y lo
+fill del rey que desde la finestra se las guaitava, las hi preguntá:</p>
+<p>–¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?</p>
+<p>Y la mes petita que li’n torna paraula y pregunta:</p>
+<p>–¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?</p>
+<p>Y lo fill del rey:</p>
+<p>–¿Y’l pató y l’abrassada d’ahí á la tarda?</p>
+<p>Ab aixó conegué la noya que havia estat burlada y no volgué esser la
+darrera, ella qu’en sent la nit ben fosca, s’embolica ab un llansol
+blanch y á llargas passas, se’n va cap al palau del rey. Lo centinella,
+s’estremordí quan la va veure; mes per aixó feu cor fort y no la volia
+deixar entrar.</p>
+<p>–Centinella, centinella, si no’m deixas entrar serás morta dintre
+d’una hora; si no’m deixas entrar serás morta dintre d’un quart.</p>
+<p>Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va espalmarse y li deixá pas
+franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant á quants
+trobava fins á esser á la cambra del princep, hont hi havia també una
+centinella que per tindre la consigna mes forta, no la volia deixar
+passar en cap manera.</p>
+<p>–Centinella, centinella, si no’m deixas entrar serás morta dintre
+d’una estona.</p>
+<p>Y tot d’una se ficá en la cambra y quan va esser en ella, lo princep
+sentint soroll se despertá y va cridarne:</p>
+<p>–¿Quí hi ha aquí?– Mes encara no ho havia dit quan se sentí una gran
+bofetada en sa cara.</p>
+<p>Y la fantasma fugí á corre cuyta y’l princep cridava que la
+deturessin y tothom de lluny se senyava y ella corria per entre mitg
+d’aquells corredosos y grans salas mitg foscas, mitg claras, que totas
+ressonavan y ab sas confosas llums y sorolls espahordian.</p>
+<p>Y veus aquí que l’endemá al matí las noyas ab sa aigua de nou olors
+regavan lo claveller, quan lo fill del rey isqué en finestra y’ls hi
+pregunta com cada dia:</p>
+<p>–¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?</p>
+<p>Y la mes petita que li respon: –¿Quantas estrellas hi ha en lo
+cel?</p>
+<p>Y ell: –Y’l pató y la abrassada?</p>
+<p>Y ella: –¿Y’l revés d’anit?</p>
+<p>Lo princep quan ho sentí tot s’encoratjá y resolgué pendren grossa
+venjansa.</p>
+<p>Y’l modo com ho feu, va esser, lo festejar á la noya, pera després
+casarshi y matarla. Y com paraulas cautivan y tractes fan bodas, se’n
+celebraren prompte las sevas, ab un gran contentament y goig de quants
+s’hi trobaren, sino es lo princep que duya mals intents. Per aixó que la
+noya, traidora com era, s’ho pensava, y quan fou hora de dormirne ella
+que posa al llit una figura tota de sucre y s’amaga.</p>
+<p>Y al ser al punt de las dotze horas, poch á poch ne ve lo princep, se
+treu la espasa, pega cop al llit y toca lo nas de la figura, lo quin de
+rebot li caigué á la boca. Y ell trobantne la dolsor diu:</p>
+<div class="hanging-indent">
+<p>Dolseta en vida, dolseta en mort,<br>
+si t’hagués coneguda, no t’hauria mort.</p>
+</div>
+<p>Ella que ho sentí y eixint del amagatall li contá perque s’era
+amagada, y ell ne fou content d’haberla per esposa, y s’en agradá de
+veras, ab lo qual succehi que sols per sa gracia y vivesa, ne fou, la
+noya, esposa del princep y fins mes endevant tota una reyna.</p>
+<h2 id="barba-dor.">Barba d’or.</h2>
+<p>Vivia en no molt llunyas terras, un rich pagés de llarch propi y bons
+cabals, lo qui tenia una filla gentil y bella, com altre no n’hi hagués
+en tota la terra. Hermosa com una flor de lliri y aixerida com un
+jinjol, era tal, que ab sos ullets de cel y cabells d’or, ni pas los
+serafins de la gloria. Y com á bon romaní sempre hi van moltas abellas,
+era un aixam lo de joves que de nit y dia la revolotejavan, qui li’n
+deya “clavellet de mos amors” qui “sol de la vida mia,” qui “pensament
+del meu cor,” aixis tots li tiravan amoretas. A lo qual ella de primer
+n’era tota vergonyosa, com que si l’un color li’n fugia, altre
+promptament li’n tornava, mes com paraulas dolsas sempre be á la orella
+cahuen, ne fou d’ellas plasenta y á la fi á la orgull doná posada, tant
+que s’esmaginá lo voler sols per marit á qui barba d’or dugués en sa
+cara.</p>
+<p>Y veus aquí que era tal la fama de sa hermosura, que de totas terras
+hi anavan joves á requerirla; fins barons y comtes s’hi atansaren, mes
+per tan que feren, res van pogué conseguirme; de braus y ardits
+caballers, no cal parlarne y’s diu si fins un Príncep, n’hi oferí corona
+y joyas; ni tan sols se’ls escoltava, que com cap ne duya barba d’or,
+cap n’era prou per ella. Per ço, tots, jovencels y comtes, barons y
+caballers, ab anima dolorida s’entornavan, que greu pena y dolor era, no
+poderne aplegar la mes escullida flor del jardí de la terra.</p>
+<p>Mes esdevingué un dia que arrivá á las portas de sa casa un jovenet
+tan ple de tresors y joyas que dava goig tan solsament de veure, y era
+de cos gentil y figura hermosa y aixis clar en lo entendre, com avinent
+en la paraula y de tal continent y presencia, com que ningú fora per
+contar totas las gracias que en ell tenian posada. Empero la de mes preu
+era una barba tota d’or. Per cert qu’era tot ell maravella y aixi fou
+com tan bon punt lo hagué vist la noya, que tot d’una s’n agradá dell y
+li mostrá molta d’amor. Cosa la qual li regraciá lo jove tal com debia y
+comensá á galantejarla; no semblava sino que jugavan tots dos á la
+tira-torna amoretas, qu’era gust lo sentirlos escometre. Y aná á lo pare
+á dirli li fés mercé de la sua filla, pus molt era ja lo que ells se
+volian. Y lo pare’n fou content. Per ço se’n tractaren bodas, y se
+feren, y una volta celebradas, pres comiat del pare, se’n anaren abdos
+vers lo palau del jove, que no era sino un dels Prínceps mes poderosos
+del regne.</p>
+<p>Y aprop d’ell, isqué á rebrels una gentil música y ab ella molts de
+patjes y donsellas, tots ab ricas vestimentas, los quins se mostraren
+ben joyosos d’haver per mestressa y jove á una tan gentil senyora. Y lo
+palau era tot de crestall, que s’hi reflectian nit y dia llums y
+estrellas y era’n ell tot á lo seu punt que res hi mancava, sobre tot en
+la cambra del nuviatje, ahont com á mes volgut present, hi trobá la
+joveneta una filosa tota d’or ab lo seu fus de plata. De la qual se’n
+agradá la donzella y tan bon punt fou sola, hi comensá de filar brins
+d’or y seda y fila que filarás, y fila, fins que distreta, li caigué lo
+fus en terra. Y com lo palau era de crestall y d’una sola pessa, tot
+d’un cop s’esberlá en mil bossins y micas y per l’esboranch que’s feu en
+terra, hi vejé la nina á lo seu espós entremitg de rojas flamas, que ab
+sos cavallers dins de l’infern, la clamavan ab grossos crits de mofa y
+rabia.</p>
+<h2 id="la-creació.">La creació.</h2>
+<p>Quan Deu ab sa voluntat omnipotenta va criarne cel y terra, eixa en
+senyal d’agrahiment li va alsar un crit de llohansas y de tot arreu mil
+veus li respongueren com que cada una de las cosas creadas cantá ab la
+seva la nova vida. Y un himne de gloria pujá cap amunt en mitj la
+celestial bellesa.</p>
+<p>Sols la abella al veures tan hermosa tingué orgull y va demanar á Deu
+que ab lo fibló pogués matar á cada picada á un home y que fos d’or la
+seva casa. Y lo Senyor en castich la va condemnar á morir á cada una de
+ellas, á que sa casa fos de bruticia y á que tingués de treballar sempre
+pera ferli llum en alabansa sua y per aixó d’ella ne surt la cera que
+davant dels altars crema. Y á la vespa que essent tan semblanta se
+contentá solament en picar y fugirne, li va concedir per sa
+modestia.</p>
+<p>La salamandra orgullosa vejentse ab tan poder, li demaná que ab sa
+sola mirada causés la mort al home, mes Deu en castich la condemná á
+esser cega tota la vida. Y aixi á totas las bestias doná lo que
+mereixian.</p>
+<p>Y un peix que desde bon principi may pará de preguntar lo que faria y
+quin nom li posarian, y tot ho deya, no reparant ahont era, ni ab la
+conversa ab que s’ficava, Deu li digué: –No has pogut callar tot aquest
+temps, mes callarás d’aqui endavant. Y va callar per un may mes, y per
+aixó se li dona nom de Bacallar.</p>
+<p>Y quan totas las cosas foren á lo seu punt posadas y tingué cadescuna
+lo seu mereixement ó paga, la terra’s va oferir á Deu y li digué:</p>
+<p>–¿Senyor, que es lo que’us plau de mí ferne? Y Deu li va
+respondre:</p>
+<p>–Tú, mantindrás tot lo que’n lo mon se cria.</p>
+<p>–¿Y com tindré tanta forsa?</p>
+<p>–La tindrás perque tot t’ho menjarás.</p>
+<p>Y desde llavors tot torna á la terra y aqueixa tot s’ho menja, fins
+l’home, sino es la ánima que va allí ahont li pertoca.</p>
+<h2 id="lo-castell-de-irás-y-non-tornarás.">Lo castell de irás y no’n
+tornarás.</h2>
+<p>Eran los temps aquells del bon contar de las vellas, quan un pescador
+dia y nit á la vora de la mar s’estava, tirant mes ams y tremas que no
+pas estrellas te lo cel, ni la platxa arenas. Y trist com hi anava,
+trist se’n tornava, que ja may sas mallas enganxaren, y al fons de las
+aiguas, ab sas esperansas, sos ams ne queyan.</p>
+<p>Mes veus aquí que un dia, á la bona de Deu, s’esdevingué á passar per
+allí una manadeta de peixos blanchs y roijos com lo coral y perlas, que
+en aquell punt feren aturada, lo qual vist per lo pescador; tirá sos ams
+desseguida y</p>
+<p>–Peix, peixet, tastal un xiquet.</p>
+<p>Un peix mes gros que’ls altres, per golós que n’era, lo vá picar, y
+l’home ne fou tot ple d’alegria. –Deu te premii la bona obra que m’ has
+feta, mes com la necessitat no te lley, tinch de matarte.</p>
+<p>A lo qual lo peix ne va respondre: –Trista es ma dissort, y molts
+consells te donaria si’m perdonasses la vida, mes ja que per mos pecats
+y ta fam tinch de morirne, escoltan un tan sols que en bé teu será, no
+pas en lo meu.– Y aixís va dirli:</p>
+<p>–Haurás per muller una dona jove y bella de la que te naixerán tres
+fills, gentils y hermosos com la mateixa llum del auba, mes tan
+parescuts que ni tu mateix sabrás distingirlos; valents y ardits,
+voldrán veure llunyas terras, y encara no grans fugirán de la tua casa,
+sens que d’ells res mes ne sapigas, com no recullis be ma sanch, y neta
+ma espina, no ho posis tot dins d’una ampolla, que llavoras, cada volta
+que s’enterbolirá aquella y’s torni roija la espina, será senyal de que
+á algun d’ells succeheix una desgracia.</p>
+<p>Y veus aquí que d’allí á poch, esdevingué al pescador lo pendre
+esposa, de la qual un any despres d’altre, per succesió de temps,
+n’hagué tres fills ab santa pau de Deu, tan semblants y parescuts com
+que ni’l mateix pare savia casi coneixels. Y l’un era’l mes gran, y
+l’altre’l mitjá y l’altre’l mes petit, de los quins, á lo primer com á
+tal, vinguérenli mes aviat desitxos de veure terras, y un matinaret, á
+la bona de Deu, sens pendre part ab Deu ni’l diable, s’en va anar de
+casa seva.</p>
+<p>Y camina que caminarás, deu lleguas va fer de travessía, fins que
+guanyantlo son y fam, va entrarne dins un bosch, ahont la nit va
+esdevenirli. Y com soletat y fosca donan molta paúra, sobre tot tenint
+aquellas per companya, ne comensá de veure ánimas en pena, y serpents y
+feras y anyorá á sos pares y’s diu si fins llensá llágrimas y volgué
+fugirne. Y veus aquí que cercant eixida,’s va trobar ab un barranch y en
+ell á una noya, espill de gentilesa, la qual era en actitut de pregaria,
+ab mans al cel llevadas y de genolls en terra. Y era d’ulls de cel y
+figura hermosa y cara tan bella y adolorida, que li tocá á l’ánima, y ab
+cortesía, com á cavallers pertoca, li’n demaná li fes mercé de contarli
+com era allí y perqué de sa tristesa.</p>
+<p>A lo qual ella ab veu encisadora, va dirli que be ho faria, si certa
+fos de que remey sa dissort n’hagués, mes que n’era eixa tan grossa, que
+de tot punt en vá fora lo contarho. Y pregá’l jove, y ella pus que ab
+cor se li demanava, aixis va contar y dirli:</p>
+<p>–Que era, que vivia en aquell bosch una fera descomunal y estranya,
+com ja may altre n’hi hagués en la terra, la qual tenia tan espantats á
+los habitadors d’aquell reyalme, com que per gracia havian concertat ab
+ella, si’ls deixava en pau sos cabals y vidas, de donarli cada dia una
+de las mes principals donsellas; y que en aquell per sort li havia
+tocada á n’ella, que era del rey la filla; y que pus aixi era y ja remey
+no tenia, volgués lliurarse ell, de mort tan desastrosa.</p>
+<p>Mes lo jovencel era esforsat de pit y cavaller com pertoca, y per sa
+espasa feu sagrament allí mateix de tal perill lliurarla ó de morir en
+la demanda. Cosa qu’ella li regraciá mes ab greu va escoltarho, per be
+que li volia.</p>
+<p>Y ab aixó n’esdevingué la mitja nit, en la quina foren aixordats los
+espays per una esgarrifosa veu y de dins d’una cova n’isqué un dragó de
+forma estranya, com que son cap era de lleó y de serpent sa qua, ab vint
+dits á sas quatre potas y en la esquena alas y tan horrible que sols de
+mirarlo dava basarda. Lo jove lo vegé venir ab front serena y en la ma
+la espasa, y aixis que lo tingué quasi á frech de roba, s’hi abrahoná y
+fou eixida sanch de la fera y los dos restaren en terra entre mitg de
+xiulets horribles y d’una gran polsaguera que tot ho amplenava. Mes lo
+jove era coratjós y portava la fe en son cor y per aixó girant sos ulls
+al cel y clamant á la Verge María, grans cops á la fera doná que la va
+deixar sens vida. Vos dich que fou gran maravella. Y corregué á la noya
+que ab la temor havia quedada com morta, y no n’hi havia per menos y li
+dongué coratje y demaná fos servida de dirli ahont eran los seus pares,
+que ell li acompanyaria. Cosa la qual li digué la noya y abdos llavoras
+prengueren camí y via feren vers lo palau dels pares.</p>
+<p>Com se pot suposar eixos eran mes que tristos y ab ells la ciutat
+tota per molt que á sos reys tothom volia y per aixó quan ne vegeren
+arrivar á la princesa lliure y sana de tota desgracia, fou tanta sa
+alegría que quasi no ho volian creure y retorná la joya y se feren grans
+festas y allimarias. Ella’ls hi contá tot tal com era succehit y los
+reys plens de admiració tingueren á lo fet d’armas del jove ab la fera,
+com á la mes gloriosa batalla que hi hagues haguda y á aquell com á lo
+mes renomat y ardit cavaller que trepitjés la terra. Y tornaren las
+festas y alegrías, mes lo jove’ls hi regraciá y volgué continuar sa
+via.</p>
+<p>Los pares se’l escoltaren ab dol y no ho volgueren en cap manera y no
+sols aixó sino que presos de molta gratitut y amor vers ell, li oferiren
+per esposa á sa filla ja que d’ell la havian novament rebuda, cosa que
+feu á tots gran contento y mes encara á los dos joves, pus que ja molt
+s’eran agradats y era forsa lo que’s volian.</p>
+<p>Y de tractes vingueren bodas y’s maridaren y foren felissos ab la
+dolsa y santa pau de bons esposos, quan vet aquí, que un dia, per entre
+las boiras de la matinada allá en vers Orient s’ensopegá á veure lo jove
+desde unas arcadas ahont era, un hermós castell potser com no n’hi
+hagués d’altre y ho digué á la sua esposa, quina en cap manera volia
+parlarne, ans al contrari li allunyava la conversa, fins que li fou
+precis esplicarli, com era un castell encantat, á qui’n deyan lo castell
+de irás y non tornarás per no haverne tornat may ningú dels que s’havian
+atrevit á anarhi.</p>
+<p>Tornaren las fantasías en lo cap del jove, lo desitg de veure cosas
+desconegudas y novas y ab prou ardidesa y cor per anar á sabé la causa
+del encantament, digué á sa esposa com era desitjós d’anarhi, y encara
+que ab molts plors d’esta y prechs dels pares, envers lo castell se’n
+aná desseguida.</p>
+<p>Era’l camí llarch y espadat, aixis es que no hi pogué arribarhi fins
+al foscant, é hi trobá una vella, velleta, la qual ab totas festas
+l’amanyagá y digueli que be podia entrar dins lo castell, pus ella fora
+sa guia, mes li fes plaer, ja que era dona y vella, de deixar en
+l’estrado sas armas, per por que li feyan, com ab bona fe cumpli lo jove
+y al punt fou encantat y convertit en estátua de pedra.</p>
+<p>–Pare, lo meu pare, digué lo segon fill del pescador, la sanch del
+peix s’es enterbolida y la espina ensangrentada, lo germá gran tindrá
+alguna desgracia. Pare, deixaume aná á cercarlo.</p>
+<p>Y’l pare ab la tristesa al cor, li dongué llicencia.</p>
+<p>–Veshi, mes tan bon punt lo trobis, torneusen tots dos.</p>
+<p>Y se’n aná’l noy y camina que caminarás, tot aquell dia va anar á la
+bona de Deu, sens saber ahont donarla, fins que al esser nit vejé moltas
+llums, en vers las quals va dirigirse y per estrany cas, doná en la
+ciutat ahont era casat lo seu germá.</p>
+<p>Mes aixis que hi va esser y l’hagueren vist, quan tothom lo va pendre
+per lo príncep, y torná la alegría y ho anaren á dir á los reys, los
+quins ab sa filla isqueren desseguida á cercarlo y li feren mil
+preguntas de lo que li havia succehit y en lo castell passava. Lo noy
+que ab tot aixó comprengué que eixa errada de confondrel ab lo seu germá
+havia d’esser cami pera trobarlo, los deixava dir y convenia ab tot no
+trayentlos del erro, aixis es que fou tingut per lo verdader príncep,
+sols que posava al mitg del llit una barra que lo separés degudament de
+la princesa, per no mancar á lo que á la lley de Deu y á son germá
+devia. Y estava á tot plé com no fos, que may podia descubrir ahont era
+lo castell de que sempre li parlavan y en lo quin era anat lo seu germá
+gran, fins que un dia vet aquí que pasejantse per las mateixas arcadas,
+tot voltat de boiras, allá á sol ixent, ne vegé un hermós y gran castell
+com potser no n’hi hagués d’altre en la terra, y preguntá enseguida á la
+princesa quin era’l castell aquell, y com eixa li contestés si no se’n
+recordava ja, no volgué sentirne mes, sino que incontinent s’aparellá de
+totas armas y á malgrat dels prechs y plors de la princesa hi emprengué
+via.</p>
+<p>Y camina que caminarás fins á esser al foscant en que hi arribá y
+trobá á la vella, velleta, que isqué á rebrel ab totas festas y li pregá
+pus qu’era dona y vella, que deixés sas armas en l’estrado. Y’l noy ab
+tota bona fe, ho feu y de cop quedá encantat y convertit en estátua de
+pedra.</p>
+<p>–Pare, lo meu pare, digué lo tercer fill del pescador, la sanch del
+peix s’es enterbolida y la espina ensangrentada, lo meu germá segon
+tindrá alguna desgracia; pare, lo meu pare, deixaume aná á cercarlo.</p>
+<p>Y’l pare ab mes tristesa del cor li dongué llicencia. –Veshi, fill
+meu, veshi, mes pensa qu’ets molt petitet y l’únich de tres que’m
+quedas, de qui en ma vellesa hauré consol si tu’m faltas? Y’l noy rebé
+la benedicció de son pare y emprengué camí, y pensant ab bon criteri que
+com mes gran lo poblat, mes fácil s’esdevé alguna desgracia, feu via
+vers la ciutat, capital del regne.</p>
+<p>Y veus aquí que tan bon punt hi fou, quan tornaren los habitants á
+creure arribat lo príncep y portant la nova als reys, eixos eixiren á
+rebrel y li’n feren moltas galas y festas. Y ell ne fou content no per
+ellas, sino per lo camí que li obrian pera trobar á los seus germans,
+aixi es que va convenir ab l’engany y deixá que’l tinguessen per espós
+de la princesa, sino ab alló que’ls hi devia, per lo qual posava una
+barra al mitg del llit, y tot era joya y gala, quan vet aquí que un dia
+passejantse per la mateixa arcada, s’ensopegá á veure’l castell que
+segons dita de la cort havia ja visitat duas vegadas, y preveyent que hi
+serian sos germans, determiná d’anarsenhi.</p>
+<p>Y camina que caminarás fou molt tart quan hi arribá y sorti á rebrel
+la mateixa velleta, la quina li feu prechs de que se servís deixar
+llansa y espasa, perque li feyan molta por com á vella, velleta que
+n’era, cosa la qual ja anava á fer lo jove, quan repensantshi, tingué
+por que no fos alló la causa del encantament de sos germans, y prenent
+esperit, en lloch de donarlashi, las hi enfonsá al bell mitg del cor y
+allí la deixá morta.</p>
+<p>Y ressoná desseguida tota la terra, y s’oiren crits horrorosos y
+rojas flamas isqueren de totas bandas y entre mitg de gran terratremol y
+polsaguera, s’enderrocá’l castell, mentres espuntava en Orient
+atravessant boiras de grana y nacar, l’esplendorós sol de la ditxa.</p>
+<p>Solsament los dos germans, que recobraren sa forma primitiva,
+n’isqueren per la voluntat de Deu, en be, de tantas runas y tan bont
+punt hagueren abrassat á son germá y vessat ab ell moltas llágrimas,
+deixaren aquell lloch, pera dirigirse al palau ahont los reys y princesa
+n’eran.</p>
+<p>Y veus aquí que quan hi foren, fou tal l’estranyesa de las gens al
+veure tres y un sol príncep com que ningú savia lo que li passava y ho
+tingueren per encantament y follia dubtant si eran tres personas ab un
+sol príncep ó si era un príncep ab tres personas, tan que ho corregueren
+á dir als pares. Los quals isqueren desseguida y si sorpresos eran los
+habitans mes ells ho restaren, que tan creyan com dubtavan lo que era á
+sa vista. Tot eran preguntas y sorpresas, fins que’l germá gran, ab
+breus paraulas, los hi feu narració de tot lo que succehit los hi havia
+y torná á esser reconegut per príncep, y hagueren tots gran alegría y
+enviaren á cercar al pescador, mort ja quasi de dol y de tristesa y’n
+feren grans saraus y festas que tot se’n entrava, fentli despres una
+habitació en el mateix palau pera que allí acabés los anys de la sua
+vida. Los dos altres germans se casaren ab dos gentils princesas y’l
+princep y la princesa succehint en lo regne á los pares, foren reys per
+sort de sos subdits, portant tota mena de felicitats al seu reyalme y
+terra.</p>
+<h2 id="la-flor-del-penical.">La flor del penical.</h2>
+<p>Y era una vegada un rey que tenia dos fills y que en la cama patia
+d’un mal, que per mes remeys que hi fes, en cap manera podia curarlo. Lo
+qual feya que n’estés sempre anguniós y trist, y que per tot arreu manés
+cercar los millors metjes; cap dels quals savia darli sanitosa cura,
+sino un que li maná se hi posés de la flor del penical.</p>
+<p>Lo rey qu’era molt vellet, cridá á los seus dos fills y’ls encomaná
+li cerquessin la dita flor, qu’era per ell la vida, prometent al qui li
+dugués, que lo faria hereu del seu regne. Y veus aquí que los noys ab
+tot dalit se n’hi anaren y cerca que cercarás, lo mes petit que la
+troba. Mes quan lo gran ho sapigué y’s veu sense corona, ell que li surt
+al encontre, li pren la flor, fa un clot á terra y’l colga al riu
+d’arenas.</p>
+<p>En lo quin hi van naixe unas canyas, y un pastor se n’hi feu un
+fluviol d’una d’ellas, que aixís que se’l posa á la boca comensa á
+sonar:</p>
+<div class="hanging-indent">
+Pastoret, bon pastoret,<br>
+tú que’m tocas y que’m menas<br>
+so colgat al riu d’arenas<br>
+per la flor del penical<br>
+per la cama del meu pare<br>
+que li feya tan de mal.
+</div>
+<p>Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava,
+torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent ho
+comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey, lo
+qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon punt hi
+fou, quan lo fluviol se posá á sonar:</p>
+<div class="hanging-indent">
+O vos pare, lo meu pare<br>
+que me’n tocas y que’m menas,<br>
+so colgat al riu d’arenas<br>
+per la flor del penical<br>
+per la cama del meu pare<br>
+que li feya tan de mal.
+</div>
+<p>Lo rey així que ho sent tot se’n maravella y per be ó mal, á la
+forsa, fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol.</p>
+<div class="hanging-indent">
+Germanet, mal germanet,<br>
+tú que’m tocas y que’m menas,<br>
+so colgat al riu d’arenas<br>
+per la flor del penical<br>
+per la cama del meu pare<br>
+que li feya tan de mal.
+</div>
+<p>Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d’ahont havia treta
+aquella canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia
+fet de la vora del riu d’arenas, d’un canyar que poch temps avans no hi
+era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu’arranquessin lo canyar y colgat
+dessota d’ell hi trobaren al fill petit qu’encara era viu. Lo pare
+n’hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill gran
+á qui maná condemnar á mort, donant lo regne al seu fill petit qu’era
+qui havia trobada la flor del penical.</p>
+Altres fan que un pare que tenia una llaga en la cama, encomanés als
+seus fills qué li anessin á cercar la flor del penical. Los dos mes
+grans van deixar á n’el petit qu’anés sol, lo qui va entrarse en una
+horta, va demanar la flor y li donaren, encomanantli sobre tot que se la
+amagués, perque si los seus germans li trobessin lo matarian. Y se la va
+amagar á la mitja, mes per lo camí los seus germans van trobarlo, lo
+escurcullaren tot y com li trobessin la flor del penical, van fer un
+clot al riu d’arenas y van colgarli, en lo quin nasqué desseguida un
+gros canyar fins qu’un dia passá per allí un pastor del seu pare que
+n’anava guardant lo bestiá y feu un fluviol d’una de las canyas, lo quin
+va sonarne.
+<div class="hanging-indent">
+Pastoret, bon pastoret,<br>
+tu que’m tocas y que’m menas,<br>
+so colgat al riu d’arenas<br>
+per la flor del penical<br>
+per la cama del meu pare<br>
+que li feya tan de mal.
+</div>
+<p>Lo pastor va anar incontinent á casa del seu amo, lo qui com sentís
+lo fluviol feu anar al riu d’arenas á arrancarne las canyas, y ab las
+arrels d’aquestas ja hi trobaren cabells fins y rossos, y cavant mes
+endins hi van trobar encara viu al fill petit. La justicia rigorosa
+dongué als germans sentencia de mort y al fill petit lo seu pare’l feu
+hereu, que be s’ho mereixia.</p>
+<h2 id="lo-capdell-dor.">Lo capdell d’or.</h2>
+<p>N’era una vegada un rey molt poderós á qui res ne mancava per serne
+felis com no sigués que en cap manera podia haver fill ni filla de sa
+molt aymada com gentil muller, qual cosa lo tenia en estrem dolorit y
+contristat.</p>
+<p>Y veus aquí, qu’esdevingué un dia en que sa muller fou deslliurada
+d’una infanta que per lo agraciada y bonica podia ben be esser la
+alegría de qualsevol pare, tant mes quant lo rey havia desitjat sempre
+haver successió, valdament la que hagués fos de fill ó filla. Emperó no
+fou aixís, pus l’home quan no te una cosa la’n desitja y quan la té ne
+vol un’altre; lo rey restá molt enujat d’haver filla y no fill que’l
+succehis, car havent filla, segons ell, be podia esser que’s conservés
+lo bon nom y esplendor de son poderós reyalme, mes no ab l’ufana ab que
+fins llavors sostingut s’havia.</p>
+<p>Y per ço fou que comensá á mirar malament á la noya y la tingué tan
+aburrida qu’un dia deslliberá lo tréurela de casa y aixis ho feu.</p>
+<p>La qual filla una volta fora, tota tristeta y plorosa, comensá á
+caminar, y camina que caminarás fins á tant que essent nit trobá un
+bosch. Y ella no s’hi gosá á ficar, perque may habia eixit de casa sua,
+y res del mon conexia y molta pór li’n feya una boscuria com aquella.
+Mes com la necessitat no te lley, per molt que la temensa li fes recár
+d’entrarhi, per fi’s resolgué á ferho, y una volta á dins, ab la poca
+llum de la celistia, vegé un arbre de grossa capsalada y sota del arbre
+una velleta d’eixas que tenen molts de consells y sapiencia y que
+sempre’s troban á punt de fer una bona obra. La qual aixis que la vegé
+tant trista li’n pregá que fes mercé de contarli perqué ho estava y com
+era allí vinguda. Y la noya li contá sa pena, que per ser tant gran,
+se’n condolgué la vella y volentla apariar en quant li fos á ma, li
+dongué un capdell d’or tan bó com altre en lo mon no n’hi havia,
+dihentli avans, que li’n restava sols demanarli que’l rebés ab un
+consell qu’ella li donaria, de no desfersen pas may per molt que’n fos
+pregada, com no sigués per tractes de casament ó boda.</p>
+<p>Ab aixó ne quedá ja molt aconortada la noya, y á punta de dia,
+després d’haver pres comiat de la velleta, ab prou sentiment de la sua
+ánima, se’n aná, camina que caminarás, fins que fou á un altre reyalme y
+en ell á una gran ciutat ahont feu aturada.</p>
+<p>Y veus aquí que tan bon punt fou en ella, quan comensá de veure molta
+de gent que d’assí d’allá anava y venia com si no trobés lo que cercava.
+Tots los quals duyan ricas vestimentas brodadas d’or y plata ab lo que
+ne vingué ella en coneixement de com se trobava á la ciutat ahont era lo
+palau del rey y eran aquells llurs patjes. Y li mogué alló’l desitg y
+volent saber lo perqué de tantas anadas y vingudas, emprengué un dels
+patges y li’n demaná fos servit de dirli perqué tan afanyats anavan. Mes
+com de cans y pobres tothom s’escusa, ni sisquera meresqué la noya que
+li’n fos tornada resposta. No la acobardí aço, ans al contrari, aná
+preguntant, preguntant fins á trobarne un que li esplicá, com al brodar
+la reina un vestit per lo seu real espós, se li havia acavada la seda
+d’or, que n’era de mostra tan bona y fina, que per mes que cercavan, en
+lloch trobarne podian de pariona, cosa que posava contristat al rey per
+lo molt que’n tenia contemplada y ben volguda á la sua gentil com
+virtuosa esposa. Y com que la noya tenia lo capdell de la velleta, ne
+fonch molt contenta de poderne fer bé, si per cas fos que lo seu or al
+que gastava la reina se pareixia, y ne pregá al criat que entrés al
+palau y digués, qu’ella tenia un capdell d’or tan bó y fi, com no n’hi
+hagués d’altre en tota la terra. Mes gens de cas ne feren, pus que la
+tenian per folla: á la fi, tan y tan pregá que s’esdevingué lo sentirho
+lo fill del rey, jove molt ben dispost y noble, aixis d’ánimo com de
+figura, lo qui incontinent demaná llicencia á los seus pares pera fer
+entrar al palau á la donzella, y una volta donada, la feu entrar fins á
+la cambra de la reyna.</p>
+<p>Y essent dins, ella que’n mostra son fil d’or y fou tan y tan parió
+del que la reyna gastava, que eixa al punt doná ordre pera que li fos
+pagat ab bona moneda; mes ella com se recordava del bon consell de la
+velleta, en cap manera lo volgué vendre y per mes que li oferiren tota
+mena de joyas y riquesas, no pogueren treuren res, pus no volgué donarlo
+com no fos per tractes de casament ó boda. Lo qual aportá gran enuig á
+los reys, per mes que fos dit ab tota cortesía, pus feya impossible lo
+haver lo fil d’or, car en manera alguna podian voler que lo seu fill
+prengués per esposa á una pobre y senzilla filla del poble. Mes com que
+lo cor sols sent y no pensa, y en cors joves sols regna l’amor, lo
+princep vejentne una donzella tan encisadora com discreta y gentil y
+recatada se’n enamorá ab tal vivesa, que per mes que feren sos pares
+pera deslliurarlo de son pensament y per mes que s’enujaren, en cap
+manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants de dols al palau, que
+per fi la noya, vejent que’l ser ella pobre’n tenia tota la culpa,
+determiná descobrir com era filla del rey vehí y ne foren d’aixó tots
+molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al pare d’ella, que molt
+havia ja plorat per sa perduda filla, y aparellaren molts jochs y festas
+y despres d’haberse tractat bodas, s’esposaren princesa y princep,
+essentne desde llavors tots molt contens y ditxosos per los anys de la
+sua vida.</p>
+<h2 id="los-tres-germans.">Los tres germans.</h2>
+<p>Una vegada eran tres germans que tots tres s’eran enamorats de una
+cusina seva de llunyas terras; per lo qual lo pare de la noya vejent que
+tots la volian, no sabent quin escullirne, los va dir que pendria per
+gendre á aquell que li portés una cosa la mes bonica y profitosa. Los
+tres germans se separaren, cadescun tirá per lo seu cantó y á la bona
+ventura van anarsen, lo mes gran á una ciutat en la quina’s posava á veu
+de pública crida un canó de llarga vista, d’un preu tan gros y crescut
+que ningú podia comprarlo, mes ell hi arriscá tota la seva fortuna y va
+emportarsel. Lo germá segon feu també sa via y arribá á una ciutat en lo
+punt y hora en que’s feya un pregó encantantne una catifa de virtut tal
+que ab ella un era al instant al lloch ahont volia. Los compradors eran
+molts, mes lo germá també va endúrsela. Y’l mes petit de tots, caminant,
+caminant, també arribá á una ciutat en la que venian al mes donant, una
+poma que olorantla tornava la salut á qui la hagués perduda. Podeu
+contar si n’hi havia de pujas, mes lo noy petit, coneixent lo gran valor
+d’ella, sobre tot per ell, á tota costa va comprarla.</p>
+<p>Cadescú ab la seva prenda esperá á que fos finit lo temps que
+s’havian donat pera juntarse y una volta plegats s’ensenyaren mutuament
+lo que portavan, y mirant ab lo canó, van veure que la noya á qui volian
+estava malalta, desseguida van pujar de peus á la catifa y’s van trobar
+á casa d’ella; li feren olorar la poma y’s posá enterament bona.
+Llavoras entraren las barallas.</p>
+<p>–Sino fos lo canó de llarga vista no l’hauriau vista.</p>
+<p>–Sino fos la catifa no foram aquí.</p>
+<p>–Sino fos la poma no hauria hagut cura.</p>
+<p>Tots tres la volian y’l pare no sabia com ferho; per fi va dirne, si
+ab vostra riquesa cap de vosaltres ha pogut guanyar ma filla, que sigui
+de qui mostria enjiny millor, qui tiri la fletxa mes alta, aquell haurá
+la noya. Los germans aparellaren sas ballestas que dava goig de veure.
+Lo mes gran tira; la fletxa de tan alta ab prou feinas va ovirarse. Tira
+lo mitjá y travessa’ls nuvols. Lo petit aparella l’arch, brunzeix la
+fletxa y la clava, ahont? al bell mitg del sol. De llavoras ne te tacas.
+Tot foren victors y aplausos, y lo pare li doná la noya de lo que ne
+rebé tothom alegría; sino eran los germans que’ls hi recava una mica por
+lo molt que també la volian.</p>
+<h2 id="lo-castell-del-sol.">Lo castell del sol.</h2>
+<p>Una vegada era un comte molt jugador, que en una nit se jugá bossa,
+hisenda, la espasa y per fi la vida, posantli per condició qui li guanyá
+aquesta lo anar á lo castell del Sol, qu’era com si diguessim á una mort
+certa y segura.</p>
+<p>Emprengué cami lo Comte, y al esser negre nit, perdut com anava,
+n’ovirá un llumet, lluny, molt lluny, ahont va dirigirse, y camina que
+caminarás arribá á una casa, qu’era de gegants, mes ell no ho sabia. Per
+aixo va trucarhi y una veu de vella, desde dins li va dir.</p>
+<p>–Qui hi ha?</p>
+<p>–Si’m voldriau recullir per eixa nit.</p>
+<p>–Ay! no volgau pas entrar; perque es casa de gegants y si lo meu
+marit arribava se’us menjaria.</p>
+<p>Mes lo Comte estava rendit y pregá per Deu li fessen mercé d’obrirli
+la porta, com ho feu la vella, qui li preguntá qui era y ahont anava, á
+lo qual li contá lo seu cas lo Comte; y en aixó estavan, quan arribá lo
+gegant; y,</p>
+<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p>
+<p>No tingué mes remey la vella que contar li com s’era esdevingut lo
+passarne per allí lo Comte qui anava cercant lo castell del Sol y á qui
+per lo seu cansament havia donat acullida.</p>
+<p>Lo gegant tot de mal humor, digué:</p>
+<p>–No sé pas hont es, mes que vagi al palau de la mia germana qui’n té
+tres fillas que corran molta terra y allí li dirán, no sens que’s
+descuidi d’advertir que hi va de part meva, perque sino lo matarian.</p>
+<p>Lo Comte’s posá en camí y camina que camina, fins que’n troba, vora
+nit, un palau ahont truca.</p>
+<p>–Qui hi ha?</p>
+<p>So un pasatjer que vinch de part del germá vostre á que’m digau ahont
+es lo famós castell del Sol.</p>
+<p>–Ay! no vulgau pas entrarne, que mas fillas son tres gegantas que
+se’us menjarian si’us trobavan.</p>
+<p>Y en aixó ne vehuen arribar la germana gran y lo Comte no te temps
+mes que d’amagarse á dins del palau.</p>
+<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p>
+<p>–Ma filla, es lo Comte que ve de part del germá meu, pera que li
+digam ahont es lo castell del Sol.</p>
+<p>–Si es així que vingui, mes jo no li puch pas dir; ma germana la
+mitjana, que’n corra cada dia seixanta lleguas, vint mes que jo, potser
+que ho sápiga.</p>
+<p>Y arriba la mitjana.</p>
+<p>–Quina olor de carn cristiana que sento!</p>
+<p>Y la mare li diu: –Es lo Comte que ve de part del meu germá pera
+saberne ahont es lo castell del Sol.</p>
+<p>–Jo no ho sé pas, potser ho sápiga la mes petita que camina vint
+lleguas mes que jo cada dia.</p>
+<p>Y arriba la petita, la qual, quan ne veu lo Comte, vol matarlo, sino
+que la mare li diu:</p>
+<p>–Lo germá meu l’envia pera saberne ahont es lo castell del Sol.</p>
+<p>Y diu: –Llavoras, que vingui ab mi. –Y se l’emporta vuitanta lleguas
+lluny, finidas las quals li ensenya un castell molt gran y hermós y li
+diu:</p>
+<p>–Entra cap á dins, vesten al jardí ahont t’amagarás prop d’un estany,
+en lo quin ne baixará primer una noya que’s banyará en ell, tu no li
+diguessis pas res perque sino foras perdut, quan ella ne será fora ne
+baixará un’altra á qui tampoch li diguis res, fins que’n baixará una
+tercera á la quina preguntarás per lo castell del Sol y ella t’ho
+dirá.</p>
+<p>Lo Comte entra, se’n va cap al jardi y en ell, prop l’estany te veu
+baixar una noya hermosissima que va banyarse en ell; lo Comte n’era
+admirat de la seva bellesa. Per fi se’n va anar y ne baixá una altre
+encara mes guapa y també va banyarse en la aigua clara; per fi ne baixá
+la tercera qu’era una joya d’hermosura y’l Comte no sabia lo que li
+succehia, sobre tot quan desfentse de las suas robas va ficarse á
+l’aigua y mostrá tota la sua gentilesa.</p>
+<p>Lo Comte n’era maravellat que mes no podia y li amagá la roba, així
+es que quan la noya volgué vestirse trobantse sense ella, mirá per tot
+arreu y com vejes lo Comte li digué que li tornés la roba que li havia
+presa.</p>
+<p>Mes lo Comte li diu: –Vos la tornaré si’m diheu quin es lo castell
+del Sol que cerco.</p>
+<p>Y la noya li diu: –Donaume tan sols un mocador y vos ho diré.</p>
+<p>Lo Comte que li dona, ella l’agafa, l’estent damunt l’aigua y ab lo
+sol y la llum s’hi enmiralla lo Castell ahont estavan y la nina dins
+l’estany com se banyava, pus que aquell era’l castell del Sol que tan
+temps feya que cercava. Se’n agradá de ella per tan gentil que n’era y
+li demaná si li volia fer mercé del seu amor. Cosa á la qual fou ella
+plasenta, mes li digué que lo seu pare primer la mataria, avans que
+consentirhi.</p>
+<p>–No tingau por, que’n tinch prou d’ardidesa,– pus ell volia
+defensarla. Mes la noya li digué: –No es així, jo vos diré lo que teniu
+de ferne. Entrauvos dins lo castell, en la porta del qual, hi trobareu
+un lleó de guarda; no vos espantessiu pas, perque per mica que ho fessiu
+vos mataria, entreu dins y quan siau davant lo meu pare, demanaume per
+esposa vostra. Ell vos dirá que no sino feu un impossible, llavors veniu
+aquí, crideu Rosa florida, que aquest es lo meu nom y jo vos donaré’l
+medi per ferlo.</p>
+<p>Lo Comte se’n va anar y al esser al portal qu’era molt estret, ell
+que’t veu lo lleó que sols de mirar dava feresa y casi no s’hi gosava
+ficar, mes va arriscarshi y á dins troba lo pare á qui demaná per esposa
+á Rosa florida, quin va dirli que nó, sino li portava l’anell que feya
+molts anys havia perdut dins de la mar brusenta; qu’era impossible.</p>
+<p>Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li contá la exigencia
+del seu pare, mes ella no s’acobardá, ans li digué:</p>
+<p>–Be n’eixirás si fas lo que’t diga. Anem á la bora de la mar y allí
+me trinxas be, ben trinxada, posant molt esment de que cap gota de sanch
+ni tros meu, ne caigui en terra, me tiras á dins de l’aigua y llavoras
+te vindrá molta de son, mes no t’adormisses pas, perque sino may mes
+podria eixirne.</p>
+<p>Lo Comte no ho volia fer per lo molt que la estimava; á la fi tanta
+era la fe que hi tenia que ab llágrimas en los ulls, va trinxarla; y
+veus aquí que per tant esment que hi va posarne, no pogué lliurarse de
+que li caigués una goteta de sanch en terra.</p>
+<p>Y quan ella fou al fons de la mar, lo Comte comensá á sentir son y
+mes son y la noya cridá.</p>
+<p>–Comte.</p>
+<p>Mes ell no’s movia.</p>
+<p>–Comte –per segona vegada. Y ell tampoch, com que la son lo
+vencia.</p>
+<p>Per fi crida tercera volta –Comte –ab veu tan trista y fonda que al
+cor se n’entrava, y ell llavors se despertá tot espantat y diu: –Rosa
+florida. –Y eixa surt y duya l’anell perduda.</p>
+<p>Quan lo pare lo veu ne rebé gran enuig, mes tingué que cumplirli la
+paraula y li digué que triás de sas fillas, mes com ell ho fes ab la mes
+petita, no li volgué dar per ser la que mes volia. De lo qual fou enujat
+lo Comte y demaná ajuda á cel y terra per tal fellonía, perço que quan
+lo pare ho sentí, va dirli que pus hi era obligat, que escullís de sas
+fillas, mes sense véurelas, tant sols per un dit que ensenyarian.</p>
+<p>Y per un foradet las tres van treure lo dit petit de la ma dreta, y
+com en lo de Rosa florida hi mancava un bossinet per alló de la gota de
+sanch que quan la trinxava en terra n’hi va caure, ell que la va coneixe
+y la va escullir entre las altras.</p>
+<p>Mes lo pare, home dolent, en cap manera volgué donarli, y veyent
+qu’ella hi venia be volia matarla, de manera que no tingueren altre
+remey que fugirne y agafaren un cavall molt magre de l’establa que molt
+corria y ne fugiren. Cosa la qual sapiguda per son pare feu desseguida
+perseguirlos, y n’agafa un cavall la envejosa de la germana gran y corra
+que mes correrás fins que casi’ls atrapava.</p>
+<p>–¡Ay, Rosa florida, que ja’ns aconsegueixen! –No tingas por, y ella
+que’n llensa sa pinta y la pinta’s torna un bosch tan espés y ferestech
+que ningú podia ficarshi.</p>
+<p>Y la germana gran va entornarsen, y hi marxa la mitjana y corra que
+mes correrás fins que casi’ls assolia.</p>
+<p>–¡Ay, Rosa florida, que’ns atrapan!</p>
+<p>–No tinguis por, y ella que’n llensa la gorra del Comte y la gorra’s
+torna foch que tot ho abrusava.</p>
+<p>Y la germana tingué que entornarsen, y lo pare ple de rabia hi marxa
+y corra que correrás fins que prop los tenia.</p>
+<p>–¡Ay, Rosa florida, que’s lo teu pare!</p>
+<p>Y la noya ho veu y n’hagué gran dolor com que de sos ulls ne rajavan
+llágrimas y las llágrimas se tornaren riu y lo pare no pogué passarlo. Y
+ells fugiren, fugiren fins á esser á llunyas terras, ahont s’enmaridaren
+y foren felissos per tots los anys de la sua vida.</p>
+<h2 id="lo-camí-del-cel.">Lo camí del cel.</h2>
+<p>Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que
+mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que
+dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí’ls prometé
+que á n’aquell que l’endemá al matí’s llevés primer, li donaria la coca
+mes grossa de las tres que havia fetas, que á n’el que’s llevés segon,
+la mitjana, y á n’al derrer la mes petita de totas.</p>
+<p>Los noys se’n anaren á dormir, y á l’endemá lo mes gran se llevá
+primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou
+donada la mitjana y’l mes petit de tots, pobrissó, fou l’últim en
+aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la benedicció
+del pare, que’ls encomaná sobre tot que fossin bons minyons y seguissin
+lo camí dret que’ls conduiria á la porta del cel, y cadescú ab la seva
+coca aná eixint de casa seva.</p>
+<p>Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo
+camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la quina
+quan lo tingué prop va dirli:</p>
+<p>–Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que
+plora?</p>
+<p>Y ell que li respon:</p>
+<p>–Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.</p>
+<p>Y se’n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser
+aquesta dona’t diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li fa
+dita pregunta.</p>
+<p>A lo qual ne respongué la dona:</p>
+<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres
+camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l’esquerra, no
+escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l’últim, al cap de
+vall del quin hi trobarás una porta vermella que’t conduirá allí hont te
+pertoca.</p>
+<p>Y’l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny
+trobá una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:</p>
+<p>–Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que
+plora?</p>
+<p>Y ell que li respon:</p>
+<p>–Ja ’us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que
+ab prou feinas ne tindré prou pera mí.</p>
+<p>Y se’n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser
+aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar enrrera á
+preguntarli.</p>
+<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d’allá trobarás tres
+camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no
+seguissis pas lo primer, ni tampoch lo últim, sino’l segon, al cap de
+vall del qual trobarás una porta groga que’t durá allí ahont te
+pertoca.</p>
+<p>Y’l mes petit de tots també per son camí va trobarne la dona ab un
+noyet als brassos, quina va dirli:</p>
+<p>–Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n’aquest meu fill
+que plora?</p>
+<p>Y’l noy digué:</p>
+<p>–No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella’us la donaré.</p>
+<p>Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si
+voldria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta
+dihent:</p>
+<p>–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres
+camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no
+seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al cap
+de vall ne trobarás lo que desitjas.</p>
+<p>Y los noys anaren caminant, caminant y’l mes gran de tots quant va
+esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de la
+dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y tot
+desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n’eixiren rojas flamas y
+molts de dimonis, quins se l’endugueren cap á l’infern, qu’era allí
+ahont li pertocava.</p>
+<p>Y’l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la
+porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y’s trobá
+á dins del purgatori.</p>
+<p>Y quan hi arrivá lo petit, ell que se’n vá cap á lo camí de la dreta
+y trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se
+sentiren hermosas veus d’angels que cantavan, y tot aparegué esplendent
+de llums y ple de rosas, y entre mitg d’ellas la dona y’l noyet, que no
+eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que’l reberen en sos
+brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava tot content, com
+qu’era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.</p>
+<p>Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com
+portat s’havia.</p>
+<p>En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que
+separats, tots lo mateix camí y troban á la dona ab lo noyet als brassos
+que’ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á sas
+respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall trobarán tres
+portas, una de vermella, una altre de groga y la derrera blanca y’ls fa
+trucar á cada un á n’aquella que li pertoca.</p>
+<h2 id="los-tres-cabells-del-dimoni.">Los tres cabells del dimoni.</h2>
+<p>Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne
+trobá una gitana d’eixas que diuhen la bonaventura y volentse divertir
+una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu ministre; la
+gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots indrets y seguint
+las ratllas mes marcadas, tot d’un plegat digué:</p>
+<p>–Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d’aqueixas
+terras.</p>
+<p>Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se’n aná tot capficat
+y trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá que
+si may algun fill tenia, no’l deixaria veure á lo seu monarca.</p>
+<p>Y veus aquí, que al cap d’algun temps s’esdevingué al ministre lo
+tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no
+arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d’amagat del seu
+pare, ficar dins d’una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per
+allí pasava, pera que se la endugués l’aigua.</p>
+<p>Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d’un
+molí en la qual rentava roba la molinera, que així que vejé la caixa
+tota bonica, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa amagada,
+va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No’s pot imaginar
+la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y hermós á dins
+d’ella, y com no tenian successió resolgueren afillarsel, li cercaren
+dida y li posaren nom de Moysés per la semblansa que ab est tenia lo
+modo de trobarlo.</p>
+<p>Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de
+tothom tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo
+tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y agradat
+del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia, feu que’ls
+moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou pres de gros
+enuig; mes no va dir res sino que cridant á la molinera li esplicá com
+s’havia agradat molt del seu noy y que si li volia donar ell lo faria
+rich per tota la seva vida. La molinera no hi volia consentir per lo
+molt que se’l estimava, mes com era’l rey y li oferia tan bona ventura
+tingué á la fí de ferho y va donarli.</p>
+<p>Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de
+robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse
+salvat, ell li perdonava la vida si anava á l’infern y li duya tres
+cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que
+dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l’amenassá de mort si
+inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí cap
+al infern que no savia per hont anava.</p>
+<p>Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l’amo li digué
+que no’l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una
+perera que tenia llevava peras d’or y ara no’n feya de cap mena. Lo noy
+digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria al tornar del
+infern, ahont anava; que aixís que’l deixessin passar, y los de la casa
+ho feren.</p>
+<p>Y camina que caminarás, arriba á un altra casa en la quina li
+digueren que no passaria mes endavant sino’ls hi deya com es que un pou
+que avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y’l noy’ls hi
+demaná també que’l deixessin passar, que ja’ls ho diria al tornar del
+infern, ahont anava.</p>
+<p>Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de
+grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué
+que passava á la gent d’un mon á l’altre, lo quin li digué que no’l
+volia passar de cap manera si no li deya com ho podia fer per deixar la
+barca y viure entre’ls demés homes. Y’l noy li va fer de resposta que
+quan tornés del infern ahont anava ja li diria.</p>
+<p>Y quan fou á l’altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en
+la quina trucá é isqué á obrirlo l’avia del dimoni, la qual com lo vejés
+tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s’entornés, pus
+seria perdut si’l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua historia
+y la vella se’n condolgué tant que prenentlo de grat li digué que no
+s’espantés y qu’ella li donaria los tres cabells del dimoni que cercava,
+pera lo qual dihent, “tórnat formiga” se torná lo noy formiga y se’l
+ficá l’avia en una de las arrugas de las suas fandillas. Llavoras cridá
+á Llucifer y li digué si tenia son que li cantaria una de las cansons
+tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la falda de la avia y s’adormí.</p>
+<p>Y tant tost ho fou, quan l’avia li arrancá un cabell ab lo qual se
+despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes
+l’avia li digué que devia esser que somiava que en una casa tenian una
+perera que avans feya peras d’or y ara no las feya de cap mena.</p>
+<p>–Que tontos son! digué’l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que
+se las menja totas; que’l mátin y tornará á haverhi fruita.</p>
+<p>Y l’avia torná á cantar cansons y’l dimoni á adormirse ab lo só
+d’ellas.</p>
+<p>Y quan ho fou, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir
+altre volta á lo dimoni, qui va dirli: –Ay avia, com es que me n’haveu
+arrencat un cabell? Mes l’avia li va dir que era que somiava que un pou
+que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua.</p>
+<p>–Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se’l
+beu y tornará á donarne.</p>
+<p>Y l’avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á
+adormirse lo dimoni.</p>
+<p>Y aixís que ho fou, ella que li arrenca un altre cabell y’l dimoni’s
+desperta y diu:</p>
+<p>–Ay, avia! ara si que m’haveu arrencat un cabell.</p>
+<p>–No ho creguis pas, li digué l’avia, es que somiavas que’l barquer
+que passa de l’un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap com
+ferho.</p>
+<p>–Ay que’s tonto! quan hi vaji algú, que procuri que’s fiqui á la
+barca y quan lo tingui á dins que fugi y s’hi quedará l’altre per tota
+la vida. Y dit aixó se’n aná per allí lo dimoni y la vella que se’n
+torná á la porta y quan hi fou –“Sigas home”, digué, y lo noy torná á
+esser home, y li doná los tres cabells del dimoni recordantli las tres
+respostas.</p>
+<p>Y se’n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no’l volia passar si
+no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va dir
+que tan bon punt l’hagués passat á l’altre banda li diria. Lo barquer se
+posá á remar y rema que remarás fins que fou á l’altre bora y allí ajudá
+á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse del seu quefer, no
+tenia mes que á la primera persona que arribés á la barca, una volta fos
+dins d’ella, ne saltés ell en terra y lo deixés en lo seu puesto, per
+ahont vindria á esser altre volta persona humana.</p>
+<p>Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d’or y ell camina que
+caminarás arribá á la casa del pou, ahont l’amo així que’l vejé, va
+dirli que en cap manera’l deixaria passar aquella volta sino li cumplia
+sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y ara ni tan
+sisquera aigua donava.</p>
+<p>Y diu lo noy: –Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se’l beu
+tot y fins que l’hajeu morta, no tornará á donarne. Y l’amo que hi
+baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com
+avans feya, de lo qual ne fou tan content l’amo que li doná dos burros
+carregats d’or y plata.</p>
+<p>Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins á esser á l’altre
+casa que tampoch lo volian deixar passar si no’ls deya com era que avans
+la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y diu:</p>
+<p>–Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne.</p>
+<p>Y mataren lo dragó y’n foren tant contents que li donaren dos matxos
+tots carregats d’or y pedras preciosas. Y ab los seus tresors se’n aná
+vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas riquesas, ne
+fou maravellat que mes no podia, y com l’ambició sempre mata y las
+riquesas tentan, ell que’l rebé ab totas festas y li digué li contás com
+era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no’s feu pregar gens
+Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y’l rey pensantse
+encara ferse mes rich del que ho era, se’n volgué tambe anar á cercarne
+los tres cabells del dimoni y dirigintse envers lo mateix camí que
+Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la llacuna, en lo qual hi
+havia’l barquer que aixís que’l tingué á dins de la barca, seguint lo
+consell del noy, se’n sortí d’ella, y’l deixá rema que remarás que may
+mes s’es lliurat de la tal feyna.</p>
+<p>Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que
+també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que
+may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del regne,
+per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo rey á
+n’ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos subdits,
+que celebraren tota mena de festas.</p>
+<h2 id="la-fustots.">La fustots.</h2>
+<p>Hi havia un pare que tenia tres fillas, totas tres guapas y hermosas
+y per ell molt estimadas, tant que volent saber si dignament á lo seu
+amor corresponian, un dia las hi va preguntar com cadescuna d’ellas lo
+estimava y la mes gran li va dir que lo estimava com lo pa, la mitjana
+com lo vi y la mes petita va dirli que lo estimava com la sal. De qual
+resposta ne fou molt enujat lo pare per tenir á la sal com á poca cosa y
+maná á los seus criats que inmediatament la agafessin y la duguessin á
+matarla, mostrantli despres com á cumpliment de sas ordres, una
+ampolleta de sanch y’l dit mes gros del peu.</p>
+<p>Mes los criats ne tingueren molta de llástima, agafaren una gallina
+que al esser al mitj del bosch mataren, ompliren de sa sanch
+l’ampolleta, llevaren lo dit á la noya y la deyxaren tota sola. Llavoras
+ella se’n va anar y tot caminant arrivá á una pagesía en la quina la
+prengueren pera guardar las ocas, y li’n feren uns sochs y vestit de
+trossets de fusta que per aixó l’anomenavan la Fustots. Mes ella’n tenia
+d’amagat un tot d’or y plomas de canari y cada vegada que anava á
+guardar las ocas se’l posava y las ocas la descovrian tot arreu,
+posantse á cantar desseguida</p>
+<div class="hanging-indent">
+Oc, oc, oc,<br>
+la Fustots dú vestit d’or.
+</div>
+<p>Fins al davant de los seus amos ho cantavan, los quins ni sisquera’n
+feyan gens de cas, ans al contrari la tenian molt aburrida com que
+sempre se’n burlavan, y cada vegada que espetarrallava la llenya, deyan
+que era un poll de la Fustots, que al foch queya.</p>
+<p>Y veus aquí que un dia mentres estava guardant las ocas s’ensopegá á
+passar lo fill del rey, lo qui com la vejés tan ben vestida tota d’or y
+plomas y tan hermosa, s’hi acostá per estranyesa que del cas tenia y
+preguntali com era allí ab aquellas vestiduras y fent feyna tan baixa
+essentne tan gentil y bella. Y la noya li contá com la havian treta de
+casa seva per la resposta que havia dada, y ho feu ab tanta dolor y
+senzillesa que’l príncep se’n agradá y se l’endugué á lo palau dels seus
+pares. Y com de tractes n’ixen bodas ben prompte la prengué per esposa
+y’l dia en que foren celebradas convingueren en convidarhi al pare y á
+las germanas de la noya, arreglantne lo dinar sense gens ni mica de sal
+en la vianda.</p>
+<p>Veus aquí que’ls pares hi anaren ab molta estranyesa de part seva de
+veures convidats, pus que res ne sabian, y quan foren á la hora del
+dinar fou servit á la taula un plat de que ningú’n pogué menjarne per
+fat que’n era; al esser al segon plat tampoch ningú va menjarne, vist lo
+qual lo príncep preguntá al pare de la noya que li semblava de la vianda
+y si no tenia gana que la deixés tota. Y encara que lo pare no gosava
+dirho per respecte que tenia, á la fi esplicá que era perque trobava la
+vianda tan dolsa que semblava que no haguessin tirat gens de sal á
+l’olla. A lo qual va respondre lo príncep que be podia esser, mes que
+com á la sua esposa la havian treta una vegada de casa seva y fins manat
+matarla perque havia dit que com la sal estimava á lo seu pare, ell
+havia cregut que no devia posarne á la vianda, pus que segons parer de
+lo dit pare no era cosa gens necessaria.</p>
+<p>Lo pare y las germanas eran mes aturdits que no sabian tornar
+resposta y maravellats de veure á la sua filla y germana per sols sos
+merits posada en tan alt puesto. Reconegueren la sua culpa y abrassaren
+á la princesa, diguentli que be coneixian ara lo molt que estimava al
+pare y que’ls concedís perdó de la seva malifeta. Y la noya ab llágrimas
+als ulls los hi mostrá quant era’l seu amor y foren tots molt contents y
+felissos, que tothom ne rebé alegria.</p>
+<p>Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un
+dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi
+per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de la
+cuina. Y era que’s casava la seva germana gran, y la noya ben prompte la
+conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera que tot estés
+á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota de sal; de modo
+que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat qu’era y lo pare
+tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y comparegué la noya y
+va dir que com un dia hagués respost á lo seu pare que l’estimava com la
+sal, est tenint á n’aquesta per poca cosa, se’n enujá tan d’ella que la
+tragué de casa, rahó per la qual desde llavoras may mes ne posá sal á la
+vianda. Y lo pare coneixent la sua falta y la rahó que tenia sa filla
+corregué á ella, l’abrassá y li demaná perdó de la sua culpa.</p>
+<h2 id="la-rateta.">La rateta.</h2>
+<p>N’era una vegada una rateta molt bonica que se’n estava en sa
+finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe’l carré, y per
+semblarne mes bonica s’havia lligat una cinteta blava á la seva qua.</p>
+<p>Y veus aquí que’n passá un gall y la vejé tan bonica que s’enamorá
+d’ella y li digué:</p>
+<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset
+á la qüeta, te voldrias casá ab mí?</p>
+<p>Y diu la rateta.</p>
+<p>–Veyam com cantau?</p>
+<p>Y canta’l gall y fa –Kikirikich, kikirikich.</p>
+<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau. Y veus aquí que passa una
+gallina y la veu tan bonica y li diu:</p>
+<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, te voldrias casá ab
+mí?</p>
+<p>–Veyam com cantau?</p>
+<p>Y la gallina canta –Catoch, catoch, catoscas.</p>
+<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau.</p>
+<p>Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se’n enamora
+y li diu: –Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, te voldrias casá
+ab mi?</p>
+<p>–Veyam com cantau?</p>
+<p>Y fa’l gos –Bub, bub, bub.</p>
+<p>Y tota espantada la rateta li respon:</p>
+<p>–Ay, anau, anau, que massa m’ espantau.</p>
+<p>Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta
+y enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l’espantavan.</p>
+<p>Fins que ne passá un gatet molt bufó y mono, que vejentla á la
+finestra, se’n agradá d’ella y li digué:</p>
+<p>–Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich
+á la qüeta, te voldrias casá ab mí?</p>
+<p>–Veyam com cantau?</p>
+<p>–Miau, miau.</p>
+<p>–Ay, pujau, pujau, que molt me’n agradau. Y pujá lo gatet y al
+véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t’agradaria; y de cop
+se la menja.</p>
+<h2 id="lo-castell-de-irás-y-no-hi-veurás.">Lo castell de irás y no hi
+veurás.</h2>
+<p>Una vegada era un home tan pobre que no tenint res pera menjar ni
+donarne á sas tres fillas, va cridarne á n’el diable y s’hi va
+vendre.</p>
+<p>Y li diu lo dimoni: –Jo’t donare riquesas y fortuna, mes en cambi
+tens que donarme una de tas fillas, que dintre mitg any vindré á
+cercarne.</p>
+<p>L’home signá lo pacte y desde aquell dia aná enriquint, enriquint que
+tothom se’n admirava, mes al mateix temps se posava tan trist, que la
+filla gran no pogué menos de notarho y de preguntarli com es que ho
+estava.</p>
+<p>–No t’ho vull pas dir perque tota t’entristirias.</p>
+<p>–No, pare, digueumho que no me posaré trista.</p>
+<p>Y diu lo pare: –Quan jo era molt pobre me vaig vendre al diable per
+preu de una de mas fillas, aixis es que tinch de donarli á una de
+vosaltres.</p>
+<p>Y diu la noya: –Ay, pare, no hi vull pas anar.</p>
+<p>L’home cada dia era mes rich mes també mes trist, tant que la mitjana
+ho conegué y va preguntarli la causa.</p>
+<p>–Ay, noya, no ho vullas pas saber, que tota t’entristirias.</p>
+<p>–No, pare, digueumho, que no m’ entristiré mica.</p>
+<p>Y diu lo pare: –Quan jo era pobre vaig demanar riquesas al diable,
+que me las va donar en cambi d’una de mas fillas que vindrá á
+cercarne.</p>
+<p>–Ay, pare, no vull pas anarhi.</p>
+<p>Y la fortuna del home era cada dia mes grossa, que admirava, mes la
+tristor també l’anava aclaparant que era estranyesa.</p>
+<p>La filla mes petita va atansarshi: –Pare, perqué n’estau tan
+trist?</p>
+<p>–No ho vullas pas saberho, filla, que també tu t’entristirias.</p>
+<p>–Digaumho, pare, que jo vos consolaré en la pena.</p>
+<p>Y diu l’home: –Quan jo era pobre vaig prometre una filla al diable
+si’m donava bens y fortuna, y es arribat lo dia que va assenyalarne per
+venirla á cercar.</p>
+<p>Y diu la noya: –Pare, ja hi aniré jo.</p>
+<p>Y en sent á mitja nit, baixa la noya la escala, mes avans d’obrir la
+porta, fa la senyal de la creu, y al obrirla no veu ningú al defora.</p>
+<p>L’endemá al matí aparesqué lo diable al home y li digué:</p>
+<p>–Talla la ma dreta á ta filla, que ab ella m’ ha fet la senyal de la
+creu y no he pogut endúrmela.</p>
+<p>L’home ho feu, mes á la nit següent al punt de las dotze horas, baixa
+la noya l’escala, fa la senyal de la creu ab la ma esquerra y obra la
+porta, mes no veu ningú al defora.</p>
+<p>–Talla la ma esquerra á ta filla, que ab ella m’ ha fet la senyal de
+la creu y tampoch so poguda endúrmela.</p>
+<p>L’home ho feu, mes á la nit següent la noya avans d’obrir la porta fa
+lo senyal de la creu ab lo cap y no troba ningú al defora.</p>
+<p>–Talla lo cap á ta filla, que ab ell m’ ha fet la senyal de la creu y
+no so poguda endúrmela.</p>
+<p>Mes la noya no ho volgué y va anarsen de casa. Camina que caminarás
+va arribarne á una gruta ahont va recullirse y com era esmoyonada pensá
+com ho faria per mantenirse, mes veus aquí que passaren los gossos del
+rey, qui anava de cassa, y veyentla tan hermosa li portaren lo pa, que
+van donarlshi. L’endemá també van portarli y aixis cada dia que no li
+faltava res, mes los gossos s’anaren amagrint que el rey no pogué menos
+de estranyarho; per aixó va manar que’ls donguessen un pa ben gros á
+cada un d’ells, que no se’l poguessen endur tan corrents com feyan cada
+dia, y ell mateix en persona volgué seguirlos.</p>
+<p>Veus aquí que quan vejé que’s ficavan en una gruta y á dins d’ella á
+una noya tan hermosa, y la pobreta ab las mans llevadas, n’hagué grossa
+llástima y va endúrsela en lo seu palau, en lo quin, per la sua
+discresió y recato se feu tan ben voler la noya que lo príncep se
+n’agradá d’ella y va enmaridarshi.</p>
+<p>Mes succehi que vingué una guerra y’l princep ja rey tingué que
+anarhi. Y quan hi fou, n’infantá la reyna un bell noy y una noya é
+incontinent feu dur al rey la nova per un dels seus patjes, á qui
+encomaná que no s’adormís pas per lo camí, pus sino lo diable li
+cambiaria lo paper que duya la nova.</p>
+<p>Lo patje se’n aná y quan fou en un pont, ell que va adormirse; lo
+diable desseguida posa en lo paper, que la reyna havia parit un gos y
+una gossa, y despertantse lo patje va y entrega lo paper al rey.</p>
+<p>–Gos ó no gos, gossa ó no gossa, digas á la reyna, que los crie
+bè.</p>
+<p>Lo patje torná á marxar, mes quan es al pont s’adorm altre vegada y’l
+diable li posa; que tirin noy y noya al molí.</p>
+<p>Quan los del palau reberen la tal ordre tots se’n estranyaren, mes
+cumpliren y ficantne noy y noya cadescun dins un bagulet los tiraren
+dins la bassa del molí. Mes quan arribá’l rey y sabé la nova cregué que
+havia estada la reyna y la maná emparedar viva al peu de la escala, sino
+un foradet que hi va deixar per ahont entrarli la vianda.</p>
+<p>Mentres tant lo moliné s’havia trobat que l’aigua se li aturava á las
+molas, mirá á la bassa y com ne vejés dos bagulets tan bonichs, va
+obrirlos y ab tota sorpresa vejé lo noy y la noya, que vá criarsels com
+á fills propis. Fins que un dia renyint tots dos ab lo fill del moliné
+est va dirlos que no eran germans seus y noy y noya volgueren anar á
+corre mon per veure si trovarian als seus pares.</p>
+<p>Aixís caminant trobaren un capellá que va demanarlos ahont anavan, y
+com ells li espliquessin, los hi va dir que si volian quedarse ab ell, á
+la sua mort los deixaria sa fortuna, á lo qual ells hi vingueren be per
+tal qui’ls ho deya era un home de ciencia y ells eran massa petits per
+peregrinarne.</p>
+<p>Al cap d’un quan temps morí lo capellá y veyentlos las donas del
+poble tan richs y guapos comensaren d’haverne enveja y duas d’ellas,
+n’anaren á trobar á una vella qu’era bruixota la quina’ls prometé que si
+li donavan cent lliuras los faria perdre.</p>
+<p>Veus aquí que la vella se n’hi va y’ls diu: –Noys, noyets, quina casa
+y jardinet tan bonichs com teniu! no mes’us hi manca d’una cosa y es un
+arbre que tinga fullas de tots colors.</p>
+<p>Y dihuen los noys: –Y ahont lo trobariam?</p>
+<p>–Anant al castell de irás y no hi veurás.</p>
+<p>Lo noy pren son farsellet y se’n va á cercarlo; camina que caminarás,
+troba un palau, d’ahont n’eixia lo sabi Salomó que n’era cego, lo qui
+sentí las petjadas del noy y va cridarlo.</p>
+<p>–Ahont vas noy per eixas terras?</p>
+<p>–Al castell de irás y no hi veurás, á cercar un arbre que te fullas
+de tots colors.</p>
+<p>–Qui es que en ton poble’t vol tan de be? Ves ab molt cuidado perque
+sino’t perdrias: veurás en lo castell molts d’arbres tots bonichs y de
+tots colors, no’ls toquessis pas, perque sino no’n eixirias mes, agafa
+una fulla solsament de un arbre molt sech y lleig que hi ha y
+empórtatela, plántala en lo teu hort y tindrás lo que desitjas.</p>
+<p>En sent á mitja nit lo noy arriba al castell, ne veu baixar lo pont,
+s’hi fica y encara que tot eran arbres bonichs y hermosos, ne cullí una
+fulla d’un de molt sech y lleig y apretá á fugirne.</p>
+<p>–Ira de neu la vella, que’l noy ha tornat y no l’heu fet perdre.</p>
+<p>–Calleune, calleune donas, que si de la una n’ha eixit no ho contará
+duas vegadas.</p>
+<p>Li donaren cent lliuras més.</p>
+<p>–Noyets molt estimats, quina casa mes bonica teniu! no mes hi trobo á
+faltar una cosa.</p>
+<p>–Y quina es?</p>
+<p>–Un estany d’aigua de tots colors.</p>
+<p>–Y ahont lo trobariam?</p>
+<p>–Al castell de irás y no hi veurás.</p>
+<p>Y lo noy emprengué altre volta lo camí. Y camina que caminarás fins
+que troba lo castell de lo sabi Salomó.</p>
+<p>Y est li diu: –Ahont vas noy altra vegada?</p>
+<p>Y diu lo noy: –Al castell de irás y no hi veurás á buscar aigua de
+tots colors.</p>
+<p>Y diu lo sabi Salomó: –Ves y en sent á mitja nit baixará lo pont del
+castell, hi entrarás y á dins lo jardí veurás en lo estany aigua de tots
+colors; no la toquessis pas, omplan un gotet d’una de molt roja y bruta
+que hi veurás al bell costat y tórnaten que tindrás lo que desitjas.</p>
+<p>Lo noy se’n aná, va esperar la mitja nit y quan vejé aigua tan clara
+y bonica á dins de l’estany quasi fou tentat de endursen d’ella, mes
+recordantse del consell del sabi Salomó n’omplí un got de la tant bruta
+y la portá á sa casa.</p>
+<p>–Ira de neu la vella que’l noy ha tornat.</p>
+<p>–Calleune, calleune, donas, que si n’ha tornat duas no’n tornará tres
+vegadas. Y li donaren cent lliuras mes.</p>
+<p>–Ay noyets, los tant hermosos, quina casa mes bonica! no’us hi falta
+mes que una cosa y es un aucell que refila de tots los cants y te las
+plomas de tots colors.</p>
+<p>–Y ahont lo trobariam?</p>
+<p>–Al castell de irás y no hi veurás.</p>
+<p>Lo noy empren camí y troba á lo sabi Salomó que li diu:</p>
+<p>–Ahont vas noy?</p>
+<p>Y diu lo noy: –Al castell de irás y no hi veurás á cercar un aucell
+que refili de tots los cants y tingui plomas de tots colors.</p>
+<p>–Ves á lo castell ahont veurás aucells de tots colors y que cantan
+tota lley de cants; no n’agafis pas cap d’aquestos, sino un de molt
+lleig y arrupit que te las alas caigudas y aquell es lo que buscas.</p>
+<p>En sent á mitja nit baixa lo pont del castell, lo noy entra á dins y
+veu uns aucells tan bonichs y de uns cants tan hermosos, que no
+s’recordá del consell del sabi Salomó y ne agafá un. De seguida tot lo
+castell va ressonarne y quan fou á la porta del castell quedá
+encantat.</p>
+<p>Veus aquí que passan dias y’l noy no venia; sa germana n’era tota
+plena d’ansia y per fí deslliberá d’anar á cercarlo. Y camina que
+caminarás troba lo sabi Salomó que era cego, mes que ab las petjadas
+conegué qui venia.</p>
+<p>–Ahont vas, noya? que no tens por de perdret?</p>
+<p>Y diu la noya: –No’n tinch gota, perque cerco á lo meu germá.</p>
+<p>Y diu lo sabi Salomó: –Ton germá no’m volgué creure y es encantat al
+castell de irás y no hi veurás; pera desencantarlo, veshi, espera la
+mitja nit que se t’obri la porta, entra á dins y ompla un got d’aigua de
+un sot que hi ha vora de aquella, molt térbola y bruta, frega los polsos
+á lo teu germá y lo veurás altra volta ab vida; llavoras agafeu l’aucell
+qu’ell cercava, qu’es lo mes arrupit y lleig y fugiune; per lo camí
+trobareu lo rey y encara que’us convidi no li prengueu res que lo aucell
+no’us ho diguia.</p>
+<p>Del dit al fet; la noya fregá los polsos del seu germá, quin va
+desencantarse, agafaren l’aucell y tots dos fugiren, quan per lo camí
+van trobarne al rey que fou agradat de sa gentilesa y sels endugué al
+palau. Allí los feu assentar á la taula, mes del primer plat que
+portaren ni noy ni noya’n volgueren tocar gens pus que l’aucell no’ls
+deya res; portaren lo segon y l’aucell saltá á terra, doná tres picadas
+y se posá á refilar, per lo qual los noys comensaren á menjarne.</p>
+<p>Lo rey ne fou tot maravellat, aixi es que no pogué menos de dirloshi:
+–Quin aucell mes ben educat que portau!</p>
+<p>Y diuhen los noys: –Mes ho diriau si’l deixesseu parlar.</p>
+<p>–Pus que parlia.</p>
+<p>LLavoras contá l’aucell, primerament tota la feta de la muller del
+rey, y las desgracias que per son amor filial li eran esdevingudas; y
+despres com aquells que tenia al davant eran los seus fills propis que
+va perdre quan era á la guerra y varen esser recullits per un moliné;
+que sa muller no n’havia d’alló cap culpa, com que moltas llágrimas ne
+duya ploradas, y aixis li aná esplicant la vida dels noys y com duas
+donas del poble los volian fer perdre per medi de una vella.</p>
+<p>Lo rey podeu contá quina alegria, abrassá á los seus fills ab
+llágrimas á los ulls, maná traure en seguida á la reyna del peu de la
+escala ahont la tenia emparedada, si no es un foradet per entrarhi la
+vianda, y á la qual havian tornadas las mans que li foren llevadas, maná
+penjar á las duas donas y á la vella que be s’ho mereixian y fou felis
+per sempre mes ab la companyia de sos fills y esposa. Foren tramesos
+missatjers al pare de la reyna, qui tornava á esser molt pobre, y lo qui
+en companyia de las altras duas fillas aná á viure á la cort de son
+gendre, sa vellesa passant aixis tranquila y sossegada.</p>
+<h2 id="lo-traginer.">Lo traginer.</h2>
+<p>Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los
+diumenges y festas de guardar, mentres que l’altre may hi anava, de lo
+que’n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no pas
+l’altre y que se n’hi mofés á totas horas de la seva devoció y catxassa.
+Tan y tan ho feu que’l que complia ab los manaments de la Iglesia
+confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per mes qu’oís
+missa arribaria primer qu’ell á la posada, baix pena de entregarli, si
+perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus aqui que la missa
+fou de prou estona pera que, qui la oia arribés mitja hora mes tart al
+punt que l’altre. Aixís es, que esclau de la paraula, no tingué mes
+remey que donarli tot lo seu cabal y propi.</p>
+<p>Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n’emprengué lo
+traginer camí, y camina que caminarás n’arribá á un bosch quan negre nit
+se feya, tan ferestech é isart, que n’hi esdevingué por y s’enfilá á
+dalt d’un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y encara no foren las
+dotze horas quan de tots punts n’isqueren bruixots y bruixas, y agafant
+branquillots y llenya seca ne feren una gran foguerada, al voltant de la
+quina hi ballaren sardanas ab estranys crits y cantadas, fins qu’un
+d’ells posat al mitg de las cendras aná preguntant á tots quinas eran
+las malas obras que durant la semmana havian fetas.</p>
+<p>Un deya que havia rovellat tots los blats d’una masía; altre que
+havia foradat la taulada damunt lo llit d’una partera, quan plovia; una
+bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet que’l
+llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las sevas, fins
+que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué com ella havia
+fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres serpents á dins
+lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan viure. Totas las demes
+bruixas s’hi atansaren pera saber com ho havia fet y quin remey la
+curaria, y ella’ls digué que era precis pera guarirla recullir la espuma
+de set caballs y donarli á beure.</p>
+<p>Lo traginer s’ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan
+bruixots y bruixas foren fora, se’n aná en vers lo palau del rey, que
+n’era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera trobar
+remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no entenian la
+malaltia. Lo traginer aixi ho va compendre per las conversas del poble y
+encara que mal vestits s’n aná al palau á dir com ell portava lo remey,
+mes lo tingueren per alocat y lo feren tornar enrera. Per fi tant va
+perfidiejarne que’l deixaren entrar y demaná fessen corre set caballs
+tan com poguessen fins á desbocarlos, arreplegá quan ho foren tota la
+bromera que llensavan y la portá á la filla de la reyna. Esta en cap
+manera volia beure la dita escuma d’asco que li feya, mes com de
+posarsen una mica á la boca, de tan que n’era pregada, vejes que li
+resurtis be, pus per sa boca n’eixí una serp molt grossa, se la begué
+tota y n’escupí las serps que en son cos tenia.</p>
+<p>Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li
+complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la
+filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á
+eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho y
+per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva
+parentela, que volian coneixela.</p>
+<p>Lo traginer se’n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé
+un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell que
+li preguntá que feya y’l qu’escoltava li digué com desde allí sentia que
+en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo anar á cercar la
+seva parentela y qu’era precís matarlo.</p>
+<p>Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren
+junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l’altre,
+respiranthi, feya volar tot lo qu’era á duas lleguas. Lo traginer li
+pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres
+companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n’estava
+cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n’hi rigueren y li
+preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de
+resposta qu’era tota per ell y encara n’hi havia poca, y en aixó comensá
+de menjar qu’en pochs moments no’n deixá gens ni mica. Lo traginer ne
+fou agradat y li digué com ne anava per ordre del rey á cercar la seva
+parentela y que si ell ne volia esser li agrahiría. Y ne foren ja prou y
+se’n anaren en vers lo palau del rey.</p>
+<p>Mes en aixó lo que tot ho sentia va aturarse y al cap d’una mica
+digué com en lo palau, sabent la tornada del traginer deslliberavan de
+ferlo perdre, á qual fi feyan aparellar un regiment de caballería pera
+que no’s pogués escapar en cap manera. Com d’efecte, á la poca estona
+vejeren una grossa polsaguera y despres gran munió de caballería
+qu’anava cap á ells. Llavoras l’altre company se tapá un forat de nas y
+comensá á bufar y tota la caballeria á volar per l’ayre que donava
+llástima; los uns queyan per dalt de las montanyas, los altres en los
+rius y tots d’así d’enllá, sols un ne deixaren quiet, pera que anés á
+dir al rey com á n’ells res los espantava y que anavan á complir la seva
+promesa.</p>
+<p>Y anaren caminant fins que foren al palau en lo quin n’estava’l rey
+tot enujat, mes vejent que no podia tréuresels del davant, va fer veure
+que’ls volia afalagar y’ls feu guarnir una taula de totas viandas pera
+que menjessin, posantloshi per obligació que tenian que acabarse tot lo
+que’s dugués á taula, baix pena de morirne si ne deixavan gens ni mica.
+Y doná ordre á n’els criats que portessin tanta vianda com poguessin, de
+modo que may s’acabés. Los quatre companys comensaren de menjar y á poch
+ja s’estranyaren de tanta vianda, mes coneixent prompte la treta, lo qui
+trobaren menjantse’l bou, comensá á menjar de tal manera que ni’ls
+criats eran prou pera donarli l’abast, ni hi havia prou vianda en la
+casa, de modo que quan lo rey hi aná creyentse trobarlos á tots cansats
+y sens pogue mes, los trobá tots alegres demanantli mes menjar. Llavoras
+conegué que no hi havia remey y que era inutil tota oposició y doná á lo
+traginer la seva filla.</p>
+<p>Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota
+la terra. Y un dia que’s passejava ne vejé uns traginers ab los quins
+anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná compareixe
+á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo traginer, mes
+tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li digué si’l coneixia
+y com lo traginer li digués que no, li esplicá com era l’altre traginer
+company seu que anava á missa los diumenges y festas de guardar y que
+d’aixó li venia lo esser rey de tota aquella terra.</p>
+<h2 id="lo-fill-del-pescador.">Lo fill del pescador.</h2>
+<p>A la platja de Tarragona hi vivia un pescador de tans pochs cabals,
+que no tenia res pera mantenir á la seva familia, que era prou dolor de
+la seva ánima. Mes un dia se’n va anar á la bora de la mar y despres de
+molta estona de pescarne, ne va treure un peix molt gros y de lluenta
+escata quin li va demanar per favor la vida. Y encara que’l pescador no
+hi venia gaire be, per fi va concedirli y’l peix que li diu: –Torna á
+tirar la trema á la mar, y tindrás mes peix del que no voldrias, mes
+tens de prometrem de portarme demá al matí aquell que’t surti á rebre y
+jo’t prometo per ma part ferte mes rich que no pas home que en la terra
+sia.</p>
+<p>Y’l pescador li va prometre, com que pensá qu’eixiria á rebrel lo
+gosset que cada dia ho feya y encara que molt l’estimava feu pensament
+de que aixís no li caldria passar mes angunias y miserias. Y lo peix
+torná á la mar y lo pescador tanta pesca ne va treure que ni gaire be
+sabia com durla.</p>
+<p>Y tot content se’n va anar cap á casa sua, mes quan fou un xiquet
+lluny en lloch del gos com se pensava, ne trobá á lo seu fill que
+anguniós per la seva tardansa venia á veure si li era succehida alguna
+cosa.</p>
+<p>Y veus aquí que lo bon home s’en desesperava y resolgué no anar mes á
+pescarne per por que li sortís lo peix y li demanés de la sua promesa.
+Mes al cap d’algun temps vejent que no tenia res pera menjar li fou
+precis tornarhi y se’n aná á un lloch ben lluny y apartat del de la
+primera vegada.</p>
+<p>Mes tantost fou tirar al mar la trema, com eixirli lo peix á
+demanarli de la sua paraula, y ell se’n torná molt trist á casa seva y
+l’endemá fou lo mateix y aixís molts y molts dias, fins y á tant que lo
+seu fill li’n pregá li fes mercé de contarli lo motiu de la seva
+tristesa.</p>
+<p>Y’l pare vejent que no tenia altre remey li esplicá tot lo que passat
+li havia.</p>
+<p>Y diuli lo fill: –Pare, no tingueu por per mí, ni passeu per mí
+penas, que jo hi aniré content mentres sapia que vos y la mare sou
+felissos.</p>
+<p>Y aixis dihent, pare y fill se’n anaren á la platja y tantost hi
+arrivaren vejeren duas naus molt bellas, ab las velas aparelladas y lo
+peix tot content qu’eixia á rebrels. Y diulos.</p>
+<p>–Jo vos prometo que tots dos sereu felissos.</p>
+<p>Y mostrá al noy que pujés á dalt d’una de las naus, y va
+desapareixe.</p>
+<p>Y lo fill prenent comiat del seu pare ab molta tristesa, pujá dalt de
+la nau y la nau pren vela, que comensa de llunyarse, y tan depressa, que
+al poch temps perdé de vista la seva platja y fins la terra tota.</p>
+<p>Y arrivá á un palau molt bell, mes tot sol que ningú s’hi veya, y com
+havia molt temps que no havia pres cosa alguna, ell que diu, com aixís
+li era encomanat per lo peix.</p>
+<p>–Ay Deu, si fos á casa jo menjaria.</p>
+<p>Y tantost ho hagué dit, trobá una taula molt ben aparellada y quan
+hagué sopat diu: –Ay Deu, si fos á casa jo trobaria llit y dormiria.</p>
+<p>Y tantost vejé una ma negra ab una atxa encesa que’l va acompanyar á
+una cambra molt gentil y bella, en la quina hi havia un llit que res hi
+mancava y ell s’hi ficá. Quan veus aquí que al cap d’una estona, sent
+trepitg en la cambra y que s’atansavan dret al llit ahont era y sent
+soroll com d’una persona que’s despulla y que’s ficava en son llit y ell
+no digué res. Y cada nit era la mateixa cosa. Mes ell comensá
+d’entristirse y tan trist va posarse, que la ma negra que’l servia, li
+digué qu’era lo que li donava pena, si era que li mancava alguna
+cosa.</p>
+<p>Y diu ell: –Res me manca con no sian novas dels meus pares.</p>
+<p>Y responli la ma: –No’n tingues d’aixó cap quimera puig estant ben
+bons y son felissos.</p>
+<p>Mes ell tenia moltas ganas de sapigué qui era que ab ell dormia y
+encara estava mes trist y diu un dia.</p>
+<p>–Ay Deu, si fos á casa meva jo veuria á los meus pares.</p>
+<p>Y diu la ma negra: –Jo be t’hi deixaria anar com tu’m prometesses de
+tornarne y de no deixarte tocar ni besar per ningú, mes que fossen los
+teus pares.</p>
+<p>Y ell li’n doná paraula y á l’endemá al matí quan fou á vestirse en
+lloch de las sevas robas ne trobá un vestit de molt bona roba ab una
+espasa tota guarnida de diamants y esmeraldas y quan fou vestit se’n aná
+á la mar y trobá tres naus molt ben aparelladas en una de las quals s’hi
+ficá y lo transportaren á la platja de Tarragona.</p>
+<p>Quan fou allí se’n aná en vers la casa de sos pares, mes ningú hi
+havia, y preguntant, preguntant los trobá en una casa que pareixia palau
+de fadas, de tan bella y rica qu’era. Y tantost lo vejé la seva mare que
+hi va corre per abrassarlo, mes ell trayentse la espasa, li diu:</p>
+<p>–Senyora y mare mia: no’m toquesseu pas, puig som fet jurament de
+matar á qualsevulla que se’m atansés encara que fossen los mateixos meus
+pares.</p>
+<p>Y veus aquí que la seva mare hagué gran desitg de saber lo secret del
+fill seu y no pará fins y á tant que li feu esplicar tot lo que
+esdevingut li havia. Y quan tot li hagué dit, diu ella:</p>
+<p>–Jo posaré en ta butxaca esca y pedra foguera y una candeleta y
+d’aqueix modo tu podrás sapigué qui en lo teu llit s’hi fica.</p>
+<p>Y al cap de tres dias, lo noy se’n torna al port y troba las tres
+naus ab velas negras, y ficantse ell dins prengueren vela per entre
+fortas onadas. Y en arrivant al palau feu com solia fer los altres dias
+y tantost coneguè que lo qui era ab ell al llit, ja ne dormia, pica la
+pedra ab l’esca y encengué la candela y vejé una dama tan hermosa á son
+costat dormida, que de tan maravellat que’n fou tot mirantsela li caigué
+una gota de cera al pit de la donzella; la qual va despertarse
+desseguida y n’arrencá ab un gran sospir. Y tot desseguida va sentirne
+per lo palau un gran soroll que tot ressonava y’l castell comensá á
+tremolarne tan que pareixia que anava á caure.</p>
+<p>Y diuli la donzella:</p>
+<p>–Ay pobret de tu y pobre de mí, que lo gegant que’m té encantada en
+aquest castell, m’ ha ohit y ara ve y voldrá matarte. Y despenjantse del
+coll una vareta li diu:</p>
+<p>–Si’t pots amagar aquest bastonet qu’ell no te’l vegi’t salvarás y si
+volguesses també podrias desencantarme.</p>
+<p>Y diu ell: –Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só
+encar que’m costia la vida.</p>
+<p>Y diuli ella: –Pus que així ho vols, que Deu t’ho pagui, y ab la sua
+ajuda surtis en be de totas cuitas de las quinas te salvará també
+aquesta vareta, que ni tu ni’ls que ab tu vagin, podran pendre mal ni’ls
+podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols desencantarme, vesten al
+cim del pich mes alt d’una montanya que veurás prop de la mar salada, en
+lo qual pich ne trobarás una serp verinosa y si pots tenir un pa calent,
+lo quin ruixarás ab un got de vi, tírali en lo cap al mateix temps que
+tú darás un bes á una donzella, y la serp ne quedará morta y tú li
+traurás un carboncle que porta al mitg del front y me’l durás; y al
+mateix temps te’n dono ab aquesta vareta, la virtut que tan bon punt
+digas: Deu y formiga,’t tornarás formiga, y tan bon punt digas: Deu y
+colom, te’n tornarás colom, y tan bon punt digas: Deu y home, serás
+home.</p>
+<p>Y á tot aixó sentia’s ja lo gegant aprop que feya uns grans bufechs
+de rabia, y entrant en la cambra, agafá lo jovencel, lo portá á lo mes
+alt del castell y lo tirá á un bosch molt isart y fondo, fondo, que
+n’era tot poblat de bestias feras, pera que’l devoressen, mes cap lo
+tocava. Y ell que comensa á caminar, y camina que caminarás, arriva á
+una casa y demana si volian recullirlo, y l’amo li diu: –Que sí, que
+havian menester pastor pera guardarne sas ovellas.</p>
+<p>Y al sendemá al matí li digueren, que se’n anés á pasturarlas, que ho
+podia fer per tot allí ahont volgués menos en una montanya de bora la
+mar salada, perque hi havia una serpent que las devorava totas. Y ell
+que quan ho sentí tot dret se’n va anar cap á ella.</p>
+<p>Mes vetaqui que en la casa repararen que las ovellas se feyan molt
+grassas y tractaren de saber ahont las portava y habentlo seguit l’amo
+pera espiarlo veu que s’encamina cap á la montanya de la serpent, que
+era molt gemada, y que aquella en lloch de menjarse las ovellas,
+s’amagava ab uns grans crits de rabia y al mateix temps ohí que lo
+pastor li deya:</p>
+<p>–Ay si tenia un pa calent, un got de vi y lo bes de una donzella.</p>
+<p>Y ell que se’n va anar cap á casa seva y ho contá á sa familia y diu
+á la seva filla, la quina era molt hermosa.</p>
+<p>–Tu hi podrias anar que despres ja’t casariam ab ell y tal volta
+moriria aqueixa serp que tan de mal nos feya en las ovellas. Y la noya
+que era molt agradada del pastor se n’hi aná molt contenta y li dona lo
+pa calent y lo got de vi. Y tan bon punt ell tingué tot aixó se’n aná á
+trobar la serpent, li tira’l pa ruixat, fa un bes á la noya y mort
+aquella ab grans extremituts de rabia, y li treu lo carboncle.</p>
+<p>Y veus aquí que á las horas se’n volgué anar de la casa dels seus
+amos, mes eixos no ho volian, puig que desitjavan casarlo ab la seva
+filla, de aquí es que esdevingueren unas grans rahons y barallas y lo
+tancaren y barraren en una cambra perque no pogués fugirne y aixís com
+se veu sol, ell que diu:</p>
+<p>–Deu y formiga.</p>
+<p>Y tornantse formiga passa per sota la porta y puja á la finestra y
+allí diu:</p>
+<p>–Deu y colom. Y vola que volarás que no va pararne fins al palau, y
+en lo palau se’n aná á la cambra de la princesa y</p>
+<p>–Deu y home. Y fou home, y quan vingué la nit sentí altra volta rumor
+de passos y soroll com d’una persona que’s despulla y que’s ficava en
+son llit y ell que va dressarse y crida á la donzella qu’era una
+princesa y li dona lo carboncle. Y ella se’n va anar per uns grans
+soterranis y corredors cap á la cambra del gegant, que dormia, li
+clavá’l carboncle al mitg del cap que’l deixá mort y’l palau va
+desencantarse y ells dos se’n maridaren y’n foren per sempre mes
+felissos.</p>
+<h2 id="lo-beneyt.">Lo beneyt.</h2>
+<p>Veus aquí que una vegada era una mare que’n tenia un fill molt beneyt
+y tonto de qui no podia servirsen per res, y com un dia tingués tot lo
+seu blat al molí y li fos menester una poca de farina pera pastarne, hi
+enviá al xicot y pera qué no fes cap disbarat li digué avans d’anarsen:
+–Ves repetint sempre: –tres quartans, tres quartans, tres quartans.</p>
+<p>Y’l xicot marxa y tot lo camí anava dihent, fins que trobá uns
+pagesos que segavan y’l xicot s’aturá á mirarsho, tot encantat, sempre
+dihent per no olvidarsen: –Tres quartans, tres quartans… Y tan y tan ho
+va dir mirantlos sempre, que’ls que segavan van presumirse qu’anava per
+ells, y que se’n burlava desitjant que no cullissin mes que tres
+quartans de blat, de lo qual se’n cremaren tant que no podentse aguantar
+mes, van aplasonarlo que ni bo lo van deixár pera las bestias. Y’l xicot
+tot aturdit y gemegantne,’ls hi va preguntar: –Com doncas tenia que dir.
+–Y ells li van respondre.</p>
+<p>–En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil.</p>
+<p>Y’l xicot tot plorant se’n aná murmurant sempre:</p>
+<p>–En aqueixa casa cada any mil, en aqueixa casa cada any mil. Fins que
+trobá una casa ahont treyan un mort, y’l xicot curiós com era, s’hi
+embobá, repetint sempre: –En aqueixa casa cada any mil, cada any mil,
+cada any mil.</p>
+<p>Los de la casa primer no’n feyan cas, com que ab lo dolor ni menos
+se’n adonavan, mes tant y tant ho van sentir y veure que’l xicot may
+parava de murmurarho ab cara de ensa y mofa, que’s van creure que se’n
+burlava y plif, plaf, l’assarronaren tan com pogueren. Y’l xicot tot
+aturdit los hi preguntá:</p>
+<p>–Donchs, com tinch de dir?</p>
+<p>–Ni un ni cap.</p>
+<p>Y’l xicot se’n aná tot dihent: –Ni un ni cap; ni un ni cap.</p>
+<p>Fins que’n trobá una fanguera ahont un pobre pagés hi tenia enfangats
+una pila de porchs, que per mes que feya no’ls podia traure de cap
+modo.</p>
+<p>Veus aquí que hi arriba’l xicot tot dihent: –Ni un, ni cap; ni un ni
+cap; ni un ni cap. Ah caramba! ho sent lo pagés, prou cremat que
+n’estava y’t veu aquell xicot allí aturat que anava fent tal cantarella,
+s’hi gira, l’agafa y plantofada va y plantofada ve que’l deixá encés y
+macat com un bitxo dels rabiosos.</p>
+<p>Y’l xicot tot plorant va preguntarli:</p>
+<p>–Donchs, com ho tinch de dir?</p>
+<p>–Despres de l’un l’altre, despres de l’un l’altre. Y’l xicot se’n va
+anar tot dihent: –Despres de l’un l’altre; despres de l’un l’altre.</p>
+<p>Quan veus aqui que’t troba un borni per lo mateix camí que feya, que
+comensant á sentir detras seu:</p>
+<p>–despres de l’un l’altre, despres de l’un l’altre y que may aqueixa
+cansó parava,’s gira y veyent aquell xicot que també va aturarse tot
+mirantlo, repetint sempre la mateixa cosa, ¿no’s cregué qu’anava per
+ell? l’agafa y li arrima un jaco del que se’n podia recordar per tota la
+seva vida.</p>
+<p>Y’l xicot ja quasi no sabia que dirne, ni lo que li pasava, y tot
+aturdit y malmés va arrivarne al molí, ahont ab prou feinas va sabé dir
+lo que volia; per fí li donaren los tres quartans de blat molt ó farina
+y carregantsel al coll, se’n vá anar cap á casa seva. Mes com per anarhi
+se baixava una costa y feya un vent molt fort y’l sach pesava tant, y’s
+veya á casa seva, ell que va pensar; qu’ets burro d’anar carregat d’eixa
+manera, val mes que li deixis anar per ella tota sola la farina á casa y
+tu no’t cansarás. Y del dit y al fet, ne deslliga’l sach y deixa anar la
+farina, que ab un moment va esser desapareguda. Y tot cofoy y alegre,
+se’n va anar cap á casa seva.</p>
+<p>La mare feya ja estona que l’esperava y aixis es que tot desseguida
+que’l va veure, hi va corre mes que depressa, mes no veyent la farina,
+tota estranyada li va preguntar qu’n’havia feta d’ella.</p>
+<p>Y’l xicot que diu:</p>
+<p>–Ay, ay, que no es vinguda? l’he enviada ab lo vent perque aixís la
+tinguesseu mes aviat y á mi no’m pesés tant com pesava.</p>
+<p>Y allavoras la mare comprengué com no’s pot may fiar d’un ximple y
+com mercé á n’aixó se quedava sense diners, ni dinadas, més ab los jacos
+que son fill rebut havia.</p>
+<h2 id="las-tres-taronjas-del-amor.">Las tres taronjas del amor.</h2>
+<p>Veus aquí que era un rey, que tenia un fill, lo qui va demanarli si’l
+dexaria aná á cercar las tres taronjas del amor. Y encara que al pare li
+recava, li’n doná llicencia, y’l noy emprengué camí, camina que
+caminarás fins á esser á una casa, ahont preguntá al amo, si li’n
+donaria rahó d’ahont eran las tres taronjas del amor que cercava. Cosa á
+la qual no pogué tornar resposta l’home, més li digué que anés seguint y
+que trobaria una casa, qu’era del seu germá, que li dirian.</p>
+<p>Y’l noy content de la resposta, camina que caminarás, arriba á la
+casa en la quina l’amo li diu, que entrés á la seva horta ahont hi
+veuria un gegant qu’era qui guardava las tres taronjas del amor, que
+si’l veya ab los ulls tancats no s’hi acostés pas, perque era senyal de
+que’n vetllava, mes que si’l vejés ab los ulls oberts ja podia
+atansarshi y pendre las tres taronjas, perque era senyal de que’n
+dormia.</p>
+<p>Lo noy ho feu y acostanshi poch á poquet, va veure á lo gegant ab los
+ulls ben oberts, de manera que aná á pendre las tres taronjas, y
+desseguida’s despertá’l gegant que feya por y comensá á corre detras del
+noy, que sort de las sevas camas ó sino no podia lliurarsen.</p>
+<p>Y quan tingué las taronjas y fou lluny del gegant, pe’l camí de casa
+seva, ell que pensa, –ne podrias obrir una– y tan bon punt ho feu, n’hi
+surt una dama hermosa y bella que li demaná un got d’aigua pera referse;
+mes ell no’n tenia gens y la dama restá morta.</p>
+<p>Ell que segueix son camí tot ple de tristesa y al cap de una estona,
+pensa, –obran un’altre– y aixís que ho fa, li surt de dins una dama que
+si aquella era hermosa, encara mes ho era aquesta y li diu que’s casará
+ab ell, mes que li dongui un xich d’aigua pera referse.</p>
+<p>Y’l pobre princep no li pot donar, que no’n tenia, y li queda morta
+la dama.</p>
+<p>Y ell que segueix son camí ab lo cor plé de pena, y pensa –obra la
+darrera– mes perque no li succehis lo de las altres, espera á esser á
+una font y tan tost obra la taronja, que li surt una gentil senyora, qui
+li’n demana aigua. Y’l princep n’hi dona y’s refá aquella y mostrá esser
+com no n’hi haje en la terra, que’n fou tot maravellat lo princep, y li
+demaná s’esperés allí una miqueta mentres ell aniria á cercar las
+carrossas de casa seva pera durla com pertocava.</p>
+<p>Y veus aquí que quan sigué fora, s’ensopegá que anés á cercar aigua
+una gitana, qu’era tota lletja y negre, y la quina com hi vejés
+enmirallada una cara tan bonica com la de la senyora,’s va creure qu’era
+la seva, y trobantse tan hermosa ella que diu: –Tan bonica y aná á la
+font?– y trenca’ls cantis. Y al ferho te veu á la dama, que sentadeta
+aprop la font se pentinava, y coneixent la seva cara que s’hi
+enmirallava, tota plena d’enveja li digué, que si volia la ajudaria, y
+la dama hi vingué be com que res ne maliciava.</p>
+<p>Y la gitana l’aná pentinant, pentinant, fins que de cop li clava un
+gros parpal al cap, y la dama’s torna un aucell que pe’l bosch volava. Y
+veus aquí que en aixo torna lo princep, y la gitana s’era posada los
+vestits de la senyora, y quan lo princep la veu, ne fou tot admirat y li
+pregunta com s’era tornada d’aquella manera.</p>
+<p>Y ella que li diu: –Sol y serena fan torná á la gent morena.</p>
+<p>Lo princep la pujá á la carrossa y se’n anaren en vers lo palau, en
+lo quin tots ja’ls esperavan y era aparellada una bona taula. Y’ls pares
+preguntavan com s’era tornada tan negre, si’ls hi havia dit que n’era
+hermosa y blanca. Mes la gitana sempre deya: –Sol y serena fan torná á
+la gent morena.</p>
+<p>En aixó’s posaren á taula y un aucellet que havia anat seguint la
+carrossa, se’n aná al plat que tenia al davant lo princep, com si li
+volgués pendre de lo qu’ell menjava. Y’l princep n’era tot sorprés y
+preguntava d’ahont n’era sortit aquell aucell, cosa que ningú sabia
+dirli, mes ell volava, volava, atansantse al cap de la jitana com si
+volgués picarlo y aprés se’n tornava ab lo princep, lo quin comensá de
+ferli festas y amanyagarlo y tant ho feu que passantli la ma pe’l cap,
+se’n adoná d’un gros parpal que li eixia y ell que li arrenca, y’l
+aucell se torna la gentil senyora, tan guapa y bella com lo princep la
+havia trovada. De seguida li feu esplicar com era estada aquella
+mudansa, y sapigut lo cas maná penjar á la gitana que may mes se parlá
+d’ella y’l princep se casá ab la dama ab gran contento y joya de sos
+pares.</p>
+<h2 id="blancaflor.">Blancaflor.</h2>
+<p>Una vegada eran dos gegants molt richs y poderosos, los qui tenian
+tres fillas, de las quals una era la mes gran, l’altre la mitjana y
+l’altre la mes petita de totas, qu’era hermosa com un sol y s’anomenava
+Blancaflor.</p>
+<p>Y veus aquí que s’ensopegá á passar per allí un princep d’una vehina
+terra, qui fou tan agradat de la noya, que ab consentiment seu aná á
+demanarla á los seus pares, quins no volgueren darli per avorrida que la
+tenian, lo qual era per la enveja de sas germanas, que sempre la posavan
+mal davant sos pares.</p>
+<p>Per aixó, lo princep no va cedirne y vejent los gegants que tan
+perfidiejava, van dirli, que li donarian una de sas fillas, la qu’ells
+volguessin, mes que avans, tenia de fer qu’un bosch molt espes que hi
+havia, se tornés conreu, y en ell hi nasqués blat, y lo blat fes espiga,
+y lo segués y despres de batut y ben garbellat, portés á l’endemá al
+matí lo gra á sas golfas.</p>
+<p>Lo princep ne fou tot espantat y trist, mes n’aná á trobar á
+Blancaflor, la quina va dir: No t’espantis, aquí tens un canó d’agullas,
+ves al bosch y escámpalas ben escampadas; de cada una n’eixirá un home y
+mentres uns homes tallarán lo bosch, los altres sembrarán lo blat, lo
+segarán los altres y vindrá la batuda, y demá al matí tindrás tot lo gra
+á las golfas dels pares.</p>
+<p>Y del dit al fet, semblava alló que tota la terra era moguda per
+ajudar al princep; ¡quin anar y venir d’homes! los gegants no sabian lo
+que’ls passava, mes com eran fellons digueren:</p>
+<p>–No tindrás cap de nostras fillas si demá al mati no’ns portas
+l’anell que va perdre la nostra avia en lo fondo de la mar.</p>
+<p>Lo princep torná á quedar mut de pena, va anarho á dir á sa
+enamorada, mes eixa va dirli: –No t’espantis pas. Y agafa una áliga y li
+diu:</p>
+<p>–Aliga, la bona áliga, si’ns volguesses dur á cercar l’anell de
+l’avia.</p>
+<p>Y diu l’áliga: –Si que’us hi duré mes, haveu de tenirme carn pera
+sempre que’us ne demania que, si me’n faltava cauriam tots al mar y’ns
+ofegariam.</p>
+<p>La princesa n’agafa un bé, pujan damunt de l’áliga y vola que volarás
+mar enllá, mar enllá fins que vejeren una illa, mes l’áliga havia
+demanada tanta de carn, que gaire be no’n tenian y’l defalliment
+comensava ja á esmortuir lo vol de sas inmensas alas.</p>
+<p>–Doneume mes carn.– Y’ls enamorats no sabian com ferho.</p>
+<p>–Aliga, la bona áliga, fes un esfors que ja som á la illa. Y á la
+illa trobaren un pastor, á qui compraren un anyell y revifaren á la
+áliga. Y digué Blancaflor al princep:</p>
+<p>–Agafa dos gibrells, y trinxam ben trinxada, que no tingas por, que
+jo ja tornaré á viure; á l’un gibrell hi tirarás la sanch y á l’altre la
+carn meva, mes tente compte que ni de la una ni de l’altre te’n caigui
+mica al aigua, que sino despres me faltaria; acabat tiras la sanch dins
+d’una ampolla y ficas la carn á dins d’un’altre y las duas ampollas las
+tiras á lo mes profundo del mar.</p>
+<p>Lo princep va ferho tot com ella deya y las ampollas anaren dins del
+mar, que tota va abrahonarse. Al cap d’una estona, tota gentil y pura
+n’isqué la princesa del mitj de las onadas, á la ma l’anell de la seva
+avia, tot ple de rubins y pedras, sino que á n’ella li mancava un
+bossinet del dit xich de la ma dreta, per haver caiguda una gota de
+sanch á terra quan lo princep la trinxava.</p>
+<p>Pujaren altra volta damunt de l’áliga, y l’áliga vola que volarás,
+mar enllá, mar enllá, fins que foren á la terra seva, en la quina los
+gegants en cap manera volian creure lo que veyan. Y digueren al princep,
+–no’t donarem cap filla, sino dómas lo caball ferestech de la
+establa.</p>
+<p>Lo princep vejé altra volta perduda la seva sort, mes Blancaflor va
+dirli:</p>
+<p>–Lo caball es lo meu pare, la sella es la meva mare, los esperons mas
+germanas y jo so la brida; tenli aqueixa sempre ben forta y menal com
+vulguis, sino, li donas bastonadas fins que sigui ben domat, mes ab molt
+cuidado de que cap cop toquia á la brida.</p>
+<p>Lo princep monta á caball y eix se li encabritola; pega tirada
+d’assí, pega tirada d’allá y salts y cossas, que’l princep no pogué
+menos de bastonejarlo, fins que’l tingué ben domat. Llavoras lo presenta
+al pare qui estava tot cruixit y treya foch pe’ls caixals.</p>
+<p>–Aquí hi ha algú que sap mes que no pas nosaltres, y jo’l tinch de
+matar. T’ he promés una de mas fillas, mes no sabrás quina trias, las
+tres treurán la ma per la carbonera y aquella de la qual toquias la má,
+aquella será la tua esposa.</p>
+<p>Lo princep ne fou tot trist pus vejé que no sabria endevinar la ma de
+Blancaflor, mes esta va dirli:</p>
+<p>–Palpa las tres mans per damunt lo guant y aquella ma que hi trobias
+á mancarne un trosset de dit, estírala, que será la meva. Y aixís ho feu
+lo princep y fou Blancaflor la escullida.</p>
+<p>Quan lo gegant ho vejé, furiós de rabia deslliberá de matar al
+princep y á sa avorrida filla, mes eixos ho entengueren y determinaren
+fugir, pera lo qual ne agafaren dos bots, los ompliren de vi y sucre y
+los posaren en los respectius llits de cada un d’ells dos: despres digué
+Blancaflor al princep:</p>
+<p>–Ves á la establa y agafa de tres caballs molt magres que hi ha, lo
+mes flach y dolent; no t’enganyessis pas, perque sino’n seriam
+perduts.</p>
+<p>Se’n aná lo princep á la establa, mes vejent que’l caball mes magre
+era tant y tant malmés que ni gaire be’s tenia, pensá qu’era impossible
+que ab aquell caball poguessin fugir y prengué lo quin era un xich menos
+magre qu’aquell. Lo qual aixís que vejé la princesa ne fou tota
+malcontenta pus no’s vejé del tot salvada.</p>
+<p>–Pobres de nosaltres que has fet! dels tres caballs magres, lo que
+has dut corre tant com lo vent, l’altre com lo llamp, y lo mes magre y
+dolent de tots com lo pensament, aixís que’l meu pare quan se’n adoni
+nos atrapará desseguida ab aquest ultim cavall.</p>
+<p>Mes per aixó muntaren, Blancaflor llensá tres escupinadas en terra y
+apretaren á fugir á mes corre.</p>
+<p>Al esser la nit los gegants y sas duas fillas ne prengueren punyals
+pera matarne á Blancaflor y’l princep. –Blancaflor…, cridavan, y las
+escupinadas responian:</p>
+<p>–Que mana?</p>
+<p>–Encara está desperta…</p>
+<p>Al cap d’una estona tornaren á cridar.</p>
+<p>–Blancaflor.– Y las escupinadas:</p>
+<p>–Que mana?</p>
+<p>Mes com aquellas s’anavan aixugant, eran cada volta mes foscas, fins
+que s’aixugaren del tot y ja no respongueren.</p>
+<p>–Ara dorman.– Y’s ficaren en la cambra de la noya, y pegaren
+punyalada, mes com tot saltá d’esquitxos, digueren. –Quina sanch mes
+dolsa que tenian!</p>
+<p>Quan fou l’endemá al matí anaren á cercar los morts, mes quina no fou
+sa rabia y sorpresa al veures la tal burla!</p>
+<p>–Noya, la mes gran, vejas quin caball se’n han endut de la
+establa.</p>
+<p>–Pare,’l que corra com lo vent.</p>
+<p>–Donchs ja estem salvats, puja á caball y ves á perseguirlos.</p>
+<p>La noya puja á cavall del que corria con lo pensament, aixís que tan
+aviat fou pensat volerlos atrapar com atraparlos.</p>
+<p>–Ay Blancaflor, que vé ta germana gran y ja’ns atrapa.</p>
+<p>–No t’espantis, aqui’n tens un anell d’or, tiral á terra quan ja
+gaire be’ns tingui y’n sortirá una capella; jo seré la Mare de Deu y tu
+lo sagristá, que’n tocarás á missa y á totas las preguntas que’t fassi,
+li contestarás: –Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.</p>
+<p>–Hermitá, bon hermitá, hauriau vist passar per aquí un jove y una
+noya que fugian?</p>
+<p>–Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.</p>
+<p>–No’us dich aixó, sino si hauriau vist passar un jove y una noya que
+fugian.</p>
+<p>–Lo capellá va á sortir, la misa á comensarse.</p>
+<p>Y la noya tota enujada, vejent que no’n podia traure res, va
+entornarsen al castell del seu pare.</p>
+<p>–Veshi tu la mitjana, á veure si també t’escaparán.</p>
+<p>–Ay Blancaflor, l’altre germana ja’ns atrapa.</p>
+<p>–Tira aquest meu xal á terra y jo’m tornaré cistella en la quina hi
+haurá peras, y tu las vendrás. Mes á tot lo que’t preguntin, respon:
+–Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.</p>
+<p>Y n’arriba la mitjana.</p>
+<p>–Me voldriau dir lo bon home, si per aqui hauriau vist passar un jove
+y una noya que’ anavan fugint?</p>
+<p>–Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.</p>
+<p>–No, lo bon home, no’us duch aixó, sino si hauriau vist un jove y una
+noya qu’anavan fugint.</p>
+<p>–Que aqueixas van á quatre y aqueixas van á cinch.</p>
+<p>–Y no poguentne treure res mes, la noya s’entorná.</p>
+<p>Lo gegant quan la vejé també sola, montá á cavall desseguida y al
+instant los va atrapar.</p>
+<p>–Ay Blancaflor, ara si qu’estem perduts qu’es ton pare qui’ns
+atrapa.</p>
+<p>–Tira aqueixa pinta d’or á terra y n’eixirá un gran foch.</p>
+<p>Quan lo gegant los assolia tiraren la pinta á terra, mes con lo
+pensament atravessa també’l foch prompte torná á conseguirlos.</p>
+<p>–Blancaflor que’n som perduts, altre volta torna ton pare á esser
+aquí.</p>
+<p>Ella que’s treu una xinel·la y li diu: –Quan nos vagia á agafar, tira
+la xinel·la á terra y n’eixirá un gran mar.</p>
+<p>Y sortí la mar y ells á l’altre banda y encara que lo pensament
+travessa també’l mar, com ja eran als Estats del Princep, lo gegant no
+hi pogué res.</p>
+<p>Y Blancaflor y’l princep s’enmaridaren y foren molt felissos,
+visquentne molts anys.</p>
+<h2 id="la-ventafochs.">La ventafochs.</h2>
+<p>Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut
+una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las
+pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya la
+Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas y ben
+vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar molt ben
+vestidas.</p>
+<p>La Cendrosa á qui deyan també la Ventafochs per la feyna que sempre
+li feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las
+altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya lo
+que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que
+l’esclofollés mentres sa madrastra y germanas eran fora y per mes que
+treballava may se li acabava la tasca, com que la pobreta’s posá á
+plorar. Y veus aquí qu’en mitj del plor se li aparegué una vella,
+velleta, que li doná una ametlla y’s posá á fer la seva feyna. La
+Cendrosa trenca la ametlla y’s trova ab un vestit d’or que tot ho
+relluhia. Se’n va á missa y tothom se la mirava, fins lo fill del rey
+que s’era prendat de tanta gentilesa, y un xich avans de acabar se’n va
+cap á casa seva y’s posa lo vestit de Cendrosa.</p>
+<p>Arriban la madrastra y germanas y comensaren á dirli:</p>
+<p>–Haguessis vingut á missa! quina noya tan hermosa hi haurias vist, ab
+un vestit d’or que tot relluhia! Y ella’ls deya: –Potsé si, potsé no,
+potsé si qu’era jo.</p>
+<p>–Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá fochs. –y la feren anar á la
+cendrera.</p>
+<p>Al sendemá li donaren per feyna lo pelar tota una saca de monjetas;
+la noya s’ho posa á fer y may acabava, com que’s posá tota trista, mes
+veus aqui que se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una
+avellana y’s posá á fer de la seva feyna, y ella que la trenca y’s trova
+un vestit tot de plata qu’encantava.</p>
+<p>Sel posa y se’n va á passeig, que tothom n’era admirat, fins lo fill
+del rey que la va coneixe y no sabia deseixirsen, y que quan ella va
+fugir cap á casa seva, maná á sos patjes que per tot arreu la
+cerquessin, tant li agradava.</p>
+<p>Quan arribaren sa madrastra y germanas, tot era dirli:</p>
+<p>–Si haguessis vingut á passeig! quina noya haurias vist ab un vestit
+de plata qu’encantava! Y ella’ls deya: –Potsé si, potsé no, potsé si
+qu’era jo. –Arri allá la Ventafochs, valdria mes que te’n anessis á la
+cendrera.</p>
+<p>Al altre dia li donaren un sach d’arros perque’l triés mentres fossin
+fora y se’n anaren al ball que’l fill del rey donava. La Cendrosa
+vejentse ab tanta feyna li vingueren las llágrimas als ulls quan de
+sobte se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una nou y’s
+posá á fer la seva tasca.</p>
+<p>La noya trenca la nou y li surt un vestit tot de campanetas; se’l
+posa y se’n va cap al sarau del fill del rey, ahont així que hi va
+entrar, totas las damas se moriren d’enveja, mes lo fill del rey la va
+coneixe desseguida y en tota la nit gaire be no va deixarla, com que
+sempre hi va ballarhi.</p>
+<p>Veus aquí que tant y tant ho va ferho y ella tant y tant be hi estava
+que sens’adonarsen se va trobar que finia la festa y no tingué mes remey
+qu’apretarne á corre y ab prou feynas arribar á casa seva.</p>
+<p>Sa madrastra y germanas, tot era dirli:</p>
+<p>–Si haguessis estat al ball! quina noya tan hermosa ab un vestit de
+campanetas haurias vista.</p>
+<p>Y ella’ls contestava: –Potsé si, potsé no, potsé si qu’era jo.</p>
+<p>–Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá’l foch.</p>
+<p>Mes veus aquí que ab la pressa qu’era fujida, per la escala li caigué
+una xinel·la de cristall que no’s pogué entretenir á cullirla y que’ls
+criats van trobarne. La van donar al fill del rey, qui coneixent que
+seria de la noya, va manar fer un pregó de que’s casaria ab aquella á
+qui vingués bé la xinel·la.</p>
+<p>Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita,
+y’ls patjes anavan de casa en casa, sens trobar de qui era. Per fi
+arribaren á la de la Ventafochs y demanadas las noyas que hi havia,
+eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la xinel·la, y
+ja quasi se’n anavan quan un d’ells preguntá si hi havia alguna altre
+noya y si be la madrastra’ls digué que be hi era, mes qu’era inutil
+probarli, perque may se movia de la cendrera, los patjes la feren sortir
+y li emprobaren la xinel·la, la qual li venia tant y tant be que tot
+desseguida coneixeren qu’era d’ella y la dugueren devant del fill del
+rey, qui la va reconeixe y’s casá ab ella.</p>
+<h2 id="la-perera.">La perera.</h2>
+<p>Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava
+unas peras tan grossas y bonas com no n’hi hagués d’altres en la terra.
+Mes cada nit se’n trobavan á faltar una que no sabian com podia esser.
+Per lo qual foren de parer d’anar á vetllarlas y se n’hi aná lo fill mes
+gran, y</p>
+<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p>
+<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era,
+mes la son lo vencia y s’adorm.</p>
+<p>Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era.</p>
+<p>Ell que se’n torna á casa seva,’ls hi esplica y’l mitjá diu: –Ja hi
+aniré jo. Y á la nit següent va anarsenhi, y</p>
+<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p>
+<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era;
+mes la son lo vencia y s’endormisca.</p>
+<p>Tocan las dotze, s’alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi
+era. Y se’n va á casa seva y’l germá petit que diu: –Ja hi aniré jo. –Y
+va anarsenhi.</p>
+<p>Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.</p>
+<p>Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y
+la son lo vencia, mes ell vetlla.</p>
+<p>Tocan las dotze, y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre,
+que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense
+perdrel may de vista, fins que veu que’s fica dins un pou tan fondo, que
+feya feredat sols de mirarlo, y s’entorna á casa seva que ja estavan ab
+molta d’ansia,’ls hi conta qui era’l que’ls prenia las peras y ahont
+s’amagava, y tots junts van anarsen per si podian matarlo.</p>
+<p>Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren
+ab una corda, mes encara no era á mitj pou, va tocar la campaneta que
+espressament duya y’l van pujar desseguida. Llavoras volgué baixarhi’l
+mitjá, mes encara no era una mica mes avall d’ahont havia baixat lo
+gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de tots va
+baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n’hi havia prou, á la fi va
+arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á la primera
+y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li eixian per
+damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l’aucell negre que se’ls
+menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia dirli la vella, mes
+tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li digué, que truqués á la
+porta del costat que potser allí li dirian, mes que s’anés ab cuidado,
+perque hi havia un gegant que matava á tots los que hi anavan. Ell que
+se’n hi va, troba una espasa rovellada, la pren y truca, y desseguida
+surt á obrirlo un gegant que s’abrahona damunt d’ell, mes com portava
+l’espasa li venta cop á las camas y’l deixá estés á terra. Se’n entra á
+dins y’t troba un palau gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat
+que dava feresa, quan tot d’un cop, una veu prima y clara que mostrava
+esser de dona,’l crida y li diu, qu’era una princesa encantada y qu’anés
+á la vella que li diria com ho tenia de fer pera desencantarla: y no
+veya á ningú, mes se n’hi va, y la vella no volia dirli en cap manera,
+fins que’l jove cremat li pega cop d’espasa, y li trenca un dels uyals
+en mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y
+que si podia matar un negre que hi habitava, tot se desencantaria. Lo
+jove que se n’hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega cop
+d’espasa que’l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué una
+hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu’era la princesa y que li
+regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á la corda,
+va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los germans així
+que la vejeren s’agradaren tan d’ella y foren tan sorpresos, que junt ab
+lo seu pare se’n va anar cap á casa seva, sens pensar en lo seu germá
+que allí dins quedava.</p>
+<p>Y ell espera y aguarda fins que á l’ultim preveyent lo que havia
+succehit, se’n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia de
+ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins que’l
+jove li ventá cop d’espasa que li trencá l’altre uyal, y quedá de cop
+desencantada y una hermosa dona, que li digué que podrian eixirne per un
+forat molt lluny que’s veya, com lo cos d’una agulla de tan petit que
+n’era. Y se n’hi van anar, y detrás d’ells una munió de gent de la que
+en lo palau havia sigut encantada y despres de caminar molt n’isqueren á
+la terra clara, prenent cadescú lo camí que millor li convenia.</p>
+<p>Y’l noy se’n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne
+feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la princesa. Y
+ell n’era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares, y se’n mové
+gros albalot y disputas, fins que’l pare las paivagá dihent que pus se
+tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos ella mateixa qui
+escullís, servant tots la sua sentencia, com ho prometeren, y la
+princesa llavoras, per tal qu’era agrahida, escullí per espós á qui del
+encantament la havia treta, y’s casá ab ell, ab lo qual ne fou princep,
+que be s’ho mereixia.</p>
+<h2 id="la-fillastra.">La fillastra.</h2>
+<p>Un home viudo s’havia casat ab una dona viuda també, la qual com
+aquell tenia una filla de son primer matrimoni. Era la noya del home un
+tresor d’hermosura y gentilesa, sent així que l’altra era lletja y
+dolenta y tan com lletja superbiosa, mes la mare se la estimava molt y
+tenia aburrida á sa fillastra que ni en pintura la podia veure, de
+manera que li encomenava sempre las pitjors feynas de la casa de la qual
+l’hauria volguda fora. Per aixó un dia li va manar qu’anés al riu á
+omplir un cove d’aigua y que no hi tornés pas sense portarli.</p>
+<p>Veus aquí que la noya se’n va anar ab lo cove y plora que plorarás á
+la vora del riu; per mes que feya no podia omplirlo, per lo que no
+gosant tornar á casa seva per por de la madrastra, se’n aná riu amunt,
+riu amunt, fins que’n trobá una casa, ahont ab gran consol s’hi va
+ficarshi, esperant esser recullida pus que n’estava morta de fret y
+gana.</p>
+<p>Mes veus aquí que á la casa no hi trobá ningú sino un gosset y tot
+mal arreglat y dispost que res era á lo seu puesto, y com ella era
+endressada y cuidadosa, agafa una escombra y ho neteja tot, arregla’ls
+llits, reviu lo foch y fa lo sopar; y quan tot ho tingué així fet sent
+soroll y’t veu venir tres gegantas y podeu contar la por qu’ella
+agafaria, per ço es, que corrents y sens saber ahont ficarse millor,
+s’amagá dins de la pastera.</p>
+<p>Y arriban las gegantas y troban la casa tan ben arreglada, y’ls llits
+fets y’l sopá cuit, y diu la una: –Si sapigués qui ho ha fet li posaria
+una estrella al front. Y diu l’altra: –Jo faria que sas paraulas se
+tornessin brillants. Y diu la darrera: –Si jo ho sapigués li donaria lo
+que desitjés mes en la terra.</p>
+<p>Y veus aquí que’l gos tot lladrant, lladrant se’n anava dret á la
+pastera y deya:</p>
+<div class="hanging-indent">
+Clak… clak… clak<br>
+dins la pastera s’ha amagat.
+</div>
+<p>Lo qual vist per las gegantas se n’hi van, obran la pastera y troban
+á la noya, y l’una li posa una estrella al front y l’altra fa que sas
+paraulas se tornin diamants y perlas y l’altra li dona un cove plé
+d’aigua qu’era lo que mes desitjava.</p>
+<p>Tota contenta la noya se’n va anar cap á casa seva, ahont podeu
+contar quina admiració causaría véurela ab una estrella al front y
+portant un cove plé d’aigua. Per aixó es que li preguntaren d’ahont ho
+havia tret y la noya comensa á contarho, mes tant bon punt diu la
+primera paraula, que de sa boca comensan á eixir brillants y perlas y
+com mes enrahonava mes n’hi eixian. Tots se’n maravellaren, mes corsecan
+l’enveja á la madrastra y germana, eixa se n’hi volgué anar y prenent un
+cova feu via envers lo riu y riu amunt, riu amunt, arriba á casa las
+gegantas, ahont tampoch hi trobá ningú sino es lo gosset y la casa tota
+ben arreglada y’l sopá fentse y’ls llits parats y dispostos, y per ço,
+pensant ella com n’haurian esment las gegantas de que n’era allí, pensa
+que lo millor seria desarreglar la casa, apagar lo foch y desfer los
+llits y aixís ho feu y sentint fressa corra y s’amaga dins de la
+pastera.</p>
+<p>Arriban las gegantas y quan troban tot alló d’aquell modo, diu la
+una: –Si jo sapigues qui ho ha fet li faria eixir una broticia en lo
+front. Y diu la segona: –Jo faria que sas paraulas se tornessin serps. Y
+l’altra diu: –Si jo ho sapigués faria que no tingués lo que desitja.</p>
+<p>Y veus aquí que’l gos tot lladrant, lladrant, se’n anava dret á la
+pastera y deya:</p>
+<div class="hanging-indent">
+Clak… clak… clak<br>
+dins la pastera s’ha amagat.
+</div>
+<p>Las gegantas se n’hi van, obran la pastera y al trobarla amagada, ab
+reganys la trehuen al defora. Ella se’n va en vers sa casa y hi arriba
+ab una bruticia al front y ab lo cove vuit, y la seva mare tota enujada
+li pregunta com era alló, mes encara no va obrir la boca quan comensan
+de sortir serps de la seva boca, y com mes enrahonava, mes n’hi eixian
+que tothom ne fugia.</p>
+<p>Podeu contar si se’n enujá la seva mare, y creyentse que era alguna
+mala art de la seva fillastra si aburrida la tenia mes aburrideta la
+tingué encara, com que li feya fer las pitjors feynas y sempre la
+renyava fins que la tragué de casa.</p>
+<p>Y la pobre noya quan se vejé tota sola é hiverna en mitj de la isarda
+selva, se posá á plorar á llágrima viva que donava llástima, y aixís los
+falconers del fill del rey, qu’anava de cassa, van trobarla, los quins
+condolguensen li presentaren, y’l fill del rey, veyentne una noya tan
+gentil y bella ab una estrelleta al front que tant brillava, li’n feu
+contar la historia y se’n agradá d’ella que prompte va casarshi, fentla
+princesa y reyna, mentres que sa germana restá ab la bruticia al front y
+per sempre mes pobre y dolenta.</p>
+<h2 id="la-bruixa-del-ferrer.">La bruixa del ferrer.</h2>
+<p>Vivia en un poble un ferrer, lo qui tenia á la seva dona bruixa, sens
+ell saberho. La qual cada dissapte, en sent las dotze horas de la nit,
+desapareixia de casa seva, y se’n duya á l’aprenent que cansat y
+afadigat y mitj mort de son, quasi no se’n adonava.</p>
+<p>Vola que volarás ben prompte era á la cova en que las bruixas se
+reunian. Una per una, totas hi anavan arrivan que feyan por de veure,
+encenian una grossa caldera al mitj, hi tiravan las sevas hervas, y
+comensavant de fer sardanas y mes sardanas ab uns crits y y xiscles
+horrorosos, que’l aprenent, despertantse, quasi de por arribava á
+perdre’l mon de vista. Tan, mes quan lo fum de la caldera era tan
+estrany y calitjós que no pareixia sino fet adrés pera matar á
+qualsevulla persona.</p>
+<p>Quan la caldera bullia de fort, cadescuna feya los seus conjurs y
+untantse ab lo such estrany, pegavan volada á ferne de las sevas, sino
+que la bruixa del ferrer, per anar mes descansada, tirava avans unas
+morrallas encantadas damunt del aprenent, y est quedava convertit en
+cavall, á damunt del qui anava tota la nit la bruixa; fins que al
+arrivar lo clar, las hi treya y tots dos de cop eran á casa seva.</p>
+<p>L’aprenent, d’aixó’n valia menos, com que cada dia s’anava
+enmalaltint mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot
+era preguntarli qu’es lo que li passava, mes ell no’ls ho volia dir,
+fins que tant li pregaren, que’ls hi contá. Y un d’ells que li diu: –Y
+per aixó t’apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las bruixas
+fan los seus untets y conjurs, n’agafas las morrallas y al finir
+aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com te’n
+desixes.</p>
+<p>Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las
+dotze horas, n’agafa l’aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás
+arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas plegadas
+de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer los seus
+conjurs, quan l’aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de sa
+mestressa y eixa queda convertida en caball, que be volia escaparse, mes
+l’aprenent ab las morrallas fortament la subjectava. Quan las altres
+bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe’l seu damunt ab uns
+horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer deixar; mes ell
+ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa’l seu amo. Truca á la
+porta y diu á n’aquest que li havian menat aquell cavall pera que’l
+ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la fornal y comensan á
+apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar al amo com era la seva
+dona y se’l mirava ab ulls piadosos, mes la veu li mancava y lo ferrer,
+ab las ferraduras á la ma, vermellas de tan encesas qu’eran, una á una
+las hi aná clavant, sense ab res pararse.</p>
+<p>Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo
+desfermá y se l’endugué al defora, anantsent al llit pera dormirne. Y la
+dona tingué de passar tota la nit á la serena, plorant de dolor y rabia,
+fins que al clarejar se’n entrá á casa seva y’s ficá al llit con solia.
+Y quan fou hora de llevarse, veyent lo ferrer que no ho feya, la aná á
+cridar pera que baixés, á lo qual ella tota adolorida, li digué que no
+podia, pus que be sabia éll qu’era ferrada de peus y mans y li esplicá
+tot lo que havia succehit y la seva bruixeria.</p>
+<h2 id="lo-trist.">Lo trist.</h2>
+<p>Un pare al anarsen á fira, preguntá á cada una de sas tres fillas,
+qu’era lo que volian que’ls dugués d’ella, y la mes gran va demanarli
+una manilla d’or, la mitjana un anell de diamants y la mes petita un
+collaret de coral.</p>
+<p>L’home se’n aná y quan hi fou va comprarne l’encarrech de las duas
+primeras, mes ab lo brugit de la fira y lo tart que’s feya no’s recordá
+del collaret de la petita, sino quan ja s’entornava, que á temps no hi
+era. Per aixó se posá tot trist, quan se li aparegué un home lleig com
+cap altre que tenia set pams de nas y altres set de boca, y lo qui en sa
+cara mostrava be la tristor que sempre tenia, rahó per la qual
+l’anomenavan lo Trist. Lo quin home volgué consolar al pare y li oferí
+un collar de coral com demanava, si en cambi li prometia entregar una de
+las suas fillas á lo que consentí aquell. Mes prompte se’n penedí y se
+n’hauria penedit mes encara, sino li hagués vingut cada volta que ho
+feya un gros maldeventre que no li desapareixia fins á tornar altre
+volta á volguer cumplir la sua promesa.</p>
+<p>Arribá casa seva que totas las noyas ja l’esperavan y doná á cada una
+lo seu encarrech, mes s’aná possant tant y tant trist que la noya mes
+gran no pogué menos de preguntarli lo perqué de la sua tristesa. Ho
+esplicá lo pare y digué com n’havia promés una d’ellas, mes la gran no
+volgué anarhi. Continuá la tristesa, cada dia mes fonda y la mitjana va
+preguntarne la causa, mes quan sapigué qu’una d’ellas tenia que anar ab
+lo Trist en cap manera volgué ser ella. Per aixó quan la tristesa aná
+essent mes grossa en lo pare, y la filla petita vejé que sas germanas no
+li havian poguda treure, se n’hi aná ella, la qual tan bon punt sapigué
+la causa, quan tot de seguit digué al seu pare que l’acompanyés cap á
+trobar l’home que era causa de la seva tristesa.</p>
+<p>Se’n anaren tots dos junts, pare y filla, fins que foren en un bosch,
+en lo quin lo pare á un degut indret doná tres cops á una pedra y á lo
+tercer obrintse, n’aparegué lo Trist que dava basarda sols de veure, mes
+la noya havia donada sa paraula y ab alló anava la vida de son pare,
+aixi es que sens cap dupte, despedintse d’est, se ficá á dins de la
+roca.</p>
+<p>Ne vejé desseguida un palau y hermosos jardins y boscos plens de
+flors y aucells de totas menas, lo Trist los hi ensenyá, va regraciarli
+molt la mercé que li havia feta y li digué que allí trobaria tot quan
+desitjés y que era tot á lo seu voler; qu’á n’ell no’l veuria sino quan
+lo desitjés veure, pera lo qual no tenia mes que cridarlo; y va
+desapareixe.</p>
+<p>Y veus aquí que en aquella soletat pasejantse la noya un dia per los
+jardins, ne va veure que l’aigua d’un riuet que per allí passava, en
+lloch de serne hermosa y clara com sempre, n’era tota térbola y bruta.
+Ella se’n estranyá tota y cridant á lo Trist est va dirli, qu’era perque
+n’estava malalt lo seu pare. La noya li pregá que la deixés anarlo á
+veure, mes lo Trist per por de que no tornaria no volia donarli
+llicencia, fins que per fi á los seus prechs y llágrimas va accedirhi,
+posantli per condició que aixís que sentis la campaneta de la seva
+cambra ne tornés desseguida.</p>
+<p>Lo pare n’estava malalt, mes quan vejé á la noya fou tan gran sa
+alegría que s’aná apariant, apariant en gran manera y torná lo goig en
+la casa, mes un dia va sentirse la campaneta assenyalada y la noya ab
+prou dolor de son pare y germanas va tornarsen cap á lo palau ahont
+vivia.</p>
+<p>Mes al cap d’un quant temps passejantse la noya per lo mateix jardí,
+va veure que’ls aucells n’eran tot tristos y cap d’ells cantava, va
+cridarne á lo Trist y est va dirli que lo seu pare n’era malalt altre
+vegada; li demaná ella permís per anarhi y li fou concedit ab tal que
+tornés aixís que sentís la campaneta. Lo pare n’estava malalt, va aná
+guarintse poch á poch y quant ho fou, va sentirse la campaneta y la noya
+no tingué mes remey, ab prou condol de casa seva qu’entornarsen al palau
+ahont vivia.</p>
+<p>Y quan hi fou, un dia tot passejantse va veure que tots los arbres
+tenian la fulla seca y morta, va preguntar al Trist perque aixó succehia
+essent primavera y’l Trist va dirli qu’era que’l seu pare estava malalt
+altre volta de grossa malaltia. La noya va demanarli per anarhi y ell li
+concedí ab tal que tornés aixís que sentís la campaneta.</p>
+<p>Lo pare n’era molt malalt, aixís es que la malaltia fou llarga y ab
+lo molt que ab la noya estigueren junts y lo que ella feya estimarse,
+quan arribá á esser convalescent y quasi bó, comensaren pare y germanas
+á tenir pena per quan tingués d’entornarsen y á pregarli que no ho fes
+encara que sentís tocar la campaneta. Lo cas es que un dia aqueixa va
+tocarne y la noya si be volia anarsen, tant y tant la pregaren que
+resolgué quedarse: al dematí següent altre volta se sentí la campaneta y
+la noya ab llágrimas als ulls, los pregá que deixessin marxarla, mes lo
+pare n’era tan trist y li demanava tant de veras que no pogué ferho, y
+al tercer dia torná á tocar la campaneta mes ab un só tant mort y trist,
+que la noya n’arrencá á fugir tota depressa sens dirne res als de casa
+seva.</p>
+<p>Arribá al palau tota conmosa y comensá á cridar per tot arreu al
+Trist, mes est no responia, corregué totas las cambras, lo bosch, lo
+jardi y en lloch va trobarlo, fins que en un racó d’aquest va veure unas
+rosas, qu’eran las qu’ella mes estimava, totas mústigas y caigudas, y
+veus aquí que va arrencarne una, quan tot de seguit va veure á lo Trist
+que li aparegué en forma de bell home y que li esplicá com ya quasi era
+mort per la seva tardansa: que per malas arts era encantat en lo palau,
+y que al arrencar la rosa per ella tan volguda lo havia desencantat,
+pera lo qual y en agrahiment de lo que per ell havia fet de deixar
+germans y pares, d’aquella hora en avant ne seria princesa, pus ell
+era’l fill del rey y la prenia per esposa.</p>
+<h2 id="lo-taronger.">Lo taronger.</h2>
+<p>S’esqueyan tres noyas, fent conversa de lo que se’ls esdevenia, quan
+com s’ensopegués á passar per allí lo fill del rey, una d’ellas que va
+dirne:</p>
+<p>–Si jo m’ hi pogués casar, tindrian los meus fills una estrella en lo
+front.</p>
+<p>Lo qual ohit per lo princep, volgué saber la que ho deya, y encara
+que no gosavan, á la fi van dirli y se’n agradá ell de la noya, que se
+la endugué al palau dels seus pares y aprés s’enmullerá ab ella, cosa de
+la qual n’hagueren gran enuig dos germans qu’ell ne tenia.</p>
+<p>Y visqueren en tota pau y ditxa, fins que se’n mogué guerra en lo
+regne, á la que’l princep tingué que anarhi, y quan hi fou, n’infantá sa
+esposa dos noyets gentils y hermosos, los quals en lo front tenian una
+estrella. Mes los germans se morian de rancunia y per ferlos perdre los
+ficaren dins una caixeta de fusta, que tiraren al riu de dessota del
+palau, y l’aigua se la aná enmenant cap avall, cap avall fins á un bell
+jardi, ahont lo jardiner va recullirla y criarse’ls dos noyets com á
+fills propis. Y los dos germans escrigueren al princep que la sua muller
+n’era parida, mes ab tanta desgracia que’ls infants havian mort al
+naixe.</p>
+<p>Torná lo princep de la guerra que fou gran la sua dolor, y per
+succesió de temps se’n mogué un’altre, á la qual també hi tingué
+d’anarhi, y quan hi fou n’hagué la esposa una noya, gentil y bella com
+un sol, la qual á cada ma tenia una rosa. Y los germans d’envejosos la
+tiraren riu avall dins una caixeta blanca y á la mare van tancarne dins
+un castell pregon y fosch que may s’hi veya, escriguent al seu germá que
+la sua esposa era deslliurada d’una infanta, mes ab desgracia tal, que
+havian mort princesa y noya.</p>
+<p>Y anant riu avall la caixa, fou recullida per lo mateix jardinér
+que’n criava á los dos noys, y’s criá á la noya, fins que un dia, essent
+vell y vejentse que la mort ja l’assolia, los cridá á tots tres y va
+dirlshi, que no eran pas fills d’ell com se pensavan, sino que los havia
+recullit del riu, que anavan aigua avall dins una caixeta, sens que’ls
+pogués dir qui eran los seus pares.</p>
+<p>Y morí l’home y tots tres resolgueren anarsen pe’l mon á cercarlos y
+camina que caminarás, ne trobaren una vella la quina’ls hi va preguntar
+ahont anavan, y ells que li digueren, y’ls va respondre que seguissin
+aquell camí que duyan, al cap de vall del qual trobarian una salvatjosa
+selva y en lo mitj d’ella un arbre tot carregat de taronjas, que
+agafessin la del bell cim y en ella trobarian un aucellet que’ls hi
+diria qui eran los seus pares.</p>
+<p>Y ne foren ben contents y regraciaren á la velleta pe’l bon consell
+que’ls dava y camina que caminarás fins que arribaren á n’el bosch, á la
+entrada del quin pera reposarne s’hi guarniren una cova. Y ja reposats
+un bon xich, digué l’un dels noys, que se’n volia entrar á cercarne la
+taronja, mes lo bosch feya tanta basarda, que la germaneta li demaná,
+com ho faria pera saber si li anava be la anada ó si per cas moria en
+ella. Y li doná lo seu germanet, uns rosaris, dihentli, resals cada dia,
+que mentres los puguis passar senyal que viuré encara, mes quan no
+puguis allavoras contam per mort.</p>
+<p>Y ab prou angoixa se’n marxá y al esser al dins del bosch, ell que’t
+sent una veu que li diu:</p>
+<p>–Girat, girat.</p>
+<p>Y tant y tant li va dir, qu’ell que’s gira y queda mort.</p>
+<p>Y á la noya aquell dia se li deturaren los rosaris á las mans que no
+pogué passarlos.</p>
+<p>–Ay pobre de mi, que lo nostre germá es mort!</p>
+<p>Y l’altre diu:</p>
+<p>–Ja l’aniré jo á cercar y ab ell la taronja del cim del arbre.</p>
+<p>Y la noya que li diu: –Mes com ho faré pera saber si per cas te mors?
+Y’l germá va donarli un ganivet, dihentli:</p>
+<p>–Quan d’eix ganivet ne rajin gotas de sanch, senyal que hauré mort, y
+se’n va anar.</p>
+<p>Y veus aquí que quan fou al mitj del bosch, sent una veu que li
+diu:</p>
+<p>–Girat, girat.</p>
+<p>Y tant y tant li va dir qu’ell que’s gira y queda mort. Y del ganivet
+de la noya van rajar aquell dia gotas de sanch, y ella que diu:</p>
+<p>–J’ aniré jo á salvar á mos germans y á cercarne la taronja.</p>
+<p>Y tota resolta se’n entra á dins del bosch y en ell, te sent una veu
+que li diu.</p>
+<p>–Girat, girat.</p>
+<p>Mes ella no’s volgué girar, ans be agafant los rosaris aná
+desgrunantlos per lo camí que feya y aixis que’ls anava desgrunant la
+veu s’anava fent fosca y mes fosca, fins que se li acabaren los grans,
+tot just quan arribava al taronjer y la veu ja mes no va sentirse. Ne
+cullí la taronja del cim del arbre, la obrí pe’l mitj y al bell punt
+n’isqué un aucell de tots colors, que’s posá á refilarne y ressonant tot
+lo bosch, se desencantá aquest, com també los germans de la noya, que no
+eran morts sino encantats.</p>
+<p>Y tots tres se’n anaren ab lo aucell, ben contents, y quan van esser
+fora del bosch, ne trobaren á lo rey que’n venia de la cassa, lo qui
+cercava lloch pera reposarne, y ells lo convidaren á menjar dins de la
+seva cova. Y mentres menjavan, l’aucell no volia tastar res, ans anava
+voleyant de l’un á l’altre, com si’ls volgués dir alguna cosa, fins
+que’l rey coneixentho, va manarli que parlés.</p>
+<p>Y contá l’aucell com los noys que tenia al devant eran los seus fills
+y filla que tingué de la sua esposa, quan essent princep aná á la
+guerra. Y lo rey ne restá tot sorprés y ab tota ansia li va preguntar si
+la reyna era viva ó morta, á lo qual digué l’aucell, que li llevessin
+tres plomas del cap, que las tiressin enlayre y que allí ahont anirian
+hi havia la seva esposa, que n’era viva encara, y aixís ho feren y
+voleyant, voleyant las plomas, anaren envers lo castell ahont era
+tancada, pregon y fosch que may s’hi veya, y’l rey ne fou content, mes
+n’hagué també enuig d’aixís trobarla y se la endugué ab los seus fills y
+filla, qu’ells tenian una estrella en lo front y ella á cada ma una
+rosa, visqueren molts anys ab tota ditxa, no sens que fessin castigar
+incontinent als malvats germans, fins á perdres la seva mena.</p>
+<h2 id="la-gavia-dor.">La gavia d’or.</h2>
+<p>Un pare s’era agradat tant de la seva filla, que deslliberá de
+casarse ab ella. Lo qual portava tant temerosa la casta honestitat de la
+noya, com que fins fent tort á natura, d’ell se’n apartava y son filial
+amor li atenyia. Y fou de bon consell lo anar á trobarne al pare
+confessor perque la guarís de tanta pena, qui doná per arbitre lo que’n
+fes de resposta al pare, que ab ell se casaria quan li portés un vestit
+que fos de tots colors y menas, com que la tal cosa tingués ell per
+imposible.</p>
+<p>Lo pare cassa que cassa tot lo dia, y tot lo dia al bosch que may
+parava, fins que per atzar de fortuna, ne cassá de tots aucells y ab sas
+plomas ne feu un vestit que tots los colors mostrava. Y ple de joya lo
+portá á la filla, á la qual n’esdevingué tanta amargura, que mes no
+podia, y demaná consell altre volta al pare confessor, qui li’n doná de
+remey lo dirne al seu pare, que ab ell se casaria, quan li fes present
+d’un vestit de peix: que ho tenia per imposible.</p>
+<p>Y’l pare ab dalit pesca que pesca, que nit y dia á la mar passava y
+sort de sa fal·lera que n’hi feu un vestit de la escata de tots los
+peixos de la mar salada. Lo porta á la noya ab lo cor ple de gaubansa:
+mes ella, mes trista encara, que estrema la sua dolor era. Y demana bon
+consell al capellá que la confessava, qui li diu que demani á lo seu
+pare un vestit que siga fet d’estrellas.</p>
+<p>Y l’home busca per la terra, los diamants y pedras viroladas y per la
+mar las perlas, y las fa tornar estrellas; y n’arregla un vestit per la
+seva filla.</p>
+<p>Dolor semblant no se’s vist may en la terra; eran sos ulls dos fonts
+viventas y’l confés l’aconsolava, mes no podia.</p>
+<p>–Demánali donchs una gavia d’or ahont tu hi capigas y quan la tingas
+t’hi tancas dintre.</p>
+<p>Y per ultim dó, la noya, demaná al seu pare, la gavia d’or, ahont
+ella pogués estarhi.</p>
+<p>Lo pare obra las entranyas de la terra y á grapats n’arrenca l’or
+perque’l netejessin y cent homens com gegants nit y dia hi treballan que
+may paran, y fan la gavia que n’era tota closa com una capsa, sino es al
+dalt ahont hi havia un forat pera respirarhi. Y la portá á la filla que
+d’angoixa n’era tota plena y li diu: –Cel y terra per tu ne son
+mogudas.</p>
+<p>Mes la noya aixís que la veu, s’hi tanca y ne comana al seus criats
+que se la enmenessin en lloch ahont ne fos segura. Los quins n’agafan la
+capsa y la portan pe’l mon fins trobarne terra ahont deixarla.</p>
+<p>Quan veus aquí que un dia passantne per un reyalme, ne vejeren á
+tothom ple de tristesa, y’ls demanaren los hi fessen mercé de dirloshi
+la causa d’ella. A lo qual van respondre qu’era que’l fill del rey,
+n’era trist tant temps feya, que res l’aconsolava, com que temian per sa
+vida, y que pus ells portavan capsa tan bona, que’ls hi volguessen
+vendre, qu’ells ne farian present á lo seu princep y potser ne
+guariria.</p>
+<p>Y’ls dolents del criats, per preu de diners se la venguéren.</p>
+<p>Veus aquí que á la nit quan lo princep dormia, la noya que obra la
+capsa, ne surt d’ella, y anantsen dretament al llit del princep n’escriu
+damunt de sa ma esquerra. Y se’n torna á tancarse.</p>
+<p>Y en se’n l’endemá al matí, quan lo princep se lleva y’s veu la ma
+escrita, ne fou fort enujat, com que no volgué may mes, com succehia,
+que la sua madrastra li tanqués cada nit la cambra per la banda
+forana.</p>
+<p>Y á l’altre nit lo princep, se tancá per la banda de dintre y se’n
+adorm que res ne pensava, quan á la mitja nit ne surt la noya y l’hi
+escriu damunt de la ma dreta. Y se’n torna á la capsa.</p>
+<p>Lo princep no ho capia, com no fos alguna fada que en sa cambra era,
+per ço á la nit següent, deslliberá de vetllarne, si be que mostrant que
+se’n dormia, y quan fou á mitja nit, vejé eixirne de la capsa tan gentil
+donzella, que somni ho creya, y s’adressá y ab cortesia com á caballers
+pertoca, li demaná digués, com era allí en la capsa y qui n’era. Y ella
+li contá, salvant sempre l’honor del seu pare, com n’era tinguda de
+fugir de sa terra per mal fat de uns amors lascius y deshonestos.</p>
+<p>Y li plagué al princep la resposta, y se’n agradá de la noya, que may
+mes trist, no se’l va veure, y tothom n’era content, y maná que d’aquell
+dia en avant fossen entradas duas raccions en sa cambra, cosa la qual á
+tothom estranyava.</p>
+<p>Mes veus aquí que per dissort de la doncella, lo princep tingué
+d’anar á la guerra, y prou ne fou trist d’anarhi y mes de deixarla, com
+que li feu present d’un anell per mostra de recordansa; y encomaná als
+seus criats que cada dia entressin en sa cambra una racció de vianda,
+que no se’n oblidessin pas, pus que li anava á n’ell la vida.</p>
+<p>Y quan ab tots sos caballers fou á la guerra, y en lo palau restaren
+solsament los criats y patjes, se van concertar tots junts pera saber
+quina la causa era, d’ordre tan estranya, se’n anaren á la cambra del
+princep, y pe’l pany de la clau van mirarne á dins qui hi havia, y com
+vejessin una noya tan gentil y hermosa, deslliberaren de robarla y
+véndressela sobre tot ab la capsa que era tan bona.</p>
+<p>Obriren la porta y’ls fellons la robaren y tancadeta en la capsa pe’l
+mon van endúrsela per veure qui mes ne donava, y com la capsa era lo que
+tothom volia y la persona en res adineravan, despullaren de sos vestits
+á la noya, la llensaren á una bardissa, que tota va espinarla, y
+vengueren capsa y vestits ab preu que s’ho valia, fugintne apres en
+terras llunyanas.</p>
+<p>Y la mesquina de la noya era allí dins, que feya uns sospirs que
+s’entravan á l’ánima, quan ab sos grossos remats van passar per allí,
+uns pastors, que sempre son gent bona, y condolguts de la donzella li’n
+donaren un vestit dels seus y ab ell la feyan anar á guardar los porchs
+de casa seva.</p>
+<p>Y veus aquí, que’n fou acabada la guerra, y’l princep ab sos
+caballers se’n torná á son regne, y quan fou en lo palau, ab dalit
+amorosa arribá á la sua cambra que la capsa d’or ja no tenia, lo qual
+quan ell va veure ne fou pres de dolor estrema y sapiguda la causa, á
+sos caballers maná incontinent que pam de terra no deixessin pera veure,
+per si trobavan la donzella que dins la capsa era. Y’ls comaná la
+llestesa, y’ls dongué senyals de sa figura, y tots s’escamparen per la
+terra, mes en part ni partida la trobaren.</p>
+<p>Y’l princep ne restá trist que may parava de plorarne y semblava
+que’s moria, tant que’l seu pare ordená fer veus de pública crida,
+oferint tota riquesa á qui trobés manera de tornarne al princep
+l’alegría.</p>
+<p>Y los pregoners del rey anavan per poblats y vilas, quan un dia en la
+montanya ne sentí la veu la porqueirola y desseguida preveyentne cura,
+llicencia va demanar als seus amos, si darli volian, d’anarne á consolar
+á lo seu senyor y princep. Mes los pastors la tingueren per alocada, que
+sols s’en reyan, fins que tant y tant va pregarne, que llicencia li van
+concedir: y ella que se’n va tota sola é hiverna per eixos mons de Deu,
+travessant neus y plujas, cap al palau, que en cap manera volian
+deixarla entrar, y ella perfidiejant digué com sols al princep li
+deixessin veure, que content ne fora; y ho van ferho, mes lo princep
+no’s va moure, que casi un mort semblava.</p>
+<p>Y ella, que s’hi atansa ab tot recato y li mostra l’anell qu’era del
+seu voler prenda. Y aixís que’l veu lo jove, cobra esperit y vida y ple
+de joya la pren á n’ella als seus brassos y la mostra á tothom com á la
+seva promesa esposa. Y la feu vestir com li pertocava y s’alsaren á vol
+las campanas, y se’n feren torneigs y justas, y lluminarias, y festas y
+quan bodas foren tractadas, s’enmullerá ab ella, que per sa virtut reyna
+y senyora fou de tota la mar y terra.</p>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75409 ***</div>
+</body>
+</html>
+
diff --git a/75409-h/images/cover.jpg b/75409-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..53058af
--- /dev/null
+++ b/75409-h/images/cover.jpg
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..08fc7fa
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #75409 (https://www.gutenberg.org/ebooks/75409)