diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 77061-0.txt | 1967 | ||||
| -rw-r--r-- | 77061-h/77061-h.htm | 2118 | ||||
| -rw-r--r-- | 77061-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 78011 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
6 files changed, 4101 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/77061-0.txt b/77061-0.txt new file mode 100644 index 0000000..12ffd30 --- /dev/null +++ b/77061-0.txt @@ -0,0 +1,1967 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 *** + +Nausica + +Tragedia en tres actes treta de l’Odissea d’Homer + +Joan Maragall + +1913 + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +> __Anno MCMVIII__ +> +> Caldes d'Estrac +> +> Día quint de Juliol, a mitja tarda. +> Cel pur, aire suau, mar plana i dolça. +> El sol brilla per tot, els aucells canten, +> i s'ouen veus d'infants en la marina +> i, allà dalt, les campanes del diumenge. +> Jo, en memoria d'aquella princeseta +> que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses +> del desitjat retorn obrí la vía +> --potsê, no sens recança--, vull retreure +> els mots divins d'Homer en un teatre +> per refrescar-m'hi el cor en sos meandres +> i fer-me nou lo vell. I en dec l'idea +> al poeta més gran de l'Alemanya. +> Aixís tal volta, enamorat, intenta +> un constructor, de l'immortal bellesa +> d'antic palau, fer-ne una estada nova +> per hostatjar-hi el seu amor per sempre. + + + + +## Primer acte + +(_Vora d'un riu, prop del mar_) + + +Nausica: Ont ets, bala, ont ets? Per 'quí és caiguda; +Jo l'he vista rebotre d'esta penya I caure en l'herba aquí. Ont ets +la bala? Ah! ja't tinc! ah! ja't tinc! Ara ja ets meva. Aniràs a +l'espatlla d'una amiga. Per 'llí t'estàn cercant; vés, +escomè-te-les. Cerquèu, cerquèu que os vé damunt. Va! Justa! +(_Ríu_). + +Donzella I: No val! no val! de trascantó no és lícit. +El joc era avisant: tractes són tractes. + +Nausica: Jo ja he dit, và! + +Donzella I: Quan al damunt ja'm queia! I ara, quí l'ha +aplegada? + +Nausica: Ai! que torna! + +Donzella I: Altre cop sobre meu. No, no: no hi jugo. + +Nausica: Doncs jo sí. + +Donzella II: Massa aprop! no me la tiris! + +Nausica: Doncs la tiraré lluny. Mira si allargo. + +Donzella I: Ai! que va a caure al riu!... ja hi es! + +Nausica: Havèu-la! + +Donzella II: Que han d'haver! Se'n va a mar en poca +estona. + +Nausica: (_surt_) L'hauré jo ans que hi arrivi. + +Donzella I: No, princesa, No't cansis, massa aprop és +la mar brava. No hi corris que és en va... + +Donzella II: Sembla una daina. + +Donzella I: I que està ajogaçada! + +Donzella II: Sempre, sempre... + +Donzella I: Sempre no, aquest matí mentres veniem a +rentar, jo l'he vista pensativa. Menava el carro al pas, tota +callada; duia les rendes en les mans, pro es veia que tenia el seu +cap en altra cosa. + +Donzella II: Jo del que m'he adonat, mentres rentavem, +Es de que tot sovint s'embadalia Guaitant l'aigua de fit, i com +suspensa Restava així una estona, mentres l'aigua Li lliscava +entre 'ls dits i l'ona fresca Li banyava, escorrent-se, el braç +immòvil, Fins que tornava al seu quefê, i amb aire Se posava a +cantâ... + +Donzella I: I quan esteniem S'estava allà assentada +tota sola, Mirant al mar sense dir res. + +Donzella II: Ai! mira, Pot-ser guaitava si de lluny se +veia La nau ditxosa que portés el príncep Promès als seus desitjos, +perquè ella De cap dels que la volten s'acontenta. + +Donzella I: La princesa és de mena somniosa, Que tant +com, segons còm, riu i s'alegra Per un no res, i tota sola canta, +Aixís mateix té encantaments de sobte I unes tristeses que ningú ho +diria. + +Donzella II: També moltes vegades l'he observada Que +quan, vora del foc, la reina fila I li estèm a l'entorn totes +feineres Mentres la dida va contant rondalles Dels deus i els +homes, ella, la princesa, S'atura de filar de tant atenta I avença +el cos pera millô escoltar-la, I el rostre se li encén i els ulls li +brillen. + +Donzella I: Més fou aixís encara l'altre vespre, Quan +el bon vell Daimó, al sò de l'arpa, Cantà les gestes dels valents de +Troia, Que ella talment semblava que hi vivia I mudava el semblant +amb les paraules, Alegre o trist segons la sort dels hèroes +Esdevenia en el cantar: mig-reia, Li espurnaven els ulls, o ja +restava Amb la boca entre-oberta com bebent-se Les paraules alades +del poeta; I devegades s'estremia i feia Un gesto com volent +intervenir-hi Per socorre a algún hèroe, o vençe a un altre... + +Donzella II: Es que ella és bona per muller d'un hèroe +I fins d'un immortal. + +Donzella I: Què dius? blasfemia! + +Donzella II: No fóra la primera; i què li manca? Ni el +cor ni el seny; i en quant a graciosa De tot son cos, amb quí +compararíau-la De les dònes mortals? Que no l'has vista, Quan +dança, que tota ella sembla un ritme? Colorada com és de rostre i +llavis, Sembla una flor gronxada per les aures, Amb el sabê, +endemés, d'ésser formosa. + +Donzella I: Mirèu-la que ja torna amb les companyes. + +Donzella II: Mirèu-la ara que ve a pleret i dolça: +Sembla Diana amb son estol de nimfes Brillant entre elles tant +perfetes, única Per la gran majestat, amb el bell aire I amb aquest +no sé què que té a la cara Com vel de bonicor que li envolta. + +(_surt Nausica amb Dimantia_) + +Nausica: Que parlaveu de mi? Os ho coneixia Amb el +posat i els ulls. + +Donzella I: De tú, princesa. Deiem que eras formosa com +Diana. + +Nausica: Què sabèu de Diana? Mai l'heu vista. + +Donzella II: Mes sols com tú podèm imaginar-la. + +Nausica: Perquè m'aimèu; per' xó'm trobèu bonica: I +quan aponderèu ma boniquesa Aponderèu el vostre amor, alçant-lo A +un objecte immortal. + +Donzella I: I tú, al contrari, Tens un amor encara +sens objecte; Mes tan alt que no més l'encarnaries En algún +immortal que's deixés veure. + +Nausica: Còm ho sabs? + +Donzella I: Oh! m'ho penso; et veyèm trista De tant en +tant, i avui en gran manera Quan veniem aquí... + +Nausica: Pleguèu la roba. Mirèu còm brilla al sol ja +sa blancura! Cert que dèu ésser ben aixuta, entrèu-la En els panés +i amb conte aconduïu-los Al carro; perquè ja el mig-dia avença I +l'hora del retorn se fa propera. + +Dimantia: Tu no vens? + +Nausica: Jo no vinc, estic cançada I vull reposâ un +xic damunt de l'herba Fins que'm torni la força i l'alegria. + +Dimantia: L'alegria també? doncs l'has perduda? + +Nausica: Tinc un esllanguiment... He jogat massa, He +cantat, he rigut com una folla I sempre'm passa així... a la fi'm +rendeixo. + +Dimantia: Mes aquest dematí ja m'ho semblaves +Esllanguida i a més meditabonda. + +Nausica: Aquest matí era per altra causa... A nit la +tempestat fou tant horrenda, Que m'ha llevat el sòn: no vas +sentir-la? + +Dimantia: Certament que era cosa que espantava: +Combatien els vents xisclant com feres, Tota l'aigua del cel venia a +sobre, Se sentia la mar desesperada Revolcar-se en son llit, i el +trò de Júpiter Rodolava pel cel encès en ira. Talment s'hauria dit +que'ls deus lluitaven. Mes això ha sigut breu: després la furia Ha +minvat com si fós que s'allunyessin Els combatents, i ja no més +sentia's La pluja mansament damunt del sostre; Llavores m'he +adormit. + +Nausica: Mes jo llavores Era ben desvetllada; i si em +desvetllo Al primer sòn, ja tinc la nit perduda, Que començo a +pensâ en totes les coses Que m'han passat, i encara en moltes +altres I el pensament me va com un fus: gira, Gira, i no para mai +filant cabories. Aixís a nit... + +Dimantia: I doncs, per qué't llevaves Tant dematí, +cridant a tes serventes Per venî a rentâ al riu: com si no hi +fosses A temps a tenî a casa roba neta? + +Nausica: Això... ja t'ho diré... ha vingut d'un sòmit. + +Dimantia: D'un sòmit? I bé, els sòmits són anuncis +D'algún voler dels deus; i a matinada, Ho signifiquen més encara, +diuen. + +Nausica: Doncs jo, quan m'he adormit de matinada, T'he +vist a tu, a tu mateixa, amiga, Al capçal del meu llit que, rient, +me deies: +"Ah! Nausica, Nausica, i doncs què penses? Ai! que mandrosa et posà + al món ta mare! Abandonades tens les teves robes Sense rentar-les, + i entretant jo penso Que ja s'acosta el dia de tes bodes En que't + caldrà cobrir amb gentilesa El teu cos virginal, de llenç + blanquíssim, I que'n facis presents a tes companyes, Tal com les + noies endreçades solen I tot-hom els hi alaba. Doncs, aixéca't I + aném-se'n a rentar en la ribera, Un troç amunt de l'ample mar, i a + l'ombra Totes t'ajudarèm; mes tu no't torbis". Aixís parlares, i + mos ulls s'obriren Desperts, i vaig restar tota admirada En l'alba + que la cambra m'esclaria. Llavores m'he aixecat ben diligenta, I + he anat a trobâ al pare i a la mare: La mare estava ja en la llar + seguda Dolçament amb el fus i la filosa Torcent entre sos dits la + llana fina, Voltada de ses dònes. I el meu pare L'he trobat + presidint en l'alta sala El seu reial concell. Li he dit: "Pare, + Voldria, si tu ho vols, que m'aparellin Aquell carro de rodes tant + lleugeres Per anâ a rentâ al riu la meva roba, I la teva també, + que ja t'agrada Mostrar-te ben polit, rei entre princeps. També la + dels germans: cinc fills te resten Fadrins encar, que'ls plau entrâ + en la dança Amb vestits de blancura immaculada, I es refien de + mi..." Res més li deia, Perquè del sòmit i les meves bodes No li + he gosat parlar... Mes ell mirava'm Mig-rient, i m'ha dit: --Sí, + ves-hi, filla-- I ha donat l'ordre. Jo he vingut llavores A + despertar-vos, tot donant-vos pressa, Mentre enganxaven les + lluentes mules I carregaven les paneres plenes Amb la roba, i la + mare ens amania L'esmorzâ en un cistell... Doncs, diga'm ara, Si + aquell sòmit no es prou per capficar-s'hi Que ni he tingut intent + d'emmaridar-me Ni puc preveure mon marit quin sia. + +Dimantia: Potsê no ho sabs, i els déus ja te +l'acosten... Mes, què es aquest xisclar de les companyes? Massa +juguen, i es hora d'enllestir-se. Tu vindrás? + +Nausica: Jo vindré. + +Dimantia: No t'entristeixis. + +Nausica: (_sola_) "Potsê no ho sabs i els déus ja te +l'acosten." (_somriu somniosa_) Quína en fóra, Nausica, que tot +d'una, Sens saber d'on, t'aparegués un hèroe Vestit d'una armadura +resplendenta, Brillant de majestat i plè de força, I en tu posés +els ulls fits i amorosos, I fent un gran suspir obrís els braços +(_pausa_). Oh! déus! jo qué confosa restaria Sense gosâ +acostar-m'hi, mes al-hora Sense voler fugir de sa presencia! +Immóvil, com aucella fascinada, Li estaria al davant també +mirant-lo Parpellejant, i el pit m'onejaria Depressa; amb les mans +juntes, i la boca Mig oberta, alenant... mes sens paraula +(_extasiada_) Ell fóra qui'm diria aixís: "Nausica..." +"Nausica..." oh! el meu nom en els seus llavis! +"Nausica..." oh!... i què més? no tinc paraules Per dir lo que jo + sento que'm diria. Fóra un encís... fóra un encís... oh! es massa + Pel meu cor tant petit... prò, per la pensa... +"Potsê no ho sabs i els déus ja te l'acosten" (_transició, riu_) Oh! + que soc folla! oh! que soc estranya D'embriagar-me amb somnis i + quimeres! Doncs, què es això, Nausica? tens la furia D'una Sibila + a dintre teu, que rodas Fòra de tu i que t'estàs fà estona Tota + sola parlant com una orada? Oh! l'aixerida, oh! la diligenta, Que + passa l'hora somniant fantasmes, I fent l'amor amb hèroes + invisibles Amb fills de l' aire i de la nit. Ont era? Buf! s'ha + fet fonediç (_riu enjogaçada_). Deus, no us demano Coses de l' + altre món; no més servèu-me Viva la clara font de l'alegria... + (_a les companyes que tornen corrent_) Ja vinc, ja vinc, heu + enllestit? + +Donzella I: Detura't. + +Donzella II: Ai! si ho sabesses! + +Donzella III: Quín espant! + +Nausica: Què passa? Que heu près mal? Estèu totes +trasmudades. + +Donzella III: Encara'm bat el cor. + +Donzella II: Jo no'm tinc dreta. + +Dimantia: Tampoc n'hi hà per tant. + +Donzella II: Oh! tu no hi eras. + +Nausica: Pro diguèu-me, què ha estat? + +Donzella I: Mentres plegavem La roba, tot de cop... +No, no puc dir-ho, Que tota jo tremolo. + +Nausica: Doncs que ho conti La que puga contar-ho; sou +estranyes! + +Dimantia: Ja t'ho diré lo que he pogut entendre'n: Diu +que mentre plegaven, de la costa, Per entre'ls joncs, han vist +sortir-hi un home. + +Donzella II: Oh! un home! què sé jo? + +Donzella III: Un monstre era. + +Dimantia: Nuu, prò cobert com d'un velló estranyíssim. + +Donzella I: Eren algues marines. + +Donzella II: No eren algues. + +Donzella I: Doncs que eren? + +Donzella II: Què sé jo. + +Donzella III: Pell de balena. Era un tritó. + +Donzella I: La cabellera enorme, Esbullada, cobria-li +la cara. + +Donzella II: No'n tenia de cara, si era un monstre. + +Donzella III: Sí que'n tenia; entre l'espessura Jo li +he vist brillâ els ulls. + +Donzella I: La gran barbaça Li queia sobre'l pit. + +Donzella II: No ho era barba. + +Donzella III: Sí, que era rossa, era com d'or... + +Nausica: Prò, a l' últim Què os ha dit? què os ha +fet? + +Donzella I: Ha obert els braços Tots estesos aixís. + +Dimantia: Veus? era un home. + +Nausica: I què os hà dit? + +Donzella I: No res. + +Nausica: I an ell vosaltres? + +Donzella II: Nosaltres hem fugit xisclant... + +Nausica: Porugues! + +Donzella II: Sí, porugues... Espera'l! Era un +monstre. + +Donzella I: Ja de ben lluny, prò tot corrent encara, +Jo que'm giro i el veig que, a unes grans passes Se'n va a la roba +que restava en terra I agafa aquell mantell tant gran de púrpura, +L'estira aixís amb una revolada I s'entorna corrents a la marina. + +Donzella II: Prò tornarà a sortir, n'estic segura. + +Donzella III: Ai! aném-se'n, Nausica, ont es el carro? + +Donzella II: Ai! sí, aném-se'n. + +Donzella I: Aném-se'n. + +Dimantia: Sí, Nausica, Aném i ho contaràs an el teu +pare I enviarà la gent. + +Nausica: També ets poruga? + +Dimantia: Què vols que fem? som dònes. + +Nausica: Mes la filla D'un rei no ha de fugir. + +Dimantia: Prò pot anar-se'n. + +Donzella II: Es que ella no l'ha vist. + +Nausica: Per' xó voldria Veure'l. + +Donzella III: Doncs aquí'l tens. + +Donzella I: Fugim que torna. + +Donzella II: Corre, Nausica, vina. + +Nausica: Jo no fujo (_fugen xisclant_). + +(_Nausica, fent un esforç, resta dreta i sola._) + +(_Surt Ulisses cobert d'un mantell i es detura davant d'ella._) + +(_Ella el mira pantejant un xic, però serena._) + +Ulisses: Ets una reina? ets una deva? Escolta'm; Jo +diria que ets tú la gran Diana Tal com en Delos la vaig veure un +dia Entre ses nimfes, dominant-les totes Més per la majestat que +per l'alçada. Ets la de Delos tú? (_s'agenolla_) Escolta'm Dèlia! + +Nausica: Jo no mes só d'Alcínous la filla Que reina en +aquesta illa amb seny i força; I a rentâ al riu avui amb mes +serventes He baixat, i han fugit ara espantades De vèure't. Tú quí +ets, que jo no't temo? + +Ulisses: Ni m'has de temer, ni a ningú. Ditxosos El +pare rei, i la sortosa mare Que't tingué, i els germans que se +t'assemblen I tots quants viuen vora teu, divina. I encara més +sortós aquell que un dia Se t'endurá a la nuvial estada I dirà seus +aquestos ulls purissims I amb ells el teu esprit i la figura. Cert +que'ls déus presidiren ta naixensa; Que jo que he vist tant món i +tantes terres I gent de tantes menes, mai tal gracia He trobat en +figura d'una dòna, Ni m'he sentit de cop en sa presencia Tant +torbat i ditxós ensems com ara. + +Nausica: Mes, quí ets i qué vols? + +Ulisses: Ou-me piadosa. Jo só aquell que rodant và per +la terra I per la mar, passant treballs, en busca Del bon camí per +retornâ a la dolça Patria anyorada; cada via nova Me la trenquen +els déus o m'hi deturen Per gran fracàs o amb impensat obstacle. +Aixís he vist molt món i moltes coses He pogut observar; i gents +diverses He tractat i he passat perills molt grossos I he tingut +molts afanys patint moltissim. He vist la mort d'aprop tant com la +vida I he après de tot; mes ai! que de la patria He servat sempre +viva la memoria I no he deixat ni un dia d'anyorar-la Fins en +aquells millors que la fortuna Ha otorgat a ma ausencia, i ni una +sola Nit he dormit en sense somniar-la. + +(_Les serventes comencen a treure el cap i a cridar-se amb el gesto +unes amb altres, i poc a poc se van acostant formant un grupu a poca +distancia, fins que Nausica les crida._) + +Ni un matí m'he aixecat sense la empenta Del retorn, i esforçant-m'hi +tot lo dia, Sempre hà sigut en và... L'última empresa Fou d'Ogisa +fugint, l'illa encantada Que no és lluny de la vostra. Vaig +sortir-ne Cap al tard, i donant-me a la mar dolça Mirava al cel +serè ja amb l'esperança De veure eixî el sol nou damunt mes terres. +Mes tant bon punt la nit s'ensenyoria Del cel i de la mar, els vents +vingueren Bufant de tot arrèu, se'm feu espessa La nit encara més, +i se m'obriren Els abims de les ones: la lleugera Nau per les +crestes de les serres líquides Corria ingobernada o s'estimbava En +les goles profondes, rebotia Després als cims; i en mig del +terratrèmol Dels trons i els vents i estrèpit de les aigues Se +perdien mos crits anguniosos Invocant tant als déus com an els +homes; I més quan, a la llum intermitenta Del trèmol foc del cel, +vegí a la vora Uns grans penyals i que'ls anava a sobre. Aixís fou; +la nau fràgil s'hi estrellava I jo restí tot sol entre les aigues, +Frenètic, bracejant cercant la riba. Lo que això và durar jo no puc +dir-ho; Mon seny era perdut que encar lluitava, D'esma +segurament... Els ulls obria A l' alba del matí serè, i en una +Platjeta m'he trobat damunt la sorra, Ran de l'ona amansida que'm +besava Nuu de tot drap, i sols de l' immondicia De la mar recobert, +i plè de nafres. + +Nausica: I còm t'has recobrat? i còm venies Després a +pertorbar la nostra sesta? I que has fet mentrestant? + +Ulisses: Alçant la vista, He ovirat no molt lluny, +sota un gran roure, Un tou de fulles seques entre mates. M'he +alçat, i tremolant de tots mos membres M'he sepultat dintre del boll +exànime. Llavors una calor benefactora M'ha invadit, i m'ha entrat +una sòn dolça. D'ella m'han tret uns xiscles d'alegria; I per entre +les mates contemplàva-us Corrent al sol vora del riu. Llavores, Per +demanar socors, com fera eixia De mon cau, i havent vist robes +exteses Me n'he volgut cobrir ans que'm vegesseu, Prò m'heu vist i +he fugit prenent eix manto. A la volta del riu me retirava +Rentant-me tot el còs i les ferides; I ara venia a demanâ-us +clemencia I socors. Altra volta tes companyes Han fugit davant meu. +Prò a tu, graciosa, Veig que la pietat t'ha fet valenta. Sien +mercès als deus. I ara et demano Socors; dona'm vestits de que'm +cobreixi; Do'm pà que'n tinc necessitat; procura'm Algun repòs, i a +l'últim bon guiatje Per tornâ a casa meva, si els déus volen Que +acabin mos treballs; que ta presencia Per sí sola me'n sembla ja un +auguri: Tant dolça ets als meus ulls, dòna divina. + +Nausica: Foraster, tu no'm sembla pas que sies Un home +qualsevulla, i si tal volta T'han afligit els déus, fà de bon +crèure Que haurà sigut pera millor probar-te; I que tu sortiràs de +tota proba Més fort i més complert. Aixís, anima't, Que tot lo que +ara et cal, jo puc donar-t'ho I ho faré de bon grat, perquè en tú +sento Quelcom de gran, i no és la pietat sola La que'm mou a +assistir-te. Oh! companyes Acostèu-se, veniu, per què fugieu? +(_s'avencen les donzelles_) Un home os fà temor? que per ventura +Hem de veure un 'nemic en cada rostre Forastê? Els vianants venen de +Júpiter, I tot bé que se'ls fà els déus l'agraeixen. Ara aquest hà +arribat a la nostra illa Tant quieta i apartada, amb gran miseria; +Donèu-li la vianda que sobrava En la nostra cistella, i que ell se +trihi De tanta roba que tenim ben nèta Alguna vesta que escaient li +vinga De les dels meus germans o del meu pare, Que'n seràn ben +contents, n'estic segura. Ves foraster, i en tant que jo disposo El +retorn a ciutat, i acompanyar-t'hi, Tu satisfes-te tant com te +convinga De menjâ i de vestî. + +Ulisses: Mercès, princesa. + +(_se'n va amb les serventes_) + +Nausica: Oh! Dimantia, has sentit tot lo que'm deia? + +Dimantia: Oh! sí, gaire bé tot, que no't deixàrem Sinó +el primer moment, que eren com folles I se m'han emportat: prò +desseguida Les he fetes tornâ i ja no't perdiem De vista; mes bé +prou m'he adonat prompte Que no't calia ajuda ni defensa; Que ell +no sols t'implorava humil i miser, Sinó que era, ademés, un home +noble. + +Nausica: Ho és, Dimantia, ho és, en soc segura. Es com +un rei, Dimantia, és com un hèroe, Es com un immortal; que no'l +senties? + +Dimantia: Es veu que ha patit molt; no és lo que't +deia? + +Nausica: Ha patit molt, ha patit molt, Dimantia; Prò +aixís i tot, no has vist quina presencia? No has sentit quin parlar, +quines paraules Me deia tant de seny i ben portades? No has +observat la pausa amb que's movia I amb quina reverencia? I la veu +seva Quin sò té! sembla d'or; no es cert, Dimantia? Sona el mateix +que un cant, diga el que diga, Mots lleugers i enternits, o bé +espantosos, Aponderant les gestes més horribles. + +Mai perd el seu compàs ni una musica Que té fonda i igual: sembla un +poeta Que amb el cant glorifica les més fortes Passions i les penes +més amargues. Ai! Dimantia no sé... no sé el que'm passa. + +Dimantia: Estàs commosa, sí, estàs encesa, Estàs +febrosa i tot. Què tens, Nausica? Es l'espant, no és vritat? és la +sobtada Troballa d'un estrany, és la conversa De fets tant +estremats, és aquest home Tant diferent de tots els que sols veure. + +Nausica: Oh! sí; vivim aquí molt retirades; No sabèm +res del món ni de ses terres, I tot ens vé de nou; jo me'n voldria +Anar lluny, anar lluny, a la ventura, I veure moltes altres +encontrades I coneixe la gent dels altres pobles I que'm passessin +coses molt diverses I estranyes, i perills... Veure com brilla El +sol en cada lloc, les nits de lluna En la mar solitaria, i les +tempestes Que oprimeixen el cor, i l'arc de l'Iris Resplendint sos +colors entre la pluja. Ai! Dimantia, vivim massa quietes, Vivim +massa ignorantes, jo'm daleixo; L'ànima se me'n và pel món. + +Dimantia: Oh! Calma't Corre el món no sol ésser la +sort nostra. La dòna és per la casa, i allí espera El retorn del +marit i li fà amable El repòs escoltant lo que li conta Del seu +anar pel món; i pacienta Li cria els fills, i fà que li prosperi +Tot lo que hi du, pel seny amb que ho esmerça. + +Nausica: (_impacienta_) Això després, però també +cad'una Es com l'han feta els déus, apropiada Per un o altre: la +muller d'un hèroe O d'un rei no's pot pas estar quieta Com la d'un +trist marxant, i li convenen Altra vida, altra sort; i sinó mira La +sort d'Helena, amb ella tots els pobles S'han commogut i dividit; +per ella S'ha encès la guerra, han combatut els hèroes I fins els +immortals, ha cremat Troia I el món va plè de cants. Qui fos com +ella! Robada i duta per la mar, plorosa, Amanyagada en un i altre +reialme, El seu cor combatut per tants afectes, Adorada, perduda, +recobrada... Ditxosa d'ella! + +Dimantia: Aném, Nausica, aparta El teu cor ignoscent +d'aquests ensomnis. Voldries que per tu la gent morissin I portar +malhaurança a tots els regnes I al marit, i a l' aimant, i a tants +sens culpa? Aném, que és hora d'ordenar la marxa I de guiâ aquest +home a casa teva Perquè diga an el rei son nom i orígen I aón li +cal anar... + +Nausica: (_se'n van_) Es cert, Dimantia. Quí serà? +d'on diu esse? a tu que't sembla? + +(_surten les donzelles amb un cistell buit_) + +Donzella II: S'ho ha acabat ben bé tot; es veu que +estava Afamat. + +Donzella I: No es estrany: igual faries Tu en el seu +cas. + +Donzella II: Ai! no, si una tempesta Me llencés en la +mar sotraguejant-me Com an ell i deixant-me esma-perduda, De +l'espant no menjava per molts dies. + +Donzella I: Oh! ni mai més, que ja series morta. + +Donzella III: Prò ell es veu que es fort, sembla una +torra! + +Donzella II: Es tot un home; prò no té paraules Ni ens +ha dit res... + +Donzella I: Altres afanys tenia. + +Donzella II: Prò molt bé que ha parlat a la princesa. + +Donzella I: Es diferent; i a més crec que a nosaltres +Ens dèu tenir malicia, perquè sempre Fugiem d'ell en compte +d'assistir-lo. + +Donzella II: Això també és vritat; que si s'haguesse +Hagut de refiar de nostra ajuda, S'hauria mort aquí tot sol de gana +Com un gos rabiós... + +Donzella III: D'això, tu, dòna, En tens la culpa... + +Donzella II: Jo? si no'm movia! Tu ens has fet +espantar amb aquells xiscles. Semblava que't matessin. + +Donzella III: Jo xisclava? + +Donzella II: Sí, dòna, sí... + +Donzella III: I bé, si cas seria De sentir te xisclar, +que jo ni'l veia. + +Donzella I: Molt bé que asseguraves que era un +monstre. + +Donzella III: Per'xò mateix que encara no l'havia +Mirat prou bé. + +Donzella I: Ah! ja! en quant a porugues No ens podèm +riure pas l'una de l'altra. Aném, aném al carro amb la princesa Que +és hora de marxar... + +Donzella III: I ell ja s'acosta Tot vestit de bell +nou. + +Donzella II: Altra presencia Ara fà d'allavores... +Sembla un princep. + +Donzella III: Si que té majestat. + +Donzella I: Ara no fuges. (_se'n van rient_) + +Ulisses: Altre perill fugit, altra aventura Després de +tantes... El furor de Troia Tant gran com fou, ja dintre meu sols +resta Com un record llunyà i confós. Ma vida Tant plena allí, tot +just hi començava: Lo que'm semblava fi, era principi, I el que +creguí tòc de retorn, sols era Senyal de la partida. Lo de Troia +Era empresa de tots: lo que'n seguia Pera mí, fou de mí tot sol: la +guerra Fou la guerra capdalt de Grecia tota; Prò mos treballs són +els treballs d'Ulisses. Hi ha hagut prou temps desde que en ells me +trobo Perquè tants reis hagin tornat dispersos A sos palaus i hagin +regit ses terres En pau molts anys, i alguns encara s'hagin +Enfonzat en l'imperi de les ombres... Agamemnón!... Aquiles!... +Ajax!... misers! Vostres testes altives colltorçàren-se, A vostres +ulls no brilla el sol; i encara Ulisses và pel mon; i l'alegria Del +retorn a la patria, que ja es morta O fallida per tants, sols per mí +resta Dolça a venî al bell lluny de l'esperança. Mes ara ja és +aprop, un déu m'ho dicta Dintre'l cor. Jo't veuré muller, Penèlope, +Tant suau i segura en ton afecte, I a tú també, fill meu, que ja +dèus esse Un home gran com jo; i a vos mon pare De reveure-us tinc +fè damunt la terra, Que erau fort com un roure. Mes vosaltres +M'esperèu a mi encar? i en ma figura Hi trovarèu aquell que en la +memoria Devèu tenir tant altrament? Ulisses T'has fet vell, prò has +viscut: la sort accepto De grat; que si algú ara redonar-me Pogués +els anys que he anat per tantes terres Patint i aimant, i amb odis i +amb victories I tanta experiencia de les coses I lo que he après, i +lo que he fet...; si em deia Algú: --Vols tornâ a viure els anys que +foren, I viure'ls en tes terres i en ta casa, En pau amb la muller +i el fill i el regne? Jo li diria: Nó, la sort accepto, Accepto mos +treballs i les angunies I la imminent vellesa, perquè'm trobo Mes +ric de mí, mes plè del món, més ànima. I tu, tendra princesa, tu la +última De tantes deves o mortals que foren Dolces a Ulisses, tu com +cap m'ets cara Perquè has vingut a mi amb les mans obertes I amb +tota la ignoscencia. Tu no esperas De mi ni aquella força poderosa +Del braç reial, ni ma famosa astucia Ni els delits de l'amor, que +tot ho ignoras. No sabs que sia rei! que sia Ulisses; I fins +veient-me obscur i miserable I monstruós, quan totes fugirien Tu +te'm posas davant, dreta i serena, Amb l'admiració als ulls, el +riure als llavis, I fins lo que es millô, un xic tremolosa, Sols +perquè't surt del cor ont els deus regnen. Oh! dolça criatura...! + +Nausica: Vina, vina, Estranger que ja a punt tením la +marxa I et durèm a ciutat, mes no en el carro: No fos cas que la +gent que t'hi vejessin Amb nosaltres, diguessin tot girant-se: +"Quí es aquest foraster que vé amb Nausica, D'un aspecte tant noble i + admirable? Potsê es el seu promès, i ella a la costa L'ha anat a + recebir; potsê es un princep D'una terra llunyana, que venia Per + fer-la sa muller, i ella ho callava; Potsê es un rei, i en cas quí + sab si fóra Un deu baixat del cel per posseir-la"... + +Dimantia: Nausica! + +Donzella I: Què diu ara? + +Donzella II: Està exaltada. + +Nausica: I això no m'escauria. Jo mateixa Que ho vejés +d'altra noia, ho trobaria Molt mal fet que apartada dels seus +pares, Sens haver fet coneixe, amb llur llicencia, Un home per +espòs a tot el poble Se n'hi anés pels camins en companyia. Doncs +no prenguis a mal lo que't demano, Que nosaltres al carro anirèm +totes I tu, d'un trocet lluny, vindràs seguint-nos Caminant i tot +sol: ja podràs fer-ho, No és erradô el camí, i la ciutat pròxima. +Trobaràs d'aquí a poc una verneda Molt espessa i frescal; doncs la +travessas, I al sortir-ne veuràs una font viva Que brolla d'un +penyal; pots deturar-t'hi A beure, que és molt bona, i t'hi +reposas, I aixís ens dones temps de que nosaltres T'avencèm d'un +bon troç; i tu no frissis Que ja no't pots errâ, que aixís que +tombes El penyal, la ciutat veuràs extesa Davant teu: la ciutat +veuràs cenyida D'altes muralles, i dos portes s'hi obren, Una a +llevant, i altra a ponent; i al centre Hi ha la gran plassa, i al +bell mig el temple Tot ell bastit de pedres ben quadrades, Dedicat +a Neptú, que és patró nostre, Perquè som gent de mar tots els +feacis, I al temple no hi veuràs per prometences Arcs ni sagetes, +ni escuts, ni llances Sinó ormeigs de les naus, i rems, i veles +Penjant dels murs i gaire bé cobrint-los. A l'entorn veuràs gent +tota enfeinada Recusint xarxes o adobant mil coses Per la pesca i +les naus; i estic ben certa Que alçaràn tots el cap a ta figura; +Mes tu passas de llarg i t'encaminas Cap al palau del rei, que és a +la vora. No't caldrà preguntar, crida la vista Perquè es més alt +que tot, fa molta planta I està molt adornat. Tu te n'hi entras, +Vas a la reina: la veuràs que fila Vora del foc, voltada de ses +dònes; Te li agenollas al davant, li contas Lo que't passa, li dius +lo que desitjas I ella t'acullirà, perquè és molt bona I et durà al +pare, i de llavors pots creure't Salvat per sempre més... + +Ulisses: I a tu, princesa, No't veuré vora d'ella i +que m'ajudis A moure el cor?... + +Nausica: No caldrà pas; i mira Jo no sé'l que faré, +perquè als meus pares Els tinc un gran temor; tant que m'estimen I +em complauen en tot, jo poc els goso Parlar de certes coses... + +Ulisses: Bé, princesa, Faré tot lo que'm dius, i els +déus t'ho paguin. + +Nausica: Aném, aném, companyes, que ja es hora. Jo +vull menar les mules: com un ceptre Duré les xurriagues; tu +sentint-les Sabràs per hont anèm... veuràs quín aire! + +Dimantia: No sab lo que li passa (_a les altres per +Nausica_). + +Nausica: (_se'n van totes_) I a reveure. + +Ulisses: No sé si fou un somni la finida Tribulació, o +si ho és la benhaurança Present; però quelcòm sento que muda En mon +destí. El sol és a mig dia I endins del cor m'entra una pau +immensa. + +Nausica: (_de dins_) Vina, vina, estranger. Ho sents? +(_fent sentir les xurriagues_) Avença! + +Ulisses: Fou sempre eix crit ma sort. Avença Ulisses! + + + + +## Segón acte + +(_Convit al palau reial_) + + +El Rei: Aixís com fou la libació primera Per Posseidô, +igualment sia-ho la última; Perquè ell, de tots els déus, es el qui +mira Més que nosaltres. + +Eurimedón: Rei, jo't prego, escolta'm. A molts dels +déus hem honorat fins ara Amb libacions; mes un hem deixat sense +Que se'n podria ofendre, i a fè es digne Del nostre agrahiment, i +l'oblidar-lo Ens pot costar molt car qualsevol hora: Hermes, el déu +de peus lleugers, que mena Les naus a port i fa valer llur carga I +enriqueix als marxants. Cert que'ls feacis Som gent de mar, i +nostres naus lleugeres Solcant el sí sempre agitat d'Anfítrite A la +mercè del Kroni que en ell regna Profondament, estèm i ens cal sa +gràcia; Mes, què'n trauriem que la carga incòlume Entrés a port i +fos posada en terra, Si no trobés allí gent esperant-la Per +pagar-la a bon preu: amb que retorna La nau amb carga nova i +enriquida? Doncs l'Argicida és el qui'ns procura El tràfec profitós +i ens fa tant pròspera La vida en aquesta illa benhaurada. Es ell +també qui, amb verga d'or, imposa Damunt del nostre front una sòn +dolça Fent nous els nostres ulls per la llum nova De cada dia, i +les decaigudes Forces restaura per més àrdua tasca; I així els +feacis som la gent que serva Més llarga juventut en tots sos dies I +una tendror com d'immortals al rostre. Cert que ell també afavoreix +als trànsfugues Que van pel món i busquen la perduda; Mes això no +és obstacle sino estímul A procurar tenir-lo ben propici: Que un no +sab mai prou bé en què s'ha de veure, I un déu es sempre companyia +bona. I últimament diré sa major gracia: Que apartats com vivím de +les grans lluites Que parteixen el món, i de sos hèroes, Ell és el +déu que d'una banda a l'altra Fa anar les noves, escampant les +gestes I alts i baixos del món per les més llunyes Encontrades, i +fins les llars recòndites; I aixís nosaltres per les veus volantes +Dels mariners i dels marxants, i encara Per la boca inspirada dels +poetes, Sabèm on cal anar per enriquir-s'hi O d'on fugir, i què +esperâ i què témer, I gaudim el dalit de saber coses Que fins sense +profit fa bò d'oir-les. Ara diguèu-me, doncs, si no és un deute +Ofrenâ an el diví que tant ens dóna. + +Cortesà I: Es ben cert. + +Cortesà II: Te raó. + +Cortesà III: El rei que ho diga. + +Dimant: Oh! Rei, ans que tu dongas la sentencia, Que +tots acatarèm, deixas que parli? Eurimedón, tu tens bones paraules +I sempre sembla que la raó't sobra. Prò aixís com has parlat del +fill de Maia, Podrias semblantment dir coses bones De tots els déus +de un a un: llavores Foren les libacions interminables: Que l'Olimp +es poblat de déus i deves I a tots hem d'invocar un hora o altra. +Mes si després de beure al fill de Kronos Que té en ses mans al mig +del mar la illa, Hem begut a sa esposa que tempera Amb dolça pietat +aquella força, I al déu escabellat que mena els aires, I últimament +al Retronant que és pare De tots els déus ensems i tots els homes, +Per què ara, ans de finî amb una postrera Libació reiterada al patró +nostre, Hauriem d'afegir-ne encara una Al Kil·leni diví? Per igual +causa Hauriem de libâ al déu de la guerra, Per si'n vingués, i als +dos germans excelsos Que alternant ses clarors fan nit i dia, I a +Pallas Atenea que'ns assenya, I encara a d'altres; i a la fi de +tantes Libacions nostre seny, diguèu-me, hont fóra? + +Cortesà I: Es cert també. + +Cortesà II: Doncs tu sempre ets de l'últim Que parla. + +Cortesà III: Perquè és cert. + +Eurimedón: Dimant, escolta: Tu parlas resolut i així't +fas creure, Mes ara no tens pas raó: t'invito A que de tots els +déus, de qualsevulla Dels que has anomenat o bé d'un altre, Ens +digas tants favors o tants aussilis Que poguèm esperar-ne i ens +convinguin Com jo he dit d'Hermes. + +Dimant: Sols me mancaria El teu enginy... + +Cortesà I: Es cert que és com Ulisses Eurimedón. + +Cortesà II: Un altre cop l'abones? + +Cortesà I: Dic lo que sento. + +Cortesà II: Lo que sents... dels altres. + +Cortesà III: Pro Dimant te raó. + +Cortesà II: El Rei. + +Cortesà I: Oim-lo. + +Rei: Amics, no os travesséssiu de paraules. Honrèm als +déus com an els deus pertoca, Serenament; i mal contentariem A l'un +o a l'altre si per l'amor seva Perdessim la pau nostra, que això +fóra Ofèndre'ls tots plegats. Dimant, escólta'm; Eurimedón ha fet +tant bell elogi D'Hermes diví, que sembla que en la taula L'ha fet +present; aixís no pot negàr-se-li L'última libació. Mes sia +l'última, Eurimedón, perquè Dimant mostrava'ns El gros perill de +que'ns abandonessim A una excessiva devoció en la taula. Creièm que +Posseidón no pendrà agravi Que aquesta libació sia trasmesa +Al "fill de Zeus": que tots els déus s'assemblen I en un són tots si +amb ver amor se l'honra. + +Eurimedón: Oh! Rei, un lloc al llur costat mereixes. + +Dimant: M'has deixat tot confós. + +Rei: Ompliu les copes. A Hermes, al patró dels bons +encontres! + +(_a l'anar a beure entra la Reina_) + +Cortesà I: La Reina! + +Reina: Rei! tením de nou a casa. Com faig sovint, jo +resseguia atenta El bell rengle aurejat de nostres cambres, I tot +de sobte m'he trobat un home Que hi rodava perdut; aixís que'm +veia +--Tu ets la reina --m'ha dit-- m'ho assegura La majestat del port i + la del rostre, I llençant-se a mes plantes desseguida Agenollat, + humiliant la testa I aixecant les mans juntes m'implorava. Diu + que és un nàufrec que ha arribat a l'illa Després de molts + treballs; que una tempesta Del retorn procurat amb ansia vana + Molt temps hà, novament trencà la via; Que's troba desvalgut aquí, + i al veure L'altesa del palau se n'hi entrava A demanar socors, + guiatje, aussili Pel retorn a sa patria, i un cop dintre La + grandor del palau, hi ha perdut l'esma. + +Rei: Però d'on ve i aón va...? + +Dimant: Ah! que no sia Algún d'aquests que van a la +ventura Per mals fins... + +Reina: Oh! i escolta, encara, escolta. Mentres parlava +m'he adonat que duia Vestits de casa nostra. Preguntáva-li Còm era +això, i m'ha dit que nostra filla Nausica, vora el riu, amb les +donzelles, L'han trobat, moll encare del naufragi, I l'han +reconfortat i li han dat robes Per venir fins aquí... + +Rei: Mes, i Nausica Què diu? és veritat això que +conta Aquest home? i si ho és, perquè no'l duia Ella mateixa +aquí?... + +Reina: La nostra filla No sé lo que s'ha fet que no la +trobo Per més que l'he cercada. + +Rei: Oh! déus, alcèm-se, Que ve tribulació a la nostra +casa. + +Dimant: Oh! sí, tots amb el rei. + +Cortesà I: Mort a aquest home! + +Rei: No abans d'esclarir be la malifeta. + +Eurimedón: Aném, fem-lo parlar. Ont es? + +Reina: El tenen Els guardies pres. (_surten Eurim. i +altres_) + +Nausica: (_entrant_) Pare, aquí so, no temèu res. + +Rei: Criatura Què has fet? què és tot això? perquè +fugias? + +Nausica: Oh! pare, no he fugit, me so amagada, Que no +sabia si us plauria l'hoste Que he fet venir. Volia que la mare +Intercedís per ell, abans de veure-us I de que vos sabessiu que jo'l +duia. + +Rei: I doncs perquè l'has dut? + +Nausica: Me feia llàstima, I ademés me semblava un +home noble. + +(_amaga el rostre en braços de la mare_) + +Cortesà I: Pobra princesa. + +Dimant: Es un infant. + +Reina: (_consolant-la_) Nausica. + +Rei: Mes còm l'has dut? + +Nausica: Jo no l'he dut: li deia Que'm seguís d'un +troç lluny, i que a la mare Cerqués en el palau, sense esplicar-li +Que jo l'havia fet venî; i llavores, Contant-li sa miseria, +apiadada Ella'l portés a vos. + +Eurimedón: (_entra_) Donèu llicencia De que entri el +foraster? + +Rei: Entri en bon'hora. + +(_Entra Ulisses. Silenci. Pausa en tots_) + +Nausica: Perquè m'has descobert? Tu que'm semblavas +Tant noble i tant lleal. Traidor! + +Ulisses: Princesa, No jo, el teu bon cor te +descobria: Aquests vestits que'm davas generosa; Mes si això aquí +és un mal, damunt meu caigui. + +Rei: Això aquí no és cap mal; mes sí que ho era Voler +dissimular-ho. Tanta angunia I la gran torbació que'n pervenia! + +Nausica: Pare, perdó: ho he fet per vergonyosa; Prò +més avergonyida me'n veig ara. + +Ulisses: Oh! Rei, per pietat! M'es insufrible El +veure la divina criatura Confosa per ma causa. Si un culpable Hi ha +en tot això, so jo tot sol; i escolta: Perquè vejèu d'un cop, tú i +la Regina I la cort que tens ara congregada, Que la pietat de la +gentil princesa No ha estat posada en tant mal lloc; que ni ella Ni +tu, ni mai ningú pot penedir-se D'haver afavorit en la desgracia A +un tal com jo, vull descobrî't ma historia I mon nom: el que soc i +d'on venia I el per què de l'estat en que ara em trobo. Que si és +ben cert que tinc raons prou fortes Per amagar-ho fins que'm sia +licit Recobrar l'esplendor de ma naixensa, Vull oblidar-les, vinga +lo que'n vinga, Deixant tota reserva, amb tal que pugui Glorificar +la generosa empresa D'aquest cor ignoscent, la sobrehumana +Discreció amb que ha volgut portar-la a terme. Escoltèu, doncs, jo +so... + +Rei: Estranger, detura't; No vull que's trenqui pas +per causa nostra Un secret al que't dèus, segons me deias; No cal, +perque tot home que fa via Es a nosaltres enviat per Zeus I és +hoste benvingut; i menys encara Te cal a tu que ja amb el sol +aspecte I la paraula i el gran cor que mostras Declaras l'esplendor +de ta niçaga. A més, vens per la ma de nostra filla I això ja't fa +sagrat entre nosaltres A tu i al teu secret; doncs serva'l, dic-te: +No fos que, profanat per culpa nostra, Ens portés malhaurança. I +ara't prego Que a mon costat t'asseguis en la taula, Que beguis amb +nosaltres aquesta última Libació, i amb tu en pau finim la festa. + +Ulisses: Rei, obras com qui ets, la llei acato. + +Rei: A Hermes, al patró dels bons encontres. + +(_beuen tots_) + +Nausica: Oh! Pare, al foraster no li plauria Oir tal +volta al nostre vell poeta Contar, com fa sovint, llevant de taula, +Les altes gestes dels valents de Troia? + +Rei: Es pel teu gust o el d'ell que m'ho demanas? +(_a Uliss._) Perquè has de saber que és fantasiosa I àvida de +cançons la nostra filla, Com no n'hi ha gaires. Mes si et plau +farèm-lo Aquí avinent al vell Daimó, i'm sembla Que no't doldrá +l'oir-lo: vell i cego Porta el foc d'Apolló encès dins l'ànima I en +els llavis la mel de les nou Muses, I ens es sagrat per'xò. + +Ulisses: Res per mi fóra Tant plaent, ni tant digne +trobaria De vosaltres, de mi, i d'aquesta estada Que per tota +grandesa sembla a posta, Com oir ressonar-hi la divina Paraula d'un +poeta; i em refio Que no ha d'ésser-me estrany lo que ara ens +parli. + +(_El rei fa un signe a l'heraud_). + +Nausica: Hoste, foras poeta per ventura? + +Ulisses: Princesa, devant teu quí no ho seria? + +Nausica: (_a la Reina_) Ai! mare, perquè ho diu això? +M'encanta. + +Reina: Es home ben criat, filla, no frissis. + +Eurimedón: Sab parlâ el forastê: és gran, sens dubte. + +Dimant: Qui ho sab lo que és? Jo hi veig un gran +misteri. + +(_Surt l'heraud acompanyant a Daimó i el deixa junt a una pilastra_). + +Rei: Daimó, tinc assegut un hoste a taula Que és noble +i aima molt la poesia I voldría sentir els fets de Troia Contats +per tu, que'ls sabs, i a més sabs dir-los. + +Ulisses: Poeta, aixís els déus tot bé derramin Damunt +tos cabells blancs, que res hi hauria Més dolç per mi que oir ta veu +augusta Que'l chor inspira de les nou germanes. Narra els grans +fets dels grecs davant de Troia Com si els haguesses vist, que és +privilegi Dels poetes com tu, veure les coses Amb altres ulls que +no els mortals, i dir-les Talment, que un hom les veu amb llum més +alta. + +Daimó: Foraster, jo en ta veu no sé que hi trobo; No +sé quin dring hi sento d'heroisme Que'm transporta a aquells aires +vius i esplèndits Ont hèroes i deus ensems lluitaven. Veig Troia de +les portes numeroses On brilla l'or, febrosa i agitada; Veig +mòure-s'hi, afanyats, als fills de Priam D'armadures brillantes, i +el tumulte Dels estols defensors, i en la muralla Al pare venerable +d'aquells hèroes, Al Rei August de blanca cabellera, Voltat dels +qui com ell, per la vellesa, Hagueren de deixâ el pes de les armes, +Formant consell, i en sos prudents avisos Alternar, plens de seny i +de memories De llurs fets jovenils. I heus-aquí Helena Dels braços +blancs venir-hi amb son seguici De donzelles gentils, entre'l +tumulte, Coberta d'un gran vel. Els vells la veuen Que s'acosta +vinclant-se com la palma, I moderant la veu entr'ells murmuren: +--No cal dir que és ben digna de tal lluita Tal dòna, i que per penes + i fatigues Que costi a aquests i a aquells, i gent que hi mori No + moren pas en va, perquè es divina Sa bellesa.-- I Priam que li + parla, Girant-se al camp dels grecs amb la mà extesa Damunt dels + ulls, per'mor del sol, i diu-li: +--Diga'm, oh! filla, tu que a tots coneixes: Dels hèroes grecs quí és + aquell que s'alça Més gran que tots, i amb majestat? Diria Que és + algún immortal.-- I la famosa Dòna respon-li aixís: --Aquest, oh + Pare! Es nostre Agamemnón, fill gran d'Atreu, I capità dels + capitans, illustre Pel poder, pel valor, per la niçaga: Rei de + molts pobles, i guerrer fortíssim, Cunyat que fou de mí, la dòna + impúdica, Indigna ja de tal anomenar-lo...-- I abaixa els ulls, + sobtat, Helena, i plora; Mes Priam no hi atén, pregunta encara: +--¿Y aquell altre, al costat, que no li arriva Sinó al coll, pro que + és més ample d'espatlles I alt de pit, i que es mou amb + vehemencia Bracejant com pastô en mitj la ramada Aclamant les + ovelles, que ara es gira Agil, resolt, pro amb majestat + serena?-- +--Aquest --diu ella-- és l'enginyós Ulisses, Home de molta astucia, + Rei d'Itaquia, El primê en el consell, però en res l'últim.-- Ara + Antenor, el vell, és qui replica: +--Ja tens raó: d'aquest prou me'n recordo De quan amb ton marit + primer venia Aquí d'embaixador per reclamar-te. Se presentaren al + Senat de Troia: Primer parlava Menelàu; Ulisses S'estava al seu + costat, cap cot, immòvil, Els ulls en terra, que talment + l'hauriau Près per un home temorós o neci; Mes tant bon punt + degué parlar, li eixia De l'ample pit una gran veu sonora. Alçà + la testa amb majestat, brillaven Sos ulls d'una alta llum + d'intelligencia I un torrent de paraules lluminoses De sos llavis + brollà, tant assenyades I de tant bell caient, que no semblava + Pas un mortal: és cert que cap més home Té una tal eloquencia... + +(_Ulisses se torba: se cobreix el rostre amb el manto, i cau de cap +damunt la taula sanglotant_). + +Rei: Daimó, atura't: Quelcom de lo que has dit desplau +a l'hoste, O bé'l pes del viatje i les fatigues Rendiren son +esprit; i també és hora De cercar cadascú en la propia cambra Un +dolç repòs: demà, a punta de dia, Acudireu vora la mar brillanta I +en son sí posarem la nau segura Ben proveida de quant calgui a +l'hoste Per llarg o curt viatje; perquè'm penso Que és l'afany de +tornâ a la llar aimada Lo que'l combat talment. + +(_Surten tots menys el Rei, la Regina, Nausica i Ulisses, que resta +encara de cap damunt la taula. Nausica resta mirant-lo fixament_). + +Reina: ¿O bé, no fóra Un immortal que en'questa humana +forma Errant fòra l'Olimp per mar i terra, Com diu que ha +esdevingut moltes vegades Per causes que als mortals resten +ocultes, Vingués ara a parâ a la casa nostra Beneint-la per sempre +amb sa presencia? + +Nausica: Oh! mare, potsê sí: tot ell té un aire Que'l +fà molt diferent dels altres homes Que solem veure aquí, que atrau i +espanta... +...Atrau, més que espantar... però d'un modo Diferent de l'humana + simpatia Que'ns lliga an els mortals els uns als altres: Es un + volê anâ amb ell, és un rendir-se El cor tan dolçament, que favor + sembla Que fóra ésser sa esclava. + +Rei: Tingas compte, Filla, amb els teus afectes, que'l +que mostres Ara pel foraster, i et veig sincera, No és pas ben bé +d'aquells que els déus inspiren Als mortals, sinó un altre que ara +apunta En ton cor de donzella, i que m'espanta Per si aquest fos un +déu... Y bé podria Esser-ho, que nostra illa afortunada No és +llunyana a l'Olimp, i moltes vegades Hi hà hagut en ella aparicions +augustes... I ara tremolo de que aquesta ho sia. + +(_Ulisses que, alçant el cap, hà anat fent atenció, s'acosta al Rei, +dient apesarat:_) + +Ulisses: Oh! muda el pensament, Rei, i no cregas Un +instant més que puga ni assemblar-me Jo als eterns fills del cel. Un +mortal semblo, I un mortal soc i ben mortal, i encara El més +atribulat de quants respiren. + +Rei: Doncs que és aquest misteri que t'envolta I +aquesta majestat que solitaria Dús pel món; l'arrivada tempestuosa +A la illa nostra, i perquè't torbares Tant i tant al sentî el parlar +d'Helena Damunt dels grecs: o be si el fat te priva De declarar del +tot ta procedencia, Digas al menys ahont vas i què't fa falta, +Perquè nosaltres poguèm dar-te ajuda I conduir-te a l'anyorada +terra On vejeres la llum; que és el fet nostre, Aquí posats en mig +la mar deserta Que no té guia, ni senyals, ni terme, Sinó tot ella +un tremolô uniforme, Es el fet dels Feacis dâ guiatje A qualsevol +que a nostra platja arriva Esmaperdut, i en pau aconduir-lo Amb +nostres naus segures i lleugeres Que no erren mai camí, ans semblen +veure-ls Amb propis ulls damunt la mar immensa I emprenen sempre +aquell que més convinga Al qui porten damunt, sense torbar-les La +obscura nit, ni els vents, ni llamps, ni boires. Tal gracia havèm +dels deus, i això ens obliga. + +Reina: Mes, no serà ben trist acomiadar-te Després +d'haver-te hagut a casa nostra I que'ns fores ja aimat, sens poder +dir-te Ni repetir nosaltres, en ta ausencia, El nom amb que't cridà +la teva mare Quan eras petitet, i després jove L'aimada dolçament, +i tots els propis; El nom amb que't donares a coneixe En ta ciutat +i el món; el que illustrares Després amb els alts fets que +s'endevinen No més amb ton posat i la presencia? + +Nausica: (_Amb vehemencia_). Digas quí ets? d'ont ets? +Dígas-ho, dígas-ho. + +Ulisses: Oh! filla, tú pots més que'ls déus i els +homes... Doncs Ulisses jo só, fill de Laertes, Qual nom va +ressonant per mars i terres, I famós per sos fets ja fins als +astres. + +Nausica: Oh! déus, en va ja no'm parí la mare, Que he +conegut a un hèroe! + +Reina: Filla... vina. + +Ulisses: El Rei sò jo de la serena Itaquia, Que és +reina entre les illes que la volten: Duliquia, Samos i Zacintho +ombrosa. Allí vegí la llum, allí mos pares, Allí el fill, la mullê, +els vassalls me esperen, De vint anys hà que'n vaig partir +per'nar-me'n Amb l'estol grec davant dels murs de Troia. Troia +caigué a la fi: prò allí comencen Els meus treballs. + +Rei: Oh! Rei d'Itaquia illustre, Deixa ara que de nou +la benvinguda Jo't donga més solemne i germanívola. Assèu-te aquí +en mon reial seti a taula; Beu en ma copa a tes deitats propicies, +Mana com en el teu en el meu regne I et servirem com tos vassalls +farien. + +Ulisses: Rei dels Feacis, vulla el fat que un dia Jo't +puga rebre igual a casa nostra, I veuràs si aquest home al qui tant +temen Tanta gent per sa mala anomenada, Es digne del favor que li +dispensas I té el cor agrait. + +Reina: La muller teva Planyo jo que potsê a les hores +d'ara Te plora mort allà en la llar deserta Que amb ta sola +presencia un jorn omplires, Mentres nosaltres ens gaudim de vèure't +I oim aquesta veu tant coneguda A ses orelles... + +Nausica: (_Que ha estat mirant a Ulisses, encantada, +sens atendre a res més._) Tu ets aquell Ulisses Que maquinà +l'astucia tan famosa Del gran cavall de fusta on t'amagares Amb tos +companys, i duts d'esta manera Pels mateixos troians, que no ho +sabien, A dintre la ciutat, sobtat saltàreu Del vostre amagatall, +duent la guerra A l cor mateix de la ciutat famosa I aixís +determináreu sa ruina? + +Ulisses: Aquell so jo, donzella, aquell, i encara +Altres n'he fet pel món, que si ho sabies... + +Nausica: Ai! mare, és ell! i a casa nostra! Ulisses! I +és cert, com conten, de que a Polifemo, El gegant que us tenia per +menjar-vos, Tu li vuidares el sol ull que havia Al mig del front, +amb una teia encesa, Mentres dormia embriagat, i promptes Amb els +companys saltàreu, i arrapant-vos Cad'hú a la llana d'un moltó, +fugíreu, I que ell os perseguí fins a la costa Llençant damunt la +nau penyes senceres Fins a tirar-la a fons, i tu et salvares Nedant +de dia i nit fins l'altra costa? + +Ulisses: Es cert, donzella, és cert. + +Nausica: Tot és cert, mare Lo que contaven d'ell +(_excitant-se per graus_). I tu lluitaves Amb Aiax, tant valent, +sobre quí hauria Les armes resplendents del gran Aquiles Quan morí +aquest, i havent-les tu guanyades Aiax de rabia es donà mort? + +Ulisses: Princesa, Perquè'm retreus aqueixos fets +terribles Tu que ets tant dolça? Prò per molt que sàpies De mes +gestes, encara te'n diria Que obriries els ulls meravellada Sense +esma de parlar. + +Nausica: Sí? Digas, digas. + +Ulisses: Jo he sentit el cantar de les sirenes. + +Nausica: Tu has sentit el cantar de les sirenes? +Oh!...(_s'ha anat fent fosc, i sols els raigs moribonds del ponent +illuminen un recó de la cambra_). + +Ulisses: Aquella tarda, Circe, l'encisera, La dels +cabells rutllats, aspres i rossos, Me prengué per la mà, i allí a la +vora De la nau que enllestia's per la marxa Me digué: --Has passat +perills molt grossos, Però cap com aquest que ara t'espera. +Arribareu a un punt de la mar blava Molt prop de la mansió de les +sirenes Que són unes estranyes criatures Mig dones i mig peixos: +ajegudes S'estàn en un bell prat de la marina I atalaien de lluny +les naus que passen, I quan ne veuen una que s'acosta Se posen a +cantar, i et dic que tenen Un cant tan dolç, tant dolç, que qui +l'escolta Oblida desseguit tot altra cosa I se n'hi và de dret: mai +més al miser El veurà de retorn la llar en festa Ni la mullê el +rebrà dintre'ls seus braços Ni els fills li saltaràn entorn +ditxosos; Sinó que amb el cant llur les enciseres L'atrauràn sens +remei fins a tenir-lo I endúr-se'l enllaçat cap a llurs coves Ont +el devoraràn, i d'això viuen. Quan t'hi acostis, als companys +depressa Els taparàs amb cera ramollida Les orelles; mes tu, si +vols, escolta El cant, fent-te lligâ en el arbre mestre, I digues +an els teus que no et deslliguin Encara que plorant els ho +preguessis, Fins a ésser ben lluny de l'encontrada.-- Així'm parlà +amb amor l'encantadora, I varàrem la nau i férem vela. Arrivats a +l'indret que'm deia Circe, Vaig fer com ella m'ensenyà, i encara No +havien acabat bé de lligar-me, Caigué'l vent, la mar tota s'ablania +Restant com adormida, els meus plegaren Les veles, i amb els rems +bateren l'aigua, Per cap més sò ni cap més plec moguda. Llavors +començà a oir se un cant dolçissim De moltes veus, tant fines i +acordades, Que a mí'm semblava entrâ en els camps elissis. + +Nausica: I tu entenias lo que deien? + +Ulisses: Deien: "Vina, vina, immortal, vina ací, +Ulisses. Mena la nau a nostra platja. Escolta El cant suau de +nostres llavis dolços D'on brolla una divina saviesa. Vina, +Ulisses, ací... oh! vina, vina." Aixís deien; prò'l cant... +inesplicable. Jo'm debatia en mos lligams fortíssims, Implorant amb +la veu i amb la mirada A mos companys que, sórts girant la testa I +doblegant-se sobre'ls rems amb força Que's vinclaven com arcs damunt +de l'aigua, Se n'enduien la nau com una ploma Fugint del gran +perill, que, miserable, Sols jo, el més advertit, no reparava... I +aixís se perdé el cant en llunyania (_pausa_). + +Nausica: Ai! mare, quína tarda, quína tarda! + +Rei: Prò explica'ns, si és que't lleu i vulgues +dir-ho, Quín és aquest mal astre que goberna Aixís la teva vida i +se't emporta D'aquí i d'allà, i d'un perill en altre, Destorbant-te +el retorn a casa teva, I aquest bon astre ensems que en tot t'ajuda +I que a cada mal pas de nou t'aixeca I en cada lluita't dóna la +victoria Prò mai del tot. + +Ulisses: Mon astre és que soc home, Estremat en el be +i el mal: ofesos Tinc als déus immortals en moltes coses, I en +altres molt servits; i aixís batallen Per mi o contra de mi, i vaig +fent via Combatut per corrents molt encontrades. Mes ara espero que +la fi s'acosta De mos treballs, i una suau vellesa Promesa m'ha +sigut. + +Nausica: Per quí? vols dir-ho? + +(_s'ha fet nit, la cambra es fosca_) + +Ulisses: Per l'esprit de Tirès, el vell oracle, +Sepultat en l'imperi de les ombres En temps remot. + +Nausica: N'eixia per parlar-te? + +Ulisses: No; que jo he devallat al fosc imperi. + +Nausica: Tu has estat a l'infern? + +Ulisses: Jo el primer home Só que hi he estat i n'he +tornat. + +Nausica: Ai! pare! Ai! mare! no ho sentiu? (_pausa_) + +Ulisses: Era nit negra, Que la nau nostra va encallâ +en el gèlit Confí de l'oceà; allí sentírem L'estrèpit dels dos rius +que, udolant, cauen Dins l'Aqueró. La nit allí es eterna: Pugi pel +cel o baixi el sol en terra Allí no hi toca mai: allí tot ombres. +(_pausa i gran silenci_) D'elles sorgiren prompte a l' entorn +nostre Pàllides figuracions i vans espectres Dels que foren un +temps formes humanes: Jovenets morts abans del temps de bodes, +Mares novelles amb el fill tendrissim Encara al braç, molts homes +fets i dònes Amb el gest del patir imprès al rostre; Guerrers amb +l'arma en la ferida oberta, Vells decaiguts i velles cordormides... +Entre elles vaig conèixer-hi a la mare. + +(_pausa i gran silenci_) + +Nausica: (_afanyosa_) I què més? i què més? + +Ulisses: Jo, que m'estava Allí assegut però amb +l'espasa nua Damunt la fresca sang del sacrifici Que havia ofert +als déus del fosc imperi, No hi deixava acostâ als pàllits +espectres Que sols tastant-la heuen semblant de vida; Allò els +estemordia, m'imprecaven Amb el gest, retorcent-se, i +entornant-se'n, I tornant a venir: prò incommovible Jo havia +d'esperâ a Tirès, l'oracle, Que'm parlés el primer... (_pausa_) + +Nausica: (_tremolant_) Què més, Ulisses? + +(_Ulisses torna a reprendre la paraula, i aixís que la reprèn, cau el +teló ràpid perdent-se les paraules darrera d'ell_) + +Ulisses: Tot de sopte, dels fons de la negrura, Sortí +un espectre gran de barba blanca Que s'acostà... + + + + +## Terç acte + +(_El Port_) + + +Daimó: (_En una terrassa del palau que s'avença a un +costat de l'escena._) Vina, rei lluminós, alçat del mar Oh! tu que +dus la lira d'or, i cantes; Vina a alegrar la terra, gloriós +Espolsant la daurada cabellera. Tu, jove eternament, de l'ull +brillant Que aclareix terra i cel amb la mirada; Tu de l'arc +resplendent, que d'un sol tret Llences innumerables les sagetes; +Tu, que en Delos hagueres ton breçol I en Delfos parlas an els teus +oracles: Ja que mos ulls no poden sê alegrats Per ta llum, senti al +menys la teva ardencia I et lloaré més fort que l'altre gent I en +ma veu sentiràs la veu d'un poble. Tu regnas sol en l'èter +resplendent De ta mateixa llum quan fas el dia, I tu mateix ets el +qui fas la nit Quan cobreixes ton rostre amb un vel d'astres. Tu +fas florir la terra i brillâ el mar, Fas granar les llevors, fas els +fruits dolços I coloras i asseques les verdors I ets el principi i +fi de tota cosa. Ta cítara sonora ompla l'espai I tot vibra en el +món al compàs d'ella: Les seves cordes baixes fan l'hivern, Les més +altes estiu i primavera; I les races dels homes amb sos reis Marxen +obedients a ta harmonia. Doncs, vina a renovar la llei del món; +Alçat, Febos, del mar: fes un nou dia...(_el sol ixent el toca_) +Sento damunt del rostre el primer raig; Damunt dels meus ulls morts, +damunt ma boca Beneida escalfor que m'entra al cor, Beneida claror +que no puc veure. + +(_Una familia de pescadors, amb els arreus, travessen l'escena +dient:_) + +La dòna: Quina bon'hora fa. + +L'home: Avui és calma. + +Noi gran: Ben diferent d'air an aquesta hora, Que tot +se'n 'nava de revés. + +La noia: Va a dies... + +Noi xic: Mireu la nau del rei. + +La dòna: Còm hi travallen! + +(_s'aturen_) + +L'home: Penso que avui mateix deurà estar llesta. + +Noi gran: I quina planta fa! m'hi embarcaria! + +Noi xic: Que lluny s'hi dèu anar amb això, pare. + +L'home: Per tot allà on se vol es va. + +La noia: I no es nega Mai, mai? + +L'home: Negar-se, prou. + +(_surten uns altres pescadors_) + +Pescador vell: Bon dia. + +L'home: Bon dia. + +Pescador vell: Què feu aquí aturats? + +L'home: Ara ens miravem La nau reial que's veu que +l'enllesteixen De valent. + +Pescador vell: I perquè? + +Pescador jove: No sé que's diuen D'un hoste que té el +Rei que avui s'embarca; I a fe que busquen gent que vulla anar-hi. + +Noi gran: Pare, deixeu-m'hi anar. + +La dòna: Qué dius? ni hi pensis. Que t'has begut +l'enteniment? Tant jove Que encara tens la llet al llavi! + +Noi gran: Es cosa De joves corre el món a la sort. + +Noi xic: Pare Deixeu-li anar. + +La dòna: Sí! calla, fill... + +Noi gran: Vatúa! + +L'home: Fas falta a casa, noi. + +Noi gran: Oh! sempre a casa! + +Pescador vell: Prou temps que't queda per tirar-te a +perdre. + +L'home: Be, vaja, anem, anem, ja prou d'histories. + +(_se'n van_) + +La noia: (_restant un xic arrera_) Quína olor fa la +mar! + +Pescador jove: Es mar bonança... + +(_surten uns quants mariners_) + +Mariner I: Esperem-nos aquí: quant sia hora Vindrà +Dimant i ens guiarà com sempre En el llençar la nau, que això es +empresa Que vol sê molt manada, i ell n'és l'home. + +Mariner II: Sí que ho entén, i és cosa delicada +Posar-la en mar una semblant baluerna Que no és probada, ni coneix +les ones. + +Mariner III: I més sent nau del Rei. + +Mariner I: (_mirant cap a la nau_) Es molt ben feta. +Mireu-se quina planta; es una torre. + +Mariner II: Al mar jo la vull veure. + +Mariner I: 'L que és llavores Poc ne veuràs la planta, +hi seràs dintre. + +Mariner III: (_a II_) Ja t'hi has ben pensat, tu que +t'hi pensas Tant en les teves coses? + +Mariner II: Oh! no't creguis, Que no'm fa gens de goig +de cop i volta Ficar-me en 'questa nau no coneguda, I nova, i que +és tant alta, i governada Per un estrany, i no sabê ont ens porta +Ni com hem de tornar, ni quant... + +Mariner I: Prò diuen Que és molt home de mar, valent, +i diuen Que és gran i va perdut. + +Mariner II: Doncs si perdia Les seves naus, també pot +perdre aquesta. + +Mariner I: Diu que no; els déus se li han tornat +propicis. + +Mariner II: Prò quí ho diu tot això? + +Mariner I: Dimant ho deia Ara mateix, cercant la gent +per 'nar -hi. + +Mariner II: I an ell quí li ha dit? + +Mariner I: Ja pots pensar-ho, Es del consell del +rei... + +Mariner III: Prò, què tants dubtes? Si tanta temor +tens perquè t'embarques? + +Mariner II: Que vols que't diga, és que la mar me tira +I sempre m'ha tirat. (_girant-s'hi_) Ah! gran bagaça! M'hauràs a l' +últim, ja ho conec... + +Mariner I: Mireu se, Ja ve Dimant amb l'altra gent. + +Mariner II: Pregúnta-li Tu si ell ho sab ont hem +d'anâ... I pregúntali Si ho sab del cert que'ls déus li són +propicis An aquest home. + +(_surt Dimant amb altres_). + +Dimant: Ja hi som tots; doncs ara Anem cap a la nau, +que allà ens espera. + +Mariner I: Dimant, és cert que tots estem ben promptes +A anar nos-en en mar fins on convinga Amb el desconegut, ja que hi +és destre; Prò tant mateix n'hi ha alguns, que'ls hi plauria +Saber-ne quelcom més d'aquest viatje I d'aquest capità, perquè son +coses Que cadascú tira els seus plans. + +Mariner II: Som homes, Dimant, som tots mortals, +sabeu? i a casa Tenim la dona, els fills, i cal contar-ho Lo que es +pot esperar, lo que es pot témer. + +Dimant: No temeu res, ans espereu fortuna Que un gran +com ell mai és ingrat i encara Os diré més, els déus el +protegeixen. Ont ha d'anar no pot dir-ho a vosaltres; Prò no serà +molt lluny, pel que demana Per proveir la nau; va a la segura: Un +oracle li ha dit son fet. + +Mariner II: Prò diuen Que la mar sempre li ha sigut +adversa, I tots sabem aquí còm hi arribava Sense gent, sense nau, +llençat per l'ona: Doncs senyal que té'l déu del mar contrari. + +Dimant: Li ha tingut, però'l que és ara... oiu-me: +Després de molt patir per mar i terra, Pro sobretot per mar, anà a +un oracle, Atribulat i amb la raó insegura. L'oracle li digué: Al +gran Neptuni Tens ofès perquè anaves per son regne I matares a un +fill que en terra havia: Per'xò pateixes tant: ell te va en contra. +Mes ara vol probar si et penedeixes I amb holocaustes el +desagravias. Tornaràs a la patria, pro amb gran pena. I amb nau +emmanllevada i gent estranya. + +Mariner II: Serà aquesta... + +Mariner III: Nosaltres. + +Dimant: Que no sapia Qui ets tu, ni hegui esment de +ton llinatje. Sols així arribaràs. Mes quant arrivis A casa teva, +encara mals t'hi esperen. + +Mariner III: Nosaltres a la casa no hem d'anar-hi. + +Mariner II: Es clar que no, el deixem en terra i +llestos. + +Mariner I: Deixeu parlar. + +Dimant: Prò'ls venceràs. Llavores Agafa un rem ben +fet, ben llarg, ben ample I et poses en camí, terres endintre. +Aniràs caminant i no t'aturis Fins arrivâ a una gent tant +terrassana Que no conega el mar, ni el menjar sali, Ni sapia el que +són naus, ni rems, ni veles. I serà la senyal, que anant un dia Per +un camí, encontraràs un home Que, fixant-se en el rem damunt ta +espatlla, Se pensarà que vas a batre a l'éra I que aquella és la +pala. Quant t'ho diga, Clavas el rem en terra, que s'hi aguanti Ben +dret i ferm, i allí mateix degollas Un brau i dos moltons, i els +ofereixes En holocauste al deu del mar. Te'n tornas Llavores a ta +casa, on t'és predita Una llarga i pacífica vellesa Voltat de fills +i nets, i una mort dolça Quant sia l'hora, que serà tardana. Tal +fou l'oracle. + +Mariner II: Jo ja no m'hi penso, Anem. + +Mariner III: Anem. + +Mariner I: Els déus ens són propicis. + +Mariner III: (_a Dimant_) Tot això ell mateix os ho +contava? + +Dimant: Ho contava an el rei. + +Mariner III: (_a II_) Encara dubtas? + +Mariner II: Aquesta mar, aquesta mar que'm tira! + +(_se'n van_) + +(_Surt Nausica per la part de dalt de la muralla ont està posat Daimó, +com cercant, i adonant-se d'aquest, hi va, dient:_) + +Nausica: Ah! mon fidel Daimó, a la fi et trobo. Còm +t'he cercat, còm t'he cercat, poeta! + +Daimó: Me'n só vingut a esperâ el jorn, princesa, I a +salutâ aquest sol que no m'aclara Pro me'n plau l'escalfor: plau-me +a aquesta hora El vent suau, l'olor de la marina I les remors del +poble que's desperta. Me representa això la visió dolça Que tenia +altre temps del cel dolcíssim I el mar color de mel, i la daurada +Platja dels pescadors... + +Nausica: Oh! si ho sabias Quín altre encantament a mi +m'hi porta, I quina altra dolçor... quina altra furia! + +Daimó: Princesa, què teniu? os sento trèmula, Febrosa +os sento i tot... Així a l'albada? No dormíreu anit? + +Nausica: Quí dormiria? Ni còm dormir pogueres tu, ni +els altres, Ni ningú que's trobava en sa presencia? + +Daimó: En sa presencia? volèu dir de l'hoste? + +Nausica: (_amb gran efusió_) Sí... + +Daimó: No cregau que per molt gran estona No hi pensés +en la nit: que ses paraules I el sò de la veu seva, i un misteri +Que hi sentia a l' entorn, en mi restaren Fortament, llargament... +Sabeu quí era? + +Nausica: Ai! si ho sé, ai! si ho sé!... si tu ho +sabias... No ho diràs a ningú? cal molt callar-ho! No ho diràs a +ningú? + +Daimó: Jo no més parlo Amb els déus i amb vosaltres. + +Nausica: Doncs, escolta... No ho digas a ningú... El +Rei Ulisses! Aquell mateix Ulisses que tu cantas, Aquell que +expugnà Troia amb ses astucies I amb son braç... Oh! i encara +quantes coses, Quantes coses a més que li passaren I que tu no les +sabs... ni ningú... Escolta... Es de presencia gran... els ulls li +brillen, Color d'aram la barba i cabellera, I tot ell com un +déu... + +Daimó: Princesa! + +Nausica: Escolta... Ha corregut dèu anys després de +Troia; Els immortals l'han perseguit i els homes, Prò de tot s'és +sortit... Té una manera De parlâ i de cantar... + +Daimó: Prò es ell? + +Nausica: Escolta... Ha sentit el cantar de les +sirenes; I tot allò del fet de Polifemo Es vritat. + +Daimó: Cert? + +Nausica: I la disputa amb Aiax Es vritat... tot vritat +quant d'ell se canta! + +Daimó: Oh! déus, jo us don mercès que en mes velleses +I ans de morir, m'hagi sigut propera Una presencia tal; anc que la +vista M'hagi sigut negada, oh! còm me fóra Grat de besar ses mans +reials, princesa, I tocar sos cabells! + +Nausica: Escolta, escolta... En la gruta divina de +Calipso Ha sigut encantat dies i mesos; I fou amic de Circe +l'encisera Que li mostrava la terrible via, La que en vida no ha +fet mai cap més home. + +Daimó: Què dius! + +Nausica: Ha estat dintre l'infern, ell, l'únic, I hà +vist les ombres de les gents que foren, La de la seva mare. Ell la +volia Abraçar, i ho provà per tres vegades, I diu que cada volta +s'entornava Els braços vuits al pit, i no estrenyia Res més que +l'aire fosc. + +Daimó: Horrible, horrible... + +Nausica: Les ombres grans d'Agamemnón i Aquiles Li han +parlat, i ell an ells; i li contaren Les grans tragedies llurs; i +ell els hi deia Lo que resta en el món. + +Daimó: Sublim colloqui. + +Nausica: Sols d'Aiax, diu, que l'ombra encara irada No +li volgué dir res; a ses preguntes Girà l'espatlla desdenyós, i +anà-se'n. + +Daimó: I les divinitats? + +Nausica: Vegé-les, creu-ho. Mes jo no ho sé pas dir: +sols me'n restava Una terror sagrada... + +Daimó: I ara, digas, Ont el podré trobar per +venerar-lo? En quin lloc on m'embriagui amb la mateixa Aura +immortal que'l seu gran pit respira? + +Nausica: Ai! massa prompte el sentiràs que passa +(_abatuda_) Per qui mateix, cap a la nau ditxosa Que ha +d'emportar-se'l a través l'immensa Planura de la mar fins a son +illa, Que diu que de la nostra no és remota. Mes ai! massa que ho +és que no's pot veure. + +Daimó: Princesa, us sento trista i afligida. + +Nausica: Trista sí, afligida no; só lassa +(_molt abatuda_). + +Daimó: Voldrieu que restés aquí aquest hèroe? + +Nausica: Còm podria voler-ho? perquè, digas? El fill, +l'esposa i els vassalls l'esperen Allà en la seva patria, i ell +l'anyora I anys i anys ha penat en camí d'ella... Jo mateixa li he +obert la última porta. + +Daimó: I us en sab greu? + +Nausica: Oh! no; quin goig més lícit Que retornar la +seva patria als tristos Que van pel món? + +Daimó: Voldriau tal vegada Anàr-vos-en amb ell? + +Nausica: (_apart_) Daimó, ventura En'quest instant que +no em pots veure el rostre. + +Daimó: Princesa, què dièu? + +Nausica: (_alt_) No, no ho voldria... No ho sé lo que +voldria... Estic molt lassa. + +Daimó: Resteu, resteu en vostra llar, donzella, Anc +que ara us sembli trista i desolada; Serveu la visió gran del pas de +l' hèroe Davant dels vostres ulls: tota la vostra Vida'n serà +illuminada; i sia Vostra sort quina sia, sempre, sempre En pau +reclosa, o be pel món enduta, En calma, en tempestat, en la +vellesa, En dolors, en salut, en malaltia, Sempre tindreu a +dintre'l cor la dolça Memoria gran d'aquest moment i hora En que +heu aimat a un hèroe en puresa, I la seva presencia fugitiva Haurà +signat per sempre més desd'ara Vostre cor jovenil, blâ com la cera, +Amb segell immortal. + +Nausica: (_amb frisança_) Els déus t'escoltin: Jo me'n +vaig. + +Daimó: Jo us segueixo: vull trobar-lo. + +(_mentrestant ha anat acudint gent que passa i torna; uns quants +s'aturen dient:_) + +Un noi: (_que va corrents a un altre_) Ja han sortit +del palau, s'acosten, vina. + +(_cap a la platja_) + +Dòna I: Aquí s'aturaràn, aquí és l'usança De donar +comiat el Rei als hostes. + +Dòna II: Però per lo que es diu, a aquest jo'm penso +Que'l seguirà fins a la nau mateixa, Perquè diu que és un princep u +hom de guerra O què sé jo... prò en fi, una gran persona. + +Home I: Lo que és ningú ho sab; ell arribava Aquí com +un perdut, que ni se'l veia, I ara tot ne va plè. + +Vella: Doncs, quin misteri Es aquest? Ah! jo hi veig +alguna cosa De dalt en tot això (_signant al cel_). + +Home II: Què hi veus? + +Vella: (_misteriosament_) Avisos. + +Dòna I: Oh! ja podria sê; la gran tempesta De l'altra +nit ens el dugué. + +Vella: Creyeu-ho: Aquest és un que no és pas com +nosaltres. + +Dòna I: (_temorosa_) Vols dî algún immortal en sa +figura? + +Vella: I que quan els del cel van per la terra, No és +pas bona senyal; alguna'n passa. + +Home II: I què volèu que passi, bona dòna? Cabòries +tot això: els fets s'esdevenen De sí mateixos. + +Vella: Prò hi hà moltes coses Que'n són senyals. + +Home II: Quan us faràn el túmbol, Senyal que sereu +morta: aquest no falla. + +Un noi: (_que ve corrent de la platja_) La nau a punt! +La nau a punt! + +Dòna I: Ja venen Amb els presents del Rei. + +(_passan cap a la platja gent amb urnes, arques, armes, vestits, +etc._) + +Dòna II: Mireu quin'arca. + +Dòna I: I l' urna és tota d'or. + +Una noia: Quanta riquesa! + +Home II: Lo mateix serà el dia de tes bodes Si et vols +maridâ amb mí. + +Noia: Els déus me'n lliurin; Ets massa pobre... i +enraones massa. + +(_riuen_) + +Dòna I: Encara més presents! + +Dòna II: Que tal dèu ésser El foraster, que aixís el +Rei el tracta: Ni que fós també un Rei. + +Noi: (_enfilat_) Ja vé, ja venen. + +Vella: No empenyeu. (_tots s'arremolinen, burgit_) + +Home II: Vull mirar si és déu u home. + +Noi: Es el que vé al davant tot sol; còm brilla! + +Dòna I: Fuig! si aquell és l'heraud del rei. + +Dòna II: Mireu-se'l Es el que vé parlant amb la +regina. + +Noi: Aquell del cabell roig. + +Noia: Quína presencia! + +Dòna I: Ja són aquí, calleu, veiam si parla. + +Vella: Es un déu. + +Dòna II: No empenyeu. + +Home II: Tu empenys. + +L'herald: Silenci. + +(_El Rei, la Regina, Ulisses i acompanyament._) + +El Rei: Poble Feaci, els déus ahî em portaren A dintre +casa, desvalgut, un hoste Que la tempesta llençà nuu en la platja. +Es aquest. De son nom i sa niçaga No ens cal saber: és prou que sia +home I que'ns demani assistiment, i vulla Tornâ a la patria, a +cadascú tant dolça. An això disposats hem d'estar sempre Uns per +altres els homes; més nosaltres, A qui els déus van posar en aquesta +illa, De tota aquesta mar dant-nos l'imperi I una traça tant gran +en partir l'ona Com mai hagi tingut cap altre poble Per conduî als +qui en mar han perdut l'esma. Doncs ara aquest n'és un; jo per +vosaltres L'he acullit, l'he vestit, damunt ma taula Li he posat +menjâ i beure, baix mon sostre Ha dormit abrigat, i s'hi refeia. +Mes ara, per tornar-lo a la nadiua Terra anyorada, poso en mar una +alta Nau, encara per l'ona mai batuda, Ben proveida, i amb presents +que a l'hoste Facin memoria sempre a casa seva De l' hospitalitat +que aquí rebia.(_A Ulisses_) I ara, estranger, vullas encara un +últim Present meu acceptar: aquesta espasa D'aram de molt bon +tremp, l'empunyadura D'argent ben treballat, la veina ebúrnea. +L'hagué mon avi en guerra quan de l'illa Mestre se feu, i d'ell anà +a mon pare, I d'aquest a-ne mi, i a fe puc dir te Que'm fou sempre +fidel: aixís t'ho sia. + +(_li dona_) + +Ulisses: Feacis, poble benfactor, i encara Tu per +damunt de tots, Rei que'ls gobernas Semblant a un déu pel seny i la +bonesa: Aixís els immortals vos assegurin El bé que posseiu i vos +l'augmentin. Aixís la mar eternament propicia Os sia, i l'amor +regni en vostres cases, I la dolça muller vos ho esdevinga Més cada +jorn, i us donga fills nombrosos, Drets i sans i ben fets, com jo en +ma patria Pregaré als déus, i els cremaré holocaustes En salut +vostra, pel gran bé que'm fereu, I ensenyaré a mos fills a +venerar-vos I a benehî a través la mar vostra illa. I aquesta +espasa, última penyora De ton afecte, oh! Rei, jo te l'accepto Amb +gran veneració (_la besa_) i et faig fermança Que mai lluna ni sol +la veuràn núa Sinó per causa gran, com ho faríes Tu mateix; i ni +mai te puga doldre Que te n' hagis desprès; facin-la inútil Una pau +mai turbada en ton reialme, I el ferm amor del teu i els altres +pobles. + +Reina: Oh! foraster, quan ta mullê anyorívola Vegis +venir vers tu, estesa de braços, Posa en ses mans eixa daurada copa +En que has begut aquí, pensant amb ella. I li diràs còm ha sigut +planguda Per aquesta també mare i esposa. + +Ulisses: Reina, que d'immortal tens la presencia Amb +la riquesa de un gran cor de dòna, Venturós seré jo si se +t'assembla La que jo anyoro tant, quan la retrobi. Mes tu viscas +tants anys com jo voldría Per ella, i que l'amor entorn te creixi I +la pau en ton pit.(_Mentres besa les mans a la Reina i abraça al +Rei, apareix en la terrassa Nausica amb Daimó._) + +Nausica: Daimó, jo't deixo; També mon comiat vull dâ +an el hoste. + +Daimó: Princesa no podreu, massa sou trèmula. Resteu +aquí. + +Nausica: Seré ferma i serena Perquè ho vull. + +(_baixa els graons amb majestat graciosa_) + +Reina: (_que la veu venir_) Filla! + +Nausica: (_al Rei_) Deu llicencia, pare? +(_assentiment del Rei_)(_A Ulisses_) Hoste, salut en ton retorn! La +patria Feliç te rebi: quan en ella sias En pau i amor, alguna volta +pensa En aquesta donzella, prou ditxosa D'haver-te dat camí. + +Ulisses: Oh, princeseta... + +(_Se li nua la veu. Besa amb devoció la vora del mantell de Nausica i +se'n và precipitadament, girant el rostre. Tots el segueixen menys +Nausica que resta en escena, immòvil, mirant fixament cap ont ell +se'n va. Daimó, dalt la terrassa, i alguns nois del poble enfilats al +fons de l'escena._) + +(_Alguns del poble, els ultims se'n van dient:_) + +Dòna I: Còm s'ha commòs. + +Dòna II: Es que la princeseta Ha dit paraules d'or. + +Dòna I: Ai! sí, enternia. + +Noia: I an ell, l'heu vist? La veu se li nuava. + +Home II: (_a la vella_) ¿Era un déu o era un home? + +Vella: Era un home. + +(_se'n van_) + +(_Pausa_) + +(_Nois enfilats mirant a la platja_) + +Noi enfilat I: Ja torna a abraçâ al Rei. + +Home II: Ara se gira Cap a la gent i diu alguna cosa. + +(_se sent una aclamació_) + +Noi enfilat I: Ah! ja puja a la nau. + +Noi enfilat II: Oh! guaita, guaita Quanta bellugadiça +en la coberta! Ja fan rem! + +Noi enfilat I: Ja fan vela! + +Tots dos: En mar! + +(_Salten i se'n van corrents. Se sent una gran aclamació, Nausica se +gira i arranca un plor llençant-se sobre'ls graons de la terrassa. +Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb exaltació:_) + +Daimó: Muses, a l'hom de gran enginy, deixeu-me +Cantar, a l'hèroe, an aquell que en terra Tirà de Troia les sagradas +torres I patí sobre'l mar... + +(_Teló_) + +3-VII-1910 + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 *** diff --git a/77061-h/77061-h.htm b/77061-h/77061-h.htm new file mode 100644 index 0000000..95adbbb --- /dev/null +++ b/77061-h/77061-h.htm @@ -0,0 +1,2118 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Joan Maragall" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1913-01-01" > + <title>Nausica | Project Gutenberg</title> + <style> + html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/ +} +th { +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 1.5em; +text-indent : -1.5em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Nausica</h1> +<p class="subtitle">Tragedia en tres actes treta de l’Odissea d’Homer</p> +<p class="author">Joan Maragall</p> +<p class="date">1913</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<blockquote> +<p><strong>Anno MCMVIII</strong></p> +<p>Caldes d’Estrac</p> +<p>Día quint de Juliol, a mitja tarda.<br > +Cel pur, aire suau, mar plana i dolça.<br > +El sol brilla per tot, els aucells canten,<br > +i s’ouen veus d’infants en la marina<br > +i, allà dalt, les campanes del diumenge.<br > +Jo, en memoria d’aquella princeseta<br > +que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses<br > +del desitjat retorn obrí la vía<br > +–potsê, no sens recança–, vull retreure<br > +els mots divins d’Homer en un teatre<br > +per refrescar-m’hi el cor en sos meandres<br > +i fer-me nou lo vell. I en dec l’idea<br > +al poeta més gran de l’Alemanya.<br > +Aixís tal volta, enamorat, intenta<br > +un constructor, de l’immortal bellesa<br > +d’antic palau, fer-ne una estada nova<br > +per hostatjar-hi el seu amor per sempre.</p> +</blockquote> +<h2 id="primer-acte">Primer acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>Vora d’un riu, prop del mar</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ont ets, bala, ont ets? Per ’quí és caiguda;<br > +Jo l’he vista rebotre d’esta penya<br > +I caure en l’herba aquí. Ont ets la bala?<br > +Ah! ja’t tinc! ah! ja’t tinc! Ara ja ets meva.<br > +Aniràs a l’espatlla d’una amiga.<br > +Per ’llí t’estàn cercant; vés, escomè-te-les.<br > +Cerquèu, cerquèu que os vé damunt. Va!<br > +Justa! (<em>Ríu</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I:</span> No val! no val! de trascantó no és lícit.<br > +El joc era avisant: tractes són tractes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo ja he dit, và!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Quan al damunt ja’m queia!<br > +I ara, quí l’ha aplegada?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! que torna!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Altre cop sobre meu. No, no: no hi jugo.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs jo sí.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Massa aprop! no me la tiris!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs la tiraré lluny. Mira si allargo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ai! que va a caure al riu!… ja hi es!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Havèu-la!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Que han d’haver! Se’n va a mar en poca estona.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>surt</em>) L’hauré jo ans que hi arrivi.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No, princesa,<br > +No’t cansis, massa aprop és la mar brava.<br > +No hi corris que és en va…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sembla una daina.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I que està ajogaçada!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sempre, sempre…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Sempre no, aquest matí mentres veniem<br > +a rentar, jo l’he vista pensativa.<br > +Menava el carro al pas, tota callada;<br > +duia les rendes en les mans, pro es veia<br > +que tenia el seu cap en altra cosa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo del que m’he adonat, mentres rentavem,<br > +Es de que tot sovint s’embadalia<br > +Guaitant l’aigua de fit, i com suspensa<br > +Restava així una estona, mentres l’aigua<br > +Li lliscava entre ’ls dits i l’ona fresca<br > +Li banyava, escorrent-se, el braç immòvil,<br > +Fins que tornava al seu quefê, i amb aire<br > +Se posava a cantâ…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I quan esteniem<br > +S’estava allà assentada tota sola,<br > +Mirant al mar sense dir res.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! mira,<br > +Pot-ser guaitava si de lluny se veia<br > +La nau ditxosa que portés el príncep<br > +Promès als seus desitjos, perquè ella<br > +De cap dels que la volten s’acontenta.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La princesa és de mena somniosa,<br > +Que tant com, segons còm, riu i s’alegra<br > +Per un no res, i tota sola canta,<br > +Aixís mateix té encantaments de sobte<br > +I unes tristeses que ningú ho diria.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> També moltes vegades l’he observada<br > +Que quan, vora del foc, la reina fila<br > +I li estèm a l’entorn totes feineres<br > +Mentres la dida va contant rondalles<br > +Dels deus i els homes, ella, la princesa,<br > +S’atura de filar de tant atenta<br > +I avença el cos pera millô escoltar-la,<br > +I el rostre se li encén i els ulls li brillen.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Més fou aixís encara l’altre vespre,<br > +Quan el bon vell Daimó, al sò de l’arpa,<br > +Cantà les gestes dels valents de Troia,<br > +Que ella talment semblava que hi vivia<br > +I mudava el semblant amb les paraules,<br > +Alegre o trist segons la sort dels hèroes<br > +Esdevenia en el cantar: mig-reia,<br > +Li espurnaven els ulls, o ja restava<br > +Amb la boca entre-oberta com bebent-se<br > +Les paraules alades del poeta;<br > +I devegades s’estremia i feia<br > +Un gesto com volent intervenir-hi<br > +Per socorre a algún hèroe, o vençe a un altre…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es que ella és bona per muller d’un hèroe<br > +I fins d’un immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Què dius? blasfemia!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No fóra la primera; i què li manca?<br > +Ni el cor ni el seny; i en quant a graciosa<br > +De tot son cos, amb quí compararíau-la<br > +De les dònes mortals? Que no l’has vista,<br > +Quan dança, que tota ella sembla un ritme?<br > +Colorada com és de rostre i llavis,<br > +Sembla una flor gronxada per les aures,<br > +Amb el sabê, endemés, d’ésser formosa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Mirèu-la que ja torna amb les companyes.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Mirèu-la ara que ve a pleret i dolça:<br > +Sembla Diana amb son estol de nimfes<br > +Brillant entre elles tant perfetes, única<br > +Per la gran majestat, amb el bell aire<br > +I amb aquest no sé què que té a la cara<br > +Com vel de bonicor que li envolta.</p> +<p>(<em>surt Nausica amb Dimantia</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Que parlaveu de mi? Os ho coneixia<br > +Amb el posat i els ulls.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> De tú, princesa. Deiem que eras formosa com Diana.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Què sabèu de Diana? Mai l’heu vista.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Mes sols com tú podèm imaginar-la.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Perquè m’aimèu; per’ xó’m trobèu bonica:<br > +I quan aponderèu ma boniquesa<br > +Aponderèu el vostre amor, alçant-lo<br > +A un objecte immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I tú, al contrari,<br > +Tens un amor encara sens objecte;<br > +Mes tan alt que no més l’encarnaries<br > +En algún immortal que’s deixés veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Còm ho sabs?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Oh! m’ho penso; et veyèm trista<br > +De tant en tant, i avui en gran manera<br > +Quan veniem aquí…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pleguèu la roba.<br > +Mirèu còm brilla al sol ja sa blancura!<br > +Cert que dèu ésser ben aixuta, entrèu-la<br > +En els panés i amb conte aconduïu-los<br > +Al carro; perquè ja el mig-dia avença<br > +I l’hora del retorn se fa propera.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Tu no vens?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no vinc, estic cançada<br > +I vull reposâ un xic damunt de l’herba<br > +Fins que’m torni la força i l’alegria.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> L’alegria també? doncs l’has perduda?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tinc un esllanguiment…<br > +He jogat massa,<br > +He cantat, he rigut com una folla<br > +I sempre’m passa així… a la fi’m rendeixo.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Mes aquest dematí ja m’ho semblaves<br > +Esllanguida i a més meditabonda.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Aquest matí era per altra causa…<br > +A nit la tempestat fou tant horrenda,<br > +Que m’ha llevat el sòn: no vas sentir-la?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Certament que era cosa que espantava:<br > +Combatien els vents xisclant com feres,<br > +Tota l’aigua del cel venia a sobre,<br > +Se sentia la mar desesperada<br > +Revolcar-se en son llit, i el trò de Júpiter<br > +Rodolava pel cel encès en ira.<br > +Talment s’hauria dit que’ls deus lluitaven.<br > +Mes això ha sigut breu: després la furia<br > +Ha minvat com si fós que s’allunyessin<br > +Els combatents, i ja no més sentia’s<br > +La pluja mansament damunt del sostre;<br > +Llavores m’he adormit.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes jo llavores<br > +Era ben desvetllada; i si em desvetllo<br > +Al primer sòn, ja tinc la nit perduda,<br > +Que començo a pensâ en totes les coses<br > +Que m’han passat, i encara en moltes altres<br > +I el pensament me va com un fus: gira,<br > +Gira, i no para mai filant cabories.<br > +Aixís a nit…</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> I doncs, per qué’t llevaves<br > +Tant dematí, cridant a tes serventes<br > +Per venî a rentâ al riu: com si no hi fosses<br > +A temps a tenî a casa roba neta?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Això… ja t’ho diré… ha vingut d’un sòmit.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> D’un sòmit? I bé, els sòmits són anuncis<br > +D’algún voler dels deus; i a matinada,<br > +Ho signifiquen més encara, diuen.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs jo, quan m’he adormit de matinada,<br > +T’he vist a tu, a tu mateixa, amiga,<br > +Al capçal del meu llit que, rient, me deies:<br > +“Ah! Nausica, Nausica, i doncs què penses?<br > +Ai! que mandrosa et posà al món ta mare!<br > +Abandonades tens les teves robes<br > +Sense rentar-les, i entretant jo penso<br > +Que ja s’acosta el dia de tes bodes<br > +En que’t caldrà cobrir amb gentilesa<br > +El teu cos virginal, de llenç blanquíssim,<br > +I que’n facis presents a tes companyes,<br > +Tal com les noies endreçades solen<br > +I tot-hom els hi alaba. Doncs, aixéca’t<br > +I aném-se’n a rentar en la ribera,<br > +Un troç amunt de l’ample mar, i a l’ombra<br > +Totes t’ajudarèm; mes tu no’t torbis”.<br > +Aixís parlares, i mos ulls s’obriren<br > +Desperts, i vaig restar tota admirada<br > +En l’alba que la cambra m’esclaria.<br > +Llavores m’he aixecat ben diligenta,<br > +I he anat a trobâ al pare i a la mare:<br > +La mare estava ja en la llar seguda<br > +Dolçament amb el fus i la filosa<br > +Torcent entre sos dits la llana fina,<br > +Voltada de ses dònes. I el meu pare<br > +L’he trobat presidint en l’alta sala<br > +El seu reial concell. Li he dit: “Pare,<br > +Voldria, si tu ho vols, que m’aparellin<br > +Aquell carro de rodes tant lleugeres<br > +Per anâ a rentâ al riu la meva roba,<br > +I la teva també, que ja t’agrada<br > +Mostrar-te ben polit, rei entre princeps.<br > +També la dels germans: cinc fills te resten<br > +Fadrins encar, que’ls plau entrâ en la dança<br > +Amb vestits de blancura immaculada,<br > +I es refien de mi…” Res més li deia,<br > +Perquè del sòmit i les meves bodes<br > +No li he gosat parlar… Mes ell mirava’m<br > +Mig-rient, i m’ha dit: –Sí, ves-hi, filla–<br > +I ha donat l’ordre. Jo he vingut llavores<br > +A despertar-vos, tot donant-vos pressa,<br > +Mentre enganxaven les lluentes mules<br > +I carregaven les paneres plenes<br > +Amb la roba, i la mare ens amania<br > +L’esmorzâ en un cistell…<br > +Doncs, diga’m ara,<br > +Si aquell sòmit no es prou per capficar-s’hi<br > +Que ni he tingut intent d’emmaridar-me<br > +Ni puc preveure mon marit quin sia.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Potsê no ho sabs, i els déus ja te l’acosten…<br > +Mes, què es aquest xisclar de les companyes?<br > +Massa juguen, i es hora d’enllestir-se.<br > +Tu vindrás?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo vindré.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> No t’entristeixis.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>sola</em>) “Potsê no ho sabs i els déus ja te l’acosten.”<br > + (<em>somriu somniosa</em>)<br > +Quína en fóra, Nausica, que tot d’una,<br > +Sens saber d’on, t’aparegués un hèroe<br > +Vestit d’una armadura resplendenta,<br > +Brillant de majestat i plè de força,<br > +I en tu posés els ulls fits i amorosos,<br > +I fent un gran suspir obrís els braços (<em>pausa</em>).<br > +Oh! déus! jo qué confosa restaria<br > +Sense gosâ acostar-m’hi, mes al-hora<br > +Sense voler fugir de sa presencia!<br > +Immóvil, com aucella fascinada,<br > +Li estaria al davant també mirant-lo<br > +Parpellejant, i el pit m’onejaria<br > +Depressa; amb les mans juntes, i la boca<br > +Mig oberta, alenant… mes sens paraula (<em>extasiada</em>)<br > +Ell fóra qui’m diria aixís: “Nausica…”<br > +“Nausica…” oh! el meu nom en els seus llavis!<br > +“Nausica…” oh!… i què més? no tinc paraules<br > +Per dir lo que jo sento que’m diria.<br > +Fóra un encís… fóra un encís… oh! es massa<br > +Pel meu cor tant petit… prò, per la pensa…<br > +“Potsê no ho sabs i els déus ja te l’acosten” (<em>transició, riu</em>)<br > +Oh! que soc folla! oh! que soc estranya<br > +D’embriagar-me amb somnis i quimeres!<br > +Doncs, què es això, Nausica? tens la furia<br > +D’una Sibila a dintre teu, que rodas<br > +Fòra de tu i que t’estàs fà estona<br > +Tota sola parlant com una orada?<br > +Oh! l’aixerida, oh! la diligenta,<br > +Que passa l’hora somniant fantasmes,<br > +I fent l’amor amb hèroes invisibles<br > +Amb fills de l’ aire i de la nit.<br > +Ont era? Buf! s’ha fet fonediç (<em>riu enjogaçada</em>).<br > +Deus, no us demano<br > +Coses de l’ altre món; no més servèu-me<br > +Viva la clara font de l’alegria…<br > +(<em>a les companyes que tornen corrent</em>)<br > +Ja vinc, ja vinc, heu enllestit?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Detura’t.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! si ho sabesses!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Quín espant!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Què passa? Que heu près mal?<br > +Estèu totes trasmudades.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Encara’m bat el cor.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo no’m tinc dreta.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Tampoc n’hi hà per tant.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Oh! tu no hi eras.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pro diguèu-me, què ha estat?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Mentres plegavem<br > +La roba, tot de cop…<br > +No, no puc dir-ho,<br > +Que tota jo tremolo.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs que ho conti<br > +La que puga contar-ho; sou estranyes!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Ja t’ho diré lo que he pogut entendre’n:<br > +Diu que mentre plegaven, de la costa,<br > +Per entre’ls joncs, han vist sortir-hi un home.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Oh! un home! què sé jo?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Un monstre era.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Nuu, prò cobert com d’un velló estranyíssim.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Eren algues marines.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No eren algues.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Doncs que eren?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Què sé jo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Pell de balena. Era un tritó.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La cabellera enorme,<br > +Esbullada, cobria-li la cara.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No’n tenia de cara, si era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Sí que’n tenia; entre l’espessura<br > +Jo li he vist brillâ els ulls.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La gran barbaça Li queia sobre’l pit.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No ho era barba.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Sí, que era rossa, era com d’or…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Prò, a l’ últim<br > +Què os ha dit? què os ha fet?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ha obert els braços<br > +Tots estesos aixís.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Veus? era un home.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I què os hà dit?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No res.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I an ell vosaltres?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Nosaltres hem fugit xisclant…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Porugues!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sí, porugues… Espera’l!<br > +Era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ja de ben lluny, prò tot corrent encara,<br > +Jo que’m giro i el veig que, a unes grans passes<br > +Se’n va a la roba que restava en terra<br > +I agafa aquell mantell tant gran de púrpura,<br > +L’estira aixís amb una revolada<br > +I s’entorna corrents a la marina.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Prò tornarà a sortir, n’estic segura.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Ai! aném-se’n, Nausica, ont es el carro?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! sí, aném-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Aném-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Sí, Nausica, Aném i ho contaràs an el teu pare<br > +I enviarà la gent.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> També ets poruga?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Què vols que fem? som dònes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes la filla D’un rei no ha de fugir.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Prò pot anar-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es que ella no l’ha vist.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Per’ xó voldria Veure’l.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Doncs aquí’l tens.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Fugim que torna.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Corre, Nausica, vina.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no fujo (<em>fugen xisclant</em>).</p> +<p>(<em>Nausica, fent un esforç, resta dreta i sola.</em>)</p> +<p>(<em>Surt Ulisses cobert d’un mantell i es detura davant d’ella.</em>)</p> +<p>(<em>Ella el mira pantejant un xic, però serena.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ets una reina? ets una deva?<br > +Escolta’m;<br > +Jo diria que ets tú la gran Diana<br > +Tal com en Delos la vaig veure un dia<br > +Entre ses nimfes, dominant-les totes<br > +Més per la majestat que per l’alçada.<br > +Ets la de Delos tú? (<em>s’agenolla</em>)<br > +Escolta’m Dèlia!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no mes só d’Alcínous la filla<br > +Que reina en aquesta illa amb seny i força;<br > +I a rentâ al riu avui amb mes serventes<br > +He baixat, i han fugit ara espantades<br > +De vèure’t. Tú quí ets, que jo no’t temo?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ni m’has de temer, ni a ningú. Ditxosos<br > +El pare rei, i la sortosa mare<br > +Que’t tingué, i els germans que se t’assemblen<br > +I tots quants viuen vora teu, divina.<br > +I encara més sortós aquell que un dia<br > +Se t’endurá a la nuvial estada<br > +I dirà seus aquestos ulls purissims<br > +I amb ells el teu esprit i la figura.<br > +Cert que’ls déus presidiren ta naixensa;<br > +Que jo que he vist tant món i tantes terres<br > +I gent de tantes menes, mai tal gracia<br > +He trobat en figura d’una dòna,<br > +Ni m’he sentit de cop en sa presencia<br > +Tant torbat i ditxós ensems com ara.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes, quí ets i qué vols?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ou-me piadosa.<br > +Jo só aquell que rodant và per la terra<br > +I per la mar, passant treballs, en busca<br > +Del bon camí per retornâ a la dolça<br > +Patria anyorada; cada via nova<br > +Me la trenquen els déus o m’hi deturen<br > +Per gran fracàs o amb impensat obstacle.<br > +Aixís he vist molt món i moltes coses<br > +He pogut observar; i gents diverses<br > +He tractat i he passat perills molt grossos<br > +I he tingut molts afanys patint moltissim.<br > +He vist la mort d’aprop tant com la vida<br > +I he après de tot; mes ai! que de la patria<br > +He servat sempre viva la memoria<br > +I no he deixat ni un dia d’anyorar-la<br > +Fins en aquells millors que la fortuna<br > +Ha otorgat a ma ausencia, i ni una sola<br > +Nit he dormit en sense somniar-la.</p> +<p>(<em>Les serventes comencen a treure el cap i a cridar-se amb el gesto unes amb altres, i poc a poc se van acostant formant un grupu a poca distancia, fins que Nausica les crida.</em>)</p> +<p>Ni un matí m’he aixecat sense la empenta<br > +Del retorn, i esforçant-m’hi tot lo dia,<br > +Sempre hà sigut en và… L’última empresa<br > +Fou d’Ogisa fugint, l’illa encantada<br > +Que no és lluny de la vostra. Vaig sortir-ne<br > +Cap al tard, i donant-me a la mar dolça<br > +Mirava al cel serè ja amb l’esperança<br > +De veure eixî el sol nou damunt mes terres.<br > +Mes tant bon punt la nit s’ensenyoria<br > +Del cel i de la mar, els vents vingueren<br > +Bufant de tot arrèu, se’m feu espessa<br > +La nit encara més, i se m’obriren<br > +Els abims de les ones: la lleugera<br > +Nau per les crestes de les serres líquides<br > +Corria ingobernada o s’estimbava<br > +En les goles profondes, rebotia<br > +Després als cims; i en mig del terratrèmol<br > +Dels trons i els vents i estrèpit de les aigues<br > +Se perdien mos crits anguniosos<br > +Invocant tant als déus com an els homes;<br > +I més quan, a la llum intermitenta<br > +Del trèmol foc del cel, vegí a la vora<br > +Uns grans penyals i que’ls anava a sobre.<br > +Aixís fou; la nau fràgil s’hi estrellava<br > +I jo restí tot sol entre les aigues,<br > +Frenètic, bracejant cercant la riba.<br > +Lo que això và durar jo no puc dir-ho;<br > +Mon seny era perdut que encar lluitava,<br > +D’esma segurament… Els ulls obria<br > +A l’ alba del matí serè, i en una<br > +Platjeta m’he trobat damunt la sorra,<br > +Ran de l’ona amansida que’m besava<br > +Nuu de tot drap, i sols de l’ immondicia<br > +De la mar recobert, i plè de nafres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I còm t’has recobrat? i còm venies<br > +Després a pertorbar la nostra sesta?<br > +I que has fet mentrestant?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Alçant la vista,<br > +He ovirat no molt lluny, sota un gran roure,<br > +Un tou de fulles seques entre mates.<br > +M’he alçat, i tremolant de tots mos membres<br > +M’he sepultat dintre del boll exànime.<br > +Llavors una calor benefactora<br > +M’ha invadit, i m’ha entrat una sòn dolça.<br > +D’ella m’han tret uns xiscles d’alegria;<br > +I per entre les mates contemplàva-us<br > +Corrent al sol vora del riu. Llavores,<br > +Per demanar socors, com fera eixia<br > +De mon cau, i havent vist robes exteses<br > +Me n’he volgut cobrir ans que’m vegesseu,<br > +Prò m’heu vist i he fugit prenent eix manto.<br > +A la volta del riu me retirava<br > +Rentant-me tot el còs i les ferides;<br > +I ara venia a demanâ-us clemencia<br > +I socors. Altra volta tes companyes<br > +Han fugit davant meu. Prò a tu, graciosa,<br > +Veig que la pietat t’ha fet valenta.<br > +Sien mercès als deus. I ara et demano<br > +Socors; dona’m vestits de que’m cobreixi;<br > +Do’m pà que’n tinc necessitat; procura’m<br > +Algun repòs, i a l’últim bon guiatje<br > +Per tornâ a casa meva, si els déus volen<br > +Que acabin mos treballs; que ta presencia<br > +Per sí sola me’n sembla ja un auguri:<br > +Tant dolça ets als meus ulls, dòna divina.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Foraster, tu no’m sembla pas que sies<br > +Un home qualsevulla, i si tal volta<br > +T’han afligit els déus, fà de bon crèure<br > +Que haurà sigut pera millor probar-te;<br > +I que tu sortiràs de tota proba<br > +Més fort i més complert. Aixís, anima’t,<br > +Que tot lo que ara et cal, jo puc donar-t’ho<br > +I ho faré de bon grat, perquè en tú sento<br > +Quelcom de gran, i no és la pietat sola<br > +La que’m mou a assistir-te. Oh! companyes<br > +Acostèu-se, veniu, per què fugieu?<br > +(<em>s’avencen les donzelles</em>)<br > +Un home os fà temor? que per ventura<br > +Hem de veure un ’nemic en cada rostre<br > +Forastê? Els vianants venen de Júpiter,<br > +I tot bé que se’ls fà els déus l’agraeixen.<br > +Ara aquest hà arribat a la nostra illa<br > +Tant quieta i apartada, amb gran miseria;<br > +Donèu-li la vianda que sobrava<br > +En la nostra cistella, i que ell se trihi<br > +De tanta roba que tenim ben nèta<br > +Alguna vesta que escaient li vinga<br > +De les dels meus germans o del meu pare,<br > +Que’n seràn ben contents, n’estic segura.<br > +Ves foraster, i en tant que jo disposo<br > +El retorn a ciutat, i acompanyar-t’hi,<br > +Tu satisfes-te tant com te convinga<br > +De menjâ i de vestî.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Mercès, princesa.</p> +<p>(<em>se’n va amb les serventes</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! Dimantia, has sentit tot lo que’m deia?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Oh! sí, gaire bé tot, que no’t deixàrem<br > +Sinó el primer moment, que eren com folles<br > +I se m’han emportat: prò desseguida<br > +Les he fetes tornâ i ja no’t perdiem<br > +De vista; mes bé prou m’he adonat prompte<br > +Que no’t calia ajuda ni defensa;<br > +Que ell no sols t’implorava humil i miser,<br > +Sinó que era, ademés, un home noble.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ho és, Dimantia, ho és, en soc segura.<br > +Es com un rei, Dimantia, és com un hèroe,<br > +Es com un immortal; que no’l senties?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Es veu que ha patit molt; no és lo que’t deia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ha patit molt, ha patit molt, Dimantia;<br > +Prò aixís i tot, no has vist quina presencia?<br > +No has sentit quin parlar, quines paraules<br > +Me deia tant de seny i ben portades?<br > +No has observat la pausa amb que’s movia<br > +I amb quina reverencia? I la veu seva<br > +Quin sò té! sembla d’or; no es cert, Dimantia?<br > +Sona el mateix que un cant, diga el que diga, <br > +Mots lleugers i enternits, o bé espantosos,<br > +Aponderant les gestes més horribles.</p> +<p>Mai perd el seu compàs ni una musica<br > +Que té fonda i igual: sembla un poeta<br > +Que amb el cant glorifica les més fortes<br > +Passions i les penes més amargues. Ai!<br > +Dimantia no sé… no sé el que’m passa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Estàs commosa, sí, estàs encesa,<br > +Estàs febrosa i tot. Què tens, Nausica?<br > +Es l’espant, no és vritat? és la sobtada<br > +Troballa d’un estrany, és la conversa<br > +De fets tant estremats, és aquest home<br > +Tant diferent de tots els que sols veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! sí; vivim aquí molt retirades;<br > +No sabèm res del món ni de ses terres,<br > +I tot ens vé de nou; jo me’n voldria<br > +Anar lluny, anar lluny, a la ventura,<br > +I veure moltes altres encontrades<br > +I coneixe la gent dels altres pobles<br > +I que’m passessin coses molt diverses<br > +I estranyes, i perills… Veure com brilla<br > +El sol en cada lloc, les nits de lluna<br > +En la mar solitaria, i les tempestes<br > +Que oprimeixen el cor, i l’arc de l’Iris<br > +Resplendint sos colors entre la pluja.<br > +Ai! Dimantia, vivim massa quietes,<br > +Vivim massa ignorantes, jo’m daleixo;<br > +L’ànima se me’n và pel món.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Oh! Calma’t<br > +Corre el món no sol ésser la sort nostra.<br > +La dòna és per la casa, i allí espera<br > +El retorn del marit i li fà amable<br > +El repòs escoltant lo que li conta<br > +Del seu anar pel món; i pacienta<br > +Li cria els fills, i fà que li prosperi<br > +Tot lo que hi du, pel seny amb que ho esmerça.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>impacienta</em>) Això després, però també cad’una<br > +Es com l’han feta els déus, apropiada<br > +Per un o altre: la muller d’un hèroe<br > +O d’un rei no’s pot pas estar quieta<br > +Com la d’un trist marxant, i li convenen<br > +Altra vida, altra sort; i sinó mira<br > +La sort d’Helena, amb ella tots els pobles<br > +S’han commogut i dividit; per ella<br > +S’ha encès la guerra, han combatut els hèroes<br > +I fins els immortals, ha cremat Troia<br > +I el món va plè de cants. Qui fos com ella!<br > +Robada i duta per la mar, plorosa,<br > +Amanyagada en un i altre reialme,<br > +El seu cor combatut per tants afectes,<br > +Adorada, perduda, recobrada… Ditxosa d’ella!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Aném, Nausica, aparta<br > +El teu cor ignoscent d’aquests ensomnis.<br > +Voldries que per tu la gent morissin<br > +I portar malhaurança a tots els regnes<br > +I al marit, i a l’ aimant, i a tants sens culpa?<br > +Aném, que és hora d’ordenar la marxa<br > +I de guiâ aquest home a casa teva<br > +Perquè diga an el rei son nom i orígen<br > +I aón li cal anar…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>se’n van</em>) Es cert, Dimantia.<br > +Quí serà? d’on diu esse? a tu que’t sembla?</p> +<p>(<em>surten les donzelles amb un cistell buit</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> S’ho ha acabat ben bé tot; es veu que estava<br > +Afamat.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No es estrany: igual faries<br > +Tu en el seu cas.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! no, si una tempesta<br > +Me llencés en la mar sotraguejant-me<br > +Com an ell i deixant-me esma-perduda,<br > +De l’espant no menjava per molts dies.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Oh! ni mai més, que ja series morta.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Prò ell es veu que es fort, sembla una torra!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es tot un home; prò no té paraules<br > +Ni ens ha dit res…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Altres afanys tenia.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Prò molt bé que ha parlat a la princesa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Es diferent; i a més crec que a nosaltres<br > +Ens dèu tenir malicia, perquè sempre<br > +Fugiem d’ell en compte d’assistir-lo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Això també és vritat; que si s’haguesse<br > +Hagut de refiar de nostra ajuda,<br > +S’hauria mort aquí tot sol de gana<br > +Com un gos rabiós…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> D’això, tu, dòna, En tens la culpa…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo? si no’m movia!<br > +Tu ens has fet espantar amb aquells xiscles.<br > +Semblava que’t matessin.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Jo xisclava?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sí, dòna, sí…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> I bé, si cas seria<br > +De sentir te xisclar, que jo ni’l veia.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Molt bé que asseguraves que era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Per’xò mateix que encara no l’havia<br > +Mirat prou bé.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ah! ja! en quant a porugues<br > +No ens podèm riure pas l’una de l’altra.<br > +Aném, aném al carro amb la princesa<br > +Que és hora de marxar…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> I ell ja s’acosta<br > +Tot vestit de bell nou.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Altra presencia<br > +Ara fà d’allavores…<br > +Sembla un princep.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Si que té majestat.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ara no fuges. (<em>se’n van rient</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Altre perill fugit, altra aventura<br > +Després de tantes… El furor de Troia<br > +Tant gran com fou, ja dintre meu sols resta<br > +Com un record llunyà i confós. Ma vida<br > +Tant plena allí, tot just hi començava:<br > +Lo que’m semblava fi, era principi,<br > +I el que creguí tòc de retorn, sols era<br > +Senyal de la partida. Lo de Troia<br > +Era empresa de tots: lo que’n seguia<br > +Pera mí, fou de mí tot sol: la guerra<br > +Fou la guerra capdalt de Grecia tota;<br > +Prò mos treballs són els treballs d’Ulisses.<br > +Hi ha hagut prou temps desde que en ells me trobo<br > +Perquè tants reis hagin tornat dispersos<br > +A sos palaus i hagin regit ses terres<br > +En pau molts anys, i alguns encara s’hagin<br > +Enfonzat en l’imperi de les ombres…<br > +Agamemnón!… Aquiles!… Ajax!… misers!<br > +Vostres testes altives colltorçàren-se,<br > +A vostres ulls no brilla el sol; i encara<br > +Ulisses và pel mon; i l’alegria<br > +Del retorn a la patria, que ja es morta<br > +O fallida per tants, sols per mí resta<br > +Dolça a venî al bell lluny de l’esperança.<br > +Mes ara ja és aprop, un déu m’ho dicta<br > +Dintre’l cor. Jo’t veuré muller, Penèlope,<br > +Tant suau i segura en ton afecte,<br > +I a tú també, fill meu, que ja dèus esse<br > +Un home gran com jo; i a vos mon pare<br > +De reveure-us tinc fè damunt la terra,<br > +Que erau fort com un roure. Mes vosaltres<br > +M’esperèu a mi encar? i en ma figura<br > +Hi trovarèu aquell que en la memoria<br > +Devèu tenir tant altrament? Ulisses<br > +T’has fet vell, prò has viscut: la sort accepto<br > +De grat; que si algú ara redonar-me<br > +Pogués els anys que he anat per tantes terres<br > +Patint i aimant, i amb odis i amb victories<br > +I tanta experiencia de les coses<br > +I lo que he après, i lo que he fet…; si em deia<br > +Algú: –Vols tornâ a viure els anys que foren,<br > +I viure’ls en tes terres i en ta casa,<br > +En pau amb la muller i el fill i el regne?<br > +Jo li diria: Nó, la sort accepto,<br > +Accepto mos treballs i les angunies<br > +I la imminent vellesa, perquè’m trobo<br > +Mes ric de mí, mes plè del món, més ànima.<br > +I tu, tendra princesa, tu la última<br > +De tantes deves o mortals que foren<br > +Dolces a Ulisses, tu com cap m’ets cara<br > +Perquè has vingut a mi amb les mans obertes<br > +I amb tota la ignoscencia. Tu no esperas<br > +De mi ni aquella força poderosa<br > +Del braç reial, ni ma famosa astucia<br > +Ni els delits de l’amor, que tot ho ignoras.<br > +No sabs que sia rei! que sia Ulisses;<br > +I fins veient-me obscur i miserable<br > +I monstruós, quan totes fugirien<br > +Tu te’m posas davant, dreta i serena,<br > +Amb l’admiració als ulls, el riure als llavis,<br > +I fins lo que es millô, un xic tremolosa,<br > +Sols perquè’t surt del cor ont els deus regnen.<br > +Oh! dolça criatura…!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Vina, vina,<br > +Estranger que ja a punt tením la marxa<br > +I et durèm a ciutat, mes no en el carro:<br > +No fos cas que la gent que t’hi vejessin<br > +Amb nosaltres, diguessin tot girant-se:<br > +“Quí es aquest foraster que vé amb Nausica,<br > +D’un aspecte tant noble i admirable?<br > +Potsê es el seu promès, i ella a la costa<br > +L’ha anat a recebir; potsê es un princep<br > +D’una terra llunyana, que venia<br > +Per fer-la sa muller, i ella ho callava;<br > +Potsê es un rei, i en cas quí sab si fóra<br > +Un deu baixat del cel per posseir-la”…</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Nausica!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Què diu ara?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Està exaltada.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I això no m’escauria. Jo mateixa<br > +Que ho vejés d’altra noia, ho trobaria<br > +Molt mal fet que apartada dels seus pares,<br > +Sens haver fet coneixe, amb llur llicencia,<br > +Un home per espòs a tot el poble<br > +Se n’hi anés pels camins en companyia.<br > +Doncs no prenguis a mal lo que’t demano,<br > +Que nosaltres al carro anirèm totes<br > +I tu, d’un trocet lluny, vindràs seguint-nos<br > +Caminant i tot sol: ja podràs fer-ho,<br > +No és erradô el camí, i la ciutat pròxima.<br > +Trobaràs d’aquí a poc una verneda<br > +Molt espessa i frescal; doncs la travessas,<br > +I al sortir-ne veuràs una font viva<br > +Que brolla d’un penyal; pots deturar-t’hi<br > +A beure, que és molt bona, i t’hi reposas,<br > +I aixís ens dones temps de que nosaltres<br > +T’avencèm d’un bon troç; i tu no frissis<br > +Que ja no’t pots errâ, que aixís que tombes<br > +El penyal, la ciutat veuràs extesa<br > +Davant teu: la ciutat veuràs cenyida<br > +D’altes muralles, i dos portes s’hi obren,<br > +Una a llevant, i altra a ponent; i al centre<br > +Hi ha la gran plassa, i al bell mig el temple<br > +Tot ell bastit de pedres ben quadrades,<br > +Dedicat a Neptú, que és patró nostre,<br > +Perquè som gent de mar tots els feacis,<br > +I al temple no hi veuràs per prometences<br > +Arcs ni sagetes, ni escuts, ni llances<br > +Sinó ormeigs de les naus, i rems, i veles<br > +Penjant dels murs i gaire bé cobrint-los.<br > +A l’entorn veuràs gent tota enfeinada<br > +Recusint xarxes o adobant mil coses<br > +Per la pesca i les naus; i estic ben certa<br > +Que alçaràn tots el cap a ta figura;<br > +Mes tu passas de llarg i t’encaminas<br > +Cap al palau del rei, que és a la vora.<br > +No’t caldrà preguntar, crida la vista<br > +Perquè es més alt que tot, fa molta planta<br > +I està molt adornat. Tu te n’hi entras,<br > +Vas a la reina: la veuràs que fila<br > +Vora del foc, voltada de ses dònes;<br > +Te li agenollas al davant, li contas<br > +Lo que’t passa, li dius lo que desitjas<br > +I ella t’acullirà, perquè és molt bona<br > +I et durà al pare, i de llavors pots creure’t<br > +Salvat per sempre més…</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> I a tu, princesa,<br > +No’t veuré vora d’ella i que m’ajudis<br > +A moure el cor?…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> No caldrà pas; i mira<br > +Jo no sé’l que faré, perquè als meus pares<br > +Els tinc un gran temor; tant que m’estimen<br > +I em complauen en tot, jo poc els goso<br > +Parlar de certes coses…</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Bé, princesa,<br > +Faré tot lo que’m dius, i els déus t’ho paguin.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Aném, aném, companyes, que ja es hora.<br > +Jo vull menar les mules: com un ceptre<br > +Duré les xurriagues; tu sentint-les<br > +Sabràs per hont anèm… veuràs quín aire!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> No sab lo que li passa (<em>a les altres per Nausica</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>se’n van totes</em>) I a reveure.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> No sé si fou un somni la finida<br > +Tribulació, o si ho és la benhaurança<br > +Present; però quelcòm sento que muda<br > +En mon destí. El sol és a mig dia<br > +I endins del cor m’entra una pau immensa.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>de dins</em>) Vina, vina, estranger.<br > +Ho sents? (<em>fent sentir les xurriagues</em>)<br > +Avença!</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Fou sempre eix crit ma sort.<br > +Avença Ulisses!</p> +<h2 id="segón-acte">Segón acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>Convit al palau reial</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">El Rei: </span> Aixís com fou la libació primera<br > +Per Posseidô, igualment sia-ho la última;<br > +Perquè ell, de tots els déus, es el qui mira<br > +Més que nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Rei, jo’t prego, escolta’m.<br > +A molts dels déus hem honorat fins ara<br > +Amb libacions; mes un hem deixat sense<br > +Que se’n podria ofendre, i a fè es digne<br > +Del nostre agrahiment, i l’oblidar-lo<br > +Ens pot costar molt car qualsevol hora:<br > +Hermes, el déu de peus lleugers, que mena<br > +Les naus a port i fa valer llur carga<br > +I enriqueix als marxants. Cert que’ls feacis<br > +Som gent de mar, i nostres naus lleugeres<br > +Solcant el sí sempre agitat d’Anfítrite<br > +A la mercè del Kroni que en ell regna<br > +Profondament, estèm i ens cal sa gràcia;<br > +Mes, què’n trauriem que la carga incòlume<br > +Entrés a port i fos posada en terra,<br > +Si no trobés allí gent esperant-la<br > +Per pagar-la a bon preu: amb que retorna<br > +La nau amb carga nova i enriquida?<br > +Doncs l’Argicida és el qui’ns procura<br > +El tràfec profitós i ens fa tant pròspera<br > +La vida en aquesta illa benhaurada.<br > +Es ell també qui, amb verga d’or, imposa<br > +Damunt del nostre front una sòn dolça<br > +Fent nous els nostres ulls per la llum nova<br > +De cada dia, i les decaigudes<br > +Forces restaura per més àrdua tasca;<br > +I així els feacis som la gent que serva<br > +Més llarga juventut en tots sos dies<br > +I una tendror com d’immortals al rostre.<br > +Cert que ell també afavoreix als trànsfugues<br > +Que van pel món i busquen la perduda;<br > +Mes això no és obstacle sino estímul<br > +A procurar tenir-lo ben propici:<br > +Que un no sab mai prou bé en què s’ha de veure,<br > +I un déu es sempre companyia bona.<br > +I últimament diré sa major gracia:<br > +Que apartats com vivím de les grans lluites<br > +Que parteixen el món, i de sos hèroes,<br > +Ell és el déu que d’una banda a l’altra<br > +Fa anar les noves, escampant les gestes<br > +I alts i baixos del món per les més llunyes<br > +Encontrades, i fins les llars recòndites;<br > +I aixís nosaltres per les veus volantes<br > +Dels mariners i dels marxants, i encara<br > +Per la boca inspirada dels poetes,<br > +Sabèm on cal anar per enriquir-s’hi<br > +O d’on fugir, i què esperâ i què témer,<br > +I gaudim el dalit de saber coses<br > +Que fins sense profit fa bò d’oir-les.<br > +Ara diguèu-me, doncs, si no és un deute<br > +Ofrenâ an el diví que tant ens dóna.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es ben cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Te raó.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> El rei que ho diga.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Oh! Rei, ans que tu dongas la sentencia,<br > +Que tots acatarèm, deixas que parli?<br > +Eurimedón, tu tens bones paraules<br > +I sempre sembla que la raó’t sobra.<br > +Prò aixís com has parlat del fill de Maia,<br > +Podrias semblantment dir coses bones<br > +De tots els déus de un a un: llavores<br > +Foren les libacions interminables:<br > +Que l’Olimp es poblat de déus i deves<br > +I a tots hem d’invocar un hora o altra.<br > +Mes si després de beure al fill de Kronos<br > +Que té en ses mans al mig del mar la illa,<br > +Hem begut a sa esposa que tempera<br > +Amb dolça pietat aquella força,<br > +I al déu escabellat que mena els aires,<br > +I últimament al Retronant que és pare<br > +De tots els déus ensems i tots els homes,<br > +Per què ara, ans de finî amb una postrera<br > +Libació reiterada al patró nostre,<br > +Hauriem d’afegir-ne encara una<br > +Al Kil·leni diví? Per igual causa<br > +Hauriem de libâ al déu de la guerra,<br > +Per si’n vingués, i als dos germans excelsos<br > +Que alternant ses clarors fan nit i dia,<br > +I a Pallas Atenea que’ns assenya,<br > +I encara a d’altres; i a la fi de tantes<br > +Libacions nostre seny, diguèu-me, hont fóra?</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es cert també.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Doncs tu sempre ets de l’últim<br > +Que parla.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> Perquè és cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Dimant, escolta:<br > +Tu parlas resolut i així’t fas creure,<br > +Mes ara no tens pas raó: t’invito<br > +A que de tots els déus, de qualsevulla<br > +Dels que has anomenat o bé d’un altre,<br > +Ens digas tants favors o tants aussilis<br > +Que poguèm esperar-ne i ens convinguin<br > +Com jo he dit d’Hermes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Sols me mancaria<br > +El teu enginy…</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es cert que és com Ulisses<br > +Eurimedón.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Un altre cop l’abones?</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Dic lo que sento.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Lo que sents… dels altres.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> Pro Dimant te raó.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> El Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Oim-lo.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Amics, no os travesséssiu de paraules.<br > +Honrèm als déus com an els deus pertoca,<br > +Serenament; i mal contentariem<br > +A l’un o a l’altre si per l’amor seva<br > +Perdessim la pau nostra, que això fóra<br > +Ofèndre’ls tots plegats. Dimant, escólta’m;<br > +Eurimedón ha fet tant bell elogi<br > +D’Hermes diví, que sembla que en la taula<br > +L’ha fet present; aixís no pot negàr-se-li<br > +L’última libació. Mes sia l’última,<br > +Eurimedón, perquè Dimant mostrava’ns<br > +El gros perill de que’ns abandonessim<br > +A una excessiva devoció en la taula.<br > +Creièm que Posseidón no pendrà agravi<br > +Que aquesta libació sia trasmesa<br > +Al “fill de Zeus”: que tots els déus s’assemblen<br > +I en un són tots si amb ver amor se l’honra.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Oh! Rei, un lloc al llur costat mereixes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> M’has deixat tot confós.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Ompliu les copes.<br > +A Hermes, al patró dels bons encontres!</p> +<p>(<em>a l’anar a beure entra la Reina</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> La Reina!</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Rei! tením de nou a casa.<br > +Com faig sovint, jo resseguia atenta<br > +El bell rengle aurejat de nostres cambres,<br > +I tot de sobte m’he trobat un home<br > +Que hi rodava perdut; aixís que’m veia<br > +–Tu ets la reina –m’ha dit– m’ho assegura<br > +La majestat del port i la del rostre,<br > +I llençant-se a mes plantes desseguida<br > +Agenollat, humiliant la testa<br > +I aixecant les mans juntes m’implorava.<br > +Diu que és un nàufrec que ha arribat a l’illa<br > +Després de molts treballs; que una tempesta<br > +Del retorn procurat amb ansia vana<br > +Molt temps hà, novament trencà la via;<br > +Que’s troba desvalgut aquí, i al veure<br > +L’altesa del palau se n’hi entrava<br > +A demanar socors, guiatje, aussili<br > +Pel retorn a sa patria, i un cop dintre<br > +La grandor del palau, hi ha perdut l’esma.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Però d’on ve i aón va…?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ah! que no sia<br > +Algún d’aquests que van a la ventura<br > +Per mals fins…</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Oh! i escolta, encara, escolta.<br > +Mentres parlava m’he adonat que duia<br > +Vestits de casa nostra. Preguntáva-li<br > +Còm era això, i m’ha dit que nostra filla<br > +Nausica, vora el riu, amb les donzelles,<br > +L’han trobat, moll encare del naufragi,<br > +I l’han reconfortat i li han dat robes<br > +Per venir fins aquí…</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Mes, i Nausica<br > +Què diu? és veritat això que conta<br > +Aquest home? i si ho és, perquè no’l duia<br > +Ella mateixa aquí?…</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> La nostra filla<br > +No sé lo que s’ha fet que no la trobo<br > +Per més que l’he cercada.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Oh! déus, alcèm-se,<br > +Que ve tribulació a la nostra casa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Oh! sí, tots amb el rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Mort a aquest home!</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> No abans d’esclarir be la malifeta.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Aném, fem-lo parlar. Ont es?</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> El tenen Els guardies pres. (<em>surten Eurim. i altres</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>entrant</em>) Pare, aquí so, no temèu res.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Criatura<br > +Què has fet? què és tot això? perquè fugias?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! pare, no he fugit, me so amagada,<br > +Que no sabia si us plauria l’hoste<br > +Que he fet venir. Volia que la mare<br > +Intercedís per ell, abans de veure-us<br > +I de que vos sabessiu que jo’l duia.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> I doncs perquè l’has dut?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Me feia llàstima,<br > +I ademés me semblava un home noble.</p> +<p>(<em>amaga el rostre en braços de la mare</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Pobra princesa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Es un infant.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> (<em>consolant-la</em>) Nausica.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Mes còm l’has dut?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no l’he dut: li deia<br > +Que’m seguís d’un troç lluny, i que a la mare<br > +Cerqués en el palau, sense esplicar-li<br > +Que jo l’havia fet venî; i llavores,<br > +Contant-li sa miseria, apiadada<br > +Ella’l portés a vos.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> (<em>entra</em>) Donèu llicencia<br > +De que entri el foraster?</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Entri en bon’hora.</p> +<p>(<em>Entra Ulisses. Silenci. Pausa en tots</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Perquè m’has descobert? <br > +Tu que’m semblavas<br > +Tant noble i tant lleal. Traidor!</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa,<br > +No jo, el teu bon cor te descobria:<br > +Aquests vestits que’m davas generosa;<br > +Mes si això aquí és un mal, damunt meu caigui.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Això aquí no és cap mal; mes sí que ho era<br > +Voler dissimular-ho. Tanta angunia<br > +I la gran torbació que’n pervenia!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pare, perdó: ho he fet per vergonyosa;<br > +Prò més avergonyida me’n veig ara.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! Rei, per pietat!<br > +M’es insufrible<br > +El veure la divina criatura<br > +Confosa per ma causa. Si un culpable<br > +Hi ha en tot això, so jo tot sol; i escolta:<br > +Perquè vejèu d’un cop, tú i la Regina<br > +I la cort que tens ara congregada,<br > +Que la pietat de la gentil princesa<br > +No ha estat posada en tant mal lloc; que ni ella<br > +Ni tu, ni mai ningú pot penedir-se<br > +D’haver afavorit en la desgracia<br > +A un tal com jo, vull descobrî’t ma historia<br > +I mon nom: el que soc i d’on venia<br > +I el per què de l’estat en que ara em trobo.<br > +Que si és ben cert que tinc raons prou fortes<br > +Per amagar-ho fins que’m sia licit<br > +Recobrar l’esplendor de ma naixensa,<br > +Vull oblidar-les, vinga lo que’n vinga,<br > +Deixant tota reserva, amb tal que pugui<br > +Glorificar la generosa empresa<br > +D’aquest cor ignoscent, la sobrehumana<br > +Discreció amb que ha volgut portar-la a terme.<br > +Escoltèu, doncs, jo so…</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Estranger, detura’t;<br > +No vull que’s trenqui pas per causa nostra<br > +Un secret al que’t dèus, segons me deias;<br > +No cal, perque tot home que fa via<br > +Es a nosaltres enviat per Zeus<br > +I és hoste benvingut; i menys encara<br > +Te cal a tu que ja amb el sol aspecte<br > +I la paraula i el gran cor que mostras<br > +Declaras l’esplendor de ta niçaga.<br > +A més, vens per la ma de nostra filla<br > +I això ja’t fa sagrat entre nosaltres<br > +A tu i al teu secret; doncs serva’l, dic-te:<br > +No fos que, profanat per culpa nostra,<br > +Ens portés malhaurança. I ara’t prego<br > +Que a mon costat t’asseguis en la taula,<br > +Que beguis amb nosaltres aquesta última<br > +Libació, i amb tu en pau finim la festa.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Rei, obras com qui ets, la llei acato.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> A Hermes, al patró dels bons encontres.</p> +<p>(<em>beuen tots</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! Pare, al foraster no li plauria<br > +Oir tal volta al nostre vell poeta<br > +Contar, com fa sovint, llevant de taula,<br > +Les altes gestes dels valents de Troia?</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Es pel teu gust o el d’ell que m’ho demanas? <br > + (<em>a Ulisses</em>) <br > + Perquè has de saber que és fantasiosa<br > +I àvida de cançons la nostra filla,<br > +Com no n’hi ha gaires. Mes si et plau farèm-lo<br > +Aquí avinent al vell Daimó, i’m sembla<br > +Que no’t doldrá l’oir-lo: vell i cego<br > +Porta el foc d’Apolló encès dins l’ànima<br > +I en els llavis la mel de les nou Muses,<br > +I ens es sagrat per’xò.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Res per mi fóra<br > +Tant plaent, ni tant digne trobaria<br > +De vosaltres, de mi, i d’aquesta estada<br > +Que per tota grandesa sembla a posta,<br > +Com oir ressonar-hi la divina<br > +Paraula d’un poeta; i em refio<br > +Que no ha d’ésser-me estrany lo que ara ens parli.</p> +<p>(<em>El rei fa un signe a l’heraud</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Hoste, foras poeta per ventura?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa, devant teu quí no ho seria?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>a la Reina</em>) Ai! mare, perquè ho diu això? M’encanta.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Es home ben criat, filla, no frissis.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Sab parlâ el forastê: és gran, sens dubte.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Qui ho sab lo que és? Jo hi veig un gran misteri.</p> +<p>(<em>Surt l’heraud acompanyant a Daimó i el deixa junt a una pilastra</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Daimó, tinc assegut un hoste a taula<br > +Que és noble i aima molt la poesia<br > +I voldría sentir els fets de Troia<br > +Contats per tu, que’ls sabs, i a més sabs dir-los.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Poeta, aixís els déus tot bé derramin<br > +Damunt tos cabells blancs, que res hi hauria<br > +Més dolç per mi que oir ta veu augusta<br > +Que’l chor inspira de les nou germanes.<br > +Narra els grans fets dels grecs davant de Troia<br > +Com si els haguesses vist, que és privilegi<br > +Dels poetes com tu, veure les coses<br > +Amb altres ulls que no els mortals, i dir-les<br > +Talment, que un hom les veu amb llum més alta.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Foraster, jo en ta veu no sé que hi trobo;<br > +No sé quin dring hi sento d’heroisme<br > +Que’m transporta a aquells aires vius i esplèndits<br > +Ont hèroes i deus ensems lluitaven.<br > +Veig Troia de les portes numeroses<br > +On brilla l’or, febrosa i agitada;<br > +Veig mòure-s’hi, afanyats, als fills de Priam<br > +D’armadures brillantes, i el tumulte<br > +Dels estols defensors, i en la muralla<br > +Al pare venerable d’aquells hèroes,<br > +Al Rei August de blanca cabellera,<br > +Voltat dels qui com ell, per la vellesa,<br > +Hagueren de deixâ el pes de les armes,<br > +Formant consell, i en sos prudents avisos<br > +Alternar, plens de seny i de memories<br > +De llurs fets jovenils. I heus-aquí Helena<br > +Dels braços blancs venir-hi amb son seguici<br > +De donzelles gentils, entre’l tumulte,<br > +Coberta d’un gran vel. Els vells la veuen<br > +Que s’acosta vinclant-se com la palma,<br > +I moderant la veu entr’ells murmuren:<br > +–No cal dir que és ben digna de tal lluita<br > +Tal dòna, i que per penes i fatigues<br > +Que costi a aquests i a aquells, i gent que hi mori<br > +No moren pas en va, perquè es divina<br > +Sa bellesa.– I Priam que li parla,<br > +Girant-se al camp dels grecs amb la mà extesa<br > +Damunt dels ulls, per’mor del sol, i diu-li:<br > +–Diga’m, oh! filla, tu que a tots coneixes:<br > +Dels hèroes grecs quí és aquell que s’alça<br > +Més gran que tots, i amb majestat? Diria<br > +Que és algún immortal.– I la famosa<br > +Dòna respon-li aixís: –Aquest, oh Pare!<br > +Es nostre Agamemnón, fill gran d’Atreu,<br > +I capità dels capitans, illustre<br > +Pel poder, pel valor, per la niçaga:<br > +Rei de molts pobles, i guerrer fortíssim,<br > +Cunyat que fou de mí, la dòna impúdica,<br > +Indigna ja de tal anomenar-lo…–<br > +I abaixa els ulls, sobtat, Helena, i plora;<br > +Mes Priam no hi atén, pregunta encara:<br > +–¿Y aquell altre, al costat, que no li arriva<br > +Sinó al coll, pro que és més ample d’espatlles<br > +I alt de pit, i que es mou amb vehemencia<br > +Bracejant com pastô en mitj la ramada<br > +Aclamant les ovelles, que ara es gira<br > +Agil, resolt, pro amb majestat serena?–<br > +–Aquest –diu ella– és l’enginyós Ulisses,<br > +Home de molta astucia, Rei d’Itaquia,<br > +El primê en el consell, però en res l’últim.–<br > +Ara Antenor, el vell, és qui replica:<br > +–Ja tens raó: d’aquest prou me’n recordo<br > +De quan amb ton marit primer venia<br > +Aquí d’embaixador per reclamar-te.<br > +Se presentaren al Senat de Troia:<br > +Primer parlava Menelàu; Ulisses<br > +S’estava al seu costat, cap cot, immòvil,<br > +Els ulls en terra, que talment l’hauriau<br > +Près per un home temorós o neci;<br > +Mes tant bon punt degué parlar, li eixia<br > +De l’ample pit una gran veu sonora.<br > +Alçà la testa amb majestat, brillaven<br > +Sos ulls d’una alta llum d’intelligencia<br > +I un torrent de paraules lluminoses<br > +De sos llavis brollà, tant assenyades<br > +I de tant bell caient, que no semblava<br > +Pas un mortal: és cert que cap més home<br > +Té una tal eloquencia…</p> +<p>(<em>Ulisses se torba: se cobreix el rostre amb el manto, i cau de cap damunt la taula sanglotant</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Daimó, atura’t:<br > +Quelcom de lo que has dit desplau a l’hoste,<br > +O bé’l pes del viatje i les fatigues<br > +Rendiren son esprit; i també és hora<br > +De cercar cadascú en la propia cambra<br > +Un dolç repòs: demà, a punta de dia,<br > +Acudireu vora la mar brillanta<br > +I en son sí posarem la nau segura<br > +Ben proveida de quant calgui a l’hoste<br > +Per llarg o curt viatje; perquè’m penso<br > +Que és l’afany de tornâ a la llar aimada<br > +Lo que’l combat talment.</p> +<p>(<em>Surten tots menys el Rei, la Regina, Nausica i Ulisses, que resta encara de cap damunt la taula. Nausica resta mirant-lo fixament</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> ¿O bé, no fóra<br > +Un immortal que en’questa humana forma<br > +Errant fòra l’Olimp per mar i terra,<br > +Com diu que ha esdevingut moltes vegades<br > +Per causes que als mortals resten ocultes,<br > +Vingués ara a parâ a la casa nostra<br > +Beneint-la per sempre amb sa presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! mare, potsê sí: tot ell té un aire<br > +Que’l fà molt diferent dels altres homes<br > +Que solem veure aquí, que atrau i espanta…<br > +…Atrau, més que espantar… però d’un modo<br > +Diferent de l’humana simpatia<br > +Que’ns lliga an els mortals els uns als altres:<br > +Es un volê anâ amb ell, és un rendir-se<br > +El cor tan dolçament, que favor sembla<br > +Que fóra ésser sa esclava.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Tingas compte,<br > +Filla, amb els teus afectes, que’l que mostres<br > +Ara pel foraster, i et veig sincera,<br > +No és pas ben bé d’aquells que els déus inspiren<br > +Als mortals, sinó un altre que ara apunta<br > +En ton cor de donzella, i que m’espanta<br > +Per si aquest fos un déu… Y bé podria<br > +Esser-ho, que nostra illa afortunada<br > +No és llunyana a l’Olimp, i moltes vegades<br > +Hi hà hagut en ella aparicions augustes…<br > +I ara tremolo de que aquesta ho sia.</p> +<p>(<em>Ulisses que, alçant el cap, hà anat fent atenció, s’acosta al Rei, dient apesarat:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! muda el pensament, Rei, i no cregas<br > +Un instant més que puga ni assemblar-me<br > +Jo als eterns fills del cel. Un mortal semblo,<br > +I un mortal soc i ben mortal, i encara<br > +El més atribulat de quants respiren.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Doncs que és aquest misteri que t’envolta<br > +I aquesta majestat que solitaria<br > +Dús pel món; l’arrivada tempestuosa<br > +A la illa nostra, i perquè’t torbares<br > +Tant i tant al sentî el parlar d’Helena<br > +Damunt dels grecs: o be si el fat te priva<br > +De declarar del tot ta procedencia,<br > +Digas al menys ahont vas i què’t fa falta,<br > +Perquè nosaltres poguèm dar-te ajuda<br > +I conduir-te a l’anyorada terra<br > +On vejeres la llum; que és el fet nostre,<br > +Aquí posats en mig la mar deserta<br > +Que no té guia, ni senyals, ni terme,<br > +Sinó tot ella un tremolô uniforme,<br > +Es el fet dels Feacis dâ guiatje<br > +A qualsevol que a nostra platja arriva<br > +Esmaperdut, i en pau aconduir-lo<br > +Amb nostres naus segures i lleugeres<br > +Que no erren mai camí, ans semblen veure-ls<br > +Amb propis ulls damunt la mar immensa<br > +I emprenen sempre aquell que més convinga<br > +Al qui porten damunt, sense torbar-les<br > +La obscura nit, ni els vents, ni llamps, ni boires.<br > +Tal gracia havèm dels deus, i això ens obliga.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Mes, no serà ben trist acomiadar-te<br > +Després d’haver-te hagut a casa nostra<br > +I que’ns fores ja aimat, sens poder dir-te<br > +Ni repetir nosaltres, en ta ausencia,<br > +El nom amb que’t cridà la teva mare<br > +Quan eras petitet, i després jove<br > +L’aimada dolçament, i tots els propis;<br > +El nom amb que’t donares a coneixe<br > +En ta ciutat i el món; el que illustrares<br > +Després amb els alts fets que s’endevinen<br > +No més amb ton posat i la presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>Amb vehemencia</em>). Digas quí ets? d’ont ets?<br > +Dígas-ho, dígas-ho.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! filla, tú pots més que’ls déus i els homes…<br > +Doncs Ulisses jo só, fill de Laertes,<br > +Qual nom va ressonant per mars i terres,<br > +I famós per sos fets ja fins als astres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! déus, en va ja no’m parí la mare,<br > +Que he conegut a un hèroe!</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Filla… vina.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> El Rei sò jo de la serena Itaquia,<br > +Que és reina entre les illes que la volten:<br > +Duliquia, Samos i Zacintho ombrosa.<br > +Allí vegí la llum, allí mos pares,<br > +Allí el fill, la mullê, els vassalls me esperen,<br > +De vint anys hà que’n vaig partir per’nar-me’n<br > +Amb l’estol grec davant dels murs de Troia.<br > +Troia caigué a la fi: prò allí comencen<br > +Els meus treballs.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Oh! Rei d’Itaquia illustre,<br > +Deixa ara que de nou la benvinguda<br > +Jo’t donga més solemne i germanívola.<br > +Assèu-te aquí en mon reial seti a taula;<br > +Beu en ma copa a tes deitats propicies,<br > +Mana com en el teu en el meu regne<br > +I et servirem com tos vassalls farien.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Rei dels Feacis, vulla el fat que un dia<br > +Jo’t puga rebre igual a casa nostra,<br > +I veuràs si aquest home al qui tant temen<br > +Tanta gent per sa mala anomenada,<br > +Es digne del favor que li dispensas<br > +I té el cor agrait.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> La muller teva<br > +Planyo jo que potsê a les hores d’ara<br > +Te plora mort allà en la llar deserta<br > +Que amb ta sola presencia un jorn omplires,<br > +Mentres nosaltres ens gaudim de vèure’t<br > +I oim aquesta veu tant coneguda A ses orelles…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>Que ha estat mirant a Ulisses, encantada, sens atendre a res més.</em>) Tu ets aquell Ulisses<br > +Que maquinà l’astucia tan famosa<br > +Del gran cavall de fusta on t’amagares<br > +Amb tos companys, i duts d’esta manera<br > +Pels mateixos troians, que no ho sabien,<br > +A dintre la ciutat, sobtat saltàreu<br > +Del vostre amagatall, duent la guerra A<br > +l cor mateix de la ciutat famosa<br > +I aixís determináreu sa ruina?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Aquell so jo, donzella, aquell, i encara<br > +Altres n’he fet pel món, que si ho sabies…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! mare, és ell! i a casa nostra! Ulisses!<br > +I és cert, com conten, de que a Polifemo,<br > +El gegant que us tenia per menjar-vos,<br > +Tu li vuidares el sol ull que havia<br > +Al mig del front, amb una teia encesa,<br > +Mentres dormia embriagat, i promptes<br > +Amb els companys saltàreu, i arrapant-vos<br > +Cad’hú a la llana d’un moltó, fugíreu,<br > +I que ell os perseguí fins a la costa<br > +Llençant damunt la nau penyes senceres<br > +Fins a tirar-la a fons, i tu et salvares<br > +Nedant de dia i nit fins l’altra costa?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Es cert, donzella, és cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tot és cert, mare<br > +Lo que contaven d’ell (<em>excitant-se per graus</em>).<br > I tu lluitaves<br > +Amb Aiax, tant valent, sobre quí hauria<br > +Les armes resplendents del gran Aquiles<br > +Quan morí aquest, i havent-les tu guanyades<br > +Aiax de rabia es donà mort?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa,<br > +Perquè’m retreus aqueixos fets terribles<br > +Tu que ets tant dolça? Prò per molt que sàpies<br > +De mes gestes, encara te’n diria<br > +Que obriries els ulls meravellada<br > +Sense esma de parlar.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Sí? Digas, digas.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo he sentit el cantar de les sirenes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tu has sentit el cantar de les sirenes? Oh!…<br > +(<em>s’ha anat fent fosc, i sols els raigs moribonds del ponent illuminen un recó de la cambra</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Aquella tarda, Circe, l’encisera,<br > +La dels cabells rutllats, aspres i rossos,<br > +Me prengué per la mà, i allí a la vora<br > +De la nau que enllestia’s per la marxa<br > +Me digué: –Has passat perills molt grossos,<br > +Però cap com aquest que ara t’espera.<br > +Arribareu a un punt de la mar blava<br > +Molt prop de la mansió de les sirenes<br > +Que són unes estranyes criatures<br > +Mig dones i mig peixos: ajegudes<br > +S’estàn en un bell prat de la marina<br > +I atalaien de lluny les naus que passen,<br > +I quan ne veuen una que s’acosta<br > +Se posen a cantar, i et dic que tenen<br > +Un cant tan dolç, tant dolç, que qui l’escolta<br > +Oblida desseguit tot altra cosa<br > +I se n’hi và de dret: mai més al miser<br > +El veurà de retorn la llar en festa<br > +Ni la mullê el rebrà dintre’ls seus braços<br > +Ni els fills li saltaràn entorn ditxosos;<br > +Sinó que amb el cant llur les enciseres<br > +L’atrauràn sens remei fins a tenir-lo<br > +I endúr-se’l enllaçat cap a llurs coves<br > +Ont el devoraràn, i d’això viuen.<br > +Quan t’hi acostis, als companys depressa<br > +Els taparàs amb cera ramollida<br > +Les orelles; mes tu, si vols, escolta<br > +El cant, fent-te lligâ en el arbre mestre,<br > +I digues an els teus que no et deslliguin<br > +Encara que plorant els ho preguessis,<br > +Fins a ésser ben lluny de l’encontrada.–<br > +Així’m parlà amb amor l’encantadora,<br > +I varàrem la nau i férem vela.<br > +Arrivats a l’indret que’m deia Circe,<br > +Vaig fer com ella m’ensenyà, i encara<br > +No havien acabat bé de lligar-me,<br > +Caigué’l vent, la mar tota s’ablania<br > +Restant com adormida, els meus plegaren<br > +Les veles, i amb els rems bateren l’aigua,<br > +Per cap més sò ni cap més plec moguda.<br > +Llavors començà a oir se un cant dolçissim<br > +De moltes veus, tant fines i acordades,<br > +Que a mí’m semblava entrâ en els camps elissis.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I tu entenias lo que deien?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Deien: “Vina, vina, immortal, vina ací, Ulisses.<br > +Mena la nau a nostra platja. Escolta<br > +El cant suau de nostres llavis dolços<br > +D’on brolla una divina saviesa. Vina,<br > +Ulisses, ací… oh! vina, vina.”<br > +Aixís deien; prò’l cant… inesplicable.<br > +Jo’m debatia en mos lligams fortíssims,<br > +Implorant amb la veu i amb la mirada<br > +A mos companys que, sórts girant la testa<br > +I doblegant-se sobre’ls rems amb força<br > +Que’s vinclaven com arcs damunt de l’aigua,<br > +Se n’enduien la nau com una ploma<br > +Fugint del gran perill, que, miserable,<br > +Sols jo, el més advertit, no reparava…<br > +I aixís se perdé el cant en llunyania (<em>pausa</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! mare, quína tarda, quína tarda!</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Prò explica’ns, si és que’t lleu i vulgues dir-ho,<br > +Quín és aquest mal astre que goberna<br > +Aixís la teva vida i se’t emporta<br > +D’aquí i d’allà, i d’un perill en altre,<br > +Destorbant-te el retorn a casa teva,<br > +I aquest bon astre ensems que en tot t’ajuda<br > +I que a cada mal pas de nou t’aixeca<br > +I en cada lluita’t dóna la victoria<br > +Prò mai del tot.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Mon astre és que soc home,<br > +Estremat en el be i el mal: ofesos<br > +Tinc als déus immortals en moltes coses,<br > +I en altres molt servits; i aixís batallen<br > +Per mi o contra de mi, i vaig fent via<br > +Combatut per corrents molt encontrades.<br > +Mes ara espero que la fi s’acosta<br > +De mos treballs, i una suau vellesa<br > +Promesa m’ha sigut.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Per quí? vols dir-ho?</p> +<p>(<em>s’ha fet nit, la cambra es fosca</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Per l’esprit de Tirès, el vell oracle,<br > +Sepultat en l’imperi de les ombres<br > +En temps remot.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> N’eixia per parlar-te?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> No; que jo he devallat al fosc imperi.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tu has estat a l’infern?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo el primer home<br > +Só que hi he estat i n’he tornat.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! pare! Ai! mare! no ho sentiu? (<em>pausa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Era nit negra,<br > +Que la nau nostra va encallâ en el gèlit<br > +Confí de l’oceà; allí sentírem<br > +L’estrèpit dels dos rius que, udolant, cauen<br > +Dins l’Aqueró. La nit allí es eterna:<br > +Pugi pel cel o baixi el sol en terra<br > +Allí no hi toca mai: allí tot ombres.<br > +(<em>pausa i gran silenci</em>)<br > +D’elles sorgiren prompte a l’ entorn nostre<br > +Pàllides figuracions i vans espectres<br > +Dels que foren un temps formes humanes:<br > +Jovenets morts abans del temps de bodes,<br > +Mares novelles amb el fill tendrissim<br > +Encara al braç, molts homes fets i dònes<br > +Amb el gest del patir imprès al rostre;<br > +Guerrers amb l’arma en la ferida oberta,<br > +Vells decaiguts i velles cordormides…<br > +Entre elles vaig conèixer-hi a la mare.</p> +<p>(<em>pausa i gran silenci</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>afanyosa</em>) I què més? i què més?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo, que m’estava<br > +Allí assegut però amb l’espasa nua<br > +Damunt la fresca sang del sacrifici<br > +Que havia ofert als déus del fosc imperi,<br > +No hi deixava acostâ als pàllits espectres<br > +Que sols tastant-la heuen semblant de vida;<br > +Allò els estemordia, m’imprecaven<br > +Amb el gest, retorcent-se, i entornant-se’n,<br > +I tornant a venir: prò incommovible<br > +Jo havia d’esperâ a Tirès, l’oracle,<br > +Que’m parlés el primer… (<em>pausa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>tremolant</em>) Què més, Ulisses?</p> +<p>(<em>Ulisses torna a reprendre la paraula, i aixís que la reprèn, cau el teló ràpid perdent-se les paraules darrera d’ell</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Tot de sopte, dels fons de la negrura,<br > +Sortí un espectre gran de barba blanca<br > +Que s’acostà…</p> +<h2 id="terç-acte">Terç acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>El Port</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> (<em>En una terrassa del palau que s’avença a un costat de l’escena.</em>)<br > Vina, rei lluminós, alçat del mar<br > +Oh! tu que dus la lira d’or, i cantes;<br > +Vina a alegrar la terra, gloriós<br > +Espolsant la daurada cabellera.<br > +Tu, jove eternament, de l’ull brillant<br > +Que aclareix terra i cel amb la mirada;<br > +Tu de l’arc resplendent, que d’un sol tret<br > +Llences innumerables les sagetes;<br > +Tu, que en Delos hagueres ton breçol<br > +I en Delfos parlas an els teus oracles:<br > +Ja que mos ulls no poden sê alegrats<br > +Per ta llum, senti al menys la teva ardencia<br > +I et lloaré més fort que l’altre gent<br > +I en ma veu sentiràs la veu d’un poble.<br > +Tu regnas sol en l’èter resplendent<br > +De ta mateixa llum quan fas el dia,<br > +I tu mateix ets el qui fas la nit<br > +Quan cobreixes ton rostre amb un vel d’astres.<br > +Tu fas florir la terra i brillâ el mar,<br > +Fas granar les llevors, fas els fruits dolços<br > +I coloras i asseques les verdors<br > +I ets el principi i fi de tota cosa.<br > +Ta cítara sonora ompla l’espai<br > +I tot vibra en el món al compàs d’ella:<br > +Les seves cordes baixes fan l’hivern,<br > +Les més altes estiu i primavera;<br > +I les races dels homes amb sos reis<br > +Marxen obedients a ta harmonia.<br > +Doncs, vina a renovar la llei del món;<br > +Alçat, Febos, del mar: fes un nou dia…<br > +(<em>el sol ixent el toca</em>)<br > +Sento damunt del rostre el primer raig;<br > +Damunt dels meus ulls morts, damunt ma boca<br > +Beneida escalfor que m’entra al cor,<br > +Beneida claror que no puc veure.</p> +<p>(<em>Una familia de pescadors, amb els arreus, travessen l’escena dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Quina bon’hora fa.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Avui és calma.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Ben diferent d’air an aquesta hora,<br > +Que tot se’n ’nava de revés.</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> Va a dies…</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Mireu la nau del rei.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Còm hi travallen!</p> +<p>(<em>s’aturen</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Penso que avui mateix deurà estar llesta.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> I quina planta fa! m’hi embarcaria!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Que lluny s’hi dèu anar amb això, pare.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Per tot allà on se vol es va.</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> I no es nega Mai, mai?</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Negar-se, prou.</p> +<p>(<em>surten uns altres pescadors</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Bon dia.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Bon dia.</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Què feu aquí aturats?</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Ara ens miravem<br > +La nau reial que’s veu que l’enllesteixen<br > +De valent.</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> I perquè?</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador jove: </span> No sé que’s diuen<br > +D’un hoste que té el Rei que avui s’embarca;<br > +I a fe que busquen gent que vulla anar-hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Pare, deixeu-m’hi anar.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Qué dius? ni hi pensis.<br > +Que t’has begut l’enteniment? Tant jove<br > +Que encara tens la llet al llavi!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Es cosa<br > +De joves corre el món a la sort.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Pare Deixeu-li anar.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Sí! calla, fill…</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Vatúa!</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Fas falta a casa, noi.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Oh! sempre a casa!</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Prou temps que’t queda per tirar-te a perdre.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Be, vaja, anem, anem, ja prou d’histories.</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> (<em>restant un xic arrera</em>) Quína olor fa la mar!</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador jove: </span> Es mar bonança…</p> +<p>(<em>surten uns quants mariners</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Esperem-nos aquí: quant sia hora<br > +Vindrà Dimant i ens guiarà com sempre<br > +En el llençar la nau, que això es empresa<br > +Que vol sê molt manada, i ell n’és l’home.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Sí que ho entén, i és cosa delicada<br > +Posar-la en mar una semblant baluerna<br > +Que no és probada, ni coneix les ones.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> I més sent nau del Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> (<em>mirant cap a la nau</em>) Es molt ben feta.<br > +Mireu-se quina planta; es una torre.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Al mar jo la vull veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> ’L que és llavores<br > +Poc ne veuràs la planta, hi seràs dintre.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a II</em>) Ja t’hi has ben pensat, tu que t’hi pensas<br > +Tant en les teves coses?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Oh! no’t creguis,<br > +Que no’m fa gens de goig de cop i volta<br > +Ficar-me en ’questa nau no coneguda,<br > +I nova, i que és tant alta, i governada<br > +Per un estrany, i no sabê ont ens porta<br > +Ni com hem de tornar, ni quant…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Prò diuen<br > +Que és molt home de mar, valent, i diuen<br > +Que és gran i va perdut.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Doncs si perdia<br > +Les seves naus, també pot perdre aquesta.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Diu que no; els déus se li han tornat propicis.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Prò quí ho diu tot això?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Dimant ho deia<br > +Ara mateix, cercant la gent per ’nar -hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> I an ell quí li ha dit?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Ja pots pensar-ho,<br > +Es del consell del rei…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Prò, què tants dubtes?<br > +Si tanta temor tens perquè t’embarques?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Que vols que’t diga, és que la mar me tira<br > +I sempre m’ha tirat. (<em>girant-s’hi</em>)<br > +Ah! gran bagaça!<br > +M’hauràs a l’ últim, ja ho conec…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Mireu se,<br > +Ja ve Dimant amb l’altra gent.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Pregúnta-li<br > +Tu si ell ho sab ont hem d’anâ… I pregúntali<br > +Si ho sab del cert que’ls déus li són propicis<br > +An aquest home.</p> +<p>(<em>surt Dimant amb altres</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ja hi som tots; doncs ara<br > +Anem cap a la nau, que allà ens espera.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Dimant, és cert que tots estem ben promptes<br > +A anar nos-en en mar fins on convinga<br > +Amb el desconegut, ja que hi és destre;<br > +Prò tant mateix n’hi ha alguns, que’ls hi plauria<br > +Saber-ne quelcom més d’aquest viatje<br > +I d’aquest capità, perquè son coses<br > +Que cadascú tira els seus plans.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Som homes,<br > +Dimant, som tots mortals, sabeu? i a casa<br > +Tenim la dona, els fills, i cal contar-ho<br > +Lo que es pot esperar, lo que es pot témer.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> No temeu res, ans espereu fortuna<br > +Que un gran com ell mai és ingrat i encara<br > +Os diré més, els déus el protegeixen.<br > +Ont ha d’anar no pot dir-ho a vosaltres;<br > +Prò no serà molt lluny, pel que demana<br > +Per proveir la nau; va a la segura:<br > +Un oracle li ha dit son fet.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Prò diuen<br > +Que la mar sempre li ha sigut adversa,<br > +I tots sabem aquí còm hi arribava<br > +Sense gent, sense nau, llençat per l’ona:<br > +Doncs senyal que té’l déu del mar contrari.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Li ha tingut, però’l que és ara… oiu-me:<br > +Després de molt patir per mar i terra,<br > +Pro sobretot per mar, anà a un oracle,<br > +Atribulat i amb la raó insegura.<br > +L’oracle li digué: Al gran Neptuni<br > +Tens ofès perquè anaves per son regne<br > +I matares a un fill que en terra havia:<br > +Per’xò pateixes tant: ell te va en contra.<br > +Mes ara vol probar si et penedeixes<br > +I amb holocaustes el desagravias.<br > +Tornaràs a la patria, pro amb gran pena.<br > +I amb nau emmanllevada i gent estranya.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Serà aquesta…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Que no sapia<br > +Qui ets tu, ni hegui esment de ton llinatje.<br > +Sols així arribaràs. Mes quant arrivis<br > +A casa teva, encara mals t’hi esperen.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Nosaltres a la casa no hem d’anar-hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Es clar que no, el deixem en terra i llestos.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Deixeu parlar.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Prò’ls venceràs. Llavores<br > +Agafa un rem ben fet, ben llarg, ben ample<br > +I et poses en camí, terres endintre.<br > +Aniràs caminant i no t’aturis<br > +Fins arrivâ a una gent tant terrassana<br > +Que no conega el mar, ni el menjar sali,<br > +Ni sapia el que són naus, ni rems, ni veles.<br > +I serà la senyal, que anant un dia<br > +Per un camí, encontraràs un home<br > +Que, fixant-se en el rem damunt ta espatlla,<br > +Se pensarà que vas a batre a l’éra<br > +I que aquella és la pala. Quant t’ho diga,<br > +Clavas el rem en terra, que s’hi aguanti<br > +Ben dret i ferm, i allí mateix degollas<br > +Un brau i dos moltons, i els ofereixes<br > +En holocauste al deu del mar. Te’n tornas<br > +Llavores a ta casa, on t’és predita<br > +Una llarga i pacífica vellesa<br > +Voltat de fills i nets, i una mort dolça<br > +Quant sia l’hora, que serà tardana.<br > +Tal fou l’oracle.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Jo ja no m’hi penso, Anem.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Anem.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Els déus ens són propicis.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a Dimant</em>) Tot això ell mateix os ho contava?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ho contava an el rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a II</em>) Encara dubtas?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Aquesta mar, aquesta mar que’m tira!</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p>(<em>Surt Nausica per la part de dalt de la muralla ont està posat Daimó, com cercant, i adonant-se d’aquest, hi va, dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ah! mon fidel Daimó, a la fi et trobo.<br > +Còm t’he cercat, còm t’he cercat, poeta!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Me’n só vingut a esperâ el jorn, princesa,<br > +I a salutâ aquest sol que no m’aclara<br > +Pro me’n plau l’escalfor: plau-me a aquesta hora<br > +El vent suau, l’olor de la marina<br > +I les remors del poble que’s desperta.<br > +Me representa això la visió dolça<br > +Que tenia altre temps del cel dolcíssim<br > +I el mar color de mel, i la daurada<br > +Platja dels pescadors…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! si ho sabias<br > +Quín altre encantament a mi m’hi porta,<br > +I quina altra dolçor… quina altra furia!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, què teniu? os sento trèmula,<br > +Febrosa os sento i tot…<br > +Així a l’albada? No dormíreu anit?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Quí dormiria?<br > +Ni còm dormir pogueres tu, ni els altres,<br > +Ni ningú que’s trobava en sa presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> En sa presencia? volèu dir de l’hoste?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>amb gran efusió</em>) Sí…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> No cregau que per molt gran estona<br > +No hi pensés en la nit: que ses paraules<br > +I el sò de la veu seva, i un misteri<br > +Que hi sentia a l’ entorn, en mi restaren<br > +Fortament, llargament…<br > +Sabeu quí era?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! si ho sé, ai! si ho sé!… si tu ho sabias…<br > +No ho diràs a ningú? cal molt callar-ho!<br > +No ho diràs a ningú?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Jo no més parlo<br > +Amb els déus i amb vosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs, escolta…<br > +No ho digas a ningú… El Rei Ulisses!<br > +Aquell mateix Ulisses que tu cantas,<br > +Aquell que expugnà Troia amb ses astucies<br > +I amb son braç… Oh! i encara quantes coses,<br > +Quantes coses a més que li passaren<br > +I que tu no les sabs… ni ningú…<br > +Escolta… Es de presencia gran… els ulls li brillen,<br > +Color d’aram la barba i cabellera,<br > +I tot ell com un déu…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta…<br > +Ha corregut dèu anys després de Troia; <br > +Els immortals l’han perseguit i els homes,<br > +Prò de tot s’és sortit…<br > +Té una manera<br > +De parlâ i de cantar…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Prò es ell?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta…<br > +Ha sentit el cantar de les sirenes;<br > +I tot allò del fet de Polifemo<br > +Es vritat.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Cert?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I la disputa amb Aiax<br > +Es vritat… tot vritat quant d’ell se canta!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Oh! déus,<br > +jo us don mercès que en mes velleses<br > +I ans de morir, m’hagi sigut propera<br > +Una presencia tal; anc que la vista<br > +M’hagi sigut negada, oh! còm me fóra<br > +Grat de besar ses mans reials, princesa,<br > +I tocar sos cabells!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta, escolta…<br > +En la gruta divina de Calipso<br > +Ha sigut encantat dies i mesos;<br > +I fou amic de Circe l’encisera<br > +Que li mostrava la terrible via,<br > +La que en vida no ha fet mai cap més home.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Què dius!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ha estat dintre l’infern, ell, l’únic,<br > +I hà vist les ombres de les gents que foren,<br > +La de la seva mare. Ell la volia<br > +Abraçar, i ho provà per tres vegades,<br > +I diu que cada volta s’entornava<br > +Els braços vuits al pit, i no estrenyia<br > +Res més que l’aire fosc.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Horrible, horrible…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Les ombres grans d’Agamemnón i Aquiles<br > +Li han parlat, i ell an ells; i li contaren<br > +Les grans tragedies llurs; i ell els hi deia<br > +Lo que resta en el món.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Sublim colloqui.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Sols d’Aiax, diu, que l’ombra encara irada<br > +No li volgué dir res; a ses preguntes<br > +Girà l’espatlla desdenyós, i anà-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I les divinitats?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Vegé-les, creu-ho.<br > +Mes jo no ho sé pas dir: sols me’n restava<br > +Una terror sagrada…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I ara, digas,<br > +Ont el podré trobar per venerar-lo?<br > +En quin lloc on m’embriagui amb la mateixa<br > +Aura immortal que’l seu gran pit respira?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! massa prompte el sentiràs que passa<br > +(<em>abatuda</em>)<br > +Per qui mateix, cap a la nau ditxosa<br > +Que ha d’emportar-se’l a través l’immensa<br > +Planura de la mar fins a son illa,<br > +Que diu que de la nostra no és remota.<br > +Mes ai! massa que ho és que no’s pot veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, us sento trista i afligida.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Trista sí, afligida no; só lassa (<em>molt abatuda</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Voldrieu que restés aquí aquest hèroe?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Còm podria voler-ho? perquè, digas?<br > +El fill, l’esposa i els vassalls l’esperen<br > +Allà en la seva patria, i ell l’anyora<br > +I anys i anys ha penat en camí d’ella…<br > +Jo mateixa li he obert la última porta.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I us en sab greu?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! no; quin goig més lícit<br > +Que retornar la seva patria als tristos<br > +Que van pel món?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Voldriau tal vegada<br > +Anàr-vos-en amb ell?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>apart</em>) Daimó, ventura<br > +En’quest instant que no em pots veure el rostre.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, què dièu?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>alt</em>) No, no ho voldria…<br > +No ho sé lo que voldria…<br > +Estic molt lassa.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Resteu, resteu en vostra llar, donzella,<br > +Anc que ara us sembli trista i desolada;<br > +Serveu la visió gran del pas de l’ hèroe<br > +Davant dels vostres ulls: tota la vostra<br > +Vida’n serà illuminada; i sia<br > +Vostra sort quina sia, sempre, sempre<br > +En pau reclosa, o be pel món enduta,<br > +En calma, en tempestat, en la vellesa,<br > +En dolors, en salut, en malaltia,<br > +Sempre tindreu a dintre’l cor la dolça<br > +Memoria gran d’aquest moment i hora<br > +En que heu aimat a un hèroe en puresa,<br > +I la seva presencia fugitiva<br > +Haurà signat per sempre més desd’ara<br > +Vostre cor jovenil, blâ com la cera,<br > +Amb segell immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>amb frisança</em>) Els déus t’escoltin:<br > +Jo me’n vaig.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Jo us segueixo: vull trobar-lo.</p> +<p>(<em>mentrestant ha anat acudint gent que passa i torna; uns quants s’aturen dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Un noi: </span> (<em>que va corrents a un altre</em>) Ja han sortit del palau, s’acosten, vina.</p> +<p>(<em>cap a la platja</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Aquí s’aturaràn, aquí és l’usança<br > +De donar comiat el Rei als hostes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Però per lo que es diu, a aquest jo’m penso<br > +Que’l seguirà fins a la nau mateixa,<br > +Perquè diu que és un princep u hom de guerra<br > +O què sé jo… prò en fi, una gran persona.</p> +<p><span class="smallcaps">Home I: </span> Lo que és ningú ho sab; ell arribava<br > +Aquí com un perdut, que ni se’l veia,<br > +I ara tot ne va plè.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Doncs, quin misteri<br > +Es aquest? Ah! jo hi veig alguna cosa<br > +De dalt en tot això (<em>signant al cel</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Què hi veus?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> (<em>misteriosament</em>) Avisos.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Oh! ja podria sê; la gran tempesta<br > +De l’altra nit ens el dugué.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Creyeu-ho: Aquest és un que no és pas com nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> (<em>temorosa</em>) Vols dî algún immortal en sa figura?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> I que quan els del cel van per la terra,<br > +No és pas bona senyal; alguna’n passa.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> I què volèu que passi, bona dòna?<br > +Cabòries tot això: els fets s’esdevenen<br > +De sí mateixos.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Prò hi hà moltes coses<br > +Que’n són senyals.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Quan us faràn el túmbol,<br > +Senyal que sereu morta: aquest no falla.</p> +<p><span class="smallcaps">Un noi: </span> (<em>que ve corrent de la platja</em>) La nau a punt!<br > +La nau a punt!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ja venen<br > +Amb els presents del Rei.</p> +<p>(<em>passan cap a la platja gent amb urnes, arques, armes, vestits, etc.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Mireu quin’arca.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> I l’ urna és tota d’or.</p> +<p><span class="smallcaps">Una noia: </span> Quanta riquesa!</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Lo mateix serà el dia de tes bodes<br > +Si et vols maridâ amb mí.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> Els déus me’n lliurin;<br > +Ets massa pobre… i enraones massa.</p> +<p>(<em>riuen</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Encara més presents!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Que tal dèu ésser<br > +El foraster, que aixís el Rei el tracta:<br > +Ni que fós també un Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> (<em>enfilat</em>) Ja vé, ja venen.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> No empenyeu. (<em>tots s’arremolinen, burgit</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Vull mirar si és déu u home.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> Es el que vé al davant tot sol; còm brilla!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Fuig! si aquell és l’heraud del rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Mireu-se’l Es el que vé parlant amb la regina.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> Aquell del cabell roig.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> Quína presencia!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ja són aquí, calleu, veiam si parla.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Es un déu.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> No empenyeu.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Tu empenys.</p> +<p><span class="smallcaps">L’herald: </span> Silenci.</p> +<p>(<em>El Rei, la Regina, Ulisses i acompanyament.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">El Rei: </span> Poble Feaci, els déus ahî em portaren<br > +A dintre casa, desvalgut, un hoste<br > +Que la tempesta llençà nuu en la platja.<br > +Es aquest. De son nom i sa niçaga<br > +No ens cal saber: és prou que sia home<br > +I que’ns demani assistiment, i vulla<br > +Tornâ a la patria, a cadascú tant dolça.<br > +An això disposats hem d’estar sempre<br > +Uns per altres els homes; més nosaltres,<br > +A qui els déus van posar en aquesta illa,<br > +De tota aquesta mar dant-nos l’imperi<br > +I una traça tant gran en partir l’ona<br > +Com mai hagi tingut cap altre poble<br > +Per conduî als qui en mar han perdut l’esma.<br > +Doncs ara aquest n’és un; jo per vosaltres<br > +L’he acullit, l’he vestit, damunt ma taula<br > +Li he posat menjâ i beure, baix mon sostre<br > +Ha dormit abrigat, i s’hi refeia.<br > +Mes ara, per tornar-lo a la nadiua<br > +Terra anyorada, poso en mar una alta<br > +Nau, encara per l’ona mai batuda,<br > +Ben proveida, i amb presents que a l’hoste<br > +Facin memoria sempre a casa seva<br > +De l’ hospitalitat que aquí rebia.<br > +(<em>A Ulisses</em>)<br > +I ara, estranger, vullas encara un últim<br > +Present meu acceptar: aquesta espasa<br > +D’aram de molt bon tremp, l’empunyadura<br > +D’argent ben treballat, la veina ebúrnea.<br > +L’hagué mon avi en guerra quan de l’illa<br > +Mestre se feu, i d’ell anà a mon pare,<br > +I d’aquest a-ne mi, i a fe puc dir te<br > +Que’m fou sempre fidel: aixís t’ho sia.</p> +<p>(<em>li dona</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Feacis, poble benfactor, i encara<br > +Tu per damunt de tots, Rei que’ls gobernas<br > +Semblant a un déu pel seny i la bonesa:<br > +Aixís els immortals vos assegurin<br > +El bé que posseiu i vos l’augmentin.<br > +Aixís la mar eternament propicia<br > +Os sia, i l’amor regni en vostres cases,<br > +I la dolça muller vos ho esdevinga<br > +Més cada jorn, i us donga fills nombrosos,<br > +Drets i sans i ben fets, com jo en ma patria<br > +Pregaré als déus, i els cremaré holocaustes<br > +En salut vostra, pel gran bé que’m fereu,<br > +I ensenyaré a mos fills a venerar-vos<br > +I a benehî a través la mar vostra illa.<br > +I aquesta espasa, última penyora<br > +De ton afecte, oh! Rei, jo te l’accepto<br > +Amb gran veneració (<em>la besa</em>) i et faig fermança<br > +Que mai lluna ni sol la veuràn núa<br > +Sinó per causa gran, com ho faríes<br > +Tu mateix; i ni mai te puga doldre<br > +Que te n’ hagis desprès; facin-la inútil<br > +Una pau mai turbada en ton reialme,<br > +I el ferm amor del teu i els altres pobles.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Oh! foraster, quan ta mullê anyorívola<br > +Vegis venir vers tu, estesa de braços,<br > +Posa en ses mans eixa daurada copa<br > +En que has begut aquí, pensant amb ella.<br > +I li diràs còm ha sigut planguda<br > +Per aquesta també mare i esposa.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Reina, que d’immortal tens la presencia<br > +Amb la riquesa de un gran cor de dòna,<br > +Venturós seré jo si se t’assembla<br > +La que jo anyoro tant, quan la retrobi.<br > +Mes tu viscas tants anys com jo voldría<br > +Per ella, i que l’amor entorn te creixi<br > +I la pau en ton pit.<br > +(<em>Mentres besa les mans a la Reina i abraça al Rei, apareix en la terrassa Nausica amb Daimó.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Daimó, jo’t deixo;<br > +També mon comiat vull dâ an el hoste.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa no podreu, massa sou trèmula. Resteu aquí.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Seré ferma i serena<br > +Perquè ho vull.</p> +<p>(<em>baixa els graons amb majestat graciosa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> (<em>que la veu venir</em>) Filla!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>al Rei</em>) Deu llicencia, pare? (<em>assentiment del Rei</em>)<br > +(<em>A Ulisses</em>)<br > +Hoste, salut en ton retorn! La patria<br > +Feliç te rebi: quan en ella sias<br > +En pau i amor, alguna volta pensa<br > +En aquesta donzella, prou ditxosa<br > +D’haver-te dat camí.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh, princeseta…</p> +<p>(<em>Se li nua la veu. Besa amb devoció la vora del mantell de Nausica i se’n và precipitadament, girant el rostre. Tots el segueixen menys Nausica que resta en escena, immòvil, mirant fixament cap ont ell se’n va. Daimó, dalt la terrassa, i alguns nois del poble enfilats al fons de l’escena.</em>)</p> +<p>(<em>Alguns del poble, els ultims se’n van dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Còm s’ha commòs.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Es que la princeseta Ha dit paraules d’or.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ai! sí, enternia.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> I an ell, l’heu vist? La veu se li nuava.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> (<em>a la vella</em>) ¿Era un déu o era un home?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Era un home.</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p>(<em>Pausa</em>)</p> +<p>(<em>Nois enfilats mirant a la platja</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ja torna a abraçâ al Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Ara se gira<br > +Cap a la gent i diu alguna cosa.</p> +<p>(<em>se sent una aclamació</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ah! ja puja a la nau.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat II: </span> Oh! guaita, guaita<br > +Quanta bellugadiça en la coberta!<br > +Ja fan rem!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ja fan vela!</p> +<p><span class="smallcaps">Tots dos: </span> En mar!</p> +<p>(<em>Salten i se’n van corrents. Se sent una gran aclamació, Nausica se gira i arranca un plor llençant-se sobre’ls graons de la terrassa. Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb exaltació:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Muses, a l’hom de gran enginy, deixeu-me<br > +Cantar, a l’hèroe, an aquell que en terra<br > +Tirà de Troia les sagradas torres<br > +I patí sobre’l mar…</p> +<p>(<em>Teló</em>)</p> +<p>3-VII-1910</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 ***</div> +</body> +</html> + diff --git a/77061-h/images/cover.jpg b/77061-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..99b1bd3 --- /dev/null +++ b/77061-h/images/cover.jpg diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..a174cbb --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #77061 +(https://www.gutenberg.org/ebooks/77061) |
