diff options
Diffstat (limited to '77061-h')
| -rw-r--r-- | 77061-h/77061-h.htm | 2118 | ||||
| -rw-r--r-- | 77061-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 78011 bytes |
2 files changed, 2118 insertions, 0 deletions
diff --git a/77061-h/77061-h.htm b/77061-h/77061-h.htm new file mode 100644 index 0000000..95adbbb --- /dev/null +++ b/77061-h/77061-h.htm @@ -0,0 +1,2118 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Joan Maragall" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1913-01-01" > + <title>Nausica | Project Gutenberg</title> + <style> + html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/ +} +th { +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 1.5em; +text-indent : -1.5em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Nausica</h1> +<p class="subtitle">Tragedia en tres actes treta de l’Odissea d’Homer</p> +<p class="author">Joan Maragall</p> +<p class="date">1913</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<blockquote> +<p><strong>Anno MCMVIII</strong></p> +<p>Caldes d’Estrac</p> +<p>Día quint de Juliol, a mitja tarda.<br > +Cel pur, aire suau, mar plana i dolça.<br > +El sol brilla per tot, els aucells canten,<br > +i s’ouen veus d’infants en la marina<br > +i, allà dalt, les campanes del diumenge.<br > +Jo, en memoria d’aquella princeseta<br > +que, amb fresques mans i de bon cor, a Ulisses<br > +del desitjat retorn obrí la vía<br > +–potsê, no sens recança–, vull retreure<br > +els mots divins d’Homer en un teatre<br > +per refrescar-m’hi el cor en sos meandres<br > +i fer-me nou lo vell. I en dec l’idea<br > +al poeta més gran de l’Alemanya.<br > +Aixís tal volta, enamorat, intenta<br > +un constructor, de l’immortal bellesa<br > +d’antic palau, fer-ne una estada nova<br > +per hostatjar-hi el seu amor per sempre.</p> +</blockquote> +<h2 id="primer-acte">Primer acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>Vora d’un riu, prop del mar</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ont ets, bala, ont ets? Per ’quí és caiguda;<br > +Jo l’he vista rebotre d’esta penya<br > +I caure en l’herba aquí. Ont ets la bala?<br > +Ah! ja’t tinc! ah! ja’t tinc! Ara ja ets meva.<br > +Aniràs a l’espatlla d’una amiga.<br > +Per ’llí t’estàn cercant; vés, escomè-te-les.<br > +Cerquèu, cerquèu que os vé damunt. Va!<br > +Justa! (<em>Ríu</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I:</span> No val! no val! de trascantó no és lícit.<br > +El joc era avisant: tractes són tractes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo ja he dit, và!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Quan al damunt ja’m queia!<br > +I ara, quí l’ha aplegada?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! que torna!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Altre cop sobre meu. No, no: no hi jugo.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs jo sí.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Massa aprop! no me la tiris!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs la tiraré lluny. Mira si allargo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ai! que va a caure al riu!… ja hi es!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Havèu-la!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Que han d’haver! Se’n va a mar en poca estona.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>surt</em>) L’hauré jo ans que hi arrivi.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No, princesa,<br > +No’t cansis, massa aprop és la mar brava.<br > +No hi corris que és en va…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sembla una daina.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I que està ajogaçada!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sempre, sempre…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Sempre no, aquest matí mentres veniem<br > +a rentar, jo l’he vista pensativa.<br > +Menava el carro al pas, tota callada;<br > +duia les rendes en les mans, pro es veia<br > +que tenia el seu cap en altra cosa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo del que m’he adonat, mentres rentavem,<br > +Es de que tot sovint s’embadalia<br > +Guaitant l’aigua de fit, i com suspensa<br > +Restava així una estona, mentres l’aigua<br > +Li lliscava entre ’ls dits i l’ona fresca<br > +Li banyava, escorrent-se, el braç immòvil,<br > +Fins que tornava al seu quefê, i amb aire<br > +Se posava a cantâ…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I quan esteniem<br > +S’estava allà assentada tota sola,<br > +Mirant al mar sense dir res.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! mira,<br > +Pot-ser guaitava si de lluny se veia<br > +La nau ditxosa que portés el príncep<br > +Promès als seus desitjos, perquè ella<br > +De cap dels que la volten s’acontenta.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La princesa és de mena somniosa,<br > +Que tant com, segons còm, riu i s’alegra<br > +Per un no res, i tota sola canta,<br > +Aixís mateix té encantaments de sobte<br > +I unes tristeses que ningú ho diria.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> També moltes vegades l’he observada<br > +Que quan, vora del foc, la reina fila<br > +I li estèm a l’entorn totes feineres<br > +Mentres la dida va contant rondalles<br > +Dels deus i els homes, ella, la princesa,<br > +S’atura de filar de tant atenta<br > +I avença el cos pera millô escoltar-la,<br > +I el rostre se li encén i els ulls li brillen.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Més fou aixís encara l’altre vespre,<br > +Quan el bon vell Daimó, al sò de l’arpa,<br > +Cantà les gestes dels valents de Troia,<br > +Que ella talment semblava que hi vivia<br > +I mudava el semblant amb les paraules,<br > +Alegre o trist segons la sort dels hèroes<br > +Esdevenia en el cantar: mig-reia,<br > +Li espurnaven els ulls, o ja restava<br > +Amb la boca entre-oberta com bebent-se<br > +Les paraules alades del poeta;<br > +I devegades s’estremia i feia<br > +Un gesto com volent intervenir-hi<br > +Per socorre a algún hèroe, o vençe a un altre…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es que ella és bona per muller d’un hèroe<br > +I fins d’un immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Què dius? blasfemia!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No fóra la primera; i què li manca?<br > +Ni el cor ni el seny; i en quant a graciosa<br > +De tot son cos, amb quí compararíau-la<br > +De les dònes mortals? Que no l’has vista,<br > +Quan dança, que tota ella sembla un ritme?<br > +Colorada com és de rostre i llavis,<br > +Sembla una flor gronxada per les aures,<br > +Amb el sabê, endemés, d’ésser formosa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Mirèu-la que ja torna amb les companyes.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Mirèu-la ara que ve a pleret i dolça:<br > +Sembla Diana amb son estol de nimfes<br > +Brillant entre elles tant perfetes, única<br > +Per la gran majestat, amb el bell aire<br > +I amb aquest no sé què que té a la cara<br > +Com vel de bonicor que li envolta.</p> +<p>(<em>surt Nausica amb Dimantia</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Que parlaveu de mi? Os ho coneixia<br > +Amb el posat i els ulls.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> De tú, princesa. Deiem que eras formosa com Diana.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Què sabèu de Diana? Mai l’heu vista.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Mes sols com tú podèm imaginar-la.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Perquè m’aimèu; per’ xó’m trobèu bonica:<br > +I quan aponderèu ma boniquesa<br > +Aponderèu el vostre amor, alçant-lo<br > +A un objecte immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> I tú, al contrari,<br > +Tens un amor encara sens objecte;<br > +Mes tan alt que no més l’encarnaries<br > +En algún immortal que’s deixés veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Còm ho sabs?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Oh! m’ho penso; et veyèm trista<br > +De tant en tant, i avui en gran manera<br > +Quan veniem aquí…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pleguèu la roba.<br > +Mirèu còm brilla al sol ja sa blancura!<br > +Cert que dèu ésser ben aixuta, entrèu-la<br > +En els panés i amb conte aconduïu-los<br > +Al carro; perquè ja el mig-dia avença<br > +I l’hora del retorn se fa propera.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Tu no vens?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no vinc, estic cançada<br > +I vull reposâ un xic damunt de l’herba<br > +Fins que’m torni la força i l’alegria.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> L’alegria també? doncs l’has perduda?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tinc un esllanguiment…<br > +He jogat massa,<br > +He cantat, he rigut com una folla<br > +I sempre’m passa així… a la fi’m rendeixo.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Mes aquest dematí ja m’ho semblaves<br > +Esllanguida i a més meditabonda.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Aquest matí era per altra causa…<br > +A nit la tempestat fou tant horrenda,<br > +Que m’ha llevat el sòn: no vas sentir-la?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Certament que era cosa que espantava:<br > +Combatien els vents xisclant com feres,<br > +Tota l’aigua del cel venia a sobre,<br > +Se sentia la mar desesperada<br > +Revolcar-se en son llit, i el trò de Júpiter<br > +Rodolava pel cel encès en ira.<br > +Talment s’hauria dit que’ls deus lluitaven.<br > +Mes això ha sigut breu: després la furia<br > +Ha minvat com si fós que s’allunyessin<br > +Els combatents, i ja no més sentia’s<br > +La pluja mansament damunt del sostre;<br > +Llavores m’he adormit.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes jo llavores<br > +Era ben desvetllada; i si em desvetllo<br > +Al primer sòn, ja tinc la nit perduda,<br > +Que començo a pensâ en totes les coses<br > +Que m’han passat, i encara en moltes altres<br > +I el pensament me va com un fus: gira,<br > +Gira, i no para mai filant cabories.<br > +Aixís a nit…</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> I doncs, per qué’t llevaves<br > +Tant dematí, cridant a tes serventes<br > +Per venî a rentâ al riu: com si no hi fosses<br > +A temps a tenî a casa roba neta?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Això… ja t’ho diré… ha vingut d’un sòmit.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> D’un sòmit? I bé, els sòmits són anuncis<br > +D’algún voler dels deus; i a matinada,<br > +Ho signifiquen més encara, diuen.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs jo, quan m’he adormit de matinada,<br > +T’he vist a tu, a tu mateixa, amiga,<br > +Al capçal del meu llit que, rient, me deies:<br > +“Ah! Nausica, Nausica, i doncs què penses?<br > +Ai! que mandrosa et posà al món ta mare!<br > +Abandonades tens les teves robes<br > +Sense rentar-les, i entretant jo penso<br > +Que ja s’acosta el dia de tes bodes<br > +En que’t caldrà cobrir amb gentilesa<br > +El teu cos virginal, de llenç blanquíssim,<br > +I que’n facis presents a tes companyes,<br > +Tal com les noies endreçades solen<br > +I tot-hom els hi alaba. Doncs, aixéca’t<br > +I aném-se’n a rentar en la ribera,<br > +Un troç amunt de l’ample mar, i a l’ombra<br > +Totes t’ajudarèm; mes tu no’t torbis”.<br > +Aixís parlares, i mos ulls s’obriren<br > +Desperts, i vaig restar tota admirada<br > +En l’alba que la cambra m’esclaria.<br > +Llavores m’he aixecat ben diligenta,<br > +I he anat a trobâ al pare i a la mare:<br > +La mare estava ja en la llar seguda<br > +Dolçament amb el fus i la filosa<br > +Torcent entre sos dits la llana fina,<br > +Voltada de ses dònes. I el meu pare<br > +L’he trobat presidint en l’alta sala<br > +El seu reial concell. Li he dit: “Pare,<br > +Voldria, si tu ho vols, que m’aparellin<br > +Aquell carro de rodes tant lleugeres<br > +Per anâ a rentâ al riu la meva roba,<br > +I la teva també, que ja t’agrada<br > +Mostrar-te ben polit, rei entre princeps.<br > +També la dels germans: cinc fills te resten<br > +Fadrins encar, que’ls plau entrâ en la dança<br > +Amb vestits de blancura immaculada,<br > +I es refien de mi…” Res més li deia,<br > +Perquè del sòmit i les meves bodes<br > +No li he gosat parlar… Mes ell mirava’m<br > +Mig-rient, i m’ha dit: –Sí, ves-hi, filla–<br > +I ha donat l’ordre. Jo he vingut llavores<br > +A despertar-vos, tot donant-vos pressa,<br > +Mentre enganxaven les lluentes mules<br > +I carregaven les paneres plenes<br > +Amb la roba, i la mare ens amania<br > +L’esmorzâ en un cistell…<br > +Doncs, diga’m ara,<br > +Si aquell sòmit no es prou per capficar-s’hi<br > +Que ni he tingut intent d’emmaridar-me<br > +Ni puc preveure mon marit quin sia.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Potsê no ho sabs, i els déus ja te l’acosten…<br > +Mes, què es aquest xisclar de les companyes?<br > +Massa juguen, i es hora d’enllestir-se.<br > +Tu vindrás?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo vindré.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> No t’entristeixis.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>sola</em>) “Potsê no ho sabs i els déus ja te l’acosten.”<br > + (<em>somriu somniosa</em>)<br > +Quína en fóra, Nausica, que tot d’una,<br > +Sens saber d’on, t’aparegués un hèroe<br > +Vestit d’una armadura resplendenta,<br > +Brillant de majestat i plè de força,<br > +I en tu posés els ulls fits i amorosos,<br > +I fent un gran suspir obrís els braços (<em>pausa</em>).<br > +Oh! déus! jo qué confosa restaria<br > +Sense gosâ acostar-m’hi, mes al-hora<br > +Sense voler fugir de sa presencia!<br > +Immóvil, com aucella fascinada,<br > +Li estaria al davant també mirant-lo<br > +Parpellejant, i el pit m’onejaria<br > +Depressa; amb les mans juntes, i la boca<br > +Mig oberta, alenant… mes sens paraula (<em>extasiada</em>)<br > +Ell fóra qui’m diria aixís: “Nausica…”<br > +“Nausica…” oh! el meu nom en els seus llavis!<br > +“Nausica…” oh!… i què més? no tinc paraules<br > +Per dir lo que jo sento que’m diria.<br > +Fóra un encís… fóra un encís… oh! es massa<br > +Pel meu cor tant petit… prò, per la pensa…<br > +“Potsê no ho sabs i els déus ja te l’acosten” (<em>transició, riu</em>)<br > +Oh! que soc folla! oh! que soc estranya<br > +D’embriagar-me amb somnis i quimeres!<br > +Doncs, què es això, Nausica? tens la furia<br > +D’una Sibila a dintre teu, que rodas<br > +Fòra de tu i que t’estàs fà estona<br > +Tota sola parlant com una orada?<br > +Oh! l’aixerida, oh! la diligenta,<br > +Que passa l’hora somniant fantasmes,<br > +I fent l’amor amb hèroes invisibles<br > +Amb fills de l’ aire i de la nit.<br > +Ont era? Buf! s’ha fet fonediç (<em>riu enjogaçada</em>).<br > +Deus, no us demano<br > +Coses de l’ altre món; no més servèu-me<br > +Viva la clara font de l’alegria…<br > +(<em>a les companyes que tornen corrent</em>)<br > +Ja vinc, ja vinc, heu enllestit?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Detura’t.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! si ho sabesses!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Quín espant!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Què passa? Que heu près mal?<br > +Estèu totes trasmudades.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Encara’m bat el cor.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo no’m tinc dreta.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Tampoc n’hi hà per tant.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Oh! tu no hi eras.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pro diguèu-me, què ha estat?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Mentres plegavem<br > +La roba, tot de cop…<br > +No, no puc dir-ho,<br > +Que tota jo tremolo.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs que ho conti<br > +La que puga contar-ho; sou estranyes!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Ja t’ho diré lo que he pogut entendre’n:<br > +Diu que mentre plegaven, de la costa,<br > +Per entre’ls joncs, han vist sortir-hi un home.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Oh! un home! què sé jo?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Un monstre era.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Nuu, prò cobert com d’un velló estranyíssim.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Eren algues marines.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No eren algues.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Doncs que eren?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Què sé jo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Pell de balena. Era un tritó.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La cabellera enorme,<br > +Esbullada, cobria-li la cara.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No’n tenia de cara, si era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Sí que’n tenia; entre l’espessura<br > +Jo li he vist brillâ els ulls.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> La gran barbaça Li queia sobre’l pit.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> No ho era barba.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Sí, que era rossa, era com d’or…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Prò, a l’ últim<br > +Què os ha dit? què os ha fet?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ha obert els braços<br > +Tots estesos aixís.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Veus? era un home.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I què os hà dit?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No res.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I an ell vosaltres?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Nosaltres hem fugit xisclant…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Porugues!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sí, porugues… Espera’l!<br > +Era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ja de ben lluny, prò tot corrent encara,<br > +Jo que’m giro i el veig que, a unes grans passes<br > +Se’n va a la roba que restava en terra<br > +I agafa aquell mantell tant gran de púrpura,<br > +L’estira aixís amb una revolada<br > +I s’entorna corrents a la marina.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Prò tornarà a sortir, n’estic segura.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Ai! aném-se’n, Nausica, ont es el carro?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! sí, aném-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Aném-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Sí, Nausica, Aném i ho contaràs an el teu pare<br > +I enviarà la gent.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> També ets poruga?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Què vols que fem? som dònes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes la filla D’un rei no ha de fugir.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Prò pot anar-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es que ella no l’ha vist.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Per’ xó voldria Veure’l.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Doncs aquí’l tens.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Fugim que torna.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Corre, Nausica, vina.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no fujo (<em>fugen xisclant</em>).</p> +<p>(<em>Nausica, fent un esforç, resta dreta i sola.</em>)</p> +<p>(<em>Surt Ulisses cobert d’un mantell i es detura davant d’ella.</em>)</p> +<p>(<em>Ella el mira pantejant un xic, però serena.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ets una reina? ets una deva?<br > +Escolta’m;<br > +Jo diria que ets tú la gran Diana<br > +Tal com en Delos la vaig veure un dia<br > +Entre ses nimfes, dominant-les totes<br > +Més per la majestat que per l’alçada.<br > +Ets la de Delos tú? (<em>s’agenolla</em>)<br > +Escolta’m Dèlia!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no mes só d’Alcínous la filla<br > +Que reina en aquesta illa amb seny i força;<br > +I a rentâ al riu avui amb mes serventes<br > +He baixat, i han fugit ara espantades<br > +De vèure’t. Tú quí ets, que jo no’t temo?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ni m’has de temer, ni a ningú. Ditxosos<br > +El pare rei, i la sortosa mare<br > +Que’t tingué, i els germans que se t’assemblen<br > +I tots quants viuen vora teu, divina.<br > +I encara més sortós aquell que un dia<br > +Se t’endurá a la nuvial estada<br > +I dirà seus aquestos ulls purissims<br > +I amb ells el teu esprit i la figura.<br > +Cert que’ls déus presidiren ta naixensa;<br > +Que jo que he vist tant món i tantes terres<br > +I gent de tantes menes, mai tal gracia<br > +He trobat en figura d’una dòna,<br > +Ni m’he sentit de cop en sa presencia<br > +Tant torbat i ditxós ensems com ara.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Mes, quí ets i qué vols?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Ou-me piadosa.<br > +Jo só aquell que rodant và per la terra<br > +I per la mar, passant treballs, en busca<br > +Del bon camí per retornâ a la dolça<br > +Patria anyorada; cada via nova<br > +Me la trenquen els déus o m’hi deturen<br > +Per gran fracàs o amb impensat obstacle.<br > +Aixís he vist molt món i moltes coses<br > +He pogut observar; i gents diverses<br > +He tractat i he passat perills molt grossos<br > +I he tingut molts afanys patint moltissim.<br > +He vist la mort d’aprop tant com la vida<br > +I he après de tot; mes ai! que de la patria<br > +He servat sempre viva la memoria<br > +I no he deixat ni un dia d’anyorar-la<br > +Fins en aquells millors que la fortuna<br > +Ha otorgat a ma ausencia, i ni una sola<br > +Nit he dormit en sense somniar-la.</p> +<p>(<em>Les serventes comencen a treure el cap i a cridar-se amb el gesto unes amb altres, i poc a poc se van acostant formant un grupu a poca distancia, fins que Nausica les crida.</em>)</p> +<p>Ni un matí m’he aixecat sense la empenta<br > +Del retorn, i esforçant-m’hi tot lo dia,<br > +Sempre hà sigut en và… L’última empresa<br > +Fou d’Ogisa fugint, l’illa encantada<br > +Que no és lluny de la vostra. Vaig sortir-ne<br > +Cap al tard, i donant-me a la mar dolça<br > +Mirava al cel serè ja amb l’esperança<br > +De veure eixî el sol nou damunt mes terres.<br > +Mes tant bon punt la nit s’ensenyoria<br > +Del cel i de la mar, els vents vingueren<br > +Bufant de tot arrèu, se’m feu espessa<br > +La nit encara més, i se m’obriren<br > +Els abims de les ones: la lleugera<br > +Nau per les crestes de les serres líquides<br > +Corria ingobernada o s’estimbava<br > +En les goles profondes, rebotia<br > +Després als cims; i en mig del terratrèmol<br > +Dels trons i els vents i estrèpit de les aigues<br > +Se perdien mos crits anguniosos<br > +Invocant tant als déus com an els homes;<br > +I més quan, a la llum intermitenta<br > +Del trèmol foc del cel, vegí a la vora<br > +Uns grans penyals i que’ls anava a sobre.<br > +Aixís fou; la nau fràgil s’hi estrellava<br > +I jo restí tot sol entre les aigues,<br > +Frenètic, bracejant cercant la riba.<br > +Lo que això và durar jo no puc dir-ho;<br > +Mon seny era perdut que encar lluitava,<br > +D’esma segurament… Els ulls obria<br > +A l’ alba del matí serè, i en una<br > +Platjeta m’he trobat damunt la sorra,<br > +Ran de l’ona amansida que’m besava<br > +Nuu de tot drap, i sols de l’ immondicia<br > +De la mar recobert, i plè de nafres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I còm t’has recobrat? i còm venies<br > +Després a pertorbar la nostra sesta?<br > +I que has fet mentrestant?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Alçant la vista,<br > +He ovirat no molt lluny, sota un gran roure,<br > +Un tou de fulles seques entre mates.<br > +M’he alçat, i tremolant de tots mos membres<br > +M’he sepultat dintre del boll exànime.<br > +Llavors una calor benefactora<br > +M’ha invadit, i m’ha entrat una sòn dolça.<br > +D’ella m’han tret uns xiscles d’alegria;<br > +I per entre les mates contemplàva-us<br > +Corrent al sol vora del riu. Llavores,<br > +Per demanar socors, com fera eixia<br > +De mon cau, i havent vist robes exteses<br > +Me n’he volgut cobrir ans que’m vegesseu,<br > +Prò m’heu vist i he fugit prenent eix manto.<br > +A la volta del riu me retirava<br > +Rentant-me tot el còs i les ferides;<br > +I ara venia a demanâ-us clemencia<br > +I socors. Altra volta tes companyes<br > +Han fugit davant meu. Prò a tu, graciosa,<br > +Veig que la pietat t’ha fet valenta.<br > +Sien mercès als deus. I ara et demano<br > +Socors; dona’m vestits de que’m cobreixi;<br > +Do’m pà que’n tinc necessitat; procura’m<br > +Algun repòs, i a l’últim bon guiatje<br > +Per tornâ a casa meva, si els déus volen<br > +Que acabin mos treballs; que ta presencia<br > +Per sí sola me’n sembla ja un auguri:<br > +Tant dolça ets als meus ulls, dòna divina.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Foraster, tu no’m sembla pas que sies<br > +Un home qualsevulla, i si tal volta<br > +T’han afligit els déus, fà de bon crèure<br > +Que haurà sigut pera millor probar-te;<br > +I que tu sortiràs de tota proba<br > +Més fort i més complert. Aixís, anima’t,<br > +Que tot lo que ara et cal, jo puc donar-t’ho<br > +I ho faré de bon grat, perquè en tú sento<br > +Quelcom de gran, i no és la pietat sola<br > +La que’m mou a assistir-te. Oh! companyes<br > +Acostèu-se, veniu, per què fugieu?<br > +(<em>s’avencen les donzelles</em>)<br > +Un home os fà temor? que per ventura<br > +Hem de veure un ’nemic en cada rostre<br > +Forastê? Els vianants venen de Júpiter,<br > +I tot bé que se’ls fà els déus l’agraeixen.<br > +Ara aquest hà arribat a la nostra illa<br > +Tant quieta i apartada, amb gran miseria;<br > +Donèu-li la vianda que sobrava<br > +En la nostra cistella, i que ell se trihi<br > +De tanta roba que tenim ben nèta<br > +Alguna vesta que escaient li vinga<br > +De les dels meus germans o del meu pare,<br > +Que’n seràn ben contents, n’estic segura.<br > +Ves foraster, i en tant que jo disposo<br > +El retorn a ciutat, i acompanyar-t’hi,<br > +Tu satisfes-te tant com te convinga<br > +De menjâ i de vestî.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Mercès, princesa.</p> +<p>(<em>se’n va amb les serventes</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! Dimantia, has sentit tot lo que’m deia?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Oh! sí, gaire bé tot, que no’t deixàrem<br > +Sinó el primer moment, que eren com folles<br > +I se m’han emportat: prò desseguida<br > +Les he fetes tornâ i ja no’t perdiem<br > +De vista; mes bé prou m’he adonat prompte<br > +Que no’t calia ajuda ni defensa;<br > +Que ell no sols t’implorava humil i miser,<br > +Sinó que era, ademés, un home noble.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ho és, Dimantia, ho és, en soc segura.<br > +Es com un rei, Dimantia, és com un hèroe,<br > +Es com un immortal; que no’l senties?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Es veu que ha patit molt; no és lo que’t deia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ha patit molt, ha patit molt, Dimantia;<br > +Prò aixís i tot, no has vist quina presencia?<br > +No has sentit quin parlar, quines paraules<br > +Me deia tant de seny i ben portades?<br > +No has observat la pausa amb que’s movia<br > +I amb quina reverencia? I la veu seva<br > +Quin sò té! sembla d’or; no es cert, Dimantia?<br > +Sona el mateix que un cant, diga el que diga, <br > +Mots lleugers i enternits, o bé espantosos,<br > +Aponderant les gestes més horribles.</p> +<p>Mai perd el seu compàs ni una musica<br > +Que té fonda i igual: sembla un poeta<br > +Que amb el cant glorifica les més fortes<br > +Passions i les penes més amargues. Ai!<br > +Dimantia no sé… no sé el que’m passa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Estàs commosa, sí, estàs encesa,<br > +Estàs febrosa i tot. Què tens, Nausica?<br > +Es l’espant, no és vritat? és la sobtada<br > +Troballa d’un estrany, és la conversa<br > +De fets tant estremats, és aquest home<br > +Tant diferent de tots els que sols veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! sí; vivim aquí molt retirades;<br > +No sabèm res del món ni de ses terres,<br > +I tot ens vé de nou; jo me’n voldria<br > +Anar lluny, anar lluny, a la ventura,<br > +I veure moltes altres encontrades<br > +I coneixe la gent dels altres pobles<br > +I que’m passessin coses molt diverses<br > +I estranyes, i perills… Veure com brilla<br > +El sol en cada lloc, les nits de lluna<br > +En la mar solitaria, i les tempestes<br > +Que oprimeixen el cor, i l’arc de l’Iris<br > +Resplendint sos colors entre la pluja.<br > +Ai! Dimantia, vivim massa quietes,<br > +Vivim massa ignorantes, jo’m daleixo;<br > +L’ànima se me’n và pel món.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Oh! Calma’t<br > +Corre el món no sol ésser la sort nostra.<br > +La dòna és per la casa, i allí espera<br > +El retorn del marit i li fà amable<br > +El repòs escoltant lo que li conta<br > +Del seu anar pel món; i pacienta<br > +Li cria els fills, i fà que li prosperi<br > +Tot lo que hi du, pel seny amb que ho esmerça.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>impacienta</em>) Això després, però també cad’una<br > +Es com l’han feta els déus, apropiada<br > +Per un o altre: la muller d’un hèroe<br > +O d’un rei no’s pot pas estar quieta<br > +Com la d’un trist marxant, i li convenen<br > +Altra vida, altra sort; i sinó mira<br > +La sort d’Helena, amb ella tots els pobles<br > +S’han commogut i dividit; per ella<br > +S’ha encès la guerra, han combatut els hèroes<br > +I fins els immortals, ha cremat Troia<br > +I el món va plè de cants. Qui fos com ella!<br > +Robada i duta per la mar, plorosa,<br > +Amanyagada en un i altre reialme,<br > +El seu cor combatut per tants afectes,<br > +Adorada, perduda, recobrada… Ditxosa d’ella!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Aném, Nausica, aparta<br > +El teu cor ignoscent d’aquests ensomnis.<br > +Voldries que per tu la gent morissin<br > +I portar malhaurança a tots els regnes<br > +I al marit, i a l’ aimant, i a tants sens culpa?<br > +Aném, que és hora d’ordenar la marxa<br > +I de guiâ aquest home a casa teva<br > +Perquè diga an el rei son nom i orígen<br > +I aón li cal anar…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>se’n van</em>) Es cert, Dimantia.<br > +Quí serà? d’on diu esse? a tu que’t sembla?</p> +<p>(<em>surten les donzelles amb un cistell buit</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> S’ho ha acabat ben bé tot; es veu que estava<br > +Afamat.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> No es estrany: igual faries<br > +Tu en el seu cas.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Ai! no, si una tempesta<br > +Me llencés en la mar sotraguejant-me<br > +Com an ell i deixant-me esma-perduda,<br > +De l’espant no menjava per molts dies.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Oh! ni mai més, que ja series morta.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Prò ell es veu que es fort, sembla una torra!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Es tot un home; prò no té paraules<br > +Ni ens ha dit res…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Altres afanys tenia.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Prò molt bé que ha parlat a la princesa.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Es diferent; i a més crec que a nosaltres<br > +Ens dèu tenir malicia, perquè sempre<br > +Fugiem d’ell en compte d’assistir-lo.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Això també és vritat; que si s’haguesse<br > +Hagut de refiar de nostra ajuda,<br > +S’hauria mort aquí tot sol de gana<br > +Com un gos rabiós…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> D’això, tu, dòna, En tens la culpa…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Jo? si no’m movia!<br > +Tu ens has fet espantar amb aquells xiscles.<br > +Semblava que’t matessin.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Jo xisclava?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Sí, dòna, sí…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> I bé, si cas seria<br > +De sentir te xisclar, que jo ni’l veia.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Molt bé que asseguraves que era un monstre.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Per’xò mateix que encara no l’havia<br > +Mirat prou bé.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ah! ja! en quant a porugues<br > +No ens podèm riure pas l’una de l’altra.<br > +Aném, aném al carro amb la princesa<br > +Que és hora de marxar…</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> I ell ja s’acosta<br > +Tot vestit de bell nou.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Altra presencia<br > +Ara fà d’allavores…<br > +Sembla un princep.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella III: </span> Si que té majestat.</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Ara no fuges. (<em>se’n van rient</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Altre perill fugit, altra aventura<br > +Després de tantes… El furor de Troia<br > +Tant gran com fou, ja dintre meu sols resta<br > +Com un record llunyà i confós. Ma vida<br > +Tant plena allí, tot just hi començava:<br > +Lo que’m semblava fi, era principi,<br > +I el que creguí tòc de retorn, sols era<br > +Senyal de la partida. Lo de Troia<br > +Era empresa de tots: lo que’n seguia<br > +Pera mí, fou de mí tot sol: la guerra<br > +Fou la guerra capdalt de Grecia tota;<br > +Prò mos treballs són els treballs d’Ulisses.<br > +Hi ha hagut prou temps desde que en ells me trobo<br > +Perquè tants reis hagin tornat dispersos<br > +A sos palaus i hagin regit ses terres<br > +En pau molts anys, i alguns encara s’hagin<br > +Enfonzat en l’imperi de les ombres…<br > +Agamemnón!… Aquiles!… Ajax!… misers!<br > +Vostres testes altives colltorçàren-se,<br > +A vostres ulls no brilla el sol; i encara<br > +Ulisses và pel mon; i l’alegria<br > +Del retorn a la patria, que ja es morta<br > +O fallida per tants, sols per mí resta<br > +Dolça a venî al bell lluny de l’esperança.<br > +Mes ara ja és aprop, un déu m’ho dicta<br > +Dintre’l cor. Jo’t veuré muller, Penèlope,<br > +Tant suau i segura en ton afecte,<br > +I a tú també, fill meu, que ja dèus esse<br > +Un home gran com jo; i a vos mon pare<br > +De reveure-us tinc fè damunt la terra,<br > +Que erau fort com un roure. Mes vosaltres<br > +M’esperèu a mi encar? i en ma figura<br > +Hi trovarèu aquell que en la memoria<br > +Devèu tenir tant altrament? Ulisses<br > +T’has fet vell, prò has viscut: la sort accepto<br > +De grat; que si algú ara redonar-me<br > +Pogués els anys que he anat per tantes terres<br > +Patint i aimant, i amb odis i amb victories<br > +I tanta experiencia de les coses<br > +I lo que he après, i lo que he fet…; si em deia<br > +Algú: –Vols tornâ a viure els anys que foren,<br > +I viure’ls en tes terres i en ta casa,<br > +En pau amb la muller i el fill i el regne?<br > +Jo li diria: Nó, la sort accepto,<br > +Accepto mos treballs i les angunies<br > +I la imminent vellesa, perquè’m trobo<br > +Mes ric de mí, mes plè del món, més ànima.<br > +I tu, tendra princesa, tu la última<br > +De tantes deves o mortals que foren<br > +Dolces a Ulisses, tu com cap m’ets cara<br > +Perquè has vingut a mi amb les mans obertes<br > +I amb tota la ignoscencia. Tu no esperas<br > +De mi ni aquella força poderosa<br > +Del braç reial, ni ma famosa astucia<br > +Ni els delits de l’amor, que tot ho ignoras.<br > +No sabs que sia rei! que sia Ulisses;<br > +I fins veient-me obscur i miserable<br > +I monstruós, quan totes fugirien<br > +Tu te’m posas davant, dreta i serena,<br > +Amb l’admiració als ulls, el riure als llavis,<br > +I fins lo que es millô, un xic tremolosa,<br > +Sols perquè’t surt del cor ont els deus regnen.<br > +Oh! dolça criatura…!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Vina, vina,<br > +Estranger que ja a punt tením la marxa<br > +I et durèm a ciutat, mes no en el carro:<br > +No fos cas que la gent que t’hi vejessin<br > +Amb nosaltres, diguessin tot girant-se:<br > +“Quí es aquest foraster que vé amb Nausica,<br > +D’un aspecte tant noble i admirable?<br > +Potsê es el seu promès, i ella a la costa<br > +L’ha anat a recebir; potsê es un princep<br > +D’una terra llunyana, que venia<br > +Per fer-la sa muller, i ella ho callava;<br > +Potsê es un rei, i en cas quí sab si fóra<br > +Un deu baixat del cel per posseir-la”…</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> Nausica!</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella I: </span> Què diu ara?</p> +<p><span class="smallcaps">Donzella II: </span> Està exaltada.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I això no m’escauria. Jo mateixa<br > +Que ho vejés d’altra noia, ho trobaria<br > +Molt mal fet que apartada dels seus pares,<br > +Sens haver fet coneixe, amb llur llicencia,<br > +Un home per espòs a tot el poble<br > +Se n’hi anés pels camins en companyia.<br > +Doncs no prenguis a mal lo que’t demano,<br > +Que nosaltres al carro anirèm totes<br > +I tu, d’un trocet lluny, vindràs seguint-nos<br > +Caminant i tot sol: ja podràs fer-ho,<br > +No és erradô el camí, i la ciutat pròxima.<br > +Trobaràs d’aquí a poc una verneda<br > +Molt espessa i frescal; doncs la travessas,<br > +I al sortir-ne veuràs una font viva<br > +Que brolla d’un penyal; pots deturar-t’hi<br > +A beure, que és molt bona, i t’hi reposas,<br > +I aixís ens dones temps de que nosaltres<br > +T’avencèm d’un bon troç; i tu no frissis<br > +Que ja no’t pots errâ, que aixís que tombes<br > +El penyal, la ciutat veuràs extesa<br > +Davant teu: la ciutat veuràs cenyida<br > +D’altes muralles, i dos portes s’hi obren,<br > +Una a llevant, i altra a ponent; i al centre<br > +Hi ha la gran plassa, i al bell mig el temple<br > +Tot ell bastit de pedres ben quadrades,<br > +Dedicat a Neptú, que és patró nostre,<br > +Perquè som gent de mar tots els feacis,<br > +I al temple no hi veuràs per prometences<br > +Arcs ni sagetes, ni escuts, ni llances<br > +Sinó ormeigs de les naus, i rems, i veles<br > +Penjant dels murs i gaire bé cobrint-los.<br > +A l’entorn veuràs gent tota enfeinada<br > +Recusint xarxes o adobant mil coses<br > +Per la pesca i les naus; i estic ben certa<br > +Que alçaràn tots el cap a ta figura;<br > +Mes tu passas de llarg i t’encaminas<br > +Cap al palau del rei, que és a la vora.<br > +No’t caldrà preguntar, crida la vista<br > +Perquè es més alt que tot, fa molta planta<br > +I està molt adornat. Tu te n’hi entras,<br > +Vas a la reina: la veuràs que fila<br > +Vora del foc, voltada de ses dònes;<br > +Te li agenollas al davant, li contas<br > +Lo que’t passa, li dius lo que desitjas<br > +I ella t’acullirà, perquè és molt bona<br > +I et durà al pare, i de llavors pots creure’t<br > +Salvat per sempre més…</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> I a tu, princesa,<br > +No’t veuré vora d’ella i que m’ajudis<br > +A moure el cor?…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> No caldrà pas; i mira<br > +Jo no sé’l que faré, perquè als meus pares<br > +Els tinc un gran temor; tant que m’estimen<br > +I em complauen en tot, jo poc els goso<br > +Parlar de certes coses…</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Bé, princesa,<br > +Faré tot lo que’m dius, i els déus t’ho paguin.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Aném, aném, companyes, que ja es hora.<br > +Jo vull menar les mules: com un ceptre<br > +Duré les xurriagues; tu sentint-les<br > +Sabràs per hont anèm… veuràs quín aire!</p> +<p><span class="smallcaps">Dimantia: </span> No sab lo que li passa (<em>a les altres per Nausica</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>se’n van totes</em>) I a reveure.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> No sé si fou un somni la finida<br > +Tribulació, o si ho és la benhaurança<br > +Present; però quelcòm sento que muda<br > +En mon destí. El sol és a mig dia<br > +I endins del cor m’entra una pau immensa.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>de dins</em>) Vina, vina, estranger.<br > +Ho sents? (<em>fent sentir les xurriagues</em>)<br > +Avença!</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Fou sempre eix crit ma sort.<br > +Avença Ulisses!</p> +<h2 id="segón-acte">Segón acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>Convit al palau reial</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">El Rei: </span> Aixís com fou la libació primera<br > +Per Posseidô, igualment sia-ho la última;<br > +Perquè ell, de tots els déus, es el qui mira<br > +Més que nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Rei, jo’t prego, escolta’m.<br > +A molts dels déus hem honorat fins ara<br > +Amb libacions; mes un hem deixat sense<br > +Que se’n podria ofendre, i a fè es digne<br > +Del nostre agrahiment, i l’oblidar-lo<br > +Ens pot costar molt car qualsevol hora:<br > +Hermes, el déu de peus lleugers, que mena<br > +Les naus a port i fa valer llur carga<br > +I enriqueix als marxants. Cert que’ls feacis<br > +Som gent de mar, i nostres naus lleugeres<br > +Solcant el sí sempre agitat d’Anfítrite<br > +A la mercè del Kroni que en ell regna<br > +Profondament, estèm i ens cal sa gràcia;<br > +Mes, què’n trauriem que la carga incòlume<br > +Entrés a port i fos posada en terra,<br > +Si no trobés allí gent esperant-la<br > +Per pagar-la a bon preu: amb que retorna<br > +La nau amb carga nova i enriquida?<br > +Doncs l’Argicida és el qui’ns procura<br > +El tràfec profitós i ens fa tant pròspera<br > +La vida en aquesta illa benhaurada.<br > +Es ell també qui, amb verga d’or, imposa<br > +Damunt del nostre front una sòn dolça<br > +Fent nous els nostres ulls per la llum nova<br > +De cada dia, i les decaigudes<br > +Forces restaura per més àrdua tasca;<br > +I així els feacis som la gent que serva<br > +Més llarga juventut en tots sos dies<br > +I una tendror com d’immortals al rostre.<br > +Cert que ell també afavoreix als trànsfugues<br > +Que van pel món i busquen la perduda;<br > +Mes això no és obstacle sino estímul<br > +A procurar tenir-lo ben propici:<br > +Que un no sab mai prou bé en què s’ha de veure,<br > +I un déu es sempre companyia bona.<br > +I últimament diré sa major gracia:<br > +Que apartats com vivím de les grans lluites<br > +Que parteixen el món, i de sos hèroes,<br > +Ell és el déu que d’una banda a l’altra<br > +Fa anar les noves, escampant les gestes<br > +I alts i baixos del món per les més llunyes<br > +Encontrades, i fins les llars recòndites;<br > +I aixís nosaltres per les veus volantes<br > +Dels mariners i dels marxants, i encara<br > +Per la boca inspirada dels poetes,<br > +Sabèm on cal anar per enriquir-s’hi<br > +O d’on fugir, i què esperâ i què témer,<br > +I gaudim el dalit de saber coses<br > +Que fins sense profit fa bò d’oir-les.<br > +Ara diguèu-me, doncs, si no és un deute<br > +Ofrenâ an el diví que tant ens dóna.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es ben cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Te raó.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> El rei que ho diga.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Oh! Rei, ans que tu dongas la sentencia,<br > +Que tots acatarèm, deixas que parli?<br > +Eurimedón, tu tens bones paraules<br > +I sempre sembla que la raó’t sobra.<br > +Prò aixís com has parlat del fill de Maia,<br > +Podrias semblantment dir coses bones<br > +De tots els déus de un a un: llavores<br > +Foren les libacions interminables:<br > +Que l’Olimp es poblat de déus i deves<br > +I a tots hem d’invocar un hora o altra.<br > +Mes si després de beure al fill de Kronos<br > +Que té en ses mans al mig del mar la illa,<br > +Hem begut a sa esposa que tempera<br > +Amb dolça pietat aquella força,<br > +I al déu escabellat que mena els aires,<br > +I últimament al Retronant que és pare<br > +De tots els déus ensems i tots els homes,<br > +Per què ara, ans de finî amb una postrera<br > +Libació reiterada al patró nostre,<br > +Hauriem d’afegir-ne encara una<br > +Al Kil·leni diví? Per igual causa<br > +Hauriem de libâ al déu de la guerra,<br > +Per si’n vingués, i als dos germans excelsos<br > +Que alternant ses clarors fan nit i dia,<br > +I a Pallas Atenea que’ns assenya,<br > +I encara a d’altres; i a la fi de tantes<br > +Libacions nostre seny, diguèu-me, hont fóra?</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es cert també.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Doncs tu sempre ets de l’últim<br > +Que parla.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> Perquè és cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Dimant, escolta:<br > +Tu parlas resolut i així’t fas creure,<br > +Mes ara no tens pas raó: t’invito<br > +A que de tots els déus, de qualsevulla<br > +Dels que has anomenat o bé d’un altre,<br > +Ens digas tants favors o tants aussilis<br > +Que poguèm esperar-ne i ens convinguin<br > +Com jo he dit d’Hermes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Sols me mancaria<br > +El teu enginy…</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Es cert que és com Ulisses<br > +Eurimedón.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Un altre cop l’abones?</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Dic lo que sento.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> Lo que sents… dels altres.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà III: </span> Pro Dimant te raó.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà II: </span> El Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Oim-lo.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Amics, no os travesséssiu de paraules.<br > +Honrèm als déus com an els deus pertoca,<br > +Serenament; i mal contentariem<br > +A l’un o a l’altre si per l’amor seva<br > +Perdessim la pau nostra, que això fóra<br > +Ofèndre’ls tots plegats. Dimant, escólta’m;<br > +Eurimedón ha fet tant bell elogi<br > +D’Hermes diví, que sembla que en la taula<br > +L’ha fet present; aixís no pot negàr-se-li<br > +L’última libació. Mes sia l’última,<br > +Eurimedón, perquè Dimant mostrava’ns<br > +El gros perill de que’ns abandonessim<br > +A una excessiva devoció en la taula.<br > +Creièm que Posseidón no pendrà agravi<br > +Que aquesta libació sia trasmesa<br > +Al “fill de Zeus”: que tots els déus s’assemblen<br > +I en un són tots si amb ver amor se l’honra.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Oh! Rei, un lloc al llur costat mereixes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> M’has deixat tot confós.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Ompliu les copes.<br > +A Hermes, al patró dels bons encontres!</p> +<p>(<em>a l’anar a beure entra la Reina</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> La Reina!</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Rei! tením de nou a casa.<br > +Com faig sovint, jo resseguia atenta<br > +El bell rengle aurejat de nostres cambres,<br > +I tot de sobte m’he trobat un home<br > +Que hi rodava perdut; aixís que’m veia<br > +–Tu ets la reina –m’ha dit– m’ho assegura<br > +La majestat del port i la del rostre,<br > +I llençant-se a mes plantes desseguida<br > +Agenollat, humiliant la testa<br > +I aixecant les mans juntes m’implorava.<br > +Diu que és un nàufrec que ha arribat a l’illa<br > +Després de molts treballs; que una tempesta<br > +Del retorn procurat amb ansia vana<br > +Molt temps hà, novament trencà la via;<br > +Que’s troba desvalgut aquí, i al veure<br > +L’altesa del palau se n’hi entrava<br > +A demanar socors, guiatje, aussili<br > +Pel retorn a sa patria, i un cop dintre<br > +La grandor del palau, hi ha perdut l’esma.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Però d’on ve i aón va…?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ah! que no sia<br > +Algún d’aquests que van a la ventura<br > +Per mals fins…</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Oh! i escolta, encara, escolta.<br > +Mentres parlava m’he adonat que duia<br > +Vestits de casa nostra. Preguntáva-li<br > +Còm era això, i m’ha dit que nostra filla<br > +Nausica, vora el riu, amb les donzelles,<br > +L’han trobat, moll encare del naufragi,<br > +I l’han reconfortat i li han dat robes<br > +Per venir fins aquí…</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Mes, i Nausica<br > +Què diu? és veritat això que conta<br > +Aquest home? i si ho és, perquè no’l duia<br > +Ella mateixa aquí?…</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> La nostra filla<br > +No sé lo que s’ha fet que no la trobo<br > +Per més que l’he cercada.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Oh! déus, alcèm-se,<br > +Que ve tribulació a la nostra casa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Oh! sí, tots amb el rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Mort a aquest home!</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> No abans d’esclarir be la malifeta.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Aném, fem-lo parlar. Ont es?</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> El tenen Els guardies pres. (<em>surten Eurim. i altres</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>entrant</em>) Pare, aquí so, no temèu res.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Criatura<br > +Què has fet? què és tot això? perquè fugias?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! pare, no he fugit, me so amagada,<br > +Que no sabia si us plauria l’hoste<br > +Que he fet venir. Volia que la mare<br > +Intercedís per ell, abans de veure-us<br > +I de que vos sabessiu que jo’l duia.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> I doncs perquè l’has dut?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Me feia llàstima,<br > +I ademés me semblava un home noble.</p> +<p>(<em>amaga el rostre en braços de la mare</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Cortesà I: </span> Pobra princesa.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Es un infant.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> (<em>consolant-la</em>) Nausica.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Mes còm l’has dut?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Jo no l’he dut: li deia<br > +Que’m seguís d’un troç lluny, i que a la mare<br > +Cerqués en el palau, sense esplicar-li<br > +Que jo l’havia fet venî; i llavores,<br > +Contant-li sa miseria, apiadada<br > +Ella’l portés a vos.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> (<em>entra</em>) Donèu llicencia<br > +De que entri el foraster?</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Entri en bon’hora.</p> +<p>(<em>Entra Ulisses. Silenci. Pausa en tots</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Perquè m’has descobert? <br > +Tu que’m semblavas<br > +Tant noble i tant lleal. Traidor!</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa,<br > +No jo, el teu bon cor te descobria:<br > +Aquests vestits que’m davas generosa;<br > +Mes si això aquí és un mal, damunt meu caigui.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Això aquí no és cap mal; mes sí que ho era<br > +Voler dissimular-ho. Tanta angunia<br > +I la gran torbació que’n pervenia!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Pare, perdó: ho he fet per vergonyosa;<br > +Prò més avergonyida me’n veig ara.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! Rei, per pietat!<br > +M’es insufrible<br > +El veure la divina criatura<br > +Confosa per ma causa. Si un culpable<br > +Hi ha en tot això, so jo tot sol; i escolta:<br > +Perquè vejèu d’un cop, tú i la Regina<br > +I la cort que tens ara congregada,<br > +Que la pietat de la gentil princesa<br > +No ha estat posada en tant mal lloc; que ni ella<br > +Ni tu, ni mai ningú pot penedir-se<br > +D’haver afavorit en la desgracia<br > +A un tal com jo, vull descobrî’t ma historia<br > +I mon nom: el que soc i d’on venia<br > +I el per què de l’estat en que ara em trobo.<br > +Que si és ben cert que tinc raons prou fortes<br > +Per amagar-ho fins que’m sia licit<br > +Recobrar l’esplendor de ma naixensa,<br > +Vull oblidar-les, vinga lo que’n vinga,<br > +Deixant tota reserva, amb tal que pugui<br > +Glorificar la generosa empresa<br > +D’aquest cor ignoscent, la sobrehumana<br > +Discreció amb que ha volgut portar-la a terme.<br > +Escoltèu, doncs, jo so…</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Estranger, detura’t;<br > +No vull que’s trenqui pas per causa nostra<br > +Un secret al que’t dèus, segons me deias;<br > +No cal, perque tot home que fa via<br > +Es a nosaltres enviat per Zeus<br > +I és hoste benvingut; i menys encara<br > +Te cal a tu que ja amb el sol aspecte<br > +I la paraula i el gran cor que mostras<br > +Declaras l’esplendor de ta niçaga.<br > +A més, vens per la ma de nostra filla<br > +I això ja’t fa sagrat entre nosaltres<br > +A tu i al teu secret; doncs serva’l, dic-te:<br > +No fos que, profanat per culpa nostra,<br > +Ens portés malhaurança. I ara’t prego<br > +Que a mon costat t’asseguis en la taula,<br > +Que beguis amb nosaltres aquesta última<br > +Libació, i amb tu en pau finim la festa.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Rei, obras com qui ets, la llei acato.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> A Hermes, al patró dels bons encontres.</p> +<p>(<em>beuen tots</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! Pare, al foraster no li plauria<br > +Oir tal volta al nostre vell poeta<br > +Contar, com fa sovint, llevant de taula,<br > +Les altes gestes dels valents de Troia?</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Es pel teu gust o el d’ell que m’ho demanas? <br > + (<em>a Ulisses</em>) <br > + Perquè has de saber que és fantasiosa<br > +I àvida de cançons la nostra filla,<br > +Com no n’hi ha gaires. Mes si et plau farèm-lo<br > +Aquí avinent al vell Daimó, i’m sembla<br > +Que no’t doldrá l’oir-lo: vell i cego<br > +Porta el foc d’Apolló encès dins l’ànima<br > +I en els llavis la mel de les nou Muses,<br > +I ens es sagrat per’xò.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Res per mi fóra<br > +Tant plaent, ni tant digne trobaria<br > +De vosaltres, de mi, i d’aquesta estada<br > +Que per tota grandesa sembla a posta,<br > +Com oir ressonar-hi la divina<br > +Paraula d’un poeta; i em refio<br > +Que no ha d’ésser-me estrany lo que ara ens parli.</p> +<p>(<em>El rei fa un signe a l’heraud</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Hoste, foras poeta per ventura?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa, devant teu quí no ho seria?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>a la Reina</em>) Ai! mare, perquè ho diu això? M’encanta.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Es home ben criat, filla, no frissis.</p> +<p><span class="smallcaps">Eurimedón: </span> Sab parlâ el forastê: és gran, sens dubte.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Qui ho sab lo que és? Jo hi veig un gran misteri.</p> +<p>(<em>Surt l’heraud acompanyant a Daimó i el deixa junt a una pilastra</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Daimó, tinc assegut un hoste a taula<br > +Que és noble i aima molt la poesia<br > +I voldría sentir els fets de Troia<br > +Contats per tu, que’ls sabs, i a més sabs dir-los.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Poeta, aixís els déus tot bé derramin<br > +Damunt tos cabells blancs, que res hi hauria<br > +Més dolç per mi que oir ta veu augusta<br > +Que’l chor inspira de les nou germanes.<br > +Narra els grans fets dels grecs davant de Troia<br > +Com si els haguesses vist, que és privilegi<br > +Dels poetes com tu, veure les coses<br > +Amb altres ulls que no els mortals, i dir-les<br > +Talment, que un hom les veu amb llum més alta.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Foraster, jo en ta veu no sé que hi trobo;<br > +No sé quin dring hi sento d’heroisme<br > +Que’m transporta a aquells aires vius i esplèndits<br > +Ont hèroes i deus ensems lluitaven.<br > +Veig Troia de les portes numeroses<br > +On brilla l’or, febrosa i agitada;<br > +Veig mòure-s’hi, afanyats, als fills de Priam<br > +D’armadures brillantes, i el tumulte<br > +Dels estols defensors, i en la muralla<br > +Al pare venerable d’aquells hèroes,<br > +Al Rei August de blanca cabellera,<br > +Voltat dels qui com ell, per la vellesa,<br > +Hagueren de deixâ el pes de les armes,<br > +Formant consell, i en sos prudents avisos<br > +Alternar, plens de seny i de memories<br > +De llurs fets jovenils. I heus-aquí Helena<br > +Dels braços blancs venir-hi amb son seguici<br > +De donzelles gentils, entre’l tumulte,<br > +Coberta d’un gran vel. Els vells la veuen<br > +Que s’acosta vinclant-se com la palma,<br > +I moderant la veu entr’ells murmuren:<br > +–No cal dir que és ben digna de tal lluita<br > +Tal dòna, i que per penes i fatigues<br > +Que costi a aquests i a aquells, i gent que hi mori<br > +No moren pas en va, perquè es divina<br > +Sa bellesa.– I Priam que li parla,<br > +Girant-se al camp dels grecs amb la mà extesa<br > +Damunt dels ulls, per’mor del sol, i diu-li:<br > +–Diga’m, oh! filla, tu que a tots coneixes:<br > +Dels hèroes grecs quí és aquell que s’alça<br > +Més gran que tots, i amb majestat? Diria<br > +Que és algún immortal.– I la famosa<br > +Dòna respon-li aixís: –Aquest, oh Pare!<br > +Es nostre Agamemnón, fill gran d’Atreu,<br > +I capità dels capitans, illustre<br > +Pel poder, pel valor, per la niçaga:<br > +Rei de molts pobles, i guerrer fortíssim,<br > +Cunyat que fou de mí, la dòna impúdica,<br > +Indigna ja de tal anomenar-lo…–<br > +I abaixa els ulls, sobtat, Helena, i plora;<br > +Mes Priam no hi atén, pregunta encara:<br > +–¿Y aquell altre, al costat, que no li arriva<br > +Sinó al coll, pro que és més ample d’espatlles<br > +I alt de pit, i que es mou amb vehemencia<br > +Bracejant com pastô en mitj la ramada<br > +Aclamant les ovelles, que ara es gira<br > +Agil, resolt, pro amb majestat serena?–<br > +–Aquest –diu ella– és l’enginyós Ulisses,<br > +Home de molta astucia, Rei d’Itaquia,<br > +El primê en el consell, però en res l’últim.–<br > +Ara Antenor, el vell, és qui replica:<br > +–Ja tens raó: d’aquest prou me’n recordo<br > +De quan amb ton marit primer venia<br > +Aquí d’embaixador per reclamar-te.<br > +Se presentaren al Senat de Troia:<br > +Primer parlava Menelàu; Ulisses<br > +S’estava al seu costat, cap cot, immòvil,<br > +Els ulls en terra, que talment l’hauriau<br > +Près per un home temorós o neci;<br > +Mes tant bon punt degué parlar, li eixia<br > +De l’ample pit una gran veu sonora.<br > +Alçà la testa amb majestat, brillaven<br > +Sos ulls d’una alta llum d’intelligencia<br > +I un torrent de paraules lluminoses<br > +De sos llavis brollà, tant assenyades<br > +I de tant bell caient, que no semblava<br > +Pas un mortal: és cert que cap més home<br > +Té una tal eloquencia…</p> +<p>(<em>Ulisses se torba: se cobreix el rostre amb el manto, i cau de cap damunt la taula sanglotant</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Daimó, atura’t:<br > +Quelcom de lo que has dit desplau a l’hoste,<br > +O bé’l pes del viatje i les fatigues<br > +Rendiren son esprit; i també és hora<br > +De cercar cadascú en la propia cambra<br > +Un dolç repòs: demà, a punta de dia,<br > +Acudireu vora la mar brillanta<br > +I en son sí posarem la nau segura<br > +Ben proveida de quant calgui a l’hoste<br > +Per llarg o curt viatje; perquè’m penso<br > +Que és l’afany de tornâ a la llar aimada<br > +Lo que’l combat talment.</p> +<p>(<em>Surten tots menys el Rei, la Regina, Nausica i Ulisses, que resta encara de cap damunt la taula. Nausica resta mirant-lo fixament</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> ¿O bé, no fóra<br > +Un immortal que en’questa humana forma<br > +Errant fòra l’Olimp per mar i terra,<br > +Com diu que ha esdevingut moltes vegades<br > +Per causes que als mortals resten ocultes,<br > +Vingués ara a parâ a la casa nostra<br > +Beneint-la per sempre amb sa presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! mare, potsê sí: tot ell té un aire<br > +Que’l fà molt diferent dels altres homes<br > +Que solem veure aquí, que atrau i espanta…<br > +…Atrau, més que espantar… però d’un modo<br > +Diferent de l’humana simpatia<br > +Que’ns lliga an els mortals els uns als altres:<br > +Es un volê anâ amb ell, és un rendir-se<br > +El cor tan dolçament, que favor sembla<br > +Que fóra ésser sa esclava.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Tingas compte,<br > +Filla, amb els teus afectes, que’l que mostres<br > +Ara pel foraster, i et veig sincera,<br > +No és pas ben bé d’aquells que els déus inspiren<br > +Als mortals, sinó un altre que ara apunta<br > +En ton cor de donzella, i que m’espanta<br > +Per si aquest fos un déu… Y bé podria<br > +Esser-ho, que nostra illa afortunada<br > +No és llunyana a l’Olimp, i moltes vegades<br > +Hi hà hagut en ella aparicions augustes…<br > +I ara tremolo de que aquesta ho sia.</p> +<p>(<em>Ulisses que, alçant el cap, hà anat fent atenció, s’acosta al Rei, dient apesarat:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! muda el pensament, Rei, i no cregas<br > +Un instant més que puga ni assemblar-me<br > +Jo als eterns fills del cel. Un mortal semblo,<br > +I un mortal soc i ben mortal, i encara<br > +El més atribulat de quants respiren.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Doncs que és aquest misteri que t’envolta<br > +I aquesta majestat que solitaria<br > +Dús pel món; l’arrivada tempestuosa<br > +A la illa nostra, i perquè’t torbares<br > +Tant i tant al sentî el parlar d’Helena<br > +Damunt dels grecs: o be si el fat te priva<br > +De declarar del tot ta procedencia,<br > +Digas al menys ahont vas i què’t fa falta,<br > +Perquè nosaltres poguèm dar-te ajuda<br > +I conduir-te a l’anyorada terra<br > +On vejeres la llum; que és el fet nostre,<br > +Aquí posats en mig la mar deserta<br > +Que no té guia, ni senyals, ni terme,<br > +Sinó tot ella un tremolô uniforme,<br > +Es el fet dels Feacis dâ guiatje<br > +A qualsevol que a nostra platja arriva<br > +Esmaperdut, i en pau aconduir-lo<br > +Amb nostres naus segures i lleugeres<br > +Que no erren mai camí, ans semblen veure-ls<br > +Amb propis ulls damunt la mar immensa<br > +I emprenen sempre aquell que més convinga<br > +Al qui porten damunt, sense torbar-les<br > +La obscura nit, ni els vents, ni llamps, ni boires.<br > +Tal gracia havèm dels deus, i això ens obliga.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Mes, no serà ben trist acomiadar-te<br > +Després d’haver-te hagut a casa nostra<br > +I que’ns fores ja aimat, sens poder dir-te<br > +Ni repetir nosaltres, en ta ausencia,<br > +El nom amb que’t cridà la teva mare<br > +Quan eras petitet, i després jove<br > +L’aimada dolçament, i tots els propis;<br > +El nom amb que’t donares a coneixe<br > +En ta ciutat i el món; el que illustrares<br > +Després amb els alts fets que s’endevinen<br > +No més amb ton posat i la presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>Amb vehemencia</em>). Digas quí ets? d’ont ets?<br > +Dígas-ho, dígas-ho.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh! filla, tú pots més que’ls déus i els homes…<br > +Doncs Ulisses jo só, fill de Laertes,<br > +Qual nom va ressonant per mars i terres,<br > +I famós per sos fets ja fins als astres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! déus, en va ja no’m parí la mare,<br > +Que he conegut a un hèroe!</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Filla… vina.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> El Rei sò jo de la serena Itaquia,<br > +Que és reina entre les illes que la volten:<br > +Duliquia, Samos i Zacintho ombrosa.<br > +Allí vegí la llum, allí mos pares,<br > +Allí el fill, la mullê, els vassalls me esperen,<br > +De vint anys hà que’n vaig partir per’nar-me’n<br > +Amb l’estol grec davant dels murs de Troia.<br > +Troia caigué a la fi: prò allí comencen<br > +Els meus treballs.</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Oh! Rei d’Itaquia illustre,<br > +Deixa ara que de nou la benvinguda<br > +Jo’t donga més solemne i germanívola.<br > +Assèu-te aquí en mon reial seti a taula;<br > +Beu en ma copa a tes deitats propicies,<br > +Mana com en el teu en el meu regne<br > +I et servirem com tos vassalls farien.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Rei dels Feacis, vulla el fat que un dia<br > +Jo’t puga rebre igual a casa nostra,<br > +I veuràs si aquest home al qui tant temen<br > +Tanta gent per sa mala anomenada,<br > +Es digne del favor que li dispensas<br > +I té el cor agrait.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> La muller teva<br > +Planyo jo que potsê a les hores d’ara<br > +Te plora mort allà en la llar deserta<br > +Que amb ta sola presencia un jorn omplires,<br > +Mentres nosaltres ens gaudim de vèure’t<br > +I oim aquesta veu tant coneguda A ses orelles…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>Que ha estat mirant a Ulisses, encantada, sens atendre a res més.</em>) Tu ets aquell Ulisses<br > +Que maquinà l’astucia tan famosa<br > +Del gran cavall de fusta on t’amagares<br > +Amb tos companys, i duts d’esta manera<br > +Pels mateixos troians, que no ho sabien,<br > +A dintre la ciutat, sobtat saltàreu<br > +Del vostre amagatall, duent la guerra A<br > +l cor mateix de la ciutat famosa<br > +I aixís determináreu sa ruina?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Aquell so jo, donzella, aquell, i encara<br > +Altres n’he fet pel món, que si ho sabies…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! mare, és ell! i a casa nostra! Ulisses!<br > +I és cert, com conten, de que a Polifemo,<br > +El gegant que us tenia per menjar-vos,<br > +Tu li vuidares el sol ull que havia<br > +Al mig del front, amb una teia encesa,<br > +Mentres dormia embriagat, i promptes<br > +Amb els companys saltàreu, i arrapant-vos<br > +Cad’hú a la llana d’un moltó, fugíreu,<br > +I que ell os perseguí fins a la costa<br > +Llençant damunt la nau penyes senceres<br > +Fins a tirar-la a fons, i tu et salvares<br > +Nedant de dia i nit fins l’altra costa?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Es cert, donzella, és cert.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tot és cert, mare<br > +Lo que contaven d’ell (<em>excitant-se per graus</em>).<br > I tu lluitaves<br > +Amb Aiax, tant valent, sobre quí hauria<br > +Les armes resplendents del gran Aquiles<br > +Quan morí aquest, i havent-les tu guanyades<br > +Aiax de rabia es donà mort?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Princesa,<br > +Perquè’m retreus aqueixos fets terribles<br > +Tu que ets tant dolça? Prò per molt que sàpies<br > +De mes gestes, encara te’n diria<br > +Que obriries els ulls meravellada<br > +Sense esma de parlar.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Sí? Digas, digas.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo he sentit el cantar de les sirenes.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tu has sentit el cantar de les sirenes? Oh!…<br > +(<em>s’ha anat fent fosc, i sols els raigs moribonds del ponent illuminen un recó de la cambra</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Aquella tarda, Circe, l’encisera,<br > +La dels cabells rutllats, aspres i rossos,<br > +Me prengué per la mà, i allí a la vora<br > +De la nau que enllestia’s per la marxa<br > +Me digué: –Has passat perills molt grossos,<br > +Però cap com aquest que ara t’espera.<br > +Arribareu a un punt de la mar blava<br > +Molt prop de la mansió de les sirenes<br > +Que són unes estranyes criatures<br > +Mig dones i mig peixos: ajegudes<br > +S’estàn en un bell prat de la marina<br > +I atalaien de lluny les naus que passen,<br > +I quan ne veuen una que s’acosta<br > +Se posen a cantar, i et dic que tenen<br > +Un cant tan dolç, tant dolç, que qui l’escolta<br > +Oblida desseguit tot altra cosa<br > +I se n’hi và de dret: mai més al miser<br > +El veurà de retorn la llar en festa<br > +Ni la mullê el rebrà dintre’ls seus braços<br > +Ni els fills li saltaràn entorn ditxosos;<br > +Sinó que amb el cant llur les enciseres<br > +L’atrauràn sens remei fins a tenir-lo<br > +I endúr-se’l enllaçat cap a llurs coves<br > +Ont el devoraràn, i d’això viuen.<br > +Quan t’hi acostis, als companys depressa<br > +Els taparàs amb cera ramollida<br > +Les orelles; mes tu, si vols, escolta<br > +El cant, fent-te lligâ en el arbre mestre,<br > +I digues an els teus que no et deslliguin<br > +Encara que plorant els ho preguessis,<br > +Fins a ésser ben lluny de l’encontrada.–<br > +Així’m parlà amb amor l’encantadora,<br > +I varàrem la nau i férem vela.<br > +Arrivats a l’indret que’m deia Circe,<br > +Vaig fer com ella m’ensenyà, i encara<br > +No havien acabat bé de lligar-me,<br > +Caigué’l vent, la mar tota s’ablania<br > +Restant com adormida, els meus plegaren<br > +Les veles, i amb els rems bateren l’aigua,<br > +Per cap més sò ni cap més plec moguda.<br > +Llavors començà a oir se un cant dolçissim<br > +De moltes veus, tant fines i acordades,<br > +Que a mí’m semblava entrâ en els camps elissis.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I tu entenias lo que deien?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Deien: “Vina, vina, immortal, vina ací, Ulisses.<br > +Mena la nau a nostra platja. Escolta<br > +El cant suau de nostres llavis dolços<br > +D’on brolla una divina saviesa. Vina,<br > +Ulisses, ací… oh! vina, vina.”<br > +Aixís deien; prò’l cant… inesplicable.<br > +Jo’m debatia en mos lligams fortíssims,<br > +Implorant amb la veu i amb la mirada<br > +A mos companys que, sórts girant la testa<br > +I doblegant-se sobre’ls rems amb força<br > +Que’s vinclaven com arcs damunt de l’aigua,<br > +Se n’enduien la nau com una ploma<br > +Fugint del gran perill, que, miserable,<br > +Sols jo, el més advertit, no reparava…<br > +I aixís se perdé el cant en llunyania (<em>pausa</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! mare, quína tarda, quína tarda!</p> +<p><span class="smallcaps">Rei: </span> Prò explica’ns, si és que’t lleu i vulgues dir-ho,<br > +Quín és aquest mal astre que goberna<br > +Aixís la teva vida i se’t emporta<br > +D’aquí i d’allà, i d’un perill en altre,<br > +Destorbant-te el retorn a casa teva,<br > +I aquest bon astre ensems que en tot t’ajuda<br > +I que a cada mal pas de nou t’aixeca<br > +I en cada lluita’t dóna la victoria<br > +Prò mai del tot.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Mon astre és que soc home,<br > +Estremat en el be i el mal: ofesos<br > +Tinc als déus immortals en moltes coses,<br > +I en altres molt servits; i aixís batallen<br > +Per mi o contra de mi, i vaig fent via<br > +Combatut per corrents molt encontrades.<br > +Mes ara espero que la fi s’acosta<br > +De mos treballs, i una suau vellesa<br > +Promesa m’ha sigut.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Per quí? vols dir-ho?</p> +<p>(<em>s’ha fet nit, la cambra es fosca</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Per l’esprit de Tirès, el vell oracle,<br > +Sepultat en l’imperi de les ombres<br > +En temps remot.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> N’eixia per parlar-te?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> No; que jo he devallat al fosc imperi.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Tu has estat a l’infern?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo el primer home<br > +Só que hi he estat i n’he tornat.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! pare! Ai! mare! no ho sentiu? (<em>pausa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Era nit negra,<br > +Que la nau nostra va encallâ en el gèlit<br > +Confí de l’oceà; allí sentírem<br > +L’estrèpit dels dos rius que, udolant, cauen<br > +Dins l’Aqueró. La nit allí es eterna:<br > +Pugi pel cel o baixi el sol en terra<br > +Allí no hi toca mai: allí tot ombres.<br > +(<em>pausa i gran silenci</em>)<br > +D’elles sorgiren prompte a l’ entorn nostre<br > +Pàllides figuracions i vans espectres<br > +Dels que foren un temps formes humanes:<br > +Jovenets morts abans del temps de bodes,<br > +Mares novelles amb el fill tendrissim<br > +Encara al braç, molts homes fets i dònes<br > +Amb el gest del patir imprès al rostre;<br > +Guerrers amb l’arma en la ferida oberta,<br > +Vells decaiguts i velles cordormides…<br > +Entre elles vaig conèixer-hi a la mare.</p> +<p>(<em>pausa i gran silenci</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>afanyosa</em>) I què més? i què més?</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Jo, que m’estava<br > +Allí assegut però amb l’espasa nua<br > +Damunt la fresca sang del sacrifici<br > +Que havia ofert als déus del fosc imperi,<br > +No hi deixava acostâ als pàllits espectres<br > +Que sols tastant-la heuen semblant de vida;<br > +Allò els estemordia, m’imprecaven<br > +Amb el gest, retorcent-se, i entornant-se’n,<br > +I tornant a venir: prò incommovible<br > +Jo havia d’esperâ a Tirès, l’oracle,<br > +Que’m parlés el primer… (<em>pausa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>tremolant</em>) Què més, Ulisses?</p> +<p>(<em>Ulisses torna a reprendre la paraula, i aixís que la reprèn, cau el teló ràpid perdent-se les paraules darrera d’ell</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Tot de sopte, dels fons de la negrura,<br > +Sortí un espectre gran de barba blanca<br > +Que s’acostà…</p> +<h2 id="terç-acte">Terç acte</h2> +<div class="centrat"> +(<em>El Port</em>) +</div> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> (<em>En una terrassa del palau que s’avença a un costat de l’escena.</em>)<br > Vina, rei lluminós, alçat del mar<br > +Oh! tu que dus la lira d’or, i cantes;<br > +Vina a alegrar la terra, gloriós<br > +Espolsant la daurada cabellera.<br > +Tu, jove eternament, de l’ull brillant<br > +Que aclareix terra i cel amb la mirada;<br > +Tu de l’arc resplendent, que d’un sol tret<br > +Llences innumerables les sagetes;<br > +Tu, que en Delos hagueres ton breçol<br > +I en Delfos parlas an els teus oracles:<br > +Ja que mos ulls no poden sê alegrats<br > +Per ta llum, senti al menys la teva ardencia<br > +I et lloaré més fort que l’altre gent<br > +I en ma veu sentiràs la veu d’un poble.<br > +Tu regnas sol en l’èter resplendent<br > +De ta mateixa llum quan fas el dia,<br > +I tu mateix ets el qui fas la nit<br > +Quan cobreixes ton rostre amb un vel d’astres.<br > +Tu fas florir la terra i brillâ el mar,<br > +Fas granar les llevors, fas els fruits dolços<br > +I coloras i asseques les verdors<br > +I ets el principi i fi de tota cosa.<br > +Ta cítara sonora ompla l’espai<br > +I tot vibra en el món al compàs d’ella:<br > +Les seves cordes baixes fan l’hivern,<br > +Les més altes estiu i primavera;<br > +I les races dels homes amb sos reis<br > +Marxen obedients a ta harmonia.<br > +Doncs, vina a renovar la llei del món;<br > +Alçat, Febos, del mar: fes un nou dia…<br > +(<em>el sol ixent el toca</em>)<br > +Sento damunt del rostre el primer raig;<br > +Damunt dels meus ulls morts, damunt ma boca<br > +Beneida escalfor que m’entra al cor,<br > +Beneida claror que no puc veure.</p> +<p>(<em>Una familia de pescadors, amb els arreus, travessen l’escena dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Quina bon’hora fa.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Avui és calma.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Ben diferent d’air an aquesta hora,<br > +Que tot se’n ’nava de revés.</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> Va a dies…</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Mireu la nau del rei.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Còm hi travallen!</p> +<p>(<em>s’aturen</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Penso que avui mateix deurà estar llesta.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> I quina planta fa! m’hi embarcaria!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Que lluny s’hi dèu anar amb això, pare.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Per tot allà on se vol es va.</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> I no es nega Mai, mai?</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Negar-se, prou.</p> +<p>(<em>surten uns altres pescadors</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Bon dia.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Bon dia.</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Què feu aquí aturats?</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Ara ens miravem<br > +La nau reial que’s veu que l’enllesteixen<br > +De valent.</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> I perquè?</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador jove: </span> No sé que’s diuen<br > +D’un hoste que té el Rei que avui s’embarca;<br > +I a fe que busquen gent que vulla anar-hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Pare, deixeu-m’hi anar.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Qué dius? ni hi pensis.<br > +Que t’has begut l’enteniment? Tant jove<br > +Que encara tens la llet al llavi!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Es cosa<br > +De joves corre el món a la sort.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi xic: </span> Pare Deixeu-li anar.</p> +<p><span class="smallcaps">La dòna: </span> Sí! calla, fill…</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Vatúa!</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Fas falta a casa, noi.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi gran: </span> Oh! sempre a casa!</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador vell: </span> Prou temps que’t queda per tirar-te a perdre.</p> +<p><span class="smallcaps">L’home: </span> Be, vaja, anem, anem, ja prou d’histories.</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">La noia: </span> (<em>restant un xic arrera</em>) Quína olor fa la mar!</p> +<p><span class="smallcaps">Pescador jove: </span> Es mar bonança…</p> +<p>(<em>surten uns quants mariners</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Esperem-nos aquí: quant sia hora<br > +Vindrà Dimant i ens guiarà com sempre<br > +En el llençar la nau, que això es empresa<br > +Que vol sê molt manada, i ell n’és l’home.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Sí que ho entén, i és cosa delicada<br > +Posar-la en mar una semblant baluerna<br > +Que no és probada, ni coneix les ones.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> I més sent nau del Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> (<em>mirant cap a la nau</em>) Es molt ben feta.<br > +Mireu-se quina planta; es una torre.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Al mar jo la vull veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> ’L que és llavores<br > +Poc ne veuràs la planta, hi seràs dintre.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a II</em>) Ja t’hi has ben pensat, tu que t’hi pensas<br > +Tant en les teves coses?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Oh! no’t creguis,<br > +Que no’m fa gens de goig de cop i volta<br > +Ficar-me en ’questa nau no coneguda,<br > +I nova, i que és tant alta, i governada<br > +Per un estrany, i no sabê ont ens porta<br > +Ni com hem de tornar, ni quant…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Prò diuen<br > +Que és molt home de mar, valent, i diuen<br > +Que és gran i va perdut.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Doncs si perdia<br > +Les seves naus, també pot perdre aquesta.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Diu que no; els déus se li han tornat propicis.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Prò quí ho diu tot això?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Dimant ho deia<br > +Ara mateix, cercant la gent per ’nar -hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> I an ell quí li ha dit?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Ja pots pensar-ho,<br > +Es del consell del rei…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Prò, què tants dubtes?<br > +Si tanta temor tens perquè t’embarques?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Que vols que’t diga, és que la mar me tira<br > +I sempre m’ha tirat. (<em>girant-s’hi</em>)<br > +Ah! gran bagaça!<br > +M’hauràs a l’ últim, ja ho conec…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Mireu se,<br > +Ja ve Dimant amb l’altra gent.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Pregúnta-li<br > +Tu si ell ho sab ont hem d’anâ… I pregúntali<br > +Si ho sab del cert que’ls déus li són propicis<br > +An aquest home.</p> +<p>(<em>surt Dimant amb altres</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ja hi som tots; doncs ara<br > +Anem cap a la nau, que allà ens espera.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Dimant, és cert que tots estem ben promptes<br > +A anar nos-en en mar fins on convinga<br > +Amb el desconegut, ja que hi és destre;<br > +Prò tant mateix n’hi ha alguns, que’ls hi plauria<br > +Saber-ne quelcom més d’aquest viatje<br > +I d’aquest capità, perquè son coses<br > +Que cadascú tira els seus plans.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Som homes,<br > +Dimant, som tots mortals, sabeu? i a casa<br > +Tenim la dona, els fills, i cal contar-ho<br > +Lo que es pot esperar, lo que es pot témer.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> No temeu res, ans espereu fortuna<br > +Que un gran com ell mai és ingrat i encara<br > +Os diré més, els déus el protegeixen.<br > +Ont ha d’anar no pot dir-ho a vosaltres;<br > +Prò no serà molt lluny, pel que demana<br > +Per proveir la nau; va a la segura:<br > +Un oracle li ha dit son fet.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Prò diuen<br > +Que la mar sempre li ha sigut adversa,<br > +I tots sabem aquí còm hi arribava<br > +Sense gent, sense nau, llençat per l’ona:<br > +Doncs senyal que té’l déu del mar contrari.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Li ha tingut, però’l que és ara… oiu-me:<br > +Després de molt patir per mar i terra,<br > +Pro sobretot per mar, anà a un oracle,<br > +Atribulat i amb la raó insegura.<br > +L’oracle li digué: Al gran Neptuni<br > +Tens ofès perquè anaves per son regne<br > +I matares a un fill que en terra havia:<br > +Per’xò pateixes tant: ell te va en contra.<br > +Mes ara vol probar si et penedeixes<br > +I amb holocaustes el desagravias.<br > +Tornaràs a la patria, pro amb gran pena.<br > +I amb nau emmanllevada i gent estranya.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Serà aquesta…</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Que no sapia<br > +Qui ets tu, ni hegui esment de ton llinatje.<br > +Sols així arribaràs. Mes quant arrivis<br > +A casa teva, encara mals t’hi esperen.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Nosaltres a la casa no hem d’anar-hi.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Es clar que no, el deixem en terra i llestos.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Deixeu parlar.</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Prò’ls venceràs. Llavores<br > +Agafa un rem ben fet, ben llarg, ben ample<br > +I et poses en camí, terres endintre.<br > +Aniràs caminant i no t’aturis<br > +Fins arrivâ a una gent tant terrassana<br > +Que no conega el mar, ni el menjar sali,<br > +Ni sapia el que són naus, ni rems, ni veles.<br > +I serà la senyal, que anant un dia<br > +Per un camí, encontraràs un home<br > +Que, fixant-se en el rem damunt ta espatlla,<br > +Se pensarà que vas a batre a l’éra<br > +I que aquella és la pala. Quant t’ho diga,<br > +Clavas el rem en terra, que s’hi aguanti<br > +Ben dret i ferm, i allí mateix degollas<br > +Un brau i dos moltons, i els ofereixes<br > +En holocauste al deu del mar. Te’n tornas<br > +Llavores a ta casa, on t’és predita<br > +Una llarga i pacífica vellesa<br > +Voltat de fills i nets, i una mort dolça<br > +Quant sia l’hora, que serà tardana.<br > +Tal fou l’oracle.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Jo ja no m’hi penso, Anem.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> Anem.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner I: </span> Els déus ens són propicis.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a Dimant</em>) Tot això ell mateix os ho contava?</p> +<p><span class="smallcaps">Dimant: </span> Ho contava an el rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner III: </span> (<em>a II</em>) Encara dubtas?</p> +<p><span class="smallcaps">Mariner II: </span> Aquesta mar, aquesta mar que’m tira!</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p>(<em>Surt Nausica per la part de dalt de la muralla ont està posat Daimó, com cercant, i adonant-se d’aquest, hi va, dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ah! mon fidel Daimó, a la fi et trobo.<br > +Còm t’he cercat, còm t’he cercat, poeta!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Me’n só vingut a esperâ el jorn, princesa,<br > +I a salutâ aquest sol que no m’aclara<br > +Pro me’n plau l’escalfor: plau-me a aquesta hora<br > +El vent suau, l’olor de la marina<br > +I les remors del poble que’s desperta.<br > +Me representa això la visió dolça<br > +Que tenia altre temps del cel dolcíssim<br > +I el mar color de mel, i la daurada<br > +Platja dels pescadors…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! si ho sabias<br > +Quín altre encantament a mi m’hi porta,<br > +I quina altra dolçor… quina altra furia!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, què teniu? os sento trèmula,<br > +Febrosa os sento i tot…<br > +Així a l’albada? No dormíreu anit?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Quí dormiria?<br > +Ni còm dormir pogueres tu, ni els altres,<br > +Ni ningú que’s trobava en sa presencia?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> En sa presencia? volèu dir de l’hoste?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>amb gran efusió</em>) Sí…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> No cregau que per molt gran estona<br > +No hi pensés en la nit: que ses paraules<br > +I el sò de la veu seva, i un misteri<br > +Que hi sentia a l’ entorn, en mi restaren<br > +Fortament, llargament…<br > +Sabeu quí era?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! si ho sé, ai! si ho sé!… si tu ho sabias…<br > +No ho diràs a ningú? cal molt callar-ho!<br > +No ho diràs a ningú?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Jo no més parlo<br > +Amb els déus i amb vosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Doncs, escolta…<br > +No ho digas a ningú… El Rei Ulisses!<br > +Aquell mateix Ulisses que tu cantas,<br > +Aquell que expugnà Troia amb ses astucies<br > +I amb son braç… Oh! i encara quantes coses,<br > +Quantes coses a més que li passaren<br > +I que tu no les sabs… ni ningú…<br > +Escolta… Es de presencia gran… els ulls li brillen,<br > +Color d’aram la barba i cabellera,<br > +I tot ell com un déu…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta…<br > +Ha corregut dèu anys després de Troia; <br > +Els immortals l’han perseguit i els homes,<br > +Prò de tot s’és sortit…<br > +Té una manera<br > +De parlâ i de cantar…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Prò es ell?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta…<br > +Ha sentit el cantar de les sirenes;<br > +I tot allò del fet de Polifemo<br > +Es vritat.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Cert?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> I la disputa amb Aiax<br > +Es vritat… tot vritat quant d’ell se canta!</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Oh! déus,<br > +jo us don mercès que en mes velleses<br > +I ans de morir, m’hagi sigut propera<br > +Una presencia tal; anc que la vista<br > +M’hagi sigut negada, oh! còm me fóra<br > +Grat de besar ses mans reials, princesa,<br > +I tocar sos cabells!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Escolta, escolta…<br > +En la gruta divina de Calipso<br > +Ha sigut encantat dies i mesos;<br > +I fou amic de Circe l’encisera<br > +Que li mostrava la terrible via,<br > +La que en vida no ha fet mai cap més home.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Què dius!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ha estat dintre l’infern, ell, l’únic,<br > +I hà vist les ombres de les gents que foren,<br > +La de la seva mare. Ell la volia<br > +Abraçar, i ho provà per tres vegades,<br > +I diu que cada volta s’entornava<br > +Els braços vuits al pit, i no estrenyia<br > +Res més que l’aire fosc.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Horrible, horrible…</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Les ombres grans d’Agamemnón i Aquiles<br > +Li han parlat, i ell an ells; i li contaren<br > +Les grans tragedies llurs; i ell els hi deia<br > +Lo que resta en el món.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Sublim colloqui.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Sols d’Aiax, diu, que l’ombra encara irada<br > +No li volgué dir res; a ses preguntes<br > +Girà l’espatlla desdenyós, i anà-se’n.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I les divinitats?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Vegé-les, creu-ho.<br > +Mes jo no ho sé pas dir: sols me’n restava<br > +Una terror sagrada…</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I ara, digas,<br > +Ont el podré trobar per venerar-lo?<br > +En quin lloc on m’embriagui amb la mateixa<br > +Aura immortal que’l seu gran pit respira?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Ai! massa prompte el sentiràs que passa<br > +(<em>abatuda</em>)<br > +Per qui mateix, cap a la nau ditxosa<br > +Que ha d’emportar-se’l a través l’immensa<br > +Planura de la mar fins a son illa,<br > +Que diu que de la nostra no és remota.<br > +Mes ai! massa que ho és que no’s pot veure.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, us sento trista i afligida.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Trista sí, afligida no; só lassa (<em>molt abatuda</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Voldrieu que restés aquí aquest hèroe?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Còm podria voler-ho? perquè, digas?<br > +El fill, l’esposa i els vassalls l’esperen<br > +Allà en la seva patria, i ell l’anyora<br > +I anys i anys ha penat en camí d’ella…<br > +Jo mateixa li he obert la última porta.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> I us en sab greu?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Oh! no; quin goig més lícit<br > +Que retornar la seva patria als tristos<br > +Que van pel món?</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Voldriau tal vegada<br > +Anàr-vos-en amb ell?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>apart</em>) Daimó, ventura<br > +En’quest instant que no em pots veure el rostre.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa, què dièu?</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>alt</em>) No, no ho voldria…<br > +No ho sé lo que voldria…<br > +Estic molt lassa.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Resteu, resteu en vostra llar, donzella,<br > +Anc que ara us sembli trista i desolada;<br > +Serveu la visió gran del pas de l’ hèroe<br > +Davant dels vostres ulls: tota la vostra<br > +Vida’n serà illuminada; i sia<br > +Vostra sort quina sia, sempre, sempre<br > +En pau reclosa, o be pel món enduta,<br > +En calma, en tempestat, en la vellesa,<br > +En dolors, en salut, en malaltia,<br > +Sempre tindreu a dintre’l cor la dolça<br > +Memoria gran d’aquest moment i hora<br > +En que heu aimat a un hèroe en puresa,<br > +I la seva presencia fugitiva<br > +Haurà signat per sempre més desd’ara<br > +Vostre cor jovenil, blâ com la cera,<br > +Amb segell immortal.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>amb frisança</em>) Els déus t’escoltin:<br > +Jo me’n vaig.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Jo us segueixo: vull trobar-lo.</p> +<p>(<em>mentrestant ha anat acudint gent que passa i torna; uns quants s’aturen dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Un noi: </span> (<em>que va corrents a un altre</em>) Ja han sortit del palau, s’acosten, vina.</p> +<p>(<em>cap a la platja</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Aquí s’aturaràn, aquí és l’usança<br > +De donar comiat el Rei als hostes.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Però per lo que es diu, a aquest jo’m penso<br > +Que’l seguirà fins a la nau mateixa,<br > +Perquè diu que és un princep u hom de guerra<br > +O què sé jo… prò en fi, una gran persona.</p> +<p><span class="smallcaps">Home I: </span> Lo que és ningú ho sab; ell arribava<br > +Aquí com un perdut, que ni se’l veia,<br > +I ara tot ne va plè.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Doncs, quin misteri<br > +Es aquest? Ah! jo hi veig alguna cosa<br > +De dalt en tot això (<em>signant al cel</em>).</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Què hi veus?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> (<em>misteriosament</em>) Avisos.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Oh! ja podria sê; la gran tempesta<br > +De l’altra nit ens el dugué.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Creyeu-ho: Aquest és un que no és pas com nosaltres.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> (<em>temorosa</em>) Vols dî algún immortal en sa figura?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> I que quan els del cel van per la terra,<br > +No és pas bona senyal; alguna’n passa.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> I què volèu que passi, bona dòna?<br > +Cabòries tot això: els fets s’esdevenen<br > +De sí mateixos.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Prò hi hà moltes coses<br > +Que’n són senyals.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Quan us faràn el túmbol,<br > +Senyal que sereu morta: aquest no falla.</p> +<p><span class="smallcaps">Un noi: </span> (<em>que ve corrent de la platja</em>) La nau a punt!<br > +La nau a punt!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ja venen<br > +Amb els presents del Rei.</p> +<p>(<em>passan cap a la platja gent amb urnes, arques, armes, vestits, etc.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Mireu quin’arca.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> I l’ urna és tota d’or.</p> +<p><span class="smallcaps">Una noia: </span> Quanta riquesa!</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Lo mateix serà el dia de tes bodes<br > +Si et vols maridâ amb mí.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> Els déus me’n lliurin;<br > +Ets massa pobre… i enraones massa.</p> +<p>(<em>riuen</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Encara més presents!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Que tal dèu ésser<br > +El foraster, que aixís el Rei el tracta:<br > +Ni que fós també un Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> (<em>enfilat</em>) Ja vé, ja venen.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> No empenyeu. (<em>tots s’arremolinen, burgit</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Vull mirar si és déu u home.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> Es el que vé al davant tot sol; còm brilla!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Fuig! si aquell és l’heraud del rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Mireu-se’l Es el que vé parlant amb la regina.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi: </span> Aquell del cabell roig.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> Quína presencia!</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ja són aquí, calleu, veiam si parla.</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Es un déu.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> No empenyeu.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Tu empenys.</p> +<p><span class="smallcaps">L’herald: </span> Silenci.</p> +<p>(<em>El Rei, la Regina, Ulisses i acompanyament.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">El Rei: </span> Poble Feaci, els déus ahî em portaren<br > +A dintre casa, desvalgut, un hoste<br > +Que la tempesta llençà nuu en la platja.<br > +Es aquest. De son nom i sa niçaga<br > +No ens cal saber: és prou que sia home<br > +I que’ns demani assistiment, i vulla<br > +Tornâ a la patria, a cadascú tant dolça.<br > +An això disposats hem d’estar sempre<br > +Uns per altres els homes; més nosaltres,<br > +A qui els déus van posar en aquesta illa,<br > +De tota aquesta mar dant-nos l’imperi<br > +I una traça tant gran en partir l’ona<br > +Com mai hagi tingut cap altre poble<br > +Per conduî als qui en mar han perdut l’esma.<br > +Doncs ara aquest n’és un; jo per vosaltres<br > +L’he acullit, l’he vestit, damunt ma taula<br > +Li he posat menjâ i beure, baix mon sostre<br > +Ha dormit abrigat, i s’hi refeia.<br > +Mes ara, per tornar-lo a la nadiua<br > +Terra anyorada, poso en mar una alta<br > +Nau, encara per l’ona mai batuda,<br > +Ben proveida, i amb presents que a l’hoste<br > +Facin memoria sempre a casa seva<br > +De l’ hospitalitat que aquí rebia.<br > +(<em>A Ulisses</em>)<br > +I ara, estranger, vullas encara un últim<br > +Present meu acceptar: aquesta espasa<br > +D’aram de molt bon tremp, l’empunyadura<br > +D’argent ben treballat, la veina ebúrnea.<br > +L’hagué mon avi en guerra quan de l’illa<br > +Mestre se feu, i d’ell anà a mon pare,<br > +I d’aquest a-ne mi, i a fe puc dir te<br > +Que’m fou sempre fidel: aixís t’ho sia.</p> +<p>(<em>li dona</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Feacis, poble benfactor, i encara<br > +Tu per damunt de tots, Rei que’ls gobernas<br > +Semblant a un déu pel seny i la bonesa:<br > +Aixís els immortals vos assegurin<br > +El bé que posseiu i vos l’augmentin.<br > +Aixís la mar eternament propicia<br > +Os sia, i l’amor regni en vostres cases,<br > +I la dolça muller vos ho esdevinga<br > +Més cada jorn, i us donga fills nombrosos,<br > +Drets i sans i ben fets, com jo en ma patria<br > +Pregaré als déus, i els cremaré holocaustes<br > +En salut vostra, pel gran bé que’m fereu,<br > +I ensenyaré a mos fills a venerar-vos<br > +I a benehî a través la mar vostra illa.<br > +I aquesta espasa, última penyora<br > +De ton afecte, oh! Rei, jo te l’accepto<br > +Amb gran veneració (<em>la besa</em>) i et faig fermança<br > +Que mai lluna ni sol la veuràn núa<br > +Sinó per causa gran, com ho faríes<br > +Tu mateix; i ni mai te puga doldre<br > +Que te n’ hagis desprès; facin-la inútil<br > +Una pau mai turbada en ton reialme,<br > +I el ferm amor del teu i els altres pobles.</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> Oh! foraster, quan ta mullê anyorívola<br > +Vegis venir vers tu, estesa de braços,<br > +Posa en ses mans eixa daurada copa<br > +En que has begut aquí, pensant amb ella.<br > +I li diràs còm ha sigut planguda<br > +Per aquesta també mare i esposa.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Reina, que d’immortal tens la presencia<br > +Amb la riquesa de un gran cor de dòna,<br > +Venturós seré jo si se t’assembla<br > +La que jo anyoro tant, quan la retrobi.<br > +Mes tu viscas tants anys com jo voldría<br > +Per ella, i que l’amor entorn te creixi<br > +I la pau en ton pit.<br > +(<em>Mentres besa les mans a la Reina i abraça al Rei, apareix en la terrassa Nausica amb Daimó.</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Daimó, jo’t deixo;<br > +També mon comiat vull dâ an el hoste.</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Princesa no podreu, massa sou trèmula. Resteu aquí.</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> Seré ferma i serena<br > +Perquè ho vull.</p> +<p>(<em>baixa els graons amb majestat graciosa</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Reina: </span> (<em>que la veu venir</em>) Filla!</p> +<p><span class="smallcaps">Nausica: </span> (<em>al Rei</em>) Deu llicencia, pare? (<em>assentiment del Rei</em>)<br > +(<em>A Ulisses</em>)<br > +Hoste, salut en ton retorn! La patria<br > +Feliç te rebi: quan en ella sias<br > +En pau i amor, alguna volta pensa<br > +En aquesta donzella, prou ditxosa<br > +D’haver-te dat camí.</p> +<p><span class="smallcaps">Ulisses: </span> Oh, princeseta…</p> +<p>(<em>Se li nua la veu. Besa amb devoció la vora del mantell de Nausica i se’n và precipitadament, girant el rostre. Tots el segueixen menys Nausica que resta en escena, immòvil, mirant fixament cap ont ell se’n va. Daimó, dalt la terrassa, i alguns nois del poble enfilats al fons de l’escena.</em>)</p> +<p>(<em>Alguns del poble, els ultims se’n van dient:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Còm s’ha commòs.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna II: </span> Es que la princeseta Ha dit paraules d’or.</p> +<p><span class="smallcaps">Dòna I: </span> Ai! sí, enternia.</p> +<p><span class="smallcaps">Noia: </span> I an ell, l’heu vist? La veu se li nuava.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> (<em>a la vella</em>) ¿Era un déu o era un home?</p> +<p><span class="smallcaps">Vella: </span> Era un home.</p> +<p>(<em>se’n van</em>)</p> +<p>(<em>Pausa</em>)</p> +<p>(<em>Nois enfilats mirant a la platja</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ja torna a abraçâ al Rei.</p> +<p><span class="smallcaps">Home II: </span> Ara se gira<br > +Cap a la gent i diu alguna cosa.</p> +<p>(<em>se sent una aclamació</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ah! ja puja a la nau.</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat II: </span> Oh! guaita, guaita<br > +Quanta bellugadiça en la coberta!<br > +Ja fan rem!</p> +<p><span class="smallcaps">Noi enfilat I: </span> Ja fan vela!</p> +<p><span class="smallcaps">Tots dos: </span> En mar!</p> +<p>(<em>Salten i se’n van corrents. Se sent una gran aclamació, Nausica se gira i arranca un plor llençant-se sobre’ls graons de la terrassa. Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb exaltació:</em>)</p> +<p><span class="smallcaps">Daimó: </span> Muses, a l’hom de gran enginy, deixeu-me<br > +Cantar, a l’hèroe, an aquell que en terra<br > +Tirà de Troia les sagradas torres<br > +I patí sobre’l mar…</p> +<p>(<em>Teló</em>)</p> +<p>3-VII-1910</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77061 ***</div> +</body> +</html> + diff --git a/77061-h/images/cover.jpg b/77061-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..99b1bd3 --- /dev/null +++ b/77061-h/images/cover.jpg |
